Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64245 | Torre Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-roja | <p>AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 420-421. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p.20-21. NOGUÉS, J; CAMPUZANO, Ll. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Plaça de l'Església de Sant Pere. Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inèdita. CATALÀ ROCA, P. (1969). 'Antic palau comtal o castell de Vilamajor'. Els castells catalans. Vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 281-286. CORREA SALA, O. (2014). Pla Director de la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2014). Estudi històric del conjunt monumental format per l'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor i el seu campanar exempt. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 69. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2012). 'La Torre Roja de Vilamajor: la torre que va veure néixer el rei Alfons'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 2 (gener 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-25. HERRERO i BARÓ, H. (2013). Informe: Atorgament de l'honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l'il·lustre senyor Pompeu Fabra i Poch. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. MARTI BONET, J.M. [et al.] (1981) 'Vallès Oriental'. Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vol. I/1. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona: Akribos, p. 299-306. MASAGUÉ i TORNÉ, J.Mª (2003). 'L'església de Sant Pere de Vilamajor'. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 27-38. VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: ed. Ausa, p.110.</p> | XI | <p>La Torre Roja és una edificació exempta de l'actual església parroquial de Sant Pere de Vilamajor, situada al davant de l'extrem sud-est de la mateixa. Formava part del desaparegut temple romànic. El seu nom prové de les pedres vermelloses de gres del Figaró. Es tracta d'una torre romànica d'estil llombard, construïda al segle XI. És de planta quadrada i consta d'un cos basamental de dos pisos, d'un coronament amb dos pisos més, cobert amb un terrat. Presenta una línia d'imposta, situada entre la planta segona i la tercera, amb arcuacions cegues i dents de serra. El cos basamental és massís, i tan sols s'hi obren tres espitlleres, a la banda sud i una a la oest. Presenta a la cara nord una porta adovellada d'arc de mig punt. El coronament és obert amb finestres geminades d'arc de mig punt. A la planta segona s'hi obre el primer cos d'obertures, les quals es repeteixen en els quatre punts cardinals. Està format per finestres geminades d'arcs de mig punt, amb el mainell compost per dues columnes d'estil dòric, coronades amb capitells mensuliformes, decorats amb motius geomètrics. A la planta tercera, a les cares est i oest, s'hi obren finestres geminades similars a les de la planta inferior, tot i que la de la cara de llevant presenta una remodelació posterior en el mainell. I les cares nord i sud presenten un sol arc, fet amb pedra granítica, corresponent a una reforma posterior, per tal de encabir-hi unes campanes més grans. L'última planta, la coberta, és un terrat transitable. Està coronada amb una cornisa de perfil esglaonat de maó, sobre la que hi ha una barana de merlets triangulars esglaonats, fets també amb maó. La façana sud presenta dos sobreeixidors. El parament de la torre és de carreus ben treballats, disposats en filades lineals i regulars, i les cantonades i obertures es troben emmarcades amb pedra. La factura del parament de la torre és contínua. Les seves mides aproximades són 25 m d'alçada i 6 m de llargada per cada costat de la façana. A l'interior de la torre s'hi accedeix a través d'una porta adovellada d'arc de mig punt. La planta d'accés es troba coberta per una volta de canó de mig punt de pedra, amb una petita obertura rectangular emprada per a pujar i baixar els contrapesos de la maquinària del rellotge del toc de campanes; presenta també altres obertures de la construcció de la cintra de la volta. Per sobre hi ha un espai de doble alçada, format per una volta de canó rebaixada de pedra, i construïda en sentit contrari a la de la planta accés. En aquest espai es troben les escales de pedra, que donen accés, en tres trams, a la primera planta. A les que s'hi accedeix per una porta, que es troba al costat oest del passadís de volta, similar a la d'entrada a la torre. A cada replà intermedi de l'escala hi ha una espitllera per tal d'il·luminar l'interior. Els murs de la meitat inferior del cos baix fan 1,6 m de gruix (superior a la resta), ja que es troba l'escala de pedra, i presenten les senyals de la bastida de la seva construcció. A la planta primera s'inicien unes escales de volta a la catalana ceràmica, que donen accés, en sis tramades, a la segona planta. Els murs interiors també presenten les senyals de la bastida de la seva construcció, i hi ha una espitllera a la cara la sud que il·lumina l'espai. Aquestes escales foren construïdes probablement l'any 1929, i substitueixen una antiga escala de cargol d'obra, de la que actualment només es conserva l'arrencada. I l'emmarcament en pedra del perfil rodó de l'antic pas fins al darrer tram d'escala. La volta de canó de mig punt també presenta l'obertura rectangular emprada per a pujar i baixar els contrapesos de la maquinària del rellotge del toc de campanes, però es troba tapiat i reforçat amb perfils metàl·lics (segueix a apartat observacions).</p> | 08234-1 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>Les primeres referències documentals sobre intervencions al campanar, que han estat recentment revisades per David Galí i Raquel Lacuesta (vegeu bibliografia) són de l'època de les obres de construcció de la nova església parroquial de Sant Pere de Vilamajor, al segle XVII. L'any 1887 es va construir el mausoleu de la família Soler de Vilarrasa a tocar de la façana de migdia del campanar. Segons consta en el Llibre particular parroquial, els Soler s'havien enterrat al peu del campanar des d'abans de l'any 1250. Entre 1928 i 1932, Santiago Escudero, rector de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, va dur a terme algunes reformes al campanar. L'any 1932 es va dur a terme el repicat de l'arrebossat blanquinós que revestia el parament del campanar, fet pel qual va canviar l'aspecte exterior de la torre al quedar a la vista la pedra rogenca de gres del Figaró que la basteix. També es va eliminar el cos del pas de comunicació entre el campanar i l'escala del cor, es va col·locar el paviment de rajols del cos superior. És probable que en aquesta època es substituís l'antiga escala de cargol del campanar per l'actual.</p> | 41.6840200,2.3881900 | 449081 | 4614875 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64245-foto-08234-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64245-foto-08234-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64245-foto-08234-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A la segona planta hi ha el primer cos d'obertures, on es troba la campana de quarts penjada al centre de la volta que cobreix l'espai, que presenta obertures de la construcció de la cindra. A l'interior de les finestres hi ha baranes simples de ferro forjat. Una escala de gat dona accés al cos superior, que es troba cobert per una volta bufada de pedra. Aquesta volta també presenta senyals de la construcció de la cindra, i una obertura quadrada que permet l'accés al terrat. Al cos superior, hi ha encabides una campana gran a la banda nord, una altra gran al sud i dues de mida mitjana a l'est. A l'última planta s´hi accedeix a través de l'obertura quadrada de la volta, que es troba coberta per un badalot. La tradició historiogràfica local, defensada per Josep Corominas l'any 1921 i per Santiago Escudero l'any 1932, atribueix que la Torre Roja hauria tingut, originàriament, funcions militars, com a torre de l'homenatge de l'antic castell i residència dels comtes de Barcelona (Arxiu Diocesà de Barcelona, fons de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, capsa 53, història, delmes i notificacions. Elencus de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, 1921). Segons Antoni Gallardo i Garriga (GALLARDO 1938: 69), aquesta interpretació seria versemblant, ja que a la part de la torre que dona cap a l'antic cementiri, hi havia una mènsula del segle XV, que demostra que la torre havia estat unida a d'altres habitacions i, per tant, hauria format part d'una construcció civil. D'altra banda, l'important gruix dels murs inferiors respondria també a una finalitat més militar que no pas religiosa. Segons el mateix autor, en la fàbrica del campanar s'observen tres etapes constructives: la primera, corresponent a la primitiva obra romànica, la segona, datada entre finals del segle XIII i començaments del segle XIV, corresponent al pis de les campanes, i l'última, datada al segle XIII, corresponent a les reformes per encabir les campanes grosses. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de 'La Força' i per l'existència dels vestigis d'una altra torre circular, situada a una vintena de metres de la façana de l'església. Tot i així, segons els recents estudis històrics de David Galí i Raquel Lacuesta (vegeu bibliografia), la fàbrica del campanar és totalment homogènia i va ser concebut eminentment per a ús religiós, però va compatibilitzar aquest ús amb el civil i, esporàdicament, amb el militar. La hipòtesi sobre el probable origen de la Torre Roja com a torre de l'homenatge de l'antic castell i residència dels comtes de Barcelona, també fou defensada per la historiadora Mercè Aventín (AVENTÍN i PUIG 1990: 21). D'altra banda, durant l'any 2014 es va dur a terme una excavació arqueològica a la plaça de l'Església, que va permetre documentar els vestigis d'un mur i d'una tomba antropomorfa afectada pels fonaments de la Torre Roja. Aquest mur podria formar part dels fonaments de l'església regida pel prevere Orila (preromànica), o de l'església romànica que existia fins a la construcció de l'actual temple, i la tomba, que correspon a una tipologia d'enterrament que es dona entre els segles VI i X dC., formaria part de les tombes de la sagrera del temple primitiu. A l'any 2015 es va dur a terme treballs de neteja de l'interior de la planta baixa del campanar de l'església de Sant Pere de Vilamajor que van permetre documentar uns escadussers indicis del que podia haver estat l'acabat del nivell d'us de la planta baixa de la Torre Roja. | 85|92 | 45 | 1.1 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||
| 64254 | Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-menut | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat, i dues finestres emmarcades amb carreus de pedra i lleixa motllurada. La façana meridional i occidental formen part de l'antiga muralla del recinte fortificat de Vilamajor. La façana és repicada, amb pedra vista. | 08234-10 | Nucli antic de La Força. C/ de l'Església, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6838700,2.3879100 | 449058 | 4614859 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64254-foto-08234-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64254-foto-08234-10-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64344 | La Jardinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-jardinera | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. És d'estil noucentista. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color blanc. En destaquen els motius decoratius florals, similars als de les cases que formen el conjunt noucentista de Miquel Cortès. | 08234-100 | Nucli antic de La Força. C/ de la Dàlia, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. La Jardinera, entre els anys 1940 i 1970, albergà l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6841800,2.3889700 | 449146 | 4614892 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64344-foto-08234-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64344-foto-08234-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64344-foto-08234-100-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 64345 | La Mongia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mongia | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat/ DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2013). 'La Mongia: la casa dels monjos, els primers campaners'. La Clau: Butlletí d'Informació Municipal de Sant Pere de Vilamajor, nº 25, juny 2013. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de sant Pere de Vilamajor, p. 12-13. | XXI | Es tracta de les restes de l'antiga mongia de Vilamajor, actualment integrades en un edifici de factura contemporània. Només es conserva una de les parets estructurals, que forma part de l'antiga muralla de la vila fortificada de La Força. L'antic edifici, que fou enderrocat a principis dels anys 80 del segle XX, constava de planta baixa i pis, amb una coberta a una sola vessant, que desaiguava a la façana principal. L'edifici actual, que deixa la muralla a la vista des de l'interior, consta de planta baixa i pis, amb una coberta a dues vessants, de teula àrab, i el carener paral·lel a la façana principal. | 08234-101 | Nucli de La Força. La Mongia, Punt d'Informació. C/ de l'Església, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La figura dels monjos a Vilamajor, que eren beneficiaris de la candela de Sant Miquel, es documenta des de l'any 1233. El nombre de monjos va anar variant al llarg dels anys. Eren els encarregats del servei de la parròquia, d'administrar béns, de celebrar deu misses l'any, de tocar diàriament les tres oracions, de tocar campanes en cas de tempesta, i també d'obrir i tancar l'església. També els corresponia tenir cura de la confraria de sant Miquel que, després del patró Sant Pere i la Verge del Roser, era el Sant amb més devots de la parròquia. Els monjos residien a l'edifici conegut com 'La Mongia', i vivien de les donacions dels feligresos. L'any 1448, el monjo que va viure el terratrèmol que assolà la comarca, va ser en Francesc Collet. L'últim monjo de Vilamajor va ser Ramon Oliveró, que va morir l'any 1839. Posteriorment, l'edifici va ser utilitzat com a presó municipal, situada a la planta baixa, i com a escola de primària, a la planta superior, fins a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat. L'any 1980 es va enderrocar pel seu mal estat de conservació. L'any 2010 la Diputació de Barcelona i l'ajuntament de Sant Per de Vilamajor van signar un conveni, per tal de construir l'actual edifici de La Mongia com a equipament de promoció cultural i turística. A la planta baixa hi ha un punt d'Informació del Parc Natural del Montseny i promoció turística del municipi, i al pis superior hi ha una sala d'exposicions temporals. | 41.6839500,2.3878700 | 449055 | 4614868 | 2010 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64345-foto-08234-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64345-foto-08234-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia de la Mongia en blanc i negre (Arxiu Municipal, caixa 628, cadastre 1974). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64346 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-10 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 20. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2013). 'La Rectoria de Vilamajor. De masia menor de can Derrocada a Centre Cultural del municipi'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 18 (juny 2013) Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 30-34. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p.158-160. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui…Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 25-26. | XIV-XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb ràfec a la catalana. El carener és perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-est. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, alternant pedra vermella i blanca, amb dos bancs de pedra als costats i dos esglaons d'accés a l'entrada. Les finestres són de disposició simètrica, amb llindes de pedra, una d'elles cisellada. Sobre la finestra de les golfes hi ha inscrit l'any '1639', que probablement correspon a una de les seves rehabilitacions. Al pis hi ha dos balcons amb barana de ferro. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter, arrebossats. Actualment, no es disposa de suficient informació històrica que permeti la datació de l'edifici original i els seus diferents usos al llarg del temps. A la part posterior de la casa, on es troba l'actual cuina, hi ha una volta catalana i una volta de canó, i sembla correspondre a la zona més antiga de l'edifici. Segons una hipòtesi recent, aquestes voltes podrien formar part de la farga del castell, de la que hi ha referències en la documentació antiga. Segons la tradició oral, a la part posterior de la masia hi havia l'accés a uns túnels d'escapatòria, però actualment es desconeix la seva ubicació. El que sí que es documenta és la boca d'una mina d'aigua, bastida interiorment amb pedra i morter de calç i volta de maó. | 08234-102 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La Rectoria és un edifici d'orígens molt antics, però actualment no es disposa de suficient informació històrica, que permeti la datació de l'edifici original i els seus diferents usos al llarg del temps. Només una intervenció arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades. Segons la documentació antiga, durant molts anys, a l'edifici de La Rectoria hi vivia una comunitat de clergues que tenien cura de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. I hi havia l'escrivania, on els clergues feien de notaris al servei dels seus feligresos. Es conserva un important fons documental, actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Segons consta a un dels documents, la casa va ser heretada pel rector Rafael Derrocada, que la va habilitar com a rectoria, funció que va tenir fins a l'any 1986. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) l'edifici va ser malmès i, temps després, va ser restaurat. A la dècada dels anys 70 del segle passat es va utilitzar com a centre cultural i d'entreteniment per a la gent jove. L'any 1987, per iniciativa de Josep Poch, rector de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, es va habilitar com a centre d'art. Finalment, l'any 1988 es va fundar el Centre d'Art Contemporani La Rectoria, amb la col·laboració de l'escultor Josep Plandiura Vilacís. El Centre d'Art La Rectoria és una fundació privada, sense ànim de lucre, amb la finalitat de conciliar les arts, les noves tecnologies i la natura. És un lloc de residència i de treball per a artistes, escriptors i investigadors. Els eixos bàsics del Centre són la producció artística, els cursos de formació i les exposicions. La Rectoria va ser propietat del bisbat de Tarrassa fins a l'any 2007, quan va passar a ser de titularitat municipal, per un conveni de traspàs. Des dels seus inicis, l'any 1987, han passat pel centre més de 150 residents, entre artistes nacionals i internacionals. | 41.6831200,2.3887100 | 449124 | 4614775 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | De forma inconcebible, la Rectoria no es troba inclosa en el Catàleg de béns a protegir del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Pere de Vilamajor. | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64347 | Campanes de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>GARCIA i BURDOY, J.Mª (2003). 'Campanes i campaners de Sant Pere de Vilamajor'. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 64-75. HERRERO i BARÓ, H. (2013). Informe: Atorgament de l'honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l'il·lustre senyor Pompeu Fabra i Poch. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 130. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 32-33.</p> | XVIII-XX | <p>El campanar de l'església de Sant Pere de Vilamajor, la Torre Roja, té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents: La Gran: - Nota fonamental: mi bemoll. - Any: 1776. - Pes orientatiu: 1000 kg. - Alçada: 120 cm. - Diàmetre: 120 cm. - Llargada de batall: 96 cm. - Diàmetre de batall: 11 cm. - Situació a la torre: façana nord de la planta superior. L'Anna: - Nota fonamental: la bemoll. - Any: 1988. - Pes orientatiu: 520 kg. - Alçada: 96 cm. - Diàmetre: 91 cm. - Llargada de batall: 92 cm. - Diàmetre de batall: 9,5 cm. - Situació a la torre: façana sud de la planta superior. La Laia: - Nota fonamental: la. - Any: 1988. - Pes orientatiu: 330 kg. - Alçada: 80 cm. - Diàmetre: 82 cm. - Llargada de batall: 66 cm. - Diàmetre de batall: 9,5 cm. - Situació a la torre: façana est de la planta superior. La Maria: - Nota fonamental: Do. - Any: 1988. - Pes orientatiu: 180 kg. - Alçada: 68 cm. - Diàmetre: 68 cm. - Llargada de batall: 55 cm. - Diàmetre de batall: 7 cm. - Situació a la torre: façana est de la planta superior.</p> | 08234-103 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>El 20 de juliol de l'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari de Granollers, del bàndol republicà, van espoliar i cremar l'església de Sant Pere de Vilamajor. Tanmateix, van obligar al campaner Joan Sauqué a fer caure les dues campanes mitjanes (la de les oracions i la dels difunts), per a endur-se-les i fondre-les com a material de guerra. Gràcies a la intervenció de Pompeu Fabra, que en aquesta època es trobava a can Cortès, es van salvar la campana gran i la petita, al convèncer a aquests exaltats antireligiosos de deixar-les com a rellotge, ja que aquests tocs no tenien dimensió religiosa. L'any 1988 van ser beneïdes les noves campanes del cos superior del cloquer: l'Anna, la Laia i la Maria, que es van construir a Olot, a la Foneria Barberí, i van ser finançades per l'Ajuntament i la Caixa Laietana El toc inaugural el va fer el darrer campaner, en Josep Sauqué. L'Ajuntament va sufragar la nova il·luminació del campanar i el nou mecanisme electrònic del rellotge per al repic de campanes. La campana Petita o la Marieta es troba actualment exposada a la Mongia.</p> | 41.6840200,2.3881900 | 449081 | 4614875 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64347-foto-08234-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64347-foto-08234-103-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 64348 | La Roureda, casa del mecànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-casa-del-mecanic | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord. Hi ha una petita porta rectangular i una més gran d'arc rebaixat, de totxo. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, amb motius decoratius de totxo i de rajols ceràmics. Les façanes són de fàbrica de maó, arrebossades i pintades de color rosa, decorades també amb sanefes de rajols ceràmics. | 08234-104 | Veïnat del Bruguer | Aquest edifici de l'any 1920 és un exemple de l'arquitectura senyorial de principis del segle XX. La seva construcció es relaciona amb l'època de prosperitat del negoci d'embotellament d'aigua de cal Bord (La Roureda). | 41.6780300,2.3727700 | 447793 | 4614219 | 1920 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64348-foto-08234-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64348-foto-08234-104-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64349 | Cal Bord o la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bord-o-la-roureda | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 82. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 36: | XVI-XX | Es tracta d'una antiga masia que presenta reformes i ampliacions d'èpoques posteriors. L'edifici original és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a l'antiga façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, rectangulars, de pedra i totxo. La façana és de pedra vista. Hi ha un porxo d'entrada i un cobert utilitzat com a magatzem. La casa presenta reformes de factura contemporània (segle XX), corresponents a una galeria d'arcades de mig punt de fàbrica de maó i una torre. | 08234-105 | Veïnat del Bruguer | Cal Bord podria ser el mas d'en Pere Bord, que s'esmenta en un document de l'any 1174 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en el que és l'autor d'una donació (AVENTÍN, 1990:82). A inicis del segle XX, a cal Bord es va construir l'obra de captació d'aigua més gran de l'estat espanyol en aquella època: quilòmetres de mines, quaranta-tres pous, grans dipòsits i una planta embotelladora que va començar a comercialitzar l'aigua amb el nom Agua suprema de mesa 'M' (HERRERO, 2003:36). | 41.6780900,2.3723000 | 447754 | 4614226 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64349-foto-08234-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64349-foto-08234-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64349-foto-08234-105-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64350 | La Roureda, taller del mecànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-taller-del-mecanic | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici de planta de creu llatina, d'una sola planta. Als laterals hi ha dues petites torres amb finestres i una llucana. L'estructura és metàl·lica, d'encavallades senzilles i bigues metàl·liques, que suporten un entrebigat pla de rajola ceràmica, sobre la que es troben les filades de teula àrab. | 08234-106 | Veïnat del Bruguer | Edifici construït l'any 1920 com a taller mecànic. | 41.6776500,2.3725200 | 447772 | 4614177 | 1920 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64351 | La Tulipa i can Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tulipa-i-can-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2013) Informe: Atorgament de l'honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l'il·lustre senyor Pompeu Fabra i Poch. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. És d'estil noucentista, i es troba dividit en dos habitatges independents: can Cortès, a ponent, i la Tulipa, a llevant. La coberta és de teula àrab, a una vessant, i desaigua a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades. En destaquen els motius decoratius florals, similars als de les altres cases que també formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès. | 08234-107 | Nucli antic de La Força. C/ de la Dàlia, 8, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. Hi va residir Pompeu Fabra, durant la Guerra Civil espanyola. | 41.6841600,2.3885100 | 449108 | 4614890 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64351-foto-08234-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64351-foto-08234-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64351-foto-08234-107-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A La Tulipa hi va residir Pompeu Fabra, durant la Guerra Civil espanyola. Per la seva intervenció directa per tal de protegir el patrimoni històric del poble, l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor li va atorgar, l'any 2013, el títol de Fill Adoptiu, amb el tractament de Vilamajorenc Il·lustre. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64352 | Les Planes del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-del-cortes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). LLOBET, S. (1990) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Granollers: Museu de Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers, p. 409. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 82-84. | XVII-XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga masia de la que només es conserven part de les façanes i algunes parets mitgeres internes. Segons es pot apreciar a una fotografia realitzada abans de que s'enrunés, era de planta rectangular, i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta era a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal era d'arc rebaixat de rajol, les finestres rectangulars, amb la llinda i l'ampit de pedra i els brancals de rajol. Hi havia un antic rellotge de sol. La casa té adossades les restes d'un corral. Segons consta a la documentació consultada (vegeu bibliogrrafia), a la planta baixa hi havia la cuina (llar i forn) i un gran nombre de quadres. En el primer pis hi havia les habitacions i un gran graner. Cal destacar que la quantitat d'estances destinades al bestiar ocupaven una superfície molt superior a la destinada a l'habitatge. | 08234-108 | El Cortès | Les Planes del Cortés va ser construïda entre els segles XVII i XVIII, pels propietaris del Cortès. Es va abandonar fa més de cinquanta anys i, des d'aquell moment, es va utilitzar únicament com a corral. Va caure l'any 1995 després de que, de forma totalment injustificada, s'espoliessin les seves teules per a la restauració d'una altra masia. | 41.7371400,2.3708800 | 447684 | 4620783 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64352-foto-08234-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64352-foto-08234-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64352-foto-08234-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234046.-Fotografia de la masia de l'any 1993, abans de que s'ensorrés, facilitada per Higini Herrero. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64353 | Mas Forts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-forts | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda plana de pedra i brancals de totxo. Les finestres són de disposició irregular, rectangulars, de pedra treballada. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, esquerdejats. Al costat de llevant se li adossa un mur i un cos annex, deixant un petit espai. Hi ha un petit cobert a pocs metres de la façana. | 08234-109 | Veïnat de Santa Susanna. Urbanització Refugis del Montseny | 41.7169900,2.4022000 | 450273 | 4618527 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64353-foto-08234-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64353-foto-08234-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64353-foto-08234-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64354 | Mas Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-joan-0 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 24. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 83. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta sota coberta. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les dues vessants presenten una remodelació de factura posterior, per tal d'allargar-les per encabir dues corts més. El portal d'entrada és rectangular, amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Les finestres són de disposició regular, amb brancals de maó i llinda de fusta. A la façana posterior de la casa s'hi adossa una cort. Al darrera de la masia, hi ha una font que alimenta una bassa d'aigua. | 08234-110 | Veïnat de Santa Susanna | Segons un document de l'any 1739 (Arxiu Diocesà de Barcelona), els visitadors de l'església de Santa Susanna reclamaven aquesta casa com a rectoria. El mas Joan consta en els padrons municipals des de l'any 1860 fins a l'actualitat. Segons les actes de l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor de finals del segle XIX, era una de les masies més riques del veïnat de Santa Susanna. Antigament, cada onze d'agost durant l'aplec de Santa Susanna, el mas Joan feia de fonda per un dia a disposició dels participants a l'aplec. La masia va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, i actualment s'utilitza com a habitatge dels masovers del Polell. | 41.7417000,2.3915500 | 449406 | 4621277 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64354-foto-08234-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64354-foto-08234-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64354-foto-08234-110-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234047. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64355 | Mas Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rovira | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 89-90. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta, que es troba mig enrunada, és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada, que es troba descentrat al costat esquerre de la façana, és amb llinda horitzontal i brancals de totxo. Les finestres són de disposició irregular, també amb llinda horitzontal i brancals de totxo. Els murs de façana són de pedres lligades amb morter de calç, esquerdejats. Hi ha cinc corts adossades a la casa. | 08234-111 | Veïnat de Santa Susanna | La primera referència documental de la masia és el padró de l'any 1868. L'any 1965 la casa va ser abandonada (SARRIÀ, 2008:90). | 41.7399000,2.3882300 | 449129 | 4621079 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64355-foto-08234-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64355-foto-08234-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64355-foto-08234-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234048. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64356 | Alzina dels Espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-espatllats | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a llevant del sot del Cirerer, al marge de ponent del camí, a la zona pròxima a la plana d'en Vilardell. Destaca per la seva peculiar morfologia i mida. Del tronc, que té unes dimensions considerables, en surten tres grans branques, que alhora es ramifiquen en d'altres de morfologies i mides diverses. La seva capçada poc densa l'allunya de les característiques copes arrodonides de les alzines monumentals. | 08234-112 | El Cortès | 41.7346900,2.3734400 | 447895 | 4620509 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64356-foto-08234-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64357 | Molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-1 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p.46 i 47. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XIII/XVII | Es tracta d'un antic molí, d'origen medieval, reconvertit posteriorment en habitatge. L'edifici original és de planta rectangular i consta de planta semisoterrani i planta baixa. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-est. Els murs són de pedra lligada amb morter i alguns fragments de rajol. Les portes i finestres tenen les llindes carrades. En destaca un finestral amb l'any '1598' inscrit a la llinda, i una finestra de dimensions reduïdes, amb una petita cara esculpida. Es conserva la volta de pedra situada a l'interior del soterrani, i l'antiga sortida d'aigua del carcabà, que actualment funciona com a entrada a les dependències inferiors, i una petita obertura amb la volta de rajols, per a desaiguar. A la part del darrera de la casa, i orientada a migdia, hi ha l'antiga bassa del molí, que es troba dessecada i reconvertida en pati. També es conserven d'altres elements singulars de l'antic molí, com el rec, el pou i les rodes de molí. | 08234-113 | Veïnat del Pla | Es tracta d'un antic molí d'orígens medievals, probablement construït entre el segle XIII o XIV. Ha estat objecte de diverses obres de reforma i remodelació al llarg del temps. | 41.6822200,2.3899800 | 449229 | 4614674 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64357-foto-08234-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64357-foto-08234-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64357-foto-08234-113-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64358 | Molí de can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-perera-de-canyes | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23 i 46. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 59-60. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XVII-XVIII | És un edifici de planta rectangular, que consta de dues plantes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és de mig punt rebaixat, format per grans dovelles de gres rogenc. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, i les cantonades es troben reforçades amb grans carreus. L'aigua canalitzada penetrava en el molí per una sèrie de mines, queia damunt d'unes pales unides a un eix que feia girar la mola, que encara es conserva, i sortia per una altra mina que conduïa a la riera. També es conserven d'altres elements singulars de l'antic molí, com la bassa, que es troba en un nivell superior, el casal amb la cavitat per a la turbina -situada a una profunditat de 6 a 8 m respecte de la superfície de l'aigua de la bassa- les moles, la tremuja i el riscle. A l'interior, es conserven les mènsules que sostenien el pis de fusta, on s'abocava el gra a la tremuja. Segons informacions orals, fa més de quaranta anys, els masovers que vivien al molí aprofitaven la força de l'aigua del salt del cup per a produir energia elèctrica. Actualment, el casal del molí és utilitzat com a magatzem. | 08234-114 | Veïnat de Canyes | 41.7097300,2.3835400 | 448715 | 4617732 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64358-foto-08234-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64358-foto-08234-114-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) nº 547.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 64359 | Molí de Dalt o de can Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-de-can-sunyer | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23 i 124. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XIII-XVIII | Es tracta del casal d'un antic molí d'origen medieval. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta semisoterrani i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La façana de llevant presenta dos contraforts. Al davant de la casa es conserven dues pedres de molí. | 08234-115 | Veïnat del Pla. Parc de Ferran Gomà s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La primera referència documental del Molí de Dalt, és un trasllat del segle XIV. Es tracta de la transcripció d'un document de l'any 1258, quan el rei Jaume I concedeix a Ponç Sunyer de Vilamajor el permís per a millorar o ampliar la construcció d'un molí anterior, que Ponç havia edificat. El text diu així: 'Sigui conegut de tothom que nós, Jaume, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, Mallorca i València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller, per nós i per nostres et donem llicència i potestat a tu Ponç Sunyer de Vilamajor i els teus a perpetuïtat perquè, en aquell lloc del terme de Vilamajor en el que vas construir un molí toeller (?), puguis construir i edificar una roda de molí cuper (?) de tal manera que tu i els teus tingueu el dit molí amb totes les seves entrades, sortides, afrontacions i pertinences, amb el dret de fer-ne el que vulgueu' (AVENTÍN 1990:124). Segons informacions orals, fa més de cent anys que el molí funciona com a masoveria. | 41.6877800,2.3882000 | 449085 | 4615293 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64359-foto-08234-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64359-foto-08234-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64359-foto-08234-115-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) nº 546.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64360 | Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-elies-0 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75. CALAM, X. (1999). 'L'ermita de Sant Elies'. Ronda Vallesana: XX, Sant Esteve de Palautordera. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 86-90. COMAS i DURAN, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Copysa, p.60. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 77. GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990). Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2008) 'Aplec de Sant Elies'. La Clau de Vilamajor: Butlletí d'Informació Municipal, nº 13. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 10. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. PORTALS i MARTÍ, J. (1994). 'Ermitans a Sant Elies (1665-1906)'. Monografies del Montseny, 9. Viladrau: Amics del Montseny, p. 189-209. PORTALS i MARTÍ, J. (1998). 'Els ermitans de Sant Elies (segles XVII-XVIII)'. La Veu d'en Pelideu, núm. 3. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 42-43. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui…Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 34-36. | XVI-XVII | La capella de Sant Elies es troba adossada a les construccions de l'antiga casa de l'ermità, formant un sol cos. El temple és un edifici que consta d'una petita nau rectangular molt baixa, que es divideix en dos trams per un arc ogival, amb un petit absis. La coberta és a dues vessants, asimètrica, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada a l'ermita és d'arc de mig punt amb dovelles i, a la clau de volta, hi ha un relleu enigmàtic de tres cares i un cos, que podria representar al sol, Moisès i Sant Elies a la muntanya de la Transfiguració. I les inscripcions '1633' i 'Fra Pere'. Al costat de la porta, hi ha una petita finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra. El portal d'entrada a la casa és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de maó, amb una petita obertura a sobre en forma de creu. A la banda de llevant, es documenten vestigis de diversos murs, que constaten que el conjunt tenia unes dimensions superiors a les conservades actualment. La façana de llevant presenta un contrafort i una arcada cega, que comunicava amb les restes enrunades. A la façana posterior sobresurt l'absis, que te una petita obertura. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i esquerdejats. La cantonada sud-oest es de factura contemporània. L'ermita es troba en bon estat de conservació perquè recentment ha estat objecte d'obres de restauració, que han consistit en la rehabilitació de les façanes i de la volta de la capella, que es trobava apuntalada, i en la restitució del campanar d'espadanya i del rellotge de sol. | 08234-116 | Turó de Sant Elies | Segons la llegenda, l'origen de l'ermita de Sant Elies es remunta a una gran sequera, seguida d'una greu epidèmia que van patir els habitants de la contrada, fa molts segles. Els prohoms de Vilamajor van anar a demanar consell al Pare Abat de Santa Fe, que els va emparar a Sant Elies, i es van produir les esperades pluges. En senyal d'agraïment, els habitants dels pobles de la rodalia, van construir una capella en honor a Sant Elies, al turó situat entre el Cortès i el Terrer. La primera referència documental de la capella és de l'any de l'any 1226 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en el testament d'Antic Tàpies, que li llega dos diners. La seva adscripció territorial ha anat canviant al llarg dels anys. Des d'èpoques remotes havia estat vinculada a Sant Pere de Vilamajor i, entre el primer terç i final del segle XVIII va passar a la demarcació parroquial de Sant Esteve de La Costa del Montseny, a través de Santa Susanna, la seva sufragània. Quan aquesta va recuperar la seva independència, l'any 1868, l'ermita de Sant Elies va passar a dependre directament de la nova parròquia fins a l'any 1921, en que va retornar a la demarcació de Sant Pere de Vilamajor. Es té coneixement de l'existència d'ermitans a Sant Elies des de mitjan segle XVII, tot i que en desconeixem els noms. No es possible conèixer més dades perquè la documentació de l'arxiu de Sant Esteve de La Costa anterior a l'any 1714 fou cremada per les tropes castellanes de Felip V, per castigar el suport dels seus habitants a l'arxiduc Carles. El primer document que esmenta l'ermità de Sant Elies és el testament del rector de La Costa del Montseny, Mn. Ramon Raurich, de l'any 1665. Els noms dels primers ermitans dels que es té referència documental són Andreu Girola i Maria Girola, que es mencionen al Llibre de Bateigs, l'any 1727, en ser padrins d'Elies Espina i Tragurà de Santa Susanna. A partir de l'any 1734 el valuós llibre d'administració de l'ermita de Sant Elies deixa constància escrita dels successius ermitans fins a l'any 1859. L'any 1734 va prendre possessió de l'administració de Sant Elies, Josep Llobeta, que va estar trenta-quatre anys en el càrrec i hi va iniciar una dinastia familiar. Va ser l'etapa de més devoció i major activitat a l'ermita. Josep Llobeta va ser succeït l'any 1769 per Jaume Sanitges, casat amb la filla de Josep Llobeta, que va ser l'ermità fins a l'any 1784, en que va entrar el seu germà com a nou ermità, Valentí Sanitges. L'any 1793 va ser succeït per Magí Cervera, fins a l'any 1800 en que va prendre possessió del càrrec Josep Ninet, fins a la seva mort l'any 1808. L'any 1808, amb la invasió francesa, l'ermita va quedar pràcticament destruïda i totalment saquejada. Va ser restaurada pels veïns de Santa Susanna, i es va iniciar i una nova etapa caracteritzada per un llarg enfrontament amb els rectors de La Costa. Aquest enfrontament probablement va influir en el reconeixement, l'any 1868, de la independència de la parròquia de Santa Susanna, deixant de ser sufragània de La Costa. El següents ermitans, per odre de successió, van ser: Guillem Bigas Cerdà, Josep Codina, Mateu Serra, Víctor Cirera, succeït per un altre ermità del qual desconeixem el nom, i Joan Figueras. L'últim ermità, Salvador Palau i Tomàs, va exercir fins a l'any 1914, en que Sant Elies va ser abandonada. Poc temps després, va quedar en un estat ruïnós, i va ser utilitzada pels pastors de la zona per a guardar els ramats. La sequera que va assolar la contrada l'any 1923, va fer revifar la devoció a Sant Elies i, gràcies a Mn. Llorenç Valls, vicari de Mollet, i al campaner Joan Carol, es va dur a terme una nova restauració. L'any 1936, durant la guerra civil, un grup d'exaltats anticlericals va malmetre l'ermita, que va quedar greument afectada. | 41.7311200,2.3794900 | 448395 | 4620109 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64360-foto-08234-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64360-foto-08234-116-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234052.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.-Fotografia antiga de l'ermita de Sant Elies feta per Antoni Gallardo i Garriga l'any 1912. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.Cont. Història: Segons Antoni Gallardo, al seu l'interior hi havia un altar barroc de fusta amb columnes salomòniques, de l'any 1716, que procedia, probablement, de la parròquia de Sant Pere; a la part baixa, hi havia tres nínxols i a la part alta un altre, amb la Verge del Carme i l'escut de l'Ordre. També en destacaven dos canelobres de ferro forjat de finals del goticisme (GALLARDO, 1938:77).L'any 1945, els veïns de Sant Esteve de La Costa, arrel d'una altra sequera, van promoure la seva restauració, i es va recuperar, amb força, l'aplec que es celebra el dia de Sant Marc. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64361 | Sant Joan de Cavallar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-cavallar | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75. AA.DD. (1991). 'Sant Joan de can Nadal'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 421-422. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23 i 155. BARRAL i ALTET, X. (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62, p. 250. COMAS i DURAN, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Copysa. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 76. HERRERO i BARÓ, H. (2014). 'Sant Joan de Cavallar. L'antiga capella del mas de can Nadal'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 25 (febrer 2014). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 27-30. JUNYENT, E. (1983). L'Arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Barcelona: Curial, p. 184-185. VALL i RIMBLAS, R. (1977). 'L'església pre-romànica de Sant Joan de can Nadal'. Arraona: revista d'història, núm.: 3 , 2ª època. Sabadell: Arxiu Històric, Museu d'Art i Museu d'Història de Sabadell, p. 5-9. VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: ed. Ausa, p. 58. | X | Ha estat objecte d'actes incívics i bretolades, que han provocat que es trobi en un estat de conservació lamentable. | La capella dedicada a Sant Joan Evangelista, que és troba adossada a les construccions de l'antic mas de can Nadal, és un magnífic exemplar de temple pre-romànic. Es tracta d'un edifici que consta d'una nau rectangular, amb absis carrat més estret que la nau, situat al seu extrem oriental, i lleugerament desviat respecte d'aquesta. Les mesures interiors de la nau són 5,5 m de longitud per 3,25 m d'amplària, i les de l'absis són 2,85 m de fondària per 2,2 m d'amplària. La coberta de la nau, actualment esfondrada, era a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal, que es trobava orientada al nord-oest. La teulada era una estructura de fusta, que constava d'una biga mestra disposada entre la façana de ponent i l'arc que emmarca el santuari, sobre la qual descansaven uns cabirons transversals sostinguts en l'altre extrem sobre els murs laterals. El santuari es troba cobert amb una volta de canó seguit, lleugerament rebaixada. Les dovelles de l'arc que comunica l'absis amb la nau segueixen una disposició irregular, característica dels edificis preromànics. Al fons del santuari hi ha una petita fornícula, que podria correspondre a una antiga finestra, tapiada per una sala construïda en adequar la masia per hostal. El mur de migdia es troba engruixit interiorment, fins a 0,5 m de la coberta. En els murs de tramuntana i de ponent, que són els únics que queden lliures exteriorment, s'observa el parament d'opus spicatum fet amb pedres grans, lleugerament desbastades i disposades de forma regular. La façana de ponent presenta, descentrat, el portal d'entrada d'arc de mig punt, que és de factura més moderna que la resta de l'estructura. Està format per maons amb el caire exterior bisellat. En aquesta façana hi havia, fins fa pocs anys, un petit campanar d'espadanya, amb l'arc que el coronava de factura contemporània, corresponent a la restauració de la capella de l'any 1975. Segons les fotografies d'Antoni Gallardo (vegeu bibliografia), antigament hi havia només els dos muntants, sobre els que es sostenia una biga de fusta travessera de la que penjava una campana d'esquella, molt arcaica. Les característiques arquitectòniques de la capella de Sant Joan de Cavallar, que segueixen la tradició autòctona tardo-romana o visigòtica, caracteritzada pel parament d'opus spicatum, i absis carrat més estret que la nau, permeten situar cronològicament la seva construcció al segle X, probablement a la seva primera meitat. La seva importància històrica i arquitectònica és inqüestionable, ja que és l'únic temple preromànic al Vallès que conserva íntegrament la seva disposició original. Actualment, es troba abandonada i en procés d'enrunament, i són indispensables mesures urgents per a evitar que les restes de la capella desapareguin definitivament. | 08234-117 | Can Nadal. Veïnat de Santa Susanna. Urbanització Refugis del Montseny. | El nom antic d'aquesta capella era Sant Joan de Cavallar. La primera referència documental del topònim Cavalar és troba al Políptic de Vilamajor de l'any 950. Altres documents de l'any 1052 esmenten el lloc Karavallo i el puig i serra de Kavallo. A partir del segle XIII és consignat el mas Cavallar, el qual va donar nom a la capella. Tot i que segons els testimonis arqueològics l'origen de la capella és molt més antic, la primera referència documental és de l'any de l'any 1226 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en el testament d'Antic Tàpies, que li llega dos diners. En el mateix testament fa una donació similar també per a la capella de Sant Elies. La masia i la capella foren abandonades fins a l'any 1610 en que les van refer en bona part. Al fons de la capella, hi havia un antic retaule plateresc, que fou robat l'any 1983. Segons Antoni Gallardo, constava de quatre quadres formant un semicercle, que representaven passos de la vida del Sant Joan Baptista. El frontal era de rajoles amb una imatge central del titular en dotze peces, orlada de diversos motius. Antoni Gallardo va recollir, també a la seva obra, la tradició oral segons la qual una merla va trobar la imatge del Sant i el cos d'aquesta merla es conservava com a relíquia (GALLARDO, 1938:76). L'any 1975, la masia va ser restaurada per tal d'habilitar-la com a luxós restaurant i discoteca, en ple apogeu constructiu de la urbanització dels Refugis del Montseny. Es va restaurar la capella amb encert i es va construir el campanar de cadireta a la façana de ponent, es va refer tota la teulada i es va instal·lar una nova porta de fusta. Anys més tard, la casa i la capella van ser abandonades i lamentablement, des de llavors, han estat objecte d'espoli, amb el robatori de les pedres de les finestres i dels portals, d'actes incívics i de bretolades, que han provocat que es trobin en un estat de conservació lamentable. | 41.7177800,2.3907600 | 449322 | 4618622 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64361-foto-08234-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64361-foto-08234-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64361-foto-08234-117-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 536.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.-Fotografia de la capella de l'any 1914 feta per Antoni Gallardo i Garriga. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. | 91|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64362 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-2 | <p>AA.DD. (1991). 'Santa Susanna'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 422-423. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 24 i 74. COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren 'carrer de Barcelona'. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor. COMAS i DURAN, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Copysa, p. 62. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990). Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MARTÍ i BONET [et al.] (1981). Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona, vol. I/1. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 209-211. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.</p> | XVII | Presenta algunes esquerdes i humitats, i requereix tasques de condicionament i restauració. | <p>Santa Susanna és una esglesiola d'estil gòtic tardà, situada al veïnat homònim. És d'una sola nau, amb dues capelles laterals, absis, un petit magatzem, sagristia i campanar. Es troba orientada est-oest i l'accés principal és a migdia. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal. El portal d'entrada de la façana de migdia és d'arc de mig punt, amb petites dovelles de pedra sorrenca, d'època més tardana. La porta és de fusta, amb reforços de ferro forjat. Des de l'exterior de l'absis, s'observa una finestra tapada de doble esqueixada. A la façana de migdia, s'hi obren dues finestres de simple esqueixada, que podrien procedir originàriament de la nau central. La més propera a la porta, presenta tres pedres amb inscripcions: 'SAMONT-1683' 'ME FECIT'. A ponent, hi ha un campanar de planta quadrangular, al que s'hi accedeix per una escala exterior. S'hi obren quatre obertures d'arc de mig punt, dues en una cara i dues en la cara oposada. Es troba coronat per una barana massissa arrebossada i quatre merlets de maó. Les façanes es troben esquerdejades, fet que dificulta la descripció de l'aparell, però el poc que es distingeix és força irregular. La nau es troba totalment enguixada a l'interior de l'edifici, i les voltes es troben reforçades amb arcs torals de pedra, sobre senzilles pilastres, amb capitells d'estil neoclàssic i volta apuntada. Per a accedir a la capella de Santa Susanna cal travessar l'antic cementiri del veïnat. De la rectoria que es va construir al costat, al segle XVII, només en queda algun vestigi.</p> | 08234-118 | Veïnat de Santa Susanna | <p>La primera referència documental de la parròquia de Santa Susanna és de l'any 1190, quan el comte-rei Alfons el Cast va cedir, a la confraria de Cardedeu, el mas Vallmanya del terme de Vilamajor i de la parròquia de Santa Susanna. Tot i que aquest document sigui del segle XII, els orígens de la capella podrien ser més antics. En la documentació procedent de la rectoria de Sant Pere, Santa Susanna surt esmentada l'any 1214 en la venda d'una feixa propietat de Canovet del Casal de Baix: in parrochia Sancte Susanne in loco vocitato ad Chodalet (AVENTÍN, 1990: 74). A l'any 1384 quan es signà el pacte de 'carreratge' amb la ciutat de Barcelona, el veïnat estava format per sis focs o famílies. L'any 1413, només n'hi havia quatre, que eren la rectoria i els masos del Terrer, el Samont i Vallmanya, fet pel qual no disposava de sacerdot propi i restava unida als domers de Vilamajor. Amb el pas del temps, es va esfondrar la volta i va quedar en estat ruïnós per la manca de feligresos i la pobresa del veïnat. L'any 1566 es va unir a la parròquia de Sant Esteve de la Costa, però va continuar amb plens poders parroquials. L'any 1683 va ser reedificada per la família Samont, aprofitant elements de l'edificació primitiva, situada més al nord, i es va construir una rectoria al costat de la capella. En l'època de màxima esplendor de l'esglesiola, el campanar lluïa una campana a cadascun dels seus quatre finestrals d'arc de mig punt. L'any 1870 Santa Susanna va recuperar la seva independència com a parròquia, amb rector propi fins l'any 1921, en que passà a dependre altra vegada a la de La Costa. Llavors hi havia una trentena de cases. Durant la Guerra Civil (1936-1939), un Comitè Revolucionari del bàndol Republicà va cremar el valuós arxiu parroquial de Santa Susanna, i va destruir l'edifici destinat a rectoria. A partir de l'any 1940 va romandre sense sacerdot, i amb un culte cada vegada més espaiat a causa del despoblament de bona part del veïnat. L'any 1980 la capella, que es trobava en un estat gairebé ruïnós, va ser restaurada.</p> | 41.7420500,2.3926700 | 449500 | 4621315 | 1683 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64362-foto-08234-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64362-foto-08234-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64362-foto-08234-118-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234050. | 94|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||
| 64363 | Alzina Rodona de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-rodona-de-sant-elies | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada a tocar del marge de llevant de la pista de Sant Elies, uns 400 m abans de l'ermita. Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida. És un arbre monumental. | 08234-119 | Sant Elies | 41.7280700,2.3825700 | 448649 | 4619769 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64363-foto-08234-119-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64256 | Barraca de la Corbatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-corbatera | XVII-XX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una petita estructura, situada a la zona de la Corbatera. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de mida mitjana sense relligar. No s'observen restes de la coberta. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva funcionalitat i cronologia, tot i que és molt probable que es tracti d'una barraca de bosquerols. | 08234-12 | Pla de la Corbatera | Les barraques de bosquerols, característiques de la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània, són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació del bosc. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del segle XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important. Les barraques es construïen amb un llarg tronc travesser inclinat, que es sustentava per un extrem amb dos puntals fets amb troncs bifurcats, i l'altre extrem a terra. Sobre el tronc es disposaven, a ambdues bandes, un seguit de troncs inclinats amb una coberta vegetal (branques, pinassa, fulles d'alzina, bruc, etc.), impermeabilitzada amb ginestell, terra o suro. El mur de la part del davant de la barraca era de forma triangular, fet amb pedra seca. Hi havia una obertura per a poder entrar, amb una porta feta amb branques, i una obertura al sostre, que feia de xemeneia. Eren construccions temporals i rústegues, que proporcionaven als bosquerols un mínim de comoditat, durant els períodes de l'any que havien de passar al bosc. | 41.7195400,2.3700600 | 447601 | 4618830 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64256-foto-08234-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64256-foto-08234-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Ignasi Bassa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64364 | Torre Guillera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-guillera | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 77. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són de disposició regular, rectangulars. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats de color terrós. Té cossos annexos a les dues façanes laterals, i a la posterior. | 08234-120 | Veïnat del Sot de l'Om | Can Guillera o Torre Guillera podria tenir alguna relació amb el topònim Aguilare de la requesta de vers 950 (AVENTÍN, 1990:77). | 41.7018400,2.4077400 | 450722 | 4616842 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64364-foto-08234-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64364-foto-08234-120-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234147. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64365 | Vallmanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallmanya | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 24 i 74. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.78. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 70-71. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, a diferent alçada, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-oest. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda de fusta. Les finestres són de disposició irregular, amb llinda de pedra. A la façana principal en destaca un volum que correspon a un forn de pa. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, esquerdejats. | 08234-121 | Veïnat de Santa Susanna | El nom de la masia prové del topònim de l'indret on es troba, la vall Magna. És una de les masies més antigues del terme municipal, tot i que la construcció que es conserva actualment és del segle XVIII. La primera referència documental és de l'any 1190, quan el comte-rei Alfons el Cast, fill de Ramon Berenguer IV i Peronel·la, va cedir, a la confraria de Cardedeu, el mas Vallmanya del terme de Vilamajor i de la parròquia de Santa Susanna (AVENTÍN, 1990: 74). Durant el segle XV va ser una de les poques masies habitades del veïnat de Santa Susanna, malgrat les epidèmies, guerres i fams que van assolar el territori. | 41.7317200,2.4003200 | 450128 | 4620164 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64365-foto-08234-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64365-foto-08234-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64365-foto-08234-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234051. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64366 | Retaule dels Sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-dels-sants-marcal-sebastia-apollonia-i-magdalena | <p>ANGULO GUARDIA, V. (1990).Treball de recerca documental de les col·leccions d'art religiós d'època moderna (segles XVI, XVII, XVIII) dipositades al Museu de Granollers. Beques de col·laboració museística. Granollers: Generalitat de Catalunya: Museu de Granollers, inèdit. COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren 'carrer de Barcelona'. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 71-73. GARCIA i BURDOY, J.Mª. (2006). 'El retaule dels sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena'. Quadernets de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 18-25.</p> | XVI | <p>El retaule dels sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena, que es trobava originàriament a l'església de Sant Pere de Vilamajor, fou realitzat pel pintor Joan Gascó, entre els anys 1510 i 1520. És un dels principals exemples pictòrics de transició del gòtic al renaixement que hi ha a Catalunya. La tècnica emprada consisteix en tremp i oli aplicats sobre fusta. El retaule consta de tres taules: - La taula major, on es troben representats els sants Marçal i Sebastià; les seves mides són 1,16 m d'alçada per 0,78 m d'amplada. - Les taules secundàries, on es troba representada santa Magdalena en una d'elles, i en l'altre, santa Apol·lònia; les seves mides són 1,18 m d'alçada per 0,39 m d'amplada. Els quatre sants es disposen sobre un fons daurat, amb ornaments. A la taula major també hi figura, a la part inferior central, l'escut dels Gual de Vilarasa, fet que constata el mecenatge d'aquesta família. A la part superior de l'escut, hi ha un ocell sobre fons daurat; i a la part inferior, unes onades vermelles sobre fons blau.</p> | 08234-122 | Museu Diocesà de Barcelona. C/ Pla de la Seu, 7. 08002 Barcelona. | <p>L'any 1916 la parròquia de Sant Pere de Vilamajor va cedir el retaule de Sant Marçal i Sant Sebastià al Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. L'operació la va dur a terme Pere Bonet, l'administrador de la parròquia en aquell temps. Gràcies a això, es va poder salvar de l'incendi provocat a l'interior de l'església de Sant Pere de Vilamajor, el dia 20 de juliol de l'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, per membres d'un Comitè Revolucionari de Granollers. L'any 1989 el Museu Diocesà de Barcelona va organitza l'exposició Millenium, en la qual s'hi va incloure la meitat del retaule: la taula de les santes, que va ser restaurada per a l'ocasió. Posteriorment es restaurà la taula principal, amb motiu de l'exposició Splendor, que va tenir lloc a Sabadell l'any 1991.</p> | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 1510 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Joan Gascó | El pintor Joan Gascó va néixer a Tafalla (Navarra), al darrer terç del segle XV. Pels volts de l'any 1500 es va traslladar a Vic, on hi va residir fins a la seva mort. Va muntar un taller de tipus gremial, com era propi de l'època. Alguns dels seus fills també hi van treballar. Les seves bones relacions amb membres del bisbat de Vic, li van procurar la major part dels encàrrecs de pintures religioses, tant a Vic com a l'ampli territori d'aquest bisbat. Pel que fa al seu estil, en un principi realitzava obres clarament gòtiques, però va anar evolucionant cap a les noves tendències renaixentistes. Es considera que l'obra amb la que va iniciar aquest canvi de tendència va ser el retaule major de Sant Pere de Vilamajor, realitzat entre els anys 1513 i 1516. | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||
| 64367 | Ca l'Esquena Ampla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquena-ampla | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 87-88. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a la baga del collet de cal Ros, a pocs metres de cal Magí. És de planta quadrada, de 7 m per 7 m aproximadament, i constava de dues plantes. La coberta, que era de teula àrab, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Els murs, que es conserven fins a l'alçada del carener, fan uns 4 m d'alçada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Presenta algunes reformes de factura contemporània. A tocar de la casa hi ha les restes d'unes petites corts. | 08234-123 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7359000,2.4000400 | 450108 | 4620628 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64367-foto-08234-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64367-foto-08234-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64367-foto-08234-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234004. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64368 | Can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernat-1 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 7. | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga masia, de la que es conserva un cos principal i unes dependències annexes al costat oest. El cos central, de planta rectangular, està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura de dos pisos, amb diverses estances, i els vestigis d'uns contraforts. La tècnica constructiva utilitzada es basa en pedres d'origen local, lligades amb morter de calç. Es troba en força mal estat de i la vegetació que creix al seu interior malmet les estructures. | 08234-124 | Veïnat de Santa Susanna | La seva construcció podria situar-se entre el segle XVIII i el XIX, moment de màxima ocupació del veïnat de Santa Susanna, degut a la gran explotació dels recursos del bosc. Segons les informacions dels padrons, va ser habitada des del l'any 1860 fins al 1962, quan es va abandonar. | 41.7305500,2.3896800 | 449242 | 4620040 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64368-foto-08234-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64368-foto-08234-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234007. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64369 | Roure Gros o de la font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-o-de-la-font-del-roure | BELLVEHÍ, D. (1998) 'El Roure, prop de 400 anys de vida'. La Veu d'en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor, p. 29. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011) Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2011). 'El Roure Gran de Sant Pere de Vilamajor'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 1 (desembre 2011). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 16-17. LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) El Roure Gros: ruta circular de dificultat baixa (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. SAGRERA BASSA, Teresa (2009) Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. | Es tracta d'un exemplar de roure (Quercus humilis) centenari, situat a les proximitats de la font del homònima. Fa uns 15-16 m d'alçada, una circumferència de tronc de 3,5 m i el seu diàmetre de capçada és d'uns 25-28 m (SAGRERA, 2009:20). Es tracta d'un roure monumental que destaca per la seva majestuositat i per les seves dimensions, pel seu espectacular tronc i la seva gran capçada arrodonida. | 08234-125 | Sot de can Bacs | 41.6783100,2.3818000 | 448545 | 4614245 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64369-foto-08234-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64369-foto-08234-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64370 | Murs de pedra seca de cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-cal-marxant | XVIII-XX | Murs de pedra seca situats a l'entorn de les restes de la casa de cal Marxant, sobre el marge de la pista. Els murs formen feixes de terres, antigament conreades. | 08234-126 | Cal Marxant (veïnat de Santa Susanna) | 41.7467500,2.3924900 | 449488 | 4621837 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64370-foto-08234-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64370-foto-08234-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders, plenament adaptats als sòls i al clima.Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64371 | Can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 91. | XVII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada al Sot del Mas Rovira, a poca distància al sud-oest de la casa homònima. És de planta rectangular. No conserva la coberta. Les restes dels murs de la casa es troben força cobertes de vegetació, fet que impedeix la seva documentació precisa. A tocar de la casa hi ha unes petites corts, de planta quadrada, en bastant bon estat de conservació. La tècnica constructiva utilitzada es basa en pedres d'origen local, lligades amb morter de calç. | 08234-127 | Santa Susanna | La primera referència documental on s'esmenta can Ginesta és el capbreu de l'any 1730. Segons les informacions dels padrons, va ser habitada ininterrompudament des del l'any 1860 fins al 1910, quan es va abandonar (SARRIÀ, 2008:91). | 41.7393100,2.3856700 | 448915 | 4621015 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64371-foto-08234-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64371-foto-08234-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64371-foto-08234-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234012. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64372 | Can Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gorgs | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 114. | XVII-XIX | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a poca distància al nord-est de can Sagrera. L'estructura conservada permet documentar un cos principal i unes dependències annexes. El cos principal, de planta rectangular, està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura probablement de dos pisos, amb diverses estances. La tècnica constructiva utilitzada es basa en pedres d'origen local, lligades amb morter de calç. | 08234-128 | Veïnat de Santa Susanna | La seva construcció podria situar-se entre el segle XVIII i el XIX, moment de màxima ocupació del veïnat de Santa Susanna, degut a la gran explotació dels recursos del bosc. Segons les informacions dels padrons, va ser habitada des del l'any 1860 fins al 1920, quan es va abandonar. | 41.7444400,2.3970200 | 449863 | 4621578 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234014. | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64373 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-3 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, 117. | XIII-XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada al veïnat de Santa de Santa Susanna, pròxima al marge de ponent del camí d'accés a cal Regatxo. És de planta rectangular, de grans dimensions, d'uns 22 m per 5 m aproximadament. L'alçada dels murs, uns 6 m, que es conserven íntegrament a la part posterior de la casa fins al carener, permeten deduir que constava de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta era de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. A l'interior de la casa en destaca el forn, que es troba en bon estat de conservació. Es conserven també les restes de diverses dependències annexes. | 08234-129 | Veïnat de Santa Susanna | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), en un document de l'any 1249 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), que correspon a la venda del domini útil del 'mansum nostrum quem nos tenemus et habemus per ecclessiam Sancte Susanne et eius rectorem in comitatu Barchinone in dicta parrochia Sancte Susanne loco vocato apud viver mansum des Serradell', hi figura Pere Mercader entre els signants, el qual, hipotèticament, podria relacionar-se amb can Marxant. Consta en els diversos fogatges amb el nom de can Mercader, fins l'any 1920 quan es va abandonar. | 41.7466900,2.3923700 | 449478 | 4621831 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64373-foto-08234-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64373-foto-08234-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64373-foto-08234-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234055. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64257 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-9 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 95-96. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un porxo de dos pisos: el superior era destinat a l'assecatge dels cereals i l'inferior era destinat com a aixopluc de la cort. El portal d'accés és rectangular, de reduïdes dimensions, amb llinda de fusta i brancals de pedra. En destaca la gran finestra situada en el primer pis, antigament utilitzada per a extreure amb facilitat el farratge acumulat a l'interior de la casa. Hi ha adossat un petit annex, amb funció de magatzem. A pocs metres a migdia es troba l'antiga masoveria. | 08234-13 | Veïnat de Santa Susanna | La construcció de la masia es pot situar pels volts del segle XVIII, segons la seva tipologia constructiva. | 41.7370100,2.3980100 | 449940 | 4620752 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64257-foto-08234-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64257-foto-08234-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64257-foto-08234-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234026. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64374 | Can Peirana i can Xicaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peirana-i-can-xicaina | HERRERO i BARÓ, H. (2012). 'El Sot de L'Om: on neix la Vall Serena'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 10, (octubre 2012). Cardedeu: Banchs de Comunicació, p. 30-33. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes, situada a Terra Blanca, a l'inici del camí de la Serra Llarga. Era un edifici de planta quadrada, de dues crugies i dues plantes. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. | 08234-130 | Veïnat del Sot de l'Om | Can Pairana i can Xicaina és una antiga masia on hi vivien dues famílies diferents, cada una en una de les dues crugies de la mateixa casa. | 41.7102500,2.3884300 | 449122 | 4617787 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64374-foto-08234-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64374-foto-08234-130-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64375 | Can Patirem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patirem | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.66. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, situada al vessant sud-est del turó del coll de Murtra, de la que només es conserven els vestigis d'alguns dels seus murs de façana. Era de petites dimensions, de planta rectangular, d'uns 10 m per 7 m aproximadament, i orientada al sud-est. Els murs, que es conserven a una alçada màxima de 1,8 m, són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. Per les seves característiques arquitectòniques, es pot situar cronològicament la seva construcció al segle XVIII. | 08234-131 | Veïnat de Canyes | 41.7088200,2.3737100 | 447896 | 4617637 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64375-foto-08234-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64375-foto-08234-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64375-foto-08234-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234019. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64376 | Can Ramonillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramonillo | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 99. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada al veïnat de Santa Susanna, a uns 100 m al sud-est de can Ramonet. L'estructura de la casa està pràcticament destruïda, perquè passa un nou camí de terra per sobre la seva planta. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. | 08234-132 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7413400,2.3939900 | 449609 | 4621236 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64376-foto-08234-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64376-foto-08234-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64376-foto-08234-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234002. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64377 | El Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solei | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 75. | XVII | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós de la que es conserven dues construccions separades, pel que sembla l'antiga era, a uns 15 metres de distància. Una correspon a la masia principal, de grans dimensions, i l'altre podrien ser les corts o una altra casa. En resten els murs de façana i diversos murs divisoris interns, fets pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. A l'entorn de les construccions es localitzen un gran nombre de murs de pedra seca, que formen petites feixes de terres, antigament conreades. | 08234-133 | La vall Magna (veïnat de Santa Susanna) | Segons les informacions dels padrons, va ser habitada des del l'any 1860 fins al 1910, quan es deuria abandonar (SARRIÀ, 2008:75). | 41.7319000,2.3929600 | 449516 | 4620188 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64377-foto-08234-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64377-foto-08234-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64377-foto-08234-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234056. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64378 | Can Suari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suari | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 77. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a la Serra Llarga, al veïnat del Sot de l'Om. Les restes conservades corresponen a una estructura de planta rectangular, de més d'un pis. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. En una antiga fotografia, es pot observar que la coberta era de teula àrab a dues vessants, les façanes eren arrebossades i el portal d'entrada era adovellat. | 08234-134 | Veïnat del Sot de l'Om | D'aquesta masia, hipotèticament, podia provenir Saurina, la dona de Bernat de la Riba, el pagès del mas homònim, que apareix en un document de l'any 1263 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en la venda d'un alou a Sant Pere (AVENTÍN, 1990:77). | 41.7032600,2.4012800 | 450186 | 4617004 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64378-foto-08234-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64378-foto-08234-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64378-foto-08234-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fotografia antiga ha estat facilitada pels propietaris de la casa a Doñate arquitectes associats, redactors del Catàleg de béns del POUM (2011). | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64379 | Can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrer | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 72-73. | XVI-XVII | En ruïnes. | Can Terrer és una antiga masia en estat ruïnós. És un edifici de planta rectangular de dues crugies, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, que es troba gairebé ensorrada en la seva totalitat, és de dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula. La façana principal, que és asimètrica i està orientada a sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A sobre del portal i a la dreta, s'hi obren finestres amb llinda, brancals i lleixa emmotllurada. La resta d'obertures, de distribució regular, presenten brancals i llinda de totxo massís. A la part posterior de l'edifici, hi ha un cos annex unit al llarg de la façana. A la banda esquerra hi ha una ampliació, de factura posterior, amb balcons amb els brancals de totxo massís, i una placa que duu l'any '1835' inscrit. Els murs són de paredat comú, arrebossats. | 08234-135 | La vall Magna (veïnat de Santa Susanna) | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), un document de l'any 1264 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor -Arxiu Diocesà de Barcelona), que correspon a la venda dels drets sobre tres peces de terra, dues situades a la parròquia de Sant Pere de Vilamajor i la tercera a Santa Susanna, esmenta com a comprador a Pere de Terrer, relacionat amb el Terrer. Era una de les masies més riques i influents del veïnat. L'any 1723, en Bartomeu Tarré fou nomenat regidor i mostassaf de Vilamajor i l'any 1880 els Tarré tenien banc propi a l'esglesiola de Santa Susanna. Va estar permanentment habitada fins l'any 1966, en que es va abandonar. Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona. | 41.7337200,2.3877900 | 449087 | 4620393 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64379-foto-08234-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64379-foto-08234-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64379-foto-08234-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234031. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64380 | Can Vellana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vellana | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 132. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga masia, de la que només es conserven els vestigis dels murs de façana i d'unes dependències annexes. Era de petites dimensions, de planta rectangular, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Es conserva el portal d'entrada, amb llinda plana de pedra i una finestra de totxo. En destaca un petit forn de pa. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. | 08234-136 | Veïnat de Santa Susanna. | Segons les informacions dels padrons, va ser habitada des del l'any 1860 fins al 1910, quan es va abandonar (SARRIÀ, 2008: 132). | 41.7512300,2.3880200 | 449120 | 4622337 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234032. | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64381 | El Samon Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-samon-vell | X-XV | En ruïnes. | <p>El Samon Vell és un jaciment arqueològic, situat a uns 250 m al sud-oest de la casa del Samon, sobre la pista. Es documenten un gran nombre de restes de murs de pedra, que ocupen una gran extensió de terreny (més d'una hectàrea). El jaciment va ser localitzat durant la visita a la zona, i no ha estat mai objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, ni es disposa d'informació històrica i documental, fet que impedeix conèixer la seva tipologia i cronologia. El seu reconeixement visual porta a plantejar la hipòtesis de que es tracta d'un poblat de grans dimensions i de gran antiguitat.</p> | 08234-137 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7518300,2.3779200 | 448281 | 4622410 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64381-foto-08234-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64381-foto-08234-137-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-19 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element localitzat durant la visita a la zona, en col·laboració amb Higini Herrero. | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 64382 | El Saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sauc | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 104. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a uns 300 m al nord de mas Joan, a tocar del marge de la pista. És de planta rectangular, de grans dimensions, de 24 m per 7 m aproximadament. L'alçada dels murs, uns 9 m, que es conserven íntegrament a la part posterior de la casa fins al carener, permeten deduir que constava de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta era de teula àrab, a dues vessants asimètriques, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. A l'entorn de la casa es localitzen murs de pedra seca, que formen petites feixes de terres, antigament conreades. | 08234-138 | Veïnat de Santa Susanna | Segons les informacions dels padrons, va ser habitada des del l'any 1860 fins al 1950, quan es va abandonar (SARRIÀ, 2008:104). | 41.7445200,2.3906100 | 449330 | 4621591 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64382-foto-08234-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64382-foto-08234-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64382-foto-08234-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234039. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64383 | Santa Susanna Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-vell | AA.DD. (1991). 'Santa Susanna'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 422-423. COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren 'carrer de Barcelona'. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XI | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes de l'antiga capella vella de Santa Susanna, situada a les proximitats del mas del Samon, al pla de la Creueta. És d'origen romànic, i només es conserven una part dels murs de la nau i una altra de l'absis. | 08234-139 | Pla de la Capella (Veïnat de Santa Susanna) | La primera referència documental de la parròquia de Santa Susanna és de l'any 1190, quan el rei Alfons el Cast va cedir, a la confraria de Cardedeu, el mas Vallmanya del terme de Vilamajor i de la parròquia de Santa Susanna. Tot i que aquest document és del segle XII, els orígens de la capella podrien ser més antics. L'any 1384, quan es signà el pacte de 'carreratge' amb la ciutat de Barcelona, el veïnat estava format per sis focs o famílies. L'any 1413, només n'hi havia quatre, que eren la rectoria i els masos del Terrer, el Samon i Vallmanya, fet pel qual no disposava de sacerdot propi i restava unida als domers de Vilamajor. Amb el pas del temps, es va esfondrar la volta i va quedar en estat ruïnós per la manca de feligresos i la pobresa del veïnat. L'any 1566 es va unir a la parròquia de Sant Esteve de la Costa, però va continuar amb plens poders parroquials. L'any 1683 va ser reedificada a l'indret on es troba actualment per la família Samont, aprofitant elements de l'edificació primitiva. | 41.7550600,2.3785100 | 448333 | 4622768 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64383-foto-08234-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64383-foto-08234-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64383-foto-08234-139-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234081. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64258 | Can Bacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bacs | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 75. | XIV | Masia de planta rectangular, que consta de dues plantes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és de mig punt adovellat. Les finestres són de disposició asimètrica: hi ha dues finestres a la planta baixa i tres finestres a la planta pis, emmarcades amb carreus de pedra i lleixa motllurada. Dos dels carreus presenten les següents inscripcions: 'T:P' i 'F.S'. La façana es troba repicada, amb pedra vista. En destaca un forn que compta amb recollida inferior de la cendra, i el bugader, situat en front, segurament per a facilitar la neteja de la roba amb la cendra que es recollia del forn. Compta amb un annex, possiblement les antigues corts. | 08234-14 | Veïnat de les Brugueres | A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha diversos documents que fan referència al cognom Bacs, que podria relacionar-se amb aquesta masia. En un document de l'any 1219 signa com a testimoni Guillem de Bach. Diferents homes i dones de cognom Bax o Bacs estan documentats a Vilamajor els anys 1239, 1240, 1243, 1251, 1263 i 1266 (AVENTÍN, 1990:81). | 41.6803900,2.3800100 | 448398 | 4614477 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64258-foto-08234-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64258-foto-08234-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64258-foto-08234-14-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant té protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64384 | Can Miquel Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor | XX | Edifici recentment restaurat. | Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta es troba coronada per un terrat. És un habitatge d'estil noucentista. La façana principal es troba orientada a ponent, a la plaça de l'Església. Els murs són de totxo lligat amb ciment, arrebossats i pintats de color groguenc. L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal rectangular. Els pis superior presenta un balcó amb barana de forja, i una finestra rectangular a banda i banda. | 08234-140 | Nucli antic de La Força. Plaça de l'Església, 4, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. | 41.6841600,2.3885200 | 449109 | 4614890 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64384-foto-08234-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64384-foto-08234-140-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64385 | Can Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sorell | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75. AVIZANDA MARTÍNEZ, M. (2007). 'L'Institut-Escola a Can Surell: un assaig pedagògic al Montseny dels anys trenta'. Col·lecció Pau Vila, 17. Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FUNDACIÓ ROGER TORNÉ (2010). Pla Especial Urbanístic de la finca de can Surell, Sant Pere de Vilamajor. Barcelona: Fundació Roger Torné. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 74-76. | XIV-XVIII | Conjunt arquitectònic format per una antiga masia i diversos cossos, que formen patis interiors. La masia és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. S'observa un realçat de la coberta de factura contemporània, per tal d'adequar-la a un nou cos. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són de disposició irregular, amb llinda, brancals i lleixa emmotllurada, de pedra sorrenca. En destaca la finestra situada sobre el portal, d'arc conopial lobulada, sobre fals capitell de decoració vegetal. Els murs són de paredat comú, amb pedres cantoneres. Perpendicular a la masia, hi ha un altre cos amb arcades, balconades i garita. Per darrera de la casa, hi ha un altre cos perpendicular, on destaca la capella amb campanar d'espadanya, així com dues grans finestres d'arc de mig punt. | 08234-141 | Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny | La primera referència documental de la família Samarell, que podria ser l'origen del topònim Sorell, és de la requesta de l'any 1057 (Arxiu Fidel Fita), on s'esmenta a Ramon Samarell. Era una família influent, amb conreus i propietats al veïnat de Canyes, a la Vilalba de Cardedeu i a Malanyanes. Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), un document de l'any 1214 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), que correspon a la venda d'una feixa propietat de Canovet del Casal de Baix 'in parrochia Sancte Susanne in loco vocitato ad Chodalet', esmenta com a venedora a Arnaleta, dona de Guillem Surarell, que també podria relacionar-se amb can Sorell. La casa es troba en el fogatge de l'any 1515. A principis del segle XX, el doctor Josep Trueta i Raspall, va instal·lar a can Sorell una casa de convalescència. L'estiu de l'any 1934 la masia va esdevenir la colònia escolar de L'Institut-Escola de la Generalitat, fruit de l'empenta renovadora del seu director, Josep Estalella i d'Angeleta Ferrer i Sensat, paradigma de la renovació pedagògica en la docència de les ciències naturals. L'Institut-Escola va ser el primer assaig pedagògic continuat d'escola activa a l'ensenyament públic en l'àmbit de l'educació secundària, experiència educativa pionera dels anys trenta. La finalitat de les estades de colònies mixtes al Surell va ser de caràcter social, possibilitar una estada de lleure a tots aquells nens que no podien anar normalment de vacances. Les colònies buscaven la col·laboració entre els assistents, la formació intel·lectual i la normalització d'unes conviccions que no eren pròpies d'aquell moment. En aquesta masia, Maria Aurèlia Campmany va passar-hi les colònies. En començar la Guerra Civil, l'Institut-Escola hi organitzava colònies pels fills dels combatents i els orfes. Actualment la masia és propietat de la Fundació Roger Torné, dedicada a la prevenció de la salut infantil, a través de l'educació respiratòria i el contacte amb la natura. | 41.7176900,2.3864000 | 448959 | 4618614 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64385-foto-08234-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64385-foto-08234-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64385-foto-08234-141-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234029.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64386 | El Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cortes-0 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23-24. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.103 i 121. BOSCH, S.; TURA, J. (2004). El Montseny. Entorn i patrimoni. Girona: Competium, S.L., p. 30 i 31. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. RIBOT, P.; CAMPRUBÍ, R. (1976) El Montseny. Barcelona: Destino. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 79-81. | XIV-XVI | Conjunt arquitectònic format per l'antiga masia i diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives al llarg del temps. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb dovelles de gres. Hi ha un escut en relleu a la dovella que fa de clau de l'arc. A sobre mateix de la porta principal, cal destacar una finestra d'arc conopial lobulada sobre falsos capitells, amb decoració vegetal, que descansen sobre falses pilastres tallades als brancals, bisellats. La resta de finestres són de distribució irregular, amb llinda, brancals i lleixa de pedra, llisos, excepte una que té tallat un petit arc conopial. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter, amb grans pedres cantoneres. Adossat i perpendicular a la façana principal, hi ha un cos de tres plantes, amb coberta a un vessant. Les obertures són senzilles; en destaca una amb l'any '1766' a la llinda A la part posterior del complex hi ha establies i pallisses i l'era. | 08234-142 | Veïnat de Muntanya | Segons Pere Ribot (vegeu bibliografia) la primera referència de l'existència del mas del Cortès, és del segle XV, relacionada amb la llegenda de l'origen de l'ermita de Sant Elies: després d'una epidèmia de còlera i una gran sequera, els habitants de la contrada van fer la prometença que si plovia i parava la pesta construirien una capella a dalt del turó situat sobre can Sorell, entre les propietats del Cortès i del Terrer. Antigament, el mas del Cortès posseïa grans superfícies de terreny i varies masies com can Planes, can Planell, can Mainou i can Gras d'Amunt. L'antic celler adossat al mas és el testimoni de la relativa importància del conreu de la vinya en les vessants assolellades de les muntanyes de Sant Pere, abans de l'any 1883, quan la fil·loxera destruí els conreus vitícoles del Vallès (AVENTÍN, 1992:23-24). | 41.7307600,2.3697100 | 447581 | 4620075 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64386-foto-08234-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64386-foto-08234-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64386-foto-08234-142-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234036.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64387 | El Samon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-samon | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75. DANÉS i TORRAS, J., (1933), Estudi de la masia catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII, Barcelona. Centre Excursionista de Catalunya. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 126-127. | XVII-XVIII | Conjunt arquitectònic format per la masia i les seves dependències. La casa és de grans dimensions, de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dues vessants desiguals, amb teula ceràmica aràbiga, recolzades sobre ràfec de filada de teula. El carener és perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-est. El portal d'entrada, descentrat respecte a la vertical del carener, és d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca, amb l'any '1756' inscrit a la clau. A sobre del portal hi ha un balcó amb barana de ferro forjat. Al costat de la porta hi ha un pedrís. La resta d'obertures són de disposició regular, amb brancals, llinda recte i lleixa de pedra sorrenca. La façana del costat est presenta un finestró, amb la següent inscripció: '1673' i 'IOSEPH SAUMON'. El parament de les façanes és de paredat comú arrebossat de calç. La casa original presenta ampliacions a la banda de migdia, amb una galeria a sud-est. A la banda nord es troben les corts, les pallisses, una bassa-safareig i l'era de lloses de pissarra. | 08234-143 | Veïnat de Santa Susanna | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), un document de l'any 1264 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor -Arxiu Diocesà de Barcelona), que correspon a la venda dels drets sobre tres peces de terra, dues situades a la parròquia de Sant Pere de Vilamajor i la tercera a Santa Susanna, esmenta com a testimoni a Bernat Semmo, que hipotèticament podria relacionar-se amb el Samon. Ha estat una de les masies més influents i poderoses del veïnat de Santa Susanna al llarg de la seva història. Segons consta a la documentació de l'any 1384, Antoni Samon va ser un dels signataris del document que donava el privilegi de carreratge de Barcelona, a les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, Santa Susanna i Alfou. | 41.7529100,2.3806500 | 448509 | 4622528 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64387-foto-08234-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64387-foto-08234-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64387-foto-08234-143-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234038. | 119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64388 | La Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-forca-0 | <p>AA.DD. (2010). 'De Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV'. Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, vol I, p. 97. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 20-21/ 67-68 (sagrera). DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2014). Estudi històric del conjunt monumental format per l'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor i el seu campanar exempt. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 74-75. HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'Carrers i places de Vilamajor'. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24-25. NOGUÉS, J; CAMPUZANO, Ll. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Plaça de l'Església de Sant Pere. Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inèdita. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 60-64.</p> | IX-XXI | <p>La Força és l'antic nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. El topònim del poble, Vilamajor, així com bona part dels topònims compostos amb el mot 'villa', podria indicar uns orígens romans, tardo-romans o visigots, corresponents a una gran explotació agrícola propietat d'un dominus o de l'Estat. Tot i així, actualment no es disposa de cap tipus d'evidència arqueològica que ho constati, i el temps històric precís (època romana, goda o carolíngia) dels orígens de la Villa Maior o Villa Magore és desconegut. Segons la historiografia tradicional, durant el període alt medieval, hi havia establerta una comunitat humana resident de forma estable, que gaudia dels beneficis d'una petita església, vinculada probablement al repoblament d'aquest territori. Una valuosa resta epigràfica, que ha estat interpretada com la constatació d'aquesta hipòtesi, és la làpida del prevere Orila, procedent del temple primitiu, que es troba encastada a l'interior de l'església actual. En aquesta làpida hi ha inscrit: 'Hic requiescit Orila presbiter vixit annos LXXX, obiit era DCCCCX', és a dir, aquí reposa el prevere Orila que va viure 80 anys i va morir l'any 910 de la era hispànica, corresponent a l'any 872 del nostre còmput actual. Aquesta làpida sepulcral prova que el prevere Orila era una persona de gran importància, i per tant, també ho havia de ser la església a la que servia, i per extensió la pròpia vila. I també ens dona informació sobre l'antiguitat de l'església de Vilamajor, ja que si el prevere va morir als 80 anys d'edat, l'antiga església podia datar de principis del segle IX o abans, és a dir, dels inicis del domini carolingi a Catalunya. Al segle X, l'antiga església preromànica va ser substituïda per una església romànica, per a poder donar servei a una població que anava en augment. Segons els recents estudis històrics de David Galí i Raquel Lacuesta (vegeu bibliografia), l'església altmedieval, que ocupava el mateix indret que l'actual, era de dimensions molt més petites, amb orientació est-oest. Tanmateix, entre els segles X i XII, els comtes de Barcelona van reunir sota domini feudal gran part del territori de Vilamajor, tant a títol públic com privat. Així doncs, a Vilamajor convivien dues senyories, la comtal i l'eclesiàstica, amb les seves respectives seus jurisdiccionals, el castell i la parròquia de Sant Pere amb la sagrera murada. La sagrera de Vilamajor es trobava envoltada de muralles i valls, amb almenys un portal, situat just a l'accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres, a la part nord-occidental. Els trams més visibles d'aquest recinte fortificat els trobem a la plaça i pujada de l'església i al fossat del Ripoll (muralla nord). Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est. També s'han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric. La plaça de l'església, antiga plaça reial, va mantenir fins a finals del segle XIX la seva aparença medieval, amb edificis de planta baixa i pis reconstruïts sobre els fonaments de les cases originals. A principis del segle XX, es van reformar algunes cases amb estil modernista i noucentista, i la plaça va anar prenent una imatge més urbana que rural, però mantenint l'harmonia i equilibri estètic amb l'entorn. Era el centre neuràlgic del poble, amb funcions de 'plaça major', on es concentraven els comerços, es celebraven les festes populars i es feien ballades de gitanes. L'antiga plaça medieval va perdre, durant el franquisme, l'harmonia compositiva que havia mantingut durant segles, amb l'enderrocament dels antics edificis substituïts per d'altres d'estètica qüestionable, i la pèrdua dels comerços. Malauradament, s'ha acabat convertint en un aparcament de cotxes (segueix a apartat observacions).</p> | 08234-144 | Nucli antic de La Força , 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>La constitució del moviment de Pau i Treva, durant el segon terç del segle XI, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, a unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Les sagreres són l'origen de creació de nuclis de població en bastir-s'hi construccions per emmagatzemar i custodiar les collites dels pagesos de l'entorn, davant les violències feudals. L'origen de la sagrera de Vilamajor podria correspondre al segle XI, com la majoria de sagreres catalanes. El concili de Vic de l'any 1033 va exceptuar de protecció les capelles castrals, però es van donar alguns casos en els que es va construir un temple, i després es va aprofitar els límits de la sagrera per emmurallar-la i formar una vila o una fortalesa, com podria ser el cas de Vilamajor. La primera referència documental de la sagrera de Vilamajor és de l'any 1266, quan l'església confirma l'establiment d'algunes cases. També en un pergamí del segle XIII de l'arxiu de can Llobera (Llinars del Vallès) s'ementa la sagrera de Vilamajor. El primer document que anomena aquesta zona com 'La Força' de Vilamajor, és de l'any 1410, quan s'estava construint o reparant el mur del fossat. Els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079, segons les quals el castell era possessió conjunta dels comtes germans Ramon Berenguer II Cap d'Estopes i Berenguer Ramon II el Fratricida. Es conserva un document de les despeses, fetes entre el juny de l'any 1156 i l'abril de 1157, al palau de Vilamajor que constata que el comte Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó hi passaven llargues temporades. Al palau hi acollien ambaixadors, cavallers, mercaders, batlles, veguers, pelegrins, jueus, sarraïns i membres de la cort de la Corona catalanoaragonesa, quan viatjaven de camí entre Barcelona i França. També es conserva documentació de cinc estades al palau de Vilamajor, de Ramon Berenguer IV i la reina Peronella, entre el juny de l'any 1157 i març de l'any 1158. Segons la tradició, al palau comtal de Vilamajor hi va néixer l'infant Ramon, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de la reina Peronella d'Aragó, anomenat posteriorment Alfons, que fou el primer comte rei. Hi ha diferents hipòtesis sobre el seu any de naixement, entre els anys 1152, 1154 o bé 1157; també sobre el lloc de naixement, Vilamajor o bé Osca. Tanmateix, segons l'anterior document de despeses de Vilamajor, entre el juny de 1156 i l'abril de 1157, la reina Peronella va fer regals a Loreto, la dida de l'infant Ramon. Així doncs, és dedueix que l'infant Ramon fou criat en aquest territori. Vilamajor comptava amb un mercat, documentat des de l'any 1142, on els pagesos de les masies veïnes hi venien els seus excedents i els mestres d'oficis oferien els seus serveis, i també disposava de molins, ferreries i fargues. Amb el pas del temps, els comtes de Barcelona deixaren d'anar al palau comtal de Vilamajor, i ja al segle XV aquest es trobava molt deteriorat. No es coneix cap notícia documental de que 'La Força' de Vilamajor quedés afectada pel terratrèmol de l'any 1448, tot i que és molt probable que així fos per la gran proximitat amb la zona de l'epicentre, entre Cardedeu i Llinars del Vallès. El portal situat a l'accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres es troba esmentat en un document de l'any 1595, quan al so de les campanes es va convocar els homes de la parròquia de Vilamajor, al lloc vulgarment dit el portal del mur de la parròquia de Vilamajor (in loco vulgo dicto lo portal del mur dicta parroquia ville maioris). A partir del segle XVII el recinte emmurallat de 'La Força' va anar perdent ús militar, i l'any 1675 es va desmuntar la torre albarana rodona de la muralla, la Torre Negra, fins al terraplè per a aprofitar la pedra en la construcció d'una nova sagristia al costat de llevant del presbiteri.</p> | 41.6841600,2.3883800 | 449097 | 4614891 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64388-foto-08234-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64388-foto-08234-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64388-foto-08234-144-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'origen del carrer de Brugueres és l'antic camí que unia la vila de Vilamajor amb el veïnat de Brugueres; de la mateixa manera que el proper carrer de Ripoll unia la vila amb el barri de Ripoll. Actualment, es desconeix si el castell es trobava al mateix indret que la sagrera emmurallada o bé es trobaven un a tocar de l'altre. Segons la documentació de l'època es dedueix que l'estament eclesiàstic i el civil compartien seu al turó, pel que és probable que es trobessin separats un a tocar de l'altre però encabits en un únic recinte emmurallat. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de 'La Força' i per l'existència dels vestigis d'una altra torre circular, la Torre Negra, situada a una vintena de metres de la façana de l'església, i de la torre de planta quadrada de can Vila. D'altra banda, els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079 (AA.DD., 2000:97). Actualment no es disposa de dades precises de la localització del palau comtal tot i que, segons la tradició, es trobava al nucli de La Força. També es desconeix si existien de forma coetània, un palau i un castell; o bé si el palau i el castell eren la mateixa edificació. Entre els anys 1558 i 1610 es va construir una nova església, la que es conserva actualment, d'estil gòtic tardà amb elements renaixentistes. El cementiri es trobava a migjorn fins que, modernament, va ser traslladat a la seva ubicació actual. D'altra banda, durant el mes de setembre de l'any 2014 es va dur a terme una excavació arqueològica a la Plaça de l'Església, a l'espai situat entre la façana principal del temple i l'angle més occidental de la Torre Roja. Aquesta intervenció va permetre documentar la banqueta de fonamentació de les dues edificacions, un gran nivell de terra de farciment coetani als fets de la Guerra de Successió, i els vestigis d'un mur, i una tomba antropomorfa afectada pels fonaments de la Torre Roja. Aquest mur podria formar part dels fonaments de l'església regida pel prevere Orila (preromànica), o de l'església romànica que existia fins a la construcció de l'actual temple, i la tomba, que correspon a una tipologia d'enterrament que es dona entre els segles VI i X dC., formaria part de les tombes de la sagrera del temple primitiu. Les intervencions arqueològiques a la zona de La Força són una valuosa font d'informació per reconstruir la seva història i possibiliten l'obtenció de dades precises sobre els orígens i evolució d'aquest indret de gran valor històric. | 91|92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.