Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63730 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-330 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-307 | 41.4425300,1.6433300 | 386667 | 4588772 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 2123 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63731 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-331 | <p>Veure fitxa número 104</p> | 08236-308 | 41.4427100,1.6451300 | 386818 | 4588790 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 2124 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63732 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-332 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-309 | 41.4424300,1.6456900 | 386864 | 4588758 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 2125 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63733 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-333 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-310 | 41.4415600,1.6454900 | 386846 | 4588662 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 2126 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63734 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-334 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-311 | 41.4453500,1.6421600 | 386574 | 4589087 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 2127 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63735 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-335 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-312 | 41.4674100,1.6742900 | 389296 | 4591494 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 7252 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63736 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-336 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-313 | 41.4640100,1.6749700 | 389347 | 4591116 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 8034 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63737 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-337 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-314 | 41.4696100,1.6778200 | 389594 | 4591734 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 8048 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63738 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-338 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-315 | 41.4696200,1.6784900 | 389650 | 4591734 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 8049 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63739 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-339 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-316 | 41.4638800,1.6770600 | 389521 | 4591099 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 8052 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63740 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-340 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-317 | 41.4634400,1.6772700 | 389538 | 4591050 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 8053 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63741 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-341 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-318 | 41.4646400,1.6870000 | 390353 | 4591171 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 8765 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63742 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-342 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-319 | 41.4661200,1.6908800 | 390679 | 4591330 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1827 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63743 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-343 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-320 | 41.4676000,1.6884800 | 390481 | 4591497 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 8768 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63744 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-344 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-321 | 41.4731700,1.6627500 | 388342 | 4592149 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1704 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63745 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-345 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-322 | 41.4709300,1.6762100 | 389462 | 4591883 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1728 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:53 | |||||||||||||||||
| 63746 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-346 | <p>Veure fitxa número 103</p> | 08236-323 | 41.4706500,1.6802400 | 389798 | 4591846 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1734 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||||
| 63747 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-347 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-324 | 41.4703300,1.6829400 | 390023 | 4591807 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1737 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||||
| 63748 | Mur de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca | <p>Mur de pedra seca amb més de 50 metres de llargada i en alguns trams més de 2 metres d'alçada. Discorre paral·lel al Camí dels Arangaders.</p> | 08236-325 | Al camí dels Arengaders | 41.4730800,1.6619100 | 388272 | 4592140 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63748-foto-08236-325-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 63749 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-348 | <p>Veure descripció de la fitxa 102</p> | 08236-326 | 41.4615300,1.6403100 | 386448 | 4590886 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1826 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||||
| 63750 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-349 | <p>Veure descripció de la fitxa 102</p> | 08236-327 | 41.4623600,1.6412300 | 386526 | 4590976 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1825 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||||||
| 63751 | Plàtans de l'Avinguda de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lavinguda-de-montserrat | Es tracta de 12 plàtans que vorejen el carrer. En general fan més de 10 metres d'alçada i el seu tronc té prop de metre de diàmetre. | 08236-328 | Avinguda de Montserrat | Van ser plantats a la darrera dècada del segle XIX. | 41.4630400,1.6663700 | 388627 | 4591019 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63751-foto-08236-328-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 63752 | L'Hipogrif Ferafoc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhipogrif-ferafoc | Es tracta d'una figura d'un hipogrif fet de polietilè expandit i recobert de resina de poluretà i que pesa uns 35 kg, té uns 3,20 m de llargada, 2,10 d'amplada i 2,05 d'alçada. És obra d'Elias Álvarez. Va carregada interiorment per 1 persona. | 08236-329 | Ajuntament de Sant Quintí de Mediona | L'hipogrif apareix ja a la mitologia persa i citat per Virgili però és a l'obra de Ludovico Ariosto a Orland Furiós on apareix en la seva forma més coneguda. | 41.4622100,1.6627500 | 388323 | 4590932 | 2011 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Elias Álvarez | Forma part del bestiari de la Colla Ferafoc. El vestuari de la colla està format per una samarreta de color taronja amb el perfil del Ferafoc en color negre. | 119|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 63753 | Ball d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-den-serrallonga-0 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_d%27en_Serrallonga https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sala_i_Ferrer | XX | El Ball d'en Serrallonga és un ball folklòric popular de Catalunya. Aquest ball recrea la quadrilla del bandoler Joan Sala i Ferrer, 'Serrallonga' o 'Joan de Serrallonga'. El ball està format per Joan de Serrallonga, Joana de Torrelles, la seva darrera amant, i en Joanet, el seu fill; a més de 10 o 15 bandolers de la seva quadrilla, els noms d'alguns dels quals són: Xafarroques, Astut, Petit Gornès, Pere Blau, Peret Xinxola, Petit Comí, Tallaferro, Marxant, Xocopanarra, Fadrí de Sau, Vermell, Rocamora, Tendret, Xicopaneda... Aquest ball es realitzat per una colla de ball del poble, on cadascú representa un personatge (real o inventant). Participen a la cercavila acompanyats de gralles i realitzen un parlament o sainet en què escenifiquen etapes de la vida del bandoler i els seus companys. | 08236-330 | Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga, (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que s'ha convertit en un personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer. Va néixer a Viladrau en el si d'una família benestant, però les dificultats econòmiques el van convertir en bandoler. El sobrenom de Serrallonga té el seu origen en que la seva dona era pubilla del mas de Serrallonga de Querós. Al principi, Serrallonga compaginava l'activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622, però, tot va canviar quan va matar un veí que l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva mort. Finalment,va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 a prop de Santa Coloma de Farners i executat a Barcelona. Aquest ball va ser recuperat a Sant Quintí l'any 2007 per un grup de joves del municipi, però antigament es ballava en algunes poblacions de Catalunya fins que durant la dictadura de Primo de Rivera van ser prohibides, de fet, la primera referència d'aquest ball a Sant Quintí de Mediona data de 1907 | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 1907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 63754 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-8 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_gitanes | El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc a molts municipis catalans i valencians. Ens trobem hi ha diferència entre el que es balla per les festes de Carnaval a la zona del Vallès i per l'altra el que es balla per Corpus i Festa Major a diferents poblacions del País Valencià i a la Catalunya Nova, principalment a Tarragona i al Penedès. A Sant Quintí el ballen un grup que està compost de gitanes, galerons, l'estaquirot i el gitano gros, amb l'acompanyament de dos grallers i un timbaler que els fan ballar. El ball de gitanes de Sant Quintí de Mediona segueix el model de balls del Penedès i Camp de Tarragona i hi incorpora cintes i parlaments, que solen ser satírics i burlescs. | 08236-331 | El primer cop que tenim coneixement del Ball de Gitanes és l'any 1853, després desaparegué durant molts anys fins que fou recuperat l'any 2011 per un grup de joves | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 63755 | Casa Amades, carrer del salt, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-amades-carrer-del-salt-5 | XX | Casa de cos amb planta rectangular de tres pisos d'alçada. La façana d'estil noucentista destaca per les seves balconades de ferro forjat i el seu frontó circular, amb un cercle central com a decoració, vorejat per una petita barana de ferro forjat que delimita una terrassa. Perpedicular a l'edifici hi ha un habitatge que travessa el carrer i que deixa pas a través d'un arc. | 08236-332 | Carrer del salt, 5 | Informació de la placa: (Barcelona,1890 -1959) va ser un destacat etnòleg i folklorista català de formació autodidacta. La UNESCO va demanar-li la seva col·laboració per fer la recopilació del corpus bibliogràfic del folklore català que es va esdevenir amb la publicació del Costumari Català, l'obra cabdal de l'estudi de la cultura popular catalana, i del folklore de Catalunya. En Joan Amades tenia lligams molt estrets amb la vila Sant Quintí de Mediona degut a que la seva muller, l'Enriqueta Mallofre i Coca era quintinenca, a més hi tenien una casa on hi passaven moltes temporades. També venia per la Festa Major, per aquest motiu les referències al folklore i a les tradicions de Sant Quintí són nombroses en els seus treballs. El 1954 va ser el padrí del bateig d'un nou drac i d'uns gegants. | 41.4624500,1.6624100 | 388295 | 4590959 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63755-foto-08236-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63755-foto-08236-332-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 63756 | Cal Brillas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-brillas | XX | Molt refeta | Habitatge de cos de planta rectangular i 4 pisos d'alçada. Hi ha dues petites balconades a la façana amb barana de ferro forjat a la primera planta que són l'únic element destacable. La seva línia és molt senzilla i la casa està molt reformada. El seu interès radica en la seva vinculació amb la figura de Joan Amades. | 08236-333 | C/Santiago Ramon y Cajal, 34 | Informació de la placa: (Barcelona,1890 -1959) va ser un destacat etnòleg i folklorista català de formació autodidacta. La UNESCO va demanar-li la seva col·laboració per fer la recopilació del corpus bibliogràfic del folklore català que es va esdevenir amb la publicació del Costumari Català, l'obra cabdal de l'estudi de la cultura popular catalana, i del folklore de Catalunya. En Joan Amades tenia lligams molt estrets amb la vila Sant Quintí de Mediona degut a que la seva muller, l'Enriqueta Mallofre i Coca era quintinenca, a més hi tenien una casa on hi passaven moltes temporades. També venia per la Festa Major, per aquest motiu les referències al folklore i a les tradicions de Sant Quintí són nombroses en els seus treballs. El 1954 va ser el padrí del bateig d'un nou drac i d'uns gegants. | 41.4616800,1.6640400 | 388430 | 4590871 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63756-foto-08236-333-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 63757 | Cuina Amades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-amades | http://www.alicia.cat/es/ | XIX-XX | L'Ajuntament va encarregar a la Fundació Alícia que fes un buidatge sobre les receptes que va recopilar Joan Amades de la zona de Sant Quintí i del Penedès. A través d'aquest llistat de receptes, la Fundació Alícia va elaborar un receptari amb fotografies i amb l'explicació de com s'han d'elaborar els plats. Aquest receptari va ser editat per l'Ajuntament en format llibre. | 08236-334 | Alícia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari i gastronòmic. Un centre amb vocació social i obert a tothom per promoure la bona alimentació. Alícia és una fundació privada sense ànim de lucre, creada l'any 2003. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 63758 | Sant Antoni de les Malalties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-les-malalties | http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0151256.xml | XVIII-XXI | Sant Antoni de les Malalties és una festa local quintinenca centenària que fa referència a sant Antoni de Pàdua (localment conegut com a sant Antoni de les Malalties) i que se celebra el dilluns després del primer diumenge de maig. Per Sant Antoni de les Malalties se celebra la renovació del vot de poble de devoció al sant, per la qual cosa s'ha de considerar la festivitat com a religiosa, però que indubtablement té un marcat sentit identitari (de la identitat local). La celebració consisteix en una missa al matí i un ofici solemne amb acompanyament musical al migdia. Seguidament hi ha una ballada de sardanes. A la tarda hi ha el tradicional concert i posterior ball amb l'orquestra (que cada any pot ser diferent). | 08236-335 | El vot de poble era una prometença feta a Déu o a alguns sants, gairebé sempre amb motiu d'alguna pesta o calamitat pública, que obliga un poble o una vila a celebrar la festa d'algun sant, fer una processó, celebrar alguna missa o alguna altra pràctica piadosa. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 63759 | Correfoc de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-de-sant-quinti | https://ca.wikipedia.org/wiki/Correfoc | XX | El correfoc és un acte celebrat majoritàriament a Catalunya, però també s'ha estès pel País Valencià, les Illes Balears i Catalunya Nord. Té les seves arrels en el Ball de diables ja documentat en el segle XII, però no va ser fins al XX que va prendre la seva forma actual. A Sant Quintí es celebra durant la Festa Major. | 08236-336 | El correfoc es fa a Sant Quintí des del 1989, i es fa a càrrec del Ball de diables de Sant Quintí. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 1989 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 63760 | La Quintinada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quintinada | La Quintinada és l'acte central del Campus Joan Amades. Juntament amb la formació, és el que dóna sentit a aquest gran esdeveniment. Totes les demostracions de cultura popular es poden englobar dins de la Quintinada, que se sosté sobre 3 potes: folklore, gastronomia i música. La Quintinada folklòrica: Comença amb una actuació castellera. Aquests darrers anys han actuat sempre els Castellers de Vilafranca (els quals fan castells de 9 i gamma extra) i els Castellers de Berga. En acabat de la jornada castellera, hi ha la cercavila dels balls populars locals pels carrers del casc antic de Sant Quintí. Aquesta cercavila és un tastet del que serà, al cap de dos mesos, la Festa Major de Sant Quintí, que està catalogada dins del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, reconeixement al qual només opten una quinzena de festes majors del país. La Quintinada gastronòmica: Tan bon punt s'acaba la cercavila, els restauradors i elaboradors locals ofereixen una sèrie de plats de cuina tradicional a tots aquells que els vulguin tastar. El 2014, l'Ajuntament de Sant Quintí va encarregar a la Fundació Alícia un receptari dels plats que havia recopilat Joan Amades que es feien tradicionalment a Sant Quintí i al Penedès. Aquestes receptes, entre d'altres, també de cuina tradicional, són les que es poden degustar a la Quintinada. La Quintinada musical: Mentre la gent està acabant de sopar, comença el concert de música tradicional, amb la voluntat que la gent conegui millor aquest tipus de música, i amb la voluntat de fer ballar a tothom. Aquests darrers anys han actuat a la Quintinada musical artistes com Jaume Arnella, El Pont d'Arcalís, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, entre altres. | 08236-337 | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||||
| 63761 | Campus Joan Amades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campus-joan-amades | https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats | El Campus Joan Amades es divideix en dos grans eixos. Per una banda, hi ha la formació, en què tallers i ponències sobre diversos temes relacionats amb la cultura popular són els protagonistes. És la part més estrictament relacionada amb els campus de cultura popular. L'altre gran eix que dóna forma al Campus Joan Amades són les demostracions folklòriques a peu de carrer. D'aquesta manera, la part formativa es reserva a un públic més concret i selectiu que ve a ampliar coneixements, el perfil dels usuaris de la qual és algú que participa en actiu en la cultura popular i que la coneix des de dintre. La part de les actuacions folklòriques està més destinada al gran públic en general, perquè tothom pugui veure de primera mà els diferents matisos de la cultura popular en el model del Penedès i el Camp de Tarragona. A part de les representacions dels balls populars, també hi ha moments destinats a la cuina tradicional i també a la música tradicional. | 08236-338 | Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. La seva obra principal és el Costumari català. El curs de l'any (5 vòlums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 63762 | Cantada de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-santa-llucia | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcia_de_Siracusa#Can.C3.A7.C3.B3_de_Santa_Ll.C3.Bacia | XX | La particularitat de Sant Quintí és que per Santa Llúcia canten tant les nenes com els nens, a diferència de la majoria dels llocs, en què només canten les nenes per Santa Llúcia, i els nens ho fan per Sant Nicolau. | 08236-339 | El dia de Santa Llúcia és el 13 de desembre, data suposada del martiri de la Santa i que en el calendari julià original coincidia amb el solstici d'hivern. El dia de Santa Llúcia és considerat tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 63763 | Plaça dels Avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-avis | Plaça rectangular molt protegida amb un accés oriental des de el carrer Ramon i Cajal, un altra al sud que dona a una extensió de la plaça original i una pas cobert que va a la plaça de l'Església. Al nord queda tancada en part pel mur lateral de l'església. Al centre hi ha una font rodona i un seguit de bancs i arbres que acompanyats per la tranquil·litat de l'espai converteixen dita plaça en un lloc privilegiat. | 08236-340 | Plaça dels avis. Nucli urbà | Durant el segle XI, el monestir de Ripoll va fundar un priorat benedictí a Sant Quintí de Mediona. El nombre de monjos que el formarien era molt reduït però, amb molta empenta, van emprendre l'empresa de repoblament d'aquesta zona que aleshores era fronterera amb els musulmans. Aquest priorat estava regit per un prior el qual tenia, juntament amb el senyor del castell de Mediona, la jurisdicció econòmica sobre la població de Sant Quintí. Els pagesos quintinencs eren 'homines propi i afocati', o sigui, vassalls seus. El prior podia establir contractes emfitèutics amb els pagesos, de manera que podien usar i treballar la terra a canvi del pagament d'un impost anomenat cens o delme. A l'Edat Mitjana, allà on hi havia un monestir o un priorat benedictí, hi havia un hospital o casa pels pobres. La primera referència documentada de l'hospital de Sant Quintí és de l'any 1341. Els seus patrons eren Pere Mas i la seva esposa Sibil·la. L'edifici estava situat al carrer de Barenyes (actualment Anselm Clavé). Al llarg de gairebé mil anys d'història, tant l'església com els edificis adjacents han patit diverses transformacions. L'any 1541 els soldats francesos van trobar resistència per allotjar-se a la vila i van cremar l'església i enrunar la casa del prior. El prior Sebastià Ric encarregà la seva reconstrucció. L'espai de l'antic edifici del Capítol ara l'ocupa la Casa de la Vila i els antics horts del priorat corresponen actualment a les places dels Avis i del Sol. | 41.4621900,1.6634100 | 388378 | 4590929 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63763-foto-08236-340-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 63764 | Moixó Foguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixo-foguer | És una tradició a recuperar | El Moixó Foguer és un personatge tradicional del Carnaval de Sant Quintí. Es tracta d'una persona que va coberta de mel per tot el cos i recobert de plomes d'ocell. El Moixó Foguer persegueix durant tota la rua del carnaval el Figuetaire, que és una persona vestida de blanc amb figues seques per tot el cos. El Moixó Foguer se li vol menjar les figues. | 08236-341 | Actualment desaparegut, tot i que el 2011 es va intentar recuperar. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 63765 | Goigs en alabansa de Nostra Senyora de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-de-nostra-senyora-de-les-neus | https://algunsgoigs.blogspot.com.es | 1954 | No es canta | Goig dedicat a Nostra Senyora de les Neus amb la següent lletra: Cantem tots ab armonia ¡ó Maria! ateneu á nostres veus Mare de Deu de las Neus. Roma veu molt admirada la nevada que en lo temps mes calorós cubrí com de blancas flors la Collada: ahont voliau estar Vos, per guardarla nit y dia. A causa de pedregadas á vegadas Sant Quintí molt trastornát ploraba desconsolát ven trinxadas las vinyas y sos sembrats; á qui acudir no sabia. Desde qu'est Terme os venera y se esmera invocantvos per Patrona mes y mes ell s'aficiona puig prospera; de alabansas vos corona, y respira ab alegria. | 08236-342 | El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s. XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció. Al llarg dels s.XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571) la festa del 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | XX | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 63766 | Goigs a la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-roser | https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Roser | XX | No es canta | Goigs dedicat a la Mare de Déu del Roser. La lletra comença: Vostres Goigs amb gran plaer Cantarem, Verge Maria Puix la vostra Senyoria És la Verge del Roser. Déu plantà dins Vós, Senyora, El roser molt excel·lent Quan us feu mereixedora De concebre'l purament; Concedint fe al missatger Que del Cel us trametia Déu el Pare qui voliua Fóssiu Mare del Roser | 08236-343 | El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s. XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció. Al llarg dels s.XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571) la festa del 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 1954 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63766-foto-08236-343-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | En el goig de l'arxiu dels Amics dels Goigs apareix a la pàgina posterior la artitura i una breu explicació de la història de la Capella del Roser de Sant Quintí de Mediona. Està datat en l'any 1954 | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 63767 | Goigs de Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-elm | https://ca.wikipedia.org/wiki/Erasme_d%27Antioquia SERRA BOLDÚ, V, Calendari Folklòric d'Urgell, Abadia de Montserrat, 1981 | Goigs dedicat a Sant Elm, patró dels navegants. Una part de la lletra és la següent: Per advocat i patró vos tenen los navegants, los doneu consolació si us criden amb juntes mans, de nit en la obscuritat os mostreu molt lluminós | 08236-344 | Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antiòquia i, segons la tradició, de Formia i màrtir en temps de Dioclecià i Maximí el Traci (303) i soterrat en aquesta ciutat. Poca cosa més se'n sap; la Passió, compilada al segle VI, és totalment llegendària. Venerat a Campània i al Laci, és esmentat als martirologis antics sense més notícies. No s'ha de confondre amb el beat Pere González, frare dominic castellà del segle XIII, conegut com a Sant Telm i també, en les costes atlàntiques, patró de mariners. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||||
| 63768 | Goigs del gloriòs màrtir, Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-martir-sant-quinti | http://bibliogoigs.blogspot.com.es https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Quint%C3%AD | XX | Goig dedicat al patró de Sant Quintí de Mediona. La lletra comença així: Puix que, Màrtir, amb honor Bella palma al Cel porteu Sant Quintí, a Déu pregueu, Puix sou nostre protector. A Roma, ciutat famosa, Nasquéreu de pares grans En noblesa i béns tants, Que al món apar gran cosa; Vostra virtut molt ditxosa Ho deixava pel Senyor, Sant Quintí... Observacions: Al goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs hi ha la partitura inclosa. A la part posterior hi ha un recull de notes d ela vida del sant. | 08236-345 | Sant Quintí (mort a finals del s.III), va ser un cristià romà, mort màrtir i venerat com a sant en certes sectes cristianes. No es coneixen gaires detalls sobre la seva vida; s'afirma que era el fill d'un senador romà anomenat Zenó i que fou martiritzat a la Gàl·lia, on va viatjar com a missioner en companyia de sant Llucià de Beauvais. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 1934 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63768-foto-08236-345-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Al goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs hi ha la partitura inclosa. A la part posterior hi ha un recull de notes d ela vida del sant. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/