Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64022 | Fondo del Corral d'en Massó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-del-corral-den-masso | XVIII-XX | A la vessant de ponent d'un petit monticle situat entre Ca l'Almirall i el Corral d'en Massó hi ha una fondalada de gran valor paisatgístic. La part més elevada del fondo presenta un bosc de pi, que dóna pas a un mosaic agrícola format per grans bancals. El cultiu dominant és el cep, entre el que s'intercalen exemplars de garrofer. Les feixes estan delimitades amb murs de pedra seca molt ben conservats. L'espai està articulat amb petits camins de terra i queda travessat per un petit torrent. En un extrem del fondo hi ha el Corral d'en Massó, que domina el paratge. | 08231-254 | Ctra. De Ribes a Olivella BV-2111, km.8 | 41.2774500,1.7898600 | 398652 | 4570264 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64022-foto-08231-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64022-foto-08231-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64022-foto-08231-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La zona també es coneix com el fondo d'en Tabaco. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||
| 64023 | Pont del Fondo del Corral d'en Massó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-fondo-del-corral-den-masso | XIX | A la part baixa del Fondo del Corral d'en Massó, a tocar de la carretera, hi ha un pontet que salva el torrent. És d'un sol tram i s'obre en arc de mig punt ceràmic. El tauler queda rematat per dues baranes d'obra. L'estructura és feta de pedra irregular lligada amb argamassa. A continuació del pont hi ha uns murs de pedra seca que contenen la terra del camí. | 08231-255 | Ctra. De Ribes a Olivella BV-2111, km.8 | 41.2747300,1.7885700 | 398540 | 4569963 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64023-foto-08231-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64023-foto-08231-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64023-foto-08231-255-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||||
| 64024 | Barraca de la Serra Saladella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-saladella | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Algunes pedres del mur superior s'han desprès. | Barraca de vinya situada en una zona de bosc a xaloc de la Cova Negra. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra reforçada amb un arc de descàrrega. | 08231-256 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2765700,1.8158200 | 400825 | 4570136 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64024-foto-08231-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64024-foto-08231-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64024-foto-08231-256-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R13 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64025 | Barraca d'en Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-salvador | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XIX | La volta i part del mur posterior s'han esfondrat i l'interior és ple de deixalles. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar del Solell d'en Roig, a mestral de l'Urbanització Mas Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és feta amb pedres superposades. | 08231-257 | Solell d'en Roig | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2599800,1.8032300 | 399745 | 4568309 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64025-foto-08231-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64025-foto-08231-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64025-foto-08231-257-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R14 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64026 | Barraca del Mas de Mossèn Alba I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-de-mossen-alba-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XIX | La volta es troba parcialment enderrocada i la llinda de la porta està esquerdada. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar del Solell d'en Roig, a mestral de l'Urbanització Mas Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. L'entrada és amb llinda de pedra i els brancals són de pedres de majors dimensions escairades. | 08231-258 | Solell d'en Roig | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2590900,1.7988600 | 399378 | 4568215 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64026-foto-08231-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64026-foto-08231-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64026-foto-08231-258-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R15 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64027 | Barraca del Mas de Mossèn Alba II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-de-mossen-alba-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XIX | La coberta es troba parcialment enderrocada. | Barraca de vinya situada en una zona de bosc sobre les feixes del camí de Mas Alba. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. L'entrada és amb llinda de pedra reforçada amb un arc de descàrrega. A l'altre costat del fondal hi ha una cisterna amb un dipòsit per ensulfatar. | 08231-259 | El Beguetà | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2569400,1.8015600 | 399601 | 4567973 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64027-foto-08231-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64027-foto-08231-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64027-foto-08231-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R16 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64028 | Barraca entre Ca l'Escolà i la masia de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-ca-lescola-i-la-masia-de-la-carretera | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XIX | Barraca de vinya situada en una vinya entre Ca l'Escolà i la masia de la Carretera. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i conserva la porta de fusta. El recobriment de la volta conserva els lliris, que es plantaven per reforçar la terra. Al costat de la barraca hi ha adossat un pou circular en estat ruïnós. | 08231-260 | Vinya de Ca l'Escolà i la Carretera | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2565800,1.7900300 | 398634 | 4567946 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64028-foto-08231-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64028-foto-08231-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64028-foto-08231-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Segons un testimoni oral, al seu interior hi havia la fita que delimitava les propietats de Ca l'Escolà i La Carretera, tot i que no ha estat localitzada. Es correspon amb la barraca R17 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64029 | Barraca entre Can Bertran i Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-can-bertran-i-ca-lescola | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Es troba parcialment enderrocada. | Barraca de vinya situada en una zona agrícola sobre la riera de Jafre, a llevant del Garrofer de la Cisterna. És una edificació integrada en un mur, de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. L'entrada és amb llinda de pedra. | 08231-261 | Fondo de Ca l'Artigues | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2627500,1.7907600 | 398705 | 4568630 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64029-foto-08231-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64029-foto-08231-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64029-foto-08231-261-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R18 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64030 | Barraca al sud Can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-can-bertran | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Ha perdut la clau de volta. | Barraca de vinya situada en una vinya al sud de la masia de Can Bertran. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. El recobriment de la volta conserva els lliris, que es plantaven per reforçar la terra. | 08231-262 | Comantorre | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2644700,1.7901700 | 398658 | 4568822 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64030-foto-08231-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64030-foto-08231-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64030-foto-08231-262-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R19 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64031 | Barraca al SE de Can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-de-can-bertran | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Ha perdut la clau de volta i bona part del recobriment de terra. | Barraca de vinya situada prop del camí que va de Can Bertran a la masia de la Carretera. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-263 | Camí de Can Bertran a la Carretera | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2654600,1.7943700 | 399012 | 4568927 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64031-foto-08231-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64031-foto-08231-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64031-foto-08231-263-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R20 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64032 | Barraca al SO de Can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-so-de-can-bertran | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en el marge d'un camp erm al sud oest de Can Bertran. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica. La coberta s'ha esfondrat damunt la façana, pel que només en queda el mur posterior. Entre les pedres de l'enderroc s'observa que a la coberta hi havia plantades atzavares i lliris. | 08231-264 | Comantorre | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2641200,1.7874500 | 398430 | 4568786 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64032-foto-08231-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64032-foto-08231-264-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R21 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64033 | Forn de calç de Can Roig de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-roig-de-les-torres | XVIII-XX | La part de la boca es troba en mal estat estructural i l'interior es troba ple de deixalles. | Forn tradicional de calç que es troba situat en una feixa sobre la vinya del solell de Can Roig. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. La boca està constituïda per una obertura d'arc pla de pedra. L'interior es troba cobert de vegetació i deixalles. | 08231-265 | Solell de Can Roig de les Torres | Els orígens de la utilització de la calç per a la construcció els trobem en època antiga. No va ser fins a l'època moderna i contemporània que aquesta activitat va adquirir una certa importància, com ho demostra la presència de forns de calç per bona part del territori català. Aquest material era molt emprat en l'arquitectura tradicional, especialment en l'arrebossat de les façanes. El procés productiu començava a les pedreres de roca calcària, un material molt abundant a la zona del Garraf. La pedra s'extreia habitualment mitjançant les barrinades, en què es col·locaven explosius que fragmentaven els blocs petris. Tot seguit, era transportada en carros fins als forns de calç, que solien emplaçar-se al marge del camí, per tal de facilitar la seva omplerta. La pedra hi era col·locada de forma precisa i seguia un llarg procés de combustió que donava com a resultat la calç. | 41.2605500,1.8004200 | 399511 | 4568375 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64033-foto-08231-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64033-foto-08231-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64033-foto-08231-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 64034 | Barraca al NO de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-no-de-la-carcosa | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Es troba envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en el marge d'un camp al nord oest de la muntanya de la Carçosa. És una edificació adossada en un marge, de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. El recobriment de la volta conserva els lliris, que es plantaven per reforçar la terra. | 08231-266 | La Carçosa | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2620200,1.7949900 | 399058 | 4568545 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64034-foto-08231-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64034-foto-08231-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64034-foto-08231-266-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R23 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64035 | Barraca al nord de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-carcosa | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Es troba envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en el marge d'un camp al nord de la muntanya de la Carçosa. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. Al costat de la porta hi creix una figuera. | 08231-267 | La Carçosa | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2636200,1.7978800 | 399303 | 4568719 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64035-foto-08231-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64035-foto-08231-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64035-foto-08231-267-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R24 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64036 | Barraca al sud de la urbanització Can Marcer de la Penya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-la-urbanitzacio-can-marcer-de-la-penya | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en el marge d'una vinya al sud de Can Marcer de la Penya. És una edificació adossada en un marge, de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-268 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2664400,1.7979400 | 399312 | 4569032 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64036-foto-08231-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64036-foto-08231-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64036-foto-08231-268-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R25 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64037 | Barraca del Pujol d'en Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pujol-den-llebre | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta s'ha esfondrat. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa al nord de l'Urbanització Pineda Parc. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Es conserva la porta d'accés, amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-269 | Pujol d'en Llebre | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2850800,1.8014400 | 399634 | 4571097 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64037-foto-08231-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64037-foto-08231-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64037-foto-08231-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R26 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64038 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-3 | La riera de Begues neix al Baix Llobregat, en terme municipal de Begues. A l'alçada del Mas d'en Giralt entra en terme de Ribes, transcorre paral·lela a la carretera de Ribes a Olivella BV-2111, segueix entre el Pla de Galí i el Bosc Gran i poc després conflueix amb la riera de Ribes. Es tracta d'un curs fluvial de pendent suau, amb el llit pedregós. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera amb joncs i canyissar i un entorn de màquies i brolles amb presència de pi blanc. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08231-270 | Sector nord del terme municipal | 41.2700400,1.7791500 | 397744 | 4569453 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64038-foto-08231-270-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||||||||
| 64039 | Barraca del Fondo de Ca l'Almirall I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La coberta es troba en mal estat i pateix deficiències estructurals. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa sobre les feixes abandonades de Ca l'Almirall de la Font. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està envoltada de vegetació. | 08231-271 | Fondo de Ca l'Almirall | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2868400,1.7964300 | 399217 | 4571298 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64039-foto-08231-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64039-foto-08231-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64039-foto-08231-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R28 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64040 | Barraca del Fondo de Ca l'Almirall II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La llinda de la porta està esquerdada i presenta deficiències estructurals. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa sobre les feixes abandonades de Ca l'Almirall de la Font. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Sobre el recobriment de terra de la volta hi ha atzavares plantades. La part posterior està envoltada de vegetació. | 08231-272 | Fondo de Ca l'Almirall | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2862000,1.7944500 | 399050 | 4571230 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64040-foto-08231-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64040-foto-08231-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64040-foto-08231-272-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R29 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64041 | Barraca del Fondo de Ca l'Almirall III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-iii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La coberta s'ha esfondrat. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa al costat d'un camp d'oliveres de Ca l'Almirall de la Font. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-273 | Fondo de Ca l'Almirall | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2846200,1.7909800 | 398757 | 4571058 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64041-foto-08231-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64041-foto-08231-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64041-foto-08231-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R30 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64042 | Barraca del Fondo de Ca l'Almirall IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-ca-lalmirall-iv | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa al costat del camí. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-274 | Fondo de Ca l'Almirall | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2859600,1.7960400 | 399183 | 4571201 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64042-foto-08231-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64042-foto-08231-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64042-foto-08231-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R31 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64043 | Barraca a l'est de Pujol d'en Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-pujol-den-llebre | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Ha perdut la clau de volta. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa sobre el carrer dels Lledoners de l'Urbanització Pineda Parc. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està envoltada de vegetació. | 08231-275 | Carrer dels Lledoners. Urbanització Pineda Parc | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2897400,1.8027200 | 399748 | 4571613 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64043-foto-08231-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64043-foto-08231-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64043-foto-08231-275-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R32 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64044 | Barraques d'en Gregori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-den-gregori | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Es troben parcialment enderrocades. | Barraques de vinya situades en una parcel·la del carrer dels Lledoners de l'Urbanització Pineda Parc. Es tracta d'un conjunt aïllat de quatre barraques adossades entre sí, de planta circular, construïdes segons la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat totes es troben parcialment enderrocades. Les dues primeres barraques tenen una entrada independent, mentre que per accedir a la quarta s'ha de passar per la tercera. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. A l'interior s'hi observen diverses fornícules. La part del recobriment que es conserva té plantats lliris i atzavares. La construcció queda envoltada de vegetació. | 08231-276 | Carrer dels Lledoners. Urbanització Pineda Parc | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2876300,1.8047400 | 399914 | 4571376 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64044-foto-08231-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64044-foto-08231-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64044-foto-08231-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R33 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64045 | Barraques del Planot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-del-planot | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Una de les barraques es troba enderrocada i l'altra té la volta esfondrada. | Barraques de vinya situades en un camp al costat del camí d'Oleseta. Es tracta d'un conjunt aïllat de dues barraques adossades entre sí, de planta circular, construïdes segons la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, de les quals només la primera conserva parcialment. La segona barraca es troba enderrocada en la seva totalitat. La porta d'accés de la primera té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-277 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2901100,1.8104600 | 400397 | 4571645 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64045-foto-08231-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64045-foto-08231-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64045-foto-08231-277-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R034 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64046 | Barraca del Turó d'en Galús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-den-galus | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta es troba parcialment enderrocada. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí d'Oleseta. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba parcialment enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Sobre el recobriment de terra de la volta hi ha atzavares plantades. La construcció es troba envoltada de vegetació. | 08231-278 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2900500,1.8143800 | 400725 | 4571634 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64046-foto-08231-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64046-foto-08231-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64046-foto-08231-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R35 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64047 | Barraca de la Costa d'en Comes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-den-comes-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta es troba parcialment enderrocada. | Barraca de vinya situada en un marge de vinya al sud del Mas d'en Giralt. És una edificació circular adossada en un mur, que es troben construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba parcialment enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Al costat hi ha un dipòsit per ensulfatar els ceps i una cisterna. | 08231-279 | Costa d'en Comes | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2830400,1.7795900 | 397801 | 4570896 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64047-foto-08231-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64047-foto-08231-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64047-foto-08231-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R36 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64048 | Barraca de la Costa d'en Comes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-den-comes-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa al sud del Mas d'en Giralt. És una edificació formulada com un corral, pel que queda tancada per un mur perimetral. Té la planta exterior circular i l'interior rectangular, amb el mur posterior que es correspon amb el del baluard, i està construït amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva de la barraca era de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. El baluard és de planta rectangular i té una alçada d'uns dos metres. Les pedres de les cantonades estan escairades. | 08231-280 | Costa d'en Comes | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2839200,1.7799900 | 397836 | 4570993 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64048-foto-08231-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64048-foto-08231-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64048-foto-08231-280-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Segons un testimoni gràfic de quan es trobava dempeus, davant la barraca hi havia els arcs de pedra característics dels corrals. Alguns ribetans la coneixen com la barraca del castellot. Es correspon amb la barraca R37 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64049 | Barraca al nord oest del Corral d'en Massó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-oest-del-corral-den-masso | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en el marge d'un camp del fondo d'en Pascualí. És una edificació aïllada de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està construïda en una feixa sostinguda per un mur de pedra seca disposada en opus spicatum. Actualment s'utilitza per emmagatzemar-hi estris. | 08231-281 | Fondo d'en Pascualí | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2781800,1.7861900 | 398346 | 4570349 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64049-foto-08231-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64049-foto-08231-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64049-foto-08231-281-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R38 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64050 | Barraca al nord de la riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-riera-de-begues | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en el marge d'una vinya del Pla de Galí, prop de la riera de Begues. És una edificació adossada en un mur, de planta circular, que es troben construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. La part posterior està envoltada de vegetació. | 08231-282 | Pla de Galí | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2708400,1.7805100 | 397859 | 4569541 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64050-foto-08231-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64050-foto-08231-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64050-foto-08231-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R39 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64051 | Barraca a l'est de la carretera BV-2111 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-la-carretera-bv-2111 | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una zona boscosa entre la carretera BV-2111 i l'Urbanització Can Lloses. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. Està construïda sobre una feixa delimitada per un mur de pedra seca. | 08231-283 | Entre la carretera BV-2111 i l'Urbanització Can Lloses | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2719700,1.7873900 | 398437 | 4569658 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64051-foto-08231-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64051-foto-08231-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64051-foto-08231-283-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R40 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64052 | Can Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roda | XIX | Presenta deficiències estructurals. | Casa situada a la plaça de la Vila de Ribes, adossada a l'Ajuntament. És un edifici cantoner de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser de pedra amb la clau inscrita amb l'any '1860'. Els finestrals de l'eix central tenen sortida a un balcó de baranes forjades i ampit motllurat. La façana queda rematada amb una cornisa senzilla. A la resta de façanes les finestres són d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb la cantonada de carreus vistos. | 08231-284 | Pl. de la Vila, 1 | Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. | 41.2624200,1.7718600 | 397121 | 4568616 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64052-foto-08231-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64052-foto-08231-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64052-foto-08231-284-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Riba. Està previst el seu enderroc per ampliar les dependències municipals. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64053 | Barraca al nord oest de la riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-oest-de-la-riera-de-begues | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en una zona de matollar sobre la confluència de la riera de Begues i el torrent del coll de Glaieta. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. | 08231-285 | Riera de Begues | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2710000,1.7759700 | 397479 | 4569564 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64053-foto-08231-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64053-foto-08231-285-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R42 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64054 | Barraca al SE del Corral d'en Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-del-corral-den-capdet | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta es troba parcialment enderrocada. | Barraca de vinya situada en un marge de vinya al sud est del Corral de Capdet. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, malgrat que es troba parcialment enderrocada. La porta d'accés té la llinda de pedra i els brancals de pedres escairades de majors dimensions. | 08231-286 | Al sud est del Corral d'en Capdet | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2685100,1.7732800 | 397250 | 4569290 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64054-foto-08231-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64054-foto-08231-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64054-foto-08231-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R43 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64055 | Barraca a l'est de la carretera B-211 a Vilafranca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-la-carretera-b-211-a-vilafranca-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en un marge sobre la vinya de la masia del Racó, a l'altre costat de la carretera de Vilafranca. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra i les pedres dels brancals són de majors dimensions i estan escairades. Conserva la porta de fusta. | 08231-287 | Vinya del Racó | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2755800,1.7631900 | 396416 | 4570087 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64055-foto-08231-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64055-foto-08231-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64055-foto-08231-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R44 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64056 | Barraca a l'est de la carretera B-211 a Vilafranca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-la-carretera-b-211-a-vilafranca-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en un marge de la vinya dels Socots. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés queda oculta per un margalló. | 08231-288 | Els Socots | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2777900,1.7642300 | 396506 | 4570331 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64056-foto-08231-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64056-foto-08231-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64056-foto-08231-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R45 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64057 | Barraca d'Allò en Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dallo-en-rossell | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en un marge de la vinya de la zona coneguda com Allò en Rossell. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Malgrat l'enderroc dels murs perimetrals, es conserva la porta d'accés, amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. Al seu voltant s'hi va trobar material arqueològic en superfície. | 08231-289 | Parc del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2683200,1.7997700 | 399468 | 4569238 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64057-foto-08231-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64057-foto-08231-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64057-foto-08231-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||||
| 64058 | Barraca al sud del Puig del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-del-puig-del-moro | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en un puig boscós al nord de Sumidors. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Després de l'incendi que va cremar la zona, la barraca està totalment envoltada d'un bosc de pi jove i matollar. | 08231-290 | La Terra de Càntir | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2842800,1.7654900 | 396622 | 4571050 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64058-foto-08231-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64058-foto-08231-290-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R47 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64059 | Barraca entre la Mata i la rotonda de l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-la-mata-i-la-rotonda-de-lautopista | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | S'han desprès pedres de la part frontal i es troba envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en un camp entre la masia de la Mata i la rotonda de l'autopista.. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i les pedres dels brancals són de majors dimensions i estan escairades, com les que conformen les cantonades. | 08231-291 | La Mata | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2408200,1.7666600 | 396652 | 4566224 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64059-foto-08231-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64059-foto-08231-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64059-foto-08231-291-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R48 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64060 | Barraca dels Cards | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-cards | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en un camp erm a ponent de l'urbanització dels Cards. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra, que ha estat repassada amb morter. Al davant hi ha un pou circular de pedra lligada amb argamassa. | 08231-292 | Les Forques | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2370900,1.7626500 | 396310 | 4565815 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64060-foto-08231-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64060-foto-08231-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64060-foto-08231-292-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R49 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64061 | Barraca al nord de la C-246 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-c-246 | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XIX-XX | En estat ruïnós. | Barraca situada en un camp erm entre la Rambla del Garraf i l'autopista. És una edificació aïllada de planta rectangular construïda amb pedra i revestida de morter. Consta de dos accessos d'arc pla arrebossat, situats a les façanes de garbí i xaloc. Està rematada amb una cornisa de maó. No conserva la coberta. | 08231-293 | Entre la C-246 i la Rambla del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2400900,1.7576200 | 395893 | 4566154 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64061-foto-08231-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64061-foto-08231-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64061-foto-08231-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R50 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64062 | Barraca a la cruïlla de la C-246 i l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-cruilla-de-la-c-246-i-lautopista | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Presenta deficiències estructurals i es troba envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en un camp de garrofers a xaloc de la casa del Xoriguer. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. Es troba totalment envoltada de vegetació, que n'oculta la porta. | 08231-294 | Entre el Xoriguer i la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2423600,1.7579200 | 395922 | 4566406 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64062-foto-08231-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64062-foto-08231-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64062-foto-08231-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R51 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64063 | Barraca al NE de Vilanoveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-ne-de-vilanoveta | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en un camp erm al costat de l'autopista. És una edificació aïllada de planta irregular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Les parets laterals també estan parcialment enderrocades. La porta d'accés és amb llinda de pedra. Està envoltada de vegetació. | 08231-295 | Al sud de la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2410600,1.7568900 | 395833 | 4566263 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64063-foto-08231-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64063-foto-08231-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64063-foto-08231-295-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R52 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64065 | Barraca a l'est de la carretera de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-la-carretera-de-solers | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La part frontal i el mur on es troba adossada s'han enderrocat parcialment. | Barraca de vinya situada en una zona d'horta a tocar del bosc de Solers, al sud de la masia. És una edificació construïda en la interjecció interior de dos murs que tanquen un hort. És de planta irregular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca, de les mateixes característiques que el mur on està adossada. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta està definida per aproximació de les pedres que es tanquen formant un arc rebaixat. Part de les pedres de la part frontal s'han desprès. | 08231-297 | Solers | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2443500,1.7467400 | 394988 | 4566640 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64065-foto-08231-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64065-foto-08231-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64065-foto-08231-297-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R54 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64066 | Barraca al SE de Carro I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-de-carro-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una vinya al sud de la pujada de Carro. És una edificació adossada a la part exterior del mur d'una carrerada. És de planta circular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa, entre la que s'observen les lletres 'JGC'. | 08231-298 | Entre la masia del Carro i la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2380500,1.7435200 | 394708 | 4565945 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64066-foto-08231-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64066-foto-08231-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64066-foto-08231-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R55 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64067 | Barraca al SE de Carro II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-de-carro-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Barraca de vinya situada en un camp erm entre la carretera C-246 i la masia de Carro. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Les parets laterals també estan parcialment enderrocades. La porta d'accés és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa. | 08231-299 | Entre la Pujada de Carro i la C-246 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2371700,1.7416700 | 394552 | 4565849 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64067-foto-08231-299-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R56 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64068 | Barraca al SE dels Cocons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-se-dels-cocons | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta està enderrocada. | Barraca de vinya situada en un camp erm al sud est de la masia dels Cocons. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta d'accés és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa. | 08231-300 | Comes Velles | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2442300,1.7600700 | 396105 | 4566611 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64068-foto-08231-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64068-foto-08231-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64068-foto-08231-300-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R57 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | |||||||
| 64069 | Barraca sobre els Cocons I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-els-cocons-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una vinya entre la masia dels Cocons i la carretera BV-2112. És una edificació de planta irregular adossada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra reforçada amb un arc de descàrrega. El mur on es troba adossada té una amplada considerable. | 08231-301 | A l'oest del mas dels Cocons | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2471800,1.7541900 | 395617 | 4566945 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64069-foto-08231-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64069-foto-08231-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64069-foto-08231-301-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R58 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64070 | Barraca sobre els Cocons II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-els-cocons-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una finca entre la masia dels Cocons i la carretera BV-2112. És una edificació de planta rectangular adossada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra. | 08231-302 | A l'oest del mas dels Cocons | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2471200,1.7548100 | 395669 | 4566938 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64070-foto-08231-302-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R59 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64071 | Barraca a l'oest de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-loest-de-puigmolto | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una camp situat al sud oest del nucli de Puigmoltó. És una edificació construïda en la interjecció interior de dos murs que tanquen un camp de conreu. És de planta irregular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca, de les mateixes característiques que el mur on està adossada. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra. Ha estat reforçada amb morter. | 08231-303 | Al sud oest de Puigmoltó | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2485100,1.7641400 | 396453 | 4567081 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64071-foto-08231-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64071-foto-08231-303-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R60 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 | ||||||||
| 64072 | Barraca a l'est de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-solers | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | El mur posterior s'ha enderrocat. | Barraca de vinya situada en un camp erm al nord de la masia de Can Mironet del Bosc. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra, reforçada per un arc de descàrrega. La façana posterior es troba enderrocada. | 08231-304 | Entre Can Mironet i la C-32 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2456700,1.7522500 | 395452 | 4566780 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64072-foto-08231-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64072-foto-08231-304-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R61 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml