Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64461 | Fons bibliogràfic del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor (CESPV) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-destudis-de-sant-pere-de-vilamajor-cespv | XX-XXI | Fons bibliogràfic i documental d'obres, de temàtica diversa, referents al municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental i al Parc Natural del Montseny. Hi ha monografies, articles, revistes i notícies de diaris. Aquest fons bibliogràfic, que es troba a les dependències de l'Ajuntament, està pendent de ser inventariat. | 08234-217 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 57 | 3.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 64471 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-31 | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat/ DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XVII-XXI | L'arxiu municipal de Sant Pere de Vilamajor conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals, des del segle XVII fins a l'actualitat. És una eina administrativa eficaç per a la gestió de les competències municipals, i també ofereix un servei cultural per a la recerca i la difusió històriques. A l'arxiu municipal, a més del fons de l'Ajuntament, hi ha el fons del Jutjat de Pau (1898-2011), els fons privats del Càmping La Plana (1985-1987), el de la Falange (1946-1976), el de ADF (1989-2003), el del Comitè de Milícies antifeixistes (1936-1938) i el del Sindicat agrícola (1936-1938). | 08234-227 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | El Servei d'Arxiu Municipal de Sant Pere de Vilamajor forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2007. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64471-foto-08234-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64471-foto-08234-227-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El fons municipal està classificat en:1.Administració general1.1. Terme municipal (1889-1998)1.2. Òrgans de govern (1653-2002)1.3. Alcaldia (1862-2002)1.4. Secretaria (1867-2001)1.5. Serveis jurídics (1971-2001)1.6. Personal (1874-2000)1.7. Correspondència (1806-2003) 1.8. Mitjans de comunicació (1991-2003) 2.Hisenda2.1. Patrimoni (1912-1995)2.2. Intervenció (1847-2002)2.3. Tresoreria (1895-2001)2.4. Fiscalitat (1750-2003)2.5. Juntes i comissions (1852-1982)2.6. Pòsit (1957-1976)2.7. Fàbrica de moneda (1939) 3.Proveïments3.1. Proveïments de productes per a consum de la població (1936-1973)3.2. Aigües, fonts i safareig (1904-2001)3.3. Escorxador (1981-1984)3.4. Control de proveïments (1918-1968)3.8. Transport públic4.Serveis Social4.3. Atenció als refugiats i orfes de guerra (1936-1944)4.4. Subsidi al combatent (1939-1944)4.5. Assistència social (1939-1986)4.7. Juntes i comissions, patronats, Junta local de Reformes socials(1942-1962)5.Sanitat5.1 Cementiri i serveis fúnebres (1911-1997)5.3. Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1965-2001)5.6. Farmàcies (1974-2001)5.9. Inspecció veterinària (1943-2003)5.10. Oficina del consumidor (1994-1997)5.11. Juntes i comissions municipals (1925-1976)5.12. Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1963-1993) 6.Obres i Urbanisme6.2. Planejament i gestió urbanística (1860-2001)6.3. Obres d'infraestructura (1948-2002)6.5. Immobles municipals: construcció i manteniment (1925-2002)6.7. Obres de particulars (1904-2003)6.8. Activitats classificades i obertura d'establiments (1965-2002)6.10. Juntes i comissions municipals (1976-2002) 7.Seguretat Pública7.1. Cossos de seguretat7.4. Armes. Censos, normes, permisos i requises (1977-1991)7.5. Guardes jurats (1874-1990)7.7. Juntes i Comissions municipals (1969) 7.8. Protecció civil. Actuació ciutadana (1998-2000)8.Serveis militars 8.2. Quintes, allistaments i lleves forçoses (1849-2000)8.3. Béns subjectes a requisa militar (1874-1970)8.5. Prestació social substitutòria (1994-2001)8.6. Correspondència militar (1886-1998)9.Població 9.1. Estadístiques generals de la població. Censos (1860-1965)9.2. Padró municipal d'habitants (1857-2002)9.4. Emigració i immigració (1908-1910)9.5. Registre civil municipal (1850-1860)9.6. Junta Local del Cens de Població (1900-1924) 10.Eleccions10.1. Eleccions municipals (1871-2003)10.2. Eleccions de jutge de pau (1931)10.3. Eleccions a diputats provincials (1871-1974)10.4. Eleccions al Parlament de Catalunya (1932-2003)10.5. Eleccions generals. Corts i Senat (1870-2004)10.6. Eleccions al parlament europeu (1987-2004)10.7. Referèndums i plebiscits (1931-1986)10.8. Cens electoral. Junta municipal del Cens (1871-2002) 11.Ensenyament11.2. Ensenyament primari (1865-2002)11.4. Ensenyament mitjà (1969-1997)11.8. Juntes i comissions municipals (1948-1960)11.9. Cens escolar (1952-1967)12.Cultura12.1. Festa Major. Festes populars (1946-2003)12.2. Activitats i iniciatives culturals (1983-2002)12.5. Relacions amb entitats culturals (1984-2002)12.6. Servei Municipal de català (1984-1986) 13.Serveis agropecuaris i Medi Ambient13.1. Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes, interrogatorissobre collites (1902-1982)13.2. Danys a l'agricultura, plagues i extinció d'animals perillosos (1894-1989)13.3. Foment forestal (1936-2002)13.5. Juntes i comissions municipals (1964-1972)13.6. Medi ambient (1962-2002)13.7. Representativitat agropecuària (1994-2002) | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64473 | Paper moneda de La Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-de-la-forca | TORRAS, C. (1998). 'Les monedes locals del Vallès (1937-1938)', Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers, nº 3. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 103-122. TURRÓ i MARTÍNEZ, A. (2007). Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i locals). Institut d'Estudis Catalans: Societat Catalana d Estudis Numismàtics, p. 126 i 490. | XX | Alguns dels exemplars es troben esquinçats. | Es tracta de més d'un centenar d'exemplars de paper moneda de valor d'una pesseta i de 0,50 pessetes emesos per l'ajuntament de La Força, durant la guerra civil espanyola. Es troben custodiats a l'arxiu municipal. Els bitllets, que són impresos per una sola cara, estan presidits per l'escut de Catalunya i emmarcats per unes línies sense cap altre emblema ni dibuix. Consta el nom del secretari-interventor, Josep Estrada, i de l'alcalde, Joan Pascual, i duen numerador de color vermell. Els d'1 pesseta són impresos amb tinta marró sobre fons beix, i els de 0,50 pessetes, amb tinta negre sobre fons rosa. Alguns bitllets duen segell tampó de color violeta i ovalat amb 'AJUNTAMENT DE LA FORÇA', a l'anvers en els d'1 pesseta i al dors en els de 50 cèntims. | 08234-229 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments van emetre els seus propis bitllets de cèntims i pessetes durant la guerra civil espanyola (1936-1939), a causa de l'escassetat de monedes de poc valor nominal. L'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, aleshores anomenat La Força, també va emetre paper moneda de curs local i obligatori. L'emissió es va aprovar per acord municipal pel Ple el dia 16 de maig de l'any 1937, per un import total de dues mil pessetes amb els valors d'1 pesseta (amb un tiratge de 1.000 bitllets) i de 0,50 pessetes (amb un tiratge de 2.000 bitllets). Els bitllets foren impresos sobre paper de la casa Josep Guarro, a la impremta El Secretariat Català de Barcelona. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 1937 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64473-foto-08234-229-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al fons del Museu de Granollers hi ha, també, un exemplar de paper moneda de La Força. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 64526 | Rellotge mecànic del campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-mecanic-del-campanar | GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 66 | XX | L'antic rellotge de campanar de l'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor es troba ubicat a la seu de l'Ajuntament. Es tracta d'una estructura de ferro on hi van situats els mecanismes i els seus engranatges, com els cilindres per a mobilitzar els tres diferents tipus de senyals - hores, mitjos i quarts- o la manovella per a donar corda al rellotge. Conserva també els pesos i cordatges del mateix. Segons consta a l'esfera horària, és obra dels tallers Cronos de Roquetes (Tarragona). | 08234-282 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Els tocs horaris automàtics es van començar a fer amb un rellotge mecànic, amb pèndol i contrapesos. Estava en el primer pis del campanar, dins d'una protecció; no tenia cap gran esfera horària externa, sinó que només accionava el mecanisme dels martells que percudia les campanes a les hores i els quarts. Els tocs especials se seguien fent a mà. Aquest rellotge mecànic va ser substituït per un de nou, i es conserva en els baixos de l'Ajuntament (GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] 2001:66). | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64526-foto-08234-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64526-foto-08234-282-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 64528 | Bandes antigues d'alcalde i regidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandes-antigues-dalcalde-i-regidors | XX | Es tracta de cinc antigues bandes acreditatives de les autoritats de Sant Pere: l'alcalde, dos regidors, el mossèn i el mestre de l'escola. Són bandes encreuades, fetes de roba brodada de color rogenc, que acaben a nivell de la cintura, amb rivet de fil daurat. Es corden amb una llaçada feta de botons brodats i, a la part central porten, també brodat, l'antic escut del municipi. | 08234-284 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Aquestes bandes s'utilitzaven en els actes oficials o festius del municipi, a principis del segle XX. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64528-foto-08234-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64528-foto-08234-284-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64529 | Urna electoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urna-electoral-0 | XX | Es tracta d'una antiga urna electoral, utilitzada a Sant Pere de Vilamajor durant les eleccions celebrades en el decurs de la primera meitat del segle XX. És de forma rectangular, de fusta i vidre, amb una porta practicable a la part superior, amb pany i clau. Les seves mides són: 44 cm de llargada, 30 cm d'alçada i 24,5 cm d'amplada. | 08234-285 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64529-foto-08234-285-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64530 | Vares d'alcaldia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vares-dalcaldia-0 | XX | Es tracta de set vares d'alcaldia, quatre de mida normal i tres de reduïda. Són de característiques similars: de fusta, de forma cònica, amb l'empunyadura metàl·lica, i una altra peça metàl·lica a l'extrem inferior, que serveix per a protegir-la. Tres d'elles presenten un cordill per tal de guarnir-la embolicada al bordó. La vara d'alcaldia simbolitza el poder del municipi i és utilitzada en cerimònies simbòliques, relacionades amb la figura de l'alcalde/ssa. | 08234-286 | Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64530-foto-08234-286-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64435 | Cova d'en Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sorell | La cova d'en Surell es troba sota un gran bloc de pedra, en un indret amagat i emboscat. Per accedir-hi, cal prendre la pista que va del poble al veïnat de Santa Susanna, i uns 300 m abans de la zona dels Castanyers, caminar uns 20 m a l'est del la pista. Es tracta d'una petita bauma d'uns 2 m de profunditat, probablement utilitzada com a refugi temporal al llarg del temps, vinculat a les artigues de can Terrer, que es troben just a sobre, a l'altre costat de la pista. | 08234-191 | Artigues del Terrer | 41.7252100,2.3863000 | 448957 | 4619449 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 64469 | Fons documental de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XVI-XIX | L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental custodia els següents documents que fan referència a Sant Pere de Vilamajor: - El Llibre capbreu de Vilamajor (1727-1742). Codi de referència: ACVO100-24-T2-2. - Còpia digital de documents de Can Pujades (1744-1895). Codi de referència: ACVO100-42-T2-4. - Documents que en fan referència indirecta: Del fons de Can Brustenga, de Santa Eulàlia de Ronçana: -Testament de Miquel Basas, de Sant Pere de Vilamajor (1650). Codi de referència: ACVO100-45-T2-59. -Capítols matrimonials i donació i constitució dotal entre Genís Llobera, pagès de Sant Pere de Vilamajor, i Estàsia Draper, donzella de l'Ametlla (1749). Codi de referència: ACVO100-45-T2-103. Del fons del Mas Carbonell, de Santa Maria de Palautordera: -Escriptura de la venda d'una peça de terra del mas Alsina de Santa Maria de Palautordera atorgada per Eleonor, vídua de Pere Musturos (o Masuros) propietària del mas Mustoros de Santa Maria de Palautordera, a favor d'Esteve Vidal, de Sant Pere de Vilamajor (1593). Codi de referència: ACVO100-1-T2-9. -Testament de Marià Aulet, pagès de Sant Pere de Vilamajor, fill de Francesc i Margarida, difunts. Escripturat a Sant Pere de Vilamajor (1619). Codi de referència: ACVO100-1-T2-19. | 08234-225 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C/ Olivar, 10, 08402, Granollers. | L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat l'any 2005, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers. Entre els fons documentals més destacats dipositats a l'Arxiu, en destaquen els fons municipals dels ajuntaments d'Aiguafreda, Bigues i Riells, Castellterçol, Granollers i Tagamanent; la documentació administrativa del Consell Comarcal del Vallès Occidental, els fons judicials dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet; la documentació de l'Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura: la documentació dels Cambres Agràries de diversos pobles de la comarca; el fons personal Josep Molas i el fons documental de la Baronia de Montbui, integrada per les poblacions de Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L'Ametlla, Lliçà d'Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. Tanmateix, l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia el fons de l'Hemeroteca Municipal Josep Móra que comprèn, entre altres, una voluminosa col·lecció de publicacions periòdiques d'àmbit comarcal. Aquest Arxiu comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat una part dels fons municipals i l'Arxiu d'Imatges. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64472 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-pere-de-vilamajor | <p>ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA: http://www.cultura.arqbcn.cat/arxiu_cat.php AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 33.</p> | XII-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>El fons documental de l'Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor es conserva a l'Arxiu diocesà del bisbat de Barcelona. Es tracta de la documentació generada per la pròpia gestió dels afers eclesiàstics i parroquials, i per la funció notarial que exercien els clergues de Sant Pere al servei dels feligresos. La cronologia d'aquest riquíssim fons comprèn del segle XII al XX sense interrupció. La relació de la documentació és la següent: 1. Llibres sacramentals: 1.1. Baptismes (1574-1858). 1.2. Confirmacions (1771-1860) 1.3. Matrimonis (1593-1685) 1.4. Comunions (XVII-XVIII) 1.5. Defuncions (1486-1917) 2. Fundacions (XV-XX) 3. Obra (1591-1849) 4. Confraries - Confraria de la Minerva, Confrares (1630-1630). - Confraria de la Minerva, Fundació (1751). - Confraria de la Minerva, Processos (1755). - Confraria de la Minerva, Administració (1782). - Confraria de Nostra Senyora del Roser, Administració (1608-1946). - Confraria de Nostra Senyora del Roser, Celebracions i Testaments (1580-1674). - Confraria de la Unió de Dones, Administració (1593). - Confraria de Sant Tomàs i Sants Màrtirs, Administració (1721-1738). - Confraria del Sant Crucifix, Administració (1643-1643). - Confraria del Sant Crist, Administració (1701-1841). - Confraria de Sant Antoni, papers erecció parroquial (XVIII). 5. Història 5.1. Registre particular de l'alcalde (1400-1500). 5.2. Notes 5.3. Notes sobre censals i fitxes rústiques 5.4. Sant Antoni (Vilanova) 5.5. Bis. Escriptures. Terres de la rectoria. 5.6. Causa Pia de can Prat. 5.7. Inventaris 5.8. Divisió parroquial 5.9. Dos sepultures dins l'església parroquial 5.10. Can Casola, Jacinto de Tarragona. 5.11. Privilegis i Altars. 5.12. Notícies Històriques. 5.13. Delmes i primícies 5.14. Referència a les aigües 6. Manuals (1595-1801) 7. Actes Notarials (XIV-XVII) 8. Testaments (1332-1845) 9. Processos (XV-XVII) 10. Economia (XII-XIX) 11. Correspondència.</p> | 08234-228 | Arxiu Diocesà de Barcelona. C/ del Bisbe, nº 5, 08002, Barcelona. | <p>El fons parroquial de Sant Pere de Vilamajor, actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, es guardava fins a l'any 1986 a la Rectoria de Sant Pere, en un antic armari-arxiu confeccionat a l'efecte.</p> | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64464 | Políptic de Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poliptic-de-sant-pere-de-vilamajor | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 33. MUNDÓ, A. M. (1961). El políptic dels béns i censos de Sant Pere de Vilamajor, a Archivo Histórico y Museo Fidel Fita, IX. Arenys de Mar: Arxiu Fidel Fita, p. 48-67. | X-XII | Es tracta d'un valuós testimoni documental del segle X, la requesta del levita Ervigi, que fou estudiada per l'historiador Anscari M. Mundó. Es custodia a l'Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar. L'any 897, després de la mort del comte de Barcelona, Guifré el Pelós, a mans dels sarraïns, es produïren ràtzies que assolaren el Barcelonès i el Vallès. És probable que vers l'any 900, a Vilamajor, un cop cessat el perill, tornés la població que havia fugit al sector montsenyenc, potser reforçada amb famílies traslladades del Ripollès (MUNDÓ, 1961:48-67), i es restauressin les cases, es refessin els conreus i es construís una nova església, en substitució de la vella de l'època del prevere Orila. L'acta de consagració de la nova església, on hi devien constar els béns que els feligresos oferien a Sant Pere per a garantir la sustentació de l'església i el seu clergat, es deuria extraviar. Segons el que consta al pergamí, el levita Ervigi, rector de la parròquia de Vilamajor cap a l'any 950, desitjós de refer el patrimoni terrer de l'església, va convocar una assemblea de parroquians als que va exigir, sota amenaça d'excomunió i anatema, que ratifiquessin un per un els béns que anys enrere havien donat a l'església. Al dors d'aquest pergamí, també hi ha constància d'una recaptació del 1057-1165 del que els habitants de Vilamajor pagaven a l'església, que normalment era en espècies. | 08234-220 | Arxiu Històric Fidel Fita. Riera Bisbe Pol, nº 8-10, 08350, Arenys de Mar. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64465 | Fotografies de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | AVIZANDA MARTÍNEZ, M. (2007). 'L'Institut-Escola a Can Surell: un assaig pedagògic al Montseny dels anys trenta'. Col·lecció Pau Vila, 17. Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: www.extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XX | A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha dipositades 14 fotografies del fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini, realitzades per la mateixa fotògrafa, a diferents indrets del terme de Sant Pere de Vilamajor. La relació de fotografies és la següent: ANC1-428-N-6973: L'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7175: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7190: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7194: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7199: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7201: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7213: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7214: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7215: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7216: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7217: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7218: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7219: L'església de sant Pere de Vilamajor. ANC1-428-N-7274: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. Tanmateix, el fons de l'Institut-Escola de la Generalitat, també dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC 1-57), conté 153 fotografies en blanc i negre realitzades a la masia El Surell i el seu entorn, durant les colònies nens. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1932 i 1936. | 08234-221 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | -Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. -En quant a l'Institut-Escola de la Generalitat, va ser una experiència educativa pionera dels anys trenta, al tractar-se del primer assaig pedagògic continuat, d'escola activa a l'ensenyament públic, en l'àmbit de l'educació secundària, L'estiu de l'any 1934 la masia de can Surell va esdevenir la colònia escolar de L'Institut-Escola de la Generalitat, fruit de l'empenta renovadora del seu director, Josep Estalella i d'Angeleta Ferrer i Sensat, paradigma de la renovació pedagògica en la docència de les ciències naturals. La finalitat de les estades de colònies mixtes a can Surell va ser de caràcter social, possibilitar una estada de lleure a tots aquells nens que no podien anar normalment de vacances. Les colònies buscaven la col·laboració entre els assistents, la formació intel·lectual i la normalització d'unes conviccions que no eren pròpies d'aquell moment. En aquesta masia, Maria Aurèlia Campmany va passar-hi les colònies. En començar la Guerra Civil, l'Institut-Escola organitzava colònies al Surell per als fills dels combatents i els orfes. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64467 | Fons documental de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XIX-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Sant Pere de Vilamajor són els següents: - ANC 1-57: Institut Escola. - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-500: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-584: Família Carreras. - ANC1-1060: Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC). - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-172: Llinatge d'Arquer. - ANC1-167: Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. - ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-579: Miquel Pons Bernareggi. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya. | 08234-223 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64466 | Fons documental de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-pere-de-vilamajor-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XIII-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al segle XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.3.9. - Marqués de Monistrol. Codi referència: ES.08019.ACA/3.38. - Tribunal de Comerç de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.4.1.3. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codi de referència: ES.08019.ACA/10.1. - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.8 | 08234-222 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64346 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-10 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 20. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2013). 'La Rectoria de Vilamajor. De masia menor de can Derrocada a Centre Cultural del municipi'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 18 (juny 2013) Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 30-34. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p.158-160. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui…Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 25-26. | XIV-XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb ràfec a la catalana. El carener és perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-est. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, alternant pedra vermella i blanca, amb dos bancs de pedra als costats i dos esglaons d'accés a l'entrada. Les finestres són de disposició simètrica, amb llindes de pedra, una d'elles cisellada. Sobre la finestra de les golfes hi ha inscrit l'any '1639', que probablement correspon a una de les seves rehabilitacions. Al pis hi ha dos balcons amb barana de ferro. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter, arrebossats. Actualment, no es disposa de suficient informació històrica que permeti la datació de l'edifici original i els seus diferents usos al llarg del temps. A la part posterior de la casa, on es troba l'actual cuina, hi ha una volta catalana i una volta de canó, i sembla correspondre a la zona més antiga de l'edifici. Segons una hipòtesi recent, aquestes voltes podrien formar part de la farga del castell, de la que hi ha referències en la documentació antiga. Segons la tradició oral, a la part posterior de la masia hi havia l'accés a uns túnels d'escapatòria, però actualment es desconeix la seva ubicació. El que sí que es documenta és la boca d'una mina d'aigua, bastida interiorment amb pedra i morter de calç i volta de maó. | 08234-102 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La Rectoria és un edifici d'orígens molt antics, però actualment no es disposa de suficient informació històrica, que permeti la datació de l'edifici original i els seus diferents usos al llarg del temps. Només una intervenció arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades. Segons la documentació antiga, durant molts anys, a l'edifici de La Rectoria hi vivia una comunitat de clergues que tenien cura de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. I hi havia l'escrivania, on els clergues feien de notaris al servei dels seus feligresos. Es conserva un important fons documental, actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Segons consta a un dels documents, la casa va ser heretada pel rector Rafael Derrocada, que la va habilitar com a rectoria, funció que va tenir fins a l'any 1986. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) l'edifici va ser malmès i, temps després, va ser restaurat. A la dècada dels anys 70 del segle passat es va utilitzar com a centre cultural i d'entreteniment per a la gent jove. L'any 1987, per iniciativa de Josep Poch, rector de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, es va habilitar com a centre d'art. Finalment, l'any 1988 es va fundar el Centre d'Art Contemporani La Rectoria, amb la col·laboració de l'escultor Josep Plandiura Vilacís. El Centre d'Art La Rectoria és una fundació privada, sense ànim de lucre, amb la finalitat de conciliar les arts, les noves tecnologies i la natura. És un lloc de residència i de treball per a artistes, escriptors i investigadors. Els eixos bàsics del Centre són la producció artística, els cursos de formació i les exposicions. La Rectoria va ser propietat del bisbat de Tarrassa fins a l'any 2007, quan va passar a ser de titularitat municipal, per un conveni de traspàs. Des dels seus inicis, l'any 1987, han passat pel centre més de 150 residents, entre artistes nacionals i internacionals. | 41.6831200,2.3887100 | 449124 | 4614775 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | De forma inconcebible, la Rectoria no es troba inclosa en el Catàleg de béns a protegir del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Pere de Vilamajor. | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64518 | Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-francesc | XX | La fusta presenta una gran esquerda. | Es tracta d'una petita escultura de fusta, realitzada per l'artista Enric Gelpí, l'any 1960. És un relleu realitzat a una branca de xiprer, que representa la icona de Sant Francesc. Es troba sobre una base de còdols lligats amb formigó. | 08234-274 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6832800,2.3888100 | 449132 | 4614793 | 1960 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64518-foto-08234-274-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Enric Gelpí i Vintró | Enric Gelpí i Vintró (Barcelona, 1936 - Cànoves i Samalús, 2011):Artista multidisciplinari, reconegut per l'escultura animalística, especialment per les seves escultures d'aus nocturnes. Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970 fins a la seva mort, il·lustrats amb dibuixos d'animals dels Països Catalans.Tanmateix va escriure els llibres 'Mossèn Ramon Garriga i Boixader, l'Ermità de Samalús' (1993) i 'La pregària dels animals' (2000). Enric Gelpí fou conegut com l'Ermità de Samalús II. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64519 | Sense títol. Manel Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-titol-manel-rovira | XX | Escultura de ferro, realitzada per l'artista Manel Rovira, l'any 1990. Es desconeix el títol i la interpretació de l'obra per part del seu autor. Les seves mides són: 0,64 m alçada i 0,5 m amplada. | 08234-275 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6831400,2.3889300 | 449142 | 4614777 | 1990 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64519-foto-08234-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64519-foto-08234-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Rovira | Manel Rovira (Barcelona, 1952):Artista multidisciplinari, de reconeguda trajectòria, conegut per les seves escultures en tota mena de materials: fusta, ferro, vidre i ceràmica.Ha exposat a un bon nombre de galeries i museus, com la Sala Vinçon (Barcelona), la Galeria 4 Gats (Palma de Mallorca), la Fundacio Llorens Artigas (Gallifa, Barcelona), el Museu de Valls (Tarragona), a ARCO estand Ediciones Ming (Madrid) i a la Galeria Lo Spazio (Barcelona). | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64520 | Sense títol. Clay Ellis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-titol-clay-ellis | XX | Algunes parts de l'escultura es troben oxidades. | Escultura de ferro, realitzada per l'artista canadenc Clay Ellis, l'any 1987. Es desconeix el títol i la interpretació de l'obra per part del seu autor. Les seves mides són: 1,35 m alçada, 0,3 m amplada i 0,5 m llargada. | 08234-276 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6832800,2.3887800 | 449130 | 4614793 | 1987 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64520-foto-08234-276-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Clay Ellis | Clay Ellis (Canadà, 1955):Escultor reconegut internacionalment, que ha participat a nombroses exposicions a Anglaterra, França, Espanya, Botswana, els Estats Units d'Amèrica, i Canadà. L'any 1995, va organitzar el Triangle de França, un taller internacional d'art al l'École d'Art de Marseille.Les seves escultures s'exposen en nombrosos museus i galeries d'art arreu del món, com la Art Gallery of Grande Prairie (Alberta, Canadà), la APT Gallery (Londres, Regne Unit), el New York Studio School i The Painting Center (Nova York, Estats Units), la Galerie de l'Ecole Superieure des Beaux-Arts (Marsella, França) i el Museum of Civilization (Ontario, Canadà). | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64521 | Baranes del pati de La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baranes-del-pati-de-la-rectoria | XX | Les baranes de forja del pati de la Rectoria, es troben a tocar de l'accés principal. Van ser realitzades per l'artista Glòria Ortega Arimany, l'any 1991. Són baranes artístiques que mostren formes sinuoses i decoratives, pintades de color vermell intens, que li dona notorietat i provoca contrast amb l'entorn. | 08234-277 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6833000,2.3886000 | 449115 | 4614795 | 1991 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64521-foto-08234-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64521-foto-08234-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Glòria Ortega Arimany | Glòria Ortega Arimany (Manlleu, 1954):És una escultora i ceramista, vinculada al Centre d'Art La Rectoria des dels seus inicis. Ha rebut formació artística a Nova York, Portugal i Menorca. Col·labora en diverses publicacions d'art, com les revistes Coses d'Art i l'Artual.Ha exposat la seva obra arreu de Catalunya (Barcelona, Granollers, Peralada, Girona, Valls, Montornès del Vallès, La Pera, Sant Pere de Vilamajor) i a Mallorca. I ha participat en diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Granollers, Girona, Palma de Mallorca, França, Itàlia, etc. En destaquen les seves obres en espais públics, a Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu, Vespella de Gaia i Blanes. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64527 | Sense títol. André Fauteux | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-titol-andre-fauteux | XX | Va ser robat un d'els elements que formaven l'escultura. | Escultura realitzada per l'artista André Fauteux, l'any 1989. Originàriament estava formada per dos cercles de ferro però, malauradament, fa pocs anys, va ser robat un d'ells. El cercle que es conserva fa 1,8 m de diàmetre. | 08234-283 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6830300,2.3888800 | 449138 | 4614765 | 1989 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64527-foto-08234-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64527-foto-08234-283-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | André Fauteux | André Fauteux (Dunnville, Ontario, Canadà, 1946):Artista multidisciplinari canadenc, reconegut per la seva escultura abstracta d'acer soldat, referida a l'abstracció geomètrica. Va estudiar art a l'Escola Tècnica central a Toronto (Ontario). Fauteux va treballar amb Anthony Caro (Universitat de York, 1974-1975). Va exposar la seva obra a la Castelli Galeria de Sabre (Yorkville, Canadà), i a la William Edward O'Reilly Galeria (Nova York, EUA). L'any 1987 va ser un dels cinc artistes que van rebre el premi Greenburger J. Francis Foundation, al Museu Guggenheim. Aquest mateix any, va participar al Triangle Artist's Workshop de Barcelona, a la Casa de la Caritat, on va realitzar una gran escultura circular, un monument de l'holocaust, que es troba al Parc de la Ciutadella. Fauteux va residir entre els anys 1989 i 1990, al Centre d'Art de La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor, on va realitzar diverses escultures. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64531 | Barana del presbiteri de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barana-del-presbiteri-de-lesglesia-de-sant-pere | XVIII | Es troba, en bona part, oxidada. | Es tracta d'una de les dues parts de l'antiga barana del presbiteri de l'església de Sant Pere. Fou traslladada pels volts de l'any 2000 al pati de la Rectoria, en el decurs de les obres de restauració de la parròquia. Es de ferro forjat, i les seves mides aproximades són 3,8 m de llargada per 0,9 m d'alçada. Es desconeix la seva cronologia i què se'n va fer de l'altre part de la barana. | 08234-287 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6830900,2.3888800 | 449138 | 4614771 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64531-foto-08234-287-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64304 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-4 | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. SAGRERA BASSA, T. (2009) Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 53. | XX | Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal, que es troba orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt. Les finestres són rectangulars i de disposició simètrica. En destaquen els detalls de fàbrica de ceràmica al jardí i les baranes i entrades a la finca, de pedra i maó. | 08234-60 | Avda. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Can Planes fou construïda a principis del segle XX, i va ser utilitzada com a internat per a nenes durant uns anys. | 41.6830700,2.3875900 | 449031 | 4614770 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64304-foto-08234-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64304-foto-08234-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 64570 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-2 | XX | Es tracta d'una creu de pedró, situada a l'avinguda de Quatre Camins, a les proximitats del cementiri. És una de les antigues entrades al poble, per on probablement passava l'antic camí ral que unia Sant Pere de Vilamajor amb Sant Antoni. Segons referències orals, sempre ha existit, tot i que la creu actual és de factura contemporània. És de forja sobre una base rectangular de pedra i morter. | 08234-326 | Avda. de Quatre Camins s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6825300,2.3875300 | 449025 | 4614710 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64570-foto-08234-326-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64470 | Arxiu del mas Perera de Canyes (fons Armengol-Fuster, Biblioteca de Catalunya). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-mas-perera-de-canyes-fons-armengol-fuster-biblioteca-de-catalunya | MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php BIBLIOTECA DE CATALUNYA: www.bnc.cat/ | XIII-XIX | L'Arxiu del mas Perera de Canyes està format per un gran nombre de documents, en paper i pergamí, situats cronològicament entre els segles XIII i XIX. Forma part del fons Armengol-Fuster, que fou dipositat a la Biblioteca de Catalunya l'any 2006. Es tracta de la documentació produïda i rebuda al mas Perera de Canyes. És especialment interessant tant per al coneixement de la història local de Sant Pere de Vilamajor, com per a la història agrària, per la informació que proporciona sobre la propietat i transmissió de la terra. Es troba classificat en: 1. Documentació personal i familiar 1.1. Contribucions 1.2. Capítols matrimonials i documents nupcials 1.3. Testaments, codicils i tutories. Pagaments d'herències. 1.4. Factures domèstiques i honoraris professionals 1.5. Títols de propietat. Donacions 1.6. Poders 1.7. Certificats de bateig i defunció 2. Administració del patrimoni 2.1. Censals, censos i confessions 2.2. Establiments, precaris i arrendaments de terres 2.3. Inventaris i relacions de béns 2.4. Debitoris i rebuts 2.5. Compravendes, lloguers, possessions i àpoques 3. Correspondència 4. Plets i documents judicials 5. Diversos | 08234-226 | Biblioteca de Catalunya. C/ de l'Hospital, nº 56, 08001, Barcelona. | La villa Cannas, que correspon al topònim 'Canyes', és la referència escrita més antiga de l'indret on es situa aquesta casa, esmentada ja a la requesta del levita Ervigi de l'any 950 (Arxiu Fidel Fita). El nom Perera es troba escrit per primer cop en un document de l'any 1214 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), on Berenguer de Perera signa com a testimoni. I la primera referència on apareix documentat el mas de Perera és de l'any 1239 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona), en les vendes d'unes feixes a Sant Pere. | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64462 | Fotografies de Sant Pere de Vilamajor al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-pere-de-vilamajor-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una seixantena de fotografies del municipi de Sant Pere de Vilamajor. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l'església de Sant Pere i les capelles de Santa Susanna i Sant Elies, a diverses masies, com el Cortés, can Pau, can Castellar, can Brau, can Clavell, can Derrocada, can Llinars, can Llobera; a més de vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1913 i 1980. En destaquen les imatges de l'església i el campanar realitzades a l'any 1936, abans de que fou destruït l'interior del temple i les campanes. Hi ha també diverses postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. | 08234-218 | C/ Comte d'Urgell, nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64447 | Font i safareig dels Lledoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-dels-lledoners | XX | Actualment no hi raja l'aigua. | Es tracta d'una font arranjada, situada a tocar del marge de la riera de Vilamajor, a pocs metres al nord del Pont Vell. Es troba sota el nivell del carrer, sobre el terrat del cobert del safareig municipal, i s'hi accedeix mitjançant unes esglaons de pedra. Fins fa poc temps rajava l'aigua, que sortia d'un broc metàl·lic situat a un gran mur de còdols lligats amb ciment, i queia a una petita pica de pedra, encastada al mur, de forma quadrada. Sobre el broc, hi ha una placa de pedra amb la següent inscripció: 'Font dels Lladoners 1959'. El safareig es troba a l'interior d'un cobert, sota la font, i s'hi accedeix per uns esglaons de pedra. Es fet de formigó, de planta rectangular. El seu valor és etnològic. | 08234-203 | C/ dels Lledoners s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Els lledoners del pont vell de Vilamajor són arbres centenaris que van donar nom a la font. L'antiga font dels Lledoners, actualment desapareguda, es trobava a pocs metres al nord de la nova. L'any 1959 es va construir l'actual font, juntament amb el safareig municipal. Abans de la construcció del safareig, les dones del poble rentaven la roba directament a la riera de Vilamajor, on unes grans lloses permetien embassar l'aigua suficient per a aquest ús. | 41.6838900,2.3893600 | 449179 | 4614860 | 1959 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64447-foto-08234-203-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64569 | Castanyer de ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-ca-landreu | Es tracta d'un castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a uns 20 m a ponent de ca l'Andreu, sobre el camí. És un imponent exemplar de tronc ample, que fa 6,1 m de diàmetre. Té l'escorça buida. És un dels castanyers més destacats de tot el massís del Montseny. | 08234-325 | Ca l'Andreu (veïnat de Santa Susanna) | 41.7400600,2.3939100 | 449601 | 4621094 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64569-foto-08234-325-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||||
| 64370 | Murs de pedra seca de cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-cal-marxant | XVIII-XX | Murs de pedra seca situats a l'entorn de les restes de la casa de cal Marxant, sobre el marge de la pista. Els murs formen feixes de terres, antigament conreades. | 08234-126 | Cal Marxant (veïnat de Santa Susanna) | 41.7467500,2.3924900 | 449488 | 4621837 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64370-foto-08234-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64370-foto-08234-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders, plenament adaptats als sòls i al clima.Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64576 | Castanyeda de cal Tard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyeda-de-cal-tard | NUET, J.; PANAREDA, J.Mª. (1986) 'Les castanyedes al Montseny', Revista Ausa núm. XII/116. Ed. Patronat d'Estudis Ausonencs - Institut d'Estudis Catalans, p. 65-78. | Castanyeda d'origen antròpic, de gran extensió, formada per un gran nombre d'exemplars de castanyers (Castanea sativa). En destaquen un elevat número d'arbres varies vegades centenaris, que presenten característiques monumentals. És un indret de gran valor paisatgístic, i una zona de nidificació d'un gran nombre d'ocells. | 08234-332 | Cal Tard (veïnat de Santa Susanna) | Tradicionalment, l'home ha afavorit la plantació de castanyers per a l'aprofitament del seu fruit i de la seva fusta. Les castanyedes ocupen una extensió considerable al massís del Montseny, per les seves condicions favorables del sòl i del clima. El seu conreu es va estendre en època romana per a l'obtenció de farina panificable de castanya. | 41.7492400,2.3908500 | 449354 | 4622115 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64576-foto-08234-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64576-foto-08234-332-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||||
| 64418 | Camp d'escultures de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-descultures-de-la-rectoria | FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. | XX | Als camps de la Rectoria, situats a pocs metres al nord de la casa, hi ha una col·lecció d'escultures, realitzades per destacats artistes que han col·laborat amb el Centre d'Art, al llarg de la seva història. Hi ha dues escultures del nord-americà Rodger Mack, realitzades pels volts de l'any 1989, una del britànic Tom Grimsey, de l'any 1991, una del britànic Isla Bruns, de l'any 1987, dues del canadenc Clay Ellis, de l'any 1987, una de Raquel Fuentes, de l'any 1997, una de Maïs-Marisa Jorba, realitzada l'any 2009, i dues de Glòria Ortega, de l'any 1991. Tanmateix, de Glòria Ortega hi ha les baranes de forja d'accés a la casa. A la plaça de la Palmera, a tocar de la façana principal de La Rectoria, hi ha una escultura d'Enric Gelpí, realitzada pels volts de l'any 1960, abans de la creació del Centre d'Art, una escultura del francès André Fauteux, de l'any 1989, i una de Manel Rovira, de l'any 1990. El centre d'art La Rectoria, des dels seu inicis, ha estat una plataforma d'expressió, desenvolupament i pensament de l'art contemporani. Els artistes que hi ha residit, han contribuït amb les seves obres, situades als carrers, places i parcs del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor, que s'hi exposi una valuosa mostra d'art urbà d'escultura contemporània. | 08234-174 | Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | El Centre d'Art la Rectoria és una fundació privada, sense ànim de lucre, amb la finalitat de conciliar les arts, les noves tecnologies i la natura. És un lloc de residència i de treball per a artistes, escriptors i investigadors. Els eixos bàsics del Centre són la producció artística, els cursos de formació i les exposicions. Es tracta d'una plataforma d'expressió, desenvolupament i pensament de l'art contemporani, amb l'objectiu de dinamitzar la cultura i l'art en relació a l'entorn natural i social immediat i projectar-ho en l'àmbit comarcal i internacional; promocionar la creativitat dins el món de l'art en totes les seves disciplines, integrant-les dins l'espai natural del Parc Natural del Montseny; i facilitar projectes de gènere, immigració i joves. La Rectoria va ser propietat del bisbat de Tarrassa fins a l'any 2007, quan va passar a ser de titularitat municipal, per un conveni de traspàs. Des dels seus inicis, l'any 1987, han passat pel centre més de 150 residents, entre artistes nacionals i internacionals. | 41.6835100,2.3886100 | 449116 | 4614818 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64418-foto-08234-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Mercè Jordà Olives, directora del Centre d'Art La Rectoria. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64503 | Panorama d'una Nació o Cercle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panorama-duna-nacio-o-cercle | SABOYA, M. (1989) 'Sant Pere de Vilamajor: obra de Mack per al Mil·lenari'. Plaça Gran (22 juny 1989). Granollers. SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. | XX | Escultura de ferro, de gran format, realitzada l'any 1989 pel famós escultor Rodger Mack, amb motiu de l'Exposició Col·lectiva Internacional d'Arts Plàstiques 'Homenatge a Catalunya', instal·lada al Museu Municipal de Granollers. Es tracta d'un gran cercle, que representa l'estat espanyol, dividit en quatre. Segons l'artista, Espanya es troba formada per les següents zones culturals: Catalunya, Andalusia, Navarra i Castella. El Cercle, que presenta unions a cadascuna de les quatre parts, es recolza en una base i suports comuns. És un homenatge a la diversitat cultural. Les seves mides són 2,45 m alçada, 0,65 m amplada i 1,9 m llargada. | 08234-259 | Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6834600,2.3888300 | 449134 | 4614813 | 1989 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64503-foto-08234-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64503-foto-08234-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Rodger Mack | Rodger Mack (Estats Units d'Amèrica, 1938 Ohio - 2002 New York):Escultor de reconeixement internacional, famós per les seves obres de gran format, en bronze i hacer. Les seves escultures s'exposen en nombrosos museus d'art, com el Museu d'Art Everson, a Siracusa, i al Museu Williams-Proctor, a Nova York.Es va llicenciar en Belles Arts a l'Institut de Cleveland, i es va especialitzar en escultura a l'Acadèmia d'Art Cranbrook a Michigan l'any 1963. Va rebre una beca Fulbright, a Florència on va aprendre diverses tècniques de fundició.Va ser professor al Centre d'Art d'Arkansas i a la Universitat de Siracusa. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64504 | Entre la guerra i la pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-la-guerra-i-la-pau | SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. | XX | Escultura de ferro, realitzada per l'artista canadenc Clay Ellis, l'any 1987. Segons el perit artístic J. Sala Vila (vegeu bibliografia), que és qui va proposar el títol de 'Entre la guerra i la pau', és un muntatge que convida a diferents interpretacions, que poden portar la imaginació tant cap a una màquina bèl·lica, com a un original telescopi que vol indagar l'espai atmosfèric. Les seves mides són: 2,45 m alçada, 1,8 m amplada i 1,3 m llargada. | 08234-260 | Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6834900,2.3887300 | 449126 | 4614816 | 1987 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64504-foto-08234-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64504-foto-08234-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Clay Ellis | Clay Ellis (Canadà, 1955):Escultor reconegut internacionalment, que ha participat a nombroses exposicions a Anglaterra, França, Espanya, Botswana, els Estats Units d'Amèrica, i Canadà. L'any 1995, va organitzar el Triangle de França, un taller internacional d'art al l'École d'Art de Marseille.Les seves escultures s'exposen en nombrosos museus i galeries d'art arreu del món, com la Art Gallery of Grande Prairie (Alberta, Canadà), la APT Gallery (Londres, Regne Unit), el New York Studio School i The Painting Center (Nova York, Estats Units), la Galerie de l'Ecole Superieure des Beaux-Arts (Marsella, França) i el Museum of Civilization (Ontario, Canadà). | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64505 | Homenatge a les Creadores del Món | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-les-creadores-del-mon | SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. | XX | Escultura de ferro, realitzada per l'artista Marisa Jorba - Maïs, l'any 2009. Es tracta d'un cilindre de 3,50 m d'alçada, amb tres indicadors ancorats en la part superior, on hi ha escrits els noms de tres creadores, amb lletres perforades amb làser. És simbologia poètica amb un rerefons de filosofia humana: un homenatge a les dones artistes, que són orientadores en els camins de la història, i li donen personalitat, veritat i convivència. Unes senyals de tràfic situades a una instal·lació a la Illa de Serkin (Irlanda), van ser la font d'inspiració en la realització d'aquesta escultura. | 08234-261 | Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6835600,2.3886200 | 449117 | 4614824 | 2009 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64505-foto-08234-261-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Marisa Jorba -Maïs | Marisa Jorba - Maïs (Barcelona, 1959):Escultora barcelonina, que ha exposat la seva obra a un gran nombre de galeries d'art i museus, de nivell nacional i internacional, com el Museu d' Art Contemporani Centro Dragao do Mar de Arte e Cultura Fortaleza (Ceara, Brasil), la Living Landscape (Cork, Irlanda), la G. Gallery a Houston (Texas, USA), la Gallery and Studios Belmont (Califòrnia, USA), la Casa Elizalde (Barcelona), el Col·legi Oficial de Decoradors i Dissenyadors d'Interiors de Catalunya (Girona), el Museu d'Art Modern (Tarragona), la Fundació Espais d'Art Contemporani (Girona), etc.Ha rebut diverses beques: Beca Institut Ramon Llull (2005, 2007, 2010 i 2012), Beca Art Camp. UNESCO (2008, 2009 i 2010), Beca The Temple Bar Studios. Dublín, Irlanda (1999), Beca de La Rectoria per a The Tyrone Guthrie Center, Irlanda (1994), i la Beca del Centre d'Artesania de la Generalitat de Catalunya (1989). I el Premi Brossart d'Escultura en Ferro, Andorra (2001). | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64506 | Invitació a fer cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/invitacio-a-fer-cultura | SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. | XX | Escultura de ferro, realitzada per l'artista Isla Burns, l'any 1987. Segons el perit artístic J. Sala Vila (vegeu bibliografia), que és qui va proposar el títol de 'Invitació a fer cultura', per la seva forma de pupitre, és un muntatge tipus puzle, amb una clara intencionalitat de missatge cultural. Les seves mides són: 1,20 m alçada, 1,13 m amplada i 0,7 m llargada. | 08234-262 | Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6835100,2.3886700 | 449121 | 4614818 | 1987 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64506-foto-08234-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64506-foto-08234-262-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Isla Burns | Isla Burns (Calcuta, India, 1952):Escultor indi, de reconeixement internacional, format a la Gran Bretanya i a Canadà. Ha participat a diversos workshops, com el Triangle Artist's Workshop Pine Plains a Nova York, USA (1984), o el Triangle Artist's Workshop a Barcelona (1987) .Les seves escultures s'han exposat en nombrosos museus i galeries d'art arreu del món, com la Paul Kuhn Fine Arts Calgary (Alberta, Canadà) o la Carlton University Art Gallery Ottawa (Ontario, Canadà),entre moltes d'altres. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64507 | Jugant amb onades de la ment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jugant-amb-onades-de-la-ment | SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. | XX | Escultura de ferro, realitzada per l'artista britànic Tom Grimsey, l'any 1997. Segons el perit artístic J. Sala Vila (vegeu bibliografia), que és qui va proposar el títol de 'Jugant amb les onades de la ment', és un valuós treball en el que les corbes insinuen variades expressions, fins i tot, oníriques, i la natura apareix com el gran Mestre. Les seves mides són: 1,27 m alçada, 1,24 m amplada i 0,79 m llargada. | 08234-263 | Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6836200,2.3885300 | 449109 | 4614830 | 1997 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64507-foto-08234-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64507-foto-08234-263-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Tom Grimsey | Tom Grimsey ( Anglaterra, 1960-2014):Escultor de gran reconeixement internacional, format a la Wimbledon College of Arts i a la Central Saint Martins, University of the Arts London.Va treballar amb arquitectes, enginyers i urbanistes per integrar projectes d'art a gran escala, en el teixit de regeneració urbana. Estava particularment interessat en les escultures mal·leables polimòrfiques, i l'any 2006 va rebre una beca FRSF, específicament per explorar el potencial dels líquids i gels magnètics, influenciats per camps electromagnètics externs, en el control dels moviments expressius en objectes escultòrics.L'any 2007 Grimsey va exposar la seva obra al Museu Telegraph en Porthcurno, escultures inspirades en l'espectre electromagnètic. Això el va portar al seu treball pioner en la fabricació de la nanociència accessible, en col·laboració amb científics de Cambridge, Glasgow, Liverpool, Manchester, Nottingham i Sheffield.La seva obra s'ha exposat al Museu de Ciència i Indústria (MOSI) a Manchester (2011) i el Centre Magna Sheffield (2012). | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64508 | Plataforma de llançament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataforma-de-llancament | SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. | XX | Es tracta d'una escultura de ferro, realitzada per Rodger Mack, l'any 1989. Segons el perit artístic J. Sala Vila (vegeu bibliografia), que és qui va proposar el títol de 'Plataforma de llançament', aquesta obra recorda a una plataforma, degudament recolzada per a poder enlairar-se, com si ens volgués portar a l'espai un ballet. Les seves mides són: 1,9 m alçada, 1,13 m amplada i 0,84 m llargada. | 08234-264 | Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6836400,2.3884500 | 449103 | 4614833 | 1989 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64508-foto-08234-264-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Rodger Mack | Rodger Mack (Estats Units d'Amèrica, 1938 Ohio - 2002 New York):Escultor de reconeixement internacional, famós per les seves obres de gran format, en bronze i acer. Les seves escultures s'exposen en nombrosos museus d'art, com el Museu d'Art Everson, a Siracusa, i al Museu Williams-Proctor, a Nova York.Es va llicenciar en Belles Arts a l'Institut de Cleveland, i es va especialitzar en escultura a l'Acadèmia d'Art Cranbrook a Michigan l'any 1963. Va rebre una beca Fulbright, a Florència on va aprendre diverses tècniques de fundició.Va ser professor al Centre d'Art d'Arkansas i a la Universitat de Siracusa. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64509 | Porta al Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-al-vent | SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. | XX | Escultura de ferro, que representa una porta, realitzada per l'artista Glòria Ortega Arimany, l'any 1991. Segons la seva autora, es tracta d'una porta oberta a les experiències, on cadascú pot decidir lliurement el que vol. Les seves mides són: 2,5 m d'alçada, 2 m d'amplada i 0,65 m de profunditat. | 08234-265 | Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6834900,2.3887400 | 449127 | 4614816 | 1991 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64509-foto-08234-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64509-foto-08234-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Glòria Ortega Arimany | Glòria Ortega Arimany (Manlleu, 1954):És una escultora i ceramista, vinculada al Centre d'Art La Rectoria des dels seus inicis. Ha rebut formació artística a Nova York, Portugal i Menorca. Col·labora en diverses publicacions d'art, com les revistes Coses d'Art i l'Artual.Ha exposat la seva obra arreu de Catalunya (Barcelona, Granollers, Peralada, Girona, Valls, Montornès del Vallès, La Pera, Sant Pere de Vilamajor) i a Mallorca. I ha participat en diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Granollers, Girona, Palma de Mallorca, França, Itàlia, etc. En destaquen les seves obres en espais públics, a Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu, Vespella de Gaia i Blanes. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64510 | Triangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/triangle | SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. | XX | Escultura de ferro, en forma de triangle, realitzada per l'artista Glòria Ortega Arimany, l'any 1991. Segons l'autora, la seva interpretació és intimista, de connexió del món industrial amb la natura. Els laterals del triangle fan 1,8 m per 1,8 m per 2,4 m, i 0,65 m d'amplada. | 08234-266 | Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6835900,2.3885500 | 449111 | 4614827 | 1991 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64510-foto-08234-266-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Glòria Ortega Arimany | Glòria Ortega Arimany (Manlleu, 1954):És una escultora i ceramista, vinculada al Centre d'Art La Rectoria des dels seus inicis. Ha rebut formació artística a Nova York, Portugal i Menorca. Col·labora en diverses publicacions d'art, com les revistes Coses d'Art i l'Artual.Ha exposat la seva obra arreu de Catalunya (Barcelona, Granollers, Peralada, Girona, Valls, Montornès del Vallès, La Pera, Sant Pere de Vilamajor) i a Mallorca. I ha participat en diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Granollers, Girona, Palma de Mallorca, França, Itàlia, etc. En destaquen les seves obres en espais públics, a Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu, Vespella de Gaia i Blanes. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||
| 64522 | Farola del Camp d'Escultures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farola-del-camp-descultures | XX | Instal·lació decorativa de llum, realitzada per Raquel Fuentes, l'any 1997. Es tracta d'una escultura de ferro, pintada de color ocre, i fa uns 3 m d'alçada. | 08234-278 | Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6833300,2.3888500 | 449136 | 4614798 | 1997 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64522-foto-08234-278-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Raquel Fuentes | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 64270 | Per la llibertat del poble a decidir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/per-la-llibertat-del-poble-a-decidir | XXI | Es tracta d'un faristol, realitzat l'any 2012, per l'escultor Josep Plandiura Vilacís, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Està format per un peu de ferro forjat, amb una placa que duu l'escut de Sant Pere de Vilamajor i la següent llegenda: 'Per la llibertat del poble a decidir. 11 de setembre de 2012'. És un manifest del dret del poble català a poder decidir, lliure i democràticament, el propi futur. | 08234-26 | Camps de la Riera. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. | 41.6836400,2.3888500 | 449136 | 4614833 | 2012 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64270-foto-08234-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64270-foto-08234-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Plandiura Vilacís | Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943):És un escultor i artista multidisciplinari amb reconeixement internacional. Tot i que la seva obra es caracteritza pel gran format, com la porta del Museu Diocesà de Barcelona o l'escala del Teatre de Granollers, també són notables les obres de format més reduït, especialment per a col·leccions particulars.L'any 1987 va coordinar el worksop dirigit per l'escultor anglès Anthony Caro, a la Casa de la Caritat, actual seu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Tanmateix, va participar com a artista convidat al Triangle Artist's Workshop en Pine Planes (Nova York). Ha col·laborat amb els arquitectes Frank Gehry, Susan Nardulli i Paul Lubowicki i els escultors Anthony Caro, Thomas Grimsey, Roger Mack i Erwin Regler. L'any 1988 va participar en la fundació del Centre d'Art Contemporani La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor, un espai amb caràcter multidisciplinari per a l'experimentació artística.La seva obra es troba a diversos espais públics d'àmbit nacional i internacional. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64580 | Fita de terme de Sant Lleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-lleir | XIX | Com totes les fites, en perill de furt. | Es tracta d'una fita de terme que fa de partició dels municipis actuals de Sant Pere de Vilamajor i de Sant Antoni de Vilamajor. És un gran monòlit de forma rectangular però amb les vores arrodonides. Duu les lletres inscrites 'Vo', en el costat que dona a Sant Pere, i 'VA' en el costat oposat, corresponent a Sant Antoni. La fita fou col·locada en aquest indret l'any 1840, quan Sant Antoni es va separar de Sant Pere de Vilamajor i, juntament amb el Fou, van formar municipalitat a part. | 08234-336 | Camí de l'ermita de Sant Lleïr s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Sant Pere de Vilamajor foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 41.6778600,2.3996200 | 450028 | 4614184 | 1840 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64580-foto-08234-336-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||
| 64456 | Font de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-bernat | HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 82. | XVIII-XX | La font de can Bernat es troba a poca distància de la casa, en direcció nord-oest, a tocar del sot homònim. Es tracta d'una font poc arranjada, que recull l'aigua amb una teula, per on raja cap a una pedrís i la condueix cap a una bassa. La bassa és construïda amb pedra lligada amb morter, de planta irregular que s'adapta al desnivell del terreny, i té un sobreeixidor que vessa, a través d'una teula, cap a un antic rec, actualment en desús. | 08234-212 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7311100,2.3885600 | 449149 | 4620103 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64456-foto-08234-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64456-foto-08234-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64456-foto-08234-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64560 | Freixe de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-can-bernat | Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a uns 50 m a ponent de can Bernat, a tocar del marge del camí. Destaca per les seves grans dimensions i per la seva capçada arrodonida i molt ramificada. | 08234-316 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7306600,2.3889700 | 449183 | 4620053 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64560-foto-08234-316-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64561 | Freixe de la font de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-la-font-de-can-bernat | Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a tocar de la font de can Bernat. És de grans dimensions i presenta una petita capçada arrodonida i molt ramificada. Destaca per l'espectacular alçada del seu tronc. | 08234-317 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7309600,2.3883300 | 449130 | 4620086 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64561-foto-08234-317-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||||
| 64563 | Murs de pedra seca dels horts de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-dels-horts-de-can-bernat | XVIII-XX | Hi ha despreniments d'algunes pedres d'aquestes parets | Murs de pedra seca situats a uns 130 m al sud-est de can Bernat, sobre el marge de la pista, entre el sot de can Bernat i el dels Horts Els murs formen feixes de terres, antigament conreades, corresponents als antics horts de la masia. | 08234-319 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders, plenament adaptats als sòls i al clima. Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). | 41.7302900,2.3910300 | 449354 | 4620010 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64563-foto-08234-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64563-foto-08234-319-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||
| 64477 | Jaciment de Can Clavell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-clavell | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). LLOBET, S. (1947) El medi i la vida al Montseny: estudi geogràfic. Reedició 1990. Granollers: Museu de Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers, p. 134-135. | II aC - V | Es tracta de troballes superficials de material arqueològic, d'època romana, als camps de conreu situats a les proximitats de can Clavell. Tomàs Balvey i Bas, al segle XIX, hi va recollir fragments de ceràmica sigillata (LLOBET, 1947:134-135). L'arqueòleg Josep Estrada i Garriga, al voltant de la dècada dels anys 50 del segle passat, va associar el jaciment a una vil·la romana que, segons ell, va perdurar en època medieval. Tanmateix, segons l'inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat (vegeu bibliografia) s'hi han recollit diversos fragments de teula, dolia i ceràmica comuna romana, dels que s'ignora actualment la seva ubicació. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. | 08234-233 | Can Clavell (veïnat del Pla) | 41.6787200,2.3910100 | 449312 | 4614285 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64477-foto-08234-233-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 84271 | Pont de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-duran | <p>POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 126.</p> | XX | <p>El pont de can Duran és un pont de palanca sobre la riera de Vilamajor d'estructura senzilla. Està format per dues bigues de ferro unides per revoltons ceràmics i amb un paviment de ciment que salva una llum d'uns cinc metres comunicant una de les entrades del nucli castral de La Força de Vilamajor (carrer Ripoll) amb l'antic camí del rec de la bassa del Barqueró, a can Duran. Té una barana de ferro. L'actual pont fou construït el 1939.</p> <p> </p> <p> </p> | 08234-340 | Can Duran | <p>El pas del carrer Ripoll a can Duran hi és des de temps immemorial (el camí segueix la centuració romana) i el pas actual es fa per un petit gual que permet la presència d'un pont d'estructura senzilla. De l'antic pont no se'n té cap descripció ni localització exacta, tot i que hi ha relats que el pont fou víctima d'una riuada a la dècada dels setanta del segle XVIII. No obstant, uns vint-i-cinc metres riera amunt hi ha unes grans restes de fonamentació d'una antiga construcció que o bé podria ser fonamentació del pont antic o, més probablement, la base d'un pilar d'un aqüeducte molt similar al de can Pujades que es troba una mica més amunt del pont de can Gras.</p> | 41.6848500,2.3886600 | 449121 | 4614967 | 1939 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/84271-img-20201104-wa0024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/84271-img-20201104-wa0025.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||
| 64541 | Font de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-duran | XIX-XX | Actualment seca. | Es tracta d'una font, actualment seca, situada al jardí de can Duran, a tocar de la riera. L'aigua es captava a través d'una mina, bastida amb totxo, que recollia l'aigua d'escorrentiu dels camps de can Duran i de can Perera del Pla i, a través d'un broc, queia cap a un petit rec, també de totxo, que la tornava novament cap a la riera de Vilamajor. | 08234-297 | Can Duran. C/ dels Lledoners, 1, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6845500,2.3889700 | 449147 | 4614933 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64541-foto-08234-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64541-foto-08234-297-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | ||||||||||
| 64444 | Pont de can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-gras | XX | Pont d'un ull, d'arc de mig punt, que salva la riera de Canyes al pas del camí de can Gras Vell. És construït amb paredat comú i arrebossat, amb barana de pedres lligades amb ciment, coronada amb totxo. Les seves mides aproximades són 13 m de llargada per 5 m d'amplada. A un dels costats duu el següent escrit sobre rajols: 'EN MEMORIA DE MI PADRE'. | 08234-200 | Can Gras d'Avall (veïnat de Canyes) | 41.6971900,2.3853500 | 448855 | 4616339 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64444-foto-08234-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 | |||||||||||
| 64441 | Pedrera de can Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-marcal | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004). 'Les feines antigues del bosc i la muntanya'. Quaderns de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.73-74. | XIX-XX | La pedrera de can Marçal es troba a poca distància al sud-oest de can Coca, a l'inici de la pista del veïnat de cal Tard. És una explotació minera, a cel obert, de roques de pissarra. Actualment es troba clausurada. | 08234-197 | Can Marçal (veïnat de Santa Susanna) | A la pedrera s'extreien blocs de dimensions diverses, en funció de la utilitat final de la pedra i les característiques de la paret de roca. El procediment habitual per partir la pedra era el següent: els trencadors marcaven una línia de tall i amb l'acció de barrines hi anaven fent una sèrie de petits forats, a poca distància entre si; hi introduïen un tascó en cadascun i els anaven clavant ordenadament en un mall, aplicant un cop sec i contundent cada vegada, fins que s'iniciava una esquerada i la pedra es trencava de manera neta. Després es transportava amb carros o camions (GARCIA, 2004:73-74). | 41.7460800,2.4013400 | 450224 | 4621758 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64441-foto-08234-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64441-foto-08234-197-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.