Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62756 | Cal Xarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarret | <p>ALEGRE, Mar; RIBAS, Jordi. (1993) Història del cinema a Sant Pere de Riudebitlles (1920-1980) . Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, d'estil eclèctic. Presenta una façana senzilla, de composició gairebé simètrica presentant un conjunt d'obertures rectangulars, balconada suportada per mènsules on destaca una gran cornisa i el coronament decorat amb palmetes. La casa és de gran simplicitat de línies utilitzant motius clàssics de manera eclecticista. L'edifici té planta en forma d'L, sortint per la part posterior una ala perpendicular, amb galeria mirant cap al sud, per tal d'aprofitar la llum del sol.</p> | 08232-33 | c/ Nou, 19-21 | <p>L'any 1897 l'edifici ja estava acabat i era la seu del Casino. Era anomenat el local dels 'rics' pel fet que els socis i fundadors eren majoritàriament propietaris, fabricants i botiguers. S'hi feien diferents activitats lúdiques i culturals: jocs de taula, bar, teatre de tant en tant, i també hi havia manubri per al ball i piano. Més endavant, i això vol dir cap als anys 1918-1920. s'hi afegeix el cinema com a activitat important, especialment atractiva per la seva novetat. Es recorda en la memòria col·lectiva a la Pepeta del Casino, una de les primeres que tocava, sense saber-ne massa, per cert, acompanyant les primeres pel·lícules del cinema mut. El cinema es feia més a l'hivern -cada diumenge- que al estiu (es feia més ball que cinema). L'any 1936 el Casino tanca les portes i es deixen de tenir dos locals importants per tenir-ne un, on s'aglutinarà la majoria de gent (ALEGRE, RIBAS, 1993). En aquest edifici es va muntar la roda de cal Ton del Pere, que, actualment està exposada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.</p> | 41.4526700,1.7021900 | 391601 | 4589823 | 1897 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-331.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A la casa hi ha una col·lecció de bitllets i monedes republicans i segells propietat de Ramon Puigcorbè i Feliu | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||
| 62791 | Corral del Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-gili | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999).</p> | S'hi ha fet la variant de la carretera a Capellades per sobre. | <p>Es tracta d'un pendent relativament fort de la muntanya de Turró, però en la vessant sobre les planes de la Masia. S'han trobat restes datables en el Neolític, especialment un fragment de braçalet fet de Pectunculus.</p> | 08232-68 | Vessant de muntanya, al lloc on s'ha obert una trinxera per la nova variant vora la font de Turró | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4621800,1.6926600 | 390821 | 4590890 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62791-68.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||
| 62776 | Corral del Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-marti | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. TORRENTS I ROSÉS, A. (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. VARGAS COLL, Anna (1995) 'Memòria del seguiment arqueològic de les obres del traçat del col·lector d'aigües residuals de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)', Sabadell, Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, Abril- maig 1999</p> | Zona remoguda | <p>El lloc esta situat entre el camí de Piera i el torrent de la Masia, la riera i les cases de l'Altra Banda, el torrent del Xub, i el camí nou de Turró. Es distingeixen dos sectors amb diferents tipus d'indústria lítica de cronologies diferents: 1. Sector d'una terrassa desmantellada amb la indústria més arcaica del conjunt. La matèria primera (sílex) presenta concrecions d'argiles vermelles. Dels materials, amb un caràcter aixelià, destaca un ganivet de dors. 2. Sector central dels camps prospectats amb una indústria lítica més moderna: ascles Levallois, nuclis-tortuga, perforadors, etc.. Es perfectament atribuïble a un Mosterià evolucionat. A més hi ha materials atribuïbles al període Neolític. També hi havia restes de murs d'un corral on van ser enterrats els morts d'una epidèmia de pesta al segle XVII, encara que avui aquestes no són visibles.</p> | 08232-53 | Uns 500 metres seguint el camí que surt dels Quatre Camins cap al nord. | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià. L'any 1995 es va fer una intervenció, dirigida per Anna Vargas Coll, a l'obrer la rasa per al col·lector d'aigües residuals de la vall del Riudebitlles. Respecte a l'epidèmia de pesta bubònica que es va desencadenar a l'abril del 1652, se sap que van morir 8 homes, 6 dones, 4 nens i 3 nenes, en total 21 persones, de las quals una tercera part vivien a la mateixa casa, la d'en Tort del Patiet (TORRENTS, 1993, inèdit).</p> | 41.4574900,1.7039000 | 391752 | 4590355 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62776-530.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Els materials apareixen en superfície però estan remoguts. En estrats inferiors no es va trobar material 'in situ'. Es troba molt a prop del jaciment de Quatre Camins. | 77|78|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||
| 62792 | La Muntanyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntanyeta | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. MARTÍ, Ramon (1997) 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles' a 'Quaderns Científics i Tècnics', Núm. 9, pàg. 280, Diputació de Barcelona. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999), Joan Baptista Morgades (maig, 1999); Xavier Argemí (maig 1999).</p> | <p>Turó amb un xalet, bosc i matolls. L'any 1979, en construir el xalet i el camí d'accés, hi aparegueren un gran nombre de fragments de tègula i ossos humans, pertanyents a tombes d'època romana tardana. L'any 1989 en eixamplar el camí d'accés, va quedar visible en el marge un altre enterrament en tègula, mig seccionat. El mateix any en construir un hivernacle i un petit jardí, es va posar al descobert part d'una estructura quadrangular de 3'40 x 5'70 m amb una base de carreus paral·lelepípedes i part d'un mur que sembla adossar-se a aquesta construcció per la banda W formant un angle recte amb una base de blocs irregulars. Les parets de pedra tenen 1'05 metres d'ample per 1'10 metres d'alt, elevant-se desprès en tàpia uns 40 cm més d'alçada. Sembla poder-se interpretar com un edifici defensiu amb una necròpolis annexa. A l'extrem nord de la muntanya, sobre el rec, existeix un edifici de, com a mínim, dues habitacions, fabricades en la seva part baixa amb còdols i la seva part alta amb tàpia. Es tracta d'un edifici molt allargat, que dóna a sobre del rec de Dalt i que entre les parets conservades i la roca de la muntanya sembla endevinar-se un camí. Es veuen pedres escairades i, una d'elles, presenta un rebaix rectangular, com per encaixar-hi un element de fusta. Una altra sembla tenir un lloc per posar-hi un element circular també de fusta. Tal vegada sigui un lloc per controlar el pas. També hi ha diverses fites de terme escampades per la vessant del turó</p> | 08232-69 | Turó situat entre el molí dels Fogàs i cal Bielet, al seu peu passa el riu de Bitlles. | <p>S'ha identificat aquest lloc amb el Castellar, topònim que apareix com un dels límits de la donació del Priorat de Sant Pere tal i com consta en la donació de l'any 1011, segons documents conservats. Aquest nom encara era viu al segle XVII, segons documents conservat a Sant Quintí. Les restes romanes van ser descobertes l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià. L'any 1999 en prospeccions superficials el Sr. Joan Baptista Morgades va descobrir restes d'una edificació possiblement medieval, a la vessant nord del turó. Al segle XVIII, es va construir el molí de cal Bielet a pocs metres d'aquestes restes. En la documentació, diu que es va edificar al lloc nomenat 'la Noguera Vella', que tal vegada podria ser el topònim d'aquesta construcció.</p> | 41.4567400,1.6822100 | 389939 | 4590300 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-foto-08232-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-foto-08232-69-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-69.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-690.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A l'oest del turó hi ha el lloc dels Fogars -ja en terme de Sant Quintí- on en prospecció superficial apareix nombrosa ceràmica oxidada d'època indeterminada, tal vegada es pugui relacionar amb la Muntanyeta. A l'altre banda (costat E) existeix el jaciment romà de les Planes. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||
| 62727 | Pont del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cavaller | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, nota 15 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XVIII | <p>Petit aqüeducte del rec de Dalt sobre el torrent de can Prades. Està construït amb còdols i pedra de tosca a la part superior. Presenta cinc arcs de pedra visibles en un espai amb uns grans pollancres que li donen ombra i un aspecte molt agradable.</p> | 08232-4 | Travessa el torrent de can Prades a les immediacions del polisportiu municipal. | <p>Sembla ser que el Cavaller és el marquès de Camps, un dels grans propietaris a Sant Pere de Riudebitlles al segle XIX (CARDÚS, 1936). Forma part del rec de Dalt i, per tant, la història global de l'element és la mateixa.</p> | 41.4467500,1.7013800 | 391524 | 4589166 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-41.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||
| 87676 | Riu de Bitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-de-bitlles | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_de_Bitlles</p> | <p>El Riu de Bitlles travessa el terme de Sant Pere de Riudebitlles de ponent a llevant. Al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diversos torrents, i rep aquest nom passat Sant Quintí de Mediona. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua continu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. Desemboca al riu Anoia a l'alçada de Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 08232-165 | Travessa d'oest a est la part central del terme municipal | <p>Documentat al segle X com a 'rivus de Birlas' o 'Berilas'.</p> | 41.4583200,1.6859800 | 390257 | 4590470 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87676-20191002112846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87676-20191002121001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||
| 87659 | Font de Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-turro-0 | XVIII-XIX | <p>Font situada al naixement del torrent de Turró. Està construïda en un costat de la mina d'aigua que la proveeix, una construcció de pedra coberta amb volta i que s'obre frontalment amb una boca, tancada amb una porta metàl·lica. La font està formada per un broc metàl·lic, on hi ha un tap que impedeix que l'aigua es perdi torrent avall.</p> | 08232-153 | Torrent de Turró | 41.4635500,1.6976500 | 391240 | 4591036 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87659-20191024172200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87659-20191024172213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87659-20191024172217.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||
| 87669 | Pont de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-barquies | XIX-XX | Es troba deteriorat i parcialment cobert de vegetació. | <p>Aqüeducte construït per salvar el desnivell del torrent de Barquies. És una construcció de dos trams, la primera i més antiga, es correspon amb un pont fet de pedra tosca, obert amb un arc de mig punt ceràmic. La part superior està reforçada amb maons moderns. El segon tram es correspon amb una passarel·la amb pilars de maó, i es correspon a una restitució. Està cobert de vegetació. Un tros més amunt del torrent hi ha un altre aqüeducte de semblants característiques. </p> | 08232-158 | Torrent de Barquies | 41.4564100,1.6929900 | 390839 | 4590249 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87669-20191002113846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87669-20191002120009.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||
| 87670 | Pontet del camí del torrent de Baquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-del-cami-del-torrent-de-baquies | XIX | <p>Petit pontet construït al camí del torrent de Barquies. És una estructura de petites dimensions, feta de pedra lligada amb morter i un arc rebaixat ceràmic. </p> | 08232-159 | Torrent de Barquies | 41.4561000,1.6929000 | 390831 | 4590215 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87670-20191002120442.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||
| 87674 | Refugi del torrent de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-torrent-de-barquies | XVIII-XX | <p>En el marge del torrent de Barquies s'hi localitza un petit refugi. Es tracta d'un cau de planta semicircular excavat directament al marge, de poca profunditat i accés frontal. No té materials constructius.</p> | 08232-163 | Torrent de Barquies | 41.4564200,1.6930600 | 390845 | 4590250 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115309.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||
| 62816 | Pont de la Baieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-baieta | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Hi ha refeccions poc respectuoses | <p>Pont per a l'aigua del rec, damunt del torrent de la Baieta, continuació del torrent Cuitó. Hi ha nou arcs visibles. D'aquests, el més gran és el que travessa el torrent, constituint l'extrem Est del pont. Està fet de pedres irregulars de turó i còdols i l'intradós dels arcs i el caixer de maó. En l'actualitat, l'aigua passa canalitzada per un tub de fibrociment.</p> | 08232-93 | Sobre el torrent de la Baieta | 41.4511100,1.7059900 | 391916 | 4589645 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62816-930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62816-931.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||
| 62736 | Pont del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sabater | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX-XX | Mig pont està refet | <p>Petit aqüeducte d'una derivació del rec de Dalt que salva el torrent Cuitó. La meitat esquerra és feta bàsicament de totxo, tant els pilars com els quatre arcs conservats, essent de còdols i pedra de turó la part superior del carcanyol (sota del caixer) i les cantoneres d'alguns pilars. Fa uns vint anys va ser restaurat, tot substituint els arcs caiguts, a la part dreta, per set pilars de totxo i la pedra de turó del canal per un caixer de formigó, de tal manera que, actualment la meitat de l'aqüeducte és d'arcs i l'altre meitat és perfectament horitzontal.</p> | 08232-13 | Sobre el Torrent Cuitó | <p>Es tracta d'una derivació del rec de Dalt, per tant la història general de l'element s'ha d'inserir dins la general del rec.</p> | 41.4480300,1.7029300 | 391655 | 4589306 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-20191024124740.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||
| 62815 | Barraca de la Costa del Sogas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-del-sogas | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral, Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Força embardissada per la part posterior i lateral | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -a on s'arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, en un forat circular al centre de la cúpula, amb una pedra plana coneguda com 'el barret'. L'entrada, de petites dimensions, està orientada al sud-est.</p> | 08232-92 | Sobre el Clot del Bisbe | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4667500,1.7091300 | 392204 | 4591377 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62815-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62815-920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62815-921.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Al costat de la barraca hi ha uns xiprers plantats per un dels fills del propietari actual, que la fan molt airosa i li donen a l'entorn un toc de personalitat mediterrània. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||
| 87627 | Camí de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-piera | <p>El camí antic per anar de Sant Pere de Riudebitlles a Piera té el seu començament al barri de l'Altrabanda. D'aquí surt en direcció nord en direcció a Canaletes. Actualment es troba asfaltat en la seva pràctica totalitat.</p> | 08232-136 | Sector nord est del terme municipal | 41.4568700,1.7069900 | 392009 | 4590283 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||||
| 87628 | Camí vell de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti | Només se'n conserva un tram | <p>Camí antic que s'utilitzava per anar des de Sant Pere de Riudebitlles a Sant Quintí de Mediona. Des del nucli, passava prop de la fàbrica dels Valls, fins a Morgats, on hi ha l'únic tram ben conservat del camí. Seguia per les Toeses fins arribar al terme veí. </p> | 08232-137 | Sector de ponent del terme municipal | 41.4522500,1.6921400 | 390761 | 4589789 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||||
| 62853 | Pèlag Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-bullidor | <p>Es tracta del pèlag més gran dels que es pot trobar al riu de Bitlles. Es forma un petit ràpid que s'escola entre dues roques i dona la sensació que bulli, d'aquí el nom de Pèlag Bullidor.</p> | 08232-130 | Riu de Bitlles. Al seu darrer tram al municipi | 41.4548900,1.6933000 | 390862 | 4590080 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62853-201910021215140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62853-201910021214460.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Tradicionalment era el lloc on la majoria de nois del poble aprenien a nedar. Forma part del Camío del Riu. | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||
| 87662 | Pèlag de Cal Bielet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-de-cal-bielet | <p>A la riera de Sant Quintí, a l'alçada de Cal Bielet, l'aigua s'hi entolla formant un gorg o pèlag, de certa profunditat.</p> | 08232-156 | Riera de Sant Quintí | 41.4575300,1.6829300 | 390001 | 4590386 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87662-20191002151511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87662-20191002151401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||
| 87675 | Resclosa del rec de l'horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-de-lhorta | XVIII-XX | <p>La resclosa està situada a la riera de Sant Quintí, a l'alçada de Cal Bielet. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, fet de pedra revestida amb morter. El rec també és fet de pedra revestida amb morter, que presenta pèrdues en diversos punts a causa del seu mal estat de conservació.</p> | 08232-164 | Riera de Sant Quintí | 41.4576300,1.6823700 | 389954 | 4590398 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87675-20191002151353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87675-20191002151447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87675-20191002151917.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||
| 62814 | Barri de l'Altra Banda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-laltra-banda | <p>A.A.V.V. (1989) Sant Pere de Riudebitlles -segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p> | XIX-XX | Existeixen construccions de substitució i reformes de façana a les plantes baixes. | <p>Barri situat al marge esquerre del riu de Bitlles, al davant de la Vila de Sant Pere. La seva situació li dóna el topònim que li correspon, això és, Barri de l'Altra Banda. L'accés natural des de la vila presenta moltes dificultats: abans la comunicació es feia franquejant un gual al qual s'arribava per mig d'un camí especialment dificultós pels vehicles, degut al fort desnivell entre la riera i les vessants. El pas de persones es va millorar a ben segur a la meitat del segle XIX, en bastir-se una passarel·la de fusta. Avui el barri està comunicat amb l'altra ribera per dos ponts, un de més antic, el de l'Altra Banda, bastit al 1957 i que va substituir la vella passarel·la de mitjans del XIX, i un altre, el del Trull, de construcció molt actual -del present any del 1999-, encara que ja s'havia projectat la seva execució al 1942 (pont d'accés des de el carrer del Trull fins a l'abans dit carrer Xic, a la actualitat carrer Llarg), al qual s'accedeix des de la vila pel carrer del mateix nom. El barri està emplaçat en la terrassa fluvial superior del marge esquerre del riu, amb una elevació molt important respecte la riera, mirant a migdia i a la Vila. La tradició oral assegura que allà la casa més antiga del barri és la coneguda com cal Chorco, al carrer Xic. Els seus carrers més importants són, per un costat, el carrer de Piera, eix transversal que constitueix part de l'itinerari històric de Cabrera d'Igualada i de Piera a Vilafranca, superant un fort pendent en direcció a la serra de Gramar, que tanca la vall pel nord. Aquest camí que transcorre per la Costa de l'Altra Banda, i ja en la Vila, segueix pel Camí de Baix, que porta als afores, el carrer de Montserrat i el carrer de Vilafranca, ja dins del barri del Torrent Cuitó. Per un altre costat, constitueixen els eixos longitudinals del barri el carrer Llarg i pel carrer Bonavista pels quals hi transcorre el rec dels Borrissols, que porta l'aigua als Plans i a Torrelavit. Serveix per regar els horts que hi ha al davant de les cases, a l'altre costat del carrer situats en terrasses que descendeixen cap el riu. Aquests dos carrers continuen un cap a Sant Quintí de Mediona i l'altre cap a Torrelavit. (TORRENTS, 1996). L'inventari compren els edificis següents: El Carrer de Bonavista dels números 3 al 31 a més del 41. El Carrer de Piera els conjunts numerats entre els números parells 2 a 6, 12 a 22 i 26 a 44 i senars de l'1 al 33. El Carrer de Joan Altet (abans Llarg) el 2, 6 a 12, 18 a 34, 38 a 66, 72 a 78, 86 a 92 molt especialment i 100 a 108, així com els edificis que formen el pas cap a la font del Quadres, a l'acera del davant del número 88, (cal Pere Pau Sogas) una de les poques vivendes no reformades totalment al barri i façana que dóna al riu on la pintura imita elements d'arquitectura metàl·lica.</p> | 08232-91 | Ribera esquerra del riu de Bitlles | <p>El 29 d'agost del 1765 trobem la primera referència escrita a les cases noves de l'altra banda de la riera. Es tracta d'una partida de cos present datada el 29 d'agost del 1765 on es parla 'dels millors Censos que rep en las Casas Novas de laltre part de la Riera...' (llibre d'enterraments 2: 51 bis. Arxiu Parroquial de SPR) (TORRENTS, 1993 inèdit). La construcció d'aquest barri sens dubte coincideix amb el moment en que la població de la vila fins aquest moment closa, s'expandeix dels seus límits primitius, creixent espectacularment degut a un temps de bonança econòmica. Així, es creen nous carrers (de San Quintí, Vilafranca, Nou, Trull, etc..) i el poble salta també a l'altre marge de la riera, és a dir, l'esquerra, sorgint el barri que porta el topònim relatiu a la seva ubicació. Aquesta ocupació la fan majoritàriament pagesos, degut a que els terrenys d'aquest marge de la riera eren més barats que els més pròxims a la vila. Segurament no hi devia haver cap mena de pont, de manera que els habitants haurien de travessar un gual per accedir a casa seva, per la qual cosa no trigarien molt en fer-se una passera per travessar la riera. Se sap que al segle XIX es va construir un pont de fusta i es va formar el terraplè que salvaria el fort desnivell que hi havia entre la riera i les cases, amb les runes de la demolició de l'antic convent de monges (AAVV, 1989). L'any 1872 va tenir el seu propi alcalde quan es va dividir el poble en tres districtes. Així el primer districte, la Vila, l'alcalde era el Sr. Jacint Botifoll. El districte segon era el barri de l'Altra Banda o dels Afores, l'alcalde era el Sr. Ramon Respall. El tercer districte, era el Torrent Cuitó-Rabassada, el Sr. Vicenç Mañosas. Un dels edificis més sobresortints d'aquest bari era la coneguda com la Torre de l'Altra Banda, avui substituïda per una construcció moderna, de proporcions molt semblants, i que va ser l'assecador del molí de cal Carol.</p> | 41.4554100,1.7044200 | 391792 | 4590124 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62814-910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62814-911.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A mitjans del segle XIX se sap que ja n'hi havia un pont de fusta que permetia el pas de vianants cap a l'altre costat de la riera. Al llarg dels anys, aquest va ser reconstruït diverses vegades, donada la seva natura, sempre sotmesa a possibles pujades del riu de Bitlles. Els carros havien de fer el camí per baix el riu, tant per traspassar la riera com per accedir als molins paperers situats a les seves vores. L'any 1953 es va fer un dels diversos projectes per a construir un pont d'obra, tanmateix aquest, dirigit pel arquitecte Josep Brugal i Fortuny i finançat per la Diputació de Barcelona (435.117,91pesetes) es va fer realitat, inaugurant-se el 26 de maig de 1957, amb unes mides de 4'00 m. d'amplada, 33 m. de llargada i 8-8'5 m. aproximadament d'alçada màxima. S'obria així el pas a l'Altra Banda del trànsit rodat, a la vegada que es donava més solidesa a aquest pas tan important pels veïns (HISTÒRIA, 1995). | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||
| 62731 | Fàbrica del Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-valls | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GAZIEL (Agustí Calvet) (1981) 'Tots els camins porten a Roma. Memòries I' pp. 136-137, Edicions 62 Col. Molc, núm. 68, Barcelona. . GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Es troba en mal estat estructural, agreujat pel seu estat d'abandonament. | <p>Té dos grans cossos d'obra, un dels quals estava llogat, a principis de segle XX, a un fabricant de teixits de goma, que donava feina a part de les noies del poble. L'altre cos era una farinera de grans, amb moles i tremuges a la manera antiga, unes quadres amples i un baluard grandiós per encabir-hi els carros carregats de blat i les mules dels que anaven a moldre de tota la comarca a finals del segle XIX. Aquest és l'edifici que presenta, encara avui, un aspecte de farinera de tipus austro-húngar, de tres plantes amb grans finestrals rectangulars allargats en sentit vertical. L'accés a la fàbrica està constituït per una porta acabada en arc de mig punt en una tanca rematada per un frontó, encara que actualment ofereix un aspecte molt decadent. D'aquesta fàbrica prové un teler de tela metàl·lica que actualment es troba en un magatzem extern al Museu Nacional de Ciència i Tècnica. Segons informació oral (Josep Torrents, maig 1999), aquesta institució va pagar una persona perquè el muntés i el deixés en estat de funcionament.</p> | 08232-8 | Riba esquerra del riu de Bitlles, en un meandre just abans d'arribar a la Vila | <p>El 27 d'abril de 1858 es va fer la concessió de l'aprofitament de les aigües del riu de Bitlles a Pere Valls i Rius. El 1872 tenia 59 telers mecànics per a teixir cotó i un petit taller per a recomposicions. El primer de maig de 1880 es féu el traspàs de la fàbrica de Pere Valls i Rius a Pere Valls i Casanovas. El 3 de juny de 1899 la fàbrica va ser comprada per Josep Calvet (pare del periodista i escriptor Gaziel) el qual va deixar escrit com era la fàbrica en el moment de la seva infantesa. L'any 1910 va haver-hi una denúncia de la sèquia de Torrelavit contra la bassa de la fàbrica. La seva localització, en una terrassa sobre el riu Bitlles, feia que els treballadors haguessin de travessar la riera per un senzill pont de fusta, avui desaparegut, que passava penjant, per la qual cosa, se'l coneixia popularment com 'el pont que belluga'. Aquest pont unia la fàbrica amb la vila. A partir de l'any 1916, la maquinària funcionava ja tota amb electricitat. Al mateix edifici d'aquesta fàbrica s'havia fet d'electricitat, a partir de l'aigua que provenia de la resclosa del Valls i que era conduïda fins a l'edifici pels ponts de turó. També se sap que en aquesta fàbrica s'hi havien fet balins de metall amb els quals jugaven els nois. Les rodes, el 1936, ja havien estat substituïdes per turbines. En aquesta mateixa data fabricava lones la societat Canut i Gràcia de Barcelona, empresa que dirigia a més, una altra fàbrica prop de la Pobla de Claramunt, de filatures a la Rata, dedicada a la fabricació de teixits de lona per camions, veles de carro i teles per balancins. Era una indústria important a la vila de Sant Pere, ja que posseïa molta maquinària i donava feina a un bon nombre d'homes i dones del poble. Els treballs que allí es feien consistien en el teixit i tenyit del fil. Aquest, venia primer de la Rata, però, en cremar-se aquesta indústria durant la guerra, després va portar-se de Manlleu, on els Canut i Gràcia havien construït una altra filatura. Aquest material arribava en unes troques i d'aquí es posava en unes debanadores. Tot seguit, es tenyia en una nau apartada, la tintoreria. Després, es posava a assecar en una nau, força airejada, que estava sobre mateix de la tintoreria. Allà hi havia unes barres travesseres d'uns 10 m. d'alçada, on es penjaven els fils. Tots aquests processos després ja van realitzar-se en màquines i per mitjà d'assecadors mecànics. Un cop el fil era sec, s'havien de fer els rodets i les bitlles pels telers. Les peces teixides s'aplegaven mecànicament. De vegades es teixien peces sense tenyir abans el fil, aleshores s'havia de tenyir després tota la peça sencera. Aquesta operació es feia en una mena de basses anomenades 'barques'. Es portaven a assecar també sobre la tintoreria, i com que eren peces de 50, de 80 i fins i tot de 100 m., era força laboriós, donat que també s'havien d'anar col·locant al damunt de les barres travesseres de l'assecador. També, al cap dels anys, aquest assecatge era mecànic. Un cop els tendals per a camions ja eren ben secs, calia apretar-los amb cera per tal que fossin impermeables. Només es feia aquesta operació amb les lones de camions i no es realitzava ni pels balancins ni per les veles de carro (aquest últim producte havia quedat ja arraconat en els darrers temps). Una màquina s'encarregava d'enrotllar les peces ben acabades, es posaven en bosses i el camió les venia a buscar per dur-les a Barcelona, concretament al Passeig de St. Joan (AAVV, 1991). La fàbrica del Valls va tancar el desembre del 1971, quan un seguit de fets calamitosos van dur-la a la ruïna: la fallida d'una comanda de lones per a tendes de campanya a Algèria al mateix temps que la crema accidental de la fàbrica que els Canut i Gràcia tenien a Manlleu (AAVV, 1991). També es varen rebre subvencions per a la reconversió industrial, amb el que es va accelerar el tancament. Per a la filmació de la sèrie televisiva 'La saga dels Rius' es van fer servir telers d'aquesta fàbrica.</p> | 41.4525000,1.6950100 | 391001 | 4589813 | 1869 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es va dedicar al tèxtil (entre d'altres produccions feien baietes per als molins paperers) i a molí fariner. S'hi va col·locar el primer generador elèctric del poble. També la fàbrica era coneguda al poble pel 'Molí d'En Valls' (GAZIEL, 1981: 136). El Ministerio de Fomento per 'Real Orden Nº 131 de la Gaceta de Madrid correspondiente al dia 11 de Mayo de 1858', ' Boletín Oficial de la provª de Barcelona ', nº 118 del dia 19 de Mayo de 1858 autoritza a D. Pedro Valls y Rius 'para que, sin perjuicio de los derechos de propiedad de cualquiera otro interesado, aproveche las aguas de la riera de San Pedro de Riudevitlles, en la provincia de Barcelona, como fuerza motriz de una fábrica que intenta construir en terreno de su propiedad, con sujeción a las condiciones siguientes : 1ª La presa se situará en el punto marcado en el plano; tendrá una altura de tres metros y será construída de mampostería ordinaria y sillería en los paramentos con un espesor de un metro y medio en la parte superior y cinco en la inferior/2ª El canal de conducción deberá estar abierto en túnel desde la presa hasta llegar al terreno del interesado, en el cual podrá ser descubierto./3ª Todas las aguas deberán devolverse al cauce de la riera, aguas arriba de la toma de la acequia de Terrasola./4ª Las obras se verificarán con arreglo al proyecto aprobado y bajo la inspección del ingeniero de la provincia.' Madrid 27 de Abril de 1858. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||
| 62768 | Casa Montal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montal | <p>INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XX | La planta baixa ha estat alterada per les instal·lacions d'una fleca | <p>Casa de planta baixa i pis amb pati posterior, fent cantonada. La façana conserva una bonica balconada amb dos finestrals amb marcs de formes corbes i decoració floral i un interessant coronament ondulat amb remat floral. Els extrems presenten cràters florals. El lateral dret de la casa conserva també els finestrals amb marcs corbes i decoració floral.</p> | 08232-45 | Pça. de les Eres, 3 | 41.4535900,1.7015300 | 391548 | 4589925 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62768-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62768-450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62768-451.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||
| 62805 | Barraca al Coll Guia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-coll-guia | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral Àngels Torrents, (març, 1999), Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Els exteriors es troben força plens de brutícia | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes, culminada per una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneix com 'el barret'. L'entrada, que presenta una obertura de petites dimensions, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda i orientada al sud-est, presentant un muret o paravents que protegeix l'entrada de l'aire del nord.</p> | 08232-82 | Prop del coll Guia | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, els quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4614600,1.6899700 | 390595 | 4590814 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62805-foto-08232-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62805-foto-08232-82-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||
| 62807 | Barraca del Vermell II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vermell-ii | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral (Pere Marra, juny 1999).</p> | XIX-XX | Presenta desperfectes | <p>Barraca circular de petites dimensions feta de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneguda com 'el barret'. L'entrada, petita, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda, sobre la qual hi ha una línia de falsos travessos, presentant un paravent que la protegeix dels vents. D'altra banda hi ha, a més a més, un marge darrera la barraca el qual també està construït col·locant les pedres com a falsos travessos.</p> | 08232-84 | Prop del camí que baixava del Pla del Corral Nou fins la font de Turró | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer de vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p> | 41.4655700,1.6910700 | 390694 | 4591269 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-84.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-841.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||
| 62809 | Barraca del Martí Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-marti-ribas | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, (juny 1999).</p> | XIX-XX | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana coneguda com 'el barret'. L'entrada, la qual presenta una obertura de petites dimensions, és orientada al sud-est i presenta un muret o paravents que la protegeix de l'entrada de l'aire del nord.</p> | 08232-86 | Prop del camí del Pla del Corral Nou | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4659700,1.6995300 | 391401 | 4591302 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-86.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-861.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||
| 62834 | Barraca del MartÍ Ribas II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-marti-ribas-ii | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Ja està molt oculta per la bardissa, cosa que fa preveure una desaparició a curt o mitjà termini. | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes i culminada en una coberta de terra, on arrelen plantes com lliris, que li donen consistència i impermeabilitat. L'obertura a l'exterior consisteix en la porta d'entrada, la qual té la llinda feta amb una pedra plana. Està orientada a l'Est, i mig menjada per les bardisses.</p> | 08232-111 | Prop del Mas Isard | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4659800,1.6990200 | 391359 | 4591304 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-1110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-1111.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||
| 62759 | Cal Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. HISTÒRIA... (1995). 'Història gràfica de St. Pere'. Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XIV-XIX | <p>Edifici entre mitgeres, compost de planta baixa, pis i golfes. La planta baixa pertany a una casa gòtica amb dues portes, una, de mig punt amb dovelles i brancals fets de pedra de turó per a circulació de persones i l'altre, per a bestiar i carruatges, amb un arc escarser amb dovelles i brancals de pedra de turó. A la primera planta hi ha tres obertures amb llinda plana a l'exterior, dues donen a un balcó i la tercera a un altre. Al segon pis hi ha una obertura amb coberta d'arc de mig punt, que dóna accés a les golfes. La façana està coronada per una balustrada correguda de ceràmica. També és de ceràmica el canaló de desguàs, que creua la façana. Aquests dos elements cal datar-los a finals del segle XIX o inicis del present. A l'interior no es veuen, a simple vista, rastres de la distribució primitiva de la casa. Es conserva mobiliari datable en el segle XIX, com un llit i còmoda fernandins, encara que destaca un conjunt d'arques de núvia i nuvi de diversa època distribuïdes per tot l'edifici, alguna d'estil barroc. També es troba dins l'edifici una col·lecció d'estris agrícoles, una altra d'útils domèstics destacant una petita col·lecció de recipients de vidre, amb porrons i gerres. A destacar un cullerot per a repartir la Sopa dels Pobres i una col·lecció dels ramells decoratius que repartien al ball de la Festa Major. També hi ha un lot de ceràmica provinent de Sant Llorenç d'Hortons. De tota manera, la col·lecció més important que hi ha a la casa consisteix en l'arxiu de documents que s'inicia al segle XIII i en la que s'hi troba una pàgina de cantoral d'aquell segle.</p> | 08232-36 | Plaça. Església, 5 | <p>Encara que existeix la tradició al poble de que la casa va formar part del Priorat i que la família conserva al seu arxiu particular documents del segle XIII, les estructures visibles de l'edifici són, majoritàriament del XIX i XX, tret de les portes. El que sí que se sap amb certesa és que va ser la seu de l'antiga Universitat,segons documentació del segle XVII. (HISTÒRIA, 1995).</p> | 41.4540800,1.7027900 | 391654 | 4589978 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62759-36.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62759-360.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Eclecticisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | La porta està inclosa a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 93|98|102|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||
| 87661 | Mola de la plaça del Paper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-la-placa-del-paper | XVIII-XX | <p>Mola commemorativa col·locada en un extrem de la plaça del Paper. Està col·locada de forma vertical i a la part frontal hi consta 'Plaça del Paper 1998'.</p> | 08232-155 | Plaça del Paper | 41.4523100,1.7013700 | 391532 | 4589784 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87661-20190918161405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||
| 62747 | Cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-0 | <p>CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVI-XX | <p>Antiga casa pairal. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana principal destaca un bonic portal de mig punt de grans dovelles de pedra. A la dovella central hi ha un escut on es representa el sol, simbolitzant el cognom dels seus antics propietaris, els Miquel del Solà. Al pis s'obren tres finestres amb balcó i a les golfes sengles ulls de bou, el central simulat utilitzant pintura. La casa va ser restaurada completament l'any 1900, pel propietari J. Soler, per la qual cosa, la major part de les estructures internes (paviments i parets de la primera planta inclosos) són d'aquesta època, així com les façanes vistes. A la planta baixa té un celler i un cup, en el que anteriorment havia estat una zona d'habitatge. Sota la planta baixa surt una mina que arriba fins el primer plataner de la plaça de les Eres. A la façana sud hi havia un rellotge de sol, que actualment no es pot veure perquè està tapat per una planta. El cos principal té un seguit d'edificacions annexes utilitzades per a tasques agrícoles. La majoria deuen ser de la reforma del 1900 encara que hi ha alguna edificació anterior com una torre que s'ha identificat amb el baluard carlí, al qual fan referència els documents d'aquella guerra. També hi ha restes de dos safareigs, un a l'entrada i l'altre a l'hort. Té un jardí amb pèrgola i amb un cedre, bambú, llimoners, nesprers, etc.. En una de les casetes annexes hi ha una banyera antiga. Entre les edificacions es conserven les dues rodes d'una mola de blat.</p> | 08232-24 | Plaça de les Eres, núm. 6 | <p>Va ser propietat de la família Miquel del Solà fins l'any 1900 en que va ser adquirida per Joan Soler. La família Soler va ser propietària uns 50 anys fins que va ser adquirida per la família Munné.</p> | 41.4531900,1.7009800 | 391501 | 4589882 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-241.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En un dels carreus de la cantonada dreta de la façana principal hi ha inscrita la data '1704'. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||
| 62746 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-12 | <p>HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular. La façana principal dóna a la plaça de les Eres, les restants al carrer del Trull, al carrer de l'Hospital i a un pati. Això fa que l'edifici sigui gairebé exempt, tenint l'únic contacte amb una casa de la plaça. La coberta és a dues aigües rematada per un campanile de ferro forjat. La planta baixa està dividida entre l'antic consultori, ara amb usos esporàdics de sala d'exposicions i un magatzem. La característica d'aquest espai són els arcs de totxo que suporten l'edificació. Altres espais de l'edifici propers a aquest són el vestíbul amb la escala que accedeix als diversos nivells i uns lavabos. A l'entresol trobem diverses dependències municipals com els despatxos dels tècnics, del vigilant, i de l'assistent social. A més tot un seguit de sales de reunions, una d'elles ocupada per el club de Rol i un petit lavabo. Totes les dependències reben llum i ventilació natural. Al pis principal trobem les estances ocupades per l'Alcalde, la sala de plens, el despatx del Secretari, un petit lavabo, l'oficina d'atenció al públic i l'arxiu amb un volum important de documentació que s'inicia a la segona meitat del segle XIX. Les golfes serveixen tan sols com a magatzem per a diverses publicacions, i és on està situat el rellotge, que presideix la façana, datable cap el 1914 encara que ja n'hi havia un el 1870. També és aquí per on s'accedeix al campanar. La façana principal està orientada a migdia on destaquen els tres grans balcons del pis principal, on s'hissen les banderes i l'entrada, flanquejada per les finestres de l'entresol. L'edifici està coronat per una cornisa ondulada que engloba el rellotge i fa de base al campanar. Les dependències disposen de calefacció, i la seva mala distribució fa que l'activitat es concentri en un espai clarament insuficient mentre que el restant quedi poc utilitzat. A la part de llevant es troba un petit pati al qual s'accedeix des del carrer de l'Hospital. Queda entremig de l'Ajuntament i l'antic Hospital i actualment és un magatzem per a alguns vehicles municipals. (TORRENTS, 1996)</p> | 08232-23 | Plaça de les Eres, 1 | <p>L'edifici que hostatja l'Ajuntament va ser construït a mitjans dels segle passat. En un document conservat al arxiu municipal i datat al 1853(?), es fa referència a una provisió de fons, 1000 pessetes, per continuar les obres. Sembla que l'execució de l'obra va ser molt lenta. El precedent històricament anterior va ser l'antiga Universitat que es trobava a Cal Rafeques, a la plaça de l'Església, segons documentació del segle XVII. El 30 de setembre del 1868 els revolucionaris van incendiar l'edifici a la vegada que van fer aparèixer un pasquí que literalment va dir: 'Viva prim: viva la Libertad: abajo el huerto rectoral y hágase una plaza nacional. Unos ciudadanos'. L'edifici va ser reformat l'any 1915 (HISTÒRIA, 1995).</p> | 41.4535967,1.7017710 | 391568 | 4589926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-230.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||
| 87657 | Font de la plaça de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-eres-0 | XX | <p>Font urbana encastada a la façana de l'edifici de l'ajuntament. Està formada per una aixeta metàl·lica i una pica de pedra a sota. Està tota revestida i emmarcada amb rajola ceràmica amb motius decoratius; amb l'escut municipal al centre i florals a la vora. </p> | 08232-151 | Plaça de les Eres, 1 | 41.4535200,1.7017400 | 391565 | 4589917 | 1981 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ignasi Mayolas | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||
| 62804 | Plaça de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-eres | <p>AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p> | XVI-XX | <p>Centre radial d'on parteixen el camí de Sant Quintí, avui carrer del mateix nom, el carrer Major (antiga entrada de la Vila), el carrer del Trull, el carrer Pirineus (antiga carretera vella o camí dels morts, en direcció a Sant Jeroni), el carrer Nou i el carrer Montseny (abans Darrere el Rec), que segueix el curs del Rec per darrere les eixides de les cases del carrer Major, en direcció al Camí de Baix (antic camí de Vilafranca a Piera). Al seu centre, s'aixequen plàtans plantats segons acord de l'Ajuntament de 29 de gener de 1882. Aquests arbres abans feien ombra a la font que hi havia, avui desapareguda. Està presidida per dos edificis principals, l'Ajuntament, bastit al segle XIX, i Cal Soler, casa pairal del segle XVI, així com d'altres edificacions d'interès.</p> | 08232-81 | Plaça de les Eres | <p>Localitzada davant el portal del mateix nom que donava accés al carrer Major. Aquest portal, juntament amb el de Baix, eren els dos punts d'accés a la Vila (HISTÒRIA, 1995). Aquí es situaven les Eres del Comú, després convertides en plaça del mateix nom, on es troba la Casa de la Vila, Cal Soler i la casa de la senyora Montal, entre d'altres. Aquest lloc constitueix durant el segle XVIII, i propiciat per l'expansió econòmica de l' indústria paperera, el centre del creixement radial del nucli urbà. Així, durant aquest mateix segle parteixen fins als afores el carrer Nou, el carrer del Trull i el carrer de Sant Quintí (TORRENTS, 1993: 36). Al ser una de les places significatives de Sant Pere, el nom ha anat canviant: el 1875 es deia de les Eres o Nova (Arxiu Municipal, 5 d'abril de 1875); el 1911 rebia el nom de plaça Nova; cap al 1930 es deia de Jordi Zulueta, polític de l'època; després de l'última guerra civil, passà a dir-se oficialment 'Plaza del Generalísimo Franco'. La gent, però, continuava nomenant-la plaça de les Eres, nom que s'instituí de manera oficial amb la vinguda de la democràcia (HISTÒRIA, 1995).</p> | 41.4534800,1.7016900 | 391561 | 4589913 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62804-81.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62804-810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62804-811.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Des de dins de cal Soler surt una mina que va fins als primers arbres. | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||
| 62770 | Sopa dels Pobres / Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sopa-dels-pobres-carnestoltes | <p>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Vol. III. Barcelona. Edit. Salvat. PUJOL, F. AMADES, J. (1936). Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Del Cançoner popular de Catalunya, vol. I, Dansa. Barcelona. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p> | XIX | Ha canviat el destí del àpat, l'hora de celebració i altres detalls del contingut primitiu de la festa. | <p>La sopa consisteix en un brou de verdures i hortalisses amb carn diversa. Abans es servia en calderes d'aram portades per homes que les agafaven amb unes barres de ferro, amb cullerots també d'aram i mànec de ferro, servint aquest com a mesura de la ració. Per tradició oral se sap que al començament d'aquest segle el servien les dones, vestides de gala per a l'ocasió. La sopa s'acompanyava de pa i de vi, que s'oferia a veure en un porró de grans dimensions, que mai agafaven amb la mà els pobres. En origen, es feia el dimarts de Carnestoltes al matí i es servia exclusivament als pobres de solemnitat, que es disposaven en rengles esperant el menjar. Avui es fa de cara a la nit i es serveix a tothom, tenint un caire festiu. L'àpat col·lectiu i en comú es una de les notes típiques del costumari de carnestoltes (AMADES, 19, II: 159 i s.). Aquesta manifestació festiva està inserida en un conjunt d'altres, i totes juntes formen part de les festes de Carnaval. Així, avui es porten a terme les següents: divendres, arribada del Carnestoltes i concurs de disfresses i carrosses; dissabte (a càrrec del Centre Cultural i Recreatiu) comparsa infantil (iniciada als '70) i ball de disfresses a la nit; dimarts, la Sopa dels Pobres; dimecres, enterrament de la Sardina (crema del ninot). Un costum de Carnaval consistia en que els nois de Sant Pere anaven a Carme, mentre que els d'aquella localitat ho feien a l'inrevés. Fins a la Guerra Civil era tradició del dimarts de Carnaval el ball de les fàbriques. Una orquestra anava de fàbrica en fàbrica i allà s'organitzaven els balls. Aquell dia tothom esperava l'arribada dels músics. També és costum la celebració del Dijous Gras, quan a fàbriques i escoles es feia el berenar.</p> | 08232-47 | Plaça de l'Església. | <p>La sopa dels pobres és una tradició molt antiga. Aquests àpats comunitaris tenen a veure, probablement, amb ritus de fertilitat i de vegades també van lligats als ritus del traspàs. A Sant Pere de Riudebitlles aquests ritus ja estan documentats als llibres d'enterraments dels anys 1611 al 1701 i des del 1700 fins al 1750; era costum entre les famílies benestants oferir pa, coca o panellets als assistents al final de l'enterrament o de la novena pel difunt (TORRENTS, 1993, inèdit: 50-51). De tota manera, el primer document escrit que coneixem que parla específicament de la sopa dels pobres, tracta d'un acord de l'Ajuntament del 27 de febrer de 1870, en el que es parla de la Comissió de Calderes per la sopa que es dóna tots els anys per Carnaval. La tradició oral recollida ens parla de que antigament les senyores de Sant Pere feien una sopa per als pobres de solemnitat que acudien de tota la contrada i més enllà; la feien en determinades cases pudents, i la servien les senyores vestides amb les seves millors gales. Solien posar-se vestits de color negre protegides amb magnífics davantals amb puntes. Més endavant, cada barri feia una olla diferent: hi havia molta competència per veure qui la feia més bona. A més a més del menjar, es llogava una orquestra que anava a cercar les diferents olles tot fent una cercavila. Després d'anys de no celebrar-se, el 1984 es va recuperar dins les Festes de Carnaval. La sopa es fa de cara a la nit i es serveix a tothom a la plaça de l'Església. És un acte molt popular. Aquesta sopa es fa el dimecres de Carnaval. Una altra manifestació festiva era la crema a la plaça de l'església del Carnaval (es conserva un ganxo llarg de ferro a la cantonada esquerra de la portalada d'accés al temple). Abans el Carnestoltes, que era vestit en algunes cases, era traslladat a llom d'un ruc fins a la plaça. Molts anys l'han vestit les dones. Resulta molt eloqüent la transcripció d'un document del 1869, en el que el rector d'aleshores, Joan Ollé, descriu els fets ocorreguts (es pot llegir a l'apartat d'observacions). Una altra dada interessant és la de la recopilació publicada per Francesc Pujol i Joan Amades el 1936, en la que es recullen dues danses de caràcter carnavalesc que es ballaven, o es tenia encara constància de que s'havien dansat al poble de Sant Pere. Aquestes danses eren: 1, el 'Ball de cançons', ball carnavalesc fet al so de cançons populars cantades. En general, per aquest ball eren preferides les cançons d'aire alegre i de lletra satírica. La dansa solia començar amb no molts concurrents i anava augmentant tal com s'acostava el Carnestoltes.' Els balladors, formant llargues corrues, seguien els carrers de la població, visitant els d'un carrer als d'un altre, barrejant-se, entaulant competències en el cant, segons les simpaties o rivalitats. El dia de Carnestoltes es reunien tots a la plaça més gran del poble i armaven un gran ball general, sempre rodó i al so de cançons cantades' (PUJOL, AMADES, 1936: 120-121). 2, el 'Dansot', aquest es feia al so de cançons populars. 'Els balladors formaven rodona, tan gran com convingués, agafats de les mans; anaven voltant al ritme de les cançons i accionaven de tant en tant d'acord amb les accions indicades per la lletra que cantaven. Utilitzaven totes aquelles cançons de ritme escaient, però les més corrents eren 'El frare blanc', 'El rector de Cornellà', 'Mestre Joan', i d'altres de caient grotesc i maliciós i de tonada viva i alegre (PUJOL, AMADES, 1936: 223-224). Cap d'aquestes danses es perpetuen a la memòria oral de la gent de Sant Pere de Riudebitlles, però no es estranya la seva existència. Joan Amades, segurament el seu compliador en aquest cas, era un bon coneixedor d'aquestes terres, doncs no s'han d'oblidar les llargues temporades que passava a la seva residència d'estiu al proper municipi de Sant Quintí de Mediona.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-1693968311508882783680255066599713744335750n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Un dels cullerots (que representava la mida de la ració, encara que es podia repetir) i el gran porró de vi de la Sopa dels Pobres es conservaven a cal Rafeques i cal Quadres respectivament. Lamentablement, el porró de cal Quadres avui ha desaparegut. Es conserva un document on es descriuen els fets ocorreguts el dimecres de Carnaval de l'any 1869; la transcripció del document, en el que el rector d'aquella època, Joan Ollé, ho relata, és la següent: 'En el dia 9 de febrero dos sugetos disfrazados el uno de Obispo y el otro de Pbro. En paseo estuvieron en el salón de baile por la noche. El primero según voz pública era Domingo Olivella propietario y el segundo era Antonio Lluch, secretario interino de la población. El dia 10, noche de Ceniza, el pueblo quedó escandalizado al ver la comparsa impía compuesta de un dizfraz de Obispo, dos de Cura y uno de monja, yendo delante el carnaval encima de un borrico. El primero, según declaración propia ante mí y D. Simeón Llobet, era el zapatero Ramón Canals: los otros dos según se dijo, eran el papelero llamado Sebastián y el Antonio Lluch, y el último el hijo mayor del panadero Magín Canals...' A las 10 y media de aquella misma noche se pegó fuego a las puertas de esta Iglesia Parroquial... Se logró estinguir aquel fuego que podía ser de fatales resultados...' (Llibre Major, sense paginar. Arxiu Parroquial de SPR) (TORRENTS, 1993, inèdit). | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||
| 62754 | Església de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-riudebitlles | <p>A.A.V.V: (1989) Sant Pere de Riudebitlles-segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles. BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. CRUAÑES, E. (1980) 'Esglèsies romàquies del Penedès' DOCUMENTS .. (s/d) Documents relatius a la capella de Santo Domingo, (ss. XVIII-XIX) INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. LLORACH (1978) El Penedès durant el període romànic', Vilafranca. MORGADES, J.B. (1994) 'Tot imaginant la nostra història', Sant Pere de Riudebitlles, TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Texto mecanografiado. Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral Mn. Lluís Bonet, maig 1999</p> | XII-XIX | <p>L'edifici actual de l'església és d'una sola nau amb absis poligonal i capelles laterals per damunt de les quals s'aixeca una galeria. La volta és escarsera amb arcs apuntats, probablement del segle XVI. La nau va ser ampliada el 1650. L'església només conserva algunes restes romàniques i gòtiques en el frontis i la nau. Destaca la portalada romànica d'arc de punt rodó sense timpà i amb triple arquivolta i sengles parells de columnes i capitells a banda i banda, A l'intradós de l'arquivolta exterior hi ha un relleu que representa Sant Pere, de mig cos, amb els seus atributs i a la mà esquerra una planta de triple fulla que s'ha identificat o bé amb un trèvol (la Trinitat) o bé amb uns créixens (d'on provindria segons algunes teories el topònim Bitlles). A l'extradós es presenta un altre baixrelleu amb l'Agnus Dei. L'exterior de les arquivoltes presenta una decoració en relleu de motius vegetals i geomètrics. Una línia d'impostos amb decoració d'escaquer marca la unió de la volta amb les columnes. El capitell original del costat esquerre presenta una decoració de cordons entrellaçats i palmetes de tres fulles. Aquest cantó de la portalada va ser restaurat l'any 1909, en una intervenció finançada per Josep Canals i Albert (1847-1923). Aquest era fill del forner de cal 'Blanco' i va fer fortuna a l'Argentina. (MORGADES, 1994). Els capitells del costat dret són de tradició coríntia amb fulles d'acant. Al costat de cada capitell hi ha una decoració animal, vegetal i geomètrica. Al de la dreta hi ha, en cadascun d'ells un cercle amb una estrella inscrita conjuntament amb una parella d'aus, en el primer, i amb un quadrúpede pasturant en l'altre. En el que es conserva, a la part esquerra, hi ha un lleó passant i dos ocells picotejant. Al coronament de la façana, sobresortint, hi ha una escultura que representa la part davantera d'un animal fabulós. La resta de la façana no presenta cap més ornamentació, tret d'un senzill rosetó a mitja alçada i un ull de bou al capdamunt. A la cantonada esquerra de la façana hi ha una inscripció sobre pedra de gres que diu 'A.D.S. 1778 LA DEVOCIO / DE EST POBLE REEDIFIC / PART DE EST S.T. ESEN / PT P. VEREMUDO MORLIUS'. A la rectoria es conserva una inscripció repicada que s'inicia amb 'SE COMENSA ..'. Per llegir la resta caldria fer un calc. Els panys laterals de l'absis van ésser decorats el 1964 amb pintures al fresc policromades del pintor i dissenyador Llucià Navarro i Rodón. El decorador va ser Jordi Cantó i l'escultor Tomàs Bel. Al cor hi ha un orgue d'Alberdi, dels primers anys del segle, que actualment no funciona. Al mur nord es pot apreciar el lloc on hi havia una antiga capella enderrocada el 1736, que ocupava l'espai del carrer actual. La capella del Santíssim, d'estil neogòtic, va ser feta l'any 1888 sobre antigues dependències de la rectoria pel Mestre Miquel, de Sant Pere. El campanar, independent de l'església, és de planta octogonal i està coronat amb una balustrada. Antigament s'hi accedia pel passatge del Priorat - en l'actualitat el Corronet -, que comunicava la plaça del temple amb el pati del mossèn.</p> | 08232-31 | Plaça de l'Església, s/n | <p>L'església correspon a la de l'antic Priorat benedictí fundat abans de l'any 1026, encara que les restes més antigues de l'actual semblen correspondre al segle XII, amb reformes dels segles XVII, XVIII i XIX. Al Cartulari de Sant Cugat es pot llegir la primera referència documental on es cita segurament aquesta església, dedicada a Santa Maria i Sant Pere, datada el febrer del 917, i diu '...prope auro annolia, vel rio de Birlas, ubi ecclesia sita est in onore Sancte Maria et Sancti Petri'. El 1331, es sap que existia una comunitat religiosa en el Priorat de Sant Pere, composta de quatre monjos sota la supervisió d'un prior. L'any 1346, essent prior Nicolau, aleshores també Cardenal, els veïns van voler que a càrrec seu es pagués una campana, un guarda a l'església, així com el manteniment de l'edifici i ornaments, entre d'altres coses. Després de pledejar es va arribar al compromís que les campanes les havien de fer i pujar al campanar els mateixos veïns; els ornats, els sagristans; també els veïns havien de pagar el salari de la guarda de l'església, i el prior, el menjar. A més a més d'aquestes càrregues econòmiques, de les obres de l'església i el Pont, els parroquians havien de pagar els materials (s/d, Documents relatius a la capella de Santo Domingo, ss. XVIII-XIX). El 1406, Don Pedro de Luna, després papa Benet XIII, va ser prior d'aquesta comunitat, amb una desgraciada gestió que va empobrir considerablement el priorat. El 1632, l'església devia resultar petita, doncs els santperencs van sol·licitar a l'abat suport econòmic per ampliar-la, en funció de l'antic acord del segle XIV, però no ho van aconseguir. De moment no se sap qui va pagar finalment les obres, però, el 13 de gener del 1650, s'adjudicaren les obres d'ampliació de la nau eclesial romànica. Restes d'elements gòtics encara visibles, indiquen que aquesta no era la primera ampliació. L'església, ara parroquial, fou reedificada entre el 1778 i el 1780, afegint elements d'estil barroc. El 1802, la parròquia va començar a ser regida per capellans del bisbat i no per monjos de Montserrat. El 1888 s'inicien les obres de la nova capella del Santíssim, obra d'estil neogòtic, manada fer per Mossèn Otzet (enterrat en aquest lloc). Aquesta ocupa una antiga construcció rectoral just al costat de l'església i el campanar. Es conserven part dels plànols originals, obra del mestre Miquel, de Sant Pere, continuador d'una antiga nissaga de mestres d'obres. Les portes metàl·liques d'aquesta capella, també d'estil neogòtic, les va pagar mossèn Aleix Prats i Mas. Com a d'altres llocs, també aquesta església va patir un incendi l'any 1936. Segons l'inventari del tresor artístic de les parròquies de la diòcesi de Barcelona de l'any 1926 hi havia tres altars dedicats respectivament a Santa Margarida, d'estil neoclàssic, a Sant Josep, d'estil barroc i al Sant Crist, d'estil rococó, a més de l'altar major, d'estil neoclàssic, datat del 1804. En referència a la rectoria, cal dir que arrel de la desamortització de Mendizabal es va obrir un procés de venda d'aquesta com a propietat de l'orde benedictina. En un expedient obert amb ocasió del plet plantejat per l'Ajuntament sobre la propietat de la casa i hort del rector, es donà a l'any 1822 amb certa precisió la situació de la casa rectoral: '.. La casa rectoral con su huerto que se halla edificada (..) en el lado de su iglesia parroquial linda (..) por oriente y mediodía con la calle mayor, a poniente con el cementerio común, y por cierzo con el edificio de su iglesia parroquial..'. En una nota marginal de l'expedient es diu que a l'arxiu de Montserrat hi ha el títol de propietat de la casa i que no hi ha raó per considerar-la propietat del poble. Finalment, en el període 1863-1867 es va procedir a la reparació de la rectoria. Pel que respecta a l'hort del mossèn, hi ha fotografies antigues del pati amb arcades. Amb motiu de l'asfaltat dels carrers, aquests es van eixamplar fent més petit l'esmentat hort.</p> | 41.4538000,1.7032900 | 391695 | 4589947 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62754-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62754-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62754-311.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Rococó|Contemporani|Neoclàssic|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA-J.M. Huélamo | Sota aquests edificis i, especialment, sota l'hort del rector és molt possible l'existència de sediment arqueològic imprescindible per a conèixer l'origen de la població de Sant Pere, ja que el Priorat ha de trobar-se en aquesta porció de terreny. També es conserva a la rectoria una pintura a l'oli amb el cap de la verge Dolorosa datat de l'any 1799. Al voltant del cap hi ha els forats que indiquen els llocs per on s'encaixava la corona d'espines que s'hi col·locava el Dijous Sant. | 92|93|94|96|97|98|99|116|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||
| 62840 | Làpida de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>Aricle aparegut ala revista de la festa major</p> | <p>Làpida amb una inscripció ubicada a la part baixa de la paret central exterior de l'absis de l'església de Sant Pere. La inscripció diu: 'SE COMENSA LA/PNT OBRA SENT IU/RATS NO(?)FERRER/IACME ROMEU IACINTO/ESTEVE 1630(50)</p> | 08232-117 | Plaça de l'Església, s/n | <p>La inscripció fa referència a les obres iniciades a mitjans del segle XVII per engrandir l'església. Els noms que apareixen són els jurats representants del poble. Amb aquestes obres es va allargar l'edifici. El fet que apareguin els noms dels càrrecs muncipals pot fer referència a que el Bisbat no va donar suport econòmic a dites obres i es tracta d'una actuació directa del municipi.</p> | 41.4538200,1.7033400 | 391699 | 4589949 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||||
| 62841 | Relleu de la portalada de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-la-portalada-de-lesglesia | <p>MORGADES, J.B. (1994) 'Tot imaginant la nostra història', Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XII-XIII | <p>L'element a remarcar en les figures escolpides que apareixen en la senzilla portalada de l'església és la presència de les fulles de la planta que dona nom al riu i per extensió al municipi. Es tractarien de decoracions vegetals i de la planta que la figura que representa a Sant Pere porta a la seva mà esquerra. El riu és conegut com Berilas o Birlas al segle X, Rivobirlas i Riobirllasen al segle XI, al segle XII ja era Rivo de Birle o Ridebirles d'on derivaria en l'actual Riudebitlles. 'Berila' seria una deformació de 'berula' que era el nom en llatí dels créixens.</p> | 08232-118 | Plaça de l'Església s/n | <p>L'església correspon a la de l'antic Priorat benedictí fundat abans de l'any 1026, encara que les restes més antigues de l'actual semblen correspondre al segle XII, amb reformes dels segles XVII, XVIII i XIX. Al Cartulari de Sant Cugat es pot llegir la primera referència documental on es cita segurament aquesta església, dedicada a Santa Maria i Sant Pere, datada el febrer del 917, i diu '...prope auro annolia, vel rio de Birlas, ubi ecclesia sita est in onore Sancte Maria et Sancti Petri'. El 1331, es sap que existia una comunitat religiosa en el Priorat de Sant Pere, composta de quatre monjos sota la supervisió d'un prior. L'any 1346, essent prior Nicolau, aleshores també Cardenal, els veïns van voler que a càrrec seu es pagués una campana, un guarda a l'església, així com el manteniment de l'edifici i ornaments, entre d'altres coses. Després de pledejar es va arribar al compromís que les campanes les havien de fer i pujar al campanar els mateixos veïns; els ornats, els sagristans; també els veïns havien de pagar el salari de la guarda de l'església, i el prior, el menjar. A més a més d'aquestes càrregues econòmiques, de les obres de l'església i el Pont, els parroquians havien de pagar els materials (s/d, Documents relatius a la capella de Santo Domingo, ss. XVIII-XIX). El 1406, Don Pedro de Luna, després papa Benet XIII, va ser prior d'aquesta comunitat, amb una desgraciada gestió que va empobrir considerablement el priorat. El 1632, l'església devia resultar petita, doncs els santperencs van sol·licitar a l'abat suport econòmic per ampliar-la, en funció de l'antic acord del segle XIV, però no ho van aconseguir. De moment no se sap qui va pagar finalment les obres, però, el 13 de gener del 1650, s'adjudicaren les obres d'ampliació de la nau eclesial romànica. Restes d'elements gòtics encara visibles, indiquen que aquesta no era la primera ampliació. L'església, ara parroquial, fou reedificada entre el 1778 i el 1780, afegint elements d'estil barroc. El 1802, la parròquia va començar a ser regida per capellans del bisbat i no per monjos de Montserrat. El 1888 s'inicien les obres de la nova capella del Santíssim, obra d'estil neogòtic, manada fer per Mossèn Otzet (enterrat en aquest lloc). Aquesta ocupa una antiga construcció rectoral just al costat de l'església i el campanar. Es conserven part dels plànols originals, obra del mestre Miquel, de Sant Pere, continuador d'una antiga nissaga de mestres d'obres. Les portes metàl·liques d'aquesta capella, també d'estil neogòtic, les va pagar mossèn Aleix Prats i Mas. Com a d'altres llocs, també aquesta església va patir un incendi l'any 1936. Segons l'inventari del tresor artístic de les parròquies de la diòcesi de Barcelona de l'any 1926 hi havia tres altars dedicats respectivament a Santa Margarida, d'estil neoclàssic, a Sant Josep, d'estil barroc i al Sant Crist, d'estil rococó, a més de l'altar major, d'estil neoclàssic, datat del 1804. En referència a la rectoria, cal dir que arrel de la desamortització de Mendizabal es va obrir un procés de venda d'aquesta com a propietat de l'orde benedictina. En un expedient obert amb ocasió del plet plantejat per l'Ajuntament sobre la propietat de la casa i hort del rector, es donà a l'any 1822 amb certa precisió la situació de la casa rectoral: '.. La casa rectoral con su huerto que se halla edificada (..) en el lado de su iglesia parroquial linda (..) por oriente y mediodía con la calle mayor, a poniente con el cementerio común, y por cierzo con el edificio de su iglesia parroquial..'. En una nota marginal de l'expedient es diu que a l'arxiu de Montserrat hi ha el títol de propietat de la casa i que no hi ha raó per considerar-la propietat del poble. Finalment, en el període 1863-1867 es va procedir a la reparació de la rectoria. Pel que respecta a l'hort del mossèn, hi ha fotografies antigues del pati amb arcades. Amb motiu de l'asfaltat dels carrers, aquests es van eixamplar fent més petit l'esmentat hort.</p> | 41.4538000,1.7032900 | 391695 | 4589947 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-1180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-1181.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 92|85 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||
| 62798 | Barraca de cal Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-carbona | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Enderrocada | <p>Barraca en estat ruïnós. Originalment, era circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneix com 'el barret'. L'entrada era una obertura de petites dimensiones, està coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda. La seva orientació és al sud-est, presentava un muret o paravents que la protegia del vent del nord.</p> | 08232-75 | Pla del Corral Nou | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer de vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4663900,1.6980500 | 391278 | 4591351 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62798-20191106140147.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||
| 62830 | Recer a la Vinya del Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recer-a-la-vinya-del-carbona | <p>Informació oral de Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Presenta desprendiments | <p>Espai a l'aire lliure constituït per dos marges de pedra seca que creen un espai arrecerat dels vents. Es tracta d'un tipus d'element arquitectònic que no arriba a necessitar teulada i que es fa col·locant les pedres que surten en fer els treballs agrícoles als camps.</p> | 08232-107 | Pla del Corral Nou | 41.4660000,1.6982200 | 391292 | 4591307 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1071.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||
| 87638 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-11 | XX | <p>Creu situada en una placeta entre el carrer de Sant Quintí i el carrer Barquies. És una estructura d'obra de planta quadrangular en gradació. A la part superior hi ha fixada una creu llatina de forja.</p> | 08232-147 | Pl. de la Creu de la Missió | <p>Va ser construïda per commemorar la Santa Missió de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87638-20190918160856.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||||
| 87658 | Font de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-4 | XX | <p>Font urbana adossada en un extrem de la façana de tramuntana de l'església de Sant Pere. Està constituïda per un pilar de coronament semicircular, al centre del qual hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica quadrangular de pedra. </p> | 08232-152 | Pl. de l'Església | 41.4539100,1.7030100 | 391672 | 4589959 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||||
| 87637 | Cementiri de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-pere-de-riudebitlles | XIX-XX | <p>El cementiri de Sant Pere de Riudebitlles està situat al costat de la capella de Sant Jeroni. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una porta de ferro forjat coronada amb una creu, entre pilars de pedra carejada. A l'interior els nínxols es distribueixen als costats, amb un passadís en forma de creu que conflueix en la capella del fossar. Dins el recinte hi ha diversos xiprers centenaris.</p> | 08232-146 | Passatge Sant Jeroni, s/n | 41.4491600,1.6952700 | 391017 | 4589442 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87637-20190925125555.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||
| 62839 | Document del mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-del-millenari-0 | <p>Muntaner i Alsina, C.: (2011) Sant Pere de Riudebitlles-segle XVIII. Programa de Festa Major de 2011. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI | <p>Es tracta d'un pergamí de data 13 de març de 1011 i és una donació del terme que fan Guifré i la seva muller Guisla, senyors de lloc, al monestir de l'Illa Gallinària (Itàlia). Es tracta de la primer notícia que es té de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232-116 | Palau del Lloctinent. C/Comtes 2. Barcelona | 41.4555100,1.7028000 | 391657 | 4590137 | 1011 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||||
| 87630 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-3 | XIV-XX | <p>Carrer situat al nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. Segueix el traçat irregular característic de la disposició medieval del carrer, tot vorejant la part exterior del Palau dels Marquesos de Lió i seguint sota un pas cobert del mateix fins arribar al carrer Major. A banda del Palau, al carrer hi ha diverses cases d'interès, de tres nivells d'alçat i obertes amb portalades adovellades. </p> | 08232-139 | Nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles | 41.4536400,1.7037100 | 391730 | 4589928 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87630-20190918134652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87630-20190918142014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87630-20190918134322.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||
| 87631 | Carrer dels Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-quadres | XIV-XX | <p>Carrer situat al nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. Segueix el traçat irregular característic de la disposició medieval del carrer, tot delimitant el sector de ponent del mateix fins enllaçar amb el carrer Major. Conserva algunes cases antigues, de tres nivells d'alçat i portals de pedra treballada. </p> | 08232-140 | Nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles | 41.4539500,1.7024900 | 391628 | 4589964 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87631-20190918155909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87631-20190918160051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87631-20190918160243.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||
| 87632 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-26 | XIV-XX | <p>El carrer Major és el carrer principal del nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. Segueix el traçat de disposició lineal, des de la plaça de les Eres fins al Palau dels Marquesos de Lió. Està format per cases entre mitgeres situades a banda i banda del carrer, de tres nivells d'alçat i algunes d'elles obertes amb portalades de pedra treballada. </p> | 08232-141 | Nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles | 41.4534600,1.7029700 | 391668 | 4589909 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87632-20190918132519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87632-20190918132817.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||
| 87639 | El Corronet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corronet | XIV-XX | <p>El Corronet és un carreró sinuós que comunica la plaça de l'església i el carrer Major. Les cases que el configuren són de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Dues d'elles presenten grans portals d'arc de mig punt adovellat, així com carreus a la planta baixa. </p> | 08232-148 | Nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles | 41.4537100,1.7029700 | 391668 | 4589937 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87639-20190918155454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87639-20190918155537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87639-20190918155545.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | |||||||||
| 62764 | Roda hidràulica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roda-hidraulica | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XX | <p>Roda de fusta procedent de cal Ton del Pere. Es tracta d'una roda hidràulica vertical de calaixos, té un eix vertical amb 10 radis. Utilitzada per a moure les màquines de fer paper gràcies al salt d'aigua procedent del rec de la Vila. Es va fabricar a la part posterior de l'edifici de cal Xarret cap als anys 1940, però no es va utilitzar. </p> | 08232-41 | Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (Terrassa) | <p>Es va fabricar per a la dècada dels anys 1940 - 1950 per a cal Ròmul (informació oral d'Antoni Freixas i Josep Torrents, maig 1999). Va ser un dels últims grans treballs que van fer els Freixas, fusters molt antics a Sant Pere, amb l'avi Magí al cap, pels molins paperers. Aquesta roda no arribà ni a posar-se, de manera que durant molts anys es pogué veure darrere les naus noves (AAVV, 1991) fins el 1993, moment en que la van donar al Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Terrassa. Aquest tipus de roda era ja conegut a l'època romana, però el seu ús es va difondre àmpliament coincidint amb l'expansió de nous sectors manufacturers com ara el paperer i el tèxtil.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 1940/50 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62764-foto-08232-41-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-05-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Magí Freixas i família | Es troba al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||
| 62801 | Creu de cristall de roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cristall-de-roca | <p>DALMASES, N.; MONTOBBIO MARTORELL, 'Anònim. 221. Creu processional' Thesaurus. Catàleg de l'exposició. Museu Diocesà de Barcelona. HUÉLAMO GABALDÓN, J.M. (1993) 'La producción de vidrio soplado en las comarcas de Barcelona desde la Edad Media hasta los comienzos del siglo XX. Revisión bibliográfica y trabajo de campo'. Fundació la Caixa. Document mecanografiat.</p> | XIII-XIV | Manquen diverses peces de cristall als braços i algun remat de la creu; tot això ha estat substituït per làmines de ferro | <p>Creu de cristall de roca realitzada a base de tallar el cristall formant peces prismàtiques de mides i geometria diversa: quadrangulars als extrems i centre de la creu, i ovoide i rectangular als braços, rematats per tres petits dodecàedres. L'ànima de la creu està formada per dues varetes de metall d'uns tres mil·límetres de diàmetre, encreuades, en les quals s'hi encasten les peces de quars. La magolla de la creu és d'aram daurat i està formada per dos quarts d'esfera acoblats, similars als que apareixen en creus d'argent de la primeria del segle XIV. Presenta decoració de traça gòtica i no se sap si és de factura catalana o llemosina.</p> | 08232-78 | Museu Diocesà de Barcelona | <p>Les creus de cristall de roca foren força freqüents a Catalunya, als segles XIII i XIV, encara que resten molt mal conegudes. Les peces de cristall es tallaven a l'Àsia Menor i foren distribuïdes pel comerç venecià. L'arxiu parroquial no dóna indicació de la procedència concreta de la creu, si era del temple, del Priorat o bé va ser una donació concreta. En la visita pastoral del bisbe Francesc Clemente i Sapera de l'any 1414 apareix la cita 'Item visitavit vestimenta sacerdotalia: duos calices et custodiam argenteos atque crucem cristallinam, libros..'. Així mateix en la visita pastoral del bisbe Jaume Català i Albosa de l'any 1891es parla de 'una cruz procesional, una de plata, otra de metal y una de cristal para los párvulos', la qual cosa confirmaria la notícia de que servien per a l'enterrament d'albats.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62801-sqs.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Taller català o llemosí | A la natura existeixen molts cossos cristal·litzats que tenen propietats característiques de duresa, color, transparència i que descomponen la llum del sol en els set colors de l'espectre, especialment, el quars cristal·litzat o cristall de roca. Des d'antic es va emprar aquest mineral per a l'ornamentació. El seu aspecte immaterial feia que el seu valor superés molts cops el de l'or i la plata. Plini, per exemple, afirma que està constituït per l'aigua de pluja i una mica de neu, pel que, escrivia, no guarda la calor i es útil per a contenir begudes fredes. Aquesta creença de que mantenia el fred, unida a la seva natural bellesa, el van convertir en una matèria molt apreciada, així, per exemple, va ser costum en l'antiguitat, entre els etíops, recobrir els seus morts amb fragmentes d'una matèria transparent dita 'hialos', que se suposa era cristall de roca, costum aquesta que sembla sobreviure en la d'acompanyar amb creus de cristall de roca els enterraments d'albats. A Europa hi va arribar ja en època romana i, posteriorment, a època medieval des del Pròxim Orient. En la fase medieval es va emprar el cristall de roca, a més de per a fer creus, per a vasos, reliquiaris, mànecs de ganivets, poms d'espases, etc.. Al segle XIV existia a París un important gremi de cristallers, o sigui gravadors de cristall de roca. De tota manera, el moment de màxim esplendor es dóna a la Itàlia renaixentista, moment del que coneixem artistes com Valerio Vicutino o Giovanni Bernardi (HUÉLAMO, 1993: 14-16). | 93 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||
| 62849 | Font de dins del Molí Carol (Molí Cardús) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dins-del-moli-carol-moli-cardus | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Manca de manteniment | <p>Petita aixeta metàl·lica clavada a la pedra que dona accés a la mina. L'aigua raja sobre una pila de pedra adossada a la paret.</p> | 08232-126 | Molí Cardús | 41.4545000,1.7037200 | 391732 | 4590024 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62849-1260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62849-1261.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||
| 87625 | Barraca de Mirambé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mirambe | XIX | La coberta presenta deficiències. | <p>Barraca situada al peu d'un camí. És una construcció de planta rectangular amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la façana lateral. Feta de pedra i revestida amb morter de calç, presenta una porta amb llinda de fusta. A l'interior s'hi pot observar les bigues de fusta i l'encanyissat de la coberta.</p> | 08232-134 | Mirambé | 41.4673600,1.7076500 | 392082 | 4591447 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87625-20191120111441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87625-20191120111338.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 | ||||||||||
| 62786 | Plàtan de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-les-planes | <p>Informació oral Stefan Lismond, (abril 1999), Engràcia Montal, (juny 1999).</p> | XIX | <p>Exemplar de plàtan (Platanus hybrida). Pertany a la família de les platanàcies. Arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer els quaranta metres d'alçada, té la capçada ample i escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. És un excel·lent arbre d'ombra, molt comú en parcs i jardins i que suporta bé la pol·lució atmosfèrica.</p> | 08232-63 | Masia de Les Planes, Can Festís | <p>Seguint un costum molt estès al segle XIX, Magdalena Cuscó, antiga propietària de la casa, va plantar dos plataners cap a l'any 1875, aproximadament. Un d'ells el van tallar.</p> | 41.4573300,1.6844300 | 390126 | 4590362 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62786-630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62786-631.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Les arrels del plàtan van malmetre una antiga derivació del rec de Dalt, que passa als seus peus. | 2151 | 5.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml