Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94847 | Casa de la Rambla de la Concepció, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-de-la-concepcio-13 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XIX-XX | Edifici mol ben restaurat i conservat recentment amb les façanes pintades, les cobertes amb els ràfecs reconstruïts, els emmarcaments de les obertures (llindes, muntants, ampits...) en molt bon estat i les fusteries canviades en fusta i alumini. Es tracta d'un edifici que amb la seva restauració s'ha sabut preservar els caràcter i volumetria originals. | <p>Masia o antiga casa situada a la part baixa de la Rambla de la Concepció molt a prop de la desembocadura amb la riera de Cusons. es tracta d'una parcel·la rectangular allargassada composta per una planta baixa i un primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. L'accés es fa per la rambla de la concepció mitjançant una porta coronada amb una llinda de fusta i una finestra al seu damunt. Aquesta façana coincideix amb un dels costats curts de la casa. L'altre façana presenta una porta i quatre finestres a la planta baixa i una galeria de sis arcs de mig punt damunt d'impostes de ceràmica i pilar de secció quadrada al primer pis a banda d'una balconera de fusta. La façana està protegida per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostingut per bigues de fusta. L'aparell de la façana està revestit amb una capa de pintura monocapa de color ocre amb els bastiments de les obertures en maó vist i les bigues de les llindes també vistes.</p> | 08237-155 | Rambla de la Concepció, 13 | <p>l nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda Reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidament i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituir el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1004156,2.2170067 | 435256 | 4661222 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94847-20230608105523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94847-20230608105602.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Construcció molt ben restaurada que ha sabut respectar i preservar els trets més essencials de les masies de mitjans del segle XIX i de tipologia clàssica. Actualment és un habitatge particular | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94848 | Antiga Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-cogulera | XIX | Edifici molt ben restaurat i convertit en un conegut restaurant. S'han repicat les façanes, refeta la coberta, les fusteries i els elements decoratius en maó ceràmic pintat. | <p>Construcció de planta rectangular allargassada situada a l'altre costat de la riera de Cussons direcció al túnel del Bufi i al costat de la carretera C-17Z. Es tracta d'un edifici format per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb tres crugies i amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues i cavalls de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada a base de quatre portes d'accés a la planta baixa, quatre balconeres al primer pis amb barana de forja de barrots simples de secció en espiral i passamà recte. El sota teulada està separat per un fris de maó ceràmic i il·luminat per quatre ulls de bou de forma ovalada. Corona la façana una cornisa que sosté la coberta. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Les cantonades, elements decoratius i bastiments de les obertures són en maó ceràmic. Les façanes nord i sud que coincideixen amb el pinyó de a coberta són completament massisses i la façana oest és similar a la principal amb el mateix nombre d'obertures. Està molt restaurat i ben conservat.</p> | 08237-156 | Rambla de la Concepció, 5 | 42.0997429,2.2176867 | 435312 | 4661146 | 1835 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment correspon amb un reconegut restaurant de cuina popular i productes típics. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||
| 94849 | Cases de la carretera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-carretera-de-berga | XIX | Conjunt d'edificis que ha estat molt restaurat i reformat en els darrers anys afegint cossos i annexos però mantenint el caràcter original de les finques. Les cobertes estan en bon estat i les façanes també. Algunes d'elles s'utilitzen com a segones residències. | <p>Conjunt de dos edificis conservats a la zona dels quatre cantons. a la part nord de la carretera de Berga i amb façanes al carrer de la Diputació. Es tracta de dues construccions aïllades. la primera d'elles corespon amb una clàssica parcel·la rectangular de finca aïllada i amb façanes als quatre vents formada per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. En quant a la composició de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que la majoria de les obertures es situen al primer pis. La planta baixa és completament cega, llavat d'una petita porta oberta a la façana de llevant i coronada per un arc adovellat de perfil rebaixat i amb les dovelles disposades a plec de llibre.A la planta primera s'hi obren dues finestres quadrades de nova factura a migdia i dues més a ponent coronades per arcs de maó ceràmic de perfil rebaixat que donen pas a un terrat. La planta segona hi té obertes quatre finestres obertes a llevant amb els bastiments de maó ceràmic coincidint amb el pinyó de la coberta. La coberta és de teula damunt bigues de formigó que fan voladís. Tot l'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i aleatòries llevat dels bastiments de les obertures que són de maó ceràmic i les cantonades de pedra picada. Hi te adossats cossos i annexos més tardans a llevant i ponent sense desfigurar el caràcter original de la casa. L'altre parcel·la també rectangular i també aïllada es compon de PB+ 1p+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud-oest. La composició de les façanes hi ha predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa formada per una porta d'entrada i principal construïda en maó ceràmic i coronada per un arc rebaixat, tres finestres de la mateixa factura al primer pis i dues grans eixides coronades per arcs rebaixats de maó damunt impostes o cornises a la sota teulada. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Tant sols són en pera picada les cantonades ja que les obertures són de maó, La façana lateral que coincideix amb el pinyó de la coberta hi té obertes tres petites finestres rectangulars, una a cada planta. Es tracta de dues finques molt ben restaurades i conservades.</p> | 08237-157 | Carretera de Berga s/n | <p>No hem trobat referències documentals a aquestes dues construccions que segons sembla i per l'aparell constructiu van ser construïdes al llarg del segle XIX coincidint amb la urbanització dels quatre catons. Tot i així hom pensa que ja existien d'abans i van quedar integrades en els nous eixamples.</p> | 42.1001160,2.2157527 | 435152 | 4661190 | 1886 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110140.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ca | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94850 | Les cases Barates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-barates | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XX | Edificis encara ara habitats i en on estat de conservació amb les cobertes rehabilitades i les façanes amb els estucats originals encara ara conservats al seu lloc . Les reixes de forja també són les originals. | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres situades al costat de la carretera de Berga. Es tracta de dues construccions que es van salvar de la destrucció de les bombes de 1936 i que corresponen en els darrers eixamplis dels quatre cantons edificats entre els anys 1925 i 1926 al costat de la carretera de Berga i destinats a acollir obrers. Foren denominades les cases barates. es tracta de dues construccions entre mitgeres (núm.13-15, 17-19) agrupades en dos blocs a diferent nivell i agrupats en dos habitatges cadascun d'ells. El bloc més proper als quatre cantons i compost pels núm. 13-15 està format per PB+1P+Sc amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i amb els forjats de bigues de formigó. Té una distribució de les obertures molt geomètrica i ordenada. A la Planta baixa s'obren locals comercial alternats per les portes d'accés als habitatges amb reixes de forja i gelosies amb la data de 1926. Damunt seu un balcó corregut agrupa set balconeres juntes amb la barana de ferro i decoració en volutes, sobresortint del pla de la façana i sostingut per una llosana de pedra. Cada balconera està emmarcada per una motllura i guardapols amb motius florals i al seu damunt i separant de la planta de les golfes hi ha una cornisa també correguda. A l sota teulada i coincidint amb la posició de les balconeres hi ha una gelosia de cer`mica que dona llum a les golfes. Corona la façana una barbacana sostinguda per bigues de formigó en forma de voladís que sosté la coberta. L'aparell de la façana està revestit per una capa d'esgrafiat amb motius geomètrics policroms formant sanefes i medallons entre les balconeres i amb gammes de colors marró vermellós, gris clar als emmarcaments de les obertures i un fons neutre a la part baixa. L'alrte bloc format pels núms 17-19 també es compon de dues plantes i sotacoberta separats per forjats de formigó i la coberta amb el carener paral·lel a la façana principal que sobresurt formant voladís. A la planta baixa s'obren les obertures del garatge i els accessos a les plantes superiors amb reixes i gelosies amb la data de 1932. Al damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha un balcó central que sobresurt del pla de la façana amb barana de forja i llosana de formigó i al que hi donen accés tres balconeres . A cada extrem hi ha una finestra amb ampit. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha oberts unes petites finestres de ventilació. L'aparell està completament revestit per un estuc pintat que simula un falç carreuat de color marró damunt un fons marró clar i alternat per sanefes de motius geomètrics. Aquest segon bloc té una aparença més simple i senzilla que l'anterior doncs data de 1932</p> | 08237-158 | Carretera de Berga, 13-15 | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres situades al costat de la carretera de Berga. Es tracta de dues construccions que es van salvar de la destrucció de les bombes de 1936 i que corresponen en els darrers eixamplis dels qatre cantons edificats entre els anys 1926 i 1931 al costat de la carretera de Berga i destinats a acollir obrers</p> | 42.1003061,2.2163154 | 435199 | 4661211 | 1926,1931 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94850-20230608110304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94850-20230608105830.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94851 | La Rovira Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-vella | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA; 2022. Pla Especial i catàleg de masies i cases rurals en sol no urbanitzable dins del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Fixa núm. 7</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016. Inscripció nº61.</p> | XIV-XVIII | Masia que ha estat molt transformada en els darrers anys canviant la coberta, arrebossant les façanes i també les fusteries. Està habitada i el seu estat de conservació és excel.lent. | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular compost de PB+ 1PP cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de formigó i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Consta de dues crugies separades per forjats de bigues de formigó. La composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una distribució que és molt regular fruit de la darrera intervenció que l'ha desfigurat completament. La façana principal s'orienta a migdia i es distribueix mitjançant dues obertures rectangulars en planta baixa i dues més al primer pis. La façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta conté una porta de garatge a la planta baixa i una finestra rectangular al primer pis i a la part de ponent se li annexiona un cos rectangular cobert amb teulada a una sola vessant. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa de ciments pòrtland de color gris. L'edifici s'utilitza com a segona residència. </p> <p>Situat uns metres a llevant hi ha l'estructura d'un cobert o pallissa de planta rectangulars sostingut per pilars de maó ceràmic i coberta de fibrociment. Possiblement aprofita l'emplaçament d'una pallissa més antiga.</p> | 08237-159 | La Rovira | <p><span><span><span><span><span>Masia construïda anteriorment al segle XIV, i reformada posteriorment a mitjans del segle XX; rehabilitació en la qual es va reformar tant l'aspecte interior com l'exterior de la masia, i fet que fa que quedin pocs elements de la masia original del segle XIV. Actualment consta de un sol habitatge tot i que no està habitat. referent a la documentació hem trobat algunes referències a aquesta masia al 'manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862' en concret a la inscripció núm. 61 a nom de Mariano Espadaler en el que especifica '<em>Poir otra idem (casa) de la misma heredad llamada la Rovira nº4' </em> amb un valor de 42,66 lliures. </span></span></span></span></span></p> | 42.1035161,2.2068036 | 434415 | 4661574 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94851-la-rovira-vella.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa guarda pocs elements originals ja que la façana ha estat arrebossada recentment emmascarant la majoria dels elements originals. No obstant això encara manté les obertures de la façana de migdia a la seva posició i també forma. No s'ha pogut accedir al seu interior | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94852 | Can Pere Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-ferrer | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable . dins del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Fitxa núm. 6</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XIV-XVIII | Masia d'origen antic que ha estat molt transformada als darrers anys però que conserva encara el volum principal i un seguit d'annexos corresponents a l'antiga masia. Pel que fa al volum la imatge que presenta és la de la darrera restauració dels anys 1950 amb la façana pintada i la coberta a quatre vessants. A la part de ponent hi ha un cos rectangular perpendicular al volum principal cobert amb teulada a un sol vessant que es correspon amb la part originaria de la masia també en bon estat. La masia està habitada. | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia pròpiament dita i un conjunt d'edificacions i coberts annexos disposats longitudinalment al costat del camí que va a la casa i també a les Rovires i Sora i coberts amb teulades de diferents pendents i orientacions. La casa presenta una planta més aviat rectangular i està composta per PB+ 1 Pis i golfes cobert amb teulada a quatre vessants de teula damunt de bigues de formigó i distribuït en tres crugies. La composició i forma que prenen les façanes és molt ordenada i correspon amb les darreres reformes que patí la casa als anys 1950. A la planta baixa s'obren poques obertures a diferència del primer pis que hi té obertes 5 finestres rectangulars a cada façana i una tribuna a la part de llevant. La teulada és a dues vessants i val a dir que hi ha àmplies terrasses mirant per damunt del torrent de Cal Pere Ferrer i també cap a migdia. En aquest cos no s'hi aprecia cap element original ja que té les parets completament arrebossades i emblanquinades. A ponent hi té adossats altres cossos perpendiculars al principal orientats en sentit nord-sud i compostos per una planta baixa, un primer pis i golfes amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el pendent de la coberta orientat a ponent. En aquest cos hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que les obertures que hi ha es situen a les façanes de tramuntana i migdia i corresponen amb petites finestres rectangulars amb els bastiments de pedra i maçoneria i parets arrebossades ce ciment pòrtland de color gris. Sembla ser que la part originaria de la casa correspon amb aquest volum quadrangular parcialment embegut per la resta de construccions.</p> | 08237-160 | Can Pere Ferrer | <p>Masia construïda anteriorment al segle XIV, la qual va ser una de les primeres cases del territori de Sant Quirze, tot i que amb el temps ha sofert grans rehabilitacions, la més recent aproximadament fa uns 50 anys i actualment de la masia original se'n conserven únicament alguns detalls. La masia està habitada i consta de l'edifici principal de planta baixa i una planta pis i varis edificis annexes amb utilitats agràries i ramaderes.</p> | 42.1023594,2.2109214 | 434755 | 4661442 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94852-cal-pere-ferrer.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Masia molt transformada i modificada que conserva a la part esquerra el volum original de la casa amb l'estructura bàsica de PB+1pis i golfes i amb la teulada d'un únic vessant. Actualment està habitada i forma part d'una explotació agrícola i ramadera | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94853 | Font dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-mestres | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>BORDAS, VICTOR. <em>la font del mil·lenàri </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major 2019</p> <p>MASNOU. JOSEP<em>. Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XIX-XX | Font emplaçada a la posició actual després de reformar el lloc i enderrocar la casa de Can Toia on hi tenia la font encastada. La reforma traslladà la font a l'emplaçament actual que es connectà a la xarxa pública d'aigües. Va ser el moment que canvià el nom de font de Can Toia a font dels mestres. L'estat de conservació de la font és excel·lent. | <p>Font que es conserva en un racó de la plaça creada en el moment d'enderrocar l'antiga casa de Can Toia. Es tracta d'una font urbana que consisteix en una modificació de l'antiga font dels mestres emplaçada al mateix indret que l'antiga. Al costat d ela font hi ha un medalló que al·ludeix aquesta professió tat important pels joves de la vila. En aquesta hi ha la inscripció de SANT QUIRZE DE BESORA A TOTS ELS SEUS MESTRES i la data de 1976 amb un dibuix d'una ploma, una paleta de pintura, una taula dels deu manaments de la Llei de Déu i un llibre amb un rostre dels mestres </p> | 08237-161 | Plaça dels Mestres | <p>Font que estava enganxada a la paret de la casa de Can Toia i a la que rebia el nom de font de can Toia. Amb l'enderroc d'aquesta finca i dels edificis annexos com can Bartrina es va construïr en el seu lloc la plaça dels mestres. Va ser en el moment que va canviar la ubicació de la font i va passar a formar part de la plaça canviant el seu nom per Font dels Mestres. sembla ser que la font de Can Toia es nodria de l'aigua procedent de la font de la Petja com una derivació de la mateixa.</p> | 42.1009803,2.2210708 | 435593 | 4661282 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-1-mestre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-2-mestre.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que honorifica la tasca dels mestres i professors | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94854 | Font del Cap carrer o Cap de Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cap-carrer-o-cap-de-pont | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Recorregut per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XX | Font reformada en el moment de remodelar el Passeig del Ter i l'embocadura del carrer del Pont a mitjans dels anys 1990. | <p>Font urbana situada al capdavall del carrer del Pont just a l'embocadura i a l'emplaçament de l'antic 'malpas' en una petita terrassa artificial construïda amb murs de pedra i barana de ferro a costat del passeig del Ter. Es tracta d'una font senzilla i de peu formada per un pedestal de pedra amb la pica on hi ha la font amb aixeta i el brollador a la part superior i dins d'un entorn enjardinat.</p> | 08237-162 | Carrer del Pont S/N | <p>Construïda els anys 1990 en el moment de reformar el carrer del Pont i el Passeig del Ter.</p> | 42.1009220,2.2192972 | 435446 | 4661276 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94854-132-2-cap-carrer.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font de factura molt recent i en molt bon estat de conservació. Està unida a la xarxa d'aigües municipal i al estar situada dins d'una zona urbana gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94855 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-3 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU, JOSEP, 2019. <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora 2019. Programa de la Festa Major</p> | XX | Font remodelada el 1987 i després el 2009 juntament amb el parc del costat i la zona destinada a esports. Està connectada a la xarxa pública municipal.en una zona molt ben enjardinada i adequada. | <p>Font situada a sota la finca de Can Bruch en uns terrenys públics al sud-est del carrer de Torelló i al costat del carrer de Josep Pla. es tracta d'un paratge voltat d'arbres i en una zona ombrívola. La font de factura molt recent és de pedra amb un monòlit que sobresurt de la façana i on hi ha l'aixeta i la pica de recollida d'aigües. Està envoltat de bancs de pedra i taules de fusta per a menjar. Al costat hi ha un parc infantil una pista de basquet </p> | 08237-163 | Al carrer Pau Casals S/N | <p>Situada al costat de la finca de l'antiga fàbrica de Can Guixà, segons Josep Masnou la font té poc a veure amb la original situada en una zona ben condicionada com a espai d'esbarjo, amb parc infantil i pista de bàsquet.</p> <p>Antigament era una font natural situada al costat d'una balma amb barraques que hi vivien els pobres. Segons Masnou i Víctor Bordas 'pobres de solemnitat' que volia dir que no pagaven impostos. 'any 1987 es va fer una remodelació de la zona, es va intentar salvar la font natural però no va poder ser i per poder conservar el punt d'aigua va passar a alimentar-se de la xarxa pública municipal. L'any 2009 es va construir el parc infantil i es va enjardinar la zona.</p> | 42.1000573,2.2240181 | 435836 | 4661177 | 1987, 2009 (reforma entorns) | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-401font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-402font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-20230807121558.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Paratge molt sovintejat pels santquirzencs. | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94856 | Font de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-monges-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP <em>Fonts de llegenda a </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze de Besora, any 2019. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>wwww. https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Font integrada a la xarxa d'aigües municipal aprofitant el pou d'una antiga casa del carrer dels Patis i que va haver de ser enderrocada en la urbanització de la plaça de les Monges. | <p>Font integrada a la xarxa pública i que va ser remodelada en el moment de construït la plaça de les Monges actual. Es localitza a l'angle nord-est just al costat de la finca núm. 13 del carrer dels Patis. La font es troba a l'interior d'un antic pou de ceràmica pertanyent a l'antiga casa enderrocada en el moment de fer la font i urbanitzar la plaça de les Monges. Presenta una planta circular amb la font al seu interior connectada a la xarxa d'aigües municipal. L'accés és a través d'un arc de maó ceràmic i un estret passadís obert als murs de l'antic pou per comunicar la font amb l'espai públic. L'interior del pou està revestit per toves ceràmiques de 20 x 20 cm. disposades en vertical i val a dir que està construït en una terrassa artificial construïda amb murs de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i filades irregulars.</p> | 08237-164 | Plaça de Les Monges S/N | <p>Segons Josep Masnou la font era el pou d'una casa que quan es va treure, el terreny que ocupava es va convertir amb un aparcament i el pou va quedar al descobert, en aquest moment van aprofitar per construir una font amb aigua de la xarxa del poble, convertint les restes del pou en una font. El nom de la font de les Monges ve donat que abans, on ara hi ha la residència de la tercera edat hi havia una escola de monges, que hi estudiaven les nenes i els nens abans de la primera comunió. Constitueix un racó molt pintoresc </p> | 42.1013101,2.2218616 | 435658 | 4661318 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94856-441font-monges.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que aprofita un antic pou d'aigües d'una de les cases enderrocades al carrer dels Patis per donar pas a la plaça de les Monges actual i integrada al paisatge urbà i a la xarxa pública d'aigües. Es troba en bon estat de conservació | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94857 | Font de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sagrada-familia | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts Urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP, <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major.. any 2019</p> <p>wwww. https:// fontsaigua.wordpres.com</p> | XX | Font situada al costat de la zona poliesportiva, parc infantil i piscines i també al costat de l'escola Segimon Comas. Està molt ben cuidada i integrada al paisatge urbà | <p>Font integrada al paisatge urbà i en una zona esportiva municipal al costat de les escoles i institut públics. Presenta una estructura més aviat monumental i aixecada al final d'una avinguda que mira al Ter i formada per un pedestal de còdols de riu on hi ha el broc de la font al centre amb la pica en forma de petxina i amb un acabat trilobulat al centre del qual hi ha un medalló de la sagrada Família esculpida en alt relleu i als seus laterals una placa amb el nom de la font i a l'altre costat una altra amb la inscripció de 'DONACIÓ DE LA CAIXA DE MANLLEU' amb el símbol d'una guardiola corresponent a aquesta caixa. Tant l'acabat de la font com també els murs que la formalitzen estan realitzats en còdols de riu, units amb ciment Pòrtland.</p> | 08237-165 | Carrer Mestre Quer S/N | <p>La font va ser inaugurada el 17 de maig de 1964 per l'alcalde de la població Francisco Paniego i la benedicció del rector Joan Plans. Va ser subvencionada per la Caixa de Manlleu, rep el nom de la Sagrada família per honorar la patrona de les Caixes. La inauguració es va completar amb una plantada d'arbres (avets, savines, salzes, acàcies, arces...). Està situada davant de les escoles, al costat de la pista poliesportiva, parc infantil, piscines i pavelló municipal d'esports.</p> | 42.1023678,2.2169839 | 435256 | 4661439 | 1964 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94857-39-1-sagrada-familia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caixa de Manlleu | La font forma part del paisatge urbà en una zona de lleure i esbarjo. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94858 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-2 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de besora</p> <p>MASNOU, JOSEP. <em>Fonts de llegenda. </em>Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpres.com</p> <p> </p> | XX | Integrada al paisatge urbà es troba molt ben cuidada ja que gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | <p>Construïda al passeig de la Verneda enmig d'una zona d'ombra i al costat de dos xiprers està formada per un pedestal o monòlit de pedra del país on hi ha la font amb la pica de desguàs a la part central i coronat per un arc de mig punt de pedra picada buidat al gruix del mur i resseguit per un fris de còdols de riu al seu voltant en el que hi ha representada la figura de Sant Jordi en ferro forjat i amb les quatre barres de la senyera en color vermell. Damunt seu hi ha la data de 1985 escrita en ferro forjat i pintat de color gris fosc. A cada costat de la font hi ha dos bancs de pedra que queden units i integrats amb el pilar central formant un únic element.</p> | 08237-166 | Passeig de la Verneda | <p>Està situada en un espai que antigament era una verneda i on era habitual practicar-hi la pesca. Aquesta verneda va desaparèixer degut a diferents aiguats, sobretot el del 16 d'octubre de 1940 que també acabà de destruir el pont damunt del Ter, però també el de 1982.</p> <p>El 1985 es va trobar aigua en aquest lloc i es va construir un pou que assegurava aigua a la població, posteriorment es va arranjar tot el passeig i es va culminar el projecte amb la construcció de la font (any 1986).</p> | 42.0995578,2.2198096 | 435487 | 4661125 | 1985 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94858-42-2-sant-jordi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Es tracta d'un element molt ben conservat i integrat al paisatge urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94859 | Font del Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufi | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>MASNOU, JOSEP <em>Les fonts de Llegenda a </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpress.com</p> <p>www.todocolección</p> <p>www. vallgesbisaura.Postals antigues:Sant Quirze de Besora. recopliació de postals antigues diverses. Blog </p> | XX | Font que avui dia està seca i no raja, l'aigua està contaminada per nitrats i no és gaire sovintejada per la població. El murs de la font estan ben conservats però s'han anat fent malbé degut al mateix abandó. La placa del damunt on hi havia una figura i el nom de la font ha estat arrencada i les inicials de FONT DEL BUFI i l'any 1903 gravades al mur de pedra que la sosté estan mig esborrats per la vegetació. Tot i així encara conserva el caràcter antic amb les dues pollancres i plataners que l'envoltaven i els murs de pedra dels antics bancs. | <p>Font natural situada a sota de les cases del Bufí gran i el Bufí petit, avui desaparegudes i de les que en conservem tant sols el seu topònim. La font que neix en una petit clot a sota de les costes del Bufí està formada per un mur de pedra de forma corbada que sosté un talús i en el que hi raja a la part més baixa la font. damunt seu hi ha encara l'empremta del medalló placa de la font i damunt seu les inicials de FONT BUFI i la data de 1903 coronada per un frontó triangular. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra i acabat de ciment Envolten la font dues grans pollancres i plataners que li confereixen un caire fresc i acollidor,</p> | 08237-167 | Font del Bufí | <p>Segons les referències que hem pogut trobar d'aquesta font a través de la publicació de la ruta de l'ajuntament i també en alguns blogs que hem pogut robar per internet.</p> <p>Segons Bordas i Masnou la font era el punt de subministrament d'aigua de les dues cases properes: el Bufí gran i el Bufí petit, avui desaparegudes. Era un lloc habitual de la gent del barri, per anar a emplenar el càntir d'aigua, en el seu temps tenia fama de ser fresca i de bon paladar. Actualment la font no raja i l'aigua no és potable per contaminació.</p> <p>Expliquen que la gent anava a berenar a la font els dies de festa i que sempre hi havia un músic que li deien el violí que ambientava musicalment les tardes i un cop acabat passava el plat per tal que la gent li donés alguna moneda.</p> | 42.0974064,2.2242000 | 435848 | 4660883 | 1903 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-20230630104833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-36-2-bufi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-36-3-bufi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font que havia estat molt popular i sovintejada pels habitants de Sant Quirze en altres temps. Era costum anar-hi a berenar i dinar en dies de festa. Es troba inclosa en una ruta que ha elaborat l'ajuntament de Sant Quirze amb col·laboració dels veïns i de Josep Masnou per a recuperar-les del seu abandó i incloses en un itinerari titulat 'Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora'. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94860 | Font i parc de l'Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-parc-de-lespadaler | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU, JOSEP, 2019. <em>Fonts de Llegenda a</em> programa de la Festa Major. Ajuntament deSant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Zona molt freqüentada pels habitants de Sant Quirze on hi acudeixen sovint degut a la proximitat al nucli urbà i la frescor del lloc. La font es troba a dins d'un parc amb taules i bancs per seure i menjar.Gaudeix del manteniment dels serveis de neteja municipals. | <p>Font situada a dins del paratge de la font de l'Espadaler. la font es troba al fons del parc en un lloc ombrívol i fresc ja que hi ha plantada una extensa verneda de pollancres i salzes. La font es troba contaminada. S'hi accedeix per unes escales de pedra que ascendeixen al naixement de l'aqüífer natural voltat de parets de pedra amb el broc. Al seu voltant hi ha taules bancs i llocs per seure. Es troba en molt bon estat.</p> | 08237-168 | Parc J.M Espadaler | <p>Es tracta d'una font d'origen natural en un paratge a tocar la riera de Cussoms. Aquesta font d'origen privat i a mans de la família Espadaler va fer cessió al municipi d'un terreny de 3825 m2 l'any 1990 i a canvi es va demanar que es posés un monòlit amb el nom del seu pare.</p> | 42.0986931,2.2150488 | 435093 | 4661032 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105949.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que malgrat tingui la seva aigua contaminada es troba situada en un paratge de gran bellesa al costat de la riera de Cussoms a la sortida del poble de Sant Quirze en direcció a Berga. L'indret es troba molt cuidat. Es troba inclosa dins de l'itinerari senyalitzat de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora que recorre totes les fonts del municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94861 | Resclosa de la font de la Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-de-la-petja | XIX | La font i el dipòsit de captació d'aigües es troba cobert de vegetació i mig colgat de llot i sediments al costat de la riera de Cussoms. L'accés a la font es fa difícil per la riera ja que per accedir-hi s'ha de passar per uns camps i el corriol està tapat de vegetació ja que no és freqüentat. La resclosa es troba dins de la llera de la riera de Cussons. | <p>El conjunt de la Font de la Petja està format per la resclosa de captació de les aigües situat a a la riera de Cussons i també per l'arqueta i dipòsit de decantació per a la seva canalització fins al nucli de Sant Quirze situat a un quilòmetre de distancia.</p> <p>La resclosa està formada per una estructura de blocs de pedra del país ben treballats i escairats, units amb ciment i argamassa de calç i amb uja forma més aviat atalussada i paral·lel a la riera amb un sobreeixidor a la part baixa. Des d'aquesta resclosa l'aigua queda recollida en una mena de bassa o safareig picat a la roca i amb una forma rectangular que condueix l'aigua en una arqueta o dipòsit d'aigües que té la finalitat de decantar l'aigua de les impureses i substàncies recollides a la riera i conduir-la mitjançant un tub a l'interior de la vila, en concret a la font del mil·lenari. La conducció discorre paral·lela a la carretera de Berga fins als quatre cantons i creua el Ter per damunt del pont i s'enfila pel carrer del Pont fins arribar a la plaça Major. L'arqueta de decantació té una forma rectangular i està coronada per una coberta de pedra i ciment també a dues vessants amb les cantonades i cornises de maó ceràmic i pedra. Cal destacar que en un petit forat situat a la part baixa d'aquesta arqueta hi havia l'anomenada 'font' i que no era ni més ni menys que una sortida de l'aigua de la captació que es recollia en forma de pica. Sembla ser que la font recollia les aigües subterrànies de la font natural a través d'aquesta arqueta o mina i també a traves de l'aigua de la riera de Cussons mitjançant la resclosa esmentada. Avui dia encara funciona com a captació de les aigües de la vila , però l'antic dipòsit de decantació ha estat substituït per un altre de més nou i situat més a prop de la resclosa.</p> | 08237-169 | A la riera de Cussons | 42.0983259,2.2068540 | 434414 | 4660998 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110712.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guxà | La font encara es fa servir com a captació de les aigües de Sant Quirze construint un nou dipòsit de captació uns metres més amunt de l'antic i deixant aquest fora d'ús. Es tracta d'un interessant exemple d'enginyeria hidràulica que caldria preservar i posar en valor a través de la ruta senyalitzada | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94862 | Font de la Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-petja-0 | XIX | La font i el dipòsit de captació d'aigües es troba cobert de vegetació i mig colgat de llot i sediments al costat de la riera de Cussons. L'accés a la font es fa difícil per la riera ja que per arribar-hi s'ha de passar per uns camps i el corriol està tapat de vegetació ja que no és freqüentat. | <p>El conjunt de la Font de la Petja està format per la resclosa de captació de les aigües situat a a la riera de Cussons i també per l'arqueta i dipòsit de decantació per a la seva canalització fins al nucli de Sant Quirze situat a un quilòmetre de distancia.</p> <p>La resclosa està formada per una estructura de blocs de pedra del país ben treballats i escairats, units amb ciment i argamassa de calç i amb uja forma més aviat atalussada i paral·lel a la riera amb un sobreeixidor a la part baixa. Des d'aquesta resclosa l'aigua queda recollida en una mena de bassa o safareig picat a la roca i amb una forma rectangular que condueix l'aigua en una arqueta o dipòsit d'aigües que té la finalitat de decantar l'aigua de les impureses i substàncies recollides a la riera i conduir-la mitjançant un tub a l'interior de la vila, en concret a la font del mil·lenari. La conducció discorre paral·lela a la carretera de Berga fins als quatre cantons i creua el Ter per damunt del pont i s'enfila pel carrer del Pont fins arribar a la plaça Major. L'arqueta de decantació té una forma rectangular i està coronada per una coberta de pedra i ciment també a dues vessants amb les cantonades i cornises de maó ceràmic i pedra. Cal destacar que en un petit forat situat a la part baixa d'aquesta arqueta hi havia l'anomenada 'font' i que no era ni més ni menys que una sortida de l'aigua de la captació que es recollia en forma de pica. Sembla ser que la font recollia les aigües subterrànies de la font natural a través d'aquesta arqueta o mina i també a traves de l'aigua de la riera de Cussons mitjançant la resclosa esmentada. Avui dia encara funciona com a captació de les aigües de la vila , però l'antic dipòsit de decantació ha estat substituït per un altre de més nou i situat més a prop de la resclosa.</p> | 08237-170 | Font de la Petja | 42.0983259,2.2068540 | 434414 | 4660998 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-291-petja.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-294-petja.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guxà | La font encara es fa servir com a captació de les aigües de Sant Quirze construint un nou dipòsit de captació uns metres més amunt de l'antic i deixant aquest fora d'ús. Es tracta d'un interessant exemple d'enginyeria hidràulica que caldria preservar i posar en valor a través de la ruta senyalitzada. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94866 | Font de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lourdes-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | La font de Lourdes es troba situada al costat de la capella del mateix nom i dins els jardins i recinte de la fàbrica Trinxet. La font es troba sense aigua, amb els brocs trencats però encara hi ha la deu d'aigua amb els gots per beure, units amb una cadeneta a cada costat i la pica per recollir l'aigua sobrant. Tot i així el recinte està molt ben cuidat i encara amb culte ja que es tracta d'un indret molt estimat pels santquirzencs. | <p>Es tracta d'una font situada dins del recinte de la capella de la verge de Lourdes i situada a dins del recinte fabril de Can Trinxet (antiga societat Coroggio-Codina). La font es situa a la part sud-oest de la capella, al costat de les escales d'accés a la 'gruta' i mirant cap al riu Ter.. La font pròpiament dita consta d'un petit cos rectangular coberta amb una teulada de ciment a quatre vessants amb una trapa superior per a poder-la obrir i netejar i dos brocs a la part frontal, avui desapareguts amb un pica de recollida d'aigües i dos gots, units amb una cadeneta a cada costat. Damunt dels brocs hi ha una placa de marbre amb la següent inscripció 'ALLEZ BOIRE À LA FONTAINE ET VOUS LAVER' (Aneu a beure de la font i us netejareu). Damunt seu una placa de marbre unida a la paret amb la següent inscripció 'En el año de gracia de 1858, en el hueco de la roca donde tiene su estatua la SANTÏSSIMA VIRGEN, en LOURDES, se apareció esta Bernardeta 18 veces; a saber; el 11 y el 14 de febrero; desde el 18 del citado mes al 4 de marzo cotidianamente; exceptuando los dia 25 de marzo, 7 de abril y 16 de julio. La santíssima virgen dijo a la niña el 18 de febrero 'Quieres hacerme el obsequio de venir aquí durante quince dias?' 'Yo no te prometo hacerte dichosa en este mundo peró si en el otro'. Y luego añadió 'Deseo que aquí acudan gentes de otras partes . La virgen también dijo durante la quincena 'Rogarás por los pecadores, bearás la tierra por los pecadores, penitencia, penitencia, penitencia... Ve y a los sacerdotes que construyan aquí una capilla, quiero que la gente venga en procesión, que vaya a beber de la fuente y que se lave en ella; Luego agregó. Vé a comer de la hierba que hay allí'. 'El 25 de marzo la virgen dijo. YO SOY LA IMMACULADA CONCEPCIÖN'</p> <p>Al costat mateix de la font hi ha la capella amb la 'gruta' i les escales d'accés a la capella on hi ha la verge de Lourdes.</p> | 08237-171 | Passeig del Ter, 3 | <p> Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze' Aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i Sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més, els Sert, en ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1036892,2.2172417 | 435279 | 4661585 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | Aquesta capella es troba inclosa en l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Es tracta d'un indret molt recollit i acollidor que mereix ser analitzat en detall i que convida la seva estada. La capella i els jardins de Lourdes mostren certes similituds amb altres jardins situats en recintes fabrils com seria el cas dels jardins Artigas de la Pobla de Lillet amb la font de la Magnèsia i projectats per Antoni Gaudí. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94867 | Capella de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lourdes | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | Capella en molt bon estat de conservació ja que el lloc es troba molt ben cuidat ja que és molt transcorregut pels habitants de Sant Quirze i està inclòs en la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze. La capella encara està en culte. | <p>El conjunt de la capella de Lourdes de Sant Quirze de Besora correspon amb un espai de culte a la verge situat als jardins de l'antiga fàbrica tèxtil de can Trinxet just a l'entrada a mà esquerra i damunt del Ter. Presenta una planta rectangular amb la fornícula en honor a la verge i la 'gruta' o cova de la troballa mirant damunt del Ter i la 'capella' en el costat oposat. Val adir que l'espai dels fidels és al descobert i està tancat per una barana de ferro forjat que delimita la part pública de la zona de culte. La gruta està formada per un arc rebaixat folrat de pedra tosca simulant la 'cova de la Troballa' i en el que hi ha situat al seu interior un altar format per una ara de pedra i sostinguda per 6 columnes amb bases i capitells d'estil romànic i reaprofitats d'altres indrets. Entre els elements cal destacar capitells de tipus vegetal, impostes ricament decorades amb motius geomètrics i florals de marbre rosat d'Evol i de procedència desconeguda. Al costat seu hi ha un púlpit d'arcs conopials sostingut per una columna de base bisellada, fust trenat i capitell de marbre rosat amb motius escultòrics diversos. Aquest púlpit es situa al costat de l'escala que ascendeix a la fornícula de la verge Immaculada Concepció realitzada amb la mateixa pedra tosca que la cova i que la totalitat del conjunt que li dona un aire molt pintoresc. Al costat oposat hi ha una capella o oratori construït en pedra tosca, d'una sola planta i amb tres obertures que hi donen accés emmarcades per fragments de tosca disposats en vertical simulant una cova i amb l'anagrama de Maria al seu damunt. Als costats laterals hi ha altres altars amb elements religiosos i llantions. Tant la capella com la gruta estan protegides per reixes amb baranes de forja ricament treballades amb els barrots de secció en espiral, acabats en florons i decoració de volutes i creus intercalades amb altres motius florals. Val a dir que la decoració de la reixa de la cova és més rica que les altres.</p> | 08237-172 | Passeig del Ter, 2 | <p>Segons Joan serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze', aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més a més al ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1035768,2.2174201 | 435294 | 4661573 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115431.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | La capella de Lourdes es conserva en bon estat ja que és un espai de culte i de devoció pels habitats de Sant Quirze. L'estil i tècnica constructiva la permet relacionar amb una obra de la fi del segle XIX i principi del segle XX, en un context industrial i vinculat a les corrents eclèctiques i modernistes. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94868 | Elements escultòrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-escultorics | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> <p>www.https://monestirs.cat</p> <p>www.https:// patrimoni.gencat.cat</p> | XII | Elements reaprofitats i reutilitzats amb altres finalitats a dins del recinte de la capella de Lourdes. Els elements de pedra com ara el fust i la base del pulpit que estan a la intempèrie estan molt salinats i presenten un avançat estat d'erosió. Els elements de marbre rosat estan en més bon estat tot i que també tenen fissures i esquerdes . | <p>Aquest conjunt d'elements es troben situats a l'altar de la cova de la verge i també als elements que formen part i sostenen el púlpit que hi ha al costat de l'escala d'accés a la fornícula de la verge. Els elements que sostenen a l'ara de l'altar de la cova de la verge corresponen amb sis bases esglaonades de columnes diverses, quatre fusts de pedra sorrenca i sis capitells amb motius vegetals i florals simples. L'ara d'altar recupera una imposta decorada amb motius vegetals i florals formant espirals i trenats de tradició 'romànica'. En quant als elements del púlpit cal destacar la base i el fust trenat amb capitell de motius figurats en pedra sorrenca molt deteriorats i procedent d'algun monument medieval. El capitell que sosté el púlpit és vuitavat i representa diferents figures esculpides a dins de motius arquitectònics com ara arcs de mig punt i ricament decorats en alabastre amb incrustacions d'esmalt i pintura de color verd. El material que estan esculpits és marbre o alabastre fet que mostra la qualitat artística dels elements decoratius. Entre les figures i al·legories que s'hi representen cal destacar les imatges d'apòstols i altres figures amb una tècnica estilística molt acurada amb rostres humanitzats i trepà molt definit que permeten relacionar-ho en una etapa més aviat gòtica. Aquest element guarda relació amb la part superior del púlpit format per arcs conopials emmarcats per pinacles i en els que hi ha representació d'àngels músics sostenint instruments musicals com violes i llaüts. En un altre costat hi ha l'escut que sembla un arbre i també una roda de molí o roseta i altres elements no identificats La tipologia decorativa així com el material constructiu permet relacionar-ho amb el capitell vuitavat que el sosté. Tanmateix presenta incrustacions d'esmalt i pintura verda. Finalment cal remarcar la presència de la base del que semblaria procedent del claustre gòtic de Ripoll amb elements vegetals alternats per l'escut del casal de Barcelona i que sembla procedir de les galeries gòtiques fetes en temps del Paborde de Berga (S. XIV). Caldria estudiar a fons aquests elements i veure la seva relació amb el monestir de Ripoll.</p> | 08237-173 | Passeig del Ter, 2 | <p>La història d'aquestes peces vindria ser l'equivalent a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. De fet ca tenir present que després de la destrucció que l'edifici va patir a partir de 1835. moment en que es produeix la seva exclaustració, és obligat a abandonar el monestir l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i la resta de monjos. Des d'aleshores el conjunt entra en un procés de declivi de manera que el 1847 desapareix una part del claustre i el 1856 s'esfondra la torre del palau abacial. Aquest fet va comportar doncs que els antics edificis monàstics fossin emprats com a pedrera i els seus objectes de valor venuts a particulars de manera que molts dels capitells del claustre i dependències monàstiques foren espoliats del seu lloc d'origen. Aquest fet coincidiria amb el moment que es decideix de bastir la capella de Lourdes on els seus arquitectes constructors Genís Codina i Sert i Carme Nieto sota la mà dels seus propietaris Caroggio-Codina i més tard trinxet el 1898, els quals i degut al seu poder adquisitiu i influenciador degueren comprar les peces al monestir de Ripoll per traslladar-les a la capella de la seva fabrica dedicada a Lourdes. </p> | 42.1036584,2.2173365 | 435287 | 4661582 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115319.jpg | Física | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Col·lecció d'elements escultòrics rellevants que semblen procedir del monestir de Santa Maria de Ripoll, sobretot la base dels capitells i el fust. Caldria veure si els elements del púlpit també hi pertanyen o corresponen amb un altre indret. | 92 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94873 | Font del Gaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gaig | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la festa Major de 2019</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p> | Zona molt embrossada i coberta de vegetació que en fa difícil el seu accés. Actualment la font està situada dins uns terrenys de pastura de manera que l'espai està tancat. | <p>Es tracta d'una font situada en un paratge enclotat a l'oest de les Quintanades de la Coromina i a sota d'un pollancre i un roure. El seu accés és difícil ja que els terrenys on es situa estan utilitzats com a pastures de bestiar i el seu àmbit està tancat. El seu origen és un petit torrent que desemboca al riu Ter al costat de l'estació del ferrocarril i fàbrica de Can Trinxet. Consta d'un mur construït amb obra ceràmica arrebossada des del qual en surt el broc. Al seu costat hi ha dos bancs d'obra per a poder-hi seure. Damunt seu hi ha un rètol metàl·lic on hi ha el nom de la font i l'any 1993 escrit amb tatxes de llautó. Font molt coneguda que caldria condicionar.</p> | 08237-174 | Font i torrent del Gaig | <p>Poc en sabem d'aquesta font que va serf molt popular pels habitants de Sant Quirze.</p> | 42.1054713,2.2197559 | 435489 | 4661781 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94873-320-2-font-gaig.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació de la font ha estat facilitada per Josep Masnou al que ens ha acompanyat en cadascuna d'elles. Caldria condicionar-la i integrar-la a l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora ja que es troba molt a prop del nucli urbà i hauríem de considerar-la d'interès històric i popular. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||
| 94874 | Glorieta de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-trinxet | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA.Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. <em>'El paper dels Trinxet, Serra i Codina'. </em>Club d'història Local. Col·lecció història local núm.2</p> | XIX | Antiga font i glorieta en mal estat degut a la seva proximitat al riu Ter i també pels desmunts de les obres fetes al mateix pont i també del passeig del Ter. Es conserva en mal estat sense la coberta i amb les antigues passarel·les d'accés mig caigudes i amb les baranes penjants. La font encara raja però el seu accés és molt difícil i cobert de la vegetació de ribera. | <p>Es tracta d'una antiga font i glorieta situada a l'antiga horta de Can Trinxet a tocar del pont de Sant Quirze i en una zona on antigament hi havia una verneda. Es tracta d'una zona de difícil accés ja que es troba a sota del Passeig del Ter, molt a prop del pont i a tocar del riu. Encara es conserva el brollador de la font que surt de sota la roca així com restes dels murs de l'antiga glorieta de planta circular i sobresortint per damunt de la cota del riu en forma de mirador amb baranes de ferro. La coberta ha desaparegut així com part dels murs. El paviment de damunt de la llera s'ha esfondrat en part de manera que el seu accés és difícil. està coberta de vegetació. Segons imatges antigues i postals fetes des de la part esquerra del pont s'aprecia encara aquest element situat per damunt de la llera del riu en forma de balcó.</p> | 08237-175 | Passeig del Ter, 2 | <p>Desconeixem la data de construcció i el període en que es va edificar que de ben segur que hauria anat relacionat amb la construcció de a font de Lourdes i la fàbrica de Can Trinxet per part de les empreses Caroggio-Codina i més tard Trinxet entre els anys 1883 i 1895 quan passà a mans de la societat Codina Serra ja que aquests darrers pertanyia Sallent. Consta que va ser en aquests anys quant s'erigí la capella de Lourdes i possiblement també aquesta glorieta situada en els jardins i paratges de la mateixa fàbrica. Sembla que aquest indret de repòs i i tranquil·litat va ser utilitzat fins el 1940 quant arran de la forta crescuda del Ter degut a una riuada va quedar completament destruït. Des de llavors no s'ha tornat a reconstruir.</p> | 42.1019917,2.2183703 | 435371 | 4661396 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-1-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-2-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-3-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-sanquirico12gajavistaparcial.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació d'aquest element ha estat facilitada per Josep Masnou ja que no hi hem pogut tenir accés. | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94875 | Font de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Itinerari per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Entorn poc cuidat. La font captiva aigua però és canalitzada mitjançant una caseta situada més avall que en deriva l'aigua possiblement a la masia de la Vinya. | <p>Es tracta d'una font captiva a sota d'una balma o codinera a sota dels dipòsits municipals d'aigua de la Quintanada de la Vinya en una raconada coberta per roures i alzines. La font actualment està paredada per un mur d'obra ceràmica amb una trapa, propietat de la casa i a sota una caseta que forma part d'un arqueta de captació i distribució de les aigües cap a la mateixa casa.</p> | 08237-176 | Ctra.BV-5227 Pk 1,5 | 42.1052633,2.2236852 | 435814 | 4661755 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94875-478-1-la-vinya.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Forn captiva canalitzada per a ús de la casa i actualment no raja. Entorn poc cuidat. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94876 | Font de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sole | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Font util·litzada per alimentar unes basses que hi ha en uns camps més avall i emprats per al bestiar. La font encara raja i la seva aigua és recollida ens safarejos. | <p>Font situada al camí de Revell que parteix des de la casa de la Coromina i passa pel serrat de la Coromina i els quintans de Marinyac. Queda al vesant nord-oest de la muntanya mirant al torrent de Marinyac i al costat de la pista forestal. Consta d'una estructura quadrangular en forma de pou o arqueta de captació que serviria per emmagatzemar l'aigua recollida a través de la font, decantar-la de les impureses i expulsar-la a l'exterior en forma de brollador que es recolliria en una petita bassa o abeurador per al bestiar. La construcció del dipòsit és amb maçoneria de pedres mal treballades i escairades unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars i horitzontals. Les cantonades són de pedra picada i presenta dues obertures; una en forma d'esvoranc al damunt del brollador de l'abeurador del bestiar i una segona de lateral situada a mitja alçada o coronada per una llinda de pedra monolítica amb els muntants també de pedra picada. L'interior està cobert amb una volta de canó i de mig punt de perfil encofrat. Entre el naixement de la font captiva i el broc exterior hi ha un petit canaló excavat a la roca natural.</p> | 08237-177 | Camí de Montesquiu a carretera de Sora | <p>No hem pogut trobar cap referència escrita a aquesta font que hom pensa que podria datar de mitjans del Segle XVII o XVIII i relacionat amb el castell de Montesquiu o la propera masia de la Coromina.</p> | 42.1151940,2.2240770 | 435856 | 4662857 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113718.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | No sabem la funció que hauria tingut l'edifici que hi ha. Possiblement com a arqueta de decantació i acumulació de l'aigua procedent de la font de Sole ei expulsar-la a l'exterior. Per les característiques sembla que correspon amb una font de mina i la seva explotació es pot datar de mitjans del segle XVII i XVIII. Tanmateix hom pensa que hauria poc subministrar aigua a la finca de la Coromina entre altres així com als camps del voltant. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94877 | Font de Mares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mares | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Coberta de vegetació està situada en un lloc molt obac al costat mateix del torrent i d'una balma de pedra. Fa dificil de trobar-la. | <p>Font de mina situada a peu del torrent de la font de mares i als costat d'un clot on hi ha una balma. es tracta d'una captació en forma de mina o canalització que recull l'aigua de la deu i l'emmagatzema en un pou o arqueta de decantació i que l'expulsa a l'exterior mitjançant un broc, avui desaparegut i cobert de vegetació i fullaraca. L'accés a la mina està fet amb una obertura amb els muntants de maó ceràmic, llinda de pedra. La canalització de la mina està excavada a al roca com també ho és la base del pou. La resta és amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades del pou i els bastiments de l'obertura situada a damunt del broc i que està construïda en pedra picada. La coberta és amb volta de canó del tipus encofrat i amb les marques dels taulons encara visibles. Al costat de la font hi han restes d'altres construccions pertanyents a una bassa per a emmagatzemar aigua així com també altres elements de difícil identificació mig coberts de vegetació.</p> | 08237-178 | Al rec de la Font de Mares | <p>No hem pogut documentar masses referències a aquesta font que el més segur que es va reformar amb la fisonomia actual a mitjans del segle XVII o principi del XVIII, moment en el qual tant el castell de Montesquiu com la mateixa casa de la Coromina adquireixen el seu major esplendor dotant-se d'un elevat nombre de terrenys amb importants zones de pastura i caps de bestiar. Aquest fet comportarà que els antigues fonts de la zona es canalitzin per a poder-se nodrir d'aigua. Tanmateix la presència de pous i arquetes de decantació reforçaria aquesta hipòtesi per a acumular la major part d'aigua possible. La tècnica constructiva dels pous ens fa pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII.</p> | 42.1115941,2.2175404 | 435312 | 4662462 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-351mares.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta font presenta moltes semblances amb la font de Solé amb la qual cosa tant la tècnica constructiva, la presència d'un pou o arqueta de decantació d'aigües així com la coberta amb volta de canó de tipus encofrat fan pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII i associades possiblement a abastir la els terrenys de la finca de la Coromina o el mateix castell de Montesquiu situat molt a prop seu. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94878 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-8 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font encara en ús i utilitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Roure dins de l'àrea d'acampada el Solà. | <p>Font situada en un revolt de la carretera del Solà al Bascatell dins dels terrenys d'acampada el Solà. Aquesta font encara està en ús. Consta d'una font captiva de dos brocs, un que no raja que omple un abeurador per al bestiar i es troba canalitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà.. </p> | 08237-179 | A la zona del Solà | <p>L'origen de la font seria per nodrir d'aigua a les cases i masies que hi hauria hagut a la zona del Solà, principalment la masia de la Cúbia, Can Carlos... el seu origen es remuntaria a l'edat mitjana però no n'hem trobat cap mena de referència escrita. La informació consultada ha estat facilitada per Josep Masnou.</p> | 42.1000772,2.2520823 | 438156 | 4661159 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-2-roure.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-3-roure.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font captiva encara en ús i que s'utilitza per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà. | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94879 | Font termenal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-termenal | <p>https://mediambient.gencat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font o surgència natural que surt d'unes roques a sota de la vegetació i les fulles i discòrre l'aigua sense cap mesura de canalització. Embrossada | <p>Font o surgència natural que surt al costat del camí PR-C-45 que es dirigeix a Boscatell i Vidrà passant pel collet de les Gargantes a sota mateix del puig de Juí i delimitant amb el TM de Santa Maria de Besora i també Sant Pere de Torelló a banda de Sant Quirze. La font es situa en una obaga i surt entre la vegetació en forma de deu que s'escola formant un rierol. No està canalitzada.</p> | 08237-180 | Camí de Garganter a Boscatell .PR C-45 | 42.1002285,2.2739969 | 439969 | 4661160 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-2-termenal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-3-termenal.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font de difícil cerca i que es troba amagada entre els arbres i la vegetació que l'envolta. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94880 | Font de Can PereFerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pereferrer | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font de mina pendent de reforma. Serveix de captació a la casa de Can Pere Ferrer. la seva aigua alimenta la riera i torrent de Can Pere Fererr | <p>Font de mina que surt a sota mateix de la casa nova de cal Pere Ferrer i al peu del torrent. Es tracta d'una canalització de mina mig coberta de vegetació i molt contaminada per l'excés de nitrats que es filtren dels camps.</p> | 08237-181 | Can Pere Ferrer | 42.1022813,2.2104260 | 434714 | 4661434 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94880-240-2-can-pereferrer-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font pendent de reforma. La informació obtinguda ha estat facilitada per Josep Masnou. | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94881 | Font Surinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-surinyo | <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou. Cartografia, situació i imatges.</p> | Font perduda enmig de la vegetació i la malesa i amb un entorn molt deixat. Fa difícil de trobar-la | <p>Font o surgència natural sense canalitzar que surt de sota unes roques en forma de molleres i que discorre al costat del torrent de les Comes o de Revell. La font surt de les roques i de la molsa. L'aigua està contaminada per nitrats.</p> | 08237-182 | Torrent de Revell | <p>Poca cosa en sabem d'aquesta font que es troba al costat de la posta de les Comes a Can Garça o antic camí ral de Santa Maria de Besora. Les referències que hem pogut trobat provenen de Josep Masnou que ens ha facilitat tota aquesta informació que us mostrem.</p> | 42.1089924,2.2308159 | 436407 | 4662164 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||
| 94882 | Font del Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixa-0 | <p>Informació facilitada per Josep Masnou el qual ens ha cedit imatges, dades cartogràfiques i descripcions tota vegada que ens ha acompanyat a les diverses fonts.</p> | La font es troba en uns camps a sota de la casa de les Comes i actualment es fa servir com a abeurador del bestiar de la finca. La font raja però l'aigua no és tractada i tampoc és potable degut a la gran quantitat de nitrats que conté. | <p>Font o surgència natural que surt d'uns camps que hi ha a sota de la casa de les Comes al costat del torrent homònim. La font surt a sota d'un Freixa d'aquí el seu nom i alimenta una petita bassa o abeurador que s'utilitza per al bestiar de la finca. L'aigua sobrant discorre pel ec fins a retrobar el torrent de les Comes. L'entorn i la font estan molt deixats.</p> | 08237-183 | Riera de les Comes | 42.1057310,2.2296653 | 436309 | 4661803 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94882-2521freixa.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | S'utilitza com a abeurador del bestiar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94883 | Pou Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-bufi | <p>SERRALLONGA UQRUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>VILASECA DAVID, PRAT, A; 2018 Masos rònecs del Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. 'Cuaderno de liqudaciones y amillaramiento' Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p> | XVIII | S'utilitza com a pou d'extracció d'aigua de l'antiga casa del Bufí i avui amb un ús agrícola | <p>Es tracta d'un pou situat en uns camps que hi ha a sota de la Gasolinera Sant Quirze, antiga casa del Bufí i al costat d'una perera. L'antiga construcció encara s'utilitza avui i està refeta o reconstruïda amb obra ceràmica de maons units amb ciment pòrtland i coberta de fibrociment. L'accés és mitjançant una porta metàl·lica.</p> | 08237-184 | A la zona del Bufí a sota de la Gasolinera | <p>Les poques referències que hem trobat d'aquest pou corresponen al llibre de David Vilaseca i Antoni Prat sobre els 'masos rònecs del Bisaura, vidranès i alta conca del riu Ges' i publicat pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Segons s'esmenta en aquest llibre <em>La casa estava situada al peu de l'amtiga N152 a la cara nord del túnel de Sant Quirze, i molta gent la recorda encara. Antigament, però la carretera passava més amunt , i res pertorbava la tramquil·litat d'aquesta pagesia. Sota la casa, que estava més aviat orientada cap al cantó de llevant , hi havia els quintans, que arribaven fins a la via del tren i fins a tocar del riu Ter. També hi havia un pou, al costat d'una perera, que als últims anys funcionava amb una bomba elèctrica, i pel cantó de gregal hi havia la font del Bufí a tocar del pont del tren...'</em></p> <p>La casa que surt esmentada al padró de finques de 1862 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de sant Quirze de Besora' del 1862 a la inscripció núm. 50 a nom de Domingo Garriga i Josep Lluic especifica que entre altres finques a banda de la Coromina hi havia el bufí <em>'Por otra llamada el Bufí nº1 </em>amb un valor de 105,33 cèntims. (AMQ. carpeta 1016) Abans però la finca havia pertangut a Francesc Fossas que el 1840 havia comprat l'aprofitament dels fruits d'un seguit de masos entre ells el mas Bufí el 25 de febrer de 1840 (Serrallonga. Urquidi, Josep; 1998 p-63). També hem trobat referències a la inscripció 145 del mateix padró de finques a nom de Joan Tenes on entre altres finques hi havia ' <em>posesión llamada el Bofí situada en el monte del mismo nombre de la propiedad y que cultiva de su cuenta'</em>. Sembla ser que aquesta casa va desaparèixer el 1999 quan es va construir o ampliar la C-17 actual en format d'autovia. </p> | 42.0960361,2.2242875 | 435854 | 4660731 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94883-223-2-pou-bufi.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou encara en ús i funcionament en uns camps a la zona del Bufí | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94884 | Pou de Can Periques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-periques | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XIX-XX | Pou encara en funcionament. | <p>Pou situat a l'entrada de la central hidroelèctrica de les Illes a mà esquerra. Està construït amb obra ceràmica de maons i rajoles amb una planta circular i del que en sobresurt un petit edifici de planta quadrangular de maó ceràmic amb una coberta a un sol vessant de teula i una porta d'accés metàl·lica. Desconeixem la fondària i profunditat real. Uns metres més al sud en direcció al riu i al mig d'un camp hi ha una segona arqueta de maó ceràmic tipus 'gero' que funcionaria com a segona captació. Aquesta darrera construcció és molt recent. </p> | 08237-185 | Central de Can Periques | <p>Sembla que aquest pou va ser erigit al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construir una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de l'única zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable, pues el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i únicament es va construir la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produir electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i amb l'ús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0926775,2.2303160 | 436349 | 4660353 | 1892, 1912 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94884-226-2-pou-can-periques.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94884-226-3-pou-can-periques-bis.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Mª Pericas | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94885 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVI-XVIII | Edifici ben restaurat i rehabilitat i utilitzat com a habitatges. La coberta ha estat refeta i la façana ha estat pintada de nou mantenint la forma i la composició de les obertures principals i originals respectant els bastiments, llindes i dovelles. Està emprat com a ús residencial | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat davant mateix de la plaça del barri de l'Hostal Nou i orientada a migdia. Limita amb la finca núm. 3 i 7 del barri de l'Hostal Nou. Coincideix amb el pas d'un ramal de l'antic camí ral de Vic a Ripoll passant per Sant Quirze de Besora. Es disposa paral·lel al torrent de Can Pere Ferrer. L'edifici presenta una planta rectangular de tres crugies separades per murs de maçoneria i compost per una PB+1PP+Sota coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta, avui formigó i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'obren dues obertures; la porta d'entada principal situada a la crugia central i formada per un arc adovellat de mig punt amb àmplies dovelles de 0'90 cm d'ample i realitzades en pedra calcària. Al seu costat i coincidint amb la crugia oest hi ha una porta d'àmplies dimensions coronada amb una llinda de pedra picada amb els muntants i bastiments en pedra picada ben treballada i de diferents mides. A la crugia est hi ha dues petites finestres que ventilen a les antigues quadres i estables. Al5 primer pis hi ha obertes cinc finestres rectangulars de les quals tres d'elles semblen correspondre a l'obra original i altres dues afegides posteriorment. Pel que fa a les obertures originals estan situades damunt de cada crugia de la casa i cal destacar que la situada a la crugia central és de dimensions més àmplies. Presenten els bastiments de les obertures en pedra picada amb els ampits i marcs bisellats i les llindes de pedra picada d'un sol bloc monolític. Les altres dues obertures són també en pedra picada però situades a diferent nivell. Finalment a la planta sota teulada s'obren dues finestres de petites dimensions a cada costat i una de més gran i allargassada a la part central. Un ràfec o barbacana de plaques de formigó aixopluga part de la façana i sosté la coberta. L'aparell de la façana, possiblement de maçoneria està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de calç i pintura de color ocre que deixa a la vista els muntants, bastiments, llindes, dovelles i cantonades de les obertures que són en pedra picada. En quant a la façana del darrere i que mira al pati està formada per diverses obertures i eixides disposades de forma aleatòria i amb un predomini també del massís respecte el buit. No s'ha pogut accedir al seu interior però es dedueix que la porta d'entrada dona pas a un gran vestíbul enllosat en pedra i en el que s'hi obren diferents portes coronades en llinda que donen pas a les quadres i estables i també a l'escala que condueix al primer pis, de pedra. La planta primera estaria ocupada per la sala principal, ocupant la crugia central i altres habitacions i cuina a les altres plantes. La darrera planta o sota coberta seria utilitzada com a graners. Tots els forjats són de fusta i els paviments de rajoles ceràmiques. </p> | 08237-186 | Plaça de l'Hostal Nou, 5 | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm 42 i pertanyent a José Casamitjana: <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Casteny provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1032156,2.2146410 | 435063 | 4661535 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici segons els trets i les característiques formals l'hauríem de datar de mitjans del 1500 o 1600 essent l'edifici originari i fundador del barri de l'hostal Nou. Guarda moltes similituds amb altres edificis del nucli antic de Sant Quirze, especialment al carrer Església Núm. 7, la casa de Can Bruch o l'edifici de la Plaça Major núm. 1 i 3. per posar un exemple. També guarda similituds amb moltes masies de la Plana de Vic datades en aquesta cronologia. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94886 | Barri Hostal Nou, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVIII | Edifici que es conserva en bon estat. Fa poc se n'ha refet la coberta i la façana està arrebossada. la part frontal de la coberta ha estat substituïda per un terrat descobert. S'utilitza com a edifici residencial | <p>Finca entre mitgeres situada al raval de l'Hostal Nou i delimitada per la finca núm. 5 i la carretera de Sant Quirze a Montesquiu (C-17z). Es tracta d'una parcel·la més aviat rectangular d'una sola crugia amb un planta allargassada composta per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia cap a a la plaça del barri. En quant a les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. Val a dir que es disposa en una cota més alta que la veïna núm. 5 degut al pendent i orografia del terreny. Consta d'una porta amb els muntants i llinda de pedra picada a la planta baixa amb perfil bisellat i amb una finestra de petites dimensions al seu costat. Damunt seu hi ha una balconera també amb els bastiments i llinda de pedra picada que correspon amb la transformació d'una antiga finestra. la barana és de barrots de forja de secció circular que no sobresurt del pla de la façana i passamà recte. Al sota teulada hi ha una finestra rectangular que il·lumina les golfes. Damunt seu existeix un terrat descobert que substitueix l'antiga barbacana de fusta i ràfec de la teulada que es situa uns metres més endarrere. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Està arrebossat amb ciment pòrtland gris i tant sols deixa a la vista els bastiments i llindes de les obertures en pedra picada. La façana del darrere dona a un hort de planta molt allargassada i amb les obertures en forma d'eixida disposades de forma aleatòria sense seguir un ordre concret.</p> | 08237-187 | C/ Barri Hostal Nou, 3 | <p>La història seria pràcticament la mateixa que la finca núm. 5. Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1031569,2.2145205 | 435053 | 4661529 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124822.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Finca que per les característiques formals i arquitectòniques guarda moltes similituds amb les cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora considerant-se una típica casa gremial de paraires i teixidors de mitjans del segle XVII i XVIII. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94887 | Barri Hostal Nou, 1 / Rambla Concepció, 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-1-rambla-concepcio-60 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVIII | Casa molt reformada que ha estat reconvertida en una torre residencial. Se n'ha modificat la coberta, pintat les façanes però conservant les obertures originals de la planta baixa i primer pis. Es troba en bon estat. | <p>Finca aïllada situada a la part sud-oest de la plaça del aval de l'Hostal Nou i delimitada per la C-17z i el torrent de cal Pere Ferrer. Està disposada en diferents desnivells i formant terrasses fruït de l pendent del terreny. Té una planta rectangular, tres crugies i composta per una PB+2P+Sc coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a llevant cap a la plaça del barri de l'Hostal Nou. En quant a la composició de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit i té les obertures disposades de forma regular i geomètrica. A la planta baixa doncs s'obren dues finestres que flanquegen una porta central situada a la part central i coincidint amb la cruïlla del mig. Estan compostes per bastiments de pedra picada, llindes rectangulars també de pedra i ampits bisellats situats a poca distancia del sòl. Damunt de la porta i incises dins de la llinda hi ha la data de 1769 inscrita a sota d'una roseta a dins d'un cercle. En un costat hi ha en color magrana i pintat sobre la llinda unes inicials que no podem interpretar el que representen. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha tres finestres mes rectangulars i de les mateixes dimensions, una de les quals té un ampit bisellat. No se n'aprecia la seva fàbrica ja que estan completament arrebossades. estan tancades amb persianes de llibret. Finalment a la planta segona n'hi ha tres més d'igual mida i damunt seu tres petits arcs il·luminen les golfes. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta sostingut per bigues de fusta i encadellat ceràmic i que sosté la coberta. El parament de la façana no és visible ja que esta completament arrebossat per una capa de pintura de color ocre i tant sols deixa a la vista els bastiments de les obertures de la planta baixa que són de pedra picada. La façana lateral que mira al torrent hi té annexionat el volum d'un garatge que conté un terrat del primer pis i al que s'hi accedeix per dues balconeres al primer pis que tenen els seus homònims a la planta segona amb un balcó corregut que sobresurt del pla de la façana i que està format per bigues i revoltons ceràmics amb barana de forja de barrots simples de secció circular i passamà recte. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha dues petites finestres en forma d'arc de mig punt que donen llum al sota teulada. La façana està arrebossada amb el mateix enlluït que la fa principal i no es pot veure el seu parament. Finalment la façana que mira a la carretera i també al callisot estan molt transformades pels usos moderns d'habitatge. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-188 | C/ Barri Hostal Nou,1 o Rambla de la Concepció, 60 | <p>Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquest lloc. La casa núm. 1 del barri es podria referir a la que estem descrivint</p> | 42.1030226,2.2145284 | 435054 | 4661513 | 1769 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124818.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquesta casa que reuneix els requisits de les cases gremials de Sant Quirze conserva de la fàbrica originaria la PB i el primer pis amb obertures rectangulars i bastiments de pedra picada. Tot fa pensar que en un principi estava coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. Amb el temps se li va afegir una darrera planta, una coberta a quatre vessants i se li obriren finestres noves. L'origen correspondria amb una edificació del 1600 o 1700. Guarda relació amb moltes cases del carrer del Pont, carrer dels Patis de l'Església o Plaça Major. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94888 | Barri Hostal Nou, 2- 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-2-4 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> <p> </p> | XVII-XVIII | Finques unificades en un sol edifici per mitjà d'una única coberta que abraça les dues finques. Presenten un bon estat de conservació amb les façanes originals, sense restaurar i amb la fàbrica a la vista. Les fusteries de les obertures també són les originals amb restes de l'enlluït original a la segona planta. | <p>Conjunt de finques entre mitgeres situades a migdia de la placeta del barri de l'hostal-nou i mirant al carrer que enllaça amb la carretera i Avinguda de la Concepció coincidint amb la traça de l'antic camí ral. es tracta de dues finques de parcel·la rectangular una d'elles, la núm. 2 d'una sola crugia i la número 4 amb dues. La primera esta molt transformada i consta tant sols de PB+1P cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent. Les obertures es distribueixen regularment al llarg de la façana amb una porta d'entrada amb els bastiments de maó ceràmics i flanquejats per una finestra rectangular. A damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha una balconera amb balcó de llosana de pedra que sobresurt del pla de la façana i barana de forja amb barrots de secció trenada i passamà recte. Corona la façana un ràfec o barbacana format pelo voladís de la coberta i sostingut per bigues de fusta i llates. L'aparell és de maçoneria de carreus i còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals. Sembla correspondre amb una obra tardana. Al costat seu hi ha la finca núm. 4 que guarda més elements originals. Consta de dues crugies amb dues plantes i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates d fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent. En quant a la seva composició hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues obertures a la planta baixa, una d'elles corresponent amb la porta d'entrada amb els bastiments de pedra i coronada per una llinda on hi ha incisa la data de 1773 a sota d'una roseta inscrita en un cercle i amb restes de pintura de color magrana en un costat. És de perfil bisellats i te els bastiments de pedra picada. Damunt seu i coincidint al primer pius hi ha obertes dues finestres simètriques rectangulars i amb els bastiments de pedra picada, ampit bisellat i llinda recta. Finalment a la darrera planta hi ha dues obertures més amb els bastiments de maó ceràmic i corresponents a un moment més tardà. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta format per bigues de fusta i llates que sostenen la teulada. L'aparell de la façana està revestit per una capa d'enlluït de calç de color blanquinós que en els punts on ha desaparegut s'endevina la fàbrica original de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. Únicament són en pedra picada els bastiments de les obertures i les cantonades. La façana que mira al Ter presenta una disposició més desorganitzada i amb les obertures situades d'una manera més desorganitzada i aleatòria en la façana. Hi té obertes al primer pis dues balconeres amb balcó corregut que sobresurt del pla de la façana amb els bastiments de maó ceràmic i al damunt seu tres finestres més de la mateixa factura. El seu aparell de còdols de riu es disposa de manera aleatòria i desordenada amb filades irregulars. Presenta restes d'enlluït de calç.</p> | 08237-189 | Barri Hostal Nou, 2-4 | <p>L'origen d'aquesta finca aniria lligat amb el barri de l'hostal nou que es desenvoluparia al costat de l'antic camí ral i de l'hostal pròpiament dit (finca núm.5) a manera de raval o barri fora de les muralles per pal de poder acollir i donar servei als traginers i viatgers que es dirigien a Ripoll o Ribes i feien nit a Sant Quirze. Aquest barri que tindria un origen baix medieval i vinculat amb la construcció del pont de Sant Quirze tindria una fort creixement a mitjans del segle XVII i XVIII coincidint en el període més puixança, Ho testimonien les dates que ha ha inscrites en les seves llindes. Referent a les finques 2 i 4 hem trobat referències al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. AMQ carpeta 1016) on a les inscripcions núm. 61 i 125 fa referència a les finques 2 i 4.</p> <p><em>Por una casa con su huerto adyacente en el Hostal nou nº 2 </em>per un valor de 220 lliures a mans de Joan Rossell i que va passar a Paula Rossell. Per contra la finca núm 4 la trobem a la inscripció núm 61 a Nom de Mariano Espadaler <em>'por una casa con su huerto adyacente en el hostal nou nº4'</em> per un valor de 189 lliures i 33 cèntims. No hem trobat altres referències a aquestes finques. tanmateix en el padró de finques hi ha al·lusions a peces de terra properes a l'Hostal nou i limitant amb el riu ter (Inscripció núm. 43 a mans de Josep Castany.</p> <p><em>'Por una pieza de tierra llamada del Hostal Nou cita en la carretera de Ripoll y que cultiva a su cuenta' </em>amb un valor de 464 lliures. Altres propietat de Quirze Rierola (inscripció núm.122 <em>'por una pieza de tierra llamada de Bisora i situada cerca del Hostal Nou </em>' amb un valor de 856 lliures.</p> <p>No hem trobat altres referències doncs s'entén que amb el creixement de la carretera i del naixement del barri dels quatre cantons, aquest antic raval va quedar annexat al nou urbanisme.</p> | 42.1029937,2.2147486 | 435072 | 4661510 | 1773 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124720.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb la clàssica finca entre mitgeres de tipus artesana o gremial amb unes característiques pròpies i molt semblants entre elles amb una o dues crugies, obertures amb bastiments de pedra, coronades amb llinda de pedra i amb les dates inscrites damunt de la porta d'entrada. La número 4 conserva encara molts elements originals motiu en els quals la podríem considerar com un dels exemples més ben conservats al municipi. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94889 | Barri de l'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lhostal-nou | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XV-XIX | Antic nucli urbà fora muralles a manera de raval desenvolupat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll i que ha quedat fossilitzat dins de la trama urbanística actual com a record del passat. | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic format per un conjunt de cases i de l'antic hostal que denomina al barri i que té origen en el mateix. El conjunt es disposa a l'extrem nord-oest del nucli urbà o part nova 'l'altra banda' i s'articula a l'entorn de dos carrers i una placeta. Es tracta d'un carrer paral·lel a la C-17z que es desvia de la mateixa per accedir al barri on hi ha la placeta dominada per l'antic hostal i un carrer perpendicular delimitat pel torrent de cal Pere ferrer i que servia com a punt d'inici del camí que travessava el pont damunt del Ter i accedia al nucli antic i també a la Verneda i Santa Maria de Besora. La traça d'aquest carrer coincidiria amb l'actual carrer de Mestre Quer que arribaria als quatre cantons i creuaria el ter. Aquest nucli o raval es desenvoluparia al costat de l'antic camí com a serveis d'hostal i ferratge i provisió de queviures dels mercaders, traginers i marxants. Existien altres ravals com el del carrer Besora i també entre el pont el portal del Pont al nucli antic. El conjunt de cases i edificis del barri, a banda de l'antic hostal (barri hostal nou,5) corresponen a les característiques parcel·les gòtiques de finques entre mitgeres de planta rectangular i compostes de Planta baixa destinats a obradors i estables, un primer pis amb una o dues habitacions i cuina i unes golfes. A la part del darrere hi havia un pati descobert emprat com a horta que degut a la proximitat al riu en derivaven l'aigua per al reg. Aquest tipus de finca correspondria amb les núm. 2, 3 i 7 del barri La coberta era a dues vessants de teula ceràmica àrab i les obertures estaven realitzades amb els bastiments de pedra picada amb les llindes inscrites amb rosetes i la data de construcció o reforma. Altres cases contenien dues crugies amb les mateixes característiques (Núm. 4) i finalment les més grans en tenien tres (núm.1). Un capítol a part en seria l'hostal nou de tres crugies seguint els exemples clàssics de les les masies del segle XVI i XVII i amb grans portalades coronades per arcs adovellats d'àmplies dovelles de mitjans del segle XV i principi del XVI amb similituds a les finques núm. 1 i 3 de la Plaça Major, núm. 7 del carrer Església o núm. 6 de la Plaça Major. </p> | 08237-190 | C/Hostal Nou | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carperta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> <p>Referent a les parcel·les dels entorns tanmateix en el padró de finques hi ha al·lusions a peces de terra properes a l'Hostal nou i llimitant amb el riu ter (Inscripció núm. 43 a mans de Josep Castany.</p> <p><em>'Por una pieza de tierra llamada del Hostal Nou cita en la carretera de Ripoll y que cultiva a su cuenta' </em>amb un valor de 464 lliures. Altres propietat de Quirze Rierola (inscripció núm.122 <em>'por una pieza de tierra llamada de Bisora i situada cerca del Hostal Nou </em> ' amb un valor de 856 lliures.</p> <p>No hem trobat altres referències doncs s'entén que amb el creixement de la carretera i del naixement del barri dels quatre cantons, aquest antic raval va quedar annexat al nou urbanisme.</p> | 42.1029091,2.2147245 | 435070 | 4661501 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic de certa rellevància que cal mantenir i preservar ja que forma part de la història i desenvolupament urbanístic de Sant Quirze de Besora situat a l'altra banda del riu i creat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll on després de passar per la Costa Cogulera els traginers paraven a reposar en aquest hostal abans de re-emprendre el camí o desviar-se cap a Sant Maria de Besora, Vidrà o anar cap al Solà i Boscatell pel collet del mateix nom. El seu origen seria baix medieval tenint una forta puixança els segles XVII i XVIII. Fins que no es va portar a terme la construcció de la carretera el punt principal de parada va ser aquest hostal i raval annex. | 94|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94890 | Camí Ral de Vic a Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-ripoll | <p>BUSQUETS COSTA, F; FÀBREGAS M; 2017. Memòria valorada per a l'execució de la investigació històrica, arqeuològica del camí ral de Vic a Ripoll Tram la Cogulera (Sant Quirze de Besora). ATICS.</p> <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | II ac-XIX | Camí embegut per l'actual c-17 z ja que coincideix amb el seu antic traçat en gairebé tota la seva trajectòria llevat del tram incial de la Serra i costa Cogulera que transcorre seguint el pendent de la muntanya amb el collet del mateix nom i del que en queden algunes traces interpretades com a 'vIa romana'. Un cop passat aquest pas el camí seguia paral·lel a la C-17 z actual. | <p>Tram de l'antic camí Ral que coincideix amb l'antiga carretera C-17z de Vic a Ripoll que al entrar al terme de Sant Quirze de Besora passava per la serra i costa Cogulera per damunt del modern túnel de la C-17. Continuava seguint part del traçat de la carretera vella de Sant Quirze de Besora a Orís fins a enfilar-se pels pendents de la serra i costa Cogulera mitjançant revolts i forts pendents sostinguts per murs i terrasses artificials que hi recolzaven les plataformes quadrades per on giraven els carros i animals i realitzats amb un aparell que sembla 'romà'. En arribar al collet el camí transcorria pel vessant nord enmig de feixes i camins, avui molt desfigurat i continuava paral·lel a la C-17z per damunt de l'antiga casa del Bufí (actual gasolinera) i seguia paral·lel a la C-17 fins entrar a la vila de Sant Quirze per la zona dels quatre cantons on antigament hi havia la bifurcació amb el camí Ral de Berga i que passava per Alpens, el collet de Sant Agustí, Sora i, paral·lel a la riera de Cussons i per sobre els plans de la Rovira arribava a Sant Quirze on es creuava amb el camí ral. Dels quatre cantons el camí continuava fins al raval de l'Hostal-Nou on els traginers i viatgers feien parada a mig camí després d'haver passat i creuat el tram de la costa Cogulera, el qual deuria ser un dels més difícils. De l'Hostal Nou en partia el camí que seguia al costat de la riera de cal Pere Ferrer i continuava per la riba dreta del Ter per creuar-lo pel pont de Sant Quirze i dirigir-se o bé al nucli antic i Torelló i Vidrà pels collets del Boscatell i Saderra o a Santa Maria de Besora i Vidrà pel camí de les Comes. també es podia accedir al castell de Montesquiu.</p> <p>De l'Hostal nou el camí continuava paral·lel al Ter fins a Montesquiu entrant pel carrer denominat camí ral dins del mateix nucli antigament pertanyent a Sant Quirze i avui formant part d'un altre Terme municipal</p> | 08237-191 | C-17z | <p>Segons Francesc Busquets i Marta Fàbregas en la memòria valorada sobre la recuperació d'un tram del camí ral de Vic a Ripoll en el tram de la Cogulera de Sant Quirze de Besora especifiquen <em>'és igualment impossible la seva continuïtat cap al nord per on entraria al poble de Sant Quirze. Aquí hi contribuiria l'explotació intensiva de feixes. El que és clara és l'atribució d'aquest tram a l'antic camí que unia Vic amb Ripoll. La seva cronologia, però és menys evident. Pel tipus de tècnica constructiva podria ser atribuïble a un període molt ampli entre l'antiguitat i l'edat moderna. </em></p> <p>No obstant això i referent a aquesta via l'article de Carles Padrós de 'Camins antics i vies Romanes d'Osona, publicat en la revista de Quaderns de Prehistòria i arqueologia de l'any 2010 fa un resum de les principals vies romanes d'Osona. Al parlar del camí de Vic a Ripoll afirma i ens parla de 'strata ceretana'. aquest camí el qual molt possiblement ja hauria estat utilitzat pel rei visigot Wamba el 697 en la seva expedició a la Gàl·lia narbonesa per tal de combatre amb el general Paulus esmenta que una facció del seu exercit va passar per Vic per dirigir-se a Llívia i per tant es va interpretar que ja existia una via que connectava Vic amb aquesta ciutat pirinenca. '<em>Secunda per Ausonensem Civitatem Pyrinaei media pateret' </em>(Pujades, 1831). De fet les referències escrites directes més antigues a aquesta via es remunten amb un document que data del 962 i on s'esmenta la strada ceretana a Gurb (Udina, 1951). també a l'any 1000 a través d'un document de l'arxiu capitular de Vic parla d'un camí de Sant Hipòlit a Vic. <em>'ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito et vadit per Ripol' (</em>Padrós, C; 2010). També es fa referència a un tram prop de Sant Hipòlit vadit per surribas et pergit ad sanctum Ipolitum…” Tanmateix aquest camí ens és ementat per fonts més recents especialment el conde de Darnius al segle XVIII en el seu llibre de <em>' El conde de Darnius. Guia por los caminos mas principales del principado de Cataluña 1676-1727' </em>i editat per Francesc Costa Oller, el 2022 i que correspon a un recull exhaustiu de mapes cartogràfics del segle XVIII de tot Catalunya i arxivat a la biblioteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Jaume Font i Garolera en fa una ressenya i estat de la qüestió en el seu article de 'La xarxa de camins i la comunicacions amb Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca de la revista Ausa núm. XXVI any 2014 esmenta <em>'El tram de Vic a Ripoll marcat com a carreter (color vermell) arrenca de Vic, passa per Vilagelans, Granollers de la Plana, Sant Hipòlit de Voltregà i Orís. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauríem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí; el que passa per la riba dreta per Orís i costa Cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sant Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qua el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll . Tanmateix Francisco Zamora en el seu llibre de 'Diario de los viajes hechos en cataluña (1757-1812) esmenta del camí de Vic a Ripoll <em>'Camino de herradura de la villa de Ripoll y demas pueblos de montaña de Vich' .</em> Francesc costa afirma<em> 'Per tant la via partiria del nord d'Auso, pel coll de Vic i Gurb, cap a Santa Cecília de Voltregà i Sant Hipòlit i seguint el riu Ter cap al nord amb un itinerari similar al que segueix la C-17. A l'alçada de Sant Quirze de Besora abans d'arribar al municipi es té documentat un tram de l'antic camí a la Costa Cogulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el riu i que l'antiga C-17 passi pel mateix lloc fan pensar en una perduració des d'època romana si més no anterior'.</em></p> <p>Hi ha qui comenta i parla d'aquest camí com la denominada 'strata Francisca' de Vic a Olot però segons les referències escrites aquest camí a Vic es bifurcava fins a Roda de Ter, Manlleu coll de Bracons, Vall d'en Bas Olot i es dirigia a Camprodon pel coll del Capsacosta, és a dir la via del Capsacosta de factura i composició similar a la via de Sant Quirze. Ara bé recents estudis (sara Aliaga, Andreu Olesti, 1998) comenten d'una strata farncisca d'època medieval que podria correspondre amb l'antiga strata ceretana romana que s'esmenta en nombroses referències medievals <em>“...ipsa strada publica magiore que pergit per sancto Ipolito et vadit ad ripo </em>ACV, cal. 6, núm. 802 (28 d’agost de 1000) Per tant és possible que en un inici ambdues vies fossin independents i a l'edat mitjana es posés més ènfasi en la via del Ter com a accés més directe a Vic i el segon fos emprat per anar a Besalú, Olot....<em>... </em> </p> | 42.1010365,2.2165169 | 435217 | 4661292 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-img20221205124420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-03-sant-quirze-pont-del-poble-1536x952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-04-els-quatre-cantons.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-3016vistageneral.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-sant-quirse-bp-05-vista-del-pont-1200x600.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment el camí es troba embegut per l'actual traça de la carretera C-17z llevat del tram de la Cogulera que es troba perdut i cobert de vegetació i arbres als pendents i vessant sud del turó. Proposaríem recuperar un tram d'aquesta via netejant, desforestant i recuperant els trams de camí perduts mitjançant el mètode arqueològic per tal de consolidar, restaurar i tornar a recuperar la traça com a sender local que en els trams que transcorren paral·lels a la C-17z es podria marcar un camí paral·lel i separat de la mateixa i passant pels ravals de l'hostal nou i seguir fins a Montesquiu. | 85|94|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94891 | Camí de Santa Maria de Besora (camí de les Comes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-besora-cami-de-les-comes | <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> | XII-XIX | Camí en bon estat ja que s'utilitza com a camí veïnal de les cases de les Comes i també de la casa de can Garsa a Santa Maria de Besora per continuar seguint la traça de la carretera BV-5227. | <p>Es tracta d'un camí que parteix de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i sortint per l'antic portal de Besora passaria per la zona d'hortes i pel carrer de Besora, s'enfilaria paral·lel al torrent de la vinya per travessar-lo i continuar pujant fins a la creu del Pedró. En aquest punt hi confluiria un ramal del mateix camí que sortiria pel costat del carrer del pont i Pont de Sant Quirze pel carrer de les Roques fins arribar al cementiri de Sant Quirze, antigament creu termenal i seguint paral·lel a la carretera BV.5227 passaria pel costat de la masia de la Vinya, font homònima fins a retrobar el camí de Besora principal a la creu del Padró. Aquest ramal del carrer de les Roques s'utilitzaria com a variant del camí que des de l'Hostal-Nou creuaria el Ter pel pont de Sant Quirze i d'allí o bé entraria a la vila pel raval del pont i portal homònim o bé es dirigiria a Santa Maria de Besora per la costa del carrer de les Roques fins a retrobar amb el camí de Besora que partiria del portal del mateix nom situat darrere l'església. De la Creu del Padró el camí continuaria fins a la casa de les Comes per la pista actual per passar de llarg de la mateixa i dirigir-se a Can Garsa o bé al pla dels Arcers i seguint en part la traça de la carretera de Santa Maria de Besora i en part alguns camins veïnals arribaria a aquest municipi i població per continuar fins a Vidrà. No es conserven traces dels antics empedrats ni tampoc d'algun element que en faci al·lusió a part de les creus termenals i del padró.</p> | 08237-192 | Camí de les Comes | <p>Documentat des d'època medieval com a principal accés a Santa Maria de Besora no n'hem pogut trobar masses referències a banda d'alguns amillaraments del padró de finques de 1862 on es fa referència als camins i també a les finques. sembla que va ser utilitzat com a via secundària per accedir a Santa Maria de Besora. </p> | 42.1084432,2.2288526 | 436244 | 4662104 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-img20230110110219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230630120352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122412.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí que segueix la mateixa traça que la carretera BV-5227 així com els camins veïnals de les Comes i Can Garça. | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94892 | Camí de Torelló i Vidrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torello-i-vidra | <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | XII-XIX | Camí que a la sortida de la vila de Sant Quirze és embegut pel carrer Bellmunt i per les pistes forestals dels veïnats de la Foradada, de l'Illa i Solà. En aquest tram es conserva bastant bé ja que s'utilitza per a accedir a aquestes zones. A partir de la masia de l'illa es converteix en un sender o GR-210 camí vora Ter que transcorre per la riba esquerra del Ter fins al veïnat de Saderra prop de la colònia del Borgunyà (Torelló). | <p>Camí que a la sortida de la vila de Sant Quirze és embegut pel carrer Bellmunt i per les pistes forestals dels veïnats de la Foradada i de l'Illa i de Solà.vAl veïnat de la Foradada (TM. de Santa Maria de Besora) trobaríem un ramal d'un camí que seguiria la traça del GR-3 paral·lel al curs del riu i enfilant-se per les obagues de la serra de la Cogulera arribaria al Boscatell. El camí principal però del veïnat de la Foradada continuaria fins a sota de la masia de l'Illa per la riba esquerra del Ter En aquest tram es conserva bastant bé ja que s'utilitza per a accedir a aquestes zones. A partir de la masia de l'illa es converteix en un sender o GR-210 camí vora Ter que transcorre per la riba esquerra del Ter fins al veïnat de Saderra. En aquest tram el camí és bastant bo i coincidiria amb el ramal esquerra de la Strata Ceretana descrit pel comte de Darnius. Val a dir que després de passar per la masia de l'Illa el camí es troba el congost de la Cogulera i d'aquest punt en parteix un camí més costerut que mena a Torelló pel coll de les Gargantes a través de l'estret pas del riu Illa i enfilar-se per la vessant obaga de la serra del mateix nom on trobem l'antiga masia de Romagós i uns planells arribaríem al coll de les Gargantes a sota el Puig de Juí i més enllà al coll de Bosquetell al TM. de Vidrà. Hem trobat vestigis d'aquest camí prop de la masia de Romagós amb traces del seu antic empedrat. Al collet de Boscatell (TM.de Vidrà) hi trobem el PR-C-45 que parteix de Torelló. També hi arribaria el camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals. Ja al coll de Boscatell el camí es podia derivar cap al santuari de Bellmunt (PR-c-45) on es trobava amb el GR-151 o camí d'Oliba fent al·lusió al camí que l'abat Oliba va utilitzar per connectar les valls Ripolleses amb el Bisaura i Osona o bé continuar cap a Vidrà pel mateix GR-3 que al mateix coll es transforma en el camí d'Oliba</p> | 08237-193 | GR-3 i GR-210 | <p>No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius <em>. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauríem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica <em>'El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser...'</em>En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta. </p> | 42.0974582,2.2280786 | 436169 | 4660885 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-20230613114342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-20230613114603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-img20230314112851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-img20230314111906.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camins que en part segueixen la traça del GR-3, GR-210 o PR-C-45 essent utilitzats com a itineraris pel PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm Bellmunt. Algunes parts com serien l'obaga de la serra de Bellmunt o a sota el coll de les Gargantes o la mateixa vall del Solà s'han conservat alguns vestigis d'aquests camins amb restes del seu empedrat original, murs de contenció, és el cas del camí que es troba a prop de l'antic mas de Romagòs o també al costat de la casa antiga de la Cúbia al Solà on els moderns camins, pistes i senders no els han afectat i han pogut romandre com a vestigis del passat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94893 | Camí de Sant Quirze al castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-quirze-al-castell-de-montesquiu | XIV-XVIII | El tram conservat és el que parteix de la masia de la Coromina i es dirigeix a la font de les Mares per l'obaga de la Coromina i del castell de Montesquiu i segueix serpentejant pel vessant obac de la muntanya fins arribar al castell (TM. Montesquiu). Segueix el traçat de la carretera de sant Quirze al castell excepte el tram final del pont de la font de Mares al castell per l'obaga que es troba enmig del bosc i d'antics camps de conreu. | <p>Es tracta d'un camí que des de la riba esquerra del Ter, una vegada s'havia creuat el pont de Sant Quirze de Besora es dirigia per la Verneda i camps de la Coromina seguint el traçat de la carretera actual que de Sant Quirze condueix al castell de Montesquiu fins a trobar la riera de la Font de Mares a l'alçada de la Coromina. En aquest punt la travessa per damunt un petit pont de pedra de tres forats o ulls a la corba de la mateixa carretera i continuar per la riba esquera del torrent endinsant-se per l'obaga fins a retrobar la font de Mares i continuar fins a la font del Castell i els planells del mateix castell. És en aquest indret on hem trobat vestigis d'aquest camí amb restes de l'empedrat de damunt seu a base de còdols de riu, units amb argila i col·locats de cantó. El tram conservat és tant sols uns escassos metres i es conserva a sota de les herbes i vegetació de l'obaga del castell. Segons la posició i el lloc hem interpretat aquests elements (pontarró) i restes d'empedrat com a vestigis d'aquest antic camí. No hem pogut documentar altres restes.</p> | 08237-194 | Casa de la Coromina S/N | <p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p> | 42.1110539,2.2169290 | 435261 | 4662403 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img20230307112512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img202303071125120.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els vestigis que s'han conservat es troben en una zona que no ha estat afectada pels moderns accessos al castell i per tant se n'ha pogut preservar un petit fragment mig cobert de vegetació en un tram pràcticament oblidat. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94894 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-1 | <p>https://www.ajsantquirze.cat</p> <p>https://www.paisatgesdelter.com</p> <p>https://www.ososnaturisme.cat</p> <p>https://www.gesbisaura.cat</p> | <p>Es tracta d'un riu que neix a Ull de Ter al municipi de Setcases (Ripollès) a més de 2400 metres d'altitud amb les aigües provinents d'un antic circ glacial amb els cims com el Bastiments, Gra d'en Fajol a la zona de Vallter 2000. Durant el seu recorregut de més de 208 Km transcorre per les comarques del Ripollès (municipis de Setcases, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, les Llosses), Osona (municipi de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu, Les Masies de Roda, Roda de Ter, Gurb, Tavèrnoles, Vilanova de Sau, per continuar per la Selva amb els municipis de Susqueda, Osor, Cellera del Ter, Anglès, Sant Julià del Llor i Bonmatí, continuar al Gironès als municipis de Bescanó, Sant Gregori, Salt, Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Medinyà, Celrà, Bordils, Cervià de ter, Sant Joan de Mollet, Flaçà i finalment al Baix Empordà els nuclis de, Sant Jordi Desvalls, Colomers, Jafre, Verges, Ultramort, Ullà, Torroella de Montgrí i l'Estartit també a Torroella. D'aquests 208 kilòmetres el seu curs ofereix paisatges i ecosistemes diferents des de paisatges propis de climes freds i d'alta muntanya a zones d'aiguamolls i paisatge pantanós a la seva desembocadura. El pas per Sant Quirze de Besora seria considerat en le seu curs mitjà caracteritzat per meandres que salven l'orografia del terreny en forma de corbes. La seva conca de drenatge és de 3010 km2 com una conca eixorreixa i aportació dendrítica. L'aportació anual es de 840hm2 i una mitjana de descarrega de 25m2/s. És un riu que rep forta afluència de les rieres intermèdies. Al pas per Sant Quirze rep les aigües de dues rieres de certa importància; la riera de Cussoms i la riera de la Foradada. Altres cursos menors o regs serien el torrent de la Font de Mares, el torrent de la font del Gaig, el torrent de revell, el torrent de la Cogulera i el de l'Illa a la riba esquerra i els torrents de Can Pere Ferrer a la riba dreta. El paisatge es caracteritza per boscos de ribera, pollancredes, vernedes, </p> | 08237-195 | Riu Ter | <p>El Ter apareix documentat a l'edat antiga per Pomponi Mela i Plini el Vell sota la forma <em>Ticer</em>. El topònim no torna a aparèixer fins al segle ix, quan apareix documentat en diversos manuscrits amb diverses formes, com ara <em>Tezere</em>, <em>Tezer</em>, <em>Tecer</em>, <em>Teser</em>..., totes les quals provenen clarament del dit nom antic <em>Ticer </em> Durant la baixa edat Mitjana, la consonant medial ja ha caigut, però continuen d'aparèixer formes amb doble vocal com <em>Teer</em>, fins que més tard ja es consolida la forma actual.</p> | 42.1024415,2.2174874 | 435298 | 4661446 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331120843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331111555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-20230613121534.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu de conca Mediterrània que travessa les províncies de Girona, Barcelona i Girona amb un traçat transversal i considerat el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre. A la seva conca hi trobem dos grans embassaments; el de Sau, Susqueda i una gran infinitat de rescloses i canalitzacions pertanyents a múltiples concessions d'antigues fàbriques i de centrals hidroelèctriques. des de sempre les seves aigües han estat aprofitades per a la instal·lació d'indústries i colònies tèxtils. En el cas de Sant Quirze hi ha dues grans fàbriques, tres rescloses i tres concessions hidràuliques(Can Trinxet, Can Guixà i la central de les Illes).Riu que conserva el seu estat natural i el seu cabal ecològic es veu alterat per tres rescloses al municipi; la de Can Trinxet a Montesquiu, la de Can Guixà a sota del pont i la de la central de Can Periques a sota de la desembocadura de Can Guixà. No obstant aquestes rescloses el riu manté un cabal ecològic per garantir el subministrament d'aigua i la conservació de la seva fauna i paisatge de ribera que es manté en bon estat amb vernedes, pollancredes encara senceres i poc alterades. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94895 | Riera de Cussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cussons-0 | <p>COMPTE JORDI, HOMS MARTA; 2006. Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Agustí de Lluçanès. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>https:// www.wikipedia.org</p> <p>https://www.fonts.aiguawordpress.</p> <p> </p> | Riera que no es veu alterada per cap resclosa ni cap presa de cap embassament ni cap fàbrica, llevat de la resclosa de la font de la Petja amb un cabal lliure i una vegetació de ribera ben conservada. El tram final de la font de l'Espadaler està ben conservat. | <p>La riera de Cussons neix a la baga dels Munts, prop del Collet de Sant Agustí. Des d'aquest punt segueix la direcció nord-est fins col·locar-se entre el massís dels Munts i el Serrat de les Ginestes, a l'altura de Fontranó. A continuació segueix enclotada en direcció est, sempre paral·lela a la carretera BP-4654, entrant dins al terme municipal de Sora fins arribar a Sant Quirze de Besora pels nuclis de Serradet on desemboca al riu Ter. En el darrer tram de Sant Quirze de Besora la riera passa per les fonts de la Petja, de l'Espadaler i les hortes de la ribera esquerra i desemboca al Ter per davant de l'antic restaurant de la Cogulera<br /> Es tracta d'una zona d'interès natural, amb vegetació de ribera i amb vernedes de certa rellevància a la zona del parc i font de l'Espadaler.</p> | 08237-196 | Riera de Cussons | 42.0982224,2.2106236 | 434726 | 4660983 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||
| 94896 | Riera de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-foradada | <p>https://www.mteco.gob.es</p> <p>https://www.naturalocal.net</p> <p>https;//www.mediambient.gencat.cat</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com</p> | Espai de gran bellesa natural i ben conservat degut a les mesures proteccionistes del PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalam. La seva capçalera correspon amb una reserva natural fluvial. | <p>Riera que transcorre pels termes de Vidrà, Santa Maria de Besora i tant sols els darrers metres passen pel terme de Sant Quirze de Besora, en concret des del molí de la Foradada (TM. Santa Maria de Besora) fins a la desembocadura del ter. El seu curs fluvial de règim permanent circula amb vegetació de ribera amb espècies com els salzes, pollancres, sargals i pastures. Aquestes formacions es troben barrejades amb extensions de bosc de faig, roures, pi roig. El seu substrat és de llosa en diversos trams i en cal destacar paisatges de gran bellesa natural com el salt del Mir prop de la seva capçalera i la que li deu el seu nom per la presència d'una cova a sota seu, el salt del molí a Vidrà. El seu substrat calcari facilita la formació de coves i avencs com el del salt del Mir. </p> | 08237-197 | Riera de la Forada | 42.1004355,2.2330531 | 436583 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120848.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Espai natural de gran bellesa que convida a fer excursions i senderisme doncs hi ha infinitat de rutes i itineraris com el GR.3, el GR-151 o el PR C-45 a banda d'altres itineraris i senders locals senyalitzats i gestionats pel consorci de la vall del Ges Bisaura. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94897 | Puig de Juí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-jui | <p>http://www. mediambient.gencat.cat</p> <p>http://www.vallgesbiaura.org</p> | Paratge natural dins del PEIN serres de Milany i Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalm que es conserva en bon estat degut a que és una zona poc alterada. | <p>Muntanya de 987,1 m que domina les serres de la Cogulera i Bellmunt, unificant-se pel collet del Boscatell,antic pas i important via de comunicació amb els nuclis de Sant Quirze, Santa Maria i Vidrà. Es tracta d'un cim calcari amb els anticlinals de Belmunt i els sinclinals de Vidrà amb gresos, margues i puntualment alguns conglomerats. Es tracta d'un espai de caràcter humit a les obagues i caracteritzat per boscos caducifolis propis de les terres centre europees. Les fagedes (<em>Fagion sylvaticae</em>), sota nombroses formes (fageda amb boix, fageda amb joliu o fageda amb el·lèbor verd), als indrets obacs, i la roureda de roure martinenc amb boix (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>), als solells i terrenys plans, tenen una significació especial en aquest territori i determinen el paisatge d’una gran part del país.<br /> A les obagues i fondals apareixen boscos de caducifolis mixts amb diverses espècies que s’estimen la humitat: auró (<em>Acer campestre</em>), freixe de fulla gran (<em>Fraxinus excelsior</em>), avellaner (<em>Corylus avellana</em>) , til·ler (<em>Tilia platyphyllos</em>) i om (<em>Ulmus</em>). La fauna que hi habita és la pròpia de les terres centre europees i de boscos caducifolis com és el cas de l'aligot vesper, el picot negre, la mallerenga d'aigua, el pica-soques blau...La comunitat de quiròpters és bastant rica destacant el rat-penat de ferradura gros, el ratpenat de ferradura petit, ratpenat d'aigua, ratpenat de musell agut i el nòctul petit. En quant a mamífers carnívors hi habita el teixó, el gat salvatge o la guineu. Aquest espai acull una gran quantitat herpetològica com ara escurçons, escurçó pirinenc, sargantanes...Als cursos fluvials hi habita el barb, l'anguila, la braga i la truita de riu. </p> | 08237-198 | Puig del Juí a la serra de Bellmunt | 42.1005469,2.2718309 | 439790 | 4661197 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94897-20230613114608.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cal posar en relleu l’interès d’alguns grups invertebrats: coleòpters cavernícoles endèmics (Molopidius spinicollis) i altres coleòpters forestals, com els cerambícids (Lucanus cervus, Rosalia alpina, Cerambyx cerdo); una notable diversitat i singularitat de lepidòpters (Espirrita dilutata, Photedes morrisii, Callimorpha quadripunctaria, Euphydryas aurinia, Maculinea arion,); heteròpters rars, que troben el seu límit meridional en aquestes serres, i mol·luscs endèmics (Chondrina altimirai,...). .En el cas de l'ENP de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm, les espècies presents són: Austropotamobius pallipes, Barbastella barbastellus, Barbus meridionalis, Eriogaster catax, Mauremys leprosa, Miniopterus schreibersi, Myotis blythii, Myotis emarginatus, Oxygastra curtisii, Rhinolophus ferrum-equinum, Rosalia alpina. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94898 | Fons documental de l'Arxiu municipal de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-quirze-de-besora | <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XVIII-XX | <p>L’arxiu municipal de Sant Quirze de Besora conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Sant Quirze de Besora. Entre els fons de l'administració local hi ha el fons de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora i el de la cooperativa d'habitatges del Bisaura dels anys de 1975 a 1984. El fons municipal aplega un ventall cronològic de 1790 a 2022 amb un total de 270,88 d'unitats de descripció. de fet aquest fons no ha estat alterat ni modificat llevat de la segregació d'una part arran de la creació del nou municipi de Montesquiu el 1934. La resta es manté inalterat. L'arxiu també aplega fons públics no municipals com és el cas del Jutjat de Pau. Aplega carpetes de 1850 a 2012 amb un total de 160 unitats de descripció. </p> <p>La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependències de l’ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s’han conservat a les oficines del Jutjat.</p> <p>A diferència del fons municipal, al fons del Jutjat de Pau no hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre de 2005 i abril de 2006, on es va identificar i separar la documentació del fons del jutjat de pau del fons municipal. Posteriorment, un cop incorporat l’ajuntament el 2006 al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (Diputació de Barcelona), s’ha portat a terme la descripció del fons. El fons té diverses seccions matèria civil, matèria penal, matèria governativa, administració interna, i Registre Civil. </p> <p>Finalment l'arxiu conté altres fons privats com el fons de l'Associació de la Defensa Forestal (ADF) dels anys 1988-2009, el fons Vinyoles de 1918 a 1965, Fons Isidre Borralleras (1967-1982), fons Vila Picart (1963-1983), fons Rierola can Tija (1828-1960) i el fons de can Guixà (1790-1940). Dels fons Can Tija, Vinyoles i can Guixà n'hem fet unes fitxes específiques banda de tres documents de l'antic arxiu parroquial desaparegut el 1936.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-199 | Plaça Major, 1 | <p>El Servei d’Arxiu Municipal de Sant Quirze de Besora és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Quirze de Besora.</p> <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i instaurant un SAM (Servei d'arxiu municipal) amb un arxiver titulat que s'encarrega de la gestió, tractament, organització, conservació i difusió de tota informació que genera. El SAM també s'ocupa de la documentació de les persones físiques o jurídiques que han fet donacions o cessions del seu fons per tal de posar-la a l'abast de la població. </p> | 42.1002683,2.2226795 | 435725 | 4661202 | 1790 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612111651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612111658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612110713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612110957.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | l'ajuntament de Sant Quirze de Besora és la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Sant Quirze de Besora. Aquest municipi, derivat de la corresponent jurisdicció territorial d'Antic Règim va concretar el seu funcionament dins l'estat modern en les primeres dècades del segle XIX. L'entitat no ha tingut modificacions significatives, llevat de la segregació del terme municipal de l’actual municipi de Montesquiu l’any 1934. D’aleshores ençà l'entitat no ha tingut modificacions significatives. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94899 | Fons documental de can Tija-Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-tija-rierola | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'un fons privat cedit per la família Rierola el 1868-1970 amb documentació dipositada en 12 carpetes d'arxius definitius que estan ordenats de forma cronològica. Entre els documents que hi ha en cal destacar un testament, el de Quirze Rierola datat de 1893 i en el que dona un seguit de finques i terres de dins el nucli de Sant Quirze de Besora. Entre les finques cal destacar el núm. 6 del carrer del Pont, una finca del carrer dels Patis, una casa del carrer del Pont, 22 amb el paller de la part del darrere, una casa, una peça de terra dita la Guillotera. Altra documentació específica són llibres de comptes, llibres, factures, albarans....</p> | 08237-200 | Plaça Major, 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i instaurant un SAM (Servei d'arxiu municipal) amb un arxiver titulat que s'encarrega de la gestió, tractament, organització, conservació i difusió de tota informació que genera.El SAM també s'ocupa de la documentació de les persones físiques o jurídiques que han fet donacions o cessions del seu fons per tal de posar-la a l'abast de la població. </p> | 42.1002325,2.2226928 | 435726 | 4661197 | 1868-1960 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94899-20230619104537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94899-20230619103858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94899-20230619105444.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Família Rierola | El fons va ser dipositat a l'arxiu municipal quan la família Rierola va cedir un seguit de finques entre elles la denominada casa de 'Can Tija' del carrer del Pont per a fer-hi la casa de cultura i la biblioteca municipal. El fons va ser estudiat per Joan Serrallonga i Ramon Espadaler. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94900 | Fons documental de Can Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-guixa | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XIX | Conservat a dins de les dependències de l'arxiu municipal com a fons privat. El fons es conserva en bon estat. | <p>Fons de la família Guixà cedit a l'arxiu municipal de Sant Quirze en el moment que va clausurar la fàbrica. Malauradament l'arxiu de la fàbrica va desaparèixer el 1997 arran de l'incendi que es produí al seu interior i que destruí aquest important fons documental de manera que el fons que hi ha a l'ajuntament guarda molt poca documentació de l'empresa. tan sols algunes mostres de tinys i de colors de teixit. La resta corresponen a carpetes de partitures musicals, cançons, llibres, manuals d'ensenyament i altra documentació de tipus cultural i no pas històrica. Consta de 6 carpetes d'arxius definitius ordenats cronològicament des del 1790 al 1940) Caldria revisar a fons aquesta documentació per si apareixen mostres dels fons de l'empresa. </p> | 08237-201 | Plaça Major,1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> | 42.1002185,2.2226474 | 435723 | 4661196 | 1790-1940 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612114938.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Fons cedit per la família Guixà a l'arxiu municipal de Sant Quirze de Besora i estudiat, ordenat i classificat pels historiadors Joan Serrallonga i Ramon Espadaler amb la col·laboració del club d'història Local. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94901 | Fons Pere Vinyoles i Vivet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-pere-vinyoles-i-vivet | <p>ANGLADA ALBERT; 1990. Pere Vinyoles i Vivet:la defensa de la tradició i la justícia social. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa Major.</p> <p>MAE. Centre de documentació i museu de les arts escèniques. Institut del teatre</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>http:// wwww.xam.diba.cat. wiki.arxiu municipal sant quirze de bessora</p> <p>http://www.aj.santquirze.cat </p> <p> </p> | XX | Fons dipòsitat a l'arxiu municipal | <p>Fons pertanyent a l'escriptor i periodista Pere Vinyoles i Vivet fill de Sant Quirze i autor de nombroses publicacions d'obra de teatre, prosa i narrativa. Va néixer a Vic el 1901 i va morir a Sant Quirze el 1989. Era redactor de nombrosos diaris com el Diari de Vich i el matí de Barcelona. Després de la Guerra Civil va col·laborar amb el diari de Barcelona, La Vanguardia i Tele Este. Signava els articles amb el pseudònim de Fernando de ter. Va ser soci fundador del Patronat d'Estudis Ausonencs i ha escrit nombrosos articles a la revista AUSA . Hi ha un conjunt de 7 capses d'arxius definitius entre els anys 1918 i 1963. Entre les obres que hi ha en aquest fons en cal destacar: Els jocs florals de la tercera edat, La mestressa de Vidrà, Sta. Eulàlia Virgen Màrtir, La Història d'un procés, El vicari de Sant Francesc, El caso Gomeson, Antonia Lema vocación, Cartes de Sta, Maria del Mar, Judici d'un fet de de la història de l'església catalana un dels signes de la nova etapa de diàleg d'esperança i de compromís, Vic la Plana i la Muntanya, A pluja batent. Són obres de teatre, narrativa, crítica.</p> | 08237-202 | Plaça Major, 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> | 42.1002603,2.2226795 | 435725 | 4661200 | 1918-63 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94901-20230619111408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94901-20230619111419.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Vinyoles i Vivet | Important fons que marca la trajectòria i d'un personatge que va viure la guerra i la postguerra adaptant les seves obres a les circumstàncies polítiques de cada moment, doncs s'observa un gir a temàtica religiosa en els temps de postguerra i franquisme per tornar altre vegada a la seva etapa inicial de crítica i reflexió de la societat. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94902 | Fons parroquial de l'església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-lesglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XVIII-XX | Es conserva al despatx parroquial situat al primer pis de la rectoria. Val a dit que s'han trobat dos documents solts a l'arxiu municipal que corresponen al segle XVII i que són els únics exemplar de l'arxiu parroquial que va quedar destruït per la guerra civil. | <p>Els llibres de baptisme, matrimoni i òbits daten dels anys 1936 a l'actualitat. En total es conserven un conjunt de 6 llibres d'expedients matrimonials organitzats per anys i per ordre cronològic. La resta del fons es va perdre ja que durant la guerra civil va ser cremat i destruït. A l'arxiu municipal hi ha tres fulls solts de 1772 pertanyents a l'arxiu parroquial antic i referents a expedients matrimonials que es van salvar de les flames de la guerra civil i datats del segle XVIII. Són els únics exemples que ens han arribat de l'arxiu parroquial antic. </p> | 08237-203 | C/Patis, 29 | 42.1008414,2.2227573 | 435732 | 4661265 | 1772, 1936-2022 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619114704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619115228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619115247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100832.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Parròquia de sant Quirze de Besora | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94903 | Fons documental del castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-castell-de-montesquiu | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, R; 1989. Notes sobre al importància de l'arxiu descobert al castell de Montesquiu. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, r; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció Història Local, 1 . Diputació de Barcelona.</p> <p>FORT OLIVELLA, J; 1994. Les possibilitats dels arxius senyorials. revista de Girona. Juny 1994</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J;1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XI-XIX | A l'arxiu comarcal de Ripoll en molt bones condicions de conservació i gaudint de les infraestructures del mateix | <p>Conjunt documental que es pot dividir en dues grans faccions.Per una banda el que es considera l'arxiu històric o arxiu del castell de Montesquiu, ACM que es caracteritza per estar perfectament classificat i per l'altre els fons privats de les família Juncadella que fa referència a les seves propietats. Comporta un ventall cronològic que va del segle XI al XIX i correspon amb uns dels fons arxivístics més importants del país de les famílies baronials de Besora i Montesquiu.</p> <p>Els documents estan ordenats en carpetes i agrupats en set subtítols: Besora, Montesquiu, Catllar, Sora i Saderra juntament amb un altre grup que exposa Esglésies i un altre que hi posa 'varis'. Les carpetes estan subdividides en dossiers numerats on a la portada hi ha una relació dels documents que contenen ordenats cronològicament.</p> <p>A banda l'arxiu compta amb dos volums molt gruixuts en els que hi apareixen un per un la totalitat dels documents ressenyats, classificats a sota un munt de subgrups que responen a topònims i antropònims de les famílies que han posseït el castell. La importància depèn del tema que es vulgui escollir. Cal destacar un seguit de pergamins i papers que tenen un especial interès i en els que cal destacar la petició de l'abadessa Emma de Sant Joan va fer al bisbe Gotmar d'una església situada a la riba dreta del Ter datada del 898 i a la que fa al·lusió a l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Besora. Amb tot al lloc on hauria de posar-hi 'Quirici' hi ha un forat amb la qual cosa no deixa de ser una hipòtesi molt fiable.</p> <p>Un altre document seria un capbreu de 1342 i un altre del segle XVIII. El capbreu de 1342 és un pergamí de grans dimensions anterior a la pesta negra. El segon és en format de llibre i hi ha una descripció minuciosa i un reconeixement que fa cada veí al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Hi ha descripció de cases, horts, carrers i places de Sant Quirze. Aquest document ens ha servit per saber quants paraires hi havia, els noms i cognoms de cadascun d'ells, les famílies, els bens que posseïa....</p> <p>També hi ha contractes d'obres i inventaris. La majoria dels inventaris estan recollits per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' i hi ha un gran nombre d'inventaris del castell, contractes d'obres....</p> | 08237-204 | Arxiu Comarcal de Ripoll. Raval de l'Hospital, 4, 17500 Ripoll, Girona | 42.1002603,2.2226873 | 435726 | 4661200 | 898-1964 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arxiu de gran importància per conèixer la vida de la vila de Sant Quirze, Montesquiu amb un capbreu que cal analitzar a fons i contrastar amb les referències recollides en cada casa del nucli antic i exposat en aquest treball per complementar tota la informació recollida i fer així un complet document de catàleg, inventari que a part de ser una eina per a la protecció i preservació del patrimoni sigui un recull exhaustiu de la documentació històrica de cada indret fitxat | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/