Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64263 | Alzina Rodona de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-rodona-de-can-planell | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situada a uns 50 m a migdia de can Planell, a tocar del marge del camí. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. | 08234-19 | Can Planell | 41.7148000,2.3861400 | 448935 | 4618294 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64263-foto-08234-19-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64269 | Alzina de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-planell | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. | 08234-25 | Can Planell | 41.7153500,2.3854400 | 448877 | 4618355 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64269-foto-08234-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64269-foto-08234-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64271 | Lledoners de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-planell | Conjunt format per sis lledoners centenaris (celtis australis) de característiques similars, que destaquen per la seves grans dimensions. Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. Són arbres monumentals. | 08234-27 | Can Planell | Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. | 41.7150300,2.3860300 | 448926 | 4618319 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64274 | Roureda de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-can-planell | Al sector de tramuntana de can Planell s'hi conserva una petita roureda, on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. En destaquen diversos roures d'aspecte monumental. | 08234-30 | Can Planell | 41.7155400,2.3857800 | 448906 | 4618376 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64274-foto-08234-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64274-foto-08234-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64280 | Alzina del Salars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-salars | Alzina (Quercus ilex) d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. Del tronc, que té unes dimensions considerables, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. | 08234-36 | El Cortès | 41.7312800,2.3711300 | 447700 | 4620132 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64280-foto-08234-36-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64281 | Alzina del porxo del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-porxo-del-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a tocar de l'era i porxo del Cortès. El seu gran tronc neix d'un marge i creix inclinat. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. | 08234-37 | El Cortès | 41.7309300,2.3688900 | 447513 | 4620095 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64281-foto-08234-37-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64303 | Alzines de la font del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-del-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzines (Quercus ilex) bessones, situades a uns 20 m a llevant del Cortès, a tocar de la font homònima. El tronc d'una de les alzines neix del mur de pedra de la font. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleixes una alçada considerable. Són arbres monumentals. | 08234-59 | El Cortès | 41.7307900,2.3702600 | 447627 | 4620078 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64305 | Alzina sobre el camp Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-sobre-el-camp-rodo | Es tracta d'un exemplar monumental d'alzina (Quercus ilex), situat a uns 130 m al nord del Cortès, sobre el camp Rodó, just per sobre de la pista. El seu gran tronc neix d'un mur de pedra i creix inclinat. La seva capçada poc densa l'allunya de les característiques copes arrodonides de les alzines monumentals. | 08234-61 | El Cortès | 41.7320500,2.3694800 | 447563 | 4620219 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64305-foto-08234-61-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64307 | Turó de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-cova | El turó de la Cova o turó de l'Arcova és una muntanya de 1.101 metres, que es troba al municipi de Sant Pere de Vilamajor, entre els turons de la Moixa i de Sant Elies, en els darrers estreps del Pla de la Calma. El cim, format de pedra pissarra, té una petitíssima cavitat, que tradicionalment ha estat utilitzada com a refugi de pastors i ha donat nom al turó. | 08234-63 | La Cova | 41.7394500,2.3759600 | 448108 | 4621036 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64307-foto-08234-63-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació del turó i fotografia amb neu facilitades per Higini Herrero. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64328 | Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-0 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici format per un cos principal i diversos cossos annexos. El cos central és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta sota. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a tramuntana. Pel costat de ponent i pel de llevant, se li adossen dos cossos de planta rectangular, d'una sola planta, amb coberta de teula àrab, a una sola vessant. Un gran porxo, amb volta de maó, dóna accés al portal d'entrada. Les finestres són de volta de maó vist. Les façanes són de pedra i maó repicats. | 08234-84 | Veïnat del Bruguer | 41.6765800,2.3724900 | 447769 | 4614058 | 1920 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64340 | Turó de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-elies | RIBOT, P.; CAMPRUBÍ, R. (1976) El Montseny. Barcelona: Destino. | El turó del Sant Elies és una muntanya del massís del Montseny, de 999 m, que es troba en el darrer estrep del Pla de la Calma, sobre la vall del riu Tordera. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme), i de calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Al cim hi ha una torre de guaita del Parc Natural del Montseny, i a uns 100 m al nord es troba la concorreguda ermita de Sant Elies. Entre la Serra de Palestrins i el turó de Sant Elies hi passa la riera de Vilamajor. | 08234-96 | Sant Elies | 41.7300600,2.3796800 | 448410 | 4619992 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64340-foto-08234-96-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació i fotografia facilitada per Higini Herrero. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64350 | La Roureda, taller del mecànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-taller-del-mecanic | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici de planta de creu llatina, d'una sola planta. Als laterals hi ha dues petites torres amb finestres i una llucana. L'estructura és metàl·lica, d'encavallades senzilles i bigues metàl·liques, que suporten un entrebigat pla de rajola ceràmica, sobre la que es troben les filades de teula àrab. | 08234-106 | Veïnat del Bruguer | Edifici construït l'any 1920 com a taller mecànic. | 41.6776500,2.3725200 | 447772 | 4614177 | 1920 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64356 | Alzina dels Espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-espatllats | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a llevant del sot del Cirerer, al marge de ponent del camí, a la zona pròxima a la plana d'en Vilardell. Destaca per la seva peculiar morfologia i mida. Del tronc, que té unes dimensions considerables, en surten tres grans branques, que alhora es ramifiquen en d'altres de morfologies i mides diverses. La seva capçada poc densa l'allunya de les característiques copes arrodonides de les alzines monumentals. | 08234-112 | El Cortès | 41.7346900,2.3734400 | 447895 | 4620509 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64356-foto-08234-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64363 | Alzina Rodona de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-rodona-de-sant-elies | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada a tocar del marge de llevant de la pista de Sant Elies, uns 400 m abans de l'ermita. Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida. És un arbre monumental. | 08234-119 | Sant Elies | 41.7280700,2.3825700 | 448649 | 4619769 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64363-foto-08234-119-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64369 | Roure Gros o de la font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-o-de-la-font-del-roure | BELLVEHÍ, D. (1998) 'El Roure, prop de 400 anys de vida'. La Veu d'en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor, p. 29. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011) Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2011). 'El Roure Gran de Sant Pere de Vilamajor'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 1 (desembre 2011). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 16-17. LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) El Roure Gros: ruta circular de dificultat baixa (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. SAGRERA BASSA, Teresa (2009) Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. | Es tracta d'un exemplar de roure (Quercus humilis) centenari, situat a les proximitats de la font del homònima. Fa uns 15-16 m d'alçada, una circumferència de tronc de 3,5 m i el seu diàmetre de capçada és d'uns 25-28 m (SAGRERA, 2009:20). Es tracta d'un roure monumental que destaca per la seva majestuositat i per les seves dimensions, pel seu espectacular tronc i la seva gran capçada arrodonida. | 08234-125 | Sot de can Bacs | 41.6783100,2.3818000 | 448545 | 4614245 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64369-foto-08234-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64369-foto-08234-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64391 | Surera del Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-corral | Alzina surera (Quercus suber L.) situada a pocs metres al sud-oest de la font del Corral, al marge del camí. És un arbre monumental que destaca per les seves dimensions i el seu espectacular volt de canó. Té una alçada superior als 10 metres i una capçada molt ramificada. A la part baixa del tronc es pot apreciar que encara s'explota forestalment per treure suro. | 08234-147 | Corral d'en Perera | L'alzina surera (Quercus suber L.), anomenada també surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies , originari de la Mediterrània occidental. Les sureres acostumen a fer entre 5 i 15 metres d'alçada, tot i que hi ha antics exemplars de més de 20 metres. Les fulles són lleugerament lobulades o dentades, verd fosc a l'anvers i més clares al revers i fan entre 4 i 7 centímetres de llargada. Els fruïts de la surera, les glans, són l'aliment de diversos animals. La principal característica d'aquest arbre és l'escorça gruixuda, de la que s'extreu el suro. De la primera pelada se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat utilitzat per fer aglomerats. De les pelades següents, realitzades aproximadament cada 12 anys, se n'extreu el suro de qualitat suficient per a tots els seus usos, especialment els taps de suro. | 41.7140500,2.3709000 | 447667 | 4618219 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64391-foto-08234-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64391-foto-08234-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64393 | Fons fotogràfic del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-destudis-de-sant-pere-de-vilamajor | XX-XXI | El Fons fotogràfic del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor conté un gran nombre de fotografies del municipi. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, vistes generals de la població i paisatges. Es tracta d'un recull de còpies de les fotografies del terme que es troben a diferents arxius fotogràfics i a les diferents publicacions del Centre d'Estudis, i postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. | 08234-149 | La Mongia, Punt d'Informació. C/ de l'Església, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6839500,2.3878700 | 449055 | 4614868 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 64395 | Àngel Caigut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-caigut | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | L'Àngel Caigut és una escultura situada a la façana de llevant de l'església de Sant Pere. Es tracta de la representació d'un àngel, fet de ferro i pedra, que simbolitza i recorda el lloc on es troba el cementiri vell. És obra de l'artista sud-africà Mark Neff, realitzada l'any 1996. | 08234-151 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6841300,2.3882600 | 449087 | 4614887 | 1996 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mark Neff | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64407 | Canelobre del ciri pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobre-del-ciri-pasqual | <p>LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.</p> | XX | <p>El canelobre del ciri pasqual, situat al presbiteri de l'església de Sant Pere, és obra de l'escultor japonès Chomei Yoshitaka. Es tracta d'una escultura de forja, que segueix influències d'estil gaudinià.</p> | 08234-163 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria.</p> | 41.6841600,2.3881100 | 449075 | 4614891 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Chomei Yoshitaka | Chomei Yoshitaka (Osaka, Japó, 1967): És un escultor i artista multidisciplinari japonès. Va estudiar pintura tradicional japonesa (tècnica Nihonga) i va ser professor d'escultura contemporània a l'Escola d'Arts i Oficis de Kyoto (Japó). A la dècada dels anys noranta del segle passat, va continuar la seva formació a Catalunya per a aprendre la tècnica de la forja tradicional, i va participar en els tallers d'escultura impartits per Josep Plandiura, al Centre d'Art La Rectoria. Va tornar al seu país d'origen, on treballa com a reconegut dissenyador i escultor de forja. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64423 | Nin, nan, nin, nan. En Quico del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nin-nan-nin-nan-en-quico-del-montseny | EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ | XX | En Quico del Montseny, personatge popular i estimat al Montseny i rodalies, tenia por a la mort. Havia perdut al seu germà Pere, després als seus pares i, anys més tard, a la seva germana Dolors. Des d'aleshores, en Quico, que ja feia de rodamón durant el dia, va deixar la casa i va agafar por a tot allò que es relacionava amb la mort. Els qui el volien fer enfadar simulaven el so de les campanes tocant a morts dient: 'Nin, nan, nin, nan, Quico mort'. | 08234-179 | Sant Pere de Vilamajor | En Francesc Ribas Planas, en Quico, era fill de Gaspar Ribas Soldevila i de Maria Planas Colomé. Va ser un personatge popular i estimat al Montseny i rodalies. Va néixer a ca l'Estadà (Montseny), l'any 1905, i va morir a l'Asil de les Germanes de la Caritat d'Arenys de Mar, l'any 1990. Es desplaçava seguint els esdeveniments dels pobles del Montseny i rodalies per anar visitant les cases, on li oferien menjar i dormir. El record d'en Quico de les Vernedes o del Montseny és ben present entre aquells que el van conèixer i també entre els més joves a qui s'explica la seva llegendària vida. La colla gegantera de Sant Pere de Vilamajor compta amb una figura d'en Quico. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny.Fotografia facilitada pel Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64435 | Cova d'en Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sorell | La cova d'en Surell es troba sota un gran bloc de pedra, en un indret amagat i emboscat. Per accedir-hi, cal prendre la pista que va del poble al veïnat de Santa Susanna, i uns 300 m abans de la zona dels Castanyers, caminar uns 20 m a l'est del la pista. Es tracta d'una petita bauma d'uns 2 m de profunditat, probablement utilitzada com a refugi temporal al llarg del temps, vinculat a les artigues de can Terrer, que es troben just a sobre, a l'altre costat de la pista. | 08234-191 | Artigues del Terrer | 41.7252100,2.3863000 | 448957 | 4619449 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 64461 | Fons bibliogràfic del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor (CESPV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-destudis-de-sant-pere-de-vilamajor-cespv | XX-XXI | Fons bibliogràfic i documental d'obres, de temàtica diversa, referents al municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental i al Parc Natural del Montseny. Hi ha monografies, articles, revistes i notícies de diaris. Aquest fons bibliogràfic, que es troba a les dependències de l'Ajuntament, està pendent de ser inventariat. | 08234-217 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 57 | 3.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 64462 | Fotografies de Sant Pere de Vilamajor al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-pere-de-vilamajor-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una seixantena de fotografies del municipi de Sant Pere de Vilamajor. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l'església de Sant Pere i les capelles de Santa Susanna i Sant Elies, a diverses masies, com el Cortés, can Pau, can Castellar, can Brau, can Clavell, can Derrocada, can Llinars, can Llobera; a més de vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1913 i 1980. En destaquen les imatges de l'església i el campanar realitzades a l'any 1936, abans de que fou destruït l'interior del temple i les campanes. Hi ha també diverses postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. | 08234-218 | C/ Comte d'Urgell, nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64463 | Fotografies de Sant Pere de Vilamajor a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-pere-de-vilamajor-a-la-memoria-digital-de-catalunya | CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php | XX | La Memòria Digital de Catalunya disposa de 87 imatges de Sant Pere de Vilamajor procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. També hi ha 72 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del terme de Sant Pere de Vilamajor, realitzades entre els anys 1897 i 1936. Tanmateix, hi ha diverses fotografies de Sant Pere de Vilamajor del fons fotogràfic del projecte 'El món agrari a les terres de parla catalana', impulsat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. D'altra banda, es poden consultar els pergamins que fan referència a Sant Pere de Vilamajor que es troben dipositats a la Biblioteca de Catalunya. | 08234-219 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64464 | Políptic de Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poliptic-de-sant-pere-de-vilamajor | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 33. MUNDÓ, A. M. (1961). El políptic dels béns i censos de Sant Pere de Vilamajor, a Archivo Histórico y Museo Fidel Fita, IX. Arenys de Mar: Arxiu Fidel Fita, p. 48-67. | X-XII | Es tracta d'un valuós testimoni documental del segle X, la requesta del levita Ervigi, que fou estudiada per l'historiador Anscari M. Mundó. Es custodia a l'Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar. L'any 897, després de la mort del comte de Barcelona, Guifré el Pelós, a mans dels sarraïns, es produïren ràtzies que assolaren el Barcelonès i el Vallès. És probable que vers l'any 900, a Vilamajor, un cop cessat el perill, tornés la població que havia fugit al sector montsenyenc, potser reforçada amb famílies traslladades del Ripollès (MUNDÓ, 1961:48-67), i es restauressin les cases, es refessin els conreus i es construís una nova església, en substitució de la vella de l'època del prevere Orila. L'acta de consagració de la nova església, on hi devien constar els béns que els feligresos oferien a Sant Pere per a garantir la sustentació de l'església i el seu clergat, es deuria extraviar. Segons el que consta al pergamí, el levita Ervigi, rector de la parròquia de Vilamajor cap a l'any 950, desitjós de refer el patrimoni terrer de l'església, va convocar una assemblea de parroquians als que va exigir, sota amenaça d'excomunió i anatema, que ratifiquessin un per un els béns que anys enrere havien donat a l'església. Al dors d'aquest pergamí, també hi ha constància d'una recaptació del 1057-1165 del que els habitants de Vilamajor pagaven a l'església, que normalment era en espècies. | 08234-220 | Arxiu Històric Fidel Fita. Riera Bisbe Pol, nº 8-10, 08350, Arenys de Mar. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64465 | Fotografies de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | AVIZANDA MARTÍNEZ, M. (2007). 'L'Institut-Escola a Can Surell: un assaig pedagògic al Montseny dels anys trenta'. Col·lecció Pau Vila, 17. Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: www.extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XX | A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha dipositades 14 fotografies del fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini, realitzades per la mateixa fotògrafa, a diferents indrets del terme de Sant Pere de Vilamajor. La relació de fotografies és la següent: ANC1-428-N-6973: L'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7175: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7190: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7194: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7199: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7201: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7213: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7214: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7215: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7216: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7217: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7218: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7219: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7274: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. Tanmateix, el fons de l'Institut-Escola de la Generalitat, també dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC 1-57), conté 153 fotografies en blanc i negre realitzades a la masia El Surell i el seu entorn, durant les colònies nens. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1932 i 1936. | 08234-221 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | -Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. -En quant a l'Institut-Escola de la Generalitat, va ser una experiència educativa pionera dels anys trenta, al tractar-se del primer assaig pedagògic continuat, d'escola activa a l'ensenyament públic, en l'àmbit de l'educació secundària, L'estiu de l'any 1934 la masia de can Surell va esdevenir la colònia escolar de L'Institut-Escola de la Generalitat, fruit de l'empenta renovadora del seu director, Josep Estalella i d'Angeleta Ferrer i Sensat, paradigma de la renovació pedagògica en la docència de les ciències naturals. La finalitat de les estades de colònies mixtes a can Surell va ser de caràcter social, possibilitar una estada de lleure a tots aquells nens que no podien anar normalment de vacances. Les colònies buscaven la col·laboració entre els assistents, la formació intel·lectual i la normalització d'unes conviccions que no eren pròpies d'aquell moment. En aquesta masia, Maria Aurèlia Campmany va passar-hi les colònies. En començar la Guerra Civil, l'Institut-Escola organitzava colònies al Surell per als fills dels combatents i els orfes. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64467 | Fons documental de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XIX-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Sant Pere de Vilamajor són els següents: - ANC 1-57: Institut Escola. - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-500: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-584: Família Carreras. - ANC1-1060: Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC). - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-172: Llinatge d'Arquer. - ANC1-167: Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. - ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-579: Miquel Pons Bernareggi. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya. | 08234-223 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64468 | Fotografies de Sant Pere de Vilamajor a l'arxiu fotogràfic de l'Institut Amatller d'Art Hispànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-fotografic-de-linstitut-amatller-dart | <p>FUNDACIÓ INSTITUT AMATLLER D'ART HISPÀNIC: www.amatller.org/</p> | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'Institut Amatller d'Art Hispànic està format per més de 500.000 fotografies històriques. La col·lecció de negatius, començada poc després de l'any 1900, està formada per plaques i pel·lícules de vidre, nitrat i acetat. Es tracta de fotografies realitzades per Adolf Mas Ginestà (Arxiu Mas), Adolf Almató i Ricard Gudiol, entre d'altres. L'arxiu conté quaranta fotografies de Sant Pere de Vilamajor, corresponents a vistes generals del poble, a l'interior i a l'exterior de l'església de Sant Pere i a la veracreu del segle XVI. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1913-1940.</p> | 08234-224 | Institut Amatller d'Art Hispànic. Passeig de Gràcia, 41, 08007 Barcelona | <p>La Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic fou creada l'any 1941 per Teresa Amatller, filla d'Antoni Amatller, assessorada per Josep Gudiol Ricart, amb l'objectiu de conservar la Casa Amatller i les seves col·leccions, i de propulsar la recerca de la història de l'art hispànic.</p> | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Font: Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64474 | Carreratge de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreratge-de-barcelona | COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren 'carrer de Barcelona'. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor, p. 91-95. MUSEU ARXIU TOMÀS BLAVEY: www.museudecardedeu.cat/ | XIV | Es tracta del pergamí original del privilegi de Pere II el Cerimoniós, en què es concedeix el dret de carrer de Barcelona a les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, Santa Susanna i Alfou, al mes de setembre de l'any 1384. En el document consta que les parròquies paguen a en Bernat de Cabrera els sis mil florins d'or d'Aragó, i que les universitats i parròquies passen a ser considerades 'carrer de Barcelona', pel que no poden tornar a ser venudes, ni separades de la corona reial. El seu govern serà exercit pel batlle de Barcelona, o el seu lloctinent, i la jurisdicció civil i criminal seria exercida, en nom del batlle de Barcelona, pels seus respectius batlles, els quals haurien de ser veïns de dits llocs. També consta que la senyera de les universitats i parròquies serà la de la Ciutat, que els consellers del Consell de Cent, defensaran i mantindran, a les quatre parròquies i els seus habitants, i que salvaguardaran els seus privilegis, franqueses, llibertats i bons usos. Les parròquies i els seus homes seran considerats com a barris i com a veïns de la Ciutat, i que es defensaran mútuament de tot enemic. Segons consta, aquest document es va signar al pati del Consell de Barcelona, on hi havia congregat el Consell de Cent Jurats, el dia 9 de setembre de 1384. | 08234-230 | Museu Tomàs Balvey. C/ Dr. Daurella, nº 1, 08440, Cardedeu. | Els comptes de Barcelona, en moments puntuals de necessitat de diners, per tal de mantenir les exigències de les guerres que duien a terme per a l'expansió del seu casal per la Mediterrània, hipotecaven les seves rendes. Així, l'any 1328, el rei Alfons III va vendre les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, Santa Susanna i Alfou al noble Berenguer de Sentmenat. L'any 1344, aquestes parròquies van demanar al rei Pere III la seva reintegració a la Corona, que es va produir a la mort de Berenguer de Sentmenat. Tanmateix, el rei va fer la promesa de no tornar a separar-les del domini reial. Tot i la promesa, l'any 1381, el príncep Joan el Caçador, hereu del rei Pere III, que era el Governador General de Catalunya, i necessitava grans quantitats de diners per a poder prosseguir la guerra de Sardenya, va vendre a perpetuïtat les universitats i parròquies de Cardedeu i Vilamajor. El comprador va ser Bernat IV de Cabrera, en Bernardí, vescomte de Cabrera, senyor de Bas, d'Hostalric i de Montsoriu, més tard el primer comte de Módica (1393) i d'Osona. Els veïns de les quatre parròquies, que van començar de seguida a fer diligències per assolir la seva redempció, van haver de reintegrar al noble Cabrera els sis mil florins que aquest havia lliurat a l'infant Joan, tres anys abans. Per tal d'assegurar que el rei no les tornés a vendre, les quatre parròquies van signar un conveni amb el Consell de Cent de Barcelona, per tal de ser considerades 'Carrer de Barcelona'. Finalment, l'any 1384, el rei Pere III va concedir a Vilamajor, Cardedeu, El Fou i Santa Susanna el títol de 'Carrer de Barcelona' i per tant, van passar a dependre de la ciutat, gaudir dels seus privilegis i tenir les seves obligacions. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 1384 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64482 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-10 | XIX-XX | Tradició perduda. | El ball de gitanes és una dansa popular, que es ballava durant les festivitats més destacades que es celebraven a Sant Pere de Vilamajor, i per Carnestoltes. Els nois anaven vestits amb faixa i espardenyes, mentre que les noies portaven vestits de colors vistosos. Sant Pere de Vilamajor era una població amb molta tradició en el Ball de Gitanes però, malauradament, es va perdre a mitjans dels anys setanta del segle passat. | 08234-238 | Sant Pere de Vilamajor | El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. El ball consta de les quatre peces principals: la Catxutxa, la Contradansa, la Jota i el Xotis. La Catxutxa és l'entrada del ball, en la que els dansaires fan el punt dels balancers fent una trena entre sí. La Contradansa es balla en fileres que es trenquen en fer les eixides. La Jota és un ball ràpid amb ritme de vals-jota. El Xotis té una part muda, en què l'únic so és el repic de les castanyoles. | 41.6842100,2.3883800 | 449097 | 4614896 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element fitxat per mitjà d'informacions orals. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64485 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-3 | <p>PARC NATURAL DEL MONTSENY: www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?parc=3</p> | <p>El Parc Natural del Montseny es situa a la serralada Pre-litoral. Ocupa una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental; El Brull, Seva i Viladrau a la comarca d'Osona; i Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva. El cim del parc és el Turó de l'Home amb 1.706 metres sobre el nivell del mar. El massís geològicament s'estructura en dues parts diferenciades: d'una banda, el sòcol compost per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, formada per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. L'especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. Aquestes diferències expliquen les diferents formacions vegetals que es desenvolupen: la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), la centreeuropea per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, la subalpina als cims (matollars i prats). La extraordinària varietat d'hàbitats, de gran valor ecològic, s'evidencia amb la pervivència d'espècies com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga. En relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza per l'existència d'espècies centreeuropees a les zones altes del massís i espècies d'ambients mediterranis a les parts baixes. Les espècies d'influència centreeuropea sovint resten aïllades, com la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc. Entre els mamífers que viuen a l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda; entre les aus destaquen l'astor, el gaig o el pit-roig, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El caràcter més singular de la fauna però, són les espècies d'influència centreeuropea, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l'escurçó pirinenc. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que cal protegir i conservar. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d'acord amb la Llei 12/1985, d'espais naturals, de 13 de juny. Des del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d'un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny. El nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. El Parc Natural del Montseny és l'únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO com a reserva de la biosfera, l'any 1978. A partir de 2006, i d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Els òrgans gestors del Parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.</p> | 08234-241 | Parc Natural del Montseny | <p>El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al període ibèric s'ocupen de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Els vestigis més representatius d'aquesta època són el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten la vil·la romana de can Tarrés i d'altres construccions a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. A l'edat mitjana es generalitzen els establiments interiors dispersos i s'intensifica l'explotació dels recursos naturals. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona.</p> | 41.7423800,2.3890300 | 449197 | 4621354 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64485-foto-08234-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt del Parc escollit al municipi de Sant Pere de Vilamajor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64494 | Pi Novell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-novell | HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'El punt més enlairat del municipi', 'L'extensió del terme municipal',. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22-23. | El turó del Pi Novell, amb 1.225 m d'alçada sobre el nivell del mar, es situa a ponent del turó del Samon i forma part del massís del Montseny. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). El coll del Pi Novell és el lloc de pas tradicional, que permet anar de Vilamajor, passant per Cànoves i el Montseny, a la Calma. El nom original d'aquest indret és el 'Pi Vell' i no pas el 'Pi Novell', que és una deformació del nom original produïda pels volts de l'any 1921. Els tècnics de l'Instituto Geográfico Nacional, quan elaboraven la cartografia de la zona, van traduir el nom al castellà com a 'Pino Vell', que va acabar evolucionant a 'Pi Novell'. | 08234-250 | Extrem nord-oest terme municipal | 41.7433800,2.3575700 | 446582 | 4621484 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64494-foto-08234-250-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Erròniament s'havia atribuït al turó del Pi Novell el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samon, de 1.272 m.Aquest indret dóna nom al centre cívic del poble de Sant Pere de Vilamajor, i també a un sender de petit recorregut, que uneix els pobles de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor amb la Calma. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64495 | Turó del Samon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-samon | HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'El punt més enlairat del municipi'. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22-23. | El turó del Samon forma part del massís del Montseny, i és el punt més enlairat del municipi de Sant Pere de Vilamajor, amb 1.272,7 m sobre el nivell del mar. El nom d'aquest turó prové del mas proper, el Samon, amb referències documentals des del segle XV. Té dos cims molt pròxims. Al cim més alt hi ha un vèrtex geodèsic (referència 294109001), format per un monòlit de formigó. El cim més baix es conegut com 'la Pleta del Samon'. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme), calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Sota el turó del Samon, al pla de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor. | 08234-251 | El Samon | 41.7426900,2.3654600 | 447238 | 4621403 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64495-foto-08234-251-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Erròniament s'havia atribuït al turó del Pi Novell, de 1.225 m, com el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samon, de 1.272 m. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64501 | Sot de la Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-la-font-fresca | El Sot de la Font Fresca és un torrent situat a la part septentrional del terme municipal, al veïnat de Santa Susanna. El sot, que recull les aigües de la font Roquet, la font Joana, la font Fresca i la font de les Febres, discorre entre la carena de l'Ajaguda i la Planota del turó del Samon. Les seves aigües desemboquen al riu Tordera. El torrent genera sistemes naturals d'un alt valor ecològic en termes de diversitat biològica i la presència d'espècies singulars de la flora i de la fauna. | 08234-257 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7472700,2.3761500 | 448130 | 4621905 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64501-foto-08234-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64501-foto-08234-257-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació facilitada per Higini Herrero.Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64512 | Font Ferrussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ferrussa | BALBEY, i PARÈS, T. (1837) Memòria sobre el agua de una fuente llamanda Ferrusa de casa Sorell territorio de Vilamajor (manuscrit). Barcelona: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. HERRERO i BARÓ, H. (2003) 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. SARRIÀ, F. (12 de maig de 2013) 'La font ferrussa de Vilamajor'. Història de Vilamajor [Missatge en un blog]. Accés el 25 de gener de 2016. Recuperat de http://vilamajor.blogspot.com.es/ | La font està destruïda. | L'actual indret de la Font Ferrussa és un sot on hi ha diverses roques amb escletxes, per on s'escolen algunes surgències molt dèbils d'aigua ferruginosa, procedents de la veta de l'antiga font, actualment desapareguda. Es troba al nord del barri dels Refugis del Montseny, al Sot de la font Ferrussa. Aquestes escletxes a la roca van ser originades per explosius utilitzats, a la dècada dels anys seixanta del segle XX, per tal d'obrir camins, durant les obres d'urbanització de Refugis del Montseny. I que van provocar la destrucció de la preuada font Ferrussa. Actualment, aquest indret és objecte d'un projecte de recuperació, gestionat pel Parc Natural del Montseny i l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Inicialment, ha consistit en l'enderroc i retirada d'uns grans dipòsits abandonats, la construcció de talussos per alentir l'aigua de pluja i la plantada d'arbres fruiters. L'objectiu de la següent fase es cercar la possibilitat de recuperar l'antiga font. | 08234-268 | Sot de la font Ferrussa. Refugis del Montseny | Al segle XIX, la font Ferrussa era molt concorreguda per les seves propietats medicinals, com a remei per l'anèmia. La seva fama va fer, fins i tot, que les seves aigües es comercialitzessin a la botiga Casa Figueras, situada a les Rambles de Barcelona. Malauradament, a la dècada dels anys seixanta del segle passat, l'antiga font Ferrussa va ser destruïda en el decurs de les obres d'urbanització de Refugis del Montseny. | 41.7247600,2.3876900 | 449072 | 4619398 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64512-foto-08234-268-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64514 | Arboç I de can Sorell o Arboç Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arboc-i-de-can-sorell-o-arboc-gros | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 171-173. | Es tracta d'un espectacular arboç, que creix en un indret amb fort pendent, al nord de Refugis del Montseny. L'Arboç Gran és un exemplar que ha aconseguit mides arbòries, i un dels més grans en perímetre i edat dels que es té constància a Catalunya. Les seves mides aproximades són 7,8 m d'alçada, 4,12 m de perímetre, 5,8 m de perímetre de soca i 8,3 m de diàmetre de capçada. És un individu amb una edat avançada, varies vegades centenari. | 08234-270 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | Antigament, la llenya i el carbó de l'arboç eren considerats de millor qualitat que els de l'alzina. El carbó d'aquesta llenya i el de soca de bruc, anomenats carbó de rabassa, eren un combustible molt apreciat per a les fargues. | 41.7247100,2.3924200 | 449465 | 4619390 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Està considerat com a arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (anomenat 'Arboç de can Sorell').Hi ha diversos camins per a arribar a l'arboç. Un d'ells, des de la urbanització Refugis del Montseny, des del trencant on surten tres camins: el de més a l'esquerra que porta a can Sorell, el de la dreta a can Nadal, i hem de prendre el que continua recte, que es bifurca en dos una mica més amunt. Cal continuar fins a trobar una pista forestal que s'enfila a mà esquerre. Per aquesta, cal passar un revolt i seguir fins a trobar, a mà esquerra, una antiga pista forestal i seguir uns 50 m, fins a trobar l'arboç, just a sota del marge esquerra del camí. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64516 | Lledoners del Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-pont-vell | Es troba totalment escapçat. | Es tracta de dos exemplars de lledoners (Celtis australis) centenaris, de grans dimensions, situats a les proximitats de la font dels Lledoners. Un dels arbres creix agafat al mur del cobert on es troba el safareig municipal, i l'altre es troba a pocs metres al nord d'aquest. Eren uns espècimens majestuosos, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada fins que, fa pocs anys, van ser escapçats. Els lledoners del pont vell de Vilamajor han donat nom al carrer i a la font dels Lledoners. | 08234-272 | Font dels Lledoners. C/ dels Lledoners, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. | 41.6839800,2.3893200 | 449175 | 4614870 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64516-foto-08234-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64516-foto-08234-272-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2013, degut a unes fortes ràfegues de vent, va caure una gran branca d'un dels lledoners sobre la font. Per aquest motiu, els lledoners i els altres arbres del marge de la riera, situats a l'entorn del pont Vell, van ser objecte d'una gran poda. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64525 | Riera de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilamajor | HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'La denominació de la riera de Vilamajor', Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 14-15. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24. | La riera de Vilamajor és un dels cursos d'aigua més remarcables del terme municipal. És un curs poc cabalós i de règim estacional. La riera neix al pla de la Moixa, travessa el municipi de nord a sud i desemboca al riu Mogent a Llinars del Vallès Aquest curs fluvial rep diferents denominacions segons el tram on es troba. Des del seu naixement al pla de la de la Moixa fins al Cortès, rep el nom de riera de la Moixa. Des del mas del Cortès fins a can Perera de Canyes, rep el nom de riera del Cortès. Des de can Perera de Canyes fins a Sant Antoni de Vilamajor, rep el nom de riera de Canyes. I des de la unió amb la riera de Vallserena fins a la desembocadura al riu Mogent, rep el nom de riera de Llima o de Llimac. La presència d'un cordó més o menys continu de vegetació de ribera afavoreix la seva funció com a connector ecològic. | 08234-281 | Travessa el terme de nord a sud | La riera de Vilamajor ha esdevingut des de sempre un factor important en la història de Sant Pere de Vilamajor. Els emplaçaments dels antics habitants del municipi van tenir lloc arran d'aquest curs fluvial: el nucli fortificat de la Força, la Vilanova de Vilamajor (l'actual Sant Antoni) i la majoria de masies, tant de la plana com de la muntanya. | 41.7036700,2.3849200 | 448825 | 4617059 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64525-foto-08234-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64525-foto-08234-281-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64532 | Riera de Vallserena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallserena | La riera de Vallserena és un curs d'aigua de règim estacional, amb una llargada de 6 km i una conca de 6 km². Neix a Terra Blanca, baixa per la Vallserena, entre la serra de can Pairana i la serra de la Dona Morta, i desemboca a la riera de Vilamajor, a l'alçada de Sant Antoni. Durant el seu curs rep les aigües dels torrents de l'Arnau, de can Pairana i de la Dona Morta. Habitualment, els mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre s'asseca. | 08234-288 | Vallserena | 41.6983100,2.4030500 | 450329 | 4616453 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64532-foto-08234-288-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | -Informació facilitada per Higini Herrero.-Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64534 | Alzines de can Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-sorell | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 168-170. | La més gran de les dues, es troba molt malmesa per la caiguda d'un llamp. | Es tracta de dos exemplars d'alzines (Quercus ilex L.) centenàries, de dimensions considerables, situades sobre can Sorell, a les proximitats del corral. La més gran de les dues, es troba molt malmesa per la caiguda d'un llamp, que li va esberlar tota una branca principal lateral i li va causar mortalitat en la major part de la seva capçada. Presenta una cimentació amb totxanes a tot el costat afectat, en un intent per a salvar-la. L' alzina més petita presenta una bona vitalitat. El seu tronc es divideix als 2,5 m en dues branques gruixudes que configuren una àmplia capçada. Les dues alzines ténen mides notòries de volt de canó i diàmetre de capçada. La seva forma arrodonida manifesta el seu ús com a morriola de bestiar. | 08234-290 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | 41.7180200,2.3856200 | 448894 | 4618651 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64535 | Castanyer de can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-terrer | FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2012) 'Els castanyers del Terrer. On buscar el fruit més preuat del Montseny'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 11 (novembre 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació. | Es tracta d'un castanyer (Castanea sativa Miller), que creix al marge del camí de Santa Susanna, a la zona dels Castanyers. És un imponent exemplar de capçada ampla. Té l'escorça viva, però l'ànima buida, ja que diverses espècies de la fauna forestal buida el seu tronc per a nidificar i fer-hi caus. És un dels exemplars més destacats de d'aquesta espècie que prolifera per tot el massís del Montseny. | 08234-291 | Els Castanyers. El Terrer (veïnat de Santa Susanna) | 41.7287200,2.3864900 | 448975 | 4619839 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64535-foto-08234-291-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64536 | Castanyers de can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-can-terrer | NUET, J.; PANAREDA, J.Mª. (1986) 'Les castanyedes al Montseny', Revista Ausa núm. XII/116. Ed. Patronat d'Estudis Ausonencs - Institut d'Estudis Catalans, p. 65-78. HERRERO i BARÓ, H. (2012) 'Els castanyers del Terrer. On buscar el fruit més preuat del Montseny'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 11 (novembre 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació. | Castanyeda d'origen antròpic, formada per un gran nombre d'exemplars de castanyers (Castanea sativa). L'escorça és bruna i més llisa en els exemplars més joves i gruixuda, gris-fosca i clivellada en estelles encreuades longitudinals, en els exemplars més vells. Les fulles d'aquests arbres són simples, alternes i caduques amb el pecíol curt i el limbe d'uns 20 cm de llargària per uns 5 cm d'amplada. L'anvers és lluent. Les flors masculines són disposades en aments compostos de 5 a 6, o més, glomèruls de flors. En canvi, les femenines es troben al peu de les inflorescències masculines en petits grups. El fruit d'aquest arbre és la castanya, que es reuneix en un màxim de tres, dins d'una pellofa coriàcia i espinosa, que s'obre a la tardor i cau al terra. La castanyeda del Terrer és un indret de gran valor paisatgístic, i una zona de nidificació d'un gran nombre d'ocells. | 08234-292 | Can Terrer (veïnat de Santa Susanna) | Tradicionalment, l'home ha afavorit la plantació de castanyers per a l'aprofitament del seu fruit i de la seva fusta. Les castanyedes ocupen una extensió considerable al massís del Montseny, per les seves condicions favorables del sòl i del clima. El seu conreu es va estendre en època romana per a l'obtenció de farina panificable de castanya. | 41.7284100,2.3863100 | 448960 | 4619805 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64536-foto-08234-292-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64537 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-0 | GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24. | Conjunt format per més d'un centenar d'exemplars de plataners (Platanus x hispanica), situats als marges de la carretera BV-5109, que mena de Sant Antoni i finalitza a Sant Pere de Vilamajor. Tots els exemplars són de característiques similars, amb una alçada aproximada d'uns 8 m i uns 2 m de volta de canó. | 08234-293 | Carretera BV-5109 | A les vores de les vies principals s'hi plantaven arbres de fulla caduca que proporcionaven ombra a l'estiu, retenien la pols aixecada pels vehicles i permetien el pas del sol a l'hivern. S'utilitzaven preferentment plàtans, espècie resistent i de ràpid creixement que admet esporgues intenses, es fa molt gran i proporciona una àmplia ombra durant el bon temps. Els plataners de la carretera es van plantar aproximadament durant la dècada dels anys 20 del segle passat (GARCIA, 2001: 24). | 41.6825900,2.3933500 | 449510 | 4614713 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64537-foto-08234-293-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64538 | Roure de can Son | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-son | El roure de can Son es troba a tocar del marge del camí d'accés a la masia, des de la carretera BP-5107. Es tracta d'un roure monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. | 08234-294 | Can Son | 41.6760600,2.3912000 | 449326 | 4613990 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64538-foto-08234-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64538-foto-08234-294-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 64539 | Surera de can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-perera-de-canyes | SAGRERA BASSA, Teresa (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. | Alzina surera (Quercus suber L.) situada just abans d'arribar a can Perera de Canyes, al marge esquerre del camí. És un arbre monumental, amb una alçada d'uns 20 m, un perímetre de tronc d'uns 20 m, i una capçada molt extensa. Es troba tombada cap al camí, per aquest motiu se li han hagut d'anar tallant algunes branques. | 08234-295 | Can Perera de Canyes | L'alzina surera (Quercus suber L.), anomenada també surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies , originari de la Mediterrània occidental. Les sureres acostumen a fer entre 5 i 15 metres d'alçada, tot i que hi ha antics exemplars de més de 20 metres. Les fulles són lleugerament lobulades o dentades, verd fosc a l'anvers i més clares al revers i fan entre 4 i 7 centímetres de llargada. Els fruïts de la surera, les glans, són l'aliment de diversos animals. La principal característica d'aquest arbre és l'escorça gruixuda, de la que s'extreu el suro. De la primera pelada se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat utilitzat per fer aglomerats. De les pelades següents, realitzades aproximadament cada 12 anys, se n'extreu el suro de qualitat suficient per a tots els seus usos, especialment els taps de suro. | 41.7084300,2.3833400 | 448697 | 4617588 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64539-foto-08234-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64539-foto-08234-295-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64540 | Riera de Vallmanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallmanya | La riera de Vallmanya neix a les proximitats del mas homònim, a l'alçada dels castanyers. Rep l'aportació del sot del Collet i del sot de la Baga de can Terrer i, de seguida, entra al terme municipal de Sant Esteve de Palautordera. És de règim estacional i només hi corre aigua en èpoques plujoses. El torrent està envoltat per un bosc de ribera on hi creixen el vern (Alnus glutinosa) i la verneda típica (Alinetum catalaunicum). | 08234-296 | Vallmanya | 41.7281700,2.3993900 | 450048 | 4619770 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64540-foto-08234-296-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Higini Herrero.Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64555 | Alzina de can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-terrer | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada a uns 40 m al nord-oest del Terrer, sobre el camí. Del tronc en surten un gran nombre de branques, de grans dimensions i morfologies diverses, que fan arribar un costat de la capçada al terra, configurant un aspecte de la capçada poc dens i gens arrodonit. Destaca especialment per la seva gran alçada. És un arbre monumental. | 08234-311 | Can Terrer (veïnat de Santa Susanna) | 41.7340200,2.3873600 | 449052 | 4620427 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64555-foto-08234-311-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 64557 | Arboç II de can Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arboc-ii-de-can-sorell | Es tracta d'un arboç d'aspecte monumental, que creix en un indret amb fort pendent, al nord de Refugis del Montseny. És un exemplar de mides arbòries, i una edat avançada, però bastant més petit que l'Arboç Gran, que es troba a pocs metres de distància. | 08234-313 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | Antigament, la llenya i el carbó de l'arboç eren considerats de millor qualitat que els de l'alzina. El carbó d'aquesta llenya i el de soca de bruc, anomenats carbó de rabassa, eren un combustible molt apreciat per a les fargues. | 41.7248200,2.3924200 | 449465 | 4619402 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64557-foto-08234-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64557-foto-08234-313-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64558 | Castanyer de la baga de can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-baga-de-can-terrer | Es tracta d'un exemplar de castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a la Castanyeda de can Terrer. És un individu imponent, de característiques similars al Castanyer del Terrer, situat a les seves proximitats. Destaca especialment per la seva gran alçada i per la seva capçada. | 08234-314 | Els Castanyers. El Terrer (veïnat de Santa Susanna) | 41.7285800,2.3876200 | 449069 | 4619823 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64558-foto-08234-314-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64560 | Freixe de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-can-bernat | Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a uns 50 m a ponent de can Bernat, a tocar del marge del camí. Destaca per les seves grans dimensions i per la seva capçada arrodonida i molt ramificada. | 08234-316 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7306600,2.3889700 | 449183 | 4620053 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64560-foto-08234-316-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/