Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64263 | Alzina Rodona de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-rodona-de-can-planell | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situada a uns 50 m a migdia de can Planell, a tocar del marge del camí. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. | 08234-19 | Can Planell | 41.7148000,2.3861400 | 448935 | 4618294 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64263-foto-08234-19-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64269 | Alzina de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-planell | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. | 08234-25 | Can Planell | 41.7153500,2.3854400 | 448877 | 4618355 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64269-foto-08234-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64269-foto-08234-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64271 | Lledoners de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-planell | Conjunt format per sis lledoners centenaris (celtis australis) de característiques similars, que destaquen per la seves grans dimensions. Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. Són arbres monumentals. | 08234-27 | Can Planell | Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. | 41.7150300,2.3860300 | 448926 | 4618319 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64271-foto-08234-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64274 | Roureda de can Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-can-planell | Al sector de tramuntana de can Planell s'hi conserva una petita roureda, on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. En destaquen diversos roures d'aspecte monumental. | 08234-30 | Can Planell | 41.7155400,2.3857800 | 448906 | 4618376 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64274-foto-08234-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64274-foto-08234-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64280 | Alzina del Salars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-salars | Alzina (Quercus ilex) d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. Del tronc, que té unes dimensions considerables, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. | 08234-36 | El Cortès | 41.7312800,2.3711300 | 447700 | 4620132 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64280-foto-08234-36-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64281 | Alzina del porxo del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-porxo-del-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a tocar de l'era i porxo del Cortès. El seu gran tronc neix d'un marge i creix inclinat. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleix una alçada considerable. És un arbre monumental. | 08234-37 | El Cortès | 41.7309300,2.3688900 | 447513 | 4620095 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64281-foto-08234-37-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64303 | Alzines de la font del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-del-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzines (Quercus ilex) bessones, situades a uns 20 m a llevant del Cortès, a tocar de la font homònima. El tronc d'una de les alzines neix del mur de pedra de la font. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleixes una alçada considerable. Són arbres monumentals. | 08234-59 | El Cortès | 41.7307900,2.3702600 | 447627 | 4620078 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64305 | Alzina sobre el camp Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-sobre-el-camp-rodo | Es tracta d'un exemplar monumental d'alzina (Quercus ilex), situat a uns 130 m al nord del Cortès, sobre el camp Rodó, just per sobre de la pista. El seu gran tronc neix d'un mur de pedra i creix inclinat. La seva capçada poc densa l'allunya de les característiques copes arrodonides de les alzines monumentals. | 08234-61 | El Cortès | 41.7320500,2.3694800 | 447563 | 4620219 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64305-foto-08234-61-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64307 | Turó de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-cova | El turó de la Cova o turó de l'Arcova és una muntanya de 1.101 metres, que es troba al municipi de Sant Pere de Vilamajor, entre els turons de la Moixa i de Sant Elies, en els darrers estreps del Pla de la Calma. El cim, format de pedra pissarra, té una petitíssima cavitat, que tradicionalment ha estat utilitzada com a refugi de pastors i ha donat nom al turó. | 08234-63 | La Cova | 41.7394500,2.3759600 | 448108 | 4621036 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64307-foto-08234-63-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació del turó i fotografia amb neu facilitades per Higini Herrero. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64340 | Turó de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-elies | RIBOT, P.; CAMPRUBÍ, R. (1976) El Montseny. Barcelona: Destino. | El turó del Sant Elies és una muntanya del massís del Montseny, de 999 m, que es troba en el darrer estrep del Pla de la Calma, sobre la vall del riu Tordera. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme), i de calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Al cim hi ha una torre de guaita del Parc Natural del Montseny, i a uns 100 m al nord es troba la concorreguda ermita de Sant Elies. Entre la Serra de Palestrins i el turó de Sant Elies hi passa la riera de Vilamajor. | 08234-96 | Sant Elies | 41.7300600,2.3796800 | 448410 | 4619992 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64340-foto-08234-96-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació i fotografia facilitada per Higini Herrero. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||
| 64356 | Alzina dels Espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-espatllats | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), situat a llevant del sot del Cirerer, al marge de ponent del camí, a la zona pròxima a la plana d'en Vilardell. Destaca per la seva peculiar morfologia i mida. Del tronc, que té unes dimensions considerables, en surten tres grans branques, que alhora es ramifiquen en d'altres de morfologies i mides diverses. La seva capçada poc densa l'allunya de les característiques copes arrodonides de les alzines monumentals. | 08234-112 | El Cortès | 41.7346900,2.3734400 | 447895 | 4620509 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64356-foto-08234-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64363 | Alzina Rodona de Sant Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-rodona-de-sant-elies | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada a tocar del marge de llevant de la pista de Sant Elies, uns 400 m abans de l'ermita. Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida. És un arbre monumental. | 08234-119 | Sant Elies | 41.7280700,2.3825700 | 448649 | 4619769 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64363-foto-08234-119-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64369 | Roure Gros o de la font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-o-de-la-font-del-roure | BELLVEHÍ, D. (1998) 'El Roure, prop de 400 anys de vida'. La Veu d'en Pelideu, núm. 0. Sant Pere de Vilamajor, p. 29. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011) Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2011). 'El Roure Gran de Sant Pere de Vilamajor'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 1 (desembre 2011). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 16-17. LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) El Roure Gros: ruta circular de dificultat baixa (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. SAGRERA BASSA, Teresa (2009) Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. | Es tracta d'un exemplar de roure (Quercus humilis) centenari, situat a les proximitats de la font del homònima. Fa uns 15-16 m d'alçada, una circumferència de tronc de 3,5 m i el seu diàmetre de capçada és d'uns 25-28 m (SAGRERA, 2009:20). Es tracta d'un roure monumental que destaca per la seva majestuositat i per les seves dimensions, pel seu espectacular tronc i la seva gran capçada arrodonida. | 08234-125 | Sot de can Bacs | 41.6783100,2.3818000 | 448545 | 4614245 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64369-foto-08234-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64369-foto-08234-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||
| 64370 | Murs de pedra seca de cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-cal-marxant | XVIII-XX | Murs de pedra seca situats a l'entorn de les restes de la casa de cal Marxant, sobre el marge de la pista. Els murs formen feixes de terres, antigament conreades. | 08234-126 | Cal Marxant (veïnat de Santa Susanna) | 41.7467500,2.3924900 | 449488 | 4621837 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64370-foto-08234-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64370-foto-08234-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders, plenament adaptats als sòls i al clima.Els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||
| 64433 | Camí ral dels Boscassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-dels-boscassos | XII-XXI | El camí ral dels Boscassos comunica el terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor amb la zona sud-est del barri de Vallserena i la nord-oest del barri de can Ram. Des de can Vila, el camí s'endinsa entre les granges de Mas Blanc i els Segadors i continua en fins al turó del Pi Gros. Tot i que es coneix el seu traçat, actualment no se'n coneixen vestigis materials associats a l'antic camí. | 08234-189 | Veïnat dels Boscassos | 41.6852000,2.4123400 | 451092 | 4614992 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64433-foto-08234-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64433-foto-08234-189-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||
| 64435 | Cova d'en Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-sorell | La cova d'en Surell es troba sota un gran bloc de pedra, en un indret amagat i emboscat. Per accedir-hi, cal prendre la pista que va del poble al veïnat de Santa Susanna, i uns 300 m abans de la zona dels Castanyers, caminar uns 20 m a l'est del la pista. Es tracta d'una petita bauma d'uns 2 m de profunditat, probablement utilitzada com a refugi temporal al llarg del temps, vinculat a les artigues de can Terrer, que es troben just a sobre, a l'altre costat de la pista. | 08234-191 | Artigues del Terrer | 41.7252100,2.3863000 | 448957 | 4619449 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64435-foto-08234-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||||
| 64485 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-3 | <p>PARC NATURAL DEL MONTSENY: www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?parc=3</p> | <p>El Parc Natural del Montseny es situa a la serralada Pre-litoral. Ocupa una extensió de 31.063,90 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques: Aiguafreda, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental; El Brull, Seva i Viladrau a la comarca d'Osona; i Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva. El cim del parc és el Turó de l'Home amb 1.706 metres sobre el nivell del mar. El massís geològicament s'estructura en dues parts diferenciades: d'una banda, el sòcol compost per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, formada per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. L'especial orografia del terreny, les diferències altitudinals i la distància del mar en una latitud típicament mediterrània condicionen una notable diversitat climàtica. Aquestes diferències expliquen les diferents formacions vegetals que es desenvolupen: la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), la de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), la centreeuropea per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, la subalpina als cims (matollars i prats). La extraordinària varietat d'hàbitats, de gran valor ecològic, s'evidencia amb la pervivència d'espècies com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga. En relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza per l'existència d'espècies centreeuropees a les zones altes del massís i espècies d'ambients mediterranis a les parts baixes. Les espècies d'influència centreeuropea sovint resten aïllades, com la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó pirinenc. Entre els mamífers que viuen a l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda; entre les aus destaquen l'astor, el gaig o el pit-roig, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El caràcter més singular de la fauna però, són les espècies d'influència centreeuropea, com és el cas de la granota roja, el tritó pirinenc o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd o l'escurçó pirinenc. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que cal protegir i conservar. Va esdevenir Parc Natural pel Decret 105/1987, de 20 de febrer, d'acord amb la Llei 12/1985, d'espais naturals, de 13 de juny. Des del 26 de juliol de 1977 (al sector de la província de Barcelona) i del 26 de gener de 1978 (al sector de la província de Girona), les dues diputacions es van dotar d'un pla especial de protecció (PEP) del Parc Natural del Montseny. El nou Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. El Parc Natural del Montseny és l'únic indret de Catalunya declarat per la UNESCO com a reserva de la biosfera, l'any 1978. A partir de 2006, i d'acord amb la Decisió de la Comissió Europea 200/613/CE, de 19 de juliol de 2006, va ser declarat lloc d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània, amb la qual cosa va entrar a formar part de la XARXA NATURA 2000. Els òrgans gestors del Parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.</p> | 08234-241 | Parc Natural del Montseny | <p>El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al període ibèric s'ocupen de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Els vestigis més representatius d'aquesta època són el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús. Del període romà daten la vil·la romana de can Tarrés i d'altres construccions a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. El nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), mostra la fesomia del seu relleu. A l'edat mitjana es generalitzen els establiments interiors dispersos i s'intensifica l'explotació dels recursos naturals. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. Al segle XX la muntanya comença a ser valorada com a entitat digna de les aspiracions dels afeccionats a les excursions i la natura. Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona.</p> | 41.7423800,2.3890300 | 449197 | 4621354 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64485-foto-08234-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt del Parc escollit al municipi de Sant Pere de Vilamajor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||
| 64494 | Pi Novell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-novell | HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'El punt més enlairat del municipi', 'L'extensió del terme municipal',. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22-23. | El turó del Pi Novell, amb 1.225 m d'alçada sobre el nivell del mar, es situa a ponent del turó del Samon i forma part del massís del Montseny. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). El coll del Pi Novell és el lloc de pas tradicional, que permet anar de Vilamajor, passant per Cànoves i el Montseny, a la Calma. El nom original d'aquest indret és el 'Pi Vell' i no pas el 'Pi Novell', que és una deformació del nom original produïda pels volts de l'any 1921. Els tècnics de l'Instituto Geográfico Nacional, quan elaboraven la cartografia de la zona, van traduir el nom al castellà com a 'Pino Vell', que va acabar evolucionant a 'Pi Novell'. | 08234-250 | Extrem nord-oest terme municipal | 41.7433800,2.3575700 | 446582 | 4621484 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64494-foto-08234-250-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Erròniament s'havia atribuït al turó del Pi Novell el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samon, de 1.272 m.Aquest indret dóna nom al centre cívic del poble de Sant Pere de Vilamajor, i també a un sender de petit recorregut, que uneix els pobles de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor amb la Calma. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||
| 64495 | Turó del Samon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-samon | HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'El punt més enlairat del municipi'. Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22-23. | El turó del Samon forma part del massís del Montseny, i és el punt més enlairat del municipi de Sant Pere de Vilamajor, amb 1.272,7 m sobre el nivell del mar. El nom d'aquest turó prové del mas proper, el Samon, amb referències documentals des del segle XV. Té dos cims molt pròxims. Al cim més alt hi ha un vèrtex geodèsic (referència 294109001), format per un monòlit de formigó. El cim més baix es conegut com 'la Pleta del Samon'. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme), calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Sota el turó del Samon, al pla de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor. | 08234-251 | El Samon | 41.7426900,2.3654600 | 447238 | 4621403 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64495-foto-08234-251-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Erròniament s'havia atribuït al turó del Pi Novell, de 1.225 m, com el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samon, de 1.272 m. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||
| 64501 | Sot de la Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-la-font-fresca | El Sot de la Font Fresca és un torrent situat a la part septentrional del terme municipal, al veïnat de Santa Susanna. El sot, que recull les aigües de la font Roquet, la font Joana, la font Fresca i la font de les Febres, discorre entre la carena de l'Ajaguda i la Planota del turó del Samon. Les seves aigües desemboquen al riu Tordera. El torrent genera sistemes naturals d'un alt valor ecològic en termes de diversitat biològica i la presència d'espècies singulars de la flora i de la fauna. | 08234-257 | Veïnat de Santa Susanna | 41.7472700,2.3761500 | 448130 | 4621905 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64501-foto-08234-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64501-foto-08234-257-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació facilitada per Higini Herrero.Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64514 | Arboç I de can Sorell o Arboç Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arboc-i-de-can-sorell-o-arboc-gros | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 171-173. | Es tracta d'un espectacular arboç, que creix en un indret amb fort pendent, al nord de Refugis del Montseny. L'Arboç Gran és un exemplar que ha aconseguit mides arbòries, i un dels més grans en perímetre i edat dels que es té constància a Catalunya. Les seves mides aproximades són 7,8 m d'alçada, 4,12 m de perímetre, 5,8 m de perímetre de soca i 8,3 m de diàmetre de capçada. És un individu amb una edat avançada, varies vegades centenari. | 08234-270 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | Antigament, la llenya i el carbó de l'arboç eren considerats de millor qualitat que els de l'alzina. El carbó d'aquesta llenya i el de soca de bruc, anomenats carbó de rabassa, eren un combustible molt apreciat per a les fargues. | 41.7247100,2.3924200 | 449465 | 4619390 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Està considerat com a arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (anomenat 'Arboç de can Sorell').Hi ha diversos camins per a arribar a l'arboç. Un d'ells, des de la urbanització Refugis del Montseny, des del trencant on surten tres camins: el de més a l'esquerra que porta a can Sorell, el de la dreta a can Nadal, i hem de prendre el que continua recte, que es bifurca en dos una mica més amunt. Cal continuar fins a trobar una pista forestal que s'enfila a mà esquerre. Per aquesta, cal passar un revolt i seguir fins a trobar, a mà esquerra, una antiga pista forestal i seguir uns 50 m, fins a trobar l'arboç, just a sota del marge esquerra del camí. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||
| 64516 | Lledoners del Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-pont-vell | Es troba totalment escapçat. | Es tracta de dos exemplars de lledoners (Celtis australis) centenaris, de grans dimensions, situats a les proximitats de la font dels Lledoners. Un dels arbres creix agafat al mur del cobert on es troba el safareig municipal, i l'altre es troba a pocs metres al nord d'aquest. Eren uns espècimens majestuosos, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada fins que, fa pocs anys, van ser escapçats. Els lledoners del pont vell de Vilamajor han donat nom al carrer i a la font dels Lledoners. | 08234-272 | Font dels Lledoners. C/ dels Lledoners, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. | 41.6839800,2.3893200 | 449175 | 4614870 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64516-foto-08234-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64516-foto-08234-272-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2013, degut a unes fortes ràfegues de vent, va caure una gran branca d'un dels lledoners sobre la font. Per aquest motiu, els lledoners i els altres arbres del marge de la riera, situats a l'entorn del pont Vell, van ser objecte d'una gran poda. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||
| 64525 | Riera de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilamajor | HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'La denominació de la riera de Vilamajor', Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 14-15. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24. | La riera de Vilamajor és un dels cursos d'aigua més remarcables del terme municipal. És un curs poc cabalós i de règim estacional. La riera neix al pla de la Moixa, travessa el municipi de nord a sud i desemboca al riu Mogent a Llinars del Vallès Aquest curs fluvial rep diferents denominacions segons el tram on es troba. Des del seu naixement al pla de la de la Moixa fins al Cortès, rep el nom de riera de la Moixa. Des del mas del Cortès fins a can Perera de Canyes, rep el nom de riera del Cortès. Des de can Perera de Canyes fins a Sant Antoni de Vilamajor, rep el nom de riera de Canyes. I des de la unió amb la riera de Vallserena fins a la desembocadura al riu Mogent, rep el nom de riera de Llima o de Llimac. La presència d'un cordó més o menys continu de vegetació de ribera afavoreix la seva funció com a connector ecològic. | 08234-281 | Travessa el terme de nord a sud | La riera de Vilamajor ha esdevingut des de sempre un factor important en la història de Sant Pere de Vilamajor. Els emplaçaments dels antics habitants del municipi van tenir lloc arran d'aquest curs fluvial: el nucli fortificat de la Força, la Vilanova de Vilamajor (l'actual Sant Antoni) i la majoria de masies, tant de la plana com de la muntanya. | 41.7036700,2.3849200 | 448825 | 4617059 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64525-foto-08234-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64525-foto-08234-281-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||
| 64532 | Riera de Vallserena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallserena | La riera de Vallserena és un curs d'aigua de règim estacional, amb una llargada de 6 km i una conca de 6 km². Neix a Terra Blanca, baixa per la Vallserena, entre la serra de can Pairana i la serra de la Dona Morta, i desemboca a la riera de Vilamajor, a l'alçada de Sant Antoni. Durant el seu curs rep les aigües dels torrents de l'Arnau, de can Pairana i de la Dona Morta. Habitualment, els mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre s'asseca. | 08234-288 | Vallserena | 41.6983100,2.4030500 | 450329 | 4616453 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64532-foto-08234-288-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | -Informació facilitada per Higini Herrero.-Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64534 | Alzines de can Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-sorell | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 168-170. | La més gran de les dues, es troba molt malmesa per la caiguda d'un llamp. | Es tracta de dos exemplars d'alzines (Quercus ilex L.) centenàries, de dimensions considerables, situades sobre can Sorell, a les proximitats del corral. La més gran de les dues, es troba molt malmesa per la caiguda d'un llamp, que li va esberlar tota una branca principal lateral i li va causar mortalitat en la major part de la seva capçada. Presenta una cimentació amb totxanes a tot el costat afectat, en un intent per a salvar-la. L' alzina més petita presenta una bona vitalitat. El seu tronc es divideix als 2,5 m en dues branques gruixudes que configuren una àmplia capçada. Les dues alzines ténen mides notòries de volt de canó i diàmetre de capçada. La seva forma arrodonida manifesta el seu ús com a morriola de bestiar. | 08234-290 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | 41.7180200,2.3856200 | 448894 | 4618651 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||
| 64535 | Castanyer de can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-terrer | FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2012) 'Els castanyers del Terrer. On buscar el fruit més preuat del Montseny'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 11 (novembre 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació. | Es tracta d'un castanyer (Castanea sativa Miller), que creix al marge del camí de Santa Susanna, a la zona dels Castanyers. És un imponent exemplar de capçada ampla. Té l'escorça viva, però l'ànima buida, ja que diverses espècies de la fauna forestal buida el seu tronc per a nidificar i fer-hi caus. És un dels exemplars més destacats de d'aquesta espècie que prolifera per tot el massís del Montseny. | 08234-291 | Els Castanyers. El Terrer (veïnat de Santa Susanna) | 41.7287200,2.3864900 | 448975 | 4619839 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64535-foto-08234-291-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64537 | Plataners de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-0 | GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24. | Conjunt format per més d'un centenar d'exemplars de plataners (Platanus x hispanica), situats als marges de la carretera BV-5109, que mena de Sant Antoni i finalitza a Sant Pere de Vilamajor. Tots els exemplars són de característiques similars, amb una alçada aproximada d'uns 8 m i uns 2 m de volta de canó. | 08234-293 | Carretera BV-5109 | A les vores de les vies principals s'hi plantaven arbres de fulla caduca que proporcionaven ombra a l'estiu, retenien la pols aixecada pels vehicles i permetien el pas del sol a l'hivern. S'utilitzaven preferentment plàtans, espècie resistent i de ràpid creixement que admet esporgues intenses, es fa molt gran i proporciona una àmplia ombra durant el bon temps. Els plataners de la carretera es van plantar aproximadament durant la dècada dels anys 20 del segle passat (GARCIA, 2001: 24). | 41.6825900,2.3933500 | 449510 | 4614713 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64537-foto-08234-293-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||
| 64538 | Roure de can Son | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-son | El roure de can Son es troba a tocar del marge del camí d'accés a la masia, des de la carretera BP-5107. Es tracta d'un roure monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. | 08234-294 | Can Son | 41.6760600,2.3912000 | 449326 | 4613990 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64538-foto-08234-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64538-foto-08234-294-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||||
| 64539 | Surera de can Perera de Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-perera-de-canyes | SAGRERA BASSA, Teresa (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. | Alzina surera (Quercus suber L.) situada just abans d'arribar a can Perera de Canyes, al marge esquerre del camí. És un arbre monumental, amb una alçada d'uns 20 m, un perímetre de tronc d'uns 20 m, i una capçada molt extensa. Es troba tombada cap al camí, per aquest motiu se li han hagut d'anar tallant algunes branques. | 08234-295 | Can Perera de Canyes | L'alzina surera (Quercus suber L.), anomenada també surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies , originari de la Mediterrània occidental. Les sureres acostumen a fer entre 5 i 15 metres d'alçada, tot i que hi ha antics exemplars de més de 20 metres. Les fulles són lleugerament lobulades o dentades, verd fosc a l'anvers i més clares al revers i fan entre 4 i 7 centímetres de llargada. Els fruïts de la surera, les glans, són l'aliment de diversos animals. La principal característica d'aquest arbre és l'escorça gruixuda, de la que s'extreu el suro. De la primera pelada se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat utilitzat per fer aglomerats. De les pelades següents, realitzades aproximadament cada 12 anys, se n'extreu el suro de qualitat suficient per a tots els seus usos, especialment els taps de suro. | 41.7084300,2.3833400 | 448697 | 4617588 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64539-foto-08234-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64539-foto-08234-295-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||
| 64540 | Riera de Vallmanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallmanya | La riera de Vallmanya neix a les proximitats del mas homònim, a l'alçada dels castanyers. Rep l'aportació del sot del Collet i del sot de la Baga de can Terrer i, de seguida, entra al terme municipal de Sant Esteve de Palautordera. És de règim estacional i només hi corre aigua en èpoques plujoses. El torrent està envoltat per un bosc de ribera on hi creixen el vern (Alnus glutinosa) i la verneda típica (Alinetum catalaunicum). | 08234-296 | Vallmanya | 41.7281700,2.3993900 | 450048 | 4619770 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64540-foto-08234-296-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Higini Herrero.Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64555 | Alzina de can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-terrer | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada a uns 40 m al nord-oest del Terrer, sobre el camí. Del tronc en surten un gran nombre de branques, de grans dimensions i morfologies diverses, que fan arribar un costat de la capçada al terra, configurant un aspecte de la capçada poc dens i gens arrodonit. Destaca especialment per la seva gran alçada. És un arbre monumental. | 08234-311 | Can Terrer (veïnat de Santa Susanna) | 41.7340200,2.3873600 | 449052 | 4620427 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64555-foto-08234-311-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||||
| 64556 | Font vella de canTerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-de-canterrer | XVIII-XX | Actualment seca. | La font vella de can Terrer es troba a poca distància de la casa, en direcció nord-est, a tocar del sot homònim. Es tracta d'una font poc arranjada, actualment seca, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, que recollia l'aigua amb dues teules, formant un broc. Presenta una reparació de factura contemporània, amb ciment, i l'any 1960 inscrit. | 08234-312 | Can Terrer (veïnat de Santa Susanna) | 41.7339200,2.3880600 | 449110 | 4620415 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64556-foto-08234-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64556-foto-08234-312-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||
| 64557 | Arboç II de can Sorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arboc-ii-de-can-sorell | Es tracta d'un arboç d'aspecte monumental, que creix en un indret amb fort pendent, al nord de Refugis del Montseny. És un exemplar de mides arbòries, i una edat avançada, però bastant més petit que l'Arboç Gran, que es troba a pocs metres de distància. | 08234-313 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | Antigament, la llenya i el carbó de l'arboç eren considerats de millor qualitat que els de l'alzina. El carbó d'aquesta llenya i el de soca de bruc, anomenats carbó de rabassa, eren un combustible molt apreciat per a les fargues. | 41.7248200,2.3924200 | 449465 | 4619402 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64557-foto-08234-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64557-foto-08234-313-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||
| 64558 | Castanyer de la baga de can Terrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-baga-de-can-terrer | Es tracta d'un exemplar de castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a la Castanyeda de can Terrer. És un individu imponent, de característiques similars al Castanyer del Terrer, situat a les seves proximitats. Destaca especialment per la seva gran alçada i per la seva capçada. | 08234-314 | Els Castanyers. El Terrer (veïnat de Santa Susanna) | 41.7285800,2.3876200 | 449069 | 4619823 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64558-foto-08234-314-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64560 | Freixe de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-can-bernat | Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a uns 50 m a ponent de can Bernat, a tocar del marge del camí. Destaca per les seves grans dimensions i per la seva capçada arrodonida i molt ramificada. | 08234-316 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7306600,2.3889700 | 449183 | 4620053 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64560-foto-08234-316-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64561 | Freixe de la font de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-la-font-de-can-bernat | Exemplar de freixe (Fraxinus angustifolia) centenari, que es troba a tocar de la font de can Bernat. És de grans dimensions i presenta una petita capçada arrodonida i molt ramificada. Destaca per l'espectacular alçada del seu tronc. | 08234-317 | Can Bernat (Veïnat de Santa Susanna) | 41.7309600,2.3883300 | 449130 | 4620086 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64561-foto-08234-317-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64562 | Lledoner de Vallmanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-vallmanya | Exemplar de lledoner (celtis australis) centenari, situat a uns 20 m al nord-oest de Vallmanya. Destaca per les seves grans dimensions i la seva capçada densa, arrodonida i molt ramificada. És un arbre monumental. | 08234-318 | Vallmanya (veïnat de Santa Susanna) | Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. | 41.7319400,2.3997700 | 450082 | 4620189 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64562-foto-08234-318-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64564 | Pi de can Ferrussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-ferrussa | Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat en una zona boscosa, pròxima l'Arboç Gros, a l'alçada d'una cruïlla de pistes. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada. | 08234-320 | Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) | 41.7235700,2.3912400 | 449366 | 4619264 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64564-foto-08234-320-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La seva localització ha estat facilitada per en Josep Illa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||||||
| 64568 | Castanyer de can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-planes | Es tracta d'un exemplar de castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a uns 70 m al sud-est de can Planes, a la vora del camí de la casa. És un individu imponent, que destaca especialment pel seu gran tronc i per la seva alçada. | 08234-324 | Can Planes (veïnat de Santa Susanna) | 41.7378700,2.3961600 | 449787 | 4620849 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64568-foto-08234-324-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||||
| 64569 | Castanyer de ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-ca-landreu | Es tracta d'un castanyer (Castanea sativa Miller) centenari, que creix a uns 20 m a ponent de ca l'Andreu, sobre el camí. És un imponent exemplar de tronc ample, que fa 6,1 m de diàmetre. Té l'escorça buida. És un dels castanyers més destacats de tot el massís del Montseny. | 08234-325 | Ca l'Andreu (veïnat de Santa Susanna) | 41.7400600,2.3939100 | 449601 | 4621094 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64569-foto-08234-325-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||||
| 64345 | La Mongia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mongia | AJUNTAMENT DE SANT PERE DE VILAMAJOR: www.vilamajor.cat/ DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2013). 'La Mongia: la casa dels monjos, els primers campaners'. La Clau: Butlletí d'Informació Municipal de Sant Pere de Vilamajor, nº 25, juny 2013. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de sant Pere de Vilamajor, p. 12-13. | XXI | Es tracta de les restes de l'antiga mongia de Vilamajor, actualment integrades en un edifici de factura contemporània. Només es conserva una de les parets estructurals, que forma part de l'antiga muralla de la vila fortificada de La Força. L'antic edifici, que fou enderrocat a principis dels anys 80 del segle XX, constava de planta baixa i pis, amb una coberta a una sola vessant, que desaiguava a la façana principal. L'edifici actual, que deixa la muralla a la vista des de l'interior, consta de planta baixa i pis, amb una coberta a dues vessants, de teula àrab, i el carener paral·lel a la façana principal. | 08234-101 | Nucli de La Força. La Mongia, Punt d'Informació. C/ de l'Església, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La figura dels monjos a Vilamajor, que eren beneficiaris de la candela de Sant Miquel, es documenta des de l'any 1233. El nombre de monjos va anar variant al llarg dels anys. Eren els encarregats del servei de la parròquia, d'administrar béns, de celebrar deu misses l'any, de tocar diàriament les tres oracions, de tocar campanes en cas de tempesta, i també d'obrir i tancar l'església. També els corresponia tenir cura de la confraria de sant Miquel que, després del patró Sant Pere i la Verge del Roser, era el Sant amb més devots de la parròquia. Els monjos residien a l'edifici conegut com 'La Mongia', i vivien de les donacions dels feligresos. L'any 1448, el monjo que va viure el terratrèmol que assolà la comarca, va ser en Francesc Collet. L'últim monjo de Vilamajor va ser Ramon Oliveró, que va morir l'any 1839. Posteriorment, l'edifici va ser utilitzat com a presó municipal, situada a la planta baixa, i com a escola de primària, a la planta superior, fins a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat. L'any 1980 es va enderrocar pel seu mal estat de conservació. L'any 2010 la Diputació de Barcelona i l'ajuntament de Sant Per de Vilamajor van signar un conveni, per tal de construir l'actual edifici de La Mongia com a equipament de promoció cultural i turística. A la planta baixa hi ha un punt d'Informació del Parc Natural del Montseny i promoció turística del municipi, i al pis superior hi ha una sala d'exposicions temporals. | 41.6839500,2.3878700 | 449055 | 4614868 | 2010 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64345-foto-08234-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64345-foto-08234-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia de la Mongia en blanc i negre (Arxiu Municipal, caixa 628, cadastre 1974). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||
| 64346 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-10 | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 20. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2013). 'La Rectoria de Vilamajor. De masia menor de can Derrocada a Centre Cultural del municipi'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, núm. 18 (juny 2013) Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 30-34. POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p.158-160. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui…Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 25-26. | XIV-XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb ràfec a la catalana. El carener és perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-est. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, alternant pedra vermella i blanca, amb dos bancs de pedra als costats i dos esglaons d'accés a l'entrada. Les finestres són de disposició simètrica, amb llindes de pedra, una d'elles cisellada. Sobre la finestra de les golfes hi ha inscrit l'any '1639', que probablement correspon a una de les seves rehabilitacions. Al pis hi ha dos balcons amb barana de ferro. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter, arrebossats. Actualment, no es disposa de suficient informació històrica que permeti la datació de l'edifici original i els seus diferents usos al llarg del temps. A la part posterior de la casa, on es troba l'actual cuina, hi ha una volta catalana i una volta de canó, i sembla correspondre a la zona més antiga de l'edifici. Segons una hipòtesi recent, aquestes voltes podrien formar part de la farga del castell, de la que hi ha referències en la documentació antiga. Segons la tradició oral, a la part posterior de la masia hi havia l'accés a uns túnels d'escapatòria, però actualment es desconeix la seva ubicació. El que sí que es documenta és la boca d'una mina d'aigua, bastida interiorment amb pedra i morter de calç i volta de maó. | 08234-102 | Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | La Rectoria és un edifici d'orígens molt antics, però actualment no es disposa de suficient informació històrica, que permeti la datació de l'edifici original i els seus diferents usos al llarg del temps. Només una intervenció arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades. Segons la documentació antiga, durant molts anys, a l'edifici de La Rectoria hi vivia una comunitat de clergues que tenien cura de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. I hi havia l'escrivania, on els clergues feien de notaris al servei dels seus feligresos. Es conserva un important fons documental, actualment custodiat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Segons consta a un dels documents, la casa va ser heretada pel rector Rafael Derrocada, que la va habilitar com a rectoria, funció que va tenir fins a l'any 1986. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) l'edifici va ser malmès i, temps després, va ser restaurat. A la dècada dels anys 70 del segle passat es va utilitzar com a centre cultural i d'entreteniment per a la gent jove. L'any 1987, per iniciativa de Josep Poch, rector de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, es va habilitar com a centre d'art. Finalment, l'any 1988 es va fundar el Centre d'Art Contemporani La Rectoria, amb la col·laboració de l'escultor Josep Plandiura Vilacís. El Centre d'Art La Rectoria és una fundació privada, sense ànim de lucre, amb la finalitat de conciliar les arts, les noves tecnologies i la natura. És un lloc de residència i de treball per a artistes, escriptors i investigadors. Els eixos bàsics del Centre són la producció artística, els cursos de formació i les exposicions. La Rectoria va ser propietat del bisbat de Tarrassa fins a l'any 2007, quan va passar a ser de titularitat municipal, per un conveni de traspàs. Des dels seus inicis, l'any 1987, han passat pel centre més de 150 residents, entre artistes nacionals i internacionals. | 41.6831200,2.3887100 | 449124 | 4614775 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64346-foto-08234-102-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | De forma inconcebible, la Rectoria no es troba inclosa en el Catàleg de béns a protegir del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Pere de Vilamajor. | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||
| 64366 | Retaule dels Sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-dels-sants-marcal-sebastia-apollonia-i-magdalena | <p>ANGULO GUARDIA, V. (1990).Treball de recerca documental de les col·leccions d'art religiós d'època moderna (segles XVI, XVII, XVIII) dipositades al Museu de Granollers. Beques de col·laboració museística. Granollers: Generalitat de Catalunya: Museu de Granollers, inèdit. COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren 'carrer de Barcelona'. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor. GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 71-73. GARCIA i BURDOY, J.Mª. (2006). 'El retaule dels sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena'. Quadernets de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 18-25.</p> | XVI | <p>El retaule dels sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena, que es trobava originàriament a l'església de Sant Pere de Vilamajor, fou realitzat pel pintor Joan Gascó, entre els anys 1510 i 1520. És un dels principals exemples pictòrics de transició del gòtic al renaixement que hi ha a Catalunya. La tècnica emprada consisteix en tremp i oli aplicats sobre fusta. El retaule consta de tres taules: - La taula major, on es troben representats els sants Marçal i Sebastià; les seves mides són 1,16 m d'alçada per 0,78 m d'amplada. - Les taules secundàries, on es troba representada santa Magdalena en una d'elles, i en l'altre, santa Apol·lònia; les seves mides són 1,18 m d'alçada per 0,39 m d'amplada. Els quatre sants es disposen sobre un fons daurat, amb ornaments. A la taula major també hi figura, a la part inferior central, l'escut dels Gual de Vilarasa, fet que constata el mecenatge d'aquesta família. A la part superior de l'escut, hi ha un ocell sobre fons daurat; i a la part inferior, unes onades vermelles sobre fons blau.</p> | 08234-122 | Museu Diocesà de Barcelona. C/ Pla de la Seu, 7. 08002 Barcelona. | <p>L'any 1916 la parròquia de Sant Pere de Vilamajor va cedir el retaule de Sant Marçal i Sant Sebastià al Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. L'operació la va dur a terme Pere Bonet, l'administrador de la parròquia en aquell temps. Gràcies a això, es va poder salvar de l'incendi provocat a l'interior de l'església de Sant Pere de Vilamajor, el dia 20 de juliol de l'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, per membres d'un Comitè Revolucionari de Granollers. L'any 1989 el Museu Diocesà de Barcelona va organitza l'exposició Millenium, en la qual s'hi va incloure la meitat del retaule: la taula de les santes, que va ser restaurada per a l'ocasió. Posteriorment es restaurà la taula principal, amb motiu de l'exposició Splendor, que va tenir lloc a Sabadell l'any 1991.</p> | 41.6850000,2.3907400 | 449294 | 4614982 | 1510 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Obert | Bo | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Joan Gascó | El pintor Joan Gascó va néixer a Tafalla (Navarra), al darrer terç del segle XV. Pels volts de l'any 1500 es va traslladar a Vic, on hi va residir fins a la seva mort. Va muntar un taller de tipus gremial, com era propi de l'època. Alguns dels seus fills també hi van treballar. Les seves bones relacions amb membres del bisbat de Vic, li van procurar la major part dels encàrrecs de pintures religioses, tant a Vic com a l'ampli territori d'aquest bisbat. Pel que fa al seu estil, en un principi realitzava obres clarament gòtiques, però va anar evolucionant cap a les noves tendències renaixentistes. Es considera que l'obra amb la que va iniciar aquest canvi de tendència va ser el retaule major de Sant Pere de Vilamajor, realitzat entre els anys 1513 i 1516. | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||
| 64389 | Campanes petites de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-petites-de-vilamajor | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2003). 'Campanes i campaners de Sant Pere de Vilamajor'. XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 64-75. | XV-XX | Al Punt d'Informació de La Mongia es troben exposades, de forma permanent, les anomenades campanes petites de Vilamajor. Es tracta de les campanes que estan jubilades o bé les que només toquen un dia a l'any. Els objectius de exposició són, d'una banda, fer difusió d'aquest patrimoni del municipi i, de l'altre, millorar la seguretat davant dels robatoris de campanes en ermites de muntanya. La Mongia acull les següents campanes: la 'Marieta' o la petita de la Torre Roja, la de Sant Elies, la 'Roser' de Santa Susanna, i el batall de la campana de migdia de la Torre Roja. - Campana la 'Marieta' o la petita de la Torre Roja. És obra del mestre Miquel Sallés, l'any 1783. Fa 56 cm d'alçada, 54 cm de diàmetre i pesa 70 kg. Era l'antiga campana dels quarts de la Torre Roja, i va sobreviure a la Guerra Civil. Tocava els quarts fins a l'any 1988, quan es va jubilar perquè els seus tocs no conjuntaven amb les noves campanes. - La campana de Sant Elies. Segons la tradició, va ser un obsequi del poble de Tagamanent. Tenint en compte la seva forma tan estilitzada, la campana podria ser del segle XV. Era custodiada per un particular i es puja a l'ermita cada 25 abril, durant l'aplec. La reconstrucció del campanar de cadireta durant les obres de restauració de l'ermita, l'any 2015, van permetre tornar a tocar-la. - Campana la 'Roser' de Santa Susanna. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) es van destruir totes les campanes de l'esglesiola i el seu campanar va restar mut fins l'any 1955, quan se'n va batejar una de nova. Només es toca el dia de l'aplec, cada 11 d'agost, però s'hi estava tot l'any a l'esglesiola. La nota fonamental és el Mi bemoll, fa 30 cm d'alçada, 38 cm de diàmetre i pesa 40 kg; el batall té una llargada de 31 cm i 4 cm de diàmetre. Presenta la següent inscripció: 'EM DIC Ma ROSER Ma TERESA JOSEFINA SANTA SUSANNA DEL MONTSENY 7-8-1955'. El batall de la campana de migdia de la Torre Roja. Aquesta campana, que era de bronze, va ser destruïda l'any 1936 durant la Guerra Civil, per tal de fondre-la per a la fabricació de municions. El batall va ser abandonat al peu del campanar perquè no era de bronze, sinó de ferro. | 08234-145 | La Mongia, Punt d'Informació. C/ de l'Església, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6839500,2.3878700 | 449055 | 4614868 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64389-foto-08234-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64389-foto-08234-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64389-foto-08234-145-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La primera fotografia és una visió del conjunt de les campanes exposades a La Mongia, la segona correspon a la de Sant Elies i la tercera, a la campana Marieta. | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | |||||||||
| 64393 | Fons fotogràfic del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-destudis-de-sant-pere-de-vilamajor | XX-XXI | El Fons fotogràfic del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor conté un gran nombre de fotografies del municipi. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, vistes generals de la població i paisatges. Es tracta d'un recull de còpies de les fotografies del terme que es troben a diferents arxius fotogràfics i a les diferents publicacions del Centre d'Estudis, i postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. | 08234-149 | La Mongia, Punt d'Informació. C/ de l'Església, 3, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6839500,2.3878700 | 449055 | 4614868 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||||||
| 64395 | Àngel Caigut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angel-caigut | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | XX | L'Àngel Caigut és una escultura situada a la façana de llevant de l'església de Sant Pere. Es tracta de la representació d'un àngel, fet de ferro i pedra, que simbolitza i recorda el lloc on es troba el cementiri vell. És obra de l'artista sud-africà Mark Neff, realitzada l'any 1996. | 08234-151 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria. | 41.6841300,2.3882600 | 449087 | 4614887 | 1996 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mark Neff | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||||
| 64396 | Ressò de la Campana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resso-de-la-campana | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. SABOYA, M. (1988) 'Obra realitzada per Grau Garriga: De Sant Pere de Vilamajor a Seül'. Plaça Gran (14 juliol 1988). Granollers. | XX | Es tracta d'una escultura de ferro, realitzada per Josep Grau-Garriga, l'any 1998. És de grans dimensions i reposa dins d'un bloc de formigó. L'escultura, que mira el poble des de l'església, és un homenatge a les campanes. | 08234-152 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Josep Grau-Garriga va escollir el taller de forja del Centre d'Art la Rectoria per a realitzar una escultura, encarregada amb motiu dels Jocs Olímpics de Seül, de l'any 1988. La 'La Veu de la Campana' és la donació que va fer l'artista al centre d'art, a canvi de la utilització de les seves instal·lacions, tal i com és el pacte ordinari de La Rectoria amb els artistes residents. | 41.6839700,2.3882600 | 449087 | 4614869 | 1988 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64396-foto-08234-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64396-foto-08234-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Grau-Garriga | Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1929 - Angers, País del Loira, 2011):Fou un artista plàstic dedicat a diverses tècniques com la pintura, el dibuix, el gravat, la pintura mural, l'escultura i el tapís.Es considerat com a un dels renovadors del tapís contemporani, i la seva obra es trobaen els museus més prestigiosos del món, com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museu Metropolitan de Nova York, el Museu d'Art Modern de París, o el Museu d'Art Contemporani Internacional de Mèxic D.F., entre d'altres. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||
| 64397 | Passatge de l'Ànima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-lanima | <p>LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.</p> | XX | <p>El conjunt escultòric anomenat 'Passatge de l'Ànima' es troba sota l'escala que puja al cor de l'església de Sant Pere. És obra de l'artista Elena Arbiol, l'any 2001. Es tracta d'una instal·lació de llums i ombres que representen les diferents fases de l'ànima: el naixement, la vida i la mort.</p> | 08234-153 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | <p>L'any 1993 es van iniciar les obres de restauració integral de l'església de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració dels artistes del Centre d'Art La Rectoria.</p> | 41.6841600,2.3881100 | 449075 | 4614891 | 2001 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64397-foto-08234-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64397-foto-08234-153-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Elena Arbiol | Elena Arbiol (Barcelona el 1969): És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. A partir de l'any 1994 va desenvolupar la seva tasca creativa al Centre d'Art La Rectoria, on també va col·laborar en la programació anual de cursos i seminaris d'estiu. L'any 2001 va guanyar el premi Selecció en els Premis d'Art 'Generación 2001' Caja Madrid. Ha participat en diverses exposicions arreu de Catalunya i a l'estranger: Centre d'Art La Rectoria (Sant Pere de Vilamajor), Sala d'exposicions del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (Igualada), Sala d'Art Jove de la Generalitat (Barcelona), Galeria Maria Villalba (Barcelona), Casa Elizalde (Barcelona), i La Maison de la Catalogne (París, França), entre d'altres. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||
| 64399 | Làpida del prevere Orila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-del-prevere-orila | <p>AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 33 i 37.</p> | IX | <p>La làpida del prevere Orila conté la notícia històrica més antiga relativa a la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. Es tracta d'una làpida sepulcral procedent del cementiri del temple primitiu. Té la següent inscripció. 'Hic requiescit Orila presbiter vixit annos LXXX, obiit era DCCCCX'. És a dir: aquí reposa el prevere Orila que va viure 80 anys i va morir l'any 910 de l'era hispànica, que es correspon amb l'any 872 del nostre còmput actual. Aquesta làpida, que es trobava a la façana de l'església, actualment es troba a l'interior del temple. El seu valor històric és molt important perquè són escasses les inscripcions epigràfiques del segle IX a Catalunya. És un dels pocs testimonis d'una artesania nascuda en època romana, que havia entrat en un procés de decadència en època visigòtica. Per tant, l'existència d'aquesta làpida ens demostra que el prevere Orila era una persona de gran importància, així com ho havia de ser també la seva església i la pròpia vila. Tanmateix, ens constata l'antigor de l'església primitiva, que podria datar de principis del segle IX o, fins i tot, anterior. És a dir, dels inicis del domini carolingi a Catalunya.</p> | 08234-155 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | 41.6841600,2.3881100 | 449075 | 4614891 | 872 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64399-foto-08234-155-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El marc de forja de la làpida és obra de l'escultor Josep Plandiura. | 85 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 | ||||||||
| 64415 | Homenatge a Alfons I el Trobador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-alfons-i-el-trobador | LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor (2014) Església de Sant Pere, la Catedral del Vallès (fulletó informatiu). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. JOSEP PLANDIURA: www.plandiura.net/ | XX | L'escultura 'Homenatge a Alfons I el Trobador' és obra de Josep Plandiura Vilacís. És de format mitjà i està realitzada en hacer F-6 sorrejat i patinat, sobre una base allargada de formigó. Les seves mides són 2,1 m d'alçada per 0,4 m d'amplada. A la base de formigó hi ha dues plaques metàl·liques: en una d'elles hi ha la següent inscripció: 'ALFONS I EL TROBADOR Nascut a Sant Pere de Vilamajor el 1154 Mort a Perpinyà el 1196'. A l'altre, hi ha un dels poemes del rei: 'Per manthas guizas m'es datz jois e deports e solatz que per yergiers e per pratz e per foillas e per flors, e pel temps qu es refrescatz, aug alegrar chantadors; mas al mieu chan neus ni glatz no m notz, ni m ajud estatz ni re for Dieu et Amors. ALFONS I' | 08234-171 | Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. | Aquesta escultura, tal i com indica el seu nom, és un homenatge al rei Alfons I el Trobador que, segons la tradició, va néixer al palau comtal de Vilamajor. Era fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de la reina Peronella d'Aragó i en néixer, va ser anomenat Ramon, nom que va canviar posteriorment pel d'Alfons. | 41.6840000,2.3881400 | 449077 | 4614873 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64415-foto-08234-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Plandiura Vilacís | Josep Plandiura Vilacís (Taradell, 1943):És un escultor i artista multidisciplinari amb reconeixement internacional. La seva obra es caracteritza pel gran format, com la porta del Museu Diocesà de Barcelona o l'escala del Teatre de Granollers. També són notables les obres de format més reduït per a col·leccions particulars.L'any 1987 va coordinar el worksop dirigit per l'escultor anglès Anthony Caro a la Casa de la Caritat, actual seu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Tanmateix, va participar com a artista convidat al Triangle Artist's Workshop en Pine Planes (Nova York). Ha col·laborat amb els arquitectes Frank Gehry, Susan Nardulli i Paul Lubowicki i amb els escultors Anthony Caro, Thomas Grimsey, Roger Mack y Erwin Regler. L'any 1988 va participar en la fundació del Centre d'Art Contemporani La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor, un espai amb caràcter multidisciplinari per a l'experimentació artística.La seva obra es troba a diversos espais públics d'àmbit nacional i internacional. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 164,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml