Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63358 | Casa per a directius a la fàbrica de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-per-a-directius-a-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Casa per a directius de la fàbrica de l'antiga colònia de Valls de Torroella, emplaçada a llevant del conjunt fabril. Concretament, aquest habitatge queda adossat pel costat sud a les naus més orientals, i es pot posar en relació amb les dues cases que trobem al costat de ponent i que corresponien a les cases del director i de l'amo. Les tres cases formen una certa simetria per la seva ubicació en la planta del conjunt fabril, tot remarcant els punts d'accés. En aquest cas l'habitatge va ser ocupat per diversos càrrecs directius, entre d'altres les famílies del director de la fàbrica, del majordom de la fàbrica (Francesc Carreras) o de l'encarregat de l'economat (Pere Lladó Sirera). L'edificació és de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té dependències adossades al nord i al sud. La façana principal, encarada vers llevant, té l'accés a l'habitatge, situat a la planta superior, per una escala lateral. En aquesta planta destaca una àmplia balconada, amb barana de fosa, així com una galeria lateral. | 08229-505 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Inicialment, l'amo tenia un pis situat als blocs a tocar de la Carretera de Cardona. Al cap d'uns anys es construí una casa per a l'amo adossada a una de les naus de la fàbrica. Posteriorment, a principis de la dècada de 1940, es construí una altra casa annexada a les naus, en aquest cas les del sector nord. Aleshores el director passà a residir a la torre més antiga (anomenada des d'aleshores Casa del Director) i la casa nova fou destinada a l'amo per quan feia les seves estades a la colònia. Durant molts anys va ser director de la fàbrica Josep Basora Arderiu, pare dels coneguts futbolistes Joaquim i Estanislau Basora, que van iniciar-se al club de futbol de la colònia. Josep Basora fou assassinat el 1949 en un atemptat a Castellar del Vallès perpetrat per un presumpte militant de la CNT, juntament amb l'amo, Josep M. Valls Rusiñol (Pepín Valls). El següent director fou el fill de l'anterior, Josep Basora Brunet. La família Basora va viure en diverses cases de la colònia, entre elles la casa del director i, ja a la dècada de 1950 en un dels quatre xalets que es van construir rere el camp de futbol i que estaven destinats al director, el majordom, el metge i l'amo, si bé aquest últim mai va arribar a instal·lar-s'hi. Així mateix, hi havia una altra casa destinada a càrrecs directius al costat de llevant de les naus. La fàbrica de la colònia va fer el tancament definitiu el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. | 41.8469200,1.7207700 | 393803 | 4633571 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Teresa Carreras | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63359 | Cal Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-comes | XIX-XX | Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en una petita elevació a l'extrem nord del nucli de Valls de Torroella, a la riba dreta del Cardener. És una edificació de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té un cos més estret adossat al sud-oest. En realitat està dividida en dos habitatges, un a cada costat de la casa. La façana principal, encarada al sud-est, reflecteix aquesta divisió, ja que té una porta per a cada pis, així com altres obertures de distribució simètrica, totes emmarcades amb maó. Els murs són actualment a pedra vista. Recentment en aquesta façana s'hi ha afegit un balcó. Per la part posterior la casa té petits cossos adossats. | 08229-506 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Cal Comes era una masoveria de Gibergas, que era una de les masies més importants de la zona i posseïa amplis terrenys que incloïen també la casa de cal Carnisser. Bona part de la colònia industrial de Valls de Torroella es va edificat en terrenys venuts per aquest mas. Per la seva tipologia constructiva, cal Comes deu ser una obra del final del segle XIX o començament del XX. Mentre va estar en funcionament la fàbrica de la colònia els dos pisos de cal Comes van ser ocupats per diverses famílies d'obrers. Entorn de 1968 s'hi va traslladar la família de Josep Riu que, al cap d'un temps, va comprar la casa i en són els actuals propietaris. | 41.8496900,1.7184900 | 393618 | 4633882 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63359-foto-08229-506-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63359-foto-08229-506-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63359-foto-08229-506-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa no inclosa en el catàleg de masiesInformació oral facilitada per Maria Dolors Villaró | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63360 | Oratori de la Mare de Déu de Coaner de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-la-mare-de-deu-de-coaner-de-valls-de-torroella | XX | Petit oratori dedicat a la Mare de Déu de Coaner i emplaçat en un paratge gairebé als afores de Valls de Torroella. El va realitzar l'any 1997 el picapedrer i escultor de la mateixa localitat Isidre Abarca, i es complementa amb un element escultòric que simbolitza l'aigua. L'oratori té la forma d'una caseta i està obrat amb dues peces de pedra. A l'interior acull una reproducció a petita escala de la Mare de Déu de Coaner (l'original és actualment emplaçat a l'església parroquial de Torroella de Valls). L'escultura és feta amb material sintètic. L'oratori està ubicat al costat d'una camí, vora el taller que té en aquest indret Isidre Abarca. A l'altre costat del camí hi ha l'element escultòric, que està fet amb un conjunt de garrafes d'aigua. Això al·ludeix al fet que la Mare de Déu de Coaner ha estat tradicionalment invocada en situacions de sequera. | 08229-507 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8481100,1.7232100 | 394007 | 4633700 | 1997 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63360-foto-08229-507-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63361 | Font del Mirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mirador | XX | Font emplaçada al nucli de Valls de Torroella, en un indret enjardinat amb arbres vora la riba esquerra del riu Cardener. El disseny i el treball escultòric són obra d'Isidre Abarca, picapedrer i escultor de la mateixa localitat. Està formada per un muret de maó amb una mena de fornícula central, flanquejat per dues columnes amb bancs per seure de forma circular. La font pròpiament, conformada per diferents elements petris, es situa a l'interior de la fornícula, que és coronada per un bloc de pedra en forma de mitja cúpula. Aquesta cúpula té diverses perforacions i, a la part inferior, tres petits forats que serveixen com a miradors que enfoquen a tres punts concrets de l'entorn del riu. El de l'esquerre enfoca cap a la xemeneia de l'antiga fàbrica i té com a títol metafòric 'Record del passat'; el central enfoca cap a la campana de l'església i se li dóna el nom de 'Esperança de futur'; el de la dreta enfoca cap a unes faroles i té el nom de 'Vella i nova generació'. A la part davantera de la cúpula hi ha una inscripció que diu: 'Font del Mirador. Abarca. 1995'. Aquesta font fou construïda el 1995, al mateix temps que la Font de la Tulipa, situada a la plaça de Sant Josep i també obra d'Isidre Abarca. Cal dir que diversos elements petris procedien dels mateixos blocs que es van utilitzar en la font de la Tulipa, per tal de poder aprofitar millor el material. Concretament, es tracta de pedra sorrenca grisa, procedent de la pedrera de Sant Vicenç de Castellet. | 08229-508 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8472400,1.7216600 | 393877 | 4633606 | 1995 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63361-foto-08229-508-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63361-foto-08229-508-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció: TMSM (Terme municipal de Sant Mateu)Informació oral facilitada per Isidre Abarca | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63362 | Font de la Tulipa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tulipa | XX | Font emplaçada al nucli de Valls de Torroella, concretament a la plaça de Sant Josep i en un entorn enjardinat vora l'accés a les dependències municipals. El disseny i el treball escultòric són obra d'Isidre Abarca, picapedrer i escultor de la mateixa localitat. La font consisteix en una columna de formigó complementada amb diferents elements petris que li donen la forma d'una tulipa. Aquests elements són una base circular al peu, una pica també circular situada a la part baixa i feta d'una sola peça, i un element de coronació en forma de quatre pètals de tulipa, amb un pàmpol al seu interior, ja que la font serveix també com a farola. Cal dir que els quatre pètals de la tulipa estan orientats segons els punts cardinals, i tenen les següents inscripcions: S[ud] 1995, VTTMSM (Valls de Torroella, municipi de Sant Mateu); N[ord] Abarca; E[st]; O[est]. Aquesta font fou construïda el 1995, al mateix temps que la Font del Mirador, situada vora la riba del Cardener i també obra d'Isidre Abarca. Cal dir que diversos elements procedien dels mateixos blocs que es van utilitzar en la font del Mirador, per tal de poder aprofitar millor el material. Concretament, es tracta de pedra sorrenca grisa, procedent de la pedrera de Sant Vicenç de Castellet. | 08229-509 | Plaça de Sant Josep, colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8480000,1.7216000 | 393873 | 4633690 | 1995 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63362-foto-08229-509-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Abarca | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63363 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-1 | Entorn descuidat i envaït per la vegetació | Font emplaçada al marge esquerre de la riera de Salo, uns 600 m abans que desemboqui al riu Cardener. Concretament, en un paratge frondós a la part baixa d'un barranc per on baixa un petit torrent que, en època de pluges, forma un salt d'aigua. La font té un senzill sortidor en forma de tub però ja fa uns quants anys que no raja. Ara tot l'indret es troba envaït per la vegetació i, entre la fullaraca, és visible una antiga taula de pedra. La Font dels Enamorats era tradicionalment la més popular i concorreguda per la gent de la colònia Valls. A la temporada d'estiu molts aprofitaven per fer una banyada a la mateixa riera de Salo, en dos tolls que hi havia en el meandre abans d'arribar a la font. | 08229-510 | Demarcació de Valls de Torroella | 41.8449000,1.7106800 | 392962 | 4633359 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63363-foto-08229-510-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 63364 | Xemeneia de la fàbrica de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Xemeneia de la fàbrica de Valls de Torroella, emplaçada a llevant del complex de naus industrials d'aquesta antiga colònia. En Aquest sector hi havia les instal·lacions del vapor, que complementaven l'energia generada a partir del salt d'aigua. Actualment n'ha quedat només la xemeneia, que esdevé un element simbòlic de la tradició industrial de la colònia. Consta d'una base de planta quadrada més el típic con allargat | 08229-511 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Colònia Valls o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació. | 41.8467000,1.7209700 | 393819 | 4633546 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63364-foto-08229-511-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Suibirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63365 | Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixeda | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 22, 25-27, 58, 59, 65, 95, 96, 111, 113, 116, 128, 135, 137, 145, 151, 152, 200, 208. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 81). RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2009). Els vescomtes de Cardona al segle XII. Una història a través dels seus testaments. Lleida, Universitat d'Estudis Ilerdencs - Fundació Pública de la Diputació de Lleida, p. 143-151. | XII-XX | Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, emplaçada en un petit replà d'un contrafort nord de la serra de Castelltallat. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més petit al sud i, a llevant, un seguit de construccions que tanquen una mena de barri, amb un cobert de treball i la pallissa. El portal principal de la masia s'ha mantingut ben bé a tocar del cos adossat, que pràcticament cobreix tota l'antiga façana principal, encarada a migdia. El cos antic, però, és fruit de diverses ampliacions. A la façana de llevant es conserven restes del que sembla un antic finestral gòtic geminat. La resta de façanes, actualment a pedra vista, tenen poques obertures, sempre emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Pel que fa al cos adossat a migdia, es força modern (construït el 1903) i destaca per una galeria formada per una sola arcada. L'interior de l'habitatge ha conservat molt bé la tipologia tradicional, incloent-hi un antic celler amb arcs apuntats diafragmàtics. També és interessant la pallissa, amb un gran arc d'entrada i la coberta davantera en voladís, així com un safareig que es troba situat a uns metres de la casa, a l'angle sud-est. El cobert que l'aixopluga ha estat parcialment refet, però a l'interior es conserva el safareig originari, que es nodreix amb aigua que va ser canalitzada (ja al final del segle XIX) des de la font de Boixeda. | 08229-512 | Demarcació de Castelltallat | Segons un document de 1135 (RODRÍGUEZ, 2009: 563-564), en aquesta època el mas Boixeda formava part d'una condomina vescomtal dels Cardona (és a dir, un territori en condomini) que tenia quatre masos en total. Dos apareixen clarament identificats: Roters i Boixeda. Els altres dos podrien ser ser Valentines (mansum de Bela de Fonte Morello) i Codony (mansum Raymundi Agrani). El possible finestral gòtic seria un testimoni de l'origen medieval d'aquest mas. Sembla que al segle XVII els seus propietaris ja eren la família Tomasa. Així, en un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona hi consta el mas del Comellar de Boxeda. Suposem que podria ser aquest. El propietari és Gili Tomasa, que paga com a cens una gallina per Nadal. La família Tomasa s'ha mantingut en aquest mas fins a l'actualitat. Segons la inscripció d'una llinda, a mitjans de segle XIX l'hereu era Pere Tomasa. A principis de segle XX ho era Ramon Tomasa Oliva, el qual es va casar tres vegades (d'una branca del tercer matrimoni, amb Rosa Planas Gaspà, en fou descendent l'alcalde Soldevila de Manresa). Ramon Tomasa va fer importants obres a la masia. El 1903 es construí el cos adossat a migdia, i el 1913 es portà a terme una remodelació a l'interior del cos antic: s'habilità una escala més àmplia i la gran sala que hi havia va quedar substituïda per l'actual, més petita. Ramon Tomasa va portar a terme una altra obra destacada, que consistí en una canalització per portar l'aigua de la font de Boixeda, a uns 600 m, cap al safareig de la casa. Més tard, el 1895, l'aigua es va fer arribar fins a l'estable, on hi havia un abeurador per a les mules, i després fins la mateixa aigüera de la cuina. Durant molt temps va ser de les poques masies que tenien aigua corrent. I encara el 1929 es construí un dipòsit per emmagatzemar l'aigua sobrant. Fill del primer matrimoni de Ramon nasqué Josep Tomasa Trull, que es casà amb Calamanda Torra Noguera. L'hereu d'aquest matrimoni fou Josep M. Tomasa Torra, que es casà amb Monterrat Morera Duocastella. Aquest matrimoni ha tingut dues filles. | 41.8042000,1.6229500 | 385606 | 4628954 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63365-foto-08229-512-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63365-foto-08229-512-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63365-foto-08229-512-3.jpg | Legal | Popular|Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la finestra sobre el portal principal: 1788En una finestra de la façana de llevant: 1791A la llinda del portal del cos adossat: R.T. 1903Data a l'escala interior: 1913Portal del barri: Pera Tomasa añ 1850A la pallissa: 1800Informació facilitada per Montserrat Morera Duocastella i per Josep Bastardas | 119|85|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63366 | Rectoria de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 26-28. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 29). | XVIII-XIX | Rectoria de la parròquia de Salo, adossada al nord de l'edifici de l'església, al mateix nucli de Salo. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers llevant i alineada amb l'església seguint el traçat de l'únic carrer de Salo, es distribueix en dos cossos diferenciats: al de la dreta és on hi ha el portal, rematat amb arc escarser, i una finestra al seu damunt, emmarcada amb llinda i brancals de pedra. El cos de l'esquerra té una àmplia galeria al primer pis. És curiós que, tractant-se d'un edifici parroquial, una finestra que s'obre en aquest costat de la casa té gravada a la llinda la forma d'una ferradura com a símbol de protecció i de bona sort. La resta de façanes, actualment a pedra vista, tenen poques finestres, la majoria petites i de distribució irregular. Actualment els baixos de la casa s'utilitzen com a local parroquial i social, mentre que el primer pis està llogat com a habitatge particular. | 08229-513 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | Són poques les dades que coneixem sobre el poble de Salo i en particular de l'església. El castell de Salo està documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i després als de Barcelona. Els feudataris, al segle XII, eren els senyors de Castelladral i, ja al segle XIV, es troba sota el domini de la casa de Cardona i vinculat al vescomtat d'aquesta família fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell i al costat de la parròquia. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. És en aquest context de creixement del poble al final del segle XVIII i principis del XIX que se sotua una acció de restauració de l'església, segons informa la inscripció del portal. De l'església anterior poca cosa en sabem. L'edifici adjacent de la Rectoria és una construcció en bona part del segle XVIII (1778 segons una inscripció) i també fou refet a principis del XIX (1916 segons es llegeix al portal). Mossèn Josep Carol, en el seu llibre sobre Salo recull el rectorologi de la parròquia de manera més o menys continuada des de l'any 1722. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser incendiada i la volta i altres parts es van esfondrar. Va ser reedificada pocs anys desprès. Pel que fa a la Rectoria, va mantenir les seves funcions fins els volts de 1970, quan l'habitatge es va llogar a uns particulars. | 41.8444900,1.6438200 | 387410 | 4633399 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63366-foto-08229-513-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63366-foto-08229-513-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63366-foto-08229-513-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la finestra principal: 1778Inscripció al portal principal: 1916 | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63367 | Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-i-sant-feliu-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 26-28. | XVIII-XX | Església parroquial que va ser reedificada en la seva pràctica totalitat després de la Guerra Civil de 1936. S'emplaça al mateix nucli de Salo, amb la rectoria i el cementiri adossats a banda i banda. El temple és d'una sola nau sense absis i amb capelles laterals. La façana principal, orientada a llevant i seguint l'alineació de l'únic carrer de Salo, és una de les parts que ha conservat l'obra antiga, segons una reconstrucció de 1818 i en connexió amb la casa de la rectoria. Hi trobem el portal, flanquejat per dues pilastres i rematat amb una llinda decorada amb gravats de símbols eclesiàstics i, al seu damunt, un òcul. Al cap de la nau s'alça el campanar de torre quadrada, amb 4 finestres. L'interior del temple és la part més reconstruïda després de la guerra, per bé que aprofitant l'estructura originària. Ara presenta un aspecte polit i té els murs pintats de blanc. El sostre és cobert amb volta de canó simulada, feta de totxo. Les capelles laterals són separades per arcs de mig punt. L'altar està alçat per dos esglaons i presidit per un retaule dels sants patrons realitzat els anys 1942-1944. Està format per un cos central i dos de laterals, separats per columnes. El central, més ampli, acull les talles policromades de sant Pere i sant Feliu, mentre que als laterals hi ha sant Isidre i santa Llúcia. Almenys les dues imatges centrals són anteriors a la guerra. Aquest retaule, fet en alabastre, és obra d'un marbrista de Manresa. | 08229-514 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | Són poques les dades que coneixem sobre el poble de Salo i en particular de l'església. El castell de Salo està documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i després als de Barcelona. Els feudataris, al segle XII, eren els senyors de Castelladral i, ja al segle XIV, es troba sota el domini de la casa de Cardona i vinculat al vescomtat d'aquesta família fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El poble de Salo va formar-se probablement al segle XVIII, al llarg de l'altiplà que s'estén als peus de l'antic castell i al costat de la parròquia. El nucli inicial es troba en el sector on hi ha les cases de cal Costa i cal Teixidor, situat en un rocam a la part més alta d'aquest altiplà. Cal Costa conserva una inscripció del 1733 i cal Teixidor del 1769. Aquest incipient nucli urbà es va anar estenent al llarg del turó, i les cases que trobem més avall són més grans, aïllades, i corresponen ja al segle XIX o principis del XX. És en aquest context de creixement del poble al final del segle XVIII i principis del XIX que se sotua una acció de restauració de l'església, segons informa la inscripció del portal. De l'església anterior poca cosa en sabem. L'edifici adjacent de la Rectoria és una construcció en bona part del segle XVIII (1778 segons una inscripció) i també fou refet a principis del XIX (1916 segons es llegeix al portal). Mossèn Josep Carol, en el seu llibre sobre Salo recull el rectorologi de la parròquia de manera més o menys continuada des de l'any 1722. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església va ser incendiada i la volta i altres parts es van esfondrar. Va ser reedificada pocs anys desprès. Pel que fa a la Rectoria, va mantenir les seves funcions fins els volts de 1970, quan l'habitatge es va llogar a uns particulars. | 41.8443700,1.6437800 | 387407 | 4633386 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63367-foto-08229-514-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63367-foto-08229-514-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63367-foto-08229-514-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre el portal d'entrada: ANNO MDCCCXVIII FUIT RESTAURATA | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63368 | Pastorets de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastorets-de-valls-de-torroella | Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. | XX | Representació teatral dels Pastorets que tradicionalment s'ha fet a Valls de Torroella, des dels anys anteriors a la Guerra Civil. Després d'una interrupció, el 1981 la tradició dels Pastorets es va reprendre de la mà del Grup de Teatre de Valls de Torroella. La versió que actualment es representa és una adaptació dels tradicionals 'Pastorets d'en Bato i Borrego', però durant aquests darrers anys s'hi han anat introduint nombrosos canvis, suprimint o modificant quadres i afegint-n'hi d'altres o creant textos nous, de manera que la versió última ha quedat actualitzada i té una posada en escena moderna i dinàmica. | 08229-515 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Fins ben entrat el segle XIX a Catalunya les representacions dels Pastorets es feien en castellà i n'hi havia diverses versions, que sovint eren plagis les unes de les altres. L'any 1867 es publicà 'Los pastorcillos o sea Bato y Borrego' que va esdevenir la versió més representada en molts indrets de Catalunya, i cap al 1892 se'n va fer una traducció catalana dels diàlegs. Són la base de la representació que es feia a Valls de Torroella. La tradició dels Pastorets a Valls de Torroella s'inicià a les primeres dècades d'existència de la colònia, de manera que els anys 1930, com a mínim, ja se'n feien. Per això es va formar l'Agrupació Escènica, que al principi només era integrada per dones. Al cap de poc s'hi van incorporar els homes, no sense algunes crítiques. Normalment, a part dels Pastorets es representaven obres per Sant Josep, a l'estiu i per Tots Sants. Dos o tres anys també es va fer la Passió. Les obres es representaven al Casino, inaugurat el 1921. La tradició dels Pastorets es va mantenir amb alts i baixos a la colònia. Després d'onze anys sense haver-se fet, la representació dels Pastorets es va reprendre el 1981. Els impulsors foren gent completament nova i van passar a anomenar-se Grup de Teatre de Valls de Torroella. El grup havia sorgit dos anys abans de la Comissió de Festes, i el 1980 havia organitzat un primer espectacle musical i humorístic, titulat Club d'Estrelles. Aquest espectacle va acabar tenint continuïtat durant uns deu anys per la Festa Major. Abans de poder aixecar el teló amb els Pastorets l'any 1981 va caldre un intens treball per posar la sala en condicions, després d'uns anys en què havia quedat en desús, i també per recuperar o refer bona part del material necessari (decorats, indumentària...), una tasca en la que van col·laborar molts veïns de la colònia. De seguida el grup es va consolidar i, a més dels Pastorets i el Club d'Estrelles, van començar amb altres obres. El primer gran èxit fou l'any 1983 amb una adaptació de Jesucrist Superstar, i després van seguir un bon nombre de versions de les obres més populars de l'escena catalana dels darrers anys. El 1984 es va portar a terme també una versió dels Pastorets infantil, representada per nens. Durant tot aquest temps el Grup de Teatre ha esdevingut un dels principals elements de dinamització cultural i associativa de la colònia, i en les seves funcions hi ha participat d'una manera o altra bona part dels habitants d'aquest nucli. L'any 2003 el Grup de teatre va estar un temps aturat per reformes a la sala de teatre. Nou anys després, el 2012, el grup va tornar amb els Pastorets. Actualment continua funcionant, centrat bàsicament en l'espectacle de Nadal. | 41.8482600,1.7222900 | 393931 | 4633718 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63368-foto-08229-515-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63368-foto-08229-515-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63369 | Festa Major de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-mateu-de-bages | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover | XVI-XXI | Actualment la Festa Major de Sant Mateu de Bages té lloc el tercer diumenge de setembre en honor del patró del poble, que litúrgicament se celebra el dia 21 de setembre. El programa d'actes sol començar el divendres; el dissabte s'organitzen activitats culturals i esportives. Entre les més seguides s'ha popularitzat un concurs de truites. Finalitza amb un sopar popular i ball. El diumenge hi ha la missa major a l'església parroquial i, a la tarda, algun espectacle infantil. Durant les festes obre les portes l'anomenat Museu de Sant Mateu de Bages, on es pot veure una necròpolis alt-medieval i mostra d'eines agrícoles tradicionals. | 08229-516 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | De manera sorprenent i poc habitual tenim notícies que la Festa Major de Sant Mateu ja es celebrava l'any 1582 i incloïa balls. Aquest coneixement ens ve d'un fet luctuós que va tenir lloc aquest any. Segons es descriu en un cartipàs de l'Arxiu parroquial, durant la Festa Major de 1582 es va produir un gran avalot, que es va saldar amb tres morts. A l'hora de les ballades de la tarda a la plaça una discussió va provocar que es formessin dos bàndols. El batlle Pere Planas va fer aturar la festa, però això no va impedir que un tret de pedrenyal matés un home. Poc després un dels bàndols s'emparà en lloc sagrat al cementiri, al costat del campanar, i des d'allà dispararen i mataren un altre home, en van ferir mortalment un altre i dos més quedaren nafrats. Com a resultat de la brega l'església fou tancada. L'agutzil de Manresa havia acudit al lloc per detenir un acusat de falsificar moneda. D'aquesta manera la justícia de Manresa va intervenir en els fets i un metge va portar a terme autòpsies a dos dels tres cadàvers. Aquest episodi revela la rivalitat existent entre diferents faccions de gent del poble i també forans, ja que alguns dels morts no eren de Sant Mateu. Així mateix, sorprèn també la facilitat amb què van aparèixer i es van utilitzar armes de foc arran d'una simple discussió (PLANAS, 1969: 37). L'escriptor Joan Planas (del mas de les Planes) fa una descripció dels seus records de la Festa Major a les primeres dècades del segle XX. Durant els dies de preparació el principal tema girava a l'entorn de quina de les quatre orquestres més habituals calia escollir. La Festa durava dos dies, però el diumenge tenien lloc els actes principals. Al matí es celebrava la missa solemne. En acabat, l'orquestra esclatava en una marxa profana, que era seguida per la processó. Al davant hi anaven tres banderes de confraries, una d'elles de grans dimensions. Presidia la imatge de sant Mateu i tancaven la comitiva els clergues i les autoritats locals. La processó es dirigia cap a una era on es feia una parada. Allà els fidels es disposaven en rotllana i un tenor de l'orquestra cantava, en un 'castellà pintoresc', una mena d'himne en honor del sant patró. Després es retornava a l'església, on tot el poble cantava els goigs de Sant Mateu. Es feien dos balls, de tarda i de nit, que tenien lloc a la sala de ball del poble, que aquell dia quedava petita per encabir tota la gernació que hi acudia. Després del primer ball i del sopar tenia lloc una serenata a la rectoria. L'orquestra hi arribava silenciosament, flanquejada per nombroses atxes enceses. El concert es feia a l'aire lliure i sota la llum dels estels. En general es tocaven dues peces: una de més clàssica i un vals. Després l'orquestra retornava a la sala, on començava el ball de nit. El segon dia els actes de la festa, tant els religiosos com els profans, eren semblants als del diumenge, però d'un nivell més modest (PLANAS, 1969: 69). En aquest sentit és curiós que el rector de la parròquia, mossèn Valentí NOGUERA (1904: 40) critica en la seva monografia sobre Sant Mateu de Bages el fet que durant la festa les diversions s'han multiplicat i els balls són tants que 'si antes ni hi havia prou ab un per tot el poble y per els forasters, ara se'n necessiten més'. Ja a la dècada de 1960 les orquestres que es solien contractar eren la Meravella, Solistes Reunits o Fonts de Manlleu. El diumenge al matí es feia missa amb orquestra i, en sortir, vermut. A la tarda hi havia concert i ball de nit. Els músics es quedaven a dormir (es repartien dos a cada casa) i el dilluns tornaven a fer ball de tarda. El dilluns al matí es feia una missa per als difunts del poble. | 41.7955600,1.7341400 | 394829 | 4627852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63369-foto-08229-516-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63369-foto-08229-516-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Neus Vilardaga, de les Planes | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63370 | Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-sant-mateu-de-bages | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició actualment vigent | Les caramelles tenen una important tradició i arrelament a Sant Mateu de Bages, i han estat tradicionalment vinculades al ball de Cascavells. En l'actualitat es fan cantades de caramelles i balls de cascavells el dissabte i diumenge de Pasqua. La colla de Sant Mateu i la de Castelltallat s'han ajuntat i recorren amb cotxes les cases de les dues demarcacions. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de nenes. De manera independent actualment també es fan caramelles a Valls de Torroella i a Salo. | 08229-517 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Valls de Torroella | Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63371 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-3 | AMADES, Joan. Costumari català, vol. VI 'La Setmana Santa i el Cicle pasqual', Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 146, 167, 168. JUANOLA, Francesc (1955). Ball de cascavells de Sant Mateu de Bages, Harmonització i instrumentació de Francesc Juanola, Sabadell, Edicions Musicals Arrahona, núm. 91. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició vigent | Els balls amb cascavells es troben molt estesos a Catalunya, però cal diferenciar-los dels balls de cascavells, en els quals aquest instrument adquireix un protagonisme especial. A l'àrea de la Catalunya central (compresa per les comarques del Bages, Solsonès, Berguedà, la Segarra, la Noguera i el Vallès Occidental) hi trobem ben arrelat un ball de cascavells amb característiques pròpies, en el qual hi té un paper molt destacat el so dels cascavells penjant dels camalls que es fan picar amb força, especialment a la primera de les parts. A Sant Mateu de Bages aquest ball estava molt vinculat a les Caramelles i, com en molts altres llocs del Bages, solia interpretar-se en el context d'aquesta festa, el dissabte i diumenge de Pasqua. Després d'haver-se perdut durant uns anys, a la dècada de 1970 el ball es va recuperar tal com es feia a principis de segle XX. Els balladors es posen uns camals amb cascavells ben guarnits i ajustats, que fan sonar amb força seguint el ritme de la música i les evolucions del ball. Per ballar-lo es formen quadrenes o grups de quatre. Es necessiten un mínim de vuit camillaires o balladors, tot i que poden arribar a ser tants com càpiguen en rotllana a l'era de la casa on ballen. Originàriament era ballat només per homes joves, però des de fa uns anys s'hi ha incorporat també les noies. A la dècada de 1960 Joan Planes descrivia de la següent manera el ball: 'hi ha un cap de colla que porta una bandera bastant gran i que recolza a la seva espatlla dreta. Comença, la dansa, desfilant els balladors en filera índia i marcant una rodona; les seves passes són ritmades i solemnes. Tot d'una, obeint un senyal de la música, els balladors que ocupen nombres senars s'encaren amb els que segueixen, marcant ambdós uns quants punts amb el peu dret; ve després una altra figura, en la qual els balladors salten, entrecreuant les cames, per la mateixa rodona; de seguit, en fan una altra, girant, de dos en dos i de quatre en quatre, entorn d'un eix figurat, que agafen amb la mà dreta o l'esquerra, alternativament. El ball, que comença amb cadència pausada, va marcant a cada figura un compàs més viu, per acabar amb una sardana molt ràpida, que hom remata amb un fort i uniforme cop de peu a terra, de tots els balladors' (PLANAS, 1969: 76). El folklorista Joan AMADES (1990) fa una descripció encara més detallada del ball, acompanyat de gràfics amb els moviments i la partitura de la música. En l'actualitat la tradició es manté el dissabte i diumenge de Pasqua, quan es recorre amb cotxes les cases dels pobles de Sant Mateu i Castelltallat. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de noies. A més del ball tradicional de cascavells es balla un ball nou cada any. | 08229-518 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat | Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascavells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). No tenim més notícies concretes d'aquest ball al municipi Sant Mateu de Bages, però sabem que era un dels llocs on estava més arrelat. A començament del segle XX (1908) es disposa d'una fotografia de la colla de balladors de Sant Mateu de Bages. Una altra prova d'això és que el folklorista Joan Amades posa com a exemple del ball de cascavells el que es feia a Sant Mateu (AMADES, 1990: 167-168). De l'any 1955 es coneix una harmonització i instrumentació del ball de cascavells de Sant Mateu feta per Francesc Juanola. Després d'uns anys en què el ball es va deixar de fer, a la dècada de 1970 es va recuperar amb l'assessorament de gent gran que encara recordava com es ballava a principis de segle XX. En aquest moment es va gravar la música que s'havia tocat tradicionalment, i aquesta gravació que encara es balla avui dia. En l'actualitat, a Sant Mateu de Bages així com en altres pobles de la comarca, com ara Súria, Avinyó, Cardona, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Sallent, Fals o Navàs, hi ha colles que mantenen la tradició del ball de cascavells. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63372 | Priores de la Confraria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priores-de-la-confraria-del-roser | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. | XVII-XXI | Tradició vigent | Les Priores són les dones encarregades d'administrar la Confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Tradicions molt semblants existien en la majoria de pobles. La particularitat de Sant Mateu és que aquesta fórmula antiquíssima es manté viva en l'actualitat i és un motiu de trobada per a les poques dones que viuen al poble. Els càrrecs de priores els ocupen dues dones que cada any, per la festivitat de Tots Sants, són renovats. Les dones del poble es van alternant seguint un cert ordre, tot i que en l'actualitat ja no s'és tan estricte com abans, perquè les voluntàries són més escasses. Les Priores tenien la missió d'administrar la confraria i, més recentment, han anat assumint altres funcions de caire més general relacionades amb la parròquia: tenir a punt l'església per celebrar-hi qualsevol acte, fer-hi tasques de neteja, decorar-la per a determinades celebracions o buscar fonts de finançament per a la seva restauració. Un dels costums que més caracteritza a les Priores en l'actualitat és l'acapta que fan a totes les festes del poble, junt amb l'obsequi d'un ramet de flors per als qui han col·laborat. | 08229-519 | Parròquia de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'origen de la confraria del Roser i, per tant, de les seves administradores, es remunta a l'any 1601 o una mica abans. Amb aquesta data es conserva a l'església parroquial un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament en el document, la confraria ja existia aquest any. Possiblement es va fundar l'any anterior, el 1600, ja que a l'arxiu parroquial el llibre de comptes de la confraria comença en aquesta data, mentre que el volum denominat 'Llibre dels confrares del Roser' s'inicia el 1603. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exactament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. Ja a la primera meitat del segle XX hi va haver també la confraria de les Noies (sota l'advocació de la Puríssima) i la de les Filles de Maria. En aquesta època les Priores i els confrares portaven atxes enceses en les diferents processons que es celebraven. Fins els volts de l'any 2000 la tradició de les atxes es va mantenir. L'any 2001 es va celebrar una festa per commemorar el 400 aniversari de la Butlla papal que va marcar l'inici de la confraria. | 41.7956300,1.7347700 | 394881 | 4627859 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63372-foto-08229-519-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63372-foto-08229-519-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63373 | Llegenda del castell de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-claret-dels-cavallers | CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 764, 766. | XX | Llegenda amb escàs arrelament popular | Segons una llegenda recollida per Joan Amades, que li fou transmesa per Joan Martí de Manresa el 1935, el castell de Claret presidia el poblat de Claret dels Cavallers. Quan els moros van envair Catalunya un gran estol de cavallers i gent d'armes es van fer forts en aquest castell, que els sarraïns de cap manera no podien sotmetre, per més vegades que el van atacar. El cabdill sarraí que assetjava el castell va reunir un gran exèrcit i es va preparar per un atac en una nit de fosca i per sorpresa. Però es va donar el cas que, al moment en què els sarraïns es disposaven a atacar, la lluna va esquinçar els núvols i, enllumenant tot el panorama, va descobrir les intencions dels assetjadors. La gent del castell va refer-se a l'instant, es va llançar a l'atac i va provocar una desfeta entre els moros, que van fugir i van deixar abandonada aquesta contrada. D'aquesta gesta el castell va prendre el nom de Claret, en al·lusió al clar de lluna, nom que es va estendre al poble i a tota la contrada propera i, per recordar el floret de cavallers i gent d'armes que defensaven el castell, se li afegí el qualificatiu de Claret dels Cavallers. En record també de la proesa el senyor de Claret ostentava una mitja lluna en el seu escut com a senyal que, mercès a la lluna, va salvar el castell i va vèncer els sarraïns. | 08229-520 | Castell de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8215600,1.6466000 | 387601 | 4630850 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 63374 | Festa Major de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castelltallat | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 206-212. | XIX-XXI | Tradició vigent | La festa major d'estiu de Castelltallat es fa per Sant Miquel, que és el patró de l'església parroquial del poble. Litúrgicament se celebra el 29 de setembre. Sol incloure diverses activitats esportives i, el dissabte, un ball de nit. El diumenge es celebra missa solemne i normalment cantada. Es fa lliurament de pomells de flors silvestres i herbes del bosc a tots els assistents. A continuació hi ha el lliurament dels premis d'un concurs de xerracs i vermut per a tothom. | 08229-521 | Demarcació de Castelltallat | Antigament la festa incloïa la missa i balls (amb acordions i, més tard, amb orquestres). El dia de la festa es feien dues misses: la primera a trenc d'alba, i més tard, la Missa Major. Abans les dones del poble hi havien anat per preparar l'església, i les Priores s'encarregaven de portar els rams. Abans de començar l'ofici els priors i les priores sortien amb unes atxes enceses. De vegades la missa comptava amb una petita orquestra i cor. En acabat tenia lloc la processó, amb les banderes del Roser, de sant Miquel i del Sant Crist. Es dirigia fins a la Creu del Ros i tornava a l'església. Llavors les priores es posaven a la porta amb un cistell de rams que donaven a canvi de la voluntat. L'endemà es celebrava una missa de difunts. Sortint de missa era costum anar a fer el vermut a la Casa Nova, i després cadascú feia el dinar de festa major amb els seus convidats. Durant el dia hi solien haver tres balls, que antigament es feien a l'era de la rectoria i, a partir dels anys 1920, a la Casa Nova. El ball de nit era el més animat i es coneixia com el sarau. L'espai solia estar il·luminat amb llums de gas i de carbur. A la dècada de 1960 a la Festa Major s'hi van afegir altres activitats, com el tir al plat, que va esdevenir un dels actes més concorreguts i amb més anomenada. | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Laia Muns | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63375 | Festa de Reis de Castelltallat (festa major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-castelltallat-festa-major-dhivern | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa dels Reis és la festa major d'hivern a Castelltallat. Al matí els Reis donen els regals a petits i grans al casal del poble. Antigament es feia a sota l'era de la Rectoria i, més tard, a la Casa Nova. S'hi desplaçava un torronaire a vendre torrons. Sembla que també es coneixia com l'aplec de les figues, perquè hi acudien figuetaires, així com gent de botigues de Fonollosa. La festa incloïa la missa i ball amb acordions, gaites o flautes. Durant la Festa de Reis venien molta gent de fora, perquè als altres pobles no hi havia tanta animació. | 08229-522 | Demarcació de Castelltallat | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 210. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 63376 | Festa dels Pubills de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-pubills-de-valls-de-torroella | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa dels Pubills és sens dubte la més singular del nucli de Valls de Torroella i, tal vegada, de tot el municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una festa iniciada l'any 1971 per un grup de pubills del poble que no té paral·lels en cap esdeveniment arreu del país, amb l'excepció potser d'una celebració similar que es fa a l'Hostal Nou (Lloberes, Solsonès). Des dels seus inicis la festa ha aconseguit un important ressò i arrelament, i fins i tot va protagonitzar, ja fa uns anys, un programa de televisió (Dit i Fet). Un pubill és qui s'ha traslladat a viure a casa dels sogres; és a dir, a casa de la pubilla. Segons una certa visió tradicional i burleta els pubills havien de fer front a una vida sacrificada ja que els tocava viure en una casa on eren forasters i sota els designis de la dona i dels sogres. La Festa dels Pubills recrea els costums i tradicions al voltant d'aquest fet. Així, durant almenys un dia a l'any els pubills del poble tenen llibertat d'acció i poden manar i disposar al seu gust. La diada de la festa és el primer de maig, en honor al que va ser escollit com a patró dels pubills, sant Pere Màrtir (que litúrgicament té la seva festivitat el 29 d'abril). I és que es considera que els pubills són uns màrtirs a casa seva. La festa comença amb una concentració de pubills, que llueixen com a distintiu un barret i un llacet vermell. L'acte central és un passacarrers en el qual els pubills desfilen vestits de gala, tot portant el seu estendard i la imatge del patró sant Pere Màrtir (adquirida l'any 2009), i acompanyats amb orquestra o cobla i també pels gegants. Més tard, es fa una missa en honor del patró Sant Pere Màrtir. A la sortida es canta l'himne dels pubills i es fa una desfilada fins al Casino, on hi ha una ballada de sardanes. A la tarda hi ha ball popular a la plaça i també un sorteig que serveix per recaptar fons per les despeses de la festa. A la vigília o l'endemà a la tarda-vespre es fa el convit dels pubills, consistent en una botifarrada i ball popular. Per recaptar fons per la festa es fa un sorteig vinculat amb els tiquets de la botifarrada. La festa és organitzada per l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella. | 08229-523 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7195400 | 393702 | 4633653 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63377 | Himne dels Pubills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-dels-pubills | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX | Tradició vigent | Himne que es canta en la festa dels Pubills de Valls de Torroella, una festa iniciada l'any 1971 i que gira entorn d'aquesta figura tradicional. Aquest himne es canta a la sortida de la missa que es celebra en honor a Sant Pere Màrtir, declarat patró dels pubills. La cançó es va estrenar en l'edició de 1985, i els autors són Jaume Junyent (per la música) i Joan Sobre (per la lletra). En un to irònic i jocós els pubills fan una celebració de la seva condició. La lletra fa així: Ser Pubill,és un honor / ser Pubill és un tresor / ser Pubill és el millor / que ha fet la Creació. Ho diem aquí i allà / ho diem tot xiulant / i perquè s'enterin tots / ho diem també cantant. Laralarà! Si plou no us estranyeu / els nostres cants poden lograr / que els núvols emprenyats ens vulguin mullar com a gats. No tothom pot ser Pubill / sols n'hi ha un de cada mil / i molt s'ha de vigilar / si amb una Pubilla et vols casar. Fa vint-i-nou anys que la celebrem / i que junts la festegem / n'hem fet jornada assenyalada / d'aquesta festa tan galana. Ho reconeixen els hereus / ens ho diuen els amics / els Pubills són eixerits / els Pubilis són...ben parits. Si logrem que la diada / sigui ben recordada / el Pubill estarà content / i us dirà moltes gràcies. Aaameeén. | 08229-524 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7194300 | 393693 | 4633653 | 1985 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63378 | Fira d'Artesans de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans-de-valls-de-torroella | XX-XXI | Tradició vigent | El nucli de Valls de Torroella s'ha caracteritzat per tenir, en els darrers anys, un bon nombre d'artesans, artistes i gent d'oficis tradicionals. Per això el 2009 s'organitzà per primera vegada una fira que dóna a conèixer els artesans del poble i també se'n conviden altres que vénen de fora. Habitualment es fa en dissabte, com a complement dels actes de la Festa dels Pubills que es celebra l'1 de maig i té un gran arrelament al poble. L'objectiu és donar a conèixer i difondre la tasca d'aquests artesans, posant l'accent en la qualitat i l'autenticitat dels productes que elaboren. Actualment la fira abasta un ampli espectre d'antics oficis i especialitats artesanals, des de productes alimentaris tradicionals i d'elaboració biològica fins a oficis i tècniques artesanals que estan en desús. Entre els artesans que formaven el nucli inicial de la fira cal esmentar Isidre Abarca (picapedrer i escultor), Miquel Dalmases (artesà de la fusta i el boix). A la seva mort l'ha substituït el seu fill Isidre Dalmases Badrenes. Benet Obrador (artesania amb vímet), Benet Obradors (cisteller), Víctor Vila (forjador i artesà del ferro), Francesc Ferrer (pintor), Ramon Costa (treballs amb flors seques), Josep Mitjans (artesania amb boix), Jordi Ramells (ferrer), Àngel Llobet (treballs amb vímet i fusta), Lluís Roses (flequer tradicional). Cal dir també que a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de la colònia industrial hi ha emplaçada la factoria de cerveses artesanals la Guineu. En cada edició de la fira s'encarrega a un d'aquests artesans l'elaboració d'un objecte de record d'aquell any. | 08229-525 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8480300,1.7218400 | 393893 | 4633693 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63378-foto-08229-525-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63379 | Festa Major de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valls-de-torroella | Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa major de Valls de Torroella té lloc l'últim cap de setmana de juliol, en honor a la troballa de sant Esteve, que litúrgicament es celebra el 6 d'agost. El programa inclou jocs infantils i una diversitat d'actes culturals i esportius, així com un cercavila i balls. | 08229-526 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Des de pràcticament els seus orígens, a principis del segle XX, la colònia Valls ha disposat dels serveis bàsics i també d'una rica vida cultural i associativa, que abraçava àmbits com el teatre, el futbol, el cant i la música, el teatre, les sardanes, les caramelles o la mateixa litúrgia religiosa. La festa major aviat va formar part també de les celebracions de la nova comunitat. Habitualment els principals actes socials i els balls es feien al Casino, inaugurat el 1921. Ja més recentment, un dels actes més emblemàtics de la festa major va ser l'espectable musical i humorístic conegut com Club d'Estrelles. Aquesta funció es va fer per primera vegada el 1980 i va acabar tenint continuïtat durant uns deu anys. La representació es feia al teatre del Casino. Cal dir que a Valls de Torroella el Grup de Teatre ha estat un dels principals elements de dinamització cultural i associativa, i en les seves funcions hi ha participat d'una manera o altra bona part dels habitants de la colònia. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63379-foto-08229-526-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63380 | Font del Rector (Sant Mateu de Bages) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-sant-mateu-de-bages | XIX-XX | Entorn poc cuidat | Font emplaçada en terrenys que pertanyien, i encara pertanyen, a la parròquia de Sant Mateu de Bages; d'aquí el nom de Font del Rector. Concretament es troba prop de la casa de ca la Mariona i al costat d'una rasa que recull les aigües del Pla de Sant Mateu, en un marge de pedra. L'aigua surt per una petit tubet i té al costat dues piques de pedra que servien com a abeuradors. Antigament la font alimentava una bassa que servia per regar els horts que el rector tenia en aquest indret. Actualment està seca. | 08229-527 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7940900,1.7305300 | 394526 | 4627693 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63380-foto-08229-527-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63381 | Creu de la Pedra dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pedra-dreta | XX | Creu de terme al costat d'una alzina monumental que es troba vora l'actual granja de can Pla, al nucli de Sant Mateu de Bages. Antigament per aquest indret hi passava el camí que venia del sector de la masia de les Planes i d'altres cases de pagès. La creu és formada per un pedestal quadrat i, en lloc de fust, té una curiosa i atípica forma cònica formada per tres blocs de pedra. Al damunt hi ha una creu llatina, també de pedra, que té gravat un crismó en una cara. A la base de pedra té una inscripció que diu 'Creu de la Pedra Dreta'. Fa uns anys la creu era de fusta, però en els incendis de 1994 es va cremar i fou substituïda per l'actual. També l'alzina va quedar força afectada pels incendis i posteriorment ha rebrotat. | 08229-528 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7974000,1.7358300 | 394972 | 4628054 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63381-foto-08229-528-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63381-foto-08229-528-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63382 | Goigs de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-mateu | XVIII-XX | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es canten a la parròquia de Sant Mateu de Bages en honor al patró del poble, sant Mateu Apòstol. Litúrgicament, la seva festa es celebrava el 21 de desembre i els goigs es cantaven després de la processó que es feia en acabar la missa solemne. Actualment els goigs encara es canten al final de la missa. En les estrofes dels goigs s'invoca el sant perquè 'vetlleu vinyes i oliveres; / d'oli i vi, si a Vós us plau, / empleneu les llars feineres / com un do d'amor i pau. / Feu que el pa de cada dia / l'agraïm sempre al bon Déu'. I la tornada diu: 'Puix el poble en Vós confia / i acudiu a favor seu: / cap al cel feu-nos de guia / patró nostre, Sant Mateu'. L'adaptació de la lletra dels goigs és de Mn. Lluís Alemany i la música de Josep M. Riubrogent, prevere. | 08229-529 | Església parroquial de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7956200,1.7347000 | 394875 | 4627858 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63382-foto-08229-529-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mn. Lluís Alemany (lletra); Josep M. Riubrogent, prevere (música) | L'exemplar més difós d'aquests goigs és una edició feta pels Amics dels Goigs amb motiu d'una visita a Sant Mateu de Bages el 9 d'abril de 1976. A l'Associació Amics dels Goigs se'n conserva un exemplar, estampat a l'impremta Altós de Barcelona. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63383 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol | XVIII-XX | Tradició es desús | Goigs que tradicionalment es veneraven i es cantaven a la capella de Sant Cristòfol de Figuera. Es tracta d'una petita capella romànica adossada al mas Figuera, pertanyent al terme de Castelltallat però a la parròquia de Sant Mateu de Bages. La lletra dels goigs diu: 'De tota la comarca vénen / a Vostra santa capella / i a Figuera la tenen / per consol de tota aquella; / per curar de tots dolors / vos prenem per advocat, / coxos, contrets, amb breus dies / cecs i altres desansiats / amb vostres pregàries pies / Déu per Vos els ha curats: / guarda de malfactors / també vostra pietat'. | 08229-530 | Capella de Sant Cristòfol de Figuera. Demarcació de Castelltallat | 41.8102000,1.6891700 | 391117 | 4629534 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63383-foto-08229-530-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Riubrogent Tarrés (música) | L'exemplar consultat és una edició recent de la qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. La lletra és una adaptació de la versió antiga. La música és de Josep M. Riubrogent Tarrés. Els dibuixos són de Vidal Orive. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63384 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | XVIII-XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a l'antiga capella romànica de la Mare de Déu de la Sala. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que era considerada com a patrona. Actualment la capella es troba en ruïnes. La lletra dels goigs acaba dient: 'Lo poble de Sant Matheu / Vos venera per sa Mare, / Visitantvos com se deu / en les principals diades. Vullaunos unir ab Deu, / Reyna del Cèl, generala'. I la tornada fa: 'Puix tot temps devotament / aquex poble vos senyala: / Estos goigs vos cantarem, / Verge Santa de la Sala.' | 08229-531 | Església de la Mare de Déu de la Sala. Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8183400,1.7291900 | 394455 | 4630388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63384-foto-08229-531-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'exemplar consultat és una edició sense data del qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63385 | Festa de les Flors de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-flors-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | Festa que se celebra l'última setmana de maig al poble de Salo i que consisteix en un concurs de rams de flors silvestres; és a dir, que no poden ser cultivades a casa. Normalment les decoracions estan fetes amb elements antics de les cases del poble sobre un determinat tema. Els rams són distribuïts en estendards al local social, enmig dels quals se solen fer representacions de tradicions antigues del poble, com la matança del porc, la bugada de les dones, etc. La festa la sol presidir algun polític relacionat amb el poble. El jurat és nomenat per la comissió de festes i concedeix tres premis. L'acte central té lloc el diumenge a la tarda i, després de l'exposició dels rams i lliurament de premis, hi ha un berenar amb coca, cava i refrescs per tots els assistents. L'iniciador d'aquesta festa fou Lluís Claret, llogater de la Rectoria de Salo, i la primera edició es va fer el 1983. | 08229-532 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446500,1.6438000 | 387409 | 4633417 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 63386 | Festa Major de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa Major de Salo és en honor a sant Genís, patró del poble, i es celebra el tercer diumenge d'agost. Litúrgicament la diada del sant és el 25 d'agost. La festa comença el divendres a la tarda amb repicada de campanes i després sopar i gresca al local social. Dissabte al matí hi ha activitats infantils, sobretot relacionades amb l'aigua. Els últims decennis del segle XX (des de 1978) s'havia fet un concurs de dibuix infantil i juvenil. Després es fa missa cantada, amb assistència d'una coral, i acte seguit una botifarrada popular que s'allarga amb un ball al local social. El diumenge s'organitza un concurs de tractors o tractorada a la bàscula de Salo, i a la tarda activitats diverses que acaben amb un sopar i ball a la fresca a la plaça del poble. | 08229-533 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446800,1.6439900 | 387425 | 4633420 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63387 | Goigs de Nostra Senyora de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, al Santuari de la Mare de Déu de Coaner. La seva festivitat es celebra el diumenge coincident o posterior al 8 de setembre, dia de les marededéus trobades. Actualment aquesta festa, organitzada per l'Associació d'Amics de Coaner, ha esdevingut la festa major del poble, i durant la missa es canten els goigs. Antigament en aquest santuari es conservava la imatge de la marededéu trobada de Coaner. Segons la llegenda, reproduïda en els mateixos goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor troba la imatge prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. Aquesta marededéu és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. Concretament, la lletra dels goigs diu: 'Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixera hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder'. La Mare de Déu de Coaner gaudia d'una gran devoció, especialment per la romeria que s'hi feia en petició de pluja, i abastava un territori ampli al seu entorn. Segons es en els goigs: 'Súria, Castelladral, / Valldeperas, Orriols, / venen en sos desconsols / a Vos, Reyna Angelical, / vostra amparo celestial / invocant ab cor sencer' (...) 'De salo y Castelltallat, / Torroella y Sant Matheu, / amorosa'ls precs rebeu / en tota calamitat, / y ningú vos ha invocat, / sense sentir vostra valer'. | 08229-534 | Oratori i santuari de la Mare de Déu de Coaner | L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, la imatge es traslladà a l'actual emplaçament, a la parròquia de Valls de Torroella. | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Els exemplars consultats són una edició de 1913 estampada a la impremta de Josep Roca de Manresa, i una edició sense data estampada a l'Impremta Sant Josep de Manresa. Ambdós conservats a l'Associació d'Amics dels Goigs. | 98|94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63388 | Goigs de Sant Martí de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-de-claret-de-la-serra | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, a la capella de Sant Martí de Claret de la Serra, pertanyent a la demarcació de Mejà i Salo. Es tracta d'una petita capella que podria tenir un origen medieval, ja que el lloc de Claret de la Serra era un nucli important en època alt-medieval. Sant Martí de Claret tenia una gran devoció per part de la feligresia de Mejà, i era una de les esglésies visitades en les processons durant el temps de quaresma. La lletra dels goigs, dedicat en honor al bisbe Martí de Tours, diu: 'Desde el cel doneu mirada / sobre Salo compasiva / Que en Vós té sempre posada / veneració i fe molt viva'. Actualment els goigs es canten per la festivitat de Sant Martí, l'únic dia que es diu missa a la capella. | 08229-535 | Capella de Sant Martí de Claret de la Serra. Demarcació de Salo | 41.8619500,1.6635700 | 389080 | 4635312 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63388-foto-08229-535-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Pñero Subirana | L'exemplar conservat a la capella és editat a Manresa: impremta de Josep Roca, 1946. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63389 | Goigs de Sant Andreu d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-dhorta | XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a la capella de Sant Andreu d'Horta, una capella particular de la masia d'Horta, a la demarcació de Mejà, construïda el 1815 per iniciativa del seu propietari. La lletra dels goigs, dedicats en honor a l'apòstol sant Andreu, diu: 'La parròquia amb fe sincera / a vos prega amb gran fervor; / aumenteu-li el blat a l'era / i els ceps ragin d'abundor. / Vetlleu sempre nit i dia / pels veïns de Sant Mateu'. La lletra dels goigs és de Lluís Alemany, prevere. La capella de Sant Andreu fou saquejada durant la Guerra Civil de 1936 i els goigs es van perdre. Actualment només s'hi diu missa un cop a l'any, per la festivitat del patró, però no es canten els goigs. | 08229-536 | Església de Sant Andreu d'Horta. Demarcació de Mejà | 41.8575900,1.6848800 | 390841 | 4634801 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Lluís Alemany, prevere (lletra) | L'exemplar consultat és de la col·lecció de l'Associació d'Amics dels Goigs. Editat a Vic: Tipografia Balmesiana, 1962. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63390 | Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batlle | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 44). | XVIII-XXI | En procés de rehabilitació | Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada vora la riera de Salo i molt a prop del nucli format per l'antic castell de Mejà, l'església parroquial la masia del Puig. Originàriament aquesta casa havia estat un hostal fet pels propietaris del Puig, ja que es trobava en un encreuament de camins. És formada per un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). Tot i ser una construcció força homogènia s'hi poden diferenciar diverses fases d'ampliació. Originàriament era més curta i més estreta, i posteriorment s'hi afegí un cos adossat a migdia, curiosament fet amb carreus de molt més bona qualitat que el cos principal i que devien ser reaprofitats d'alguna antiga construcció. Cal recordar que molt a prop hi havia l'antic castell i també un molí, del qual se'n va desmantellar l'edificació. La casa actual de cal Batlle conserva més o menys l'estructura originària, que és obra majoritàriament de principis del segle XVIII, però en la recent rehabilitació s'han transformat substancialment les obertures, sobretot a la façana nord. Antigament eren força diverses de mides i tipologia, i han estat refetes i unificades utilitzant llindes i brancals de pedra de nova factura. A la part de ponent de la casa es conserva una tina i dos coberts que en el seu origen eren estables pertanyents a l'hostal, i encara conserven les fustes per estacar els animals. La casa tenia dos estables més als baixos de la part annexa. Uns 20 metres al sud-est de la casa es conserva un forn de pega construït a la dècada de 1960. Ben a tocar de la casa antigament hi passava el camí que venia de Valls de Torroella cap a Salo, el qual passava a una cota més alta que la carretera actual i transcorria al sud de la casa del Puig i de l'església parroquial de Santa Margarida. | 08229-537 | Demarcació de Mejà | L'origen d'aquesta casa està molt relacionada amb la casa propera del Puig: un antic mas que va prendre el relleu del castell de Mejà com a centre o nucli d'aquet terme, i que està situat al costat de l'església parroquial. La nova casa era una fundació del Puig i era coneguda amb el nom de Puig Xic. En aquest lloc hi havia un encreuament de camins entre el que es dirigia a Salo i el que travessava de sud a nord anant des de Castelltallat cap a Cardona. Així, en un principi cal Puig Xic funcionava com a hostal. L'hostal tenia quatre estables: dos encara es conserven a la part posterior de la casa, els altres dos eren al cos adossat. Cap a mitjans de segle XIX un membre de la família Puig que vivia al mas Puig va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Aleshores va perdre el mas i les seves terres, i passà a residir a l'hostal. Possiblement un fill seu, que tenia de cognoms Santasusana Puig, es casà amb Anna Company Esquius. El pare d'Anna era el ferrer del molí de Salo i va eixugar els deutes del seu gendre. Algun membre d'aquesta família havia estat batlle, i d'aquí el sobrenom de la casa. Per aquesta època (el 1880 segons la inscripció d'una llinda), els propietaris de cal Batlle van construir la casa propera anomenada la Fassina i que acollia una fassina d'aiguardent, però aquesta va estar en funcionament pocs anys, perquè a finals de segle, amb l'arribada de la fil·loxera, va deixar de funcionar. Sembla que la fassina servia per sufragar obres que s'havien fet a la carretera. El matrimoni entre Santasusana i Anna Company no va tenir fills i, a la mort del seu marit, Anna es casà en segones núpcies amb Isidre Dalmases Grau. L'hereu d'aquest matrimoni fou Miquel Dalmases Company. L'any 1964 Miquel va deixar la pagesia i es traslladà amb la seva família a la colònia Valls. La casa de cal Batlle fou venuda a Isidre Tarrés, que era pegaire i construí al costat de la casa el forn de pega que encara es conserva. Isidre portava el forn de pega del Semís i en tenia d'altres a la zona de Matamargó. Però per problemes de salut el forn de cal batlle només el va poder fer funcionar uns cinc anys. Isidre Tarrés era acordionista i tocava en les festes populars i en els balls de cascavells. El seu fill, també anomenat Isidre Tarrés, va seguir la tradició d'acordionista i encara s'hi va dedicar més plenament. L'any 1999 Isidre Dalmases Badrenes, fill de l'anterior propietari Miquel Dalmases, va voler recuperar la casa dels seus avantpassats i va comprar cal Batlle. Actualment hi està fent obres de rehabilitació. | 41.8407200,1.6657000 | 389220 | 4632952 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63390-foto-08229-537-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63390-foto-08229-537-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63390-foto-08229-537-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions en llindes de l'antiga façana sud que han quedat a l'interior de la casa: 1710, 1711, 1716(58). Informació oral facilitada per Isidre Dalmases | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63391 | Forn de pega de cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-cal-batlle | L'Arada Cooperativa, Memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages (fullet), p. 12 | XX | La part de l'olla (davantera) es troba malmesa | Forn de pega que es troba uns 20 m al sud-est de la casa de Cal Batlle (Mejà) i que fou construït a la dècada de 1960 pel que aleshores era el propietari de la casa, el pegaire Isidre Tarrés. Es troba, com és habitual, en un terreny amb pendent i segueix la tipologia clàssica. A la part superior hi ha el pou, que consisteix en un forat cilíndric excavat al terra. En aquest recipient és on es tirava la teia (fusta resinosa provinent del cor de l'arbre) i s'hi aplicava el foc per escalfar-la. Al seu davant i a un nivell inferior, en un marge de pedra seca, hi havia l'olla, de la qual en queda un esvoranc. Els dos recipients tenien un forat que els comunicava per la part baixa i que és per on s'escolava el quitrà fruit de la combustió de la teia. A l'olla s'hi feia la segona cocció, en aquest cas del quitrà. | 08229-538 | Masia de cal Batlle. Demarcació de Mejà | La casa de cal Batlle fou construïda pels propietaris del mas el Puig, molt proper, i originàriament era un hostal. L'any 1964 Miquel Dalmases Company i la seva família en van marxar per traslladar-se a la colònia Valls. La casa de cal Batlle fou venuda a Isidre Tarrés, que era pegaire i construí al costat de la casa el forn de pega. Isidre era de l'Alzina d'Alinyà i portava el forn de pega del Semís i en tenia d'altres a la zona de Matamargó. Però per problemes de salut el forn de cal batlle només el va poder fer funcionar uns cinc anys. Isidre Tarrés era acordionista i tocava en les festes populars i en els balls de cascavells. El seu fill, també anomenat Isidre Tarrés, va seguir la tradició d'acordionista i encara s'hi va dedicar més plenament. L'any 1999 Isidre Dalmases Badrenes, fill de l'anterior propietari Miquel Dalmases, va voler recuperar la casa dels seus pares i avis i va comprar cal Batlle. Actualment hi està fent obres de rehabilitació. | 41.8405300,1.6660000 | 389245 | 4632931 | 1964 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63391-foto-08229-538-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Dalmases | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 63392 | Resclosa i rec de l'antic molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-lantic-moli-del-puig | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 4. | X-XVIII | Resclosa desapareguda, rec envaït per la vegetació | Vestigis de l'antic molí del Puig que es troben a la riera de Salo. El Puig és el mas que va substituir l'antic castell de Mejà, i el molí es trobava en les seves terres. Concretament, la resclosa es trobava uns 800 m al nord/nord-oest del Puig, a l'indret on la riera fa un meandre molt pronunciat i hi trobem una codina que aprofita un camí per travessar la riera. Aquí es poden veure dues fileres de forats (de forma rectangular) excavats a la roca de la codina, que eren els encaixos on quedava fixada l'antiga resclosa de fusta. A la riba dreta de la riera en surt el rec que segueix uns 20 metres a l'oest de la riera i en paral·lel a l'actual camí, transcorrent en direcció sud. El rec té una llargada d'uns 500 metres, i se'n poden veure trams més o menys conservats a la part inicial, després de la resclosa, i a la part final, tot i que actualment es troba sota una espessa capa de vegetació. Seguint la tipologia habitual, és un rec estret i excavat al sol natural. En el tram final fa un gir a llevant i entra en un camp de conreu on hi havia la casa del molí, de la qual ja fa anys que no en queda cap rastre. (Les coordenades UTM ETRS89 del punt final són 388980;4633299). El terreny del camp s'ha modificat força a conseqüència dels treballs de conreu. Segons testimonis, antigament s'hi podia veure un sòlid mur de contenció confeccionat amb grossos carreus. | 08229-539 | Riera de Salo. Demarcació de Mejà | En un document de l'any 966 en què el comte de Cerdanya Sunifred atorga el castell de Salo al monestir de Sant Llorenç prop Bagà es fa esment que els drets del castell incloïen dos molins emplaçats al riu anomenat Duàrria (riera de Salo). És ben segur que un d'aquests molins era el Molí de Salo, que en els seus inicis estaria, com era habitual, sota el domini del senyor del castell (CAROL, 1992: 4). L'altre molí esmentat en el document era, amb tota probabilitat, el que estava molt a prop del castell de Mejà i posteriorment devia passar al mas el Puig, successor d'aquest castell. Quan el castell de Mejà va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. No coneixem notícies documentals sobre l'origen del mas el Puig. L'any 1752, segons consta en diferents llindes del mateix mas, es va aixecar bona part del casal que avui es pot veure. La família que hi habitava, els Puig, van marxar-ne cap a mitjans del segle XIX perquè un dels membres va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Molt probablement, doncs, el molí del Puig és d'origen medieval. No sabem fins quan devia funcionar, però ja entrat el segle XX feia temps que pràcticament no en quedava res. | 41.8469300,1.6614300 | 388876 | 4633647 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63392-foto-08229-539-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Dalmases, de cal Batlle | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 63393 | Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ros-0 | Entorn abandonat | Font emplaçada uns 200 m al sud-oest del nucli de Fontanet, enmig d'un coster. Consisteix en petit receptacle de ciment en un entorn de bosc. Antigament tota aquesta zona era ocupada per horts. Actualment està pràcticament seca. | 08229-540 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7898400,1.7208100 | 393712 | 4627234 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63393-foto-08229-540-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 63394 | Font dels Tres Brocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tres-brocs | Entorn descuidat | Font emplaçada uns 100 metres al sud-est del nucli de Fontanet, en el punt on barregen les aigües de la Rasa de Sociats i el torrent anomenat Clot de Fontanet. Es troba sota una petita cinglera en un revolt del camí. La font té tres brolladors que desemboquen en una pica, i d'aquí el seu nom. A prop hi ha el pou de captació de l'aigua que es subministra al nucli de Sant Mateu de Bages i també dos dipòsits. Tradicionalment, la zona de Fontanet tenia una gran abundància d'aigua. Molts veïns hi anaven a pescar crancs i, en èpoques humides, l'aigua saltava per la cinglera al costat d'aquesta font. A la segona meitat del segle XX s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara avui s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores el cabal d'aigua de les fonts i l'entorn s'ha vist dràsticament disminuït. | 08229-541 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7895100,1.7230200 | 393895 | 4627194 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63394-foto-08229-541-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63394-foto-08229-541-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 63395 | Forn de ginebró de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-de-claret-de-la-serra | XIX-XX | Forn de ginebró situat uns 400 m al sud-oest de Claret de la Serra i dins de les terres d'aquest antic mas. Concretament, en una roca que sobresurt enmig d'un bosc. A la part superior de la roca hi ha excavada una cavitat en forma més o menys d'olla. Mesura 1,65 m de diàmetre. És el lloc on es cremava el ginebró. D'aquí el líquid resultant s'escolava per un forat que surt per la paret de la roca, on era recollit mitjançant algun tipus d'olla. Els forns de ginebró funcionaven de manera semblant als forns de pega. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. | 08229-542 | Demarcació de Salo | 41.8571700,1.6568900 | 388517 | 4634790 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63395-foto-08229-542-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63395-foto-08229-542-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63396 | Tina de cal Jep Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-jep-xic | XVIII-XIX | Construcció parcialment esfondrada i sense coberta, plena de vegetació | Tina isolada emplaçada al costat d'un camp, a l'extrem nord-occidental del terme de Salo, en terrenys que havien estat de cal Jep Xic: una casa que ja no existeix. Es troba molt a prop de dues gran barraques que probablement havien servit com a habitatge. La tina és a la punta d'una roca que fa una petita cinglera. Està excavada a la mateixa roca i té un diàmetre considerable, de més de 2 metres. Queda aixoplugada dins d'una petita construcció de pedra que ha perdut la coberta. La tina desguassava per la part inferior de la roca, on hi havia la boixa junt a un esvoranc del terreny. | 08229-543 | Demarcació de Salo | 41.8660700,1.6371000 | 386890 | 4635804 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63396-foto-08229-543-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63397 | Barraca de pedra seca 84 (de cal Jep Xic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-84-de-cal-jep-xic | XIX | Barraca de grans dimensions i de molt bona qualitat, que es troba al costat d'una altra barraca similar (situada al sud) i molt a prop d'una tina isolada, en terrenys que havien pertangut a cal Jep Xic: una casa que ja no existeix. És de planta quadrada i té un petit clos davant de la porta, que devia servir per tancar-hi bestiar. Els murs són molt gruixuts, obrats en part amb opus spicatum, i exteriorment arrebossats. La coberta és de falsa cúpula i amb túmul de terra al damunt. A l'interior la barraca té una xemeneia i diversos forats. Molt probablement aquesta barraca devia haver servit com a habitatge del pagès que utilitzava la tina. La barraca adjacent sembla que podria haver servir com a estable, ja que té una menjadora. | 08229-544 | Demarcació de Salo | 41.8653300,1.6382000 | 386980 | 4635721 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63397-foto-08229-544-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63397-foto-08229-544-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63398 | Barraca de pedra seca 85 (de cal Jep Xic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-85-de-cal-jep-xic | XIX | Barraca de grans dimensions i de molt bona qualitat, que es troba al costat d'una altra barraca similar (situada al nord) i molt a prop d'una tina isolada, en terrenys que havien pertangut a cal Jep Xic: una casa que ja no existeix. És de planta quadrada i té un petit clos en un dels costats, que devia servir per tancar-hi bestiar. Els murs són molt gruixuts i exteriorment arrebossats en part. La coberta és de falsa cúpula i amb túmul de terra al damunt. A l'interior la barraca té una menjadora. Molt probablement la barraca del costat devia haver servit com a habitatge del pagès que utilitzava la tina, mentre que aquesta serviria com a estable per a rucs o mules. | 08229-545 | Demarcació de Salo | 41.8651900,1.6381400 | 386975 | 4635705 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63398-foto-08229-545-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63398-foto-08229-545-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63399 | Barraca de pedra seca i possible torre de les Guàrdies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-i-possible-torre-de-les-guardies | XIX-XX | barraca esfondrada | Barraca de pedra seca emplaçada al cim del turó anomenat les Guàrdies i que, tal vegada, podria haver estat construïda aprofitant restes d'una possible torre de guàrdia o de defensa medieval. Són diversos els elements que ens ho fan pensar. En primer lloc el topònim 'Guàrdies' aplicat a aquest indret que té diferents turons i en una posició dominant sobre l'actual carretera. Antigament per aquest sector hi passava l'anomenada via Subirana (documentada l'any 950) que més amunt s'ajuntava amb l'estrada que recorria la serra de Castelltallat. Aquest punt té molt bona connexió visual amb el castell de Sant Mateu de Bages. I domina el flanc nord del castell, mentre que en el flanc sud hi trobem el mas anomenat la Guardiola, que molt probablement acollia una altra punt de guàrdia o de defensa. La construcció de les Guàrdies s'assenta en el punt més elevat del turó i directament sobre la roca natural. Tanmateix, les restes actuals tenen l'aparença d'una barraca, que és de planta circular. Es troba parcialment esfondrada i entre un gran munt de pedres. En un costat s'insinua la porta. A l'entorn d'aquesta barraca hi trobem un bon nombre de petites feixes que criden l'atenció perquè són força atípiques: molt gruixudes i sense continuïtat entre si. Segons testimonis del mas de Rabassola, però, tota aquesta zona era ocupada per vinyes. | 08229-546 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8065700,1.7180300 | 393508 | 4629095 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63399-foto-08229-546-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63399-foto-08229-546-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Basomba, de la Rabassola | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 63400 | Roca Cavallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-cavallera | 1738 | Paratge d'interès paisatgístic que té un interessant gravat antic. Es tracta d'una roca que sobresurt tot formant una petita cinglera al final de l'altiplà anomenat Pla del Mestre, uns 1.000 m al sud-oest del nucli de Sant Mateu. L'indret és especial sobretot perquè té unes esplèndides vistes cap al sud, fins a Montserrat. La roca natural aflora en una superfície d'uns 50 m, en forma d'angle i amb diverses esquerdes. En algun indret d'aquest lloc hi ha gravada a la roca una creu i el que sembla una data. Van ser identificades al final de la dècada de 1980 per Ricard Planas (de les Planes). Posteriorment aquesta zona va patir els incendis forestals i el gravat no ha tornat a ser identificat. Ocupava una superfície no més gran de 5 m2 i deu haver quedat coberta per la vegetació o sota una capa de terra. El gravat (del qual se'n conserva un dibuix) consisteix en uns números: 4 173[8?] i una creu llatina sobre un triangle (que simbolitza el mont Gòlgota). La creu té intercalat un punt a cadascun dels seus angles. Les xifres podrien interpretar-se com la data 1738, però no és ni molt menys un fet evident. També podria tractar-se d'algun altre tipus de referència o marca de terme, i en aquest cas podria tenir una major antiguitat. De fet, aquest punt constitueix el límit sud de l'altiplà de Sant Mateu. Pel que fa al tipus de creu que trobem en el gravat, en alguns casos apareix associada a la simbologia dels templers. Això és interessant perquè l'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi de la presència templera en una zona àmplia a l'entorn de la serra de Castelltallat. D'altra banda, a pocs metres del massís rocós i entre la vegetació, pel costat de llevant, s'hi observa una filada de pedres que sembla correspondre a la fonamentació d'alguna construcció. | 08229-547 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7865300,1.7259800 | 394136 | 4626860 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63400-foto-08229-547-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63400-foto-08229-547-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons Ricard Planas en una roca propera hi ha un gravat similarInformació facilitada per Ricard Planas, de la masia de les Planes, i per Josep Bastardas | 94 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63401 | Barraca de pedra seca 86 (del Verdaguer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-86-del-verdaguer | XIX-XX | Barraca de pedra seca de dimensions molt grans. És de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula, i té la porta feta amb una llinda plana. A l'interior el sostre estava protegit amb bigues. També té un forat que servia com a llar de foc. Es troba en la vinya anomenada del Verdaguer, us 500 m a l'est de la casa de ca l'Oriol. | 08229-548 | Demarcació de Salo | 41.8350100,1.6512600 | 388011 | 4632337 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63401-foto-08229-548-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63402 | Font de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra-2 | XIX | Entorn descuidat | Font emplaçada a la riera de Coaner, uns 800 m al nord-oest de Claret dels Cavallers. Pertanyia al mas de can Serra d'aquest antic nucli. Consisteix en una petita construcció que aixopluga un dipòsit al seu interior. Des d'aquesta font l'aigua ha estat canalitzada, ja des d'antic, a la masia de can Serra. | 08229-549 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8249600,1.6373700 | 386840 | 4631239 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 63403 | Font de l'Hort de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-can-serra | XIX-XX | Entorn poc cuidat | Font emplaçada al costat de la riera de Coaner, uns 200 m al nord-oest del viver i els horts de can Serra, que eren nodrits amb aigua d'aquesta font. La font queda sota una cavitat protegida per blocs de pedra i amb una porta metàl·lica. A l'interior hi ha una mina d'uns 15 metres, revestida amb lloses, fins a l'aflorament de l'aigua. Des d'aquesta font l'aigua és canalitzada cap al viver. | 08229-550 | Demarcació de Claret dels Cavallers | El viver fou construït pel propietari del mas de can Serra, de Claret dels Cavallers. Era Pere Sanjust Serra i va morir precisament el dia que es va posar en funcionament aquesta obra, que va rebentar i el mur va caure-li al damunt. Va ser l'any 1897 i tenia 38 anys. El mas de can Serra, d'origen medieval, és una de les dues cases principals del nucli de Claret dels Cavallers. | 41.8248600,1.6401400 | 387070 | 4631225 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Vidal, de Claret dels Cavallers | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 63404 | Forn d'obra de can Serra (Claret dels Cavallers) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-serra-claret-dels-cavallers | XVIII-XIX | Cambra superior lleugerament esfondrada, coberta per la vegetació | Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 700 m al nord-oest del nucli de Claret dels Cavallers i al costat de la Font dels Horts de can Serra. Pertanyia a la masia de can Serra, una de les dues cases principals del nucli de Claret dels Cavallers. Es troba al marge nord del camí i se'n conserva íntegrament tota l'estructura, només lleugerament malmesa a la part superior. El forn segueix la tipologia habitual. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina. A la part superior es conserva gairebé integrament la cambra de cocció, semisoterrada i revestida amb maó per la cara interna. Prop del nucli de Claret dels Cavallers hi ha un altre forn d'obra, que era propietat del mas de can Ferrer. | 08229-551 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8251000,1.6402200 | 387077 | 4631251 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63404-foto-08229-551-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63404-foto-08229-551-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 63405 | Cal Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 125). | XIX | Casa de pagès de petites dimensions que està emplaçada al raval de Borredà, vora la rasa de Barcardit, al sector sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages i molt a prop del poble de Camps. És una construcció molt estreta, de planta rectangular, i que té un tancat a la part posterior amb unta tina de forma cilíndrica. L'obra és regular i aixecada en una sola fase, probablement al segle XIX. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, s'estructura en base a dos eixos d'obertures. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. En la resta de façanes només hi trobem unes finestres minúscules. El parament dels murs, a pedra vista, denota que s'hi han efectuat diferents refeccions. | 08229-552 | Raval de Borredà. Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa forma part del Raval de Borredà, que constava de set cases: cal Pau, cal Ti (actualment destruïda), cal Jepetó i cal Massana (aquestes en terme municipal de Sant Mateu de Bages), més cal Jepet, cal Bon Joan (actualment en ruïnes) i cal Jan Boixeda (aquestes en terme municipal de Fonollosa). Aquest raval es va formar al segle XIX en terres que pertanyien a la Casa Nova de Bacardit. Aquesta casa està situada a Camps, al costat de l'església, i en un principi era una masoveria de Bacardit de Llumars. Segons les inscripcions conservades en llindes, cal Massana és del 1839 i cal Jepet del 1850. Pel que fa a cal Massana, era una casa de lloguer. Cap a mitjans de segle XX la van adquirir els propietaris de can Jan Boixeda. | 41.7787800,1.6719200 | 389630 | 4626067 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63405-foto-08229-552-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una llinda d'una finestra de la façana principal: 1839Informació oral facilitada per Josep Vila Sererols, de cal Jepet. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63406 | Cal Jepetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepeto | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 117). | XIX | Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada al raval de Borredà, vora la rasa de Barcardit, al sector sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages i molt a prop del poble de Camps. És una construcció de planta rectangular amb un cos adossat al nord-est i una tina cilíndrica adossada al cantó oest. Consta de planta baixa més un pis i golfes. L'obra sembla haver estat aixecada en dues fases. La més antiga és la del costat de ponent, on hi ha l'eix del portal, un balcó i una finestra. Després s'hi hauria afegit la part de llevant. Sobre el cos més baix adossat a llevant recentment s'hi ha habilitat una terrassa. | 08229-553 | Raval de Borredà. Demarcació de Castelltallat | Aquesta casa forma part del Raval de Borredà, que constava de set cases: cal Pau, cal Ti (actualment destruïda), cal Jepetó i cal Massana (aquestes en terme municipal de Sant Mateu de Bages), més cal Jepet, cal Bon Joan (actualment en ruïnes) i cal Jan Boixeda (aquestes en terme municipal de Fonollosa). Aquest raval es va formar al segle XIX en terres que pertanyien a la Casa Nova de Bacardit. Aquesta casa està situada a Camps, al costat de l'església, i en un principi era una masoveria de Bacardit de Llumars. Segons les inscripcions conservades en llindes, cal Massana és del 1839 i cal Jepet del 1850. Pel que fa a cal Jepetó, segons dades del cadastre l'any de construcció és el 1850. A mitjans segle XX el propietari era un tal Llobet. Cap a la dècada de 1980 va morir i uns anys més tard la casa fou adquirida per Manuel García Ballesta i la seva muller Teresa Vilaseca. Els pares de Teresa havien estat masovers a Bacardit de Llumars. Recentment s'hi ha fet obres a la teulada, canviant lleugerament l'eix del carener i també s'ha habilitat la terrassa. | 41.7791100,1.6713800 | 389586 | 4626105 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63406-foto-08229-553-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63406-foto-08229-553-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Vila Sererols, de cal Jepet, i Manuel García Ballesta. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 63407 | Pas de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-sala | HUÉLAMO, J.M. Inventari del Patrimoni Cultural de Súria. Diputació de Barcelona - Ajuntament de Súria, 2000. | VIII-I aC. | Jaciment molt arrasat | Possible jaciment d'època ibèrica situat en una zona elevada a la confluència de la serra de la Sala i la serra de Costafreda, en un punt amb excel·lents vistes en totes direccions. Aquest terreny d'inclinacions suaus és ocupat actualment per un petit camp i, a la part més alta, comença un altre vessant ocupat per un bosc jove. En aquesta part alta, entre la vegetació s'hi observen pedres de possibles enderrocs. Hi ha constància que en aquest indret, després dels incendis de la dècada de 1990 que feien practicable la prospecció visual en superfície, s'hi van recollir alguns fragments de ceràmica ibèrica molt rodada de cocció oxidant i també de pasta de sandvitx. Les poques dades conegudes fan pensar en algun tipus d'assentament de caràcter indeterminat d'època ibèrica, que no hauria deixat restes constructives aèries; tal vegada una estació de vigilància, de comunicació, un refugi de pastors o un santuari. Cal dir que 800 m a l'oest hi trobem l'antic nucli de la Sala, que inclou un important mas d'origen alt-medieval i l'església romànica de la Mare de Déu de la Sala. | 08229-554 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8191400,1.7390000 | 395271 | 4630464 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63407-foto-08229-554-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63407-foto-08229-554-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El jaciment es troba just en el termenal entre els municipis de Sant Mateu de Bages i Súria.Informació oral facilitada per Josep Rodríguez de Súria | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.