Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64477 | Jaciment de Can Clavell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-clavell | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). LLOBET, S. (1947) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Reedició 1990. Granollers: Museu de Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers, p. 134-135. | II aC - V | Es tracta de troballes superficials de material arqueològic, d'època romana, als camps de conreu situats a les proximitats de can Clavell. Tomàs Balvey i Bas, al segle XIX, hi va recollir fragments de ceràmica sigillata (LLOBET, 1947:134-135). L'arqueòleg Josep Estrada i Garriga, al voltant de la dècada dels anys 50 del segle passat, va associar el jaciment a una vil·la romana que, segons ell, va perdurar en època medieval. Tanmateix, segons l'inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat (vegeu bibliografia) s'hi han recollit diversos fragments de teula, dolia i ceràmica comuna romana, dels que s'ignora actualment la seva ubicació. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08234-233 | Can Clavell (veïnat del Pla) | 41.6787200,2.3910100 | 449312 | 4614285 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64383 | Santa Susanna Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-vell | AA.DD. (1991). 'Santa Susanna'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 422-423. COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren 'carrer de Barcelona'. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XI | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes de l'antiga capella vella de Santa Susanna, situada a les proximitats del mas del Samon, al pla de la Creueta. És d'origen romànic, i només es conserven una part dels murs de la nau i una altra de l'absis. | 08234-139 | Pla de la Capella (Veïnat de Santa Susanna) | La primera referència documental de la parròquia de Santa Susanna és de l'any 1190, quan el rei Alfons el Cast va cedir, a la confraria de Cardedeu, el mas Vallmanya del terme de Vilamajor i de la parròquia de Santa Susanna. Tot i que aquest document és del segle XII, els orígens de la capella podrien ser més antics. L'any 1384, quan es signà el pacte de 'carreratge' amb la ciutat de Barcelona, el veïnat estava format per sis focs o famílies. L'any 1413, només n'hi havia quatre, que eren la rectoria i els masos del Terrer, el Samon i Vallmanya, fet pel qual no disposava de sacerdot propi i restava unida als domers de Vilamajor. Amb el pas del temps, es va esfondrar la volta i va quedar en estat ruïnós per la manca de feligresos i la pobresa del veïnat. L'any 1566 es va unir a la parròquia de Sant Esteve de la Costa, però va continuar amb plens poders parroquials. L'any 1683 va ser reedificada a l'indret on es troba actualment per la família Samont, aprofitant elements de l'edificació primitiva. | 41.7550600,2.3785100 | 448333 | 4622768 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64383-foto-08234-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64383-foto-08234-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64383-foto-08234-139-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234081. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64476 | Retaule del Roser de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-lesglesia-de-sant-pere | ANGULO GUARDIA, V. (1990).Treball de recerca documental de les col·leccions d'art religiós d'època moderna (segles XVI, XVII, XVIII) dipositades al Museu de Granollers. Beques de col·laboració museística. Granollers: Generalitat de Catalunya: Museu de Granollers, inèdit. CAMARASA, M. , POCH, Mn. (2001) 'Retaule del Roser. Església de Sant Pere de Vilamajor'. La Veu d'en Pelideu, núm. 13. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 26-28. | XVI | Es tracta del retaule plateresc del Roser d'una de les capelles laterals de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. Està format per nou taules. Actualment es troba custodiat al Museu de Granollers (referència MDG nº Inv.: 6, 10, 11, 19, 22, 23, 135, 141). Es desconeix on es troba la estatueta de la Verge del retaule. Està restaurat i el seu estat de conservació és bo. | 08234-232 | Museu de Granollers. C/ Anselm Clavé, 40, 08401, Granollers. | Hi ha una fotografia de l'altar a la seva ubicació original a l'arxiu fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL), en el tercer dels arxivadors dedicats a retaules del segle XVI. La fotografia és de l'any 1936, i segons la referència (falsa) de la fitxa, fou realitzada el dia abans de ser cremat. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64476-foto-08234-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64476-foto-08234-232-2.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 facilitada pel Museu de Granollers.Fotografia 2 facilitada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. | 95|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64246 | Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilamajor | AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 420-421. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 19-20. CAMARASA, M. (2000) 'L'església de Sant Pere de Vilamajor'. La Veu d'en Pelideu, núm. 9. Sant Pere de Vilamajor: equip redactor de la revista, p. 14-16. COMAS i DURAN, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Copysa, p. 40. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2014). Estudi històric del conjunt monumental format per l'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor i el seu campanar exempt. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 69-73. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MASAGUÉ i TORNÉ, J.Mª (2003). 'L'església de Sant Pere de Vilamajor'. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 27-38. NOGUÉS, J; CAMPUZANO, Ll. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Plaça de l'Església de Sant Pere. Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inèdita. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p.129-161. SANZ BOTEY (2015). Pla Director de l'església de Sant Pere de Vilamajor. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat. | XVI | L'església de Sant Pere de Vilamajor és un temple de grans dimensions d'estil gòtic tardà amb elements renaixentistes. Fou construïda entre els anys 1558 i 1610. Consta d'una gran nau central, que es suporta amb contraforts, dos cossos laterals amb capelles, i una torre comunidor. Té dues sagristies a banda i banda de l'absis, amb accés des de la capçalera. La de ponent és de planta quadrada i la de llevant s'adapta al traçat del carrer, amb unes dependències annexes i un accés independent des de l'espai exterior. Està construïda a base de murs de càrrega realitzats amb mamposteria de pedra i morter de calç. El temple està orientat en direcció nord sud, amb l'accés a migdia. La fàbrica de l'església, la nau i l'absis que és octavat exteriorment, està sostinguda per contraforts. Pel que fa a l'interior del temple, consta d'una nau amb vuit capelles laterals. El sostre de la nau principal està format per voltes de maó recolzades en arcs de creueria i nervis de pedra granítica tallada, que conflueixen en les claus de pedra, decorades amb la representació de Sant Pere, l'Anunciació, Sant Antoni, la Verge i Sant Francesc, i mènsules senzilles. La coberta de la nau principal és a dues vessants, formada per un estructura de bigues de fusta, recolzades sobre les parets i sobre uns pilars d'obra, situats en el eix de la nau sobre els arcs transversals. Sobre l'estructura de bigues i travesses de fusta, hi ha les llates, sobre les que descansen directament les teules, amb la disposició tradicional anomenada llata per canal. D'aquesta manera, entre les voltes i la coberta, queda un gran espai, tipus golfes o sota coberta ,que fa de cambra ventilada entre l'interior i l'exterior, al que s'hi accedeix des de la torre comunidor. La nau central té una alçada de 10 m, i les naus laterals tenen aproximadament la meitat d'alçada. El sostres de les capelles laterals estan realitzats amb el mateix sistema constructiu, proporcionat a la mida dels espais, amb claus amb la representació del titular al que es venera: a ponent, la Verge del Roser, la Puríssima, Sant Isidre i la Mare de Deu del Carme i, a llevant, el Sant Crist, la Mare de Deu de Montserrat i Sant Josep. El sostre de l'escala que condueix al cor i els sostres dels dos nivells del cos del comunidor, estan realitzats amb voltes de canó de mig punt. La volta sobre de l'escala del cor és de totxo a plec de llibre. L'interior de l'església té un revestiment uniforme, realitzat durant les reformes de la dècada dels anys 90 del segle XX, format per un arrebossat pintat de color crema. Les arestes dels murs de les capelles, els arcs i nervis de les voltes són de pedra vista. L'antiga capella de Sant Joan i Sant Jaume comunica amb la capella del Santíssim, construïda l'any 1912, que es troba adossada al temple (segueix a apartat observacions). | 08234-2 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Segons la historiografia tradicional, durant el període alt medieval, a Vilamajor, hi va viure una comunitat humana resident de forma estable, que gaudia dels beneficis d'una petita església, vinculada probablement al repoblament d'aquest territori. Una valuosa resta epigràfica que ha estat interpretada com la constatació d'aquesta hipòtesi és la làpida del prevere Orila, procedent del temple primitiu, on hi ha inscrit: 'Hic requiescit Orila presbiter vixit annos LXXX, obiit era DCCCCX', és a dir, aquí reposa el prevere Orila que va viure 80 anys i va morir l'any 910 de la era hispànica, corresponent a l'any 872 del nostre còmput actual. Al segle X, l'antiga església preromànica va ser substituïda per una església romànica, per a poder donar servei a una població que anava en augment. Segons els recents estudis històrics de David Galí i Raquel Lacuesta (vegeu bibliografia), l'església altmedieval, que ocupava el mateix indret que l'actual, era de dimensions molt més petites, amb orientació est-oest. Un valuós testimoni documental del segle X és la requesta del levita Ervigi (Arxiu Fidel Fita), que fou estudiada per Anscari M. Mundó. L'any 897, després de la mort del comte de Barcelona, Guifré el Pelós, a mans dels sarraïns, es produïren ràtzies que assolaren el Barcelonès i el Vallès. És probable que vers l'any 900, a Vilamajor, un cop cessat el perill, tornés la població que havia fugit al sector montsenyenc, potser reforçada amb famílies traslladades del Ripollès (MUNDÓ, 1961:48-67), i es restauressin les cases, es refessin els conreus i es construís una nova església, en substitució de la vella de l'època del prevere Orila. Segons el que consta al pergamí, el levita Ervigi, rector de la parròquia de Vilamajor cap a l'any 950, desitjós de refer el patrimoni terrer de l'església, va convocar una assemblea de parroquians als que va exigir, sota amenaça d'excomunió i anatema, que ratifiquessin un per un els béns que anys enrere havien donat a l'església. En la fundació de l'església romànica de Sant Pere de Vilamajor hi va tenir relació el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. L'any 1079 va donar a Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II la quarta part de les rendes de l'església. L'any 1108 Ramon Berenguer III va donar les capellanies que tenia en el bisbat de Barcelona pel seu avi a la catedral de Barcelona i al bisbe Ramon. Des d'aquell moment, el temple de Vilamajor fou servit per dos beneficiats, els hebdomadaris o domers, que alternaven el servei pastoral per setmanes. Entre els anys 1558 i 1610 es va construir una nova església, que es la que es conserva en l'actualitat, perquè la antiga era vella i havia quedat petita per a la multitud de gent que hi acudia. Segons la documentació de l'època, el nou temple es va bastir en el lloc del vell i també ocupant una part del cementiri, per a construir l'absis, al qual fou traslladat el Santíssim Sagrament des de l'església antiga per celebrar els primers oficis. També es va derruir l'antiga església fins als fonaments, aprofitant-se les pedres per a la construcció de la nova. Així, l'absis va orientar-se a nord i la construcció de la nau principal va avançar cap a sud, on hi havia el temple antic, orientat de forma canònica, de llevant a ponent, i situat a tocar del campanar, que romania exempt. | 41.6841600,2.3881100 | 449075 | 4614891 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64246-foto-08234-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64246-foto-08234-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64246-foto-08234-2-3.jpg | Legal | Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A la cantonada sud-oest de l'església, es troba el comunidor, una torre de planta rectangular d'uns vint metres d'alçada. S'hi accedeix des de l'interior de l'església, per un portal situat sobre el cor, que dona accés a una petita sala, amb una finestra oberta a la façana de ponent. Hi ha una escala de cargol que dona accés als pisos del comunidor: a una petita sala amb una finestra a la façana principal, a la sotacoberta de l'església i, finalment, al comunidor pròpiament dit, situat a l'últim pis. El comunidor té una finestra a cada façana, per controlar els punts cardinals i, a cada angle interior de les cantonades, hi ha fixats uns receptacles per a l'aigua beneïda. Els sostres dels diferents nivells de la torre comunidor, són de maçoneria de pedra amb encofrat de canyís. La coberta, que és inaccessible, és de teula ceràmica aràbiga, a una sola vessant, i coronada amb un merlet de maó, a cada cantonada i un central a les façanes nord i sud. Les finestres i cantoneres són fetes amb carreus de granit.La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les cobertes de les capelles laterals són també de teula i tenen un sol pendent que va des els murs que defineixen la nau principal cap a l'exterior.La façana principal presenta un portal d'estil neoclàssic que té, a ambdós costats, sengles columnes de fust llis amb capitells corintis, fris senzill i permòdols florals, i el frontó és partit, d'estil neoclàssic. Els permòdols prenen forma de capitell dòric-toscà, a l'imposta dels arcs de les capelles es reprodueixen la mateixa motllura de capitell, i s'estén el frontis del contrafort. Al costat esquerre del portal i a mitja alçada, hi ha una còpia de la làpida d'Orila, el primer prevere conegut de la parròquia. A la façana de llevant, hi ha una portada emmarcada per pilastres estriades i arquitrau de formes clàssiques.El revestiment exterior de l'església està format per un antic arrebossat de calç i sorra. A la façana principal encara es conserven restes de pintura de calç.Entre els anys 1993 i 2000 es van dur a terme les obres de restauració integral del temple, amb la col·laboració del Centre d'Art La Rectoria. Les valuoses aportacions dels artistes contemporanis que hi van participar, relacionats amb aquest centre, van convertir l'església de Sant Pere de Vilamajor en un destacat museu d'art religiós contemporani.Cont. Història:El 20 de juliol de l'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari de Granollers, van espoliar i cremar l'església de Sant Pere de Vilamajor, i van destruir moltes obres d'art com el retaule de l'altar major de Joan Gascó, les pintures de Jaume Ferrer i d'altres pintors, dauradors, fusters, ferrers. Pompeu Fabra i Poch, que estava vivint a una de les cases del conjunt modernista de can Cortès, va intentar convèncer a aquests exaltats antireligiosos per a que desistissin de l'escomesa, recordant el valor històric i cultural de l'església, però no va poder aturar-los.L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral del temple, amb la col·laboració del Centre d'Art La Rectoria.D'altra banda, durant l'any 2014 es va dur a terme una excavació arqueològica a la plaça de l'Església, que va permetre documentar els vestigis d'un mur i d'una tomba antropomorfa afectada pels fonaments de la Torre Roja, que podrien formar part dels fonaments de l'església regida pel prevere Orila (preromànica), o de l'església romànica que existia fins a la construcció de l'actual temple, i la tomba formaria part de la sagrera del temple primitiu. | 95|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64366 | Retaule dels Sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-dels-sants-marcal-sebastia-apollonia-i-magdalena | <p>ANGULO GUARDIA, V. (1990).Treball de recerca documental de les col·leccions d'art religiós d'època moderna (segles XVI, XVII, XVIII) dipositades al Museu de Granollers. Beques de col·laboració museística. Granollers: Generalitat de Catalunya: Museu de Granollers, inèdit. COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren 'carrer de Barcelona'. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 71-73. GARCIA i BURDOY, J.Mª. (2006). 'El retaule dels sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena'. Quadernets de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 18-25.</p> | XVI | <p>El retaule dels sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena, que es trobava originàriament a l'església de Sant Pere de Vilamajor, fou realitzat pel pintor Joan Gascó, entre els anys 1510 i 1520. És un dels principals exemples pictòrics de transició del gòtic al renaixement que hi ha a Catalunya. La tècnica emprada consisteix en tremp i oli aplicats sobre fusta. El retaule consta de tres taules: - La taula major, on es troben representats els sants Marçal i Sebastià; les seves mides són 1,16 m d'alçada per 0,78 m d'amplada. - Les taules secundàries, on es troba representada santa Magdalena en una d'elles, i en l'altre, santa Apol·lònia; les seves mides són 1,18 m d'alçada per 0,39 m d'amplada. Els quatre sants es disposen sobre un fons daurat, amb ornaments. A la taula major també hi figura, a la part inferior central, l'escut dels Gual de Vilarasa, fet que constata el mecenatge d'aquesta família. A la part superior de l'escut, hi ha un ocell sobre fons daurat; i a la part inferior, unes onades vermelles sobre fons blau.</p> | 08234-122 | Museu Diocesà de Barcelona. C/ Pla de la Seu, 7. 08002 Barcelona. | <p>L'any 1916 la parròquia de Sant Pere de Vilamajor va cedir el retaule de Sant Marçal i Sant Sebastià al Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. L'operació la va dur a terme Pere Bonet, l'administrador de la parròquia en aquell temps. Gràcies a això, es va poder salvar de l'incendi provocat a l'interior de l'església de Sant Pere de Vilamajor, el dia 20 de juliol de l'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, per membres d'un Comitè Revolucionari de Granollers. L'any 1989 el Museu Diocesà de Barcelona va organitza l'exposició Millenium, en la qual s'hi va incloure la meitat del retaule: la taula de les santes, que va ser restaurada per a l'ocasió. Posteriorment es restaurà la taula principal, amb motiu de l'exposició Splendor, que va tenir lloc a Sabadell l'any 1991.</p> | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 1510 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Joan Gascó | El pintor Joan Gascó va néixer a Tafalla (Navarra), al darrer terç del segle XV. Pels volts de l'any 1500 es va traslladar a Vic, on hi va residir fins a la seva mort. Va muntar un taller de tipus gremial, com era propi de l'època. Alguns dels seus fills també hi van treballar. Les seves bones relacions amb membres del bisbat de Vic, li van procurar la major part dels encàrrecs de pintures religioses, tant a Vic com a l'ampli territori d'aquest bisbat. Pel que fa al seu estil, en un principi realitzava obres clarament gòtiques, però va anar evolucionant cap a les noves tendències renaixentistes. Es considera que l'obra amb la que va iniciar aquest canvi de tendència va ser el retaule major de Sant Pere de Vilamajor, realitzat entre els anys 1513 i 1516. | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||
| 64388 | La Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-forca-0 | <p>AA.DD. (2010). 'De Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV'. Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, vol I, p. 97. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 20-21/ 67-68 (sagrera). DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2014). Estudi històric del conjunt monumental format per l'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor i el seu campanar exempt. Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), Diputació de Barcelona. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 74-75. HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'Carrers i places de Vilamajor'. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24-25. NOGUÉS, J; CAMPUZANO, Ll. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Plaça de l'Església de Sant Pere. Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inèdita. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 60-64.</p> | IX-XXI | <p>La Força és l'antic nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. El topònim del poble, Vilamajor, així com bona part dels topònims compostos amb el mot 'villa', podria indicar uns orígens romans, tardo-romans o visigots, corresponents a una gran explotació agrícola propietat d'un dominus o de l'Estat. Tot i així, actualment no es disposa de cap tipus d'evidència arqueològica que ho constati, i el temps històric precís (època romana, goda o carolíngia) dels orígens de la Villa Maior o Villa Magore és desconegut. Segons la historiografia tradicional, durant el període alt medieval, hi havia establerta una comunitat humana resident de forma estable, que gaudia dels beneficis d'una petita església, vinculada probablement al repoblament d'aquest territori. Una valuosa resta epigràfica, que ha estat interpretada com la constatació d'aquesta hipòtesi, és la làpida del prevere Orila, procedent del temple primitiu, que es troba encastada a l'interior de l'església actual. En aquesta làpida hi ha inscrit: 'Hic requiescit Orila presbiter vixit annos LXXX, obiit era DCCCCX', és a dir, aquí reposa el prevere Orila que va viure 80 anys i va morir l'any 910 de la era hispànica, corresponent a l'any 872 del nostre còmput actual. Aquesta làpida sepulcral prova que el prevere Orila era una persona de gran importància, i per tant, també ho havia de ser la església a la que servia, i per extensió la pròpia vila. I també ens dona informació sobre l'antiguitat de l'església de Vilamajor, ja que si el prevere va morir als 80 anys d'edat, l'antiga església podia datar de principis del segle IX o abans, és a dir, dels inicis del domini carolingi a Catalunya. Al segle X, l'antiga església preromànica va ser substituïda per una església romànica, per a poder donar servei a una població que anava en augment. Segons els recents estudis històrics de David Galí i Raquel Lacuesta (vegeu bibliografia), l'església altmedieval, que ocupava el mateix indret que l'actual, era de dimensions molt més petites, amb orientació est-oest. Tanmateix, entre els segles X i XII, els comtes de Barcelona van reunir sota domini feudal gran part del territori de Vilamajor, tant a títol públic com privat. Així doncs, a Vilamajor convivien dues senyories, la comtal i l'eclesiàstica, amb les seves respectives seus jurisdiccionals, el castell i la parròquia de Sant Pere amb la sagrera murada. La sagrera de Vilamajor es trobava envoltada de muralles i valls, amb almenys un portal, situat just a l'accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres, a la part nord-occidental. Els trams més visibles d'aquest recinte fortificat els trobem a la plaça i pujada de l'església i al fossat del Ripoll (muralla nord). Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est. També s'han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric. La plaça de l'església, antiga plaça reial, va mantenir fins a finals del segle XIX la seva aparença medieval, amb edificis de planta baixa i pis reconstruïts sobre els fonaments de les cases originals. A principis del segle XX, es van reformar algunes cases amb estil modernista i noucentista, i la plaça va anar prenent una imatge més urbana que rural, però mantenint l'harmonia i equilibri estètic amb l'entorn. Era el centre neuràlgic del poble, amb funcions de 'plaça major', on es concentraven els comerços, es celebraven les festes populars i es feien ballades de gitanes. L'antiga plaça medieval va perdre, durant el franquisme, l'harmonia compositiva que havia mantingut durant segles, amb l'enderrocament dels antics edificis substituïts per d'altres d'estètica qüestionable, i la pèrdua dels comerços. Malauradament, s'ha acabat convertint en un aparcament de cotxes (segueix a apartat observacions).</p> | 08234-144 | Nucli antic de La Força , 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>La constitució del moviment de Pau i Treva, durant el segon terç del segle XI, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, a unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Les sagreres són l'origen de creació de nuclis de població en bastir-s'hi construccions per emmagatzemar i custodiar les collites dels pagesos de l'entorn, davant les violències feudals. L'origen de la sagrera de Vilamajor podria correspondre al segle XI, com la majoria de sagreres catalanes. El concili de Vic de l'any 1033 va exceptuar de protecció les capelles castrals, però es van donar alguns casos en els que es va construir un temple, i després es va aprofitar els límits de la sagrera per emmurallar-la i formar una vila o una fortalesa, com podria ser el cas de Vilamajor. La primera referència documental de la sagrera de Vilamajor és de l'any 1266, quan l'església confirma l'establiment d'algunes cases. També en un pergamí del segle XIII de l'arxiu de can Llobera (Llinars del Vallès) s'ementa la sagrera de Vilamajor. El primer document que anomena aquesta zona com 'La Força' de Vilamajor, és de l'any 1410, quan s'estava construint o reparant el mur del fossat. Els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079, segons les quals el castell era possessió conjunta dels comtes germans Ramon Berenguer II Cap d'Estopes i Berenguer Ramon II el Fratricida. Es conserva un document de les despeses, fetes entre el juny de l'any 1156 i l'abril de 1157, al palau de Vilamajor que constata que el comte Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó hi passaven llargues temporades. Al palau hi acollien ambaixadors, cavallers, mercaders, batlles, veguers, pelegrins, jueus, sarraïns i membres de la cort de la Corona catalanoaragonesa, quan viatjaven de camí entre Barcelona i França. També es conserva documentació de cinc estades al palau de Vilamajor, de Ramon Berenguer IV i la reina Peronella, entre el juny de l'any 1157 i març de l'any 1158. Segons la tradició, al palau comtal de Vilamajor hi va néixer l'infant Ramon, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de la reina Peronella d'Aragó, anomenat posteriorment Alfons, que fou el primer comte rei. Hi ha diferents hipòtesis sobre el seu any de naixement, entre els anys 1152, 1154 o bé 1157; també sobre el lloc de naixement, Vilamajor o bé Osca. Tanmateix, segons l'anterior document de despeses de Vilamajor, entre el juny de 1156 i l'abril de 1157, la reina Peronella va fer regals a Loreto, la dida de l'infant Ramon. Així doncs, és dedueix que l'infant Ramon fou criat en aquest territori. Vilamajor comptava amb un mercat, documentat des de l'any 1142, on els pagesos de les masies veïnes hi venien els seus excedents i els mestres d'oficis oferien els seus serveis, i també disposava de molins, ferreries i fargues. Amb el pas del temps, els comtes de Barcelona deixaren d'anar al palau comtal de Vilamajor, i ja al segle XV aquest es trobava molt deteriorat. No es coneix cap notícia documental de que 'La Força' de Vilamajor quedés afectada pel terratrèmol de l'any 1448, tot i que és molt probable que així fos per la gran proximitat amb la zona de l'epicentre, entre Cardedeu i Llinars del Vallès. El portal situat a l'accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres es troba esmentat en un document de l'any 1595, quan al so de les campanes es va convocar els homes de la parròquia de Vilamajor, al lloc vulgarment dit el portal del mur de la parròquia de Vilamajor (in loco vulgo dicto lo portal del mur dicta parroquia ville maioris). A partir del segle XVII el recinte emmurallat de 'La Força' va anar perdent ús militar, i l'any 1675 es va desmuntar la torre albarana rodona de la muralla, la Torre Negra, fins al terraplè per a aprofitar la pedra en la construcció d'una nova sagristia al costat de llevant del presbiteri.</p> | 41.6841600,2.3883800 | 449097 | 4614891 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64388-foto-08234-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64388-foto-08234-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64388-foto-08234-144-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'origen del carrer de Brugueres és l'antic camí que unia la vila de Vilamajor amb el veïnat de Brugueres; de la mateixa manera que el proper carrer de Ripoll unia la vila amb el barri de Ripoll. Actualment, es desconeix si el castell es trobava al mateix indret que la sagrera emmurallada o bé es trobaven un a tocar de l'altre. Segons la documentació de l'època es dedueix que l'estament eclesiàstic i el civil compartien seu al turó, pel que és probable que es trobessin separats un a tocar de l'altre però encabits en un únic recinte emmurallat. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de 'La Força' i per l'existència dels vestigis d'una altra torre circular, la Torre Negra, situada a una vintena de metres de la façana de l'església, i de la torre de planta quadrada de can Vila. D'altra banda, els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079 (AA.DD., 2000:97). Actualment no es disposa de dades precises de la localització del palau comtal tot i que, segons la tradició, es trobava al nucli de La Força. També es desconeix si existien de forma coetània, un palau i un castell; o bé si el palau i el castell eren la mateixa edificació. Entre els anys 1558 i 1610 es va construir una nova església, la que es conserva actualment, d'estil gòtic tardà amb elements renaixentistes. El cementiri es trobava a migjorn fins que, modernament, va ser traslladat a la seva ubicació actual. D'altra banda, durant el mes de setembre de l'any 2014 es va dur a terme una excavació arqueològica a la Plaça de l'Església, a l'espai situat entre la façana principal del temple i l'angle més occidental de la Torre Roja. Aquesta intervenció va permetre documentar la banqueta de fonamentació de les dues edificacions, un gran nivell de terra de farciment coetani als fets de la Guerra de Successió, i els vestigis d'un mur, i una tomba antropomorfa afectada pels fonaments de la Torre Roja. Aquest mur podria formar part dels fonaments de l'església regida pel prevere Orila (preromànica), o de l'església romànica que existia fins a la construcció de l'actual temple, i la tomba, que correspon a una tipologia d'enterrament que es dona entre els segles VI i X dC., formaria part de les tombes de la sagrera del temple primitiu. Les intervencions arqueològiques a la zona de La Força són una valuosa font d'informació per reconstruir la seva història i possibiliten l'obtenció de dades precises sobre els orígens i evolució d'aquest indret de gran valor històric. | 91|92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||
| 64361 | Sant Joan de Cavallar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-cavallar | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 75. AA.DD. (1991). 'Sant Joan de can Nadal'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 421-422. AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 23 i 155. BARRAL i ALTET, X. (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62, p. 250. COMAS i DURAN, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella de Cardedeu. Copysa. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 76. HERRERO i BARÓ, H. (2014). 'Sant Joan de Cavallar. L'antiga capella del mas de can Nadal'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 25 (febrer 2014). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 27-30. JUNYENT, E. (1983). L'Arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Barcelona: Curial, p. 184-185. VALL i RIMBLAS, R. (1977). 'L'església pre-romànica de Sant Joan de can Nadal'. Arraona: revista d'història, núm.: 3 , 2ª època. Sabadell: Arxiu Històric, Museu d'Art i Museu d'Història de Sabadell, p. 5-9. VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: ed. Ausa, p. 58. | X | Ha estat objecte d'actes incívics i bretolades, que han provocat que es trobi en un estat de conservació lamentable. | La capella dedicada a Sant Joan Evangelista, que és troba adossada a les construccions de l'antic mas de can Nadal, és un magnífic exemplar de temple pre-romànic. Es tracta d'un edifici que consta d'una nau rectangular, amb absis carrat més estret que la nau, situat al seu extrem oriental, i lleugerament desviat respecte d'aquesta. Les mesures interiors de la nau són 5,5 m de longitud per 3,25 m d'amplària, i les de l'absis són 2,85 m de fondària per 2,2 m d'amplària. La coberta de la nau, actualment esfondrada, era a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal, que es trobava orientada al nord-oest. La teulada era una estructura de fusta, que constava d'una biga mestra disposada entre la façana de ponent i l'arc que emmarca el santuari, sobre la qual descansaven uns cabirons transversals sostinguts en l'altre extrem sobre els murs laterals. El santuari es troba cobert amb una volta de canó seguit, lleugerament rebaixada. Les dovelles de l'arc que comunica l'absis amb la nau segueixen una disposició irregular, característica dels edificis preromànics. Al fons del santuari hi ha una petita fornícula, que podria correspondre a una antiga finestra, tapiada per una sala construïda en adequar la masia per hostal. El mur de migdia es troba engruixit interiorment, fins a 0,5 m de la coberta. En els murs de tramuntana i de ponent, que són els únics que queden lliures exteriorment, s'observa el parament d'opus spicatum fet amb pedres grans, lleugerament desbastades i disposades de forma regular. La façana de ponent presenta, descentrat, el portal d'entrada d'arc de mig punt, que és de factura més moderna que la resta de l'estructura. Està format per maons amb el caire exterior bisellat. En aquesta façana hi havia, fins fa pocs anys, un petit campanar d'espadanya, amb l'arc que el coronava de factura contemporània, corresponent a la restauració de la capella de l'any 1975. Segons les fotografies d'Antoni Gallardo (vegeu bibliografia), antigament hi havia només els dos muntants, sobre els que es sostenia una biga de fusta travessera de la que penjava una campana d'esquella, molt arcaica. Les característiques arquitectòniques de la capella de Sant Joan de Cavallar, que segueixen la tradició autòctona tardo-romana o visigòtica, caracteritzada pel parament d'opus spicatum, i absis carrat més estret que la nau, permeten situar cronològicament la seva construcció al segle X, probablement a la seva primera meitat. La seva importància històrica i arquitectònica és inqüestionable, ja que és l'únic temple preromànic al Vallès que conserva íntegrament la seva disposició original. Actualment, es troba abandonada i en procés d'enrunament, i són indispensables mesures urgents per a evitar que les restes de la capella desapareguin definitivament. | 08234-117 | Can Nadal. Veïnat de Santa Susanna. Urbanització Refugis del Montseny. | El nom antic d'aquesta capella era Sant Joan de Cavallar. La primera referència documental del topònim Cavalar és troba al Políptic de Vilamajor de l'any 950. Altres documents de l'any 1052 esmenten el lloc Karavallo i el puig i serra de Kavallo. A partir del segle XIII és consignat el mas Cavallar, el qual va donar nom a la capella. Tot i que segons els testimonis arqueològics l'origen de la capella és molt més antic, la primera referència documental és de l'any de l'any 1226 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en el testament d'Antic Tàpies, que li llega dos diners. En el mateix testament fa una donació similar també per a la capella de Sant Elies. La masia i la capella foren abandonades fins a l'any 1610 en que les van refer en bona part. Al fons de la capella, hi havia un antic retaule plateresc, que fou robat l'any 1983. Segons Antoni Gallardo, constava de quatre quadres formant un semicercle, que representaven passos de la vida del Sant Joan Baptista. El frontal era de rajoles amb una imatge central del titular en dotze peces, orlada de diversos motius. Antoni Gallardo va recollir, també a la seva obra, la tradició oral segons la qual una merla va trobar la imatge del Sant i el cos d'aquesta merla es conservava com a relíquia (GALLARDO, 1938:76). L'any 1975, la masia va ser restaurada per tal d'habilitar-la com a luxós restaurant i discoteca, en ple apogeu constructiu de la urbanització dels Refugis del Montseny. Es va restaurar la capella amb encert i es va construir el campanar de cadireta a la façana de ponent, es va refer tota la teulada i es va instal·lar una nova porta de fusta. Anys més tard, la casa i la capella van ser abandonades i lamentablement, des de llavors, han estat objecte d'espoli, amb el robatori de les pedres de les finestres i dels portals, d'actes incívics i de bretolades, que han provocat que es trobin en un estat de conservació lamentable. | 41.7177800,2.3907600 | 449322 | 4618622 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64361-foto-08234-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64361-foto-08234-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64361-foto-08234-117-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 536.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.-Fotografia de la capella de l'any 1914 feta per Antoni Gallardo i Garriga. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. | 91|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64247 | Ca la Laia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-laia | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda de fusta i bracals de totxo. Les finestres són de disposició simètrica, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana principal és de pedra vista. Té dues ampliacions, una d'elles amb arcs i arrebossada, l'altra manté la pedra vista. | 08234-3 | Veïnat del Pla | 41.6816500,2.3896000 | 449197 | 4614611 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64247-foto-08234-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64247-foto-08234-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64247-foto-08234-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 64248 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix | XVI-XVIII | Petita masia, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, sense formar carener. La façana principal, que es troba orientada a migdia, presenta dos portals d'entrada rectangulars, reformats en època contemporània, que conserven els antics brancals de pedra treballada. La resta d'obertures són rectangulars, de petites dimensions i també conserven part dels antics brancals i lleixes de pedra. | 08234-4 | Veïnat de les Brugueres | 41.6851600,2.3760200 | 448069 | 4615009 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64248-foto-08234-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64248-foto-08234-4-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64249 | Ca l'Auledell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lauledell | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, amb llinda de fusta i brancals de totxo. Les façanes són de pedra vista, fruit de les obres de rehabilitació de les que va ser objecte l'any 2008. Presenta ampliacions per la seva part posterior i coberts annexos. | 08234-5 | Veïnat del Bruguer | 41.6816800,2.3643800 | 447098 | 4614630 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64249-foto-08234-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64249-foto-08234-5-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) considera ca l'Auledell com a jaciment arqueològic, però actualment hom desconeix cap evidència, troballa, o referència oral que ho constati.-Fotografia de Global Arquitectes | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64251 | Cal Ferrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-dalt | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a llevant. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, i presenta una reforma posterior que consisteix en un retall a les dovelles per tal de encabir-hi una porta rectangular. La façana de ponent forma part de l'antiga muralla de la vila fortificada de Vilamajor. | 08234-7 | Nucli antic de La Força. Passeig de l'Església, 10, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6840600,2.3878100 | 449050 | 4614880 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64251-foto-08234-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64251-foto-08234-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64251-foto-08234-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64252 | Cal Gorro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gorro | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars i de disposició simètrica. La façana septentrional forma part de la muralla de l'antiga vila fortificada de Vilamajor. | 08234-8 | Nucli antic de La Força. C/ de Brugueres, nº 6, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6844100,2.3879800 | 449064 | 4614919 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64252-foto-08234-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64252-foto-08234-8-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64254 | Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-menut | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat, i dues finestres emmarcades amb carreus de pedra i lleixa motllurada. La façana meridional i occidental formen part de l'antiga muralla del recinte fortificat de Vilamajor. La façana és repicada, amb pedra vista. | 08234-10 | Nucli antic de La Força. C/ de l'Església, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6838700,2.3879100 | 449058 | 4614859 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64254-foto-08234-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64254-foto-08234-10-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64257 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-9 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 95-96. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un porxo de dos pisos: el superior era destinat a l'assecatge dels cereals i l'inferior era destinat com a aixopluc de la cort. El portal d'accés és rectangular, de reduïdes dimensions, amb llinda de fusta i brancals de pedra. En destaca la gran finestra situada en el primer pis, antigament utilitzada per a extreure amb facilitat el farratge acumulat a l'interior de la casa. Hi ha adossat un petit annex, amb funció de magatzem. A pocs metres a migdia es troba l'antiga masoveria. | 08234-13 | Veïnat de Santa Susanna | La construcció de la masia es pot situar pels volts del segle XVIII, segons la seva tipologia constructiva. | 41.7370100,2.3980100 | 449940 | 4620752 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64257-foto-08234-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64257-foto-08234-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64257-foto-08234-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234026. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64259 | Can Vesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vesa | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 124-125. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud. La façana presenta, a la part central, un portal de mig punt adovellat. Les finestres són de disposició simètrica, emmarcades amb carreus de pedra; s'hi obren dues a la planta baixa, i tres a la planta pis i al pis superior. En destaca el rellotge de sol situat al primer pis. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç i conserven l'antic esquerdejat. Una part dels annexos de la masia es troben dins del terme municipal de Montseny. | 08234-15 | Veïnat de Santa Susanna | La primera referència documental de la masia és de l'any 1497, corresponent al fogatge del poble del Montseny. Segons el capbreu de l'any 1729, la masia ja formava part del terme municipal de Vilamajor. En aquesta època el propietari era Jacob Planas i Vesa, probablement relacionat amb la família Planas de la masia homònima, fet que mostra el caràcter endogàmic del veïnat. Va estar habitada ininterrompudament fins a l'any 1965 (SARRIÀ, 2008:125). | 41.7589900,2.3821100 | 448635 | 4623202 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64259-foto-08234-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64259-foto-08234-15-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234008. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64262 | Can Cabreta o can Jaume Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabreta-o-can-jaume-cabreta | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 85-86. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és a dues vessants asimètriques, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud. El portal d'entrada és rectangular, molt estret, amb llinda plana de pedra. Les finestres també són de llinda plana de pedra, amb els brancals de maons. L'allargament de la teulada, al sector de ponent, cobreix una petita edificació annexa, de factura contemporània. | 08234-18 | Veïnat de Santa Susanna | La seva construcció podria situar-se entre els segles XVIII i XX, moment de màxima ocupació del veïnat de Santa Susanna, degut a la gran explotació dels recursos del bosc. Segons les informacions dels padrons, va ser habitada des del l'any 1860 fins al 1965, quan es va abandonar. A finals del segle XX va ser reformada per tal d'habitar-la com a segona residència. | 41.7402600,2.3932000 | 449542 | 4621116 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64262-foto-08234-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64262-foto-08234-18-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234009.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64265 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-2 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVI | Es troba deshabitada. | Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada, que es troba descentrat respecte al carener, és rectangular i emmarcat amb carreus de pedra. Les finestres són de disposició asimètrica, rectangulars, també de pedra. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç i conserven part de l'antic esquerdejat. El cos principal presenta als laterals, annexos de factura posterior, corresponents a corts i trasters. Hi ha un pou situat al davant de la casa. | 08234-21 | Veïnat del Pla | 41.6784600,2.3866600 | 448950 | 4614259 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64265-foto-08234-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64265-foto-08234-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64265-foto-08234-21-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir del POUM 2011, estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64268 | Can Clavell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clavell | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 81. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta primera i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El cos principal presenta una reforma, de factura contemporània, per tal de donar-li més alçada i desviar el carener, fet que origina el descentrament del portal respecte al carener. El portal d'accés és d'arc de mig punt, amb grans dovelles de pedra. Les finestres són de disposició bastant regular, amb brancals, llinda i lleixa de pedra. Al sector de ponent s'hi adossa un cos, construït posteriorment, corresponents a corts i magatzem. La factura de les façanes és de pedra lligada amb morter de calç, i arrebossat. En destaquen el pou, situat al davant de la casa, la premsa i l'era de rajols. | 08234-24 | Veïnat del Pla | A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona), hi ha diversos documents que fan referència al nom Clavell. Un testimoni anomenat Clavell o Clavell de Serra, signa en documents de l'any 1213,1215 i 1219, i Arnau de Clavell signa en documents de l'any 1239, 1240 i 1243 (AVENTÍN, 1990:81). | 41.6790200,2.3908400 | 449298 | 4614318 | 1547 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64268-foto-08234-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64268-foto-08234-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64268-foto-08234-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64272 | Can Derrocada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-derrocada | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 80-81. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p. 213. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 75. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 70-73. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22. | XVII | Ús actual com a part de les instal·lacions d'una fàbrica de pinsos. | Masia pairal de grans dimensions, amb un ample barri i cossos afegits posteriorment, amb elements defensius. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga; en sobresurt una notable xemeneia octogonal. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una gran balconada. Les finestres són fetes amb carreus ben escairats, i conserven restes de l'antic esgrafiat que les emmarcava. A l'interior de la casa, en destaca un òcul gòtic, a l'alçada del primer pis, que il·lumina l'escala. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres. A tocar de la porta del barri hi ha una estança corresponent a una antiga capella dedicada a Santa Magdalena, del segle XVII. És una construcció de planta rectangular, coberta amb una volta rebaixada. El portal d'accés, ben treballat amb pedra i dintell pla, està decorat amb dues semicolumnes i uns esgrafiats amb la data 1662. A l'interior, abans de la Guerra Civil, hi havia hagut un altar amb un retaule amb pintura de l'escola sevillana i columnes salomòniques. A la capella també s'hi havia venerat a Sant Joan Batista, a Sant Benet i a la Verge del Roser. Segons informacions orals, la imatge de Sant Joan fou amagada a les golfes de la casa durant la Guerra Civil. Destaca també el tancat del barri amb un notable arc rebaixat del segle XVIII. Can Derrocada és una de les joies de l'arquitectura civil del Vallès. | 08234-28 | Veïnat del Pla. Av. De Sant Nonet, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La primera referència documental de can Derrocada és un pergamí de l'any 1220 (Arxiu Diocesà de Barcelona), en el qual s'esmenta que era propietat de Pere Roig (mansum meum de Esderrochada). Aquest document és la donació de Pere Roig d'un alou a l'església de Sant Pere. Els Roig van ser una de les famílies més influents de Vilamajor des de la segona meitat del segle XII i, durant segles, can Derrocada va ser un dels centres de poder de Vilamajor. Entre els membres de la família Roig hi va haver batlles i mossens, fet que demostra la seva posició i poder. | 41.6842700,2.3915100 | 449358 | 4614901 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64272-foto-08234-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64272-foto-08234-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 428.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||
| 64276 | Can Gol del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-del-bosc | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 77-78 i 85. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII-XVIII | Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud. El portal d'entrada és d'arc rebaixat de pedra. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra treballada; en destaquen les tres del pis superior, amb lleixa motllurada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades de color blanc. | 08234-32 | Veïnat dels Boscassos | El nom de can Gol, que prové de Guadall, es relaciona amb l'origen de can Gol del Bosc, can Gol de Vila-rasa i can Gol de la Torre. A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha diversos documents que en fan referència. L'any 1076 s'esmenta Guadallus, fill d'Ermetruit de Vila-rasa. L'any 1204 Ponç Guadall, amb Ermengol Roig, signa com a fiador en la venda per un any de la batllia de Vilamajor, a un personatge de nom Corneli. Deu de ser el mateix Ponç Guadall, que juntament amb diversos pagesos dels voltants de Sant Pere, signa com a testimoni en un encomanament de l'any 1213. I el mateix que l'any 1239, compra a Bernat Folquer un alou situat 'in parrochia Sancti Petri de Vilamaiore in loco nominato de Subirach'. La família Guadall, pagesos-senyors de gran importància en l'antiga societat feudal de Vilamajor, són els probables antecedents dels amos de les masies can Gol, Gual i Pungo. El primer document que fa referència explícita al mas de can Gol és de l'any 1262. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que aquests documents també podrien correspondre a can Gol o a can Pungol de Sant Antoni de Vilamajor (AVENTÍN, 1990:77-78). | 41.6885300,2.4028300 | 450303 | 4615367 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64276-foto-08234-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64276-foto-08234-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64279 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-2 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és d'arc apuntat de totxo, amb brancals de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, emmarcades amb llinda de totxo i brancals de pedra. La façana septentrional forma part de l'antiga muralla de la vila fortificada de Vilamajor. | 08234-35 | Nucli antic de La Força. C/ de Brugueres, 12, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6844900,2.3877400 | 449044 | 4614928 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64279-foto-08234-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64279-foto-08234-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64279-foto-08234-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64282 | Font del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cortes | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 29. HERRERO i BARÓ, H. (2013). 'La font del Cortès. La font més cabalosa de Vilamajor'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 21 (octubre 2013). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 25-29. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. PAGESPETIT i BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 86-89. | XVII | Es tracta d'una font ben arranjada, situada a uns 20 m a llevant del Cortès. L'aigua surt per un canaló de pedra, situat a un mur fet de pedres lligades amb morter, que forma part d'una estructura, utilitzada antigament com a fresquera d'aliments del Cortès. Cau a una pica rectangular, també de pedra, amb un sobreeixidor que vessa a un petit contenidor d'aigua rectangular, de totxo, que omplia l'antic safareig, actualment buit. El safareig és rectangular, fet de pedres lligades amb morter i arrebossat, amb lloses rentadores de pissarra. | 08234-38 | El Cortès | Antigament, quan s'esqueia l'aplec de Sant Elies, les 'autoritats i forces vives del poble' baixaven a dinar en aquest indret, mentre que la resta de vilamajorencs s'enfilaven a fer l'àpat a la font de les Planes del Cortès (HERRERO, 2013:25-29). | 41.7308100,2.3702100 | 447623 | 4620081 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64282-foto-08234-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64282-foto-08234-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64282-foto-08234-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234082. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64283 | Can Lipet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lipet | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVIII | Hi ha diversos elements que distorsionen la seva estètica. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal principal és d'arc rebaixat de totxo. Les finestres són rectangulars, de disposició irregular, també de totxo. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08234-39 | Veïnat de les Brugueres | 41.6912500,2.3782900 | 448263 | 4615684 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64283-foto-08234-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64283-foto-08234-39-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64285 | Can Llobera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobera-0 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 79 i 85. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 76. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). LLOBERA, R. i SERRA, Mª M. (2015) 'Els Llobera a la història de Vilamajor'. Quaderns de Vilamajor, 8. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. | XVIII | Masia formada per diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives al llarg del temps. El cos original consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc rebaixat adovellat. Les finestres antigues són de pedra, alguna amb lleixa motllurada. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08234-41 | Veïnat del Pla. C/ de can Llobera s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona) hi ha diversos documents que fan referència al mas: L'any 1085, el topònim de can Llobera apareix per primera vegada en un document 'in terminio de Lobera'. L'any 1220, Guillem de Llobera signa com testimoni en una escriptura. I el primer document que fa referència explícita del mas de can Liobera és una escriptura de l'any 1262, que esmenta dues peces de terra de Ponç Sunyer situades 'in plano infra mansum Guillelmi de Loparia et mansum Gol' (can Llobera i can Gol). L'any 1270, Ramon Llobera, probablement fill de Guillem, signa com a testimoni en una altra escriptura (AVENTÍN, 1990:79). | 41.6882700,2.3927800 | 449467 | 4615344 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64285-foto-08234-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64285-foto-08234-41-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Per tal de conèixer en profunditat la història de la família relacionada amb aquesta casa, cal consultar l'interessantíssim estudi històric realitzat per Ramon Llobera i Ma. Montserrat Serra, 'Els Llobera a la història de Vilamajor', publicat pel Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor (vegeu bibliografia).Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64287 | Can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-messeguer-0 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt amb grans dovelles. Les finestres són de composició simètrica, rectangulars, de pedra, amb lleixa motllurada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades de color blanc. Al costat de ponent, s'hi adossa un cos annex, de factura posterior, que també consta de planta baixa i planta pis. Hi ha un altre volum en planta baixa, que són les corts i el traster, i dos coberts més utilitzats com a garatge. | 08234-43 | Veïnat del Pla | 41.6798100,2.3935100 | 449521 | 4614405 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64287-foto-08234-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64287-foto-08234-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64287-foto-08234-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64288 | Can Met Bacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met-bacs | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVI | Can Met Bacs són les antigues corts de can Bacs, que foren reconvertides posteriorment en habitatge. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. En destaca l'antiga escala, que conserva el paviment i l'estructura originals. Les façanes són de pedra lligada amb morter, esquerdejades. A pocs metres al nord de la casa, hi ha unes antigues corts, amb sostres inclinats de bigues de fusta. Algunes parts d'aquest sostre han estat reformades amb ceràmica armada o bigues prefabricades de formigó. | 08234-44 | Veïnat de les Brugueres | 41.6803900,2.3800100 | 448398 | 4614477 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64288-foto-08234-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64288-foto-08234-44-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64290 | Can Mongol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mongol | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.64-65. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, i una planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La porta d'entrada, és de petites dimensions, d'arc de mig punt rebaixat. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra i totxo. Hi ha un antic rellotge de sol en molt mal estat de conservació, situat a tocar de la teulada. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada i pintat de color blanc. En destaca la petita era, situada al davant de la façana, pavimentada amb lloses de pissarra, que es troba reformada. | 08234-46 | Veïnat de Canyes | 41.7107700,2.3833600 | 448701 | 4617848 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64290-foto-08234-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64290-foto-08234-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234017.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64292 | Can Nadalet de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadalet-de-baix | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | Masia de plata rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és rectangular, i les finestres són també rectangulars i de disposició simètrica. Les façanes es troben arrebossades i pintades de color blanc. | 08234-48 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.7031700,2.4077400 | 450723 | 4616990 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64292-foto-08234-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64292-foto-08234-48-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234146.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64293 | Can Noguera Vell o de Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-vell-o-de-pages | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, de totxo. Les finestres són de disposició irregular, rectangulars, de pedra treballada; algunes amb lleixa motllurada. Hi ha els vestigis d'un antic escut al capdamunt de la façana sud. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic esquerdejat. La masia compta amb diversos cossos annexos corresponents a corts i trasters. | 08234-49 | Veïnat del Pla, disseminat | 41.6881700,2.3861200 | 448912 | 4615337 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64293-foto-08234-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64293-foto-08234-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64293-foto-08234-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64297 | Can Pau de Brugueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-de-brugueres | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Hi ha un portal d'entrada rectangular i un altre d'arc rebaixat de totxo. Les finestres són de composició asimètrica, rectangulars, de pedra treballada i protegides amb reixa. Les façanes són de pedra vista. | 08234-53 | Veïnat de les Brugueres | 41.6933800,2.3767000 | 448133 | 4615921 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64297-foto-08234-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64297-foto-08234-53-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64298 | Can Pau Filbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-filba | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 47-48. | XVIII | Masia de planta rectangular, de reduïdes dimensions, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt rebaixat, de pedra vermellosa. Les finestres són de disposició irregular, rectangulars, fetes també amb pedra vermellosa. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. En destaca l'antiga era enrajolada, situada davant de la façana principal. | 08234-54 | Veïnat de Canyes | La masia de can Pau Filbà fou construïda al segle XVIII, tal i com indica l'any 1781 inscrit al portal. La família Gras sempre ha estat la seva propietària. | 41.6995900,2.3833600 | 448692 | 4616607 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64298-foto-08234-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64298-foto-08234-54-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | També fou coneguda com a can Pere Auladell.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64301 | Can Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinos-0 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta sotacoberta. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició asimètrica. En destaca l'antic rellotge de sol situat sota el carener. | 08234-57 | Veïnat del Bruguer | 41.6769000,2.3702000 | 447578 | 4614095 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64301-foto-08234-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64301-foto-08234-57-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64302 | Can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planell | BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.120. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). Barcelona: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 75. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 77-78. | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és asimètrica, de teula ceràmica aràbiga, recolzada sobre un ràfec d'una filada de teules. El carener és perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb dovelles de gres vermelloses. Les finestres són de disposició irregular, de pedra; en destaquen les dues finestres situades al primer pis, amb llinda plana amb permòdols, una d'elles amb lleixa sobresortint. La façana de llevant presenta un contrafort important, de factura contemporània. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, esquerdejades, amb pedres cantoneres. A pocs metres a ponent de la casa, es conserven les restes de les antigues corts. Darrere la masia, hi ha un pou i una bassa amb safareig, que s'omple d'un raig d'aigua que ve canalitzada des de la font de Borrell. | 08234-58 | Veïnat de Canyes | 41.7152500,2.3859400 | 448919 | 4618344 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64302-foto-08234-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64302-foto-08234-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64302-foto-08234-58-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234022.El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64306 | Can Prat dels Boscassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-dels-boscassos | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 78-79. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII | Masia de planta rectangular amb tres crugies, que s'alcen en planta baixa i pis, i un pis més en la crugia central. La coberta és a dues aigües, amb teula àrab, perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra. Les finestres són de disposició simètrica, de pedra treballada. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats de color blanc, amb pedres cantoneres. | 08234-62 | Veïnat dels Boscassos. Plaça de l'Hostal, s/n (Urb. Can Vila), 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Can Prat era la masia de Pere Arnau de Prat, pagès que promet i signa en una curiosa escriptura de l'any 1240 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), estudiada per la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia). Arnau de Sant Lleïr, senyor directe de mas Prat i del mas Longaiola, complint el desig dels seus pares difunts, grava aquests masos amb tres quarteres de forment, a mesura de Granollers, que anualment hauran de satisfer a l'església de Sant Pere com a cens. El valor del cens s'aplicarà al manteniment d'una llàntia que nit i dia cremi davant l'altar de Sant Pere. Pere Arnau de Prat i Pere de Longaiola, per ells i pels seus descendents, prometen complir amb aquesta obligació, i signen com a testimonis els pagesos de can Canal, can Roig, can Sunyer, can Gol, can Clavell, can Riba, can Tona i can Mora (AVENTÍN, 1990:78-79). | 41.6776600,2.4119000 | 451050 | 4614155 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64306-foto-08234-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64306-foto-08234-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64306-foto-08234-62-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64308 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades-1 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 86. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2010). Catàleg de masies i cases rurals. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 56-57. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal d'entrada és d'arc rebaixat, amb llinda de fusta de teix. Les finestres són de disposició irregular, reformades en època contemporània. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. A la façana principal, hi ha una ampliació en planta baixa, construïda amb murs de maó, coberta amb plaques de fibrociment. La pallissa, es troba a pocs metres a tramuntana de la casa. En destaca l'amplia era de rajoles rogenques, de fang cuit. | 08234-64 | Veïnat de Canyes | Un document de l'any 1262 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona) esmenta a un Pere Pujades, que es pot relacionar amb aquesta masia (AVENTÍN, 1990:86). En el fogatge de l'any 1515 consta lo mas Pujada. | 41.6980800,2.3864700 | 448949 | 4616437 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64308-foto-08234-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64308-foto-08234-64-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64309 | Can Pau i can Quico Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-i-can-quico-ribalta | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 78. | XVIII | Presenta reformes contemporànies que alteren l'harmonia estètica de la casa. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Es troba dividida interiorment en dos habitatges independents (can Quico i can Pau). Els portals i les finestres són rectangulars, de disposició irregular, de totxo. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb restauracions posteriors de totxo. Té coberts annexos i ampliacions a la façana. | 08234-65 | Veïnat dels Boscassos | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), can Ribalta podria ser el mas d'Ermemir Ribalta, pagès que figura a la requesta de l'any 1057-65 (Arxiu Fidel Fita), i el mas de Guillem de Ribalta, que signa com a testimoni en un document de l'any 1239 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), corresponent a la compra de l'alou de Subirachs, feta per Ponç Guadall (Can Gol) a Bernat Folquer. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que aquests documents també podrien correspondre a la masia de can Ribalta de Sant Antoni de Vilamajor (AVENTÍN, 1990:78). | 41.6884800,2.4151200 | 451326 | 4615355 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64309-foto-08234-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64309-foto-08234-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64310 | Can Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ram | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII | Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i una pis. La coberta és a dues aigües, de teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda de fusta. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08234-66 | Urbanització can Ram | 41.6794200,2.4223900 | 451924 | 4614345 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64310-foto-08234-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64310-foto-08234-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64310-foto-08234-66-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64311 | Can Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramonet-1 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 74. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 84. | XVIII | Petita masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La porta és rectangular amb llinda plana. Les finestres són de disposició regular, amb llinda i lleixa de pedra, i brancals de totxo arrebossats. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, esquerdejats. Compta amb un volum adossat de parets de pedra sense arrebossar i teulada amb una sola vessant. | 08234-67 | Veïnat de Santa Susanna | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), un document de l'any 1214 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), que correspon a la venda d'una feixa propietat de Canovet del Casal de Baix 'in parrochia Sancte Susanne in loco vocitato ad Chodalet', que afronta per la banda de ponent amb una propietat de Bernat Ramon que, hipotèticament, podria ser pagès de can Ramonet o un antecessor seu. Al capbreu de Vilamajor de l'any 1736 consta com a propietari Josep Masmiquel de Viladrau. També apareix al padró de l'any 1868. L'any 1962 es va deshabitar, i actualment s'utilitza com a segona residència. | 41.7420700,2.3932000 | 449544 | 4621317 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64311-foto-08234-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64311-foto-08234-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64311-foto-08234-67-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234024. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64314 | Can Roca de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-de-santa-susanna | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 112-113. | XVIII | Petita masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal i les finestres són rectangulars, de pedra, de disposició irregular. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç; unes esquerdejades i pintades de color groc, i d'altres amb pedra vista. | 08234-70 | Veïnat de Santa Susanna | La primera referència documental de la masia és de l'any 1730, com a propietat d'Antoni Tarrés. Consta al padró municipal des de l'any 1860 i mai ha estat desocupada (SARRIÀ, 2008:112-113). | 41.7462700,2.3979300 | 449940 | 4621781 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64314-foto-08234-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64314-foto-08234-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234025.Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64318 | Can Santana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santana | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. A l'antiga façana se li adossa un cos, en planta baixa i coberta a una vessant, fruit d'unes obres de reforma i ampliació posteriors, en el decurs de les que també es va canviar l'accés principal a la façana de llevant. S'hi observa una finestra, a l'alçada de la planta pis, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç; unes parts arrebossades, i d'altres, esquerdejades. | 08234-74 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.6999800,2.4020700 | 450249 | 4616639 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64318-foto-08234-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64318-foto-08234-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 64319 | Can Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segarra-1 | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra. Les finestres són de disposició regular, també amb llinda de fusta i brancals de pedra. Hi ha un contrafort a l'angle sud de la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserva vestigis de l'antic esquerdejat. | 08234-75 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.7025000,2.3972900 | 449853 | 4616921 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64319-foto-08234-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64319-foto-08234-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64319-foto-08234-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||||
| 64321 | Can Son | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-son | GRAU, Ll.; HERRERO, H.; PLANAS, E. (2016) 'Vilamajor: ahir i avui'. Quaderns de Vilamajor, 9. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 112-113 | XVIII | Es tracta d'un conjunt d'habitatges adossats, dels que només conserven els seus antics valors patrimonials el central i el situat al costat de llevant. Antigament, estaven adossats a una antiga masia, actualment desapareguda, on es troba l'habitatge del costat de ponent. Les dues cases antigues són de planta quadrangular, i consten de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades de color groguenc. Algunes de les obertures conserven els brancals i llindes de pedra. | 08234-77 | Veïnat del Pla, disseminat | 'Segons Neus Puig, el 1753, Joan Clavell i Surell deixà en herència a la seva filla Maria un camp sota can Clavell perquè s'hi pogués fer una casa per viure-hi amb el seu marit, Pau Perera. Construïren la casa (1757) que s'anomenà Pau Perera. Amb el temps s'hi anaren construint, adossats, altres habitatges petits, creant un barri de cinc cases: can Pau Perera, cal Rei, cal Badell, can Janca i, la darrera, el 1888, can Lari (ja que el seu primer habitant es deia Hilari Albi). Quan esclatà la tercera guerra Carlina (1872-1876), les tropes entraven a les cases a buscar menjar i allò que creguessin oportú endur-se. Per evitar visites poc desitjades can Pau Perera sempre tenia les portes i les finestres tancades, tant de dia com de nit, fet que va provocar que els veïns la bategessin amb el malnom de 'can Son' (el nom s'oficialitzà el 1887). Can Son absorbí cal Rei, cal Badell i can Janca, i construí al davant can Son nou, els quals conviuen encara amb can Lari' (GRAU, 2016:112-113). | 41.6782200,2.3898900 | 449218 | 4614230 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64321-foto-08234-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64321-foto-08234-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64321-foto-08234-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64322 | Can Sota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sota | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La porta principal és d'arc de mig punt, descentrada respecte al carener. Les obertures són de disposició irregular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d' obra vista. | 08234-78 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.7083300,2.3981100 | 449926 | 4617568 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64322-foto-08234-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64322-foto-08234-78-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||||
| 64324 | Can Suquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suquet | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a llevant. El portal d'entrada és d'arc rebaixat adovellat de totxo i pedra. Sobre la porta hi ha una finestra de pedra amb lleixa emmotllurada. Les façanes són repicades, amb pedra vista. | 08234-80 | Nucli antic de La Força. Plaça Església, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6837300,2.3880700 | 449071 | 4614843 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64324-foto-08234-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64324-foto-08234-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64324-foto-08234-80-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64326 | Can Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-0 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII-XVIII | Masia de planta clàssica de tres crugies, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants amb teula ceràmica aràbiga. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra rogenca. Les finestres són de disposició simètrica, amb llinda i brancals de pedra i lleixa emmotllurada. El parament és de paredat comú arrebossat, i pedres cantoneres. | 08234-82 | Veïnat del Pla | 41.6829700,2.3903300 | 449259 | 4614757 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64326-foto-08234-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64326-foto-08234-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64326-foto-08234-82-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64327 | Can Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tona-0 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 77-78. | XVII | Masia amb barri tancat, que consta de diversos cossos annexos, fruit de les diferents etapes constructives al llarg del temps. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra treballada. Hi ha un balcó, a l'alçada del primer pis, centrat sobre el portal. Les façanes són de pedra vista, fruit de les últimes obres de reforma de la casa. | 08234-83 | Veïnat dels Boscassos | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), el nom Tona possiblement deriva del cognom Letona (Lledó), recollit a diversos documents del segle XIII de l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona). Bernat de Letona o Lledó, en qualitat de batlle i procurador de la Candela de Santa Maria, institució de l'església de Sant Pere, l'any 1235 va establir en emfiteusi a Guillem de Riba en unes terres del pla de Riba (can Riba). Bernat de Letona o Lledó signa com a testimoni en un document de l'any 1239, corresponent a la compra de l'alou de Subirachs, feta per Ponç Guadall (Can Gol) a Bernat Folquer. Descendent seu devia ser Arnau Guillem de Letona o Lledó, esmentat en un document de l'any 1292, referent a l'establiment de dues feixes de terra situades al Mal Consell i al pla de Riba, sobre el mas de Llinars (AVENTÍN, 1990:77-78). | 41.6821900,2.4027800 | 450294 | 4614663 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64327-foto-08234-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64327-foto-08234-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64330 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-3 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 76. BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p.111 i 132. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 76. SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). 'Les Masies: el veïnat de Canyes'. Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 54-55. | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La seva fisonomia actual és diferent de l'original, fruit d'unes obres de reforma de la casa, a la dècada dels anys noranta del segle passat. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc rebaixat, amb grans dovelles a la seva part superior, amb l'any '1610' inscrit. Les obertures són de disposició regular, rectangulars, de pedra treballada. Una de les finestres té l'any '1783' inscrit a la llinda. Les façanes són de pedra vista, amb pedres cantoneres. | 08234-86 | Veïnat de Canyes | Can Vidal del Puig, molt probablement, va pertànyer a la família de Bernat Vidal que surt esmentat en un document de l'any 1236 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona) el qual, juntament amb la seva dona Guillema, va vendre a l'església de Sant Pere un alou situat en aquesta zona (AVENTÍN, 1990:76). Es troba en el fogatge de l'any 1515 com a lo mas Vidal dez Puiz. Segons la tradició oral, antigament a can Vidal hi vivia una comunitat de monjos que tenien cura dels vianants que anaven a la muntanya. | 41.6979900,2.3867100 | 448969 | 4616427 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64330-foto-08234-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64330-foto-08234-86-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | -A l'era de can Vidal hi havia la capella de Sant Josep del Puig. Malauradament, durant les obres de rehabilitació de la masia, pels volts dels anys noranta del segle XX, els seus propietaris van enderrocar la capella, per tal de desviar l'antic camí i fer-lo passar per el lloc on es trobava el temple. Era una petita construcció de planta rectangular, que es trobava envoltada per quatre xiprers. La coberta era a dues aigües i tenia un petit campanar d'espadanya. El portal d'entrada era d'obra vista amb maons de cantell formant un arc rebaixat, i les façanes eren de pedra. Al seu interior, hi havia un altar amb una imatge de Sant Josep en terra cuita al centre, i un quadre a cada costat; a dalt hi havia una imatge de la Mare de Déu del Roser amb altres quadrets, un per banda (GALLARDO 1938:76).Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64331 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-1 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVII-XVIII | Es tracta d'un edifici construït sobre les restes d'una antiga torre de defensa del recinte fortificat de la Força. La torre defensava el portal oest, situat al carrer de Brugueres, anomenat així perquè comunicava amb aquest veïnat. L'estructura original és de planta quadrada, i consta de planta baixa i pis. L'edificació actual és una reconstrucció del segle XVII i XVIII sobre les restes de la torre de defensa i conserva carreus rogencs provinents de l'antic nucli fortificat. La façana que dona al carrer de Brugueres té una placa feta amb rajoles on hi ha escrita informació bàsica del poble, ja que era una de les entrades principals de la Força. | 08234-87 | Nucli antic de La Força. Passatge de can Parera de Canyes, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | El portal de la parròquia de Vilamajor es troba citat per primer cop en un document de l'any 1595 ('in loco vulgo dicto lo portal del mur dicta parroquia ville maioris'). La casa de can Vila havia estat l'antiga casa consistorial, on l'ajuntament tenia la seva seu abans que es traslladés a la casa de la Jardinera, al camp de la Riera. | 41.6844100,2.3874900 | 449023 | 4614919 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64331-foto-08234-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64331-foto-08234-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64331-foto-08234-87-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | ||||||||
| 64332 | Restes estructures sobre el camp Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-estructures-sobre-el-camp-rodo | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta dels vestigis d'una estructura, situada al nord del Cortès, sobre el camp Rodó, per sobre de la pista. Es documenten diversos murs, fets de pedres lligades amb morter de calç i una petita construcció de totxo, que sembla estar relacionada amb l'aprofitament de l'aigua. Just a tocar del marge del camí, es conserva un mur d'uns 6 m de llargada per uns 2 m d'alçada. El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva funcionalitat i cronologia. | 08234-88 | El Cortès | 41.7320300,2.3694100 | 447557 | 4620217 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64332-foto-08234-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64332-foto-08234-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per Josep Illa. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 | |||||||||
| 64333 | Can Xandela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xandela | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, rectangulars, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08234-89 | Veïnat del Bruguer | 41.6797400,2.3697100 | 447540 | 4614411 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64333-foto-08234-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64333-foto-08234-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Global Arquitectes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 119,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/