Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63483 | Carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 473, 475. | XIX-XX | Carrer amb cases i jardins particulars a banda i banda, desenvolupat durant l'eixample del segle XIX. Al xamfrà amb el carrer General Weyler s'obre la plaça dels Bastoners. La tipologia d'habitatges que conserva és, majoritàriament, de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació. Destaca un edifici d'influència modernista, datat el 1913, que s'escapa de la tipologia comuna al carrer. | 08236-51 | Des de 1850 consta que aquest carrer s'anomenava Carrer Sant Antoni,. Del 1931 al 1939 s'anomenà Garcia Hernández, per recuperar després el nom original i que manté avui. | 41.4633900,1.6654800 | 388553 | 4591059 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63483-foto-08236-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63483-foto-08236-51-2.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63484 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 473, 475. | XIX | Carrer amb cases a banda i banda desenvolupat principalment al segle XIX. El conjunt presenta una tipologia d'habitatges força unitària, que conserva l'estructura de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació. Algunes d'elles han estat restaurades i d'altres presenten indicis d'haver estat pintades. Destaca un edifici d'influència modernista, que s'escapa de la tipologia comuna al carrer. | 08236-52 | Des de 1850 consta que aquest carrer s'anomenava Carrer Coca. El 1924 passà a dir-se Àngel Guimerà per iniciativa de dos industrials de la vila fidels a les tertúlies d'aquest escriptor. Se'n va fer una inauguració solemne. | 41.4629900,1.6645000 | 388471 | 4591016 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63485 | Carrer de la Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-boria | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468. | XVII-XIX | Carrer amb cases a una sola banda que va anar creixent com a barriada als afores del poble, a redós de l'antic camí de Vilafranca. El conjunt presenta, en el seu tram inicial i central, una tipologia d'habitatges força unitària, que conserva l'estructura de caire pagès dels segles XVII-XVIII, amb planta baixa, un pis i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació i construïdes amb tàpia i maó. Al tram final (més a prop de la carretera) la tipologia de les cases és més pròpia dels segles XIX-XX. A l'altra banda del carrer s'estenen els horts, regats amb aigües del rec de Dalt i de la Noguera. | 08236-53 | Per aquesta zona hi passava l'antic camí de Vilafranca, que en aquest indret es bifurcava en el camí dels Arengaders (camí que feia drecera sense haver de passar pel poble). El barri deuria originar-se als segles XVII-XVIII, tot i que possiblement ja existissin algunes cases anteriorment. | 41.4600700,1.6719500 | 389088 | 4590682 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63485-foto-08236-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63485-foto-08236-53-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63486 | Construcció indeterminada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-indeterminada | XVIII? | Molt deteriorada | Construcció d'origen i funció desconeguts, situada en un petit promontori de roca travertínica, de forma cúbica. La construcció, que n'ocupa tota la superfície, és de planta rectangular i no s'hi observen compartimentacions interiors. Les parets tenen una mena de sòcol de pedra i la resta és de tàpia. A la façana de ponent conserva una arcada i mitja (de les tres que tenia originalment). Són arcs de mig punt fets amb pedra perfectament treballada. En una fase posterior la base de les arcades es va reomplir amb murs de pedra seca. Interiorment les parets eren arrebossades i s'observen restes d'un paviment. A la cara sud té una porta i a l'interior es conserva part d'una escala de pedra, que probablement donava accés a una segona planta. No es conserva la coberta, que era de teula. | 08236-54 | Ningú té coneixement del nom ni de quina funció tenia aquesta estranya construcció. Tampoc apareix en cap estudi ni s'esmenta, que sapiguem, en cap document. Per la seva tipologia constructiva podria datar-se al segle XVIII. El fet que ningú en tingui cap notícia concreta i que la gent més gran l'hagin vista sempre en el mateix estat reforcen la idea que es tracta d'una construcció amb una certa antiguitat. La construcció està situada al costat del camí dels Arengaders. Aquest camí era una drecera del camí de Vilafranca a Capellades que utilitzaven els viatgers per estalviar-se d'entrar al nucli de Sant Quintí, tot fent un recorregut exterior al poble més recte, que en aquest sector coincideix amb el Rec de Dalt. Com el seu nom indica, devia ser una ruta per on es distribuïen les mercaderies de la costa cap a l'interior. Les hipòtesis que es poden fer sobre la funció d'aquesta edificació són contradictòries: com a construcció militar no tenen sentit les grans arcades de la façana; com a casa de pagès seria absurd haver-la construït sobre una roca de difícil accés, tampoc pot tractar-se d'un forn, ja que la seva tipologia no hi encaixa. Tal vegada tenia alguna relació amb el pas del camí dels Arengaders que abans hem esmentat (control de mercaderies?). La propietat del terreny pertany a una família amb un avantpassat que havia estat indiano. . | 41.4615300,1.6705200 | 388971 | 4590846 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63486-foto-08236-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63486-foto-08236-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63486-foto-08236-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63487 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-18 | XVII-XX | Necessitaria manteniment i ser catalogada la seva documentació | <p>A la rectoria només es conserva documentació no anterior al 1900: naixements, matrimonis, òbits i altres carpetes amb documentació diversa. La documentació antiga es conserva a l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona, que conté llibres de baptismes, matrimonis i defuncions des del segle XVII fins al XX (però les sèries no són completes). També hi ha altra documentació referida a confirmacions, censals, documentació notarial i parroquial, etc.</p> | 08236-55 | Rectoria | <p>Pels volts de l'any 1979 la documentació més antiga es va traslladar a l'arxiu del bisbat.</p> | 41.4621900,1.6630200 | 388346 | 4590929 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63487-foto-08236-55-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63488 | Carrer del Salt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-salt | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468-470, 475. | XIV-XIX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer sinuós i en pendent (d'origen medieval) amb cases a banda i banda. Es conserven dos trams amb cases porxades que travessen el carrer, propis de l'urbanisme medieval. Antigament aquests porxos tancaven la plaça per mantenir-lo com a recinte tancat. El final del carrer és de construcció més moderna. Les cases són majoritàriament de planta baixa, un o dos pisos i golfes. A les façanes de les cases es conserven diverses capelletes. | 08236-56 | Carrer que va créixer seguint l'itinerari del camí de Mediona a mesura que el nucli del poble s'anava expandint a partir del segle XIV en endavant. El segle XIX fou empedrat amb còdols de riu. | 41.4630200,1.6618600 | 388250 | 4591023 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Conserva un abeurador pel bestiar, avui en desús.A la part alta del carrer apareix un mur de contenció, de pedra, pels horts del carrer que passa per sobre. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||
| 63489 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468-470, 475. | XIV-XVIII | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer en pendent i sinuós (d'origen medieval), amb cases a banda i banda. Va créixer sobre el camí de Vilafranca i constituïa una de les entrades al poble, que quedava fora del recinte tancat de la plaça. Es conserva un porxo que comunica les cases a banda i banda del carrer, en la part que toca a la plaça. Les cases són majoritàriament de planta baixa, un o dos pisos i golfes, fetes amb tàpia i arrebossades. Les cases més a prop de la plaça conserven una tipologia més arcaica. | 08236-57 | Carrer que va créixer seguint l'itinerari del camí de Vilafranca a mesura que el nucli del poble s'anava expandint a partir de l'època medieval. Les cases més antigues correspondrien als segles XIV-XV, amb continuació als segles XVII-XVIII. El segle XIX fou empedrat amb còdols de riu. | 41.4618300,1.6625000 | 388302 | 4590890 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63490 | Carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-enric-prat-de-la-riba-0 | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb un traçat en corba, amb cases a banda i banda. Presenta dues etapes de creixement segons mostren les edificacions que es conserven. La primera és d'origen medieval i va créixer a tocar del recinte tancat de la plaça, del qual se'n conserva un probable vestigi adossat a la paret d'una casa. La segona etapa correspondria a l'eixample de final del segle XIX i principi del XX. | 08236-58 | Carrer que va néixer probablement per donar sortida cap a ponent de la plaça, que antigament formava un recinte tancat. Els segles XIX-XX va ampliar-se en llargada, i se'l coneixia popularment pel Regueró. Actualment porta el mateix nom que la plaça Enric Prat de la Riba, que rebé aquest nom el 1919. | 41.4622700,1.6619300 | 388255 | 4590940 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63491 | Font (Carrer de la Bòria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-carrer-de-la-boria | XIX | Font adossada a un cos exempt. Consta de dos elements: una taulell de rajoles on hi apareix la pica a l'extrem esquerre i un plafó de rajoles amb sanefa exterior de motius geomètrics imitant els de les rajoles del segle XVIII, amb la imatge d'orenetes al centre. En aquest plafó decoratiu s'hi emmarca l'aixeta. | 08236-59 | Aquesta font ja existia el segle XIX. El 1986 es va remodelar i adoptà al forma actual. | 41.4598800,1.6718200 | 389077 | 4590661 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63491-foto-08236-59-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Ignasi Mayolas | Inscripció: 'IU Ignasi Mayolas 1986' | 116 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63492 | Safareig de Cal Virolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-virolla | XIX | Molt deteriorat | Safareig particular que aprofita l'aigua del rec de Dalt. Consta només de l'espai per rentar. Està fet amb lloses de pedra i conserva el desguàs a l'extrem inferior dret. Està descobert i sense tancat. | 08236-60 | 41.4608400,1.6715400 | 389055 | 4590768 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63492-foto-08236-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63492-foto-08236-60-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63493 | Safareig (Carrer de la Bòria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-carrer-de-la-boria | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 117-118. | XIX | Safareig públic que aprofita l'aigua del rec de la Passada i del rec de Dalt. Consta d'un corredor d'uns 5 metres de llarg per 1 metre d'ample al qual s'hi accedeix mitjançant unes escales El safareig està fet amb cairons de terrissa i lloses de pedra, i fou pensat per poder ser utilitzat per vuit persones alhora. Modernament s'hi ha afegit una coberta de ciment i uralita. | 08236-61 | Consta una carta de 1918 dels veïns de la Bòria a l'alcalde on denuncien el mal estat del safareig públic que hi havia al corral de la Busqueta, demanant-ne l'arranjament i la declaració d'utilitat pública. Una segona intervenció fou entorn el 1960, quan s'hi afegí una coberta. | 41.4595200,1.6715100 | 389050 | 4590622 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63493-foto-08236-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63493-foto-08236-61-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63495 | Molí dels Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-fogars | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 189, 195. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII | Edifici actualment enderrocat | Antic molí paperer, actualment situat enmig d'un complex industrial. L'edifici del molí ha estat enderrocat recentment. Es tractava d'un edifici de tamany mitjà amb una tipologia que es pot considerar molt típica. De planta rectangular (que correspon al tipus anomenat longitudinal-transversal), amb soterrani, planta baixa més un pis i golfes amb funció de mirador (assecador), que constaven d'una filera de finestrelles (ventanes). En el moment actual, en resta (parcialment) un dels murs exteriors, amb diverses arcades de les voltes i una roda de ferro. El molí es nodria amb les aigües del Rec de Sant Pere. | 08236-63 | L'any 1775 Antoni Gili i Romagosa, pagès, va obtenir autorització de l'intendent general per construir un molí paperer en una peça de terra a la partida dels Fogars, fent servir les aigües de la presa i rec comunal de Sant Pere de Riudebitlles. Per l'explotació d'aquesta concessió pagava un cens de vuit sous anuals. Durant la primera meitat del segle XX el molí va passar a moldre farina. El març de 2000 l'edifici va ser enderrocat, ja que segons el propietari es trobava en mal estat. Tanmateix, en la fotografia del 1998 es pot apreciar que es conservava en un estat força satisfactori. | 41.4569600,1.6807200 | 389815 | 4590326 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63495-foto-08236-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63495-foto-08236-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63496 | Molí del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol-0 | CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 195, 196. | XVIII-XIX | Molt deteriorat | Antic molí paperer. L'edifici és de planta quadrada i consta de semi-soterrani, planta baixa i dues plantes-pis. Situat arran del rec de Dalt, del qual aprofitaven l'aigua per fer girar la roda de molí. Es conserva el forat del carcavà, en el qual hi havia instal·lada la roda. Les obertures de les golfes són amb arcada. Adossat a l'edifici del molí hi ha un habitatge de construcció posterior. | 08236-64 | L'any 1776 es va autoritzar a Cristòfor Romeu, paperaire, perquè construís un molí de paper d'estrassa al lloc anomenat el Puig o Pujol del Sastre, a canvi d'un cens anual de deu sous. L'aigua que utilitzava era del rec de Dalt. Això va motivar les queixes d'Antoni Ferrer, propietari d'un molí fariner i un batà a la zona on actualment hi ha la fàbrica de cal Maqueda, que argumentava que el nou molí li prenia les aigües del rec de Dalt i perjudicava el funcionament dels seus molins. Però el Comú de la vila, amb el consentiment dels veïns, va autoritzar a continuar les obres. Posteriorment, Jeroni Romeu va arrendar el molí del Pujol a Pere Guasch i Josep Guasch (1791), a Jaume Esteve (1792), a Francesc Ferreres (1793), a Joan Torras (de 1793 a 1796) i a Gabriel Estrada i Manuel Brugal (1798). L'any 1800 el molí va passar a ser propietat de Josep Antoni Ferreres, paperaire de Sant Pere de Riudebitlles, que el 1801 el va arrendar a Nicolau Coca, paperaire de Sant Quintí. | 41.4645500,1.6582800 | 387954 | 4591197 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63496-foto-08236-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63497 | La Noguera/Conca de la Noguera/Noguera de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nogueraconca-de-la-nogueranoguera-de-baix | FREIXAS, A; MIR, A.: 'El jaciment paleolític de la Noguera a Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès', a Cypsela, VI (1987), Girona, Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, pp. 191-200. CANAL, J; CARBONELL, E.: 'La Noguera (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)', a Catalunya paleolítica, Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1989, pp. 356-358. | Jaciment de superfície | Taller de sílex en superfície, identificat en uns camps sobre una antiga terrassa del Riudebitlles (segona terrassa, a uns 10/12 metres sobre el nivell actual). El material que s'hi ha localitzat consisteix en un lot de 400 exemplars de sílex i un de quarsita. Més concretament: 16 nuclis, 170 restes de talla, 212 ascles i peces. | 08236-65 | Jaciment identificat per A. Freixas, del Grup de Recerques de Sant Pere de Riudebitlles. El jaciment té una cronologia entre -600.000/-120.000 (paleolític inferior arcaic), que correspon al període final de la penúltima glaciació: Riss. | 41.4616400,1.6839600 | 390094 | 4590841 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials actualment es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63498 | Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-0 | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 299. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 64-65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 127-128. | Jaciment de superfície | Taller de sílex situat a un extrem de la plana de les Estoses. El jaciment s'estén per unes vinyes a la zona de la masia de cal Bosquet i per l'entorn. La indústria recuperada en aquest indret consisteix en 6 denticulats, 7 rascadores, 1 punta, 1 abrupte, 1 osca, 1 burí i 2 retocs marginals. | 08236-66 | Jaciment descobert per Josep Masachs, de Vilafranca, l'estiu de 1959. Posteriorment va ser prospectat per Pere Giró. Se li atribueix una cronologia entre -50.000 / -24.000 (paleolític mitjà-paleolític superior). | 41.4453100,1.6469800 | 386977 | 4589076 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | El material recuperat es conserva al Museu de Vilafranca del Penedès | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63499 | Vinya Alta de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-alta-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 172. | -II/V | Molt deteriorat | Vestigis d'un assentament romà. El jaciment és situat al vessant sud-est del turó de la Noguera. En aquest sector s'hi ha localitzat fragments de 'dolia' i ceràmica indeterminada (tal vegada comuna ibèrica). No s'han pogut identificar estructures visibles. Aquest jaciment es troba a uns 150 metres d'una vil·la romana més coneguda (La Masia, al terme de Sant Pere de Riudebitlles). Cal suposar que els dos jaciments tenien una relació: potser aquest formaria part del sector rústic d'una vil·la romana situada més al sud, o bé es tractava tant sols d'una àrea d'emmagatzematge. | 08236-67 | És interessant advertir que aquesta vil·la romana es troba situada al costat del camí que tradicionalment anava a Sant Pere de Riudebitlles. Aquest camí devia seguir un itinerari semblant al d'un antic camí romà que sortia de la Granada i passava pels actuals pobles de Puigdàlber, el Pla, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Sant Pere Sacarrera, on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. D'altra banda, cal dir que el rec de la Noguera (que finalitza prop d'aquesta zona) és un dels més antics, molt probablement d'època islàmica. En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època baix-imperial o islàmica. Pere Subirana va localitzar aquest jaciment a principis de 1990, amb motiu d'unes remocions agrícoles. | 41.4610700,1.6876900 | 390404 | 4590773 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63500 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-5 | GIRÓ, Pere: Quaderns de camp, vol. 9, 1969-1978 (20 oct.1974), inèdit. | IX-XIV | Molt deteriorat | Sepultura del tipus cista, de lloses, que probablement formava part d'una necròpolis més extensa. El jaciment està situat en una posició elevada, als afores del poble, que domina el pas del riu Mediona. Recentment encara es conservaven les lloses i la fossa excavada al subsòl, plena de brossa. Actualment no és localitzable. | 08236-68 | El 20 d'octubre de 1974 Pere Giró va excavar les restes humanes d'aquesta sepultura. Les restes foren dipositades al cementiri. Segons Giró pot ser que existissin altres sepultures en el mateix indret. Es tracta d'un tipus d'enterrament característic de l'alta edat mitjana, però és difícil precisar-ne més la cronologia. | 41.4656100,1.6564300 | 387801 | 4591317 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63501 | Estoses-Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estoses-forques | Jaciment superficial | Taller de sílex. Jaciment de gran extensió, que abraça un ampli sector de camps de conreu (vinya, cereal i bosc) entre la masia de les Estoses i el puig de les Forques, a l'est. En aquest sector s'hi ha documentat superficialment materials diversos d'indústria paleolítica clarament arcaica. Es tracta d'un taller de sílex que es pot adscriure al tipus axelià. | 08236-69 | Jaciment identificat per Antoni Freixas (col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca), en unes prospeccions fetes pels volts de 1980. El jaciment es pot datar entre -600.000/ -120.000 (paleolític inferior arcaic). | 41.4525400,1.6664100 | 388612 | 4589854 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63502 | Forats de la Riera (o el Forn de la Reina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-riera-o-el-forn-de-la-reina | ROMANÍ GUERRA, Amador: 'Paleontología de la comarca de Capellades', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXVII, núm. 271, agost de 1917, pp. 202-203. ROMANÍ, A.: 'Paleontología de l'Alt Penedès', a Penedès, núm. 7, Vilafranca de Penedès, 1921, p. 300. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Sant Quintí de Mediona', a Ampurias, XXVI-XXVII, 1964-65, p. 275. | Estructura d'època i ús desconeguts. Situada al marge dret de la riera de Sant Quintí, en un espadat (uns 80 m a l'est del pont de Gimberga), consisteix en un conjunt de caselles o cel·les excavades a la roca de travertí, que conformen set fileres sobreposades, amb nou columnes en total. Les cel·les són petits nínxols que mesuren 20 cm d'alçada, 20 cm profunditat i 28 cm de llargada. El conjunt mesura 2 x 1,5 m, i sembla reforçat per morter. Depenent de l'època de l'any, les restes són més o menys tapades per la vegetació. En el moment de fer aquesta fitxa no eren gens visibles. | 08236-70 | La primera referència d'aquest jaciment és d'Amador Romaní, el 1913, que l'interpreta (amb reserves) com un possible 'colunmbarium' cinerari d'època romana. Pere Giró creu que els forats són massa grans per ser un columbari, i pensa que podria tractar-se del sostre d'una cambra d'un forn ibèric. Una altra possibilitat és que es tracti d'encaixos per a estructures de fusta corresponents a canalitzacions. Particularment pensem que aquesta és la hipòtesi més versemblant, ja que just en aquest sector hi ha la resclosa i derivació del rec de ca l'Oliver, que és canalitzat mitjançant un sifó. Al mateix temps el molí Blanc està situat també prop d'aquest indret. Es tracta, per tant, d'un punt complex pel que fa als sistemes hidràulics. La interpretació del jaciment, per tant, no és definitiva. | 41.4587500,1.6644600 | 388460 | 4590545 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63502-foto-08236-70-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63503 | Granja del Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-del-valenti | MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275. | - III-XIII | Segurament amb intrusions | Necròpolis de tombes antropomorfes excavades sobre un promontori sobrealçat. Només es conserva una sepultura del conjunt que, segons fonts orals, existia en aquest indret. La tomba és de forma trapezial (lleugerament ovalada) i orientada amb els peus a l'est. S'observen restes de dues sepultures més. Les tombes eren cobertes amb lloses i s'hi van recuperar les restes d'una persona inhumada. D'altra banda, a uns 100 metres a l'oest del jaciment medieval, enmig d'una vinya, s'ha recollit en superfície abundant ceràmica ibèrica, amb alguns fragments dels primers temps de la conquesta romana. | 08236-71 | D'ençà de 1960 els treballs agrícoles han anat destruint aquesta necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca. L'agost-setembre de 1989 J. Sardà buidà parcialment la tomba que es conserva, en va exhumar les restes humanes i ho comunicà a l'equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que treballava al castell de Mediona. | 41.4580000,1.6657200 | 388564 | 4590461 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63504 | Passada-Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passada-nogueres | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat entre la Granja Martí i la Noguera de Baix, al marge esquerre (nord) del camí que les uneix. En aquests camps (antigues terrasses fluvials del riu) s'han trobat restes disperses d'indústria lítica que corresponen al tipus mosterià, amb peces més arcaiques de possible adscripció al paleolític inferior final. | 08236-72 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per A. Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607000,1.6803300 | 389789 | 4590742 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63505 | Bòria -la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boria-la-passada | RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 70-71. | Taller de sílex. Àrea a cavall entre el barri de la Bòria i la masia de la Passada, a banda i banda de la carretera. El lloc va ser explorat per Pere Giró, que hi va trobar abundància de quarsites i indicis d'una indústria lítica. Això sembla coincidir amb els fons conservats al Museu de Vilafranca, concretament uns 50 elements, quasi tots corresponents al paleolític mitjà o mosterià, amb algunes peces d'aspecte més tardà (paleolític superior, epipaleolític?). | 08236-73 | Jaciment descobert per Per Giró el maig de 1958. La cronologia va entre -90.000 / -50.000 (paleolític mitjà). | 41.4592400,1.6725400 | 389136 | 4590589 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Passada a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63506 | Turó-Granja de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-granja-de-la-passada | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, Barcelona, p. 299. GIRÓ, Pere: 'Notes d'arqueologia de Catalunya: Sant Quintí de Mediona', a Información Arqueológica, núm. 30, maig/agost de 1979, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, p. 165. | Jaciment superficial | Taller de sílex. Les troballes es dispersen pels camps aterrassats al nord-est de la masia de la Passada (antigues terrasses del Riudebitlles) en una extensió fins arribar a la Granja de la Passada. En aquest indret s'hi ha recollit un conjunt de talles de sílex que corresponen a una indústria de tipus mosterià de tradició axeliana. | 08236-74 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes per Pere Giró. La cronologia del jaciment es situa entre -120.000 / -50.000 (Paleolític inferior mitjà / paleolític mitjà). | 41.4602400,1.6754400 | 389380 | 4590697 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Bòria a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63507 | Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barquies | Jaciment superficial | Taller de sílex. Jaciment situat en un nivell de terrassa d'un antic meandre del Riudebitlles. El material recollit es troba dispers en una extensió àmplia al marge esquerre del camí. Consisteix en una indústria lítica que A. Freixas data com a mosterià típic, amb la presència de peces anteriors (axelià). | 08236-75 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1983 per membres de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. La cronologia del jaciment es pot datar entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4566400,1.6923900 | 390789 | 4590276 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63508 | Turó de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-noguera | Molt deteriorat | Taller de sílex. El jaciment és situat a uns 900 metres de la masia de Noguera de Baix, al vessant sud del turó on hi ha la casa de la Noguera Alta. En aquest indret s'hi ha recollit superficialment un conjunt d'indústria lítica que Antoni Freixas classifica bàsicament dins el tipus mosterià. | 08236-76 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per Antoni Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607300,1.6868400 | 390333 | 4590737 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63509 | El Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jardi | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 382-391. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, entressòl i dos pisos. Al primer pis amb balcons. A l'extrem dret de la planta baixa trobem corredor porxat per sota de la qual hi passa el carrer, quedant aquest cobert pels pisos superiors de l'edifici. A la façana hi ha pintat un rellotge de sol. Té dues entrades, una per a la cafeteria i una altra per accedir a les dependències dels pisos superiors. A l'interior de la cafeteria la decoració ha estat pensada imitant un interior de principis de segle, amb rajoles decorades a la paret, barra i uns miralls d'influència decó. Els pisos superiors acullen sales de reunions, escola de música, etc. A la part posterior de l'edifici hi ha una sala d'actes, polisportiu i piscina. | 08236-77 | Durant les primeres dècades del segle XX la finca coneguda com el Jardí era propietat del general Weyler. Una part de l'edifici de la finca servia com a cafè i a la zona del jardí s'hi celebraven tot tipus d'actes lúdics i festius. Ja entrats els anys 20 el senyor Barris comprà la finca i hi construí un local més modern, que funcionà com a centre recreatiu majoritàriament de la gent benestant de la vila. Durant la segona República s'hi organitzà el Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu, una societat de caire polític propera a una ideologia dretana. En aquests anys l'explotació del cafè, la fonda i el cinema passaren a mans de Josep Ribas, que regentaren el negoci fins a la meitat dels anys cinquanta. Després de la Guerra la propietat de l'immoble passà a mans del senyor Barris i de Rafael Maqueda. Els anys cinquanta passà per uns moments difícils fins que un seguit de persones decidiren constituir-se com a comunitat de copropietaris. Durant aquests anys s'hi construí una pista a l'aire lliure (on s'hi feia ball) i una terrassa-cafè. El 1976 es va constituir una societat patrimonial que passava a ser propietària de la finca, amb una associació (ACR) que s'encarregà de dinamitzar el local amb activitats diverses: cursets de natació, activitats esportives, balls, teatre... L'any 1986 la societat immobiliària va fer una ampliació de capital i l'Ajuntament passà a ser-ne l'accionista majoritari. A partir d'aquest moment s'hi portaren a terme una sèrie d'inversions per adequar i modernitzar l'edifici. El 1987, amb la presidència de Josep D. Coca, l'ACR va prendre una nova revitalització. . | 41.4629800,1.6632500 | 388366 | 4591017 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63509-foto-08236-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63509-foto-08236-77-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al rellotge de sol de la façana: '1977' (autor: Víctor Artís Tomàs). | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63510 | El Capítol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-capitol | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 68-84, 345-348. | XVI? | Necessita ser restaurat | Edifici també conegut com a Rectoria Vella, que conserva vestigis de l'antic monestir. És de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes. La façana presenta una composició simètrica on les dues finestrelles de la planta baixa tenen reixa mentre que les del primer pis tenen a la part superior trencaaigües amb arc conopial i mènsules de pinya. A la planta baixa hi trobem l'accés principal amb una porta adovellada. Aquesta entrada serveix, alhora, de vestíbul distribuïdor de les estances i d'accés al primer pis. Actualment s'utilitza com a passatge entre la plaça i el carrer del darrera de l'edifici i està cobert amb enteixinat de fusta. Al primer pis s'hi troben les dependències de la rectoria, algunes d'elles avui lleugerament modificades. Destaca l'antiga sala capitular, que conserva el sostre amb motllures de guix en forma de casetons que es degraden en profunditat. La façana posterior també presenta finestres coronades amb trencaaigües. En aquesta part, al costat dret, és on l'edifici conserva millor l'aire monàstic, amb una galeria amb arcs de mig punt sobre columnes molt primes al nivell de planta baixa i primer pis. Sembla que aquest espai devia configurar una mena de porxo amb jardí i/o hort. | 08236-78 | L'any 1088 Bernat de Mediona va fer donació del terme de Sant Quintí al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll perquè hi fundés un priorat. Tanmateix, no és possible saber l'any exacte en què els monjos aixecaren el priorat, però la presència de monjos benedictins a Sant Quintí és ben palesa des del segle XII en forma de censos que els pagesos havien de pagar. Es tractava d'un priorat pobre, amb una comunitat que mai no va sobrepassar els dos monjos i el prior, i que va sobreviure en la precarietat econòmica fins la seva extinció, l'any 1586. Uns anys abans, el 1541, una turba de francesos va calar foc a la vila de Sant Quintí. La casa i l'església del monestir van quedar pràcticament ensorrats sota les flames. Hi ha constància que l'església va reconstruir-se en pocs anys. Suposem que l'edifici del priorat també degué reconstruir-se o reparar-se en aquesta època, ja que l'estil arquitectònic que es pot observar majoritàriament semblaria correspondre al segle XVI. El 1586 la Catedral de Barcelona passà a fer-se càrrec del monestir de Sant Quintí i les seves possessions. Ja al segle XIX l'edifici del capítol va servir com a escola des de 1840 a 1845. Sembla ser que les desamortitzacions del segle XIX no van afectar el monestir, això no obstant el Capítol va estar en el punt de mira dels diferents ajuntaments quintinencs des de la segona meitat del segle XIX fins ben entrat el següent. Els Ajuntaments insistien perquè es reconegués el Capítol com a propietat municipal per bé que aquest edifici mai va aparèixer com a desamortitzat en els arxius dels 'Bienes Nacionales'. Finalment, l'any 1972 l'Ajuntament comprà el Capítol al Bisbat de Barcelona i sobre una part de l'edifici hi construí la nova Casa Consistorial. Els antics horts de la rectoria, a la part posterior de l'edifici, són avui una plaça pública (plaça dels Avis). | 41.4621900,1.6630200 | 388346 | 4590929 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | A la dovella central de l'entrada hi ha gravada la creu del Capítol de la Catedral de Barcelona. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||
| 63511 | Església parroquial de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 68-84, 333-340. | XVI | Edifici de planta en creu llatina, amb campanar, i un sol accés pels peus de l'eix central. La façana conserva vestigis d'un portal romànic amb arcuacions, sobre el qual s'hi instal·là posteriorment un timpà triangular que encara es conserva i que conté una petita capelleta amb mitja cúpula amb forma de petxina. La resta de la façana ha estat àmpliament remodelada entorn del 1970 amb esgrafiats de decoracions geomètriques, coloms i la figura de Sant Quintí. L'interior presenta una sola nau amb capelles laterals i coberta en creueria, amb un cor alçat als peus de l'església. Al costat esquerra, a tocar de l'entrada, hi ha l'estança que antigament permetia pujar al campanar i al cor (accés avui tapiat), seguida de tres capelles. El costat dret consta de quatre capelles. A cada extrem del transepte hi ha un altar. La capçalera presenta absis central carrat, a l'esquerra una estança i a la dreta una capella. Destaquen algunes de les mènsules del sostre en forma de rostre humà. L'interior ha estat remodelat i pintat recentment. | 08236-79 | L'església de Sant Quintí és documentada el 962 i el 1097 consta com a cel·la o casa monàstica que depenia de Ripoll. La història de l'església està associada, doncs, a la presència d'una comunitat de monjos benedictins, que des del segle XII ja es troba ben instal·lada. A partir del segle XV el prior de Sant Quintí era també rector de la parròquia de Mediona. De la primitiva església romànica no en queda pràcticament res, ja que l'any 1541 una turba de francesos van calar foc a la vila de Sant Quintí. La casa i l'església del monestir van quedar pràcticament ensorrades sota les flames. El 6 de març de 1567 el prior Sebastià Ric va posar la primera pedra de la reconstrucció de l'església. Les obres de reconstrucció van durar un any i mig. El 1586 la Catedral de Barcelona passà a fer-se càrrec del monestir de Sant Quintí i les seves possessions. Des d'aquesta data fins el 1857 a Sant Quintí hi hagueren rectors agregats al Capítol de la Catedral. Pocs anys després l'església va viure una de les etapes més esplendoroses de la seva història: el 1595 es contractà Agustí Pujol, considerat l'artista més important del barroc català, per fer diverses imatges, el 1604 es construí un retaule, el 1605 es contractà el milanès Joan Baptista Toscano per pintar i daurar el retaule major. Així, entre finals del segle XVI i fins el XVIII Sant Quintí es convertí en una vila sensible al món de l'art. A mitjan segle XIX el temple s'havia d'engrandir per encabir-hi la gent que assistia als oficis religiosos i el 1857 passà a ser una parròquia autònoma, deslligada de la de Mediona. Durant la Guerra Civil es va destruir el patrimoni moble de l'església. Entorn dels anys 1940 s'hi va fer una àmplia remodelació, amb la incorporació d'un nou altar major, molt més auster, que és l'actual. Cap als anys 50 es va pintar tot l'interior. Pels volts de 1970 es portà a terme una altra remodelació que introduí els esgrafiats exteriors que actualment es poden contemplar. El 1997 l'església va patir un petit incendi i poc després se'n va fer una rehabilitació de l'interior, acabada el 1999. | 41.4623900,1.6630500 | 388349 | 4590951 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63511-foto-08236-79-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63512 | Can Serra Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-gavatxa | XVIII-XIX | Situació precària. Algunes estructures interiors comencen a esfondrar-se. | Casa de pagès de tamany mitjà que conserva molt bé la tipologia original. És de planta més o menys quadrada, amb dependències annexes als costats. Té planta baixa més un pis. La façana principal té portal adovellat. Les parets són de tàpia. L'interior de la casa (en procés de ruïna) conserva un rebedor-distribuïdor (on hi ha una premsa). A l'esquerra hi havia la cuina, que conserva la llar de foc i, al seu interior, un forn de pa. | 08236-89 | Per la seva tipologia, aquesta casa de pagès va ser probablement construïda al segle XVIII (la inscripció de la premsa també confirma aquesta data). Posteriorment la casa ha sofert poques modificacions. | 41.4409400,1.6409700 | 386467 | 4588599 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63512-foto-08236-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63512-foto-08236-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63512-foto-08236-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció a la fusta a la premsa: 1792 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63513 | Les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Paratge d'interès natural, paisatgístic i històric on es produeix una sorgència d'aigües típica del relleu anomenat kàrstic. En aquest indret l'aigua de les deus desemboca al riu Mediona tot formant un conjunt de característiques peculiars que consta dels següents elements: - Les deus i l'aigua: En aquest indret l'aigua aflora des de l'aqüífer de Carme-Capellades (que té una extensió de 160 km2) en diverses deus. Actualment l'aigua surt de manera controlada a l'exterior (mitjançant unes fonts amb 23 brolladors) tot formant llacs o pèlags (el pèlag gran). L'entorn natural és configurat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres, etc. - Grutes i mines: En el sector nord, una massa rocosa de travertí configura un paisatge irregular amb coves i espadats: la cova del Barris, les grutes de les Deus (un conjunt de galeries subterrànies, amb llacs interiors i mines excavades artificialment per l'home -fitxa 91-). - Recs, molins i altres usos humans: Es conserven alguns vestigis antics de l'aprofitament humà d'aquest indret: L'antic molí de les Deus (fitxa 97), amb un rec que travessa la roca amb dues mines excavades; dues altres mines (també excavades a la roca) que canalitzaven de manera controlada l'aigua que aflora a l'interior de les grutes; una altra mina que canalitza aigües cap a la font del Canyet (situada on hi havia el molí de les Deus); la fàbrica tèxtil del Barris, situada damunt de la cova del mateix nom. - Ús turístic: A mitjan segle XX va començar l'explotació turística de les Deus. Actualment l'indret està adequat amb una passarel·la que travessa el riu i compta amb una zona de pícnic, bar i restaurant. | 08236-90 | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Un altre element hidràulic que es troba documentat molt antic és el molí de les Deus (1399), amb un rec format per diverses mines, l'origen dels quals en aquest moment no els podem determinar. Finalment, segons l'opinió de Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. En definitiva, sembla clar que l'existència de les Deus, amb uns sistemes hidràulics associats, ha estat determinant en l'emplaçament del poblament rural i en l'origen del nucli de Sant Quintí. Ja força més endavant, el 1856, es començà a construir la fàbrica tèxtil del Barris en un indret al damunt de la cova del mateix nom. Des del punt de vista turístic, l'aprofitament de les Deus és força recent. A principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. Joan Freginals va instal·lar un generador de corrent per poder il·luminar tot el recinte. També es posà en funcionament un berenador i serveis per passejar en barca, per la qual cosa es van haver de barrinar unes roques que feien nosa al mig del pèlag. El negoci de les barques es va deixar de fer perquè les diverses rierades acabaven fent-les malbé. A patir de 1964 els germans Aran es van fer càrrec del negoci turístic. A principi dels anys 70 van ampliar les instal·lacions amb el bar i restaurant. El 1998 l'Ajuntament va adquirir propietats amb la intenció de posar en marxa un ambiciós parc d'oci, aigua i natura. | 41.4652500,1.6550700 | 387687 | 4591279 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | (*): El riu i la llera són de propietat pública; la zona de pícnic i bar: Lluís Aran; les grutes: Ajuntament de Sant Quintí; cova del Barris: Jaume Domènec. | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63514 | Grutes de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grutes-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XVIII-XX | Els dos accessos a l'interior de les grutes són tancats amb portes. | Conjunt de grutes i mines a l'interior de la massa de roca de travertí que hi ha al sector nord de les Deus. Es tracta d'unes grutes naturals que han estat completades amb dues mines artificials per canalitzar l'aigua. Actualment s'entra a les grutes per una de les galeries artificials. Aquesta té una llargada d'uns 9 m, amb un traçat pràcticament recte. L'amplada és d'uns 0,7m i l'alçada de 1,80 aproximadament, amb el sostre en forma de volta. A la part baixa conserva una mena de sòcol fet de maó, amb restes d'un possible enllosat al terra (actualment el nivell del sòl és uns centímetres per sota d'aquest possible enllosat). El final d'aquesta galeria enllaça amb una altra de més estreta, que és la que canalitza l'aigua que aflora a l'interior de les grutes cap a l'exterior (a la zona de les fonts). L'itinerari per l'interior de les grutes continua amb una trajectòria més o menys en forma d'U, amb diverses galeries i corredors naturals (amb roques de formes capritxoses i estalactites), i amb diversos llacs on aflora l'aqüífer. Entre d'altres elements d'interès hi ha els anomenats llac del Barbut, l'elefant, etc. Recentment, es va obrir una nova galeria al sector de ponent que dóna sortida i tanca el circuit. | 08236-91 | Les Deus (entrada per la zona de Picnic) | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes. Segons l'opinió del medievalista Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. Però aquesta és una hipòtesi que caldria verificar amb un estudi més aprofundit del conjunt de les Deus. D'altra banda, cal dir que a principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. . | 41.4654400,1.6549700 | 387679 | 4591300 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||
| 63515 | Cova del Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-barris | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27. | XI-XIX | Cova força gran situada a la roca de travertí, al sector nord de les Deus. La cova forma una cavitat en forma de mitja cúpula (amb algunes estalactites), amb un espadat a la part davantera (sobre un dels pèlags) i accés des dels laterals. Pel mig de la cova hi passa el rec de l'antic molí de les Deus. El rec entra a la cova (procedent de la riera) per una mina, travessa la cova i continua en direcció sud-est per una altra mina. A la part de ponent la cova té una cavitat de forma arrodonida, a la qual s'hi accedeix per unes escales esculpides a la roca. En aquest extrem de la cova es conserven restes d'un mur que possiblement la tancava. En el sostre, al bell mig de la cova, hi ha un forat per on baixava la canonada de la turbina de la fàbrica del Barris. La fàbrica estava situada just al damunt, i la turbina era a l'interior de la cova. | 08236-92 | Les Deus | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes de les Deus ni en aquesta cova. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. La fàbrica de les Deus es construí entre 1854-56. | 41.4654200,1.6550000 | 387682 | 4591298 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63516 | Turó del Rei Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rei-moro | - Material conservat al Museu de Vilafranca del Penedès | X-XV | Jaciment superficial | Turó de forma arrodonida envoltat per una gran plana, amb grans vistes al sud. El jaciment és situat al bell mig del cim. El 1952 s'hi van localitzar dues sitges i fragments de ceràmica a torn medieval. Actualment només és visible una de les sitges (1,40 de diàmetre per 1,50 de fondària) emplaçada sobre una probable mota artificial fruit de l'acumulació de runes indeterminades. S'observen fragments de lloses treballades i fragments de ceràmica d'aspecte medieval. | 08236-93 | El jaciment va ser localitzat fortuïtament el 1952 a causa de l'esfondrament accidental del terreny. Pere Giró el va documentar. Les característiques del jaciment fan pensar en un assentament medievals. Per la seva situació estratègica aquest emplaçament domina les terres fèrtils del curs del torrent de la Font Fresca (també anomenat del Salt). | 41.4398200,1.6710300 | 388977 | 4588435 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63516-foto-08236-93-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63517 | Ca l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-1 | XIX | Necessita restauració | Casa de pagès molt senzilla. És de planta rectangular, amb un cobert a la part posterior. Té planta baixa més golfes. Les finestres són petites (amb llindes de fusta) i no presenta cap element d'especial interès. | 08236-94 | Per la seva tipologia, es tracta d'una casa de pagès modesta originada probablement a començament del segle XIX. | 41.4513300,1.6477500 | 387052 | 4589743 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63517-foto-08236-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Al cobert es conserven restes d'una premsa de ferro moderna. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63518 | Camí Vell de Sant Quintí (Capellades-Vilafranca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti-capellades-vilafranca | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 172-173. | X-XIX | Manca de manteniment | Antic camí de Capellades a Vilafranca. Des del sud, el camí venia de Puigdalba i entrava al terme de Sant Quintí per les casetes del Raspall. Seguia prop de can Figueres dels Barrancs, cal Fesol i el molí de ca l'Oliver. Travessava el riu prop de la Bòria, seguia al costat de la riera i, al poble, passava pel carrer de Baix, la plaça i el carrer del Salt. D'aquí continuava pel camí de Capellades, mentre que el camí de Mediona anava per la plana del Sala i continuava cap al castell de Mediona, Mediona i la Llacuna. Es tractava d'un camí carreter i conserva restes d'empedrat especialment interessants al pas pel molí de ca l'Oliver, en un tram amb una forta pujada on encara es poden veure les roderes dels carros. A l'alçada de la Bòria sortia un altre camí, conegut com el camí dels Arengaders, que era una drecera pels viatgers que volien estalviar-se d'entrar al nucli de Sant Quintí, tot fent un recorregut exterior al poble més recte. Segons suggereix el nom del camí, devia ser una ruta per on es distribuïen les mercaderies de la costa cap a l'interior. | 08236-95 | Sembla ser que aquest camí seguia aproximadament el mateix itinerari d'un antic camí romà que sortia de la Granada i anava cap a Sant Pere Sacarrera, des d'on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. En època medieval i moderna aquest era el camí que anava de Capellades cap a Vilafranca, i era conegut pel Camí Vell de Sant Quintí. Era la via d'enllaç entre el Penedès i la conca d'Òdena. Era el camí més important, molt freqüentat per traginers i carreters que venien a comerciar a Sant Quintí, però no tenia la consideració de camí ral.. La casa del molí de ca l'Oliver, a la sortida de Sant Quintí, havia fet funcions d'hostal i conserva un estable. | 41.4573500,1.6713500 | 389033 | 4590381 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63519 | Camí de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-guardiola | X-XX | Presenta aspecte d'abandó | Antic camí que comunicava Sant Quintí i Guardiola. El camí sortia de ca l'Hortolà i travessava el riu Mediona pel pont de Gimberga, continuava prop de Maioles cap a les Estoses Noves, el Santpare, passava prop de can Bosquet i d'aquí baixava en direcció a Guardiola. Es tractava d'un camí carreter, tal com es pot observar en el tram que segueix després del pont de Gimberga tot travessant un turonet amb un esvoranc excavat a la roca de l'amplada justa d'un carro. En aquest tram, amb una pujada considerable, el camí segueix pràcticament en línia recta per fer drecera i estalviar-se la corba del camí actual. Posteriorment el traçat es va fer més planer i ara, dins el terme de Sant Quintí, el camí passa per dos ponts. | 08236-96 | El camí més antic era un camí de bast, del qual encara se'n conserva rastre en algun indret. Posteriorment, el camí carreter feia un recorregut més sinuós i amb fortes pujades, amb algun tram empedrat. Entre els anys 1920-27 es va construir el pont de Gimberga (anteriorment es creuava el riu per un pas). El traçat del camí es va suavitzar i es va fer més planer perquè hi poguessin passar els cotxes. Aquest era un camí molt utilitzat, especialment per la gent de Guardiola que acudia a la fira i el mercat de Sant Quintí. A la font del Gat els viatgers hi feien parada i abeuraven els animals. | 41.4494600,1.6537300 | 387548 | 4589528 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63519-foto-08236-96-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63520 | Molí de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 59, 189. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XI-XVII | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | D'aquest molí se'n coneixen referències documentals i se'n conserva el rec. El rec sortia del riu Mediona sota l'antiga fàbrica del Barris, en una resclosa que forada la roca de la llera. Continua per una mina excavada a la roca en direcció a la cova del Barris, travessa la cova per l'interior i continua per una altra mina fins arribar a un terreny actualment tancat, darrera de la zona de barbacoes. Aquest recorregut indica la zona aproximada on havia d'estar situat l'edifici del molí, que s'ha identificat (amb reserves) amb les restes d'un mur. Es tracta d'un mur de poca alçada amb restes d'una canalització de terrissa. En un indret proper al final del rec hi ha la font del Canyet. L'aigua d'aquesta font ve canalitzada des d'una deu natural a través d'una mina excavada a la roca. | 08236-97 | Prop de les Deus | Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. Tanmateix, creiem que no s'hauria de descartar un origen anterior, tal vegada també en època islàmica. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. | 41.4651800,1.6545200 | 387641 | 4591272 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||
| 63521 | Molí de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-loliver | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 133, 193, 194, 195. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | En estat molt precari, especialment al sector nord i est, on hi ha les parets més altes, amb grans esquerdes i amb greu perill d'esfondrament. Sostres caiguts. | Conjunt format per tres edificis que havien estat molins paperers més altres edificis residencials (que formen un clos tancat amb un pati interior) i la bassa. Tot plegat forma un petit nucli d'edificacions amb una elemental estructura urbana, cosa que li dóna una certa singularitat al costat d'altres molins del Penedès. El molí principal, situat a la banda de ponent, és una construcció de tipus tradicional, de dimensions considerables. Té una planta semi-soterrània, planta baixa, dos pisos i golfes. Les plantes superiors funcionaven com a 'miradors' i tenen fileres de finestres més petites. La façana principal té finestres fetes amb pedra treballada, però en general presenta un aspecte molt irregular, que és indici de diverses fases constructives. La planta semi-soterrània és d'un gran interès. Té dues habitacions amb voltes d'aresta al costat d'altres estances d'ús indeterminat, algunes de les quals obrades a la roca. La planta baixa presenta una distribució irregular, amb estances dedicades als usos típics d'una masia (celler amb tines, estable...). Altres parts d'aquest gran edifici eren destinades a habitatges. Un altre molí es troba situat a l'angle sud-est. És una construcció més petita, d'aspecte més homogeni i més moderna. Té planta baixa més un pis i golfes amb funció de mirador (assecador) i portal adovellat. En una cambra de l'interior es conserven parcialment les instal·lacions papereres: una gran pila, on es feia la pasta del paper. El tercer molí es troba a l'angle nord-est. És una construcció també irregular, amb barreja de materials constructius (carreus perfectament escairats en un angle i tàpia a la part superior). Té planta baixa més un pis i golfes amb mirador. Entre aquests dos últims molins s'aixeca una altra construcció on hi havia cinc vivendes per a treballadors de la fàbrica que es va construir al costat. Al peu d'aquestes cases hi passava el camí de Vilafranca, que en aquest tram es conserva perfectament empedrat. A la part de migdia hi ha la bassa, de planta quadrada i amb unes dimensions considerables, que es nodreix encara ara amb l'aigua del rec de ca l'Oliver. | 08236-98 | Sobre el rec i molins de ca l'Oliver no se'n coneixen notícies medievals, però en opinió del medievalista Ramon Martí el disseny del sistema és semblant al d'altres casos. El primer molí documentat en aquest indret era fariner, posteriorment transformat en la fàbrica tèxtil. Els molins paperers van començar a edificar-se pels volts de 1703, segons indica la inscripció marcada en una de les arcades de l'entrada. (És la referència més antiga que es té de l'existència d'un molí paperer a Sant Quintí). L'any 1775 el molí de Josep Oliver figurava en una llista dels 100 principals molins paperers de Catalunya. Produïa 2.200 resmes anuals i era sens dubte el nucli paperer més important de Sant Quintí. Les seves instal·lacions constaven de dos molins de paper blanc, dos molins de paper d'estrassa i un molí fariner. L'any 1788 el propietari era Josep Oliver, paperer, baró de la quadra de Pareras i senyor jurisdiccional del castell de Bolet, el qual va entaular una querella contra l'ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles amb motiu de la reconstrucció de la resclosa del rec comunal de Sant Pere. La disputa es va allargar força anys, fins ben entrat el segle XIX, ja que Josep Oliver i després el seu fill ensorraven les preses que s'anaven reconstruint. En definitiva, els molins de ca l'Oliver constitueixen el conjunt arquitectònic més interessant i singular que es conserva a Sant Quintí d'aquest tipus d'edificacions. . | 41.4580800,1.6704500 | 388959 | 4590463 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2 Inscripcions als baixos del molí principal: 1703.Inscripció al portal del molí situat al sud-est: 1825.Informació oral proporcionada per Alvaro Pla, que va viure al molí amb la seva família de 1961 a 1976. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||
| 63522 | La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-soleia | XVIII-XIX | En procés de ruïna | Masia de tamany mitjà, actualment en ruïna. Consta d'un cos residencial amb dependències adossades. El cos residencial és el que es conserva millor. És de planta irregular i té planta baixa (amb un porxo d'arcades) més un pis, amb coberta a una sola vessant. La resta de les construccions es troben actualment en mal estat. | 08236-99 | Per la seva tipologia sembla una masia originària del segle XVIII o anterior. La construcció té poques modificacions modernes. Els darrers anys ha donat nom a l'urbanització que s'ha creat a l'altra banda de la carretera. | 41.4667700,1.6694200 | 388888 | 4591429 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63522-foto-08236-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63522-foto-08236-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63523 | Cal Costella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costella | XVIII-XX | Antiga casa de pagès, actualment molt modificada i convertida en una casa de segona residència. Consta de planta baixa més dos pisos. Originàriament era de tàpia, però ha estat revestida amb pedra de travertí. També s'han modificat les obertures, incorporant-hi elements decoratius. La casa està situada en un entorn enjardinat. | 08236-100 | En documents s'esmenta aquesta casa a l'indret de cal Costella. Originàriament devia tractar-se d'una casa de pagès humil, semblant a la caseta veïna de ca la Blanca, construïda probablement al segle XVIII. Recentment ha estat rehabilitada i convertida en segona residència. | 41.4579200,1.6675000 | 388713 | 4590449 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63523-foto-08236-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63523-foto-08236-100-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | A l'interior es conserva una premsa amb una inscripció del segle XVIII | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63524 | Can Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-querol | X-XIX | Molt deteriorada | Restes d'una antiga casa semitroglodítica construïda en una balma de travertí, en un emplaçament molt proper a ca la Blanca. Actualment es troba dins del recinte de la granja Valentí. Es conserva el pis superior, amb restes de murs que formen diferents àmbits, i el pis inferior, amb estructures adossades a la balma, amb empremtes de forats de viga, xemeneia i fornícules. Es tracta d'una cova natural reaprofitada com a celler i aprofundida artificialment fins a 8,60 m de profunditat. Recentment en aquesta part s'hi ha construït un cobert que serveix per guardar-hi vehicles. | 08236-101 | Granja Valentí | Aquesta casa es troba molt a prop de la necròpolis medieval anomenada Granja del Valentí, situada a l'esplanada sobre el penya-segat. A tall d'hipòtesi, és possible relacionar l'habitatge semitroglodític amb aquesta necròpolis, ja que ambdós elements podrien situar-se cronològicament a l'època alt-medieval, a l'entorn del segle X. En èpoques posteriors la casa deu haver estat reaprofitada. | 41.4568900,1.6655100 | 388545 | 4590338 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63524-foto-08236-101-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63525 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-162 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions mitjanes i és de planta circular, en aquest cas amb la cara davantera plana (on hi ha la porta). El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-102 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4671300,1.6810000 | 389856 | 4591455 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63525-foto-08236-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63526 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-163 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp d'ametllers. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular amb dos murs a la part davantera que formen una mena d'avantcambra. Té unes dimensions força grans i unes parets extremadament gruixudes (més d'un metre), que a la part posterior estan reforçades amb un atalussament. El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-103 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4666500,1.6836700 | 390078 | 4591398 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63526-foto-08236-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||||
| 63527 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-164 | XIX-XX | Manca de manteniment | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular, amb les parets inclinades que enllacen amb la coberta de manera que pràcticament formen un túmul cobert de terra. Té restes de murs a la part davantera que formaven una mena d'avantcambra. Les dimensions de la barraca són molt grans i les parets extremadament gruixudes. | 08236-104 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4672600,1.6791100 | 389698 | 4591471 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63527-foto-08236-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63528 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-0 | VIRELLA i BLODA, Joan: 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', a Acta de la XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975), Biblioteca del Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú, 1983, p. 221. (Reimprès a Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, Institut d'Estudis Penedesencs, 1978, p. 258). | I-XVIII | Jaciment superficial | Cova situada sota un escarpat rocós, a l'indret per on baixa el torrent de can Llopard. La cova té uns 15,5 metres de fondària i forma dues cambres. Es tracta d'un jaciment dubtós. Segons explica Amador Romaní, ell mateix hi obrí una rasa i hi trobà teula romana, ceràmica de pasta carbonosa, fragments de dòl·lium i altres fragments d'un vas romà. I ho interpretà com una vivenda d'època romana de caire semitroglodítica. | 08236-105 | Jaciment excavat originalment per Amador Romaní a principis de segle XX. El 19 d'abril de 1956 J. M. Masachs i Pere Giró hi van fer un sondeig. | 41.4652500,1.6515600 | 387394 | 4591284 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63528-foto-08236-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63528-foto-08236-105-2.jpg | Inexistent | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | |||||||||
| 63529 | Les Deus / taller de la Font de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus-taller-de-la-font-de-les-deus | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat a la zona de les Deus, en una extensió de camps i horts a la dreta del Riudebitlles. Es tracta d'una zona molt àmplia (quasi 1 Km) en la qual Pere Giró va agrupar materials diversos que probablement es podrien individualitzar millor. Altres arqueòlegs hi distingeixen tres zones: El taller de les Deus (bàsicament corresponent al tipus mosterià); el taller del vessant de dalt de la Cova del Toixó o de can Llopard (probablement corresponent al neolític), i els horts de davant de la Cova del Toixó (corresponent a l'epipaleolític i neolític). | 08236-106 | Amador Romaní, a començament de segle XX, en va fer el primer descobriment del jaciment, no divulgat. Pere Giró en dona les primeres notícies l'abril de 1956 i a partir d'aquí hi portà a terme diverses prospeccions i estudis. La cronologia dels jaciment es situa entre -90.000 / -33.000 (paleolític mitjà), a l'entorn de -9000 (epipaleolític/leptolític -indiferenciat-) i el neolític. | 41.4650200,1.6544600 | 387636 | 4591255 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials recollits es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63530 | Abric de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-les-deus | Jaciment superficial | Abric situat en un gran bloc de pedra que hi ha en una petita terrassa fluvial. L'abric té unes mides de 3,70 m d'ample per 1,5 d'alçada i 3,10 de fondària. S'hi realitzà una petita excavació en la qual es recollí ceràmica feta a mà (corresponent al Bronze mitjà) i indústria lítica (probablement corresponent al neolític final). Es tracta d'un lloc que, per les seves dimensions, difícilment podia utilitzar-se com a habitatge. Tal vegada correspon a un lloc d'enterrament, però no s'hi ha localitzat restes humanes. | 08236-107 | El 19 d'abril de 1956 J.M. Masachs i Pere Giró van fer-hi una petita excavació, en la qual va aparèixer el material que hem descrit. | 41.4652900,1.6519300 | 387425 | 4591288 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Regular | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||||
| 63531 | Horts de la Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-cova-del-toixo | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat als horts dels voltants del torrent de can Llopard (o de la Rompuda), enfront de la Cova del Toixó. S'hi ha localitzat en superfície una indústria lítica força diferent del taller de les Deus. Es tracta d'una indústria més petita, que s'interpreta com una ocupació esporàdica diferenciada, entorn de la Cova del Toixó (on paradoxalment no s'hi ha documentat cap resta prehistòrica). S'atribueixen a aquest taller unes peces petites, que correspondrien a l'epipaleolític o neolític. | 08236-108 | Amador Romaní, a començament de segle XX, en dóna les primeres referències al seu 'Atlas de Prehistòria'. La cronologia del jaciment es situa entre -9000 / -2200 (epipaleolític / neolític). | 41.4652000,1.6521100 | 387440 | 4591278 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | El material recuperat es troba al Museu de Vilafranca del Penedès | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63532 | Can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-0 | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat a 100 metres de can Llopard en direcció nord-oest. En aquest indret s'hi ha recollit material lític dispers que correspon a làmines, gratadors, burins, làmines de dors rebaixat, puntes, percutors, escotadores i ceràmica (potser ibèrica). Pere Giró també hi identifica uns possibles fons de cabana, però molt dubtosos. | 08236-109 | Jaciment descobert per Pere Giró i J.M. Masachs el 12 d'abril de 1956. Té una cronologia que es situa entre -9000 / -3500 (epipaleolític / neolític antic) i -3500 /-2500 (neolític mig-recent). | 41.4637400,1.6519100 | 387421 | 4591116 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Material conservats al Museu de Vilafranca del Penedès | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 | ||||||||||
| 63533 | Arxiu Municipal de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-quinti-de-mediona | XIX-XX | Necessita organitzar la documentació i manteniment | L'arxiu municipal és bastant complert. Des del 1890 es conserva la documentació complerta, tot i que algunes sèries comencen en èpoques anteriors. Entre d'altres conceptes, es conserven les actes municipals des de 1844, amillaraments i contribucions des de 1860, expedients d'urbanisme des de 1930, documentació del Jutjat des de 1820, a part d'altra documentació de censos, refugiats de guerra, passaports, Falange, etc. | 08236-110 | Ajuntament de Sant Quintí de Mediona | L'arxiu ha estat inventariat recentment per tècnics de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès. En aquest arxiu es conserva una còpia de l'inventari. | 41.4622100,1.6627500 | 388323 | 4590932 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml