Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
64275 Els Salars https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-salars XV En estat ruïnós. Es tracta de les restes d'una antiga casa, situada a uns 200 m a llevant del Cortès, per sobre del camí. Només es conserva un mur bastit sobre el talús natural del terreny i els vestigis del que sembla un contrafort o un mur divisori. Es construït amb pedres d'origen local, de mida mitjana, disposades regularment, lligades amb morter de calç. 08234-31 El Cortès 41.7306500,2.3726900 447829 4620061 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64275-foto-08234-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64275-foto-08234-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64275-foto-08234-31-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 119|85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64332 Restes estructures sobre el camp Rodó https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-estructures-sobre-el-camp-rodo XVIII En estat ruïnós. Es tracta dels vestigis d'una estructura, situada al nord del Cortès, sobre el camp Rodó, per sobre de la pista. Es documenten diversos murs, fets de pedres lligades amb morter de calç i una petita construcció de totxo, que sembla estar relacionada amb l'aprofitament de l'aigua. Just a tocar del marge del camí, es conserva un mur d'uns 6 m de llargada per uns 2 m d'alçada. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva funcionalitat i cronologia. 08234-88 El Cortès 41.7320300,2.3694100 447557 4620217 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64332-foto-08234-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64332-foto-08234-88-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per Josep Illa. 119|94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64381 El Samon Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-samon-vell X-XV En ruïnes. <p>El Samon Vell és un jaciment arqueològic, situat a uns 250 m al sud-oest de la casa del Samon, sobre la pista. Es documenten un gran nombre de restes de murs de pedra, que ocupen una gran extensió de terreny (més d'una hectàrea). El jaciment va ser localitzat durant la visita a la zona, i no ha estat mai objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, ni es disposa d'informació històrica i documental, fet que impedeix conèixer la seva tipologia i cronologia. El seu reconeixement visual porta a plantejar la hipòtesis de que es tracta d'un poblat de grans dimensions i de gran antiguitat.</p> 08234-137 Veïnat de Santa Susanna 41.7518300,2.3779200 448281 4622410 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64381-foto-08234-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64381-foto-08234-137-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-19 00:00:00 Virgínia Cepero González Element localitzat durant la visita a la zona, en col·laboració amb Higini Herrero. 85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64383 Santa Susanna Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-vell AA.DD. (1991). 'Santa Susanna'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 422-423. COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren 'carrer de Barcelona'. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XI En estat ruïnós. Es tracta de les restes de l'antiga capella vella de Santa Susanna, situada a les proximitats del mas del Samon, al pla de la Creueta. És d'origen romànic, i només es conserven una part dels murs de la nau i una altra de l'absis. 08234-139 Pla de la Capella (Veïnat de Santa Susanna) La primera referència documental de la parròquia de Santa Susanna és de l'any 1190, quan el rei Alfons el Cast va cedir, a la confraria de Cardedeu, el mas Vallmanya del terme de Vilamajor i de la parròquia de Santa Susanna. Tot i que aquest document és del segle XII, els orígens de la capella podrien ser més antics. L'any 1384, quan es signà el pacte de 'carreratge' amb la ciutat de Barcelona, el veïnat estava format per sis focs o famílies. L'any 1413, només n'hi havia quatre, que eren la rectoria i els masos del Terrer, el Samon i Vallmanya, fet pel qual no disposava de sacerdot propi i restava unida als domers de Vilamajor. Amb el pas del temps, es va esfondrar la volta i va quedar en estat ruïnós per la manca de feligresos i la pobresa del veïnat. L'any 1566 es va unir a la parròquia de Sant Esteve de la Costa, però va continuar amb plens poders parroquials. L'any 1683 va ser reedificada a l'indret on es troba actualment per la família Samont, aprofitant elements de l'edificació primitiva. 41.7550600,2.3785100 448333 4622768 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64383-foto-08234-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64383-foto-08234-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64383-foto-08234-139-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234081. 92|85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64477 Jaciment de Can Clavell https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-clavell DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). LLOBET, S. (1947) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Reedició 1990. Granollers: Museu de Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers, p. 134-135. II aC - V Es tracta de troballes superficials de material arqueològic, d'època romana, als camps de conreu situats a les proximitats de can Clavell. Tomàs Balvey i Bas, al segle XIX, hi va recollir fragments de ceràmica sigillata (LLOBET, 1947:134-135). L'arqueòleg Josep Estrada i Garriga, al voltant de la dècada dels anys 50 del segle passat, va associar el jaciment a una vil·la romana que, segons ell, va perdurar en època medieval. Tanmateix, segons l'inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat (vegeu bibliografia) s'hi han recollit diversos fragments de teula, dolia i ceràmica comuna romana, dels que s'ignora actualment la seva ubicació. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. 08234-233 Can Clavell (veïnat del Pla) 41.6787200,2.3910100 449312 4614285 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64478 Torre Negra o La Torreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-negra-o-la-torreta <p>DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor).</p> X Només es conserva el basament de la torre. <p>La Torre Negra o Torreta es troba situada al nucli històric de 'La Força', al turó de la Torreta, dins dels jardins de la casa de can Vila. Es tracta de les restes d'una estructura de pedra, que podria correspondre a la base d'una torre albarana del recinte fortificat de Vilamajor. La torre, probablement, vigilava el portal d'accés a la vila i estava flanquejada per la muralla del recinte fortificat, de la qual formaria part constructiva. Malauradament, no es disposa de dades precises sobre la seva funció i cronologia, i només una intervenció arqueològica permetria l'obtenció de més informacions.</p> 08234-234 Nucli antic de La Força. Can Vila: Ptge. de can Perera de Canyes, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. <p>A partir del segle XVII el recinte emmurallat de 'La Força' va anar perdent ús militar, i l'any 1675 es va desmuntar la torre albarana rodona de la muralla, la Torre Negra, fins al terraplè per a aprofitar la pedra en la construcció d'una nova sagristia al costat de llevant del presbiteri.</p> 41.6841800,2.3873800 449014 4614893 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64478-foto-08234-234-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-23 00:00:00 Virgínia Cepero González La Torre Negra es troba inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat, i no pas a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic. 85 1754 1.4 1771 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64497 Jaciment de la Font de la Teula https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-de-la-teula X-XV En ruïnes. Es tracta d'un gran nombre de restes de murs de pedra, situats a la zona de la font de la Teula. Un dels murs presenta el parament amb forma 'd'espina de peix'. El jaciment no ha estat mai objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, ni es disposa d'informació històrica i documental, fet que impedeix conèixer la seva tipologia i cronologia. El seu reconeixement visual porta a plantejar la hipòtesis de que es tracta d'un nucli d'hàbitat de gran antiguitat. 08234-253 Refugis del Montseny 41.7207300,2.3930000 449510 4618948 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64497-foto-08234-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64497-foto-08234-253-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64543 Restes d'estructures al veïnat Canyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-destructures-al-veinat-canyes X-XV En estat ruïnós. <p>Es tracta de les restes d'una estructura de planta indeterminada, construïda amb pedres lligades amb morter. Es troba en un indret enverdissat, fet que impedeix determinar les seves dimensions i dificulta la seva descripció. A tocar de l'estructura, es documenta una mina d'aigua, bastida també amb pedra, i un canal de rec excavat al sòl. Al seu entorn s'han localitzat diversos fragments d'escòria de ferro. Actualment no es disposa de cap tipus d'informació sobre l'estructura, fet que impedeix precisar la seva funcionalitat i cronologia. Només una intervenció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades.</p> 08234-299 Veïnat de Canyes 41.7039200,2.3858100 448899 4617086 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64543-foto-08234-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64543-foto-08234-299-2.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-19 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per Higini Herrero. 119|85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64421 Aplec de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-susanna AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ HERRERO i BARÓ, H. (2012). 'De Santa Susanna de Vilamajor a la Font Fresca: on el calor no hi sap arribar'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 8 (juliol/agost 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-27. XVIII-XX L'aplec de Santa Susanna es celebra cada 11 d'agost, per la seva onomàstica. Els actes comencen de bon matí, amb la caminada d'ascens a la capella de Santa Susanna, des de Sant Pere de Vilamajor. Es puja i es fa repicar la campana de Santa Susanna, anomenada 'Roser', que es guarda durant tot l'any a La Mongia. A l'esglesiola es celebra una missa en honor a la santa patrona, amb la cantada dels goigs. A migdia hi ha un dinar popular, i a continuació es pren el tradicional cremat. L'actual Aplec de Santa Susanna és l'evolució de l'antiga festa major d'aquest veïnat. 08234-177 Santa Susanna Antigament, l'onze d'agost es celebrava la festa major de Santa Susanna. Hi participaven veïns dels pobles de la contrada (Vilamajor, Montseny, Palautordera, Cànoves, Sant Celoni, etc.) que arribaven caminant pels camins i corriols de muntanya. Un cop arribats a l'esglesiola, es feien repicar les campanes i es celebrava una missa, amb els cants dels goigs. En acabat, s'agrupaven per dinar davant l'església, a mas Joan, que feia de fonda durant aquest dia, o a la font Fresca del Samont, on es prenia un rom cremat. 41.7420500,2.3926700 449500 4621315 08234 Sant Pere de Vilamajor Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64421-foto-08234-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64421-foto-08234-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64421-foto-08234-177-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny.L'any 2012 l'aplec de Santa Susanna fou suspès degut a l'elevat risc d'incendi forestal.Fotografia 1 i 2 facilitades per Higini Herrero.Fotografia 3 realitzada per Antoni Gallardo i Garriga entre 1912 i 1934. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. 119|98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64457 Aplec de Sant Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-elies AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ ERAS, J.LL. (1998) 'Sant Elies, tant si plou com si no plou!'. La veu d'en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor, p. 10-14. HERRERO i BARÓ, H. (2008) 'Aplec de Sant Elies'. La Clau de Vilamajor: Butlletí d'Informació Municipal, nº 13. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 10. HERRERO i BARÓ, H. (2012) 'Aplec de Sant Elies de Vilamajor: 600 anys demanant pluja'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 5 (abril 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-27. PORTALS i MARTÍ, J. (1994). 'Ermitans a Sant Elies (1665-1906)'. Monografies del Montseny, 9. Viladrau: Amics del Montseny, p. 189-209. RIBOT, P. (1999). 'L'aplec de Sant Elies'. Ronda Vallesana: XX, Sant Esteve de Palautordera. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 113-114. XVIII-XX L'aplec de Sant Elies es celebra cada 25 d'abril, dia de sant Marc. Els actes comencen amb la caminada d'ascens al turó, de bon matí, des de Sant Pere de Vilamajor fins al turó de Sant Elies, parant a esmorzar a la Font de Borrell. També hi pugen cotxes per la pista forestal que condueix a l'ermita. A les 12 del migdia, es celebra una missa en honor al sant patró, amb la benedicció dels termes, i la cantada dels goigs. A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l'ermita. En acabat, sovint, hi ha música en directe i jocs infantils. Si l'aplec s'escau en cap de setmana, hi participen els gegants de Sant Pere de Vilamajor. 08234-213 Sant Elies L'origen d'aquesta tradició es remunta a principis del segle XV, quan els habitants de tota la contrada van patir una gran sequera seguida d'una greu epidèmia. Els prohoms de Vilamajor van demanar consell al Pare Abat de Santa Fe, que els digué que amb fe podrien canviar la seva sort i, per a propiciar la pluja, els encomanà a Sant Elies. Finalment, es van produir les esperades pluges i es van poder recuperar les collites. En senyal d'agraïment, els habitants dels pobles de la rodalia, van construir una capella en honor a Sant Elies al turó situat entre el Cortès i el Terrer. Al segle XVII es van dur a terme obres per engrandir la capella, i adossar-hi un habitatge per a un ermità, que seria alimentat pels feligresos a canvi de les seves pregàries. La devoció a Sant Elies es va estendre a diversos municipis i la capella era visitada per habitants de Santa Susanna, Palautordera, Montseny, La Costa, Mosqueroles, Campins, Cànoves, Cardedeu, Les Franqueses, La Garriga i Tagamanent. Antigament, es feien tres aplecs cada any, en honor de cadascun dels tres copatrons de l'ermita, per Sant Marc, cada 25 d'abril, per Sant Elies, cada 20 de juliol, i per Santa Teresa cada 15 d'octubre. Amb el pas del temps, el culte a Sant Elies va anar disminuint, i es va suspendre l'aplec que es celebrava a l'estiu, i poc després el que es celebrava a la tardor. Entre els anys 1914 i 1915, després de l'abandonament per part de l'últim ermità, Sant Elies va quedar en un estat ruïnós i els pastors l'utilitzaven perquè hi dormissin els ramats. La sequera que assolà el Vallès l'any 1923 va revifar la devoció a Sant Elies i gràcies a Mn. Llorenç Valls, vicari de Mollet, i al campaner Joan Carol, es va dur a terme una nova restauració de l'ermita. L'any 1936, durant la guerra civil, un grup d'exaltats anticlericals va malmetre l'ermita, que va quedar greument afectada. L'any 1945, els veïns de La Costa, arrel d'una altra sequera, van promoure la seva restauració. Aquest nou impuls va significar la celebració de dos aplecs l'any, un el dia de Sant Marc, el 25 d'abril, i l'altre el dia de Sant Elies, el 20 de juliol, l'assenyalat dia de Sant Elies, però mica en mica aquest segon aplec es va deixar de celebrar. 41.7311200,2.3794900 448395 4620109 08234 Sant Pere de Vilamajor Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64457-foto-08234-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64457-foto-08234-213-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2020-06-22 00:00:00 Virgínia Cepero González Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny. 119|98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64479 Corpus Christi https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-christi GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor. XX Ja no es celebra. La festa de Corpus es celebrava cada any a Sant Pere de Vilamajor, amb el tradicional ofici solemne i la processó. Acabada la cerimònia religiosa, el Santíssim Sagrament sortia en processó amb la Custòdia i sota tàlem. La comitiva anava encapçalada pel mossèn, acompanyat pels infants que havien fet la comunió el diumenge abans. La processó transcorria pels principals carrers del poble, que havien estat engalanats amb catifes de flors i domassos als balcons. Els nens s'encarregaven d'anar a buscar les flors i ginestes a Quatre Camins, per a fer les catifes,. El Corpus Christi es va deixar de celebrar, a Sant Pere de Vilamajor, a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. 08234-235 Sant Pere de Vilamajor El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat catòlica, d'origen medieval, que es celebra per a commemorar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic, el dijous o el diumenge següent a l'octava de Pentecosta. Actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que es consideren les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. 41.6838000,2.3884400 449102 4614851 08234 Sant Pere de Vilamajor Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64479-foto-08234-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64479-foto-08234-235-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Element fitxat per mitjà d'informacions orals.Fotografies facilitades per Higini Herrero. 98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64483 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-24 AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 38. XX-XXI La Festa Major de Sant Pere de Vilamajor es celebra anualment pels volts del 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró del poble. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la missa solemne en honor al sant patró, la cercavila de gegants, els concerts, els balls, correfoc, tallers, àpats populars, activitats infantils, etc. 08234-239 Sant Pere de Vilamajor Antigament, durant la Festa major es feia el seguici, on les autoritats, al so de la música, recollien el rector i es dirigien tots plegats cap a l'església. Allà es celebrava l'ofici solemne i, en acabat, es treia el sant patró en processó. Aquesta tradició es va mantenir vigent fins a l'any 1986. Tanmateix, durant la Festa Major es muntaven envelats, situats al camp de la Riera o a can Noguera, on tenien lloc les actuacions musicals, els balls i d'altres activitats festives. L'últim envelat es va fer l'any 1987. 41.6848300,2.3910500 449320 4614963 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64483-foto-08234-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64483-foto-08234-239-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies de Joan Pujals facilitades pel Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. 98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64484 Festa medieval Vilamagore https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-medieval-vilamagore AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: http://www.vilamajor.cat/ EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DEL MONTSENY. Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona: http://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/inventari/ XX-XXI La festa Vilamagore es celebra, anualment, el primer cap de setmana de juliol, a la zona dels camps de la Rectoria i del nucli antic de Sant Pere de Vilamajor. Es tracta d'una festa ambientada en època medieval, on s'organitzen actuacions i espectacles de cavalls, música, dansa, lluites d'espases, entre d'altres, així com un petit mercat de productes artesans. És una de les festes populars més consolidades de la comarca, amb la participació de centenars de voluntaris. La festa va néixer l'any 1993 al voltant de l'obra teatral 'Presència històrica e Feyts de Vila Magore', escrita per Francesc Bardera i Massó, dirigida per Alfred Lucchetti i Farré, i representada per actors amateurs del poble. Aquesta obra de teatre es va dur a terme fins a l'any 2000. Posteriorment, la festa es va convertir en un mercat medieval amb un espectacle de cavalls i un seguit d'actuacions realitzades majoritàriament pels voluntaris: espases, danses, malabars, petites accions teatrals, etc. Des de l'any 2014, els espectacles giren entorn de la novel·la 'Confidències d'una reina' de Teresa Sagrera, ambientada a Sant Pere de Vilamajor al segle XII, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la seva esposa la reina Peronella feien estades al palau comtal. L'adaptació teatralitzada de la novel·la és obra de Jaume Baucis i de la mateixa autora. 08234-240 Sant Pere de Vilamajor La festa medieval Vilamagore va néixer l'any 1993, amb la representació de l'obra teatral 'Presència històrica e Feyts de Vila Magore', escrita per Francesc Bardera i Massó, dirigida per Alfred Lucchetti i Farré. Aquesta obra de teatre, representada per actors amateurs del poble, es va dur a terme fins a l'any 2000. Des de llavors, cada any durant la festa, es feia un petit mercat d'artesans i oficis i actuacions de música, dansa, lluita i cavalls. L'any 2013 un grup de voluntaris, juntament amb els regidors de cultura i participació ciutadana, van crear la Comissió Organitzadora de Vilamagore, amb l'objectiu de reconvertir la festa Vilamagore en una eina divulgativa per a donar a conèixer la rica història de Sant Pere, concretament l'estada dels comte de Barcelona, en Ramon Berenguer IV i Peronella, amb l'adaptació teatral de la novel·la de Teresa Sagrera 'Confidències d'una reina', com a fil conductor. 41.6833700,2.3883500 449094 4614803 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64484-foto-08234-240-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Element inclòs a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny.Fotografies facilitades per l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. 98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64263 Alzina Rodona de can Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-rodona-de-can-planell Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situada a uns 50 m a migdia de can Planell, a tocar del marge del camí. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. 08234-19 Can Planell 41.7148000,2.3861400 448935 4618294 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64263-foto-08234-19-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64269 Alzina de can Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-planell Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. 08234-25 Can Planell 41.7153500,2.3854400 448877 4618355 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64269-foto-08234-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64269-foto-08234-25-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64271 Lledoners de can Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-planell Conjunt format per sis lledoners centenaris (celtis australis) de característiques similars, que destaquen per la seves grans dimensions. Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. Són arbres monumentals. 08234-27 Can Planell Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. 41.7150300,2.3860300 448926 4618319 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64274 Roureda de can Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-can-planell Al sector de tramuntana de can Planell s'hi conserva una petita roureda, on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. En destaquen diversos roures d'aspecte monumental. 08234-30 Can Planell 41.7155400,2.3857800 448906 4618376 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64274-foto-08234-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64274-foto-08234-30-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64280 Alzina del Salars https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-salars Alzina (Quercus ilex) d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. Del tronc, que té unes dimensions considerables, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. 08234-36 El Cortès 41.7312800,2.3711300 447700 4620132 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64280-foto-08234-36-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64281 Alzina del porxo del Cortès https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-porxo-del-cortes DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a tocar de l'era i porxo del Cortès. El seu gran tronc neix d'un marge i creix inclinat. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. 08234-37 El Cortès 41.7309300,2.3688900 447513 4620095 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64281-foto-08234-37-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64303 Alzines de la font del Cortès https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-del-cortes DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzines (Quercus ilex) bessones, situades a uns 20 m a llevant del Cortès, a tocar de la font homònima. El tronc d'una de les alzines neix del mur de pedra de la font. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleixes una alçada considerable. Són arbres monumentals. 08234-59 El Cortès 41.7307900,2.3702600 447627 4620078 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64305 Alzina sobre el camp Rodó https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-sobre-el-camp-rodo Es tracta d'un exemplar monumental d'alzina (Quercus ilex), situat a uns 130 m al nord del Cortès, sobre el camp Rodó, just per sobre de la pista. El seu gran tronc neix d'un mur de pedra i creix inclinat. La seva capçada poc densa l'allunya de les característiques copes arrodonides de les alzines monumentals. 08234-61 El Cortès 41.7320500,2.3694800 447563 4620219 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64305-foto-08234-61-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64356 Alzina dels Espatllats https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-espatllats Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a llevant del sot del Cirerer, al marge de ponent del camí, a la zona pròxima a la plana d'en Vilardell. Destaca per la seva peculiar morfologia i mida. Del tronc, que té unes dimensions considerables, en surten tres grans branques, que alhora es ramifiquen en d'altres de morfologies i mides diverses. La seva capçada poc densa l'allunya de les característiques copes arrodonides de les alzines monumentals. 08234-112 El Cortès 41.7346900,2.3734400 447895 4620509 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64356-foto-08234-112-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64363 Alzina Rodona de Sant Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-rodona-de-sant-elies DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada a tocar del marge de llevant de la pista de Sant Elies, uns 400 m abans de l'ermita. Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida. És un arbre monumental. 08234-119 Sant Elies 41.7280700,2.3825700 448649 4619769 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64363-foto-08234-119-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64369 Roure Gros o de la font del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-o-de-la-font-del-roure BELLVEHÍ, D. (1998) 'El Roure, prop de 400 anys de vida'. La Veu d'en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor, p. 29. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011) Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2011). 'El Roure Gran de Sant Pere de Vilamajor'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 1 (desembre 2011). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 16-17. LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) El Roure Gros: ruta circular de dificultat baixa (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. SAGRERA BASSA, Teresa (2009) Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. Es tracta d'un exemplar de roure (Quercus humilis) centenari, situat a les proximitats de la font del homònima. Fa uns 15-16 m d'alçada, una circumferència de tronc de 3,5 m i el seu diàmetre de capçada és d'uns 25-28 m (SAGRERA, 2009:20). Es tracta d'un roure monumental que destaca per la seva majestuositat i per les seves dimensions, pel seu espectacular tronc i la seva gran capçada arrodonida. 08234-125 Sot de can Bacs 41.6783100,2.3818000 448545 4614245 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64369-foto-08234-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64369-foto-08234-125-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64391 Surera del Corral https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-corral Alzina surera (Quercus suber L.) situada a pocs metres al sud-oest de la font del Corral, al marge del camí. És un arbre monumental que destaca per les seves dimensions i el seu espectacular volt de canó. Té una alçada superior als 10 metres i una capçada molt ramificada. A la part baixa del tronc es pot apreciar que encara s'explota forestalment per treure suro. 08234-147 Corral d'en Perera L'alzina surera (Quercus suber L.), anomenada també surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies , originari de la Mediterrània occidental. Les sureres acostumen a fer entre 5 i 15 metres d'alçada, tot i que hi ha antics exemplars de més de 20 metres. Les fulles són lleugerament lobulades o dentades, verd fosc a l'anvers i més clares al revers i fan entre 4 i 7 centímetres de llargada. Els fruïts de la surera, les glans, són l'aliment de diversos animals. La principal característica d'aquest arbre és l'escorça gruixuda, de la que s'extreu el suro. De la primera pelada se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat utilitzat per fer aglomerats. De les pelades següents, realitzades aproximadament cada 12 anys, se n'extreu el suro de qualitat suficient per a tots els seus usos, especialment els taps de suro. 41.7140500,2.3709000 447667 4618219 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64391-foto-08234-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64391-foto-08234-147-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64514 Arboç I de can Sorell o Arboç Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/arboc-i-de-can-sorell-o-arboc-gros BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 171-173. Es tracta d'un espectacular arboç, que creix en un indret amb fort pendent, al nord de Refugis del Montseny. L'Arboç Gran és un exemplar que ha aconseguit mides arbòries, i un dels més grans en perímetre i edat dels que es té constància a Catalunya. Les seves mides aproximades són 7,8 m d'alçada, 4,12 m de perímetre, 5,8 m de perímetre de soca i 8,3 m de diàmetre de capçada. És un individu amb una edat avançada, varies vegades centenari. 08234-270 Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) Antigament, la llenya i el carbó de l'arboç eren considerats de millor qualitat que els de l'alzina. El carbó d'aquesta llenya i el de soca de bruc, anomenats carbó de rabassa, eren un combustible molt apreciat per a les fargues. 41.7247100,2.3924200 449465 4619390 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Està considerat com a arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (anomenat 'Arboç de can Sorell').Hi ha diversos camins per a arribar a l'arboç. Un d'ells, des de la urbanització Refugis del Montseny, des del trencant on surten tres camins: el de més a l'esquerra que porta a can Sorell, el de la dreta a can Nadal, i hem de prendre el que continua recte, que es bifurca en dos una mica més amunt. Cal continuar fins a trobar una pista forestal que s'enfila a mà esquerre. Per aquesta, cal passar un revolt i seguir fins a trobar, a mà esquerra, una antiga pista forestal i seguir uns 50 m, fins a trobar l'arboç, just a sota del marge esquerra del camí. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64516 Lledoners del Pont Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-pont-vell Es troba totalment escapçat. Es tracta de dos exemplars de lledoners (Celtis australis) centenaris, de grans dimensions, situats a les proximitats de la font dels Lledoners. Un dels arbres creix agafat al mur del cobert on es troba el safareig municipal, i l'altre es troba a pocs metres al nord d'aquest. Eren uns espècimens majestuosos, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada fins que, fa pocs anys, van ser escapçats. Els lledoners del pont vell de Vilamajor han donat nom al carrer i a la font dels Lledoners. 08234-272 Font dels Lledoners. C/ dels Lledoners, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. 41.6839800,2.3893200 449175 4614870 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64516-foto-08234-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64516-foto-08234-272-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González L'any 2013, degut a unes fortes ràfegues de vent, va caure una gran branca d'un dels lledoners sobre la font. Per aquest motiu, els lledoners i els altres arbres del marge de la riera, situats a l'entorn del pont Vell, van ser objecte d'una gran poda. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64534 Alzines de can Sorell https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-sorell BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 168-170. La més gran de les dues, es troba molt malmesa per la caiguda d'un llamp. Es tracta de dos exemplars d'alzines (Quercus ilex L.) centenàries, de dimensions considerables, situades sobre can Sorell, a les proximitats del corral. La més gran de les dues, es troba molt malmesa per la caiguda d'un llamp, que li va esberlar tota una branca principal lateral i li va causar mortalitat en la major part de la seva capçada. Presenta una cimentació amb totxanes a tot el costat afectat, en un intent per a salvar-la. L' alzina més petita presenta una bona vitalitat. El seu tronc es divideix als 2,5 m en dues branques gruixudes que configuren una àmplia capçada. Les dues alzines ténen mides notòries de volt de canó i diàmetre de capçada. La seva forma arrodonida manifesta el seu ús com a morriola de bestiar. 08234-290 Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) 41.7180200,2.3856200 448894 4618651 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Dolent Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64535 Castanyer de can Terrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-terrer FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2012) 'Els castanyers del Terrer. On buscar el fruit més preuat del Montseny'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 11 (novembre 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació. Es tracta d'un castanyer (Castanea sativa Miller), que creix al marge del camí de Santa Susanna, a la zona dels Castanyers. És un imponent exemplar de capçada ampla. Té l'escorça viva, però l'ànima buida, ja que diverses espècies de la fauna forestal buida el seu tronc per a nidificar i fer-hi caus. És un dels exemplars més destacats de d'aquesta espècie que prolifera per tot el massís del Montseny. 08234-291 Els Castanyers. El Terrer (veïnat de Santa Susanna) 41.7287200,2.3864900 448975 4619839 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64535-foto-08234-291-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64537 Plataners de la carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-0 GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24. Conjunt format per més d'un centenar d'exemplars de plataners (Platanus x hispanica), situats als marges de la carretera BV-5109, que mena de Sant Antoni i finalitza a Sant Pere de Vilamajor. Tots els exemplars són de característiques similars, amb una alçada aproximada d'uns 8 m i uns 2 m de volta de canó. 08234-293 Carretera BV-5109 A les vores de les vies principals s'hi plantaven arbres de fulla caduca que proporcionaven ombra a l'estiu, retenien la pols aixecada pels vehicles i permetien el pas del sol a l'hivern. S'utilitzaven preferentment plàtans, espècie resistent i de ràpid creixement que admet esporgues intenses, es fa molt gran i proporciona una àmplia ombra durant el bon temps. Els plataners de la carretera es van plantar aproximadament durant la dècada dels anys 20 del segle passat (GARCIA, 2001: 24). 41.6825900,2.3933500 449510 4614713 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64537-foto-08234-293-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64538 Roure de can Son https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-son El roure de can Son es troba a tocar del marge del camí d'accés a la masia, des de la carretera BP-5107. Es tracta d'un roure monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. 08234-294 Can Son 41.6760600,2.3912000 449326 4613990 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64538-foto-08234-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64538-foto-08234-294-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64539 Surera de can Perera de Canyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-perera-de-canyes SAGRERA BASSA, Teresa (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. Alzina surera (Quercus suber L.) situada just abans d'arribar a can Perera de Canyes, al marge esquerre del camí. És un arbre monumental, amb una alçada d'uns 20 m, un perímetre de tronc d'uns 20 m, i una capçada molt extensa. Es troba tombada cap al camí, per aquest motiu se li han hagut d'anar tallant algunes branques. 08234-295 Can Perera de Canyes L'alzina surera (Quercus suber L.), anomenada també surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies , originari de la Mediterrània occidental. Les sureres acostumen a fer entre 5 i 15 metres d'alçada, tot i que hi ha antics exemplars de més de 20 metres. Les fulles són lleugerament lobulades o dentades, verd fosc a l'anvers i més clares al revers i fan entre 4 i 7 centímetres de llargada. Els fruïts de la surera, les glans, són l'aliment de diversos animals. La principal característica d'aquest arbre és l'escorça gruixuda, de la que s'extreu el suro. De la primera pelada se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat utilitzat per fer aglomerats. De les pelades següents, realitzades aproximadament cada 12 anys, se n'extreu el suro de qualitat suficient per a tots els seus usos, especialment els taps de suro. 41.7084300,2.3833400 448697 4617588 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64539-foto-08234-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64539-foto-08234-295-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64555 Alzina de can Terrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-terrer Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada a uns 40 m al nord-oest del Terrer, sobre el camí. Del tronc en surten un gran nombre de branques, de grans dimensions i morfologies diverses, que fan arribar un costat de la capçada al terra, configurant un aspecte de la capçada poc dens i gens arrodonit. Destaca especialment per la seva gran alçada. És un arbre monumental. 08234-311 Can Terrer (veïnat de Santa Susanna) 41.7340200,2.3873600 449052 4620427 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64555-foto-08234-311-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64557 Arboç II de can Sorell https://patrimonicultural.diba.cat/element/arboc-ii-de-can-sorell Es tracta d'un arboç d'aspecte monumental, que creix en un indret amb fort pendent, al nord de Refugis del Montseny. És un exemplar de mides arbòries, i una edat avançada, però bastant més petit que l'Arboç Gran, que es troba a pocs metres de distància. 08234-313 Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) Antigament, la llenya i el carbó de l'arboç eren considerats de millor qualitat que els de l'alzina. El carbó d'aquesta llenya i el de soca de bruc, anomenats carbó de rabassa, eren un combustible molt apreciat per a les fargues. 41.7248200,2.3924200 449465 4619402 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64557-foto-08234-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64557-foto-08234-313-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64558 Castanyer de la baga de can Terrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-baga-de-can-terrer Es tracta d'un exemplar de castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a la Castanyeda de can Terrer. És un individu imponent, de característiques similars al Castanyer del Terrer, situat a les seves proximitats. Destaca especialment per la seva gran alçada i per la seva capçada. 08234-314 Els Castanyers. El Terrer (veïnat de Santa Susanna) 41.7285800,2.3876200 449069 4619823 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64558-foto-08234-314-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64560 Freixe de can Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-can-bernat Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a uns 50 m a ponent de can Bernat, a tocar del marge del camí. Destaca per les seves grans dimensions i per la seva capçada arrodonida i molt ramificada. 08234-316 Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) 41.7306600,2.3889700 449183 4620053 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64560-foto-08234-316-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64561 Freixe de la font de can Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-la-font-de-can-bernat Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a tocar de la font de can Bernat. És de grans dimensions i presenta una petita capçada arrodonida i molt ramificada. Destaca per l'espectacular alçada del seu tronc. 08234-317 Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) 41.7309600,2.3883300 449130 4620086 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64561-foto-08234-317-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64562 Lledoner de Vallmanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-vallmanya Exemplar de lledoner (celtis australis) centenari, situat a uns 20 m al nord-oest de Vallmanya. Destaca per les seves grans dimensions i la seva capçada densa, arrodonida i molt ramificada. És un arbre monumental. 08234-318 Vallmanya (veïnat de Santa Susanna) Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. 41.7319400,2.3997700 450082 4620189 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64562-foto-08234-318-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64564 Pi de can Ferrussa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-ferrussa Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat en una zona boscosa, pròxima l'Arboç Gros, a l'alçada d'una cruïlla de pistes. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada. 08234-320 Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) 41.7235700,2.3912400 449366 4619264 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64564-foto-08234-320-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64568 Castanyer de can Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-planes Es tracta d'un exemplar de castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a uns 70 m al sud-est de can Planes, a la vora del camí de la casa. És un individu imponent, que destaca especialment pel seu gran tronc i per la seva alçada. 08234-324 Can Planes (veïnat de Santa Susanna) 41.7378700,2.3961600 449787 4620849 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64568-foto-08234-324-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64569 Castanyer de ca l'Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-ca-landreu Es tracta d'un castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a uns 20 m a ponent de ca l'Andreu, sobre el camí. És un imponent exemplar de tronc ample, que fa 6,1 m de diàmetre. Té l'escorça buida. És un dels castanyers més destacats de tot el massís del Montseny. 08234-325 Ca l'Andreu (veïnat de Santa Susanna) 41.7400600,2.3939100 449601 4621094 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64569-foto-08234-325-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64307 Turó de la Cova https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-cova El turó de la Cova o turó de l'Arcova és una muntanya de 1.101 metres, que es troba al municipi de Sant Pere de Vilamajor, entre els turons de la Moixa i de Sant Elies, en els darrers estreps del Pla de la Calma. El cim, format de pedra pissarra, té una petitíssima cavitat, que tradicionalment ha estat utilitzada com a refugi de pastors i ha donat nom al turó. 08234-63 La Cova 41.7394500,2.3759600 448108 4621036 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64307-foto-08234-63-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Informació del turó i fotografia amb neu facilitades per Higini Herrero. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64340 Turó de Sant Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-elies RIBOT, P.; CAMPRUBÍ, R. (1976) El Montseny. Barcelona: Destino. El turó del Sant Elies és una muntanya del massís del Montseny, de 999 m, que es troba en el darrer estrep del Pla de la Calma, sobre la vall del riu Tordera. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme), i de calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Al cim hi ha una torre de guaita del Parc Natural del Montseny, i a uns 100 m al nord es troba la concorreguda ermita de Sant Elies. Entre la Serra de Palestrins i el turó de Sant Elies hi passa la riera de Vilamajor. 08234-96 Sant Elies 41.7300600,2.3796800 448410 4619992 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64340-foto-08234-96-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Informació i fotografia facilitada per Higini Herrero. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64435 Cova d'en Sorell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sorell La cova d'en Surell es troba sota un gran bloc de pedra, en un indret amagat i emboscat. Per accedir-hi, cal prendre la pista que va del poble al veïnat de Santa Susanna, i uns 300 m abans de la zona dels Castanyers, caminar uns 20 m a l'est del la pista. Es tracta d'una petita bauma d'uns 2 m de profunditat, probablement utilitzada com a refugi temporal al llarg del temps, vinculat a les artigues de can Terrer, que es troben just a sobre, a l'altre costat de la pista. 08234-191 Artigues del Terrer 41.7252100,2.3863000 448957 4619449 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64485 Parc Natural del Montseny https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-3 <p>PARC NATURAL DEL MONTSENY: www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?parc=3</p> <p>El Parc Natural del Montseny es situa a la serralada Pre-litoral. Ocupa una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental; El Brull, Seva i Viladrau a la comarca d'Osona; i Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva. El cim del parc és el Turó de l'Home amb 1.706 metres sobre el nivell del mar. El massís geològicament s'estructura en dues parts diferenciades: d'una banda, el sòcol compost per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, formada per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. L'especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. Aquestes diferències expliquen les diferents formacions vegetals que es desenvolupen: la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), la centreeuropea per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, la subalpina als cims (matollars i prats). La extraordinària varietat d'hàbitats, de gran valor ecològic, s'evidencia amb la pervivència d'espècies com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga. En relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza per l'existència d'espècies centreeuropees a les zones altes del massís i espècies d'ambients mediterranis a les parts baixes. Les espècies d'influència centreeuropea sovint resten aïllades, com la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc. Entre els mamífers que viuen a l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda; entre les aus destaquen l'astor, el gaig o el pit-roig, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El caràcter més singular de la fauna però, són les espècies d'influència centreeuropea, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l'escurçó pirinenc. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que cal protegir i conservar. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d'acord amb la Llei 12/1985, d'espais naturals, de 13 de juny. Des del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d'un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny. El nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. El Parc Natural del Montseny és l'únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO com a reserva de la biosfera, l'any 1978. A partir de 2006, i d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Els òrgans gestors del Parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.</p> 08234-241 Parc Natural del Montseny <p>El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al període ibèric s'ocupen de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Els vestigis més representatius d'aquesta època són el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten la vil·la romana de can Tarrés i d'altres construccions a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. A l'edat mitjana es generalitzen els establiments interiors dispersos i s'intensifica l'explotació dels recursos naturals. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona.</p> 41.7423800,2.3890300 449197 4621354 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64485-foto-08234-241-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-06-22 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades corresponen a un punt del Parc escollit al municipi de Sant Pere de Vilamajor. 2153 5.1 1785 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64494 Pi Novell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-novell HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'El punt més enlairat del municipi', 'L'extensió del terme municipal',. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22-23. El turó del Pi Novell, amb 1.225 m d'alçada sobre el nivell del mar, es situa a ponent del turó del Samon i forma part del massís del Montseny. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). El coll del Pi Novell és el lloc de pas tradicional, que permet anar de Vilamajor, passant per Cànoves i el Montseny, a la Calma. El nom original d'aquest indret és el 'Pi Vell' i no pas el 'Pi Novell', que és una deformació del nom original produïda pels volts de l'any 1921. Els tècnics de l'Instituto Geográfico Nacional, quan elaboraven la cartografia de la zona, van traduir el nom al castellà com a 'Pino Vell', que va acabar evolucionant a 'Pi Novell'. 08234-250 Extrem nord-oest terme municipal 41.7433800,2.3575700 446582 4621484 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64494-foto-08234-250-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Erròniament s'havia atribuït al turó del Pi Novell el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samon, de 1.272 m.Aquest indret dóna nom al centre cívic del poble de Sant Pere de Vilamajor, i també a un sender de petit recorregut, que uneix els pobles de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor amb la Calma. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64495 Turó del Samon https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-samon HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'El punt més enlairat del municipi'. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22-23. El turó del Samon forma part del massís del Montseny, i és el punt més enlairat del municipi de Sant Pere de Vilamajor, amb 1.272,7 m sobre el nivell del mar. El nom d'aquest turó prové del mas proper, el Samon, amb referències documentals des del segle XV. Té dos cims molt pròxims. Al cim més alt hi ha un vèrtex geodèsic (referència 294109001), format per un monòlit de formigó. El cim més baix es conegut com 'la Pleta del Samon'. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme), calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Sota el turó del Samon, al pla de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor. 08234-251 El Samon 41.7426900,2.3654600 447238 4621403 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64495-foto-08234-251-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Erròniament s'havia atribuït al turó del Pi Novell, de 1.225 m, com el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samon, de 1.272 m. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64501 Sot de la Font Fresca https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-la-font-fresca El Sot de la Font Fresca és un torrent situat a la part septentrional del terme municipal, al veïnat de Santa Susanna. El sot, que recull les aigües de la font Roquet, la font Joana, la font Fresca i la font de les Febres, discorre entre la carena de l'Ajaguda i la Planota del turó del Samon. Les seves aigües desemboquen al riu Tordera. El torrent genera sistemes naturals d'un alt valor ecològic en termes de diversitat biològica i la presència d'espècies singulars de la flora i de la fauna. 08234-257 Veïnat de Santa Susanna 41.7472700,2.3761500 448130 4621905 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64501-foto-08234-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64501-foto-08234-257-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Informació facilitada per Higini Herrero.Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64512 Font Ferrussa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ferrussa BALBEY, i PARÈS, T. (1837) Memòria sobre el agua de una fuente llamanda Ferrusa de casa Sorell territorio de Vilamajor (manuscrit). Barcelona: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. HERRERO i BARÓ, H. (2003) 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. SARRIÀ, F. (12 de maig de 2013) 'La font ferrussa de Vilamajor'. Història de Vilamajor [Missatge en un blog]. Accés el 25 de gener de 2016. Recuperat de http://vilamajor.blogspot.com.es/ La font està destruïda. L'actual indret de la Font Ferrussa és un sot on hi ha diverses roques amb escletxes, per on s'escolen algunes surgències molt dèbils d'aigua ferruginosa, procedents de la veta de l'antiga font, actualment desapareguda. Es troba al nord del barri dels Refugis del Montseny, al Sot de la font Ferrussa. Aquestes escletxes a la roca van ser originades per explosius utilitzats, a la dècada dels anys seixanta del segle XX, per tal d'obrir camins, durant les obres d'urbanització de Refugis del Montseny. I que van provocar la destrucció de la preuada font Ferrussa. Actualment, aquest indret és objecte d'un projecte de recuperació, gestionat pel Parc Natural del Montseny i l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Inicialment, ha consistit en l'enderroc i retirada d'uns grans dipòsits abandonats, la construcció de talussos per alentir l'aigua de pluja i la plantada d'arbres fruiters. L'objectiu de la següent fase es cercar la possibilitat de recuperar l'antiga font. 08234-268 Sot de la font Ferrussa. Refugis del Montseny Al segle XIX, la font Ferrussa era molt concorreguda per les seves propietats medicinals, com a remei per l'anèmia. La seva fama va fer, fins i tot, que les seves aigües es comercialitzessin a la botiga Casa Figueras, situada a les Rambles de Barcelona. Malauradament, a la dècada dels anys seixanta del segle passat, l'antiga font Ferrussa va ser destruïda en el decurs de les obres d'urbanització de Refugis del Montseny. 41.7247600,2.3876900 449072 4619398 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64512-foto-08234-268-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
64525 Riera de Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilamajor HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'La denominació de la riera de Vilamajor', Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 14-15. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24. La riera de Vilamajor és un dels cursos d'aigua més remarcables del terme municipal. És un curs poc cabalós i de règim estacional. La riera neix al pla de la Moixa, travessa el municipi de nord a sud i desemboca al riu Mogent a Llinars del Vallès Aquest curs fluvial rep diferents denominacions segons el tram on es troba. Des del seu naixement al pla de la de la Moixa fins al Cortès, rep el nom de riera de la Moixa. Des del mas del Cortès fins a can Perera de Canyes, rep el nom de riera del Cortès. Des de can Perera de Canyes fins a Sant Antoni de Vilamajor, rep el nom de riera de Canyes. I des de la unió amb la riera de Vallserena fins a la desembocadura al riu Mogent, rep el nom de riera de Llima o de Llimac. La presència d'un cordó més o menys continu de vegetació de ribera afavoreix la seva funció com a connector ecològic. 08234-281 Travessa el terme de nord a sud La riera de Vilamajor ha esdevingut des de sempre un factor important en la història de Sant Pere de Vilamajor. Els emplaçaments dels antics habitants del municipi van tenir lloc arran d'aquest curs fluvial: el nucli fortificat de la Força, la Vilanova de Vilamajor (l'actual Sant Antoni) i la majoria de masies, tant de la plana com de la muntanya. 41.7036700,2.3849200 448825 4617059 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64525-foto-08234-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64525-foto-08234-281-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:33
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml