Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62769 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most-0 | No sembla restar de la festa cap element de reminiscències primitives, si no es el ball. | <p>Era el primer dissabte d'octubre. La festa començava amb una missa a Sant Jeroni i desprès es feia un ball amb orquestra, que primerament es celebrava a la plaça i, més tard, al centre. Avui es celebra l'últim dissabte del mateix mes, restant tant sols el Ball, el dissabte la nit organitzat pel Centre Cultural i Recreatiu. Al matí hi ha una fira de productes artesans, i una ballada de tots els grups folklòrics. En anys alterns, es fa l'Homenatge a la Vellesa. A la tarda es torren unes quantes castanyes i es fa un espectacle infantil. Els bastoners del Centre Cultural i Recreatiu ballen també en aquesta festa.</p> | 08232-46 | <p>A Sant Pere, com a d'altres poblacions vinyateres, sobretot els anys que la collita havia estat abundosa, un cop acabada la feina de la verema, el jovent llogava una orquestra i feia un dia de ball de sala, qualificat de ball del vi o del most. Temps era temps, degué ésser una dansa especial, amb tota probabilitat dedicada a la divinitat de la vinya, en acció de gràcies pels fruits atorgats. En l'actualitat es fa a la vegada una fira d'artesania i mostres folklòriques, havent perdut molt d'interès com festa grossa. Abans es celebrava per Sant Jeroni, el 27 d'octubre, però es va canviar pel primer dissabte del mateix mes. Ara es fa cercavila, després el centre cultural fa un ball i des de fa menys de 8 anys es ve celebrant la fira d'artesania, surten els gegants, els bastoners, etc.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62769-7338125423781412523093825828379111545896960n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62769-foto-08232-46-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es fa palès el fet de com s'han desvirtuat els elements tradicionals de la festa, especialment en allò que fa referència a l'àpat: les castanyes torrades, producte forà, substitueixen als fruits de la verema, que es consumirien en origen. | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||
| 62771 | Ball de bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastoners | <p>CASTILLO, A. i altres (s.d.) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940. Vida cultural i associativa', Gràfiques Llopart, Sant Sadurní. PUJOL, F.; AMADES, J. (1936) Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dal Cançoner popular de Catalunya, vol. I, Dansa. Barcelona. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. SALIUS, Jesús. Notes manuscrits el 1999 a Sant Pere de Riudebitlles.</p> | <p>Ball que presenta l'aspecte d'un combat estilitzat, podríem dir, entre dos bàndols, que en principi, encara que avui s'ha perdut a St. Pere, es distingien pel color vermell dels vius i betes en l'un, i blau en l'altre, pels abanderats de cada bàndol quan el ball és ben complet, i per la distribució en grups de quatre balladors, dos de cada bàndol que tan aviat s'enfronten com s'alternen segons les evolucions pròpies del ball. Els bastons acostumen ésser fets d'alzina (també es possible que es fessin alguna vegada de roure), els feien els mateixos dansaires i son llargs d'una quarantena de centímetres i gruixuts de quatre o cinc. La indumentària actual ha perdut els colors afrontats i es resum en pantaló blanc, camisa blanca i faldilles vermelles, per a tots, a més a més d'un mocador que creua a manera de banda el pit i als peus, les espardenyes de cànem i lona blanca. Els passos que es desenvolupen són mínims per a configurar la coreografia, i aquesta varia segons l'agilitat dels intèrprets, així, a major agilitat, també major complicació coreogràfica. Pels assaigs després dels anys trenta s'utilitzaven les eres del barri de l'Altra Banda i quan plovia ho feien als baixos de Cal Casa Gran.</p> | 08232-48 | <p>No se sap el moment en que es van iniciar aquest tipus de balls al municipi. En general, es tracta d'un ball molt antic, per alguns tal vegada originat en el ball d'espases. Diuen Pujol i Amades (PUJOL, 1936: 88 i ss.) que en aquest poble, com en altres indrets del Penedès, els elements estan agermanats, de manera que no prepondera cap d'ells damunt de l'altre; les tonades són generalment boniques i interessants, i els moviments dels balladors, sense deixar d'ésser vigorosos i valents, no inclouen la brusquedat i el braó mig salvatge dels de Montblanc. Comptem amb informacions generals sobre ritmes recollits a Sant Pere abans de l'any 1936 en una recopilació de danses (PUJOL, 1936). Segons la mateixa, es ballaven els següents: Ball nou, Brogit, Camalleres, Contradansa, Diana, Gloriós, Masurca, Paneretes, Rebatut, Xotis, Dansot (es tracta d'un ball carnavalesc fet al só de cançons populars). Al poble es recorden per altre banda: Rotllet, Ball de córrer, 'El quinto levanta'. Cercavila, Rotllet i el Xotis de dos rebatres o 'mal parit' (Informació oral de Jesús Salius). Els bastoners van dependre del Centre Republicà Obrer, i participaven en nombroses manifestacions del poble: en processons, a la Festa Major. Per cert, que l'any 1926 es va fer el programa de balls d'aquesta festa en un pay-pay on hi havia els següents versos: 'Festa Major com la de Sant Pere / no s'ha vist en tota l'esfera/ A les 10 missa major/ que la dirà el Sr. Rector/ de jorn els bastoners/ ja dansen pels carrers/...' Després de la guerra van continuar actuant malgrat els problemes de transport que tenien (AAVV, 1992). En l'última època coneguda van reunir-se fins l'any 1956. Després, el Centre Cultural torna a recuperar-los un o dos anys amb joves balladors, sense massa èxit. Informacions orals ens parlen de músics que participaven fent les tonades, així, el Blas Creixell i Esbert al segle XIX, que tocava el flabiol de canya i el tabal, en Josep Saumell i Esteve (1880-1945), intèrpret de flabiol, a més d'acordió, que el tocava amb una ma sense tamborí, en Pere Creixell i Tutusaus, etc.. Els bastoners actuaven a Manresa (durant tres dies acompanyaven la processó de la festa major), a Sant Sadurní (a les fires, i feien cercavila), en les festes majors d'Igualada, Capellades i St. Joan de Mediona, a Terrassola i Lavit, a una processó de Vilafranca del Penedès, també van participar en concurs al barri de Sants (Barcelona), a Balsareny, a la festa del Sant Crist de Piera, a Vic, etc. Tot això, als anys trenta - quaranta del segle XX. En l'etapa actual, cap al 1992 es van recuperar al casal de Cultura i al Centre, participant activament en les festes del poble.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-presentacion1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-foto-08232-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-foto-08232-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es reprodueixen els balls transcrits per un flabioler de Vilafranca, David Miret, d'un enregistrament fet a en Pere Creixell i Tutusaus, nascut l'any 1931 i un dels més antics flabiolers vius. Intèrpret del flabiol de canya i del tabal. Se sap que la seva família encara conserva un baster - flabiol de metall fabricat per ell mateix. Aquestes transcripcions han estat proporcionades per Jesús Salius, i els arxius 'Midi' han estat creats per Joan Ventosa. Si us interessa escoltar-los, demaneu-los a l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||
| 62825 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-22 | <p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Informació oral d'en Jesús Salius i en Josep Torrents.(abril, maig,1999).</p> | XIX-XXI | <p>Tradicionalment es feien envelats, balls de saló, balls de bastons. Avui es celebra a partir del primer diumenge d'agost (el més proper a Sant Domingo). Encara que fa dècades era costum que comencés el diumenge per acabar el dimarts, els últims anys els actes s'han anat estenent, i ara la Festa comença el divendres i s'acaba igualment el dimarts. Dura, per tant, cinc dies. Són elements tradicionals d'aquesta festa, els envelats dels carrers i la revetlla que, per cert, gaudeix d'una gran popularitat i s'ha mantingut des del canvi de règim. El centre és el Ball de Revetlla a la plaça de les Eres.</p> | 08232-102 | <p>Al menys fa dos segles, la Festa Major era per Sant Pere, o sigui, el vint-i-nou de juny, però el fet que les feines del camp eren a ple rendiment, la Festa Major es va traslladar al dia de St. Enric, és a dir, el 15 de juliol. Finalment, un nou canvi va posposar, encara més, la festa en el calendari, celebrant-la la primera setmana d'agost perquè era més avinent per als pagesos, ja que en aquestes dates havien enllestit les feines del camp. A més a més, s'esqueia que el dia 4 d'agost era la festa del patró dels paperers, St. Domènec, dia en que d'antic els paperers de la conca de l'Anoia celebraven un aplec molt famós. Als anys 20 del present segle, es feia un envelat molt a prop del Centre, al solar on avui hi ha les aules del parvulari de l'escola pública. Durant uns anys també es féu a la banda del darrere, on avui es troba la urbanització Sant Jordi. Els del Casino, per la seva banda, feien l'envelat a la part del darrera del carrer Nou, enmig dels horts. Durant molts anys va venir la Principal de Santa Coloma de Farners, que, a més del ball, també tocava sardanes. Abans de la Festa Major ja s'imprimien uns papers amb tots els balls que tocarien, perquè totes les balladores poguessin apuntar-se el nom del ballador que els havia demanat cada ball. L'any 1926 aquesta llista estava escrita en un 'pay-pay' i a més hi havia impresos els següents versos: 'Festa Major com la de Sant Pere/no n'hi ha en tota l'esfera./ A les 10 missa major/que la dirà el Sr. Rector./ De jorn els bastoners/ja dansen pels carrers./ S'obsequia a les noies/ amb bonics presents i toies./ Hi ha un casat valent/ que vol dansar un vals lent./ N'hi ha un altre d'atrevit/ que de carbasses en va farcit'. Als mateixos anys, i al Centre, per aquest temps, un dels balls que es feia era 'l'Americana de casats', és a dir, un ball en què les parelles casades ballaven formant un cercle. També el ballaven els solters, 'Americana de solters', de la mateixa manera, però en un altre cercle. Des de fa vint anys, el dia de sant Pere es celebren les Dotze Hores d'Esport. Resulta molt interessant la tradició documentada verbalment de que abans (va abandonar-se aquesta costum a fins dels anys 40 del present segle), dues dones amb una imatge d'argent que representava la Mare de Deu de la Candelera i que es traslladava a sobre d'una plata, es passejaven pel poble i ruixaven amb raigs d'aigua perfumada al cap de qui s'ho demanés, previ pagament d'uns diners (Informació oral de la Maria Rosa Martí i l'Araceli Pasqual, juny de 1999. L'almorratxa està en poder de Montserrat Romeu. El 'càntir', com així diuen les Informants, no és sinó una almorratxa de vidre (en queden dos, una sense decoració -a la que no vaig tenir accés- i una altra decorada amb motius florals pintats sobre vidre translúcid). Aquest és un costum molt documentat a Catalunya i que va lligada, com tantes d'altres, a ritus de fecunditat.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-festa-major-sant-pere-de-riudebitlles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-foto-08232-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-foto-08232-102-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Com totes les manifestacions festives, aquesta té una gran vitalitat i va canviant amb els anys. Un element destacat és el programa de Festa Major, que ha anat incorporant tot un seguit d'articles sobre la història i el patrimoni de la població. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||
| 62730 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-3 | <p>ACABAMENT (1987) Acabament de les obres de restauració de l'aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) Agost 1987, Diputació de Barcelona, tríptic BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. . DOCUMENTS .. (s/d) Documents relatius a la capella de Santo Domingo, (ss. XVIII-XIX) . EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.. MEMÒRIA (1983) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles' Memòria 1981-1982. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pàg. 142, Diputació de Barcelona. MEMÒRIA (1990) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles', Memòria 1985-1989, pp. 171-178, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVII | Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó.Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració. | <p>Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)</p> | 08232-7 | A 1 km a l'oest del nucli urbà, al costat de la carretera general | <p>El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni 'al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat' (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com 'mas Lotats'-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a 'passar-hi massa aygua', tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de 'la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures', es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.</p> | 41.4500200,1.6916900 | 390720 | 4589542 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-8.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat | Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa' l'aplec del Pont Nou' de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||
| 62781 | Barri del torrent Cuitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-torrent-cuito | <p>A.A.V.V: (1989) Sant Pere de Riudebitlles - segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XVIII-XX | Existeix molta construcció de substitució del segle XX. També hi ha casos de reforma de façana, que conserven perfectament l'interior. | <p>Barri allunyat de la Vila, que s'estén a partir de dos eixos, el camí de Vilafranca i el de Sant Sadurní i a partir de dos nuclis: Cal Sabater al primer camí i cal Manyoses al segon. Es tracta d'una estructuració espacial allargada, però al mateix temps presenta un cert gruix, ja que tots dos camins són a tocar, en aquesta zona. La delimitació del barri ha estat molt clara, amb la carretera provincial, ja des del segle passat. Les cases segueixen una tipologia habitual a Sant Pere en les construccions del segle XIX, amb obertures rectangulars i, en alguns casos, amb llinda amb arc, especialment a les plantes altes, L'inventari compren els edificis següents: al carrer Vilafranca els números senars 15, 19 a 33, 43, 49 a 51 i 57 a 61; números parells 18 a 28, 34, 38, 44 a 70 i 78 a 86. Al carrer Sant Sadurní, els números senars de 17 a 23 i números parells 2 a 6, 12 a 14 i 18 a 40.</p> | 08232-58 | A la dreta de la carretera pujant els marges del Torrent Cuitó | <p>Aquest barri, tan allunyat del centre urbà antic, va néixer al segle XVIII, en el moment d'expansió territorial de l'antiga vila closa de Sant Pere. El seu desenvolupament segueix formalment dos eixos diferents: 1, el carrer de Vilafranca, antic camí que comunicava amb aquest poble. El nucli central al voltant del qual va créixer per aquest costat es l'antiga casa pairal de Cal Sabater. Sembla que primer es van edificar les cases de la banda dreta del camí, i després les de l'esquerra (encara avui hi ha més edificis en aquest costat que no l'altre). Aquestes cases van ser construïdes en terrenys de Cal Sabaté i els seus habitants havien de pagar un cens anual a aquesta casa en concepte de 'lloguer' del solar. Fins fa pocs anys, el cens s'ha mantingut d'una manera gairebé simbòlica però efectiva. 2, El carrer de Sant Sadurní, coincident amb el camí que portava cap el mateix poble que va perdre la seva funció de comunicació principal quan es va traçar la nova carretera que discorre pel mateix lloc que l'actual l'any de 1884 . Aquest carrer va tenir com a nucli central la casa pairal de Cal Manyoses (AAVV, 1989). L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, així el primer districte, la Vila, l'alcalde era el Sr. Jacint Botifoll. El districte segon era el barri de l'Altra Banda o dels Afores, on l'alcalde era el Sr. Ramon Respall. El tercer districte, corresponent al Torrent Cuitó-Rabassada, ho era el Sr. Vicenç Mañosas.</p> | 41.4493200,1.7046700 | 391803 | 4589447 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-58.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-581.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Sobre el torrent Cuitó hi ha can Cosme, que té uns contraforts de pedra de turó. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||
| 62734 | Molins de Dalt / Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-dalt-cal-jan | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. AAVV (1990) El Paper. Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17, nota 61-63 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MADURELL I MARIMON, J. M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVIII-X | Restaurat tot conservant però alguns elements antics de notable interès com la gran roda hidràulica de fusta. | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, aquest últim hipocorístic d'un dels seus amos, el Joan Valls, que va néixer a la segona part del segle XIX, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan (fabricava paper floret.), i el molí de Baix, i es troben localitzats en una peça de terra segurament coneguda al segle XVIII com 'molí de Codorniu'. És tracta de tres edificis de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres presenten gran quantitat de finestres o 'ventanes' a l'assecador de paper. Tots tres edificis presenten els ràfecs amb teules pintades amb motiu de dent de llop. L'edifici superior té planta en forma de L i posseeix tres pisos amb coberta a doble vessant. La porta es troba a la part esquerra d'un dels costats estrets. Està rematat per un coronament de forma lanceolada. Al frontis hi ha un medalló a la façana amb una data, 1901 i per sota tres lletres, J A Q, o sigui Josep Albet Quintana. A la paret S hi ha un rellotge de sol. El molí del Mig té forma de T, amb tres pisos en terrasses i està unit al molí de Baix. En aquest molí central, s'aprecia una porta coberta amb arc de mig punt amb dovelles fetes amb pedra de turó i s'aprecien les restes del pas del canal tapiat a la paret E. Actualment s'utilitza com a habitatge. El molí de Baix presenta forma allargada N-S, amb tres pisos aterrassats i coberta a doble vessant. L'extrem N està rematat per un coronament escalonat, sota el que hi ha esgrafiat un frontó partit, al centre del qual dins d'un cercle s'observa l'escut de Catalunya. En un pla del començament del segle XIX, es representen aquests molins junt a la bassa que alimentava el molí fariner, un aljub que emmagatzemava l'aigua per als molins paperers, i a les immediacions, un pou. Tot això encara existeix, tanmateix, el seu us ha deixat de ser important. S'ha de destacar com a elements mobles d'aquest conjunt, una pila antiga desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta que per la seva importància, s'inclou en fitxa apart.</p> | 08232-11 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>La primera referència documentada de l'activitat paperera en el municipi correspon a l'escriptura d'establiment emfitèutic atorgada el 8 de novembre de 1625 per Joaquím-Llàtzer Bolet i Vilar, domiciliat a Barcelona i Vilafranca a favor d'Onofre Moret, paperer de Sabadell, aleshores habitant de Sant Pere de Riudebitlles. De tota manera un document anterior, de 1527, ofereix noves dades que indueixen a pensar en la fabricació de paper a Sant Pere en unes dates més antigues. En aquest document l'abat de Montserrat, Pedro de Burgos i la comunitat del monestir, concedeix llicència a Joan Miquel, pagès del lloc de Sant Pere de Riudebitlles, per construir un o més molins fariners o paperers en una peça de terra nomenada 'Lloranàs'. Des del primer quart del segle XVII, hi ha dos paperaires d'ofici a Sant Pere, Jeroni Ribes i Onofre Moret, els quals firmaren un contracte per fabricar en exclusiva paper per a Esperança. Les primeres notícies del segle XVIII d'una indústria paperera en aquest punt (Molí de cal Jan) són del 30 de desembre de 1717, quan Jeroni de Miquel Tormo i de Recasens formalitza la venda d'un molí draper (que abans havia estat paperer) a Antoni Rovira, casat amb Francesca Ferrer, de Sant Pere, i Antoni Joan Rovira, ambdós rellotgers de Barcelona d'origen mallorquí que foren els principals impulsors de la construcció i implantació ja definitiva de la indústria paperera a la vila. Els compradors van buscar l'aliança econòmica d'en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Aquesta fabrica es dedicà a la producció de paper des del 28 de juny de l'any 1748, quan es firmà la societat perpetua per construir i explotar molins paperers entre Antoni-Joan Rovira i el Marqués de Llió. A més d'arranjar el molí que ja existia (probablement el molí vell), es van bastir dos molins més al costat. Aquesta societat serà l'origen de la base industrial paperera de Sant Pere. Antoni-Joan Rovira, el 5 d'abril de 1754 contractava amb Jaume Francesc Domènech, de Capellades, i Salvador Pasqual, de La Torre de Claramunt, tots paperaires d'ofici, l'arrendament per cinc anys del molí paperer anomenat Molí Vell de Dalt, 'totum illum molendinum papirarium vulgo appellatum Molí Vell de Dalt'. Entre els pactes establerts al contracte, es fa referència a un molí fariner que l'arrendador, Rovira, tenia al costat del citat molí paperer, molí aquest situat a baix de l'anterior, ja que els pactes assenyalen l'obligació concreta dels llogaters de que quan buidessin les piles del dit molí paperer, haurien de deixar córrer les aigües cap el molí fariner. Encara avui es poden veure al lloc dues altres rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes del citat contracte 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas,..'. De tota manera, el 30 de novembre de 1760 Antoni-Joan Rovira estava completament arruïnat i va vendre el molí fariner i els dos molins paperers que tenia, entre ells, aquest. Van ser adquirits tots pel marqués de Llió, convertint-se en el major propietari de molins de la conca del riu de Bitlles. Sembla que tot plegat va fer augmentar l'oferta de mà d'obra. Efectivament, es registra en aquests anys l'arribada de molts treballadors de pobles veïns. Aquest fet s'evidencia amb l'aparició de nous cognoms al poble. I també amb un canvi en la distribució sectorial del treball: els pagesos continuen sent majoritaris, però el seu pes relatiu baixa. En canvi, augmenten espectacularment els paperers i aquells oficis que s'hi relacionen (els mestres de cases, els fusters, els ferrers de ferro i els calderers). Els molins de Dalt, eren els primers a aprofitar l'aigua del rec. Josep Albet Quintana va restaurar l'edifici del molí Vell o fariner al 1901, per cert, que aquest edifici encara era en actiu el 1936. Aquest industrial era oncle de Remull Torrents Albet, i va adoptar aquest com a hereu ja que no tenia fills. Vivia a Gelida i va comprar totes les propietats del Marquès a Sant Pere.</p> | 41.4506400,1.6990000 | 391331 | 4589601 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62734-034067.jpeg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Actualment acull una de les instal·lacions papereres més modernitzades de Sant Pere de Riudebitlles. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||
| 62735 | Salt d'aigua i roda hidràulica de cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-i-roda-hidraulica-de-cal-jan | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | La roda ha estat restituïda | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan i el molí de Baix. L'edifici superior té planta en forma de L i tres pisos amb coberta a doble vessant. A l'extrem NW del molí fariner, existeix una derivació del rec de Dalt, que al salvar el desnivell provoca un petit salt d'aigua que avui cau sobre una roda de fusta que es conserva com a element decoratiu ja que ha perdut la seva funcionalitat primitiva. Al seu costat, dos buits de mida diferent recorden la seva utilització com a lloc on s'allotjaven altres rodes de fusta que completaven la força motriu que era transportada a la maquinària del molí. Els propietaris de la fàbrica han disposat als seus peus alguns elements de terrissa decorativa, aliens al conjunt. Es interessant també una peça que, fora del seu context original, es possible que sigui la única que ha perdurat de la maquinària primitiva de l'interior dels molins paperers. Es tracta d'una pila desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta.</p> | 08232-12 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>Aquesta roda i salt formen part del conjunt fabril més antic de Sant Pere, així com del rec de Dalt i en aquelles fitxes es pot trobar referència històrica d'aquells elements. Encara avui es pot veure el lloc on s'allotjaven dues rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes d'un contracte signat el 5 d'abril de 1754 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas, ...'.</p> | 41.4505000,1.6990000 | 391331 | 4589586 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-121.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Encara que l'element motriu de les rodes hidràuliques sigui antic, aquesta en concret podria datar-se a les darreries del XIX o, més probablement, al XX. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||
| 62843 | Font de la mina del Molí de can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-moli-de-can-jan | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Zona que necessita ser netejada | <p>Mina canalitzada cap el molí d'en Pere Valls. Es tracta d'una petita surgència aprofitada per portar aigua fins el molí.</p> | 08232-120 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | 41.4486600,1.6970500 | 391165 | 4589384 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||||||
| 62832 | Barraca de Feixa del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-del-riu | <p>Informació oral de Pere Marra, (juny 1999).</p> | XIX-XX | Es troba a la intempèrie | <p>Excavació hipogea realitzada en un marge relativament vertical i alt de graves. Es tracta d'una construcció no massa fonda, amb una única obertura a l'exterior d'un metre i mig d'alt aproximadament i uns vuitanta centímetres d'ample. L'interior es composa d'una sala de secció circular i planta ovalada d'uns seixanta centímetres d'ample per un metre i mig de llarg.</p> | 08232-109 | A la llera del riu de Bitlles | <p>Avui ja no es fa aquest tipus de construcció (encara que s'han realitzat fins ben entrat el present segle), perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva excavació, a vegades calia la intervenció d'artesans especialitzats.</p> | 41.4545200,1.7061000 | 391931 | 4590023 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62832-foto-08232-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62832-foto-08232-109-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||
| 62844 | Font de l'Oliverar del Rafecas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loliverar-del-rafecas | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Cobert de vegetació, només hi ha aigua quan plou | <p>Font que ja no raja i que només presenta uina surgència quan plou. Està molt coberta de vegetació.</p> | 08232-121 | A la zona coneguda com Corral del Riu | 41.4625100,1.6932500 | 390871 | 4590926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||||||
| 62851 | Font de cal Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bardera | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'un petit toll d'aigua producte s'una petita surgència.</p> | 08232-128 | A la zona de Cal Bardera i a prop del Bosc de Cal Forner | 41.4716400,1.7033700 | 391731 | 4591927 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||||||||
| 62850 | Font del Llorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llorer | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'una petita bassa que fa de font. Normalment presenta aigua. El seu nom ve de que està sota d'un gran llorer.</p> | 08232-127 | A ls zona NO del terme, a prop de Cal Regata de Dalt | 41.4676700,1.6922600 | 390797 | 4591500 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||||||||
| 62845 | Font dels Morgats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-morgats | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | S'ha canalitzat sense seguir cap criteri mediambiental | <p>Petita cavitat que recull l'aigua que surgeix de manera natural formant un vas natural. La seva canalització ha provocat que l'aigua que brolla sigui escassa..</p> | 08232-122 | A prop del Torrent d'en Guilló a la seva intersecció amb la carretera BP 2151 | 41.4512800,1.6918600 | 390736 | 4589681 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | També coneguda com font dels Marrugats | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||||||
| 62822 | Conte del Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conte-del-soler-de-secabecs | <p>AMADES, Joan (1953) 'Les cent millors llegendes populars', Biblioteca Selecta - 139, Editorial Selecta, Barcelona. CAMPS I ARNAN, P.; ROVIRA ALEMANY, P. (1991) 'Notes històriques dels antics llocs de Terrassola, Lavit, el Pla i Sant Martí Sadevesa', Sèrie Estudis i Documents VI, Torrelavit, Institut d'Estudis Penedesencs.GRAN... (1990) 'Secabecs' a Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 20. GRUP DE RECERQUES (1997) 'El conte del Soler de Secabecs', Programa de Festa Major, pp. 28-29 INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 205-206, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MARTÍ, Ramon (1997) 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles' a Quaderns Científics i Tècnics, Núm. 9, pàg. 280, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona.</p> | No s'ha trobat cap informant que conegui la llegenda per tradició oral. Tothom que la coneix és perquè l'ha llegida. | <p>Segons recull Joan Amades, aquesta era una masia famosa coneguda per tota la contrada, enclavada en terme de Sant Pere de Riudebitlles (no hi ha cap masia coneguda amb aquest nom a aquest municipi). El conté recollit per Amades és com segueix: Una freda vetllada d'hivern que estaven reunits al voltant de la llar un gran nombre de treballadors, va sentir-se de dalt de la xemeneia una veuota tota estranya que deia: -Que baixo? Que baixo?. La sorpresa i la por es va apoderar de tots els reunit ; la veuota no parava de repetir la pregunta; els més atrevits van mirar xemeneia amunt i no van veure res, però la veu no parava de repetir la pregunta. No sabent quin determini prendre i creient que bé eren prou per a resoldre el que pogués passar, van decidir dir als desconegut que bé podia baixar. Donat el permís, caigué un gros tió que poc n'hi mancà com no va caure dintre la perola del sopar que es coïa. La sorpresa dels reunits fou gran i cregueren que devia tractar-se d'una broma jugada potser per un company absent. L'amo prengué el tió, desdenyosament el tirà en un recó de la cambra i seguí la conversa. Però, tan bon punt havia mig passat la por, es repetí la pregunta : - Que baixo? Que baixo?. Passada ja la por, i coneixent el resultat de la resposta, no van dubtar a dir al desconegut que ja podia baixar, i altra vegada caigué un tió nou que, com l'anterior, fou llençat en un racó de la llar. El cas es repetí tres vegades més, o sia que van caure cinc tions, que foren llençats al mateix reconot; però quan foren tots reunits prengueren vida i moviment fins al punt d'ajuntar-se i convertir-se en un home petitò i rabassut que dirigint-se a l'amo li manà en to imperiós que el seguís. No cal dir que la por va ser gran; però davant del seu to l'amo no es pogué negar a seguir-lo. El desconegut el féu passar al davant i el menà cap el celler; allí li assenyalà un lloc i en el mateix to li digué: -Cava ací. -Jo no; cava tu. -No; has de cavar tu. -Jo no; cava tu. Els manaments i les rèpliques foren repetits nombroses vegades, puix que l'amo es resistia a cavar; però per fi accedí i va cavar a terra en el lloc on el desconegut li indicava. Aviat aparegué als ulls del Soler un grandiós i fabulós tresor. El desconegut li manà que el recollís ben curosament i que el donés ben íntegre a una captaire que l'endemà passaria a captar; que si ho feia així la major fortuna sempre el protegiria, però si mancava una sola malla en la caritat que havia de fer-ne, la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. El Soler recollí el tresor, que lliurà a la captaire que es presentà l'endemà a demanar almoina, i, tal com va predir l'home fet de cinc tions de fusta, sempre més ha brillat damunt la família la major ventura.</p> | 08232-99 | AMADES, Joan (1953) 'Les cent millors llegendes populars' Editorial Selecta. Bib.Selecta-139.Barcel | <p>En un document de l'any 1638 apareix un tal 'Joseph Soler de Secabechs', com a propietari important de Sant Martí Sadevesa (parròquia sufragània de Terrassola) (CAMPS, ROVIRA, 1991: 80). D'altra banda, Martí (1997: 275) creu identificar el lloc de 'Sechabechs' a Mediona, a uns 500 metres dels Agullons, en direcció SO, on apareixen restes de murs i teulades d'un establiment agrícola medieval, que estaria documentat els anys 1298-1299 a l'Arxiu Notarial de Mediona (avui integrat a l'arxiu diocesà de Barcelona) i que donaria nom al torrent de Secabecs que discorre al nord d'aquell emplaçament. Per la seva banda la Gran Enciclopèdia Catalana ens informa que 'Secabecs' és un antic castell del municipi de Torrelles de Foix que esdevingué masia (ca l'Isaac, del caseriu de les Llombardes), al cim d'un turó que domina, per l'esquerra, el riu de Foix. Esmentat al segle XIII, al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. La GEC indica que a prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs. En aquest sentit, existeix una masia nomenada 'Can Soler de Secabecs' a aquell municipi. Es tracta d'un conjunt d'edificacions, avui destinades a corrals i que constitueixen una bona mostra d'arquitectura rural. (INVENTARI, 1986: 205-206)</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2021-01-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Tradició oral | 'El Soler de Secabecs' és una llegenda que Joan Amades (1890-1959) indica que va recollir a Sant Pere i publicà en el seu llibre 'Les cent millors llegendes populars'. Fins no fa pas massa quan gairebé ningú sabia llegir, les llegendes es transmetien oralment formant part de la cultura popular. Algunes tenien l'origen en un fet real que el pas del temps havia anat transformant, i s'hi eliminaven o afegien nous aspectes convertint-les en històries vives, canviants. D'altres eren universals, s'explicaven en països diferents, adaptades a la cultura del lloc. El Patufet, el Sabater Valent, la Flor de Panical i moltes d'altres les trobarem explicades i adaptades en moltes llengües. Seria interessant arribar a conèixer quins són els seus orígens, encara que recorda molt 'Les aventures de Pinocchio'. De ben segur que quan Carlo Collodi les va escriure coneixia una llegenda semblant a aquesta tan curiosa. (GRUP DE RECERQUES, 1997) | 98|119 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||
| 62823 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-29 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informacions de J. Torrents (maig, 1999)</p> | XVIII-XX | Ordenat fa uns anys. De tota manera, caldria una major atenció i col·locar tots els materials en unitats d'instal·lació adequades. | <p>La documentació existent es remunta a la revolució de 1868. Aleshores tot va cremar. Està ordenat per temes. Hi ha des de censos industrials, a tots els plens d'aleshores, així com els documents de la Falange. Josep Torrents va ordenar i classificar tot allò referent a obres. Hi ha un parell de lligalls amb documentació antiga del rec, més o menys del segle XVIII, amb cartes del Marquès de Llió.</p> | 08232-100 | Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, Plaça de les Eres, , 08776-SANT PERE DE RIUDEBITLLES | <p>El comportament dels revolucionaris de 1868 deixà delmat l'arxiu que devia ser de gran riquesa documental. El rector d'aquella època escriu en el Llibre Major de la parròquia: 'No es de mi incumbencia lo que pertenece a la parte civil ni explicar el como y quien entró a la Casa Consistorial de esta villa, arrojando (...) libros de consumo, padrón y amillaramientos, juicios de conciliación y cuantos papeles escritos desde 1849 a la fecha para ser pronto ceniza todo' (TORRENTS, 1993 inèdit). Entre els seus fons es van conservar en el moment de la guerra civil del 1936, els documents provinents de l'arxiu parroquial. Gràcies a aquesta acció, promoguda pel Pere Olivella i seguida pel Secretari Enric Ramírez, es va salvar a la història l'arxiu parroquial del poble.</p> | 41.4536600,1.7016900 | 391561 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62823-foto-08232-100-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||
| 62775 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-2 | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. MARTÍ, Ramon (1997) 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu e Bitlles' a 'Quaderns Científics i Tècnics', Núm. 9, pàg. 280, Diputació de Barcelona. VARGAS COLL, Anna (1995) 'Memòria del seguiment arqueològic de les obres del traçat del col·lector d'aigües residuals de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)', Sabadell, Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral Antoni Freixas (març - maig 1999); Àngels Torrents (abril 1999).</p> | Alterat d'antic. Poden existir parts intactes. | <p>Existeixen dos conjunts de cronologia diversa: A. Complex d'indústria lítica, bàsicament sílex, molt dispersos pel vessant sud d'un petit turó. Pels materials recollits se li dóna una cronologia del Paleolític Mitjà, ja que s'hi han trobat peces pròpies d'un Mosterià de tipus Levallois. Quant al caràcter del jaciment, aquest només es pot classificar com un taller en superfície. B. Conjunt ibero-romà que ocupa els camps de conreu al costat d'una barraca de pagès amb ceràmica a torn: 1. ibèrica comuna (contenidors, àmfora, etc..) i àmfora itàlica. 2. Nombrosos fragments de dollia, tegulae i imbrices. 3. Terra sigillata (petits fragments), un d'ells amb marca en 'planta pedis'. Es podria datar en època republicana i alt-imperial. En la rasa del col·lector que es va obrir l'any 1995, es va comprovar que existia una capa de còdols amb ceràmica, tegula i dollia barrejades. La potència màxima era de 1'20 metres i la llargada de 62.35 metres. Aquest nivell es posterior a època romana i, probablement, correspon a un anivellament agrícola. Al sud del camí de la Noguera no es van trobar gairebé materials donat que havia estat rebaixat d'antic. El material recuperat de la rasa es composa de materials ibèrics tardans (s. II-I aC): àmfora de boca plana, kalathos de llavi penjant, campaniana forma Lamb. 10A i materials alt-imperials (s. I-II dC): Terra sigillata sudgallica forma Drag. 37, terra sigillata hispànica forma Drag. 37. En prospeccions superficials s'ha trobat una nansa d'àmfora ibèrica, així com fragments d'argila vermella que podrien formar part de tovots. Hi ha informació que al fer la nova variant van aparèixer les restes d'un forn de ceràmica i una capa de cendres, al costat d'una torre d'electricitat, a tocar la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-. També hi ha, al costat del lloc on el terreny s'eleva abruptament, signes evidents de retalls antics a la roca, al costat d'un amuntegament de pedres que semblaven part d'una construcció caiguda.</p> | 08232-52 | Al NO de la vila, prop del límit del terme | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p> | 41.4592900,1.6912300 | 390697 | 4590571 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62775-foto-08232-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62775-foto-08232-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62775-foto-08232-52-3.jpg | Legal | Paleolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Prop d'una carrerada paral·lela al riu de Bitlles. No hi ha cap construcció de masia en aquesta zona, per tant, es suposa que el nom deu venir de la vil·la romana, encara que al segle XVIII, però, es deia 'la Masia del Rellotger' (informació oral d'Àngels Torrents. abril 1999). | 77|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||
| 62847 | Font de la mina del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-poble | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Difícil manteniment | <p>Mina que porta aigua a les cases del voltant. Està ubicada sota uns plataners dins del torrent.</p> | 08232-124 | Al Sud del Pont Nou al torrent de Maria d'Anqueso | 41.4491200,1.6908100 | 390645 | 4589443 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||||||
| 62848 | Font del Molí de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-font | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Ja no està en ús | <p>Petit broc que permetia la sortida d'aigua d'un sobreeixidor del molí. Ara ha quedat tancada i no es té accés.</p> | 08232-125 | Al barri de l'Altra Banda. Sant Pere de Riudebitlles | 41.4544300,1.7054700 | 391878 | 4590014 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||||||
| 62761 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-8 | <p>PLET (1823) Plet entre l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles i el govern civil per que no sigui subhastada la casa parroquial i l'hort com a bens públics. 15 de gener de 1823. Document exposat a la 'Mostra de documents per recupera la nostra Història. Sant Pere de Riudebitlles'. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI-XX | <p>La plaça de l'Església és un espai que presenta forma triangular, amb la hipotenusa corbada en sentit còncau. Va ser el lloc ocupat pel cementiri de la Vila fins el 1864. Durant les obres de pavimentació de la plaça al llarg dels anys 1950, van aparèixer nombroses restes humanes, i una part de les mines subterrànies que la travessaven i de les quals es planteja la seva funció defensiva de la població.</p> | 08232-38 | Al centre de la Vila | <p>En un expedient obert amb ocasió de un plet sobre la propietat de la casa i hort del rector, es dóna a l'any 1822 amb certa precisió la situació del cementiri respecte a la casa rectoral: '.. La casa rectoral con su huerto que se halla edificada (..) en el lado de su iglesia parroquial linda (..) por oriente y mediodía con la calle mayor, a poniente con el cementerio común, y por cierzo con el edificio de su iglesia parroquial..'</p> | 41.4539600,1.7028100 | 391655 | 4589965 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62761-38.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62761-381.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Amb els ajuntaments democràtics es va canviar el nom de plaça. Reverendo Otzet per Església. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||
| 62729 | Molí de les Toeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-toeses | <p>AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CONGRESO. (1965). VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel. Edición de bibliófilo del manuscrito 'Libro de varios planos y máquinas', año 1738 (aproximadamente). Barcelona. COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17. Nota 57. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726). 'Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios y refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua'. Madrid. Imprenta de Francisco Herrero. 3 vols. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII | L'aspecte general fa que necessita obres de restauració en bona part de l'estructura edificada | <p>Molí paperer. La part principal de l'edifici és de planta rectangular allargada i tres pisos, presenta així mateix, però, un petit cos excèntric quadrangular als peus que li dóna la forma de L ja dita. A més del molí existeix un complex de bassa i canalització de l'aigua incloent diverses rodes hidràuliques (dues d'elles en perfecte estat), tot això integrat en un paratge ecològicament interessant en el que destaca un bosc jardí, plantat a principis del segle XX, avui al costat de la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-, on hi ha espècies autòctones i exòtiques (com el bambú). Aquí es pot observar amb força claredat com la presència del molí provoca una caiguda del nivell del cabal del rec del que s'alimenta la seva força, de manera que el rec principal circula darrera d'ell, tal i com passa en cada molí, a un nivell més baix que al resta del seu trajecte. Del complex constructiu destaca el pati d'entrada, amb un porxo que sosté una terrassa amb una columna de ferro colat, els miradors i la planta baixa on es troba encara part de la maquinària del segle XIX, amb possibilitats de ser usada en demostracions. Les finestres dels miradors o finestres corresponen a dues èpoques: les més petites són més antigues. Es conserven els estenedors en la zona de miradors, així com amb poques variacions la estructura de l'habitatge original. També hi ha alguns elements de maquinària i fabrils, datables en el segle XVIII, fora de context, a diversos coberts i dependències de la finca</p> | 08232-6 | Al costat de la carretera que va des de la variant de Capellades a Sant Pere | <p>El primer document de propietat relacionat amb aquest molí es data l'any 1738. En relació a la construcció d'aquest molí existeix un manuscrit important, es tracta del 'Libro de varios planos y máquinas', que va ser propietat de la fundació Rocamora , que va editar-se en edició de bibliòfil amb motiu del 'VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel' l'any 1965. Aquest interessant document, acompanyat de bones il·lustracions, descriu com funcionava un molí paperer el segle XVIII. El seu contingut ens orienta primerament sobre la seva localització: 'Este molino papelero está a cosa de unas doscientas tuesas del lugar de San Pedro de Riudebitlles, assí al occidente, situado sobre una pequeña altura elevada del plano de otro lugar, unas seis tuesas y media' . La sol·licitud per a construir el molí és del primer d'agost de 1753 i està feta per Alexandre Soler, el qual indica que es propietari d'un terreny dit 'el Puig' on vol construir un o diversos molins amb l'aigua de la riera de Sant Quintí. El 20 de desembre d'aquell any, el tal Alexandre Soler firma un conveni amb Antoni-Joan Rovira, perquè aquest construís un molí similar al del Molí de Baix, propietat del Marqués de Llió, amb quinze piles, quatre rodes i el seu martinet , dues tines i sengles premses amb tots els guarniments. El 26 de març de 1756, Alexandre Soler, presentava una querella contra la comunitat de preveres de Vilafranca per tal de poder fer passar pel seu terreny un rec des de la riera de Sant Quintí, ja que això se li havia concedit amb el permís de construir el molí. De tota manera, el 1757, el molí no era acabat i Antoni-Joan Rovira cedia tots els drets a Alexandre Soler. En aquell mateix any, Soler arrenda el molí a Antoni Ribas. El 1767, havia estat masover del molí Isidre Borràs, paperer de Capellades, que llavors residia a Terrassola. El 1768 Alexandre Soler l'arrendava a Julià Via, paperaire de la parròquia de Puigdàlber, junt amb les terres annexes i amb la obligació de fabricar una partida de paper prim per cigarretes. El 1778 li torna a arrendar. D'altra banda, l'any 1776, Alexandre Soler va presentar una denúncia contra Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí, al·legant que li eren perjudicials les obres d'un nou molí paperer que aquest intentava obrir al lloc de la Noguera Vella, al mateix terme de Sant Pere de Riudebitlles, per al funcionament del qual s'havia de valer de les aigües de la sèquia. El 18 de gener de 1782 va morir Alexandre Soler i van heretar els cònjuges Joan Brignet i Paula Soler, els quals van arrendar el molí, novament a Julià Via i immediatament es va signar una àpoca per la total remodelació del molí. L'any 1860, existien a Catalunya setanta-tres molins o fàbriques de paper, dels quals diversos ho eren al terme de Sant Pere de Riudebitlles, un 'al lloc de Les Toeses' (MADURELL, 1972, I: 108, 110; II: 868, 870, 871). A finals del segle XIX, Joan Romaní i Puigdengoles va comprar el molí de les Toeses. Va incorporar l'assecat mecànic, mitjançant cilindres assecadors a l'any 1964 (AMAT, 1990). Fa uns 30 anys que va deixar de funcionar.</p> | 41.4513900,1.6880100 | 390415 | 4589698 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-61.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Les Toeses semblen ser el topònim plural del mot toesa (1840) o tuasa (1785), mesura de longitud, presa del francès toise, femení substantivat del francès antic tois, toise, participi de tendre, 'estendre' La toesa equivalia a un metre i 946 mil·límetres (EXCURSIÓ, 1726). Segons el DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726), en el moment de la seva edició, feia poc temps que aquesta paraula acabava de ser introduïda des del francès. El topònim actual, 'molí de les Toeses', va ser adoptat, probablement molt a finals del segle XVIII o ja, al segle XIX, perquè en la documentació inicial apareix anomenat com 'molí del Puig'. És, actualment, la seu de l'associació ENGLANTINA de pedagogia Waldorf i del Cercle de Pedagogia Waldorf de Catalunya, de la que formen part Lluís Romaní i Roser de las Heras, pedagogs d'aquest corrent. En ell es fan activitats i tallers amb infants, contes amb titelles, cançons i danses, treballs manuals i treballs amb la natura al bosc, bassa i recs, També es una finca biològica d'horta i fruiters, portada per Pere Subirana, president d'ADAPA. A fi de comptes, es tracta en conjunt d'un interessant complex arquitectònic i natural que hauria de ser tingut en compte en una actuació global de tipus cultural al municipi de Sant Pere de Riudebitlles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||
| 62846 | Font del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont-nou | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Ubicada al costat de l'Aqüeducte. Forma part del Parc Nou. Es tracta d'una petita font d'obra.</p> | 08232-123 | Al costat del Pont Nou | 41.4500100,1.6922600 | 390767 | 4589540 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||||||||
| 62803 | Barraques bessones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-bessones | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral, Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | La barraca que té l'entrada per l'est no té l'accés practicable degut a les bardisses | <p>Es tracta de dues barraques circulars fetes de pedra seca, ambdues amb volta cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes, culminades per una coberta de terra. Es tracta de dues construccions independents però que es troben unides per la part posterior. L'entrada de la primera es fa pel sud, mentre que la segona presenta l'accés per l'est -encara que aquesta entrada es troba totalment plena de bardissa-, que es recolza a la barraca i a un muret o paravents que protegeix aquesta entrada de l'aire del nord.</p> | 08232-80 | Al costat del camí del Pla del Corral Nou | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p> | 41.4665400,1.6994000 | 391391 | 4591366 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62803-80.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62803-800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62803-801.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||
| 62751 | Barraca fortificada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-fortificada | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral de Pere Marra, juny 1999.</p> | XIX | La coberta ha cedit en part i està voltada en part per bardissa. | <p>Construcció circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada amb una coberta de terra. La construcció és de petites dimensions, amb porta feta amb carreus de turó escairats i paredat irregular de còdols i turó, amb troneres a tot el seu perímetre amb les espitlleres, verticals, fetes de totxo. La part interior de les mateixes està esbocada, com qualsevol tronera d'una construcció militar normal. La porta posseeix una reixa de mala qualitat tancada amb un cadenat.</p> | 08232-28 | Al costat del camí del pla del Corral Nou | <p>Són variades les notícies que fan referència a les guerres carlines a Sant Pere. Si tenim en conta els registres parroquials. Les referències són especialment cruentes pel que fa a la tercera (1872-1876). Des del març del 1873 fins al març del 1874 el rector va haver d'amagar-se, ja que el de Terrassola, a tres quilòmetres de Sant Pere, havia mort assassinat. Desprès d'un buit documental d'aquest període, l'any 1875 hi ha enregistrada la sepultura de 19 cadàvers de voluntaris i carrabiners morts de bala enemiga en una acció de foc entre Sant Pere i Sant Quintí (llibre de defuncions, 6: 351) (TORRENTS, 1993, inèdit). Es possible que aquesta construcció absolutament atronerada s'utilitzés en aquestes lluites, doncs la seva ubicació entre ambdós municipis i propera als límits de terme, així sembla suggerir-ho. No excessivament lluny d'aquest petit fort , muntanya avall, es troba la masia de les Planes Velles, també fortificada en la mateixa època.</p> | 41.4683000,1.6925400 | 390821 | 4591570 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es tracta d'un fortí d'època carlina. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||
| 87679 | Safareig del pont de l'Altra Banda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-pont-de-laltra-banda | XIX-XX | <p>Safareig situat al costat del camí que des del pont de l'Altrabanda va al molí Cardús. És una estructura quadrangular d'obra revestida amb morter. En un costat hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada, i al costat el sobreeixidor. Està resguardat sota una estructura feta de pedra i morter, amb uns pilars de formigó que sostenen una coberta de bruc. L'interior del safareig és ple de grava.</p> | 08232-168 | Al costat del riu de Bitlles, sota el pont de l'Altrabanda | 41.4546100,1.7044400 | 391792 | 4590035 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87679-20190918150713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87679-20190918150722.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Al costat hi ha un cartell identificatiu de 'Font del Pont', tot i que no s'ha identificat la font com a tal. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||
| 87652 | Barraca prop de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-sant-jeroni | XVIII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes d'una estructura de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter. Està coberta de vegetació. </p> | 08232-150 | Al nord de l'ermita de Sant Jeroni | 41.4499000,1.6943100 | 390938 | 4589525 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87652-20190925121526.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||
| 62790 | Camí de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-masia | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999).</p> | Zona de pas | <p>En el camí que puja cap a la Masia pel costat dret del torrent d'aquest nom, a les planes que es recullen a mitja alçada es troben bocins de ceràmica del neolític antic i làmines de sílex, datables en aquell moment</p> | 08232-67 | Al nord del nucli urbà, prop de la capçalera del torrent de la Masia | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4574300,1.6959700 | 391090 | 4590359 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62790-67.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||
| 62782 | Barraca del Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vermell | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, juny 1999.</p> | XIX.XX | <p>Construcció circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminat en una coberta de terra. La construcció és de les més grans que s'han observat a Sant Pere. A més, té adossada una altra cabana, a manera de primera habitació, feta de totxo. En aquesta primera estança, hi ha també un petit pessebre,</p> | 08232-59 | Al pla del Corral Nou, al costat del límit amb el terme municipal de Sant Quintí | <p>Era la barraca de la masia de cal Cols. Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera dos homes per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p> | 41.4661500,1.6908400 | 390676 | 4591333 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-59.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-591.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | És un interessant exemple de connexió de dos tipus de construcció popular, la de pedra seca i la de totxo. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||
| 62799 | Barraca del Ton Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ton-silvestre | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral, Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes, culminada per una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li donen consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, cobert amb una pedra plana coneguda com 'el barret'. L'entrada, que presenta una obertura de petites dimensiones, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda. Es troba a mig vessant i l'accés està orientat en sentit del pendent.</p> | 08232-76 | Al pla del Corral Nou, prop del Mas d'Isart | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4643900,1.7094400 | 392226 | 4591115 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62799-75.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62799-750.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||
| 62773 | Parc del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-pont-nou | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | Caldria eliminar el camp de tir, per la contaminació de discs de plàstic que genera . | <p>Comença abans d'arribar al Pont Nou, amb una zona d'aparcament i una font. Immediatament passat el pont es troba una àmplia zona lúdica equipada amb barbacoes. Torrent endins, arran del camí, la vegetació es va fent molt més espessa, amb exemplars magnífics d'àlbers blancs, roures, pins i alzines. En aquesta zona cal incloure els dos torrents que ajunten les aigües una mica abans d'arribar al Pont Nou, el d'en Guilló i el de Maria d'Angüeso. Pel fons del torrent circula un petit fil d'aigua, que a la primavera és més abundant.</p> | 08232-50 | Al torrent d'en Guilló | <p>Històricament, s'hi celebrava un aplec la nit de Sant Joan. S'hi portava a terme una pràctica curativa que consistia en fer passar els infants malalts d'hèrnia 'els nens trencats' mentre tocaven les dotze campanades de la nit, entre una branca esberlada d'un roure, seguint un ritual establert i que finalitzava penjant les robes que duia l'infant a les branques del roure guaridor. El ritus acostumat es feia a partir de dos homes, que devien dir-se Joan i Pere, així, la fórmula oral era la següent: 'Té Pere, té Joan' a la vegada que ambdós es passaven el nen entre la branca. Aquests vestits s'anaven descolorint la resta de l'any (costum documentada el 1884). L'Ajuntament hi ha anat adquirint terrenys en els anys 1981, 1985, 1986, 1991 i 1996. L'any 1981 es va construir una font. El mateix any es va fer una sol·licitud a la Diputació de Barcelona del proveïment de plantes provinents dels vivers del seu Servei Forestal. També el 1981 es va fer la primera redacció del projecte, finalitzat el 1983, amb un pressupost total de 9.857.039 PTA, per part de Romà Garrido i Rahola, enginyer tècnic agrícola. El 1985 es va fer la zona de sardanes i esbarjo i el 1986, la d'arbres fruiters. El 1986 es va redactar el projecte d'enllumenat del Pont Nou.</p> | 41.4493000,1.6917400 | 390723 | 4589462 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-501.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||
| 62852 | El Camí del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-del-riu | <p>El camí del riu, un itinerari de 43 quilòmetres per descobrir i gaudir d'aquests espais fluvials, de la gran diversitat d'ambients que ofereixen i dels paisatges de gran atractiu i bellesa de l'Alt Penedès. En el seu tram per Sant Pere de Riudebitlles passa per la vila i per algunes zones d'interès del municipi com el Pont Nou o el Pèlag Bullidor o els molins paperers. El tram que passa per Sant Pere de Riudebitlles</p> | 08232-129 | Al voltant del riu Riudebitlles | <p>Per això, els ajuntaments de Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona van signar un compromís per protegir, conservar i millorar els espais fluvials d'aquests rius. Fruit d'aquest compromís neix</p> | 41.4490600,1.6922200 | 390762 | 4589434 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62852-1290.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||||
| 62785 | Quatre Camins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quatre-camins | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral, Antoni Freixas, Abril- maig 1999.</p> | S'està construint l'entrada a un nou pont per travessar cap a la Vila | <p>Taller lític relacionat amb la producció de rascadors transversals, puntes típiques, etc.. Assentament esporàdic al costat del riu. De tota manera, Antoni Freixas, (1994) apunta la possibilitat que també s'hi trobi material neolític, encara que l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat, no recull la presència d'aquest període al lloc.</p> | 08232-62 | Antiga cruïlla de camins al costat del barri de l'altre Banda | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni. Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p> | 41.4565100,1.6992400 | 391361 | 4590253 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62785-62.jpg | Legal | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En prospecció superficial ha aparegut sílex que sembla mosterià entre aquest jaciment i el molt proper del Corral del Martí (fitxa 53) | 77|78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||
| 62784 | Font del Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-quadres | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 21. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GAZIEL (Agustí Calvet) (1981) 'Tots els camins porten a Roma. Memòries I' pp. 136-137, Edicions 62 Col. Molc, núm. 68, Barcelona. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XX | <p>Font integrada dins una zona d'esbarjo a la llera del riu, a sota les cases del barri de l'Altra Banda. Es tracta d'una petita balma on hi ha una font, al costat de la qual, es troba un petit parc fluvial, amb abundants plàtans i altres espècies vegetals. També hi ha algunes taules i bancs per a seure, en un ambient fresc i agradable. El riu es travessa en aquest punt per una petita passera. Té dos accessos, un per la Vila travessant el riu i el propi del barri on es troba enclavada.</p> | 08232-61 | Barri de l'Altra Banda, darrera del carrer Llarg, núm. 88 | <p>El nom de Quadres, s'aplica per ser un lloc propietat de la família Quadres, un membre de la quals, el Ramonet, a començament del segle, era el que conduïa la tartana (Gaziel, 1981: 138). Va ser adquirida per l'Ajuntament l'any 1980.</p> | 41.4553900,1.7019300 | 391584 | 4590125 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62784-610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62784-611.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | El 1936 tothom anava a buscar-hi aigua per beure,que també es canalitzava cap a la font del Pont. Actualment l'aigua no es pot beure. No estaria de més tornar-la a fer potable. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||
| 87678 | Safareig del barri del torrent Cuitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-barri-del-torrent-cuito | XIX-XX | L'entorn és ple de deixalles, probablement per la proximitat dels contenidors d'escombraries. | <p>Safareig situat a l'entrada del barri del torrent Cuitó. És una estructura quadrangular d'obra revestida amb morter. En un costat hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada, i al costat el sobreeixidor. Està cobert amb una estructura feta amb pilars de formigó que sostenen una coberta de formigó i uralita.</p> | 08232-167 | Barri del Torrent Cuitó | 41.4500500,1.7041800 | 391763 | 4589529 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87678-20191024130559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87678-20191024130439.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||
| 62836 | Jaciment C-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-c-15 | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Jaciment superficial amb restes ceràmiques descrites com a neolítiques.</p> | 08232-113 | C-15 | <p>Prospecció realitzada durant la construcció de la carretera C-15</p> | 41.4544300,1.6961500 | 391100 | 4590025 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62836-113.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||
| 62837 | Camí del Torró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torro | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Es tracta d'un jaciment trobat durant el seguiment dels treballs de la rasa del col·lector de les aigües residuals. El material recuperat són restes de sílex tallats de tipus mosterià.</p> | 08232-114 | C-15 | 41.4567200,1.7068100 | 391994 | 4590266 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62837-foto-08232-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62837-114.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 77|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||
| 87629 | Capelleta del carrer Major, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-carrer-major-30 | XX | <p>Capelleta situada a la façana d'una casa del carrer Major. Es tracta d'una fornícula en forma apuntada, amb un marc de pedra motllurada i un ampit amb acabament en forma triangular. A l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu, de factura contemporània. A sota hi ha una placa on hi consta gravat: 'RECORD PERENNE DE LA NOSTRA DEVOCIÓ A LA VERGE SANTÍSSIMA ANY SANT MARIÀ 12 D'OCTUBRE DE 1954'.</p> | 08232-138 | C. Major, 30 | 41.4534300,1.7033100 | 391696 | 4589905 | 1954 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||||||
| 87636 | Casa del C. Major, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-major-32 | XX | La planta baixa ha estat modificada per fer-hi un local comercial | 08232-145 | C. Major, 32 | 41.4534200,1.7034100 | 391704 | 4589904 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87636-20190918133507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87636-20190918133525.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Casa construïda a principi del segle XX, de la qual no se'n conserva la planta baixa per una reforma moderna. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El pis presenta dos finestrals amb sortida a un balcó corregut de baranes forjades i tenen la part superior decorada amb garlandes pintades. Sobre el seu eix, a les golfes hi ha sengles finestres d'arc pla arrebossat. El coronament està definit per una cornisa motllurada amb voladís. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat, amb rajola a la planta baixa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||
| 87633 | Casa del carrer Major, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-35 | XV-XX | <p>Casa d'origen probablement medieval que ha estat notablement reformada al segle XX. És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, de les quals la majoria són de factura moderna. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat. A la planta baixa les finestres són d'arc pla arrebossat, al pis d'arc de mig punt i a les golfes d'arc escarser. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08232-142 | C. Major, 35 | 41.4534900,1.7031900 | 391686 | 4589912 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87633-20190918133120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87633-20190918133158.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||
| 62745 | Casal dels Marquesos de Llió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-marquesos-de-llio | <p>DALMAU, R, ed.(1971) 'Els Castells catalans', Vol. III.. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MACIAS, J.M.; MENCHÓN, J.; MUÑOZ, A. (1997) Ceràmiques medievals a Tarragona. Aproximació al seu coneixement' Ceràmica medieval catalana, pp. 71-88, Diputació de Barcelona. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V . TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal - molí dels marquesos de Llió', Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XIV | Es troba en procés de restauració. | <p>Casal d'estil gòtic civil de planta baixa i dos pisos, d'aproximadament vint-i-tres metres i mig de llargada. Presenta una façana de pedra severa i elegant, amb dos rengles de quatre finestres coronelles, tripartides les inferiors i bipartides les superiors. Les columnetes són rematades per capitells de bona factura artística. Damunt cada finestra del primer pis hi ha un escut en forma de rombe. La portalada principal, de grans dovelles, té un relleu amb dos escuts dels marquesos de Llió, sostinguts per un àngel. A l'extrem esquerre de l'edifici hi ha les 'voltes del Quirri', pas cobert que dóna accés a la façana posterior de l'edifici, al carrer de Baix, permetent enllaçar el casal amb el molí paperer de cal Ròmul. La façana està coronada per una línia de disset merlets esglaonats. La planta de l'edifici és molt estreta i allargada, la qual cosa fa sospitar que en origen hauria continuat a l'actual emplaçament de cal Ròmul.. A l'interior, a la planta baixa, hi ha el celler, l'entresol il·luminat per les petites finestres que hi ha a la part inferior de la façana. Al primer pis hi ha el comptador, espai de sostre alt il·luminat per les finestres trífores, amb festejadors. El segon pis presenta el sostre molt inclinat, rep la llum per les finestres bífores (TORRENTS, 1996 i 1996b). A la façana posterior, al costat de la porta hi ha una vora de ceràmica grisa catalana que podria correspondre a un tipus especial de gibrell (plàtera) detectat a Tarragona al segle XIV (MACIAS, MENCHÓN, MUÑOZ, 1997). A la façana es pot veure com hi ha vàries fases constructives. La més antiga sembla correspondre a la part dreta. Igualment en aquesta part sembla haver-hi hagut dos moments. S'observen, així mateix, unes grans finestres rectangulars tapiades a la segona planta, que sembla ser es van obrir a la segona meitat del segle XIX per tal de poder-hi fer passar els productes del camp (TORRENTS ALEGRE, 1996b).</p> | 08232-22 | C. Major, 42 | <p>Casal de la família Salelles, amb façana del gòtic civil, probablement del segle XIV. Els propietaris d'aquest casal, a partir del segle XVII, foren la família Móra pel matrimoni de Salvador Móra amb la pubilla Joana Salelles. Josep de Mora i de Catà, descendent d'aquesta nissaga, fou nomenat l'any 1749 primer Marquès de Lló o de Llió i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Aquest casal va pertànyer a la família Mora fins a les darreries del segle XIX (TORRENTS, 1993: 35). L'edifici va ser convertit en fàbrica de paper el segle XVIII, pel seu propietari en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Fins fa pocs anys la família Torrents va mantenir aquesta fàbrica, integrada també per l'edifici de cal Ròmul, obtenint un paper de cotó d'extraordinària qualitat, utilitzat sobre tot per a fabricar papers de filtre. L'any 1995 va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles per a usos culturals.</p> | 41.4536800,1.7035900 | 391720 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-221.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | És un dels pocs edificis gòtics civils catalans conservats gairebé íntegrament en la seva estructura exterior. Des del segle XVIII va formar part del molí paperer dels marquesos de Llió (cal Ròmul). Els anys 1920, Charles Deering va voler comprar la façana gòtica. El propietari (Ròmul Torrents i Albet) no es negà a la venda però hi va posar el preu altíssim de 20.000 duros per escut, 40.000 per finestra i 24 hores per decidir-se. Finalment el milionari desistí (TORRENTS, 1996b). La casa marquesal de Llo, o de Llió, rep el nom de la localitat homònima pròxima a Sallagosa. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||
| 62752 | Cal Manyoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyoses | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XIX | <p>Casa pairal amb un important trull d'oli. En origen l'entrada de la casa es feia pel C/ de Sant Sadurní, mentre que actualment l'entrada principal és per la carretera. Exteriorment, l'element més destacat consisteix en una balustrada, segurament afegida a la construcció original. La tipologia de l'habitatge segueix la de les cases per a menestrals i mitjans propietaris del segle XIX. Són d'interès les màquines de fabricació d'oli de començament del segle XX. Va ser el nucli al costat del qual es va construir el carrer de Sant Sadurní. (HISTÒRIA, 1995). A l'interior la casa no presenta cap element estructural ni decoratiu destacat.</p> | 08232-29 | C. Sant Sadurní, 23 | <p>Es guarda a la casa un plànol, sense data, que fa referència a la propietat dels terrenys de la casa amb llegenda. Es podria datar en el segle XIX. També es conserva un contracte de rabassa morta per Pere Rovira a favor de Ramon Mañosas de 20 de gener de 1829. El paper té filigrana de Romeu, de Terrassola. L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, el tercer districte, era el Torrent Cuitó-Rabassada, essent alcalde el Sr. Vicenç Mañosas. El trull d'oli va deixar de funcionar el 1998.</p> | 41.4497000,1.7056300 | 391884 | 4589488 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||
| 87640 | El Foradot de Can Xerta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-foradot-de-can-xerta | XVIII | <p>El Foradot és un petit pas cobert situat a en un costat de Can Xerta. S'hi accedeix per una obertura d'arc escarser tancada amb una reixa, on unes escales descendeixen salvant un pendent pronunciat.</p> | 08232-149 | C. de Baix | 41.4542235,1.7038455 | 391742 | 4589993 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87640-20190918144035.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-05-19 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||
| 87684 | Voltes del Quirri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-del-quirri | XIV-XVIII | <p><span><span><span>Pas cobert situat en un extrem del Palau dels Marquesos de Llió, tot comunicant la plaça amb el carrer de Baix. Presenta una volta de rajol pla reforçada amb arcs, amb sengles arcs rebaixats de pedra tosca als extrems. La volta conserva el color blauet tradicional.</span></span></span></p> | 08232-172 | C. de Baix | 41.4535200,1.7036700 | 391726 | 4589915 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87684-20190918134001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87684-20190918134159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87684-20190918134258.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||
| 87634 | Casa del C. de Baix, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-de-baix-14 | XIV-XVIII | El revestiment de la façana es troba deteriorat. | <p>Casa d'origen probablement medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un gran portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis té dos finestrals d'arc pla arrebossat i a les golfes un amb llinda de fusta. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules. El tractament exterior del mur és de restes d'arrebossat de morter de calç.</p> | 08232-143 | C. de Baix, 14 | 41.4538400,1.7037400 | 391733 | 4589950 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87634-20190918141542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87634-20190918141800.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'ha pogut accedir a l'interior per | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||
| 87682 | Voltes de Cal Borregaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-de-cal-borregaire | XVIII-XX | <p><span><span><span>Pas cobert situat al carrer de Baix, que uneix el molí de Cal Xerta i una casa. Presenta un forjat de bigues de fusta amb sengles arcs rebaixats de pedra tosca als extrems. Sobre el forjat hi ha tres nivells, amb obertures d'arc pla arrebossat i ceràmic. </span></span></span></p> | 08232-171 | C. de Baix, 30 | 41.4542582,1.7037521 | 391734 | 4589997 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87682-20190918142128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87682-20190918142215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87682-20190918142148.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-19 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||
| 87635 | Cases del carrer de Baix, 31-33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-baix-31-33 | XVI-XXI | <p>Conjunt de dues cases construïdes entre els segles XVII i XVIII. Es tracta dels dos únics edificis de l'espai, trobant-se adossats de forma paral·lela. Consten de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenten sengles portals adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc escarser. Les finestres es distribueixen per la façana de forma aleatòria i són totes d'arc pla arrebossat, algunes amb ampit motllurat i d'altres de factura moderna. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08232-144 | C. de Baix, 31-33 | 41.4543900,1.7035100 | 391714 | 4590012 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87635-20190918143318.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | S'utilitzen com a allotjament rural. | 98|119 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||
| 62738 | Cal Ròmul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romul | <p>ALEGRE, T. et al. (1996) Sant Pere i les guerres carlines. Sant Pere de Riudebitlles. Programa de Festa Major, 1996. AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal-molí dels marquesos de Llió', Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles</p> | XIV-XX | <p>Antic molí paperer de planta quadrangular i volum cúbic aterrassat, bastit el segle XVIII, encara que segurament sobre edificacions anteriors pertanyents al casal gòtic, també propietat, en aquell moment, dels marquesos de Llió. És de planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants, amb connexió amb el casal gòtic mitjançant un pas elevat posterior. Presenta la façana principal mirant cap el camí de Baix, amb una porta adovellada amb arc de mig punt. A la clau d'aquest arc es troba esculpit un escut quadrilobulat amb un personatge de tres quarts amb cuirassa i elm amb corona de marqués. Amb els braços sosté sengles banderes, una quadrada i l'altra queixalada. Aquest emblema va ser utilitzat com a marca d'aigua al paper produït pels Marquesos de Llió. La planta primera era on hi havia les dependències privades, amb una petita capelleta, avui desapareguda (TORRENTS ALEGRE, 1996b). En aquesta planta es troba un altre escut amb les armes dels marquesos de Llió, que abans es trobava a la façana, sobre la primera planta. Dins l'edifici es conserven mobles d'interès. La segona planta està completament voltada per finestres o miradors de l'assecador de paper. Al ràfec hi ha teules pintades. Junt a quatre molins més (molí de la Font, molí Cardús, Cal Xerta i Cal Ton del Pere), forma un conjunt de molins urbans al mig del poble. La seva força motriu, l'aigua, procedia del Rec de la Vila</p> | 08232-15 | C. de Baix, 37 | <p>Molí construït pel marquès de Llió, tal com es demostra en l'escut que hi ha sobre la porta. Històricament conegut com Molí de la Vila o Molí de la Marquesa, Va ser adquirit per Josep Albet Quintana, per a tenir-hi la fàbrica, el qual al no tenir descendència va cedir les seves propietats al seu nebot Ròmul Torrents Albet (1876-1945). Aquest va néixer a Sant Julià de Vilatorta i de petit, va aprendre l'ofici de paperer al molí del seu oncle, a Gelida. Va començar a fer el paper a mà i, des de l'electricitat varen posar màquines i només es dedicaven a fer paper de filtre. Els seus fills van continuar amb el negoci. Actualment és domicili de la família (TORRENTS ALEGRE, 1996b).</p> | 41.4535400,1.7036900 | 391728 | 4589917 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-151.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | També es coneix com el Molí de la Vila. El Sr. Ròmul Torrents va introduir el sistema de la màquina plana amb cilindres d'assecat mecànic al 1967, construint una fàbrica nova, però sense deixar de banda la producció de la màquina rodona que imitava el procés de fabricació antiga. D'aquesta manera van conviure els dos tipus de fabricació durant un temps (AMAT, 1990). La porta està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic amb el número 12138 | 93|94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||
| 87680 | Safareig del rec de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-rec-de-la-vila | XIX | <p>Safareig construït al tram del rec de la Vila que hi ha al carrer de Baix del nucli de Sant Pere de Riudebitlles. En el mur d'obra del rec s'hi conserven les lloses inclinades que temps enrere eren utilitzades per fer la bugada.</p> | 08232-169 | C. de Baix, 38 | 41.4538700,1.7039800 | 391753 | 4589953 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87680-20190925145407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87680-20190925145353.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||
| 87681 | Voltes de Can Butifoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltes-de-can-butifoll | XVIII-XIX | <p>Pas cobert situat al carrer de Baix, que uneix el Palau dels Marquesos de Lió i una casa de l'altre costat del carrer. Presenta una volta catalana amb sengles arcs rebaixats de pedra tosca sobre impostes als extrems. L'edifici té dos nivells, amb obertures d'arc pla ceràmic en un costat i amb llinda de fusta a l'altre. La coberta és a dos vessants. A l'angle que forma amb el palau hi ha adossada una garita. </p> | 08232-170 | C. de Baix, 45 | 41.4536000,1.7037300 | 391731 | 4589924 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87681-20190918134710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87681-20190918134844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87681-20190918134420.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | |||||||||
| 87660 | Font del carrer de Joan Altet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-joan-altet | XX | <p>Font situada a l'inici del carrer de Joan Altet. És una construcció d'obra vista, de composició esgraonada. A la part superior de l'estructura hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica quadrangular d'obra. </p> | 08232-154 | C. de Joan Altet | 41.4549200,1.7049200 | 391833 | 4590069 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 | ||||||||||||||
| 62827 | Carrer d'Enric Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-denric-navarro | XIX-XX | <p>Conjunt d'edificis que es troben a la banda de números senars del carrer, en concret, comprèn els edificis entre el número 1 i el número 9. Es tracta d'un conjunt d'habitatges de planta baixa i dos o tres pisos, amb el sistema de portes i finestres habituals a Sant Pere de Riudebitlles. Aquestes cases tenen, en alguns casos, per la seva part posterior, amplis balcons amb balustrades de ceràmica i remats de cràters del mateix material.</p> | 08232-104 | C./ d'Enric Navarro 1-9 | <p>A principis de segle hi havia la fonda de 'cal Font'. Al llarg de l'època franquista el Carrer Nou es va dir d'Enrique Navarro.</p> | 41.4513000,1.7026200 | 391635 | 4589670 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-1040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-1041.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | S'ha construït un annex al número 9 imitant els elements arquitectònics d'aquests edificis. | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml