Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
64247 | Ca la Laia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-laia | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda de fusta i bracals de totxo. Les finestres són de disposició simètrica, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana principal és de pedra vista. Té dues ampliacions, una d'elles amb arcs i arrebossada, l'altra manté la pedra vista. | 08234-3 | Veïnat del Pla | 41.6816500,2.3896000 | 449197 | 4614611 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64247-foto-08234-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64247-foto-08234-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64247-foto-08234-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
64251 | Cal Ferrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-de-dalt | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a llevant. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, i presenta una reforma posterior que consisteix en un retall a les dovelles per tal de encabir-hi una porta rectangular. La façana de ponent forma part de l'antiga muralla de la vila fortificada de Vilamajor. | 08234-7 | Nucli antic de La Força. Passeig de l'Església, 10, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6840600,2.3878100 | 449050 | 4614880 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64251-foto-08234-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64251-foto-08234-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64251-foto-08234-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64252 | Cal Gorro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gorro | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars i de disposició simètrica. La façana septentrional forma part de la muralla de l'antiga vila fortificada de Vilamajor. | 08234-8 | Nucli antic de La Força. C/ de Brugueres, nº 6, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6844100,2.3879800 | 449064 | 4614919 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64252-foto-08234-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64252-foto-08234-8-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64253 | Font de can Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-parroquia | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 62-63. | XX | Font situada als camps de conreu de can Parròquia, al sud de la casa, a tocar del torrent. La font està enclotada dins d'una estructura, construïda amb totxana i ciment, i hi raja un filet diminut d'aigua, que cau a una petita pica rectangular. En aquest punt més baix respecte al nivell del pla, s'hi baixa a través d'una escala de set graons. | 08234-9 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.7060900,2.4015600 | 450211 | 4617318 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64253-foto-08234-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64253-foto-08234-9-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64254 | Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-menut | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat, i dues finestres emmarcades amb carreus de pedra i lleixa motllurada. La façana meridional i occidental formen part de l'antiga muralla del recinte fortificat de Vilamajor. La façana és repicada, amb pedra vista. | 08234-10 | Nucli antic de La Força. C/ de l'Església, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6838700,2.3879100 | 449058 | 4614859 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64254-foto-08234-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64254-foto-08234-10-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64268 | Can Clavell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clavell | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 81. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta primera i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El cos principal presenta una reforma, de factura contemporània, per tal de donar-li més alçada i desviar el carener, fet que origina el descentrament del portal respecte al carener. El portal d'accés és d'arc de mig punt, amb grans dovelles de pedra. Les finestres són de disposició bastant regular, amb brancals, llinda i lleixa de pedra. Al sector de ponent s'hi adossa un cos, construït posteriorment, corresponents a corts i magatzem. La factura de les façanes és de pedra lligada amb morter de calç, i arrebossat. En destaquen el pou, situat al davant de la casa, la premsa i l'era de rajols. | 08234-24 | Veïnat del Pla | A l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona), hi ha diversos documents que fan referència al nom Clavell. Un testimoni anomenat Clavell o Clavell de Serra, signa en documents de l'any 1213,1215 i 1219, i Arnau de Clavell signa en documents de l'any 1239, 1240 i 1243 (AVENTÍN, 1990:81). | 41.6790200,2.3908400 | 449298 | 4614318 | 1547 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64268-foto-08234-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64268-foto-08234-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64268-foto-08234-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
64271 | Lledoners de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-planell | Conjunt format per sis lledoners centenaris (celtis australis) de característiques similars, que destaquen per la seves grans dimensions. Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. Són arbres monumentals. | 08234-27 | Can Planell | Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. | 41.7150300,2.3860300 | 448926 | 4618319 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
64273 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-3 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVIII-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars i de disposició regular. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades. | 08234-29 | Veïnat del Pla. C/ dels Lledoners, 1, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Durant els anys vuitanta del segle XX, va ser utilitzada com a casa de colònies de l'escola Mowgli de Barcelona. | 41.6847700,2.3890300 | 449152 | 4614958 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64273-foto-08234-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64273-foto-08234-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64273-foto-08234-29-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
64279 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-2 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). | XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és d'arc apuntat de totxo, amb brancals de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, emmarcades amb llinda de totxo i brancals de pedra. La façana septentrional forma part de l'antiga muralla de la vila fortificada de Vilamajor. | 08234-35 | Nucli antic de La Força. C/ de Brugueres, 12, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6844900,2.3877400 | 449044 | 4614928 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64279-foto-08234-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64279-foto-08234-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64279-foto-08234-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64281 | Alzina del porxo del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-porxo-del-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a tocar de l'era i porxo del Cortès. El seu gran tronc neix d'un marge i creix inclinat. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. | 08234-37 | El Cortès | 41.7309300,2.3688900 | 447513 | 4620095 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64281-foto-08234-37-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
64287 | Can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-messeguer-0 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt amb grans dovelles. Les finestres són de composició simètrica, rectangulars, de pedra, amb lleixa motllurada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades de color blanc. Al costat de ponent, s'hi adossa un cos annex, de factura posterior, que també consta de planta baixa i planta pis. Hi ha un altre volum en planta baixa, que són les corts i el traster, i dos coberts més utilitzats com a garatge. | 08234-43 | Veïnat del Pla | 41.6798100,2.3935100 | 449521 | 4614405 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64287-foto-08234-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64287-foto-08234-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64287-foto-08234-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64299 | Can Pau Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-nadal | XVI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. En destaca el portal rectangular, amb llinda i brancals de pedra treballada, i una finestra sobre el portal, també de pedra treballada. La casa presenta cossos annexos, de factura contemporània, formant un conjunt. L'edifici original manté alguns murs de pedra lligada amb morter, però la resta de construccions són d'obra de fàbrica. | 08234-55 | Veïnat del Pla, disseminat. | 41.6895200,2.3901300 | 449247 | 4615485 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64299-foto-08234-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64299-foto-08234-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
64303 | Alzines de la font del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-del-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzines (Quercus ilex) bessones, situades a uns 20 m a llevant del Cortès, a tocar de la font homònima. El tronc d'una de les alzines neix del mur de pedra de la font. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleixes una alçada considerable. Són arbres monumentals. | 08234-59 | El Cortès | 41.7307900,2.3702600 | 447627 | 4620078 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
64304 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-4 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. SAGRERA BASSA, T. (2009) Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 53. | XX | Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal, que es troba orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt. Les finestres són rectangulars i de disposició simètrica. En destaquen els detalls de fàbrica de ceràmica al jardí i les baranes i entrades a la finca, de pedra i maó. | 08234-60 | Avda. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Can Planes fou construïda a principis del segle XX, i va ser utilitzada com a internat per a nenes durant uns anys. | 41.6830700,2.3875900 | 449031 | 4614770 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64304-foto-08234-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64304-foto-08234-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
64309 | Can Pau i can Quico Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-i-can-quico-ribalta | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 78. | XVIII | Presenta reformes contemporànies que alteren l'harmonia estètica de la casa. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Es troba dividida interiorment en dos habitatges independents (can Quico i can Pau). Els portals i les finestres són rectangulars, de disposició irregular, de totxo. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb restauracions posteriors de totxo. Té coberts annexos i ampliacions a la façana. | 08234-65 | Veïnat dels Boscassos | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), can Ribalta podria ser el mas d'Ermemir Ribalta, pagès que figura a la requesta de l'any 1057-65 (Arxiu Fidel Fita), i el mas de Guillem de Ribalta, que signa com a testimoni en un document de l'any 1239 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), corresponent a la compra de l'alou de Subirachs, feta per Ponç Guadall (Can Gol) a Bernat Folquer. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que aquests documents també podrien correspondre a la masia de can Ribalta de Sant Antoni de Vilamajor (AVENTÍN, 1990:78). | 41.6884800,2.4151200 | 451326 | 4615355 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64309-foto-08234-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64309-foto-08234-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
64310 | Can Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ram | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XVII | Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i una pis. La coberta és a dues aigües, de teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda de fusta. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08234-66 | Urbanització can Ram | 41.6794200,2.4223900 | 451924 | 4614345 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64310-foto-08234-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64310-foto-08234-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64310-foto-08234-66-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64313 | Can Ribetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribetes | XVII | La façana presenta una reforma contemporània que li ha provocat la pèrdua de tots els seus valors antics. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana són de pedres lligades amb morter de calç, arrebossats, i presenta una reforma contemporània que li ha provocat la pèrdua de tots els seus valors antics. Hi ha coberts annexos als laterals de la casa, un d'ells, el que toca al costat de llevant, en estat ruïnós. | 08234-69 | Veïnat del Bruguer | 41.6789100,2.3677700 | 447378 | 4614320 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64313-foto-08234-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64313-foto-08234-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64315 | Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-5 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars i de disposició simètrica. Es tracta d'una antiga casa d'origen medieval, que fou completament reformada a principis del segle XX. La façana de ponent forma part de l'antiga muralla de la vila fortificada de Vilamajor. | 08234-71 | Nucli antic de La Força. Passeig de l'Església, 6, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6840600,2.3876000 | 449032 | 4614880 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64315-foto-08234-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64315-foto-08234-71-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64318 | Can Santana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santana | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. A l'antiga façana se li adossa un cos, en planta baixa i coberta a una vessant, fruit d'unes obres de reforma i ampliació posteriors, en el decurs de les que també es va canviar l'accés principal a la façana de llevant. S'hi observa una finestra, a l'alçada de la planta pis, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç; unes parts arrebossades, i d'altres, esquerdejades. | 08234-74 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.6999800,2.4020700 | 450249 | 4616639 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64318-foto-08234-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64318-foto-08234-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
64319 | Can Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segarra-1 | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra. Les finestres són de disposició regular, també amb llinda de fusta i brancals de pedra. Hi ha un contrafort a l'angle sud de la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserva vestigis de l'antic esquerdejat. | 08234-75 | Veïnat del Sot de l'Om | 41.7025000,2.3972900 | 449853 | 4616921 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64319-foto-08234-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64319-foto-08234-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64319-foto-08234-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
64321 | Can Son | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-son | GRAU, Ll.; HERRERO, H.; PLANAS, E. (2016) 'Vilamajor: ahir i avui'. Quaderns de Vilamajor, 9. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 112-113 | XVIII | Es tracta d'un conjunt d'habitatges adossats, dels que només conserven els seus antics valors patrimonials el central i el situat al costat de llevant. Antigament, estaven adossats a una antiga masia, actualment desapareguda, on es troba l'habitatge del costat de ponent. Les dues cases antigues són de planta quadrangular, i consten de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades de color groguenc. Algunes de les obertures conserven els brancals i llindes de pedra. | 08234-77 | Veïnat del Pla, disseminat | 'Segons Neus Puig, el 1753, Joan Clavell i Surell deixà en herència a la seva filla Maria un camp sota can Clavell perquè s'hi pogués fer una casa per viure-hi amb el seu marit, Pau Perera. Construïren la casa (1757) que s'anomenà Pau Perera. Amb el temps s'hi anaren construint, adossats, altres habitatges petits, creant un barri de cinc cases: can Pau Perera, cal Rei, cal Badell, can Janca i, la darrera, el 1888, can Lari (ja que el seu primer habitant es deia Hilari Albi). Quan esclatà la tercera guerra Carlina (1872-1876), les tropes entraven a les cases a buscar menjar i allò que creguessin oportú endur-se. Per evitar visites poc desitjades can Pau Perera sempre tenia les portes i les finestres tancades, tant de dia com de nit, fet que va provocar que els veïns la bategessin amb el malnom de 'can Son' (el nom s'oficialitzà el 1887). Can Son absorbí cal Rei, cal Badell i can Janca, i construí al davant can Son nou, els quals conviuen encara amb can Lari' (GRAU, 2016:112-113). | 41.6782200,2.3898900 | 449218 | 4614230 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64321-foto-08234-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64321-foto-08234-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64321-foto-08234-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
64327 | Can Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tona-0 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 77-78. | XVII | Masia amb barri tancat, que consta de diversos cossos annexos, fruit de les diferents etapes constructives al llarg del temps. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són de disposició simètrica, rectangulars, de pedra treballada. Hi ha un balcó, a l'alçada del primer pis, centrat sobre el portal. Les façanes són de pedra vista, fruit de les últimes obres de reforma de la casa. | 08234-83 | Veïnat dels Boscassos | Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), el nom Tona possiblement deriva del cognom Letona (Lledó), recollit a diversos documents del segle XIII de l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor (Arxiu Diocesà de Barcelona). Bernat de Letona o Lledó, en qualitat de batlle i procurador de la Candela de Santa Maria, institució de l'església de Sant Pere, l'any 1235 va establir en emfiteusi a Guillem de Riba en unes terres del pla de Riba (can Riba). Bernat de Letona o Lledó signa com a testimoni en un document de l'any 1239, corresponent a la compra de l'alou de Subirachs, feta per Ponç Guadall (Can Gol) a Bernat Folquer. Descendent seu devia ser Arnau Guillem de Letona o Lledó, esmentat en un document de l'any 1292, referent a l'establiment de dues feixes de terra situades al Mal Consell i al pla de Riba, sobre el mas de Llinars (AVENTÍN, 1990:77-78). | 41.6821900,2.4027800 | 450294 | 4614663 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64327-foto-08234-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64327-foto-08234-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
64338 | Murs de pedra seca de can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-perera-de-canyes | XVIII-XX | Hi ha despreniments d'algunes pedres dels murs. | Es tracta de diversos murs de pedra seca, situats al veïnat de Canyes, al marge de llevant del camí que es pren a l'inici de la plantació de palmeres, a uns 150 m. Aquests murs formen petites feixes de terres, antigament conreades. | 08234-94 | Veïnat de Canyes | Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders, plenament adaptats als sòls i al clima. Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). | 41.7065900,2.3856900 | 448891 | 4617382 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64338-foto-08234-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64338-foto-08234-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
64344 | La Jardinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-jardinera | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. És d'estil noucentista. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color blanc. En destaquen els motius decoratius florals, similars als de les cases que formen el conjunt noucentista de Miquel Cortès. | 08234-100 | Nucli antic de La Força. C/ de la Dàlia, 2, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. La Jardinera, entre els anys 1940 i 1970, albergà l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6841800,2.3889700 | 449146 | 4614892 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64344-foto-08234-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64344-foto-08234-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64344-foto-08234-100-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
64347 | Campanes de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>GARCIA i BURDOY, J.Mª (2003). 'Campanes i campaners de Sant Pere de Vilamajor'. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 64-75. HERRERO i BARÓ, H. (2013). Informe: Atorgament de l'honor de fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor a l'il·lustre senyor Pompeu Fabra i Poch. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 130. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 32-33.</p> | XVIII-XX | <p>El campanar de l'església de Sant Pere de Vilamajor, la Torre Roja, té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents: La Gran: - Nota fonamental: mi bemoll. - Any: 1776. - Pes orientatiu: 1000 kg. - Alçada: 120 cm. - Diàmetre: 120 cm. - Llargada de batall: 96 cm. - Diàmetre de batall: 11 cm. - Situació a la torre: façana nord de la planta superior. L'Anna: - Nota fonamental: la bemoll. - Any: 1988. - Pes orientatiu: 520 kg. - Alçada: 96 cm. - Diàmetre: 91 cm. - Llargada de batall: 92 cm. - Diàmetre de batall: 9,5 cm. - Situació a la torre: façana sud de la planta superior. La Laia: - Nota fonamental: la. - Any: 1988. - Pes orientatiu: 330 kg. - Alçada: 80 cm. - Diàmetre: 82 cm. - Llargada de batall: 66 cm. - Diàmetre de batall: 9,5 cm. - Situació a la torre: façana est de la planta superior. La Maria: - Nota fonamental: Do. - Any: 1988. - Pes orientatiu: 180 kg. - Alçada: 68 cm. - Diàmetre: 68 cm. - Llargada de batall: 55 cm. - Diàmetre de batall: 7 cm. - Situació a la torre: façana est de la planta superior.</p> | 08234-103 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>El 20 de juliol de l'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari de Granollers, del bàndol republicà, van espoliar i cremar l'església de Sant Pere de Vilamajor. Tanmateix, van obligar al campaner Joan Sauqué a fer caure les dues campanes mitjanes (la de les oracions i la dels difunts), per a endur-se-les i fondre-les com a material de guerra. Gràcies a la intervenció de Pompeu Fabra, que en aquesta època es trobava a can Cortès, es van salvar la campana gran i la petita, al convèncer a aquests exaltats antireligiosos de deixar-les com a rellotge, ja que aquests tocs no tenien dimensió religiosa. L'any 1988 van ser beneïdes les noves campanes del cos superior del cloquer: l'Anna, la Laia i la Maria, que es van construir a Olot, a la Foneria Barberí, i van ser finançades per l'Ajuntament i la Caixa Laietana El toc inaugural el va fer el darrer campaner, en Josep Sauqué. L'Ajuntament va sufragar la nova il·luminació del campanar i el nou mecanisme electrònic del rellotge per al repic de campanes. La campana Petita o la Marieta es troba actualment exposada a la Mongia.</p> | 41.6840200,2.3881900 | 449081 | 4614875 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64347-foto-08234-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64347-foto-08234-103-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
64348 | La Roureda, casa del mecànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-casa-del-mecanic | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord. Hi ha una petita porta rectangular i una més gran d'arc rebaixat, de totxo. Les finestres són de disposició simètrica, rectangulars, amb motius decoratius de totxo i de rajols ceràmics. Les façanes són de fàbrica de maó, arrebossades i pintades de color rosa, decorades també amb sanefes de rajols ceràmics. | 08234-104 | Veïnat del Bruguer | Aquest edifici de l'any 1920 és un exemple de l'arquitectura senyorial de principis del segle XX. La seva construcció es relaciona amb l'època de prosperitat del negoci d'embotellament d'aigua de cal Bord (La Roureda). | 41.6780300,2.3727700 | 447793 | 4614219 | 1920 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64348-foto-08234-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64348-foto-08234-104-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
64353 | Mas Forts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-forts | XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda plana de pedra i brancals de totxo. Les finestres són de disposició irregular, rectangulars, de pedra treballada. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, esquerdejats. Al costat de llevant se li adossa un mur i un cos annex, deixant un petit espai. Hi ha un petit cobert a pocs metres de la façana. | 08234-109 | Veïnat de Santa Susanna. Urbanització Refugis del Montseny | 41.7169900,2.4022000 | 450273 | 4618527 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64353-foto-08234-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64353-foto-08234-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64353-foto-08234-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
64363 | Alzina Rodona de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-rodona-de-sant-elies | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada a tocar del marge de llevant de la pista de Sant Elies, uns 400 m abans de l'ermita. Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida. És un arbre monumental. | 08234-119 | Sant Elies | 41.7280700,2.3825700 | 448649 | 4619769 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64363-foto-08234-119-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
64374 | Can Peirana i can Xicaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peirana-i-can-xicaina | HERRERO i BARÓ, H. (2012). 'El Sot de L'Om: on neix la Vall Serena'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 10, (octubre 2012). Cardedeu: Banchs de Comunicació, p. 30-33. | XVIII | En estat ruïnós. | Masia en ruïnes, situada a Terra Blanca, a l'inici del camí de la Serra Llarga. Era un edifici de planta quadrada, de dues crugies i dues plantes. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç. | 08234-130 | Veïnat del Sot de l'Om | Can Pairana i can Xicaina és una antiga masia on hi vivien dues famílies diferents, cada una en una de les dues crugies de la mateixa casa. | 41.7102500,2.3884300 | 449122 | 4617787 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64374-foto-08234-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64374-foto-08234-130-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
64384 | Can Miquel Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor | XX | Edifici recentment restaurat. | Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta es troba coronada per un terrat. És un habitatge d'estil noucentista. La façana principal es troba orientada a ponent, a la plaça de l'Església. Els murs són de totxo lligat amb ciment, arrebossats i pintats de color groguenc. L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal rectangular. Els pis superior presenta un balcó amb barana de forja, i una finestra rectangular a banda i banda. | 08234-140 | Nucli antic de La Força. Plaça de l'Església, 4, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. | 41.6841600,2.3885200 | 449109 | 4614890 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64384-foto-08234-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64384-foto-08234-140-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
64392 | Font del Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-corral | XX | Actualment no raja. | La font del Corral es troba a uns 150 m a ponent del Corral d'en Parera, a la vora del camí. Es tracta d'una font arranjada, que es troba emmarcada en un petit mur, fet de pedres de procedència local lligades amb morter de calç. Presenta un broc metàl·lic, pel que rajava aigua i queia cap a una pica, de forma rectangular, a nivell del sòl. | 08234-148 | Corral d'en Parera | 41.7148000,2.3709200 | 447669 | 4618303 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64392-foto-08234-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64392-foto-08234-148-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64393 | Fons fotogràfic del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-destudis-de-sant-pere-de-vilamajor | XX-XXI | El Fons fotogràfic del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor conté un gran nombre de fotografies del municipi. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, vistes generals de la població i paisatges. Es tracta d'un recull de còpies de les fotografies del terme que es troben a diferents arxius fotogràfics i a les diferents publicacions del Centre d'Estudis, i postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. | 08234-149 | La Mongia, Punt d'Informació. C/ de l'Església, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6839500,2.3878700 | 449055 | 4614868 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
64394 | Gegants, gegantó i capgrossos de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-geganto-i-capgrossos-de-sant-pere | COLLA GEGANTERA LA FORÇA DE VILAMAJOR: http://webs.gegants.cat/vilamajor/ LAGLERA, A. [et al.] (1998). Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental, p. 213-217. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 38-39. | XX | Es tracta dels gegants Alfons i Loreto, el gegantó Quico del Montseny i els capgrossos Joan i Pere. El gegant Alfons representa el comte-rei Alfons I de Catalunya i II d'Aragó, dit el Cast o el Trobador. Fou construït l'any 1989 per Josep Rosàs, pesa 41 kg i fa 3,4 m d'alçada. És fet amb cavallet de ferro i cos de fibra de vidre. Duu un vestit de vellut grana, capa de vellut negre amb detalls brodats, i com a accessoris, una corona, la clau de Sant Pere, un cinturó i una espasa. La geganta Loreto representa a la dida de l'infant Alfons I, filla de la masia de can Clavell de Vilamajor. Fou construïda l'any 1989 per Josep Rosàs, pesa 34 kg i fa 3,3 m d'alçada. És feta amb cavallet de ferro i cos de fibra de vidre. Duu una jaqueta curta de vellut negre amb ribets i faldilla verda amb farbalans, i com a accessoris un barret cofat de roba blanc trencat propi de les dames medievals, ram de flors i mocador brodat. El gegantó Quico representa a un popular rodamón del Montseny, en Francesc Ribas Planas. Hi ha dues còpies, un gegantó i un nan. Fou construït l'any 1991 per David Ventura i Neus Hosta, pesa 21 kg i fa 2,25 m d'alçada. És fet amb cavallet de fusta i cos de fibra de vidre. Duu una faldilla de pana marró, un bastó de fusta, i un cigar de cartró. Els capgrossos Pere i Joan foren construïts l'any 1991 per David Ventura i Neus Hosta. Són de cartró pedra. En Pere representa el rei Pere III el Cerimoniós i en Joan el rei Joan I el Caçador. | 08234-150 | El Sindicat. Avinguda Sant Nonet, 24, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | El mes de gener de l'any 1987 es va constituir un grup anomenat La Força per a organitzar actes culturals al municipi. A partir d'aquesta entitat es va decidir fer uns gegants pel poble. El seu constructor va ser el senyor Josep Rosàs, veí de Sant Antoni de Vilamajor, amb la col·laboració del jovent del municipi. El vestuari va ser realitzat per un grup de dones del poble i uns anys més tard, reformat per la modista Teresa Bassa. Durant dos anys es va estar treballant en la seva construcció. I el dia 17 de juny, durant els actes de la Festa Major de 1989, els gegants de Sant Pere, l'Alfons I el Cast, i la Loreto, la seva dida, van ser batejats des del balcó de l'ajuntament. Així és com va néixer la Colla de Geganters i Grallers La Força de Sant Pere de Vilamajor, que és la propietària d'aquests singulars personatges de Vilamajor. L'any 1991 es van batejar els capgrossos: en Pere, en Jaume i en Quico. Més tard, l'any 2004 es va dur a terme una restauració dels gegants per part de Ramon Aumedes (taller Sarandaca). | 41.6839000,2.3896800 | 449205 | 4614861 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64394-foto-08234-150-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
64395 | Àngel Caigut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-caigut | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | L'Àngel Caigut és una escultura situada a la façana de llevant de l'església de Sant Pere. Es tracta de la representació d'un àngel, fet de ferro i pedra, que simbolitza i recorda el lloc on es troba el cementiri vell. És obra de l'artista sud-africà Mark Neff, realitzada l'any 1996. | 08234-151 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6841300,2.3882600 | 449087 | 4614887 | 1996 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mark Neff | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64404 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-2 | <p>LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.</p> | XVII-XX | <p>La pica baptismal es troba al baptisteri de l'església de Sant Pere. És del segle XVII, d'estil gòtic, feta amb pedra treballada. Està decorada amb una peça de ceràmica, de factura contemporània, realitzada per Glòria Auleda.</p> | 08234-160 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria.</p> | 41.6840600,2.3880200 | 449067 | 4614880 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64404-foto-08234-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64404-foto-08234-160-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Glòria Auleda (decoració ceràmica) | 98|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
64405 | Terra de la capella fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terra-de-la-capella-fonda | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | El terra de la capella fonda de l'església de Sant Pere de Vilamajor, és una obra artística del ceramista Albert Cubells. Està realitzat amb rajols de fang cuit, i representa els signes del zodíac, algunes xifres i una serp. | 08234-161 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6842200,2.3881800 | 449081 | 4614897 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64405-foto-08234-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64405-foto-08234-161-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Albert Cubells | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
64412 | Mural 'Llums i tenebres' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-llums-i-tenebres | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | El mural titulat 'Llums i tenebres', situat a les parets de l'escala que puja al cor de l'església de Sant Pere de Vilamajor, és obra de l'artista de Zimbabwe Olga Thomassa. | 08234-168 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6841000,2.3881700 | 449080 | 4614884 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64412-foto-08234-168-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Olga Thomassa | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
64414 | Vitralls contemporanis de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-contemporanis-de-lesglesia-de-sant-pere | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | Els vitralls contemporanis de l'església de Sant Pere de Vilamajor, anomenats 'He mirat aquesta terra' i 'Buscant el Sol en la Creu', són obra de l'artista mexicana Rossana Tlanesi. Un d'ells es troba a la sagristia i l'altre al cor. 'Buscant el sol en la creu' és un homenatge de l'artista a Catalunya, representada pels solcs vermells i grocs, i Vilamajor, representat per l'església i el campanar. | 08234-170 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6843000,2.3881500 | 449078 | 4614906 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64414-foto-08234-170-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Rossana Tlanesi | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
64417 | Sender del Pi Novell (PR-C 139) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-pi-novell-pr-c-139 | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2011) Sender del Pi Novell: de Vilamajor al Pla de la Calma (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor. FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya): www.feec.cat | XX | El Sender del Pi Novell (PR-C 139) és un sender de petit recorregut, que connecta Vilamajor amb el massís del Montseny. Té una distància de 18,319 km, amb un desnivell de 1.062 metres i una durada aproximada de 6 hores i 30 minuts. La seva dificultat està catalogada com a mitjana. El seu inici es troba a sant Antoni de Vilamajor, des del sender de gran recorregut GR-97. Travessa tot el terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, i entra al Parc Natural del Montseny, connectant amb el GR-5 al Pla de la Calma. El seu recorregut es troba indicat amb senyals de color groc i blanc. | 08234-173 | Travessa de sud a direcció nord-oest el terme municipal. | 41.7423200,2.3594900 | 446741 | 4621365 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64417-foto-08234-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64417-foto-08234-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64420 | Font del Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-terrer | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 83. | XX | Actualment la font no raja. | La font del Terrer és una font ben arranjada, al peu del camí del Terrer a Vallmanya. Es situa en un paratge amb pendent, per sobre del nivell del camí, al que s'accedeix a través d'una escala amb graons de pedra i barana de fusta. La font es troba emmarcada en un petit mur, fet de paredat comú, on hi ha un estret broc metàl·lic, per on sortia un raig d'aigua que queia a un desaigua. Al davant, hi ha dos bancs de fusta sobre un terra de pissarra. Per sobre de la font, hi ha dues basses de planta el·lipsoïdal, de paredat comú. Una d'elles és buida. Actualment la font no raja, tot i que se sent el soroll de l'aigua escolant-se per sota. | 08234-176 | Can Terrer (veïnat de Santa Susanna) | Segons informacions orals, la font del Terrer rajava fins que va ser arranjada fa uns anys. Aquesta actuació, involuntàriament, va provocar que l'aigua s'escolés per sota. L'any 2013, la Diputació de Barcelona va dur a terme unes obres per tal de restaurar les basses i la font. | 41.7333600,2.3901000 | 449279 | 4620352 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64420-foto-08234-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64420-foto-08234-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64420-foto-08234-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
64422 | Goigs de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-susanna | XX | <p>Els Goigs en lloança de la gloriosa verge i màrtir Santa Susanna, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la seva esglesiola, el dia 11 d'agost, durant l'Aplec. La lletra és tal i com segueix: Ja que amb Déu sou poderosa, Verge i Màrtir singular: Oh, Susanna gloriosa!, vulgueu-nos sempre ajudar. Fou tan gran vostra noblesa que és de sang imperial, de prudència i gentilesa no se'n coneixia igual; sobretot sou virtuosa i més digne de lloar. Des de vostra jovenesa és tan gran l'amor a Crist que serveu vot de puresa com el món mai no ha vist; per més que sigueu formosa res enrere us fa tornar. Veient vostres dots tan cares va voler Dioclecià que amb són fill, els vostres pares, us fessin emmullerar; però Vós, de Crist esposa, no podíeu acceptar. Forta sou, i no volguéreu prestar als deus l'adoració; amb la gràcia, Vós vencéreu al tirà de més braó; decreta llei furiosa: vostra vida heu d'entregar. En presó dura i penosa allí us vau fer tancar i després, a vostra casa, el cap us manà llevar; ja amb la palma venturosa dret al cel vàreu pujar. Corones molt senyalades de martiri i castedat, promptament, Déu, us ha dades per haver tant bé lluitat; cada una molt costosa i difícil de guanyar. Una font hi ha al Samon que, per Vós, té anomenada, semblaria que virtut, altre temps, l'hi hauríeu dada, ja que és cosa celebrada que molts mals vàreu curar. Vostre valiment, oh Santa! des de sempre sabem tots, aquesta Parròquia us canta i us ofrena els millors vots; essent amb Déu poderosa digneu-vos per tots pregar. Ja que amb fe molt fervorosa us venim a visitar: Oh, Susanna gloriosa!, vulgueu-nos sempre ajudar.</p> | 08234-178 | Veïnat de Santa Susanna | <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. AL segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. </p> | 41.7420500,2.3926700 | 449500 | 4621315 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64422-foto-08234-178-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-12-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64424 | Goigs de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-elies | XX | Els goigs en llaor del gloriós patriarca i profeta Sant Elies, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a l'ermita el dia 25 d'abril, festivitat de Sant Marc, durant l'aplec de Sant Elies. La lletra és tal i com segueix: Puix que sempre heu ajudat als qui confien en Vós: Sigueu el nostre advocat, Sant Elies gloriós, Vostres mèrits i miracles són molt dignes de lloar, perquè són tan admirables que és cosa molt singular. Sou Sant de gran majestat i pertot molt poderós. Sobre ésser de sang reial en gràcia de Déu nasquéreu: principi fou general dels dons que després rebéreu. De la gran Divinitat Profeta fóreu zelós. De vostre zel i fervor l'Ordre del Carme nasqué, del qual fóreu Fundador, segons Gregori tretzè. A vostra gran santedat Es deu fruit tan copiós. En un nuvolet petit véreu la Verge Maria, i amb vostre gran esperit fou en aquell mateix dia a ses plantes presentat aquest Ordre tan sortós. Vós feu reis i feu profetes conforme vostre voler vostres virtuts tan perfectes mereixen tan gran poder. Quant a Déu heu demanat us otorga generós. La pluja del cel negáreu al poble ingrat d'Israel, i amb centelles devoràreu àulics del rei infidel. Contra de l'home malvat sou espasa i rigorós. En carro de foc volàreu al delectant Paradís; perquè al Cel tan agradàreu fruit d'aqueix lloc feliç, on romaneu reservat fins al dia paorós. Assistíreu al Tabor al costat de Jesucrist, del qual fóreu precursor, oposat a l'Antecrist. Per fi sereu coronat com a soldat valerós. Amb entranyes paternals els qui són bons empareu, de la pesta i tots els mals els vostres devots cureu; morts haveu ressuscitat amb poder miraculós. Dels camps les rates llanceu i guariu els animals, els blats amb pluja regueu per aliment dels mortals; en temps d'esterilitat sou Pare molt piadós. De Montseny, Costa, Tordera, Mosqueroles i Campins, Cànoves i Sant Esteve us visiten pelegrins, i tots sempre us han trobat per llur bé molt afanyós. També els de Tagamanent, Cardedeu, Vilamajor, Les Franqueses juntament us festegen amb fervor, i Vós, amb gran pietat, a tothom doneu socors. Tot Santa Susanna en ple us aclama compatró, i us exalta, amb viva fe, en est enlairat turó, on, fa segles, venerat sou amb cultes esplendorós. Profeta de Déu sagrat i Pare nostre amorós: Sigueu el nostre advocat, Sant Elies gloriós. | 08234-180 | Sant Elies | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. L'origen de l'ermita de sant Elies es remunta, segons la tradició, a principis del segle XV, quan els habitants de la contrada, que patien una gran sequera i una greu epidèmia de pesta, van invocar a Sant Elies per a que els ajudés. Amb motiu d'agraïment per l'arribada de les pluges, van construir l'ermita dedicada al Sant. Cada any es celebra l'aplec de Sant Elies el dia de sant Marc, el 25 d'abril. | 41.7311200,2.3794900 | 448395 | 4620109 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64424-foto-08234-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64424-foto-08234-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64424-foto-08234-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64425 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-2 | XX | Ja no es canten. | Els Goigs de Sant Pere, patró del poble de Sant Pere de Vilamajor, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 29 de juny, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Puix sou príncep de l'Església i les claus del cel teniu, Sant Pere, deu-nos la glòria en el cel que posseïu. En el col·legi sagrat us cridava el Redemptor. Deixeu les xarxes de grat perquè Déu us tocà el cor. Vós seguíreu el Senyor amb un amor intensiu. Sant Pere, deu-nos... Confessàreu vehement quan us demanà el Senyor: 'Què diuen de mi la gent?' No ho podíeu dir millor: 'Que Vós sou el Redemptor, Jesucrist, fill de Déu viu'. Sant Pere, deu-nos… La santa confessió de tothom fou admirada, i pel diví Redemptor tot seguit recompensada, perquè amb dolcíssim amor davant els companys us diu: Sant Pere, deu-nos… Durant la nit tenebrosa, mentre el Redemptor seguíeu, cosa us fou molt enutjosa jurar que no el coneixíeu. Però quan el gall sentíeu amb quin plor no us consumiu! Sant Pere, deu-nos… En una cova estiguéreu propet de l'hort, amagat, i ja enlloc no apareguéreu fins que Ell fou crucificat, en plor del vostre pecat d'haver negat el Déu viu. Sant Pere, deu-nos… Després de martiritzat, com Jesucrist, que imitàveu, vareu ser crucificat. Cap per avall us quedàveu i clavat així miràveu el món redreçat i altiu. Sant Pere, deu-nos… Ja que els veïns de Sant Pere us tenen per advocat i en tot treball i fatiga sempre els heu ben conhortat, guanyeu-los la sanitat de Jesús, fill de Déu viu. Sant Pere, deu-nos… Puix que esteu ben enlairat en el cel que posseïu, obriu-nos el de bon grat amb les claus que vós teniu. | 08234-181 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.6841600,2.3881100 | 449075 | 4614891 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64425-foto-08234-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64425-foto-08234-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64425-foto-08234-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
64428 | Baluard sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baluard-sud | <p>AA.DD. (2010). 'De Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV'. Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, vol I, p. 97. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2006) Esquema de la distribució del Castell de Vilamajor. Treball inèdit. HERRERO i BARÓ, H. (2013) Idealització del Castell de Vilamajor per l'exposició: La Torre Roja, plafó il·lustrat. Sant Pere de Vilamajor: La Mongia de Vilamajor.</p> | XI | <p>Element de fortificació de forma pentagonal i d'ús defensiu, situat a una de les antigues entrades del recinte fortificat de Vilamajor. Els murs que conformen el baluard són fets de còdols de riera, amb afegitons de totxo, lligats amb morter de calç.</p> | 08234-184 | Nucli antic de la Força | <p>La Força és l'antic nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. Entre els segles X i XII, a Vilamajor convivien dues senyories, la comtal i l'eclesiàstica, amb les seves respectives seus jurisdiccionals, el castell i la parròquia de Sant Pere amb la sagrera murada. La sagrera de Vilamajor es trobava envoltada de muralles i valls, amb almenys un portal, situat just a l'accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres, a la part nord-occidental. Els trams més visibles d'aquest recinte fortificat els trobem a la plaça i pujada de l'església i al fossat del Ripoll (muralla nord). Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est. També s'han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric. Actualment, es desconeix si el castell es trobava al mateix indret que la sagrera emmurallada o bé es trobaven un a tocar de l'altre. Segons la documentació de l'època es dedueix que l'estament eclesiàstic i el civil compartien seu al turó, pel que és probable que es trobessin separats un a tocar de l'altre però encabits en un únic recinte emmurallat. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de 'La Força' i per l'existència dels vestigis d'una altra torre circular, la Torre Negra, situada a una vintena de metres de la façana de l'església, i de la torre de planta quadrada de can Vila. D'altra banda, els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079 (AA.DD., 2000:97). Actualment no es disposa de dades precises de la localització del palau comtal tot i que, segons la tradició, es trobava al nucli de La Força. També es desconeix si existien de forma coetània, un palau i un castell; o bé si el palau i el castell eren la mateixa edificació. Només mitjançant les intervencions arqueològiques a la zona de La Força, és possible l'obtenció de dades precises sobre els orígens i evolució d'aquest indret de gran valor històric.</p> | 41.6839300,2.3875700 | 449030 | 4614865 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64428-foto-08234-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64428-foto-08234-184-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 49 | 1.5 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||
64429 | Llegenda dels túnels d'escapatòria de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tunels-descapatoria-de-la-rectoria | GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 54. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p.172. | XVII-XXI | Segons la tradició oral, existeixen uns túnels als que s'hi accedeix des d'algun indret amagat de la Rectoria i també de l'església de Sant Pere. Aquests comuniquen amb llocs estratègics per a amagar-se en temps de persecució dels sarraïns i també per a guardar tresors i, fins i tot, per a permetre la fugida en cas de necessitat. Segons Josep Poch (vegeu bibliografia), hi havia un túnel d'uns 35 o 50 m de llargada, amb un final d'una sala rodona, corresponent a un amagatall per guardar productes en cas de persecució | 08234-185 | La Rectoria. Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6831200,2.3887100 | 449124 | 4614775 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64429-foto-08234-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64429-foto-08234-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64430 | Llegenda de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-elies | HERRERO i BARÓ, H. (2008) 'Aplec de Sant Elies'. La Clau de Vilamajor: Butlletí d'Informació Municipal, nº 13. Sant Pere de Vilamajor: ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 10. | XV | Segons la llegenda, l'origen de l'ermita de Sant Elies es remunta a una gran sequera, seguida d'una greu epidèmia que van patir els habitants de la contrada, fa molts segles. Els prohoms de Vilamajor van anar a demanar consell al Pare Abat de Santa Fe, que els va emparar a Sant Elies. Finalment, es van produir les esperades pluges i, en senyal d'agraïment, van construir una capella en honor al Sant, al turó situat entre el Cortès i el Terrer. | 08234-186 | Turó de Sant Elies | 41.7311200,2.3794900 | 448395 | 4620109 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64430-foto-08234-186-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
64431 | Camí ramader de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-elies | MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | El camí ramader de Sant Elies recorre el vessant occidental de la carena de la Cova fins a la roca de la Guilla i el coll de Sant Elies. Des d'aquest coll, el camí passa una mica més avall de I'ermita fins a I'Alzina Rodona. En aquest punt, inicia un descens pronunciat a través de les artigues del Terrer, deixa a la dreta el camí que va a la font de Borrell, travessa el pla Saparera i continua fins als camps de can Planell. El camí passa pel mateix cantó de la casa, pren uns metres d'un dels vials de la zona de Refugis del Montseny i, de seguida, trenca cap a un camí a la dreta i continua baixant fins a Terra Blanca. A partir d'aquest punt discorre per la carena de la Serra Llarga, passant per can Pairana i can Xicaina, fins als camps del pla de la Dona Morta, sobre la urbanització de Vallserena. Una vegada superada la urbanització, el camí fa quasi un canvi de sentit per a passar a la serra de can Ribalta. Aquesta serra la travessa per la carena i passa a la serra de can Ram, on discorre pel mig de la urbanització. Al final de la urbanització, al paratge del turó de les Formigues, hi ha una bifurcació de camins. El camí ramader segueix el de la dreta, circulant per la serra de can Tabola, ja fora del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. | 08234-187 | Travessa el municipi des de l'extrem nord-oest fins al sud-est. | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7335700,2.3778400 | 448260 | 4620382 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64431-foto-08234-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64431-foto-08234-187-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
64432 | Camí ramader de Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-pere-de-vilamajor | MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. ROIGÉ, X.; ESTRADA, F. (2008) El mas al Montseny: la memòria oral. Temes d'etnologia, 16. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, p. 124. | XIV-XX | El camí ramader de Sant Pere de Vilamajor té el seu origen al pla de al turó de Palestrins. Al paratge de la font de les Planes es separa del camí ramader de Sant Elies. Des del turó de Palestrins baixa pel turó de Calabruixes, continua pel costat esquerre del turó de les Barraques i del turó de la Moixera, i segueix la carena fins al Corral d'en Perera, can Perera de Canyes i can Gras d'Amunt. Des d'allà passa per can Panxa i la Torre de can Panxa, en direcció al paratge de Brugueres. Abans d'arribar-hi, el camí trenca a ma dreta en direcció a Sant Pere de Vilamajor, passant per can Folló i pels Quatre Camins. Des d'allà es dirigeix cap al cementiri i continua fins a la carretera BP-5107, que la travessa i continua en direcció a Cardedeu, passant pel costat de ca I'Ambras i la granja de ca I'Ambras. El camí segueix en direcció al pla de les Vinyes, on s'ajunta amb un altre camí ramader, el camí de Cànoves a la Torrassa del Moro. | 08234-188 | Travessa el municipi des de l'extrem nord-oest fins al sud-oest. | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.6853100,2.3841400 | 448745 | 4615021 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64432-foto-08234-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64432-foto-08234-188-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
64433 | Camí ral dels Boscassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-dels-boscassos | XII-XXI | El camí ral dels Boscassos comunica el terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor amb la zona sud-est del barri de Vallserena i la nord-oest del barri de can Ram. Des de can Vila, el camí s'endinsa entre les granges de Mas Blanc i els Segadors i continua en fins al turó del Pi Gros. Tot i que es coneix el seu traçat, actualment no se'n coneixen vestigis materials associats a l'antic camí. | 08234-189 | Veïnat dels Boscassos | 41.6852000,2.4123400 | 451092 | 4614992 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64433-foto-08234-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64433-foto-08234-189-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
64434 | Cova de can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-nadal | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004). 'Les feines antigues del bosc i la muntanya'. Quaderns de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 75. HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 73-74. SAGRERA BASSA, Teresa (2009). Vols que t'expliqui…Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.16. | XIX | Hi ha roques despreses del sostre. | La Cova de can Nadal es situa a un indret de gran desnivell, a pocs metres a ponent del marge del camí de Vallmanya (Urbanització Refugis del Montseny), a l'alçada d'una caseta i una torre elèctrica. Són unes antigues mines de lignit (carbó) abandonades, excavades al segle XIX. Des de la cavitat principal s'accedeix a una galeria, d'uns cinquanta metres de profunditat. Hi ha grans roques despreses del sostre, que mostra esquerdes i algunes fluorescències blanquinoses. | 08234-190 | Urbanització Refugis del Montseny | És una de les mines que els vilamajorencs van excavar al segle XIX, buscant ferro i carbó. Durant la Guerra Civil (1936-1939), alguns homes s'hi va amagar per a no anar al front. | 41.7168100,2.3911000 | 449349 | 4618514 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64434-foto-08234-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64434-foto-08234-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/