Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64245 | Torre Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-roja | <p>AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 420-421. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p.20-21. NOGUÉS, J; CAMPUZANO, Ll. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Plaça de l'Església de Sant Pere. Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inèdita. CATALÀ ROCA, P. (1969). 'Antic palau comtal o castell de Vilamajor'. Els castells catalans. Vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 281-286. CORREA SALA, O. (2014). Pla Director de la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2014). Estudi històric del conjunt monumental format per l'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor i el seu campanar exempt. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 69. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2012). 'La Torre Roja de Vilamajor: la torre que va veure néixer el rei Alfons'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 2 (gener 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-25. HERRERO i BARÓ, H. (2013). Informe: Atorgament de l'honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l'il·lustre senyor Pompeu Fabra i Poch. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. MARTI BONET, J.M. [et al.] (1981) 'Vallès Oriental'. Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vol. I/1. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona: Akribos, p. 299-306. MASAGUÉ i TORNÉ, J.Mª (2003). 'L'església de Sant Pere de Vilamajor'. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 27-38. VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: ed. Ausa, p.110.</p> | XI | <p>La Torre Roja és una edificació exempta de l'actual església parroquial de Sant Pere de Vilamajor, situada al davant de l'extrem sud-est de la mateixa. Formava part del desaparegut temple romànic. El seu nom prové de les pedres vermelloses de gres del Figaró. Es tracta d'una torre romànica d'estil llombard, construïda al segle XI. És de planta quadrada i consta d'un cos basamental de dos pisos, d'un coronament amb dos pisos més, cobert amb un terrat. Presenta una línia d'imposta, situada entre la planta segona i la tercera, amb arcuacions cegues i dents de serra. El cos basamental és massís, i tan sols s'hi obren tres espitlleres, a la banda sud i una a la oest. Presenta a la cara nord una porta adovellada d'arc de mig punt. El coronament és obert amb finestres geminades d'arc de mig punt. A la planta segona s'hi obre el primer cos d'obertures, les quals es repeteixen en els quatre punts cardinals. Està format per finestres geminades d'arcs de mig punt, amb el mainell compost per dues columnes d'estil dòric, coronades amb capitells mensuliformes, decorats amb motius geomètrics. A la planta tercera, a les cares est i oest, s'hi obren finestres geminades similars a les de la planta inferior, tot i que la de la cara de llevant presenta una remodelació posterior en el mainell. I les cares nord i sud presenten un sol arc, fet amb pedra granítica, corresponent a una reforma posterior, per tal de encabir-hi unes campanes més grans. L'última planta, la coberta, és un terrat transitable. Està coronada amb una cornisa de perfil esglaonat de maó, sobre la que hi ha una barana de merlets triangulars esglaonats, fets també amb maó. La façana sud presenta dos sobreeixidors. El parament de la torre és de carreus ben treballats, disposats en filades lineals i regulars, i les cantonades i obertures es troben emmarcades amb pedra. La factura del parament de la torre és contínua. Les seves mides aproximades són 25 m d'alçada i 6 m de llargada per cada costat de la façana. A l'interior de la torre s'hi accedeix a través d'una porta adovellada d'arc de mig punt. La planta d'accés es troba coberta per una volta de canó de mig punt de pedra, amb una petita obertura rectangular emprada per a pujar i baixar els contrapesos de la maquinària del rellotge del toc de campanes; presenta també altres obertures de la construcció de la cintra de la volta. Per sobre hi ha un espai de doble alçada, format per una volta de canó rebaixada de pedra, i construïda en sentit contrari a la de la planta accés. En aquest espai es troben les escales de pedra, que donen accés, en tres trams, a la primera planta. A les que s'hi accedeix per una porta, que es troba al costat oest del passadís de volta, similar a la d'entrada a la torre. A cada replà intermedi de l'escala hi ha una espitllera per tal d'il·luminar l'interior. Els murs de la meitat inferior del cos baix fan 1,6 m de gruix (superior a la resta), ja que es troba l'escala de pedra, i presenten les senyals de la bastida de la seva construcció. A la planta primera s'inicien unes escales de volta a la catalana ceràmica, que donen accés, en sis tramades, a la segona planta. Els murs interiors també presenten les senyals de la bastida de la seva construcció, i hi ha una espitllera a la cara la sud que il·lumina l'espai. Aquestes escales foren construïdes probablement l'any 1929, i substitueixen una antiga escala de cargol d'obra, de la que actualment només es conserva l'arrencada. I l'emmarcament en pedra del perfil rodó de l'antic pas fins al darrer tram d'escala. La volta de canó de mig punt també presenta l'obertura rectangular emprada per a pujar i baixar els contrapesos de la maquinària del rellotge del toc de campanes, però es troba tapiat i reforçat amb perfils metàl·lics (segueix a apartat observacions).</p> | 08234-1 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>Les primeres referències documentals sobre intervencions al campanar, que han estat recentment revisades per David Galí i Raquel Lacuesta (vegeu bibliografia) són de l'època de les obres de construcció de la nova església parroquial de Sant Pere de Vilamajor, al segle XVII. L'any 1887 es va construir el mausoleu de la família Soler de Vilarrasa a tocar de la façana de migdia del campanar. Segons consta en el Llibre particular parroquial, els Soler s'havien enterrat al peu del campanar des d'abans de l'any 1250. Entre 1928 i 1932, Santiago Escudero, rector de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, va dur a terme algunes reformes al campanar. L'any 1932 es va dur a terme el repicat de l'arrebossat blanquinós que revestia el parament del campanar, fet pel qual va canviar l'aspecte exterior de la torre al quedar a la vista la pedra rogenca de gres del Figaró que la basteix. També es va eliminar el cos del pas de comunicació entre el campanar i l'escala del cor, es va col·locar el paviment de rajols del cos superior. És probable que en aquesta època es substituís l'antiga escala de cargol del campanar per l'actual.</p> | 41.6840200,2.3881900 | 449081 | 4614875 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64245-foto-08234-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64245-foto-08234-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64245-foto-08234-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A la segona planta hi ha el primer cos d'obertures, on es troba la campana de quarts penjada al centre de la volta que cobreix l'espai, que presenta obertures de la construcció de la cindra. A l'interior de les finestres hi ha baranes simples de ferro forjat. Una escala de gat dona accés al cos superior, que es troba cobert per una volta bufada de pedra. Aquesta volta també presenta senyals de la construcció de la cindra, i una obertura quadrada que permet l'accés al terrat. Al cos superior, hi ha encabides una campana gran a la banda nord, una altra gran al sud i dues de mida mitjana a l'est. A l'última planta s´hi accedeix a través de l'obertura quadrada de la volta, que es troba coberta per un badalot. La tradició historiogràfica local, defensada per Josep Corominas l'any 1921 i per Santiago Escudero l'any 1932, atribueix que la Torre Roja hauria tingut, originàriament, funcions militars, com a torre de l'homenatge de l'antic castell i residència dels comtes de Barcelona (Arxiu Diocesà de Barcelona, fons de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, capsa 53, història, delmes i notificacions. Elencus de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, 1921). Segons Antoni Gallardo i Garriga (GALLARDO 1938: 69), aquesta interpretació seria versemblant, ja que a la part de la torre que dona cap a l'antic cementiri, hi havia una mènsula del segle XV, que demostra que la torre havia estat unida a d'altres habitacions i, per tant, hauria format part d'una construcció civil. D'altra banda, l'important gruix dels murs inferiors respondria també a una finalitat més militar que no pas religiosa. Segons el mateix autor, en la fàbrica del campanar s'observen tres etapes constructives: la primera, corresponent a la primitiva obra romànica, la segona, datada entre finals del segle XIII i començaments del segle XIV, corresponent al pis de les campanes, i l'última, datada al segle XIII, corresponent a les reformes per encabir les campanes grosses. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de 'La Força' i per l'existència dels vestigis d'una altra torre circular, situada a una vintena de metres de la façana de l'església. Tot i així, segons els recents estudis històrics de David Galí i Raquel Lacuesta (vegeu bibliografia), la fàbrica del campanar és totalment homogènia i va ser concebut eminentment per a ús religiós, però va compatibilitzar aquest ús amb el civil i, esporàdicament, amb el militar. La hipòtesi sobre el probable origen de la Torre Roja com a torre de l'homenatge de l'antic castell i residència dels comtes de Barcelona, també fou defensada per la historiadora Mercè Aventín (AVENTÍN i PUIG 1990: 21). D'altra banda, durant l'any 2014 es va dur a terme una excavació arqueològica a la plaça de l'Església, que va permetre documentar els vestigis d'un mur i d'una tomba antropomorfa afectada pels fonaments de la Torre Roja. Aquest mur podria formar part dels fonaments de l'església regida pel prevere Orila (preromànica), o de l'església romànica que existia fins a la construcció de l'actual temple, i la tomba, que correspon a una tipologia d'enterrament que es dona entre els segles VI i X dC., formaria part de les tombes de la sagrera del temple primitiu. A l'any 2015 es va dur a terme treballs de neteja de l'interior de la planta baixa del campanar de l'església de Sant Pere de Vilamajor que van permetre documentar uns escadussers indicis del que podia haver estat l'acabat del nivell d'us de la planta baixa de la Torre Roja. | 85|92 | 45 | 1.1 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||
| 64246 | Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilamajor | AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 420-421. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 19-20. CAMARASA, M. (2000) 'L'església de Sant Pere de Vilamajor'. La Veu d'en Pelideu, núm. 9. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 14-16. COMAS i DURAN, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Copysa, p. 40. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2014). Estudi històric del conjunt monumental format per l'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor i el seu campanar exempt. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 69-73. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MASAGUÉ i TORNÉ, J.Mª (2003). 'L'església de Sant Pere de Vilamajor'. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 27-38. NOGUÉS, J; CAMPUZANO, Ll. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Plaça de l'Església de Sant Pere. Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inèdita. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p.129-161. SANZ BOTEY (2015). Pla Director de l'església de Sant Pere de Vilamajor. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat. | XVI | L'església de Sant Pere de Vilamajor és un temple de grans dimensions d'estil gòtic tardà amb elements renaixentistes. Fou construïda entre els anys 1558 i 1610. Consta d'una gran nau central, que es suporta amb contraforts, dos cossos laterals amb capelles, i una torre comunidor. Té dues sagristies a banda i banda de l'absis, amb accés des de la capçalera. La de ponent és de planta quadrada i la de llevant s'adapta al traçat del carrer, amb unes dependències annexes i un accés independent des de l'espai exterior. Està construïda a base de murs de càrrega realitzats amb mamposteria de pedra i morter de calç. El temple està orientat en direcció nord sud, amb l'accés a migdia. La fàbrica de l'església, la nau i l'absis que és octavat exteriorment, està sostinguda per contraforts. Pel que fa a l'interior del temple, consta d'una nau amb vuit capelles laterals. El sostre de la nau principal està format per voltes de maó recolzades en arcs de creueria i nervis de pedra granítica tallada, que conflueixen en les claus de pedra, decorades amb la representació de Sant Pere, l'Anunciació, Sant Antoni, la Verge i Sant Francesc, i mènsules senzilles. La coberta de la nau principal és a dues vessants, formada per un estructura de bigues de fusta, recolzades sobre les parets i sobre uns pilars d'obra, situats en el eix de la nau sobre els arcs transversals. Sobre l'estructura de bigues i travesses de fusta, hi ha les llates, sobre les que descansen directament les teules, amb la disposició tradicional anomenada llata per canal. D'aquesta manera, entre les voltes i la coberta, queda un gran espai, tipus golfes o sota coberta ,que fa de cambra ventilada entre l'interior i l'exterior, al que s'hi accedeix des de la torre comunidor. La nau central té una alçada de 10 m, i les naus laterals tenen aproximadament la meitat d'alçada. El sostres de les capelles laterals estan realitzats amb el mateix sistema constructiu, proporcionat a la mida dels espais, amb claus amb la representació del titular al que es venera: a ponent, la Verge del Roser, la Puríssima, Sant Isidre i la Mare de Deu del Carme i, a llevant, el Sant Crist, la Mare de Deu de Montserrat i Sant Josep. El sostre de l'escala que condueix al cor i els sostres dels dos nivells del cos del comunidor, estan realitzats amb voltes de canó de mig punt. La volta sobre de l'escala del cor és de totxo a plec de llibre. L'interior de l'església té un revestiment uniforme, realitzat durant les reformes de la dècada dels anys 90 del segle XX, format per un arrebossat pintat de color crema. Les arestes dels murs de les capelles, els arcs i nervis de les voltes són de pedra vista. L'antiga capella de Sant Joan i Sant Jaume comunica amb la capella del Santíssim, construïda l'any 1912, que es troba adossada al temple (segueix a apartat observacions). | 08234-2 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Segons la historiografia tradicional, durant el període alt medieval, a Vilamajor, hi va viure una comunitat humana resident de forma estable, que gaudia dels beneficis d'una petita església, vinculada probablement al repoblament d'aquest territori. Una valuosa resta epigràfica que ha estat interpretada com la constatació d'aquesta hipòtesi és la làpida del prevere Orila, procedent del temple primitiu, on hi ha inscrit: 'Hic requiescit Orila presbiter vixit annos LXXX, obiit era DCCCCX', és a dir, aquí reposa el prevere Orila que va viure 80 anys i va morir l'any 910 de la era hispànica, corresponent a l'any 872 del nostre còmput actual. Al segle X, l'antiga església preromànica va ser substituïda per una església romànica, per a poder donar servei a una població que anava en augment. Segons els recents estudis històrics de David Galí i Raquel Lacuesta (vegeu bibliografia), l'església altmedieval, que ocupava el mateix indret que l'actual, era de dimensions molt més petites, amb orientació est-oest. Un valuós testimoni documental del segle X és la requesta del levita Ervigi (Arxiu Fidel Fita), que fou estudiada per Anscari M. Mundó. L'any 897, després de la mort del comte de Barcelona, Guifré el Pelós, a mans dels sarraïns, es produïren ràtzies que assolaren el Barcelonès i el Vallès. És probable que vers l'any 900, a Vilamajor, un cop cessat el perill, tornés la població que havia fugit al sector montsenyenc, potser reforçada amb famílies traslladades del Ripollès (MUNDÓ, 1961:48-67), i es restauressin les cases, es refessin els conreus i es construís una nova església, en substitució de la vella de l'època del prevere Orila. Segons el que consta al pergamí, el levita Ervigi, rector de la parròquia de Vilamajor cap a l'any 950, desitjós de refer el patrimoni terrer de l'església, va convocar una assemblea de parroquians als que va exigir, sota amenaça d'excomunió i anatema, que ratifiquessin un per un els béns que anys enrere havien donat a l'església. En la fundació de l'església romànica de Sant Pere de Vilamajor hi va tenir relació el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. L'any 1079 va donar a Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II la quarta part de les rendes de l'església. L'any 1108 Ramon Berenguer III va donar les capellanies que tenia en el bisbat de Barcelona pel seu avi a la catedral de Barcelona i al bisbe Ramon. Des d'aquell moment, el temple de Vilamajor fou servit per dos beneficiats, els hebdomadaris o domers, que alternaven el servei pastoral per setmanes. Entre els anys 1558 i 1610 es va construir una nova església, que es la que es conserva en l'actualitat, perquè la antiga era vella i havia quedat petita per a la multitud de gent que hi acudia. Segons la documentació de l'època, el nou temple es va bastir en el lloc del vell i també ocupant una part del cementiri, per a construir l'absis, al qual fou traslladat el Santíssim Sagrament des de l'església antiga per celebrar els primers oficis. També es va derruir l'antiga església fins als fonaments, aprofitant-se les pedres per a la construcció de la nova. Així, l'absis va orientar-se a nord i la construcció de la nau principal va avançar cap a sud, on hi havia el temple antic, orientat de forma canònica, de llevant a ponent, i situat a tocar del campanar, que romania exempt. | 41.6841600,2.3881100 | 449075 | 4614891 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64246-foto-08234-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64246-foto-08234-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64246-foto-08234-2-3.jpg | Legal | Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A la cantonada sud-oest de l'església, es troba el comunidor, una torre de planta rectangular d'uns vint metres d'alçada. S'hi accedeix des de l'interior de l'església, per un portal situat sobre el cor, que dona accés a una petita sala, amb una finestra oberta a la façana de ponent. Hi ha una escala de cargol que dona accés als pisos del comunidor: a una petita sala amb una finestra a la façana principal, a la sotacoberta de l'església i, finalment, al comunidor pròpiament dit, situat a l'últim pis. El comunidor té una finestra a cada façana, per controlar els punts cardinals i, a cada angle interior de les cantonades, hi ha fixats uns receptacles per a l'aigua beneïda. Els sostres dels diferents nivells de la torre comunidor, són de maçoneria de pedra amb encofrat de canyís. La coberta, que és inaccessible, és de teula ceràmica aràbiga, a una sola vessant, i coronada amb un merlet de maó, a cada cantonada i un central a les façanes nord i sud. Les finestres i cantoneres són fetes amb carreus de granit.La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les cobertes de les capelles laterals són també de teula i tenen un sol pendent que va des els murs que defineixen la nau principal cap a l'exterior.La façana principal presenta un portal d'estil neoclàssic que té, a ambdós costats, sengles columnes de fust llis amb capitells corintis, fris senzill i permòdols florals, i el frontó és partit, d'estil neoclàssic. Els permòdols prenen forma de capitell dòric-toscà, a l'imposta dels arcs de les capelles es reprodueixen la mateixa motllura de capitell, i s'estén el frontis del contrafort. Al costat esquerre del portal i a mitja alçada, hi ha una còpia de la làpida d'Orila, el primer prevere conegut de la parròquia. A la façana de llevant, hi ha una portada emmarcada per pilastres estriades i arquitrau de formes clàssiques.El revestiment exterior de l'església està format per un antic arrebossat de calç i sorra. A la façana principal encara es conserven restes de pintura de calç.Entre els anys 1993 i 2000 es van dur a terme les obres de restauració integral del temple, amb la col·laboració del Centre d'Art La Rectoria. Les valuoses aportacions dels artistes contemporanis que hi van participar, relacionats amb aquest centre, van convertir l'església de Sant Pere de Vilamajor en un destacat museu d'art religiós contemporani.Cont. Història:El 20 de juliol de l'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari de Granollers, van espoliar i cremar l'església de Sant Pere de Vilamajor, i van destruir moltes obres d'art com el retaule de l'altar major de Joan Gascó, les pintures de Jaume Ferrer i d'altres pintors, dauradors, fusters, ferrers. Pompeu Fabra i Poch, que estava vivint a una de les cases del conjunt modernista de can Cortès, va intentar convèncer a aquests exaltats antireligiosos per a que desistissin de l'escomesa, recordant el valor històric i cultural de l'església, però no va poder aturar-los.L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral del temple, amb la col·laboració del Centre d'Art La Rectoria.D'altra banda, durant l'any 2014 es va dur a terme una excavació arqueològica a la plaça de l'Església, que va permetre documentar els vestigis d'un mur i d'una tomba antropomorfa afectada pels fonaments de la Torre Roja, que podrien formar part dels fonaments de l'església regida pel prevere Orila (preromànica), o de l'església romànica que existia fins a la construcció de l'actual temple, i la tomba formaria part de la sagrera del temple primitiu. | 95|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64247 | Ca la Laia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-laia | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda de fusta i bracals de totxo. Les finestres són de disposició simètrica, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana principal és de pedra vista. Té dues ampliacions, una d'elles amb arcs i arrebossada, l'altra manté la pedra vista. | 08234-3 | Veïnat del Pla | 41.6816500,2.3896000 | 449197 | 4614611 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64247-foto-08234-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64247-foto-08234-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64247-foto-08234-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||||
| 64248 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix | XVI-XVIII | Petita masia, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, sense formar carener. La façana principal, que es troba orientada a migdia, presenta dos portals d'entrada rectangulars, reformats en època contemporània, que conserven els antics brancals de pedra treballada. La resta d'obertures són rectangulars, de petites dimensions i també conserven part dels antics brancals i lleixes de pedra. | 08234-4 | Veïnat de les Brugueres | 41.6851600,2.3760200 | 448069 | 4615009 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64248-foto-08234-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64248-foto-08234-4-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||||
| 64249 | Ca l'Auledell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lauledell | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, amb llinda de fusta i brancals de totxo. Les façanes són de pedra vista, fruit de les obres de rehabilitació de les que va ser objecte l'any 2008. Presenta ampliacions per la seva part posterior i coberts annexos. | 08234-5 | Veïnat del Bruguer | 41.6816800,2.3643800 | 447098 | 4614630 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64249-foto-08234-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64249-foto-08234-5-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) considera ca l'Auledell com a jaciment arqueològic, però actualment hom desconeix cap evidència, troballa, o referència oral que ho constati.-Fotografia de Global Arquitectes | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||
| 64250 | Pou de glaç de la Font Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-font-roja | XVII-XIX | En estat d'abandó. | Es tracta de les restes d'un antic centre d'explotació de glaç, format pel pou, una bassa i una petita edificació. El pou de glaç és una construcció subterrània de planta circular, de la qual només és visible, en superfície, una obertura superior rectangular. Es troba bastit directament sobre la roca natural, i no s'observa cap tipus de revestiment. A l'extrem de ponent del pou hi ha la boca des d'on extreia el glaç, també excavada a la roca. Al mateix nivell que el pou, però a l'altre costat del sot, es conserven els vestigis d'una petita edificació, de planta rectangular i construïda amb pedra, que probablement correspon a una barraca o magatzem relacionat amb l'activitat del glaç. A pocs metres de distància del pou, en direcció nord, es conserva una bassa de planta rectangular, excavada a la roca natural. Aquest conjunt arquitectònic està situat en un indret vora la llera del Sot de la font Roja, en una zona obaga i humida, idònia per a la producció de gel. | 08234-6 | Font Roja (veïnat de Muntanya)Font Roja (veïnat de Muntanya) | La producció i comercialització de glaç a Catalunya va popularitzar-se a partir del segle XVI. Els pagesos veien així una oportunitat de complementar l'economia familiar a l'hivern, quan les feines del camp requerien menys dedicació. La major part dels pous quedaren abandonats entre els segles XIX i XX, quan els avenços tecnològics ja permetien obtenir glaç per altres mitjans. | 41.7329600,2.3763000 | 448131 | 4620316 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64250-foto-08234-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64250-foto-08234-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64250-foto-08234-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Josep Illa. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64251 | Cal Ferrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-dalt | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a llevant. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, i presenta una reforma posterior que consisteix en un retall a les dovelles per tal de encabir-hi una porta rectangular. La façana de ponent forma part de l'antiga muralla de la vila fortificada de Vilamajor. | 08234-7 | Nucli antic de La Força. Passeig de l'Església, 10, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6840600,2.3878100 | 449050 | 4614880 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64251-foto-08234-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64251-foto-08234-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64251-foto-08234-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||||
| 64252 | Cal Gorro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gorro | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars i de disposició simètrica. La façana septentrional forma part de la muralla de l'antiga vila fortificada de Vilamajor. | 08234-8 | Nucli antic de La Força. C/ de Brugueres, nº 6, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6844100,2.3879800 | 449064 | 4614919 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64252-foto-08234-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64252-foto-08234-8-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||||
| 64253 | Font de can Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-parroquia | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 62-63. | XX | Font situada als camps de conreu de can Parròquia, al sud de la casa, a tocar del torrent. La font està enclotada dins d'una estructura, construïda amb totxana i ciment, i hi raja un filet diminut d'aigua, que cau a una petita pica rectangular. En aquest punt més baix respecte al nivell del pla, s'hi baixa a través d'una escala de set graons. | 08234-9 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.7060900,2.4015600 | 450211 | 4617318 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64253-foto-08234-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64253-foto-08234-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||||
| 64254 | Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-menut | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat, i dues finestres emmarcades amb carreus de pedra i lleixa motllurada. La façana meridional i occidental formen part de l'antiga muralla del recinte fortificat de Vilamajor. La façana és repicada, amb pedra vista. | 08234-10 | Nucli antic de La Força. C/ de l'Església, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6838700,2.3879100 | 449058 | 4614859 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64254-foto-08234-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64254-foto-08234-10-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||||
| 64256 | Barraca de la Corbatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-corbatera | XVII-XX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una petita estructura, situada a la zona de la Corbatera. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de mida mitjana sense relligar. No s'observen restes de la coberta. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva funcionalitat i cronologia, tot i que és molt probable que es tracti d'una barraca de bosquerols. | 08234-12 | Pla de la Corbatera | Les barraques de bosquerols, característiques de la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània, són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació del bosc. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del segle XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important. Les barraques es construïen amb un llarg tronc travesser inclinat, que es sustentava per un extrem amb dos puntals fets amb troncs bifurcats, i l'altre extrem a terra. Sobre el tronc es disposaven, a ambdues bandes, un seguit de troncs inclinats amb una coberta vegetal (branques, pinassa, fulles d'alzina, bruc, etc.), impermeabilitzada amb ginestell, terra o suro. El mur de la part del davant de la barraca era de forma triangular, fet amb pedra seca. Hi havia una obertura per a poder entrar, amb una porta feta amb branques, i una obertura al sostre, que feia de xemeneia. Eren construccions temporals i rústegues, que proporcionaven als bosquerols un mínim de comoditat, durant els períodes de l'any que havien de passar al bosc. | 41.7195400,2.3700600 | 447601 | 4618830 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64256-foto-08234-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64256-foto-08234-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Ignasi Bassa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64257 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-9 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 95-96. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un porxo de dos pisos: el superior era destinat a l'assecatge dels cereals i l'inferior era destinat com a aixopluc de la cort. El portal d'accés és rectangular, de reduïdes dimensions, amb llinda de fusta i brancals de pedra. En destaca la gran finestra situada en el primer pis, antigament utilitzada per a extreure amb facilitat el farratge acumulat a l'interior de la casa. Hi ha adossat un petit annex, amb funció de magatzem. A pocs metres a migdia es troba l'antiga masoveria. | 08234-13 | Veïnat de Santa Susanna | La construcció de la masia es pot situar pels volts del segle XVIII, segons la seva tipologia constructiva. | 41.7370100,2.3980100 | 449940 | 4620752 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64257-foto-08234-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64257-foto-08234-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64257-foto-08234-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234026. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64258 | Can Bacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bacs | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 75. | XIV | Masia de planta rectangular, que consta de dues plantes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és de mig punt adovellat. Les finestres són de disposició asimètrica: hi ha dues finestres a la planta baixa i tres finestres a la planta pis, emmarcades amb carreus de pedra i lleixa motllurada. Dos dels carreus presenten les següents inscripcions: 'T:P' i 'F.S'. La façana es troba repicada, amb pedra vista. En destaca un forn que compta amb recollida inferior de la cendra, i el bugader, situat en front, segurament per a facilitar la neteja de la roba amb la cendra que es recollia del forn. Compta amb un annex, possiblement les antigues corts. | 08234-14 | Veïnat de les Brugueres | A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha diversos documents que fan referència al cognom Bacs, que podria relacionar-se amb aquesta masia. En un document de l'any 1219 signa com a testimoni Guillem de Bach. Diferents homes i dones de cognom Bax o Bacs estan documentats a Vilamajor els anys 1239, 1240, 1243, 1251, 1263 i 1266 (AVENTÍN, 1990:81). | 41.6803900,2.3800100 | 448398 | 4614477 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64258-foto-08234-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64258-foto-08234-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64258-foto-08234-14-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant té protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64259 | Can Vesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vesa | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 124-125. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud. La façana presenta, a la part central, un portal de mig punt adovellat. Les finestres són de disposició simètrica, emmarcades amb carreus de pedra; s'hi obren dues a la planta baixa, i tres a la planta pis i al pis superior. En destaca el rellotge de sol situat al primer pis. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç i conserven l'antic esquerdejat. Una part dels annexos de la masia es troben dins del terme municipal de Montseny. | 08234-15 | Veïnat de Santa Susanna | La primera referència documental de la masia és de l'any 1497, corresponent al fogatge del poble del Montseny. Segons el capbreu de l'any 1729, la masia ja formava part del terme municipal de Vilamajor. En aquesta època el propietari era Jacob Planas i Vesa, probablement relacionat amb la família Planas de la masia homònima, fet que mostra el caràcter endogàmic del veïnat. Va estar habitada ininterrompudament fins a l'any 1965 (SARRIÀ, 2008:125). | 41.7589900,2.3821100 | 448635 | 4623202 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64259-foto-08234-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64259-foto-08234-15-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234008. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64260 | Can Brau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brau | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.91. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Masia formada per un edifici de planta rectangular, amb una torre adossada de planta quadrangular. L'edifici consta de planta baixa i pis, i la torre de planta baixa i dos pisos. La coberta de l'habitatge és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. La coberta de la torre és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga. La façana presenta un portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat, sobre la que s'hi obre una finestra gòtica germinada amb columna llisa, molt estilitzada, i capitell amb decoració floral. Al primer pis de la torre, en destaca una finestra d'estic gòtic, d'arc conopial, amb un escut esculpit. La façana és de pedra vista. | 08234-16 | Veïnat del Pla | 41.6775100,2.3956100 | 449694 | 4614148 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64260-foto-08234-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64260-foto-08234-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64260-foto-08234-16-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 535.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||
| 64261 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-2 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 81. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XIII | Can Bruguera és una masia de planta irregular, formada per diversos cossos a diferent alçada. Consta de planta baixa i planta pis, en el cos central, i de planta baixa, planta pis i planta sota coberta, a la part posterior. El cos que correspon a la façana, que es troba orientada a migdia, és cobert a dues vessants, amb el carener perpendicular a aquesta. La façana presenta un portal d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra i dues finestres al pis superior, també de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. Al costat oest, s'hi adossa can Gall, habitatge de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i planta sota coberta. | 08234-17 | Veïnat de les Brugueres | El pla de Bruguer és un lloc ocupat per una antiga Villa Brugarias o Brucarias, documentada en una escriptura de l'any 941 (Cartulari de Sant Cugat), en la requesta de l'any 950 (Arxiu Fidel Fita) i en un document de l'any 985 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona). En la requesta de l'any 1057-65 (Arxiu Fidel Fita) figuren Guacefred Bruguera i Sendred de Brugueres, que porten el nom d'aquest veïnat, on actualment hi ha dues masies que es diuen can Bruguera (AVENTÍN, 1990:81). | 41.6888800,2.3785000 | 448279 | 4615420 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64261-foto-08234-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64261-foto-08234-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64261-foto-08234-17-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Antigament, can Bruguera i can Gall eren la mateixa casa però, posteriorment, es va dividir en dos habitatges independents. Un d'ells conserva el nom inicial de la masia, can Bruguera, i l'altre s'anomena can Gall.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64262 | Can Cabreta o can Jaume Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabreta-o-can-jaume-cabreta | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 85-86. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és a dues vessants asimètriques, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud. El portal d'entrada és rectangular, molt estret, amb llinda plana de pedra. Les finestres també són de llinda plana de pedra, amb els brancals de maons. L'allargament de la teulada, al sector de ponent, cobreix una petita edificació annexa, de factura contemporània. | 08234-18 | Veïnat de Santa Susanna | La seva construcció podria situar-se entre els segles XVIII i XX, moment de màxima ocupació del veïnat de Santa Susanna, degut a la gran explotació dels recursos del bosc. Segons les informacions dels padrons, va ser habitada des del l'any 1860 fins al 1965, quan es va abandonar. A finals del segle XX va ser reformada per tal d'habitar-la com a segona residència. | 41.7402600,2.3932000 | 449542 | 4621116 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64262-foto-08234-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64262-foto-08234-18-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234009.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64263 | Alzina Rodona de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-rodona-de-can-planell | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situada a uns 50 m a migdia de can Planell, a tocar del marge del camí. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. | 08234-19 | Can Planell | 41.7148000,2.3861400 | 448935 | 4618294 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64263-foto-08234-19-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||||||
| 64264 | Can Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canal-2 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 79-80. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 76. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud. El portal d'entrada es troba centrat respecte al carener, i és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres, de disposició simètrica, són de pedra treballada; en destaca una conopial senzilla, una altra amb guardapols recte i una amb un escut d'un ca. L'antiga masia presenta cossos annexos de factura posterior. El parament és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat. A l'exterior, en destaquen l'era i el pou. Can Canal és una masia antiga, sàviament restaurada, que conserva els millors elements decoratius d'època medieval i moderna. | 08234-20 | Veïnat del Pla. C/ de can Llobera, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha diversos documents que fan referència al nom de can Canal: Pere Canal signa com a testimoni en documents de l'any 1209 i 1215. Bernat de Canal, probable fill i hereu seu, signa també com a testimoni en tretze documents, entre els anys 1217 i 1271. En un d'ells, de l'any 1251, també signa un Guillem de Canal, prevere. Aquest fet posa de manifest que en la societat de Vilamajor del segle XIII, els Canal eren una família important que, per la seva proximitat a l'església i pel seu prestigi, eren cridats freqüentment a autentificar les escriptures (AVENTÍN, 1990:78-79). | 41.6871800,2.3887100 | 449127 | 4615226 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64264-foto-08234-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64264-foto-08234-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64264-foto-08234-20-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64265 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-2 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVI | Es troba deshabitada. | Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada, que es troba descentrat respecte al carener, és rectangular i emmarcat amb carreus de pedra. Les finestres són de disposició asimètrica, rectangulars, també de pedra. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç i conserven part de l'antic esquerdejat. El cos principal presenta als laterals, annexos de factura posterior, corresponents a corts i trasters. Hi ha un pou situat al davant de la casa. | 08234-21 | Veïnat del Pla | 41.6784600,2.3866600 | 448950 | 4614259 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64265-foto-08234-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64265-foto-08234-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64265-foto-08234-21-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir del POUM 2011, estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64266 | Can Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellar-0 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 81-82. | XV | Petita masia que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, descentrat respecte al carener, amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. En destaquen les úniques dues finestres de la façana del cos principal, que es troben a l'alçada de la planta pis. Són de pedra treballada i molt senzilles; una d'elles conopial i l'altra amb permòdols. Els murs de façana són de pedra repicada, fruit d'una reforma contemporània. Al costat esquerre hi ha dues ampliacions posteriors. | 08234-22 | Veïnat del Bruguer | A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha tres documents, datats als anys 1269, 1292 i 1299, que fan referència a un Joan Castellar, que podria relacionar-se amb aquesta masia (AVENTÍN, 1990:81-82). | 41.6733700,2.3842700 | 448747 | 4613695 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64266-foto-08234-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64266-foto-08234-22-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64267 | Escultura en record a Felipe Tena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-record-a-felipe-tena | XX | Es tracta d'un monòlit de granit, sobre el que hi ha un escultura realitzada per l'escultor Josep Plandiura. Representa un bastó d'excursionista, de ferro forjat, aproximadament de 1,3 m d'alçada. És un homenatge dels Caminaires de Faldes a en Felipe Tena, un antic membre de l'entitat que va traspassar. | 08234-23 | Veïnat de Muntanya | 41.7186400,2.3836600 | 448732 | 4618721 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64267-foto-08234-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943):És un escultor i artista multidisciplinari amb reconeixement internacional. La seva obra es caracteritza pel gran format, com la porta del Museu Diocesà de Barcelona o l'escala del Teatre de Granollers. També són notables les obres de format més reduït per a col·leccions particulars.L'any 1987 va coordinar el worksop dirigit per l'escultor anglès Anthony Caro a la Casa de la Caritat, actual seu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Tanmateix, va participar com a artista convidat al Triangle Artist's Workshop en Pine Planes (Nova York). Ha col·laborat amb els arquitectes Frank Gehry, Susan Nardulli i Paul Lubowicki i amb els escultors Anthony Caro, Thomas Grimsey, Roger Mack y Erwin Regler. L'any 1988 va participar en la fundació del Centre d'Art Contemporani La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor, un espai amb caràcter multidisciplinari per a l'experimentació artística.La seva obra es troba a diversos espais públics d'àmbit nacional i internacional. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||||
| 64268 | Can Clavell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clavell | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 81. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta primera i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El cos principal presenta una reforma, de factura contemporània, per tal de donar-li més alçada i desviar el carener, fet que origina el descentrament del portal respecte al carener. El portal d'accés és d'arc de mig punt, amb grans dovelles de pedra. Les finestres són de disposició bastant regular, amb brancals, llinda i lleixa de pedra. Al sector de ponent s'hi adossa un cos, construït posteriorment, corresponents a corts i magatzem. La factura de les façanes és de pedra lligada amb morter de calç, i arrebossat. En destaquen el pou, situat al davant de la casa, la premsa i l'era de rajols. | 08234-24 | Veïnat del Pla | A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona), hi ha diversos documents que fan referència al nom Clavell. Un testimoni anomenat Clavell o Clavell de Serra, signa en documents de l'any 1213,1215 i 1219, i Arnau de Clavell signa en documents de l'any 1239, 1240 i 1243 (AVENTÍN, 1990:81). | 41.6790200,2.3908400 | 449298 | 4614318 | 1547 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64268-foto-08234-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64268-foto-08234-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64268-foto-08234-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64269 | Alzina de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-planell | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. | 08234-25 | Can Planell | 41.7153500,2.3854400 | 448877 | 4618355 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64269-foto-08234-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64269-foto-08234-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||||||
| 64270 | Per la llibertat del poble a decidir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/per-la-llibertat-del-poble-a-decidir | XXI | Es tracta d'un faristol, realitzat l'any 2012, per l'escultor Josep Plandiura Vilacís, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Està format per un peu de ferro forjat, amb una placa que duu l'escut de Sant Pere de Vilamajor i la següent llegenda: 'Per la llibertat del poble a decidir. 11 de setembre de 2012'. És un manifest del dret del poble català a poder decidir, lliure i democràticament, el propi futur. | 08234-26 | Camps de la Riera. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6836400,2.3888500 | 449136 | 4614833 | 2012 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64270-foto-08234-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64270-foto-08234-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Plandiura Vilacís | Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943):És un escultor i artista multidisciplinari amb reconeixement internacional. Tot i que la seva obra es caracteritza pel gran format, com la porta del Museu Diocesà de Barcelona o l'escala del Teatre de Granollers, també són notables les obres de format més reduït, especialment per a col·leccions particulars.L'any 1987 va coordinar el worksop dirigit per l'escultor anglès Anthony Caro, a la Casa de la Caritat, actual seu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Tanmateix, va participar com a artista convidat al Triangle Artist's Workshop en Pine Planes (Nova York). Ha col·laborat amb els arquitectes Frank Gehry, Susan Nardulli i Paul Lubowicki i els escultors Anthony Caro, Thomas Grimsey, Roger Mack i Erwin Regler. L'any 1988 va participar en la fundació del Centre d'Art Contemporani La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor, un espai amb caràcter multidisciplinari per a l'experimentació artística.La seva obra es troba a diversos espais públics d'àmbit nacional i internacional. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64271 | Lledoners de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-planell | Conjunt format per sis lledoners centenaris (celtis australis) de característiques similars, que destaquen per la seves grans dimensions. Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. Són arbres monumentals. | 08234-27 | Can Planell | Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. | 41.7150300,2.3860300 | 448926 | 4618319 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||||||
| 64272 | Can Derrocada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-derrocada | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 80-81. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p. 213. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 75. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 70-73. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22. | XVII | Ús actual com a part de les instal·lacions d'una fàbrica de pinsos. | Masia pairal de grans dimensions, amb un ample barri i cossos afegits posteriorment, amb elements defensius. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga; en sobresurt una notable xemeneia octogonal. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una gran balconada. Les finestres són fetes amb carreus ben escairats, i conserven restes de l'antic esgrafiat que les emmarcava. A l'interior de la casa, en destaca un òcul gòtic, a l'alçada del primer pis, que il·lumina l'escala. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres. A tocar de la porta del barri hi ha una estança corresponent a una antiga capella dedicada a Santa Magdalena, del segle XVII. És una construcció de planta rectangular, coberta amb una volta rebaixada. El portal d'accés, ben treballat amb pedra i dintell pla, està decorat amb dues semicolumnes i uns esgrafiats amb la data 1662. A l'interior, abans de la Guerra Civil, hi havia hagut un altar amb un retaule amb pintura de l'escola sevillana i columnes salomòniques. A la capella també s'hi havia venerat a Sant Joan Batista, a Sant Benet i a la Verge del Roser. Segons informacions orals, la imatge de Sant Joan fou amagada a les golfes de la casa durant la Guerra Civil. Destaca també el tancat del barri amb un notable arc rebaixat del segle XVIII. Can Derrocada és una de les joies de l'arquitectura civil del Vallès. | 08234-28 | Veïnat del Pla. Av. De Sant Nonet, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La primera referència documental de can Derrocada és un pergamí de l'any 1220 (Arxiu Diocesà de Barcelona), en el qual s'esmenta que era propietat de Pere Roig (mansum meum de Esderrochada). Aquest document és la donació de Pere Roig d'un alou a l'església de Sant Pere. Els Roig van ser una de les famílies més influents de Vilamajor des de la segona meitat del segle XII i, durant segles, can Derrocada va ser un dels centres de poder de Vilamajor. Entre els membres de la família Roig hi va haver batlles i mossens, fet que demostra la seva posició i poder. | 41.6842700,2.3915100 | 449358 | 4614901 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64272-foto-08234-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64272-foto-08234-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 428.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||
| 64273 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-3 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVIII-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars i de disposició regular. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades. | 08234-29 | Veïnat del Pla. C/ dels Lledoners, 1, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Durant els anys vuitanta del segle XX, va ser utilitzada com a casa de colònies de l'escola Mowgli de Barcelona. | 41.6847700,2.3890300 | 449152 | 4614958 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64273-foto-08234-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64273-foto-08234-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64273-foto-08234-29-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||
| 64274 | Roureda de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-can-planell | Al sector de tramuntana de can Planell s'hi conserva una petita roureda, on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. En destaquen diversos roures d'aspecte monumental. | 08234-30 | Can Planell | 41.7155400,2.3857800 | 448906 | 4618376 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64274-foto-08234-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64274-foto-08234-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||||||
| 64275 | Els Salars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-salars | XV | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga casa, situada a uns 200 m a llevant del Cortès, per sobre del camí. Només es conserva un mur bastit sobre el talús natural del terreny i els vestigis del que sembla un contrafort o un mur divisori. Es construït amb pedres d'origen local, de mida mitjana, disposades regularment, lligades amb morter de calç. | 08234-31 | El Cortès | 41.7306500,2.3726900 | 447829 | 4620061 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64275-foto-08234-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64275-foto-08234-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64275-foto-08234-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||
| 64276 | Can Gol del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-del-bosc | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 77-78 i 85. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII-XVIII | Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud. El portal d'entrada és d'arc rebaixat de pedra. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra treballada; en destaquen les tres del pis superior, amb lleixa motllurada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades de color blanc. | 08234-32 | Veïnat dels Boscassos | El nom de can Gol, que prové de Guadall, es relaciona amb l'origen de can Gol del Bosc, can Gol de Vila-rasa i can Gol de la Torre. A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha diversos documents que en fan referència. L'any 1076 s'esmenta Guadallus, fill d'Ermetruit de Vila-rasa. L'any 1204 Ponç Guadall, amb Ermengol Roig, signa com a fiador en la venda per un any de la batllia de Vilamajor, a un personatge de nom Corneli. Deu de ser el mateix Ponç Guadall, que juntament amb diversos pagesos dels voltants de Sant Pere, signa com a testimoni en un encomanament de l'any 1213. I el mateix que l'any 1239, compra a Bernat Folquer un alou situat 'in parrochia Sancti Petri de Vilamaiore in loco nominato de Subirach'. La família Guadall, pagesos-senyors de gran importància en l'antiga societat feudal de Vilamajor, són els probables antecedents dels amos de les masies can Gol, Gual i Pungo. El primer document que fa referència explícita al mas de can Gol és de l'any 1262. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que aquests documents també podrien correspondre a can Gol o a can Pungol de Sant Antoni de Vilamajor (AVENTÍN, 1990:77-78). | 41.6885300,2.4028300 | 450303 | 4615367 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64276-foto-08234-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64276-foto-08234-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64277 | Can Gras d'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras-damunt | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 76 i 85. BISSON, T. N. (1984) Fiscal accounts of Catalonia under the early count-kings (1151-1213).II. Berkeley: University of California Press, p. 132. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.51-53. | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és asimètrica, a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La major llargada de la vessant de llevant, denota una ampliació de l'edifici original per aquest costat. La façana principal presenta dos portals d'entrada; un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra i, a l'ampliació posterior, una petita porta d'arc de mig punt rebaixat. Les finestres són de disposició asimètrica; en destaca la que es troba sobre la porta principal, amb permòdols. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, una part arrebossats i un altre esquerdejats. Hi ha una gran pallissa, situada a pocs metres al sud-oest de la casa, en un edifici annex, amb una porta que presenta una llinda de pedra, amb l'any '1782' inscrit. Hi ha una cort adossada a la pallissa i un altre annex adossat al cos principal de la masia, utilitzat com a magatzem. En destaquen diversos elements relacionats amb l'antiga activitat agrícola d'aquesta casa: el pou, l'era, situada al davant de la casa, formada per rajoles quadrades de fang de color rogenc, les restes de recs i d'un trull. | 08234-33 | Veïnat de Canyes | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), és probable que les masies de can Gras d'Avall i can Gras d'Amunt tinguin un antecedent en la personalitat de Martí Gras, que era batlle del rei a Vilamajor l'any 1.186 (BISSON,1984: 132), i en un Arnau Gras, potser fill de l'anterior, testimoni en una venda feta pels germans Roig a l'església de Sant Pere l'any 1209. El primer document que fa referència explícita al mas de can Gras és de l'any 1292 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona). | 41.7013200,2.3846000 | 448796 | 4616798 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64277-foto-08234-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64277-foto-08234-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64277-foto-08234-33-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234122 i 08234123.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64278 | Can Gras d'Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gras-davall | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 76 i 85. BISSON, T. N. (1984) Fiscal accounts of Catalonia under the early count-kings (1151-1213).II. Berkeley: University of California Press, p. 132. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.45-46. | XVI | Masia amb un petit barri tancat, amb corts i pallisses. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt amb dovelles. Les finestres són de llinda plana, a excepció d'una finestra renaixentista. Hi ha un antic rellotge de sol, en molt mal estat de conservació. El portal que dona accés al barri, és de mig punt, amb pedres rogenques esmoladores. A banda i banda de la porta i tancant el barri, hi ha les corts, en el pis inferior gairebé soterrades, i la pallissa, al pis superior. A l'exterior del barri, a la part de migdia, hi ha una era tancada per un petit mur de mig metre d'alçada, amb funció de paravents. A tocar del costat de ponent del mur, hi ha un petit cobert. Es conserva un antic rec, que porta l'aigua que omple la petita bassa rodona, situada a l'oest del cobert. A pocs metres a la façana de ponent de la casa, hi ha un pou. | 08234-34 | Veïnat de Canyes | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), és probable que les masies de can Gras d'Avall i can Gras d'Amunt tinguin un antecedent en la personalitat de Martí Gras, que era batlle del rei a Vilamajor l'any 1.186 (BISSON,1984: 132), i en un Arnau Gras, potser fill de l'anterior, testimoni en una venda feta pels germans Roig a l'església de Sant Pere l'any 1209. El primer document que fa referència explícita al mas de can Gras és de l'any 1292 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona). | 41.6988100,2.3844000 | 448778 | 4616519 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64278-foto-08234-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64278-foto-08234-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64278-foto-08234-34-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64279 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-2 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és d'arc apuntat de totxo, amb brancals de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, emmarcades amb llinda de totxo i brancals de pedra. La façana septentrional forma part de l'antiga muralla de la vila fortificada de Vilamajor. | 08234-35 | Nucli antic de La Força. C/ de Brugueres, 12, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6844900,2.3877400 | 449044 | 4614928 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64279-foto-08234-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64279-foto-08234-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64279-foto-08234-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||||
| 64280 | Alzina del Salars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-salars | Alzina (Quercus ilex) d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. Del tronc, que té unes dimensions considerables, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. | 08234-36 | El Cortès | 41.7312800,2.3711300 | 447700 | 4620132 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64280-foto-08234-36-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||||||
| 64281 | Alzina del porxo del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-porxo-del-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a tocar de l'era i porxo del Cortès. El seu gran tronc neix d'un marge i creix inclinat. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. | 08234-37 | El Cortès | 41.7309300,2.3688900 | 447513 | 4620095 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64281-foto-08234-37-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||||||
| 64282 | Font del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cortes | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 29. HERRERO i BARÓ, H. (2013). 'La font del Cortès. La font més cabalosa de Vilamajor'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 21 (octubre 2013). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 25-29. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. PAGESPETIT i BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 86-89. | XVII | Es tracta d'una font ben arranjada, situada a uns 20 m a llevant del Cortès. L'aigua surt per un canaló de pedra, situat a un mur fet de pedres lligades amb morter, que forma part d'una estructura, utilitzada antigament com a fresquera d'aliments del Cortès. Cau a una pica rectangular, també de pedra, amb un sobreeixidor que vessa a un petit contenidor d'aigua rectangular, de totxo, que omplia l'antic safareig, actualment buit. El safareig és rectangular, fet de pedres lligades amb morter i arrebossat, amb lloses rentadores de pissarra. | 08234-38 | El Cortès | Antigament, quan s'esqueia l'aplec de Sant Elies, les 'autoritats i forces vives del poble' baixaven a dinar en aquest indret, mentre que la resta de vilamajorencs s'enfilaven a fer l'àpat a la font de les Planes del Cortès (HERRERO, 2013:25-29). | 41.7308100,2.3702100 | 447623 | 4620081 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64282-foto-08234-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64282-foto-08234-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64282-foto-08234-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234082. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64283 | Can Lipet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lipet | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVIII | Hi ha diversos elements que distorsionen la seva estètica. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal principal és d'arc rebaixat de totxo. Les finestres són rectangulars, de disposició irregular, també de totxo. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08234-39 | Veïnat de les Brugueres | 41.6912500,2.3782900 | 448263 | 4615684 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64283-foto-08234-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64283-foto-08234-39-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64284 | Can Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llinars | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23, 76 i 85. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.150. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 76. GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 78. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2011) 'Josep Maria de Segarra enllestí el poema el mal caçador el 1915 a can Llinars de Vilamajor'. L'Actualitat del Baix Montseny, 30 de setembre de 2011. HERRERO i BARÓ, H. (2013). 'Descobreix Sant Pere: Josep Maria de Segarra enllestí el poema el mal caçador el 1915 a can Llinars de Vilamajor'. La Clau: Butlletí d'Informació Municipal de Sant Pere de Vilamajor, nº26. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de sant Pere de Vilamajor, p. 10-11. LLOBET, S. (1947) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Reedició 1990. Granollers: Museu de Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers, p. 324-325. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XIII-XVII | Masia de grans dimensions, de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana, orientada a migdia, és de composició simètrica. Presenta un portal de mig punt amb grans dovelles, i finestres rectangulars de pedra, amb ampits decorats amb motllures. Conserva un antic rellotge de sol. En destaquen els angles reforçats amb grossos carreus ben escairats. A un d'ells, hi ha una construcció defensiva i, al lateral oposat, a l'alçada del primer pis, hi ha una terrassa sostinguda per unes arcades que formen una galeria. Al costat de ponent hi ha, annex, un porxo amb terrassa i, a la part posterior, un volum en planta baixa amb terrassa. | 08234-40 | Veïnat del Pla, disseminat | L'origen del topònim 'Llinars' s'ha se relacionar amb dels camps de lli, que hi havia antigament en aquesta zona. Segons uns documents de l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona), Ramon de Llinars i Berenguer de Llinars, potser pagesos d'aquest mas, signen com a testimonis en una donació de l'any 1219. L'esmentat Ramon de Llinars figura com a tinent d'una terra cap a la banda del mas actual en una venda de l'any 1239 (AVENTÍN, 1990:76). El primer document que fa referència explícita al mas de can Llinars és de l'any 1262. La casa va pertànyer al llinatge dels Llinars fins que aquest es va extingir i el casal va passar a mans de la família Sagarra, que hi estiuejava. L'any 1885, Ferran de Sagarra i de Siscar va instal·lar a la masia de can Llinars la 'Granja-Torre de Sagarra', una important indústria lletera, on s'elaboraven productes lactis (formatges, cremes de llet, llet condensada, mantega, etc.). La indústria lletera ocupava la planta baixa de la masia i nombrosos annexos, mentre que la família Sagarra residia a les habitacions de la planta noble. En un principi, la seva pròpia producció de llet de vaca i cabra eren suficients per al seu autoabastiment però, posteriorment, l'augment de la producció, va fer necessària l'adquisició de la llet de les cases veïnes. Va ser una de les primeres instal·lacions per a la elaboració de llet condensada de Catalunya. D'altra banda, l'escriptor Josep Maria de Sagarra, membre de la família propietària, va escriure el poema 'El mal Caçador' a can Llinars durant l'estiu i la tardor de l'any 1915. | 41.6923500,2.3867400 | 448967 | 4615801 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64284-foto-08234-40-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 534. | 94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64285 | Can Llobera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobera-0 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 79 i 85. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 76. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). LLOBERA, R. i SERRA, Mª M. (2015) 'Els Llobera a la història de Vilamajor'. Quaderns de Vilamajor, 8. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. | XVIII | Masia formada per diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives al llarg del temps. El cos original consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc rebaixat adovellat. Les finestres antigues són de pedra, alguna amb lleixa motllurada. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08234-41 | Veïnat del Pla. C/ de can Llobera s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha diversos documents que fan referència al mas: L'any 1085, el topònim de can Llobera apareix per primera vegada en un document 'in terminio de Lobera'. L'any 1220, Guillem de Llobera signa com testimoni en una escriptura. I el primer document que fa referència explícita del mas de can Liobera és una escriptura de l'any 1262, que esmenta dues peces de terra de Ponç Sunyer situades 'in plano infra mansum Guillelmi de Loparia et mansum Gol' (can Llobera i can Gol). L'any 1270, Ramon Llobera, probablement fill de Guillem, signa com a testimoni en una altra escriptura (AVENTÍN, 1990:79). | 41.6882700,2.3927800 | 449467 | 4615344 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64285-foto-08234-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64285-foto-08234-41-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Per tal de conèixer en profunditat la història de la família relacionada amb aquesta casa, cal consultar l'interessantíssim estudi històric realitzat per Ramon Llobera i Ma. Montserrat Serra, 'Els Llobera a la història de Vilamajor', publicat pel Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor (vegeu bibliografia).Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64286 | Can Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcal-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 107-108. | XIX | Masia formada per dos cossos units formant un angle de 90º, i una planta en 'L'. Consta de planta baixa i planta pis, amb una coberta inclinada a cada un dels cossos. Les obertures presenten elements de pedra i totxo. Les façanes són de pedra vista, fruit de les últimes reformes de les que ha estat objecte la casa. La de migdia presenta un rellotge de sol nou, refet sobre un d'antic, també durant les reformes. | 08234-42 | Veïnat de Santa Susanna | La primera referència documental de la masia és del padró municipal de Vilamajor de l'any 1860. No ha estat mai desocupada. Durant la segona meitat del segle XIX es van construir moltes de les cases del veïnat de Santa Susanna. La intensa explotació del bosc, deguda a la gran demanda de carbó, glaç o fusta per abastir les ciutats va ser la causa de l'arribada a aquest veïnat de moltes persones que cercaven feina relacionada amb el bosc i la muntanya. | 41.7468700,2.4005700 | 450160 | 4621846 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64286-foto-08234-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64286-foto-08234-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64286-foto-08234-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234016.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64287 | Can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-messeguer-0 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt amb grans dovelles. Les finestres són de composició simètrica, rectangulars, de pedra, amb lleixa motllurada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades de color blanc. Al costat de ponent, s'hi adossa un cos annex, de factura posterior, que també consta de planta baixa i planta pis. Hi ha un altre volum en planta baixa, que són les corts i el traster, i dos coberts més utilitzats com a garatge. | 08234-43 | Veïnat del Pla | 41.6798100,2.3935100 | 449521 | 4614405 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64287-foto-08234-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64287-foto-08234-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64287-foto-08234-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||||
| 64288 | Can Met Bacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met-bacs | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVI | Can Met Bacs són les antigues corts de can Bacs, que foren reconvertides posteriorment en habitatge. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. En destaca l'antiga escala, que conserva el paviment i l'estructura originals. Les façanes són de pedra lligada amb morter, esquerdejades. A pocs metres al nord de la casa, hi ha unes antigues corts, amb sostres inclinats de bigues de fusta. Algunes parts d'aquest sostre han estat reformades amb ceràmica armada o bigues prefabricades de formigó. | 08234-44 | Veïnat de les Brugueres | 41.6803900,2.3800100 | 448398 | 4614477 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64288-foto-08234-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64288-foto-08234-44-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||
| 64289 | Forn I del veïnat de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-i-del-veinat-de-canyes | XVIII-XX | En estat d'abandó. | <p>Forn, parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Es troba situat pròxim al veïnat de Canyes, a tocar del marge de llevant de la pista que duu al veïnat. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl. Les seves mesures aproximades són 2 m de diàmetre per 2 m de profunditat. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. Probablement es tracta de les restes d'un forn de calç.</p> | 08234-45 | Veïnat de Canyes | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.</p> | 41.7031500,2.3863500 | 448943 | 4617000 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64289-foto-08234-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64289-foto-08234-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-19 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Higini Herrero. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64290 | Can Mongol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mongol | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.64-65. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, i una planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La porta d'entrada, és de petites dimensions, d'arc de mig punt rebaixat. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra i totxo. Hi ha un antic rellotge de sol en molt mal estat de conservació, situat a tocar de la teulada. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada i pintat de color blanc. En destaca la petita era, situada al davant de la façana, pavimentada amb lloses de pissarra, que es troba reformada. | 08234-46 | Veïnat de Canyes | 41.7107700,2.3833600 | 448701 | 4617848 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64290-foto-08234-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64290-foto-08234-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234017.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||
| 64291 | Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-2 | AA.DD. (1991). 'Sant Joan de can Nadal'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 421-422. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.95. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 66-67 i 73. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). PLADEVALL i FONT, A. (1987). 'Les arrels històriques de Palautordera. Pregó de les festes del Remei del 1979'. Monografies del Montseny, 2. Viladrau: Amics del Montseny, p. 45-70. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 71-73. | XII-XVIII | Ha estat objecte d'espoli, amb el robatori de pedres de les finestres i dels portals, i d'actes incívics i bretolades, que han provocat que es trobi en un estat de conservació lamentable. | Can Nadal és un mas format per una antiga torre de defensa, amb un cos afegit al costat esquerre, construït entre el segles XII i XIII, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior. L'antiga masia és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. A la zona de la torre, la coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La coberta del cos lateral es d'una vessant, amb carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt, amb grans dovelles de pedra sorrenca vermellosa. Les finestres són de disposició bastant regular, amb brancals, llinda i lleixa de pedra sorrenca. Una de les finestres presenta l'any '1709' inscrit. Els murs són de paredat comú i els angles estan reforçats amb pedres cantoneres. La masia compta amb unes antigues pallisses separades del cos principal. A ponent hi ha adossada, a nivell de la segona planta, una capella preromànica dedicada a Sant Joan de Cavallar. Actualment, la masia es troba abandonada i en procés d'enrunament, i és indispensable prendre mesures urgents per a evitar la seva destrucció. | 08234-47 | Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny | El nom antic d'aquesta masia era Cavallar, topònim que ja consta al Políptic de Vilamajor de l'any 950. Altres documents de l'any 1052 esmenten el lloc Karavallo i el puig i serra de Kavallo. A partir del segle XIII és consignat el mas Cavallar, el qual va donar nom a la capella. Posteriorment, el mas fou abandonat fins que l'any 1610 i la casa i la capella foren reconstruïdes. Al segle XVIII la masia fou novament abandonada fins a l'any 1975, en que va ser restaurada per tal d'habilitar-la com a luxós restaurant i discoteca, en ple apogeu constructiu de la urbanització dels Refugis del Montseny. Anys més tard, la casa i la capella van ser abandonades i, lamentablement, des de llavors, han estat objecte d'espoli, amb el robatori de les pedres de les finestres i dels portals, d'actes incívics i de bretolades, que han provocat que es trobin en un estat de conservació lamentable. | 41.7177800,2.3908700 | 449331 | 4618622 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64291-foto-08234-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64291-foto-08234-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64291-foto-08234-47-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 536.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.-És indispensable prendre mesures urgents per a evitar que la masia desaparegui definitivament. | 94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||
| 64292 | Can Nadalet de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadalet-de-baix | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia de plata rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és rectangular, i les finestres són també rectangulars i de disposició simètrica. Les façanes es troben arrebossades i pintades de color blanc. | 08234-48 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.7031700,2.4077400 | 450723 | 4616990 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64292-foto-08234-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64292-foto-08234-48-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234146.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||
| 64293 | Can Noguera Vell o de Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-vell-o-de-pages | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, de totxo. Les finestres són de disposició irregular, rectangulars, de pedra treballada; algunes amb lleixa motllurada. Hi ha els vestigis d'un antic escut al capdamunt de la façana sud. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic esquerdejat. La masia compta amb diversos cossos annexos corresponents a corts i trasters. | 08234-49 | Veïnat del Pla, disseminat | 41.6881700,2.3861200 | 448912 | 4615337 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64293-foto-08234-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64293-foto-08234-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64293-foto-08234-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | |||||||||
| 64294 | Can Perera de Brugueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perera-de-brugueres | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 81. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 75. | XIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, adovellat. Les finestres són de disposició regular, rectangulars, de pedra treballada. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta un cos annex, que sobresurt pel costat de llevant de la façana. Les antigues corts són de planta baixa i planta sota a la part central. La masia compta a la zona sud amb antics coberts de planta baixa. També hi ha una torre de planta quadrada, que consta de planta baixa i planta pis. | 08234-50 | Veïnat de les Brugueres | El pla de Bruguer és un lloc ocupat per una antiga Villa Brugarias o Brucarias, documentada en una escriptura de l'any 941 (Cartulari de Sant Cugat), en la requesta de l'any 950 (Arxiu Fidel Fita) i en un document de l'any 985 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona). En la requesta de l'any 1057-65 (Arxiu Fidel Fita) figuren Guacefred Bruguera i Sendred de Brugueres, que porten el nom d'aquest veïnat, on actualment hi ha dues masies que es diuen can Bruguera (AVENTÍN, 1990:81). | 41.6872600,2.3776400 | 448206 | 4615241 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64294-foto-08234-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64294-foto-08234-50-2.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 | ||||||||
| 64295 | Can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perera-de-canyes | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23 i 76. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.131. DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 60-63. | XV-XVIII | Masia amb barri i cossos afegits posteriorment. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab sobre ràfec de dues filades de teula, a dues vessants i perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és de mig punt adovellat, de gres rogenc. Les finestres són de disposició simètrica. Les de la planta pis no tenen cap valor arquitectònic perquè presenten modificacions de factura recent. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra d'arc conopial de perfil lobulat, que descansa sobre dos petits capitells, amb relleus ornamentat amb figures d'angelets, i emmarcada amb brancals i lleixa de pedra sorrenca. La finestra situada a la dreta, té la llinda motllurada en forma d'arc conopial, i la finestra de l'esquerra, és d'estil classicista amb trencaaigües motllurats amb bitllets, i faixes emmotllurades amb mènsules de petites dimensions. Al pis superior, s'hi obren finestres amb arc rebaixat i brancals de maó a sardinell. Al primer pis, hi ha un rellotge de sol ben conservat, d'aparença no gaire antiga. Els murs són de paredat comú, amb pedra vista rejuntada amb portland, fruit d'un repicat de la façana, durant les últimes obres de reforma de la casa. Les pedres cantoneres són irregulars, de gres rogenc. L'edifici principal es troba envoltat de diversos edificis annexos, corresponents a corts, pallisses i cavallerisses, que conformen el barri, al que s'hi accedeix a través de tres portals. El portal més gran, és d'arc rebaixat i culmina en una coberta a dues vessants. Hi ha una altra porta, que separa la pallissa de les corts i dóna accés als camps de conreu. I una porta petita, que dona accés al molí i a l'hort. El portal de la pallissa, presenta una llinda en posició invertida, amb un escut heràldic en relleu, sobre dos brancals en forma de mènsula. En destaca l'era de grans dimensions, situada davant de la porta principal, i formada per petites rajoles de fang cuit, l'edifici del molí (fitxa nº 114), situat en un edifici annex i la seva gran bassa (fitxa nº 210), que s'omple per un petit rec que prové de dalt de la riera. | 08234-51 | Veïnat de Canyes | La villa Cannas, que correspon al topònim 'Canyes', és la referència escrita més antiga de l'indret on es situa aquesta casa, esmentada ja a la requesta del levita Ervigi de l'any 950 (Arxiu Fidel Fita). El nom Perera es troba escrit per primer cop en un document de l'any 1214 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), on Berenguer de Perera signa com a testimoni. I la primera referència on apareix documentat el mas de Perera és de l'any 1239 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en les vendes d'unes feixes a Sant Pere. El fogatge de l'any 1515 del terme de Vilamajor cita 'lo mas Perera de Canyes'. L'aspecte actual de la masia és fruit de diverses fases constructives al llarg del temps. | 41.7100900,2.3835600 | 448717 | 4617772 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64295-foto-08234-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64295-foto-08234-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64295-foto-08234-51-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234021.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,46 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/