Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64272 | Can Derrocada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-derrocada | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 80-81. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p. 213. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 75. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 70-73. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22. | XVII | Ús actual com a part de les instal·lacions d'una fàbrica de pinsos. | Masia pairal de grans dimensions, amb un ample barri i cossos afegits posteriorment, amb elements defensius. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga; en sobresurt una notable xemeneia octogonal. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una gran balconada. Les finestres són fetes amb carreus ben escairats, i conserven restes de l'antic esgrafiat que les emmarcava. A l'interior de la casa, en destaca un òcul gòtic, a l'alçada del primer pis, que il·lumina l'escala. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres. A tocar de la porta del barri hi ha una estança corresponent a una antiga capella dedicada a Santa Magdalena, del segle XVII. És una construcció de planta rectangular, coberta amb una volta rebaixada. El portal d'accés, ben treballat amb pedra i dintell pla, està decorat amb dues semicolumnes i uns esgrafiats amb la data 1662. A l'interior, abans de la Guerra Civil, hi havia hagut un altar amb un retaule amb pintura de l'escola sevillana i columnes salomòniques. A la capella també s'hi havia venerat a Sant Joan Batista, a Sant Benet i a la Verge del Roser. Segons informacions orals, la imatge de Sant Joan fou amagada a les golfes de la casa durant la Guerra Civil. Destaca també el tancat del barri amb un notable arc rebaixat del segle XVIII. Can Derrocada és una de les joies de l'arquitectura civil del Vallès. | 08234-28 | Veïnat del Pla. Av. De Sant Nonet, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La primera referència documental de can Derrocada és un pergamí de l'any 1220 (Arxiu Diocesà de Barcelona), en el qual s'esmenta que era propietat de Pere Roig (mansum meum de Esderrochada). Aquest document és la donació de Pere Roig d'un alou a l'església de Sant Pere. Els Roig van ser una de les famílies més influents de Vilamajor des de la segona meitat del segle XII i, durant segles, can Derrocada va ser un dels centres de poder de Vilamajor. Entre els membres de la família Roig hi va haver batlles i mossens, fet que demostra la seva posició i poder. | 41.6842700,2.3915100 | 449358 | 4614901 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64272-foto-08234-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64272-foto-08234-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 428.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64283 | Can Lipet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lipet | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVIII | Hi ha diversos elements que distorsionen la seva estètica. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal principal és d'arc rebaixat de totxo. Les finestres són rectangulars, de disposició irregular, també de totxo. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08234-39 | Veïnat de les Brugueres | 41.6912500,2.3782900 | 448263 | 4615684 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64283-foto-08234-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64283-foto-08234-39-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64309 | Can Pau i can Quico Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-i-can-quico-ribalta | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 78. | XVIII | Presenta reformes contemporànies que alteren l'harmonia estètica de la casa. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Es troba dividida interiorment en dos habitatges independents (can Quico i can Pau). Els portals i les finestres són rectangulars, de disposició irregular, de totxo. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb restauracions posteriors de totxo. Té coberts annexos i ampliacions a la façana. | 08234-65 | Veïnat dels Boscassos | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), can Ribalta podria ser el mas d'Ermemir Ribalta, pagès que figura a la requesta de l'any 1057-65 (Arxiu Fidel Fita), i el mas de Guillem de Ribalta, que signa com a testimoni en un document de l'any 1239 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), corresponent a la compra de l'alou de Subirachs, feta per Ponç Guadall (Can Gol) a Bernat Folquer. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que aquests documents també podrien correspondre a la masia de can Ribalta de Sant Antoni de Vilamajor (AVENTÍN, 1990:78). | 41.6884800,2.4151200 | 451326 | 4615355 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64309-foto-08234-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64309-foto-08234-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64313 | Can Ribetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribetes | XVII | La façana presenta una reforma contemporània que li ha provocat la pèrdua de tots els seus valors antics. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana són de pedres lligades amb morter de calç, arrebossats, i presenta una reforma contemporània que li ha provocat la pèrdua de tots els seus valors antics. Hi ha coberts annexos als laterals de la casa, un d'ells, el que toca al costat de llevant, en estat ruïnós. | 08234-69 | Veïnat del Bruguer | 41.6789100,2.3677700 | 447378 | 4614320 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64313-foto-08234-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64313-foto-08234-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64338 | Murs de pedra seca de can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-perera-de-canyes | XVIII-XX | Hi ha despreniments d'algunes pedres dels murs. | Es tracta de diversos murs de pedra seca, situats al veïnat de Canyes, al marge de llevant del camí que es pren a l'inici de la plantació de palmeres, a uns 150 m. Aquests murs formen petites feixes de terres, antigament conreades. | 08234-94 | Veïnat de Canyes | Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders, plenament adaptats als sòls i al clima. Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). | 41.7065900,2.3856900 | 448891 | 4617382 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64338-foto-08234-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64338-foto-08234-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64362 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-2 | <p>AA.DD. (1991). 'Santa Susanna'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 422-423. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 24 i 74. COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren 'carrer de Barcelona'. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor. COMAS i DURAN, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Copysa, p. 62. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990). Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MARTÍ i BONET [et al.] (1981). Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona, vol. I/1. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, p. 209-211. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona.</p> | XVII | Presenta algunes esquerdes i humitats, i requereix tasques de condicionament i restauració. | <p>Santa Susanna és una esglesiola d'estil gòtic tardà, situada al veïnat homònim. És d'una sola nau, amb dues capelles laterals, absis, un petit magatzem, sagristia i campanar. Es troba orientada est-oest i l'accés principal és a migdia. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal. El portal d'entrada de la façana de migdia és d'arc de mig punt, amb petites dovelles de pedra sorrenca, d'època més tardana. La porta és de fusta, amb reforços de ferro forjat. Des de l'exterior de l'absis, s'observa una finestra tapada de doble esqueixada. A la façana de migdia, s'hi obren dues finestres de simple esqueixada, que podrien procedir originàriament de la nau central. La més propera a la porta, presenta tres pedres amb inscripcions: 'SAMONT-1683' 'ME FECIT'. A ponent, hi ha un campanar de planta quadrangular, al que s'hi accedeix per una escala exterior. S'hi obren quatre obertures d'arc de mig punt, dues en una cara i dues en la cara oposada. Es troba coronat per una barana massissa arrebossada i quatre merlets de maó. Les façanes es troben esquerdejades, fet que dificulta la descripció de l'aparell, però el poc que es distingeix és força irregular. La nau es troba totalment enguixada a l'interior de l'edifici, i les voltes es troben reforçades amb arcs torals de pedra, sobre senzilles pilastres, amb capitells d'estil neoclàssic i volta apuntada. Per a accedir a la capella de Santa Susanna cal travessar l'antic cementiri del veïnat. De la rectoria que es va construir al costat, al segle XVII, només en queda algun vestigi.</p> | 08234-118 | Veïnat de Santa Susanna | <p>La primera referència documental de la parròquia de Santa Susanna és de l'any 1190, quan el comte-rei Alfons el Cast va cedir, a la confraria de Cardedeu, el mas Vallmanya del terme de Vilamajor i de la parròquia de Santa Susanna. Tot i que aquest document sigui del segle XII, els orígens de la capella podrien ser més antics. En la documentació procedent de la rectoria de Sant Pere, Santa Susanna surt esmentada l'any 1214 en la venda d'una feixa propietat de Canovet del Casal de Baix: in parrochia Sancte Susanne in loco vocitato ad Chodalet (AVENTÍN, 1990: 74). A l'any 1384 quan es signà el pacte de 'carreratge' amb la ciutat de Barcelona, el veïnat estava format per sis focs o famílies. L'any 1413, només n'hi havia quatre, que eren la rectoria i els masos del Terrer, el Samont i Vallmanya, fet pel qual no disposava de sacerdot propi i restava unida als domers de Vilamajor. Amb el pas del temps, es va esfondrar la volta i va quedar en estat ruïnós per la manca de feligresos i la pobresa del veïnat. L'any 1566 es va unir a la parròquia de Sant Esteve de la Costa, però va continuar amb plens poders parroquials. L'any 1683 va ser reedificada per la família Samont, aprofitant elements de l'edificació primitiva, situada més al nord, i es va construir una rectoria al costat de la capella. En l'època de màxima esplendor de l'esglesiola, el campanar lluïa una campana a cadascun dels seus quatre finestrals d'arc de mig punt. L'any 1870 Santa Susanna va recuperar la seva independència com a parròquia, amb rector propi fins l'any 1921, en que passà a dependre altra vegada a la de La Costa. Llavors hi havia una trentena de cases. Durant la Guerra Civil (1936-1939), un Comitè Revolucionari del bàndol Republicà va cremar el valuós arxiu parroquial de Santa Susanna, i va destruir l'edifici destinat a rectoria. A partir de l'any 1940 va romandre sense sacerdot, i amb un culte cada vegada més espaiat a causa del despoblament de bona part del veïnat. L'any 1980 la capella, que es trobava en un estat gairebé ruïnós, va ser restaurada.</p> | 41.7420500,2.3926700 | 449500 | 4621315 | 1683 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64362-foto-08234-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64362-foto-08234-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64362-foto-08234-118-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234050. | 94|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||
| 64434 | Cova de can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-nadal | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004). 'Les feines antigues del bosc i la muntanya'. Quaderns de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 75. HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 73-74. SAGRERA BASSA, Teresa (2009). Vols que t'expliqui…Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.16. | XIX | Hi ha roques despreses del sostre. | La Cova de can Nadal es situa a un indret de gran desnivell, a pocs metres a ponent del marge del camí de Vallmanya (Urbanització Refugis del Montseny), a l'alçada d'una caseta i una torre elèctrica. Són unes antigues mines de lignit (carbó) abandonades, excavades al segle XIX. Des de la cavitat principal s'accedeix a una galeria, d'uns cinquanta metres de profunditat. Hi ha grans roques despreses del sostre, que mostra esquerdes i algunes fluorescències blanquinoses. | 08234-190 | Urbanització Refugis del Montseny | És una de les mines que els vilamajorencs van excavar al segle XIX, buscant ferro i carbó. Durant la Guerra Civil (1936-1939), alguns homes s'hi va amagar per a no anar al front. | 41.7168100,2.3911000 | 449349 | 4618514 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64434-foto-08234-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64434-foto-08234-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64446 | Rec medieval de La Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-medieval-de-la-forca | XII-XX | Alguns trams es troben en perill d'esllavissament. | Es tracta d'un canal de reg, d'origen medieval, excavat directament al sòl natural. Aquesta estructura agrícola subministrava aigua al recinte del castell de Vilamajor, la Rectoria, el Molí de Baix i els camps de conreu de la banda de ponent de la riera de Vilamajor. Actualment és inactiu. Tanmateix, el rec de la Força alimentava una estructura medieval, situada al Racó de la Rosa, que podria correspondre a la farga del castell, de la que actualment només es conserva part d'una volta de pedra. No s'ha pogut accedir a l'interior del recinte, fet pel qual no s'han pogut obtenir més dades sobre l'estructura. | 08234-202 | Veïnat del Pla | 41.6820600,2.3896900 | 449205 | 4614657 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64446-foto-08234-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64446-foto-08234-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64446-foto-08234-202-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Higini Herrero Baró.L'any 2015, una seixantena de voluntaris de l'empresa Booking (líder mundial en reserves d'allotjaments en línia) dividits en grups, van col·laborar en el projecte del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, de neteja i recuperació del tram del rec medieval de La Força, situat entre els camps de la Rectoria i el Molí de Baix. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64450 | Congesta del coll del Pou d'en Vesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-coll-del-pou-den-vesa | LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p. 61-97. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XVII-XIX | Actualment, està molt desdibuixada i reomplerta de sediments. | Congesta situada al collet dels Pous d'en Vesa, a uns 125 m al sud-est del pou homònim, a uns 1.150 m d'altitud. Es tracta d'una excavació circular al pendent de la muntanya, força gran però de poca fondària. | 08234-206 | Collet dels Pous d'en Vesa | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. El petit complex de pous situats a l'entorn de l'obaga del turó del Samon, és el més meridional del Montseny. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Les congestes són cavitats al terra, que aprofiten el relleu natural del terreny. Es troben als indrets més alts de les muntanyes, normalment a partir de 1.100 m d'altitud, a les carenes i en zones de gran pendent, en punts on s'acumulava neu de forma natural. Les mides i formes de les congestes són variables, tot i que normalment són circulars i sempre més amples que fondes. El seu interior s'excavava directament a la roca natural i, a l'exterior, es construïa un petit mur de contenció atalussat. La neu que es recollia i es compactava dins la congesta, es cobria amb brancam i fulles seques, i es conservava fins a l'estiu. | 41.7446600,2.3570400 | 446539 | 4621626 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64450-foto-08234-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64450-foto-08234-206-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 532.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 8. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64451 | Pou de neu d'en Vesa o del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-den-vesa-o-del-diable | DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 120. LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) El pou d'en Vesa: un pou de glaç fet pel diable? (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny, p. 61-97. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). NUET BADIA, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XCIV, núm. 650. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 75-86. POUS DE GLAÇ AL VALLÈS ORIENTAL, Consell Comarcal del Vallès Oriental: www.perebascones.com/pousdeglac/index.html | XVII-XIX | A mitjans del segle XX, al pou hi va caure una vaca del mas del Samon i per a poder-la rescatar es va haver d'esfondrar una part de la seva estructura. | Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda sota el collet dels Pous d'en Vesa. Es troba a uns 1.150 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 6 m de diàmetre i uns 9 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. | 08234-207 | Collet dels Pous d'en Vesa | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. El petit complex de pous situats a l'entorn de l'obaga del turó del Samon, és el més meridional del Montseny. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 41.7455100,2.3560600 | 446458 | 4621721 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64451-foto-08234-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64451-foto-08234-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64451-foto-08234-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 550.A l'inventari de López Cortijo (vegeu bibliografia) és el número 7. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64460 | Rec medieval de Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-medieval-de-ripoll | XII-XX | Alguns trams es troben en perill d'esllavissament. | Es tracta d'un canal de reg, d'origen medieval, excavat directament al sòl natural. Aquesta estructura agrícola, encara activa, agafa les aigües de la riera de Vilamajor i alimenta les basses, els horts i els camps de conreu del barri de Ripoll, a la banda de ponent de la riera de Vilamajor. Aquest antic rec és un dels pocs que encara està en servei i són els mateixos regants qui en tenen cura i manteniment. | 08234-216 | Veïnat del Pla | 41.6862500,2.3866300 | 448953 | 4615124 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64460-foto-08234-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64460-foto-08234-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64460-foto-08234-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Higini Herrero Baró. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64472 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-pere-de-vilamajor | <p>ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA: http://www.cultura.arqbcn.cat/arxiu_cat.php AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 33.</p> | XII-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>El fons documental de l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor es conserva a l'Arxiu diocesà del bisbat de Barcelona. Es tracta de la documentació generada per la pròpia gestió dels afers eclesiàstics i parroquials, i per la funció notarial que exercien els clergues de Sant Pere al servei dels feligresos. La cronologia d'aquest riquíssim fons comprèn del segle XII al XX sense interrupció. La relació de la documentació és la següent: 1. Llibres sacramentals: 1.1. Baptismes (1574-1858). 1.2. Confirmacions (1771-1860) 1.3. Matrimonis (1593-1685) 1.4. Comunions (XVII-XVIII) 1.5. Defuncions (1486-1917) 2. Fundacions (XV-XX) 3. Obra (1591-1849) 4. Confraries - Confraria de la Minerva, Confrares (1630-1630). - Confraria de la Minerva, Fundació (1751). - Confraria de la Minerva, Processos (1755). - Confraria de la Minerva, Administració (1782). - Confraria de Nostra Senyora del Roser, Administració (1608-1946). - Confraria de Nostra Senyora del Roser, Celebracions i Testaments (1580-1674). - Confraria de la Unió de Dones, Administració (1593). - Confraria de Sant Tomàs i Sants Màrtirs, Administració (1721-1738). - Confraria del Sant Crucifix, Administració (1643-1643). - Confraria del Sant Crist, Administració (1701-1841). - Confraria de Sant Antoni, papers erecció parroquial (XVIII). 5. Història 5.1. Registre particular de l'alcalde (1400-1500). 5.2. Notes 5.3. Notes sobre censals i fitxes rústiques 5.4. Sant Antoni (Vilanova) 5.5. Bis. Escriptures. Terres de la rectoria. 5.6. Causa Pia de can Prat. 5.7. Inventaris 5.8. Divisió parroquial 5.9. Dos sepultures dins l'església parroquial 5.10. Can Casola, Jacinto de Tarragona. 5.11. Privilegis i Altars. 5.12. Notícies Històriques. 5.13. Delmes i primícies 5.14. Referència a les aigües 6. Manuals (1595-1801) 7. Actes Notarials (XIV-XVII) 8. Testaments (1332-1845) 9. Processos (XV-XVII) 10. Economia (XII-XIX) 11. Correspondència.</p> | 08234-228 | Arxiu Diocesà de Barcelona. C/ del Bisbe, nº 5, 08002, Barcelona. | <p>El fons parroquial de Sant Pere de Vilamajor, actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, es guardava fins a l'any 1986 a la Rectoria de Sant Pere, en un antic armari-arxiu confeccionat a l'efecte.</p> | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64473 | Paper moneda de La Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-de-la-forca | TORRAS, C. (1998). 'Les monedes locals del Vallès (1937-1938)', Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers, nº 3. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 103-122. TURRÓ i MARTÍNEZ, A. (2007). Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i locals). Institut d'Estudis Catalans: Societat Catalana d Estudis Numismàtics, p. 126 i 490. | XX | Alguns dels exemplars es troben esquinçats. | Es tracta de més d'un centenar d'exemplars de paper moneda de valor d'una pesseta i de 0,50 pessetes emesos per l'ajuntament de La Força, durant la guerra civil espanyola. Es troben custodiats a l'arxiu municipal. Els bitllets, que són impresos per una sola cara, estan presidits per l'escut de Catalunya i emmarcats per unes línies sense cap altre emblema ni dibuix. Consta el nom del secretari-interventor, Josep Estrada, i de l'alcalde, Joan Pascual, i duen numerador de color vermell. Els d'1 pesseta són impresos amb tinta marró sobre fons beix, i els de 0,50 pessetes, amb tinta negre sobre fons rosa. Alguns bitllets duen segell tampó de color violeta i ovalat amb 'AJUNTAMENT DE LA FORÇA', a l'anvers en els d'1 pesseta i al dors en els de 50 cèntims. | 08234-229 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments van emetre els seus propis bitllets de cèntims i pessetes durant la guerra civil espanyola (1936-1939), a causa de l'escassetat de monedes de poc valor nominal. L'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, aleshores anomenat La Força, també va emetre paper moneda de curs local i obligatori. L'emissió es va aprovar per acord municipal pel Ple el dia 16 de maig de l'any 1937, per un import total de dues mil pessetes amb els valors d'1 pesseta (amb un tiratge de 1.000 bitllets) i de 0,50 pessetes (amb un tiratge de 2.000 bitllets). Els bitllets foren impresos sobre paper de la casa Josep Guarro, a la impremta El Secretariat Català de Barcelona. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 1937 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64473-foto-08234-229-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al fons del Museu de Granollers hi ha, també, un exemplar de paper moneda de La Força. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||
| 64496 | Fita de terme del turó d'en Cuc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-turo-den-cuc | XVIII-XX | Com totes les fites, en perill de furt. | Al turó d'en Cuc es conserva una fita de terme, de pedra, de forma paral·lelepípede, que assenyala la partió entre els termes municipals de Sant Pere de Vilamajor, Cànoves, Tagamanent i Montseny. S'hi observa la lletra 'V' inscrita, corresponent a Vilamajor. A tocar de a fita, hi ha clavada al terra una varilla amb uns ferros, subjectada per una gran pedra de pissarra. | 08234-252 | Turó d'en Cuc | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Sant Pere de Vilamajor foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 41.7457200,2.3523500 | 446150 | 4621747 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64496-foto-08234-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64500 | Font Terriers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-terriers | XX | Presenta reparacions de ciment i totxanes. | La Font Terriers es troba al pla Saiol, a tocar del sot dels Viscaires, al marge de la pista que creua la fageda del Samon, que va del mas homònim a la zona del Pi Novell. Es tracta d'una font poc arranjada, amb una imatge poc estètica perquè presenta una caixa de repartiment d'aigua, amb reparacions de ciment i totxanes i porta de xapa. L'aigua brolla per un petit forat, situat a l'exterior i per sota de la caixa, quan s'obre l'aixeta situada al seu interior. | 08234-256 | Pla Saiol | 41.7502200,2.3688800 | 447528 | 4622236 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64500-foto-08234-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64500-foto-08234-256-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64502 | Rec de can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-messeguer | XV-XX | Alguns trams es troben esllavissats. | Es tracta d'un canal de reg, probablement d'origen medieval, excavat directament al sòl natural. Aquesta estructura agrícola s'alimentava de l'aigua de la riera de Vilamajor, a través de la resclosa situada a les proximitats del Molí de Baix i subministrava aigua als camps de conreu de can Messeguer. Actualment és inactiu. | 08234-258 | Veïnat del Pla | 41.6823800,2.3901700 | 449245 | 4614692 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64502-foto-08234-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64502-foto-08234-258-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Higini Herrero Baró. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64515 | Conjunt noucentista de Miquel Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-noucentista-de-miquel-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ | XX | Una de les cases del conjunt es troba en estat d'abandó. | És tracta del conjunt d'edificis d'estil noucentista, situats al sector sud de la Força: can Cortés, La Dàlia, La Tulipa i La Jardinera. Són edificis d'ús residencial de gran interès arquitectònic, que conformen una de les façanes principals del nucli històric. | 08234-271 | Nucli antic de La Força. C/ de la Dàlia, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. | 41.6841500,2.3887900 | 449131 | 4614889 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64515-foto-08234-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64515-foto-08234-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64515-foto-08234-271-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns del POUM estableix l'estil d'aquest conjunt arquitectònic com a modernista. | 106|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64520 | Sense títol. Clay Ellis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-titol-clay-ellis | XX | Algunes parts de l'escultura es troben oxidades. | Escultura de ferro, realitzada per l'artista canadenc Clay Ellis, l'any 1987. Es desconeix el títol i la interpretació de l'obra per part del seu autor. Les seves mides són: 1,35 m alçada, 0,3 m amplada i 0,5 m llargada. | 08234-276 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6832800,2.3887800 | 449130 | 4614793 | 1987 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64520-foto-08234-276-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Clay Ellis | Clay Ellis (Canadà, 1955):Escultor reconegut internacionalment, que ha participat a nombroses exposicions a Anglaterra, França, Espanya, Botswana, els Estats Units d'Amèrica, i Canadà. L'any 1995, va organitzar el Triangle de França, un taller internacional d'art al l'École d'Art de Marseille.Les seves escultures s'exposen en nombrosos museus i galeries d'art arreu del món, com la Art Gallery of Grande Prairie (Alberta, Canadà), la APT Gallery (Londres, Regne Unit), el New York Studio School i The Painting Center (Nova York, Estats Units), la Galerie de l'Ecole Superieure des Beaux-Arts (Marsella, França) i el Museum of Civilization (Ontario, Canadà). | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64531 | Barana del presbiteri de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barana-del-presbiteri-de-lesglesia-de-sant-pere | XVIII | Es troba, en bona part, oxidada. | Es tracta d'una de les dues parts de l'antiga barana del presbiteri de l'església de Sant Pere. Fou traslladada pels volts de l'any 2000 al pati de la Rectoria, en el decurs de les obres de restauració de la parròquia. Es de ferro forjat, i les seves mides aproximades són 3,8 m de llargada per 0,9 m d'alçada. Es desconeix la seva cronologia i què se'n va fer de l'altre part de la barana. | 08234-287 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6830900,2.3888800 | 449138 | 4614771 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64531-foto-08234-287-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64553 | Camí vell de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-can-duran | XV-XX | Hi ha despreniments d'algunes pedres dels murs de contenció. | Es tracta del camí que comunicava l'antiga bassa de can Derrocada, actualment desapareguda, fins al pont de can Duran. El vial ha patit molts desperfectes causats tant per les inclemències del temps com per l'acció humana, però encara són visibles alguns fragments del paviment de còdols i dels murs de contenció de pedra seca. Tot i la dificultat de datar cronològicament un camí, probablement ens trobem davant d'una antiga via de comunicació d'origen medieval, relacionada amb l'accés al recinte fortificat de la Força. | 08234-309 | Veïnat del Pla | 41.6854000,2.3894900 | 449191 | 4615028 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64553-foto-08234-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64553-foto-08234-309-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Higini Herrero. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64580 | Fita de terme de Sant Lleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-lleir | XIX | Com totes les fites, en perill de furt. | Es tracta d'una fita de terme que fa de partició dels municipis actuals de Sant Pere de Vilamajor i de Sant Antoni de Vilamajor. És un gran monòlit de forma rectangular però amb les vores arrodonides. Duu les lletres inscrites 'Vo', en el costat que dona a Sant Pere, i 'VA' en el costat oposat, corresponent a Sant Antoni. La fita fou col·locada en aquest indret l'any 1840, quan Sant Antoni es va separar de Sant Pere de Vilamajor i, juntament amb el Fou, van formar municipalitat a part. | 08234-336 | Camí de l'ermita de Sant Lleïr s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Sant Pere de Vilamajor foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 41.6778600,2.3996200 | 450028 | 4614184 | 1840 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64580-foto-08234-336-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64581 | Pedra Foradada de les Pungoles o dels Quatre Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-foradada-de-les-pungoles-o-dels-quatre-termes | BALBEY i PARÈS, T. Recull de notes sobre prehistòria i història. Inèdit. Cardedeu: Museu Tomàs Balvey. HERRERO i BARÓ, H. (2015) 'De Cardedeu a la Pedra Foradada de les Pungoles'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 36 (febrer 2015). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 18-21. | XII | Com totes les fites, en perill de furt. | Es tracta d'una fita de terme que fa de partició dels municipis actuals de Llinars del Vallès, Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Cardedeu. Podria tractar-se d'un menhir amb gravat tipus cruciforme. Segons referències orals, també presenta cassoletes en la cara no visible. | 08234-337 | Urbanització de Les Pungoles | Segons Tomàs Balbey (1868-1954), la pedra, que servia de límit de les parròquies de Cardedeu i el Fou, surt esmentada en l'acte de consagració de la parròquia del Fou de l'any 1148, i en el capbreu dels drets que tenia el rei a Vilamajor de l'any 1281. | 41.6697500,2.3654800 | 447180 | 4613304 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64581-foto-08234-337-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Sant Pere de Vilamajor foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 85 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64250 | Pou de glaç de la Font Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-font-roja | XVII-XIX | En estat d'abandó. | Es tracta de les restes d'un antic centre d'explotació de glaç, format pel pou, una bassa i una petita edificació. El pou de glaç és una construcció subterrània de planta circular, de la qual només és visible, en superfície, una obertura superior rectangular. Es troba bastit directament sobre la roca natural, i no s'observa cap tipus de revestiment. A l'extrem de ponent del pou hi ha la boca des d'on extreia el glaç, també excavada a la roca. Al mateix nivell que el pou, però a l'altre costat del sot, es conserven els vestigis d'una petita edificació, de planta rectangular i construïda amb pedra, que probablement correspon a una barraca o magatzem relacionat amb l'activitat del glaç. A pocs metres de distància del pou, en direcció nord, es conserva una bassa de planta rectangular, excavada a la roca natural. Aquest conjunt arquitectònic està situat en un indret vora la llera del Sot de la font Roja, en una zona obaga i humida, idònia per a la producció de gel. | 08234-6 | Font Roja (veïnat de Muntanya)Font Roja (veïnat de Muntanya) | La producció i comercialització de glaç a Catalunya va popularitzar-se a partir del segle XVI. Els pagesos veien així una oportunitat de complementar l'economia familiar a l'hivern, quan les feines del camp requerien menys dedicació. La major part dels pous quedaren abandonats entre els segles XIX i XX, quan els avenços tecnològics ja permetien obtenir glaç per altres mitjans. | 41.7329600,2.3763000 | 448131 | 4620316 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64250-foto-08234-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64250-foto-08234-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64250-foto-08234-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Josep Illa. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64256 | Barraca de la Corbatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-corbatera | XVII-XX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una petita estructura, situada a la zona de la Corbatera. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra seca, de procedència local, de mida mitjana sense relligar. No s'observen restes de la coberta. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva funcionalitat i cronologia, tot i que és molt probable que es tracti d'una barraca de bosquerols. | 08234-12 | Pla de la Corbatera | Les barraques de bosquerols, característiques de la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània, són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació del bosc. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del segle XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important. Les barraques es construïen amb un llarg tronc travesser inclinat, que es sustentava per un extrem amb dos puntals fets amb troncs bifurcats, i l'altre extrem a terra. Sobre el tronc es disposaven, a ambdues bandes, un seguit de troncs inclinats amb una coberta vegetal (branques, pinassa, fulles d'alzina, bruc, etc.), impermeabilitzada amb ginestell, terra o suro. El mur de la part del davant de la barraca era de forma triangular, fet amb pedra seca. Hi havia una obertura per a poder entrar, amb una porta feta amb branques, i una obertura al sostre, que feia de xemeneia. Eren construccions temporals i rústegues, que proporcionaven als bosquerols un mínim de comoditat, durant els períodes de l'any que havien de passar al bosc. | 41.7195400,2.3700600 | 447601 | 4618830 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64256-foto-08234-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64256-foto-08234-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Ignasi Bassa. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64265 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-2 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVI | Es troba deshabitada. | Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada, que es troba descentrat respecte al carener, és rectangular i emmarcat amb carreus de pedra. Les finestres són de disposició asimètrica, rectangulars, també de pedra. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç i conserven part de l'antic esquerdejat. El cos principal presenta als laterals, annexos de factura posterior, corresponents a corts i trasters. Hi ha un pou situat al davant de la casa. | 08234-21 | Veïnat del Pla | 41.6784600,2.3866600 | 448950 | 4614259 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64265-foto-08234-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64265-foto-08234-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64265-foto-08234-21-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir del POUM 2011, estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64275 | Els Salars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-salars | XV | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga casa, situada a uns 200 m a llevant del Cortès, per sobre del camí. Només es conserva un mur bastit sobre el talús natural del terreny i els vestigis del que sembla un contrafort o un mur divisori. Es construït amb pedres d'origen local, de mida mitjana, disposades regularment, lligades amb morter de calç. | 08234-31 | El Cortès | 41.7306500,2.3726900 | 447829 | 4620061 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64275-foto-08234-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64275-foto-08234-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64275-foto-08234-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64289 | Forn I del veïnat de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-i-del-veinat-de-canyes | XVIII-XX | En estat d'abandó. | <p>Forn, parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Es troba situat pròxim al veïnat de Canyes, a tocar del marge de llevant de la pista que duu al veïnat. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl. Les seves mesures aproximades són 2 m de diàmetre per 2 m de profunditat. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. Probablement es tracta de les restes d'un forn de calç.</p> | 08234-45 | Veïnat de Canyes | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.</p> | 41.7031500,2.3863500 | 448943 | 4617000 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64289-foto-08234-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64289-foto-08234-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-19 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Higini Herrero. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64291 | Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-2 | AA.DD. (1991). 'Sant Joan de can Nadal'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 421-422. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.95. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 66-67 i 73. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). PLADEVALL i FONT, A. (1987). 'Les arrels històriques de Palautordera. Pregó de les festes del Remei del 1979'. Monografies del Montseny, 2. Viladrau: Amics del Montseny, p. 45-70. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 71-73. | XII-XVIII | Ha estat objecte d'espoli, amb el robatori de pedres de les finestres i dels portals, i d'actes incívics i bretolades, que han provocat que es trobi en un estat de conservació lamentable. | Can Nadal és un mas format per una antiga torre de defensa, amb un cos afegit al costat esquerre, construït entre el segles XII i XIII, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior. L'antiga masia és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. A la zona de la torre, la coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La coberta del cos lateral es d'una vessant, amb carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt, amb grans dovelles de pedra sorrenca vermellosa. Les finestres són de disposició bastant regular, amb brancals, llinda i lleixa de pedra sorrenca. Una de les finestres presenta l'any '1709' inscrit. Els murs són de paredat comú i els angles estan reforçats amb pedres cantoneres. La masia compta amb unes antigues pallisses separades del cos principal. A ponent hi ha adossada, a nivell de la segona planta, una capella preromànica dedicada a Sant Joan de Cavallar. Actualment, la masia es troba abandonada i en procés d'enrunament, i és indispensable prendre mesures urgents per a evitar la seva destrucció. | 08234-47 | Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny | El nom antic d'aquesta masia era Cavallar, topònim que ja consta al Políptic de Vilamajor de l'any 950. Altres documents de l'any 1052 esmenten el lloc Karavallo i el puig i serra de Kavallo. A partir del segle XIII és consignat el mas Cavallar, el qual va donar nom a la capella. Posteriorment, el mas fou abandonat fins que l'any 1610 i la casa i la capella foren reconstruïdes. Al segle XVIII la masia fou novament abandonada fins a l'any 1975, en que va ser restaurada per tal d'habilitar-la com a luxós restaurant i discoteca, en ple apogeu constructiu de la urbanització dels Refugis del Montseny. Anys més tard, la casa i la capella van ser abandonades i, lamentablement, des de llavors, han estat objecte d'espoli, amb el robatori de les pedres de les finestres i dels portals, d'actes incívics i de bretolades, que han provocat que es trobin en un estat de conservació lamentable. | 41.7177800,2.3908700 | 449331 | 4618622 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64291-foto-08234-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64291-foto-08234-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64291-foto-08234-47-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 536.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.-És indispensable prendre mesures urgents per a evitar que la masia desaparegui definitivament. | 94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64300 | Barraca del Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sagrera | XVIII-XX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una petita estructura de pedra seca. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva funcionalitat i cronologia, tot i que és molt probable que es tracti d'una barraca de bosquerols. | 08234-56 | El Cortès | Les barraques de bosquerols, característiques de la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània, són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació del bosc. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del segle XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important. Les barraques es construïen amb un llarg tronc travesser inclinat, que es sustentava per un extrem amb dos puntals fets amb troncs bifurcats, i l'altre extrem a terra. Sobre el tronc es disposaven, a ambdues bandes, un seguit de troncs inclinats amb una coberta vegetal (branques, pinassa, fulles d'alzina, bruc, etc.), impermeabilitzada amb ginestell, terra o suro. El mur de la part del davant de la barraca era de forma triangular, fet amb pedra seca. Hi havia una obertura per a poder entrar, amb una porta feta amb branques, i una obertura al sostre, que feia de xemeneia. Eren construccions temporals i rústegues, que proporcionaven als bosquerols un mínim de comoditat, durant els períodes de l'any que havien de passar al bosc. | 41.7321200,2.3729300 | 447850 | 4620224 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64300-foto-08234-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64300-foto-08234-56-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Josep Illa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64325 | Forn II del veïnat de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-ii-del-veinat-de-canyes | XVIII-XX | En estat d'abandó. | Forn, parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Es troba situat pròxim a la riera. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl. Les seves mesures aproximades són 2,5 m de diàmetre i 3 m de profunditat. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. Probablement es tracta de les restes d'un forn de calç. | 08234-81 | Veïnat de Canyes | El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. | 41.7068000,2.3854900 | 448875 | 4617406 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64325-foto-08234-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64325-foto-08234-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Higini Herrero. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64332 | Restes estructures sobre el camp Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-estructures-sobre-el-camp-rodo | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta dels vestigis d'una estructura, situada al nord del Cortès, sobre el camp Rodó, per sobre de la pista. Es documenten diversos murs, fets de pedres lligades amb morter de calç i una petita construcció de totxo, que sembla estar relacionada amb l'aprofitament de l'aigua. Just a tocar del marge del camí, es conserva un mur d'uns 6 m de llargada per uns 2 m d'alçada. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva funcionalitat i cronologia. | 08234-88 | El Cortès | 41.7320300,2.3694100 | 447557 | 4620217 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64332-foto-08234-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64332-foto-08234-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Josep Illa. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64334 | Corral d'en Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-perera | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p.23. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 67-68. | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga masia, de la que es conserven part de les façanes i algunes parets mitgeres internes. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter, d'obra vista, i els murs interiors són també de pedra lligada amb morter, i conserven l'antic arrebossat. Les obertures són fetes amb llinda de fusta i brancals de rajol. Segons informacions orals, la planta baixa era destinada al bestiar, a excepció de l'entrada i de la cuina, i a la segona planta hi havia les habitacions, un rebost i una pallissa. Al davant de la casa, hi havia l'era, disposada en una terrassa sustentada per un mur de pedra. | 08234-90 | Veïnat de Canyes | Les característiques arquitectòniques de la masia corresponen al segle XVIII, època de màxima ocupació de la muntanya. En un principi, la casa va fer de masoveria com a desdoblament de can Perera de Canyes, i més endavant, simplement de corral pel bestiar en les transhumàncies estivals. | 41.7146300,2.3728700 | 447831 | 4618283 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64334-foto-08234-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64334-foto-08234-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64334-foto-08234-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234035. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64335 | Corral del Polell o del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-polell-o-del-collet | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | En estat ruïnós. | Edifici de planta rectangular, sense divisions internes, amb murs de pedra de pissarra d'origen local. No es conserva la coberta. Presenta una sola obertura en un dels costat llargs. El terra és la mateixa roca del turó sense polir. Les mides aproximades del corral són 13 m de llargada per 5 m d'amplada. Els murs conserven els 2 m d'alçada original. | 08234-91 | Veïnat de Santa Susanna | El corral del Polell albergava el ramat que pujava des de la masia mare de El Polell, en les transhumàncies estivals fins al Pla de la Calma. | 41.7363200,2.3904900 | 449314 | 4620680 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64335-foto-08234-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64335-foto-08234-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64335-foto-08234-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234054. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64343 | La Dàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dalia | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001) 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.48-49. | XX | En estat d'abandó. | Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. És d'estil noucentista. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color blanc. L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal rectangular. Els dos pisos superiors presenten balconada, amb barana de forja. | 08234-99 | Nucli antic de La Força. C/ de la Dàlia, 4, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. | 41.6841500,2.3887900 | 449131 | 4614889 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64343-foto-08234-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64343-foto-08234-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64343-foto-08234-99-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El nom original de la casa anomenada 'La Dàlia' era el de 'La Flor', tal i com es pot apreciar a una fotografia de la dècada dels anys trenta del segle passat (GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.], 2001: 49). | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64352 | Les Planes del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-del-cortes | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). LLOBET, S. (1990) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Granollers: Museu de Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers, p. 409. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 82-84. | XVII-XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga masia de la que només es conserven part de les façanes i algunes parets mitgeres internes. Segons es pot apreciar a una fotografia realitzada abans de que s'enrunés, era de planta rectangular, i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta era a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal era d'arc rebaixat de rajol, les finestres rectangulars, amb la llinda i l'ampit de pedra i els brancals de rajol. Hi havia un antic rellotge de sol. La casa té adossades les restes d'un corral. Segons consta a la documentació consultada (vegeu bibliogrrafia), a la planta baixa hi havia la cuina (llar i forn) i un gran nombre de quadres. En el primer pis hi havia les habitacions i un gran graner. Cal destacar que la quantitat d'estances destinades al bestiar ocupaven una superfície molt superior a la destinada a l'habitatge. | 08234-108 | El Cortès | Les Planes del Cortés va ser construïda entre els segles XVII i XVIII, pels propietaris del Cortès. Es va abandonar fa més de cinquanta anys i, des d'aquell moment, es va utilitzar únicament com a corral. Va caure l'any 1995 després de que, de forma totalment injustificada, s'espoliessin les seves teules per a la restauració d'una altra masia. | 41.7371400,2.3708800 | 447684 | 4620783 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64352-foto-08234-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64352-foto-08234-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64352-foto-08234-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234046.-Fotografia de la masia de l'any 1993, abans de que s'ensorrés, facilitada per Higini Herrero. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64355 | Mas Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rovira | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 89-90. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta, que es troba mig enrunada, és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada, que es troba descentrat al costat esquerre de la façana, és amb llinda horitzontal i brancals de totxo. Les finestres són de disposició irregular, també amb llinda horitzontal i brancals de totxo. Els murs de façana són de pedres lligades amb morter de calç, esquerdejats. Hi ha cinc corts adossades a la casa. | 08234-111 | Veïnat de Santa Susanna | La primera referència documental de la masia és el padró de l'any 1868. L'any 1965 la casa va ser abandonada (SARRIÀ, 2008:90). | 41.7399000,2.3882300 | 449129 | 4621079 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64355-foto-08234-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64355-foto-08234-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64355-foto-08234-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234048. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64361 | Sant Joan de Cavallar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-cavallar | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75. AA.DD. (1991). 'Sant Joan de can Nadal'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 421-422. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23 i 155. BARRAL i ALTET, X. (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62, p. 250. COMAS i DURAN, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Copysa. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 76. HERRERO i BARÓ, H. (2014). 'Sant Joan de Cavallar. L'antiga capella del mas de can Nadal'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 25 (febrer 2014). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 27-30. JUNYENT, E. (1983). L'Arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Barcelona: Curial, p. 184-185. VALL i RIMBLAS, R. (1977). 'L'església pre-romànica de Sant Joan de can Nadal'. Arraona: revista d'història, núm.: 3 , 2ª època. Sabadell: Arxiu Històric, Museu d'Art i Museu d'Història de Sabadell, p. 5-9. VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: ed. Ausa, p. 58. | X | Ha estat objecte d'actes incívics i bretolades, que han provocat que es trobi en un estat de conservació lamentable. | La capella dedicada a Sant Joan Evangelista, que és troba adossada a les construccions de l'antic mas de can Nadal, és un magnífic exemplar de temple pre-romànic. Es tracta d'un edifici que consta d'una nau rectangular, amb absis carrat més estret que la nau, situat al seu extrem oriental, i lleugerament desviat respecte d'aquesta. Les mesures interiors de la nau són 5,5 m de longitud per 3,25 m d'amplària, i les de l'absis són 2,85 m de fondària per 2,2 m d'amplària. La coberta de la nau, actualment esfondrada, era a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal, que es trobava orientada al nord-oest. La teulada era una estructura de fusta, que constava d'una biga mestra disposada entre la façana de ponent i l'arc que emmarca el santuari, sobre la qual descansaven uns cabirons transversals sostinguts en l'altre extrem sobre els murs laterals. El santuari es troba cobert amb una volta de canó seguit, lleugerament rebaixada. Les dovelles de l'arc que comunica l'absis amb la nau segueixen una disposició irregular, característica dels edificis preromànics. Al fons del santuari hi ha una petita fornícula, que podria correspondre a una antiga finestra, tapiada per una sala construïda en adequar la masia per hostal. El mur de migdia es troba engruixit interiorment, fins a 0,5 m de la coberta. En els murs de tramuntana i de ponent, que són els únics que queden lliures exteriorment, s'observa el parament d'opus spicatum fet amb pedres grans, lleugerament desbastades i disposades de forma regular. La façana de ponent presenta, descentrat, el portal d'entrada d'arc de mig punt, que és de factura més moderna que la resta de l'estructura. Està format per maons amb el caire exterior bisellat. En aquesta façana hi havia, fins fa pocs anys, un petit campanar d'espadanya, amb l'arc que el coronava de factura contemporània, corresponent a la restauració de la capella de l'any 1975. Segons les fotografies d'Antoni Gallardo (vegeu bibliografia), antigament hi havia només els dos muntants, sobre els que es sostenia una biga de fusta travessera de la que penjava una campana d'esquella, molt arcaica. Les característiques arquitectòniques de la capella de Sant Joan de Cavallar, que segueixen la tradició autòctona tardo-romana o visigòtica, caracteritzada pel parament d'opus spicatum, i absis carrat més estret que la nau, permeten situar cronològicament la seva construcció al segle X, probablement a la seva primera meitat. La seva importància històrica i arquitectònica és inqüestionable, ja que és l'únic temple preromànic al Vallès que conserva íntegrament la seva disposició original. Actualment, es troba abandonada i en procés d'enrunament, i són indispensables mesures urgents per a evitar que les restes de la capella desapareguin definitivament. | 08234-117 | Can Nadal. Veïnat de Santa Susanna. Urbanització Refugis del Montseny. | El nom antic d'aquesta capella era Sant Joan de Cavallar. La primera referència documental del topònim Cavalar és troba al Políptic de Vilamajor de l'any 950. Altres documents de l'any 1052 esmenten el lloc Karavallo i el puig i serra de Kavallo. A partir del segle XIII és consignat el mas Cavallar, el qual va donar nom a la capella. Tot i que segons els testimonis arqueològics l'origen de la capella és molt més antic, la primera referència documental és de l'any de l'any 1226 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en el testament d'Antic Tàpies, que li llega dos diners. En el mateix testament fa una donació similar també per a la capella de Sant Elies. La masia i la capella foren abandonades fins a l'any 1610 en que les van refer en bona part. Al fons de la capella, hi havia un antic retaule plateresc, que fou robat l'any 1983. Segons Antoni Gallardo, constava de quatre quadres formant un semicercle, que representaven passos de la vida del Sant Joan Baptista. El frontal era de rajoles amb una imatge central del titular en dotze peces, orlada de diversos motius. Antoni Gallardo va recollir, també a la seva obra, la tradició oral segons la qual una merla va trobar la imatge del Sant i el cos d'aquesta merla es conservava com a relíquia (GALLARDO, 1938:76). L'any 1975, la masia va ser restaurada per tal d'habilitar-la com a luxós restaurant i discoteca, en ple apogeu constructiu de la urbanització dels Refugis del Montseny. Es va restaurar la capella amb encert i es va construir el campanar de cadireta a la façana de ponent, es va refer tota la teulada i es va instal·lar una nova porta de fusta. Anys més tard, la casa i la capella van ser abandonades i lamentablement, des de llavors, han estat objecte d'espoli, amb el robatori de les pedres de les finestres i dels portals, d'actes incívics i de bretolades, que han provocat que es trobin en un estat de conservació lamentable. | 41.7177800,2.3907600 | 449322 | 4618622 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64361-foto-08234-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64361-foto-08234-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64361-foto-08234-117-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 536.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.-Fotografia de la capella de l'any 1914 feta per Antoni Gallardo i Garriga. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. | 91|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64367 | Ca l'Esquena Ampla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquena-ampla | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 87-88. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a la baga del collet de cal Ros, a pocs metres de cal Magí. És de planta quadrada, de 7 m per 7 m aproximadament, i constava de dues plantes. La coberta, que era de teula àrab, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Els murs, que es conserven fins a l'alçada del carener, fan uns 4 m d'alçada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Presenta algunes reformes de factura contemporània. A tocar de la casa hi ha les restes d'unes petites corts. | 08234-123 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7359000,2.4000400 | 450108 | 4620628 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64367-foto-08234-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64367-foto-08234-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64367-foto-08234-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234004. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64368 | Can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernat-1 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 7. | XVIII-XIX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga masia, de la que es conserva un cos principal i unes dependències annexes al costat oest. El cos central, de planta rectangular, està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura de dos pisos, amb diverses estances, i els vestigis d'uns contraforts. La tècnica constructiva utilitzada es basa en pedres d'origen local, lligades amb morter de calç. Es troba en força mal estat de i la vegetació que creix al seu interior malmet les estructures. | 08234-124 | Veïnat de Santa Susanna | La seva construcció podria situar-se entre el segle XVIII i el XIX, moment de màxima ocupació del veïnat de Santa Susanna, degut a la gran explotació dels recursos del bosc. Segons les informacions dels padrons, va ser habitada des del l'any 1860 fins al 1962, quan es va abandonar. | 41.7305500,2.3896800 | 449242 | 4620040 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64368-foto-08234-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64368-foto-08234-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234007. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64371 | Can Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginesta | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 91. | XVII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada al Sot del Mas Rovira, a poca distància al sud-oest de la casa homònima. És de planta rectangular. No conserva la coberta. Les restes dels murs de la casa es troben força cobertes de vegetació, fet que impedeix la seva documentació precisa. A tocar de la casa hi ha unes petites corts, de planta quadrada, en bastant bon estat de conservació. La tècnica constructiva utilitzada es basa en pedres d'origen local, lligades amb morter de calç. | 08234-127 | Santa Susanna | La primera referència documental on s'esmenta can Ginesta és el capbreu de l'any 1730. Segons les informacions dels padrons, va ser habitada ininterrompudament des del l'any 1860 fins al 1910, quan es va abandonar (SARRIÀ, 2008:91). | 41.7393100,2.3856700 | 448915 | 4621015 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64371-foto-08234-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64371-foto-08234-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64371-foto-08234-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234012. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64372 | Can Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gorgs | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 114. | XVII-XIX | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a poca distància al nord-est de can Sagrera. L'estructura conservada permet documentar un cos principal i unes dependències annexes. El cos principal, de planta rectangular, està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura probablement de dos pisos, amb diverses estances. La tècnica constructiva utilitzada es basa en pedres d'origen local, lligades amb morter de calç. | 08234-128 | Veïnat de Santa Susanna | La seva construcció podria situar-se entre el segle XVIII i el XIX, moment de màxima ocupació del veïnat de Santa Susanna, degut a la gran explotació dels recursos del bosc. Segons les informacions dels padrons, va ser habitada des del l'any 1860 fins al 1920, quan es va abandonar. | 41.7444400,2.3970200 | 449863 | 4621578 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234014. | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64373 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-3 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, 117. | XIII-XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada al veïnat de Santa de Santa Susanna, pròxima al marge de ponent del camí d'accés a cal Regatxo. És de planta rectangular, de grans dimensions, d'uns 22 m per 5 m aproximadament. L'alçada dels murs, uns 6 m, que es conserven íntegrament a la part posterior de la casa fins al carener, permeten deduir que constava de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta era de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. A l'interior de la casa en destaca el forn, que es troba en bon estat de conservació. Es conserven també les restes de diverses dependències annexes. | 08234-129 | Veïnat de Santa Susanna | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), en un document de l'any 1249 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), que correspon a la venda del domini útil del 'mansum nostrum quem nos tenemus et habemus per ecclessiam Sancte Susanne et eius rectorem in comitatu Barchinone in dicta parrochia Sancte Susanne loco vocato apud viver mansum des Serradell', hi figura Pere Mercader entre els signants, el qual, hipotèticament, podria relacionar-se amb can Marxant. Consta en els diversos fogatges amb el nom de can Mercader, fins l'any 1920 quan es va abandonar. | 41.7466900,2.3923700 | 449478 | 4621831 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64373-foto-08234-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64373-foto-08234-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64373-foto-08234-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234055. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64374 | Can Peirana i can Xicaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peirana-i-can-xicaina | HERRERO i BARÓ, H. (2012). 'El Sot de L'Om: on neix la Vall Serena'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 10, (octubre 2012). Cardedeu: Banchs de Comunicació, p. 30-33. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes, situada a Terra Blanca, a l'inici del camí de la Serra Llarga. Era un edifici de planta quadrada, de dues crugies i dues plantes. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. | 08234-130 | Veïnat del Sot de l'Om | Can Pairana i can Xicaina és una antiga masia on hi vivien dues famílies diferents, cada una en una de les dues crugies de la mateixa casa. | 41.7102500,2.3884300 | 449122 | 4617787 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64374-foto-08234-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64374-foto-08234-130-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64375 | Can Patirem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patirem | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.66. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, situada al vessant sud-est del turó del coll de Murtra, de la que només es conserven els vestigis d'alguns dels seus murs de façana. Era de petites dimensions, de planta rectangular, d'uns 10 m per 7 m aproximadament, i orientada al sud-est. Els murs, que es conserven a una alçada màxima de 1,8 m, són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. Per les seves característiques arquitectòniques, es pot situar cronològicament la seva construcció al segle XVIII. | 08234-131 | Veïnat de Canyes | 41.7088200,2.3737100 | 447896 | 4617637 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64375-foto-08234-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64375-foto-08234-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64375-foto-08234-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234019. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64376 | Can Ramonillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramonillo | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 99. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada al veïnat de Santa Susanna, a uns 100 m al sud-est de can Ramonet. L'estructura de la casa està pràcticament destruïda, perquè passa un nou camí de terra per sobre la seva planta. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. | 08234-132 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7413400,2.3939900 | 449609 | 4621236 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64376-foto-08234-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64376-foto-08234-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64376-foto-08234-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234002. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64377 | El Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solei | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 75. | XVII | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós de la que es conserven dues construccions separades, pel que sembla l'antiga era, a uns 15 metres de distància. Una correspon a la masia principal, de grans dimensions, i l'altre podrien ser les corts o una altra casa. En resten els murs de façana i diversos murs divisoris interns, fets pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. A l'entorn de les construccions es localitzen un gran nombre de murs de pedra seca, que formen petites feixes de terres, antigament conreades. | 08234-133 | La vall Magna (veïnat de Santa Susanna) | Segons les informacions dels padrons, va ser habitada des del l'any 1860 fins al 1910, quan es deuria abandonar (SARRIÀ, 2008:75). | 41.7319000,2.3929600 | 449516 | 4620188 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64377-foto-08234-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64377-foto-08234-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64377-foto-08234-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234056. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64378 | Can Suari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suari | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 77. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes situada a la Serra Llarga, al veïnat del Sot de l'Om. Les restes conservades corresponen a una estructura de planta rectangular, de més d'un pis. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. En una antiga fotografia, es pot observar que la coberta era de teula àrab a dues vessants, les façanes eren arrebossades i el portal d'entrada era adovellat. | 08234-134 | Veïnat del Sot de l'Om | D'aquesta masia, hipotèticament, podia provenir Saurina, la dona de Bernat de la Riba, el pagès del mas homònim, que apareix en un document de l'any 1263 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en la venda d'un alou a Sant Pere (AVENTÍN, 1990:77). | 41.7032600,2.4012800 | 450186 | 4617004 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64378-foto-08234-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64378-foto-08234-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64378-foto-08234-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La fotografia antiga ha estat facilitada pels propietaris de la casa a Doñate arquitectes associats, redactors del Catàleg de béns del POUM (2011). | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64379 | Can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrer | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 72-73. | XVI-XVII | En ruïnes. | Can Terrer és una antiga masia en estat ruïnós. És un edifici de planta rectangular de dues crugies, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, que es troba gairebé ensorrada en la seva totalitat, és de dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula. La façana principal, que és asimètrica i està orientada a sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. A sobre del portal i a la dreta, s'hi obren finestres amb llinda, brancals i lleixa emmotllurada. La resta d'obertures, de distribució regular, presenten brancals i llinda de totxo massís. A la part posterior de l'edifici, hi ha un cos annex unit al llarg de la façana. A la banda esquerra hi ha una ampliació, de factura posterior, amb balcons amb els brancals de totxo massís, i una placa que duu l'any '1835' inscrit. Els murs són de paredat comú, arrebossats. | 08234-135 | La vall Magna (veïnat de Santa Susanna) | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), un document de l'any 1264 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor -Arxiu Diocesà de Barcelona), que correspon a la venda dels drets sobre tres peces de terra, dues situades a la parròquia de Sant Pere de Vilamajor i la tercera a Santa Susanna, esmenta com a comprador a Pere de Terrer, relacionat amb el Terrer. Era una de les masies més riques i influents del veïnat. L'any 1723, en Bartomeu Tarré fou nomenat regidor i mostassaf de Vilamajor i l'any 1880 els Tarré tenien banc propi a l'esglesiola de Santa Susanna. Va estar permanentment habitada fins l'any 1966, en que es va abandonar. Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona. | 41.7337200,2.3877900 | 449087 | 4620393 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64379-foto-08234-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64379-foto-08234-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64379-foto-08234-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234031. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64380 | Can Vellana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vellana | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 132. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antiga masia, de la que només es conserven els vestigis dels murs de façana i d'unes dependències annexes. Era de petites dimensions, de planta rectangular, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Es conserva el portal d'entrada, amb llinda plana de pedra i una finestra de totxo. En destaca un petit forn de pa. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. | 08234-136 | Veïnat de Santa Susanna. | Segons les informacions dels padrons, va ser habitada des del l'any 1860 fins al 1910, quan es va abandonar (SARRIÀ, 2008: 132). | 41.7512300,2.3880200 | 449120 | 4622337 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234032. | 119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64381 | El Samon Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-samon-vell | X-XV | En ruïnes. | <p>El Samon Vell és un jaciment arqueològic, situat a uns 250 m al sud-oest de la casa del Samon, sobre la pista. Es documenten un gran nombre de restes de murs de pedra, que ocupen una gran extensió de terreny (més d'una hectàrea). El jaciment va ser localitzat durant la visita a la zona, i no ha estat mai objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, ni es disposa d'informació històrica i documental, fet que impedeix conèixer la seva tipologia i cronologia. El seu reconeixement visual porta a plantejar la hipòtesis de que es tracta d'un poblat de grans dimensions i de gran antiguitat.</p> | 08234-137 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7518300,2.3779200 | 448281 | 4622410 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64381-foto-08234-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64381-foto-08234-137-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-19 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element localitzat durant la visita a la zona, en col·laboració amb Higini Herrero. | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 119,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/