Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63500 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-5 | GIRÓ, Pere: Quaderns de camp, vol. 9, 1969-1978 (20 oct.1974), inèdit. | IX-XIV | Molt deteriorat | Sepultura del tipus cista, de lloses, que probablement formava part d'una necròpolis més extensa. El jaciment està situat en una posició elevada, als afores del poble, que domina el pas del riu Mediona. Recentment encara es conservaven les lloses i la fossa excavada al subsòl, plena de brossa. Actualment no és localitzable. | 08236-68 | El 20 d'octubre de 1974 Pere Giró va excavar les restes humanes d'aquesta sepultura. Les restes foren dipositades al cementiri. Segons Giró pot ser que existissin altres sepultures en el mateix indret. Es tracta d'un tipus d'enterrament característic de l'alta edat mitjana, però és difícil precisar-ne més la cronologia. | 41.4656100,1.6564300 | 387801 | 4591317 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63501 | Estoses-Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estoses-forques | Jaciment superficial | Taller de sílex. Jaciment de gran extensió, que abraça un ampli sector de camps de conreu (vinya, cereal i bosc) entre la masia de les Estoses i el puig de les Forques, a l'est. En aquest sector s'hi ha documentat superficialment materials diversos d'indústria paleolítica clarament arcaica. Es tracta d'un taller de sílex que es pot adscriure al tipus axelià. | 08236-69 | Jaciment identificat per Antoni Freixas (col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca), en unes prospeccions fetes pels volts de 1980. El jaciment es pot datar entre -600.000/ -120.000 (paleolític inferior arcaic). | 41.4525400,1.6664100 | 388612 | 4589854 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63502 | Forats de la Riera (o el Forn de la Reina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-riera-o-el-forn-de-la-reina | ROMANÍ GUERRA, Amador: 'Paleontología de la comarca de Capellades', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXVII, núm. 271, agost de 1917, pp. 202-203. ROMANÍ, A.: 'Paleontología de l'Alt Penedès', a Penedès, núm. 7, Vilafranca de Penedès, 1921, p. 300. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Sant Quintí de Mediona', a Ampurias, XXVI-XXVII, 1964-65, p. 275. | Estructura d'època i ús desconeguts. Situada al marge dret de la riera de Sant Quintí, en un espadat (uns 80 m a l'est del pont de Gimberga), consisteix en un conjunt de caselles o cel·les excavades a la roca de travertí, que conformen set fileres sobreposades, amb nou columnes en total. Les cel·les són petits nínxols que mesuren 20 cm d'alçada, 20 cm profunditat i 28 cm de llargada. El conjunt mesura 2 x 1,5 m, i sembla reforçat per morter. Depenent de l'època de l'any, les restes són més o menys tapades per la vegetació. En el moment de fer aquesta fitxa no eren gens visibles. | 08236-70 | La primera referència d'aquest jaciment és d'Amador Romaní, el 1913, que l'interpreta (amb reserves) com un possible 'colunmbarium' cinerari d'època romana. Pere Giró creu que els forats són massa grans per ser un columbari, i pensa que podria tractar-se del sostre d'una cambra d'un forn ibèric. Una altra possibilitat és que es tracti d'encaixos per a estructures de fusta corresponents a canalitzacions. Particularment pensem que aquesta és la hipòtesi més versemblant, ja que just en aquest sector hi ha la resclosa i derivació del rec de ca l'Oliver, que és canalitzat mitjançant un sifó. Al mateix temps el molí Blanc està situat també prop d'aquest indret. Es tracta, per tant, d'un punt complex pel que fa als sistemes hidràulics. La interpretació del jaciment, per tant, no és definitiva. | 41.4587500,1.6644600 | 388460 | 4590545 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63502-foto-08236-70-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63503 | Granja del Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-del-valenti | MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275. | - III-XIII | Segurament amb intrusions | Necròpolis de tombes antropomorfes excavades sobre un promontori sobrealçat. Només es conserva una sepultura del conjunt que, segons fonts orals, existia en aquest indret. La tomba és de forma trapezial (lleugerament ovalada) i orientada amb els peus a l'est. S'observen restes de dues sepultures més. Les tombes eren cobertes amb lloses i s'hi van recuperar les restes d'una persona inhumada. D'altra banda, a uns 100 metres a l'oest del jaciment medieval, enmig d'una vinya, s'ha recollit en superfície abundant ceràmica ibèrica, amb alguns fragments dels primers temps de la conquesta romana. | 08236-71 | D'ençà de 1960 els treballs agrícoles han anat destruint aquesta necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca. L'agost-setembre de 1989 J. Sardà buidà parcialment la tomba que es conserva, en va exhumar les restes humanes i ho comunicà a l'equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que treballava al castell de Mediona. | 41.4580000,1.6657200 | 388564 | 4590461 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63504 | Passada-Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passada-nogueres | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat entre la Granja Martí i la Noguera de Baix, al marge esquerre (nord) del camí que les uneix. En aquests camps (antigues terrasses fluvials del riu) s'han trobat restes disperses d'indústria lítica que corresponen al tipus mosterià, amb peces més arcaiques de possible adscripció al paleolític inferior final. | 08236-72 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per A. Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607000,1.6803300 | 389789 | 4590742 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63505 | Bòria -la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boria-la-passada | RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 70-71. | Taller de sílex. Àrea a cavall entre el barri de la Bòria i la masia de la Passada, a banda i banda de la carretera. El lloc va ser explorat per Pere Giró, que hi va trobar abundància de quarsites i indicis d'una indústria lítica. Això sembla coincidir amb els fons conservats al Museu de Vilafranca, concretament uns 50 elements, quasi tots corresponents al paleolític mitjà o mosterià, amb algunes peces d'aspecte més tardà (paleolític superior, epipaleolític?). | 08236-73 | Jaciment descobert per Per Giró el maig de 1958. La cronologia va entre -90.000 / -50.000 (paleolític mitjà). | 41.4592400,1.6725400 | 389136 | 4590589 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Passada a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63506 | Turó-Granja de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-granja-de-la-passada | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, Barcelona, p. 299. GIRÓ, Pere: 'Notes d'arqueologia de Catalunya: Sant Quintí de Mediona', a Información Arqueológica, núm. 30, maig/agost de 1979, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, p. 165. | Jaciment superficial | Taller de sílex. Les troballes es dispersen pels camps aterrassats al nord-est de la masia de la Passada (antigues terrasses del Riudebitlles) en una extensió fins arribar a la Granja de la Passada. En aquest indret s'hi ha recollit un conjunt de talles de sílex que corresponen a una indústria de tipus mosterià de tradició axeliana. | 08236-74 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes per Pere Giró. La cronologia del jaciment es situa entre -120.000 / -50.000 (Paleolític inferior mitjà / paleolític mitjà). | 41.4602400,1.6754400 | 389380 | 4590697 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Bòria a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63507 | Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barquies | Jaciment superficial | Taller de sílex. Jaciment situat en un nivell de terrassa d'un antic meandre del Riudebitlles. El material recollit es troba dispers en una extensió àmplia al marge esquerre del camí. Consisteix en una indústria lítica que A. Freixas data com a mosterià típic, amb la presència de peces anteriors (axelià). | 08236-75 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1983 per membres de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. La cronologia del jaciment es pot datar entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4566400,1.6923900 | 390789 | 4590276 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63508 | Turó de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-noguera | Molt deteriorat | Taller de sílex. El jaciment és situat a uns 900 metres de la masia de Noguera de Baix, al vessant sud del turó on hi ha la casa de la Noguera Alta. En aquest indret s'hi ha recollit superficialment un conjunt d'indústria lítica que Antoni Freixas classifica bàsicament dins el tipus mosterià. | 08236-76 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per Antoni Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607300,1.6868400 | 390333 | 4590737 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63509 | El Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jardi | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 382-391. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, entressòl i dos pisos. Al primer pis amb balcons. A l'extrem dret de la planta baixa trobem corredor porxat per sota de la qual hi passa el carrer, quedant aquest cobert pels pisos superiors de l'edifici. A la façana hi ha pintat un rellotge de sol. Té dues entrades, una per a la cafeteria i una altra per accedir a les dependències dels pisos superiors. A l'interior de la cafeteria la decoració ha estat pensada imitant un interior de principis de segle, amb rajoles decorades a la paret, barra i uns miralls d'influència decó. Els pisos superiors acullen sales de reunions, escola de música, etc. A la part posterior de l'edifici hi ha una sala d'actes, polisportiu i piscina. | 08236-77 | Durant les primeres dècades del segle XX la finca coneguda com el Jardí era propietat del general Weyler. Una part de l'edifici de la finca servia com a cafè i a la zona del jardí s'hi celebraven tot tipus d'actes lúdics i festius. Ja entrats els anys 20 el senyor Barris comprà la finca i hi construí un local més modern, que funcionà com a centre recreatiu majoritàriament de la gent benestant de la vila. Durant la segona República s'hi organitzà el Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu, una societat de caire polític propera a una ideologia dretana. En aquests anys l'explotació del cafè, la fonda i el cinema passaren a mans de Josep Ribas, que regentaren el negoci fins a la meitat dels anys cinquanta. Després de la Guerra la propietat de l'immoble passà a mans del senyor Barris i de Rafael Maqueda. Els anys cinquanta passà per uns moments difícils fins que un seguit de persones decidiren constituir-se com a comunitat de copropietaris. Durant aquests anys s'hi construí una pista a l'aire lliure (on s'hi feia ball) i una terrassa-cafè. El 1976 es va constituir una societat patrimonial que passava a ser propietària de la finca, amb una associació (ACR) que s'encarregà de dinamitzar el local amb activitats diverses: cursets de natació, activitats esportives, balls, teatre... L'any 1986 la societat immobiliària va fer una ampliació de capital i l'Ajuntament passà a ser-ne l'accionista majoritari. A partir d'aquest moment s'hi portaren a terme una sèrie d'inversions per adequar i modernitzar l'edifici. El 1987, amb la presidència de Josep D. Coca, l'ACR va prendre una nova revitalització. . | 41.4629800,1.6632500 | 388366 | 4591017 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63509-foto-08236-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63509-foto-08236-77-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al rellotge de sol de la façana: '1977' (autor: Víctor Artís Tomàs). | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63510 | El Capítol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-capitol | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 68-84, 345-348. | XVI? | Necessita ser restaurat | Edifici també conegut com a Rectoria Vella, que conserva vestigis de l'antic monestir. És de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes. La façana presenta una composició simètrica on les dues finestrelles de la planta baixa tenen reixa mentre que les del primer pis tenen a la part superior trencaaigües amb arc conopial i mènsules de pinya. A la planta baixa hi trobem l'accés principal amb una porta adovellada. Aquesta entrada serveix, alhora, de vestíbul distribuïdor de les estances i d'accés al primer pis. Actualment s'utilitza com a passatge entre la plaça i el carrer del darrera de l'edifici i està cobert amb enteixinat de fusta. Al primer pis s'hi troben les dependències de la rectoria, algunes d'elles avui lleugerament modificades. Destaca l'antiga sala capitular, que conserva el sostre amb motllures de guix en forma de casetons que es degraden en profunditat. La façana posterior també presenta finestres coronades amb trencaaigües. En aquesta part, al costat dret, és on l'edifici conserva millor l'aire monàstic, amb una galeria amb arcs de mig punt sobre columnes molt primes al nivell de planta baixa i primer pis. Sembla que aquest espai devia configurar una mena de porxo amb jardí i/o hort. | 08236-78 | L'any 1088 Bernat de Mediona va fer donació del terme de Sant Quintí al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll perquè hi fundés un priorat. Tanmateix, no és possible saber l'any exacte en què els monjos aixecaren el priorat, però la presència de monjos benedictins a Sant Quintí és ben palesa des del segle XII en forma de censos que els pagesos havien de pagar. Es tractava d'un priorat pobre, amb una comunitat que mai no va sobrepassar els dos monjos i el prior, i que va sobreviure en la precarietat econòmica fins la seva extinció, l'any 1586. Uns anys abans, el 1541, una turba de francesos va calar foc a la vila de Sant Quintí. La casa i l'església del monestir van quedar pràcticament ensorrats sota les flames. Hi ha constància que l'església va reconstruir-se en pocs anys. Suposem que l'edifici del priorat també degué reconstruir-se o reparar-se en aquesta època, ja que l'estil arquitectònic que es pot observar majoritàriament semblaria correspondre al segle XVI. El 1586 la Catedral de Barcelona passà a fer-se càrrec del monestir de Sant Quintí i les seves possessions. Ja al segle XIX l'edifici del capítol va servir com a escola des de 1840 a 1845. Sembla ser que les desamortitzacions del segle XIX no van afectar el monestir, això no obstant el Capítol va estar en el punt de mira dels diferents ajuntaments quintinencs des de la segona meitat del segle XIX fins ben entrat el següent. Els Ajuntaments insistien perquè es reconegués el Capítol com a propietat municipal per bé que aquest edifici mai va aparèixer com a desamortitzat en els arxius dels 'Bienes Nacionales'. Finalment, l'any 1972 l'Ajuntament comprà el Capítol al Bisbat de Barcelona i sobre una part de l'edifici hi construí la nova Casa Consistorial. Els antics horts de la rectoria, a la part posterior de l'edifici, són avui una plaça pública (plaça dels Avis). | 41.4621900,1.6630200 | 388346 | 4590929 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | A la dovella central de l'entrada hi ha gravada la creu del Capítol de la Catedral de Barcelona. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||
| 63511 | Església parroquial de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 68-84, 333-340. | XVI | Edifici de planta en creu llatina, amb campanar, i un sol accés pels peus de l'eix central. La façana conserva vestigis d'un portal romànic amb arcuacions, sobre el qual s'hi instal·là posteriorment un timpà triangular que encara es conserva i que conté una petita capelleta amb mitja cúpula amb forma de petxina. La resta de la façana ha estat àmpliament remodelada entorn del 1970 amb esgrafiats de decoracions geomètriques, coloms i la figura de Sant Quintí. L'interior presenta una sola nau amb capelles laterals i coberta en creueria, amb un cor alçat als peus de l'església. Al costat esquerra, a tocar de l'entrada, hi ha l'estança que antigament permetia pujar al campanar i al cor (accés avui tapiat), seguida de tres capelles. El costat dret consta de quatre capelles. A cada extrem del transepte hi ha un altar. La capçalera presenta absis central carrat, a l'esquerra una estança i a la dreta una capella. Destaquen algunes de les mènsules del sostre en forma de rostre humà. L'interior ha estat remodelat i pintat recentment. | 08236-79 | L'església de Sant Quintí és documentada el 962 i el 1097 consta com a cel·la o casa monàstica que depenia de Ripoll. La història de l'església està associada, doncs, a la presència d'una comunitat de monjos benedictins, que des del segle XII ja es troba ben instal·lada. A partir del segle XV el prior de Sant Quintí era també rector de la parròquia de Mediona. De la primitiva església romànica no en queda pràcticament res, ja que l'any 1541 una turba de francesos van calar foc a la vila de Sant Quintí. La casa i l'església del monestir van quedar pràcticament ensorrades sota les flames. El 6 de març de 1567 el prior Sebastià Ric va posar la primera pedra de la reconstrucció de l'església. Les obres de reconstrucció van durar un any i mig. El 1586 la Catedral de Barcelona passà a fer-se càrrec del monestir de Sant Quintí i les seves possessions. Des d'aquesta data fins el 1857 a Sant Quintí hi hagueren rectors agregats al Capítol de la Catedral. Pocs anys després l'església va viure una de les etapes més esplendoroses de la seva història: el 1595 es contractà Agustí Pujol, considerat l'artista més important del barroc català, per fer diverses imatges, el 1604 es construí un retaule, el 1605 es contractà el milanès Joan Baptista Toscano per pintar i daurar el retaule major. Així, entre finals del segle XVI i fins el XVIII Sant Quintí es convertí en una vila sensible al món de l'art. A mitjan segle XIX el temple s'havia d'engrandir per encabir-hi la gent que assistia als oficis religiosos i el 1857 passà a ser una parròquia autònoma, deslligada de la de Mediona. Durant la Guerra Civil es va destruir el patrimoni moble de l'església. Entorn dels anys 1940 s'hi va fer una àmplia remodelació, amb la incorporació d'un nou altar major, molt més auster, que és l'actual. Cap als anys 50 es va pintar tot l'interior. Pels volts de 1970 es portà a terme una altra remodelació que introduí els esgrafiats exteriors que actualment es poden contemplar. El 1997 l'església va patir un petit incendi i poc després se'n va fer una rehabilitació de l'interior, acabada el 1999. | 41.4623900,1.6630500 | 388349 | 4590951 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63512 | Can Serra Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-gavatxa | XVIII-XIX | Situació precària. Algunes estructures interiors comencen a esfondrar-se. | Casa de pagès de tamany mitjà que conserva molt bé la tipologia original. És de planta més o menys quadrada, amb dependències annexes als costats. Té planta baixa més un pis. La façana principal té portal adovellat. Les parets són de tàpia. L'interior de la casa (en procés de ruïna) conserva un rebedor-distribuïdor (on hi ha una premsa). A l'esquerra hi havia la cuina, que conserva la llar de foc i, al seu interior, un forn de pa. | 08236-89 | Per la seva tipologia, aquesta casa de pagès va ser probablement construïda al segle XVIII (la inscripció de la premsa també confirma aquesta data). Posteriorment la casa ha sofert poques modificacions. | 41.4409400,1.6409700 | 386467 | 4588599 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63512-foto-08236-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63512-foto-08236-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63512-foto-08236-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció a la fusta a la premsa: 1792 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63515 | Cova del Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-barris | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27. | XI-XIX | Cova força gran situada a la roca de travertí, al sector nord de les Deus. La cova forma una cavitat en forma de mitja cúpula (amb algunes estalactites), amb un espadat a la part davantera (sobre un dels pèlags) i accés des dels laterals. Pel mig de la cova hi passa el rec de l'antic molí de les Deus. El rec entra a la cova (procedent de la riera) per una mina, travessa la cova i continua en direcció sud-est per una altra mina. A la part de ponent la cova té una cavitat de forma arrodonida, a la qual s'hi accedeix per unes escales esculpides a la roca. En aquest extrem de la cova es conserven restes d'un mur que possiblement la tancava. En el sostre, al bell mig de la cova, hi ha un forat per on baixava la canonada de la turbina de la fàbrica del Barris. La fàbrica estava situada just al damunt, i la turbina era a l'interior de la cova. | 08236-92 | Les Deus | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes de les Deus ni en aquesta cova. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. La fàbrica de les Deus es construí entre 1854-56. | 41.4654200,1.6550000 | 387682 | 4591298 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63516 | Turó del Rei Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rei-moro | - Material conservat al Museu de Vilafranca del Penedès | X-XV | Jaciment superficial | Turó de forma arrodonida envoltat per una gran plana, amb grans vistes al sud. El jaciment és situat al bell mig del cim. El 1952 s'hi van localitzar dues sitges i fragments de ceràmica a torn medieval. Actualment només és visible una de les sitges (1,40 de diàmetre per 1,50 de fondària) emplaçada sobre una probable mota artificial fruit de l'acumulació de runes indeterminades. S'observen fragments de lloses treballades i fragments de ceràmica d'aspecte medieval. | 08236-93 | El jaciment va ser localitzat fortuïtament el 1952 a causa de l'esfondrament accidental del terreny. Pere Giró el va documentar. Les característiques del jaciment fan pensar en un assentament medievals. Per la seva situació estratègica aquest emplaçament domina les terres fèrtils del curs del torrent de la Font Fresca (també anomenat del Salt). | 41.4398200,1.6710300 | 388977 | 4588435 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63516-foto-08236-93-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63517 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-1 | XIX | Necessita restauració | Casa de pagès molt senzilla. És de planta rectangular, amb un cobert a la part posterior. Té planta baixa més golfes. Les finestres són petites (amb llindes de fusta) i no presenta cap element d'especial interès. | 08236-94 | Per la seva tipologia, es tracta d'una casa de pagès modesta originada probablement a començament del segle XIX. | 41.4513300,1.6477500 | 387052 | 4589743 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63517-foto-08236-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Al cobert es conserven restes d'una premsa de ferro moderna. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63518 | Camí Vell de Sant Quintí (Capellades-Vilafranca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti-capellades-vilafranca | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 172-173. | X-XIX | Manca de manteniment | Antic camí de Capellades a Vilafranca. Des del sud, el camí venia de Puigdalba i entrava al terme de Sant Quintí per les casetes del Raspall. Seguia prop de can Figueres dels Barrancs, cal Fesol i el molí de ca l'Oliver. Travessava el riu prop de la Bòria, seguia al costat de la riera i, al poble, passava pel carrer de Baix, la plaça i el carrer del Salt. D'aquí continuava pel camí de Capellades, mentre que el camí de Mediona anava per la plana del Sala i continuava cap al castell de Mediona, Mediona i la Llacuna. Es tractava d'un camí carreter i conserva restes d'empedrat especialment interessants al pas pel molí de ca l'Oliver, en un tram amb una forta pujada on encara es poden veure les roderes dels carros. A l'alçada de la Bòria sortia un altre camí, conegut com el camí dels Arengaders, que era una drecera pels viatgers que volien estalviar-se d'entrar al nucli de Sant Quintí, tot fent un recorregut exterior al poble més recte. Segons suggereix el nom del camí, devia ser una ruta per on es distribuïen les mercaderies de la costa cap a l'interior. | 08236-95 | Sembla ser que aquest camí seguia aproximadament el mateix itinerari d'un antic camí romà que sortia de la Granada i anava cap a Sant Pere Sacarrera, des d'on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. En època medieval i moderna aquest era el camí que anava de Capellades cap a Vilafranca, i era conegut pel Camí Vell de Sant Quintí. Era la via d'enllaç entre el Penedès i la conca d'Òdena. Era el camí més important, molt freqüentat per traginers i carreters que venien a comerciar a Sant Quintí, però no tenia la consideració de camí ral.. La casa del molí de ca l'Oliver, a la sortida de Sant Quintí, havia fet funcions d'hostal i conserva un estable. | 41.4573500,1.6713500 | 389033 | 4590381 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63519 | Camí de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-guardiola | X-XX | Presenta aspecte d'abandó | Antic camí que comunicava Sant Quintí i Guardiola. El camí sortia de ca l'Hortolà i travessava el riu Mediona pel pont de Gimberga, continuava prop de Maioles cap a les Estoses Noves, el Santpare, passava prop de can Bosquet i d'aquí baixava en direcció a Guardiola. Es tractava d'un camí carreter, tal com es pot observar en el tram que segueix després del pont de Gimberga tot travessant un turonet amb un esvoranc excavat a la roca de l'amplada justa d'un carro. En aquest tram, amb una pujada considerable, el camí segueix pràcticament en línia recta per fer drecera i estalviar-se la corba del camí actual. Posteriorment el traçat es va fer més planer i ara, dins el terme de Sant Quintí, el camí passa per dos ponts. | 08236-96 | El camí més antic era un camí de bast, del qual encara se'n conserva rastre en algun indret. Posteriorment, el camí carreter feia un recorregut més sinuós i amb fortes pujades, amb algun tram empedrat. Entre els anys 1920-27 es va construir el pont de Gimberga (anteriorment es creuava el riu per un pas). El traçat del camí es va suavitzar i es va fer més planer perquè hi poguessin passar els cotxes. Aquest era un camí molt utilitzat, especialment per la gent de Guardiola que acudia a la fira i el mercat de Sant Quintí. A la font del Gat els viatgers hi feien parada i abeuraven els animals. | 41.4494600,1.6537300 | 387548 | 4589528 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63519-foto-08236-96-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63520 | Molí de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 59, 189. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XI-XVII | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | D'aquest molí se'n coneixen referències documentals i se'n conserva el rec. El rec sortia del riu Mediona sota l'antiga fàbrica del Barris, en una resclosa que forada la roca de la llera. Continua per una mina excavada a la roca en direcció a la cova del Barris, travessa la cova per l'interior i continua per una altra mina fins arribar a un terreny actualment tancat, darrera de la zona de barbacoes. Aquest recorregut indica la zona aproximada on havia d'estar situat l'edifici del molí, que s'ha identificat (amb reserves) amb les restes d'un mur. Es tracta d'un mur de poca alçada amb restes d'una canalització de terrissa. En un indret proper al final del rec hi ha la font del Canyet. L'aigua d'aquesta font ve canalitzada des d'una deu natural a través d'una mina excavada a la roca. | 08236-97 | Prop de les Deus | Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. Tanmateix, creiem que no s'hauria de descartar un origen anterior, tal vegada també en època islàmica. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. | 41.4651800,1.6545200 | 387641 | 4591272 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||
| 63521 | Molí de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-loliver | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 133, 193, 194, 195. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | En estat molt precari, especialment al sector nord i est, on hi ha les parets més altes, amb grans esquerdes i amb greu perill d'esfondrament. Sostres caiguts. | Conjunt format per tres edificis que havien estat molins paperers més altres edificis residencials (que formen un clos tancat amb un pati interior) i la bassa. Tot plegat forma un petit nucli d'edificacions amb una elemental estructura urbana, cosa que li dóna una certa singularitat al costat d'altres molins del Penedès. El molí principal, situat a la banda de ponent, és una construcció de tipus tradicional, de dimensions considerables. Té una planta semi-soterrània, planta baixa, dos pisos i golfes. Les plantes superiors funcionaven com a 'miradors' i tenen fileres de finestres més petites. La façana principal té finestres fetes amb pedra treballada, però en general presenta un aspecte molt irregular, que és indici de diverses fases constructives. La planta semi-soterrània és d'un gran interès. Té dues habitacions amb voltes d'aresta al costat d'altres estances d'ús indeterminat, algunes de les quals obrades a la roca. La planta baixa presenta una distribució irregular, amb estances dedicades als usos típics d'una masia (celler amb tines, estable...). Altres parts d'aquest gran edifici eren destinades a habitatges. Un altre molí es troba situat a l'angle sud-est. És una construcció més petita, d'aspecte més homogeni i més moderna. Té planta baixa més un pis i golfes amb funció de mirador (assecador) i portal adovellat. En una cambra de l'interior es conserven parcialment les instal·lacions papereres: una gran pila, on es feia la pasta del paper. El tercer molí es troba a l'angle nord-est. És una construcció també irregular, amb barreja de materials constructius (carreus perfectament escairats en un angle i tàpia a la part superior). Té planta baixa més un pis i golfes amb mirador. Entre aquests dos últims molins s'aixeca una altra construcció on hi havia cinc vivendes per a treballadors de la fàbrica que es va construir al costat. Al peu d'aquestes cases hi passava el camí de Vilafranca, que en aquest tram es conserva perfectament empedrat. A la part de migdia hi ha la bassa, de planta quadrada i amb unes dimensions considerables, que es nodreix encara ara amb l'aigua del rec de ca l'Oliver. | 08236-98 | Sobre el rec i molins de ca l'Oliver no se'n coneixen notícies medievals, però en opinió del medievalista Ramon Martí el disseny del sistema és semblant al d'altres casos. El primer molí documentat en aquest indret era fariner, posteriorment transformat en la fàbrica tèxtil. Els molins paperers van començar a edificar-se pels volts de 1703, segons indica la inscripció marcada en una de les arcades de l'entrada. (És la referència més antiga que es té de l'existència d'un molí paperer a Sant Quintí). L'any 1775 el molí de Josep Oliver figurava en una llista dels 100 principals molins paperers de Catalunya. Produïa 2.200 resmes anuals i era sens dubte el nucli paperer més important de Sant Quintí. Les seves instal·lacions constaven de dos molins de paper blanc, dos molins de paper d'estrassa i un molí fariner. L'any 1788 el propietari era Josep Oliver, paperer, baró de la quadra de Pareras i senyor jurisdiccional del castell de Bolet, el qual va entaular una querella contra l'ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles amb motiu de la reconstrucció de la resclosa del rec comunal de Sant Pere. La disputa es va allargar força anys, fins ben entrat el segle XIX, ja que Josep Oliver i després el seu fill ensorraven les preses que s'anaven reconstruint. En definitiva, els molins de ca l'Oliver constitueixen el conjunt arquitectònic més interessant i singular que es conserva a Sant Quintí d'aquest tipus d'edificacions. . | 41.4580800,1.6704500 | 388959 | 4590463 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2 Inscripcions als baixos del molí principal: 1703.Inscripció al portal del molí situat al sud-est: 1825.Informació oral proporcionada per Alvaro Pla, que va viure al molí amb la seva família de 1961 a 1976. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||
| 63522 | La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-soleia | XVIII-XIX | En procés de ruïna | Masia de tamany mitjà, actualment en ruïna. Consta d'un cos residencial amb dependències adossades. El cos residencial és el que es conserva millor. És de planta irregular i té planta baixa (amb un porxo d'arcades) més un pis, amb coberta a una sola vessant. La resta de les construccions es troben actualment en mal estat. | 08236-99 | Per la seva tipologia sembla una masia originària del segle XVIII o anterior. La construcció té poques modificacions modernes. Els darrers anys ha donat nom a l'urbanització que s'ha creat a l'altra banda de la carretera. | 41.4667700,1.6694200 | 388888 | 4591429 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63522-foto-08236-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63522-foto-08236-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63523 | Cal Costella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costella | XVIII-XX | Antiga casa de pagès, actualment molt modificada i convertida en una casa de segona residència. Consta de planta baixa més dos pisos. Originàriament era de tàpia, però ha estat revestida amb pedra de travertí. També s'han modificat les obertures, incorporant-hi elements decoratius. La casa està situada en un entorn enjardinat. | 08236-100 | En documents s'esmenta aquesta casa a l'indret de cal Costella. Originàriament devia tractar-se d'una casa de pagès humil, semblant a la caseta veïna de ca la Blanca, construïda probablement al segle XVIII. Recentment ha estat rehabilitada i convertida en segona residència. | 41.4579200,1.6675000 | 388713 | 4590449 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63523-foto-08236-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63523-foto-08236-100-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | A l'interior es conserva una premsa amb una inscripció del segle XVIII | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63524 | Can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-querol | X-XIX | Molt deteriorada | Restes d'una antiga casa semitroglodítica construïda en una balma de travertí, en un emplaçament molt proper a ca la Blanca. Actualment es troba dins del recinte de la granja Valentí. Es conserva el pis superior, amb restes de murs que formen diferents àmbits, i el pis inferior, amb estructures adossades a la balma, amb empremtes de forats de viga, xemeneia i fornícules. Es tracta d'una cova natural reaprofitada com a celler i aprofundida artificialment fins a 8,60 m de profunditat. Recentment en aquesta part s'hi ha construït un cobert que serveix per guardar-hi vehicles. | 08236-101 | Granja Valentí | Aquesta casa es troba molt a prop de la necròpolis medieval anomenada Granja del Valentí, situada a l'esplanada sobre el penya-segat. A tall d'hipòtesi, és possible relacionar l'habitatge semitroglodític amb aquesta necròpolis, ja que ambdós elements podrien situar-se cronològicament a l'època alt-medieval, a l'entorn del segle X. En èpoques posteriors la casa deu haver estat reaprofitada. | 41.4568900,1.6655100 | 388545 | 4590338 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63524-foto-08236-101-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63525 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-162 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions mitjanes i és de planta circular, en aquest cas amb la cara davantera plana (on hi ha la porta). El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-102 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4671300,1.6810000 | 389856 | 4591455 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63525-foto-08236-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63526 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-163 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp d'ametllers. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular amb dos murs a la part davantera que formen una mena d'avantcambra. Té unes dimensions força grans i unes parets extremadament gruixudes (més d'un metre), que a la part posterior estan reforçades amb un atalussament. El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-103 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4666500,1.6836700 | 390078 | 4591398 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63526-foto-08236-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63527 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-164 | XIX-XX | Manca de manteniment | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular, amb les parets inclinades que enllacen amb la coberta de manera que pràcticament formen un túmul cobert de terra. Té restes de murs a la part davantera que formaven una mena d'avantcambra. Les dimensions de la barraca són molt grans i les parets extremadament gruixudes. | 08236-104 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4672600,1.6791100 | 389698 | 4591471 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63527-foto-08236-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63528 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-0 | VIRELLA i BLODA, Joan: 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', a Acta de la XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975), Biblioteca del Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú, 1983, p. 221. (Reimprès a Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, Institut d'Estudis Penedesencs, 1978, p. 258). | I-XVIII | Jaciment superficial | Cova situada sota un escarpat rocós, a l'indret per on baixa el torrent de can Llopard. La cova té uns 15,5 metres de fondària i forma dues cambres. Es tracta d'un jaciment dubtós. Segons explica Amador Romaní, ell mateix hi obrí una rasa i hi trobà teula romana, ceràmica de pasta carbonosa, fragments de dòl·lium i altres fragments d'un vas romà. I ho interpretà com una vivenda d'època romana de caire semitroglodítica. | 08236-105 | Jaciment excavat originalment per Amador Romaní a principis de segle XX. El 19 d'abril de 1956 J. M. Masachs i Pere Giró hi van fer un sondeig. | 41.4652500,1.6515600 | 387394 | 4591284 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63528-foto-08236-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63528-foto-08236-105-2.jpg | Inexistent | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63529 | Les Deus / taller de la Font de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus-taller-de-la-font-de-les-deus | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat a la zona de les Deus, en una extensió de camps i horts a la dreta del Riudebitlles. Es tracta d'una zona molt àmplia (quasi 1 Km) en la qual Pere Giró va agrupar materials diversos que probablement es podrien individualitzar millor. Altres arqueòlegs hi distingeixen tres zones: El taller de les Deus (bàsicament corresponent al tipus mosterià); el taller del vessant de dalt de la Cova del Toixó o de can Llopard (probablement corresponent al neolític), i els horts de davant de la Cova del Toixó (corresponent a l'epipaleolític i neolític). | 08236-106 | Amador Romaní, a començament de segle XX, en va fer el primer descobriment del jaciment, no divulgat. Pere Giró en dona les primeres notícies l'abril de 1956 i a partir d'aquí hi portà a terme diverses prospeccions i estudis. La cronologia dels jaciment es situa entre -90.000 / -33.000 (paleolític mitjà), a l'entorn de -9000 (epipaleolític/leptolític -indiferenciat-) i el neolític. | 41.4650200,1.6544600 | 387636 | 4591255 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials recollits es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63530 | Abric de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-les-deus | Jaciment superficial | Abric situat en un gran bloc de pedra que hi ha en una petita terrassa fluvial. L'abric té unes mides de 3,70 m d'ample per 1,5 d'alçada i 3,10 de fondària. S'hi realitzà una petita excavació en la qual es recollí ceràmica feta a mà (corresponent al Bronze mitjà) i indústria lítica (probablement corresponent al neolític final). Es tracta d'un lloc que, per les seves dimensions, difícilment podia utilitzar-se com a habitatge. Tal vegada correspon a un lloc d'enterrament, però no s'hi ha localitzat restes humanes. | 08236-107 | El 19 d'abril de 1956 J.M. Masachs i Pere Giró van fer-hi una petita excavació, en la qual va aparèixer el material que hem descrit. | 41.4652900,1.6519300 | 387425 | 4591288 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Regular | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63531 | Horts de la Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-cova-del-toixo | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat als horts dels voltants del torrent de can Llopard (o de la Rompuda), enfront de la Cova del Toixó. S'hi ha localitzat en superfície una indústria lítica força diferent del taller de les Deus. Es tracta d'una indústria més petita, que s'interpreta com una ocupació esporàdica diferenciada, entorn de la Cova del Toixó (on paradoxalment no s'hi ha documentat cap resta prehistòrica). S'atribueixen a aquest taller unes peces petites, que correspondrien a l'epipaleolític o neolític. | 08236-108 | Amador Romaní, a començament de segle XX, en dóna les primeres referències al seu 'Atlas de Prehistòria'. La cronologia del jaciment es situa entre -9000 / -2200 (epipaleolític / neolític). | 41.4652000,1.6521100 | 387440 | 4591278 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | El material recuperat es troba al Museu de Vilafranca del Penedès | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63532 | Can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-0 | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat a 100 metres de can Llopard en direcció nord-oest. En aquest indret s'hi ha recollit material lític dispers que correspon a làmines, gratadors, burins, làmines de dors rebaixat, puntes, percutors, escotadores i ceràmica (potser ibèrica). Pere Giró també hi identifica uns possibles fons de cabana, però molt dubtosos. | 08236-109 | Jaciment descobert per Pere Giró i J.M. Masachs el 12 d'abril de 1956. Té una cronologia que es situa entre -9000 / -3500 (epipaleolític / neolític antic) i -3500 /-2500 (neolític mig-recent). | 41.4637400,1.6519100 | 387421 | 4591116 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Material conservats al Museu de Vilafranca del Penedès | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63535 | Cal Soler (o cal Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-o-cal-sarda | XVII-XIX | Manca de manteniment | Casa de tradició pagesa al nucli de Sant Quintí, amb una tipologia que sobresurt de la resta de cases per les seves dimensions més grans. És de planta rectangular i fa cantonada amb el carrer Weyler. Té planta baixa més dos pisos i golfes. La construcció és pràcticament tota de tàpia. La façana principal té un portal adovellat i balcons al primer pis. A les golfes hi ha l'arcada típica de l'assecador. Té un cos lateral afegit posteriorment (possiblement de finals de segle XIX), fet de maó, amb galeria d'arcades. La part posterior té balcons i arcades, amb un pati. L'interior conserva força bé l'estructura d'una casa pagesa. Conserva un trull i una premsa tradicional en perfecte estat. | 08236-112 | Originalment havia estat una típica casa de pagès, probablement originària dels segles XVII o XVIII. Posteriorment s'hi va instal·lar una petita fàbrica tèxtil, que va arribar a ocupar dues plantes, amb uns 20 telers. | 41.4625700,1.6646700 | 388484 | 4590969 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63535-foto-08236-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63535-foto-08236-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63535-foto-08236-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63536 | La Freixaneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-freixaneda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 160. | XIX-XX | Edifici amb parets entremitgeres, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa trobem tres portals amb arcada Al pisos hi trobem quatre obertures a cadascun. Al primer hi trobem balcons, i al segon pis finestres amb barana que no arriben a tenir balcó. Les golfes presenten dues finestres de forma quadrada als extrems i dues, al centre, amb arcada. La part posterior de l'edifici està precedida per un jardí que dóna a l'Avinguda Montserrat, que queda tancat per una paret baixa pintada, amb porta d'accés. La façana posterior presenta un porxo amb arcades, unes escales que pugen al terrat del segon pis. | 08236-113 | A principis de segle XX Joan Ferrer, germà de Pere Ferrer (el fundador de les Caves Freixenet) fabricava cava amb el nom comercial de 'Xampany de cava Freixaneda' als baixos d'aquesta casa. L'any 1936 durant la guerra van assassinar els dos germans cavistes. La casa va ser col·lectivitzada i va servir com a seu d'organitzacions polítiques, amb diferents persones que hi van estar detingudes. | 41.4627900,1.6656300 | 388565 | 4590992 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63537 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano | XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres i fent xamfrà, que consta de planta baixa i tres pisos. Feta d'obra i recoberta amb arrebossat. A la planta baixa hi trobem dos portals, els de l'esquerra utilitzat per entrar a la vivenda. Els balcons presenten una barana de ferro amb decoracions florals i a la part inferior estan acabats per mènsules. El primer pis presenta un balcó que abarca totes les obertures, el segon pis disposa d'un balcó petit per a cada obertura i al tercer pis s'obren dues finestres amb barana sense decorar. L'edifici està rematat per una cornisa en línia recta i mènsules. A aquest cos principal sembla haver-s'hi ha annexat un altre cos, situat al carrer Àngel Guimerà i de construcció posterior. | 08236-114 | Aquesta casa d'influència modernista (igual que les altres tres que hi ha al poble) és obra d'una família d'indianos, a començament de segle XX. Eren dos germans, coneguts popularment com el Ros i el Guenyo. Un va arreglar-se aquesta casa i l'altre la de cal Llobet (al carrer Àngel Guimerà). | 41.4634900,1.6645300 | 388474 | 4591072 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63537-foto-08236-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63537-foto-08236-114-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63538 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-0 | XVIII | Fita que separa els termes municipals de Sant Quintí de Mediona, Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. És un bloc de pedra sorrenca en forma de pilastre de secció triangular, amb una alçada d'uns 30 cm. Cadascuna de les tres cares té una de les següents inscricpcions: 'SP' (Sant Pere de R.), 'M' (Mediona), 'SQ N. 19' (Sant Quintí de Mediona, número 19). | 08236-115 | Per la seva tipologia (forma de la fita i tipus de lletra bastant arcaica) podria correspondre al segle XVIII (les fites del segle XIX són més altes i estretes). Està situada en un replà prop del torrent del Comarquinal. A causa de l'erosió del terreny amenaçava de caure i per aquest motiu, el 2 d'abril del 2000, es va traslladar un parell de metres més endins. En un acord entre els tres municipis es va decidir que cada any, per aquesta data, es celebraria una trobada entre els tres municipis: la festa de la fita dels tres termes. | 41.4728500,1.6959800 | 391116 | 4592071 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63538-foto-08236-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63540 | Ràfecs de les teulades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rafecs-de-les-teulades | XVII-XIX | Alguns casos presenten deteriorament | Decoració en forma de triangle que hi ha a les rajoles del ràfec de les cases, sota les teules. Aquesta decoració es troba en moltes cases del poble (per exemple a ca l'Oliver) i en el seu origen tenia un significat màgico-religiós, per protegir dels mals esperits. | 08236-117 | Nucli antic | Element molt característic del segle XVII, que en alguns casos es va continuar utilitzant fins el segle XIX. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63540-foto-08236-117-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63552 | Rec de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-passada | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, coberta en alguns trams. De fet, aquest rec és la prolongació del rec de Baix, que a l'alçada de ca l'Hortolà aboca parcialment les aigües a la riera i la resta de cabal continua amb el nom de rec de la Passada. En aquest primer tram el rec està cobert i passa al costat del camí. En arribar a les primeres cases de la Bòria el rec passa per sota les cases i torna a sortir al safareig de la Bòria, on s'ajuntava amb el rec de Dalt. D'aquí travessa el riu Mediona per un aqüeducte modern i més endavant es connecta amb el rec de la Noguera, de manera que l'aigua es fa baixar, segons convingui, per un o pels dos recs. Continua prop de la masia de la Passada i desemboca altre cop al riu. | 08236-129 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de la Passada és, de fet, la prolongació (que tal vegada es va fer en una època posterior) del rec de Baix. Abasta una extensió de 5,7 hectàrees. . | 41.4593900,1.6729900 | 389174 | 4590606 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63553 | Rec de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-ca-loliver | <p>ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593.</p> | XVIII-XX | <p>Rec actualment en ús. Comença al riu Mediona, una mica més avall de ca l'Hortolà, mitjançant una resclosa força alta que recull l'aigua del riu i la fa entrar en una mina amb un sistema de sifó. Es tracta d'una obra de qualitat, construïda amb pedra treballada. A la part alta de la boca de la mina s'hi pot accedir mitjançant unes travesses de fusta i ferro en forma d'escala. Al llarg del recorregut trobem trams de rec descobert i d'altres que són mines excavades. Creua el torrent de les Maioles mitjançant un aqüeducte, que apareix entre dues mines i que presenta un vagant per buidar aigua cap al torrent si cal. Al llarg del recorregut, el rec principal presenta ramificacions per regar horts. Acaba a la bassa del molí de ca l'Oliver. Més enllà de la bassa, apareixen raimficacions per regar els horts.</p> | 08236-130 | <p>L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Sobre el rec i molins de ca l'Oliver no se'n coneixen notícies medievals, però el disseny del sistema és semblant al d'altres casos. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. A part dels usos industrials, el rec de ca l'Oliver rega una superfície de 3,5 hectàrees.</p> | 41.4574603,1.6708905 | 388995 | 4590394 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-07-12 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 98|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63554 | Rec de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. RIUS, José: Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés, Barcelona, 1945-1947 (3 vols.) | VIII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec que en el tram inicial es troba molt perdut i és difícil de resseguir. En la part mitja (pròxima a la Passada) encara es fa servir. Comença amb un resclosí sota la resclosa del rec de ca l'Oliver. El traçat inicial segueix paral·lel al riu. Al cap d'uns metres entra en una mina que arriba pràcticament fins el barri de la Bòria. Aquí continua pels horts de la Bòria fins que en el tram abans de la riera es perd. A l'altra banda de la riera, prop de la Passada, es comunica amb el rec de la Passada, del qual actualment rep aigua que serveix per regar alguns horts d'aquesta zona. En aquest sector es conserva un safareig molt interessant. El rec continua per l'altra banda de la carretera i passa prop de les granges Martí. En algun tram posterior és difícil de seguir a causa de remocions de terra que s'han practicat en un camp. Finalment el rec desembocava en una antiga bassa, poc abans de la masia de la Noguera Baixa, d'on sortien ramificacions per regar horts. | 08236-131 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1011 són esmentades cases, un molí i un hort a la 'Nohera' (RIUS, 1945-1947: doc. 435) amb presa i derivació al riu de Bitlles, malgrat que no se'n pugui precisar l'emplaçament exacte. Cal recordar que prop de la Noguera s'hi han localitzat les restes d'una vil·la romana (ubicada en terme de Sant Quintí -Vinya Alta de la Noguera- i de Sant Pere de Riudebitlles -la Masia-). En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època tardo-romana o islàmica. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de la Noguera resseguia una extensió global de 5,20 hectàrees. | 41.4592300,1.6771500 | 389521 | 4590582 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||
| 63563 | Castell de Sant Quintí (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-quinti-jaciment | MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | Jaciment superficial | Al cim del turó on actualment hi ha emplaçats el castell (fortí liberal) i cementiri s'hi ha recollit en superfície restes ceràmiques i materials diversos d'època ibèrica. | 08236-140 | Les restes trobades indiquen l'existència d'un possible poblat ibèric aturonat. Sembla ser que en època romana va ser abandonat. | 41.4603000,1.6667100 | 388651 | 4590715 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63563-foto-08236-140-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63564 | Fassina de ca l'Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina-de-ca-lolive | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.154-155 | XX | Manca de manteniment | Conjunt fabril situat al costat del rec de Dalt, per aprofitar-ne l'aigua. Consta d'un edifici central ampliat modernament, amb una xemenia adjacent i altres instal·lacions modernes destinades a l'elaboració del producte. L'element més destacable és la xemeneia, de maó, de tipus salomònic (cargolada sobre ella mateixa), alçada damunt una base quadrada. Està coronada amb elements decoratius amb maó. | 08236-141 | La família Olivé va construir aquesta fassina durant la primera meitat del segle XX. L'any 1931 hi treballava Alexandre Olivé i Baucells. L'empresa s'ha anat consolidant al llarg de segle, i actualment subministra el seu producte a importants fabricants de licors. Al llarg del segle XIX la proliferació de destil·leries va ser molt important a llocs com Reus, Mataró, Vilanova i Vilafranca, i se sap que a Sant Quintí l'any 1838 n'hi havia dues i se'n crearen dues més les últimes dècades del XIX. | 41.4655500,1.6667500 | 388663 | 4591297 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63565 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-165 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-142 | 41.4706000,1.6635800 | 388407 | 4591862 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1696 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||||||||
| 63566 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-166 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-143 | 41.4702600,1.6630700 | 388364 | 4591825 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1697 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||||||||
| 63567 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-167 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-144 | 41.4711700,1.6619800 | 388274 | 4591928 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1698 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||||||||
| 63568 | Barraca de vinya 1699 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-1699 | <p>Veure fitxa número 104</p> | 08236-145 | 41.4717600,1.6616200 | 388245 | 4591994 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-09-29 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1699 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||||||
| 63569 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-169 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-146 | 41.4721300,1.6615400 | 388239 | 4592035 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1700 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||||||||
| 63570 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-170 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-147 | 41.4718100,1.6623000 | 388302 | 4591998 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1701 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||||||||
| 63571 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-171 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-148 | 41.4695100,1.6615500 | 388236 | 4591744 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1702 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||||||||
| 63572 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-172 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-149 | 41.4706800,1.6611700 | 388206 | 4591874 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1703 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||||||||
| 63573 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-173 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-150 | 41.4700100,1.6735600 | 389239 | 4591784 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1708 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc