Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
63742 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-342 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-319 41.4661200,1.6908800 390679 4591330 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1827 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63743 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-343 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-320 41.4676000,1.6884800 390481 4591497 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 8768 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63744 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-344 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-321 41.4731700,1.6627500 388342 4592149 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1704 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63745 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-345 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-322 41.4709300,1.6762100 389462 4591883 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1728 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63746 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-346 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-323 41.4706500,1.6802400 389798 4591846 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1734 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63747 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-347 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-324 41.4703300,1.6829400 390023 4591807 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1737 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63748 Mur de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca <p>Mur de pedra seca amb més de 50 metres de llargada i en alguns trams més de 2 metres d'alçada. Discorre paral·lel al Camí dels Arangaders.</p> 08236-325 Al camí dels Arengaders 41.4730800,1.6619100 388272 4592140 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63748-foto-08236-325-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural Inexistent 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 119 47 1.3 2484 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63749 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-348 <p>Veure descripció de la fitxa 102</p> 08236-326 41.4615300,1.6403100 386448 4590886 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1826 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63750 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-349 <p>Veure descripció de la fitxa 102</p> 08236-327 41.4623600,1.6412300 386526 4590976 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1825 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63751 Plàtans de l'Avinguda de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lavinguda-de-montserrat Es tracta de 12 plàtans que vorejen el carrer. En general fan més de 10 metres d'alçada i el seu tronc té prop de metre de diàmetre. 08236-328 Avinguda de Montserrat Van ser plantats a la darrera dècada del segle XIX. 41.4630400,1.6663700 388627 4591019 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63751-foto-08236-328-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Ornamental 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63754 Ball de Gitanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-8 https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_gitanes El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc a molts municipis catalans i valencians. Ens trobem hi ha diferència entre el que es balla per les festes de Carnaval a la zona del Vallès i per l'altra el que es balla per Corpus i Festa Major a diferents poblacions del País Valencià i a la Catalunya Nova, principalment a Tarragona i al Penedès. A Sant Quintí el ballen un grup que està compost de gitanes, galerons, l'estaquirot i el gitano gros, amb l'acompanyament de dos grallers i un timbaler que els fan ballar. El ball de gitanes de Sant Quintí de Mediona segueix el model de balls del Penedès i Camp de Tarragona i hi incorpora cintes i parlaments, que solen ser satírics i burlescs. 08236-331 El primer cop que tenim coneixement del Ball de Gitanes és l'any 1853, després desaparegué durant molts anys fins que fou recuperat l'any 2011 per un grup de joves 41.4619900,1.6629800 388342 4590907 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63755 Casa Amades, carrer del salt, 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-amades-carrer-del-salt-5 XX Casa de cos amb planta rectangular de tres pisos d'alçada. La façana d'estil noucentista destaca per les seves balconades de ferro forjat i el seu frontó circular, amb un cercle central com a decoració, vorejat per una petita barana de ferro forjat que delimita una terrassa. Perpedicular a l'edifici hi ha un habitatge que travessa el carrer i que deixa pas a través d'un arc. 08236-332 Carrer del salt, 5 Informació de la placa: (Barcelona,1890 -1959) va ser un destacat etnòleg i folklorista català de formació autodidacta. La UNESCO va demanar-li la seva col·laboració per fer la recopilació del corpus bibliogràfic del folklore català que es va esdevenir amb la publicació del Costumari Català, l'obra cabdal de l'estudi de la cultura popular catalana, i del folklore de Catalunya. En Joan Amades tenia lligams molt estrets amb la vila Sant Quintí de Mediona degut a que la seva muller, l'Enriqueta Mallofre i Coca era quintinenca, a més hi tenien una casa on hi passaven moltes temporades. També venia per la Festa Major, per aquest motiu les referències al folklore i a les tradicions de Sant Quintí són nombroses en els seus treballs. El 1954 va ser el padrí del bateig d'un nou drac i d'uns gegants. 41.4624500,1.6624100 388295 4590959 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63755-foto-08236-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63755-foto-08236-332-2.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 106|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63756 Cal Brillas https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brillas XX Molt refeta Habitatge de cos de planta rectangular i 4 pisos d'alçada. Hi ha dues petites balconades a la façana amb barana de ferro forjat a la primera planta que són l'únic element destacable. La seva línia és molt senzilla i la casa està molt reformada. El seu interès radica en la seva vinculació amb la figura de Joan Amades. 08236-333 C/Santiago Ramon y Cajal, 34 Informació de la placa: (Barcelona,1890 -1959) va ser un destacat etnòleg i folklorista català de formació autodidacta. La UNESCO va demanar-li la seva col·laboració per fer la recopilació del corpus bibliogràfic del folklore català que es va esdevenir amb la publicació del Costumari Català, l'obra cabdal de l'estudi de la cultura popular catalana, i del folklore de Catalunya. En Joan Amades tenia lligams molt estrets amb la vila Sant Quintí de Mediona degut a que la seva muller, l'Enriqueta Mallofre i Coca era quintinenca, a més hi tenien una casa on hi passaven moltes temporades. També venia per la Festa Major, per aquest motiu les referències al folklore i a les tradicions de Sant Quintí són nombroses en els seus treballs. El 1954 va ser el padrí del bateig d'un nou drac i d'uns gegants. 41.4616800,1.6640400 388430 4590871 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63756-foto-08236-333-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63757 Cuina Amades https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-amades http://www.alicia.cat/es/ XIX-XX L'Ajuntament va encarregar a la Fundació Alícia que fes un buidatge sobre les receptes que va recopilar Joan Amades de la zona de Sant Quintí i del Penedès. A través d'aquest llistat de receptes, la Fundació Alícia va elaborar un receptari amb fotografies i amb l'explicació de com s'han d'elaborar els plats. Aquest receptari va ser editat per l'Ajuntament en format llibre. 08236-334 Alícia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari i gastronòmic. Un centre amb vocació social i obert a tothom per promoure la bona alimentació. Alícia és una fundació privada sense ànim de lucre, creada l'any 2003. 41.4619900,1.6629800 388342 4590907 08236 Sant Quintí de Mediona Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Lúdic 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 60 4.2 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63758 Sant Antoni de les Malalties https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-les-malalties http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0151256.xml XVIII-XXI Sant Antoni de les Malalties és una festa local quintinenca centenària que fa referència a sant Antoni de Pàdua (localment conegut com a sant Antoni de les Malalties) i que se celebra el dilluns després del primer diumenge de maig. Per Sant Antoni de les Malalties se celebra la renovació del vot de poble de devoció al sant, per la qual cosa s'ha de considerar la festivitat com a religiosa, però que indubtablement té un marcat sentit identitari (de la identitat local). La celebració consisteix en una missa al matí i un ofici solemne amb acompanyament musical al migdia. Seguidament hi ha una ballada de sardanes. A la tarda hi ha el tradicional concert i posterior ball amb l'orquestra (que cada any pot ser diferent). 08236-335 El vot de poble era una prometença feta a Déu o a alguns sants, gairebé sempre amb motiu d'alguna pesta o calamitat pública, que obliga un poble o una vila a celebrar la festa d'algun sant, fer una processó, celebrar alguna missa o alguna altra pràctica piadosa. 41.4619900,1.6629800 388342 4590907 08236 Sant Quintí de Mediona Obert Bo Inexistent Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 94 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63760 La Quintinada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quintinada La Quintinada és l'acte central del Campus Joan Amades. Juntament amb la formació, és el que dóna sentit a aquest gran esdeveniment. Totes les demostracions de cultura popular es poden englobar dins de la Quintinada, que se sosté sobre 3 potes: folklore, gastronomia i música. La Quintinada folklòrica: Comença amb una actuació castellera. Aquests darrers anys han actuat sempre els Castellers de Vilafranca (els quals fan castells de 9 i gamma extra) i els Castellers de Berga. En acabat de la jornada castellera, hi ha la cercavila dels balls populars locals pels carrers del casc antic de Sant Quintí. Aquesta cercavila és un tastet del que serà, al cap de dos mesos, la Festa Major de Sant Quintí, que està catalogada dins del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, reconeixement al qual només opten una quinzena de festes majors del país. La Quintinada gastronòmica: Tan bon punt s'acaba la cercavila, els restauradors i elaboradors locals ofereixen una sèrie de plats de cuina tradicional a tots aquells que els vulguin tastar. El 2014, l'Ajuntament de Sant Quintí va encarregar a la Fundació Alícia un receptari dels plats que havia recopilat Joan Amades que es feien tradicionalment a Sant Quintí i al Penedès. Aquestes receptes, entre d'altres, també de cuina tradicional, són les que es poden degustar a la Quintinada. La Quintinada musical: Mentre la gent està acabant de sopar, comença el concert de música tradicional, amb la voluntat que la gent conegui millor aquest tipus de música, i amb la voluntat de fer ballar a tothom. Aquests darrers anys han actuat a la Quintinada musical artistes com Jaume Arnella, El Pont d'Arcalís, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, entre altres. 08236-337 41.4619900,1.6629800 388342 4590907 08236 Sant Quintí de Mediona Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63761 Campus Joan Amades https://patrimonicultural.diba.cat/element/campus-joan-amades https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats El Campus Joan Amades es divideix en dos grans eixos. Per una banda, hi ha la formació, en què tallers i ponències sobre diversos temes relacionats amb la cultura popular són els protagonistes. És la part més estrictament relacionada amb els campus de cultura popular. L'altre gran eix que dóna forma al Campus Joan Amades són les demostracions folklòriques a peu de carrer. D'aquesta manera, la part formativa es reserva a un públic més concret i selectiu que ve a ampliar coneixements, el perfil dels usuaris de la qual és algú que participa en actiu en la cultura popular i que la coneix des de dintre. La part de les actuacions folklòriques està més destinada al gran públic en general, perquè tothom pugui veure de primera mà els diferents matisos de la cultura popular en el model del Penedès i el Camp de Tarragona. A part de les representacions dels balls populars, també hi ha moments destinats a la cuina tradicional i també a la música tradicional. 08236-338 Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. La seva obra principal és el Costumari català. El curs de l'any (5 vòlums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans. 41.4619900,1.6629800 388342 4590907 08236 Sant Quintí de Mediona Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63762 Cantada de Santa Llúcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-santa-llucia https://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcia_de_Siracusa#Can.C3.A7.C3.B3_de_Santa_Ll.C3.Bacia XX La particularitat de Sant Quintí és que per Santa Llúcia canten tant les nenes com els nens, a diferència de la majoria dels llocs, en què només canten les nenes per Santa Llúcia, i els nens ho fan per Sant Nicolau. 08236-339 El dia de Santa Llúcia és el 13 de desembre, data suposada del martiri de la Santa i que en el calendari julià original coincidia amb el solstici d'hivern. El dia de Santa Llúcia és considerat tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. 41.4619900,1.6629800 388342 4590907 08236 Sant Quintí de Mediona Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63763 Plaça dels Avis https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-avis Plaça rectangular molt protegida amb un accés oriental des de el carrer Ramon i Cajal, un altra al sud que dona a una extensió de la plaça original i una pas cobert que va a la plaça de l'Església. Al nord queda tancada en part pel mur lateral de l'església. Al centre hi ha una font rodona i un seguit de bancs i arbres que acompanyats per la tranquil·litat de l'espai converteixen dita plaça en un lloc privilegiat. 08236-340 Plaça dels avis. Nucli urbà Durant el segle XI, el monestir de Ripoll va fundar un priorat benedictí a Sant Quintí de Mediona. El nombre de monjos que el formarien era molt reduït però, amb molta empenta, van emprendre l'empresa de repoblament d'aquesta zona que aleshores era fronterera amb els musulmans. Aquest priorat estava regit per un prior el qual tenia, juntament amb el senyor del castell de Mediona, la jurisdicció econòmica sobre la població de Sant Quintí. Els pagesos quintinencs eren 'homines propi i afocati', o sigui, vassalls seus. El prior podia establir contractes emfitèutics amb els pagesos, de manera que podien usar i treballar la terra a canvi del pagament d'un impost anomenat cens o delme. A l'Edat Mitjana, allà on hi havia un monestir o un priorat benedictí, hi havia un hospital o casa pels pobres. La primera referència documentada de l'hospital de Sant Quintí és de l'any 1341. Els seus patrons eren Pere Mas i la seva esposa Sibil·la. L'edifici estava situat al carrer de Barenyes (actualment Anselm Clavé). Al llarg de gairebé mil anys d'història, tant l'església com els edificis adjacents han patit diverses transformacions. L'any 1541 els soldats francesos van trobar resistència per allotjar-se a la vila i van cremar l'església i enrunar la casa del prior. El prior Sebastià Ric encarregà la seva reconstrucció. L'espai de l'antic edifici del Capítol ara l'ocupa la Casa de la Vila i els antics horts del priorat corresponen actualment a les places dels Avis i del Sol. 41.4621900,1.6634100 388378 4590929 08236 Sant Quintí de Mediona Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63763-foto-08236-340-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63764 Moixó Foguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixo-foguer És una tradició a recuperar El Moixó Foguer és un personatge tradicional del Carnaval de Sant Quintí. Es tracta d'una persona que va coberta de mel per tot el cos i recobert de plomes d'ocell. El Moixó Foguer persegueix durant tota la rua del carnaval el Figuetaire, que és una persona vestida de blanc amb figues seques per tot el cos. El Moixó Foguer se li vol menjar les figues. 08236-341 Actualment desaparegut, tot i que el 2011 es va intentar recuperar. 41.4620400,1.6630100 388345 4590913 08236 Sant Quintí de Mediona Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2019-11-27 00:00:00 P. Barbado. OPC 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63767 Goigs de Sant Elm https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-elm https://ca.wikipedia.org/wiki/Erasme_d%27Antioquia SERRA BOLDÚ, V, Calendari Folklòric d'Urgell, Abadia de Montserrat, 1981 Goigs dedicat a Sant Elm, patró dels navegants. Una part de la lletra és la següent: Per advocat i patró vos tenen los navegants, los doneu consolació si us criden amb juntes mans, de nit en la obscuritat os mostreu molt lluminós 08236-344 Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antiòquia i, segons la tradició, de Formia i màrtir en temps de Dioclecià i Maximí el Traci (303) i soterrat en aquesta ciutat. Poca cosa més se'n sap; la Passió, compilada al segle VI, és totalment llegendària. Venerat a Campània i al Laci, és esmentat als martirologis antics sense més notícies. No s'ha de confondre amb el beat Pere González, frare dominic castellà del segle XIII, conegut com a Sant Telm i també, en les costes atlàntiques, patró de mariners. 41.4620400,1.6630100 388345 4590913 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63424 Cementiri de Sant Quintí de Mediona https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quinti-de-mediona ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 341-344 XIX Recinte tancat amb un mur que forma un espai més o menys rectangular, adossat al castell. L'interior conté galeries de nínxols, algun panteó i sepultures a terra. 08236-80 L'antiga sagrera era al voltant de l'església. El 1809, segons explica Isidre Mata, es construí el nou cementiri a causa d'una onada de malalties que va fer que l'antic quedés ple. El 13 de juny el reverend Quintí Tort beneí un tros de terra al costat de la capella de Sant Antoni de Pàdua per fer-hi el cementiri, que estava emmurallat. A partir d'aleshores tots els difunts s'enterraren en aquest indret. 41.4604200,1.6668800 388665 4590728 1809 08236 Sant Quintí de Mediona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63424-foto-08236-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63424-foto-08236-80-2.jpg Física Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp Inscripció a la porta d'entrada: 'Cementiri municipal 1886' 98|119 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63425 El Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-4 ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 251, 256, 257. XVII-XIX Molt deteriorat Fortí construït pels liberals amb motiu de les Guerres Carlines aprofitant l'antiga capella de Sant Antoni de Pàdua. L'edifici conserva perfectament la planta de l'església: una planta rectangular amb absis poligonal. Al costat oest s'aixequen dos contraforts que reforcen l'absis. Té una petita construcció annexa, suposadament per a usos militars. La construcció és de pedra i maó, i a la part alta es conserven les restes d'unes finestres en forma d'espitllera, que deurien tenir funcions de vigilància militar. A la part davantera es conserven parcialment l'antic campanar i rosetó de l'església. 08236-81 En aquest turó s'hi han identificat restes d'un probable poblat ibèric, que hauria desaparegut en època romana. La construcció s'havia identificat, sense fonament, amb un castell medieval. En realitat, en aquest indret des del segle XVII hi havia una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Durant les Guerres Carlines els liberals van construir un fortí aprofitant la construcció de l'antiga capella. El 17 de maig de 1836 es comunicava l'acabament de les obres. Cada mes aproximadament una columna passava a rellevar la guarnició composta d'entre dotze i quinze homes. El destacament de Sant Quintí tenia el nom de 'División de Vanguardia'. N'era al capdavant un oficial, generalment un capità. L'Ajuntament de Sant Quintí havia de proporcionar els subministres per al manteniment de la guarnició. 41.4602800,1.6665600 388638 4590713 1836 08236 Sant Quintí de Mediona Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63425-foto-08236-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63425-foto-08236-81-2.jpg Inexistent Ibèric|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 81|94|98|80 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63549 El Drac https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 407-408. XIX Drac fet de fusta, d'uns 3,70 metres de llarg. Pintat de color vermell, amb el cap negre. El porta un sol portador, vestit amb pantalons negres i camisa vermella. L'estructura de la bèstia inclou unes rodetes per poder-lo tibar. Aquest drac habitualment surt durant la Festa Major de Sant Quintí. 08236-126 La primera referència ecrita del drac la trobem l'any 1853 en un anunci de la Festa Major d'aquell any. Hi apareixen refenciats dos dracs, el Vell i el Jove. Deu anys després, el 1863, i fins l'actualitat només se'n coneix un. Tot i que al final de la Guerra Civil apareix el drac, durant la dècada dels anys quaranta sembla que es va perdre la tradició, recuperant-se l'any 1954 de la mà d'Agustí de Cal Borditxo. El drac actual és d'aquest any, 1954, dissenyat per Emili Ferrer i construït per Joan Rafeques. Actualment, s'està duent a terme una feina de recopilació de dades per resseguir la història d'aquest drac. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 1853 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63549-foto-08236-126-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp Informació oral facilitada per Josep Domingo 98 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63470 Fàbrica del Barris (o Fàbrica de les Deus) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-barris-o-fabrica-de-les-deus ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 204-205. XIX En ruïna Antiga fàbrica tèxtil, actualment en ruïna, que constava d'una nau fabril més una bassa. La fàbrica era una nau de planta rectangular (d'uns 50 metres de llarg) de tres pisos. Actualment només en queden restes dels murs exteriors. La bassa estava situada a pocs metres, al costat nord. Era de planta rectangular i encara conserva els murs de pedra fins a una alçada considerable. De la bassa en sortia un canal que conduïa l'aigua per sota de la nau fins a la punta sud, situada sobre un penya-segat. Aquí l'aigua baixava per un forat que encara es conserva, canalitzada cap a la turbina, que era situada a la cova del Barris, a la part de sota. A pocs metres de la fàbrica s'aixequen les restes d'un potent mur de contenció que protegia les instal·lacions de les avingudes del riu Mediona. 08236-38 L'any 1856 Joan Barris va sol·licitar el permís per donar moviment a la fàbrica que volia establir a les Deus. L'Ajuntament li va concedir amb la condició que la resclosa i el rec que havia de construir des de Santa Anna a través de la plana de la Marquesa anessin al seu càrrec. L'any 1870 Francisco Baqués sol·licitava la baixa de la contribució territorial d'una fàbrica ruïnosa que tenia a les Deus. Una part de l'antiga fàbrica de les Deus se l'havia endut la rierada de l'any 1866 i es trobava en ruïnes. L'Ajuntament la va enderrocar definitivament l'any 1914. 41.4655500,1.6551200 387692 4591313 1854-56 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63470-foto-08236-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63470-foto-08236-38-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero El camí per anar a la fàbrica passa per damunt d'un pontet construït sobre una roca que es va quedar encallada en un gorg molt estret en la riuada de l'any 1866. Anteriorment el camí havia de fer més volta. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63561 Fira de Sant Quintí https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-quinti ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.173-178 XIX-XX Fira de productes naturals i artesans que es celebra una vegada a l'any, durant un cap de setmana. Els comerciants es distribueixen pels carrers i places de la població. 08236-138 Els orígens de la fira i el mercat de Sant Quintí cal buscar-los abans del segle XVI. L'any 1858 l'Ajuntament de Sant Quintí va sol·licitar al governador civil el permís per realitzar una fira un cop l'any, després de Tots Sants, ja que l'intercanvi comercial de la població portava una gran afluència continuada de venedors i compradors. Després d'uns anys de decadència de la fira viscuda a mitjans del segle XX, a partir del 1976 es va revifar de nou amb la instauració de la Festa i Homenatge a la Vellesa. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 1858 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63452 Antiga casa del general Weyler https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-del-general-weyler ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.471. XIX Necessita ser restaurada Casa amb parets entremitgeres. Destaca per les seves dimensions i formes de la resta de cases de tipologia més popular. Consta de planta baixa i dos pisos. L'accés principal és una porta al centre, a banda i banda de la qual hi ha una arcada per accedir als locals de la planta baixa, per on antigament hi entraven els carros. El primer pis té un balcó que abarca totes les obertures i que està sustentat per mènsules amb decoració vegetal. Al segon pis els balcons són individuals per cadascuna de les obertures. 08236-20 Aquesta casa va ser propietat del general Weyler. En morir aquest el 1930 les seves propietats a Sant Quintí van passar al seu fill Valerià Weyler Santacana, que va morir poc després, el 1931. L'hereva fou Eulàlia de Urcola, que en el seu testament llegava a l'Ajuntament de la vila aquesta casa perquè s'hi instal·lés un centre d'acollida de nens pobres, cosa que no es va arribar a fer. Posteriorment totes les propietats de la família Weyler eren administrades per Miquel Suriol, i després per la família Boix, fins el 1994. 41.4625300,1.6640900 388436 4590966 1864 08236 Sant Quintí de Mediona Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63452-foto-08236-20-1.jpg Inexistent Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp Inscripció al centre de cadascuna de les arcades de la planta baixa: 'M. SA 1864'. Corresponen a les inicials del propietari: Maurici Santacana, que fou el sogre del general Weyler. 102 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63479 Fàbrica de ca l'Oliver https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ca-loliver ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 129, 131. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. XIX Necessita ser restaurat Edifici que consta de dos cossos adossats: la nau industrial i l'antiga casa del director. La nau és una construcció de planta rectangular, amb tres plantes d'uns 300 m2 cadascuna: semi-soterrani, primer i segon. Aquestes plantes conserven les columnes de ferro i les encavallades originals. La nau conserva algunes dependències annexes com el menjador pels treballadors, les cavallerisses, un safareig i, a pocs metres, la xemeneia del vapor. L'habitatge, on hi residia l'encarregat, consta de tres plantes i una petita torre. Presenta obertures amb balcons i restes d'arrebossat blau cel. L'entorn està enjardinat. 08236-47 Inicialment en aquest indret, proper a ca l'Oliver, hi havia molins fariners. L'any 1871 Francisca Oliver i Vallès volia substituir els vells molins per una nova fàbrica de filats i teixits, a nom d''Antonio Pascual y Cia'. Demanava permís per utilitzar 163 litres/segons. Aquesta fàbrica es va inaugurar l'any 1872. Més endavant la fàbrica instal·là una turbina hidràulica. L'aigua sortia de la bassa (amb capacitat per a 2.700 m cúbics) a través d'una canonada de 70 metres fins arribar a accionar la turbina, que era dins l'edifici. L'any 1951 la propietària de la fàbrica era Maria Gili i Sardà, filla de Quintí Gili i Poch. Però qui l'explotava era la societat Tordera SA Des de l'any 1958 fins al 1966 l'empresa va ser gestionada per Juan Nicolau Jover. De l'any 1968 a 1990 va restar abandonada, fins que s'hi va instal·lar en usufructe l'empresa de papereria Molí de Ca l'Oliver, d'Antoni Capellades i Lluís Morera, els quals han tornat a introduir a Sant Quintí la tradició de la indústria paperera. 41.4580900,1.6718000 389072 4590463 1872 08236 Sant Quintí de Mediona Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63479-foto-08236-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63479-foto-08236-47-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp i Jordi Piñero Al primer pis de la nau es conserva una rajola amb la data 1881 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63494 Can Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-1 ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 160. XIX Casa pairal situada en una zona actualment integrada al poble. Consta de dos cossos adossats formant un edifici rectangular: la vivenda i els espais de treball. S'entra a través d'un pati amb porxo al costat dret, que alhora és terrat pel primer pis de l'habitatge. L'eix central de la casa es compon de planta baixa i dos pisos, mentre que als laterals el segon pis és un terrat per banda. Al primer pis, hi trobem un balcó sencer que abasta les quatre obertures de la façana. Està construïda amb maó i arrebossada. Gairebé no presenta ornamentació, excepte l'emmarcament de les obertures i uns testos al centre i extrems de la cornisa. L'entrada es fa a través d'una porta amb arcada. 08236-62 A finals del segle XIX el comerciant Joan Sala i Tubella, de Sant Sadurní, que es dedicava a l'exportació de vins a Amèrica sota la marca Casa Sala, va comprar les terres d'un quintinenc que s'havia arruïnat. L'any 1895 va construir la casa de can Sala, al carrer de Ponent. Joan Sala tenia una filla, Dolors, que es va casar amb Pere Ferrer i Bosch, que el 1915 va fundar les Caves Freixenet. El 1936, durant la Guerra Civil, Joan Sala i el seu germà van ser assassinats. Dolors Sala i els seus fills van continuar la indústria. Les instal·lacions de can Sala, a Sant Quintí, van servir per emmagatzemar bona part del vi que es portava a Sant Sadurní per transformar-lo en cava. Durant els mesos de setembre i octubre hi havia un gran moviment de carros amb pagesos que anaven i venien a descarregar la seva collita. Fins fa uns quinze anys els espais de treball eren utilitzats per a l'elaboració i fermentació del most. 41.4646100,1.6594800 388054 4591202 1895 08236 Sant Quintí de Mediona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63494-foto-08236-62-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp Inscripció al mur del pati: 'Can Sala. Freixenet. 1895'.Inscripció a la reixa de la porta d'entrada a la casa: '1895'. 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63753 Ball d'en Serrallonga https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-den-serrallonga-0 https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_d%27en_Serrallonga https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sala_i_Ferrer XX El Ball d'en Serrallonga és un ball folklòric popular de Catalunya. Aquest ball recrea la quadrilla del bandoler Joan Sala i Ferrer, 'Serrallonga' o 'Joan de Serrallonga'. El ball està format per Joan de Serrallonga, Joana de Torrelles, la seva darrera amant, i en Joanet, el seu fill; a més de 10 o 15 bandolers de la seva quadrilla, els noms d'alguns dels quals són: Xafarroques, Astut, Petit Gornès, Pere Blau, Peret Xinxola, Petit Comí, Tallaferro, Marxant, Xocopanarra, Fadrí de Sau, Vermell, Rocamora, Tendret, Xicopaneda... Aquest ball es realitzat per una colla de ball del poble, on cadascú representa un personatge (real o inventant). Participen a la cercavila acompanyats de gralles i realitzen un parlament o sainet en què escenifiquen etapes de la vida del bandoler i els seus companys. 08236-330 Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga, (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que s'ha convertit en un personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer. Va néixer a Viladrau en el si d'una família benestant, però les dificultats econòmiques el van convertir en bandoler. El sobrenom de Serrallonga té el seu origen en que la seva dona era pubilla del mas de Serrallonga de Querós. Al principi, Serrallonga compaginava l'activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622, però, tot va canviar quan va matar un veí que l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva mort. Finalment,va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 a prop de Santa Coloma de Farners i executat a Barcelona. Aquest ball va ser recuperat a Sant Quintí l'any 2007 per un grup de joves del municipi, però antigament es ballava en algunes poblacions de Catalunya fins que durant la dictadura de Primo de Rivera van ser prohibides, de fet, la primera referència d'aquest ball a Sant Quintí de Mediona data de 1907 41.4619900,1.6629800 388342 4590907 1907 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63453 Cal Pagès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-1 XIX-XX Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres, que consta de planta baixa i tres pisos. Les obertures presenten decoració al seu voltant. L'entrada es troba al costat esquerre de la façana i està decorada a l'interior amb motius florals i motllures de guix. Al primer pis el balcó compren totes les obertures, mentre que al segon pis són individuals per cadascuna. Al tercer pis les obertures, tot i disposar de barana, no arriben a tenir balcó. L'edifici queda coronat per una forma ondulada i amb elements decoratius d'inspiració floral a cada extrem i al centre. La façana posterior de l'edifici, també amb coronament de formes ondulades, està precedida per un jardí que dóna a l'Avinguda Montserrat. Aquest espai queda tancat per una paret baixa de maó vermell, amb porta d'accés i coronat amb quatre pinacles. L'interior de la casa també està decorat amb elements modernistes. 08236-21 La construcció de la casa és probablement del segle XIX. A començament del segle XX un indiano que havia fet fortuna, de cognom Pagès, va fer-hi una remodelació general tot introduint-hi els elements modernistes que actualment es poden observar. Posteriorment, la casa ha estat habitada pels descendents de la família Pagès. 41.4625900,1.6655900 388561 4590970 1913 08236 Sant Quintí de Mediona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63453-foto-08236-21-1.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp Inscripció al capdamunt de la façana principal: '1913'.Informació oral de Paquita Serra 105 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63768 Goigs del gloriòs màrtir, Sant Quintí https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-martir-sant-quinti http://bibliogoigs.blogspot.com.es https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Quint%C3%AD XX Goig dedicat al patró de Sant Quintí de Mediona. La lletra comença així: Puix que, Màrtir, amb honor Bella palma al Cel porteu Sant Quintí, a Déu pregueu, Puix sou nostre protector. A Roma, ciutat famosa, Nasquéreu de pares grans En noblesa i béns tants, Que al món apar gran cosa; Vostra virtut molt ditxosa Ho deixava pel Senyor, Sant Quintí... Observacions: Al goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs hi ha la partitura inclosa. A la part posterior hi ha un recull de notes d ela vida del sant. 08236-345 Sant Quintí (mort a finals del s.III), va ser un cristià romà, mort màrtir i venerat com a sant en certes sectes cristianes. No es coneixen gaires detalls sobre la seva vida; s'afirma que era el fill d'un senador romà anomenat Zenó i que fou martiritzat a la Gàl·lia, on va viatjar com a missioner en companyia de sant Llucià de Beauvais. 41.4620400,1.6630100 388345 4590913 1934 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63768-foto-08236-345-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC Al goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs hi ha la partitura inclosa. A la part posterior hi ha un recull de notes d ela vida del sant. 98 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63467 Capella de la Mare de Déu del Roser (can Figueres) https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-can-figueres XX Petita capella de planta rectangular acabada amb absis semicircular. Façana amb portal de mig punt, rosetó i espadanya. Té petits contraforts laterals. Les parets són arrebossades i pintades de blanc. 08236-35 A uns 200 metres de Can Figueres Antigament la masia de can Figueres tenia una capella a l'interior de la casa. Aquesta nova capella es construir l'any 1954. 41.4369100,1.6717400 389031 4588111 1954 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63467-foto-08236-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63467-foto-08236-35-2.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 116|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63766 Goigs a la Mare de Déu del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-roser https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Roser XX No es canta Goigs dedicat a la Mare de Déu del Roser. La lletra comença: Vostres Goigs amb gran plaer Cantarem, Verge Maria Puix la vostra Senyoria És la Verge del Roser. Déu plantà dins Vós, Senyora, El roser molt excel·lent Quan us feu mereixedora De concebre'l purament; Concedint fe al missatger Que del Cel us trametia Déu el Pare qui voliua Fóssiu Mare del Roser 08236-343 El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s. XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció. Al llarg dels s.XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571) la festa del 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. 41.4620400,1.6630100 388345 4590913 1954 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63766-foto-08236-343-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC En el goig de l'arxiu dels Amics dels Goigs apareix a la pàgina posterior la artitura i una breu explicació de la història de la Capella del Roser de Sant Quintí de Mediona. Està datat en l'any 1954 98 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63455 Escultura als bastoners https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-als-bastoners XX Han desaparegut dues figures. Presenta pintades Monument escultòric. Presenta una base alta i quadrada, damunt un alçat de vorera, que inclou una font. A la part davantera hi ha una placa amb inscripció i escut. A sobre, s'alça una escultura en bronze formada per dues figures de bastoners. (Originalment n'hi havia quatre, dues de les quals s'han perdut de manera que només en queden els peus). 08236-23 41.4625600,1.6652700 388534 4590967 1982 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63455-foto-08236-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63455-foto-08236-23-2.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp F. C. Castilla Saura Placa amb inscripció: 'La vila de Sant Quintí al seus bastoners 25.IV.1982'.Signatura a la base del cos escultòric de bronze: 'F.C Castilla Saura' 103|98 51 2.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63759 Correfoc de Sant Quintí https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-de-sant-quinti https://ca.wikipedia.org/wiki/Correfoc XX El correfoc és un acte celebrat majoritàriament a Catalunya, però també s'ha estès pel País Valencià, les Illes Balears i Catalunya Nord. Té les seves arrels en el Ball de diables ja documentat en el segle XII, però no va ser fins al XX que va prendre la seva forma actual. A Sant Quintí es celebra durant la Festa Major. 08236-336 El correfoc es fa a Sant Quintí des del 1989, i es fa a càrrec del Ball de diables de Sant Quintí. 41.4619900,1.6629800 388342 4590907 1989 08236 Sant Quintí de Mediona Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63445 Font (Carrer Sol de la vila) https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-carrer-sol-de-la-vila XX Font adossada a la paret. Consta de dos elements: una pica rectangular de pedra i un plafó decoratiu de rajoles decorades en blau, amb sanefa exterior de motius florals i la imatge del sol i dos dracs al centre. En el plafó decoratiu s'hi emmarquen dues aixetes. 08236-13 41.4613500,1.6625000 388301 4590837 1990 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63445-foto-08236-13-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp Ignasi Mayolas Inscripció: 'I. Mayolas 1990'. 119 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:13
63752 L'Hipogrif Ferafoc https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhipogrif-ferafoc Es tracta d'una figura d'un hipogrif fet de polietilè expandit i recobert de resina de poluretà i que pesa uns 35 kg, té uns 3,20 m de llargada, 2,10 d'amplada i 2,05 d'alçada. És obra d'Elias Álvarez. Va carregada interiorment per 1 persona. 08236-329 Ajuntament de Sant Quintí de Mediona L'hipogrif apareix ja a la mitologia persa i citat per Virgili però és a l'obra de Ludovico Ariosto a Orland Furiós on apareix en la seva forma més coneguda. 41.4622100,1.6627500 388323 4590932 2011 08236 Sant Quintí de Mediona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC Elias Álvarez Forma part del bestiari de la Colla Ferafoc. El vestuari de la colla està format per una samarreta de color taronja amb el perfil del Ferafoc en color negre. 119|98 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
63765 Goigs en alabansa de Nostra Senyora de les Neus https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-de-nostra-senyora-de-les-neus https://algunsgoigs.blogspot.com.es 1954 No es canta Goig dedicat a Nostra Senyora de les Neus amb la següent lletra: Cantem tots ab armonia ¡ó Maria! ateneu á nostres veus Mare de Deu de las Neus. Roma veu molt admirada la nevada que en lo temps mes calorós cubrí com de blancas flors la Collada: ahont voliau estar Vos, per guardarla nit y dia. A causa de pedregadas á vegadas Sant Quintí molt trastornát ploraba desconsolát ven trinxadas las vinyas y sos sembrats; á qui acudir no sabia. Desde qu'est Terme os venera y se esmera invocantvos per Patrona mes y mes ell s'aficiona puig prospera; de alabansas vos corona, y respira ab alegria. 08236-342 El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s. XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció. Al llarg dels s.XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571) la festa del 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. 41.4620400,1.6630100 388345 4590913 XX 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-02-01 00:00:00 P. Barbado. OPC 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5