Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94867 | Capella de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lourdes | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | Capella en molt bon estat de conservació ja que el lloc es troba molt ben cuidat ja que és molt transcorregut pels habitants de Sant Quirze i està inclòs en la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze. La capella encara està en culte. | <p>El conjunt de la capella de Lourdes de Sant Quirze de Besora correspon amb un espai de culte a la verge situat als jardins de l'antiga fàbrica tèxtil de can Trinxet just a l'entrada a mà esquerra i damunt del Ter. Presenta una planta rectangular amb la fornícula en honor a la verge i la 'gruta' o cova de la troballa mirant damunt del Ter i la 'capella' en el costat oposat. Val adir que l'espai dels fidels és al descobert i està tancat per una barana de ferro forjat que delimita la part pública de la zona de culte. La gruta està formada per un arc rebaixat folrat de pedra tosca simulant la 'cova de la Troballa' i en el que hi ha situat al seu interior un altar format per una ara de pedra i sostinguda per 6 columnes amb bases i capitells d'estil romànic i reaprofitats d'altres indrets. Entre els elements cal destacar capitells de tipus vegetal, impostes ricament decorades amb motius geomètrics i florals de marbre rosat d'Evol i de procedència desconeguda. Al costat seu hi ha un púlpit d'arcs conopials sostingut per una columna de base bisellada, fust trenat i capitell de marbre rosat amb motius escultòrics diversos. Aquest púlpit es situa al costat de l'escala que ascendeix a la fornícula de la verge Immaculada Concepció realitzada amb la mateixa pedra tosca que la cova i que la totalitat del conjunt que li dona un aire molt pintoresc. Al costat oposat hi ha una capella o oratori construït en pedra tosca, d'una sola planta i amb tres obertures que hi donen accés emmarcades per fragments de tosca disposats en vertical simulant una cova i amb l'anagrama de Maria al seu damunt. Als costats laterals hi ha altres altars amb elements religiosos i llantions. Tant la capella com la gruta estan protegides per reixes amb baranes de forja ricament treballades amb els barrots de secció en espiral, acabats en florons i decoració de volutes i creus intercalades amb altres motius florals. Val a dir que la decoració de la reixa de la cova és més rica que les altres.</p> | 08237-172 | Passeig del Ter, 2 | <p>Segons Joan serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze', aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més a més al ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1035768,2.2174201 | 435294 | 4661573 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115431.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | La capella de Lourdes es conserva en bon estat ja que és un espai de culte i de devoció pels habitats de Sant Quirze. L'estil i tècnica constructiva la permet relacionar amb una obra de la fi del segle XIX i principi del segle XX, en un context industrial i vinculat a les corrents eclèctiques i modernistes. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94868 | Elements escultòrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-escultorics | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> <p>www.https://monestirs.cat</p> <p>www.https:// patrimoni.gencat.cat</p> | XII | Elements reaprofitats i reutilitzats amb altres finalitats a dins del recinte de la capella de Lourdes. Els elements de pedra com ara el fust i la base del pulpit que estan a la intempèrie estan molt salinats i presenten un avançat estat d'erosió. Els elements de marbre rosat estan en més bon estat tot i que també tenen fissures i esquerdes . | <p>Aquest conjunt d'elements es troben situats a l'altar de la cova de la verge i també als elements que formen part i sostenen el púlpit que hi ha al costat de l'escala d'accés a la fornícula de la verge. Els elements que sostenen a l'ara de l'altar de la cova de la verge corresponen amb sis bases esglaonades de columnes diverses, quatre fusts de pedra sorrenca i sis capitells amb motius vegetals i florals simples. L'ara d'altar recupera una imposta decorada amb motius vegetals i florals formant espirals i trenats de tradició 'romànica'. En quant als elements del púlpit cal destacar la base i el fust trenat amb capitell de motius figurats en pedra sorrenca molt deteriorats i procedent d'algun monument medieval. El capitell que sosté el púlpit és vuitavat i representa diferents figures esculpides a dins de motius arquitectònics com ara arcs de mig punt i ricament decorats en alabastre amb incrustacions d'esmalt i pintura de color verd. El material que estan esculpits és marbre o alabastre fet que mostra la qualitat artística dels elements decoratius. Entre les figures i al·legories que s'hi representen cal destacar les imatges d'apòstols i altres figures amb una tècnica estilística molt acurada amb rostres humanitzats i trepà molt definit que permeten relacionar-ho en una etapa més aviat gòtica. Aquest element guarda relació amb la part superior del púlpit format per arcs conopials emmarcats per pinacles i en els que hi ha representació d'àngels músics sostenint instruments musicals com violes i llaüts. En un altre costat hi ha l'escut que sembla un arbre i també una roda de molí o roseta i altres elements no identificats La tipologia decorativa així com el material constructiu permet relacionar-ho amb el capitell vuitavat que el sosté. Tanmateix presenta incrustacions d'esmalt i pintura verda. Finalment cal remarcar la presència de la base del que semblaria procedent del claustre gòtic de Ripoll amb elements vegetals alternats per l'escut del casal de Barcelona i que sembla procedir de les galeries gòtiques fetes en temps del Paborde de Berga (S. XIV). Caldria estudiar a fons aquests elements i veure la seva relació amb el monestir de Ripoll.</p> | 08237-173 | Passeig del Ter, 2 | <p>La història d'aquestes peces vindria ser l'equivalent a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. De fet ca tenir present que després de la destrucció que l'edifici va patir a partir de 1835. moment en que es produeix la seva exclaustració, és obligat a abandonar el monestir l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i la resta de monjos. Des d'aleshores el conjunt entra en un procés de declivi de manera que el 1847 desapareix una part del claustre i el 1856 s'esfondra la torre del palau abacial. Aquest fet va comportar doncs que els antics edificis monàstics fossin emprats com a pedrera i els seus objectes de valor venuts a particulars de manera que molts dels capitells del claustre i dependències monàstiques foren espoliats del seu lloc d'origen. Aquest fet coincidiria amb el moment que es decideix de bastir la capella de Lourdes on els seus arquitectes constructors Genís Codina i Sert i Carme Nieto sota la mà dels seus propietaris Caroggio-Codina i més tard trinxet el 1898, els quals i degut al seu poder adquisitiu i influenciador degueren comprar les peces al monestir de Ripoll per traslladar-les a la capella de la seva fabrica dedicada a Lourdes. </p> | 42.1036584,2.2173365 | 435287 | 4661582 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115319.jpg | Física | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Col·lecció d'elements escultòrics rellevants que semblen procedir del monestir de Santa Maria de Ripoll, sobretot la base dels capitells i el fust. Caldria veure si els elements del púlpit també hi pertanyen o corresponen amb un altre indret. | 92 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94874 | Glorieta de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-trinxet | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA.Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. <em>'El paper dels Trinxet, Serra i Codina'. </em>Club d'història Local. Col·lecció història local núm.2</p> | XIX | Antiga font i glorieta en mal estat degut a la seva proximitat al riu Ter i també pels desmunts de les obres fetes al mateix pont i també del passeig del Ter. Es conserva en mal estat sense la coberta i amb les antigues passarel·les d'accés mig caigudes i amb les baranes penjants. La font encara raja però el seu accés és molt difícil i cobert de la vegetació de ribera. | <p>Es tracta d'una antiga font i glorieta situada a l'antiga horta de Can Trinxet a tocar del pont de Sant Quirze i en una zona on antigament hi havia una verneda. Es tracta d'una zona de difícil accés ja que es troba a sota del Passeig del Ter, molt a prop del pont i a tocar del riu. Encara es conserva el brollador de la font que surt de sota la roca així com restes dels murs de l'antiga glorieta de planta circular i sobresortint per damunt de la cota del riu en forma de mirador amb baranes de ferro. La coberta ha desaparegut així com part dels murs. El paviment de damunt de la llera s'ha esfondrat en part de manera que el seu accés és difícil. està coberta de vegetació. Segons imatges antigues i postals fetes des de la part esquerra del pont s'aprecia encara aquest element situat per damunt de la llera del riu en forma de balcó.</p> | 08237-175 | Passeig del Ter, 2 | <p>Desconeixem la data de construcció i el període en que es va edificar que de ben segur que hauria anat relacionat amb la construcció de a font de Lourdes i la fàbrica de Can Trinxet per part de les empreses Caroggio-Codina i més tard Trinxet entre els anys 1883 i 1895 quan passà a mans de la societat Codina Serra ja que aquests darrers pertanyia Sallent. Consta que va ser en aquests anys quant s'erigí la capella de Lourdes i possiblement també aquesta glorieta situada en els jardins i paratges de la mateixa fàbrica. Sembla que aquest indret de repòs i i tranquil·litat va ser utilitzat fins el 1940 quant arran de la forta crescuda del Ter degut a una riuada va quedar completament destruït. Des de llavors no s'ha tornat a reconstruir.</p> | 42.1019917,2.2183703 | 435371 | 4661396 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-1-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-2-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-3-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-sanquirico12gajavistaparcial.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació d'aquest element ha estat facilitada per Josep Masnou ja que no hi hem pogut tenir accés. | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94878 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-8 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font encara en ús i utilitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Roure dins de l'àrea d'acampada el Solà. | <p>Font situada en un revolt de la carretera del Solà al Bascatell dins dels terrenys d'acampada el Solà. Aquesta font encara està en ús. Consta d'una font captiva de dos brocs, un que no raja que omple un abeurador per al bestiar i es troba canalitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà.. </p> | 08237-179 | A la zona del Solà | <p>L'origen de la font seria per nodrir d'aigua a les cases i masies que hi hauria hagut a la zona del Solà, principalment la masia de la Cúbia, Can Carlos... el seu origen es remuntaria a l'edat mitjana però no n'hem trobat cap mena de referència escrita. La informació consultada ha estat facilitada per Josep Masnou.</p> | 42.1000772,2.2520823 | 438156 | 4661159 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-2-roure.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-3-roure.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font captiva encara en ús i que s'utilitza per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà. | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94880 | Font de Can PereFerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pereferrer | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font de mina pendent de reforma. Serveix de captació a la casa de Can Pere Ferrer. la seva aigua alimenta la riera i torrent de Can Pere Fererr | <p>Font de mina que surt a sota mateix de la casa nova de cal Pere Ferrer i al peu del torrent. Es tracta d'una canalització de mina mig coberta de vegetació i molt contaminada per l'excés de nitrats que es filtren dels camps.</p> | 08237-181 | Can Pere Ferrer | 42.1022813,2.2104260 | 434714 | 4661434 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94880-240-2-can-pereferrer-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font pendent de reforma. La informació obtinguda ha estat facilitada per Josep Masnou. | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94883 | Pou Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-bufi | <p>SERRALLONGA UQRUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>VILASECA DAVID, PRAT, A; 2018 Masos rònecs del Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. 'Cuaderno de liqudaciones y amillaramiento' Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p> | XVIII | S'utilitza com a pou d'extracció d'aigua de l'antiga casa del Bufí i avui amb un ús agrícola | <p>Es tracta d'un pou situat en uns camps que hi ha a sota de la Gasolinera Sant Quirze, antiga casa del Bufí i al costat d'una perera. L'antiga construcció encara s'utilitza avui i està refeta o reconstruïda amb obra ceràmica de maons units amb ciment pòrtland i coberta de fibrociment. L'accés és mitjançant una porta metàl·lica.</p> | 08237-184 | A la zona del Bufí a sota de la Gasolinera | <p>Les poques referències que hem trobat d'aquest pou corresponen al llibre de David Vilaseca i Antoni Prat sobre els 'masos rònecs del Bisaura, vidranès i alta conca del riu Ges' i publicat pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Segons s'esmenta en aquest llibre <em>La casa estava situada al peu de l'amtiga N152 a la cara nord del túnel de Sant Quirze, i molta gent la recorda encara. Antigament, però la carretera passava més amunt , i res pertorbava la tramquil·litat d'aquesta pagesia. Sota la casa, que estava més aviat orientada cap al cantó de llevant , hi havia els quintans, que arribaven fins a la via del tren i fins a tocar del riu Ter. També hi havia un pou, al costat d'una perera, que als últims anys funcionava amb una bomba elèctrica, i pel cantó de gregal hi havia la font del Bufí a tocar del pont del tren...'</em></p> <p>La casa que surt esmentada al padró de finques de 1862 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de sant Quirze de Besora' del 1862 a la inscripció núm. 50 a nom de Domingo Garriga i Josep Lluic especifica que entre altres finques a banda de la Coromina hi havia el bufí <em>'Por otra llamada el Bufí nº1 </em>amb un valor de 105,33 cèntims. (AMQ. carpeta 1016) Abans però la finca havia pertangut a Francesc Fossas que el 1840 havia comprat l'aprofitament dels fruits d'un seguit de masos entre ells el mas Bufí el 25 de febrer de 1840 (Serrallonga. Urquidi, Josep; 1998 p-63). També hem trobat referències a la inscripció 145 del mateix padró de finques a nom de Joan Tenes on entre altres finques hi havia ' <em>posesión llamada el Bofí situada en el monte del mismo nombre de la propiedad y que cultiva de su cuenta'</em>. Sembla ser que aquesta casa va desaparèixer el 1999 quan es va construir o ampliar la C-17 actual en format d'autovia. </p> | 42.0960361,2.2242875 | 435854 | 4660731 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94883-223-2-pou-bufi.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou encara en ús i funcionament en uns camps a la zona del Bufí | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94884 | Pou de Can Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-periques | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XIX-XX | Pou encara en funcionament. | <p>Pou situat a l'entrada de la central hidroelèctrica de les Illes a mà esquerra. Està construït amb obra ceràmica de maons i rajoles amb una planta circular i del que en sobresurt un petit edifici de planta quadrangular de maó ceràmic amb una coberta a un sol vessant de teula i una porta d'accés metàl·lica. Desconeixem la fondària i profunditat real. Uns metres més al sud en direcció al riu i al mig d'un camp hi ha una segona arqueta de maó ceràmic tipus 'gero' que funcionaria com a segona captació. Aquesta darrera construcció és molt recent. </p> | 08237-185 | Central de Can Periques | <p>Sembla que aquest pou va ser erigit al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construir una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de l'única zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable, pues el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i únicament es va construir la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produir electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i amb l'ús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0926775,2.2303160 | 436349 | 4660353 | 1892, 1912 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94884-226-2-pou-can-periques.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94884-226-3-pou-can-periques-bis.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Mª Pericas | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94885 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVI-XVIII | Edifici ben restaurat i rehabilitat i utilitzat com a habitatges. La coberta ha estat refeta i la façana ha estat pintada de nou mantenint la forma i la composició de les obertures principals i originals respectant els bastiments, llindes i dovelles. Està emprat com a ús residencial | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat davant mateix de la plaça del barri de l'Hostal Nou i orientada a migdia. Limita amb la finca núm. 3 i 7 del barri de l'Hostal Nou. Coincideix amb el pas d'un ramal de l'antic camí ral de Vic a Ripoll passant per Sant Quirze de Besora. Es disposa paral·lel al torrent de Can Pere Ferrer. L'edifici presenta una planta rectangular de tres crugies separades per murs de maçoneria i compost per una PB+1PP+Sota coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta, avui formigó i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'obren dues obertures; la porta d'entada principal situada a la crugia central i formada per un arc adovellat de mig punt amb àmplies dovelles de 0'90 cm d'ample i realitzades en pedra calcària. Al seu costat i coincidint amb la crugia oest hi ha una porta d'àmplies dimensions coronada amb una llinda de pedra picada amb els muntants i bastiments en pedra picada ben treballada i de diferents mides. A la crugia est hi ha dues petites finestres que ventilen a les antigues quadres i estables. Al5 primer pis hi ha obertes cinc finestres rectangulars de les quals tres d'elles semblen correspondre a l'obra original i altres dues afegides posteriorment. Pel que fa a les obertures originals estan situades damunt de cada crugia de la casa i cal destacar que la situada a la crugia central és de dimensions més àmplies. Presenten els bastiments de les obertures en pedra picada amb els ampits i marcs bisellats i les llindes de pedra picada d'un sol bloc monolític. Les altres dues obertures són també en pedra picada però situades a diferent nivell. Finalment a la planta sota teulada s'obren dues finestres de petites dimensions a cada costat i una de més gran i allargassada a la part central. Un ràfec o barbacana de plaques de formigó aixopluga part de la façana i sosté la coberta. L'aparell de la façana, possiblement de maçoneria està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de calç i pintura de color ocre que deixa a la vista els muntants, bastiments, llindes, dovelles i cantonades de les obertures que són en pedra picada. En quant a la façana del darrere i que mira al pati està formada per diverses obertures i eixides disposades de forma aleatòria i amb un predomini també del massís respecte el buit. No s'ha pogut accedir al seu interior però es dedueix que la porta d'entrada dona pas a un gran vestíbul enllosat en pedra i en el que s'hi obren diferents portes coronades en llinda que donen pas a les quadres i estables i també a l'escala que condueix al primer pis, de pedra. La planta primera estaria ocupada per la sala principal, ocupant la crugia central i altres habitacions i cuina a les altres plantes. La darrera planta o sota coberta seria utilitzada com a graners. Tots els forjats són de fusta i els paviments de rajoles ceràmiques. </p> | 08237-186 | Plaça de l'Hostal Nou, 5 | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm 42 i pertanyent a José Casamitjana: <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Casteny provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1032156,2.2146410 | 435063 | 4661535 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici segons els trets i les característiques formals l'hauríem de datar de mitjans del 1500 o 1600 essent l'edifici originari i fundador del barri de l'hostal Nou. Guarda moltes similituds amb altres edificis del nucli antic de Sant Quirze, especialment al carrer Església Núm. 7, la casa de Can Bruch o l'edifici de la Plaça Major núm. 1 i 3. per posar un exemple. També guarda similituds amb moltes masies de la Plana de Vic datades en aquesta cronologia. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94886 | Barri Hostal Nou, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVIII | Edifici que es conserva en bon estat. Fa poc se n'ha refet la coberta i la façana està arrebossada. la part frontal de la coberta ha estat substituïda per un terrat descobert. S'utilitza com a edifici residencial | <p>Finca entre mitgeres situada al raval de l'Hostal Nou i delimitada per la finca núm. 5 i la carretera de Sant Quirze a Montesquiu (C-17z). Es tracta d'una parcel·la més aviat rectangular d'una sola crugia amb un planta allargassada composta per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia cap a a la plaça del barri. En quant a les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. Val a dir que es disposa en una cota més alta que la veïna núm. 5 degut al pendent i orografia del terreny. Consta d'una porta amb els muntants i llinda de pedra picada a la planta baixa amb perfil bisellat i amb una finestra de petites dimensions al seu costat. Damunt seu hi ha una balconera també amb els bastiments i llinda de pedra picada que correspon amb la transformació d'una antiga finestra. la barana és de barrots de forja de secció circular que no sobresurt del pla de la façana i passamà recte. Al sota teulada hi ha una finestra rectangular que il·lumina les golfes. Damunt seu existeix un terrat descobert que substitueix l'antiga barbacana de fusta i ràfec de la teulada que es situa uns metres més endarrere. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Està arrebossat amb ciment pòrtland gris i tant sols deixa a la vista els bastiments i llindes de les obertures en pedra picada. La façana del darrere dona a un hort de planta molt allargassada i amb les obertures en forma d'eixida disposades de forma aleatòria sense seguir un ordre concret.</p> | 08237-187 | C/ Barri Hostal Nou, 3 | <p>La història seria pràcticament la mateixa que la finca núm. 5. Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1031569,2.2145205 | 435053 | 4661529 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124822.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Finca que per les característiques formals i arquitectòniques guarda moltes similituds amb les cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora considerant-se una típica casa gremial de paraires i teixidors de mitjans del segle XVII i XVIII. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94887 | Barri Hostal Nou, 1 / Rambla Concepció, 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-1-rambla-concepcio-60 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVIII | Casa molt reformada que ha estat reconvertida en una torre residencial. Se n'ha modificat la coberta, pintat les façanes però conservant les obertures originals de la planta baixa i primer pis. Es troba en bon estat. | <p>Finca aïllada situada a la part sud-oest de la plaça del aval de l'Hostal Nou i delimitada per la C-17z i el torrent de cal Pere Ferrer. Està disposada en diferents desnivells i formant terrasses fruït de l pendent del terreny. Té una planta rectangular, tres crugies i composta per una PB+2P+Sc coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a llevant cap a la plaça del barri de l'Hostal Nou. En quant a la composició de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit i té les obertures disposades de forma regular i geomètrica. A la planta baixa doncs s'obren dues finestres que flanquegen una porta central situada a la part central i coincidint amb la cruïlla del mig. Estan compostes per bastiments de pedra picada, llindes rectangulars també de pedra i ampits bisellats situats a poca distancia del sòl. Damunt de la porta i incises dins de la llinda hi ha la data de 1769 inscrita a sota d'una roseta a dins d'un cercle. En un costat hi ha en color magrana i pintat sobre la llinda unes inicials que no podem interpretar el que representen. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha tres finestres mes rectangulars i de les mateixes dimensions, una de les quals té un ampit bisellat. No se n'aprecia la seva fàbrica ja que estan completament arrebossades. estan tancades amb persianes de llibret. Finalment a la planta segona n'hi ha tres més d'igual mida i damunt seu tres petits arcs il·luminen les golfes. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta sostingut per bigues de fusta i encadellat ceràmic i que sosté la coberta. El parament de la façana no és visible ja que esta completament arrebossat per una capa de pintura de color ocre i tant sols deixa a la vista els bastiments de les obertures de la planta baixa que són de pedra picada. La façana lateral que mira al torrent hi té annexionat el volum d'un garatge que conté un terrat del primer pis i al que s'hi accedeix per dues balconeres al primer pis que tenen els seus homònims a la planta segona amb un balcó corregut que sobresurt del pla de la façana i que està format per bigues i revoltons ceràmics amb barana de forja de barrots simples de secció circular i passamà recte. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha dues petites finestres en forma d'arc de mig punt que donen llum al sota teulada. La façana està arrebossada amb el mateix enlluït que la fa principal i no es pot veure el seu parament. Finalment la façana que mira a la carretera i també al callisot estan molt transformades pels usos moderns d'habitatge. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-188 | C/ Barri Hostal Nou,1 o Rambla de la Concepció, 60 | <p>Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquest lloc. La casa núm. 1 del barri es podria referir a la que estem descrivint</p> | 42.1030226,2.2145284 | 435054 | 4661513 | 1769 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124818.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquesta casa que reuneix els requisits de les cases gremials de Sant Quirze conserva de la fàbrica originaria la PB i el primer pis amb obertures rectangulars i bastiments de pedra picada. Tot fa pensar que en un principi estava coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. Amb el temps se li va afegir una darrera planta, una coberta a quatre vessants i se li obriren finestres noves. L'origen correspondria amb una edificació del 1600 o 1700. Guarda relació amb moltes cases del carrer del Pont, carrer dels Patis de l'Església o Plaça Major. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94888 | Barri Hostal Nou, 2- 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-2-4 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> <p> </p> | XVII-XVIII | Finques unificades en un sol edifici per mitjà d'una única coberta que abraça les dues finques. Presenten un bon estat de conservació amb les façanes originals, sense restaurar i amb la fàbrica a la vista. Les fusteries de les obertures també són les originals amb restes de l'enlluït original a la segona planta. | <p>Conjunt de finques entre mitgeres situades a migdia de la placeta del barri de l'hostal-nou i mirant al carrer que enllaça amb la carretera i Avinguda de la Concepció coincidint amb la traça de l'antic camí ral. es tracta de dues finques de parcel·la rectangular una d'elles, la núm. 2 d'una sola crugia i la número 4 amb dues. La primera esta molt transformada i consta tant sols de PB+1P cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent. Les obertures es distribueixen regularment al llarg de la façana amb una porta d'entrada amb els bastiments de maó ceràmics i flanquejats per una finestra rectangular. A damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha una balconera amb balcó de llosana de pedra que sobresurt del pla de la façana i barana de forja amb barrots de secció trenada i passamà recte. Corona la façana un ràfec o barbacana format pelo voladís de la coberta i sostingut per bigues de fusta i llates. L'aparell és de maçoneria de carreus i còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals. Sembla correspondre amb una obra tardana. Al costat seu hi ha la finca núm. 4 que guarda més elements originals. Consta de dues crugies amb dues plantes i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates d fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent. En quant a la seva composició hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues obertures a la planta baixa, una d'elles corresponent amb la porta d'entrada amb els bastiments de pedra i coronada per una llinda on hi ha incisa la data de 1773 a sota d'una roseta inscrita en un cercle i amb restes de pintura de color magrana en un costat. És de perfil bisellats i te els bastiments de pedra picada. Damunt seu i coincidint al primer pius hi ha obertes dues finestres simètriques rectangulars i amb els bastiments de pedra picada, ampit bisellat i llinda recta. Finalment a la darrera planta hi ha dues obertures més amb els bastiments de maó ceràmic i corresponents a un moment més tardà. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta format per bigues de fusta i llates que sostenen la teulada. L'aparell de la façana està revestit per una capa d'enlluït de calç de color blanquinós que en els punts on ha desaparegut s'endevina la fàbrica original de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. Únicament són en pedra picada els bastiments de les obertures i les cantonades. La façana que mira al Ter presenta una disposició més desorganitzada i amb les obertures situades d'una manera més desorganitzada i aleatòria en la façana. Hi té obertes al primer pis dues balconeres amb balcó corregut que sobresurt del pla de la façana amb els bastiments de maó ceràmic i al damunt seu tres finestres més de la mateixa factura. El seu aparell de còdols de riu es disposa de manera aleatòria i desordenada amb filades irregulars. Presenta restes d'enlluït de calç.</p> | 08237-189 | Barri Hostal Nou, 2-4 | <p>L'origen d'aquesta finca aniria lligat amb el barri de l'hostal nou que es desenvoluparia al costat de l'antic camí ral i de l'hostal pròpiament dit (finca núm.5) a manera de raval o barri fora de les muralles per pal de poder acollir i donar servei als traginers i viatgers que es dirigien a Ripoll o Ribes i feien nit a Sant Quirze. Aquest barri que tindria un origen baix medieval i vinculat amb la construcció del pont de Sant Quirze tindria una fort creixement a mitjans del segle XVII i XVIII coincidint en el període més puixança, Ho testimonien les dates que ha ha inscrites en les seves llindes. Referent a les finques 2 i 4 hem trobat referències al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. AMQ carpeta 1016) on a les inscripcions núm. 61 i 125 fa referència a les finques 2 i 4.</p> <p><em>Por una casa con su huerto adyacente en el Hostal nou nº 2 </em>per un valor de 220 lliures a mans de Joan Rossell i que va passar a Paula Rossell. Per contra la finca núm 4 la trobem a la inscripció núm 61 a Nom de Mariano Espadaler <em>'por una casa con su huerto adyacente en el hostal nou nº4'</em> per un valor de 189 lliures i 33 cèntims. No hem trobat altres referències a aquestes finques. tanmateix en el padró de finques hi ha al·lusions a peces de terra properes a l'Hostal nou i limitant amb el riu ter (Inscripció núm. 43 a mans de Josep Castany.</p> <p><em>'Por una pieza de tierra llamada del Hostal Nou cita en la carretera de Ripoll y que cultiva a su cuenta' </em>amb un valor de 464 lliures. Altres propietat de Quirze Rierola (inscripció núm.122 <em>'por una pieza de tierra llamada de Bisora i situada cerca del Hostal Nou </em>' amb un valor de 856 lliures.</p> <p>No hem trobat altres referències doncs s'entén que amb el creixement de la carretera i del naixement del barri dels quatre cantons, aquest antic raval va quedar annexat al nou urbanisme.</p> | 42.1029937,2.2147486 | 435072 | 4661510 | 1773 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124720.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb la clàssica finca entre mitgeres de tipus artesana o gremial amb unes característiques pròpies i molt semblants entre elles amb una o dues crugies, obertures amb bastiments de pedra, coronades amb llinda de pedra i amb les dates inscrites damunt de la porta d'entrada. La número 4 conserva encara molts elements originals motiu en els quals la podríem considerar com un dels exemples més ben conservats al municipi. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94889 | Barri de l'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lhostal-nou | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XV-XIX | Antic nucli urbà fora muralles a manera de raval desenvolupat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll i que ha quedat fossilitzat dins de la trama urbanística actual com a record del passat. | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic format per un conjunt de cases i de l'antic hostal que denomina al barri i que té origen en el mateix. El conjunt es disposa a l'extrem nord-oest del nucli urbà o part nova 'l'altra banda' i s'articula a l'entorn de dos carrers i una placeta. Es tracta d'un carrer paral·lel a la C-17z que es desvia de la mateixa per accedir al barri on hi ha la placeta dominada per l'antic hostal i un carrer perpendicular delimitat pel torrent de cal Pere ferrer i que servia com a punt d'inici del camí que travessava el pont damunt del Ter i accedia al nucli antic i també a la Verneda i Santa Maria de Besora. La traça d'aquest carrer coincidiria amb l'actual carrer de Mestre Quer que arribaria als quatre cantons i creuaria el ter. Aquest nucli o raval es desenvoluparia al costat de l'antic camí com a serveis d'hostal i ferratge i provisió de queviures dels mercaders, traginers i marxants. Existien altres ravals com el del carrer Besora i també entre el pont el portal del Pont al nucli antic. El conjunt de cases i edificis del barri, a banda de l'antic hostal (barri hostal nou,5) corresponen a les característiques parcel·les gòtiques de finques entre mitgeres de planta rectangular i compostes de Planta baixa destinats a obradors i estables, un primer pis amb una o dues habitacions i cuina i unes golfes. A la part del darrere hi havia un pati descobert emprat com a horta que degut a la proximitat al riu en derivaven l'aigua per al reg. Aquest tipus de finca correspondria amb les núm. 2, 3 i 7 del barri La coberta era a dues vessants de teula ceràmica àrab i les obertures estaven realitzades amb els bastiments de pedra picada amb les llindes inscrites amb rosetes i la data de construcció o reforma. Altres cases contenien dues crugies amb les mateixes característiques (Núm. 4) i finalment les més grans en tenien tres (núm.1). Un capítol a part en seria l'hostal nou de tres crugies seguint els exemples clàssics de les les masies del segle XVI i XVII i amb grans portalades coronades per arcs adovellats d'àmplies dovelles de mitjans del segle XV i principi del XVI amb similituds a les finques núm. 1 i 3 de la Plaça Major, núm. 7 del carrer Església o núm. 6 de la Plaça Major. </p> | 08237-190 | C/Hostal Nou | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carperta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> <p>Referent a les parcel·les dels entorns tanmateix en el padró de finques hi ha al·lusions a peces de terra properes a l'Hostal nou i llimitant amb el riu ter (Inscripció núm. 43 a mans de Josep Castany.</p> <p><em>'Por una pieza de tierra llamada del Hostal Nou cita en la carretera de Ripoll y que cultiva a su cuenta' </em>amb un valor de 464 lliures. Altres propietat de Quirze Rierola (inscripció núm.122 <em>'por una pieza de tierra llamada de Bisora i situada cerca del Hostal Nou </em> ' amb un valor de 856 lliures.</p> <p>No hem trobat altres referències doncs s'entén que amb el creixement de la carretera i del naixement del barri dels quatre cantons, aquest antic raval va quedar annexat al nou urbanisme.</p> | 42.1029091,2.2147245 | 435070 | 4661501 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic de certa rellevància que cal mantenir i preservar ja que forma part de la història i desenvolupament urbanístic de Sant Quirze de Besora situat a l'altra banda del riu i creat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll on després de passar per la Costa Cogulera els traginers paraven a reposar en aquest hostal abans de re-emprendre el camí o desviar-se cap a Sant Maria de Besora, Vidrà o anar cap al Solà i Boscatell pel collet del mateix nom. El seu origen seria baix medieval tenint una forta puixança els segles XVII i XVIII. Fins que no es va portar a terme la construcció de la carretera el punt principal de parada va ser aquest hostal i raval annex. | 94|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94890 | Camí Ral de Vic a Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-ripoll | <p>BUSQUETS COSTA, F; FÀBREGAS M; 2017. Memòria valorada per a l'execució de la investigació històrica, arqeuològica del camí ral de Vic a Ripoll Tram la Cogulera (Sant Quirze de Besora). ATICS.</p> <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | II ac-XIX | Camí embegut per l'actual c-17 z ja que coincideix amb el seu antic traçat en gairebé tota la seva trajectòria llevat del tram incial de la Serra i costa Cogulera que transcorre seguint el pendent de la muntanya amb el collet del mateix nom i del que en queden algunes traces interpretades com a 'vIa romana'. Un cop passat aquest pas el camí seguia paral·lel a la C-17 z actual. | <p>Tram de l'antic camí Ral que coincideix amb l'antiga carretera C-17z de Vic a Ripoll que al entrar al terme de Sant Quirze de Besora passava per la serra i costa Cogulera per damunt del modern túnel de la C-17. Continuava seguint part del traçat de la carretera vella de Sant Quirze de Besora a Orís fins a enfilar-se pels pendents de la serra i costa Cogulera mitjançant revolts i forts pendents sostinguts per murs i terrasses artificials que hi recolzaven les plataformes quadrades per on giraven els carros i animals i realitzats amb un aparell que sembla 'romà'. En arribar al collet el camí transcorria pel vessant nord enmig de feixes i camins, avui molt desfigurat i continuava paral·lel a la C-17z per damunt de l'antiga casa del Bufí (actual gasolinera) i seguia paral·lel a la C-17 fins entrar a la vila de Sant Quirze per la zona dels quatre cantons on antigament hi havia la bifurcació amb el camí Ral de Berga i que passava per Alpens, el collet de Sant Agustí, Sora i, paral·lel a la riera de Cussons i per sobre els plans de la Rovira arribava a Sant Quirze on es creuava amb el camí ral. Dels quatre cantons el camí continuava fins al raval de l'Hostal-Nou on els traginers i viatgers feien parada a mig camí després d'haver passat i creuat el tram de la costa Cogulera, el qual deuria ser un dels més difícils. De l'Hostal Nou en partia el camí que seguia al costat de la riera de cal Pere Ferrer i continuava per la riba dreta del Ter per creuar-lo pel pont de Sant Quirze i dirigir-se o bé al nucli antic i Torelló i Vidrà pels collets del Boscatell i Saderra o a Santa Maria de Besora i Vidrà pel camí de les Comes. també es podia accedir al castell de Montesquiu.</p> <p>De l'Hostal nou el camí continuava paral·lel al Ter fins a Montesquiu entrant pel carrer denominat camí ral dins del mateix nucli antigament pertanyent a Sant Quirze i avui formant part d'un altre Terme municipal</p> | 08237-191 | C-17z | <p>Segons Francesc Busquets i Marta Fàbregas en la memòria valorada sobre la recuperació d'un tram del camí ral de Vic a Ripoll en el tram de la Cogulera de Sant Quirze de Besora especifiquen <em>'és igualment impossible la seva continuïtat cap al nord per on entraria al poble de Sant Quirze. Aquí hi contribuiria l'explotació intensiva de feixes. El que és clara és l'atribució d'aquest tram a l'antic camí que unia Vic amb Ripoll. La seva cronologia, però és menys evident. Pel tipus de tècnica constructiva podria ser atribuïble a un període molt ampli entre l'antiguitat i l'edat moderna. </em></p> <p>No obstant això i referent a aquesta via l'article de Carles Padrós de 'Camins antics i vies Romanes d'Osona, publicat en la revista de Quaderns de Prehistòria i arqueologia de l'any 2010 fa un resum de les principals vies romanes d'Osona. Al parlar del camí de Vic a Ripoll afirma i ens parla de 'strata ceretana'. aquest camí el qual molt possiblement ja hauria estat utilitzat pel rei visigot Wamba el 697 en la seva expedició a la Gàl·lia narbonesa per tal de combatre amb el general Paulus esmenta que una facció del seu exercit va passar per Vic per dirigir-se a Llívia i per tant es va interpretar que ja existia una via que connectava Vic amb aquesta ciutat pirinenca. '<em>Secunda per Ausonensem Civitatem Pyrinaei media pateret' </em>(Pujades, 1831). De fet les referències escrites directes més antigues a aquesta via es remunten amb un document que data del 962 i on s'esmenta la strada ceretana a Gurb (Udina, 1951). també a l'any 1000 a través d'un document de l'arxiu capitular de Vic parla d'un camí de Sant Hipòlit a Vic. <em>'ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito et vadit per Ripol' (</em>Padrós, C; 2010). També es fa referència a un tram prop de Sant Hipòlit vadit per surribas et pergit ad sanctum Ipolitum…” Tanmateix aquest camí ens és ementat per fonts més recents especialment el conde de Darnius al segle XVIII en el seu llibre de <em>' El conde de Darnius. Guia por los caminos mas principales del principado de Cataluña 1676-1727' </em>i editat per Francesc Costa Oller, el 2022 i que correspon a un recull exhaustiu de mapes cartogràfics del segle XVIII de tot Catalunya i arxivat a la biblioteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Jaume Font i Garolera en fa una ressenya i estat de la qüestió en el seu article de 'La xarxa de camins i la comunicacions amb Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca de la revista Ausa núm. XXVI any 2014 esmenta <em>'El tram de Vic a Ripoll marcat com a carreter (color vermell) arrenca de Vic, passa per Vilagelans, Granollers de la Plana, Sant Hipòlit de Voltregà i Orís. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauríem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí; el que passa per la riba dreta per Orís i costa Cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sant Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qua el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll . Tanmateix Francisco Zamora en el seu llibre de 'Diario de los viajes hechos en cataluña (1757-1812) esmenta del camí de Vic a Ripoll <em>'Camino de herradura de la villa de Ripoll y demas pueblos de montaña de Vich' .</em> Francesc costa afirma<em> 'Per tant la via partiria del nord d'Auso, pel coll de Vic i Gurb, cap a Santa Cecília de Voltregà i Sant Hipòlit i seguint el riu Ter cap al nord amb un itinerari similar al que segueix la C-17. A l'alçada de Sant Quirze de Besora abans d'arribar al municipi es té documentat un tram de l'antic camí a la Costa Cogulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el riu i que l'antiga C-17 passi pel mateix lloc fan pensar en una perduració des d'època romana si més no anterior'.</em></p> <p>Hi ha qui comenta i parla d'aquest camí com la denominada 'strata Francisca' de Vic a Olot però segons les referències escrites aquest camí a Vic es bifurcava fins a Roda de Ter, Manlleu coll de Bracons, Vall d'en Bas Olot i es dirigia a Camprodon pel coll del Capsacosta, és a dir la via del Capsacosta de factura i composició similar a la via de Sant Quirze. Ara bé recents estudis (sara Aliaga, Andreu Olesti, 1998) comenten d'una strata farncisca d'època medieval que podria correspondre amb l'antiga strata ceretana romana que s'esmenta en nombroses referències medievals <em>“...ipsa strada publica magiore que pergit per sancto Ipolito et vadit ad ripo </em>ACV, cal. 6, núm. 802 (28 d’agost de 1000) Per tant és possible que en un inici ambdues vies fossin independents i a l'edat mitjana es posés més ènfasi en la via del Ter com a accés més directe a Vic i el segon fos emprat per anar a Besalú, Olot....<em>... </em> </p> | 42.1010365,2.2165169 | 435217 | 4661292 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-img20221205124420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-03-sant-quirze-pont-del-poble-1536x952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-04-els-quatre-cantons.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-3016vistageneral.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-sant-quirse-bp-05-vista-del-pont-1200x600.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment el camí es troba embegut per l'actual traça de la carretera C-17z llevat del tram de la Cogulera que es troba perdut i cobert de vegetació i arbres als pendents i vessant sud del turó. Proposaríem recuperar un tram d'aquesta via netejant, desforestant i recuperant els trams de camí perduts mitjançant el mètode arqueològic per tal de consolidar, restaurar i tornar a recuperar la traça com a sender local que en els trams que transcorren paral·lels a la C-17z es podria marcar un camí paral·lel i separat de la mateixa i passant pels ravals de l'hostal nou i seguir fins a Montesquiu. | 85|94|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94891 | Camí de Santa Maria de Besora (camí de les Comes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-besora-cami-de-les-comes | <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> | XII-XIX | Camí en bon estat ja que s'utilitza com a camí veïnal de les cases de les Comes i també de la casa de can Garsa a Santa Maria de Besora per continuar seguint la traça de la carretera BV-5227. | <p>Es tracta d'un camí que parteix de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i sortint per l'antic portal de Besora passaria per la zona d'hortes i pel carrer de Besora, s'enfilaria paral·lel al torrent de la vinya per travessar-lo i continuar pujant fins a la creu del Pedró. En aquest punt hi confluiria un ramal del mateix camí que sortiria pel costat del carrer del pont i Pont de Sant Quirze pel carrer de les Roques fins arribar al cementiri de Sant Quirze, antigament creu termenal i seguint paral·lel a la carretera BV.5227 passaria pel costat de la masia de la Vinya, font homònima fins a retrobar el camí de Besora principal a la creu del Padró. Aquest ramal del carrer de les Roques s'utilitzaria com a variant del camí que des de l'Hostal-Nou creuaria el Ter pel pont de Sant Quirze i d'allí o bé entraria a la vila pel raval del pont i portal homònim o bé es dirigiria a Santa Maria de Besora per la costa del carrer de les Roques fins a retrobar amb el camí de Besora que partiria del portal del mateix nom situat darrere l'església. De la Creu del Padró el camí continuaria fins a la casa de les Comes per la pista actual per passar de llarg de la mateixa i dirigir-se a Can Garsa o bé al pla dels Arcers i seguint en part la traça de la carretera de Santa Maria de Besora i en part alguns camins veïnals arribaria a aquest municipi i població per continuar fins a Vidrà. No es conserven traces dels antics empedrats ni tampoc d'algun element que en faci al·lusió a part de les creus termenals i del padró.</p> | 08237-192 | Camí de les Comes | <p>Documentat des d'època medieval com a principal accés a Santa Maria de Besora no n'hem pogut trobar masses referències a banda d'alguns amillaraments del padró de finques de 1862 on es fa referència als camins i també a les finques. sembla que va ser utilitzat com a via secundària per accedir a Santa Maria de Besora. </p> | 42.1084432,2.2288526 | 436244 | 4662104 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-img20230110110219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230630120352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122412.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí que segueix la mateixa traça que la carretera BV-5227 així com els camins veïnals de les Comes i Can Garça. | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94892 | Camí de Torelló i Vidrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torello-i-vidra | <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | XII-XIX | Camí que a la sortida de la vila de Sant Quirze és embegut pel carrer Bellmunt i per les pistes forestals dels veïnats de la Foradada, de l'Illa i Solà. En aquest tram es conserva bastant bé ja que s'utilitza per a accedir a aquestes zones. A partir de la masia de l'illa es converteix en un sender o GR-210 camí vora Ter que transcorre per la riba esquerra del Ter fins al veïnat de Saderra prop de la colònia del Borgunyà (Torelló). | <p>Camí que a la sortida de la vila de Sant Quirze és embegut pel carrer Bellmunt i per les pistes forestals dels veïnats de la Foradada i de l'Illa i de Solà.vAl veïnat de la Foradada (TM. de Santa Maria de Besora) trobaríem un ramal d'un camí que seguiria la traça del GR-3 paral·lel al curs del riu i enfilant-se per les obagues de la serra de la Cogulera arribaria al Boscatell. El camí principal però del veïnat de la Foradada continuaria fins a sota de la masia de l'Illa per la riba esquerra del Ter En aquest tram es conserva bastant bé ja que s'utilitza per a accedir a aquestes zones. A partir de la masia de l'illa es converteix en un sender o GR-210 camí vora Ter que transcorre per la riba esquerra del Ter fins al veïnat de Saderra. En aquest tram el camí és bastant bo i coincidiria amb el ramal esquerra de la Strata Ceretana descrit pel comte de Darnius. Val a dir que després de passar per la masia de l'Illa el camí es troba el congost de la Cogulera i d'aquest punt en parteix un camí més costerut que mena a Torelló pel coll de les Gargantes a través de l'estret pas del riu Illa i enfilar-se per la vessant obaga de la serra del mateix nom on trobem l'antiga masia de Romagós i uns planells arribaríem al coll de les Gargantes a sota el Puig de Juí i més enllà al coll de Bosquetell al TM. de Vidrà. Hem trobat vestigis d'aquest camí prop de la masia de Romagós amb traces del seu antic empedrat. Al collet de Boscatell (TM.de Vidrà) hi trobem el PR-C-45 que parteix de Torelló. També hi arribaria el camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals. Ja al coll de Boscatell el camí es podia derivar cap al santuari de Bellmunt (PR-c-45) on es trobava amb el GR-151 o camí d'Oliba fent al·lusió al camí que l'abat Oliba va utilitzar per connectar les valls Ripolleses amb el Bisaura i Osona o bé continuar cap a Vidrà pel mateix GR-3 que al mateix coll es transforma en el camí d'Oliba</p> | 08237-193 | GR-3 i GR-210 | <p>No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius <em>. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauríem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica <em>'El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser...'</em>En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta. </p> | 42.0974582,2.2280786 | 436169 | 4660885 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-20230613114342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-20230613114603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-img20230314112851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-img20230314111906.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camins que en part segueixen la traça del GR-3, GR-210 o PR-C-45 essent utilitzats com a itineraris pel PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm Bellmunt. Algunes parts com serien l'obaga de la serra de Bellmunt o a sota el coll de les Gargantes o la mateixa vall del Solà s'han conservat alguns vestigis d'aquests camins amb restes del seu empedrat original, murs de contenció, és el cas del camí que es troba a prop de l'antic mas de Romagòs o també al costat de la casa antiga de la Cúbia al Solà on els moderns camins, pistes i senders no els han afectat i han pogut romandre com a vestigis del passat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94893 | Camí de Sant Quirze al castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-quirze-al-castell-de-montesquiu | XIV-XVIII | El tram conservat és el que parteix de la masia de la Coromina i es dirigeix a la font de les Mares per l'obaga de la Coromina i del castell de Montesquiu i segueix serpentejant pel vessant obac de la muntanya fins arribar al castell (TM. Montesquiu). Segueix el traçat de la carretera de sant Quirze al castell excepte el tram final del pont de la font de Mares al castell per l'obaga que es troba enmig del bosc i d'antics camps de conreu. | <p>Es tracta d'un camí que des de la riba esquerra del Ter, una vegada s'havia creuat el pont de Sant Quirze de Besora es dirigia per la Verneda i camps de la Coromina seguint el traçat de la carretera actual que de Sant Quirze condueix al castell de Montesquiu fins a trobar la riera de la Font de Mares a l'alçada de la Coromina. En aquest punt la travessa per damunt un petit pont de pedra de tres forats o ulls a la corba de la mateixa carretera i continuar per la riba esquera del torrent endinsant-se per l'obaga fins a retrobar la font de Mares i continuar fins a la font del Castell i els planells del mateix castell. És en aquest indret on hem trobat vestigis d'aquest camí amb restes de l'empedrat de damunt seu a base de còdols de riu, units amb argila i col·locats de cantó. El tram conservat és tant sols uns escassos metres i es conserva a sota de les herbes i vegetació de l'obaga del castell. Segons la posició i el lloc hem interpretat aquests elements (pontarró) i restes d'empedrat com a vestigis d'aquest antic camí. No hem pogut documentar altres restes.</p> | 08237-194 | Casa de la Coromina S/N | <p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p> | 42.1110539,2.2169290 | 435261 | 4662403 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img20230307112512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img202303071125120.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els vestigis que s'han conservat es troben en una zona que no ha estat afectada pels moderns accessos al castell i per tant se n'ha pogut preservar un petit fragment mig cobert de vegetació en un tram pràcticament oblidat. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 93598 | Col·lecció de mobiliari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari | XVII-XVIII | Aquestes dues arques i cadires han estat netejades, sorrejades i restaurades no fa masses anys. | <p>Conjunt de 2 caixes de núvia i de nuvi així com cadires situats al vestíbul de l'ajuntament i pertanyents a aquest casal. Es tracta de dues caixes de fusta; una sembla més antiga que l'altra. La primera d'elles o caixa de nuvi correspon amb el model clàssic de caixa de fusta d'àlber de noguera amb quatre posts o petges que sostenen el sòcol del buc motllurat i la caixa pròpiament dita que presenta una decoració motllurada i de sèries de tres plafons alternats per dos muntants decorats amb petits plafons rectangulars que sostenen un segon registre o fris de fusta que a la vegada presenta decoració de petits muntants de fusta amb decoració de cisell i motius de traceria buidats a la fusta i encolats damunt de la superfície de la caixa formant motius arquitectònics. Els tres plafons centrals hi tenen inscrits al seu interior tres plafons formats per peces de fusta motllurada i encolada que a la vegada estan units amb els primers mitjançant llistons de fusta encolats a la part central i laterals formant així una decoració de creu. A la part superior hi ha el pany amb la tancadura de ferro forjat. La coberta queda encaixada a la part del darrere de manera que la tapa es pot deixar oberta per veure el contingut del seu interior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal i té dues nanses o anelles de fusta per a poder-la traslladar. Sembla correspondre al model clàssic de caixa catalana del segle XVI i XVII.</p> <p>La segona caixa es conserva al vestíbul de l'ajuntament, correspon amb un model de dimensions més reduïdes i amb una decoració més simple. Sembla que aquesta segona seria una caixa de núvia per la presència de calaixos i calaixos a la part inferior, tret que la diferencia de la del nuvi. També esta formada per quatre posts que sostenen un sòcol motllurat des del qual s'hi recolza el buc de la caixa format per tres registres diferents, un d'inferior on hi han dos calaixos, un de central i un de superior on hi ha al mig el pany per poder tancar l'arca. Tots tres registres presenten la mateixa decoració de muntants motllurats encolats a la superfície de la caixa deixant un espai buit central. El registre central té unes dimensions més grans que els altres dos. La coberta queda unida a la caixa mitjançant tres frontisses situades a la part posterior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal. Ambdues caixes són de fusta de roure i sembla que si bé la primera és de la fi del segle XVII o principi del XVIII.</p> <p>Pel que fa a les cadires es conserven un conjunt de quatre també al mateix vestíbul i estan compostes per quatre posts tornejades que sostenen el respatller amb tela de cuir unit amb tatxes de llautó i decoració geomètrica. Sembla correspondre a mobles del segle XIX. Les posts així com els muntants estan tornejats</p> <p>Finalment a la planta primera i al costat del saló de plens hi han altres peces de mobiliari antic com ara un banc i una caixa.</p> | 08237-3 | Ajuntament de Sant Quirze. Plaça Major, 1 | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament correspon amb l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyé a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (s. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic amb aixecaments, estudis de paraments i algunes cales per confirmar aquesta hipòtesi. </p> | 42.1002583,2.2226876 | 435726 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221110112934.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | Pere Cascante | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 93619 | Antiga fàbrica de cordes de Can Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cordes-de-can-tenes | <p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p> | XIX | Malgrat que l'edifici no està obert al públic i és de propietat municipal, la fàbrica o taller de cordes conserva tots els elements originaris i maquinària emprada per a la seva manufactura encara que no estan ni inventariats, ni catalogats i molts encara estan al mateix emplaçament del moment que deixà de funcionar. Caldria un inventari i catalogació dels elements per a poder-los registrar i documentar | <p>La fàbrica de cordes es situa a a crugia més occidental de la planta baixa de la casa, és a dir al costat esquerra del vestíbul principal. Conserva encara la majoria dels elements originals com és el cas dels embarrats de fusta, amb els eixos i els engranatges que feien funcionar el torn, part del seu mecanisme tirat a terra, armaris que contenien els arxius, les comandes i albarans, la taula del taller i fins hi tot encara algunes caixes amb fragments de corda de diverses mides així com també fragments de bobines de fils. L'estat de conservació és dolent ja que els embarrats i torn estan al terra, arreu hi ha engranatges, bobines i fragments de maquinària fora de context. L'armari de les comandes ha perdut la seva documentació i les caixes de l'element manufacturat estan apilades en un racó amb fragments solts al terra. </p> | 08237-5 | Carrer Pont núm. 16 | <p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produïren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can Tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (Serrallonga, Urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la 'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i també en el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb domicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures.</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm. 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas.</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>Al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862.</p> | 42.1002400,2.2225200 | 435712 | 4661198 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120554.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria inventaria, catalogar els element conservats, posar-los en ordre i intentar reconstruir part dels embarrats i torn de manufactura | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94303 | Elements de mobiliari, talles i decoració de l'Església de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-mobiliari-talles-i-decoracio-de-lesglesia-de-sant-quirze | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> | XII-XIX | Es conserven exposats a l'interior de l'església en les diferents capelles i naus laterals. | <p>Es tracta d'un conjunt d'elements mobles que hi ha exposats a l'interior de l'església de Sant Quirze de Besora en les diferents capelles i naus laterals. En cal destacar la immaculada Concepció, la talla de Sant Sebastià , diversos crucifixos, elements d'orfebreria conservats a l'interior de la sagristia com ara calzes, patenes... quadres i pintures conservats al presbiteri narrant la vida dels sants màrtirs; Sant Quirze i Santa Julita, algunes talles de fusta i guix de la Mare de Déu, entre altres. Cal destacar la presència de restes de pintures murals al damunt del presbiteri amb decoració de tipus barroc. </p> | 08237-11 | Església de Sant Quirze de Besora | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallonga (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1003797,2.2230961 | 435760 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-20230630095122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110103606.jpg | Física | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Abans de la Guerra civil hi havia un notable retaule barroc al presbiteri que va ser completament destruït arran de l'incendi que devastà el seu interior. Arran d'aquest afer es va perdre gairebé tot el mobiliari litúrgic i religiós llevat de les teles esmentades i els objectes exposats. El retaule abraçava tota l'alçada de la nau i estava profusament decorat. | 94|96|98|99|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94349 | Col·lecció de mobiliari de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-de-la-rectoria | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, UQRUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Edditorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | <p>Des de la porta d'entrada a l'edifici s'accedeix al vestíbul principal on hi ha l'escala d'accés a la planta principal i des del qual es comunica amb les estances d ela planta baixa situades a banda i banda del vestíbul d'entrada i emprades com a despatxos parroquials, sales de reunions i aules de catequesi. L'escala és duna sola crugia amb els graons de pedra amb petja i contrapetja i protegida per una barana de forja a l'estil de la de les balconeres. Al primer pis, avui emprat com a habitatge del rector hi ha diverses dependències (habitacions, sala, cuina i menjador, galeria) que es comuniquen mitjançant un estret passadís. A la part de migdia hi ha la sala i menjador amb la galeria formada per grosses vidrieres i a tramuntana el despatx del rector. Hi ha alguns quadres de pintura ràpida fets per autors locals, una imatge del retaule barroc desaparegut el 1936 arran de la guerra i altres objectes d'orfebreria com ara creus, crucifix...Al despatx parroquial hi ha l'arxiu parroquial dels anys 1937 fins a l'actualitat ja que va ser destruït per la guerra civil. Aquesta part de la rectoria ha estat reformada degut al seu continuat ús coma habitatge dels rectors. El primer pis al qual s'accedeix per una escala interior sostinguda en volta catalana i barana de llautó està distribuït en dos pisos simètricament iguals i orientats a llevant i ponent. Tots ells estan pavimentats amb rajoles ceràmiques disposades en escaleta i també de forma reticulada formant alguns mosaics en els paviments. Ec conserva encara la cuina econòmica a carbonet, algunes cambres amb alcova i amb el llit i cal destacar que a les estances que miren a migdia i a la galeria d'arc coberta estan decorades amb restes de pintura formant motius aplantillats de decoració geomètrica i vegetal i amb diverses gammes cromàtiques. Cal destacar que a l'interior d'alguns armaris encara hi ha objectes d'orfebreria com ara crucifix, calzes i canadelles, patenes i altres objectes. S'han documentat dues caixes de transport entapissades interiorment i amb tatxes de llautó a la cara externa. En una d'elles encara hi havia els guarniments dels cavalls o rucs. En una altra arca s'han trobat documents de l'arxiu municipal datats de 1967 i consistents en el padró municipal.</p> | 08237-17 | Al C/ Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica. </p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona `permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perque encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaule principal a l'església de Sant Quirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor</p> <p>Referent aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va sr nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble represetat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la paaroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1874 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104445.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 99 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94559 | Mobiliari de l'interior de Can Tija | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobiliari-de-linterior-de-can-tija | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMSQB. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVIII | Situades a dins de la casa com a mobiliari decoratiu. | <p>Conjunt de taules i cadires conservades a l'interior de la casa de Can Tija. es conserva una taula de tipus barroc de fusta de cirerer sostinguda per quatre posts o potes amb la clàssica forma de 'pota de lira' en casdascún dels extres i travessar central. Té unes mides de 2,5 x 1m d'amplada. També hi ha un conjunt de 4 cadires amb respatller de cuir i entapissada amb pell amb motius geomètrics (una àguila) i annexada a les quatre posts mitjançant tatxes de llautó. Es conserven un total de quatre cadires. A la casa hi ha altres peces de mobiliari com és el cas d'un piano de paret i restes d'alguna arca. Semblen correspondre als objectes que pertanyien a la família dels Rierola. Semblen datar del segle XVIII o XIX.</p> | 08237-49 | Carrer del Pont núm. 21 | <p>La família dels Rierola correspon amb una potentada família de paraires que va néixer arrel del comerç puixant de la llana, dels teixits i de la venta dels draps que a mitjans del segle XVII es va desenvolupar a Sant Quirze de Besora com a motor econòmic. Els trobem esmentats per primera vegada al 1779, 1784 i 1788 com a veí de Sant Quirze (Serrallonga Uruquidi, Joan; 1998. Ob cit. Apèndix II.P-207). i extrets de ACM .<em>'llibre d'arrendaments. 1781. Carpeta 15 i </em>'carta sobre el Mostassaf' anys 1784-1785 i AMSQB 'Fons Rierola' 1818-1960 carpeta 1-7 i '<em>Testament de Joan Campàs'. </em>Poc després i en el cens de 1828-30 apareix un tal Quirze Rierola i Font paraire al 1804-1874. Fill de Joan Rierola I Peronella Font. veí de Sant Quirze i resident a la finca núm. 22 del carrer del Pont, és a dir la finca actual i compra els béns del marquesat com a 'testaferro' de la família dels Safont. El càrrec dels Testaferro segons Serrallonga significa que posaven el nom i signaven contractes quan en realitat el beneficiari n'era un altre. Això és el que va passat amb el negoci dels Safont els quals amb la mort del pare de Josep Safont i Lluch es converteix en el posseïdor principal dels béns del castell de Montesquiu que va morir el 1861. (Serrallonga. Ob cit. P-61). Rierola actuava com a figura signant dels contractes i negocis dels Safont. Segons el mateix Serrallonga va inutilitzar el teler comú i mor el 1874. En el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862', la casa figura a l'inscripció 147 a nom de Teresa Terradelles <em>por una casa con pequeño huerto en la calle del puente núm. 21' </em>per un valor de 60 cèntims i passa a mans de Joan Guixà. El mateix Quirze Rierola posseïa a la inscripció núm. 122 especifica els béns d'aquesta família <em>Por una pieza de tierra llamada de Rierola a la cal calle de los Patios de su propiedad, por una piza de tierra llamada d'en Bruch, por una pieza de tierra llamada de Migdia cerca de l'Hostal Nou, por una casa con su huerto adyacente en el paraje llamado de los Patios nº 4 y por una casa con su huerto en la calle del Puente nº 22 </em>i per un valor de 120 cèntims (AMSQB. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1864)</p> | 42.1006544,2.2214218 | 435621 | 4661245 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111850.jpg | Inexistent | Contemporani|Barroc | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|96 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94684 | Pintura mural representant a Ermessenda de Carcassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-representant-a-ermessenda-de-carcassona | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI, 1992. 'Arrels Santquirzenques'. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA, 1993. Programa de la Festa major de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quitrze de Besora</p> <p>www tribuna del bergueda blogspot</p> | XX | Es troba penjat a la caixa de l'escala noble que puja al primer pis de l'ajuntament i protegit per la llanterna que il·lumina la mateixa. | <p>Quadre abstracte que representa el passat i el present de la història de Sant Quirze i que es denomina 'arrels santquirzenques' i que representa com a figures centrals Ermessenda de Carcassona , el bisbe i abat Oliva i el noble Gombau de Besora, tres personatges del 970 i que moriren al segle XI i ue tingueren un fort ressò en la història de la vila de Sant Quirze. En el cas de la comtessa Ermessenda, comtessa de Barcelona, Osona i Girona i de que es coneix un ampli repertori bibliogràfic va passar els darrers anys de la seva vida en una casa situada a prop de l'església de Santa Maria i la que Victor Bordas formula la hipòtesi que estava situada al ,oc de l'actual ajuntament, antiga casa del Comú i que plaça que la presideix(plaça Major) seria el pati d'armes de mateix castell. No obstant això Ermessenda està assentada damunt d'un tron, doncs la documentació i escrita la descriu com una dona de gran bellesa. La figura d'Ermessenda s'alça dominant i sobresortint per damunt del rostre dels altres personatges com a s`´imbol del seu poder. Darrere seu es dreça ña figura de l'abat i bisbe Oliba recolzat a la seu d'Osona i els monestirs de Ripoll i Cuixà i conseller de la mateixa abadessa. La seva figura és perfectament identificada amb la representació del bàcul, la mitra i les riques vestimentes (casulles) que aporta. Davant la figura d'Ermessenda i situat a la dreta del quadre hi trobe un tercer personatge que tingué un fort ressò en la història de Sant Quirze. Gombau de Besora fundador de les cases de Sant Miquel del Fai (vallès Oriental)home de confiança d'Ermessenda i senyor d'amplis dominis entre ells les cases de Besora . La figura de Gombau perfectament reconeixible a la dreta del quadre amb el seu elm, recolzat a la seva espasa i vestit amb cota de malla. Actuant com a teló de fons del quadre hi ha a la part del darrere la representació de la vila de Sant Quirze amb el pont damunt del Ter, focus i font de riques a de l'industria llanera i cotonera dels segles XVI- XIX a,b el pont damunt seu, com a símbol de la vila amb els tres arcs a l'esquerra i com a teló de fons l'església i la vila de Sant Quirze desenvolupada al voltant seu i amb les xemeneies de les fàbriques Guixà i trinxet, símbols de la puixança econòmica i de la revolució industrial. A la part esquerra del quadre i darrera i dons del ter on es representa el paratge de la Verneda hi ha la representació del Castell de Montesquiu, seu de la família dels Juncadella i en origen una sala o torre depenent de Besora. Al fons hi ha la silueta de la serra de Santa Maria amb el castell de Besora i al fons de tot Milany amb els castells de Milany entre el Bisaura i el Vidranès. A la part dreta del quadre i situat entre el cap de Gombau i el bàcul del bisbe hi ha la representació dels paisatges forestals que configuren les valls de la riera de la Foradada els boscos de les serres de la Cogulera, boscos de Bellunt i un arbre que podria molt ben ser el roure del Padró situat al paratge de la font del Padró</p> | 08237-73 | A l'interior de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Plaça Major, 1 | <p>Oriol Balmes i Bosch, artista local i fill de Sant Quirze (1927-2016) ha exposat en moltes sales i galeries d'art amb temàtica diversa. Fidel i regidor de l'escola balmesiana de Barcelona ha pintat nombrosos quadres arreu amb temàtica diversa però sempre vinculats amb elements de la història i identitat catalana. Destaca sobre els castellers ja que era un gran apassionat sobre aquest mon, de fet trobem obres seves a l'exposició del museu reina Sofia de Madrid, a Valls on va cedir dues escultures i un quadre dels castellers a l'església de Santa Maria de Cubelles també hi trobem unes pintures murals seves pintades al fresc damunt del baptisteri. Dins del mateix ajuntament però no exposat hi ha un altre quadre del mateix autor que representa la font del bufí amb una mare i un nen omplint gerres i pitxers d'aigua de ceràmica i amb el broc de la font darrere seu. En aquest cas la pintura no és tant cubista sinó més aviat expressionista</p> | 42.1002886,2.2225922 | 435718 | 4661204 | 1992 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122054.jpg | Física | Cubisme|Expressionisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Oriol Balmes i Bosch | Quadre cubista i surrealista carregat de simbolisme i identitat que permet definir en un quadre la història de la vila, els personatges il·lustres i els símbols del paisatge del seu entorn. | 108|2138 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94686 | Estacions i parades del Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacions-i-parades-del-via-crucis | <p>www. wikipèdia.org. viquipèdia o enciclopèdia lliure. Significat de Via-crucis</p> <p> </p> | XIX | Es conserven les parades de les diverses estacions al llarg del carrer del Pont i carrer de l'església marcades amb una placa acabada en forma de punxa i una creu inscrita al seu interior. es poden resseguir encara i gairebé totes les seves estacions ja que les façanes de les cases conserven encara les plaques d'aquests elements encastades a les seves façanes | <p>Conjunt de plaques al·lusives a les diverses estacions del Viacrucis de Sant Quirze encastades a les façanes de les diverses cases del carrer del Pont i carrer de l'Església. es conserven aquestes plaques al carrer del pont 20, al carrer del Pont 7 i també altres llocs</p> | 08237-75 | Al llarg del carrer del Pont de Sant Quirze i carrer de l'església que correspon amb el recorregut del Via Crucis que es celebra per setmana santa recordant el camí que va recorrer Jesús quan el van crucificar. | <p>El via crucis que significa 'camí de la creu de Jesús' és una practica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des de que va ser fet presoner fins a que va morir clavat a la creu i també la seva sepultura. Tradicionalment es rememora a les esglésies per quaresma i setmana santa però en molts pobles hi ha la tradició de fer-hi extensible als carrers del poble en processó i acompanyats de la imatge de Jesucrist clavat a la creu. Cadascuna de les parades on es narra un fet es denomina estació i n'hi han unes catorze. la primera és la condemna a mort de Jesús, la segona Jesús porta la creu al coll, la tercera Jesús cau primera vegada pel pes de la creu, la quarta Jesús troba la seva mare, la Verge Maria, la cinquena Cirineu ajuda a Jesús a portar la creu, la sisena santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la seva vera icona, la setena Jesús cau per segona vegada a terra, la vuitena Jesús consola les dones de Jerusalem, la novena Jesús cau per tercera vegada, la desena Jesús és despullat dels seus vestits, la onzena Jesús és clavat a la creu, la dotzena Jesús mor a la creu, la tretzena Jesús és davallat de la creu i la catorzena Jesús és col·locat al sepulcre. En el papat de Joan Pau II es va crear un nou via crucis que afegia escenes del nou testament. Així doncs la primera estació era la pregaria a l'hort de Getsemaní, la segona Jesús és arrestat, la tercera Jesús és condemnat per Senedrí, la quarta Sant Pere nega a Jesús, la cinquena Jesús és condemnat a mort per Pilat, la sisena Jesús és flagel·lat i coronat amb una corona d'espines, la setena Jesús carrega a la creu, la vuitena Cirineu ajuda a Jesús a portar la creu, la novena Jesús consola a les dones de Jerusalem, la desen Jesús és clavat a la creu, la onzena Jesús promet el paradís al lladre bo, la dotzena Jesús parla amb Joan i Maria, la tretzena Jesús mor a la creu i la catorzena Jesús és col·locat al sepulcre. </p> | 42.1004045,2.2229926 | 435751 | 4661216 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94686-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Elements que formen part de l'antiga processó que es representava el divendres sant al nucli antic de Sant Quirze per estendre la processó a la resta de feligresos que no cabien a l'interior de l'església i fer-ho extensible a tothom. | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94688 | Placa Commemorativa a la família Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-la-familia-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>XTEC. http/www.xtec.cat >centres>poble-xtec</p> <p>www.wikidata.org</p> | XXI | Element de factura recent fet en marbre i en molt bon estat de conservació | <p>Placa commemorativa a Carme Martí i Riera, il·lustre modista nascuda a Sant Quirze entre el 1872 i morta el 1949 va ser fundadora del denominat 'Corte MartÍ'. La placa de marbre marró amb les lletres daurades s'hi transcriu la següent inscripció:</p> <p>A LA MEMORIA DE CARME MARTÍ I RIERA </p> <p>Il·lustre Santquirzenca 1872-1949 </p> <p>QUE VA CREAR EN AQUESTA CASA EL SISTEMA UNIVERSAL </p> <p>DE TALL I CONFECCIÓ </p> <p>CORTE MARTÍ</p> | 08237-77 | Carrer de l'Església núm. 7 | <p>Carme Martí i Riera va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església e una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- p-87). Carme Martí va publicar el 1890 a Barcelona el seu primer llibre sobre el mètode de tallar patrons del vestir femení i confeccionar-o. Ben aviat aquest sistema de corte y confecció Martí i que ella mateixa va patentar va tenir molta fama a nivell mundial i va crear nombroses acadèmies sobre la moda. Entre 1914 i 1924 Carme Martí llança la seva obra als centres internacionals d'alta costura de Londres i París i aconsegueix també certa fama al Japó i alguns estats africans. La seva acadèmia de patronatge estava situada a Barcelona al carrer dels Banys nous i elm1908 es va traslladar al núm. 59 del Passeig de Gràcia. Tal va ser la seva importància que el 1896 a Barcelona hi havia un total de 13 acadèmies de 'corte' i el 1899 ja n'hi havia més de trenta. va escriure nombrosos llibres com ara 'El corte Parisien' de 1896 o 'el sistema Martí' també de 1896 o el 1913 'cartera de patrons graduables' col·lecció periòdica de patrons fets amb les models més famoses de París. També és autora del llibre 'el traje histórico femenino des de l'antic Egipte fins a l'actualitat'. reconeguda amb diversos premis de la reial acadèmia de la Moda va ser homenatjada amb aquesta placa l'any 2018 per l'Institut Català de la Dona, La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora en el marc de la celebració del XIè centenari i amb representació dels membres del club d'història local li van col·locar la placa de reconeixement.</p> | 42.1004077,2.2227077 | 435728 | 4661217 | 2018 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94688-img20230331122647.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Institut Català de la Dona i Generalitat de Cataliunya | Placa que homenatja a aquesta il·lustre modista que va viure a Sant Quirze i que va ser l'inventora del denominat 'corte Martí' un sistema d'alta costura aplicat universalment per totes les modistes.La placa va ser col·locada el 17 de maig de 2018 per la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català de la Dona i l'ajuntament de Sant Quirze de Besora. La placa va ser col·locada per la senyora Joaquima Alemany, presidenta de l'institut català de tall i confecció Corte Martí. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94689 | Placa commemorativa a la donació del rellotge de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-la-donacio-del-rellotge-de-lesglesia | <p>BORDAS, VICTOR; 1997. 'Les campanes del nostre poble' a Ajuntament de Sant Quirze de Besora.Programa de la Festa Major. Onzpe centenari 897-1997.</p> | XX | Placa col·locada l'any 1996 i formada per un bloc de marbre amb les lletres gravades. està subjectada per quatre claus situats en cadascun dels angles | <p>Placa col·locada a la base del campanar amb la següent inscripció:</p> <p>EL RELLOTGE D'AQUEST CAMPANAR</p> <p>ÉS UN OBSEQUI DE LA CAIXA MANLLEU</p> <p>EN COL·LABORACIÓ AMB L'AJUNTAMENT I LA PARROQUIA</p> <p>A LA POBLACIÓ DE SANT QUIRZE DE BESORA</p> <p>EN COINCIDIR EL CENTENARI DE L'ENTITAT</p> <p>I ELS SEUS 56 ANYS AL SERVEI DE LA POBLACIÓ</p> <p>SANT QUIRZE DE BESORA 29.IX-1946- 17- XI1996</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-78 | A la placeta de l'Església S/N | <p>El rellotge de l'església va ser col·locat el 1996 com a donació de la Caixa de Manlleu pel seu servei durant més de cinquanta anys. Sembla ser que en va substituir un de més antic de la fi del segle XVIII i del que encara es conserva la seva caixa i cambra a sota del pis de les campanes.</p> | 42.1003930,2.2229399 | 435747 | 4661215 | 1996 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sr. Ferrer Rellotger de Tarragona | Placa que commemora la col·locació del rellotge a l'esglesia de Sant Quirze. | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||
| 94690 | Placa d'Òmnium Cultural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-domnium-cultural | <p>AMSQB: Caderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> | XX | En bon estat i col·locada davant de la plaça del mateix nom | <p>Placa commemorativa i en honor a Òmnium cultural.Hi figura la següent inscripció:</p> <p>PLAÇA D'ÒMNIUM CULTURAL</p> <p>ENTITAT DEFENSORA DE LA LLENGUA</p> <p>I LA CULTURA CATALANES</p> <p>fUNDADA EL 1961</p> <p>L'AJUNTAMENT I EL POBLE</p> <p>DE SANT QUIRZE DE BESORA</p> <p>EN AGRAÏMENT A LA SEVA TASCA</p> <p>juliol de 1992</p> <p>Es tracta d'una placa de marbre blac d'uns 30 x 50 cm inserida a la paret de la casa núm. 8 del carrer del Pont</p> | 08237-79 | C/del Pont núm.8 | <p>La plaça correspon amb un dels projectes urbanístics més ambiciosos del nucli antic de Sant Quirze de Besora que comportà l'enderroc de les finques núm. 10, 12, 14 i 16 i 18 del carrer del Pont i també un dels callissots d'accés al carrer dels Patis. Aquestes cases d'origen baix medieval i associades als orígens de la vila de Sant Quirze corresponien amb les cases de Teresa Espadaler ( C/Pont 16) , Josep Mir (C/Pont 14), Antoni Serrallonga (C/Pont 15),Filomena Rotes e Illa o can Cumany (C/Pont 18), Joan i Caterina Arimany al C/Pont 12. Desconeixem la fisonomia d'aquestes cases que de ben segur que seria semblant al de moltes de les cases que ens han arribat al carrer del Pont. Serrallonga hi documenta l'existència d'un callerot d'accés a les hortes del carrer dels Patis.</p> <p>L'any 1990 l'ajuntament inicià els tràmits per a expropiar els terrenys d'aquestes finques, enderrocar-les i donar lloc a la Plaça d'Òmnium Cultural amb els dos blocs de pisos construits simètricament un al davant de l'altre.</p> | 42.1004156,2.2220996 | 435677 | 4661219 | 1992 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-img20221108112808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Placa erigida en el moment que es va configurar la plaça dedicada a la mateixa entitat i que comportà l'enderroc d'una pila de cases i callissots del carrer del Pont. | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94746 | Col·lecció de material etnogràfic del grup d'història local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-etnografic-del-grup-dhistoria-local | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>ebay Italia . </p> | XVIII,XIX i XX | Els objectes es troben dipositats a la planta semi soterrada del mateix edifici de la Cooperativa al mateix indret on hi ha el forn de pa. No hi ha un control de manteniment ja que es troben amuntegats els uns amb els altres en un lloc on s'hi acumula pols, hi ha humitat i estan a mercè dels canvis de temperatura ja que no hi ha un regulador de temperatura. Caldria netejar-los i dipositar-lo en un indret amb millors condicions per tal d'evitar el seu deteriorament. Algunes peces, especialment les de fusta necessitarien un treball de consolidació i restauració. | <p>Col·lecció etnogràfica formada per diferents objectes que guarden el grup d'història Local. Entre els objecte hi trobem ampolles de les diferents destil·leries i carbòniques de Sant Quirze destacant Julia Vilageliu, Destil·leries Bosch, encara en funcionament i altres. A banda hi ha les taules de marbre blanc amb potes de ferro forjat de la Fonda Nuri al barri dels quatre cantons, restes de calaixeres i fins hi tot alguna arca de núvia sense els calaixos, restes d'un torn amb els seus embarrats i d'un molí d'oli, balances, pales de forner del forn de la cooperativa, cassoles de ferro i aram, contrapesos, màquines de ratllar carn, balances i altres objectes com un pessebre de Nadal, entre altres plens de brutícia, alguns oxidats i els mobles amuntegats en un racó els uns damunt dels altres.</p> | 08237-88 | Carrer Joan Baptista Espadaler Núm. 6 | 42.1000109,2.2217550 | 435649 | 4661173 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113515.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Col·lecció que caldria posar en valor juntament amb altres elements de dins la mateixa cooperativa i també en altres espais municipals com ara la fàbrica de Cordes de Can Tenes. Aquests objectes han estat donacions i reculls dels habitants i veïns de Sant Quirze així com el grup d'història Local a l'espera de tenir un futur museu etnogràfic on es parli de la història de Sant Quirze i de la seva llarga tradició tèxtil llanera així com també de la vida i oficis tradicionals. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94747 | Projector del 'Cine Avenida' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-del-cine-avenida | <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> | XX | La màquina es troba parada des del darrer moment que es va decidir de tancar el cinema als anys, 60. La cambra on es troba situada que correspon amb l'altell encara hi ha la petita finestreta des de la qual el projector transmetia la pel·lícula i el film a la pantalla de la sala dels espectadors. A més encara hi ha els instruments per controlar el voltatge de l'aparell així com caixes de bobines de les pel·lícules. L'espai resta tancat al públic. Caldria reparar-la i posar-la en funcionament i si més no evitar que es malmeti. | <p>A la planta sota coberta del cos principal de l'edifici de la cooperativa i accessible mitjançant una petita escala que arrenca des del primer pis s'arriba a l'altell des del qual es projectaven els films del desaparegut 'Cine Avenida'. es tracta d'un espai on encara hi ha la cambra del projector encarat a la sala o cinema, avui sala multicultural i emprada per a l'entrenament i tornejos de tennis taula i amb les bobines encara carregades i amb un film a l'interior. La màquina de la casa 'Westarc hispània' projectava pel·lícules de 35 mil·límetres i model Standard 57 amb el rectificador elèctric. A banda del projector hi ha un 'passador de pel·lícules' per reparar, tallar o enganxar els trossos trencats i un armari encara amb bobines que contenen diversos films. A banda hi ha els instruments de rectificació de la corrent amb els instruments de control i la caixa dels fusibles. En conjunt la sala conserva tots els elements complets de l'antiga sala de projecció del cinema 'Avenida'.</p> | 08237-89 | Carrer Joan Baptista Espadaler núm. 6 | <p>La cooperativa 'Unió d'amics de Sant Quirze' va néixer a principi del segle XX en el marc de les agrupacions sindicals i les lluites obreres de principi de segle XX motivades per l'explotació laboral de les fàbriques i la lluita contra la burgesia. En aquest marc van aparèixer agrupacions sindicals com el cas d'una petita secció de la UGT que va promoure vagues tant a Sant Quirze com a Montesquiu per a les protestes de les jornades laborals de 76 i 78 hores setmanals a banda de l'explotació de les dones i els nens. Segons Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-108) aquesta vaga va tenir especial incidència a Manlleu. En el cas de Sant Quirze els obrers estan afiliats a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a la Unión Manufacturera, a les tres classes de Vapor i alguns a la UGT, totes eles de caire sindicalista. No obstant hi ha un petit grup de visió anarquista que es vincularà a la Unión Obrera de Montesquiu i que creixerà amb força ja que participen al congrés obrer de Barcelona celebrat el 1888. També col·laboren en les vagues de 1889 a Ripoll contra els fabricants Badia i Miolau que es solidaritzen entre ells i hi envien diners. Ara bé mentre que a la comarca funcionen les agrupacions socialistes destacant les de Manlleu, Torelló o Roda de Ter, en el cas de Sant Quirze tarda en aparèixer una associació amb veu pròpia que actuarà en contra el parer de les autoritats municipals i que es denominarà <em>Centro familiar de San Quirico de Besora</em> (Serrallonga, ob. cit 109) amb seu a la Fonda del Ter situada a la zona dels quatre cantons o eixample nou. Aquesta associació recollirà socis majors de 20 anys i actuarà de forma clandestina i esquenes del govern municipal representat pel governador civil. Entre les activitats organitzades hi destacaríem el cinema, sales de ball i altres activitats lúdico culturals. Ara bé el govern municipal sempre reàci a la seva aparició i després de diversos intents rep autorització per al seu tancament per part del govern civil ' <em>De conformidad a lo dispuesto en el articulo 3 de la Ley 30 de junio de 1887, dando cuenta a los tribunales de la infracción de la misma'</em> Ara bé tot i així el maig del mateix any es reconeix mitjançant una nova carta del govern civil l'autoritrzació de fer ball els diumenges i també altres jocs legals que figuraven en els seus estatuts. Tot i així la cooperativa Unió Sanqtquirzenca deicada a la venfda de productes de primera necessitat entre altres tasques va néixer el 1898 tot i que Serrallonga opina que existia i funcionava clandestinament des de feia anys ja que actuava com a tal. Va esdevenir un símbol de la resistència obrera i actuava també com a economat. </p> <p>Anys més tard i en concret el 1931 la cooperativa unió d'amics demana permís a les autoritats locals municipals i governatives per instal·lar un forn de pa a la cooperativa a fi de facilitar i estalviar el preu d'aquest producte per als cooperativistes. Tot i així el govern municipal denega aquest permís ja que <em>'el nuevo horno que pretende instalar la cooperativa perjudicaria a los panaderos de la población'. </em>Tot i així aquest forn seria erigit fins l'arribada del primer ajuntament republicà autoritza la instal·lació d'un forn de cocció per part d'una casa italiana (OFF. G. TIBILLETTI. MILANO) nom al que surt gravat a la porta de la boca del forn per abastir la cooperativa. Possiblement la instal·lació d'aquest element seria la causa de la construcció i allargament de l'edifici inicial a la part de ponent i amb una tècnica i estil completament diferent. (ASQB. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la cooperativa. D'aquest forn es va encunyar una moneda que funcionava clandestinament a la pesseta i que servia per intercanviar els productes, en aquest cas el pa. Hem trobat encara en alguna casa de subhastes exemplars d'aquesta mateixa moneda.</p> <p>Cal esmentar també que l'any 1961 es va inaugurar 'la sala d'espectacles i balls de la coopertiva unión de amigos, i també un cinema anomenat Avenida. D'aquest cinema en tenim documentació al llibre redactat per Joaquim Roca Vilageliu on esmenta que va tenit una durada de deu anys segons un dels seu principals artífex Àngel Carbonell i Arderiu. Segons Arderiu es van projectar pel·lícules com ara <em>'el kargo y calido verano'</em> de Martin Ritt amb Paul Newman com a actor i <em>'La pradera sin ley' </em>de King Vidor i amb actors de nom com ara Kirk Douglas. Altre pel·lícules projectades van ser <em>'Marcado por el odio</em>' de Robert Wise, <em>Susan Slade</em>, un film eròtic censurat pel franquisme. Altres firms eren <em>El arbol ahorcado, La esclava libre, A 23 passos de Baker Street de </em>Van Johnson, <em>Constino el grande </em>Amb cornel wilde, <em>Kansas busca a un asesino....</em>Segons esmenta el preu de Platea eren 2,00 ptas i el general 0,90 cts. (ROCA i VILAGELIU;ob cit. p.34)</p> <p>La cooperativa va funcionar de forma paral·lela al govern municipal fins a la fi de la guerra civil on les mesures del racionament i de la postguerra dificultaren l'obtenció de les matèries primeres i els productes de primera necessitat en que s'abastien. Va ser en aquest moment quan es van clausurar la major part de les activitats culturals i de joc i només va funcionar de forma molt irrisòria l'economat Els darrers socis van cedir l'edifici l'any 2002 després de tancar per no '<em>poder competir amb les grans superfícies</em>' el quals en va passar a ser el propietari i inicià diversos tràmits per a rehabilitar-lo.</p> <p>Així doncs l'any 2009 i gràcies al denominat 'Pla Zapatero' es va poder rehabilitar la planta primera per a destinar-hi un 'Esplai', espai recreatiu i l'antiga sala se ball com a sala polivalent i també un centre de dia. També es va instal·lar un ascensor i es van construir uns serveis. Queda pendent d'obrar la planta semi soterrani i també la part del sota teulada.</p> | 42.0998738,2.2217436 | 435647 | 4661158 | 1961 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114026.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | WESTARC HISPANIA | El conjunt encara que estigui fora d'ús conserva tots els elements de l'antiga sala de projecció (màquina i projector, films, aparell rectificador, aparell per reparar els films...) i fins hi tot la finestreta que donava a la sala dels espectadors i on hi havia la pantalla. Correspon a una interessant peça de museu que valdria la pena de tenir en compte, reparar i poder tornar a posar en funcionament. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94853 | Font dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-mestres | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>BORDAS, VICTOR. <em>la font del mil·lenàri </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major 2019</p> <p>MASNOU. JOSEP<em>. Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XIX-XX | Font emplaçada a la posició actual després de reformar el lloc i enderrocar la casa de Can Toia on hi tenia la font encastada. La reforma traslladà la font a l'emplaçament actual que es connectà a la xarxa pública d'aigües. Va ser el moment que canvià el nom de font de Can Toia a font dels mestres. L'estat de conservació de la font és excel·lent. | <p>Font que es conserva en un racó de la plaça creada en el moment d'enderrocar l'antiga casa de Can Toia. Es tracta d'una font urbana que consisteix en una modificació de l'antiga font dels mestres emplaçada al mateix indret que l'antiga. Al costat d ela font hi ha un medalló que al·ludeix aquesta professió tat important pels joves de la vila. En aquesta hi ha la inscripció de SANT QUIRZE DE BESORA A TOTS ELS SEUS MESTRES i la data de 1976 amb un dibuix d'una ploma, una paleta de pintura, una taula dels deu manaments de la Llei de Déu i un llibre amb un rostre dels mestres </p> | 08237-161 | Plaça dels Mestres | <p>Font que estava enganxada a la paret de la casa de Can Toia i a la que rebia el nom de font de can Toia. Amb l'enderroc d'aquesta finca i dels edificis annexos com can Bartrina es va construïr en el seu lloc la plaça dels mestres. Va ser en el moment que va canviar la ubicació de la font i va passar a formar part de la plaça canviant el seu nom per Font dels Mestres. sembla ser que la font de Can Toia es nodria de l'aigua procedent de la font de la Petja com una derivació de la mateixa.</p> | 42.1009803,2.2210708 | 435593 | 4661282 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-1-mestre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-2-mestre.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que honorifica la tasca dels mestres i professors | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94854 | Font del Cap carrer o Cap de Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cap-carrer-o-cap-de-pont | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Recorregut per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XX | Font reformada en el moment de remodelar el Passeig del Ter i l'embocadura del carrer del Pont a mitjans dels anys 1990. | <p>Font urbana situada al capdavall del carrer del Pont just a l'embocadura i a l'emplaçament de l'antic 'malpas' en una petita terrassa artificial construïda amb murs de pedra i barana de ferro a costat del passeig del Ter. Es tracta d'una font senzilla i de peu formada per un pedestal de pedra amb la pica on hi ha la font amb aixeta i el brollador a la part superior i dins d'un entorn enjardinat.</p> | 08237-162 | Carrer del Pont S/N | <p>Construïda els anys 1990 en el moment de reformar el carrer del Pont i el Passeig del Ter.</p> | 42.1009220,2.2192972 | 435446 | 4661276 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94854-132-2-cap-carrer.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font de factura molt recent i en molt bon estat de conservació. Està unida a la xarxa d'aigües municipal i al estar situada dins d'una zona urbana gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94855 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-3 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU, JOSEP, 2019. <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora 2019. Programa de la Festa Major</p> | XX | Font remodelada el 1987 i després el 2009 juntament amb el parc del costat i la zona destinada a esports. Està connectada a la xarxa pública municipal.en una zona molt ben enjardinada i adequada. | <p>Font situada a sota la finca de Can Bruch en uns terrenys públics al sud-est del carrer de Torelló i al costat del carrer de Josep Pla. es tracta d'un paratge voltat d'arbres i en una zona ombrívola. La font de factura molt recent és de pedra amb un monòlit que sobresurt de la façana i on hi ha l'aixeta i la pica de recollida d'aigües. Està envoltat de bancs de pedra i taules de fusta per a menjar. Al costat hi ha un parc infantil una pista de basquet </p> | 08237-163 | Al carrer Pau Casals S/N | <p>Situada al costat de la finca de l'antiga fàbrica de Can Guixà, segons Josep Masnou la font té poc a veure amb la original situada en una zona ben condicionada com a espai d'esbarjo, amb parc infantil i pista de bàsquet.</p> <p>Antigament era una font natural situada al costat d'una balma amb barraques que hi vivien els pobres. Segons Masnou i Víctor Bordas 'pobres de solemnitat' que volia dir que no pagaven impostos. 'any 1987 es va fer una remodelació de la zona, es va intentar salvar la font natural però no va poder ser i per poder conservar el punt d'aigua va passar a alimentar-se de la xarxa pública municipal. L'any 2009 es va construir el parc infantil i es va enjardinar la zona.</p> | 42.1000573,2.2240181 | 435836 | 4661177 | 1987, 2009 (reforma entorns) | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-401font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-402font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-20230807121558.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Paratge molt sovintejat pels santquirzencs. | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94856 | Font de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-monges-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP <em>Fonts de llegenda a </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze de Besora, any 2019. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>wwww. https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Font integrada a la xarxa d'aigües municipal aprofitant el pou d'una antiga casa del carrer dels Patis i que va haver de ser enderrocada en la urbanització de la plaça de les Monges. | <p>Font integrada a la xarxa pública i que va ser remodelada en el moment de construït la plaça de les Monges actual. Es localitza a l'angle nord-est just al costat de la finca núm. 13 del carrer dels Patis. La font es troba a l'interior d'un antic pou de ceràmica pertanyent a l'antiga casa enderrocada en el moment de fer la font i urbanitzar la plaça de les Monges. Presenta una planta circular amb la font al seu interior connectada a la xarxa d'aigües municipal. L'accés és a través d'un arc de maó ceràmic i un estret passadís obert als murs de l'antic pou per comunicar la font amb l'espai públic. L'interior del pou està revestit per toves ceràmiques de 20 x 20 cm. disposades en vertical i val a dir que està construït en una terrassa artificial construïda amb murs de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i filades irregulars.</p> | 08237-164 | Plaça de Les Monges S/N | <p>Segons Josep Masnou la font era el pou d'una casa que quan es va treure, el terreny que ocupava es va convertir amb un aparcament i el pou va quedar al descobert, en aquest moment van aprofitar per construir una font amb aigua de la xarxa del poble, convertint les restes del pou en una font. El nom de la font de les Monges ve donat que abans, on ara hi ha la residència de la tercera edat hi havia una escola de monges, que hi estudiaven les nenes i els nens abans de la primera comunió. Constitueix un racó molt pintoresc </p> | 42.1013101,2.2218616 | 435658 | 4661318 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94856-441font-monges.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que aprofita un antic pou d'aigües d'una de les cases enderrocades al carrer dels Patis per donar pas a la plaça de les Monges actual i integrada al paisatge urbà i a la xarxa pública d'aigües. Es troba en bon estat de conservació | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94857 | Font de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sagrada-familia | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts Urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP, <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major.. any 2019</p> <p>wwww. https:// fontsaigua.wordpres.com</p> | XX | Font situada al costat de la zona poliesportiva, parc infantil i piscines i també al costat de l'escola Segimon Comas. Està molt ben cuidada i integrada al paisatge urbà | <p>Font integrada al paisatge urbà i en una zona esportiva municipal al costat de les escoles i institut públics. Presenta una estructura més aviat monumental i aixecada al final d'una avinguda que mira al Ter i formada per un pedestal de còdols de riu on hi ha el broc de la font al centre amb la pica en forma de petxina i amb un acabat trilobulat al centre del qual hi ha un medalló de la sagrada Família esculpida en alt relleu i als seus laterals una placa amb el nom de la font i a l'altre costat una altra amb la inscripció de 'DONACIÓ DE LA CAIXA DE MANLLEU' amb el símbol d'una guardiola corresponent a aquesta caixa. Tant l'acabat de la font com també els murs que la formalitzen estan realitzats en còdols de riu, units amb ciment Pòrtland.</p> | 08237-165 | Carrer Mestre Quer S/N | <p>La font va ser inaugurada el 17 de maig de 1964 per l'alcalde de la població Francisco Paniego i la benedicció del rector Joan Plans. Va ser subvencionada per la Caixa de Manlleu, rep el nom de la Sagrada família per honorar la patrona de les Caixes. La inauguració es va completar amb una plantada d'arbres (avets, savines, salzes, acàcies, arces...). Està situada davant de les escoles, al costat de la pista poliesportiva, parc infantil, piscines i pavelló municipal d'esports.</p> | 42.1023678,2.2169839 | 435256 | 4661439 | 1964 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94857-39-1-sagrada-familia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caixa de Manlleu | La font forma part del paisatge urbà en una zona de lleure i esbarjo. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94858 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-2 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de besora</p> <p>MASNOU, JOSEP. <em>Fonts de llegenda. </em>Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpres.com</p> <p> </p> | XX | Integrada al paisatge urbà es troba molt ben cuidada ja que gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | <p>Construïda al passeig de la Verneda enmig d'una zona d'ombra i al costat de dos xiprers està formada per un pedestal o monòlit de pedra del país on hi ha la font amb la pica de desguàs a la part central i coronat per un arc de mig punt de pedra picada buidat al gruix del mur i resseguit per un fris de còdols de riu al seu voltant en el que hi ha representada la figura de Sant Jordi en ferro forjat i amb les quatre barres de la senyera en color vermell. Damunt seu hi ha la data de 1985 escrita en ferro forjat i pintat de color gris fosc. A cada costat de la font hi ha dos bancs de pedra que queden units i integrats amb el pilar central formant un únic element.</p> | 08237-166 | Passeig de la Verneda | <p>Està situada en un espai que antigament era una verneda i on era habitual practicar-hi la pesca. Aquesta verneda va desaparèixer degut a diferents aiguats, sobretot el del 16 d'octubre de 1940 que també acabà de destruir el pont damunt del Ter, però també el de 1982.</p> <p>El 1985 es va trobar aigua en aquest lloc i es va construir un pou que assegurava aigua a la població, posteriorment es va arranjar tot el passeig i es va culminar el projecte amb la construcció de la font (any 1986).</p> | 42.0995578,2.2198096 | 435487 | 4661125 | 1985 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94858-42-2-sant-jordi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Es tracta d'un element molt ben conservat i integrat al paisatge urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94758 | Alzina de Can Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-baldiri | Alzina plantada al moment de fer la font i delimitada per un mur de pedra que la protegeix i a la vegada la separa de la resta | <p>Alzina de grans proporcions i situada en un indret molt emblemàtic. Té una alçada d'uns tres metres amb una àmplia copa de fulla perenne i envoltada per una jardinera de pedra que a la vegada hi té encastada la font del Pedró. L'alzina, la font i la creu del Pedró formen un lloc pintoresc i acollidor des del qual es domina bona part de la vila antiga, la vall del Ter i en resum el Bisaura.</p> | 08237-99 | A la zona del Pedró darrere de la Font | 42.1042033,2.2284095 | 436203 | 4661634 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-20230630120531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-img20230110110152.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Alzina ben conservada i protegida en un espai d'esbarjo on també hi ha la font i la creu | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||
| 94799 | Roure de la Cubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-cubia | Arbre de característiques monumentals i centenari que es manté viu en una petita obaga al costat del camí d'accés a l'antiga casa de la Cúbia | <p>Es tracta d'un roure de grans dimensions i possiblement centenari que ha crescut al costat del camí d'accés a la casa de la Cúbia i també al Bosquetell. El roure té unes dimensions considerables amb un tronc molt gruixut d'uns 40 cm de diàmetre aproximadament i una notable copa. Antigament hauria donat ombra als prats i pastures on hii ha el pou de la casa. Actualment es troba embrossat enmig de la vegetació.</p> | 08237-131 | Casa de la Cubia S/N | 42.0986155,2.2468998 | 437726 | 4661000 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112105.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2151 | 5.2 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94801 | Font del primer Racó o de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-primer-raco-o-de-lhorta | <p>Informació Facilitada per Josep Masnou en el recull i inventari de les fonts de Sant Quirze i del Bisaura.</p> | Font inutilitzada d'aigua que no és tractada. Es feia servir per subministrar aigua als planells del Solà així com la casa de les Cúbies | <p>Es tracta d'una font situada al costat de la pista que puja al Bosquetell al costat dels terrenys d'acampada del Solà i poc després d'haver passat les ruïnes de la casa de les Cúbies. es tracta d'una font formada per un broc i un abeurador que capta les aigues provinents de l'eqüífer subterràni i les condueix a la bassa del prmer racó per desembocar al torrent de les Cubies. es tracta d'una font d'aigua no tractada i mig coberta de molsa i vegetació. Serveix com a abeurador del bestiar. Al costat de la font hi ha una caseta o arqueta de decantació i captació de l'aigua</p> | 08237-133 | El primer racó | 42.0989289,2.2484894 | 437858 | 4661034 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-img20230314113943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-1-horta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-2-horta.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font d'aigua no potable i no tractada la qual raja habitualment. Es troba entubada per conduïr l'aigua als serveis dels terrenys d'acampada del Solà. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94802 | Bassa del primer racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-primer-raco | <p>Informació facilitada per Josep Masnou</p> | Bassa que recull les aigues de la font del Racó i s'utilitzava per al bestiar de la casa de la Cúbia i també pel regadiu. Actualment inutilitzada està inclosa dins del refugi de fauna salvatge de la zona del Solà, inclosa dins del PEIN de la serra de Milany, Bellmunt | <p>Es tracta d'una bassa formada per les mullenes procedents de l'aigua sobrant de la font de l¡Horta i que desemboca al torrent de les Cúbies. Aquesta bassa servia per a abeurar el bestiar i també per donar aigua i abastir la masia de la Cúbia, avui enrunada. Està formada per unes mulleres que inunden una zona humida de joncs i nenúfars i que es correspon amb un refugi de fauna i espècies aquàtiques completament protegides i dins de la zona del PEIN. </p> | 08237-134 | Zona del Racó | 42.0993608,2.2501946 | 437999 | 4661080 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94802-img20230314113919.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba inclosa a dins dels terrenys d'acampada del Solà en una zona protegida per a fauna salvatge. Hi abunda el tritó, la salamandre, la granota reineta i un seguit d'invertebrats. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94803 | Serra i costes de la Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-costes-de-la-cogulera | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | <p>Serra situada entre els municipis de Sant Quirze i Santa Maria de Besora. El cim més alt és el puig de Juí amb uns 996 metres. Aquesta serra es situa a l'extrem sud-es del municipi a cavall del torrent de l'Illa i de les Cubies i la riera de la Foradada. Forma una mena de falla amb la vessant sud formada per pendents i roques de sediments calcaris i conglomerats i amb vegetació d'alzines, roures i garrigs i una part obaga més suai i protagonitzada per fagedes, alguna rourera i pinedes de pi rois a les parts més altes. El cim més alt a part del puig de Juí és el cim d ela cogulera a la part més accidental de la serra amb uns 732 metres d'alçada. es troba franquejada per un seguit de camins de bast qe procedeixen de la riera de la Foradada seguint el GR 3 i un de secundari per la vall del Solà. Tots ells conflueiexn al coll del Bosquetell on hi ha els vestigis d'una antiga casa de pagès. Aquesta serra que continua en direcció sora amb la serra de Bescanó es troba tallada pel pas del riu Ter. es tracta d'un indret de gran bellesa paisatgística que fan que estigui inclosa a dins d'un PEIN</p> | 08237-135 | Cim de la serra de la Cogulera | <p>Geològicament, cal remarcar els aspectes tectònics i geomorfològics de l’anticlinal de Bellmunt i el sinclinal de Vidrà; els materials dominants són els gresos, margues i, puntualment, nivells de conglomerats.<br /> La subcomarca del Vidranès, que és la que integra l’Espai natural en qüestió, és constituïda per la capçalera del riu Ges, encerclada per un seguit de muntanyes.<br /> Les unitats orogràfiques més manifestes d’aquest encerclament són les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al nord; els rasos de Collfred, el coll de Siuret, la serra de la Guàrdia (amb el Puigsacalm) i la serra de Llancers a llevant; i la serra de Curull i de Bellmunt al sud.<br /> Per la part de llevant i del sud l'Espai entra directament en contacte amb el sistema Transversal i, per tant, presenta moltes de les característiques d’aquesta unitat. El modelat ha donat lloc a relleus suaus que cauen sobtadament dels cims, que amb prou penes superen els 1.500 m. Les condicions climàtiques es caracterizen per una pluviositat elevada i temperatures moderadament suaus.</p> | 42.1019400,2.2515942 | 438117 | 4661366 | 08237 | Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-img20230314112854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114608.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Zona molt frequentada per excursionistes ja que hi transcorre el GR.3, el PR-C45 i amb indrets de gran bellesa com la riera de la Foradada, el salt del Molí i el salt del Mir tots ells a dins del municipi de Santa Maria de Besora i també Vidrà i formats per gorgs, cascades i salts envoltats de vegetació de ribera, faigs i algun roure. A la zona més alta la vegetació es converteix en pinedes de pi roig a les obagues i alguna roureda als vessants solells. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94805 | Torrent de les Cúbies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-cubies | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | Es troba inclòs dins de l'àrea protegida pel PEIN | <p>Es tracta d'un torrent que neix al vessant sud de la serra de la Cogulera a prop del puig de Juí i discorre longitudinalment per la vall del Solà al costat de les costes de l'illa al costat de les ruïnes de la casa del Solà confluint a la part inferior amb el torrent de l'illa que delimita els municipis de Sant Quirze de Besora amb el de Torelló i pel congost denominat de 'la Cogulera' desemboca al Ter. Es tracta d'u riu que normalment baixa amb poc cabal tenint fortes crescudes a les tardors i primaveres que són els períodes més plujosos. El curs del riu discorre entre roques calcaries formant salts i algun gorg. </p> | 08237-136 | Torrent de les Cúbies | 42.0968691,2.2542975 | 438336 | 4660801 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120911.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba situat a dins del PEIN de les serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt. La major part del seu curs discorre per terme municipal de Sant Quirze de Besora. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94873 | Font del Gaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gaig | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la festa Major de 2019</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p> | Zona molt embrossada i coberta de vegetació que en fa difícil el seu accés. Actualment la font està situada dins uns terrenys de pastura de manera que l'espai està tancat. | <p>Es tracta d'una font situada en un paratge enclotat a l'oest de les Quintanades de la Coromina i a sota d'un pollancre i un roure. El seu accés és difícil ja que els terrenys on es situa estan utilitzats com a pastures de bestiar i el seu àmbit està tancat. El seu origen és un petit torrent que desemboca al riu Ter al costat de l'estació del ferrocarril i fàbrica de Can Trinxet. Consta d'un mur construït amb obra ceràmica arrebossada des del qual en surt el broc. Al seu costat hi ha dos bancs d'obra per a poder-hi seure. Damunt seu hi ha un rètol metàl·lic on hi ha el nom de la font i l'any 1993 escrit amb tatxes de llautó. Font molt coneguda que caldria condicionar.</p> | 08237-174 | Font i torrent del Gaig | <p>Poc en sabem d'aquesta font que va serf molt popular pels habitants de Sant Quirze.</p> | 42.1054713,2.2197559 | 435489 | 4661781 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94873-320-2-font-gaig.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació de la font ha estat facilitada per Josep Masnou al que ens ha acompanyat en cadascuna d'elles. Caldria condicionar-la i integrar-la a l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora ja que es troba molt a prop del nucli urbà i hauríem de considerar-la d'interès històric i popular. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||
| 94875 | Font de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Itinerari per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Entorn poc cuidat. La font captiva aigua però és canalitzada mitjançant una caseta situada més avall que en deriva l'aigua possiblement a la masia de la Vinya. | <p>Es tracta d'una font captiva a sota d'una balma o codinera a sota dels dipòsits municipals d'aigua de la Quintanada de la Vinya en una raconada coberta per roures i alzines. La font actualment està paredada per un mur d'obra ceràmica amb una trapa, propietat de la casa i a sota una caseta que forma part d'un arqueta de captació i distribució de les aigües cap a la mateixa casa.</p> | 08237-176 | Ctra.BV-5227 Pk 1,5 | 42.1052633,2.2236852 | 435814 | 4661755 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94875-478-1-la-vinya.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Forn captiva canalitzada per a ús de la casa i actualment no raja. Entorn poc cuidat. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94876 | Font de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sole | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Font util·litzada per alimentar unes basses que hi ha en uns camps més avall i emprats per al bestiar. La font encara raja i la seva aigua és recollida ens safarejos. | <p>Font situada al camí de Revell que parteix des de la casa de la Coromina i passa pel serrat de la Coromina i els quintans de Marinyac. Queda al vesant nord-oest de la muntanya mirant al torrent de Marinyac i al costat de la pista forestal. Consta d'una estructura quadrangular en forma de pou o arqueta de captació que serviria per emmagatzemar l'aigua recollida a través de la font, decantar-la de les impureses i expulsar-la a l'exterior en forma de brollador que es recolliria en una petita bassa o abeurador per al bestiar. La construcció del dipòsit és amb maçoneria de pedres mal treballades i escairades unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars i horitzontals. Les cantonades són de pedra picada i presenta dues obertures; una en forma d'esvoranc al damunt del brollador de l'abeurador del bestiar i una segona de lateral situada a mitja alçada o coronada per una llinda de pedra monolítica amb els muntants també de pedra picada. L'interior està cobert amb una volta de canó i de mig punt de perfil encofrat. Entre el naixement de la font captiva i el broc exterior hi ha un petit canaló excavat a la roca natural.</p> | 08237-177 | Camí de Montesquiu a carretera de Sora | <p>No hem pogut trobar cap referència escrita a aquesta font que hom pensa que podria datar de mitjans del Segle XVII o XVIII i relacionat amb el castell de Montesquiu o la propera masia de la Coromina.</p> | 42.1151940,2.2240770 | 435856 | 4662857 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113718.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | No sabem la funció que hauria tingut l'edifici que hi ha. Possiblement com a arqueta de decantació i acumulació de l'aigua procedent de la font de Sole ei expulsar-la a l'exterior. Per les característiques sembla que correspon amb una font de mina i la seva explotació es pot datar de mitjans del segle XVII i XVIII. Tanmateix hom pensa que hauria poc subministrar aigua a la finca de la Coromina entre altres així com als camps del voltant. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94877 | Font de Mares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mares | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Coberta de vegetació està situada en un lloc molt obac al costat mateix del torrent i d'una balma de pedra. Fa dificil de trobar-la. | <p>Font de mina situada a peu del torrent de la font de mares i als costat d'un clot on hi ha una balma. es tracta d'una captació en forma de mina o canalització que recull l'aigua de la deu i l'emmagatzema en un pou o arqueta de decantació i que l'expulsa a l'exterior mitjançant un broc, avui desaparegut i cobert de vegetació i fullaraca. L'accés a la mina està fet amb una obertura amb els muntants de maó ceràmic, llinda de pedra. La canalització de la mina està excavada a al roca com també ho és la base del pou. La resta és amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades del pou i els bastiments de l'obertura situada a damunt del broc i que està construïda en pedra picada. La coberta és amb volta de canó del tipus encofrat i amb les marques dels taulons encara visibles. Al costat de la font hi han restes d'altres construccions pertanyents a una bassa per a emmagatzemar aigua així com també altres elements de difícil identificació mig coberts de vegetació.</p> | 08237-178 | Al rec de la Font de Mares | <p>No hem pogut documentar masses referències a aquesta font que el més segur que es va reformar amb la fisonomia actual a mitjans del segle XVII o principi del XVIII, moment en el qual tant el castell de Montesquiu com la mateixa casa de la Coromina adquireixen el seu major esplendor dotant-se d'un elevat nombre de terrenys amb importants zones de pastura i caps de bestiar. Aquest fet comportarà que els antigues fonts de la zona es canalitzin per a poder-se nodrir d'aigua. Tanmateix la presència de pous i arquetes de decantació reforçaria aquesta hipòtesi per a acumular la major part d'aigua possible. La tècnica constructiva dels pous ens fa pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII.</p> | 42.1115941,2.2175404 | 435312 | 4662462 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-351mares.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta font presenta moltes semblances amb la font de Solé amb la qual cosa tant la tècnica constructiva, la presència d'un pou o arqueta de decantació d'aigües així com la coberta amb volta de canó de tipus encofrat fan pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII i associades possiblement a abastir la els terrenys de la finca de la Coromina o el mateix castell de Montesquiu situat molt a prop seu. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94879 | Font termenal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-termenal | <p>https://mediambient.gencat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font o surgència natural que surt d'unes roques a sota de la vegetació i les fulles i discòrre l'aigua sense cap mesura de canalització. Embrossada | <p>Font o surgència natural que surt al costat del camí PR-C-45 que es dirigeix a Boscatell i Vidrà passant pel collet de les Gargantes a sota mateix del puig de Juí i delimitant amb el TM de Santa Maria de Besora i també Sant Pere de Torelló a banda de Sant Quirze. La font es situa en una obaga i surt entre la vegetació en forma de deu que s'escola formant un rierol. No està canalitzada.</p> | 08237-180 | Camí de Garganter a Boscatell .PR C-45 | 42.1002285,2.2739969 | 439969 | 4661160 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-2-termenal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-3-termenal.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font de difícil cerca i que es troba amagada entre els arbres i la vegetació que l'envolta. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94881 | Font Surinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-surinyo | <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou. Cartografia, situació i imatges.</p> | Font perduda enmig de la vegetació i la malesa i amb un entorn molt deixat. Fa difícil de trobar-la | <p>Font o surgència natural sense canalitzar que surt de sota unes roques en forma de molleres i que discorre al costat del torrent de les Comes o de Revell. La font surt de les roques i de la molsa. L'aigua està contaminada per nitrats.</p> | 08237-182 | Torrent de Revell | <p>Poca cosa en sabem d'aquesta font que es troba al costat de la posta de les Comes a Can Garça o antic camí ral de Santa Maria de Besora. Les referències que hem pogut trobat provenen de Josep Masnou que ens ha facilitat tota aquesta informació que us mostrem.</p> | 42.1089924,2.2308159 | 436407 | 4662164 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||
| 94882 | Font del Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixa-0 | <p>Informació facilitada per Josep Masnou el qual ens ha cedit imatges, dades cartogràfiques i descripcions tota vegada que ens ha acompanyat a les diverses fonts.</p> | La font es troba en uns camps a sota de la casa de les Comes i actualment es fa servir com a abeurador del bestiar de la finca. La font raja però l'aigua no és tractada i tampoc és potable degut a la gran quantitat de nitrats que conté. | <p>Font o surgència natural que surt d'uns camps que hi ha a sota de la casa de les Comes al costat del torrent homònim. La font surt a sota d'un Freixa d'aquí el seu nom i alimenta una petita bassa o abeurador que s'utilitza per al bestiar de la finca. L'aigua sobrant discorre pel ec fins a retrobar el torrent de les Comes. L'entorn i la font estan molt deixats.</p> | 08237-183 | Riera de les Comes | 42.1057310,2.2296653 | 436309 | 4661803 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94882-2521freixa.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | S'utilitza com a abeurador del bestiar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94894 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-1 | <p>https://www.ajsantquirze.cat</p> <p>https://www.paisatgesdelter.com</p> <p>https://www.ososnaturisme.cat</p> <p>https://www.gesbisaura.cat</p> | <p>Es tracta d'un riu que neix a Ull de Ter al municipi de Setcases (Ripollès) a més de 2400 metres d'altitud amb les aigües provinents d'un antic circ glacial amb els cims com el Bastiments, Gra d'en Fajol a la zona de Vallter 2000. Durant el seu recorregut de més de 208 Km transcorre per les comarques del Ripollès (municipis de Setcases, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, les Llosses), Osona (municipi de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu, Les Masies de Roda, Roda de Ter, Gurb, Tavèrnoles, Vilanova de Sau, per continuar per la Selva amb els municipis de Susqueda, Osor, Cellera del Ter, Anglès, Sant Julià del Llor i Bonmatí, continuar al Gironès als municipis de Bescanó, Sant Gregori, Salt, Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Medinyà, Celrà, Bordils, Cervià de ter, Sant Joan de Mollet, Flaçà i finalment al Baix Empordà els nuclis de, Sant Jordi Desvalls, Colomers, Jafre, Verges, Ultramort, Ullà, Torroella de Montgrí i l'Estartit també a Torroella. D'aquests 208 kilòmetres el seu curs ofereix paisatges i ecosistemes diferents des de paisatges propis de climes freds i d'alta muntanya a zones d'aiguamolls i paisatge pantanós a la seva desembocadura. El pas per Sant Quirze de Besora seria considerat en le seu curs mitjà caracteritzat per meandres que salven l'orografia del terreny en forma de corbes. La seva conca de drenatge és de 3010 km2 com una conca eixorreixa i aportació dendrítica. L'aportació anual es de 840hm2 i una mitjana de descarrega de 25m2/s. És un riu que rep forta afluència de les rieres intermèdies. Al pas per Sant Quirze rep les aigües de dues rieres de certa importància; la riera de Cussoms i la riera de la Foradada. Altres cursos menors o regs serien el torrent de la Font de Mares, el torrent de la font del Gaig, el torrent de revell, el torrent de la Cogulera i el de l'Illa a la riba esquerra i els torrents de Can Pere Ferrer a la riba dreta. El paisatge es caracteritza per boscos de ribera, pollancredes, vernedes, </p> | 08237-195 | Riu Ter | <p>El Ter apareix documentat a l'edat antiga per Pomponi Mela i Plini el Vell sota la forma <em>Ticer</em>. El topònim no torna a aparèixer fins al segle ix, quan apareix documentat en diversos manuscrits amb diverses formes, com ara <em>Tezere</em>, <em>Tezer</em>, <em>Tecer</em>, <em>Teser</em>..., totes les quals provenen clarament del dit nom antic <em>Ticer </em> Durant la baixa edat Mitjana, la consonant medial ja ha caigut, però continuen d'aparèixer formes amb doble vocal com <em>Teer</em>, fins que més tard ja es consolida la forma actual.</p> | 42.1024415,2.2174874 | 435298 | 4661446 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331120843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331111555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-20230613121534.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu de conca Mediterrània que travessa les províncies de Girona, Barcelona i Girona amb un traçat transversal i considerat el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre. A la seva conca hi trobem dos grans embassaments; el de Sau, Susqueda i una gran infinitat de rescloses i canalitzacions pertanyents a múltiples concessions d'antigues fàbriques i de centrals hidroelèctriques. des de sempre les seves aigües han estat aprofitades per a la instal·lació d'indústries i colònies tèxtils. En el cas de Sant Quirze hi ha dues grans fàbriques, tres rescloses i tres concessions hidràuliques(Can Trinxet, Can Guixà i la central de les Illes).Riu que conserva el seu estat natural i el seu cabal ecològic es veu alterat per tres rescloses al municipi; la de Can Trinxet a Montesquiu, la de Can Guixà a sota del pont i la de la central de Can Periques a sota de la desembocadura de Can Guixà. No obstant aquestes rescloses el riu manté un cabal ecològic per garantir el subministrament d'aigua i la conservació de la seva fauna i paisatge de ribera que es manté en bon estat amb vernedes, pollancredes encara senceres i poc alterades. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94895 | Riera de Cussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cussons-0 | <p>COMPTE JORDI, HOMS MARTA; 2006. Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Agustí de Lluçanès. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>https:// www.wikipedia.org</p> <p>https://www.fonts.aiguawordpress.</p> <p> </p> | Riera que no es veu alterada per cap resclosa ni cap presa de cap embassament ni cap fàbrica, llevat de la resclosa de la font de la Petja amb un cabal lliure i una vegetació de ribera ben conservada. El tram final de la font de l'Espadaler està ben conservat. | <p>La riera de Cussons neix a la baga dels Munts, prop del Collet de Sant Agustí. Des d'aquest punt segueix la direcció nord-est fins col·locar-se entre el massís dels Munts i el Serrat de les Ginestes, a l'altura de Fontranó. A continuació segueix enclotada en direcció est, sempre paral·lela a la carretera BP-4654, entrant dins al terme municipal de Sora fins arribar a Sant Quirze de Besora pels nuclis de Serradet on desemboca al riu Ter. En el darrer tram de Sant Quirze de Besora la riera passa per les fonts de la Petja, de l'Espadaler i les hortes de la ribera esquerra i desemboca al Ter per davant de l'antic restaurant de la Cogulera<br /> Es tracta d'una zona d'interès natural, amb vegetació de ribera i amb vernedes de certa rellevància a la zona del parc i font de l'Espadaler.</p> | 08237-196 | Riera de Cussons | 42.0982224,2.2106236 | 434726 | 4660983 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||
| 94896 | Riera de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-foradada | <p>https://www.mteco.gob.es</p> <p>https://www.naturalocal.net</p> <p>https;//www.mediambient.gencat.cat</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com</p> | Espai de gran bellesa natural i ben conservat degut a les mesures proteccionistes del PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalam. La seva capçalera correspon amb una reserva natural fluvial. | <p>Riera que transcorre pels termes de Vidrà, Santa Maria de Besora i tant sols els darrers metres passen pel terme de Sant Quirze de Besora, en concret des del molí de la Foradada (TM. Santa Maria de Besora) fins a la desembocadura del ter. El seu curs fluvial de règim permanent circula amb vegetació de ribera amb espècies com els salzes, pollancres, sargals i pastures. Aquestes formacions es troben barrejades amb extensions de bosc de faig, roures, pi roig. El seu substrat és de llosa en diversos trams i en cal destacar paisatges de gran bellesa natural com el salt del Mir prop de la seva capçalera i la que li deu el seu nom per la presència d'una cova a sota seu, el salt del molí a Vidrà. El seu substrat calcari facilita la formació de coves i avencs com el del salt del Mir. </p> | 08237-197 | Riera de la Forada | 42.1004355,2.2330531 | 436583 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120848.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Espai natural de gran bellesa que convida a fer excursions i senderisme doncs hi ha infinitat de rutes i itineraris com el GR.3, el GR-151 o el PR C-45 a banda d'altres itineraris i senders locals senyalitzats i gestionats pel consorci de la vall del Ges Bisaura. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,83 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml