Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63970 | Can Joanet Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet-paleta | XIX | Casa entre mitgeres situada al carrer del Doctor Puig de Ribes. És un edifici de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat que s'emmarquen amb motllures sinuoses. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. L'edifici queda rematat per una cornisa i una barana d'obra amb un capcer sinuós al centre. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les obertures, el nivell de forjat i les cornises de diferent tonalitat. | 08231-192 | C. Doctor Puig, 5 | Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. | 41.2609300,1.7726800 | 397188 | 4568450 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63970-foto-08231-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63970-foto-08231-192-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 63971 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-1 | PLA, R., dir. (2009). Guia del Garraf. Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Olivella, Canyelles. Menorca. Triangle Postals. | XX | Edifici cantoner situat a la plaça Marcer de Ribes. És de planta rectangular, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos de la planta baixa s'obre de cara la plaça amb el portal i dos finestrals d'arc escarser arrebossat, entre els quals hi ha quatre pilastres intercalades. El nivell superior està constituït per un cos de menors dimensions, pel que l'espai lliure que hi ha a la part frontal i posterior està habilitada com a terrassa transitable. Aquesta està delimitada amb balustrada, des d'on arrenquen unes columnetes amb capitells d'estil jònic que descansen sobre les pilastres del frontis. A la façana lateral hi ha dues columnes més; totes elles sostenen una pèrgola. La façana principal d'aquest nivell consta de tres obertures d'arc pla arrebossat, sobre les quals hi ha un òcul. El revestiment del frontis és arrebossat i pintat de color blanc, amb els elements de suport i les cornises de color gris. La resta de façanes presenta murs d'obra vista i de paredat comú, amb les obertures d'arc escarser ceràmic. | 08231-193 | Pl. Marcer, 6 | 41.2609500,1.7722100 | 397148 | 4568452 | 1926 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63971-foto-08231-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63971-foto-08231-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63971-foto-08231-193-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | El Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2001 en protegeix la façana. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 63972 | Bosc i jardí de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-jardi-de-solers | XX | Hi ha forces arbres caiguts a causa de la ventada de principi d'any. | El mas Solers es troba envoltat per un gran jardí i bosc, que queden delimitats per un mur perimetral. Davant del casal hi ha el conegut com a 'jardí de les fonts', on hi ha una gran font rectangular, al costat de la qual hi ha dues fileres de plàtans i flors ornamentals. La font es situa entre dos cossos rectangulars, perpendiculars al mas, que es troben oberts amb galeries horitzontals, els pòrtics de les quals també presenten decoració vegetal. Des de la galeria de ponent es descendeix per una escalinata fins als denominats 'jardins de Mónaco'. En aquest espai hi ha un bust commemoratiu de la princesa Grace de Mónaco, entorn el qual hi ha diversos arbres ornamentals, entre els que destaquen dues oliveres centenàries. La resta de la finca presenta un bosc de pi blanc, on hi trobem diversos elements arquitectònics com són dos dipòsits d'aigua circulars decorats amb motius vegetals, així com glorietes o miradors. | 08231-194 | Solers | 41.2453600,1.7473900 | 395044 | 4566751 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63972-foto-08231-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63972-foto-08231-194-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 63973 | Creu de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ribes | <p>BASTARDES, A. (1983). Les Creus al vent. Barcelona: Editorial Millà.</p> | XV | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Creu de terme situada a la Urbanització de Santa Bàrbara. És una creu llatina de braços rectes gravats amb terminacions triflorades. En una cara presenta la imatge de Crist crucificat i a l'altra la Verge. El capitell és hexagonal com el fust i té gravats motius vegetals. Està fixada sobre una base esgraonada de pedra lligada amb morter.</p> | 08231-195 | Urbanització Santa Bàrbara | <p>Com bona part del patrimoni religiós del país, la Creu de Ribes va ser destruïda durant la Guerra Civil. Algun personatge anònim la devia recuperar i guardar, fins que va ser restituïda amb les peces antigues. Al llibre Les Creus al vent hi surt una foto de l'any 1908. L'any 2006 va ser restaurada de nou.</p> | 41.2439700,1.7946000 | 398998 | 4566541 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63973-foto-08231-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63973-foto-08231-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63973-foto-08231-195-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Curiosament, els sitgetans l'anomenen 'Creu de Ribes' i els ribetans 'Creu de Sitges'. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||
| 63974 | Creu del camí de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cami-de-sant-pau | XX | Creu de la Santa Missió situada a l'inici del camí de Sant Pau, al nucli de les Parellades. És una creu grega coronada, amb acanaladures i terminacions arrodonides. Queda suportada per un capitell esculpit i un fust cilíndric. Està fixada sobre una base circular on hi ha inscrit 'SANTA MISION AÑO 1942'. | 08231-196 | Camí de Sant Pau | 41.2653400,1.7702000 | 396987 | 4568942 | 1942 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63974-foto-08231-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63974-foto-08231-196-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També coneguda com a Creu de les missions. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 63975 | Goigs de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pau | XX | Es tracta dels goigs a l'apòstol Sant Pau, venerat a l'ermita de Sant Pau. L'edició és de l'any 1936 i està impresa per la Impremta Torres i Bages. La xilografia s'ha atribuït a Enric Cristòfol Ricart. Comença així: 'Puig que en alta Hierarquia sou dignament exaltat siau nostre amparo y guia sant Pau Apostol sagrat. Quant vos á Damasco anareu a Cristians conquistar per lo camí encontrareu al quins de tots de salvar: veient vostra valentia del cavall vos ja llansat (..)'. | 08231-197 | Ermita de Sant Pau | 41.2664900,1.7668900 | 396711 | 4569074 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 63976 | Jaciment paleontològic de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-torreta | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat al sud de la masia de La Torreta. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Albià. S'hi va trobar la següent fauna: Gemmarcula crassiocosta, Rhynochonella sp. i Stereocidaris pyrenaica.</p> | 08231-198 | La Torreta | 41.2841300,1.7749700 | 397416 | 4571023 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 63977 | Jaciment paleontològic de la Font de l'Isidro-la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-font-de-lisidro-la-coma | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat al sud del turó del Castellot. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià. Es tracta d'una regió on estan en contacte diferents nivells estratigràfics, amb una gran semblança litològica. S'hi va localitzar la següent fauna: Toxaster collegnoi, Tamarella tamarindus i Stereocidaris pyrenaica.</p> | 08231-199 | Font d'en Sidro | 41.2721900,1.7583000 | 396001 | 4569717 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 63978 | Jaciment paleontològic de la Collada de la Cota 160 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-collada-de-la-cota-160 | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a l'est del Coll de Gleieta. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià. El jaciment està format per un banc de petxines amb nivells margosos a sobre. S'hi va localitzar poca fauna, entre la que hi ha: Tamarella chloris, Burrirhynchia viai, Toxaster collegnoi.</p> | 08231-200 | Coll de Gleieta | 41.2777400,1.7805200 | 397871 | 4570307 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 63979 | Jaciment paleontològic de Can Pere de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-pere-de-la-plana | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat entre el Coster Mitger i el Calvari. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià. Es tracta d'una regió formada d'uns nivells margo-calcaris rics en braquiòpodes. S'hi va localitzar la següent fauna: Burrirhynchia viai, Toxaster collegnoi, Coenholectypus similis, Lima cottaldina, Tylostoma sp., Tamarella chloris, Sellithyris sella.</p> | 08231-201 | Coster Mitger | 41.2749600,1.8083100 | 400194 | 4569966 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 63980 | Jaciment paleontològic de Can Marcer de la Penya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-marcer-de-la-penya | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a ponent de l'urbanització Mas Alba. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià. Es tracta d'una regió formada d'uns nivells margosos, coronats per horitzons calcaris amb Pseudotoucasia santanderensis, propi de l'Albià. S'hi va localitzar la següent fauna: Salenia prestensis, Toxaster collegnoi, Discoides decorata, Lima cottaldina, Panopaea plicata, Tamarella tamarindus i Deshavesites lestrangei apertus.</p> | 08231-202 | Fondo de la Carsosa | 41.2638500,1.8055300 | 399944 | 4568735 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 63981 | Jaciment paleontològic de Can Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-giralt | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat en una zona boscosa prop del Mas d'en Giralt. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià, ja que per sota trobem calcàries amb caròfites del hautervivià (Recomià). Els pocs fòssils localitzats confirmen la posició estratigràfica de la següent fauna: Tamarella chloris, Burrirhynchia viai.</p> | 08231-203 | Mas d'en Giralt | 41.2874700,1.7846900 | 398235 | 4571382 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 63982 | Jaciment paleontològic de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-lalmirall | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat prop del Coster dels Arcs, al sud est de l'Urbanització Pineda Parc . Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Mesozoic, del Cretaci Inferior Aptià. La regió està formada per nivells margosos. S'hi va localitzar la següent fauna: Burrirhynchia miliani, Toxaster collegnoi, Stereocidaris pyrenaica, Cycñostigma tubulosa, Pinna robinaldina, Lima cottaldina, Ostrea latissima i Neithea sp.</p> | 08231-204 | Coster dels Arcs | 41.2805200,1.8083100 | 400202 | 4570583 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 63983 | Jaciment paleontològic de Sant Pere de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-pere-de-ribes | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de dipòsits de transició marí-continental, corresponents al Miocè mitjà. S'hi van localitzar els següents sirènids: Halianassa sp. (perissodàctils), Dicerorhinus sansaniensis (artiodàctils), Hyotherium palaeochoerus (rèptils), Gavialosuchus americanus, Tesudo sp. i Trionyx.</p> | 08231-205 | Sant Pere de Ribes | 41.2623900,1.7720400 | 397136 | 4568613 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63983-foto-08231-205-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | A la Carta Arqueològica no hi consten UTM. | 125 | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 63984 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-3 | CAMPS I ARBOIX, J.; CATALÀ, F. (1966). Les cases pairals catalanes. Barcelona: Edicions Destino. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit) | XIV-XIX | Masia situada al camí del Montgròs, a ponent del nucli de Ribes. És un edifici compost per diversos volums superposats. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés es troba descentrat en el frontis i és d'arc escarser adovellat, amb la clau inscrita amb l'any 1806, que es correspon amb una de les ampliacions del mas. A la part superior de la façana hi ha pintada una inscripció datada del mateix any. La resta d'obertures del frontis són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. En un extrem de la façana s'ha adossat un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat, amb la coberta habilitada com a terrassa transitable. A la façana de llevant hi ha adossada la torre de defensa de planta quadrangular. Entre aquest cos i el principal, orientat a llevant, hi ha un cos de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a una sola vessant. En aquest mur totes les obertures són d'arc pla arrebossat i estan distribuïdes de forma aleatòria. A l'extrem de tramuntana hi ha adossat un cos perpendicular que es correspon amb la masoveria. Al davant hi ha un cos quadrangular que alberga l'antic forn de coure pa. La façana de ponent presenta un volum rectangular on hi ha l'antic celler de la casa. A l'interior d'aquest s'hi conserven una base de premsa i dos arcs de diafragma de pedra, un d'arc de mig punt i l'altre d'apuntat. Els espais i les estances de la casa es distribueixen entorn la sala principal. Des de la planta baixa s'accedeix a un hipogeu de considerable amplada, que consta de dues cambres; la primera sembla feta aprofitant una antiga sitja, mentre que la segona, situada al final de la galeria, presenta bancals correguts amb orificis circulars per dipositar-hi gerres. Entre les estances, destaquen la cuina amb les piques de pedra i un oratori amb la imatge de la Verge. Els sostres de la planta baixa estan suportats amb volta catalana, mentre que als pisos superiors presenten cairats de fusta. El paviment es manté de tova en totes les estances. Al costat del volum principal hi ha un cos perpendicular que es correspon amb un celler construït durant el segle XVIII, tal i com consta a la clau d'accés, on hi ha inscrit l'any '1766'. Davant la masia hi ha diverses bases de premsa i un pou, a més d'un cos annex destinat a l'elaboració del vi. El recinte queda tancat per un baluard, obert amb una portalada d'arc escarser adovellat amb la clau inscrita amb l'any '1819'. Al seu costat hi aflora la roca natural, que constitueix un sistema de recollida d'aigua pluvial, que es diposita en una cisterna subterrània. Davant d'aquesta hi ha una pica bugadera de pedra. | 08231-206 | Camí del Montgròs | El nom de Saserra està documentat a la zona des del segle XII. Les primeres referències documentals de la masia les trobem al segle XVI, quan pertanyia als Roig de la Serra. El llinatge dels Roig de la Serra tenia possessions en terme de Vilanova i la Geltrú, tal i com consta al cadastre de l'any 1736. Durant el segle XIX, la masia va ser reformada, tal com ho testimonien les diverses inscripcions de la façana. Actualment encara es troba en mans de la mateixa família. | 41.2558000,1.7532200 | 395549 | 4567903 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63984-foto-08231-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63984-foto-08231-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63984-foto-08231-206-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|85|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 63985 | Font d'en Zidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-zidro | VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVIII | Font situada a peu del camí que hi ha sota el puig del Casalot. Es tracta d'una cocona subterrània que s'omple amb el degotall d'aigua provinent d'una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents. S'hi accedeix descendint per unes escales de pedra, que queden resguardades per una construcció de pedra seca reforçada amb bigues de fusta. La cocona està separada del replà per una pedra horitzontal que permet atansar-se per recollir l'aigua. Des d'aquest punt en surt un petit canal que condueix l'aigua sobrant a l'exterior, en direcció ponent. Aquesta surt per una obertura d'arc escarser ceràmic, per on cau en una bassa rectangular amb pedres inclinades, on antigament s'hi rentava la bugada. La bassa queda tancada per un mur de pedra revestit amb morter amb un accés d'arc pla arrebossat. | 08231-207 | Camí de la Font d'en Zidro | La font d'en Zidro és molt concorreguda pels ribetans per la seva aigua fresca i cristal·lina. Se'n conserva un testimoni gràfic de finals del segle XIX, on diversos personatges ribetans reposen al seu costat. Antigament, abastia d'aigua als habitants de la masia de Can Zidro i de Can Coma, així com dels seus horts, situats a les feixes veïnes. | 41.2718800,1.7563500 | 395837 | 4569685 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63985-foto-08231-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63985-foto-08231-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63985-foto-08231-207-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | A la porta d'accés de la bassa hi ha pintat 'Prohibido el Paso'. | 94|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 63986 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-8 | GABERNET, A. [et al.] (2001). Arxius històrics del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Consell Comarcal del Garraf. | XVII-XXI | A l'arxiu municipal de Ribes i Roquetes s'hi conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVII fins a l'actualitat. El document més antic que s'hi conserva és un pergamí datat de l'any 1620. La documentació municipal està classificada en les seccions i subseccions següents: 1. Administració General (1624-2008) 2.Hisenda (1714-2008) 3. Proveïments (1800-2008) 4. Serveis Socials (1802-2005) 5. Sanitat (1975-2000 6. Obres i Urbanisme (1850-2008) 7. Seguretat pública (1794-2009) 8. Serveis Militars (1716-1999) 9. Població (1833-2009) 10. Eleccions (1975-2005) 11. Ensenyament (1976-1998) 12. Cultura (1959-2007) 13. Serveis agropecuaris 14. Col·leccions factícies (1620-2010) | 08231-208 | Pl. de la Vila, 1 | L'Arxiu del Comú de Ribes s'allotjava originàriament a les dependències del Castell de Sota-Ribes. En construir-se la Casa de la Vila al nucli de Ribes, es va traslladar l'arxiu a la casa annexa. L'any 1991 la documentació es va portar a Can Salvador Miret, al carrer Nou, on va començar a classificar-se. Fruit d'aquests trasllats, es coneix que alguns ribetans van apropiar-se de documents que malauradament no han pogut ser recuperats. En els darrers anys, bona part del fons ha estat inventariat i classificat per arxivers i ha estat portat de nou a la Casa de la Vila. Al nucli de les Roquetes també s'hi ha construït un arxiu, tot i que és de caire administratiu. | 41.2624100,1.7720000 | 397133 | 4568615 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63986-foto-08231-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63986-foto-08231-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63986-foto-08231-208-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 63987 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-6 | XX | El pessebre vivent de Ribes es representa cada any entre els dies 25 i 28 de desembre. Una de les particularitats que ofereix és que canvia el seu emplaçament en cada edició, escollit tant pel seu valor arquitectònic -generalment a les masies- com natural. Es tracta d'un pessebre parlat, on s'hi representen les escenes relacionades amb el naixement de Crist. És organitzat pel Grup de Teatre Els Xulius i hi participen molts voluntaris de la població. Els personatges van vestits de l'època i relaten textos bíblics. | 08231-209 | Sant Pere de Ribes | L'antecedent del pessebre vivent de Ribes el trobem en els balls parlats del segle XIX presents en les principals festivitats. | 41.2624100,1.7720000 | 397133 | 4568615 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63987-foto-08231-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63987-foto-08231-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 63988 | Ball de bastons de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-de-ribes | DIVERSOS AUTORS (2003). Ball de Bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial. | XIX-XX | El ball de bastons és una dansa típica del poble de Ribes. Els balladors formen dues fileres de vuit persones, entre les que hi ha un abanderat. Al ritme de les gralles, fan un recorregut en què es piquen els bastons amb la parella i tot seguit es van passant els bastoners en forma circular. Tots giren en el mateix sentit excepte l'abanderat, que ho fa en sentit contrari. El vestuari característic és la camisa i pantalons blancs ribetats, les espardenyes de vetes, el faldellí i la faixa vermells, i el mocador creuat, que varia de color segons el grup. | 08231-210 | Ribes | La primera referència documental del ball de bastons a Ribes és de l'any 1892. A principi del segle XX ja formava part de les celebracions de la Festa Major. L'any 1930 ja hi havia dues colles, que responien a dues entitats diferents. Els balls han sortit de forma continuada pràcticament des dels seus orígens documentats. | 41.2624100,1.7720000 | 397133 | 4568615 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63988-foto-08231-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63988-foto-08231-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 63989 | Aplec de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pau | DIVERSOS AUTORS. Ball de Bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial (2003). | XIX-XX | L'aplec de Sant Pau es celebra a l'ermita de Sant Pau el dia 25 de gener. La celebració de l'aplec està integrada com a acte central de la Festa Major de Sant Pau o d'hivern. Tenim notícies que l'any 1866 les autoritats pujaven en comitiva a l'ermita per assistir a l'ofici solemne, on s'hi cantava el goig, amb encant de coques i balls de versos a la tarda. La celebració actual es manté amb els mateixos elements, tot i que s'han incorporat modificacions com els castells a la sortida. A mig matí surt un seguici de ribetans per fer la tradicional Anada a Sant Pau, on assisteixen a l'ofici solemne i canten els goigs. En sortir els balls populars i el bestiari fan la Baixada de Sant Pau, enmig del foc de les càrregues. Un cop a la plaça de Ribes, hi ha exhibició de balls populars i es reciten versos dels cercolets i diables. | 08231-211 | Sant Pau | L'historiador Xavier Miret va localitzar a la Biblioteca Nacional de Madrid una obra de teatre anomenada 'L'aplech de Sant Pau de Ribas''Juguet biligüe en un acte escrit en vers per N.N.', així com 'La tornada de Ultramar ó sia Segona part de l'Aplech de Sant Pau de Ribes'. L'escena que s'hi relata transcorre el dia 25 de gener a l'ermita de Sant Pau de Ribes, província de Barcelona. L'obra és una versió teatralitzada del tradicional aplec que es celebra a la població. | 41.2664900,1.7668900 | 396711 | 4569074 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63989-foto-08231-211-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 63990 | Ball de diables de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-de-ribes | COLL, X. (19--). El Ball de Diables de Ribes. Sant Pere de Ribes: Comissió de Festes. | XX | Els balls de diables participen en les celebracions més emblemàtiques del municipi, com són les Festes Majors de Sant Pau i de Sant Pere. Els anomenats diables surten en cercavila, junt amb els gegants, el drac i els altres balls populars. Les figures més representatives són Llucifer, la Diablessa i l'Àngel, que s'acompanyen d'un grup de diables de diferents categories. Llucifer i la diablessa sostenen ceptrots i els diables maces, on s'hi fixen les càrregues que fan explotar al ritme del ball, marcat amb el repic dels timbalers. La indumentària és feta amb roba de sac, reforçada amb una capa que incorpora dibuixos de ceps. L'Àngel porta la mateixa vestimenta però de color blanc i blau. El punt àlgid de la seva actuació són els versos satírics, relacionats amb fets i personatges de la població. L'Àngel, Sant Miquel, Llucifer, la Diablessa i alguns diables reciten els versos amb una cantarella de veu distorsionada, on s'intercalen passos de ball al ritme dels tambors. | 08231-212 | Ribes | L'antecedent del ball de diables era una petita representació amb versos satírics en què hi participaven el Bé i el Mal. Es coneix que fins a l'esclat de la Guerra Civil va representar-se a Ribes com a mínim en quatre ocasions. A mitjans del segle XX es van recuperar una sèrie de balls populars que s'havien deixat de fer, entre els que trobem el ball de diables. L'any 1951 es va fundar la Colla de Diables, que ha participat en totes les festes majors des d'aleshores fins als nostres dies. Des de fa uns anys s'han recuperat els versos satírics tradicionals. | 41.2623900,1.7720400 | 397136 | 4568613 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63990-foto-08231-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63990-foto-08231-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 63991 | Riera de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-ribes | VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La riera de Ribes neix a l'Alt Penedès, en terme municipal de les Cabanyes. En el seu primer tram en terres penedesenques també rep la denominació de riera de Vilafranca. Dins el terme de Sant Pere de Ribes, entra per la part nord, paral·lela a la carretera C-15 B, a l'alçada de la masia del Racó. Des d'aquí voreja la carretera fins a la seva confluència amb la riera de Begues, situada al nord del nucli de Ribes. Des d'aquest punt, transcorre envoltant la població, passant pel nucli de Sota-Ribes, on recull les aigües del Torrent de l'Espluga. Des d'aquí segueix contornejant la població fins a l'alçada de Can Quadres de la Timba, on desvia en direcció sud. Després de passar pel pla de les Torres, passa pel sud oest del Clot dels Frares, fins a can Panxampla, on entra en terme de Sitges. Poc després desemboca al mar, a l'alçada del Cap de Grills. Es tracta d'un curs fluvial de pendent suau, amb el llit pedregós, que està delimitat en alguns trams per penya-segats erosionats per l'acció de l'aigua, coneguts com a timbes. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. Malgrat l'escassa presència de vegetació de ribera, amb alguns trams de canyissar i bogar, al seu entorn hi ha força diversitat de brolles i màquies amb presència de pi blanc. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08231-213 | Sant Pere de Ribes | 41.2639400,1.7679600 | 396797 | 4568789 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63991-foto-08231-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63991-foto-08231-213-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||||
| 63992 | Pi de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-puigmolto | XIX | El pi de Puigmoltó es troba situat al sud del nucli de Puigmoltó, al costat d'un caminet que acaba a la carretera. Es tracta d'un exemplar centenari de pi blanc (Pinus halepensis), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça grisa. La seva capçada, de forma densa i arrodonida, abraça la totalitat de l'abre, pel que cal posar-se a sota per veure'n el tronc. | 08231-214 | Sud del nucli de Puigmoltó | 41.2475600,1.7711400 | 397038 | 4566967 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63992-foto-08231-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63992-foto-08231-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||
| 63993 | Riera de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-jafre | VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La riera de Jafre neix al Baix Llobregat, en terme municipal de Begues. A l'alçada del turó dels Arcs, al Parc del Garraf, entra en terme de Ribes, on hi ha una arcada de pedra natural que transcorre perpendicular a la riera. El curs segueix passant per la Cova Negra i vorejant pel sud de l'Urbanització de Can Lloses. Tot seguit passa per llevant del nucli de Ribes, prop de Ca l'Escolà, fins a desembocar a la riera de Ribes, al sud de Can Quadres de la Timba. Es tracta d'un curs fluvial amb desnivells al seu primer tram, sobre un llit on aflora la roca natural, mentre que la part baixa té un pendent suau amb el llit de sauló. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera amb joncs i canyissar i un entorn de màquies i brolles amb presència de pi blanc. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08231-215 | Sector est del terme de Ribes | 41.2633100,1.7957000 | 399120 | 4568687 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63993-foto-08231-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63993-foto-08231-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||||
| 63994 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-5 | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. MIRET, J.; MIRET, X. (1981). 'Els Castells de Ribes'. Programa de Festa Major. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. PLADEVALL, A. (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | En estat ruïnós. | <p>Al cim del turó del Casalot, situat en la proximitat de la Font d'en Zidro, hi ha les restes d'una antiga construcció. Els murs existents indiquen que la planta de l'edifici era trapezoïdal. La part més ben conservada és la que s'orienta a mestral, on s'observa un mur d'uns 16 metres de llargada i més d'un metre d'amplada. La base és feta de pedra irregular disposada en filades, sobre la qual hi ha un mur encofrat de tàpia. S'hi observen petites obertures verticals que podrien correspondre's amb espitlleres. Per la seva situació i les seves característiques constructives, es pot determinar que es tracta d'una edificació defensiva.</p> | 08231-216 | Turó del Casalot | <p>Els estudiosos Josep i Xavier Miret han apuntat a la possibilitat que el Casalot es correspongui amb el castell Nou, documentat a la zona des de la darreria del segle XIII. Després de la destrucció del castell de Ribes, Ramon de Ribes feu edificar un nou castell, que va quedar inutilitzat al cap de poc temps. L'any 1501 les restes eren denominades 'Castellot de Ribes' i l'any 1726 apareix nombrat com a 'Castellot de la Font' per la seva proximitat a la Font d'en Zidro.</p> | 41.2726700,1.7575600 | 395940 | 4569771 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63994-foto-08231-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63994-foto-08231-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63994-foto-08231-216-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També conegut com el Castellot. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||
| 63995 | Font Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-codina | VIRELLA, A. 'L'accés marítim d'Olèrdola en l'alta medievalitat', Miscel·lània penedesenca, vol. 9. VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | X-XVII | Font situada a ponent del turó d'en Galús, prop del terme municipal d'Olivella. Es tracta d'una cocona subterrània que s'omple amb el degotall d'aigua provinent d'una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents. La cocona queda protegida dins una construcció de planta irregular, feta de pedra lligada amb argamassa i coberta amb un arc apuntat de pedra disposada a sardinell. Consta d'una obertura apuntada a la part frontal, per on cal atansar-se per recollir l'aigua. Des de la font en surt una canalització rudimentària que condueix a una bassa situada en una cota inferior. A uns quants metres de la font, a peu del camí que hi mena, hi ha una bassa parcialment construïda amb murs de pedra lligada amb argamassa, que podria recollir l'aigua sobrera de la font. En l'actualitat no hi ha aigua, però és molt concorreguda pels senglars. | 08231-217 | Camí de la Font Codina | A l'acta de dotació de Sant Miquel d'Olèrdola, datada del segle X, es nombra el seu terme jurisdiccional: 'A parte uero meridies inqoat per ipsa mare, et sic per ipsas Cegias, perfonte Anastasio sic perfonte de Cuzinas, per ipso Capra Fico, gradit per ipsa Gavarra, usque in spelunca qui dicitur Derru' (VIRELLA 1986: 30). És molt probable que la 'fonte de Cuzines' es correspongui amb la font Codina. Entre els límits de propietat del Mas Romagosa de Jafre durant el segle XVII també hi consta la font de Codines. L'any 2004 la font va ser restaurada i arranjada gràcies a una subvenció que el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona va atorgar a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. | 41.2890400,1.8129600 | 400605 | 4571524 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63995-foto-08231-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63995-foto-08231-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63995-foto-08231-217-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59255/91794 | 119|94|85 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 63996 | Font dels Tarongers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tarongers | VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XX | Pou d'aigua naixent situat a garbí del mas de Montgròs, dins un tancat on hi ha un hortet i una caseta d'obra. L'aigua s'extreu per mitjà d'un volant, que treu l'aigua a través d'un brollador metàl·lic. L'aigua és canalitzada a una bassa quadrangular que hi ha a l'altre extrem de l'hort. Segons Virella, al broc s'hi pot llegir 'Rica Font dels Tarongers'. | 08231-218 | Mas del Montgròs | 41.2586000,1.7420400 | 394617 | 4568228 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||||
| 63997 | Forn de calç del Fondo del Beguetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-begueta | XVIII-XX | Forn tradicional de calç que es troba situat a la feixa superior del fondo del Beguetà, prop de l'Urbanització Mas Alba. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. A la part frontal hi ha dos murs de pedra seca que convergeixen a la part de la boca, consistent en una obertura rectangular. | 08231-219 | Fondo del Beguetà | Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. | 41.2553900,1.8018600 | 399624 | 4567801 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63997-foto-08231-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63997-foto-08231-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63997-foto-08231-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 63998 | Torrent de l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lespluga | El torrent de l'Espluga neix a la vessant ribetana del puig del Montgròs, a 235 metres d'altitud. Transcorre entre les masies de Montgròs i Can Ramon, passant pel nord de la Serra, fins arribar al nucli de Sota-Ribes, on desemboca a la riera de Ribes. Al llarg del seu recorregut rep les aigües de torrents menors, com són el de Can Ramon i el de la Masieta. Es tracta d'un curs fluvial amb desnivells al seu primer tram, mentre que la part baixa té un pendent més suau. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps de ceps en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08231-220 | Montgròs | 41.2587400,1.7599100 | 396114 | 4568222 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63998-foto-08231-220-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 63999 | Pica baptismal de l'Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-vella | <p>LLORACH, S. (1984). El Penedès durant el període romànic. Edita l'autor. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | XI | <p>Pica baptismal d'immersió situada en un lateral de l'Església Nova de Ribes. És de notables dimensions, de forma circular i feta de pedra. La part exterior està esculpida en baix- relleu amb arcuacions cegues i la vora motllurada, mentre que l'interior és llis.</p> | 08231-221 | Església Nova | <p>El trasllat de la parròquia de Ribes de l'Església Nova a l'Església Vella de Ribes va suposar que bona part dels elements litúrgics fossin portats a la primera, com és el cas de la pica baptismal. L'origen de la pica pot ser força remot, ja que aquest tipus de baptisme pràcticament va deixar de fer-se en època moderna. L'església Vella va construir-se durant el segle XVII sobre una capella romànica que formaria part del recinte del castell. Segons Llorach, la pica data del segle XI i és un dels pocs vestigis que han perdurat del temple primitiu.</p> | 41.2605800,1.7718900 | 397121 | 4568412 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63999-foto-08231-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63999-foto-08231-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63999-foto-08231-221-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 92|85 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64000 | Sardana del Portal de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-portal-de-les-animes | XXI | La sardana del Portal de les Ànimes està composta en referència a la portalada de l'església Vella de Sant Pere, situada al nucli de Sota-Ribes. Va ser composa per Esteve Molero i Olivella, que la va dedicar al seu pare, el periodista i escriptor Eugeni Molero i Pujós. La sardana va estrenar-se l'estiu de l'any 2009 per la Cobla Marinada i s'ha representat en diverses ocasions, com el cicle de Música al Castell i a la Festa de Sant Miquel. | 08231-222 | Sant Pere de Ribes | 41.2623900,1.7720000 | 397133 | 4568613 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Esteve Molero i Pujós | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||||
| 64001 | Ball de cabeçuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cabecuts | CALLAO, E. (2007). El ball de cabeçuts de Ribes. Una tradició perduda: recuperem-la!. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. | XX | Els cabeçuts de Ribes surten a ballar durant les festes majors de Sant Pau i Sant Pere. Juntament amb els gegants, el drac de tres caps i els balls populars, els cabeçuts desfilen en cercavila fins a la plaça de la Vila. En aquest punt, els cabeçuts dansen de forma còmica al so de les gralles, movent les cames endarrere i endavant, fent giravolts i picant de mans segons una coreografia. | 08231-223 | Ribes | Els primers cabeçuts en assistir a les festes de Ribes probablement eren llogats d'una altra població. Per la festa Major de Sant Pere de l'any 1916 es van adquirir per subscripció popular els primers quatre capgrossos. Després de sortir en cercavila durant les festivitats dels anys següents, l'esclat de la Guerra Civil va suposar la seva desaparició. No serà fins a l'any 1947 quan el consistori adquireix cinc nous capgrossos, sufragats igualment per subscripció popular. Eren els que coneixem com el 'nano' , la 'gitana', el 'vell' i el 'moro' i el 'negre'. Poc després, l'any 1952 van adquirir-se els gegants de Ribes, que acompanyarien els cabeçuts amb el seu característic ball. A partir de l'any 1960 es van anar comprant més capgrossos, fins arribar a formar un grup força nombrós. No va ser fins als anys 80 en què la Mercè Garriga i la Dolors Pasqual van organitzar els cabeçuts entorn un ball inspirat en el Ball de Nans de la Patum de Berga. A finals del segle XX els cabeçuts sortien en cercavila però ja no feien el ball característic, tant per l'entrada de gent nova com per la dificultat tècnica que suposava. En les darreres edicions de les festes majors s'ha recuperat la típica dansa. | 41.2623900,1.7720000 | 397133 | 4568613 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64001-foto-08231-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64001-foto-08231-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64002 | Ball de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-sant-pau | CARBONELL, P. (2003). Ball de Sant Pau. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial i Labuerda. PUIG, P. (1972). Regalims d'història de Sant Pere de Ribes. (inèdit) | XIX | El ball de Sant Pau és un ball de versos que es representava durant l'Aplec de Sant Pau primer i la Festa Major de Sant Pau després. En aquesta obra de teatre popular, es representa la vida de Pau, Pere i Tecla en els orígens del cristianisme. Es relata la conversió de Saule o Pau i de Tecla al cristianisme, i de l'execució del primer per part de l'emperador romà Neró. | 08231-224 | Ribes | El ball de Sant Pau és una representació teatral que forma part de la tradició oral del poble de Ribes, datat entorn el segle XIX. Es coneix que l'any 1912 es va ballar a la plaça, tot i que sembla que de forma més continguda que anys enrere. Com era habitual a l'època, s'interpretava en castellà i els personatges femenins eren representats per homes. Abans de la Guerra Civil ja va deixar de formar part dels actes de la festa major, probablement pel desprestigi de què gaudien els balls parlats en aquesta època, per ser considerats grollers. A la dècada de 1960, quan ja quedaven poques persones que poguessin recordar els versos, 'escriptor Pere Carbonell i Grau va poder transcriure'l a partir del testimoni de Joan Robert de Can Jove, quan comptava 90 anys. La primera representació del ball després de la seva recuperació va portar-la a terme l'entitat del Centre Parroquial l'any 1973, sota la direcció de Manel Milà i Ferrer. El dia de Sant Pau de l'any 1987 va representar-se de nou, aquest cop per part de l'entitat dels Xulius. | 41.2623900,1.7720000 | 397133 | 4568613 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||
| 64003 | Escut heràldic del Clot dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-del-clot-dels-frares | XVI | <p>Escut d'armes situat sobre la finestra de l'eix central de la masia del Clot dels Frares. Està esculpit en alt relleu sobre un plafó de pedra treballada. El camper és quarterat: el superior esquerre té representada una creu templera; el superior dret té una creu de vuit puntes; a baix a l'esquerra hi ha una roca i a baix a la dreta el mar. El camper està rematat per un elm de cavaller envoltat de motius vegetals.</p> | 08231-225 | El Clot dels Frares | 41.2372700,1.7812400 | 397868 | 4565813 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64003-foto-08231-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64003-foto-08231-225-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 64004 | Sant Jaume del Carç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-del-carc | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions. | XVII-XX | Capella situada dins el recinte del mas del Carç, al sud del nucli de Ribes. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'un vestíbul avançat descobert davant la façana principal, que s'obre amb un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Sobre el portal hi ha un rellotge de sol format per un plafó ceràmic on hi ha inscrit 'jo sensa sol i tu sensa fe / ni tu ni jo som re', envoltat pels conreus més destacats de la zona: el garrofer, la vinya, el blat i l'olivera. Aquest cos avançat està coronat amb un característic capcer sinuós amb una creu metàl·lica al centre. La capella té la coberta a quatre vessants amb les teules del carener de ceràmica vidriada verda i pinyes decoratives. Damunt del portal d'accés hi ha un gran òcul. Destaca el ràfec, acabat amb una imbricació composta de teules i rajoles ceràmiques. L'acabat exterior es manté arrebossat amb restes de franges horitzontals esgrafiades. L'interior està cobert amb volta de canó dividida per arcs torals amb llunetes intercalades. La construcció queda tancada dins del baluard del mas, llevat del vestíbul, que en forma part. | 08231-226 | El Carç | La capella de Sant Jaume del Carç està documentada des del segle XVII, malgrat el volum que es conserva en l'actualitat es correspon a una construcció de principi del segle XX. Segons algunes fonts, al seu interior s'hi conserva un retaule barroc. | 41.2466100,1.7732400 | 397212 | 4566859 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64004-foto-08231-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64004-foto-08231-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64004-foto-08231-226-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 98|94|96 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 64005 | Font de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lalmirall | VIRELLA, J. (1992). Visions geogràfiques del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | X-XVII | Font situada a les feixes del sud de la masia de Ca l'Almirall de la Font . Es tracta d'una cocona subterrània que s'omple amb el degotall d'aigua provinent d'una esquerda on contacten dues capes geològiques diferents. La cocona queda protegida dins una construcció de planta irregular, feta de pedra seca coberta amb falsa volta troncocònica. Consta d'una obertura rectangular a la part frontal, per on cal atansar-se per recollir l'aigua. Sobre la cocona on s'emmagatzema l'aigua, de planta trapezoïdal, hi ha escrit amb lletres vermelles 'Agua no potable'. | 08231-237 | Fondo de Ca l'Almirall de la Font | A l'acta de dotació de Sant Miquel d'Olèrdola, datada del segle X, es nombra el seu terme jurisdiccional: 'A parte uero meridies inqoat per ipsa mare, et sic per ipsas Cegias, perfonte Anastasio sic perfonte de Cuzinas, per ipso Capra Fico, gradit per ipsa Gavarra, usque in spelunca qui dicitur Derru' (VIRELLA 1986: 30). Algunes fonts han identificat la 'fonte de Anastasio' es correspongui amb una de les fonts de Ca l'Almirall. | 41.2804800,1.7991900 | 399438 | 4570589 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64005-foto-08231-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64005-foto-08231-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64005-foto-08231-237-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Segons Virella, dins la finca hi ha una font datada del 1856 i una altra situada dins un hort, que no han estat localitzades. | 119|94|85 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 64007 | Camí antic de Ribes a Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-ribes-a-olivella | CARRERAS, J., dir. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf-Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XVIII | Només se'n conserva el darrer tram. | L'antic camí que anava de Ribes a Olivella coincideix en bona part amb l'actual carretera BV-2111. El tram conservat comença al revolt que hi ha abans de la masia de la Torreta, per on creua la riera de Begues. Des d'aquí transcorre paral·lel a la riera, passant per davant del Mas d'en Giralt on poc després entra en terme d'Olivella. | 08231-239 | Sector nord del terme municipal | 41.2846900,1.7780000 | 397670 | 4571081 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64007-foto-08231-239-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64008 | Tram de camí empedrat de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-de-cami-empedrat-de-la-carretera | CARRERAS, J., dir. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf-Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | Se'n conserva un tram molt curt. | Al camí que va de la masia de la Carretera a la masia de les Casetes, poc abans de l'encreuament amb el torrent de Mas Alba, hi ha un tram de camí empedrat. El tram conservat té uns 15 metres de llargada i uns 2 metres d'amplada. S'hi observen marques de roderes dels carros. Les característiques del vial apunten a que es tracta d'un camí molt antic, si bé no se'n pot determinar una cronologia. | 08231-240 | Entre la masia de la Carretera i les Casetes | 41.2572100,1.7968300 | 399205 | 4568008 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64008-foto-08231-240-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||
| 64009 | Pont de Can Panxampla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-panxampla | CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. | XIX | Ha estat ampliat amb una estructura encofrada de formigó i s'hi han fet nombroses pintades vandàliques. | Pont de tres trams que salva la riera de Ribes al seu pas per la carretera C-246a. És fet de maçoneria i consta de tres arcs rebaixats ceràmics a la part central, que es prolonga pels costats amb quatre arcs de mig punt ceràmics. Ha estat ampliat amb una estructura encofrada de formigó, quan també es va refer el tauler. | 08231-241 | Carretera C-246a | Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia de Can Panxampla pertanyia a Francisca Raventós de Sitges. El pont va ser construït més endavant, durant l'any 1879. | 41.2330400,1.7834600 | 398047 | 4565341 | 1879 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64009-foto-08231-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64009-foto-08231-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64009-foto-08231-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 64010 | Mines de la Timba del Ralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-la-timba-del-ralet | AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1999). 'El trogloditisme al Penedès: les Coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània penedesenca. Vol. 24. AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (2001). 'Cavitats modificades per l'acció humana. Una forma de trogloditisme', Miscel·lània penedesenca. Vol. 26. TUBAU, A. (2001). Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani. Arqueologia industrial al Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XX | En algunes de les mines s'hi han abocat deixalles. | A les timbes del marge dret de la riera de Ribes, entre la desembocadura dels torrents de Sant Pau i de Can Puig, hi ha diverses mines subterrànies. Es tracta de galeries excavades al terreny natural, algunes de les quals tenen certa profunditat. S'hi accedeix per diverses boques rectangulars. | 08231-242 | Riera de Ribes | Originalment, les mines van ser utilitzades per a l'extracció d'argila per a la construcció. A mitjans del segle XX es van allargar i s'hi van obrir noves galeries per al conreu del xampinyó. | 41.2635600,1.7662200 | 396651 | 4568749 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64010-foto-08231-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64010-foto-08231-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | En l'actualitat algunes de les mines són habitades per indigents. | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 64011 | Barraca després de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-despres-de-la-fita | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Ha perdut la clau de volta i el recobriment de terra i pedruscall. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí del Collet de la Fita. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra i les pedres dels brancals són de majors dimensions i estan escairades. A l'interior s'observa una fornícula. | 08231-243 | Camí del Collet de la Fita | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2608600,1.8277900 | 401804 | 4568378 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64011-foto-08231-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64011-foto-08231-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64011-foto-08231-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la Barraca de vinya del Puig d'en Figueres (fitxa 577) del Mapa de Patrimoni de Sitges, així com amb la barraca R01 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 64012 | Forn de calç de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-fita | Mapa del Patrimoni Cultural de Sitges. | XVIII-XX | Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí del Collet de la Fita. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. A la part frontal hi ha dos murs de pedra seca que convergeixen a la part de la boca, consistent en una obertura d'arc de mig punt de pedra. Sobre d'aquesta hi ha petites bigues de fusta que reforcen l'estructura. A l'interior s'hi dipositen sediments i deixalles. | 08231-244 | Parc del Garraf | Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. | 41.2622500,1.8297000 | 401966 | 4568530 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64012-foto-08231-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64012-foto-08231-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64012-foto-08231-244-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb el Forn de calç (fitxa 529) del Mapa de Patrimoni de Sitges. | 94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 64013 | Barraca del Fondo de Mas de Mossèn Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-mas-de-mossen-alba | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Ha perdut bona part del recobriment de terra i pedruscall i s'han després pedres del mur posterior | Barraca de vinya situada en una zona boscosa sota el Puig d'en Pacurri, prop del Fondo de Mas de Mossèn Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08231-245 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2620200,1.8202900 | 401178 | 4568515 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64013-foto-08231-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64013-foto-08231-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64013-foto-08231-245-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R02 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 64014 | Barraca del Puig d'en Pacurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puig-den-pacurri | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar dalt del Puig d'en Pacurri. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La volta s'ha esfondrat i només se'n conserven els murs perimetrals. | 08231-246 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2638200,1.8205000 | 401198 | 4568715 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64014-foto-08231-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64014-foto-08231-246-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R03 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||
| 64015 | Barraca de la línia elèctrica del Collet de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-linia-electrica-del-collet-de-la-fita | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar sota la línia elèctrica del Collet de la Fita, a l'alçada del camí del Coll d'Entreforc. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La volta s'ha esfondrat i només se'n conserva part dels murs perimetrals. | 08231-247 | Camí del Collet de la Fita | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2622100,1.8271700 | 401754 | 4568529 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64015-foto-08231-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64015-foto-08231-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64015-foto-08231-247-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64016 | Barraca a l'oest de la Penya de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-loest-de-la-penya-de-la-torreta | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar sota la línia elèctrica de la Penya de la Torreta, poc després d'una construcció de maó. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La volta s'ha esfondrat i només se'n conserva part dels murs perimetrals. | 08231-248 | Penya de la Torreta | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2859700,1.7687800 | 396900 | 4571234 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64016-foto-08231-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64016-foto-08231-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64016-foto-08231-248-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64017 | Forn de calç del camí dels Sumidors I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-dels-sumidors-i | XVIII-XX | La part frontal es va seccionar amb l'ampliació del camí. | Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí de la masia de Sumidors. Només se'n conserva la part posterior de la cambra de combustió, de planta circular excavada sobre el terreny natural. A l'interior s'hi dipositen sediments. | 08231-249 | Camí dels Sumidors | Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. | 41.2789200,1.7646100 | 396540 | 4570456 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64017-foto-08231-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64017-foto-08231-249-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64018 | Forn de calç del camí dels Sumidors II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-cami-dels-sumidors-ii | XVIII-XX | La part frontal es va seccionar amb l'ampliació del camí. | Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí de la masia de Sumidors. Només se'n conserva la part posterior de la cambra de combustió. És de planta circular excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada de pedra lligada amb fang. A l'interior s'hi dipositen sediments. | 08231-250 | Camí dels Sumidors | Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. | 41.2802100,1.7654500 | 396612 | 4570599 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64018-foto-08231-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64018-foto-08231-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64019 | Forn de calç sobre la Font d'en Zidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-sobre-la-font-den-zidro | XVIII-XX | No conserva la boca i està cobert de vegetació. | Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge del camí de la Font d'en Zidro. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. La part frontal es troba enderrocada, pel que no es conserva la boca. L'estructura es troba coberta de vegetació en la seva totalitat. | 08231-251 | Camí de la Font d'en Zidro | Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. | 41.2736900,1.7546000 | 395693 | 4569888 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64019-foto-08231-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64019-foto-08231-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64019-foto-08231-251-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64021 | Barraca prop del coll de Pota de Cavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-coll-de-pota-de-cavall | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La coberta i part dels murs s'han esfondrat, tot i que se'n manté el portal. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar prop del coll de Pota de Cavall. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08231-253 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2709500,1.8279400 | 401832 | 4569498 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64021-foto-08231-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64021-foto-08231-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64021-foto-08231-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R10 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 2,66 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.