Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63408 | Viver de la Rectoria de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-la-rectoria-de-castelltallat | XVIII-XIX | Zona abandonada i parcialment coberta de vegetació | Viver o bassa situada 10 m al sud-est de la Rectoria de Castelltallat. Adossada parcialment a les parets d'un terreny amb desnivell, adopta una planta trapezial. Se'n conserven dos murs de pedra, força gruixuts i actualment en mal estat, ja que la bassa es troba en desús i parcialment coberta per la vegetació. Aquesta bassa es nodria d'un sistema de canalitzacions que conduïen l'aigua des de les teulades de la Rectoria. La Rectoria de Castelltalllat funcionava com una casa pairal. Tenia les seves terres i horts, i altres infraestructures de regatge com ara la Font del Rector. | 08229-555 | Rectoria de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | 41.7934600,1.6336700 | 386477 | 4627747 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63408-foto-08229-555-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 63409 | Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig-0 | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 180). NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. | XII-XX | Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que està emplaçada al sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla, pràcticament a tocar d'una altra masia: Sociats. El conjunt és format per un cos residencial de planta irregular, que és fruit de successives ampliacions (amb planta baixa més dos pisos), el qual forma un petit clos o barri amb coberts al sud de la casa i té dues construccions aïllades, corresponents a pallisses, uns metres a ponent. El nucli originari es troba a la part central. Posteriorment la casa s'amplià cap als costats i també s'allargà per la part davantera. Actualment el portal, adovellat, queda sota una mena de vestíbul porxat. La façana principal, encarada a migdia, ha estat reformada al segle XX, quan es substituí una galeria amb dues arcades per finestres rectangulars. La resta d'obertures en general són amb llindes i brancals de pedra. El parament dels murs és format per carreus de tamany petit ben disposats en filades, especialment a la part posterior. Però segons els sectors s'hi observen nombroses diferències. L'interior de la casa ha conservat molt bé la tipologia constructiva tradicional. La distribució és força irregular, cosa que denota l'origen antic de la construcció. A la planta baixa es conserven els sostres amb voltes de pedra i, al fons, un típic celler amb arcs diafragmàtics apuntats. A la primera planta el paviment és format per grans lloses. Un fet poc habitual és que s'ha conservat en molt bones condicions un interessant graner, que és format per un reng amb diversos nínxols verticals més un altre receptacle amb dues grans obertures. La casa també té una cisterna que recollia les aigües de la pluja. | 08229-556 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | A l'arxiu Bastardas, originari del mas Bastardas (en terme de Fals) hi ha documentació que permet suposar que el mas Roig podria tenir el seu origen a finals del segle XII, quan s'establí en aquest lloc una família vinculada al món militar que tenia de nom Roig. Així mateix, a l'arxiu particular de cal Roig es conserven pergamins i escriptures diverses. El document més antic sembla ser de l'any 1300. Cal Roig va esdevenir un dels masos principals de la zona, i sembla que tenia una estreta relació amb un altre mas important i proper: la Rabassa. Entre les dues cases van haver-hi diversos matrimonis. Així, per exemple, l'any 1399 es té notícia d'un benefici eclesiàstic de la parròquia de Sant Mateu en el qual apareixen com a presentadors del mateix els amos de cal Roig i els de Rabassa (NOGUERA, 1904: 19). Segons Josep Bastardas, entorn del segle XV, a causa de la decadència del monestir de Santa Cecília, el mas Soler Nou fou venut per part del monestir de Santa Cecília de Montserrat a Pere Roig, del mas Roig. Un fet atípic és la proximitat de cal Roig amb el mas Sociats, situat gairebé a tocar. Sociats probablement no és tan antic com cal Roig, però ja apareix en un fogatge del 1553, on consten com a caps de cases Jaume Roig (per cal Roig) i Antoni Sociats (per Sociats). No sabem fins quan la família Roig es va mantenir al front del mas. Cap a la segona meitat del segle XIX l'hereu era Miquel Bosc, casat però sense fills. Per aquest motiu el matrimoni es va afillar una noia de la casa de cal Camps, d'Aguilar de Segarra, de nom Francisca Camps. Aquesta es casà amb Jaume Capsada. Jaume era un negociant de mules que anava per les fires. La seva néta recorda que en aquesta època la casa estava sempre plena de mules. El matrimoni va tenir 12 fills, i l'hereu fou Ramon Capsada Camps, casat amb Assumpció Casanova, procedent de cal Tiet, de Castelladral. Aquest matrimoni va tenir dues filles. L'hereva fou Dolors Capsada, però quan aquesta es casà amb Eudald Reig Vila van traslladar-se a viure a Solsona i la masia es va mantenir com a segona residència. Eudald era paleta i va fer algunes reformes a la casa. Mes recentment, la família del seu fill, Ramon Reig i Sílvia Tort, torna a residir a cal Roig. L'heretat de cal Roig incloïa dues masoveries properes: les Òlibes, que fou venuda en època de Ramon Capsada, i cal Sastre, també anomenada cal Misèries. | 41.8103900,1.6995200 | 391977 | 4629542 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63409-foto-08229-556-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63409-foto-08229-556-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63409-foto-08229-556-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana principal: 1784Informació facilitada per Dolors Capsada, Ramon Reig, Sílvia Tort i Josep Bastardas | 85|98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63410 | Sociats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sociats | GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 181). PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. | XVI-XX | Masia de dimensions mitjanes, que està emplaçada al sector conegut a Sant Mateu com l'Altre Pla, pràcticament a tocar d'una altra masia: Roig. És formada per un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) amb diferents coberts adossats que s'allarguen pel costat de llevant, així com una construcció aïllada a ponent que correspon a l'antiga pallissa. Sociats té una tipologia constructiva més regular que cal Roig, fet que denota probablement que el gruix de la construcció és més modern que el de la casa veïna. Tanmateix, el cos central és molt llarg, i podria ser que la part nord fos més antiga (té inscripcions del segle XVII: 1649 i 1661) i que posteriorment s'allargués cap al sud (possiblement el 1921, segons una altra inscripció). Així, la façana principal actual, orientada vers migdia, s'estructura en base a un portal adovellat i una finestra superior emmarcada amb llinda i brancals de pedra, posteriorment convertida en balcó. Les obertures del segon pis, perfectament simètriques, ja són emmarcades amb maó. La façana de llevant, bastida sobre un terreny amb desnivell, és la més regular i s'hi observen finestres i balcons de diferent tipologia. A l'interior, la casa ha conservat força bé l'estructura constructiva tradicional gràcies a una acurada restauració. | 08229-557 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Probablement aquest mas és d'origen medieval, igual que la casa veïna, anomenada cal Roig, i de la qual en tenim notícies documentals des dels segles XIII-XIV. Pel que fa a Sociats en particular, la referència més antiga que coneixem és un fogatge de l'any 1553, en el qual apareix com a cap de casa Antoni Sociats. Un segle més tard, en un capbreu de Castelltallat i Fals fet el 1686 pels Ducs de Cardona també hi consta el mas Sociats. Malgrat que aquest no es troba en cap d'aquests dos termes (Castelltallat o Fals) devia quedar dintre de les possessions dels Cardona. Aquest any el mas pagava de cens als Cardona sis cortans de civada i dues gallines, els quals s'havien de fer efectius per la Mare de Déu d'Agost, a més dels carnelatges habituals. No coneixem més notícies sobre la família Sociats, però aquest cognom, que a Sant Mateu sembla originari d'aquesta casa, es troba de manera relativament freqüent en la documentació antiga del terme. Així, per exemple, el 1646 tenim notícia que un tal Domingo Sociats és testimoni en un document per enrolar soldats per a la Guerra dels Segadors (PLANAS, 1969: 40). Un fet atípic és la proximitat de Sociats amb cal Roig, situat gairebé a tocar. Per la major regularitat de la construcció, Sociats sembla una mica més modern. Les inscripcions de diverses llindes indiquen que bona part de la construcció actual és del segle XVII, tot i que el seu origen ja hem dit que és anterior. Segons la inscripció de la façana, l'any 1921 la casa pertanyia a un tal Llobet. Posteriorment, la va adquirir la família Gener, que venia de Callús i la va tenir dues generacions. El fill era Josep Gener Duarri, i els últims anys hi va viure sola la seva vídua. La casa es trobava en molt males condicions quan l'any 2005 la van adquirir els actuals propietaris. Des d'aleshores Àngel López hi ha portat a terme una important rehabilitació feta per ell mateix. | 41.8103400,1.6998900 | 392008 | 4629536 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63410-foto-08229-557-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: Llobet 1921Inscripció en una llinda interior: 1661Inscripció en un balcó: 1649Informació facilitada per Dolors Capsada, de cal Roig, i per Àngel López | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63411 | Arxius parroquials de Coaner, Salo i Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-parroquials-de-coaner-salo-i-valls-de-torroella | XX-XXI | <p>Arxius de les parròquies de Coaner, Salo i Valls de Torroella que es conserven actualment a la parròquia de Súria, ja que el rector d'aquesta parròquia més gran n'ha assumit la responsabilitat des de fa uns anys. Concretament, de la parròquia de Coaner es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1918 a l'actualitat ; Defuncions des de 1918 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1931 a l'actualitat. De la parròquia de Salo es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1931 a l'actualitat; Defuncions des de 1931 a l'actualitat; Matrimonis des de 1930 a l'actualitat. De la parròquia de Valls de Torroella es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1854 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1919 a l'actualitat; Defuncions des de 1918 a l'actualitat.</p> | 08229-558 | Parròquia de Súria. Carrer Sant Antoni M. Claret, 14. 08260 - Súria | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||||||
| 63413 | Arxiu parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu de Bages, que es conserva en un local de la rectoria. Pel que fa a llibres sagramentals, els de matrimonis s'inicien el 1543 i,amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de defuncions s'inicia el 1662 i, amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de baptismes s'inicia el 1797 i, amb una interrupció (1856-1880), continua fins a l'actualitat. També es conserven altres volums sobre la Confraria del Roser (des de 1600), les Sant Isidre (des de 1667) i les de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (des de 1683) i la de Sant Mateu (des de 1771). Així mateix, hi trobem llibres notarials de testaments, capítols matrimonials i altres, així com documentació diversa sobre consuetes, notes sobre rectors o la casa rectoral i alguns altres.</p> | 08229-560 | Rectoria de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>La rectoria de Sant Mateu de Bages va ser objecte d'un assalt amb espoliació de documents i diners el 10 d'abril de 1650. Un fet semblant devia tenir lloc cap a l'any 1693, ja que en una nota es diu 'Per cuant habem tingut notícia que falten molts actes y escriptures del arxiu de la Rectoria, manam a totas y qualsevols personas que sapian o hagin oit a dir que algú o alguns ne tingan, los denuncien a Nos o a nostre Degà de Manresa' (PLANAS, 1969: 29). Ja al final del segle XIX, mossèn Valentí Noguera (rector de Sant Mateu des de 1888 fins a 1899) va ordenar l'arxiu, complint ordre del bisbe Morgades i redactà també una monografia sobre el poble. L'arxiu de la parròquia va salvar-se en part de l'espoliació durant la Guerra Civil de 1936. Segons una nota de l'any 1939 tan sols van desaparèixer els llibres de baptismes (1856-1880), el d'òbits (entorn de 1939), el de visites pastorals i el de 'Statu Animorum'. Més recentment, Laura Vencerre ha fet una tasca de classificació de l'arxiu.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 63414 | Necròpolis del Collet del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-collet-del-cargol | OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 193-194, 272-273. SÁNCHEZ, Eduard.; OLIVARES, David (2000). 'La intervenció arqueològica al Collet del Cargol. Estudi d'una necròpolis d'època visigòtica al Bages.'. 1r Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 13, 14 i 15 de novembre de 1998 (Actes). Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p. 426-431. | VII-X | Jaciment pràcticament destruït | Necròpolis visigòtica actualment desapareguda per la construcció d'una casa. Estava formada per quatre cistes. D'aquestes, se'n conserven dues que van ser traslladades a l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, on es poden veure al jardí adjacent. La necròpolis es situava en un promontori de formació tabular, al costat de l'esmentada casa, que es troba al costat de les Granges Agustí i uns 300 m a l'est de l'Església parroquial de Sant Mateu de Bages. A partir d'aquí el relleu baixa en pendent fort fins la riera de les Planes. Tres de les sepultures eren de grans dimensions i de bona factura, fetes amb lloses encabides en fosses excavades a la roca. Aquest tipus de cistes, caracteritzades per la utilització de lloses gruixudes (a partir de 10 cm) són datables entorn del segle VII. Les seves dimensions són superiors a les tombes trapezoïdals típiques del període posterior (segles IX i X). Més enllà d'aquests factors tipològics, la cronologia visigòtica es fonamenta en la troballa d'una sivella a la tomba 2. Les excavacions van posar al descobert una quarta tomba sense la protecció de lloses als costats, excavada a la roca i amb una orientació diferent: est-oest (amb la capçalera a l'oest). Aquesta, d'una tipologia més pròpia d'una època més tardana, a partir del segle IX, indica que el lloc va tenir una certa pervivència com a cementiri i que s'abandonaria en el moment en què es va construir l'església parroquial, documentada a partir del segle X. En l'estudi antropològic s'ha detectat una població de nou individus: tres homes, quatre dones i dos de difícil determinació. | 08229-561 | Casa al costat de Granges Agustí, nucli de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'estudiós Josep Bastardas identifica aquest indret amb el topònim Coma de Puig, que apareix en la documentació medieval i que, segons ell, seria un punt de reunió o trobada dels habitants de la zona, especialment militars, per fer pactes i acords; precisament en un lloc sagrat on veneraven els seus avantpassats. Segons aquest estudiós, en el món cultural dels francs el topònim Puig (podio) té aquesta connotació. Així, en un document de l'any 1210 (que es troba en el llibre d'Urbici de l'arxiu Bastardas) i que es refereix a una venda es diu que 'festes estas cosas en lo comptat de Manresa, en lo castell de St Matheu y en lo lloch anomenat la Coma de Puig', bo i equiparant en importància les referències al comtat, al castell i al lloc Coma de Puig. Aquesta necròpolis és el punt més antic del nucli de Sant Mateu de Bages, i era un lloc d'enterrament sense presència de cap església. Després s'hi construí, molt a prop, el castell de Sant Mateu i en un punt també proper l'església parroquial. Un esquema similar es troba a Sant Esteve de Camps (Fonollosa), on trobem unes tombes excavades a la roca en un lloc significatiu, dalt d'un puig, on més tard s'hi construí una església i una torre militar. O també al castell de Talamanca, construït al costat d'una necròpolis. Altres exemples propers en què els topònims Puig mantenen una rellevància fins als segles XIII i XIV són el mas el Puig (al costat del castell de Mejà), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Collet del Cargol és una necròpolis originària d'època visigòtica que s'hauria convertit en un lloc significatiu i de referència de la zona de Sant Mateu. Al seu entorn s'hi bastiren els principals edificis (castell i església) i hauria perviscut almenys fins al segle XIII com a punt de trobada on es prenien els acords importants i s'hi feien pactes. L'any 1992, durant les obres de construcció d'una casa es localitzaren accidentalment tres de les sepultures. Immediatament s'hi realitzà una intervenció arqueològica d'urgència, dirigida per Eduard Sánchez, de l'empresa Arqueociència. L'any següent es portà a terme una nova campanya, dirigida per David Olivares, en la qual es van desmuntar i traslladar dues les tombes (la 2 i la 3) al costat de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages; concretament uns 25 m al sud de la façana de migdia. | 41.7942100,1.7389600 | 395227 | 4627696 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63414-foto-08229-561-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63415 | Torre del Pla de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pla-de-la-guardiola | CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 32-33. | IX-X | Restes molt arrasades | Torre de defensa alt-medieval emplaçada uns 300 m al nord-est del mas Vilalta, en un camp que es coneix com Pla de Torreta o també Pla de Guardiola. En el punt més alt de la carena hi ha restes visibles, força escadusseres, d'una torre circular. El lloc és molt dominant i té contacte visual amb el nucli de Sant Mateu de Bages i amb l'antic castell de Castelltallat. | 08229-562 | Prop del mas Vilalta. Demarcació de Castelltallat | Segons Albert FÀBREA (2018: 33), aquesta torre alt-medieval hauria estat en funcionament poc temps i s'abandonà quan a Vilalta ja hi havia un petit nucli. Almenys des del segle X a Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos. En els documents apareix com a la Vila alta, i és possible també que el lloc fos anomenat originàriament Vila comtal (documentat el 996). Hi havia l'església de sant Pere de Vilalta (documentada l'any 950 i amb acta de consagració del 1063) així com una torre de defensa (esmentada en el document de consagració de 1063). Originàriament la vila devia constar de diverses estances o petits masos sobre els quals s'hi edificà el casal posterior. La torre possiblment es convertí en domus i fou residència d'una nissaga de cavallers que s'hi hauria originat als segles X-XI i que posteriorment s'haurien establert a Cardona, els quals van arribar a ser senyors de Castelladral. | 41.7998100,1.6782900 | 390196 | 4628394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63415-foto-08229-562-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63416 | Gegants de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valls-de-torroella | XX | <p>Gegant i geganta del poble de Valls de Torroella, que van ser creats l'any 1981 i 1982 respectivament. Representen dos reis arquetípics, els quals no tenen cap relació directa amb la història del poble. El gegant es diu Francesc, porta corona, un vestit verd i sosté amb la mà alçada una bara. La geganta es diu Maria Teresa, porta un vestit grana i blanc i llueix un pom de flors a la mà. La cara i les mans dels dos gegants són fets amb fibra de vidre, cosa que en el seu moment va ser una novetat. Els noms dels gegants van ser posats en honor dels seus constructors. Concretament, la cara i les mans van ser fetes per Francesc Ferrer, mentre que el disseny i l'elaboració dels vestits va anar a càrrec de Maria Teresa Carreras.</p> | 08229-563 | Teatre de Valls de Torroella (Carretera de Cardona, s/n). Demarcació de Valls de Torroella | <p>Va ser la Comissió de festes de Valls de Torroella qui va promoure la confecció d'uns gegants per donar més vistositat i alegria a les festes del poble. Els dos reis van ser confeccionats per la mateixa gent de Valls de Torroella. El gegant va sortir per primera vegada per la festa major de 1981. El 31 de juliol de l'any següent es va organitzar el seu comiat de solter, que va consistir en un cercavila nocturn i esbojarrat, també dins de la festa major. L'endemà d'aquest acte s'estrenava en la mateixa festa major la nova geganta. El 1983 el gegant va ser objecte d'un 'canvi de cara'. La colla de geganters es va constituir poc després de tenir els gegants. És formada per un grup de joves del poble i ha participat en diverses trobades, portant els gegants de Valls per diferents indrets de Catalunya. A partir de 1984 els acompanya també un grup de grallers propi, integrat per gent del poble. Actualment, els gegants Francesc i Maria Teresa son presents a totes les festes de Valls de Torroella, i també a les d'algun poble veí, si se'ls demana la seva presència.</p> | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1981 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63416-foto-08229-563-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63417 | Safareig de Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-boixeda | XIX | Safareig de la masia de Boixeda, que es troba situat uns 50 m al sud-est de la casa. Està aixoplugat din un cobert antic que ha estat parcialment refet. A l'interior es conserva el safareig originari, que es nodreix amb aigua que va ser canalitzada (ja al final del segle XIX) des de la font de Boixeda. Es tracta d'un safareig de planta rectangular, amb les típiques lloses inclinades. | 08229-564 | Masia de Boixeda. Demarcació de Castelltallat | Segons un document de 1135 (RODRÍGUEZ, 2009: 563-564), en aquesta època el mas Boixeda formava part d'una condomina vescomtal dels Cardona (és a dir, un territori en condomini) que tenia quatre masos en total. Dos apareixen clarament identificats: Roters i Boixeda. Els altres dos podrien ser ser Valentines (mansum de Bela de Fonte Morello) i Codony (mansum Raymundi Agrani). El possible finestral gòtic seria un testimoni de l'origen medieval d'aquest mas. Sembla que al segle XVII els seus propietaris ja eren la família Tomasa. Així, en un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona hi consta el mas del Comellar de Boxeda. Suposem que podria ser aquest. El propietari és Gili Tomasa, que paga com a cens una gallina per Nadal. La família Tomasa s'ha mantingut en aquest mas fins a l'actualitat. Segons la inscripció d'una llinda, a mitjans de segle XIX l'hereu era Pere Tomasa. A principis de segle XX ho era Ramon Tomasa Oliva, el qual es va casar tres vegades (d'una branca del tercer matrimoni, amb Rosa Planas Gaspà, en fou descendent l'alcalde Soldevila de Manresa). Ramon Tomasa va fer importants obres a la masia. El 1903 es construí el cos adossat a migdia, i el 1913 es portà a terme una remodelació a l'interior del cos antic: s'habilità una escala més àmplia i la gran sala que hi havia va quedar substituïda per l'actual, més petita. Ramon Tomasa va portar a terme una altra obra destacada, que consistí en una canalització per portar l'aigua de la font de Boixeda, a uns 600 m, cap al safareig de la casa. Més tard, el 1895, l'aigua es va fer arribar fins a l'estable, on hi havia un abeurador per a les mules, i després fins la mateixa aigüera de la cuina. Durant molt temps va ser de les poques masies que tenien aigua corrent. I encara el 1929 es construí un dipòsit per emmagatzemar l'aigua sobrant. Fill del primer matrimoni de Ramon nasqué Josep Tomasa Trull, que es casà amb Calamanda Torra Noguera. L'hereu d'aquest matrimoni fou Josep M. Tomasa Torra, que es casà amb Monterrat Morera Duocastella. Aquest matrimoni ha tingut dues filles. | 41.8038800,1.6236300 | 385662 | 4628917 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63417-foto-08229-564-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Montserrat Morera Duocastella | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 63418 | Arxiu parroquial de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-castelltallat | XVI-XX | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat, que es conserva actualment en una masia de la zona per l'acord que han arribat entre els veïns i el rector, amb la finalitat de garantir-ne la seva conservació. Conté els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes (1803 a 1952), Confirmacions (1813-1856, 1859-1877, 1881-1952), Matrimonis (1588-1761, 1857-1976), Defuncions (1588-1761, 1857-1976). També es conserven altres documents, referits a rendes i fundacions (1820 i 1840), un llibre d'usos i costums de la vida parroquial de l'any 1815, un llevador de rendes de l'any 1751 i un llevador de l'obra de l'església de l'any 1819. Així mateix, es conserva documentació notarial. Concretament, de Francesc Salvany (1588-1608, 1622-1631), de Pere Perpinyà (1574-1588), manuals de Pere Màrtir Roca (1631-1641), Manuals de Francesc Roca (1641-1666), manual de Petrum Aldebo i de Devant (1671-1690, 1682-1689, 1678-1682), i Obra (1613-1834).</p> | 08229-565 | Demarcació de Castelltallat | 41.7936500,1.6329800 | 386420 | 4627769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63418-foto-08229-565-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En les coordenades hem consignat l'emplaçament de l'església parroquial, tot i que actualment l'arxiu és custodiat en alguna masia de la zona, una ubiació que no és permanent sinó que pot estar subjecta a canvis. Per motius de seguretat els veïns de Castelltallat prefereixen que la ubicació concreta es mantingui en l'anonimat. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||||
| 63419 | Forn de pega de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-claret-dels-cavallers | XIX-XX | Forn de pega situat uns 250 m al nord-est de Claret dels Cavallers, vora un antic camí d'accés a aquest nucli de masies. Tal com és habitual, es troba en el vessant inclinat d'un coster. D'aquesta manera s'afavoria que el quitrà i la pega fluïssin de forma natural cap a les parts inferiors. El forn es composa de les seves parts característiques. A la part superior hi ha el pou, que consisteix en un forat força profund de forma cilíndrica. En la part més fonda és excavat directament al terra, i en la part més alta té un revestiment de pedra seca que antigament devia acabar en forma de falsa cúpula, amb una obertura a la cúspide. En aquest recipient és on es tirava la teia (fusta resinosa provinent del cor de l'arbre) i s'hi aplicava el foc per escalfar-la. Al seu davant hi ha l'olla, que és un altre forat subterrani, més petit i situat a una cota més baixa, també amb una obertura superior. En aquest cas l'olla es manté intacta i té, al seu damunt, uns taulons de fusta disposats transversalment. Els dos recipients (pou i olla) es comunicaven mitjançat un forat a la part baixa, que és per on s'escolava el quitrà fruit de la combustió de la teia. A l'olla s'hi feia la segona cocció, en aquest cas del quitrà. Al seu torn, l'olla havia de comunicar amb la pastera, situada davant de tot. En l'estat actual només es pot veure una mena de regueró excavat al terra. A la pastera s'hi feia la part final del procés en què la pega es refredava i es partia en petites peces, aptes per a ser transportades. Uns metres a llevant d'aquest forn hi ha una petita esplanada on, tal vegada, els pegaires hi tenien la seva barraca. | 08229-566 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Hom tenia constància que existia un forn de pega vinculat a la masia de can Serra, de Claret dels Cavallers. Montserrat Torrentó, antiga propietària, encara ho recordava. El forn va ser localitzat finalment l'any 2018, en terres propietat d'aquesta masia. Els pegaires baixaven de la zona de Peguera (Berguedà) quan era la temporada i s'hi quedaven uns mesos, en els quals devien viure en alguna cabana propera. Aquest forn va estar en funcionament fins els volts de 1950. | 41.8236000,1.6489800 | 387802 | 4631073 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63419-foto-08229-566-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63419-foto-08229-566-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es preveu iniciar els tràmits per declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) aquest forn de pega, junt amb altres elements arquitectònics de l'entorn de Claret dels Cavallers.Informació facilitada per Pere Vidal. | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 63420 | Corredor subterrani prop de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-subterrani-prop-de-claret-dels-cavallers | XIX-XX | Hi falten algunes lloses, entorn abandonat | Estructura subterrània en forma de petit corredor de la qual no se'n coneix la funció ni tampoc l'època en què va ser construïda. Es troba emplaçada uns 600 m al nord-est del nucli de Claret dels Cavallers, vora el camí d'accés i a tocar de la riera de Coaner. Està situada en una petita terrassa entre la riera i el camí. El corredor té una llargada de 2,64 m i una amplada de 0,5 m. Interiorment és revestit amb parets de pedra i és cobert per lloses rectangulars que han estat polides i aplanades especialment per la cara inferior. D'aquestes lloses de cobriment se'n conserven diverses. El corredor té una orientació nord-sud i sembla que desemboqui, per la banda nord, en un terreny on s'insinua una lleugera depressió però on no s'hi observa cap estructura ni tampoc restes d'enderrocs. És una obra d'una certa qualitat però no s'endevina quina podia ser la seva funció. En realitat, es tracta d'un corredor sense cap més element clar associat, fet que en dificulta la seva interpretació. Pel que fa a la cronologia, també és difícil de precisar, però no sembla que tingui una gran antiguitat, tal vegada 100 o 200 anys. Aquest corredor va ser localitzat recentment i de manera fortuïta pel masover de ca l'Espinac (de Claret dels Cavallers). No se'n coneix cap notícia que pugui donar alguna pista sobre la seva funcionalitat. Tal vegada es tractava d'alguna canalització per desguassar l'aigua cap a la riera. Tot i que podria recordar el corredor d'accés a un pou de glaç aquesta hipòtesi es pot pràcticament descartar, ja que es troba a la cara de solei i, a més, la seva ubicació no és en un terreny amb pendent i no sembla en absolut adequada per aquest tipus d'infraestructura. | 08229-567 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8235500,1.6538200 | 388204 | 4631061 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63420-foto-08229-567-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63420-foto-08229-567-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Vidal. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 63421 | Forn de calç de can Serra de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-serra-de-claret-dels-cavallers | XIX-XX | Entorn abandonat i envaït per la vegetació | Forn de calç que pertanyia a la masia de can Serra, de Claret dels Cavallers. Es troba emplaçat uns 500 m al sud/sud-oest d'aquest nucli, en un terreny amb desnivell al costat de llevant d'un camí. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en un forat més o menys cilíndric excavat al sòl natural. Aquí és on es dipositava la pedra calcària junt amb els feixos de llenya per cremar. L'interior del pou té restes d'una mena de revestiment que és fruit de la mateixa combustió. | 08229-568 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8173600,1.6455500 | 387506 | 4630385 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63421-foto-08229-568-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es preveu iniciar els tràmits per declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) aquest forn de calç, junt amb altres elements arquitectònics de l'entorn de Claret dels Cavallers. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||
| 63422 | Cal Rutllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rutllat | XIV-XVII | En ruïnes, entorn abandonat | Antic mas actualment en ruïnes emplaçat en un coster, a la vora sud d'un camí ascendent, prop del torrent de Claret dels Cavallers. Se'n conserven restes dels murs fins a una alçada d'un metre aproximadament, els quals conformen un cos residencial de planta més o menys quadrada, compartimentat interiorment amb unes quatre estances. La tipologia constructiva i les restes visibles denoten una obra força arcaica, de tradició medieval, amb un aparell fet de pedres allargades. La casa deu fer força temps que es va abandonar i ha conservat, per tant, l'estructura originària, sense cap modificació moderna. Al costat de ponent i als laterals s'hi observen restes d'antics coberts i marges de pedra seca de bona qualitat. | 08229-569 | Demarcació de Claret dels Cavallers | Hom tenia constància documental de l'existència d'un mas Rutllat o Rutllan per referències indirectes en documents. Per exemple, en un document de can Serra de 1941 s'esmenta com a afrontament la carena de cal Rotllan. Tot i que ja fa molt temps que la casa es troba en ruïna, gent gran de la zona encara guardava memòria de la seva ubicació i del nom del mas. A partir d'aquesta informació poc concreta, es pot deduir que es tractaria d'un mas força antic, probablement d'origen medieval, i que hauria estat abandonat en un moment força reculat. | 41.8213400,1.6519000 | 388041 | 4630818 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63422-foto-08229-569-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mas que apareix denominat com cal Rutllat o cal Rutllan.Aquest mas no consta al Catàleg de masies del municipi.Informació facilitada per Pere Vidal. | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 63423 | Barraca de pedra seca 87 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-87-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, adossada a un desnivell del terreny. Té porta rectangular amb llinda plana i la coberta és amb falsa cúpula. | 08229-570 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8252900,1.6531700 | 388153 | 4631255 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63423-foto-08229-570-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63423-foto-08229-570-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/