Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
64498 Font del Faig https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-faig-0 XX Només hi raja un diminut fil d'aigua. La font del Faig es troba al marge de la pista que creua la fageda del Samon, que va del mas homònim a la zona del Pi Novell, a poca distància de la Font Terriers. Es tracta d'una font poc arranjada, de la que raja un diminut i gairebé imperceptible fil d'aigua directament de la roca natural del terreny, i cau a una petita pica de pedra, de forma quadrangular, a nivell del sòl, que desaigua cap a una canalització. 08234-254 Fageda del Samon 41.7478300,2.3666600 447342 4621972 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64498-foto-08234-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64498-foto-08234-254-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64499 Font Fresca del Samon https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-del-samon HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 29. HERRERO i BARÓ, H. (2012). 'De Santa Susanna de Vilamajor a la Font Fresca: on el calor no hi sap arribar'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 8 (juliol/agost 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació, p. 22-27. HERRERO i BARÓ, H. (2015) 'La Font Fresca del Samont'. Quadernets de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) La Font Fresca del Samont: allà on el calor no hi sap arribar (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. PAGESPETIT i BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 83-85. XVIII-XX La font Fresca del Samon es situa a tocar del sot homònim, a les proximitats de la pista principal que duu al veïnat de Santa Susanna. Es troba en un petit pla ombrívol, envoltat de grans freixes, que es troba enlairat per sobre de la pista, i protegit per un mur de pedres que aguanta la placeta de la font. Es tracta d'una font ben arranjada, que es troba emmarcada a banda i banda per un petit mur de pedres lligades amb morter, a mode de banc. L'aigua, que raja de forma continua a través d'un forat amb una llosa rectangular de pissarra, cau a una petita llosa quadrada, també de pissarra, que desaigua a una reixa d'embornal i es canalitza cap al mas del Samont. Sobre la font, hi ha una placa de pissarra, que fou col·locada l'any 1918, inspirada en els Jocs Florals, amb la següent inscripció: 'MCMVIII FONT FRESCA DEL SAMON Fe, Pàtria, Amor, Catalunya i Avant'. Al davant de la font, hi ha una petita taula de pedra, amb les lletres inscrites 'J T'. És una de les fonts més populars del municipi, i considerada una de les més bones. Antigament, els veïns de Sant Pere de Vilamajor i Montseny hi feien fontades el dia de l'aplec de Santa Susanna. L'any 2013 fou objecte d'obres de restauració i arranjament per part de la Diputació de Barcelona. 08234-255 Sot de la font Fresca La font Fresca va despertar l'interès de l'incipient excursionisme català de principis del segle XX. Aquest fet va provocar el 'redescobriment' de la font per part dels vilamajorencs i veïns de la zona, que hi van organitzar fontades cada 11 d'agost, per l'aplec de Santa Susanna. 41.7485300,2.3776200 448253 4622044 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64499-foto-08234-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64499-foto-08234-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64499-foto-08234-255-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234085. 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64500 Font Terriers https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-terriers XX Presenta reparacions de ciment i totxanes. La Font Terriers es troba al pla Saiol, a tocar del sot dels Viscaires, al marge de la pista que creua la fageda del Samon, que va del mas homònim a la zona del Pi Novell. Es tracta d'una font poc arranjada, amb una imatge poc estètica perquè presenta una caixa de repartiment d'aigua, amb reparacions de ciment i totxanes i porta de xapa. L'aigua brolla per un petit forat, situat a l'exterior i per sota de la caixa, quan s'obre l'aixeta situada al seu interior. 08234-256 Pla Saiol 41.7502200,2.3688800 447528 4622236 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64500-foto-08234-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64500-foto-08234-256-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64501 Sot de la Font Fresca https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-la-font-fresca El Sot de la Font Fresca és un torrent situat a la part septentrional del terme municipal, al veïnat de Santa Susanna. El sot, que recull les aigües de la font Roquet, la font Joana, la font Fresca i la font de les Febres, discorre entre la carena de l'Ajaguda i la Planota del turó del Samon. Les seves aigües desemboquen al riu Tordera. El torrent genera sistemes naturals d'un alt valor ecològic en termes de diversitat biològica i la presència d'espècies singulars de la flora i de la fauna. 08234-257 Veïnat de Santa Susanna 41.7472700,2.3761500 448130 4621905 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64501-foto-08234-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64501-foto-08234-257-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Informació facilitada per Higini Herrero.Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64502 Rec de can Messeguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-messeguer XV-XX Alguns trams es troben esllavissats. Es tracta d'un canal de reg, probablement d'origen medieval, excavat directament al sòl natural. Aquesta estructura agrícola s'alimentava de l'aigua de la riera de Vilamajor, a través de la resclosa situada a les proximitats del Molí de Baix i subministrava aigua als camps de conreu de can Messeguer. Actualment és inactiu. 08234-258 Veïnat del Pla 41.6823800,2.3901700 449245 4614692 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64502-foto-08234-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64502-foto-08234-258-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Higini Herrero Baró. 94|98|85 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64503 Panorama d'una Nació o Cercle https://patrimonicultural.diba.cat/element/panorama-duna-nacio-o-cercle SABOYA, M. (1989) 'Sant Pere de Vilamajor: obra de Mack per al Mil·lenari'. Plaça Gran (22 juny 1989). Granollers. SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. XX Escultura de ferro, de gran format, realitzada l'any 1989 pel famós escultor Rodger Mack, amb motiu de l'Exposició Col·lectiva Internacional d'Arts Plàstiques 'Homenatge a Catalunya', instal·lada al Museu Municipal de Granollers. Es tracta d'un gran cercle, que representa l'estat espanyol, dividit en quatre. Segons l'artista, Espanya es troba formada per les següents zones culturals: Catalunya, Andalusia, Navarra i Castella. El Cercle, que presenta unions a cadascuna de les quatre parts, es recolza en una base i suports comuns. És un homenatge a la diversitat cultural. Les seves mides són 2,45 m alçada, 0,65 m amplada i 1,9 m llargada. 08234-259 Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. 41.6834600,2.3888300 449134 4614813 1989 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64503-foto-08234-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64503-foto-08234-259-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Rodger Mack Rodger Mack (Estats Units d'Amèrica, 1938 Ohio - 2002 New York):Escultor de reconeixement internacional, famós per les seves obres de gran format, en bronze i hacer. Les seves escultures s'exposen en nombrosos museus d'art, com el Museu d'Art Everson, a Siracusa, i al Museu Williams-Proctor, a Nova York.Es va llicenciar en Belles Arts a l'Institut de Cleveland, i es va especialitzar en escultura a l'Acadèmia d'Art Cranbrook a Michigan l'any 1963. Va rebre una beca Fulbright, a Florència on va aprendre diverses tècniques de fundició.Va ser professor al Centre d'Art d'Arkansas i a la Universitat de Siracusa. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64504 Entre la guerra i la pau https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-la-guerra-i-la-pau SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. XX Escultura de ferro, realitzada per l'artista canadenc Clay Ellis, l'any 1987. Segons el perit artístic J. Sala Vila (vegeu bibliografia), que és qui va proposar el títol de 'Entre la guerra i la pau', és un muntatge que convida a diferents interpretacions, que poden portar la imaginació tant cap a una màquina bèl·lica, com a un original telescopi que vol indagar l'espai atmosfèric. Les seves mides són: 2,45 m alçada, 1,8 m amplada i 1,3 m llargada. 08234-260 Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. 41.6834900,2.3887300 449126 4614816 1987 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64504-foto-08234-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64504-foto-08234-260-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Clay Ellis Clay Ellis (Canadà, 1955):Escultor reconegut internacionalment, que ha participat a nombroses exposicions a Anglaterra, França, Espanya, Botswana, els Estats Units d'Amèrica, i Canadà. L'any 1995, va organitzar el Triangle de França, un taller internacional d'art al l'École d'Art de Marseille.Les seves escultures s'exposen en nombrosos museus i galeries d'art arreu del món, com la Art Gallery of Grande Prairie (Alberta, Canadà), la APT Gallery (Londres, Regne Unit), el New York Studio School i The Painting Center (Nova York, Estats Units), la Galerie de l'Ecole Superieure des Beaux-Arts (Marsella, França) i el Museum of Civilization (Ontario, Canadà). 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64505 Homenatge a les Creadores del Món https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-les-creadores-del-mon SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. XX Escultura de ferro, realitzada per l'artista Marisa Jorba - Maïs, l'any 2009. Es tracta d'un cilindre de 3,50 m d'alçada, amb tres indicadors ancorats en la part superior, on hi ha escrits els noms de tres creadores, amb lletres perforades amb làser. És simbologia poètica amb un rerefons de filosofia humana: un homenatge a les dones artistes, que són orientadores en els camins de la història, i li donen personalitat, veritat i convivència. Unes senyals de tràfic situades a una instal·lació a la Illa de Serkin (Irlanda), van ser la font d'inspiració en la realització d'aquesta escultura. 08234-261 Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. 41.6835600,2.3886200 449117 4614824 2009 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64505-foto-08234-261-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Marisa Jorba -Maïs Marisa Jorba - Maïs (Barcelona, 1959):Escultora barcelonina, que ha exposat la seva obra a un gran nombre de galeries d'art i museus, de nivell nacional i internacional, com el Museu d' Art Contemporani Centro Dragao do Mar de Arte e Cultura Fortaleza (Ceara, Brasil), la Living Landscape (Cork, Irlanda), la G. Gallery a Houston (Texas, USA), la Gallery and Studios Belmont (Califòrnia, USA), la Casa Elizalde (Barcelona), el Col·legi Oficial de Decoradors i Dissenyadors d'Interiors de Catalunya (Girona), el Museu d'Art Modern (Tarragona), la Fundació Espais d'Art Contemporani (Girona), etc.Ha rebut diverses beques: Beca Institut Ramon Llull (2005, 2007, 2010 i 2012), Beca Art Camp. UNESCO (2008, 2009 i 2010), Beca The Temple Bar Studios. Dublín, Irlanda (1999), Beca de La Rectoria per a The Tyrone Guthrie Center, Irlanda (1994), i la Beca del Centre d'Artesania de la Generalitat de Catalunya (1989). I el Premi Brossart d'Escultura en Ferro, Andorra (2001). 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64506 Invitació a fer cultura https://patrimonicultural.diba.cat/element/invitacio-a-fer-cultura SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. XX Escultura de ferro, realitzada per l'artista Isla Burns, l'any 1987. Segons el perit artístic J. Sala Vila (vegeu bibliografia), que és qui va proposar el títol de 'Invitació a fer cultura', per la seva forma de pupitre, és un muntatge tipus puzle, amb una clara intencionalitat de missatge cultural. Les seves mides són: 1,20 m alçada, 1,13 m amplada i 0,7 m llargada. 08234-262 Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. 41.6835100,2.3886700 449121 4614818 1987 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64506-foto-08234-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64506-foto-08234-262-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Isla Burns Isla Burns (Calcuta, India, 1952):Escultor indi, de reconeixement internacional, format a la Gran Bretanya i a Canadà. Ha participat a diversos workshops, com el Triangle Artist's Workshop Pine Plains a Nova York, USA (1984), o el Triangle Artist's Workshop a Barcelona (1987) .Les seves escultures s'han exposat en nombrosos museus i galeries d'art arreu del món, com la Paul Kuhn Fine Arts Calgary (Alberta, Canadà) o la Carlton University Art Gallery Ottawa (Ontario, Canadà),entre moltes d'altres. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64507 Jugant amb onades de la ment https://patrimonicultural.diba.cat/element/jugant-amb-onades-de-la-ment SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. XX Escultura de ferro, realitzada per l'artista britànic Tom Grimsey, l'any 1997. Segons el perit artístic J. Sala Vila (vegeu bibliografia), que és qui va proposar el títol de 'Jugant amb les onades de la ment', és un valuós treball en el que les corbes insinuen variades expressions, fins i tot, oníriques, i la natura apareix com el gran Mestre. Les seves mides són: 1,27 m alçada, 1,24 m amplada i 0,79 m llargada. 08234-263 Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. 41.6836200,2.3885300 449109 4614830 1997 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64507-foto-08234-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64507-foto-08234-263-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Tom Grimsey Tom Grimsey ( Anglaterra, 1960-2014):Escultor de gran reconeixement internacional, format a la Wimbledon College of Arts i a la Central Saint Martins, University of the Arts London.Va treballar amb arquitectes, enginyers i urbanistes per integrar projectes d'art a gran escala, en el teixit de regeneració urbana. Estava particularment interessat en les escultures mal·leables polimòrfiques, i l'any 2006 va rebre una beca FRSF, específicament per explorar el potencial dels líquids i gels magnètics, influenciats per camps electromagnètics externs, en el control dels moviments expressius en objectes escultòrics.L'any 2007 Grimsey va exposar la seva obra al Museu Telegraph en Porthcurno, escultures inspirades en l'espectre electromagnètic. Això el va portar al seu treball pioner en la fabricació de la nanociència accessible, en col·laboració amb científics de Cambridge, Glasgow, Liverpool, Manchester, Nottingham i Sheffield.La seva obra s'ha exposat al Museu de Ciència i Indústria (MOSI) a Manchester (2011) i el Centre Magna Sheffield (2012). 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64508 Plataforma de llançament https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataforma-de-llancament SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. XX Es tracta d'una escultura de ferro, realitzada per Rodger Mack, l'any 1989. Segons el perit artístic J. Sala Vila (vegeu bibliografia), que és qui va proposar el títol de 'Plataforma de llançament', aquesta obra recorda a una plataforma, degudament recolzada per a poder enlairar-se, com si ens volgués portar a l'espai un ballet. Les seves mides són: 1,9 m alçada, 1,13 m amplada i 0,84 m llargada. 08234-264 Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. 41.6836400,2.3884500 449103 4614833 1989 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64508-foto-08234-264-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Rodger Mack Rodger Mack (Estats Units d'Amèrica, 1938 Ohio - 2002 New York):Escultor de reconeixement internacional, famós per les seves obres de gran format, en bronze i acer. Les seves escultures s'exposen en nombrosos museus d'art, com el Museu d'Art Everson, a Siracusa, i al Museu Williams-Proctor, a Nova York.Es va llicenciar en Belles Arts a l'Institut de Cleveland, i es va especialitzar en escultura a l'Acadèmia d'Art Cranbrook a Michigan l'any 1963. Va rebre una beca Fulbright, a Florència on va aprendre diverses tècniques de fundició.Va ser professor al Centre d'Art d'Arkansas i a la Universitat de Siracusa. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64509 Porta al Vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-al-vent SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. XX Escultura de ferro, que representa una porta, realitzada per l'artista Glòria Ortega Arimany, l'any 1991. Segons la seva autora, es tracta d'una porta oberta a les experiències, on cadascú pot decidir lliurement el que vol. Les seves mides són: 2,5 m d'alçada, 2 m d'amplada i 0,65 m de profunditat. 08234-265 Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. 41.6834900,2.3887400 449127 4614816 1991 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64509-foto-08234-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64509-foto-08234-265-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Glòria Ortega Arimany Glòria Ortega Arimany (Manlleu, 1954):És una escultora i ceramista, vinculada al Centre d'Art La Rectoria des dels seus inicis. Ha rebut formació artística a Nova York, Portugal i Menorca. Col·labora en diverses publicacions d'art, com les revistes Coses d'Art i l'Artual.Ha exposat la seva obra arreu de Catalunya (Barcelona, Granollers, Peralada, Girona, Valls, Montornès del Vallès, La Pera, Sant Pere de Vilamajor) i a Mallorca. I ha participat en diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Granollers, Girona, Palma de Mallorca, França, Itàlia, etc. En destaquen les seves obres en espais públics, a Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu, Vespella de Gaia i Blanes. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64510 Triangle https://patrimonicultural.diba.cat/element/triangle SALA VILA, J. (2011). 'Certificació pericial de les escultures de la Rectoria'. Estatuts de Fundació La Rectoria de Vilamajor. XX Escultura de ferro, en forma de triangle, realitzada per l'artista Glòria Ortega Arimany, l'any 1991. Segons l'autora, la seva interpretació és intimista, de connexió del món industrial amb la natura. Els laterals del triangle fan 1,8 m per 1,8 m per 2,4 m, i 0,65 m d'amplada. 08234-266 Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. 41.6835900,2.3885500 449111 4614827 1991 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64510-foto-08234-266-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Glòria Ortega Arimany Glòria Ortega Arimany (Manlleu, 1954):És una escultora i ceramista, vinculada al Centre d'Art La Rectoria des dels seus inicis. Ha rebut formació artística a Nova York, Portugal i Menorca. Col·labora en diverses publicacions d'art, com les revistes Coses d'Art i l'Artual.Ha exposat la seva obra arreu de Catalunya (Barcelona, Granollers, Peralada, Girona, Valls, Montornès del Vallès, La Pera, Sant Pere de Vilamajor) i a Mallorca. I ha participat en diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Granollers, Girona, Palma de Mallorca, França, Itàlia, etc. En destaquen les seves obres en espais públics, a Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu, Vespella de Gaia i Blanes. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64511 Complex bassa-recs del Samon https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-bassa-recs-del-samon XVII-XIX Antic complex format per una bassa i dos recs per a l'abastament d'aigua a la masia del Samon. Es troba a un indret de gran pendent, a uns 130 m al sud-oest de la casa. La bassa, de planta irregular i mida mitjana, és de pedra, probablement lligada amb morter, tot i que actualment no s'aprecia. Els recs són excavats directament a terra, protegits per un mur de pedra seca per la banda que dona al pendent de la muntanya. S'observen restes d'una canalització ceràmica. Aquest complex actualment està en desús tot i que, sobre el traçat dels recs, hi passa un tub de factura contemporània. 08234-267 El Samon. Veïnat de Santa Susanna 41.7518900,2.3794100 448405 4622416 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64511-foto-08234-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64511-foto-08234-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64511-foto-08234-267-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Element localitzat durant la visita a la zona . 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64512 Font Ferrussa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ferrussa BALBEY, i PARÈS, T. (1837) Memòria sobre el agua de una fuente llamanda Ferrusa de casa Sorell territorio de Vilamajor (manuscrit). Barcelona: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. HERRERO i BARÓ, H. (2003) 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. SARRIÀ, F. (12 de maig de 2013) 'La font ferrussa de Vilamajor'. Història de Vilamajor [Missatge en un blog]. Accés el 25 de gener de 2016. Recuperat de http://vilamajor.blogspot.com.es/ La font està destruïda. L'actual indret de la Font Ferrussa és un sot on hi ha diverses roques amb escletxes, per on s'escolen algunes surgències molt dèbils d'aigua ferruginosa, procedents de la veta de l'antiga font, actualment desapareguda. Es troba al nord del barri dels Refugis del Montseny, al Sot de la font Ferrussa. Aquestes escletxes a la roca van ser originades per explosius utilitzats, a la dècada dels anys seixanta del segle XX, per tal d'obrir camins, durant les obres d'urbanització de Refugis del Montseny. I que van provocar la destrucció de la preuada font Ferrussa. Actualment, aquest indret és objecte d'un projecte de recuperació, gestionat pel Parc Natural del Montseny i l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Inicialment, ha consistit en l'enderroc i retirada d'uns grans dipòsits abandonats, la construcció de talussos per alentir l'aigua de pluja i la plantada d'arbres fruiters. L'objectiu de la següent fase es cercar la possibilitat de recuperar l'antiga font. 08234-268 Sot de la font Ferrussa. Refugis del Montseny Al segle XIX, la font Ferrussa era molt concorreguda per les seves propietats medicinals, com a remei per l'anèmia. La seva fama va fer, fins i tot, que les seves aigües es comercialitzessin a la botiga Casa Figueras, situada a les Rambles de Barcelona. Malauradament, a la dècada dels anys seixanta del segle passat, l'antiga font Ferrussa va ser destruïda en el decurs de les obres d'urbanització de Refugis del Montseny. 41.7247600,2.3876900 449072 4619398 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64512-foto-08234-268-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64513 Rajoleria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-0 DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008). Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. XVIII-XX En estat ruïnós. Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat a les proximitats del sot de la font Ferrussa, sobre els Refugis del Montseny. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Les seves mides són 2,40 m de fondària per 3 m d'amplada. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció. Per la seva part frontal es trobava revestit d'un paredat de pedra seca, gairebé desaparegut actualment. A tocar del forn, s'observa una estructura enrunada, que podria correspondre a un altre forn annex. 08234-269 Sot de la font Ferrussa. Refugis del Montseny Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del sot de la font Ferrussa. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. La seva localització en aquest indret proper al Terrer, a can Nadal, el Planell o el Sorell fa pensar que aquest era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació d'aquestes masies. 41.7239300,2.3895100 449223 4619305 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64513-foto-08234-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64513-foto-08234-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64513-foto-08234-269-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08234049.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 1042. 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64514 Arboç I de can Sorell o Arboç Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/arboc-i-de-can-sorell-o-arboc-gros BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 171-173. Es tracta d'un espectacular arboç, que creix en un indret amb fort pendent, al nord de Refugis del Montseny. L'Arboç Gran és un exemplar que ha aconseguit mides arbòries, i un dels més grans en perímetre i edat dels que es té constància a Catalunya. Les seves mides aproximades són 7,8 m d'alçada, 4,12 m de perímetre, 5,8 m de perímetre de soca i 8,3 m de diàmetre de capçada. És un individu amb una edat avançada, varies vegades centenari. 08234-270 Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) Antigament, la llenya i el carbó de l'arboç eren considerats de millor qualitat que els de l'alzina. El carbó d'aquesta llenya i el de soca de bruc, anomenats carbó de rabassa, eren un combustible molt apreciat per a les fargues. 41.7247100,2.3924200 449465 4619390 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64514-foto-08234-270-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Està considerat com a arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (anomenat 'Arboç de can Sorell').Hi ha diversos camins per a arribar a l'arboç. Un d'ells, des de la urbanització Refugis del Montseny, des del trencant on surten tres camins: el de més a l'esquerra que porta a can Sorell, el de la dreta a can Nadal, i hem de prendre el que continua recte, que es bifurca en dos una mica més amunt. Cal continuar fins a trobar una pista forestal que s'enfila a mà esquerre. Per aquesta, cal passar un revolt i seguir fins a trobar, a mà esquerra, una antiga pista forestal i seguir uns 50 m, fins a trobar l'arboç, just a sota del marge esquerra del camí. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64515 Conjunt noucentista de Miquel Cortés https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-noucentista-de-miquel-cortes DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ XX Una de les cases del conjunt es troba en estat d'abandó. És tracta del conjunt d'edificis d'estil noucentista, situats al sector sud de la Força: can Cortés, La Dàlia, La Tulipa i La Jardinera. Són edificis d'ús residencial de gran interès arquitectònic, que conformen una de les façanes principals del nucli històric. 08234-271 Nucli antic de La Força. C/ de la Dàlia, 08458, Sant Pere de Vilamajor. Les cases que formen part del conjunt arquitectònic de Miquel Cortès, les va fer construir un jardiner emparentat amb els Cortès, per a les seves filles. Es tracta d'edificis construïts a inicis del segle XX, que presenten elements decoratius i constructius propis del noucentisme. 41.6841500,2.3887900 449131 4614889 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64515-foto-08234-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64515-foto-08234-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64515-foto-08234-271-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-06-22 00:00:00 Virgínia Cepero González El Catàleg de béns del POUM estableix l'estil d'aquest conjunt arquitectònic com a modernista. 106|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64516 Lledoners del Pont Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-pont-vell Es troba totalment escapçat. Es tracta de dos exemplars de lledoners (Celtis australis) centenaris, de grans dimensions, situats a les proximitats de la font dels Lledoners. Un dels arbres creix agafat al mur del cobert on es troba el safareig municipal, i l'altre es troba a pocs metres al nord d'aquest. Eren uns espècimens majestuosos, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada fins que, fa pocs anys, van ser escapçats. Els lledoners del pont vell de Vilamajor han donat nom al carrer i a la font dels Lledoners. 08234-272 Font dels Lledoners. C/ dels Lledoners, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. Els lledoners poden viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terrenys. Tradicionalment, la seva fusta, degut a la seva flexibilitat i duració, ha estat utilitzada per a fer eines agrícoles (forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc.), i les seves branques com a alimentació per al bestiar; també per a obtenir llenya i carbó. Tanmateix, té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels han estat utilitzades per a extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, i se'n poden fer melmelades. 41.6839800,2.3893200 449175 4614870 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64516-foto-08234-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64516-foto-08234-272-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González L'any 2013, degut a unes fortes ràfegues de vent, va caure una gran branca d'un dels lledoners sobre la font. Per aquest motiu, els lledoners i els altres arbres del marge de la riera, situats a l'entorn del pont Vell, van ser objecte d'una gran poda. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64517 Monòlit de granit amb creu de forja https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-granit-amb-creu-de-forja BALBEY i PARÈS, T. (1925). 'Excursionisme: Sant Pere de Vilamajor'. La Gralla, núm. 223 (4 octubre 1925). Granollers. GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.48. SARRIÀ, F. (6 de maig de 2012) 'Detall nº 13: el mil·liari romà'. Història de Vilamajor [Missatge en un blog]. Accés el 27 de gener de 2015. Recuperat de http://vilamajor.blogspot.com.es/ II-XVIII Es tracta d'un monòlit de granit, situat al peu de la pujada a l'església de Sant Pere. És de forma cilíndrica, amb unes mides aproximades de 1,15 m de llarg, 0,35 m d'ample i 0,25 m de profunditat. Sobre el monòlit hi ha encastada una creu de forja, realitzada pel ferrer Higini Herrero Codina, l'any 2013, que tenia una clau central que va ser robada el mateix any. Anteriorment, hi havia hagut una altra creu de forja , que va ser robada l'any 2012, i que alhora havia substituït l'antiga creu, serrada durant la Guerra civil espanyola (1936-1939). Segons Tomàs Balvey (vegeu bibliografia), el monòlit podria ser un mil·liari romà. Actualment, no es disposa d'informació sobre l'any en que es va col·locar el monòlit en aquest indret, ni de la seva funcionalitat original. Tanmateix, s'hi observen unes marques de les que també desconeixem la seva utilitat. 08234-273 Nucli antic de La Força. Plaça de l'Església, 08458, Sant Pere de Vilamajor. 41.6839100,2.3884000 449099 4614863 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64517-foto-08234-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64517-foto-08234-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64517-foto-08234-273-3.jpg Inexistent Medieval|Modern|Romà Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 85|94|83 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64518 Sant Francesc https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-francesc XX La fusta presenta una gran esquerda. Es tracta d'una petita escultura de fusta, realitzada per l'artista Enric Gelpí, l'any 1960. És un relleu realitzat a una branca de xiprer, que representa la icona de Sant Francesc. Es troba sobre una base de còdols lligats amb formigó. 08234-274 Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. 41.6832800,2.3888100 449132 4614793 1960 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64518-foto-08234-274-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Enric Gelpí i Vintró Enric Gelpí i Vintró (Barcelona, 1936 - Cànoves i Samalús, 2011):Artista multidisciplinari, reconegut per l'escultura animalística, especialment per les seves escultures d'aus nocturnes. Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970 fins a la seva mort, il·lustrats amb dibuixos d'animals dels Països Catalans.Tanmateix va escriure els llibres 'Mossèn Ramon Garriga i Boixader, l'Ermità de Samalús' (1993) i 'La pregària dels animals' (2000). Enric Gelpí fou conegut com l'Ermità de Samalús II. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64519 Sense títol. Manel Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-titol-manel-rovira XX Escultura de ferro, realitzada per l'artista Manel Rovira, l'any 1990. Es desconeix el títol i la interpretació de l'obra per part del seu autor. Les seves mides són: 0,64 m alçada i 0,5 m amplada. 08234-275 Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. 41.6831400,2.3889300 449142 4614777 1990 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64519-foto-08234-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64519-foto-08234-275-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Manel Rovira Manel Rovira (Barcelona, 1952):Artista multidisciplinari, de reconeguda trajectòria, conegut per les seves escultures en tota mena de materials: fusta, ferro, vidre i ceràmica.Ha exposat a un bon nombre de galeries i museus, com la Sala Vinçon (Barcelona), la Galeria 4 Gats (Palma de Mallorca), la Fundacio Llorens Artigas (Gallifa, Barcelona), el Museu de Valls (Tarragona), a ARCO estand Ediciones Ming (Madrid) i a la Galeria Lo Spazio (Barcelona). 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64520 Sense títol. Clay Ellis https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-titol-clay-ellis XX Algunes parts de l'escultura es troben oxidades. Escultura de ferro, realitzada per l'artista canadenc Clay Ellis, l'any 1987. Es desconeix el títol i la interpretació de l'obra per part del seu autor. Les seves mides són: 1,35 m alçada, 0,3 m amplada i 0,5 m llargada. 08234-276 Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. 41.6832800,2.3887800 449130 4614793 1987 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64520-foto-08234-276-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Clay Ellis Clay Ellis (Canadà, 1955):Escultor reconegut internacionalment, que ha participat a nombroses exposicions a Anglaterra, França, Espanya, Botswana, els Estats Units d'Amèrica, i Canadà. L'any 1995, va organitzar el Triangle de França, un taller internacional d'art al l'École d'Art de Marseille.Les seves escultures s'exposen en nombrosos museus i galeries d'art arreu del món, com la Art Gallery of Grande Prairie (Alberta, Canadà), la APT Gallery (Londres, Regne Unit), el New York Studio School i The Painting Center (Nova York, Estats Units), la Galerie de l'Ecole Superieure des Beaux-Arts (Marsella, França) i el Museum of Civilization (Ontario, Canadà). 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64521 Baranes del pati de La Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/baranes-del-pati-de-la-rectoria XX Les baranes de forja del pati de la Rectoria, es troben a tocar de l'accés principal. Van ser realitzades per l'artista Glòria Ortega Arimany, l'any 1991. Són baranes artístiques que mostren formes sinuoses i decoratives, pintades de color vermell intens, que li dona notorietat i provoca contrast amb l'entorn. 08234-277 Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. 41.6833000,2.3886000 449115 4614795 1991 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64521-foto-08234-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64521-foto-08234-277-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Glòria Ortega Arimany Glòria Ortega Arimany (Manlleu, 1954):És una escultora i ceramista, vinculada al Centre d'Art La Rectoria des dels seus inicis. Ha rebut formació artística a Nova York, Portugal i Menorca. Col·labora en diverses publicacions d'art, com les revistes Coses d'Art i l'Artual.Ha exposat la seva obra arreu de Catalunya (Barcelona, Granollers, Peralada, Girona, Valls, Montornès del Vallès, La Pera, Sant Pere de Vilamajor) i a Mallorca. I ha participat en diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Granollers, Girona, Palma de Mallorca, França, Itàlia, etc. En destaquen les seves obres en espais públics, a Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu, Vespella de Gaia i Blanes. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64522 Farola del Camp d'Escultures https://patrimonicultural.diba.cat/element/farola-del-camp-descultures XX Instal·lació decorativa de llum, realitzada per Raquel Fuentes, l'any 1997. Es tracta d'una escultura de ferro, pintada de color ocre, i fa uns 3 m d'alçada. 08234-278 Camps de La Rectoria. Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor. 41.6833300,2.3888500 449136 4614798 1997 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64522-foto-08234-278-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Raquel Fuentes 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64523 Mas Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-font SARRIÀ i SARACHO, F. (2008). 'Les Masies (II): el veïnat de Santa Susanna'. Quaderns de Vilamajor, 7. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 128. XVIII Només conserva part dels fonaments en ruïnes. Restes de la casa de mas Fonts, de la que només es conserven part dels fonaments. Els murs són fets de pedra, de procedència local i mida mitjana, sense desbastar, probablement lligada amb morter de calç, tot i que actualment no s'aprecia. Es documenta un mur cantoner, a tocar del marge dret de la pista que porta al Samont. 08234-279 Veïnat de Santa Susanna Consta al capbreu del segle XVIII, com a mas derruït proper al mas Ramon, propietats de Josep Masmiquel l'any 1735 (SARRIÀ, F., 2008:128). 41.7505900,2.3781000 448295 4622272 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64523-foto-08234-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64523-foto-08234-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64523-foto-08234-279-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Element localitzat durant la visita a la zona, en col·laboració amb Higini Herrero Baró.A la bibliografia consultada consta com a ubicació desconeguda. 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64524 Deu del Samon https://patrimonicultural.diba.cat/element/deu-del-samon XV-XX Es tracta d'una font o deu on l'aigua, captada per una mina, que també s'omple de l'aigua d'escorrentiu. La mina es troba retallada directament a la roca natural, amb lloses de pissarra a mode de coberta. La boca de la mina és de pedra, de procedència local i mida mitjana, lligada amb morter de calç. 08234-280 El Samon (veïnat de Santa Susanna) 41.7513300,2.3785400 448332 4622354 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64524-foto-08234-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64524-foto-08234-280-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98|119|85 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64525 Riera de Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilamajor HERRERO i BARÓ, H. (2004). 'La denominació de la riera de Vilamajor', Quadernets de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 14-15. SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24. La riera de Vilamajor és un dels cursos d'aigua més remarcables del terme municipal. És un curs poc cabalós i de règim estacional. La riera neix al pla de la Moixa, travessa el municipi de nord a sud i desemboca al riu Mogent a Llinars del Vallès Aquest curs fluvial rep diferents denominacions segons el tram on es troba. Des del seu naixement al pla de la de la Moixa fins al Cortès, rep el nom de riera de la Moixa. Des del mas del Cortès fins a can Perera de Canyes, rep el nom de riera del Cortès. Des de can Perera de Canyes fins a Sant Antoni de Vilamajor, rep el nom de riera de Canyes. I des de la unió amb la riera de Vallserena fins a la desembocadura al riu Mogent, rep el nom de riera de Llima o de Llimac. La presència d'un cordó més o menys continu de vegetació de ribera afavoreix la seva funció com a connector ecològic. 08234-281 Travessa el terme de nord a sud La riera de Vilamajor ha esdevingut des de sempre un factor important en la història de Sant Pere de Vilamajor. Els emplaçaments dels antics habitants del municipi van tenir lloc arran d'aquest curs fluvial: el nucli fortificat de la Força, la Vilanova de Vilamajor (l'actual Sant Antoni) i la majoria de masies, tant de la plana com de la muntanya. 41.7036700,2.3849200 448825 4617059 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64525-foto-08234-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64525-foto-08234-281-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64526 Rellotge mecànic del campanar https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-mecanic-del-campanar GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 66 XX L'antic rellotge de campanar de l'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor es troba ubicat a la seu de l'Ajuntament. Es tracta d'una estructura de ferro on hi van situats els mecanismes i els seus engranatges, com els cilindres per a mobilitzar els tres diferents tipus de senyals - hores, mitjos i quarts- o la manovella per a donar corda al rellotge. Conserva també els pesos i cordatges del mateix. Segons consta a l'esfera horària, és obra dels tallers Cronos de Roquetes (Tarragona). 08234-282 Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. Els tocs horaris automàtics es van començar a fer amb un rellotge mecànic, amb pèndol i contrapesos. Estava en el primer pis del campanar, dins d'una protecció; no tenia cap gran esfera horària externa, sinó que només accionava el mecanisme dels martells que percudia les campanes a les hores i els quarts. Els tocs especials se seguien fent a mà. Aquest rellotge mecànic va ser substituït per un de nou, i es conserva en els baixos de l'Ajuntament (GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] 2001:66). 41.6850000,2.3907400 449294 4614982 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64526-foto-08234-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64526-foto-08234-282-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 52 2.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64527 Sense títol. André Fauteux https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-titol-andre-fauteux XX Va ser robat un d'els elements que formaven l'escultura. Escultura realitzada per l'artista André Fauteux, l'any 1989. Originàriament estava formada per dos cercles de ferro però, malauradament, fa pocs anys, va ser robat un d'ells. El cercle que es conserva fa 1,8 m de diàmetre. 08234-283 Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. 41.6830300,2.3888800 449138 4614765 1989 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64527-foto-08234-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64527-foto-08234-283-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González André Fauteux André Fauteux (Dunnville, Ontario, Canadà, 1946):Artista multidisciplinari canadenc, reconegut per la seva escultura abstracta d'acer soldat, referida a l'abstracció geomètrica. Va estudiar art a l'Escola Tècnica central a Toronto (Ontario). Fauteux va treballar amb Anthony Caro (Universitat de York, 1974-1975). Va exposar la seva obra a la Castelli Galeria de Sabre (Yorkville, Canadà), i a la William Edward O'Reilly Galeria (Nova York, EUA). L'any 1987 va ser un dels cinc artistes que van rebre el premi Greenburger J. Francis Foundation, al Museu Guggenheim. Aquest mateix any, va participar al Triangle Artist's Workshop de Barcelona, a la Casa de la Caritat, on va realitzar una gran escultura circular, un monument de l'holocaust, que es troba al Parc de la Ciutadella. Fauteux va residir entre els anys 1989 i 1990, al Centre d'Art de La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor, on va realitzar diverses escultures. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64528 Bandes antigues d'alcalde i regidors https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandes-antigues-dalcalde-i-regidors XX Es tracta de cinc antigues bandes acreditatives de les autoritats de Sant Pere: l'alcalde, dos regidors, el mossèn i el mestre de l'escola. Són bandes encreuades, fetes de roba brodada de color rogenc, que acaben a nivell de la cintura, amb rivet de fil daurat. Es corden amb una llaçada feta de botons brodats i, a la part central porten, també brodat, l'antic escut del municipi. 08234-284 Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. Aquestes bandes s'utilitzaven en els actes oficials o festius del municipi, a principis del segle XX. 41.6850000,2.3907400 449294 4614982 08234 Sant Pere de Vilamajor Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64528-foto-08234-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64528-foto-08234-284-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Simbòlic 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64529 Urna electoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/urna-electoral-0 XX Es tracta d'una antiga urna electoral, utilitzada a Sant Pere de Vilamajor durant les eleccions celebrades en el decurs de la primera meitat del segle XX. És de forma rectangular, de fusta i vidre, amb una porta practicable a la part superior, amb pany i clau. Les seves mides són: 44 cm de llargada, 30 cm d'alçada i 24,5 cm d'amplada. 08234-285 Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. 41.6850000,2.3907400 449294 4614982 08234 Sant Pere de Vilamajor Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64529-foto-08234-285-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 52 2.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64530 Vares d'alcaldia https://patrimonicultural.diba.cat/element/vares-dalcaldia-0 XX Es tracta de set vares d'alcaldia, quatre de mida normal i tres de reduïda. Són de característiques similars: de fusta, de forma cònica, amb l'empunyadura metàl·lica, i una altra peça metàl·lica a l'extrem inferior, que serveix per a protegir-la. Tres d'elles presenten un cordill per tal de guarnir-la embolicada al bordó. La vara d'alcaldia simbolitza el poder del municipi i és utilitzada en cerimònies simbòliques, relacionades amb la figura de l'alcalde/ssa. 08234-286 Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. C/ Nou, nº 26, 08458, Sant Pere de Vilamajor. 41.6850000,2.3907400 449294 4614982 08234 Sant Pere de Vilamajor Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64530-foto-08234-286-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Simbòlic 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64531 Barana del presbiteri de l'església de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/barana-del-presbiteri-de-lesglesia-de-sant-pere XVIII Es troba, en bona part, oxidada. Es tracta d'una de les dues parts de l'antiga barana del presbiteri de l'església de Sant Pere. Fou traslladada pels volts de l'any 2000 al pati de la Rectoria, en el decurs de les obres de restauració de la parròquia. Es de ferro forjat, i les seves mides aproximades són 3,8 m de llargada per 0,9 m d'alçada. Es desconeix la seva cronologia i què se'n va fer de l'altre part de la barana. 08234-287 Av. Quatre Camins, s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor. 41.6830900,2.3888800 449138 4614771 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64531-foto-08234-287-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni moble Element urbà Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64532 Riera de Vallserena https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallserena La riera de Vallserena és un curs d'aigua de règim estacional, amb una llargada de 6 km i una conca de 6 km². Neix a Terra Blanca, baixa per la Vallserena, entre la serra de can Pairana i la serra de la Dona Morta, i desemboca a la riera de Vilamajor, a l'alçada de Sant Antoni. Durant el seu curs rep les aigües dels torrents de l'Arnau, de can Pairana i de la Dona Morta. Habitualment, els mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre s'asseca. 08234-288 Vallserena 41.6983100,2.4030500 450329 4616453 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64532-foto-08234-288-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González -Informació facilitada per Higini Herrero.-Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64533 Font del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-2 DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. LA MONGIA DE VILAMAJOR. Punt d'informació del Parc Natural del Montseny i de Sant Pere de Vilamajor. (2013) El Roure Gros: ruta circular de dificultat baixa (fulletó). Sant Pere de Vilamajor: Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. XVIII-XX La font del Roure es troba a les proximitats del Roure Gros (fitxa nº125), que li dóna el nom. Es tracta d'un font arranjada, que recull l'aigua d'una mina tapiada, amb un pedrís del que surt un broc vessador, i cau a una petita pica de pedra, quadrangular. L'aigua sobrant vessa a una bassa, de planta irregular, que s'adapta al terreny natural, construïda amb pedra lligada amb morter. La tàpia de la boca de la mina presenta escrit el següent poema de Joan Maria Guasch i Miró: 'Racó tranquil racó guarnit de molsa racó dels arbres vells mig desmaiat La font que hi veig té una naixença dolça'. És una de les fonts més concorregudes del municipi, perquè es troba en un punt fàcilment accessible des de les zones urbanes de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor. 08234-289 Sot de can Bacs 41.6781400,2.3814700 448517 4614226 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64533-foto-08234-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64533-foto-08234-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64533-foto-08234-289-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64534 Alzines de can Sorell https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-sorell BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 168-170. La més gran de les dues, es troba molt malmesa per la caiguda d'un llamp. Es tracta de dos exemplars d'alzines (Quercus ilex L.) centenàries, de dimensions considerables, situades sobre can Sorell, a les proximitats del corral. La més gran de les dues, es troba molt malmesa per la caiguda d'un llamp, que li va esberlar tota una branca principal lateral i li va causar mortalitat en la major part de la seva capçada. Presenta una cimentació amb totxanes a tot el costat afectat, en un intent per a salvar-la. L' alzina més petita presenta una bona vitalitat. El seu tronc es divideix als 2,5 m en dues branques gruixudes que configuren una àmplia capçada. Les dues alzines ténen mides notòries de volt de canó i diàmetre de capçada. La seva forma arrodonida manifesta el seu ús com a morriola de bestiar. 08234-290 Can Sorell (Veïnat de Muntanya. Refugis del Montseny) 41.7180200,2.3856200 448894 4618651 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Dolent Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Considerat arbre singular (AS) pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64535 Castanyer de can Terrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-terrer FESTACATALUNYA. Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya: www.festacatalunya.cat/ HERRERO i BARÓ, H. (2012) 'Els castanyers del Terrer. On buscar el fruit més preuat del Montseny'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 11 (novembre 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació. Es tracta d'un castanyer (Castanea sativa Miller), que creix al marge del camí de Santa Susanna, a la zona dels Castanyers. És un imponent exemplar de capçada ampla. Té l'escorça viva, però l'ànima buida, ja que diverses espècies de la fauna forestal buida el seu tronc per a nidificar i fer-hi caus. És un dels exemplars més destacats de d'aquesta espècie que prolifera per tot el massís del Montseny. 08234-291 Els Castanyers. El Terrer (veïnat de Santa Susanna) 41.7287200,2.3864900 448975 4619839 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64535-foto-08234-291-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64536 Castanyers de can Terrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-can-terrer NUET, J.; PANAREDA, J.Mª. (1986) 'Les castanyedes al Montseny', Revista Ausa núm. XII/116. Ed. Patronat d'Estudis Ausonencs - Institut d'Estudis Catalans, p. 65-78. HERRERO i BARÓ, H. (2012) 'Els castanyers del Terrer. On buscar el fruit més preuat del Montseny'. D'aquí: la revista gratuïta de gent, racons i coses nostres, nº 11 (novembre 2012). Sant Antoni de Vilamajor: Banchs de Comunicació. Castanyeda d'origen antròpic, formada per un gran nombre d'exemplars de castanyers (Castanea sativa). L'escorça és bruna i més llisa en els exemplars més joves i gruixuda, gris-fosca i clivellada en estelles encreuades longitudinals, en els exemplars més vells. Les fulles d'aquests arbres són simples, alternes i caduques amb el pecíol curt i el limbe d'uns 20 cm de llargària per uns 5 cm d'amplada. L'anvers és lluent. Les flors masculines són disposades en aments compostos de 5 a 6, o més, glomèruls de flors. En canvi, les femenines es troben al peu de les inflorescències masculines en petits grups. El fruit d'aquest arbre és la castanya, que es reuneix en un màxim de tres, dins d'una pellofa coriàcia i espinosa, que s'obre a la tardor i cau al terra. La castanyeda del Terrer és un indret de gran valor paisatgístic, i una zona de nidificació d'un gran nombre d'ocells. 08234-292 Can Terrer (veïnat de Santa Susanna) Tradicionalment, l'home ha afavorit la plantació de castanyers per a l'aprofitament del seu fruit i de la seva fusta. Les castanyedes ocupen una extensió considerable al massís del Montseny, per les seves condicions favorables del sòl i del clima. El seu conreu es va estendre en època romana per a l'obtenció de farina panificable de castanya. 41.7284100,2.3863100 448960 4619805 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64536-foto-08234-292-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64537 Plataners de la carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-0 GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). 'Postals'. Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 24. Conjunt format per més d'un centenar d'exemplars de plataners (Platanus x hispanica), situats als marges de la carretera BV-5109, que mena de Sant Antoni i finalitza a Sant Pere de Vilamajor. Tots els exemplars són de característiques similars, amb una alçada aproximada d'uns 8 m i uns 2 m de volta de canó. 08234-293 Carretera BV-5109 A les vores de les vies principals s'hi plantaven arbres de fulla caduca que proporcionaven ombra a l'estiu, retenien la pols aixecada pels vehicles i permetien el pas del sol a l'hivern. S'utilitzaven preferentment plàtans, espècie resistent i de ràpid creixement que admet esporgues intenses, es fa molt gran i proporciona una àmplia ombra durant el bon temps. Els plataners de la carretera es van plantar aproximadament durant la dècada dels anys 20 del segle passat (GARCIA, 2001: 24). 41.6825900,2.3933500 449510 4614713 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64537-foto-08234-293-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64538 Roure de can Son https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-son El roure de can Son es troba a tocar del marge del camí d'accés a la masia, des de la carretera BP-5107. Es tracta d'un roure monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. 08234-294 Can Son 41.6760600,2.3912000 449326 4613990 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64538-foto-08234-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64538-foto-08234-294-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64539 Surera de can Perera de Canyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-perera-de-canyes SAGRERA BASSA, Teresa (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 20. Alzina surera (Quercus suber L.) situada just abans d'arribar a can Perera de Canyes, al marge esquerre del camí. És un arbre monumental, amb una alçada d'uns 20 m, un perímetre de tronc d'uns 20 m, i una capçada molt extensa. Es troba tombada cap al camí, per aquest motiu se li han hagut d'anar tallant algunes branques. 08234-295 Can Perera de Canyes L'alzina surera (Quercus suber L.), anomenada també surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies , originari de la Mediterrània occidental. Les sureres acostumen a fer entre 5 i 15 metres d'alçada, tot i que hi ha antics exemplars de més de 20 metres. Les fulles són lleugerament lobulades o dentades, verd fosc a l'anvers i més clares al revers i fan entre 4 i 7 centímetres de llargada. Els fruïts de la surera, les glans, són l'aliment de diversos animals. La principal característica d'aquest arbre és l'escorça gruixuda, de la que s'extreu el suro. De la primera pelada se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat utilitzat per fer aglomerats. De les pelades següents, realitzades aproximadament cada 12 anys, se n'extreu el suro de qualitat suficient per a tots els seus usos, especialment els taps de suro. 41.7084300,2.3833400 448697 4617588 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64539-foto-08234-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64539-foto-08234-295-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64540 Riera de Vallmanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallmanya La riera de Vallmanya neix a les proximitats del mas homònim, a l'alçada dels castanyers. Rep l'aportació del sot del Collet i del sot de la Baga de can Terrer i, de seguida, entra al terme municipal de Sant Esteve de Palautordera. És de règim estacional i només hi corre aigua en èpoques plujoses. El torrent està envoltat per un bosc de ribera on hi creixen el vern (Alnus glutinosa) i la verneda típica (Alinetum catalaunicum). 08234-296 Vallmanya 41.7281700,2.3993900 450048 4619770 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64540-foto-08234-296-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Higini Herrero.Les coordenades corresponen a un punt central del torrent. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64541 Font de can Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-duran XIX-XX Actualment seca. Es tracta d'una font, actualment seca, situada al jardí de can Duran, a tocar de la riera. L'aigua es captava a través d'una mina, bastida amb totxo, que recollia l'aigua d'escorrentiu dels camps de can Duran i de can Perera del Pla i, a través d'un broc, queia cap a un petit rec, també de totxo, que la tornava novament cap a la riera de Vilamajor. 08234-297 Can Duran. C/ dels Lledoners, 1, 08458, Sant Pere de Vilamajor. 41.6845500,2.3889700 449147 4614933 08234 Sant Pere de Vilamajor Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64541-foto-08234-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64541-foto-08234-297-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64542 Can Perera del Pla o can Ravenissa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perera-del-pla-o-can-ravenissa XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició simètrica. Els murs de façana són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats, amb pedres cantoneres desbastades. Al costat de ponent se li adossa un antic cobert d'una sola planta, on s'hi obre una gran finestra amb arcada de totxo. La teulada és plana i fa de terrassa, amb accés des de la planta pis de la casa. 08234-298 Veïnat del Pla. C/ dels Lledoners, 1, 08458, Sant Pere de Vilamajor. 41.6846800,2.3893000 449174 4614948 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64542-foto-08234-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64542-foto-08234-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64542-foto-08234-298-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González És una de les poques masies del nucli urbà que conserva els seus antics valors arquitectònics i històrics. 119|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64543 Restes d'estructures al veïnat Canyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-destructures-al-veinat-canyes X-XV En estat ruïnós. <p>Es tracta de les restes d'una estructura de planta indeterminada, construïda amb pedres lligades amb morter. Es troba en un indret enverdissat, fet que impedeix determinar les seves dimensions i dificulta la seva descripció. A tocar de l'estructura, es documenta una mina d'aigua, bastida també amb pedra, i un canal de rec excavat al sòl. Al seu entorn s'han localitzat diversos fragments d'escòria de ferro. Actualment no es disposa de cap tipus d'informació sobre l'estructura, fet que impedeix precisar la seva funcionalitat i cronologia. Només una intervenció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades.</p> 08234-299 Veïnat de Canyes 41.7039200,2.3858100 448899 4617086 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64543-foto-08234-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64543-foto-08234-299-2.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-19 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per Higini Herrero. 119|85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64544 Resclosa del rec de can Messeguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-de-can-messeguer XV-XX Ja no està en ús. Resclosa situada a la riera de Vilamajor, a uns 20 m a llevant del Molí de Baix. Desviava el curs d'aigua de la riera per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap al rec de can Messeguer. Ja no està en ús. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter. Les seves mides aproximades són 2 m de llargada, i 0,5 m d'amplada 08234-300 Veïnat del Pla 41.6823600,2.3900400 449234 4614690 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64544-foto-08234-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64544-foto-08234-300-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98|85 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64545 Resclosa del Molí de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-baix-1 XIX Resclosa, situada a la riera de Vilamajor, que desvia el curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap al Molí de Baix. Actualment està en desús. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de totxo lligat amb morter. L'aigua retorna a la riera formant un salt. Les seves mides aproximades són 5 m de llargada per 2 m d'alçada. 08234-301 Veïnat del Pla 41.6822500,2.3903200 449257 4614677 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64545-foto-08234-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64545-foto-08234-301-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64546 Forn d'en Segarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-den-segarra XVIII-XX En estat ruïnós. Es tracta de les restes d'un forn, parcialment destruït, format per dues plantes circulars excavades al sòl natural, aproximadament de 5 metres d'alçada i uns 4 m de diàmetre. Es troben comunicades entre elles per una obertura quadrangular d'1 m d'alçada per 1 m d'amplada. Probablement es tracta de les restes d'un forn de calç. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. 08234-302 Veïnat del Sot de l'Om El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. 41.7039900,2.3963300 449774 4617087 08234 Sant Pere de Vilamajor Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64546-foto-08234-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64546-foto-08234-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64546-foto-08234-302-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González La seva localització ha estat facilitada per Higini Herrero. 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
64547 Font d'en Segarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-segarra XVIII-XX En estat d'abandó. Es tracta d'una mina d'aigua, actualment seca, situada a uns 60 m al nord-oest de can Segarra, al marge del camí. Captava l'aigua del torrent de la Serra de la Dona Morta. Està bastida amb totxo lligat amb morter de calç. 08234-303 Can Segarra 41.7031200,2.3969800 449828 4616990 08234 Sant Pere de Vilamajor Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64547-foto-08234-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64547-foto-08234-303-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-12-25 03:52
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/