Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63762 | Cantada de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-santa-llucia | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcia_de_Siracusa#Can.C3.A7.C3.B3_de_Santa_Ll.C3.Bacia | XX | La particularitat de Sant Quintí és que per Santa Llúcia canten tant les nenes com els nens, a diferència de la majoria dels llocs, en què només canten les nenes per Santa Llúcia, i els nens ho fan per Sant Nicolau. | 08236-339 | El dia de Santa Llúcia és el 13 de desembre, data suposada del martiri de la Santa i que en el calendari julià original coincidia amb el solstici d'hivern. El dia de Santa Llúcia és considerat tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 63763 | Plaça dels Avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-avis | Plaça rectangular molt protegida amb un accés oriental des de el carrer Ramon i Cajal, un altra al sud que dona a una extensió de la plaça original i una pas cobert que va a la plaça de l'Església. Al nord queda tancada en part pel mur lateral de l'església. Al centre hi ha una font rodona i un seguit de bancs i arbres que acompanyats per la tranquil·litat de l'espai converteixen dita plaça en un lloc privilegiat. | 08236-340 | Plaça dels avis. Nucli urbà | Durant el segle XI, el monestir de Ripoll va fundar un priorat benedictí a Sant Quintí de Mediona. El nombre de monjos que el formarien era molt reduït però, amb molta empenta, van emprendre l'empresa de repoblament d'aquesta zona que aleshores era fronterera amb els musulmans. Aquest priorat estava regit per un prior el qual tenia, juntament amb el senyor del castell de Mediona, la jurisdicció econòmica sobre la població de Sant Quintí. Els pagesos quintinencs eren 'homines propi i afocati', o sigui, vassalls seus. El prior podia establir contractes emfitèutics amb els pagesos, de manera que podien usar i treballar la terra a canvi del pagament d'un impost anomenat cens o delme. A l'Edat Mitjana, allà on hi havia un monestir o un priorat benedictí, hi havia un hospital o casa pels pobres. La primera referència documentada de l'hospital de Sant Quintí és de l'any 1341. Els seus patrons eren Pere Mas i la seva esposa Sibil·la. L'edifici estava situat al carrer de Barenyes (actualment Anselm Clavé). Al llarg de gairebé mil anys d'història, tant l'església com els edificis adjacents han patit diverses transformacions. L'any 1541 els soldats francesos van trobar resistència per allotjar-se a la vila i van cremar l'església i enrunar la casa del prior. El prior Sebastià Ric encarregà la seva reconstrucció. L'espai de l'antic edifici del Capítol ara l'ocupa la Casa de la Vila i els antics horts del priorat corresponen actualment a les places dels Avis i del Sol. | 41.4621900,1.6634100 | 388378 | 4590929 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63763-foto-08236-340-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 63767 | Goigs de Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-elm | https://ca.wikipedia.org/wiki/Erasme_d%27Antioquia SERRA BOLDÚ, V, Calendari Folklòric d'Urgell, Abadia de Montserrat, 1981 | Goigs dedicat a Sant Elm, patró dels navegants. Una part de la lletra és la següent: Per advocat i patró vos tenen los navegants, los doneu consolació si us criden amb juntes mans, de nit en la obscuritat os mostreu molt lluminós | 08236-344 | Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antiòquia i, segons la tradició, de Formia i màrtir en temps de Dioclecià i Maximí el Traci (303) i soterrat en aquesta ciutat. Poca cosa més se'n sap; la Passió, compilada al segle VI, és totalment llegendària. Venerat a Campània i al Laci, és esmentat als martirologis antics sense més notícies. No s'ha de confondre amb el beat Pere González, frare dominic castellà del segle XIII, conegut com a Sant Telm i també, en les costes atlàntiques, patró de mariners. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 63768 | Goigs del gloriòs màrtir, Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-martir-sant-quinti | http://bibliogoigs.blogspot.com.es https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Quint%C3%AD | XX | Goig dedicat al patró de Sant Quintí de Mediona. La lletra comença així: Puix que, Màrtir, amb honor Bella palma al Cel porteu Sant Quintí, a Déu pregueu, Puix sou nostre protector. A Roma, ciutat famosa, Nasquéreu de pares grans En noblesa i béns tants, Que al món apar gran cosa; Vostra virtut molt ditxosa Ho deixava pel Senyor, Sant Quintí... Observacions: Al goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs hi ha la partitura inclosa. A la part posterior hi ha un recull de notes d ela vida del sant. | 08236-345 | Sant Quintí (mort a finals del s.III), va ser un cristià romà, mort màrtir i venerat com a sant en certes sectes cristianes. No es coneixen gaires detalls sobre la seva vida; s'afirma que era el fill d'un senador romà anomenat Zenó i que fou martiritzat a la Gàl·lia, on va viatjar com a missioner en companyia de sant Llucià de Beauvais. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 1934 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63768-foto-08236-345-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Al goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs hi ha la partitura inclosa. A la part posterior hi ha un recull de notes d ela vida del sant. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 63471 | Fàbrica del Maqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-maqueda | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.131, 189, 192, 195, 196, 204, 205, 207. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. | XIX-XX | Abandonada i en procés de ruïna | Conjunt format per diverses naus fabrils més la casa de l'amo. La nau més antiga és adossada a la casa de l'amo. És de planta rectangular i té tres pisos. La casa de l'amo és de planta baixa més un pis. Una edificació senzilla excepte en la façana principal, que té decoracions motllurades i un balcó d'influència modernista, amb un jardí al davant. A la banda de llevant hi ha dos cossos adossats, de planta baixa més un pis, probablement obra de final del segle XIX - començament del XX, i posteriorment ampliats. I a la part posterior hi ha, encara, una gran nau, construïda a mitjan segle XX sobre una construcció més antiga. La fàbrica es nodria de l'aigua del Rec de Baix, que entra per la banda de ponent, on hi havia una bassa que es va esfondrar pels volts de 1980. | 08236-39 | El medievalista Ramon Martí creu que en aquest indret hi havia un molí que s'esmenta l'any 1021: 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Així mateix, sembla que l'anomenat molí del Llarg, que es trobava al peu mateix del camí que va a les Deus, també correspondria a aquest indret. Ja abans del 1572 hi ha referències també d'un molí draper, que es devia afegir al fariner, i era propietat de M. Francesch Dionís de Barbara. Posteriorment, hi ha constància també d'un batà i una farga de filferro. A mitjan segle XVIII eren propietat d'Antoni Ferrer, senyor de la Quadra d'Agulladolç. El 1781 es va començar a construir un molí paperer (molt a prop d'un molí fariner del qual es va comprar el salt d'aigua). Sembla que els dos molins (el paperer i el fariner) eren situats al lloc on posteriorment es va aixecar la fàbrica. Aquest molí va pertànyer a Francesc Llucià, paperaire de Sant Pere de Riudebilles, i posteriorment als seus hereus. A les darreries del segle XIX els molins deixaren d'existir i s'hi construí la fàbrica de filats anomenada 'fàbrica del Sort' i un molí de farina. L'any 1881 era propietat de Josep Solà i tenia 2.500 fusos. Treballava amb força hidràulica i amb vapor. El 1893 la fàbrica era regentada per Miguel Bàrbara Vilamajó. El 1898 es va ampliar i modernitzar amb la instal·lació de dos generadors de vapor múltiples amb sistema de 'hervidero'. El 1902 els germans Francesc i Lluís Bàrbara van rebre en herència la fàbrica del seu pare. L'any 1940, després de la guerra, cal Maqueda era una de les quatre indústries tèxtils que hi havia al poble. Amb la raó social 'Maqueda y Marín, SL' va ser la més important en aquesta època . L'any 1941 l'empresa (que comptava amb una altra fàbrica a Sant Joan de Mediona) tenia 250 treballadors, 100 telers mecànics i una turbina hidràulica. Posteriorment l'empresa va canviar de propietaris i adoptà la raó 'Hilaturas Perelló'. Va tancar les portes definitivament entrats els anys 1960, sent-ne propietari i gerent Josep Perelló, posteriorment president del RCD Espanyol. | 41.4616700,1.6607900 | 388159 | 4590874 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-3.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 63427 | Rec de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 120-121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització estreta excavada a la terra, encimentada i en alguns trams coberta quan s'endinsa al poble. Té l'inici en una resclosa de pedra, de forma semicircular, situada al riu Mediona a l'alçada de Cal Vilarrasa (en terme de Mediona). Entra al poble pel carrer Ponent, el creua per la carretera Sant Joan (d'on surt un ramal), el carrer Roques Altes, i creua l'avinguda Montserrat a l'alçada de la Fassina de Ca l'Oliver. S'endinsa a la zona anomenada La Galdufa, que creua fins arribar al carrer de la Bòria. Té el final al safareig de la Bòria, on ajuntava les aigües amb el rec de la Passada. En la zona urbana es rec principal es divideix en una xarxa de recs més petits, anomenats fioles, que regaven els diversos horts que encara es conserven entre els carrers. | 08236-83 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Tot i que no en coneguem referències documentals antigues, probablement el rec de Dalt, amb tot el sistema de canalitzacions que reguen la zona urbana, actualment soterrades sota el poble, s'ha de considerar també un dels primers recs (segles XII-XIII?). La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Dalt és el més llarg (amb gairebé tres quilòmetres de longitud) i rega una superfície d'unes 34 hectàrees, quantitat que representa la meitat de totes les terres de regadiu de Sant Quintí. | 41.4671600,1.6576600 | 387907 | 4591488 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 63428 | Rec del Moré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-more | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització excavada a la terra, sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa rudimentària, feta de còdols, de forma semicircular, situada al riu Mediona. Creua el torrent de Cal Llopart a l'alçada de la cova del Toixó mitjançant canalitzacions d'obra per salvar el desnivell. Passa per davant la finca de cal Llopart i té el final al riu Mediona, a l'alçada de la Tria. | 08236-84 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec del Moré rega un total de 9,14 hectàrees. | 41.4619900,1.6571400 | 387854 | 4590915 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 63520 | Molí de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 59, 189. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XI-XVII | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | D'aquest molí se'n coneixen referències documentals i se'n conserva el rec. El rec sortia del riu Mediona sota l'antiga fàbrica del Barris, en una resclosa que forada la roca de la llera. Continua per una mina excavada a la roca en direcció a la cova del Barris, travessa la cova per l'interior i continua per una altra mina fins arribar a un terreny actualment tancat, darrera de la zona de barbacoes. Aquest recorregut indica la zona aproximada on havia d'estar situat l'edifici del molí, que s'ha identificat (amb reserves) amb les restes d'un mur. Es tracta d'un mur de poca alçada amb restes d'una canalització de terrissa. En un indret proper al final del rec hi ha la font del Canyet. L'aigua d'aquesta font ve canalitzada des d'una deu natural a través d'una mina excavada a la roca. | 08236-97 | Prop de les Deus | Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. Tanmateix, creiem que no s'hauria de descartar un origen anterior, tal vegada també en època islàmica. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. | 41.4651800,1.6545200 | 387641 | 4591272 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 63554 | Rec de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. RIUS, José: Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés, Barcelona, 1945-1947 (3 vols.) | VIII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec que en el tram inicial es troba molt perdut i és difícil de resseguir. En la part mitja (pròxima a la Passada) encara es fa servir. Comença amb un resclosí sota la resclosa del rec de ca l'Oliver. El traçat inicial segueix paral·lel al riu. Al cap d'uns metres entra en una mina que arriba pràcticament fins el barri de la Bòria. Aquí continua pels horts de la Bòria fins que en el tram abans de la riera es perd. A l'altra banda de la riera, prop de la Passada, es comunica amb el rec de la Passada, del qual actualment rep aigua que serveix per regar alguns horts d'aquesta zona. En aquest sector es conserva un safareig molt interessant. El rec continua per l'altra banda de la carretera i passa prop de les granges Martí. En algun tram posterior és difícil de seguir a causa de remocions de terra que s'han practicat en un camp. Finalment el rec desembocava en una antiga bassa, poc abans de la masia de la Noguera Baixa, d'on sortien ramificacions per regar horts. | 08236-131 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1011 són esmentades cases, un molí i un hort a la 'Nohera' (RIUS, 1945-1947: doc. 435) amb presa i derivació al riu de Bitlles, malgrat que no se'n pugui precisar l'emplaçament exacte. Cal recordar que prop de la Noguera s'hi han localitzat les restes d'una vil·la romana (ubicada en terme de Sant Quintí -Vinya Alta de la Noguera- i de Sant Pere de Riudebitlles -la Masia-). En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època tardo-romana o islàmica. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de la Noguera resseguia una extensió global de 5,20 hectàrees. | 41.4592300,1.6771500 | 389521 | 4590582 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 63540 | Ràfecs de les teulades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rafecs-de-les-teulades | XVII-XIX | Alguns casos presenten deteriorament | Decoració en forma de triangle que hi ha a les rajoles del ràfec de les cases, sota les teules. Aquesta decoració es troba en moltes cases del poble (per exemple a ca l'Oliver) i en el seu origen tenia un significat màgico-religiós, per protegir dels mals esperits. | 08236-117 | Nucli antic | Element molt característic del segle XVII, que en alguns casos es va continuar utilitzant fins el segle XIX. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63540-foto-08236-117-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 63431 | Font del Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tori | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 112. | Cobert per vegetació | Font situada al costat de ponent del riu Mediona, uns metres abans del molí del Tori, en un indret actualment cobert per la vegetació. | 08236-87 | Una de les fonts més populars de Sant Quintí. Antigament era una de les més concorregudes per la gent que anava a passar el dia a la font. | 41.4589900,1.6614700 | 388211 | 4590576 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63431-foto-08236-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 63432 | Font del Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gat-0 | Cobert per vegetació | Font situada a la banda de migdia del torrent de les Maioles, en un indret actualment cobert per la vegetació. | 08236-88 | Aquesta font era al costat mateix de l'antic camí que anava a Guardiola. Els viatgers hi feien parada per reposar i abeurar els animals. L'antic camí, abans que construïssin el pont, passava pel costat de la font i enfilava el turó fent un recorregut més sinuós que l'actual. | 41.4553800,1.6629700 | 388330 | 4590173 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||||
| 63495 | Molí dels Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-fogars | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 189, 195. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII | Edifici actualment enderrocat | Antic molí paperer, actualment situat enmig d'un complex industrial. L'edifici del molí ha estat enderrocat recentment. Es tractava d'un edifici de tamany mitjà amb una tipologia que es pot considerar molt típica. De planta rectangular (que correspon al tipus anomenat longitudinal-transversal), amb soterrani, planta baixa més un pis i golfes amb funció de mirador (assecador), que constaven d'una filera de finestrelles (ventanes). En el moment actual, en resta (parcialment) un dels murs exteriors, amb diverses arcades de les voltes i una roda de ferro. El molí es nodria amb les aigües del Rec de Sant Pere. | 08236-63 | L'any 1775 Antoni Gili i Romagosa, pagès, va obtenir autorització de l'intendent general per construir un molí paperer en una peça de terra a la partida dels Fogars, fent servir les aigües de la presa i rec comunal de Sant Pere de Riudebitlles. Per l'explotació d'aquesta concessió pagava un cens de vuit sous anuals. Durant la primera meitat del segle XX el molí va passar a moldre farina. El març de 2000 l'edifici va ser enderrocat, ja que segons el propietari es trobava en mal estat. Tanmateix, en la fotografia del 1998 es pot apreciar que es conservava en un estat força satisfactori. | 41.4569600,1.6807200 | 389815 | 4590326 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63495-foto-08236-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63495-foto-08236-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 63468 | Salt de can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-figueres | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 19. | El camí per accedir a la part baixa del salt es troba en mal estat | Salt d'aigua que fa el torrent de la Font fresca, que a partir del salt passa a anomenar-se torrent del Salt. L'aigua baixa per un desnivell de gairebé 20 metres i segueix per un congost estret i atapeït de vegetació. El salt d'aigua és més visible en les èpoques que el torrent baixa ple. | 08236-36 | Torrent de la Font fresca o del Salt | 41.4399600,1.6662000 | 388573 | 4588457 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63468-foto-08236-36-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 63514 | Grutes de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grutes-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XVIII-XX | Els dos accessos a l'interior de les grutes són tancats amb portes. | Conjunt de grutes i mines a l'interior de la massa de roca de travertí que hi ha al sector nord de les Deus. Es tracta d'unes grutes naturals que han estat completades amb dues mines artificials per canalitzar l'aigua. Actualment s'entra a les grutes per una de les galeries artificials. Aquesta té una llargada d'uns 9 m, amb un traçat pràcticament recte. L'amplada és d'uns 0,7m i l'alçada de 1,80 aproximadament, amb el sostre en forma de volta. A la part baixa conserva una mena de sòcol fet de maó, amb restes d'un possible enllosat al terra (actualment el nivell del sòl és uns centímetres per sota d'aquest possible enllosat). El final d'aquesta galeria enllaça amb una altra de més estreta, que és la que canalitza l'aigua que aflora a l'interior de les grutes cap a l'exterior (a la zona de les fonts). L'itinerari per l'interior de les grutes continua amb una trajectòria més o menys en forma d'U, amb diverses galeries i corredors naturals (amb roques de formes capritxoses i estalactites), i amb diversos llacs on aflora l'aqüífer. Entre d'altres elements d'interès hi ha els anomenats llac del Barbut, l'elefant, etc. Recentment, es va obrir una nova galeria al sector de ponent que dóna sortida i tanca el circuit. | 08236-91 | Les Deus (entrada per la zona de Picnic) | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes. Segons l'opinió del medievalista Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. Però aquesta és una hipòtesi que caldria verificar amb un estudi més aprofundit del conjunt de les Deus. D'altra banda, cal dir que a principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. . | 41.4654400,1.6549700 | 387679 | 4591300 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 63521 | Molí de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-loliver | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 133, 193, 194, 195. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | En estat molt precari, especialment al sector nord i est, on hi ha les parets més altes, amb grans esquerdes i amb greu perill d'esfondrament. Sostres caiguts. | Conjunt format per tres edificis que havien estat molins paperers més altres edificis residencials (que formen un clos tancat amb un pati interior) i la bassa. Tot plegat forma un petit nucli d'edificacions amb una elemental estructura urbana, cosa que li dóna una certa singularitat al costat d'altres molins del Penedès. El molí principal, situat a la banda de ponent, és una construcció de tipus tradicional, de dimensions considerables. Té una planta semi-soterrània, planta baixa, dos pisos i golfes. Les plantes superiors funcionaven com a 'miradors' i tenen fileres de finestres més petites. La façana principal té finestres fetes amb pedra treballada, però en general presenta un aspecte molt irregular, que és indici de diverses fases constructives. La planta semi-soterrània és d'un gran interès. Té dues habitacions amb voltes d'aresta al costat d'altres estances d'ús indeterminat, algunes de les quals obrades a la roca. La planta baixa presenta una distribució irregular, amb estances dedicades als usos típics d'una masia (celler amb tines, estable...). Altres parts d'aquest gran edifici eren destinades a habitatges. Un altre molí es troba situat a l'angle sud-est. És una construcció més petita, d'aspecte més homogeni i més moderna. Té planta baixa més un pis i golfes amb funció de mirador (assecador) i portal adovellat. En una cambra de l'interior es conserven parcialment les instal·lacions papereres: una gran pila, on es feia la pasta del paper. El tercer molí es troba a l'angle nord-est. És una construcció també irregular, amb barreja de materials constructius (carreus perfectament escairats en un angle i tàpia a la part superior). Té planta baixa més un pis i golfes amb mirador. Entre aquests dos últims molins s'aixeca una altra construcció on hi havia cinc vivendes per a treballadors de la fàbrica que es va construir al costat. Al peu d'aquestes cases hi passava el camí de Vilafranca, que en aquest tram es conserva perfectament empedrat. A la part de migdia hi ha la bassa, de planta quadrada i amb unes dimensions considerables, que es nodreix encara ara amb l'aigua del rec de ca l'Oliver. | 08236-98 | Sobre el rec i molins de ca l'Oliver no se'n coneixen notícies medievals, però en opinió del medievalista Ramon Martí el disseny del sistema és semblant al d'altres casos. El primer molí documentat en aquest indret era fariner, posteriorment transformat en la fàbrica tèxtil. Els molins paperers van començar a edificar-se pels volts de 1703, segons indica la inscripció marcada en una de les arcades de l'entrada. (És la referència més antiga que es té de l'existència d'un molí paperer a Sant Quintí). L'any 1775 el molí de Josep Oliver figurava en una llista dels 100 principals molins paperers de Catalunya. Produïa 2.200 resmes anuals i era sens dubte el nucli paperer més important de Sant Quintí. Les seves instal·lacions constaven de dos molins de paper blanc, dos molins de paper d'estrassa i un molí fariner. L'any 1788 el propietari era Josep Oliver, paperer, baró de la quadra de Pareras i senyor jurisdiccional del castell de Bolet, el qual va entaular una querella contra l'ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles amb motiu de la reconstrucció de la resclosa del rec comunal de Sant Pere. La disputa es va allargar força anys, fins ben entrat el segle XIX, ja que Josep Oliver i després el seu fill ensorraven les preses que s'anaven reconstruint. En definitiva, els molins de ca l'Oliver constitueixen el conjunt arquitectònic més interessant i singular que es conserva a Sant Quintí d'aquest tipus d'edificacions. . | 41.4580800,1.6704500 | 388959 | 4590463 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2 Inscripcions als baixos del molí principal: 1703.Inscripció al portal del molí situat al sud-est: 1825.Informació oral proporcionada per Alvaro Pla, que va viure al molí amb la seva família de 1961 a 1976. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 63440 | Can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard | XVIII-XIX | En procés d'enrunament | Casa de pagès de planta rectangular. Prop de la casa antiga s'hi ha edificat una casa nova amb piscina. | 08236-8 | Casa de pagès probablement originària dels segles XVIII - XIX. Sembla que havia fet funcions d'hostal o refugi del camí que passava pel costat de la casa i que es dirigeix cap a la serra de Crivalleres i la zona de ponent. | 41.4637400,1.6518800 | 387418 | 4591116 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Fitxa incompleta a causa de l'impediment del propietari | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63436 | La Noguera Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa | XVII-XIX | En procés de ruïna | Masia amb dependències annexes, en procés de ruïna. El cos residencial és de planta rectangular amb un cos adossat al costat de llevant; té planta baixa més un pis i golfes. El portal d'entrada és a la façana est. A la façana de migdia té una galeria amb arcades sobre pilars. Es tracta d'una construcció austera, feta amb pedra i tàpia, sense cap element destacat, però que conserva força bé la tipologia original. Té un cos adossat al costat que corresponia al celler, amb tres tines i restes de les bótes. | 08236-4 | El gros de la masia deu ser obra dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al segle XIX. La masia va ser habitada fins els anys 1950/60. Cap als anys 90 va ser destrossada per buscadors d'antiguitats, que hi van calar foc. | 41.4605200,1.6838100 | 390079 | 4590717 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63437 | La Noguera Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-alta | XVIII-XIX | En procés de ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, situada a la falda d'un turó. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb soterrani, planta baixa i golfes; coberta a dues vessants. Les parets són de maçoneria (amb còdols) a la part baixa, i de tàpia (amb filades de maó intercalades) a la part alta. Té un portal adovellat a la façana lateral. A la part posterior té una tina adossada. | 08236-5 | A l'entorn de la casa s'hi ha localitzat restes d'època romana, possiblement relacionats amb una vil·la situada a uns 150 metres, ja en terme de Sant Pere de Riudebitlles. La construcció actual és una casa de pagès modesta, tal vegada sorgida al final del segle XVIII. | 41.4602800,1.6869500 | 390341 | 4590687 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva restes d'una premsa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 63522 | La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-soleia | XVIII-XIX | En procés de ruïna | Masia de tamany mitjà, actualment en ruïna. Consta d'un cos residencial amb dependències adossades. El cos residencial és el que es conserva millor. És de planta irregular i té planta baixa (amb un porxo d'arcades) més un pis, amb coberta a una sola vessant. La resta de les construccions es troben actualment en mal estat. | 08236-99 | Per la seva tipologia sembla una masia originària del segle XVIII o anterior. La construcció té poques modificacions modernes. Els darrers anys ha donat nom a l'urbanització que s'ha creat a l'altra banda de la carretera. | 41.4667700,1.6694200 | 388888 | 4591429 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63522-foto-08236-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63522-foto-08236-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63464 | Cal Manegues (bosc de l'Ermità) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manegues-bosc-de-lermita | XIX | En procés de ruïna. Està caient la teulada | Conjunt de dues cases de pagès molt senzilles. La que es troba a un nivell superior és de planta quadrada, amb planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. Té coberts adossats. La casa situada a nivell més baix és una mica més petita. També té dues plantes i coberta a dues vessants. | 08236-32 | Cases de tipologia més moderna que la resta d'aquest sector. Es tracta de dues cases de pagès molt modestes, que no semblen anteriors al segle XIX. | 41.4492200,1.6410900 | 386492 | 4589518 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63464-foto-08236-32-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63469 | Cal Torró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torro | XVIII-XIX | En procés de ruïna. Li falta la teulada. | Casa de pagès en procés de ruïna. És de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes; coberta a dues vessants. Es tracta d'una construcció senzilla feta amb tàpia i, a les parets interiors, tova. Té una dependència de treball annexa. La casa no ha sofert reformes modernes (excepte al cobert) i ha conservat molt bé la tipologia original. Està situada en un altiplà amb magnífiques vistes, cap al sud, de les terres del Penedès. | 08236-37 | Per la seva tipologia sembla que es tracta d'una casa de pagès originària del segle XVIII o principi del XIX. La casa va estar habitada fins els anys 1950/60 per Xavier Casanelles. Fins no fa gaires anys encara es trobava en bon estat. Pels volts de 1992 van robar-ne les teules i a partir d'aleshores va començar el procés d'enrunament. Com a fet anecdòtic pot esmentar-se que prop d'aquest indret hi van rodar escenes de la tele-sèrie 'Nissaga de poder'. | 41.4363400,1.6778100 | 389537 | 4588040 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63469-foto-08236-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63469-foto-08236-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | A l'interior conserva restes d'una premsa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 63441 | Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maioles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.64. | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès en estat de ruïna, situada a la falda d'un serrat, prop d'uns pins. Resten vestigis de dues parets que dibuixen la forma de la coberta, a dues vessants, amb cossos adjacents. El material constructiu és pedra i tàpia. | 08236-9 | Sembla ser que el topònim 'Maioles' apareix esmentat en capbreus des d'antic. La construcció que actualment es pot veure correspon a una casa de pagès modesta, que sembla obra bàsicament dels segles XVIII - XIX. Fa més de setanta anys que no ha estat habitada, i pels volts de 1970 començà a ensorrar-se. | 41.4565900,1.6607700 | 388148 | 4590310 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Es conserva un pou d'aigua al costat del camí que condueix a la casa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 63470 | Fàbrica del Barris (o Fàbrica de les Deus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-barris-o-fabrica-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 204-205. | XIX | En ruïna | Antiga fàbrica tèxtil, actualment en ruïna, que constava d'una nau fabril més una bassa. La fàbrica era una nau de planta rectangular (d'uns 50 metres de llarg) de tres pisos. Actualment només en queden restes dels murs exteriors. La bassa estava situada a pocs metres, al costat nord. Era de planta rectangular i encara conserva els murs de pedra fins a una alçada considerable. De la bassa en sortia un canal que conduïa l'aigua per sota de la nau fins a la punta sud, situada sobre un penya-segat. Aquí l'aigua baixava per un forat que encara es conserva, canalitzada cap a la turbina, que era situada a la cova del Barris, a la part de sota. A pocs metres de la fàbrica s'aixequen les restes d'un potent mur de contenció que protegia les instal·lacions de les avingudes del riu Mediona. | 08236-38 | L'any 1856 Joan Barris va sol·licitar el permís per donar moviment a la fàbrica que volia establir a les Deus. L'Ajuntament li va concedir amb la condició que la resclosa i el rec que havia de construir des de Santa Anna a través de la plana de la Marquesa anessin al seu càrrec. L'any 1870 Francisco Baqués sol·licitava la baixa de la contribució territorial d'una fàbrica ruïnosa que tenia a les Deus. Una part de l'antiga fàbrica de les Deus se l'havia endut la rierada de l'any 1866 i es trobava en ruïnes. L'Ajuntament la va enderrocar definitivament l'any 1914. | 41.4655500,1.6551200 | 387692 | 4591313 | 1854-56 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63470-foto-08236-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63470-foto-08236-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | El camí per anar a la fàbrica passa per damunt d'un pontet construït sobre una roca que es va quedar encallada en un gorg molt estret en la riuada de l'any 1866. Anteriorment el camí havia de fer més volta. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||
| 63455 | Escultura als bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-als-bastoners | XX | Han desaparegut dues figures. Presenta pintades | Monument escultòric. Presenta una base alta i quadrada, damunt un alçat de vorera, que inclou una font. A la part davantera hi ha una placa amb inscripció i escut. A sobre, s'alça una escultura en bronze formada per dues figures de bastoners. (Originalment n'hi havia quatre, dues de les quals s'han perdut de manera que només en queden els peus). | 08236-23 | 41.4625600,1.6652700 | 388534 | 4590967 | 1982 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63455-foto-08236-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63455-foto-08236-23-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | F. C. Castilla Saura | Placa amb inscripció: 'La vila de Sant Quintí al seus bastoners 25.IV.1982'.Signatura a la base del cos escultòric de bronze: 'F.C Castilla Saura' | 103|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 63497 | La Noguera/Conca de la Noguera/Noguera de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nogueraconca-de-la-nogueranoguera-de-baix | FREIXAS, A; MIR, A.: 'El jaciment paleolític de la Noguera a Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès', a Cypsela, VI (1987), Girona, Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, pp. 191-200. CANAL, J; CARBONELL, E.: 'La Noguera (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)', a Catalunya paleolítica, Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1989, pp. 356-358. | Jaciment de superfície | Taller de sílex en superfície, identificat en uns camps sobre una antiga terrassa del Riudebitlles (segona terrassa, a uns 10/12 metres sobre el nivell actual). El material que s'hi ha localitzat consisteix en un lot de 400 exemplars de sílex i un de quarsita. Més concretament: 16 nuclis, 170 restes de talla, 212 ascles i peces. | 08236-65 | Jaciment identificat per A. Freixas, del Grup de Recerques de Sant Pere de Riudebitlles. El jaciment té una cronologia entre -600.000/-120.000 (paleolític inferior arcaic), que correspon al període final de la penúltima glaciació: Riss. | 41.4616400,1.6839600 | 390094 | 4590841 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials actualment es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63498 | Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-0 | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 299. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 64-65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 127-128. | Jaciment de superfície | Taller de sílex situat a un extrem de la plana de les Estoses. El jaciment s'estén per unes vinyes a la zona de la masia de cal Bosquet i per l'entorn. La indústria recuperada en aquest indret consisteix en 6 denticulats, 7 rascadores, 1 punta, 1 abrupte, 1 osca, 1 burí i 2 retocs marginals. | 08236-66 | Jaciment descobert per Josep Masachs, de Vilafranca, l'estiu de 1959. Posteriorment va ser prospectat per Pere Giró. Se li atribueix una cronologia entre -50.000 / -24.000 (paleolític mitjà-paleolític superior). | 41.4453100,1.6469800 | 386977 | 4589076 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | El material recuperat es conserva al Museu de Vilafranca del Penedès | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63501 | Estoses-Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estoses-forques | Jaciment superficial | Taller de sílex. Jaciment de gran extensió, que abraça un ampli sector de camps de conreu (vinya, cereal i bosc) entre la masia de les Estoses i el puig de les Forques, a l'est. En aquest sector s'hi ha documentat superficialment materials diversos d'indústria paleolítica clarament arcaica. Es tracta d'un taller de sílex que es pot adscriure al tipus axelià. | 08236-69 | Jaciment identificat per Antoni Freixas (col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca), en unes prospeccions fetes pels volts de 1980. El jaciment es pot datar entre -600.000/ -120.000 (paleolític inferior arcaic). | 41.4525400,1.6664100 | 388612 | 4589854 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 63504 | Passada-Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passada-nogueres | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat entre la Granja Martí i la Noguera de Baix, al marge esquerre (nord) del camí que les uneix. En aquests camps (antigues terrasses fluvials del riu) s'han trobat restes disperses d'indústria lítica que corresponen al tipus mosterià, amb peces més arcaiques de possible adscripció al paleolític inferior final. | 08236-72 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per A. Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607000,1.6803300 | 389789 | 4590742 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 63506 | Turó-Granja de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-granja-de-la-passada | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, Barcelona, p. 299. GIRÓ, Pere: 'Notes d'arqueologia de Catalunya: Sant Quintí de Mediona', a Información Arqueológica, núm. 30, maig/agost de 1979, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, p. 165. | Jaciment superficial | Taller de sílex. Les troballes es dispersen pels camps aterrassats al nord-est de la masia de la Passada (antigues terrasses del Riudebitlles) en una extensió fins arribar a la Granja de la Passada. En aquest indret s'hi ha recollit un conjunt de talles de sílex que corresponen a una indústria de tipus mosterià de tradició axeliana. | 08236-74 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes per Pere Giró. La cronologia del jaciment es situa entre -120.000 / -50.000 (Paleolític inferior mitjà / paleolític mitjà). | 41.4602400,1.6754400 | 389380 | 4590697 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Bòria a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63507 | Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barquies | Jaciment superficial | Taller de sílex. Jaciment situat en un nivell de terrassa d'un antic meandre del Riudebitlles. El material recollit es troba dispers en una extensió àmplia al marge esquerre del camí. Consisteix en una indústria lítica que A. Freixas data com a mosterià típic, amb la presència de peces anteriors (axelià). | 08236-75 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1983 per membres de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. La cronologia del jaciment es pot datar entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4566400,1.6923900 | 390789 | 4590276 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 63516 | Turó del Rei Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rei-moro | - Material conservat al Museu de Vilafranca del Penedès | X-XV | Jaciment superficial | Turó de forma arrodonida envoltat per una gran plana, amb grans vistes al sud. El jaciment és situat al bell mig del cim. El 1952 s'hi van localitzar dues sitges i fragments de ceràmica a torn medieval. Actualment només és visible una de les sitges (1,40 de diàmetre per 1,50 de fondària) emplaçada sobre una probable mota artificial fruit de l'acumulació de runes indeterminades. S'observen fragments de lloses treballades i fragments de ceràmica d'aspecte medieval. | 08236-93 | El jaciment va ser localitzat fortuïtament el 1952 a causa de l'esfondrament accidental del terreny. Pere Giró el va documentar. Les característiques del jaciment fan pensar en un assentament medievals. Per la seva situació estratègica aquest emplaçament domina les terres fèrtils del curs del torrent de la Font Fresca (també anomenat del Salt). | 41.4398200,1.6710300 | 388977 | 4588435 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63516-foto-08236-93-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 63528 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-0 | VIRELLA i BLODA, Joan: 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', a Acta de la XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975), Biblioteca del Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú, 1983, p. 221. (Reimprès a Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, Institut d'Estudis Penedesencs, 1978, p. 258). | I-XVIII | Jaciment superficial | Cova situada sota un escarpat rocós, a l'indret per on baixa el torrent de can Llopard. La cova té uns 15,5 metres de fondària i forma dues cambres. Es tracta d'un jaciment dubtós. Segons explica Amador Romaní, ell mateix hi obrí una rasa i hi trobà teula romana, ceràmica de pasta carbonosa, fragments de dòl·lium i altres fragments d'un vas romà. I ho interpretà com una vivenda d'època romana de caire semitroglodítica. | 08236-105 | Jaciment excavat originalment per Amador Romaní a principis de segle XX. El 19 d'abril de 1956 J. M. Masachs i Pere Giró hi van fer un sondeig. | 41.4652500,1.6515600 | 387394 | 4591284 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63528-foto-08236-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63528-foto-08236-105-2.jpg | Inexistent | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 63529 | Les Deus / taller de la Font de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus-taller-de-la-font-de-les-deus | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat a la zona de les Deus, en una extensió de camps i horts a la dreta del Riudebitlles. Es tracta d'una zona molt àmplia (quasi 1 Km) en la qual Pere Giró va agrupar materials diversos que probablement es podrien individualitzar millor. Altres arqueòlegs hi distingeixen tres zones: El taller de les Deus (bàsicament corresponent al tipus mosterià); el taller del vessant de dalt de la Cova del Toixó o de can Llopard (probablement corresponent al neolític), i els horts de davant de la Cova del Toixó (corresponent a l'epipaleolític i neolític). | 08236-106 | Amador Romaní, a començament de segle XX, en va fer el primer descobriment del jaciment, no divulgat. Pere Giró en dona les primeres notícies l'abril de 1956 i a partir d'aquí hi portà a terme diverses prospeccions i estudis. La cronologia dels jaciment es situa entre -90.000 / -33.000 (paleolític mitjà), a l'entorn de -9000 (epipaleolític/leptolític -indiferenciat-) i el neolític. | 41.4650200,1.6544600 | 387636 | 4591255 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials recollits es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63530 | Abric de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-les-deus | Jaciment superficial | Abric situat en un gran bloc de pedra que hi ha en una petita terrassa fluvial. L'abric té unes mides de 3,70 m d'ample per 1,5 d'alçada i 3,10 de fondària. S'hi realitzà una petita excavació en la qual es recollí ceràmica feta a mà (corresponent al Bronze mitjà) i indústria lítica (probablement corresponent al neolític final). Es tracta d'un lloc que, per les seves dimensions, difícilment podia utilitzar-se com a habitatge. Tal vegada correspon a un lloc d'enterrament, però no s'hi ha localitzat restes humanes. | 08236-107 | El 19 d'abril de 1956 J.M. Masachs i Pere Giró van fer-hi una petita excavació, en la qual va aparèixer el material que hem descrit. | 41.4652900,1.6519300 | 387425 | 4591288 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Regular | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 63531 | Horts de la Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-cova-del-toixo | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat als horts dels voltants del torrent de can Llopard (o de la Rompuda), enfront de la Cova del Toixó. S'hi ha localitzat en superfície una indústria lítica força diferent del taller de les Deus. Es tracta d'una indústria més petita, que s'interpreta com una ocupació esporàdica diferenciada, entorn de la Cova del Toixó (on paradoxalment no s'hi ha documentat cap resta prehistòrica). S'atribueixen a aquest taller unes peces petites, que correspondrien a l'epipaleolític o neolític. | 08236-108 | Amador Romaní, a començament de segle XX, en dóna les primeres referències al seu 'Atlas de Prehistòria'. La cronologia del jaciment es situa entre -9000 / -2200 (epipaleolític / neolític). | 41.4652000,1.6521100 | 387440 | 4591278 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | El material recuperat es troba al Museu de Vilafranca del Penedès | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63532 | Can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-0 | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat a 100 metres de can Llopard en direcció nord-oest. En aquest indret s'hi ha recollit material lític dispers que correspon a làmines, gratadors, burins, làmines de dors rebaixat, puntes, percutors, escotadores i ceràmica (potser ibèrica). Pere Giró també hi identifica uns possibles fons de cabana, però molt dubtosos. | 08236-109 | Jaciment descobert per Pere Giró i J.M. Masachs el 12 d'abril de 1956. Té una cronologia que es situa entre -9000 / -3500 (epipaleolític / neolític antic) i -3500 /-2500 (neolític mig-recent). | 41.4637400,1.6519100 | 387421 | 4591116 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Material conservats al Museu de Vilafranca del Penedès | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63563 | Castell de Sant Quintí (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-quinti-jaciment | MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | Jaciment superficial | Al cim del turó on actualment hi ha emplaçats el castell (fortí liberal) i cementiri s'hi ha recollit en superfície restes ceràmiques i materials diversos d'època ibèrica. | 08236-140 | Les restes trobades indiquen l'existència d'un possible poblat ibèric aturonat. Sembla ser que en època romana va ser abandonat. | 41.4603000,1.6667100 | 388651 | 4590715 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63563-foto-08236-140-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63460 | Can Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquet | XVII-XIX | Les estructures principals es conserven més o menys bé. L'interior es troba en mal estat. | Masia formada per un cos residencial més altres construccions adossades i un cobert aïllat (segurament la pallissa). El cos residencial té una planta atípica i irregular, fruit de successives ampliacions. El cos originari era a la part de darrera i posteriorment va ser ampliada per davant (amb una nova façana davantera) i pels costats. Actualment té planta baixa més un pis de sostre baix. L'interior de la casa era d'una certa categoria i conserva restes de decoracions amb motllures (actualment molt deteriorades). L'exterior té un aspecte funcional i extremadament sobri. La masia és situada a l'extrem d'un altiplà, en el punt on comença un desnivell del terreny. | 08236-28 | Aquesta masia probablement és originària dels segles XVII-XVIII i fou objecte de diverses ampliacions al llarg del segle XIX. Per això, ben segur que es tracta de la casa més antiga de totes les que hi ha en aquest sector (can Bartomeu, cal Magí, etc.), que són de tipologia més senzilla i més modestes. Per la seva posició aquesta masia dominava un bon tros de territori. | 41.4439000,1.6474200 | 387011 | 4588919 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63439 | Camí de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-llopard | XVIII-XIX | Manca de manteniment | Antic camí que anava cap a la zona de Crivalleres i el sector de ponent. Feia un recorregut que sortia de la fàbrica del Maqueda (on enllaçava amb el camí de Vilafranca) en direcció a cal Llopard (que havia fet funcions d'hostal) i continuava (fora del terme de Sant Quintí) per la serra de Crivalleras i les Cases Noves de can Pardo. A uns 400 metres de la sortida del poble es conserva un tram (d'uns 75 metres) de camí empedrat, en un indret amb pujada. Es tracta d'un camí carreter i encara s'hi poden veure les roderes dels carros. Al costat d'aquest tram hi passa el rec del Moré. | 08236-7 | Aquest camí comunicava Sant Quintí amb el sector de ponent, fent un itinerari més dret que el camí tradicional que passava pel castell de Mediona, Mediona i la Llacuna. Els trams empedrats es devien construir als segles XVIII o XIX, quan més es va estendre la circulació de carros. | 41.4618000,1.6564000 | 387792 | 4590895 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63439-foto-08236-7-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63451 | Horts de la Riera (o del Tancat del Triquet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-riera-o-del-tancat-del-triquet | XIX-XX | Manca de manteniment | Conjunt d'horts tancats dins un recinte. S'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc escarser de pedra, coronada amb teules i una petita coberta de doble vessant. Els horts aprofiten l'aigua del rec de Baix. Es tracta d'una mostra representativa dels horts que encara existeixen a Sant Quintí, regats pels diversos recs. | 08236-19 | 41.4618300,1.6599200 | 388086 | 4590893 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63451-foto-08236-19-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||
| 63518 | Camí Vell de Sant Quintí (Capellades-Vilafranca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti-capellades-vilafranca | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 172-173. | X-XIX | Manca de manteniment | Antic camí de Capellades a Vilafranca. Des del sud, el camí venia de Puigdalba i entrava al terme de Sant Quintí per les casetes del Raspall. Seguia prop de can Figueres dels Barrancs, cal Fesol i el molí de ca l'Oliver. Travessava el riu prop de la Bòria, seguia al costat de la riera i, al poble, passava pel carrer de Baix, la plaça i el carrer del Salt. D'aquí continuava pel camí de Capellades, mentre que el camí de Mediona anava per la plana del Sala i continuava cap al castell de Mediona, Mediona i la Llacuna. Es tractava d'un camí carreter i conserva restes d'empedrat especialment interessants al pas pel molí de ca l'Oliver, en un tram amb una forta pujada on encara es poden veure les roderes dels carros. A l'alçada de la Bòria sortia un altre camí, conegut com el camí dels Arengaders, que era una drecera pels viatgers que volien estalviar-se d'entrar al nucli de Sant Quintí, tot fent un recorregut exterior al poble més recte. Segons suggereix el nom del camí, devia ser una ruta per on es distribuïen les mercaderies de la costa cap a l'interior. | 08236-95 | Sembla ser que aquest camí seguia aproximadament el mateix itinerari d'un antic camí romà que sortia de la Granada i anava cap a Sant Pere Sacarrera, des d'on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. En època medieval i moderna aquest era el camí que anava de Capellades cap a Vilafranca, i era conegut pel Camí Vell de Sant Quintí. Era la via d'enllaç entre el Penedès i la conca d'Òdena. Era el camí més important, molt freqüentat per traginers i carreters que venien a comerciar a Sant Quintí, però no tenia la consideració de camí ral.. La casa del molí de ca l'Oliver, a la sortida de Sant Quintí, havia fet funcions d'hostal i conserva un estable. | 41.4573500,1.6713500 | 389033 | 4590381 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 63527 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-164 | XIX-XX | Manca de manteniment | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular, amb les parets inclinades que enllacen amb la coberta de manera que pràcticament formen un túmul cobert de terra. Té restes de murs a la part davantera que formaven una mena d'avantcambra. Les dimensions de la barraca són molt grans i les parets extremadament gruixudes. | 08236-104 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4672600,1.6791100 | 389698 | 4591471 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63527-foto-08236-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63535 | Cal Soler (o cal Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-o-cal-sarda | XVII-XIX | Manca de manteniment | Casa de tradició pagesa al nucli de Sant Quintí, amb una tipologia que sobresurt de la resta de cases per les seves dimensions més grans. És de planta rectangular i fa cantonada amb el carrer Weyler. Té planta baixa més dos pisos i golfes. La construcció és pràcticament tota de tàpia. La façana principal té un portal adovellat i balcons al primer pis. A les golfes hi ha l'arcada típica de l'assecador. Té un cos lateral afegit posteriorment (possiblement de finals de segle XIX), fet de maó, amb galeria d'arcades. La part posterior té balcons i arcades, amb un pati. L'interior conserva força bé l'estructura d'una casa pagesa. Conserva un trull i una premsa tradicional en perfecte estat. | 08236-112 | Originalment havia estat una típica casa de pagès, probablement originària dels segles XVII o XVIII. Posteriorment s'hi va instal·lar una petita fàbrica tèxtil, que va arribar a ocupar dues plantes, amb uns 20 telers. | 41.4625700,1.6646700 | 388484 | 4590969 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63535-foto-08236-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63535-foto-08236-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63535-foto-08236-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||
| 63564 | Fassina de ca l'Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina-de-ca-lolive | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.154-155 | XX | Manca de manteniment | Conjunt fabril situat al costat del rec de Dalt, per aprofitar-ne l'aigua. Consta d'un edifici central ampliat modernament, amb una xemenia adjacent i altres instal·lacions modernes destinades a l'elaboració del producte. L'element més destacable és la xemeneia, de maó, de tipus salomònic (cargolada sobre ella mateixa), alçada damunt una base quadrada. Està coronada amb elements decoratius amb maó. | 08236-141 | La família Olivé va construir aquesta fassina durant la primera meitat del segle XX. L'any 1931 hi treballava Alexandre Olivé i Baucells. L'empresa s'ha anat consolidant al llarg de segle, i actualment subministra el seu producte a importants fabricants de licors. Al llarg del segle XIX la proliferació de destil·leries va ser molt important a llocs com Reus, Mataró, Vilanova i Vilafranca, i se sap que a Sant Quintí l'any 1838 n'hi havia dues i se'n crearen dues més les últimes dècades del XIX. | 41.4655500,1.6667500 | 388663 | 4591297 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||||||
| 63426 | Avinguda Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-montserrat | XIX-XX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases amb parets entremitgeres a una banda, aixecades durant l'eixample del segle XIX, i cases aïllades a l'altra, de construcció més moderna. El conjunt del segle XIX presenta una tipologia d'habitatges diversa: alguns tenen una estructura de caire més popular i senzill, i d'altres d'influència modernista, amb portals que deurien haver tingut usos de garatge, magatzems i espais de treball. Destaquen algunes façanes amb decoracions florals i les tribunes, situades al centre o a la part lateral de les façanes. Aquests edificis presenten pocs retocs moderns i conserven força bé les característiques originàries. Com a elements més interessants destaquen els edificis núm. 39, 43 i 47. | 08236-82 | Aquest carrer sorgeix amb la construcció de la carretera de Vilafranca a Igualada (actualment C-244). Les cases es van construir al final del segle XIX i començament del XX, i corresponen a l'ampliació del poble en aquest sector prenent com a eix la nova carretera, ja que els camins antics es dirigien de manera radial cap al centre del poble, a la plaça, mentre que l'anomenat camí dels Arengaders feia un recorregut exterior més recte. | 41.4632800,1.6662900 | 388621 | 4591046 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció a l'edifici núm. 39: '1916'. | 105|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 63480 | Carrer General Weyler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-general-weyler | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 469-471. | XVIII-XX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases a banda i banda, excepte a la part on s'obre la plaça dels Bastoners. En conjunt manté força bé les tipologies originals dels edificis, excepte en alguna construcció més moderna. Es tracta de cases de caire popular, amb parets entremitgeres, que consten de planta baixa, un o dos pisos i golfes. Majoritàriament, estan construïdes amb tàpia, arrebossades i no presenten ornamentacions. | 08236-48 | Per aquest carrer entrava al poble el camí que venia de Sant Sadurní d'Anoia i Sant Pere de Riudebitlles (per aquest motiu el carrer s'anomenava inicialment de 'Sant Pere'). A la sortida del poble el camí feia un recorregut semblant al de l'actual carretera C-244 i, molt probablement, poc abans d'arribar a la Passada es desviava pel camí de les Nogueres, de manera que feia un recorregut més directe que l'actual carretera. Així doncs, aquest camí (igual que el carrer de Joan Sardà) va constituir un dels eixos de creixement del poble, sobretot a partir del segle XVIII i encara més al XIX. El 1897 l'Ajuntament va decidir canviar el nom del carrer Sant Pere pel de General Weyler. Valeriano Weyler Nicolau fou un reconegut general de l'exèrcit que es casà amb una filla de Sant Quintí, Teresa Santacana i Bargalló. A Sant Quintí hi tenia diverses propietats, entre elles la que era la seva residència al poble: el número 13 del carrer que actualment porta el seu nom. | 41.4624500,1.6648700 | 388501 | 4590956 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63480-foto-08236-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63480-foto-08236-48-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||
| 63481 | Carrer Pi i Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pi-i-maragall | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 472, 475. | XVII-XIX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases a banda i banda que forma part del nucli antic del poble. En el seu tram inicial manté el traçat antic, curvat i estret, i s'eixampla en l'ampliació del segle XIX. La tipologia d'habitatges que conserva és variada, amb predomini d'edificis de caire popular. | 08236-49 | El primer tram del carrer es deuria originar el segle XVII, al costat del carrer del Salt, i s'amplià al segle XIX per esdevenir un dels carrers principals de la vila. En aquest tram s'hi troba un edificis principals de Sant Quintí, el local social 'El Jardí'. Entre 1850 i 1919 aquest carrer s'anomenava Carrer de la Font, el 1919 passà a dir-se Pi i Maragall, i al 1939 del Generalísimo, per recuperar, el 1979, amb els governs democràtics, el nom que manté avui. | 41.4628600,1.6631400 | 388357 | 4591003 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Alguna casa presenta elements decoratius d'influència modernista.La casa al xamfrà amb el carrer del Salt té la inscripció '1580', però està molt reformada. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 63488 | Carrer del Salt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-salt | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468-470, 475. | XIV-XIX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer sinuós i en pendent (d'origen medieval) amb cases a banda i banda. Es conserven dos trams amb cases porxades que travessen el carrer, propis de l'urbanisme medieval. Antigament aquests porxos tancaven la plaça per mantenir-lo com a recinte tancat. El final del carrer és de construcció més moderna. Les cases són majoritàriament de planta baixa, un o dos pisos i golfes. A les façanes de les cases es conserven diverses capelletes. | 08236-56 | Carrer que va créixer seguint l'itinerari del camí de Mediona a mesura que el nucli del poble s'anava expandint a partir del segle XIV en endavant. El segle XIX fou empedrat amb còdols de riu. | 41.4630200,1.6618600 | 388250 | 4591023 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Conserva un abeurador pel bestiar, avui en desús.A la part alta del carrer apareix un mur de contenció, de pedra, pels horts del carrer que passa per sobre. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | ||||||||
| 63489 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468-470, 475. | XIV-XVIII | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer en pendent i sinuós (d'origen medieval), amb cases a banda i banda. Va créixer sobre el camí de Vilafranca i constituïa una de les entrades al poble, que quedava fora del recinte tancat de la plaça. Es conserva un porxo que comunica les cases a banda i banda del carrer, en la part que toca a la plaça. Les cases són majoritàriament de planta baixa, un o dos pisos i golfes, fetes amb tàpia i arrebossades. Les cases més a prop de la plaça conserven una tipologia més arcaica. | 08236-57 | Carrer que va créixer seguint l'itinerari del camí de Vilafranca a mesura que el nucli del poble s'anava expandint a partir de l'època medieval. Les cases més antigues correspondrien als segles XIV-XV, amb continuació als segles XVII-XVIII. El segle XIX fou empedrat amb còdols de riu. | 41.4618300,1.6625000 | 388302 | 4590890 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc