Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92955 | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de ll'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Club d'històrial local. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. <em>Proyecto de a fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-Ayuntamiento</em></p> | XIV-XX | L'estat de conservació de l'edifici és correcte i està en bon estat tot i no haver-se portat a terme una profunda restauració des del moment que es va reformar. El volum de l'edifici està en bon estat. | <p>Es tracta d'un edifici situat a la part nord de la plaça Major tancant un dels costats curts i erigit en posició dominant. Presenta una planta més aviat rectangular compost per PB+1PP+SC cobert amb teulada a quatre vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i la porta d'entrada situada en el mateix lloc. Al costat nord-oest hi té adossada una torre prismàtica de P+3PP i coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab que sobresurt del pla de la teulada del cos principal. La façana principal que mira a la plaça presenta la part inferior porticada mitjançant dos arcs de mig punt amb les dovelles de pedra picada que descansen damunt d'un fust cilíndric amb capitell cúbic, imposta bisellada i base esglaonada de cronologia possiblement 'baix medieval' i que configuren una mena de 'llotja'. Damunt seu s'hi obren dues balconeres coronades per un frontó triangular i que comuniquen amb un ampli balcó amb la barana de ferro forjat i decorat amb amb motius geomètrics. Damunt seu i coincidint amb la planta sota teulada hi ha obertes dues finestres amb marc decoratiu i que flanquegen el medalló central amb l'escut de la vila. Corona la façana una cornisa sostinguda per impostes on hi descansa una barana de ferro forjat de les mateixes característiques que el balcó del primer pis i on s'obre al centre i sobresortint del pla de la teulada una llucana coronada per un frontó oval que acull un medalló amb les quatre barres de Catalunya. En quant a l'aparell de les seves façanes val a dir que llevat de la planta inferior que és de pedra picada, la resta està revestit per una capa d'enlluït de calç amb decoració als marcs i coronaments de les obertures i també un fris de sanefes o 'greques' de separació dels diferents nivells. La façana est mira davant de l'església i presenta una composició molt semblant a la façana principal, és a dir amb un arc de mig punt a la part més propera a la plaça i formant part de la 'llotja' principal i dues finestres rectangulars a la part de més a tramuntana. Al primer pis s'hi obren tres balconeres més de les que les dues de la part central ocupen la part axial de la façana amb un balcó circular damunt d'una imposta de pedra i barana de ferro forjat. Seguint l'esquema compositiu de la façana principal també estan coronats per frontons triangulars damunt d'impostes destacant les dues centrals on damunt del frontó hi ha un medalló amb l'anagrama i imatge de la verge Maria. La darrera planta té les mateixes obertures que el pis principal amb les obertures emmarcades per motllures de guix i un seguit de permòdols que sostenen la cornisa on hi descansen les baranes del terrat. La separació de cada nivell també es fa mitjançant sanefes tipus gregues. La façana nord hi té obertes una finestra a cada planta i en destaca el volum quadrangular de la torre prismàtica que acull l'antiga presó i l'arxiu. En ella s'hi obra una finestra a cada pis i el sota teulada està format per una galeria o solana. Finalment la façana oest hi té oberta a nivell de plaça l'arc de la llotja a nivell de planta baixa, una balconera amb balcó i una finestra tapiada al primer pis i dues finestres més al sota teulada. Part de la façana està ocupada pel volum prismàtic de la torre la qual preeneta tant sols una finestra o espitllera al primer pis, una base completament cega i uja galeria o solana a la darrera planta.</p> | 08237-1 | Plaça Major, 1 | <p>Tot i que l'edifici està molt reformat en diferents èpoques, sembla que podria tenir orgen medieval, en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002603,2.2226731 | 435724 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108103841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108111006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108114406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108110915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110345.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 85|94|98|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 93588 | Elements interiors de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-interiors-de-lajuntament-de-sant-quirze-de-besora | XIV-XX | Edifici que amb el pas dels anys ha estat contínuament rehabilitat i restaurat degut al seu ús continuat. El vestíbul, escala d'honor i saló de plens conserven l'estat de la darrera restauració practicada a principi del segle XX amb continues reformes dels anys, 1950 i 1980 com el repintat de les dependències, la transformació de la part com a oficines municipals, l'adequació de la sala de plens i les millores de les barreres arquitectòniques. | <p>De l'interior de l'ajuntament de Sant Quirze de Besora en cal destacar un seguit d'elements. Cal remarcar-ne, el vestíbul d'entrada, l'escala d'honor i la sala de plens. La porta d'entrada principal dona accés al vestíbul on s'hi troba l'escala d'accés a la planta superior. Està pavimentat amb lloses de pedra i s'hi obren algunes dependències al seu voltant com ara l'espai de recepció pavimentat amb rajoles hidràuliques amb motius florals. El vestíbul, l'escala d'honor es disposa a manera de distribuïdor al voltant del qual es disposen la resta de dependències formant quatre crugies al seu voltant seguint la disposició clàssica de les cases senyorials d'època medieval i moderna. L'escala, de dos trams perpendiculars amb els graons de pedra picada està il·luminada per una claraboia que sobresurt en forma de petita llanterna des del pla de la coberta. Té les parets enguixades i revestides per un enlluït de calç. Val a dir que el primer tram descansa damunt murs de pedra mentre que el segon ho fa damunt d'un arc rampant, possiblement de maó ceràmic. Presenta un arrambador amb aplacat de pedra; la barana, de factura modera, és de fusta tornejada. L'escala condueix a la planta primera on hi ha els despatxos d'alcaldia, secretaria, administració i saló de plens. Malgrat que estan completament reformats pel seu ús continuat com a casa consistorial encara conserven algunes portes de fusta de roure emplafonades i decorades amb motius geomètric i vegetals que alternen series de dos plafons amb els marcs ovals per altres de quatre més estrets amb motius geomètrics al seu interior formant sèries continuades i repetitives. Aquestes portes les trobem a l'accés al despatx d'alcaldia i també al saló de plens. Aquest darrer possiblement ocupa l'emplaçament de l'antiga sala noble ja que tant les dimensions com l'emplaçament ens fan pensar en alguna antiga sala noble reconvertida en saló de plens. En cal destacar especialment el paviment de rajola ceràmica format per toves de 30 x 15 disposades en escaleta i alternades per petits medallons a imitació de 'sucarrats' amb elements motius geomètrics, heràldics vegetals i florals repartits en 8 temàtiques diferents (1 castell, 1 lleó rampant, una estrella de 8 puntes, un griu, una ceba, un escorpí i una corona) que es van repetint i alternant en tota la seva extensió. Aquests elements estan realitzats amb blocs de ceràmica hidràulica policromada i esmaltada a imitació de les peces valencianes. En conservem exemples similars al castell de Montesquiu i també en algunes cases del nucli antic de Solsona, com és el cas de Cal Metge Solé. Semblen datar de mitjans del segle XIX o principi del XX coincidint amb la gran reforma de l'ajuntament.</p> | 08237-2 | Ajuntament de Sant Quirze, situat al centre del nucli antic. Plaça Major 1. | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002882,2.2226501 | 435723 | 4661204 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 93618 | Can Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tenes | <p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p> | XIV-XVII | L'edifici, actualment de propietat municipal no ha estat mai objecte d'intervenció des de que va ser adquirit pel consistori de manera que l'estat que presenta és el mateix des del moment en que va ser deshabitat. Malgrat conservi encara la majoria d'elements originals amb l'estat en que van ser concebuts, la coberta així com el seu interior mereixen una restauració, rehabilitació amb un pla d'usos definit. La coberta té algunes teules mogudes, alguns forjats presenten desploms, humitats a les parets i capes de morter despreses. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de PB+ 1 P i golfes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant al carrer del Pont. Presenta l'exterior amb parets de pedra, maçoneria i tàpia, les divisions horitzontals amb forjats de fusta del tipus empostissat. Es divideix en tres crugies separades per murs de càrrega que coincideixen amb tres parcel·les o patis diferents.</p> <p>La façana del C/ Pont té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes geomètricament al llarg de la façana i coincidents amb cadascuna de les seves crugies. La porta d'entrada es situa a la crugia central i esta composta per una obertura coronada amb llinda amb els muntants i llinda de pedra picada amb els cantis bisellats. Al costat seu i al costat esquerra s'hi obre una segona porta de les mateixes característiques que la principal, mentre que al costat dret hi ha una finestra rectangular amb els muntants, llinda i ampits de pedra. La planta primera es resol amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les de la planta baixa i realitzades amb pedra picada i amb els ampits molt senzills formats per un sol bloc de pedra picada. El sota coberta té la mateixa distribució d'obertures, encara que de mida molt més petita i amb els bastiments possiblement de fusta. L'aparell de la façana està completament revestit per un estuc i enlluït de calç de color ocre que tant sols deixa visibles els bastiments i llindes de les obertures de la PB i primer pis. La part inferior té un sòcol fet amb un escardejat de ciment. La façana que mira al Ter també presenta un predomini del massís respecte el buit ja que tant sols hi té oberta un porta a nivell de la planta soterrani d'accés a les hortes damunt de la muralla amb dues finestres tipus espitllera que coincideixen amb les dependències del semi soterrani. A nivell de l'entresol que coincideix amb la PB del C/ del Pont 16 s'hi obren dues finestres més amb muntants i llinda de fusta de les que la del costat de tramuntana encara conserva la fusteria originaria formada per quatre quarterons interns que es tanquen mitjançant porticons interiors i amb esplandit i festejadors interns. Coincideixen amb dues balconeres amb sengles balcons de barana de forja al primer pis que conserva les fusteries originals amb les barretes emmarca vidres. Finalment al sota teulada s'hi obren res finestres de mida petita similars a les de la façana principal i coincidents amb cadascuna de les crugies il·luminant les golfes. Cal destacar que a la crugia central entre la PB i el P1 hi ha oberta una finestra rectangular allindada en pedra. L'aparell està completament revestit per una capa d'enlluït de calç i ciment pòrtland de color gris que tant sols deixa visibles els emmarcaments de les obertures. Tot i així i segons el que es desprèn de l'anàlisi de la fàbrica interna l'estructura de la planta baixa i primer pis és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars mentre que el sota teulada i parets internes són de tapia amb revestiment de guix.</p> <p>L'interior es composa d'un vestíbul distribuïdor que comunica amb les diverses dependències de la casa situades en cotes i nivells diferents. Així al costat dret del mateix oi comunicat per una porta allindada en pedra trobem un espai dividit en dues crugies diferents separades per un arc de mig punt de maó ceràmic que s'emprava com a fàbrica de cordes. Està il·luminada per dues finestres obertes a cadascuna de les façanes que conserven les fusteries i festejadors originals. El sostre és un empostissat de fusta a base de cavalls que sostenen l'embigat de fusta cobert amb tapajunts i posts de fusta seguint l'exemple característic i tradicional. La crugia del costat esquerre està més alterada ja que va ser re-utilitzada com a botiga de queviures i rebotiga a la part posterior amb una part emprada com a habitatge amb la cuina econòmica, els fogons, la pica de marbre i una petita cambra utilitzada com a menjador amb els paviments formats per rajoles hidràuliques. </p> <p>El vestíbul cobert amb un sostre empostissat format per tres cavalls de fusta que sostenen les bigues motllurades que suporten les posts de fusta i tapajunts amb tauletes als laterals i recolzat damunt de mènsules de fusta simulant caps de biga amb motius humans de tradició gòtica està pavimentat per un sòl de rajoles ceràmiques de 30 x 15 cm disposades en escaleta. Del vestíbul n'arrenca l'escala d'accés a les plantes superiors i també l'accés al soterrani i hortes de la part del darrere que està format per una rampa amb graons de pedra i còdols de riu col·locats de cantó i que comunica amb la porta que dona pas als horts i també amb les dues dependències del soterrani situats a sota de les crugies laterals. El soterrani aprofita el desnivell ocasionat entre el carrer del Pont i el marge del Ter salvat mitjançant terrasses i murs de pedra. Està format per dues habitacions cobertes amb volta catalana de maó ceràmic que recolzen damunt paraments molt més antics de lloses de pedra, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Ambdós elements estan dividits mitjançant dues crugies separades per arcs de mig punt realitzats amb lloses de pedra que coincideixen amb les crugies del pis del damunt, és a dir la planta baixa. El paviment és de còdols de riu i també de terra batuda. Estan il·luminades per dues petites espitlleres amb esplandit i arc interior construït amb lloses de pedra. Sembla que es tracta dels elements més antics de la casa i pertanyents a l'etapa fundacional de Sant Quirze de mitjans del s. XII o XIII.</p> <p>L'escala d'accés a la planta superior és de pera picada amb dues tramades i situada a la par oest del vestíbul tocant amb la part del darrere de la façana que mira a les hortes i al Ter. Està il·luminada per una finestra amb festejadors i porticons interns formant quarterons de fusta. </p> <p>La planta primera es composa d'una sala que unifica dues crugies de pedra i que actua com a saló distribuïdor de les diferents habitacions formades per sala i alcova i situades a banda i banda. Presenta el paviment de maons ceràmics, el sostre enguixat formant un fals sostre i les parets enguixades i pintades amb motius aplantillats formant sanefes de temàtica geomètrica formant frisos dividits en dos registres; un d'inferior damunt del sòcol amb motius florals i un altre a sota el sostre amb motius geomètrics i garlandes. La part central és completament neutre amb un fons de color blau cel. El fals sostre repeteix el model de les parets. La sala no conserva cap element de mobiliari llevat d'un aiguamans i un mirall amb decoració de 'la ditada' que amaga la cisterna per omplir-lo. A cada costat hi ha les habitacions amb les alcoves de les que ha perdut completament tot el mobiliari conservant tant sols les vidrieres d'accés a l'alcova amb els vidres glaçats amb decoració geomètrica. Just al costat de l'aiguamans hi ha la porta d'accés a l'escala que condueix a les golfes amb graons de fusta damunt de bigues de fusta. La distribució d'aquest nivell repeteix el model de les dues plantes inferiors format per habitacions rectangulars separades per parets de càrrega amb fàbrica de maçoneria i divisions interiors formades per envans de fusta i maó ceràmic. Té les parets enlluïdes amb estuc de guix que en els indrets on ha desaparegut deixa a la vista l'aparell de tàpia. El sostre és de bigues i lates de fusta i el paviment de guix.</p> | 08237-4 | Carrer del Pont, núm.16 | <p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produíren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (serrallonga, urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la ·'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i tambéen el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb doimicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862</p> | 42.1001767,2.2224569 | 435707 | 4661192 | 1600 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120523.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una de les poques cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora que millor ha sabut preservar el caràcter històric i arquitectònic de les velles construccions gremials desenvolupades al carrer del Pont. Plaça Major, carrer de Torrelló, carrer de l'església i carrer dels Patis. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 93627 | Edifici Carrer de l'Església, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia-1 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QURZE DE BESORA. Programa de la Festa Major 1995</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI- XIX | L'edifici conserva la façana en bon estat tot i que el revestiment i l'estucat que la recobreix presenta pèrdues de la capa de suport, humitats i esquerdes. L'interior de la finca està convertit en habitatges i completament reformat. La coberta està en bon estat. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada en una mena de placeta que forma la confluència dels carrers de l'església amb el del pont just al darrere de l'edifici de l'ajuntament. La casa es composa de PB+ 1P+golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana orientada a sud-est on s'hi situa la porta d'entrada. Ocupa tres crugies de les antigues parcel·les gòtiques i es disposa de forma terrassada aprofitant el fort desnivell del terreny que és salvat mitjançant escales. La façana segueix els cànons i les característiques pròpies de les cases del nucli antic de Sant Quirze amb una planta baixa on s'hi obre la porta d'entrada principal a la part central formada per bastiments de pedra i llinda també de pedra amb els marcs bisellats i amb la data de 1669 emmarcant les inicials de IHS o Jesús Rei dels Jueus. Al costat esquerre i situat en un nivell inferior coincidint amb la cota del carrer del Pont hi ha una segona porta, també coronada amb llinda de pedra sense inscripció i de dimensions més petites. Finalment a la part dreta hi ha una tercera porta també amb els muntants i la llinda de pedra i amb unes dimensions similars a la porta d'entrada i principal. La distribució de les obertures en planta primera es resol amb tres finestres amb els muntants, ampit i llinda de pedra de les que les de la crugia central i dreta són pràcticament idèntiques i la del costat esquerre és més petita i està parcialment alterada per reconvertir-la en balconera. Tot i així la llinda conserva una inscripció amb la data de 1741 la qual emmarca una creu central. Les obertures de la planta superior es resolen amb tres finestres rectangulars situades sota la teulada. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestida per una capa d'estuc o enlluït de calç de color grisenc amb reformes de ciment pòrtland deixant visibles els bastiments i llindes de les obertures que són en pedra picada. Segons el que es pot desprendre sembla quela fàbrica constructiva de la casa és amb aparell de maçoneria a la PB i primer pis mentre que a la cota de golfes l'aparell és de tàpia. La coberta ha estat refeta modernament.</p> | 08237-6 | Carrer de l'Església, 1 | <p>La casa del C/Església núm. 1 reuneix les característiques propies de les cases gremials construïdes durant la baixa edat mitjana i fortament ampliades al llarg dels segle XVII i XVIII: Segons Serrallonga, 1998 (Serrallonga, ob. cit. p-30-31). Aquestes cases i gràcies als documents de l'arxiu del castell de Montesquiu esmenta que <em>la casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior fosc amb una petita eixida, un, o vegades dos, pisos superiors on es fa la vida i, a sobre, unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu , de traçat prou més irregular que avui dia'. </em> No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob. cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMQ se sap que pertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de Santa Coloma. </em></p> <p>Poc després i en concret el 1875 en el padró dels habitants sabem que arriben immigrants que s'instal·len a la vila i motivats pel treball a les fàbriques. Així doncs coneixem que la casa a la que en fem esment la casa era de Josep Sanglas, sastre que vivia al C/església 1 i hi vivien fins a 13 persones. Aquest fet comportaria el sobre-alçament de la part superior de la casa i la conversió en habitatges.</p> | 42.1003800,2.2225200 | 435712 | 4661214 | 1669 i 1741 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221115104921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112625.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Malgrat que la casa actualment englobi les tres crugies, sembla ser que en un origen eren dues finques independents (la núm. 1 i la núm. 3 de la plaça de l'església). La primera d'elles o núm. 1 es situaria a la part esquerra delimitant amb el carrer del Pont i en una cota més baixa. de fet les obertures són de diferent mida i composició que la resta, fet que denota que es tractava d'una finca independent. La segona finca o núm. 3 abraçaria les crugies central i dreta am dues portes d'accés a la PB que coincidirien amb els dos finestrals del primer pis i de les golfes. Tots aquests elements tenen la mateixa forma i composició, característica que ens permet de situar-les en un mateix horitzó cronològic. Amb el temps i pas dels anys ambdues finques es van unificar en una de sola amb una única coberta a dues vessants situada en un mateix pla. Val a dir que aquesta casa i segons fotografies antigues conservades i publicades em el programa de la festa Major de Sant Quirze de l'any 1995 es mostrava com una façana característica d'una casa gremial de PB+ 1 PP i sota teulada amb coberta a un únic vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada sud. Val a dir que aquesta casa restava mig emmascarada per les cases de 'Cal Paraigüer' adossada a la casa del comú i la Fonda Pallarès les quals emmascaraven la primera part del carrer de l'església. Amb el temps i degut a l'arribada de persones de fóra o mà d'obra per a treballar les fàbriques de Can Guixà i Trinxet i que s'instal·laren en aquests habitatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 93963 | Casa Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIV-XIX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat per la mà del seu propietari que correspon amb un arquitecte molt sensible amb el patrimoni. Se n'ha respectat la volumetria, les cobertes i part dels forjats i se n'ha refet la coberta conservant les bigues originals. Correspon amb un exemple de bona restauració realitzat l'any 2000. | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat al carrer de l'església just al darrere de l'ajuntament. Presenta una planta més aviat rectangular formada per un PB+1PP+SC amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La casa es compon de tres crugies separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic a la PB i bigues de fusta motllurades i sostre pla a la planta principal. La teulada manté algunes bigues originals mentre que també n'hi ha d'altres de completament noves que substitueixen a les originals. La distribució de la façana és molt geomètrica i ordenada centrada per una porta coronada en arc de mig punt de grans dovelles de pedra picada i amb la clau gravada amb la data de 1611 així com restes d'elements possiblement heràldics situats al seu damunt i amagats en part per la volada d'un dels balcons de la planta primera. Entre aquests elements s'hi endevina un alt relleu en forma de v i amb una inscripció central on s'hi identifica l'anagrama de Maria. A cada costat s'obren dues obertures modernes d'accés als garatge. Damunt seu i coincidint amb la planta primera s'obren tres balconeres amb sengles balcó que coincideixen amb cadascuna de les crugies. Estan formades per obertures amb els bastiments de pedra picada i coronades per una llinda rectangular on hi ha rebaixat per la cara externa un arc conopial que acaba amb una creu al seu damunt. Els que que hi ha situats a cada extrem tenen una factura idèntica mentre que el de la part central presenta unes mides més amplies i grosses per tal de donar axialitat al conjunt . Aquesta darrera emmarca una roseta a la part central. Els balcons són de ferro amb les baranes trenades, el passamà llis i la llosana de pedra picada. A la darrera planta s'hi obren tres balcons més que coincideixen amb els del pis inferior i amb unes dimensions més baixes. La façana resta aixoplugada pel voladís de la teulada que sobresurt de la façana en forma de barbacana de bigues de fusta. L'aparell de la façana no és visible ja que resta amagat darrere un estucat modern de color ocre. Tat sols deixa a la vista els emmarcaments de les obertures de pedra picada de tupis calcària La façana posterior o del darrere dona accés als patis de la finca i està molt transformada. Tant sols conserva traces d'alguna finestra de la planta primera molt transformades per als nous usos de l'habitatge. L'interior està molt transformat per a adaptar-la com a habitatge però tot i així encara conserva algun element original com bona part de les bigues de la planta primera motllurades en fusta i també l'arc de pedra de l'aiguamans de la cuina fet en dovelles de pedra picada de perfil rebaixat. </p> | 08237-7 | Carrer Església núm. 7 | <p>Casa que tindria un origen possiblement baix medieval per la tipologia dels elements arquitectònics trobats i l'emplaçament on es troba ja que formaria part de l'antic espai de la sagrera de Sant Quirze. Aquest àmbit va ser ampliat a mitjans del segle XIV incorporant un nou eix format pels carrers de Torellló, Plaça Major, carrer de l'església, carrer del Pont i carrer dels Patis. Aquest nou eixamplament va ser tancat darrere de muralles amb torres i bestorres de planta quadrada i circular. La casa formaria part de les edificacions erigides dins d'aquest conjunt i pertanyents als menestrals i paraires enriquits amb el comerç de producció de llana.</p> <p>Hem trobat referències al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 49 a nom de José Deseuras i en el que esmenta<em> Por una casa en la calle de la iglesia núm 9 per un valor de 100 lliures.</em></p> <p>A la inscripció 57 a nom de Josep Espadaler dit el sapí, esmenta que <em>'por una casa con su huerto adyacente ala calle de la iglesia núm. 8 'per un valor de 180 lliures.</em></p> <p>Val a dir que la casa va ser la nissaga de Carme Martí i Riera que va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església en una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (SERRALLONGA URQUIDI, J , 1998. Ob. cit- p-87)</p> <p>No hem trobat altres referències a aquesta casa.</p> | 42.1004500,2.2227100 | 435728 | 4661221 | 1611 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117104033.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | La casa ha estat molt transformada però ha sabut guardar i preservar la majoria dels elements originals degut al gust dels seus propietaris. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 93966 | Edifici Carrer Església, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-esglesia-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1996). Sant Quirze de Besora. Del 1714 a l'actualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. </p> <p>DDAA. Sant Quirze de Besora. El retral. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Setembre 2009.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Inscripció 115</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer de l'església, just al darrere de l'ajuntament i al costat de la Casa Martí.Té façana em aquest carrer i també als patis de darrere que miren al carrer de les Monges i a les restes de l'antic passatge de comunicació entre els dos carrers. Es tracta d'una casa entre mitgeres més aviat estreta i composta de PB+1PP i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que s'orienta a migdia. Les divisions interiors són a base de forjats i empostissats de fusta. La façana presenta un predomini del massís respecte el buit ja que la major part de les obertures que hi ha són de mides més aviat petites. La seva distribució es resol mitjançant dues portes obertes a PB; una d'elles de majors proporcions ja que dona accés a un antic local comercial i l'altra situada a continuació de la primera comunica amb l'escala que connecti amb les plantes superiors. A la planta primera s'hi obre una balconera amb els muntants i llinda de pedra picada i un balcó amb barana de barrots de ferro de secció circular i un passamà pla. A la darrera planta i coincidint amb el nivell de les golfes hi ha una darrera obertura o finestra de ventilació de l'espai de sota coberta. L'aparell de la façana està completament revestit per un enlluït de calç i pintura que emmarca les obertures amb una franja de color gris clar damunt un fons neutre de color ocre. Tot ens fa pensar que l'aparell és de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les obertures i cantonades. La coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta sobresurt de la façana formant una notable volada i donant-li uns trets molt característics. La casa es disposa formant terrasses seguint el pendent del terreny del carrer de l'església. L'interior està molt transformat. La casa té façana al callerot que hauria comunicat el carrer de l'església amb el carrer dels Patis. En aquesta façana s'hi conserva encara una finestra de tipologia similar a les de la casa Martí (C/Església 7) i també a la plaça Major núm. 6. Corresponen a finestres rectangulars amb els bastiments i llindes de pedra i coronades per un arc tetral·lobulat de tipus conopial que acull una roseta ornamental a dins seu. Aquestes finestres amb trets gotitzants tindrien un origen al 1400 i 1500 i denotarien la cronologia d'aquestes finques situades a la part més antiga del nucli de Sant Quirze. Al seu costat n'hi ha una segona amb els emmarcaments de pedra i llinda també de pedra de cronologies més antigues.</p> <p> </p> | 08237-9 | C/ Església núm. 5 | <p>Casa que correspondria possiblement amb els edificis més antics de Sant Quirze ja que es situa al voltant de la zona més antiga que era la de l'església de Sant Quirze. El seu origen seria medieval tot i que seria profundament reformada al llarg dels segles XVII i XVIII. De fet la casa reuneix les característiques pròpies de les cases gremials les quals i segons el parer de Joan Serrallonga 'La casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior amb una petita eixida, un , o algunes vegades dos pisos superiors on es fa vida, a sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu'. SERRALLONGA, J (1996). Ob. cit. p.53. Possiblement aquesta casa no va ser alterada el segle posterior com si que ho foren moltes altres . Consta que el 1862 i segons el registre de l'amillarament la casa pertanyia a Joan Prim y Luisa.</p> <p><em>'Por una casa con pequeño huerto en la calle de la iglesia número 5'. Pasa a Baudilio Prim y Jose´Prim.Inscripció. núm. 115</em></p> <p>AMQ.Cuaderno de liquidaciones y amillaramineto. Carpeta 1016</p> | 42.1003986,2.2226742 | 435724 | 4661216 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230608122158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230608122159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230629113130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230629113146.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa comú i entre mitgeres que conserva encara els trets característics de les edificacions urbanes de Sant Quirze de mitjans del segle XV- i XVII i característics de les cases gremials. interpretades segons Joan Serralllonga. Delimita amb un callerot que hauria comunicat amb el carrer dels Patis i en el que hi ha encara paraments antics. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94302 | Església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XI-XVIII | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions situat a la part nord-est del nucli antic i, dominant en part la vessant est de la població amb els plans de la vinya i quintanes de les Comes del Pla i del Baldiri que formen una mena de rasa o aiguafons orogràfic. Substitueix un edifici d'origen romànic i va ser el nucli d'una antiga sagrera que desenvolupà l'actual nucli històric de Sant Quirze. Presenta una planta rectangular orientada en sentir est-oest amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. Està composta per una nau única i tres capelles laterals obertes tant a migdia com a tramuntana que estan comunicades entre si per mitjà d'arcs de mig punt i donant la sensació de corredors o naus laterals. La coberta de la nau està formada per tres crugies resoltes amb volta de creueria amb les nervis, clau de volta i floró central. A la vegada estan reforçades per un seguit d'arcs torals de perfil rebaixat que descansen damunt de permòdols o mènsules decorades mitjançant volutes recordant a un estil corinti i que sostenen un arquitrau i entaulament en el que s'hi adossa una cornisa correguda que decora i corona tot el perímetre de la nau. A la part de ponent s'hi afegeix una quarta crugia coberta amb el mateix tipus de volta que fa la funció d'acollir el cor elevat i el vestíbul amb el cancell de la porta d'entrada. El cor està situat damunt de l'entrada i està format per un espai elevat sostingut mitjançant una volta també de llunetes d'arcs amb uns perfils molt rebaixats. La barana és de fusta tornejada i a la façana hi ha la data de 1979 corresponent amb la darrera reforma. Al fons de la nau hi ha l'espai del presbiteri i de l'altar el qual està format per un espai de planta més aviat rectangular cobert amb volta també de creueria amb els nervis i medalló central de guix i amb un perfil més aviat apuntat. Aquest espai que hauria acollit el cambril i l'antic retaule barroc va adquirir la fisonomia actual després de la guerra civil quan una vegada va haver desaparegut el mobiliari religiós va quedar un espai buit que s'emprà com a capçalera i es restituí un nou altar i retaule amb les imatges de Sant Quirze i Santa Julita, patrona del lloc S'hi conserven encara restes de l'antiga decoració barroca molt repintada en temps posteriors amb escenes i al·legories de vides de la santa. Al costat sud-est hi trobem la capella de Sant Sebastià, avui capella fonda annexionada a l'església en un volum a part mentre que a la part nord-oest hi ha una darrera capella dedicada a la Verge dels Dolors. Està encastada a la paret del fons amb una estructura de planta rectangular coberta amb volta de canó i en la que s'hi obre una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada i que de ben segur que correspon amb els vestigis de l'antiga església medieval. Interiorment està decorat amb un enlluït de calç de color blanquinós que deixa les impostes, permòdols, motllures i frisos decoratius en color daurat. es conserven restes de la decoració barroca a l'espai presbiterial on es narren escenes de les vides dels sants. Val a dir que l'església tant sols resta il·luminada per l'òcul de damunt del cor ja que la resta d'obertures que hi ha al damunt de cada costat de la crugia central així com també el presbiteri donen a l'espai de sota coberta. Exteriorment conserva els vestigis de la porta d'entrada original a la façana de tramuntana composta per un arc adovellat de mig punt i amb la data de 1673 incisa a la clau de la dovella central. L'aparell de les façanes nord, est i oest està completament revestit de guix i de calç de manera que no es pot apreciar. En canvi les façanes de migdia i part de la de llevant presenten un aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les obertures. Val a dir que un ràfec o cornisa format per dues filades de teula girada i maó pla corona les façanes de tant a migdia com a tramuntana mentre que a la façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta es conserva tant sols una única filada mig alterada per la reforma i sobre-alçament de la coberta. Situat al nivell de les golfes hi ha obertes dues finestres geminades coronades en arc de mig punt de pedra i còdols de riu. L'aparença externa és molt sòbria i austera i recorda més aviat el d'una fortalesa que no pas al d'un edifici religiós ja que hi ha un predomini de les línies horitzontals i del massís respecte el buit ja que les poques obertures que hi ha es situen tant sols a migdia. Aquesta horitzontalitat resta alterada pels volums del presbiteri i de la capella de Sant Sebastià (capella fonda) S'hi aprecien diverses ampliacions fruit de les diferents reformes . A l'extrem nord-oest s'alça el campanar format per quatre pisos i el terrat amb una coberta piramidal a quatre aigües. La majoria dels pisos són cecs a excepció d'una finestreta que il·lumina la caixa de l'escala i del darrer pis que acull les campanes i s'hi obren 5 finestres; dues de geminades orientades a migdia i la resta mirant a llevant, ponent i tramuntana. Estan coronades per arcs de mig punt de dovelles fetes amb còdols de riu, unides amb argamassa de calç. Damunt seu hi ha un terrat decorat amb una barana formada per sis arcs de mig punt damunt d'un fris de dent de serra. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de guix i pintat de color blanc amb les cantonades revestides de pedra picada i corresponents amb una reforma molt tardana. Tot i així i segons el que es pot desprendre de les imatges antigues és que aquest element deuria presentar diverses fases cronològiques destacant-ne una base possiblement romànica amb un seguit de recreixements de l'era moderna.</p> | 08237-10 | Plaça de l'Església | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejeada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1004235,2.2230688 | 435758 | 4661218 | 1669 (porta d'entrada) i 1779 la construcció actual | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20230228110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110111914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110913.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-06 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Església que ha estat molt transformada, especialment després de la guerra civil on en van desaparèixer els altars i mobiliari interior. Es va modificar completament la façana eliminant-ne la porta d'entrada principal d'estil neoclàssic, se li annexionà un pòrtic o galilea de gust neo-medieval, i es reformà la façana afegint-hi una porta de gust neo-romànic i també un fris d'arcuacions llombardes que li donà l'aspecte actual. Finalment va ser emblanquinada i revestida de nou. L'interior va ser enguixat el 1979. L'església de Sant Quirze correspon a grans trets amb una obra erigida a partir del 1771 de trets classicistes la qual es bastí damunt d'un edifici més antic datat de l'època romànica. D'aquest edifici en romandria part de la façana nord amb la porta d'entrada, la base del campanar i possiblement part del presbiteri cobert amb volta de canó i reutilitzat com a capella de la verge dels Dolors a mitjans del segle XVIII. Segons algunes imatges antigues d'aquesta església i corresponents a principi de segle XX sabem que presentava una façana amb trets barroc i neoclàssics amb una porta coronada per una llinda recta i flanquejada per dues pilastres simples amb un arquitrau i entaulament llis i damunt seu un frontó triangular amb el guardapols bisellat on s'hi obria una fornícula semicircular. Tot ell estava revestit per un enlluït de calç i guix. Damunt seu hi havia l'òcul i la façana estava coronada per un fris de dues filades de teula girada i maó pla seguint el model del conservat a les façanes laterals. El campanar presentava el mateix aspecte que l'actual amb la diferència que cada pis estava delimitat per un fris corregut. Exemples de façanes amb aquestes característiques les trobaríem en algunes esglésies destacant Sant Martí de Brocà a Guardiola o el mateix monestir de Sant Llorenç prop Bagà, també a Guardiola. Tots ells tenen trets i característiques similars a l'església de Sant Quirze. El campanar en canvi recorda al de moltes esglésies del Lluçanès o del Solsonès. | 99|92 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94347 | Campanar i campanes de l'Església de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-i-campanes-de-lesglesia-de-sant-quirze | <p>BORDAS , V (1997). <em>Les campanes del nostre poble. </em>Programa de la festa Major de Sant Quirze 1997. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora</p> | XVI-XVIII | El campanar va ser restaurat el 1979, però les campanes no ho han estat mai de manera que caldria que s'hi portés una bona tasca de neteja i consolidació ja que algunes d'elles són de tradició medieval i estan sotmeses als xilòfags, inclemències del temps i excrements d'au. Estan tapades mitjançant una reixa de galliner que impedeix l'entrada directe d'aus i altres animals. | <p>El conjunt del campanar de l'església de Sant Quirze de Besora es situa a l'extrem nord-oest de l'edifici delimitant amb la plaça de l'església i el carrer de l'església. Consta d'una torre de quatre plantes, les tres primeres pràcticament cegues i la darrera amb diverses obertures que acullen el pis de les campanes. Damunt seu s'alça la coberta piramidal que el cobreix de teula ceràmica àrab damunt encavallades de fusta i protegida per una barana d'obra amb arcs de mig punt decoratius. El conjunt està coronat per un penell i un parallamps. S'accedeix al seu interior per mitjà d'una escala oberta a la part nord del cor i que està il·luminada per dues finestres situades a diferent nivell i situades a les façanes de ponent i tramuntana. Al pis de les campanes s'obren diferents obertures compostes per una sola finestra coronada en arc de mig punt en totes les seves façanes llevat de la de migdia que són geminades. Les campanes són de bronze i tenen diferents mides essent les situades a la finestra geminada amb unes mides inferiors a les altres. Estan sostingudes mitjançant un jou de fusta i presenten diverses inscripcions en baix relleu i amb els seus noms respectius i les dates de construcció/o fabricació. Una de les més antigues data del 1500 i hi té incisos uns relleus i estampes gòtiques.</p> <p>Seguint la descripció feta per Victor Bordas en el seu article publicat al programa de la Festa Major de 1997 (BORDAS, V. 1997):</p> <p><em>Començant a migdia es pot veure a simple vista que són les més petites i tenen menys ornamentació. Una és gairebé llisa i porta solsament unes inicials. La de ponent es va col·locar els anys 40 per haver desaparegut la que hi havia en aquest lloc lpany 1937.</em>Segons especifica és la més gran i porta el nom de MERCEDE i segons diu <em>va ser apadrinada per Donya Mercè Juncadella i Vidal, esent el rector del poble Mossèn Joan Plans .La de llevant és la que té el so més net i bonic , de tamany poca cosa més petita que la de ponent , aquesta té un ran atractiu degut a les sanefes i creus que llueixen a tot volt i que són en relleu, gairebé una obra d'orfeberia i amb la següent inscripció. IESUS MARIA SANT QUIRZE Y SANTA YULITA PREGAU PER NOSALTRES . A la volta de dalt RECTOR YOAN CODINACH OBRES YOAN LLAHONA Y EMANNEL NOGUER ANNO 1690'</em> Segons Bordas li referent a la campana de tramuntana esmenta. <em>La de tramuntana és de mesura mitjana també té llegenda i semblaria que es tractaria d'una campana antiga. La data que llueix és de l'any 1110. Ai això fos veritat seria més antiga que les conegudes popularment com a Rocabertines de Tarragona que en realitat es diuen l'assumpta (1313) i la Fructuosa (1414) considerades les més antigues d'Europa. </em>Pensem que la data faria al·lusió a la consagració de l'església i la campana seria instal·lada segles més tard. Potser el 1500 o 1600. Hi porta la següent inscripció:</p> <p><em>St QUIRSE ST YULITA ST ANTONI ORA i als costats IOAN ANDREU ME FECIT </em>I l'altre costat ST SEBASTIANE ORA PRO</p> <p>A sota seu hi ha la cambra del rellotge amb el suport per l'antic mecanisme, avui desaparegut i substituït per un d'elèctric que no fa funcionar l'esfera situada damunt de la façana principal va ser col·locat per Sr. Ferrer de Tarragona. </p> | 08237-15 | A la part nord-oest de l'església de Sant Quirze mirant a la plaça de davant. C/ Església S/N | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1005330,2.2229987 | 435752 | 4661230 | 1690 i 1937 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-20230608103337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111524.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Rector Joan Codina Joahna Llahona i Emmanel Noguer i Ioan Andreu segons inscripcions gravades | Les campanes, corresponen amb un dels pocs elements que s'han conservat i salvat de la destrucció que patí l'església i el seu mobiliari durant la guerra civil. Algunes d'elles són de nova fabricació però moltes altres encara daten dels anys 1500, 1600 i 1700. Referent a la campana de tramuntana que Victor Bordas en el seu article de les campanes de l'església de Sant Quirze esmenta que data de 1110 segons la inscripció que hi ha incisa i que ell mateix posa en dubte, nosaltres pensem que aquesta campana seria fosa també cap els volts del 1500 i 1600. El motiu és que la torre campanar dataria d'una primera ampliació de l'església de principi del segle XVI o XVII ja que la tipologia de la construcció és barroca, la segona en seria el tipus de lletra emprada (capital majúscula) i el tipus d'inscripció que recorda a les llindes de moltes cases gremials dels volts del 1600 i 1700 repartides al llarg del nucli antic. Finalment i com a element detonant en seria l'esment de Sant Sebastià. Ja hem comentat a la fitxa específica que la capella de Sant Sebastià, patró del gremi dels paraires establiren confraria i casa a Sant Quirze cap als volts del 1600 ja que la documentació conservada del gremi dels paraires i les ordinacions data de 1679. Pe tant no hi ha dubte en pensar que la data de 1110 faria al·lusió a la seva consagració però la campana seria fosa molt més tard. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94348 | Rectoria nova de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-nova-de-sant-quirze | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat. Ed. Eumo. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions que presenta una planta quadrada amb quatre crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època barroca i compostes per una planta baixa dues plantes pis i unes golfes amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de les façanes és molt geomètrica i ordenada ja que correspon amb els models propis de les edificacions neoclàssiques. En la majoria de les façanes llevat de la de migdia hi ha un predomini del massís respecte el buit i amb les obertures de mides més aviat petites. En canvi i tal i com és habitual en aquest tipus de construccions la façana sud hi ha concentrades la major part de les obertures formades per galeries obertes per aprofiten al màxim la llum solar. La façana principal s'orienta a ponent mirant al carrer dels patis on hi ha la porta d'entrada principal. Es situa al centre de la façana en un punt on el carrer genera un determinat pendent que és salvat mitjançant un graó d'entrada i resolta mitjançant un arc de mig punt de perfil rebaixat emmarcat per una motllura de guix i la porta amb les fulles de fusta i decoració geomètrica formada per tres registres amb sèries de plafons i amb emmarcaments romboïdals al registre del mig que és d'unes mides més grosses i que acull els pica-porta de forja. Damunt seu hi ha una finestra o gelosia de ventilació amb una reixa de forja i amb la data de 1890 sota de l'anagrama de la Verge Maria. Ambdues obertures il·luminen un ampli vestíbul. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars emmarcades per una motllura de guix a la planta baixa que coincideixen amb dues més situades al primer pis i situades dins de la mateixa cota que les obertures que il·luminen el vestíbul. Cal destacar que a tocar de la cantonada sud-oest hi ha una finestra coronada en arc de mig punt i que doina pas en un dels laterals de la galeria oberta a migdia. Aquesta obertura també està emmarcada per una motllura de guix que segueix la mateixa tipologia que la resta de les obertures de la façana. La planta segona, o principal està resolta amb sèries de tres balconeres amb sengles balcons amb baranes de forja ricament decorades amb volutes i motius florals a la part inferior i barrots de secció circular i amb els extrems decorats a la part superior que coincideixen amb la disposició de les obertures dels pisos inferiors.. El passamà és recte i la llosana que el sosté esta construïda amb pedra del país i amb un perfil bisellat. Les balconeres són de fusta amb la part inferior decorada amb plafons i la resta amb barretes emmarca vidres. Les persianes són de corda. A la part més propera amb la cantonada de més a migdia i tal i com passa al pis inferior hi ha una darrera obertura coronada en arc de mig punt que dona pas a la galeria principal situada al sud. La planta de sota la teulada està organitzada mitjançant quatre finestres rectangulars que s'emmarquen dins d'un fris decoratiu que continua a les cantonades. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté el ràfec de la coberta. L'aparell no és visible ja que està emmascarat per una capa i enlluït de pintura color ocre al fons de la façana i en color marró més clar als motius decoratius. La façana de migdia que coincideix amb la part més solella està distribuïda mitjançant dues galeries de cinc arcs de mig punt de perfil rebaixat damunt de columnes de secció quadrada i cornisa simple amb unes i amb la característica que les de la planta primera estan tancades darrere de vidrieres i les del segon pis són completament obertes. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha cinc finestres coronades en arc de mig punt molt rebaixat i emmarcades a dins d'un fris decoratiu que s'estén als angles de cada cantonada simulant 'pilastres'. Una cornisa bisellada de les mateixes característiques que la façana oest corona la façana que està pintada amb la mateixa textura i tonalitat que la principal. La façana est la qual mira a les hortes del darrere de l'església i als vestigis de la muralla medieval presenta una distribució semblant a les altres façanes, bé que més senzilla i austera. Val a dir que la planta baixa està soterrada a sota del nivell de l'hort o jardí que l'envolta de manera que tant sols es poden veure La P1, la P2 i el SC. La distribució de les obertures es resol mitjançant tres balconeres en planta baixa que donen pas al jardí, tes més al primer pis amb la barana amb barrots de fora de secció quadrada situades al pla de la façana i quatre finestres rectangulars a la planta de les golfes. També hi ha un fris decoratiu que emmarca la planta de les golfes i cal destacar les obertures d'arc de mig punt obertes a la part de més a migdia coincidents amb les galeries que s'orienten a sud. la façana nord no presenta cap mena d'interès ja que fa les funcions de paret mitgera amb les cases veïnes.</p> | 08237-16 | C/ dels Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica.</p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perquè encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaula principal a l'església de SantQuirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor.</p> <p>Pel que fa a aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va ser nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble representat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la parroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya. su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1890 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110105807.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La rectoria està envoltada per un ampli hort i jardí a les façanes nord, sud i est i sostingut per mitjà de murs de pedra, maçoneria i còdols de riu, units amb argamassa de calç i argila que li donen un aspecte molt peculiar i característic al seu entorn formant terrasses a diferents alçades i nivells. Tant sols la façana oest no té d'aquest element ja que dona al carrer situat en una cota més baixa. En aquest indret hi ha una bassa i un pou.Edifici de grans dimensions que manté en més o menys bon estat l'estat originari del moment en que es va construir. Val a dir però que actualment només es fa ús de la planta baixa i primer pis com a dependències de la rectoria. La planta segona i les golfes estan completament inutilitzades i fora d'ús amb les fusteries de fusta sense tancar, filtracions i humitats a la coberta, sòls en mal estat i amb el mateix estat del darrer moment que s'utilitzaren a principi de 1900. En aquest àmbit encara hi ha elements d'època interessants que cal preservar com ara la decoració pictòrica a plantilla, els paviments i les rajoles hidràuliques que decoren els terres d'algunes habitacions i fins hi tot algunes làmpades de gust 'modernista'. La planta primera s'utilitza com a habitatge del rector i els baixos com a locals per a celebrar reunions, catequesi i altres activitats religioses. | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94457 | Teatre el Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-el-centre | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2023). Expedient per a declaracíó de Bé Cultural d'Interès Local el teatre el centre de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA (2022). Memòria per Declarar Bé Cultural d'Interès Local el teatre el Centre de Sant Quirze de Besora. (Inèdit). Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Expedients 1904, 1936, 1975,1988</p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Teatre El Centre és un edifici situat al nucli antic de Sant Quirze de Besora, molt proper a la plaça Major del poble, on s’ubica també l’Ajuntament i l’Església. L’edifici d’uns 641 m² de parcel·la “sin división horizontal” i amb uns 1.004 m² de superfície construïda d’ús industrial presenta una distribució té dues plantes, amb accés des del primer pis coincident amb carrer dels Patis, a causa del fort pendent del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici cantoner, de planta irregular adaptat a la geometria del carrer, format per l’espai principal destinat a sala d’actes i la corresponent caixa escènica, complementat amb una zona de bar i serveis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’accés principal de l’edifici, es realitza des del carrer dels Patis, amb orientació nord-est, a través d’un vestíbul que comunica els accessos al teatre, l’escenari i la zona del bar. L’accés a la planta inferior es situa a la part sud. A la part posterior de l’edifici hi ha un aparcament públic i no es disposa de cap accés en aquesta façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa s’organitza a partir del vestíbul d’entrada i s’hi distribueix: la zona del bar, que disposa de tres façanes amb obertures que aporten llum natural a l’espai i consta de la zona de taules, cuina, barra i els banys amb accés directe també des del vestíbul; la zona del teatre consta de l’escenari, la guixeta i la platea, amb un total de 208 butaques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta semisoterrani té accés des de la part inferior del carrer, a través d’un porxo cantoner que comunica també amb l’aparcament exterior i es comunica interiorment a través d’una escala amb la planta principal. Aquest nivell es destina a sales per a diferents entitats del poble i a dependències auxiliars del teatre, vestidors, maquillatge, magatzem i instal·lacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici de nova planta bastit damunt les restes d’un de més antic de principi de segle XX i destruït arran d’un incendi el maig de1986. </span><span lang='CA'>La reconstrucció de l’edifici va ser promoguda per l’Ajuntament i mitjançant un conveni amb l’entitat El Centre, es van poder destinar subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 08237-19 | Carrer dels Patis núm. 24 | <p><span><span><span><span>L’edifici del Teatre El Centre és una mostra de l’activitat cultural del municipi i s’ha convertit en un puntal i que amb els Pastorets mostra la seva faceta més històrica. Es té constància que a Sant Quirze de Besora des del 1899 es representen Els Pastorets, la versió El Bressol de Jesús o Garrofa i Pallanga escrit per Frederic Soler, també dit Serafí Pitarra. En Pitarra va escriure aquests Pastorets l’any 1891, any que els va estrenar al teatre Romea de Barcelona. Un altre referent d’aquest teatre és la representació del conte musical de Nit de Reis («La nit de Reis - Qüento a la vora del Foch») escrit per Apel·les Mestre el 1906, any en què es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el mateix any. El 1910 es publica aquest conte humorístic i fantàstic d’Apel·les Mestres dins el llibre “Tots els contes: Nits de llegenda” de la col·lecció Les Ales Esteses. Segons es té constància, aquest conte humorístic i fantàstic es va representar a Sant Quirze per primera vegada el 1921. I, durant els últims 50 anys ha estat un fix a la cartellera de Nadal del teatre El Centre, i convertint-se en l’únic poble de Catalunya on es pot veure actualment de forma constant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Si anem a l’obra més simbòlica i històric del teatre; i que explica la creació de l’edifici del Carrer Patis 24 i que s’han mantingut cada any des d’aleshores, són els Pastorets. A Sant Quirze de Besora es té constància de la seva primera representació el 1899 per què apareix en un article en La Vanguardia on fa la crònica de l’excel·lent representació que va tenir lloc en el Teatre Calderón. Del 1901 tenim constància que es feien perquè el mestre torellonenc Ramon Reig i Parés escriu expressament, per acompanyar la representació dels Pastorets a Sant Quirze de Besora, una partitura titulada Música dels Coros del drama Lo Bressol de Jesús. Aquell any 1901 creiem que l’entitat disposava ja d’algun tipus de certa capacitat de públic que no era el Teatre Calderón, ja que en els cartells es parla de vetllades literario-musicals. La Societat tenia un Cor que devia assajar regularment, per tant, els calia algun tipus d'espai on reunir-se. Aquest local, que anem trobant reiteradament, se’ns esmenta com a Saló del Teatre de la Joventut Catòlica. No és pas estrany creure que, a més d’aquestes vetllades i obres teatrals en honor dels patrons de la Societat, s’hi escenifiquessin uns Pastorets. Fins podem pensar que el local del qual es disposava devia tenir certa entitat, ja que en dos dels programes impresos el 1903 i 1904es troben les següents anotacions: «Per presentar el drama amb tota propietat la Junta no repara en gestos, puig s’estrenarà una bonica decoració» i «Per presentarho ab tota propietat, la Junta no ha reparat en gestos de decorat, vestuari y perruqueria». Així doncs, com que les activitats de la Congregació de Sant Lluís Gonzaga i la Joventut Catòlica devien ser creixents en nombre i en espectadors, es podien plantejar l’edificació d’un local nou, de propietat, del que ja en tenim notícia documentada. El juny de 1904 «El rector de la parròquia notifica a la Joventut Catòlica i a la Congregació de Sant Lluís Gonzaga que en res no perjudica la casa rectoral el fet de projectar un nou edifici per teatre».</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En les respectives juntes generals que celebraren les dues entitats el 19 de febrer de 1905, queda ben reflectit que els calia de manera urgent un local nou «... Que en vista de les malas condiciones que reune el local por no haver los dueños querido arreglar y hacer las obres necesarias para la solidez que requiere el mismo se ven obligados a abandonarlo, así pues se ha propuesto la construcción de un propio.». Les dues associacions acorden demanar un préstec en forma d’accions amortitzables adreçat als socis i a tothom que hi volgués contribuir. Les accions tenen un valor de 125 i 25 pessetes en dues sèries. L’amortització es faria per anualitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nou edifici es construiria en un terreny, anomenat popularment hort de can Manyana, que l’industrial Jeroni Guixà i Armengol donà a les dues Societats, tal com consta en l’escriptura pública feta el 1905. Per a la redacció d’aquest document compareixen davant del notari: el donant Guixà, el representant de la Joventut Catòlica, mossèn Jaume Soldevila, i el de l’Associació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, Ramon Espadaler i Culí. En aquesta escriptura on es disposa d’aquest terreny per «un local apropiado para celebrar en el los actos reglamentarios y les sirva también de honesto solaz y esparcimiento» també s’explicita clarament que les dues societats queden “unides fraternalment”, funcionant plegades en un mateix espai compartit i adoptant el cap d’uns anys un sol nom conjunt: Centre Catòlic. El 30 de juliol de 1905, un any després d’iniciada la construcció, s’inaugura la nova seu social amb un programa ben lluït per a l’època: al matí missa, ofici i benedicció de l’edifici i, a dos quarts de vuit del vespre, la representació de l’obra Lo Forjador d’acer, de l’autor catòlic de la comarcal Joaquim Albanell Vila i la sarsuela El metge improvisat, del mestre Lluís G. Jordà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aconseguit un local estable, el primer cartell imprès que s’ha pogut localitzar és de 1907. I s’ha localitzat un programa del 1927 on apareix com a capçalera d’un programa Centre Catòlic Cultural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aquest moment, amb alt i baixos, El Centre continua la seva trajectòria amb la representació anual dels clàssics Els Pastorets, l’obra Nit de Reis d’Apel·les Mestre i diferents obres teatrals, donant vida cultural durant tots aquests anys. La dècada dels anys 70, com a tot Catalunya, també pateix un esclat social de participació i associació que provoca un increment de l’activitat cultural del municipi. En aquest context, la secció teatral es passa a dur La Vall del Bisaura, i s’encarregarà de totes les representacions teatrals. I agafa un gran protagonisme l’orfeó muntanyenc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant tots aquests anys el teatre era una activitat més del municipi, del qual es conserven les inspeccions realitzades pel metge del municipi i comunicacions amb el governador civil del moment per a inspeccions i permisos. A més, es va convertir en l’espai cultural del municipi i en les seves instal·lacions es preparaven i a vegades s’hi representaven la majoria d’activitats culturals que tenien lloc en el municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La dècada dels vuitanta s’inicia plena d’optimisme i celebracions (es van celebrar els 75 anys d’El Bressol de Jesús al nou edifici del Teatre de Sant Quirze de Besora), però la dissort aparegué el 1986 quan el teatre del Centre fou pràcticament consumit per un incendi. Tota la part d’edifici que allotjava el teatre, decorats i atrezzo acumulats durant els anys quedà totalment destruït. Només restà dempeus, tot i que prou malmès, una part del local que era el cafè. Però malgrat el cop tan dur que aquest fet significà, no es perderen pas les ganes i aquell mateix Nadal els Pastorets es continuen representant, això si, en un nou i provisional espai: el pavelló municipal. El fet que el cafè de Centre sobrevisqués a l’incendi és prou important perquè allí continuà essent lloc de trobada i referència per a la reconstrucció del nou teatre. Així, encara no s’havien extingit els fums i l’aigua dels bombers ja es treballava per a la reconstrucció. En aquesta reconstrucció hi va participar activament l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que va ser el promotor de l’obra amb el tècnic municipal. I va firmar un conveni amb l’entitat per tal de poder rebre i dedicar les subvencions que es van rebre des de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per a la reconstrucció del teatre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Efectivament, després de molta feina per part de les administracions i dels socis i de dos Nadals al pavelló, els Pastorets retornen a un nou teatre l’hivern del 1988. Un retorn inicialment en precàries condicions, però fruit de tot un esforç col·lectiu per a recuperar un espai que es vol compartir amb tot un poble. A poc a poc el nou teatre es va bastint, i els Pastorets i Nit de Reis es converteixen en el pal del paller i no fallen cap any a les seves cites. Implicant a més d’un centenar de persones entre actors, tècnics i col·laboradors, creant la història cultural d’un municipi. Cada temporada es representen acompanyats de nous decorats, vestuari i millores escèniques, mentre l’edifici cada es va condicionant millor dins les possibilitats d’una entitat sense ànim de lucre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2008, es firma un nou conveni de col·laboració entre l’entitat i l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que obria encara més aquesta entitat al municipi. Fet que va suposar que dins aquest teatre es poguessin acollir diversos actes més enllà del teatre. Com per exemple: xerrades de diferents personalitats, taula rodones i debats, presentacions de llibre, exhibicions de ball, concerts d’escoles de música, obres de teatre que preparen els centres escolars, activitats destinades per a escoles i instituts, entrega de premis de certamen literaris o de pintura, cicle de cinema infantil i documentals, espectacles de màgia, de festa major, del festival de blues o concerts del grup de gospel o cantaires locals, entre d’altres. També en aquest edifici s’ha cedit per fer catequesi, tallers d’informàtica i altres temàtiques, casals d’estiu, assaig d’actors i músics professionals...</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb aquesta activitat s’ha d’entendre aquest edifici del carrer Patis 24 com un edifici indispensable per la cultura del municipi: per aquest motiu el 2015 l’ajuntament aprovar bonificar l’IBI del teatre entenen que l’activitat que és desenvolupada a dins l’edifici era d’interès cultural per al municipi.</span></span></span></span></p> | 42.1007937,2.2225126 | 435712 | 4661259 | 1904 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095923.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L’edifici actual fou construït l’any 1989, en substitució de l’antic Teatre afectat per un incendi dos anys abans. La ràpida reconstrucció de l’edifici és una mostra de la importància d’aquest Centre per al municipi, amb la implicació de la gent del poble, l’Ajuntament i altres administracions.El primer edifici va ser construït a principis del segle passat, en un terreny donat i es va finançar amb aportacions dels socis de les dues principals entitats associatives del poble, esdevenint posteriorment el principal centre per a la realització d’activitats culturals del municipi. Les representacions d’obres de teatre en són el màxim exponent, com s’explica en el resum històric.Aquests fets evidencien que El teatre El Centre és el principal espai del patrimoni sociocultural de Sant Quirze de Besora, on s’han realitzat bona part dels actes culturals del municipi, com són les representacions d’obres de teatre, actes literaris, conferències i xerrades divulgatives. També és de gran importància el paper com centre de trobada de referència per als habitants de Sant Quirze i dels pobles que formen part del Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Vidrà i Sora), emfatitzant el caràcter aglutinador que té el municipi.El Teatre el Centre situat al carrer Patis, 24 de Sant Quirze de Besora és un pol cultural del municipi, que ha contribuït a la vida cultural, social i associativa del municipi des de la seva existència. Que dins la seva paret s’han dut a terme moltes activitats culturals, i a la vegada s’hi ha ideat, assajat i preparat molts actes culturals que s’han representat al municipi o en altres municipis del Bisaura o d’Osona.L’ajuntament de Sant Quirze de Besora és conscient que aquest edifici és indispensable per a tota l’activitat cultural que s’ha fet durant més de 120 anys en el municipi; i que sense ella no es podria explicar la seva història. Aquesta activitat cultural ha estat gràcies als socis que li donen vida, actualment són més de 300. Però, a més dels socis són moltes les famílies que en diferents generacions han participat en activitats d’aquest edifici. I gairebé totes les famílies en algun moment de la història algun dels seus membres han participat d’activitats que s’hi ha desenvolupat i s’han sentit seu aquest edifici (tal com es justifica amb la recollida de signatures que ens ha fet arribar l’entitat). Per això, és indispensable conserva aquesta edificació, perquè la seva conservació significar allargar el seu valor cultural i continuar com a referent històric de la cultura. Un referent de la cultura que s’ha convertit com a essencial per al municipi, i a la vegada per les poblacions del voltant que formen el Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), però de més lluny com la Vall del Ges, Ripollès o el Lluçanès.La declaració de bé cultural d’interès local (BCIL) d’aquest edifici té com a objectiu reconèixer i preservar l’ús sociocultural d’aquest edifici, així com posar-lo en valor com a espai representatiu de la història dels darrers 120 anys del municipi de Sant Quirze de Besora. A més a més el fet de poder catalogar aquest edifici, a més d’afavorir el seu estudi i difusió, permet l’accés a ajuts per a la seva recuperació i manteniment, i assegurar-ne el futur amb seguretat i viabilitat. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94458 | Casal dels avis o residència (antic hospital) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-avis-o-residencia-antic-hospital | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. (2017) Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Casal dels avis de Sant Quirze de Besora. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Edifici en ús i mantenint encara la funció originaria d'hospital de pobres i malalts. Actualment és la residència municipal i conserva l'estructura originaria en molt bon estat. | <p>Es tracta d'un gran edifici compost per diferents àmbits incloent el jardí comunitari que ocupa una àmplia parcel·la situada a l'oest del nucli antic de Sant Quirze. L'accés es practica per la part de llevant mirant al carrer dels patis mentre que la façana principal s'orienta a ponent. Consta d'un planta en forma de 'L' formant dos cossos allargassats i units entre si. La part més antiga correspon amb la nau que hi ha paral·lela al carrer dels patis i situada a la part de migdia del conjunt. Consta d'una planta rectangular formada per una PB+ 2 plantes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i ciment i amb el carener paral·lel al carrer principal. La distribució de les obertures en la façana oest és regular i ordenada fruit de les continuades restauracions i reformes que l'edifici ha patit al llarg del temps per a adaptar-lo a l'ús actual. Amb tot la planta baixa on hi ha la porta d'entrada o principal fornada per una obertura allindada en pedra amb els muntants i llinda bisellades i amb la data de 1774 incisa a sota d'una roseta on hi ha inscrita una creu. La planta baixa s'organitza amb sèries de 5 obertures que es repeteixen a les plantes superiors. Corresponen amb obertures de factura molt recent amb formigó i persiana enrotllable. L'aparell de la façana no és visible ja que queda amagat a sota d'un arrebossat de ciment pintat de color ocre. La façana que mira a ponent presenta un predomini del buit respecte el massís ja que s'organitza mitjançant galeries formades per arcs de mig punt de perfil rebaixat amb sèries de 7 arcs per planta i dels quals els de la planta baixa han estat tapats amb vidrieres de fusta i fins hi tot alguns d'ells substituïts per finestres rectangulars (els dos situats a la part de més al nord) mentre que els del pis superior presenten encara les característiques de galeria oberta. La façana està arrebossada i pintada en color groc. A la part de més a tramuntana s'hi adossa un segon cos rectangular, perpendicular al carrer dels Patis també de planta allargassada compost de PB + 2 PP amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal constituint un allargament de la coberta del cos inicial cap al nord. Té una part sobresortint a ponent amb la coberta formada per una teulada a dues vessants i amb el carener, aquesta vegada perpendicular a la façana principal. La façana principal es distribueix amb una porta amb els muntants i llinda de pedra on hi ha incisa la data de 1860. Correspon amb l'ampliació del segle XIX. El primer i pis i segon continua la seqüència de les obertures del cos inicial, és dir amb dues finestres a planta primera i dues més a la segona. La part que es projecta a ponent presenta una façana principal orientada a sud i composta per sèries de tres finestres coronades en arc de mig punt a la P1 i P2. L'interior està molt reformat degut al seu ús com a edifici sanitari i adaptat. </p> | 08237-20 | Carrer dels Patis, 20 | <p>L'antic hospital de Sant Quirze de Besora va ser bastit al llarg del 1600 com a hospital gremial fundada per la confraria de Sant Sebastià i destinat a acollir els pobres i malalts. Segons sembla aquesta institució va ser finançada amb béns del poble i segons sembla el 1774 va ser reformat per la mateixa entitat Era una entitat vinculada a l'estament eclesiàstic però que es finançava pel gremi dels paraires. Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, ob. cit. p-59) i en motiu de les guerres carlines protagonitzades pel general Jaume Carbó el 1838 contra el baró de Meer (Isabelí) consta que destruïren el vell hospital de dalt la vila que segons esmenta <em>havia mantingut secularment el gremi i també patí detsrosses l'església del castell que junt amb la rectoria foren incendiades. </em>Amb la desamortització de Madoz de 1855 es van perdre alguns béns de l'església com ara algunes de les propietats urbanes de Sant Sebastià com seria el cas de l'hospital. Aquest fet comportà que els bens eclesiàstics es subhastessin i la vella casa gremial de sant Sebastià fos adquirida pel municipi, de la mateixa manera que també ho va ser l'antic hospital cap a l'any 1884. Aquest darrer però continuava essent administrat per la parròquia. Aquest fet també va comportar que el 1860 en temps del rector Sebastià Rovira i Rovira i segons ens esmenta Serrallonga (Serrallonga, Joan (1998). Ob. cit p-80) s'utilitzés com a escola i s'edifiqués tota una ala a l'antic hospital gremial. Les obres van prosseguir l'any següent quant es va construir tota l'ala de tramuntana annexa a l'antiga i sobresortint de l'àmbit de l'antic jardí. Aquestes obres, però va quedar aturades degut a la mort sobtada del rector que va provocar que fossin les famílies Escarrà-Guixà en contacte amb els marmessors i germans del rector traspassat els qui finalitzaren les obres. A partir d'aquest moment i segons la documentació dels arxius de governació ja mai més exercirà com a hospital sinó mes aviat com a escola, que de fet serà incompleta ja que només serà de nens. S'haurà d'esperar un bon temps fins que s'incorporin les nenes. Des d'aleshores l'edifici a mans ja sempre municipals ha anat tenint diversos usos i finalitats fins a la més recent datada de 1980 que ha recuperat l'essència del seu origen d'acollir pobres i malalts, en aquest cas com a residència d'avis.</p> | 42.1010842,2.2218934 | 435661 | 4661292 | 1774-1860 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115105309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115105256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221117115135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115115726.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antiga confraria de sant Sebastià. Rector Sebastià Rovira i Rovira i família Escarrà-Guixà | Encara manté l'ús i funcionalitat originaries de quan va ser bastit. Manté els volums i cossos principals, encara que modificats i en molt bon estat. és de propietat municipal. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94488 | Edifici del carrer Església, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-esglesia-11 | XVIII-XIX | La casa fa temps que està deshabitada i presenta part del morter i enlluït de la façana desprès, la cornisa i balustrades esquerdades i amb perill de col·lapse, les fusteries i persianes trencades. | <p>Es tracta d'un immoble situat al carrer de l'Església i compost de PB+ 2 PP i sota teulada cobert amb teulada a dues vessants situades a diferent nivell de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud i mirant al carrer de l'església, malgrat que l'accés sigui per la part del darrere, és a dir pel carrer dels patis. La distribució de la façana és geomètrica i ordenada ja que segueix els trets clàssics de les cases de l'època neoclàssica i noucentista també. Hi ha un predomini del buit respecte el massís. La façana es distribueix mitjançant una planta baixa on s'obre una porta d'accés a l'escala central dels habitatges i flanquejada per dues obertures que donen a locals comercials, tallers o obradors. Al primer pis s'obren tres balconeres amb fusteria de fusta amb barretes emmarca-vidres i porticó interior i els balcons amb barana de barrots de forja de secció quadrada amb passamà recte i volutes entre barrots a la part inferior i superior. La llosana és de pedra i de tipus bisellat. La distribució de les obertures de la planta segona és la mateixa que la primera amb la diferència que els balcons no sobresurten del pal de la façana, la forja és més senzilla i les obertures amb unes dimensions més petites. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté la barana del terrat composta per tres crugies i balustres de pedra. L'aparell de la façana és de maçoneria amb revestiment e guix i calç de to neutre i amb els emmarcaments de les obertures, cantonades i ràfecs d'un color més fosc per donar la sensació de monumentalitat. La façana que mira al carrer dels patis hi té annexionada una altre finca i per tant queda embeguda per la mateixa. </p> | 08237-22 | Carrer de l'església núm. 11 o també carrer dels Patis núm. 34 | 42.1005051,2.2228485 | 435739 | 4661228 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94488-img20221108111546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94488-img20221108111541.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que guarda encara les característiques tipològiques de les cases neoclàssiques en el seu estat original encara que amb algunes reformes tardanes com l'annexió de la balustrada, modificacions dels balcons, baranes... | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94489 | Casa del carrer dels Patis, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-patis-30 | <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial . Annex II i annex III.Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments. 1781. </em>carpeta 15 'carta sobre el Mostassaf' 1784-85</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments 1781. </em>carpeta 15. ' Nota del que es deu als individus del terme de St. Quirze y Sta. Maria de Besora de sos treballs que consta el codem. 1776</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amilllaramiento. 1862</p> | XIV-XVIII | La coberta ja que presenta algunes filtracions així com també la façana que mira al carrer dels Patis amb algunes pèrdues de morter, pedres caigudes i esvorancs. La fusteria d'algunes obertures està en mal estat i presenta humitats i pèrdues de suport. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres que fa façana amb el carrer dels Patis i també amb el carrer que condueix amb l'aparcament municipal, antigament emprat com a hortes. Presenta una planta més aviat quadrangular compost de PB+ 1 pis + Sota teulada coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquesta casa encara guarda els trets característics de les cases erigides a la baixa edat mitjana. La façana que mira al carrer dels Patis és potser la més retocada de totes ja que degut a l'ús continuat de la finca, s'hi han practicat noves obertures i reformes. es compon d'una porta i tres finestres rectangulars en planta baixa que es corresponen amb quatres finestres del primer pis i quatre més al sota teulada. Està completament arrebossada per una capa de ciment pòrtland i hi té encastada una placa d'un pas del viacrucis. La coberta es projecta amb un voladís en forma de barbacana que sobresurt notablement. Segons el que es desprèn de la paret mitgera, aquesta façana va ser feta de nou amb maó ceràmic i arrebossat. La façana que mira davant del carrer que condueix als aparcaments municipals (antics patis de les cases) fet que denomina el lloc coincideix amb el pinyó de la coberta i presenta el carener perpendicular a la façana principal. Presenta un predomini del massís respecte el buit i s'organitza mitjançant dues obertures rectangulars en planta baixa fetes de maó ceràmic i fusta i que coincideixen amb dues mes al primer pis i una al sota teulada. L'aparell de la façana és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i horitzontals. També hi ha una part de tàpia. Conserva restes de l'enlluït de calç que hauria revestit la façana i cal destacar l'estructura de bigues de fusta i cavalls que sosté la coberta. A la part de migdia es conserva un pany de paret que sembla molt més antic construït amb aparell de còdols de riu, disposats en filades més aviat regulars i horitzontals i en el que hi ha una finestra de petites dimensions amb els muntants, bastiments i llinda de pedra picada, avui paredada. Sembla que correspon amb un dels elements més antics del nucli històric. La façana de migdia i tal i com és habitual està completament oberta per la presència de grosses obertures o eixides-assecadors per a assecar les pells i els draps. Val a dir que aquestes cases gremials a la dècada del 1600 on s'hi van instal·lar infinitat de paraires i teixidors (37 paraires i 20 teixidors).</p> | 08237-23 | Carrer dels Pati núm. 34 | <p>El seu origen seria medieval tot i que seria profundament reformada al llarg dels segles XVII i XVIII. De fet la casa reuneix les característiques pròpies de les cases gremials les quals i segons el parer de Joan Serrallonga 'La casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior amb una petita eixida, un , o algunes vegades dos pisos superiors on es fa vida ja sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu'. SERRALLONGA, J (1996). Ob. cit. p.53. Possiblement aquesta casa no va ser alterada el segle posterior com si que ho foren moltes altres. A la part de migdia conserva encara restes de l'eixida descoberta destinada a assecadors. Val a dir que aquestes cases es van erigir a partir del 1600 seguint un perímetre sense cap mena 'd'alineació segons esmenta Serrallonga i de forma totalment desorganitzada damunt vestigis de construccions més antigues. Amb tot la casa del carrer dels Patis núm. 34 preserva encara molts elements que fan pensar en un origen encara 'medieval' . Segons Joan Serrallonga al fer esment dels paraires i teixidors de Sant Quirze el 1830 esmenta la presència d'un tal Joan Prim, paraire i teixidor que viu al carrer dels Patis i també del seu germà Josep Prim els quals i segons l'arxiu del jutjat de Sant Quirze van tenir un plet amb un tal Marià Solà, comerciant. per no pagar 66 lliures del preu de la llana. Val a dir que el mateix Serrallonga publica un plànol o croquis de Sant Quirze cap al 1700 i el carrer dels Patis és completament despoblat llevat de l'edifici de l'hospital i concentrant la major part dels habitatges a l'emplaçament de la finca que estem descrivint amb la qual cosa resulta fàcil pensar que correspondria amb la present finca. (Serrallonga. Ob cit. p-210) . Segons sembla i refrent a l'amillarament de 1862, la família de Joan Rierola tenia o posseïa una '<em>por una casa con su huerto adyacente en el paraje nombrado de los Patios nº 4'. </em> i amb l'inscripció nº 122. (AMQ. amillaramieneto)</p> | 42.1006424,2.2227187 | 435729 | 4661243 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-img20221110102651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-img20221110102702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-img20221110102709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-20230629095855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-fotofachada_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa que correspondria possiblement amb els edificis més antics de Sant Quirze ja que es situa al voltant de la zona més antiga que era la de l'església de Sant Quirze. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94490 | Casa de la plaça Major, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial. Annex II i Annex III. Ajuntament de Sant Quirze de Besora </p> <p>ACM: Llibre d'arrendaments. Carpeta 15</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Inscripció núm.91</p> <p>AMQ: Proyecto de fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-ayuntamiento. 1954 </p> | XIV, XVII, XIX | Finca que aparentment i externament es mostra en bon estat amb reformes fetes el 1500, 1600, 1800 i fins hi tot 1900, però que ha estat compartimentada i dividida en diferents propietaris degut a que ha estat distribuïda en diferents habitatges repartits en les tres plantes. | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions que conserva diferents fases constructives fruit de les diverses ampliacions que es van portar a terme en temps moderns. Consta d'una planta rectangular amb diverses crugies formant un angle obtús degut a la traça del carrer i organitzada en planta baixa, dos pisos i un sota teulada o golfes cobert amb teulada a un sol vessant amb un sobre-alçament o àtic a dues aigües que li dona una imatge molt característica al conjunt. Per la part de llevant hi ha una ampliació tardana de PB+ 2 PP i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a llevant. La façana que mira a la plaça Major s'organitza en PB+ 2 PP i golfes amb el ràfec de la coberta i el carener paral·lel a la façana i amb un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada o principal està coronada en arc de mig punt de pedra picada amb àmplies dovelles d'uns 60 cm. de llarg i amb els perfils bisellats. A cada costat hi ha tres obertures coronades amb llindes de pedra amb els muntants bisellats. Al primer pis hi ha tres balconeres de pedra picada, de perfil bisellat que corresponen a antigues finestres rectangulars convertides en balconeres i amb els balcons de ferro forjat de perfil tornejats i passamà recte i la llosana del balcó bisellada. Les obertures de la planta segona tenen la mateixa composició que les de la planta inferior. és a dir amb balconeres de muntants i llindes de pedra picada de perfil bisellat, balcons que sobresurten del pla de la façana amb barana de forja de perfil tornejat i la llosana de pedra, llevat de la central que està reformada. La planta superior o àtic està formada per gelosies de tipus modernista alternades per un fris amb decoració vegetal i geomètrica formant fulles i trèvols i amb una franja de rajoles ceràmiques decorada en rosetes a sota seu. El ràfec està format per un voladís de la coberta sostinguda per bigues amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat sota un estucat i enlluït de color ocre que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i cantonades de pedra picada de tipus calcari. La façana que mira a la plaça de l'església va ser realitzada en el moment que es va enderrocar l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià i es va formalitzar la plaça actual. En el seu lloc existia un callisot estret. Presenta uns trets més aviat modernistes i eclèctics amb una composició ordenada d'obertures situades geomètricament al llarg de la façana i composta per una PB+ 2 plantes pis i sota teulada i amb la façana de la mansarda de l'àtic afegida sobresortint del pla de la teulada. La teulada té el carener perpendicular tot i que l'aparença externa és que sigui paral·lel de la mateixa manera que també ho és el cos annex de la part de llevant. L'acabat és en forma de cornisa bisellada que emmarca el pinyó de l'àtic sobresortint en posició axial donant-li un aspecte més aviat monumental i amb un acabat format per una cornisa de dues filades de teula girada i maó pla La composició de la façana és a base d'obertures rectangulars situades geomètricament en els diversos pisos i formades per balconeres amb balcons de tipus 'modernista' formant diferents barrots de ceràmica amb una base decorada amb rajoletes de petites dimensions formant mosaics policrom en blau i blanc i repartint-se amb sèries de tres al primer pis i una al segon pis. La resta d'obertures són finestres geminades rectangulars situades a la planta primera i també segona seguint el mateix esquema decoratiu i compositiu. </p> <p>Cal destacar el volum del cos on hi ha l'àtic esta emmarcat per cornises i sanefes que el divideixen i el separen de la resta de la façana. Cada cornisa parteix d'un medalló en forma de rombe situat a cada costat d'aquest cos central i decorat amb una rajola en forma de roseta de ceràmica policroma. La darrera planta està formada per tres obertures en arc de mig punt de les que la central és de mides més grans ja que segueix el pendent del pinyó de la coberta i a la vegada descansen damunt d'una cornisa de maó ceràmic i estan emmarcades per una motllura de guix que ressegueix tot el seu contorn. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de morter i enlluït de color ocre amb els emmarcaments de les obertures, cornises i cantonades de color rosat. Aquesta façana està separada de la plaça de l'església per mitjà d'un jardí que està separat per una reixa de forja amb un acabat en forma de florons i pinacles i alternada per pilars coronats per peces de ceràmica vidriada de color verd i formant gablets. Val a dir que aquesta façana està unida a l'església per mitjà d'un cos o galeria de planta baixa i primera i amb arcades de les mateixes característiques que les obertures descrites. La façana de llevant és la que presenta menys interès ja que correspon amb el cos annexionat a l'edifici originari i amb una decoració semblant a la façana de la plaça de l'església bé que més senzilla. ja que esta formada per galeries i balcons i únicament hi ha decoració a la cornisa de la coberta. L'interior no es pot visitar degut a que està completament compartimentada per diferents habitatges i únicament en cal destacar el vestíbul i l'escala de pedra picada que corresponen amb els vestigis més antics conservats.</p> <p> </p> | 08237-24 | Plaça Major núm. 2 | <p>La casa que estem tractant es situava a la plaça del poble o plaça del comú. Segons Serrallonga en aquesta plaça es centralitzava la major part de la vida de la vila i la majoria de les cases pertanyien al marquès de Besora i més tard el marquès de Santa Coloma ja que les possessions dels barons de Besora van passar a mans dels Cartellà i també els Queral després de disputes i desajusts van quedar repartides el 1774. A la plaça també hi havia les residències i propietats dels prohoms més rics com ara (Bruch, Feixas, Anglada, Espadaler, Font Palau, Rierola, Russinyol...) A la plaça es fan les reunions més importants, el mercat, es venen els productes de llana, els draps, s'hi fan processons i els nens hi fan jocs. No és d'estranyar que les cases del seu entorn pertanyin a les famílies de major rol i status com seria el cas del marquès de Besora, de Santa Coloma i altres potentats. Referent a la casa consta que l'any 1700 Josep Vinyas paraire correspón amb un empresari que té una botiga de roba estreta i viu a la plaça i també Quirze Vinyas paraire el 1778 i Anna Maria Vinyes amb botiga de teixits estrangers el 1778. Val a dir que els Vinyes es convertiren en grans empresaris doncs viuen a la plaça Major i hi té arrendades les finques núm- 2, 29, 21, 22 i 23 al marquès de Besora i a partir de 1830 amb Segimon Cararav on hi té arrendades les rendes del comte de Santa Coloma. (SERRALLONGA. Ob cit. P-57). Referent als amillaraments de 1862 sabem que la casa va passar a mans de Joan /Pere Moles Inscripció núm. 91: 'por una casa con su pequeño huerto adyacente en la Plaza nº2 (calle de ) y otro huerto en el paraje llamado de los Patios' AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 91. Cal esmentar que segons Serrallonga (Serrallonga, J, 1998. Ob cit-p 111) especifica que el 1899 i 1900 s'acaben les cases del final del carrer del Pont que podran hostatjar treballadors de les fàbriques i quedaran unides a una caseta que la companyia ferrroviaria hi tenia en aquest lloc. A més al 1900 el mateix Jeroni Guixà remodelava la seva casa de la Plaça amb façana a la placeta de l'església al costat de l'edifici parroquial. És per tant molt possible que aquesta façana fos realitzada pel mateix Guixà a principi de segle XX i en estil modernista. </p> <p><em>F</em>inalment i pel que fa referència a l'enderroc de la casa de la confraria de sant Sebastià que quedava unida a la casa del comú i s'encarregava de custodiar l'altar de la capella de Sant Sebastià. Aquesta casa després de la desamortització de Pasqual Madoz 1855 va passar a mans del comú fins que finalment va ser enderrocada. Encara a l'arxiu municipal hem trobat els contractes per les obres d'enderroc i un rebut firmat l'any 1954 que va adjunt amb la reforma de l'ajuntament. Segons esmenta aquest document que correspon amb un rebut de l'alcalde a un tal Don Carlos Mir Comellas</p> <p><em>He recibido de Don Carlos Mir y Comellas la cantidad de novecientas sesenta pesetas, importe de noventa y siete kilos de hierro, procedente de la demolición de la casa nº 2 de la calle de la Plaza, propiedad de este ayuntamiento a razón de diez pesetas el kilo. Y para que conste expido el presente recibo que sello y firmo en San Quirico de Besora a veintinueve de diciembre de mil novecientos cincuenta (AMSQB) Actes 1862-1950. </em>Poc després ens apareix el projecte de reforma de la façana est de la casa conistorial i datat de 1954. El present projecte es conserva a l'arxiu municipal de Sant Quirze. També es conserven nombroses imatges de les cases enderrocades per a construir les façanes del nou ajuntament al carrer de l'església. Corresponien amb les cases de Cal Colom o cal paraigüer i també la fonda Pallarès i datades de 1952. Per tant vinculades a aquestes reformes.</p> | 42.1002106,2.2228808 | 435742 | 4661195 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-20230630122821.jpg | Inexistent | Barroc|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta casa malgrat que estigui profundament reformada correspon amb una de les cases més antigues i que més regust d'àpoca conserva al nucli antic de Sant Quirze. La base sembla correspondre amb un habitatge de tipus gremial amb modificats d'època moderna i sobretot amb una gran reforma de principi del segle XX a l'estil 'modernista' que li dona uns trets i unes característiques molt peculiars i pròpies i amb un valor notable. Les reformes del segle XIX es produïren arrel de l'enderrocament de la casa de la confraria i la reconversió de la plaça de l'església en pati de les escoles i escola pública. | 96|105|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94504 | Casa de la Plaça Major, 13 i 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-13-i-14 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (2010). Una mirada al passat. DVD</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix XI.</p> <p>AMQ. Cuaderno de limitaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. Any1862. Carpeta 1016 </p> <p> </p> | XVI-XVIII | <p>Edifici que manté els trets essencials d'una casa gremial però amb reformes de l'època moderna. especialment en els habitatges situats a les plantes superiors i sobretot el seu interior. Es tracta d'un edifici de grans proporcions que abraça dues finques (la núm. 13 i 14) i que estan unificades en un únic immoble. S'estructura en Planta baixa, dues plantes pis i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. Presenta una planta més aviat rectangular de dues crugies, ja que unifica dues antigues cases gremials de parcel·la gòtica. La composició de la façana respon als cànons de principi del segle 20. La finca núm. 13 conserva encara part de la planta baixa i del primer pis amb la vella estructura d'una casa gremial. La porta d'entrada es situa a la part dreta i consta d'una obertura coronada per un arc rebaixat de tipus i perfil escarser i amb els muntants de pedra picada de tipus calcari i del tipus bisellat. Al costat seu hi ha una obertura de dimensions més àmplies que dona accés a un local comercial. Damunt seu hi ha dues balconeres; una de simple situada a la part de més a migdia i una segona en amb els muntants, i llinda de pedra picada que coincideix amb l'emplaçament de damunt de la porta d'entrada. En aquesta part s'obre un balcó que sobresurt del pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb la planta segona s'obren dues balconades més amb els muntants de maó ceràmic, la barana de forja amb barrots de secció quadrada i decoració a volutes situat en el pla de la façana i les fusteries amb barretes emmarca vidres i porticó intern. Val a dir que entre la planta primera i segona hi ha una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. La composició de la finca núm. 14 és similar a l'adjacent a base de dues portes d'accés a la planta baixa, dues balconeres amb balcó al primer pis sobresortint del pla de la façana i sostingut per una llosana de pedra de perfil bisellat. La barana és de forja amb els barrots de secció quadrada, volutes decoratives i passamà recte. Damunt seu hi ha dues balconeres més de la mateixa forma i composició que la casa anterior. Amdues finques resten unificades per una cornisa bisellada formada per diverses filades de maó pla que sostenen la coberta. sembla que correspon amb una reforma de principi del segle XX. La façana que mira al riu Ter està protagonitzada per tenir més predomini del buit que del massís ja que al tractar-se d'una façana que s'orienta a sud-oest està protagonitzada per eixides i balconades disposades en totes les seves plantes i coincidents en tots els seus pisos. A cada costat de balcó hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la façana i que està emprat com a latrina. Aquesta construcció es troba a cada costat de la finca. Segons el que es pot desprendre hi han dos pisos per planta.</p> <p>A la part del darrere hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la línia de la façana i compost per una planta baixa i un primer pis amb terrat. Aquest volum que té les parets formades per còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, disposats en filades regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra picada. Aquest element és completament massís. Vegeu fitxa annexa. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que està emprada com a habitatges</p> | 08237-26 | Plaça Major núm. 13 i 14 | <p>L'origen de la casa seria possiblement medieval amb reformes importants als segles XVI i XVII coincidint en el període d'esplendor de la vila de Sant Quirze arrel de la manufactura dels draps de llana i l'aparició dels paraires. Aquest fet va comportar que s'instal·lessin paraires, teixidors i bracers al llarg del nucli antic i transformessin la majoria d eles cases en tallers i obradors. Aquestes cases limitarien a la part del darrere amb la muralla medieval la qual, flanquejada per torres i bestorres hauria estat separada de les cases per mitjà d'un pas de ronda. Amb el temps i quan les fortificacions perderen aquesta funció s'aprofitaren com a parets de les cases que tenen façana a la plaça Major les quals s'eixamplaren fins a tenir com a límit extern l'antiga muralla que quedà embeguda a dins de les cases. Referent a la documentació històrica consultada hem trobat que la casa amb l'amillarament de 1862 era propietat de José Vilarrassa el qual tenia nombroses propietats, entre elles les finques núm. 13 i 14 de la plaça. Vegeu cita ' <em>Por una casa con hierto adyacente en la Plza nº 13, por otra en el nº 3, por otra en el nº 6, por otra en el nº 12 y por otra en el nº 13' . Inscripció núm 160. (</em> AMQ Cuaderno de limitaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora. Inscripció núm 160)<em> </em>Hi habitava un Joan ferrer, farmacèutic que exercí com a alcalde entre els anys 1869 i 1872 i també Antoni Espadaler Arimany comerciant que exercí d'alcade entre els anys 1868 i 1869 (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- Apèndix XI). No hem trobat altres dades referent a la casa. </p> | 42.1000454,2.2227385 | 435730 | 4661177 | 1773 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20230228113921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221205122536.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa molt reformada la qual conserva encara vestigis de les antigues cases gremials erigides a la plaça Major, especialment a la planta baixa i primera i completament reformades a mitjans del segle XIX i principi del XX quan van ser unificades en una de sola. Amb tot a la part del darrere encara es pot endevinar part de la traça de l'antiga muralla medieval amb fragments de la mateixa emprada com a base de sosteniment de la nova construcció i amb el volum d'una torre de planta quadrada que sobresurt de la mateixa i que recolza damunt de la roca natural i que a la vegada acta com a contrafort. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94505 | Plaça Major, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-11-0 | <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la plaça Major núm.11 i mirant a l'est. Es tracta de la característica casa gremial de parcel·la rectangular entre mitgeres i composta de PB+ 'pisos i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant. La composició de la façana és característica d'aquest tipus d'habitatges amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa i avui dia molt reformada s'hi obren dues obertures; una de majors proporcions i d'accés a local comercial (antic obrador) i una segona més estreta que condueix a l'escala que connecta els habitatges. A la planta primera hi ha dues obertures; una balconera i una finestra. En quant a la primera està composta per muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari i de perfil bisellat. Dona accés a un balcó que sobresurt del pla de la façana està sostingut per una llosana de pedra i té la barana de forja amb barrots de secció quadrada i volutes. La segona obertura correspon amb una finestra amb els muntants i llinda també de pedra picada, esplandit extern i ampit bisellat. Correspon amb un element de cronologia força remota. Damunt seu hi ha una segona planta amb dues balconeres amb barana que no sobresurt del pla de la façana i amb barrots simples de secció quadrada. La fusteria i bastiments d'aquestes obertures són de fusta. No existeixen altres obertures. tot i que se n'endevinen dues més de paredades a nivell de les golfes. Val a dir que la façana està aixoplugada per una barbacana que sobresurt en forma de voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa d'enlluït i calç que emmascara la fàbrica originaria la qual i segons es pot desprendre seria amb aparell de maçoneria i la part superior de tàpia o altres materials. La façana posterior que mira al Ter coincideix amb la traça de les velles muralles que encara es poden mig identificar a la part inferior. Aquesta façana esta organitzada amb una planta baixa pràcticament massissa on s'obre una petita porta d'accés als horts i amb aparell de còdols de riu i maçoneria. Al seu damunt hi ha dues plantes superiors on s'obren àmplies eixides i galeries mig reformades i parcialment tapiades. L'interior és utilitzat com a habitatges.</p> | 08237-27 | Plaça Major núm. 11 | <p>La casa pel fet d'estar situada en un lloc de màxima representació com era la plaça pública o plaça major pertanyia molt possiblement al baró de Santa Coloma, que tal i com s'ha esmentat anteriorment adquirí part dels béns i les rendes dels antics barons de Besora. No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMSQB se sap que lapertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de santa coloma. </em></p> | 42.1000066,2.2228246 | 435736 | 4661173 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20221205122536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-20230629121432.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa conserva encara els trets bàsics i essencials de les cases entre mitgeres de tipus gremial situades a la plaça de Sant Quirze de Besora. Cal destacar que és dels pocs exemples que guarda encara la traça i la fossilització de les velles muralles integrades a la part inferior de la casa com a murs de càrrega i els eixamplament de la mateixa ocupant l'espai de l'antic 'pas de ronda'; un espai de separació entre les cases i les muralles i mesura de defensa en cas de setge i atac. Originàriament la façana posterior de les cases quedava separada de la mateixa i en el moment que les muralles deixaren de tenir la funció defensiva, els albergs van ser eixamplats fins arribar als límits de la muralla que quedà integrada coma paret i mur de suport. A la finca núm. 11 de la plaça encara es poden veure els tancaments de la finca originaria i les ampliacions de l'espai del pas de ronda visibles en el parcel·lari i també en la disposició de les cobertes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94515 | Les Comes o Can Bruc Plaça Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-o-can-bruc-placa-major-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Apèndix II i apèndix III</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016. Inscripcions 25 i 26</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> <p> </p> | XV- XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions compost per una planta més aviat rectangular de tres crugies i format per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes amb coberta a tres vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. es tracta d'una casa erigida a l'angle sud-est de la plaça que sobresurt de les finques 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15 i 17 del carrer de Torelló i avui enderrocades i substituïdes per un nou paviment. Aquesta casa del tipus senyorial té l'aparença d'una casa pairal o masia situada a dins dels murs de la vila, malgrat que no ho sigui fet que li dona unes característiques i trets molt comuns. La casa està adossada a la finca núm. 4 de la plaça Major per la banda de tramuntana i amb una altre construcció o masia annexa a llevant. Per tant només té visibles dues façanes; la principal orientada a sud i la de ponent que mira a la Plaça. Al seu costat hi ha altres edificacions com ara coberts i pallisses annexos a la masia principal i tancats darrere d'un baluard de pedra i còdols de riu que la separa de la resta de construccions del nucli antic.</p> <p>La façana principal presenta una distribució de les obertures molt ordenada seguint els esquemes clàssics de les masies de la plana de Vic datades de mitjans del 1500 o 1600. La planta baixa dividida en tres crugies s'organitza mitjançant un arc de perfil rebaixat situat a la part central amb els muntants de pedra picada de perfil bisellat, l'arc adovellat també bisellat i amb la data de 1796 incisa en la seva clau. A cada costat i flanquejant la porta d'entrada hi ha dues finestres quadrades també de pedra picada que il·luminen el vestíbul. A la part esquerra de la façana i situada en aquest nivell hi ha una finestra de pedra coronada per un arc de quatre lòbuls picat a la mateixa pedra que forma la llinda que corona la finestra i en la que hi ha inscrita una roseta també de pedra de tradició gòtica. damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt de tipus rebaixat que descansen damunt una imposta bisellada i que tenen la barana de ferro forjat amb els barrots de secció quadrada i passamà recte. Al costat esquerra i damunt de la finestra d'influència medieval de la planta baixa hi ha una finestra rectangular coronada per una llinda de pedra amb els muntants de pedra i ampit bisellat i en el que presenta un acabat conopial. Hi té incisa la data de 1761 a sota d'una roseta. Damunt seu i coincidint amb la planta segona es disposa també una galeria de tres arcs de mig punta damunt de pilastres de secció quadrada que acaben amb impostes i cornises bisellades de pedra i arcs rebaixats. i també d'una finestra rectangular sense cap tipus de decoració. Cal destacar que els tancaments de les finestres i galeria d'aquesta planta és mitjançant persianes de llibret. L'aparell de la façana està completament revestit per un estucat de color terrós on hi ha dibuixat un falç carreuat. La façana està coronada per una àmplia barbacana formada per voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. La façana que mira a la plaça Major té un predomini del massís respecte el buit i es compon de quatre finestres rectangulars en planta baixa de les quals una és amb els muntants de pedra picada, cinc més al primer pis de les que en cal destacar dues que estan coronades per un arc de tradició gòtica buidat a la llinda que corona la finestra i que emmarca una roseta central. Damunt seu i coincidint amb el segon pis hi ha quatre finestres més. Tal i com succeïa amb la façana principal, aquesta façana està protegida per un notable ràfec format per la barbacana de la teulada a base de bigues de fusta i cavalls. també està revestida per un estucat de color terrós que simula un falç carreuat. tant sols deixa a la vista les cantonades i els bastiments i emmarcaments de les obertures que són en pedra picada. La resta de façanes no presenten cap mena d'interès degut a que estan integrades a les finques de la plaça Major i també a un cos adossat a llevant que acull la caixa d'escala i que està revestit pel mateix tipus d'estucat de color rosat. </p> | 08237-30 | Plaça Major núm. 6 | <p>Referent a la casa de can Bruch hauríem de buscar els seus orígens a la fi de l'edat mitjana i principi de l'era moderna en un moment en que la vila de Sant Quirze de Besora es veu afavorida pel comerç puixant de menestrals, paraires i teixidors de la llana i edifiquen les seves cases ne l'eix desenvolupat entre el portal de Torelló i el portal del Pont ens els carrers del Pont, Carrer de l'església, carrer dels Patis, carrer de la Plaça i Plaça Major. Entre les famílies que s'enriqueixen amb aquest comerç i segons Joan Serrallonga (Serrallonga Urquidi, J; 1998) especifica que hi havia els Rierola, els Tenas, els Bruch, els Comas i molts altres. En el cas dels Bruch a mitjans del segle XV van erigir la seva casa pairal al lloc on trobem l'edifici actual que rep el nom de 'Les Comes' en relació als darrers propietaris. </p> <p>Hem trobat referències al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 especifica a la inscripció núm. 26 a nom de Pedro Bruch i després a Teresa Català</p> <p><em>Posesión nombrada den Bruch situada cerca del camino de Torelló de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p>Té un conjunt de terres amb un valor de 6662,62 lliures. La mateixa inscripció afegeix les finques urbanes</p> <p><em>Por una casa con su huerto adjacente a la Plaza nº5 </em>amb un valor de 340 lliures, <em>Por otro idem i idem en el nº 6 i por otro idem en el número 6 del carrer Torelló huerto de 9 partiones </em>i amb un valor de 160 lliures. En total el valor de les finques i terrenys de conreu rústic era de 6462, 52, de les finques urbanes de 580 i del valor pecuniari de 175.</p> <p>Cal a dir que la finca va passar a Teresa català on s'hi afegeixen 550 lliures de riquesa rústica de Josep Guixà i després hi ha escrit que les terres passen a Josep Pujol Miró procedents de la finca de les Comes i de la que també en rep el nom.</p> <p>Val a dir que en el mateix padró de finques hi ha esment de terres dels Bruch a la inscripció núm. 25 a nom de Magdalena Bruch la qual posseeix una finca al carrer dels Patis núm. 11.</p> | 42.0999101,2.2233207 | 435778 | 4661161 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120242.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa de grans dimensions que es conserva en ple nucli antic i que té com origen la part més propera a la plaça i amb uns trets i reminiscències encara medievals, però amb una forta ampliació a la part de llevant de mitjans del segle XVIII. La part originaria estava composta per una sola crugia de PB+ 2 pp i coberta amb finestres al primer i segon pis així com també en planta baixa amb trets gòtics. Aquest tipus d'obertura també la trobem a la finca núm. 34 del carrer del Pont. Cap al segle XVIII i degut a la puixança econòmica de la família Bruch la casa es va ampliar a llevant i també a tramuntana annexionant dues crugies més i convertint-la en la clàssica masia (casa senyorial) de tres cossos amb coberta a tres vessants. Abans de la reforma del carrer Torelló hi havia un portal coronat per un arc de mig punt adovellat que donava accés al recinte just on ara hi ha una moderna porta d'entrada. | 94|96|98|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94517 | Edifici Carrer Torelló, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-10 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> | XVII-XIX | Casa que està pràcticament deshabitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres situada a tramuntana de la finca núm. 8, composta per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana malgrat aprofiti la traça d’una parcel·la d’una casa gremial respon als cànons de les façanes neoclàssiques. La composició és geomètrica i ordenada basada en una porta central amb dues obertures a cada costat corresponents a un habitatge en planta baixa. La planta primera i segona es compon de dues balconeres a cada costat amb balcons de barana de forja que sobresurten poc del pal de la façana i amb els barrots de secció quadrada i passamà recte i un finestra de petites dimensions a la part central. La façana és coronada per un voladís de la coberta format per una barbacana sostinguda per bigues de fusta. Val a dir que aquesta finca i l’adjacent núm. 8 estan unificades per la mateixa coberta. La façana de ponent presenta un predomini del buit respecte el massís a base de galeries o eixides obertes formades per dues obertures allindades i separades per un pilar central de maó ceràmic i balcons amb baranes de barrots simples de secció quadrada. Està revestida per un enlluït de calç i guix de color blanc.</span></span></span></p> | 08237-32 | Carrer Torelló, núm. 10 | <p>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</p> | 42.0997449,2.2232132 | 435768 | 4661142 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221108111955_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Finca que respecta la traça d’una parcel·la entre mitgeres corresponent amb una antiga casa gremial completament embeguda per la nova construcció i que respecta la traça antiga del parcel·lari amb el pati de la part del darrere i la terrassa erigida damunt de les antigues muralles medievals construïdes amb aparell de còdols de riu i maçoneria i disposats en filades regulars i horitzontals. I recordant l’antic pas de ronda que separava les cases de les antigues muralles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94524 | Edifici Carrer Torelló, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-8 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una casa entre mitgeres situada a la part baixa del carrer de Torelló molt a prop de l’emplaçament amb l’antic portal d’entrada a les muralles, avui desaparegut. Consta de grans proporcions amb una planta rectangular i compost per PB+ 2 plantes pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer Torelló i orientada a llevant. Presenta tres crugies separades per murs de maçoneria i les divisions horitzontals són a base d’encavallades de fusta. Consta de dues façanes orientades a llevant i ponent i limita amb les finques núm. 8 i núm. 12 del carrer Torelló, aquesta darrera separada per un callissot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit i les obertures es situen de forma més aviat ordenada al llarg de la façana seguint els esquemes de les cases de l’època barroca i neoclàssica. Segons del que es pot desprendre de la composició en façana consta de dos pisos en cada planta. La planta baixa situada esglaonadament s’hi obren tres obertures; una en posició axial que correspon amb la porta d’entrada i principal on hi ha una gelosia al seu damunt amb una reixa de ferro forjat amb la data de 1820 corresponent amb la seva reforma. A cada costat s’obren obertures de comunicació amb els locals comercials, antics obradors dels quals el situat a tramuntana i limitant amb la finca núm. 8 està format per una obertura coronada per un arc de mig punt de perfil molt rebaixat. El de la part Esquerra i limitant amb la finca núm. 20 consta d’una finestra rectangular situada en planta baixa. Al seu damunt es disposen els diferents habitatges de la planta primera compostos per una balconera a cada extrem de façana i dues finestres rectangulars a la part central. La balconera presenta els muntants amb maó ceràmic i el balcó amb barana de forja ricament treballada que sobresurt del pla de la façana i es sosté per mitjà d’una llosana de pedra. La planta segona segueix la mateixa disposició que la del pis inferior amb la diferència que les baranes dels balcons sobresurten poc del pla de la façana i presenten la mateixa tècnica decorativa en la seva forja. Finalment la planta sota coberta o golfes està il·luminada per quatre finestres rectangulars que fan les funcions d’ulls de bou i resten aixoplugades per una barbacana formada pel voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana està revestida per un enlluït de calç i guix de color terrós i amb els emmarcaments de les obertures amb un color gris fosc., En els punts on aquest ha caigut s’endevina l’aparell originari amb fàbrica de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. La façana de ponent i mirant al Ter té un predomini del buit respecte el massís ja que s’hi obren àmplies galeries per aprofitar al màxim la llum solar. Cada planta conté dues galeries resoltes per mitjà de dos arcs escarsers molt rebaixats amb fàbrica de maó ceràmic i barana de ferro forjat amb barrots de secció quadrada i passamà recte. Alguns d’ells estan tapats amb vidrieres. La planta de sota teulada també està resolta per petites finestres rectangulars de la mateixa factura que les descrites en façana. L’aparell és maçoneria amb un enlluït de calç i guix. L' interior consta de dos habitatges per planta.</span></span></span></span></p> | 08237-33 | Carrer Torelló núm. 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</span></span></span></span></p> | 42.0996912,2.2233044 | 435776 | 4661137 | 1823 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108111959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108112015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ObservacionsLa casa segueix els cànons característics de les cases neoclàssiques erigides durant l’era de la industrialització i damunt de dues parcel·les de cases gremials. No obstant això conserva a la part inferior vestigis de construccions més antigues i val a dir que respecta completament la traça del parcel·lari antic deixant un pati o pas descobert a la part posterior o del darrere que dona a una mena de terrassa construïda damunt dels vestigis de les antigues muralles de tancament que en aquest indret es conserven de forma notable i amb un aparell de còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars. Tanmateix la part sud està separada per la finca núm. 12 per mitjà d’un estret pas o callerot que comunicava amb els horts del Ter. Aquests callerots descrits per Serrallonga (Serrallonga ob. cit, 98) tindrien un origen medieval amb la finalitat de generar passos estrets a la muralla per comunicar amb la llera, els horts de ribera i el riu i no haver de sortir per les entrades habituals. Van ser utilitzats fins a temps molt recents quan es va decidir de paredar-los ja que eren focus de brutícia i deixalles i per mesures sanitàries van ser anul·lats. En el cadastre encara es poden veure. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94525 | Edifici Carrer Torelló 12-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-12-14 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a lactualitat. Eumo. editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones o amillaramiento. Año 1862. </p> | XVIII-XIX | Casa entre mitgeres que conserva en bon estat la tipologia de les parcel·les entre mitgeres de les antigues cases gremials remodelades notablement durant l'era de la industrialització. Conserva la tipologia típica amb obradors en planta baixa i sèries de balconeres amb balcons al primer pis. La volumetria es conserva en més o menys bon estat però amb part del revestiment caigut, les fusteries en mal estat i també la coberta i ràfec. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Finca entre mitgeres situada a la part baixa del carrer Torelló delimitada pel callerot que separa la finca núm. 10 al nord i la paret mitgera de la núm. 14 al sud. Consta de planta baixa, dues plantes pis i sota teulada amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana és ordenada i geomètrica i es resol mitjançant dues obertures coronades en arc de mig punt a la planta baixa que donen accés a antics obradors, dues balconeres amb sengles balcons sobresortint del pla de la façana al primer pis amb barana de barrots de secció quadrada i passamà recte i dues més al sota teulada. La separació de la planta baixa i del primer pis es fa per mitjà d’una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. Corona la façana un ràfec a sota de la coberta compost per una cornisa bisellada. La façana està enlluïda per un arrebossat de calç de color terrós que en els punts on ha desaparegut deixa veure l’aparell original de la façana a base de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i units en filades regulars. La façana que mira a ponent i damunt del ter està protagonitzada per tenir més buit que massís. Es distribueix mitjançant una planta baixa formada per un mur cec i al seu damunt dues eixides que ocupen tota l’amplada de la façana i sostingudes per bigues de fusta que recolzen damunt de les parets mitgeres laterals, també en còdols de riu. La paret nord és completament cega i mira directament damunt del callerot que hauria connectat amb els horts de damunt del Ter i situats extramurs. </span></span></span></span></p> | 08237-34 | Carrer Torelló 12-14 | <p>Edifici que molt possiblement i com la resta d'edificis del carrer de Torelló tindria un origen medieval com a parcel·la rectangular per acollir les antigues cases gremials. Amb el temps seria notablement ampliada i modificada fruït de les diverses ampliacions. No n'hem trobat massa documentació. La casa delimita amb un dels callissots que segons Serrallonga (Serrallonga. Ob. cit 101). Segons el mateixos autors aquests callerots es tapien el 1882 i desapareixen els callerots de Ton Saboró, el de Pedro Vinyes, el de Manuel Ferrés, el de la bomba, el del portal del Casteny ja que 'son depositos de basura y provocan cada año desgracias pèrsonales'. Aquesta doncs seria la data que es paredaria el callerot quedant com a espai descobert interior i accessible únicament pels horts de darrere les cases. </p> | 42.0996514,2.2234896 | 435792 | 4661132 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121536.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Igual que la finca núm. 10 i 8 conserva el parcel·lari i la distribució de les cases gremials, encara que ,molt reformades. Amb la composició de planta baixa i dues plantes pis i amb les façanes principals orientades al carrer on hi havia els antics obradors i telers a la planta baixa, els habitatges a la planta primera i golfes. A la part del darrere s’obrien àmplies eixides emprades com a antics assecadors dels draps i constituïdes per estructures de fusta damunt de parets de maçoneria. Tanmateix hi havia un petit pati o gaia que mirava damunt del ter i que tenia com a límits les antigues muralles medievals, que un cop aterrades s’utilitzaren com a murs de contenció dels patis i horts del darrere de les cases. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94540 | Edifici Carrer de Torelló, 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-torello-16-18 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora</p> | XIV -XIX | Casa molt fragmentada i compartimentada en gran quantitat d'habitatges ja que una de les funcions principals era acollir nombrosos veïns nouvinguts durant l'era de la industrialització. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de gran volum i composta per una planta més aviat quadrangular que fa cantonada i xamfrà amb el C/Torelló, el C/ St. Josep i el C/ que baixa. Consta d’una planta baixa + 2 plantes pis +golfes cobertes amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i un llanternó central. L’edifici reuneix les característiques pròpies de les cases del període industrial de mitjans del segle XIX damunt de vestigis més antics. Val a dir que la finca manté la traça de les antigues muralles medievals per la banda sud i oest mig trossejada i alterada per l’obertura de noves finestres i balconeres. La composició de les façanes està organitzada mitjançant locals comercials a la planta baixa, balconeres al primer i segon pis i golfes amb un predomini del massís respecte el buit. Aquesta finca està unificada amb les núm. 2, 4 i 6 del carrer de Sant Josep. Malgrat tot manté encara la traça de l’antic parcel·lari amb les parets mitgeres de delimitació i els patis o horts de darrere les cases que limitaven amb les antigues muralles. Tots aquests elements queden embeguts per la moderna construcció que agrupa i unifica les antigues parcel·les en un sol i únic volum La façana del carrer Torelló té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes regularment al llarg de la façana i unificant-se amb la finca núm. 2 i 4 del carrer de Sant Josep. Es compon de PB o hi ha la porta d’entrada als habitatges amb dues petites finestres situades a diferent nivell, un primer pis on hi ha sèries de balconeres simples que emmarquen finestres rectangulars amb els bastiments i marcs de maó ceràmic, i una planta segona amb la mateixa composició que la inferior. La façana és coronada per una barbacana de maó ceràmic sostinguda per permòdols també de ceràmica i formant un fris decoratiu. El mateix ràfec unifica la finca núm. 16 organitzada amb la mateixa composició que la núm. 18 ,es a dir amb sèries de finestres rectangulars alternades per balconeres amb sengles balcons de la mateixa tipologia que la finca núm. 18 i disposats a diferent nivell ja que segueixen la traça i el pendent del carrer. La façana del carrer de Sant Josep, pel fet d’estar situat en una cota molt més baixa incorpora arcades a la planta baixa i una sèrie de dues balconeres amb barana de forja que agrupen sèries de dues balconeres mentre que al pis superior són individuals. Correspon amb la façana principal. La darrera planta està composta per finestres rectangulars coronades per un arc molt rebaixat i emmarcades per un guardapols de maó ceràmic. L'acabat de la façana és mitjançant una cornisa de les mateixes característiques que la descrita. La casa a mans de nombrosos propietaris s'organitza en quatre ales al voltant d'un nucli central o caixa d'escales que és il·luminada per un llanternó que sobresurt del pla de les cobertes i que té un acabat amb quatre vessants de teula ceràmica. L'aparell de la façana del núm. 16 està completament emmascarada per una capa d'enlluït i arrebossat de calç, mentre que la núm. 18 presenta la mateixa composició i en els punts on ha desaparegut deixa veure la fàbrica de còdols de riu, unts amb morter de calç i amb fragments de teula i maó ceràmic entre els junts. Les cantonades, bastiments de les obertures i elements decoratius són mitjançant maó ceràmic.</span></span></span></span></p> | 08237-35 | C/ Torelló 16-18. | <p>Edifici que molt possiblement i com la resta d'edificis del carrer de Torelló tindria un origen medieval com a parcel·les rectangular per acollir les antigues cases gremials. Amb el temps seria notablement ampliada i modificada fruït de les diverses ampliacions. No n'hem trobat massa documentació tot i pensem que es va erigir per acollir els treballadors de les fàbriques Guixà. La casa aprofita restes de les velles fortificacions que es van erigir a mitjans del segle XIV. aprofitant la traça de l'antic camí ral que venint dels veïnats de la Foradada i les illa i el Sola així com també de Santa maria de Besora passava per l'eix C/ Torelló-plaça Major, C/plaça, i carrer Pont fins a sortir per l'altre costat molt a prop del pont pel denominat 'portal del pont'. Aquest nucli de cases que resultava ser una ampliació de la vella sagrera situada als voltants de l'antiga església de Sant Quirze i Santa Julita datada del segle X es va fortificar mitjançant unes muralles que estaven reforçades per torre circulars i quadrangulars tant a ponent mirant al Ter com també a llevant. Encara es conserven vestigis d'aquestes construccions al darrere de l'església i també al darrere de les finques del carrer del Pont, C/plaça, Plaça Major i en aquest cas el carrer de Torelló. En el cas que ens ocupa la finca aprofitaria l'angle sud-oest d'aquest recinte amb la traça de l'antic portal de Torelló situat al xamfrà de la finca amb aquest carrer. Val a dir que a nivell cadastral el parcel·lari coincideix amb els límits de les velles fortificacions les quals han quedat integrades i fossilitzades dins els murs del nou edifici.</p> | 42.0995717,2.2237364 | 435812 | 4661123 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20230228113557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20230228113731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20221108112111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tal i com hem comentat aquestes dues finques, especialment la façana sud coincideix amb la traça de les antigues muralles de Sant Quirze. és més la cantonada sud-est que mira a la boca del carrer genera una mena de xamfrà que ens permet recordar l'emplaçament de les antigues muralles i possiblement del portal del carrer de Torelló situat en aquest indret. Caldria realitzar un treball de documentació i anàlisi dels paraments de la finca de la part inferior per valorar l'existència de les restes d'aquestes fortificacions, avui embegudes pels murs de la mateixa finca i emmascarades sota una capa d'enlluït i arrebossat de calç. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94541 | Edifici Carrer Torelló, 2,4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-24-i-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA- Retalls d'història local (1996). Club d'hsitòria local Sant Quirze de Besora. Col·lecció història local núm. 2. Associació Gombau de Besora</p> <p>DDAA (2010). Sant Quirze de Besora: el retrat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. versió DVD</p> <p>ACM. Carpeta 17, plec 2. 'registro de vesanas de los años 1828-302 Y 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma' 1830</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016.</p> | XIX-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres finques entre mitgeres que tenen unes característiques comuns totes elles i que corresponen a les clàssiques cases entre mitgeres de tipologia gòtica i caracteritzades per ser cases que han estat poc alterades i que conserven encara els trets gremials de quant es van construir.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres cases comuns unides entre si i compostes per una planta rectangular, d’una sola crugia i formades per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de Torelló. La composició de les façanes és simple i es resol majoritàriament amb dues obertures a la planta baixa, una d’accés a l’estable o obrador i una segona més estreta d'accés a les plantes superiors. Generalment estan coronades per llindes de pedra o fusta. Al primer pis s'hi obren finestres rectangulars amb els bastiments, ampit i llinda de pedra picada, algunes de les quals han estat reconvertides en balconeres. La planta de les golfes està il·luminada per petites obertures situades a sota de l’embigat de la coberta que es disposa en sentit longitudinal. Les cobertes formades per barbacanes de fusta estan sostingudes per bigues amb els caps vistos. Val a dir que han estat reformades recentment. de totes elles la núm. 4 ha està restaurada d'una manera molt encertada. La núm. 2 està pendent de rehabilitació i la núm. 6 va ser rehabilitada ja fa temps. L'aparell no és visible ja que està revestit per capes d’estuc i pintura monocapa amb pintat de color blanc, ocre i gris. Hi ha alguns aplacats de pedra a la planta baixa (núm.4) que distorsionen l’aspecte original. Les façanes de la part del darrere tenen una disposició més irregular i desordenada degut al fet que s’han anat afegint obertures i finestres al llarg dels anys. Tot i així a la planta baixa hi ha portes que comuniquen amb els patis de la part del darrere edificats damunt de les muralles medievals, i emprats com a hortes, al primer pis hi ha algunes finestres rectangulars convertides en balconeres i a sota teulada hi ha les finestres de ventilació que il·luminen les golfes. Encara es conserven els vestigis dels murs de sosteniment dels horts amb restes de les muralles medievals a la planta baixa.</span></span></span></span></p> | 08237-36 | C/ Torelló. número 2, 4 i 6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat el seu origen medieval hem trobat referències de dues d’aquestes finques a l’amillarament de 1862 conservat a l’arxiu Municipal (AMSQB) 'Liquidaciones y amillaramientos Sant Quitze de Besora'. Inscripció núm. 128 a nom de <em>Rubert Maria.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>“Por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torelló núm. 5 </span></em><span lang='CA'>i per un valor de 60 cèntims'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En quant a la finca núm. 1 del C/ Torelló el mateix manual especifica a nom de <em>Juan Viladesem, </em></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'>“por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torello nº1”. </span></em><span lang='CA'>Inscripció núm. 158.i amb un valor de 80 cèntims.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La casa núm. 4 en el mateix manual d'amillaraments esmenta que pertanyia a José Bartrés: '</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><em>Por una casa con su huerto adyacente en la calle de los Patios núm. 9 y por otro idem sita en la calle de Torelló núm.4 </em>per valor de 60 cèntims' (Inscripció. núm. 18). Segons Serralloga Josep Bertrés era un paraire veí de Sant Quirze que vivia al carrer dels Patis núm. 9 tal i com diu la inscripció i era arrendatari del comte de Santa Coloma. No obstant això a l'amillarament surt com a propietari per tant és possible que la casa del carrer de Torelló en un inici fos propietat del mateix comte (Serrallonga, 1998, Ob cit. Apèndix II. P-206). No hem trobat altres referències referents a aquestes finques.</span></span></span></span></p> | 42.0997787,2.2231275 | 435762 | 4661147 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121440.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes tres finques conserven els trets originaris bàsics de les cases gremials d’origen medieval que conserven l’antic parcel·lari amb la distribució de les plantes baixes i plantes pis seguint eles esquemes típics d’aquest tipus de casa i descrita segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Ob. cit, 1998) com a casa gremial típica. En imatges antigues que s’han conservat i recollides per “Història gràfica de Sant Quirze). Ajuntament de Sant Quirze any 2010 es pot veure encara la composició original d’aquesta finca i de les façanes amb aparell de maçoneria, obertures de pedra picada i de fusta i amb les parts superiors de tàpia. Presentarien forces similituds amb les desaparegudes núm. 10 de la plaça Major. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94544 | Casa del carrer del Pont, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-1 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862 Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Finca molt transformada però encara habitada i utilitzada com a botiga de forn de pa i queviures. La façana manté encara els trets i les característiques de les façanes de les finques entre mitgeres de tipus neoclàssic amb les sèries dels balcons disposats en façana i en diversos nivells, el ràfec de la coberta. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta rectangular i composta per una PB+ 2 plantes pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant davant de l'embocadura del carrer de l'església en un lloc que antigament corresponia amb una placeta que comunicava el carrer del Pont, el carrer de la Plaça Major i el carrer de l'església. La composició de la façana és geomètrica i ordenada organitzada mitjançant tres grans obertures a la planta baixa que donen accés als locals comercials i també es situa la porta que comunica amb l'escala d'accés als habitatges. La planta primera es distribueix amb sèries de tres balconeres rectangulars amb fusteries de fusta i barretes emmarca vidres i amb els balcons sobresortint del pla de la façana i amb la barana de barrots de ferro forjat de secció quadrada i amb volutes també de forja a la part inferior i passamà recte. La llosana que els sosté és de pedra picada de secció bisellada. Damunt seu hi ha una sèrie de tres balconeres més de dimensions més reduïdes mostrant una harmonia amb les diferents plantes i amb els balcons situats al pla de la façana i amb barana simple de barrots de secció quadrada. Damunt seu i coronant la façana existeix una barbacana de bigues de fusta que sosté la barbacana de la coberta. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de guix de color blanquinós que en recobreix la fàbrica i els paraments originals. La façana del darrere que mira al riu Ter per damunt del carrer de Sant Josep presenta un predomini del buit respecte el massís ja que pel sol fet d'estar orientada a sol ixent està protagonitzada per la presència d'eixides i balcons descoberts. sobresortint del pla de la façana i sostinguts per revoltons ceràmics i amb galeries tancades darrere els vidres. L'aparell de la façana està revestit de guix i calç i val a dir que la part inferior aprofita les restes de les antigues muralles que haurien tancat el nucli antic de Sant Quirze. </p> | 08237-39 | C/ Pont núm. 1 (antic carrer de la Plaça) | <p>La casa amb un possible origen gremial de quan es va fundar la vila de Sant Quirze de Besora va tenir una llarga continuïtat al llarg del temps. No obstant això no hem trobat referències del lloc fins a l'època moderrna i en concret en l'amillarament de 1862. Segons aquest document la finca pertanyia a Magdalena Barceló. En aquesta inscripció amb el núm. 14 especifica <em>Por una tierra llamada de Barceló situado ne el campo llamado de la Foradada de su propiedad y que cultiva de su cuenta. També hi ha una pieza de cultivo llamada de Barceló situada en la finca de la Loma de su propiedad y que cultiva de su cuenta. Por una casa con su huerto en la calle del Puente nº1 amb un valor de 240 cèntims y por otra ibidem con su huerto en el nº 24. </em>Aquesta finca i pel que ens dona a entendre el mateix document va passar a mans de José Rierola juntament amb la peça de terra de la fina ca LOma (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora). </p> <p> </p> | 42.1002583,2.2222869 | 435693 | 4661201 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230629121722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230630122613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230629121724.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria documentar bé l'existència de les antigues fortificacions a la part inferior de les cases que miren al Ter i al carrer de Sant Josep. En aquesta part l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades regulars. La part superior ha estat sobrealçada notablement fruit de les reformes que la finca ha patit al llarg del temps. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94545 | Casa del Carrer del Pont, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. Carpeta 17 foli 2. registro de vesanas de los años 1828-30' . 'demostració general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma'</p> | XVII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques 4 del carrrer del Pont, Núm. 1 del carrer de l'església i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. aquesta part també hauria comunicat amb l'antic callerot que del carrer de l'església connectaria amb el carrer dels Patis. La finca amb parcel·la rectangular de dues crugies consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de formigó. Val a dir que les dues plantes superiors corresponen amb una reforma de 1949 quant la finca es va sobrealçar per adaptar-la a nous usos. La façana que mira al carrer del Pont té una distribució més aviat desordenada fruït de les constants reformes. Hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres obertures; una de principal situada a la part central amb els bastiments i la llinda de pedra i avui dia amagats darrere una capa d'arrebossat. Aquesta obertura s'utilitza com a aparador d'un local comercial. Al costat esquerre hi hauria hagut l'entrada a l'antic obrador, avui local de comerç i al costat dret l'entrada actual a l'escala dels habitatges que es correspon amb una reforma molt tardana. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; la del costat esquerre presenta una forma rectangular amb els muntants i la llinda de pedra picada molt llisa i amb la inscripció de IHS a sota d'una creu i que significa 'Jesucrist rei dels Jueus'. Aquesta finestra correspon amb una antiga balconera ja que a la part inferior encara es poden endevinar les seves traces i empremptes a sota de l'arrebossat actual que revesteix la façana. El balcó ha desaparegut. Al seu costat hi ha una segona finestra la qual sembla ser original, d e planta rectangular i amb els bastiments i llinda de pedra picada molt llisa i amb la data de 1642 amb les dues xifres escrites al revés i amb la inscripció de I-IS i a sota MA que correspondria a l'antic propietari. Al seu damunt hi ha dues plantes més amb finestres més llargues que no pas amples, persianes enrotllables i fusteries de fusta. Corona la façana un ràfec o barbacana de bigues de formigó. L'aparell de la façana, llevat de les obertures de pedra picada esta arrebossat a sota una capa de pintura i estucat de color ocre. A la planta primera i segona s'endevina la part antiga de la casa u l'alçada conservada amb un canvi de coloració.</p> | 08237-40 | Carrer del Pont núm. 2 | <p>La casa amb un origen gremial i vinculat a la fundació de la vila presenta les característiques tipològiques de les cases gremials, de parcel·la rectangular allargassada i composta tant sols de dues plantes però que amb el temps va ser ampliada amb remuntes a la part superior. Segons Serrallonga al 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. Tanmateix resulta difícil saber quina casa correspondria. El mateix autor afirma que algun cavaller gravarà l'escut del seu ordre en una casa del carrer del Pont. De fet la inscripció IHS és molt abreviada i escurçada i sembla representar també una creu. No hem trobat noves dades referents aquesta finca ni en el registre de l'amillarament ni als censos. Amb tot la documentació dels censos (ACM. CARPETA 17 'registro de vesanas de los años 1828-30'. Parla d'un tal Martí Ros i Josep veí de Sant Quirze i amb domicili al carrer del Pont. Potser les inicials MA I I3 o IR farien al·lusió a aquest paraire. </p> | 42.1003360,2.2223498 | 435698 | 4661210 | 1642 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111410.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | I I3 MA | casa molt transformada pel pas dels anys, especialment el 1949 quant se li obrí la porta d'entrada a la part dreta, es paredà la balconera del primer pis i s'afegiren dues plantes més com a remunta. Tot i així encara es pot endevinar la traça de l'antiga casa gremial organitzada en PB + 1 pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de les obertures es resolia amb dues portes a la planta baixa; una de dimensions més grans que connectava amb l'antic obrador i una més petita d'accés als habitatges. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi havia una balconera i una finestra i damunt seu un sota teulada i la cota de la coberta amb una barbacana que protegia part de la façana. A la part del darrere hi hauria un pati que connectaria amb el callissot del carrer dels Patis. Avui dia s'endevinen traces d'aquest antic callerot a la part del darrere de les cases. Segons Albert Anglada, propietari i resident correspon amb la segona llinda més antiga de Sant Quirze.Serrallonga . esmenta que el 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94546 | Casa del Carrer del Pont, 3- 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-3-5 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments de Sant Quirze de Besora. </em></p> <p>AMQ. Llibre de naixements i defuncions . Arxiu del jutjat de Sant Quirze 1830</p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. </em>Carpeta 1016</p> | XIV-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part oest del carrer del Pont fent xamfrà amb les escales de la baixada de l'Espadaler coincidint amb la façana de l'antic callerot o callissot. La casa correspon a la clàssica parcel·la entre mitgeres de casa gremial composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que mira a llevant cap al carrer del Pont. Actualment la finca incorpora dues antigues parcel·les gòtiques de casa gremial (la número 3 i la número 5) unificades en una de sola fruit de les nombroses ampliacions de l'època moderna. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb tres obertures a la planta baixa; una d'accés a l'escala dels habitatges situada a la part sud i de factura recent, una segona situada a la part central i corresponent amb l'accés original a la finca i una darrera a tocar de les escales i baixada de l'Espadaler corresponent amb un local comercial. Aquesta segona correspon amb l'entrada principal a la finca i està resolta mitjançant una porta adovellada de perfil rebaixat amb les dovelles i els muntants de pedra picada. Damunt seu hi ha els habitatges molt reformats i distribuïts mitjançant dues finestres rectangulars al primer pis i dues més al segon. Corona la façana un ràfec o barbacana compost pels caps de les bigues de formigó. La façana està arrebossada per una capa de pintura de color blanquinós i tant sols s'ha deixat com a sòcol els vestigis de l'antiga fàbrica constructiva a base de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals amb fragments de totxo i maó a trenca-junt. La façana lateral de l'antic callissot hi té oberta a tocar la cantonada nord-oest una obertura allindada alineada amb la del carrer i formant una mena de porxada d'accés a l'antic obrador. A banda hi ha dues obertures més corresponents a finestres de factura tardana en aquesta façana i sèries de dues més a la P1 i a la P2 sota el pinyó de la teulada. Cal destacar que la paret cantonera amb el carrer del Pont i l'antic callissot, actual baixada de l'Espadaler hi ha construït un xamfrà. La façana lateral hi ha un afegit a la bada de ponent corresponent amb els engrandiments i ampliacions de la finca, una vegada les muralles van deixar d'estar en us i es van ampliar amb galeries i cossos sortints. L'interior de la finca està molt reformat ja que la planta baixa s'utilitza com a locals comercials però tot i així encara té conservada com a la banda interior la traça de les antigues muralles medievals amb murs de més de 1 metre d'ample i reutilitzada com a murs mitgers. A la part posterior i darrere de les galeries encara es conserva un bon pany de 3 metres de llarg amb una orientació nord-sud i corresponent amb un fragment de les velles fortificacions construïdes amb aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals. Aquest fragment de mur es conserva amb una alçada de mes de 3 metres i sostenint els murs de la planta soterrani i part de la primera.</p> | 08237-41 | Carrer del Pont núm. 3-5 | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè elPelós va dobat amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primicies de les parròquies i masos de Sta Maria i St. Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de conerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. De les muralles en partien alguns passos o callissots que connectaven la part alta de la vila amb la façana del Ter. Un exemple en podria ser la núm. 3 i 5 del carrer del Pont, on segles més tard es va convertir en unes escales.</p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> <p>Referent a la finca del carrer del Pont 3-5. ens surt esmentada al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' especifica a la inscripció núm. 114. <em>'Por una casa con su huerto adyacente a la calle del Puente núm. 5. ôr otra idem en el nº4' </em>amb un total de 260 cèntims. segons el mateix registre aquesta finca pertanyia a Quirico Prim i deprès passa a Jaume Prim. Segons Serrallonga (Serrallonga. ob. cit, 1998) en el seu apèndix II especifica que Joan Prim tenien una casa al carrer dels patis i el seu germà Josep va participar en un pleit contra els germans Prim per no pagar l'impost de 66 lliures a un comerciant. (Arxiu de jutjat de Pau de Sant Quirze 'llibres de naixements i defuncions' (AMQ). També ens surt que la finca núm. 3 annexa a la primera en l'amillarament de 1862 inscripció núm. 145 pertany a Joan Tenes teixidor<em> Por otro en la calle del Puente núm. 3 con su huerto adyacente </em>i amb un valor de 1609 cèntims. Joan Tenes teixidor que residia al carrer de la plaça Major núm. 4 (actual carrer del Pont 16) a la finca de la seva propietat i denominada com a 'Can tenes' corresponia amb una potentada família de teixidors i paraires enriquits amb el comerç. Un avantpassat seu era Pere Tenas, teixidor el qual segons Serrallonga (Serrallonga, J ,1998, Ob. cit. P-29) especifca que al 1765 vivia en una casa propietat del marques de Santa Coloma a ala que li pagava de cens una gallina.(ACM. <em>Llibre arrendaments /1781)</em>. Aquest Pere Tenes , teixidor de llana del 1778-79 el qual el 1765 vivia en una casa denominada la 'Ferreria' propietat del comte de Santa Coloma (Serrallonga, 98 ob cit. Apèndix II). A partir del 1830 la família de Joan Tenas Vinyeta vivia al carrer del Pont i estava casat amb Maria Girart Estevanell i també Vicenç Tenas Teixidor casat amb Margarida Casanovas i resident al carrer del Pont.</p> | 42.1003320,2.2221246 | 435679 | 4661209 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221108112701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-20230608103629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117111912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-fotofachada.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons imatges antigues i conservades de l'associació del club d'història local i publicades en alguns programes de la festa Major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995). es pot veure la façana oest de Sant Quirze mirant al Ter encara amb les cases dels carrers Torelló, Plaça Major i Carrer del Pont perfectament conservades. S'hi poden veure les galeries de les cases principals com ara les de la Plaça Major 10, 11, 13, 14, can Tenes (Plaça, 16), la casa dels Rierola (Can Tija) i fins hi tot el callissot que hi hauria hagut a l'emplaçament de l'actual baixada de l'Espadaler. S'hi pot veure la volumetria de les galeries sobresortints de la façana així com també els mateixos cossos sobresortints a la finca del carrer del Pont 3-5. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94547 | Casa del Carrer del Pont, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-8 | <p>SERRALLONGA, UIRUQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>ACM. 'llibre d'arrendaments 1781'. Carpeta 15</p> <p>AMQ. Fons de Can Tija-Rierola. 'Testament de Joan Campàs'. Carpeta 1-12</p> | XIV-XVIII | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada al carrer del Pont núm. 8 fent xamfrà amb la Plaça de l'Òmnium Cultural i limitant amb la finca núm. 6 del carrer del Pont i amb el carrer dels Patis a la part del darrere . Correspon amb un habitatge entre mitgeres de planta rectangular allargassada seguint els exemples i cànons típics i característics de les parcel·les entre mitgeres de les cases gremials. La façana que mira al carrer del Pont hi té un predomini del massís respecte el buit a les dues plantes inferiors ja que la darrera planta o golfes està ocupada per una àmplia eixida. Es composa de PB+1pis+SC cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab situada a diferents alçades i amb el carener paral·lel a a la façana principal que s'orienta a ponent mirant al carrer del Pont. Aquesta coberta que sobresurt com a eixida a la façana del carrer dels Patis aixopluga part de la façana mitjançant una barbacana formada per voladís de la teulada i sostinguda mitjançant bigues de fusta. Així doncs a la planta baixa hi trobem l'entrada principal resolta mitjançant un arc de mig punt de perfil rebaixat amb els muntants i dovelles fetes en maó cuit i formant una motllura decorativa a la part externa. Al seu costat hi trobem una finestra rectangular més alta que no pas ample i amb els bastiments, ampits i llinda en pedra picada de perfil bisellat. Damunt seu i coincidint amb la planta primera hi ha una balconera amb el balcó que no sobresurt del pla de la façana i amb barana simple de barrots de secció quadrada i passamà recte i sostingut per dues filades de maó ceràmic. Val a dir que la part superior de la balconera té els muntants de pedra picada de tipus calcari i amb un perfil bisellat formant una motllura externa i coronat per una llinda recta on hi ha la data de 1780 incisa a sota d'una creu de Malta inscrita en un cercle. Cal destacar que l'estructura de pedra tant sols és a la part superior donant a entendre que inicialment corresponia amb una finestra amb festejadors i que posteriorment es va allargar i reconvertir en balconera. Al costat seu hi ha una altre finestra rectangular senzilla sense tenir l'estructura treballada. Finalment i a la darrera planta hi trobem una eixida descoberta que ocupa tota l'amplada de la parcel·la i que està coronada per un gros cavall que sosté l'embigat de la coberta. La barana és de ferro forjat amb barrots simples i de secció quadrada. En quant a l'aparell de la façana està revestit per una capa de morter de calç i pintura de color ocre que deixa a la vista la planta baixa amb un aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç, avui pòrtland i amb maó als brancals d'algunes obertures. L'estructura superior s'interpreta que és de maçoneria i tàpia amb estructura de pilars de pedra seguint els esquemes de les construccions tradicionals. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que correspon amb una residència particular. No obstant això l'estructura es de forjats de bigues de fusta damunt de cavalls que sostenen el paviment ceràmic.</p> <p>La façana que mira a la plaça d'Òmnium Cultural és molt moderna ja que correspon amb l'antiga mitgera que hauria separat amb les finques veïnes que un cop enderrocades es convertí en façana principal. Hi ha obertes quatre finestres de factura recent i una segona a sota del pinyó de la coberta. Ha estat pintada del mateix color que la façana del carrer del Pont i amb un sòcol gris que recorda l'aparell de pedra.</p> | 08237-42 | Carrer del Pont núm. 8 | <p>La casa amb un origen possiblement ,medieval reuneix les característiques pròpies del parcel·lari medieval i de l'època fundacional de la vila. tenim alguna referència esparsa . Segons Serrallonga l<em>a casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vistes al carrer on es feien les operacions. magatzem interior fosc amb una petita eixida, un o algunes vegades dos, pisos superiors on es fa vida, i a sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu, de traçat prou més irregular que avui dia </em>Serrallonga, 1998, Ob. cit. p-29. També i segons l'escut que hi ha gravat a la façana amb la creu de l'orde de Malta ens faria pensar en algun cavaller de l'orde de Sant Joan de l'Hospital que hi pogué habitar. No obstant la casa no ens surt referenciada al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862', cosa qe si que surten les seves veïnes; la núm. 6 a mans de Josep Font a la inscripció núm.73 i amb un valor de 260 cèntims. No hem trobat altres referencies d'aquesta finca. Cal esmentar que en el llibre d'arrendaments de 1781. Carpeta 15 de l'ACM s'esmenta un tal Bernat Font i Palau, paraire que al 1770 compra una casa al carrer del Pont de Sant Quirze (Serrallonga,1998, Ob. cit. Apèndix II. P-207). Potser podria correspondre amb aquest edifici.</p> | 42.1004394,2.2221242 | 435679 | 4661221 | 1780 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221108112724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105444.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa entre mitgeres que reuneix les característiques de les cases gremials de parcel·la gòtica, rectangular amb una planta baixa destinada a obrador, una planta pis com a habitatge i un sota coberta emprat com a eixides i també assecadors. Té l'estructura amb aparell de maçoneria de còdols de riu amb els brancals de les obertures de pedra i maó ceràmic i amb les divisions horitzontals fetes en forjats i empostissats de bigues de fusta. A la part del darrere hi existeix un pati. | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94553 | Casa del Carrer del Pont, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-7 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV-XVIII | <p>Parcel·la entre mitgeres situada a la part oest del carrer del Pont delimitant amb la finca núm. 9 del carrer del Pont per la part nord, les escales de la baixada de l'Espadaler al sud i que incorpora a la part del darrere i mirant als horts de damunt del Ter, els vestigis de les antigues muralles de defensa de Sant Quirze amb una de les seves torres de flanqueig integrades dins de la mateixa trama urbanística. Correspon amb la característica parcel·la de casa entre mitgeres de planta rectangular amb patis i horts a la part del darrere i composta per PB+ 1P+ unes golfes cobertes amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a l'est. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit i es resol mitjançant una planta baixa on s'obre la porta d'accés als habitatges i una segona de comunicació amb els antics locals o obradors. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha obertes tres finestres rectangulars més o menys centrades a la façana que es corresponen amb dues balconeres a la planta superior amb els balcons situats a pla de la façana i amb les baranes de forja amb els barrots de secció quadrada i passamà recte. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada sostingut per bigues de fusta i que aixopluga part de la mateixa. L'aparell de la façana actualment no és visible ja que està emmascarat sota una capa de guix i pintura de color terrós vermellós. No obstant això i segons el que es desprèn d de la lectura dels seus paraments seria de maçoneria de còdols de riu disposats en filades regulars i horitzontals a la planta baixa i paret de tàpia guix i calç reforçada amb llistons de fusta verticals a partir de la planta primera i seguint les tècniques de les característiques façanes d'entramat. Aquest element es pot endevinar a partir del refós que hi ha en el gruix de la paret a partir de la planta primera. La façana que mira a la baixada de l'Espadaler té les obertures situades a diferent nivell i encara es poden endevinar les traces de les antigues divisions internes. La part del darrere i mirant als horts de damunt del Ter hi ha un seguit d'estructures i volums que es corresponen amb elements antics.</p> <p>Per una banda en cal destacar una estructura de forma corbada composta per PB+ 3 pisos amb coberta a un sol vessant que sobresurt del pla de la coberta de les edificacions que l'envolten i construïda de forma exempta a la resta. Tant sols resta unida per un afegitó o ampliació de la finca núm.7 del carrer del Pont. Aquest element està unit a cada costat per un mur que per una part queda integrat als annexos a la finca núm. 7 i per l'altre costat (nord) fa les funcions d'aterrassament i contenció de terres dels horts. L'aparell d'aquests murs és de còdols de riu, units amb morter de calç i col·locats en filades regulars. Darrere seu discorre una mena de passatge d'uns 3 metres d'amplada que resta delimitat pels murs del darrere de les finques 7 i 9 del carrer del Pont i el volum d'aquesta possible torre posant-se per sota la casa, travessant el callissot que segles més tard ocuparia la baixada de l'Espadaler i continuant pel darrere de les cases 3-5 del carrer del Pont, les cases núm. 4.6, 16 i 18 i també el darrere de les cases de la Plaça Major, carrer Torelló i arribar a l'altre extrem. Aquest pas entre les cases que en aquest indret es conserva integrat a dins de l'urbanisme actual correspondria possiblement amb l'antic pas de ronda que separaria les cases respecte a la muralla. A més val a dir que entre la finca núm. 7 i la finca núm. 9 del carrer del Pont hi ha un estret passatge d'uns 2 metres d'ample com a molt que més que fer les funcions de callissot, tindria la finalitat de conduir les aigües residuals procedents de les clavegueres de les cases de la part alta de la vila en direcció als horts situats a la llera del Ter i desembocar al mateix riu. Aquest passatge seria parcialment cobert mitjançant túnels i arcs fets amb voltes de pedra i maó. Encara avui dia es conserven les traces d'aquest pas. L'origen de totes aquestes construccions seria medieval i constitueix un notable conjunt arquitectònic digne de ser preservat</p> <p> </p> | 08237-43 | Carrer del Pont núm.7 | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. El recinte de muralles de la part baixa del carrer del pont es va reforçar amb torres quadrades i també circulars com la que es conserva a la finca núm. 7 del carrer del Pont</p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1003718,2.2218628 | 435657 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117111850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117110403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117111638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221115112726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221115112924.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic de gran rellevància ja que ha sabut conservar de forma fossilitzada a dins de l'urbanisme actual els vestigis del parcelàri medieval amb les cases entre mitgeres, el pas de darrere les muralles, les muralles, les torres de defensa i fins hi tot la traça d'un antic canaló que discorria entre les parets de les cases. Aquest conjunt malgrat que hagi estat contínuament habitat i reformat guarda encara molts elements que mereixen ser estudiats, documentats i protegits ja que formen part d'un dels vestigis més clars de l'urbanisme baix medieval i de les antigues fortificacions de Sant Quirze de Besora, per ara totalment desconegudes ja que no han estat objecte de cap estudi arquitectònic i arqueològic. | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 94555 | Casa del Carrer del Pont,13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont13 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de versanas de los años 1828-30'</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIV (muralla)- XIX | La façana presenta alguns despreniments del morter que la revesteix deixant a la vista l'aparell i fàbrica original de carreus de pedra i de riu. Les obertures han estat modificades i reformades notablement però encara conserva els valors essencials en la seva façana. Caldria reparar la coberta. | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont de Sant Quirze i delimitant amb la finca núm. 15 i la finca núm. 11 del carrer del Pont. Correspon amb la clàssica parcel·la entre mitgeres de planta rectangular allargassada i composta per una planta baixa i dues plantes pis cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana orientada a l'oest i mirant al carrer del Pont, avui dia plaça Òmnium Cultural. La composició de la façana és geomètrica i ordenada amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren dos locals comercials, antics obradors, un d'ells coronat en arc rebaixat de maó ceràmic. Damunt seu hi ha dues plantes on s'obren dues finestres rectangulars que es corresponen amb dos antics balcons, la llosana de pedra de les quals encara existeix. Al seu damunt i coincidint amb la planta segona hi ha dues balconeres més amb els balcons situats al pla de la façana i amb la barana de barrots de forja de secció quadrada volutes a la part inferior i passamà recte. Corona la façana una cornisa bisellada de tres filades de maó pla que amanera de barbacana sosté la coberta. A la planta segona entre les dues balconeres hi ha la data de 1878 corresponent amb la darrera reforma. L'aparell de la façana , possiblement de maçoneria de còdols de riu no és visible ja que es conserva emmascarat a sota d'una capa de morter i ciment amb pintat de color rosat. La façana del darrere que mira als horts de damunt del Ter està protagonitzada per tenir un buit per damunt del massís amb àmplies galeries i eixides situades a diferents nivells i coronades per arcs de mig punt molt rebaixats.</p> | 08237-45 | Carrer del Pont núm. 13 | <p>La casa ens surt referenciada al '<em>cuaderno de liquidaciones o amillaramiento de sant quirze de Besora de l'any 1862' a </em>mans de Teresa Espadalé. Val a dir que fa al·ñusió a la finca núm. 16 que serie el numero històric de la parcel·la, malgrat que avui sigui el número 15. En aquesta inscripció amb número 62 especifica: '<em>Por una casa con su huerto adyacente en la calle del Puente número 16' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Teresa Espadalé . De tots els Espadaler localitzats resulta difícil saber quin era el que feia al·lusió. En destaca un tal Josep Espadaler Paraire que residia al carrer del Pont 10 i que en deien el 'sapí' al 1830. Serrallonga, Joan, 1998. Ob cit. Apèndix III. P-209. per proximitat podria correspondre amb el mateix Tanmateix la casa que inicialment eren dues la núm. 13 surt a nom de maria Font la inscripció núm. 72 ' <em>por una casa con su huerto adyacente a la calle del Pont núm 13' </em>amb un valor de 100 cèntims. La casa va passar a mans de Joan Miró que segons els censos consultats de l'arxiu del castell de Montesquiu corresponien a una família de paraires i teixidors de Montesquiu (Serrallonga, Ob. cit. Apèndix III. P-207) . No obstant això la parcel·la tindria un origen medieval com a casa gremial de planta baixa i dues plantes pis i amb la part posterior que donava accés a les muralles.</p> | 42.1004753,2.2219178 | 435663 | 4661225 | 1878 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94555-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94555-img20221115112924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94555-img20221115112921.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que delimita amb la muralla a la part posterior la qual juntament amb les finques núm. 7, 9 i 11 respectivament i que es conserva a la part inferior amb un aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. En aquest tram també hi ha un predomini del massís respecte el buit. Caldria documentar bé la traça de la muralla en aquest sector i establir quins són els trams conservats i els que no. Val a dir que la numeració cadastral i numèrica dels carrers ja que l'emplaçament actual correspondria amb la finca núm. 16 i no pas amb el número 13. segurament aquests canvis de numeració van ser deguts i provocats per l'enderroc de tota la franja de cases que hi havia en el solar en el moment que es va portar a terme el procés d'urbanització de la plaça de l'òmnium cultural. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94556 | Casa del Carrer del Pont, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-11 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de versanas de los años 1828-30'</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV- XIX | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont núm. 11 i delimitant amb la finca núm. 13 (16) a la part de tramuntana i la núm. 9 a migdia. Correspon amb la clàssica parcel·la gòtica entre mitgeres de casa gremial i composta de PB+ 2 PP i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est. La composició de la façana és la característica de les cases comuns entre mitgeres amb un clar predomini del massís respecte el buit. La planta baixa s'organitza amb dues obertures, una d'accés a l'escala de comunicació amb els diferents habitatges amb una gelosia al seu damunt tancada per una reixa de forja i la data de 1886. Al costat seu hi ha l'accés a l'antic obrador (farmàcia). Damunt seu es disposen els habitatges organitzats mitjançant dues balconeres amb sengles balcons amb llosanes de pedra i barana de forja de barrots tornejats, passamà recte i sobresortint del pla de la façana. Damunt seu hi ha dues balconeres més de dimensions més reduïdes i amb els balcons situats al pla de la façana sense sobresortir-ne i amb els barrots de la barana fets en ferro forjat i de secció quadrangular. Corona la façana una cornisa o ràfec de dues filades de maó pla que sosté la coberta a des vessants. L'aparell de la façana no és visible ja que està pintat d'un color ocre amb el sòcol de color marró. les fusteries també han estat restaurades. La façana de la part del darrere es caracteritza per tenir més buit que massís i s'organitza mitjançant àmplies galeries o eixides d'arc rebaixat i pilar central i disposades a diferents nivells i pintades de color blanc Les baranes són de forja de barrots de secció quadrada i passamà recte. La planta baixa conserva encara els vestigis de les antigues muralles utilitzades com a murs de terrassa dels horts del darrere o integrades a les parets de la casa.</p> | 08237-46 | Carrer del Pont núm. 11 | <p>La casa que tindria com la resta de finques d'aquesta zona un origen medieval ja que ocuparia una parcel·la entre mitgeres de tipologia 'gòtica' n'hem trobat referències en el 'cuaderno de liquidaciones o amillaramiento datat de 1862'. De fet la casa ens surt esmentada a la iinscripció núm. 74 a nom de Antonia Freixa. <em>'por una casa llamada Freixa. Calle del Puente núm. 11'. </em>El valor de la finca és de 40 cèntims. La família dels Freixa, paraires surten esmentats a l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM. Llibre d'arrendaments (1785) carpeta 15 com a Miquel Freixa Paraire que vivia al carrer del Pont de Sant Quirze. Poc després en el cens (ACM. Carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-1830' i 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma, 1830) i publicats per Serrallonga a l'apèndix II i III del seu llibre (Serrallonga. J; ob cit. P-208-211) surt esmentat un tal Joan Freixa, Paraire al 1830, veí de sant Quirze de Besora i casat amb Josefa Ginestet. Tanmateix Antonia Freixa en seria la seva germana.</p> | 42.1004584,2.2219071 | 435662 | 4661223 | 1886 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-img20221108112828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-img20221115112921.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa coneguda com a Cal Colldecamps es conserva en molt bon estat després de la restauració que s'hi ha portat a terme darrerament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94557 | Casa del Carrer del Pont,19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont19 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ .Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una casa que abraça tres de les antigues parcel·les entre mitgeres de cases gremials les quals forne unificades en una de sola de tres crugies. Faria mitgera al nord amb la finca núm. 21 i al sud amb la finca núm. 17 del carrer del Pont. Presenta una planta rectangular per PB+ 1 P + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de la façana és completament diferent a les finques que trobem al nucli antic de Sant Quirze ja que reuneix més les característiques pròpies d'un edifici fabril o d'una estació de ferrocarril de la fi del segle XIX i principi del segle XX i amb una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada La planta baixa del carrer del Pont es composa d'una àmplia portalada situada al mig de la façana que dona pas al vestíbul i caixa d'escala principal i formada per un arc escarser molt rebaixat amb aparell de maons ceràmics disposats a 'sardinell' i amb la peça de la clau més remarcada. Els muntants també són de maó ceràmic. A cada costa s'obren dies àmplies finestres de les mateixes mides que la portalada i amb la mateixa tècnica constructiva, és a dir formades per àmplies obertures coronades per arcs escarsers molt rebaixats i amb els muntants i arc de maó ceràmic. Val a dir que resten protegides per baranes de ferro forjat amb els barrots tornejats i passamà pla. Damunt seu hi ha la planta principal on s'obren quatre balconeres que donen pas a tres balcons; un de principal al que hi donen accés les balconeres de damunt del portal d'entrada i altres dos a cada extrem de la façana donant-li geometria i axialitat. Les balconeres són amb maó ceràmic mentre que els balcons que sobresurten del pla de la façana estan construïts amb una llosa de pedra sostinguda per permòdols a la part central i amb la barana de barrots tornejats de ferro forjat formant florons i volutes a cada extrem. Val a dir que existeix un fris de pedra o ciment corregut que unifica totes les llosanes dels balcons i a manera de cornisa separa la planta baixa del primer pis. damunt seu hi ha el nivell de golfes distribuït mitjançant sèries de quatre finestres geminades de mida rectangular i separades per una columna de fust cilíndric i imposta bisellada. Aquestes finestres es disposen per damunt de les balconeres del pis principal i estan separades de la planta inferior per mitjà d'una cornisa de maó ceràmic. La façana és coronada per una barbacana formada per una cornisa bisellada en maó ceràmic i sostinguda per permòdols de ciment. Val a dir que les res crugies en que es distribueix la façana estan diferenciades per franges verticals i cal destacar que la part superior de la crugia central té un ràfec diferent a les altres dues ja que està compost per dues filades de maó ceràmic sostingudes per 5 permòdols mentre que les altres tenen una cornisa simple. L'aparell constructiu és de carreuons de pedra calcària ben treballats i picats, units amb calç i ciment i amb els emmarcaments de les obertures i elements decoratius fets en maó ceràmic. es tracta d'una façana de trets 'modernistes' molt destacable.</p> <p>La façana posterior que mira a les hortes de damunt el riu Ter es diferencia de la resta de façanes per tenir major predomini del massís respecte el buit ja que no hi ha galeries ni eixides descobertes,, tenir les parets despullades de qualsevol revestiment de manera que hi ha parts que aprofita la traça de les velles muralles i deixa veure la seva fàbrica constructiva de pedra. En quant a la seva composició a la planta baixa s'obren tres finestres coronades per arcs rebaixats de maó ceràmic que donen accés a un balcó corregut. Al primer pis se n'obren tres més de la mateixa composició que les del pis inferior que dones accés a un balcó corregut sostingut per revoltons de maó ceràmic amb barana de ferro i amb barrots de secció circular i a nivell de les golfes hi han sis finestres rectangulars Entre la planta primera i segona hi ha un fris simple i decoratiu que separa ambdues plantes i per damunt de la planta de les golfes hi ha un ràfec senzill que corona la façana i sosté la coberta. L'aparell constructiu és de pedra amb els brancals de les obertures en maó ceràmic i destaca el fet que la planta baixa i part del primer pis aprofiten part de les velles fortificacions. Adossat al nord d'aquesta façana i a tocar amb la mitgera de la finca núm. 20 hi ha una construcció cúbica de color ocre que correspon amb el cos de les latrines.</p> <p>L'interior es troba compartimentat amb diferents habitatges disposats a casa planta però en cal destacar el vestíbul d'entrada i l'escala. El vestíbul està pavimentat amb lloses de pedra de mida rectangular disposades a trenca-junt i te el sostre format per revoltons ceràmics que descansen damunt de bigues de fusta amb una orientació est-oest i enguixades i decorades a cada extrem mitjançant una sanefa que té els contorns de color blau fosc amb motius trenats i elements geomètrics formant sèries de quatre triangles invertits en ziga-zaga i amb representació de flors de lis al seu interior en color grana. A les parets laterals hi ha un medalló romboïdal emmarcat per un marc daurat i amb motius florals policroms al seu interior. Al fons del vestíbul arrenca l'escala que comunica amb les diferents plantes i formada per tramades de graons de pedra, barana de forja de la mateixa tipologia que la dels balcons de la façana principal i arrambador decorat amb motius i sanefes de les mateixes característiques que les que decoren els revoltons del vestíbul. de color ocre i grana. L'escala és il·luminada per una llanterna que sobresurt del pla de la coberta en forma de mansarda coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana i on hi ha obertes quatre finestres rectangulars. Internament hi ha un medalló de guix damunt d'un falç sostre.</p> | 08237-47 | Carrer del Pont núm. 19 | <p>De la finca núm. 19 del carrer del Pont no n'hem pogut trobar massa informació. tant sols hem pogut veure que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 111 d'Antonio Prim <em>' Por una casa con su pequeño huerto adyacente en la calle del Puente nº35. Por otra en el número 19 y por otra en el número 20. </em>La del número 19 tenia un valor de 40 cèntims. Aquestes dues cases van passar a mans de José Guixà, industrial que deuria portar-hi a terme una gran obra de transformació de la finca i moltes altres, ja que es tractava d'un dels industrials més potents del municipi.</p> | 42.1006106,2.2215841 | 435635 | 4661240 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221108113056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221115112921.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici correspon amb un edifici de característiques més aviat modernistes que es situa a dins del nucli antic de Sant Quirze. En desconeixem qui en va ser l'arquitecte i constructor però segons testimonis orals de la propietat va ser construït per un arquitecte que coneixia i treballava al ferrocarril ja que la tipologia de la façana, la disposició de les obertures així com també l'aparell constructiu ens recorda a l'arquitectura industrial i ferroviària de mitjans del segle XIX i principi del XX. Val a dir que l'aparell constructiu de la façana no té tres a veure amb el de la façana que mira al Ter ja que si bé la primera és a base de carreuons de pedra calcària ben treballats i picats, la segona es de còdols de riu seguint les característiques pròpies de l'arquitectura tradicional. L'interior en canvi està decorat a l'estil de les grans mansions modernistes de Barcelona i nuclis industrials com ara Terrassa o Sabadell. Es tracta d'un exemple molt notable perfectament restaurat i integrat a l'entorn. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94558 | Casa del Carrer del Pont, 21 o can Tija | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-21-o-can-tija | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMQ. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVI-XVIII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada entre la finca núm. 19 del carrer del Pont a la part sud i la finca núm. 23 a la part nord. La part posterior delimita amb la traça de les antigues muralles les quals es conserven de manera fragmentària a la part baixa de la finca. Presenta una planta rectangular, de tres crugies separades per murs de maçoneria i composta de PB+1PIS + SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant cap al carrer del Pont. La composició de la façana és ordenada i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. Es distribueix mitjançant una porta principal situada a la part central i coronada per una llinda de pedra rectangular i amb els muntants també de pedra picada. Al seu costat hi ha obertes dues finestres rectangulars coincidents amb les crugies laterals i formades per obertures molt àmplies amb les bastiments i llindes de pedra picada. segons el que es pot desprendre correspondrien amb els accessos als antics obradors, avui reconvertits en finestres. Damunt seu i vinculat amb la planta noble hi ha tres obertures més corresponents amb una balconera situada damunt de la porta i formada per una obertura rectangular amb els muntants i llinda de pedra picada i amb la barana del balcó sense sobresortir del pla de la façana i amb la barana de barrots de ferro forjat de secció quadrangular. ornamentat amb volutes a la part inferior i passamà recte. està sostingut per una imposta bisellada que queda unificada amb la llinda de la porta d'entrada i decorada amb un fris de dents de serra. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars amb els bastiments i llinda de pedra i l'ampit bisellat. Finalment i a nivell de sota la coberta hi ha dues finestres també rectangulars situades a cada extrem de la façana i amb els bastiments i llinda de pedra. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa de guix i morter de color ocre la qual només deixa a la vista els bastiments , llindes i cantonades de pedra picada. Corona la façana una barbacana de bigues de fusta que sosté el voladís de la coberta i que està sostinguda per bigues de fusta i maó ceràmic. La façana de a part posterior i a diferència de la principal té un predomini del buit respecte el massís i formada per sèries de tres finestrals coronats en arc rebaixat damunt d'impostes de maó ceràmic i tancats darrere de vidrieres i repartides de forma simètrica en els tres nivells. La part inferior hi ha dues obertures de petites dimensions i amb esplandit interior amb un arc rebaixat interior i amb les dovelles disposades a sardinell. Presenta moltes similituds amb les obertures de la planta baixa i soterrani de Can Tenes (Plaça Major núm. 16) antic carrer de la Plaça. Aquesta tipologia és característica de l'era baix medieval i principi de l'època moderna. </p> | 08237-48 | Carrer del Pont núm. 21 | <p>La família dels Rierola correspon amb una potentada família de paraires que va néixer arrel del comerç puixant de la llana, dels teixits i de la venta dels draps que a mitjans del segle XVII es va desenvolupar a Sant Quirze de Besora com a motor econòmic. Els trobem esmentats per primera vegada al 1779, 1784 i 1788 com a veí de Sant Quirze (Serrallonga Uruquidi, Joan; 1998. Ob cit. Apèndix II.P-207). i extrets de ACM .<em>'llibre d'arrendaments. 1781. Carpeta 15 i </em>'carta sobre el Mostassaf' anys 1784-1785 i AMQ 'Fons Rierola' 1818-1960 carpeta 1-7 i '<em>Testament de Joan Campàs'. </em>Poc després i en el cens de 1828-30 apareix un tal Quirze Rierola i Font paraire al 1804-1874. Fill de Joan Rierola I Peronella Font. veí de Sant Quirze i resident a la finca núm. 22 del carrer del Pont, és a dir la finca actual i compra els béns del marquesat com a 'testaferro' de la família dels Safont. El càrrec dels Testaferro segons Serrallonga significa que posaven el nom i signaven contractes quan en realitat el beneficiari n'era un altre. Això és el que va passat amb el negoci dels Safont els quals amb la mort del pare de Josep Safont i Lluch es converteix en el posseïdor principal dels béns del castell de Montesquiu que va morir el 1861. (Serrallonga. Ob cit. P-61). Rierola actuava com a figura signant dels contractes i negocis dels Safont. Segons el mateix Serrallonga va inutilitzar el teler comú i mor el 1874. En el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' la casa figura a l'inscripció 147 a nom de Teresa Terradelles <em>por una casa con pequeño huerto en la calle del puente núm. 21' </em>per un valor de 60 cèntims i passa a mans de Joan Guixà. El mateix Quirze Rierola posseïa a linscripció núm. 122. especifica els béns d'aquesta família <em>Por una pieza de tierra llamada de Rierola a la cal calle de los Patios de su propiedad, por una pieza de tierra llamada d'en Bruch, por una pieza de tierra llamada de Migdia cerca de l'Hostal Nou, por una casa con su huerto adyacente en el paraje llamado de los Patios nº 4 y por una casa con su huerto en la calle del Puente nº 22 </em>i per un valor de 120 cèntims (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1864)</p> | 42.1006603,2.2214454 | 435624 | 4661246 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115111951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221108113148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa de Can Tija o Carrer del Pont núm. 23 reuneix els trets bàsics i les característiques comuns de les cases gremials de Sant Quirze de Besora. es tracta d'un exemple de casa entre mitgeres de tres crugies composta per una planta baixa, un primer pis i coberta amb teulada a dues vessants i pati a la part posterior. La part del darrere delimita amb la traça de les velles fortificacions integrades com a murs de tancament de la mateixa. S'ha de remarcar que les obertures de la façana (porta d'entrada i balconada del primer pis estan integrades amb les pedres i llindes que coronen la porta d'entrada i unificades en un sol element que destaca de la resta dels elements i que recorda la tipologia de les façanes dels palaus de l'època barroca. Consisteix en un notable exemple de casa gremial amb trets senyorials que destaca de la resta de finques del carrer del Pont com a símbol del poder i status de la família propietària, els Rierola. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94560 | Casa del Carrer del Pont, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-22 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XVI-XVIII | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres que ocupa una parcel·la gòtica característica de les cases gremials de planta rectangular i d'una sola crugia amb pati a la part posterior i fent mitgera amb la finca núm. 24 al nord i la núm. 20 al sud. Consta de PB+1pis + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a ponent, és al dir al carrer del Pont just al davant de la finca núm. 19. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una distribució de les obertures més aviat geomètrica i ordenada. S'organitza mitjançant una porta situada a la part esquerra coronada amb llinda de pedra i amb els bastiments també de pedra picada on hi ha incisa una greu grega dins d'una aureola. Al seu costat hi ha una finestra coronada també amb llinda de pedra que en realitat es correspon amb l'antiga porta d'accés als habitatges i finalment a la part esquerra i tocant amb el núm. 24 hi ha la porta de comunicació actual als habitatges. Damunt seu es disposa la planta primera organitzada mitjançant dues finestres rectangulars amb els bastiments de pedra picada i la llinda també on hi ha incís una roseta o crismó a la finestra de l'esquerra. Entre aquestes dues finestres n'hi ha una tercera de mida petita i de factura recent. Finalment i a nivell de la planta segona hi ha dues finestres més de factura recent i amb els tancaments fets amb persianes enrotllables. Corona la façana un ràfec o barbacana en forma de voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta. L'aparell de la façana, possiblement de maçoneria queda amagat a sota d'una capa de morter de calç i pintura de color ocre que lo dona un aspecte molt característic.</p> <p>L'interior conserva encara la planta baixa en el seu estat original. Està dividida en dues crugies separades per murs de maçoneria de còdols de riu i on hi ha obertes una porta de maó ceràmic i una finestra coronada amb llinda de fusta. El sostre és un empostissat de bigues de fusta i el paviment es conserva encara en bon estat a base de còdols de riu col·locats de cantó i units amb argamassa de calç. Al fons hi ha encara la menjadora de l'estable. Aquest espai s'utilitza com a magatzem de la fusta. Al fons i a la part del darrere existeix un pati descobert que mira al carrer dels Patis. La planta segona està emprada com a habitatges.</p> | 08237-50 | Carrer del Pont núm. 22 | <p>La casa surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' de l'Ajuntament de Sant Quirze a mb la inscripció núm. 1 <em>Joan Alibés </em>en que esmenta Por una casa en la calle del Puente nº23 i amb un valor de 100 cèntims (AMSQB). Segons Serrallonga (Serrallonga, Joan , 1998. ob cit. Apèndix I i II) especifica que la família dels Alibés eren Paraires i un tal Antoni vivia a la placeta de Sant Quirze i estava casat amb Antonia Targarona Térmens el 1792. És regidor de l'ajuntament i al cens de 1857 figura com a difunt ( Carpeta. 17, plec 2 . 'registro de vesanasvde los años 1828-1830' i consultats per Serrallonga i publicats a l'apèndix III del seu llibre. (Serrallonga. Ob cit. P-210)</p> <p>Val a dir que aquesta casa propietat de la família Rierola ens surt inventariada al testament de Joan Campàs com a possessió del mateix i amb la següent descripció:</p> <p><em>Otra casa de dos cuerpos y dos pisos con el pajar detras de la misma situada en la calle del Puente del mencionado pueblo de San Quirixo de Besora situada en el numero veinte y dos cuya medida superficial tampoco consta y linda por frente y mediodia con dicha calle por la derecha subiendo o sea a poniente parte con sus sucesores de Elena Boixeda i Font, y parte con la calle llamada de las Rocas, por la izquierda o sea a poniente con la casa de Juan Alibés y por la espalda o sea por el norte con la predicha calle de las Rocas.</em></p> <p><em>AMQ. Fons Tija-Can Rierola. testament de Joan Campàs. Carpeta 10.</em></p> | 42.1006902,2.2216441 | 435640 | 4661249 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221115111710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221115111705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221108115902.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa en bon estat que es conserva ben restaurada i integrada al conjunt urbà i arquitectònic. Manté encara la composició típica de les cases gremials però se li ha afegit una segona planta amb noves obertures i adaptada als usos residencials però amb una forma i composició molt ordenada. La planta baixa encara conserva la distribució característica de les cases entre mitgeres de parcel·la gòtica amb els paviments, sostres i parets originals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94584 | Casa carrer del Pont, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-26 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN 1998.Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XVIII-XIX | Fa pocs anys se n'ha restaurat la seva façana amb un arrebossat de ciment i conservant tots els seus elements originals. S'han canviat les fusteries, s'ha refet la coberta i s'ha habilitat el seu interior. La casa es troba en molt bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques núm. 28 a la banda nord i 24 a la part sud i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. Consta d'una planta rectangular que segueix els cànons de les parcel·les gòtiques entre mitgeres amb un pati a la part del darrere que ocupa tota l'amplada de la parcel·la i situat en una cota més baixa que els horts del carrer dels Patis. S'organitza en PB+ 2 pisos i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent i mirant al carrer del Pont. La façana presenta un predomini del massís respecte el buit i les obertures es disposen de forma geomètrica i ordenada. A la planta baixa s'obren dues portalades coronades per arcs de mig punt i d'accés als locals comercials. Al seu damunt i coincidint amb la planta primera s'obren dues balconeres rectangulars amb els balcons que sobresurten del pla de la façana amb llosanes de pedra de perfil bisellat, baranes de forja amb els barrots de secció quadrada altrenats per volutes en espiral a la part inferior i superior i passamà recte. Les fusteries de fusta amb barretes emmarca vidres estan protegides per persianes de corda. Al seu damunt hi ha la segona planta resolta també mitjançant dues balconeres de dimensions més reduïdes i amb els balcons sobresortint també del pla de la façana però col·locats en degradació. Les llosanes són de pedra i els balcons amb les baranes de barrots de forja de secció quadrada i alternats per sèries de volutes a la part inferior seguint les mateixes característiques que els balcons de la planta inferior. Corona la façana un ràfec format per la volada de la coberta sostinguda per bigues de fusta amb les caps treballats que sosté la teulada Tot l'aparell de la façana està revestit per una capa de ciment gris i calç, El conjunt de la façana es conserva ne molt bon estat. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> <p> </p> | 08237-54 | Carrer del Pont núm. 26 | <p>Referent a la història de la finca hauriem de considerar el seu origen medieval com a part integrant de l'antiga dagrera de Sant Quirze que tindria com a límits el carrer dels Patis, el carrer de l'església, el carrer del Pont dibuixant una forma més aviat ametllada. Amb el temps i fruit de les diverses reformes la finca es va anar modificant fins adquirir la fisonomia actual. Referent a les dades històriques no ens sur referenciada en els quaderns de liquidacions i amillarament del 1862 ni tampoc en la llista publicada per Serrallonga en el seu LLibre de 'Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat'.</p> | 42.1007459,2.2214794 | 435626 | 4661256 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94584-20230608103758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94584-20230608103800.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca situada entre mitgeres correspon a la clàssica casa de tipus gremial edificada damunt d'una parcel·la gòtica que ha estat transformada al llarg dels anys fins adquirir les dimensions actuals. A la part baixa encara es pot endevinar l'antic obrador amb pati descobert a la part del darrere i el primer pis emprat com a habitatge i les golfes com a eixida o assecadors. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94586 | Casa carrer del Pont, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-28 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIX-XX | Façana que es conserva en més o menys bon estat. La coberta es manté en bon estat i fa pocs anys ha estat repasada. | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres que delimita amb les finques núm. 26 i núm. 30 del carrer del Pont amb façana al mateix carrer i amb la part posterior que llinda amb el carrer dels Patis. Consta d'una planta rectangular allargassada de tres crugies i composta per una PB+2 P +Sc coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són a base de forjats de fusta i les verticals amb parets de maçoneria. En quant a la composició de la façana de trets i tipologia neoclàssica hi ha un predomini del massís respecte el buit i es distribueix mitjançant quatre obertures en planta baixa, dues de centrals i estretes d'accés als habitatges i dues més a cada extrem coincidint amb la crugia lateral i de dimensions més grosses ja que dona accés a locals comercials (antics obradors). Damunt seu i separades per motllures decoratives es disposen les obertures del primer pis formades per balconeres i balcons que sobresurten del pal de la façana amb les llosanes de morter de ciment i pintades i les baranes de ferro forjat amb barrots de secció quadrada alternats per volutes també de forja a la part inferior i a sota el passamá. El passamà és recte i la balconera està emmarcada per una motllura. La segona planta es disposa amb el mateix nombre d'obertures i també amb la mateixa posició a base de balconeres i balcons de les mateixes característiques que els de sota seu. Coincidint amb les golfes hi han tres finestres rectangulars de ventilació col·locades al damunt de les balconeres. Val a dir que la façana està coronada per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està completament revestit i pintat de color ocre al fons i marró clar a les motllures i elements decoratius. Sembla correspondre amb una façana d'origen neoclàsssic i reformada el 1900. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-55 | Carrer del Pont núm. 28 | <p>La casa ocupa dues parcel·les de les antigues cases gremials disposades al voltant de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze delimitada pels carrers dels Patis, carrer de l'Església, carrer del Pont i plaça on hi ha la font del Mestre formant una forma i disposició ametllada i concèntrica. No obstant això i en el moment que la vila va créixer i desenvolupar-se al voltant de l'eix format pel Carrer de Torelló, Plaça Major, antic carrer de la Plaça i carrer del Pont i tancant-se al darrere de muralles, aquesta finca va quedar integrada dins de la nova trama urbanística. A nivell històric la finca ens apareix esmentada en 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ carpeta 1016) a l'inscripció núm. 144 i a nom de Joan Suriach Lardanet <em>o 'Sardanet'. Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Pont núm. 28'</em> i per un valor de 100 cèntims. </p> <p>No n'hem trobat més referencies a aquesta finca.</p> | 42.1007817,2.2214003 | 435620 | 4661259 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94586-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Façana que conserva els trets i les característiques típiques de les façanes neoclàssiques que amb el temps van haver de ser reformades per adaptar-se a les noves condicions, usos i funcions de cada moment. Es conserva en bon estat i juntament amb les seves adjacents forma un conjunt arquitectònic i un ambient urbà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94593 | Casa carrer del Pont, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-32 | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actuliat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont i delimitant amb la finca núm. 34 al nord, amb la núm. 30 al sud i situada davant de la núm. 31. La façana principal mira al carrer del Pont i la posterior al carrer dels Patis i delimita amb la finca núm. 6 formant una mena de L. Consta de PB+ 2 P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són amb forjats de fusta i les verticals amb parets de maçoneria La façana presenta un major predomini del massís respecte el buit amb les obertures disposades de forma ordenada i seguint els cànons característics de les cases gremials. Consta d'una planta baixa on s'hi obren dues portalades d'accés als locals comercials (antics obradors) amb els muntants de pedra picada i coronades per llindes monolítiques rectes també de pedra.A la planta primera s'hi obren dues balconeres amb els muntants de pedra picada amb i amb un perfil bisellat i coronades per llindes. A la llinda de la part dreta hi ha incisa la data de 1779 amb una creu de malta inscrita a dins d'un cercle simulant una roseta mentre que a l'esquerra no hi ha res. Els balcons sobresurten del pla de la façana i estan formats per lloses de pedra de perfil bisellat amb la barana de forja de secció quadrada i en espiral i amb el passamà recte. Les fusteries contenen barretes emmarca vidres i estan protegides per persianes de corda. Ambdues obertures flaquegen una finestra rectangular central. La composició de la planta segona es similar a la primera amb balconeres rectangulars que emmarquen una finestra central i els balcons que sobresurten molt poc de la línia de façana i sostinguts mitjançant cornises bisellades amb les baranes fetes amb barrots de secció quadrada i passamà recte. Corona la façana un ràfec que sosté el voladís de la teulada sostinguda mitjançant permòdols de bigues de fusta. L'aparell de la façana està emmascarat per una capa de guix i calç de color blanquinós amb la part inferior de maçoneria de còdols de riu amb un aplacat de pedra modern. Únicament són de pedra picada els brancals de les obertures. L'interior no s'ha pogut visitar ja que està ocupat per un habitatge.</p> <p> </p> | 08237-57 | Carrer del Pont núm. 32 | <p>Edifici que ocupa una parcel·la d'origen medieval i vinculada amb l'antiga sagrera situada als voltants de l'església de Sant Quirze amb una planta més aviat ametallada i delimitada pels carrers de l'Església, del Pont, la plaça on hi ha la font del Mestre i el carrer dels Patis. Temps després i degut al creixement que la vila va experimentar en degut al comerç i industria dels draps es va desenvolupar l'eix format pel carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont tancant-se darrere d'un recinte de muralles que es va reforçar amb torres i bestorres circulars i quadrades. La parcel·la referida deuria quedar integrada a dins d'aquesta trama urbanística. No obstant això la dcumentació escrita és del 1862 (cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' 1862 a la inscripció núm. 55 a nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº37. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol nº32. A la inscripció núm. 138 i a nom de José Solà especifica <em>Por una casa con su pequeño huerto adyacente en la calle del Puente nº32. </em>No hem trobat altres dades que hi fassin referència a aquesta finca.</p> | 42.1008972,2.2212462 | 435608 | 4661273 | 1779 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20221108120054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20230228110444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20230228110453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img202211081200540.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que conserva en bon estat les característiques pròpies de les parcel·les entre mitgeres corresponents a les cases gremials. Manté encara tots els seus atributs en façana i també la volumetria originals, amb les portes a la planta baixa per accedir als obradors, els balcons i finestres del pis principal i el sota teulada emprat com a golfes i també a habitatges. A la part del darrere existeix un pati descobert exterior. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94601 | Casa carrer del Pont, 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-34 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XV-XVIII | La casa fa poc que ha estat restaurada i se n'han modificat molt les façanes de manera que podem dir que només és original la planta primera amb les finestres. La resta ha estat molt reformat i fa difícil conèixer els elements originals conservats. | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres que fa cantonada i xamfrà amb la plaça on hi ha la font del Mestre i també l'embocadura del carrer dels Patis amb la finca núm. 34 del carrer del Pont i just al davant de la finca núm. 33. Es tracta d'una finca de dues crugies que ocupa la característica parcel·la gremial de planta rectangular i composta per una PB+ 1 Pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab al damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana mirant al carrer del Pont. Per la part del darrere delimita amb els horts del carrer dels Patis. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit malgrat la finca hagi estat molt transformada i conservi pocs elements originals. A la planta baixa hi trobem dues obertures, una corresponent amb un garatge per a cotxes i una segona com a accés a l'interior les quals possiblement ocupin l'emplaçament de les antigues tot i que les actuals són molt modernes. La planta primera i separada per una cornisa de pedra correguda s'organitza mitjançant dues finestres rectangulars amb els muntants de pedra picada i perfil bisellat i coronades per una llinda de pedra emmarcada pel rebaix d'un arc tetra lobulat de perfil conopial i en el que hi ha inscrita una roseta circular. Aquesta finestra de trets i caràcters gotitzants té la seva simètrica a la part esquerra de la façana i conté al seu interior els festejadors de pedra. Damunt seu i coincidint amb la planta segona hi ha dues finestres rectangulars més de factura recent tancades amb persianes enrotllables i adaptades al nou habitatge. Corona la façana un ràfec format per voladís de la teulada i sostingut per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana està completament emmascarat a sota d'una capa de ciment i calç de color gris que recobreix la totalitat de la façana i amb un sòcol o aplacat de pedra a la seva base. La façana lateral que mira a la plaça on hi ha la font de Cal Mestre i que coincideix amb el pinyó de la teulada és completament moderna ja que originàriament corresponia amb la paret mitgera d'una altre finca que hi havia a l'emplaçament de l'actual plaça i que feia cantonada i xamfrà amb l'embocadura del carrer dels Patis. S'hi obren dues finestres i una balconera amb el balcó que sobresurt del pla de la façana. Té el mateix tractament que la façana principal, és a dir per mitjà d'un enlluït o arrebossat de ciment i calç. No s'ha pogut visitar el seu interior ja que està completament reformat pels usos d'habitatge. A la part del darrere hi ha un pati descobert.</p> | 08237-58 | Carrer del Pont núm. 34 | <p>L'origen de la parcel·la on es situa aquesta finca seria del període medieval ja que es situa a l'emplaçament de l'antiga sagrera de Sant Quirze desenvolupada de forma ametllada entre els carrers de l'església, del Pont i carrer dels Patis i deixant una zona central al mig que coincidiria amb l'aparcament municipal dels carlins. Existirien un seguit de passos o callissots per a accedir als horts de darrere seu dels quals alguns com el del carrer de l'església entre les finques 3 i 5 han quedat fossilitzats dins de la nova trama urbanística i molts altres han desaparegut. Aquest seria el cas del que hi hauria hagut a l'emplaçament de la Plaça d'Òmnium Cultural o el que hi hauria hagut entre les finques 30 i 32 el qual ha estat embegut per la finca núm. 30 del carrer del Pont i de la que tant sols es conserven indicis a la part del darrere. Amb el temps i fruït del creixement de la vila es va desenvolupar l'eix carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont obrint un portal a cada extrem i reforçant-se mitjançant torres i bestorres quadrades i circulars. Tot i així i referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i</em> amb un valor de 220 cèntims<em>. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM 'llibre d'arrendaments de 1781' carpeta 15 i 'carta al Mostassaf'anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 es parla de la denominada 'casa Ginestet', element que ens coincideix</p> | 42.1009429,2.2211449 | 435599 | 4661277 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-img20230228110513.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les finestres gotitzants de la planta primera presenten una gran similitud tipològica amb les finestres de la finca núm. 6 de la Plaça Major i les núm. 5 i 7 del carrer de l'Església. Totes elles es caracteritzen per tenir les finestres coronades per un arc tetra lobulat de perfil gòtic i acabat conopial i en el que hi ha inscrites uns rosetes al seu interior. Aquest tipus de finestra i datada de la dècada del 1500 correspon amb un dels símbols de la puixança econòmica de la vila en un moment on el comerç dels teixits i la indústria dels draps es va veure afavorida per un conjunt de mercaders, teixidors i paraires que habitaren en moltes de les cases del carrer de l'Església, del Pont i de la Plaça Major i com a emblema del seu status enriquiren les seves cases amb finestres decorades amb motius gòtics o més tardanament amb llindes de pedra també esculpides. Aquest tipus de finestra correspondria als exemples més antics que es conserven al nucli antic de Sant Quirze. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94603 | Casa carrer del Pont, 33 o Ca l'Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-33-o-ca-lespadaler | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XVIII-XIX | La casa fa temps que no hi habita ningú. La major part dels pisos estan tancats, les fusteries podriedes, els revestiments de lss façanes perden cohesió i presenten alguns despreniments, la coberta s'ha de repassar i alguns elements decoratius estan en mal estat. | <p>Gran edifici situat entre mitgeres que ocupa tres parcel·les de les antigues cases gremials. Presenta una planta rectangular i fa mitgera al nord amb la finca núm. 35, al sud amb la finca núm 31, amb l'est amb el carrer del Pont i a l'oest amb les hortes de darrere les cases i que miren al ter coincidint amb la traça de les antigues muralles. Presenta una planta rectangular de quatre crugies compostes de PB+ 2P+SC cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són amb forjats i empostissats de fusta i les verticals a base de murs de maçoneria i també pedra. La part posterior coincideix amb la traça de les antigues muralles medievals. La composició de la façana és geomètrica i ordenada ja que segueix els cànons classicistes de les façanes més pròpies de les cases del Raval de Barcelona que no pas una casa de poble. A la planta baixa s'obren cinc grans obertures coronades per arc rebaixat que donen accés als baixos de la finca, ocupats per locals comercials. Coincideixen amb cinc balconeres de la planta principal de les quals les tres centrals queden agrupades per un balcó que sobresurt del pla de la façana amb les llosanes de pedra de tipus bisellat, les baranes de forja amb els barrots de secció quadrada alternats per sèries de volutes i espirals amb formes de llaços tant a la part inferior com superior. El passamà és recte i val a dir que el balcó es sostñe mitjançant tres permòdols Les balconeres dels extrems tenen balcons individuals amb la barana de les mateixes característiques que el balcó central. Totes les balconeres estan decorades amb motllures bisellades i presenten un medalló a la llinda decorat amb motius florals. La planta segona queda separada per un fris corregut i està composta per cinc balconeres de les mateixes característiques que les del pis inferior però amb els balcons individuals i sostinguts per dos permòdols a cada extrem. Finalment la darrera planta segueix el mateix model que els pisos inferiors malgrat que les obertures siguin en degradació. En aquest cas hi ha també cinc balconeres de mides més petites i amb la barana situada a pla de façana amb els barrots de secció quadrada i alternat per sèries de volutes amb motius simples. El ràfec de la coberta format per una cornisa bisellada està sostingut per 12 permòdols de la mateixes característiques que els que sostenen la resta de balcons i que formen una mica de voladís. L'aparell de la façana no es pot veure ja que està emmascarat per un estucat de calç i morter que simula un falç carreuat. La façana del darrere que mira als horts de damunt del riu Ter està protagonitzada per tenir més buit que massís. S'organitza mitjançant sèries de quatre arcs escarsers que descansen damunt de pilastres de secció quadrada amb impostes llises. La barana està formada per toves de ceràmica col·locades en diagonal i amb forma de triangle. Aquesta galeria que es projecta a l'oest del cos principal de les façanes hi té annexionada a la part nord un volum quadrangular on hi ha una finestra rectangular en cada pis i corresponent a les latrines. L'aparell de la façana no es pot veure ja que queda emmascarat sota una capa d'enlluït de calç de color marró clar amb els marcs de les obertures, cantonades i separacions de les diferents plantes marcats amb un color beige. No hem pogut accedir al seu interior. A la part del darrere hi ha un pati descobert en el que hi ha adossats un volum rectangular de dues plantes on hi ha obertes dues finestres coronades amb arcs de mig punt de maó ceràmic a cada planta i que es correspone amb dues galeries a la façana de migdia. L'aparell és de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. Presenta traces d'alguna espitllera paredada fet que permet interpretar-ho com als vestigis d'una antiga torre de defensa pertanyent a les antigues muralles i reconvertida segles més tard amb un obrador relacionat amb la indústria dels draps. Al costat seu hi ha dos murs de còdols de riu, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals que es corresponen amb els vestigis de les antigues fortificacions o muralles. Ambdues estructures (muralla i torre) clouen una mena de pati o era al que s'hi pot accedir mitjançant un portal d'arc de mig punt.</p> <p> </p> | 08237-59 | Carrer del Pont núm. 33 | <p>Referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i</em> amb un valor de 220 cèntims<em>. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM ' llibre d'arrendaments de 1781' carpeta 15 i 'carta al Mostassaf'anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 es parla de la denominada 'casa Ginestet'.</p> | 42.1008136,2.2210137 | 435588 | 4661263 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20230228110540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108120210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20230228110926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108114014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108114010.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa sobresurt en volum respecte les altres construccions del nucli antic fet que li dona un aire destcat i senyorial. Val a dir que tot el conjunt queda unificat per una sola coberta de dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel ala façana principal. A mes val a dir que agrupa un seguit de construccions a la part del darrere que correspondrien amb antics molins batans o fabriques de teixits, ja que la família dels Espadaler era una família enriquida amb el comerç dels draps de llana. Vala dirq eu aprofitaria els vestigis de l'antiga muralla a la part del darrere. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94617 | Casa carrer del Pont, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-38 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIV- XVIII | Fa pocs anys ha estat restaurada d'una forma més aviat encertada respectant les finestres originals i deixant-ne vistos els brancals, estucant la façana amb un morter de color ocre, obrint noves obertures adaptades a les originals i integrades, restaurant la coberta i nous tancaments. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la part nord del carrer del Pont just al davant de la casa de ca l'Espadaler, la finca núm. 35 i 37 del carrer del Pont i al costat de la núm. 40. Es tracta de la característica parcel·la 'gòtica' de casa gremial amb una planta rectangular i composta per una PB+1P+ SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Actualment la casa fa cantonada i xamfrà amb la plaça de davant de Ca L'Espadaler, antiga embocadura del carrer dels Patis. Conserva gairebé la composició original de les façanes sud i oest, encara que amb algunes reformes tardanes. La façana que mira al carrer del Pont correspon amb la principal i com la majoria de les cases de Sant Quirze hi ha un major predomini del massís respecte el buit. S'organitza amb una planta baixa on s'obren tes finestres rectangulars que corresponen amb una reforma recent, un primer pis on encara hi ha dues de les antigues finestres reconvertides en balconeres però que conserven encara els muntants de pedra picada amb el perfil bisellat i la llinda rectangular del seu damunt també en pedra picada i formada per un sol bloc monolític. Alternant-se amb aquesta finestra n'hi ha altres dues de senzilles i de mida més petita. Finalment la planta sota coberta està composta per dues finestres rectangulars que emmarquen una galeria o eixida coberta, coronada amb una llinda de fusta i protegida per una barana de forja amb barrots simples de secció circular i passamà recte. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada i construïda en bigues de fusta que sostenen un encadellat ceràmic. L'aparell de la façana no és visible ja que està completament arrebossada de ciment remolinat i pintura de color ocre i tant sols deixa a la vista les cantonades, muntants i llindes de les obertures que són en pedra picada. La façana que mira a la placeta presenta la mateixa forma i composició que la principal i val a dir que coincideix amb el pinyó de la coberta. De la mateixa manera que la façana que mira al carrer del Pont hi ha un predomini del massís respecte el buit. La planta baixa s'organitza amb dues portes, una d'accés al garatge i de factura molt recent i una segona d'accés a l'habitatge. Al primer pis hi ha encara dues de les antigues finestres originals de la casa de mida rectangular i formades per obertures de dimensions més aviat reduïdes amb els muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari, perfil bisellat i ampit també bisellat Damunt seu i coincidint amb la planta del sota teulada hi ha dues balconeres més situades damunt de les finestres del pis principal amb els balcons protegits per una barana de forja simple amb barrots de secció circular la qual no sobresurt del pla de la façana i que sembla correspondre amb una reforma moderna. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de ciment remolinat i pintat de color ocre la qual deixa a la vista les cantonades i bastiments de les obertures i elements originals en pedra picada de tipus calcari. De la mateixa forma que la façana principal, també està protegida per una barbacana de fusta i maó ceràmic que sobresurt del pla de la façana. No hem pogut accedir al seu interior ja que està molt remodelada i convertida en habitatges unifamiliars.</p> | 08237-62 | Carrer del Pont núm. 38 | <p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.Amb tot i tenint en compte que la casa fa cantonada al carrer dels Patis hem trobat referències en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 fent referència al núm. 3 que segons la lògica de la numeració del carrer i tenint en compte que el núm. 2 i 4 van desparèixer en construir-se la placeta actual, la finca núm. 3 ocuparia el solar de la casa que estem descrivint. Segons aquest mateix manual. la casa pertanyia a Noguera Saturnino ' <em>por una casa con pequeño hierto adyacente a la calle de los Patios número 3' </em>amb un valor de 100 lliures (AMQ. Cuaderno de liquidacions y amillaramiento 1862. Inscripció núm. 94). sembla ser que segons els documents consultats per Serrallonga als apèndix II i III i extrets del llibre d'arrendaments de 1781 l'ACM, carpeta 15 o carta del Mostassaf del 1784-85 o la 'Registro de vesanas de los años 1828-30' extret de l'ACM, carprta 17. En tots aquests registres, eswpecialment el primer els Noguero Noguera procedien de Montesquiu i val a dir que el 1828 tenim doumentat un tal Ignasi Noguer, teixidor, veí de Sant Quirze de Besora al carrer del Pont. Tanmateix a la casa que estem fent al·lusió.</p> <p> </p> | 42.1010026,2.2209386 | 435582 | 4661284 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103957.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Façana que malgrat hagi estat molt transformada conserva encara molts elements de la fàbrica original especialment a la planta primera tot i que la planta baixa hagi estat molt transformada per adaptar-la als nous usos de la finca. Tot i així tant el color de la façana, l'acabat del ràfec de la coberta, el tractament dels acabats i revestiments de façana i la volumetria es mantenen respectuosos amb l'entorn i amb l'arquitectura popular del nucli antic de Sant Quirze. La casa correspon a la clàssica casa de tipus gremial desenvolupada al llarg de l'edat mitjana i reformada els segles XVI i XVII. Guarda moltes relacions amb altres cases del carrer del Pont de Sant Quirze. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94619 | Casa carrer del Pont, 49, 51 i 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-49-51-i-53 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> | XIX | El conjunt dels dos blocs que serviren per acollir treballadors de les fàbriques avui dia estan deshabitats i els pisos buits amb les cobertes en mal estat, pèrdues del material de cohesó, pedres despreses i enlluïts parcialment caiguts. | <p><span><span><span>Conjunt de blocs d’habitatges destinats a treballadors de les fàbriques de Cal Trinxet i Cal Guixà i erigits entre el 1899 i 1900 a prop del tancament del portal del carrer del Pont i delimitant amb el raval desenvolupat al costat del camí entre el que seria el pont i el portal , en un moment que Sant Quirze patia un puixant creixement econòmic i industrial fruit de les empreses creades al costat del riu (Can Trinxet a l’emplaçament de l’antic molí bataner nou) i Can Guixà. Per a poder acollir treballadors vinguts de fora, els empresaris i amos de les mateixes fabriques van haver d'erigir blocs d’habitatges de nova creació a cada extrem del carrer del Pont i del carrer Torelló. Es tractava de dues parcel·les que aglutinen tres finques de planta rectangular i compostes per PB + 2pisos i sota teulada coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions internes són amb forjats de fusta i les parets de maçoneria. La composició és geomètrica i ordenada , típica de l’arquitectura industrial amb un predomini del massís respecte el buit i amb lús del maó cuit combinat amb pedra. A la planta baixa s’obren diverses portes que accedeixen a locals comercials, tallers oi obradors algunes d’elles coronades amb llinda de fusta, altes amb un arc de mig punt de maons ceràmics. També hi ha l’accés als habitatges de la planta superior resolts mitjançant portes amb gelosies i reixes de ventilació fetes en ferro forjat i amb les dates de 1899 i 1900 corresponents amb l’acabament dels pisos. En total hi ha 7 portes a la planta baixa repartides entre les finques 49, 51 i 53 i tres accessos als habitatges. La distribució de la planta primera és a partir de la seriació d’alternar finestres rectangulars i balconeres amb balcons sobresortint del pla de la façana i amb les llosanes de pedra i balcó de forja amb els barrots tornejats. En total hi ha 6 obertures per les núm. 49 i 51 i 5 més a la núm. 53. Els muntants i brancals són de maó ceràmic i coronats per arcs rebaixats també de maó. La planta segona erigida damunt de la de sota seu presenta el mateix nombre d’obertures i amb la mateixa disposició amb la diferencia que els balcons tenen menys volada. Una cornisa correguda separa externament aquestes divisions. L'amplada sota teulada està il·luminada per petites finestres de ventilació de mida rectangular i situades en la mateixa posició que les de les plantes inferiors i amb la diferencia que les del núm. 49 i 51 són més petites que el núm. 53 També estan separades per una cornisa de maó. La façana és coronada per una cornisa de tres filades de maó ceràmic disposat en degradació que sosté la coberta. Les finestres de les golfes del núm. 53 són més grosses, coronades per un arc molt rebaixat de maó i la cornisa que corona la façana té dues filades de maó pla i un fris decoratiu de dent de serra en maó ceràmic. A la reixa de la porta hi ha les inicials GR o Ramon Guixà, promotor dels habitatges. L’aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de ciment i disposats en filades irregulars i horitzontals amb els brancals de les obertures fetes amb maó ceràmic seguint les tècniques de l’arquitectura industrial. A la façana del darrere que mira a les hortes hi ha un predomini del buit respecte el massís ja que està protagonitza per galeries coronades per arcs rebaixats sostingudes per pilars de pedra damunt d’impostes i cornises i amb les baranes dels balcons amb barrots de ferro de secció circular i passamà pla. A cada planta hi ha un conjunt de quatre arcades repartides en les tres plantes pis i a les golfes hi ha obertes unes petits finestres quadrangulars de ventilació .</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08237-64 | Carrer del Pont núm. 49, 51 i 53 | <p>Aquest conjunt d'habitatges datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas del bloc d'habitatges en el que ens estem referint i també els ja citats al carrer de Torelló a la part baixa on guarden moltes semblances arquitectòniques a raó que foren construïts en un mateix període constructiu, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó</p> | 42.1009370,2.2201923 | 435520 | 4661278 | 1899-1900 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94619-img20221108113529.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | JR | Conjunt d'habitatges construïts a finals del segles XIX i principi del XX per acollir treballadors de les fàbriques de Can Trinxet i Can Guixà. De fet aquests dos edificis van ser finançats pels amos de Can Guixà com ho testimonien les inicials que hi ha gravades en les reixes de les gelosies de damunt de la port. Guarden estretes relacions amb les finques del carrer Torelló, doncs tenen la mateixa tècnica constructiva, composició de les obertures en les façanes.Reuneix ells cànons i les característiques pròpies de l'arquitectura industrial del país. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94620 | Casa carrer del Pont , 58 i 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-58-i-60 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo editorila</p> <p>AMQ. 'cuaderno de liquidaciones y amillaramineto' 1862</p> <p>ACM.'Llibre d'arrendaments 1781 carpeta 15</p> <p>ACM 'registro general de vesanas de los años 1828-30'. Carpeta 17</p> | XX | Façana que conserva encara els trets i caràcter original de la casa malgrat que estigui completament abandonada amb el revestiment caigut i desprès, algunes obertures alterades i modificades, les de les golfes tapiades i la coberta en mals estat. Caldria fer una neteja i un sanjemant per recuparar la fisonomia original | <p>Casa entre mitgeres conservada a la part nord del carrer del Pont fora de l'emplaçament de l'antic portal del pont en una mena de raval o barri extramurs desenvolupat a costat de l'antic camí ral i delimitat per l'antic portal del Pont i el mateix Pont damunt del Ter. Ocupa la clàssica parece·la de casa gremial entre mitgeres formada per una planta rectangular i amb la façana que mira al carrer del Pont i la part del darrere al carrer de les Roques. La composició de la façana és ordenada i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. Consta d'una planta baixa on s'obren dues portes, una amb reixa i gelosia de ventilació d'accés als habitatges i una segona d'entrada a un local comercial. La primera coronada en arc rebaixat conserva encara la fàbrica original de maó ceràmic tipus totxo. La segona en canvi està molt reformada. Damunt seu i coincidint amb el primer pis s'obren dues finestres que pareden antigues balconeres coronades en arc rebaixat i amb els muntants també de maó ceràmic de la mateixa factura que la planta baixa. Emmarquen una tercera obertura també de maó i coronada en arc de mig punt, avui paredada. La darrera planta hi ha tres finestres també paredades o antigues eixides o assecadors. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i picades barrejades amb fragments de maó i totxo cuit. Els brancals de les obertures també són de maó. </p> | 08237-65 | Carrer del Pont núm. 58 | <p>No hem trobat masses referències històriques que facin al·lusió en aquesta finca ja que no ens surt esmentada en cap de les fonts escrites consultades (cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. AMQ) ni tampoc en els censos consultats de l'arxiu del castell de Montesquiu i publicats per Joan Serrallonga en el seu llibre (Serrallonga Urquidi, J; 1998. Apèndix 2 i 3). 'Llibre d'arrendaments 1781 carpeta 15', 'carta del Mostassaf' i la carpeta 17 'registro general de vesanas de los años 1828-30'. No obstant això i segons el que ens comenta Serrallonga aquest edifici com molts altres del nucli antic de Sant Quirze de Besora formava part d'un dels molts telers, obradors i teixidors que es van instal·lar a la vila al llarg del segle XVI a XVIII. Serrallonga documenta 37 paraires, 20 teixidors de llana, tres molins drapers a mans dels Ginestet, famílies vassalles i càrrecs de confiança del comte de Santa Coloma, de la mateix manera que els Bruch, Vinyes i Ginestet... i controlats sota les ordes i directrius d'un mateix gremi de teixidors. Entre 1770 i 1790 el comte de Santa Coloma, propietari dels molins bataners de Sant Quirze imposa que hauran de teixir i batre peces tant de Sant Quirze com dels pobles del voltant tot i que el gremi de teixidors ho impedia. i en tal efecte sorgeixen bandositats i enfrontaments com a símbol de la crisi que el sector patia. Tot i així l'activitat llanera continuava sent pròspera. Ho testimonia el fet que el 1770 el paraire Font i Palau compra una casa al carrer del Pont, Josep Ginestet lloga el molí draper i Agustina Serrallonga continua fent funcionar l'altre molí draper de Sant Quirze. Ente el 1787 i 1789 es documenta un plet entre els teixidors de Sant Quirze i els de Borredà ja que hi havia peces que es manufacturaven en aquella vila berguedana i fora del control del gremi. A finals del segle XVIII s'evidencia una crisi en el comerç i manufactura de la llana i un creixement de la filatura i del cotó que donaran pas a una font d'ingressos i que serà el símbol econòmic del segle XIX. Així doncs molts dels antics batans es reconvertiran en noves fàbriques tèxtils per acollir els nous telers aprofitant la mateixa infraestructura hidràulica dels vells molins i donant pas a les noves fàbriques tèxtils. Així doncs molts dels antics obradors erigits al llarg del carrer del Pont seran abandonats i reconvertits en habitatges per acollir els nous treballadors de les futures fàbriques tèxtils</p> | 42.1010464,2.2198848 | 435494 | 4661290 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94620-img20230228111302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla correspon a una antiga adoberia o molí bata amb les obertures per als assecadors de les pells a la part de dalt. Tant la tipologia arquitectònica com la composició de les obertures en façana ens fan pensar en una edificació de tipus industrial que no pas amb un habitatge ja que no guarda cap mena de relació amb els edificis dels entorns. Recorda les adoberies de Vic, Torelló entre altres. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94621 | Casa carrer del Pont, 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-56 | <p> </p> <p>AMQ Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVII-XIX | Finca que es conserva en un estat més aviat regular amb les obertures modificades, part del revestiment de la façana caigut, amb fortes pèrdues de la seva capa de subjecció, les finestres modificades. Caldria repicar l'arrebossat, buscar la traça amb esl bastiments originals de la finestra central i mantenir la volumetria original de la PB+ 1p+ SC | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres situada al carrer del Pont núm.56 delimitant amb les núm. 52 i 54 i a la part de més a tramuntana quasi a la part final amb les finques 49, 51 i 53. Consta d'una planta rectangular amb dues crugies i composta de PB+ 1P+ Sc amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i mirant al carrer del Pont. Les divisions verticals són amb fàbrica de maçoneria i les horitzontals a base de forjats de fusta. A la part del darrere hi ha un petit pati que delimita amb les horts del darrere del carrer de les Roques. En quant a la composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit i seguint els cànons de les cases gremials a la planta baixa hi ha oberta la porta d'entrada amb una reixa o gelosia al costat i al seu damunt tes obertures més; una balconera amb balcó de barana de forja amb barrots simples de secció quadrada i situat al pla de la façana i dues finestres més de les que la central conserva encara l'ampit de pedra original, mentre que la del costat dret ha estat reformada i ampliada. Al seu damunt hi ha tres finestres més que es corresponen amb la planta sota coberta de factura molt recent. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta que protegeix part de la façana i que sosté la teulada. La casa guarda moltes similituds amb moltes altres façanes del carrer del Pont i de l'església de Sant Quirze. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de morter de calç i enlluït de color gris clar i amb els emmarcaments de les obertures fetes amb franges de color gris fosc.</p> | 08237-66 | Carrer del Pont núm. 56 | <p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862'. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.</p> | 42.1010405,2.2199354 | 435499 | 4661289 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94621-img20230228111153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca malgrat conservi encara les traces d'una parcel·la gremial entre mitgeres ha estat molt transformada al llarg dels anys obrint-ne noves obertures, portes i finestres en planta baixa, primer pis i sota teulada. El revestiment que la recobreix caldria consolidar-lo i també de repassar la coberta. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94622 | Casa carrer del Pont, 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-64 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVII | Casa que conserva més o menys en bon estat l'estructura original de les cases gremials de Sant Quirze amb la planta baixa, primer pis i sota teulada amb eixida. Val a dir que la casa és deshabitada amb les obertures tapiades amb maó ceràmic i per tant això incrementa el fet que la finca es degradi notablement i la coberta sense tenir reparacions tingui filtres d'humitat. Tot i així la casa es conserva més o menys en bon estat. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres que ocupa una parcel·la rectangular de dimensions més aviat reduïdes a la part nord-oest del carrer del Pont. Cor respon . Delimita amb la finca núm. 62 i 66 i per la part del darrere amb el carrer de les Roques. Es tracta d’una finca que consta de PB+ 1P+SC cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que s’orienta al carrer del Pont. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una disposició de les obertures de forma geomètrica i ordenada. A la planta baixa s’obren dues portes, una d’elles corresponent amb l’accés a l’obrador i la segona de dimensions més petites i d’accés a l’habitatge. Ambdues portes són allindades amb pedra picada de perfil bisellat i cal destacar la inscripció de damunt de la porta d’entrada principal amb la data de any 1677.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres allindades amb pedra amb el perfil bisellat, els muntants i llinda de pedra picada, amb ampit també bisellat i una inscripció a la finestra de la part dreta on hi ha incisa la data de 1611 a dins d’un medalló. L’altre finestra és completament llisa. Damunt seu i coincidint amb la planta segona hi ha una eixida descoberta que ocupa tota l’amplada de la façana i que està protegida pr un ràfec o barbacana format pel voladís de la teulada sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana no és visible ja que està completament revestit per una capa d’estuc o enlluït de calç de color ocre que deixa entreveure únicament els marcs de les portes, llinda i ampits en pedra picada. </span></span></span></p> | 08237-67 | Carrer del Pont núm. 64 | <p><span><span><span>Finca desenvolupada al costat del camí d’entrada a Sant Quirze al costat del camí ral que des del pont damunt del Ter accediria a l’interior de la vila pel denominat “mal pas” i amb tot un seguit de cases erigides al seu costat i destinades a acollir magatzems, tallers, estables, ferreries relacionats amb el pas del camí. Aquest petit raval seria paral·lel al carrer de les Roques i quedaria delimitat pels peny-segats al costat del Ter. Pel que fa a la casa ens apareix documentada a nivell històric en el “cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862” . </span></span></span></p> | 42.1010026,2.2194770 | 435461 | 4661285 | 1677 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-img20230228111328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94622-20230608104230.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb la clàssica parcel·la de finca gremial entre mitgeres amb unes característiques molt pròpies de les cases comuns desenvolupades a partir del segle XVII i sobretot XVIII fruit de la puixança econòmica de la vila i l’aparició de les classes artesanes i fortes similituds a altres finques de l carrer del Pont i també carrer Església . Aquesta finca es situaria fora de muralles en un sector o raval desenvolupat al costat del carrer que procedent del pont accediria a l’interior de la vila per mitjà del portal del pont situat on hi ha les finques núm. 51, 53 i 56 respectivament. Aquest raval acolliria ferreries, estables i altres tallers relacionats amb el pas el camí ral. Molt a prop hi hauria el denominat “mal pas” o pas dolent er accedir al pont. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94680 | Casa del carrer de les Roques, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-roques-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV-XVIII | La finca fa pocs anys ha estat rehabilitada i restaurada. Se n'ha repicat l'arrebossat de la façana i s'ha rejuntat amb ciment pòrtland, s'han sorrejat les llindes de fusta de les diverses obertures i la coberta ha estat refeta amb bigues de fusta i teula ceràmica respectant-ne lla volumetria, composició de les obertures i alguns elements de l'interior | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la par sud de l'inici del carrer de les Roques i fent mitgera amb la finca núm. 5, avui dia conservada a nivell de fonaments ja que va desaparèixer en el moment d'obrir la via del Ferrocarril i la núm. 15 del passeig del Ter. es tracta d'una parcel·la de planta més aviat rectangular de dues crugies i composta de PB+ 1P+ SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener mirant paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Les divisions horitzontals són a base de forjats de fusta que sostenen sostres empostissats mentre que les verticals són amb obra de maçoneria. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'habitatges. Així doncs a la part del mig de la plata baixa s'obre l'entrada a la casa resolta amb una porta coronada amb una llinda de fusta i amb els muntants de pedra picada Al costat de llevant hi ha oberta una finestra que conserva encara la llinda de pedra originaria. A la planta primera s'obren dues finestres rectangulars amb llinda de pedra i festejadors interns i una balconera més tardana ala part central amb els bastiments de maó ceràmic. El balcó és amb barana de forja i barrots de secció circular situat al pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb el nivell de golfes hi ha obertes dues finestres rectangulars de maó ceràmic que resten aixoplugades per la barbacana de bigues de fusta i maó ceràmic que a manera de ràfec sobresurt en forma de voladís de la línia de façana. L'aparell és de pedra i maçoneria de còdols de riu disposats de forma regular i horitzontal i unides amb argamassa de calç, avui pòrtland gris. Tant les cantonades com també els bastiments i llindes d'algunes obertures són de pedra picada i també de totxo cuit. Val a dir que hi ha alguns panys de mur de la planta baixa que presenten un aparell de carreus de pedra mes ben treballats que fan referència a construccions més antigues. La façana posterior està molt alterada fruit de les reformes posteriors. A l'antic pati hi ha un jardí amb piscina.</p> | 08237-69 | Carrer de les Roques núm. 3 | <p>Aquesta casa tal i com hem comentat a l'apartat de les observacions correspondria amb una de les cases més antigues del nucli antic de Sant Quirze ja que tal i com ens afirma Joan Serrallonga la porta d'entrada està coronada per una llinda de fusta que precedia a les de pedra de la fi del 1600 i inici del 1700. Així doncs aquesta casa podria tenir una origen molt antic possiblement baix medieval pel fet d'estar situada al camí d'entrada a la vila de Sant Quirze entre el pont de damunt del Ter i l'entrada al carrer del Pont per la zona denominada el mal pas, un estret pas que existia entre la part inferior del carrer del Pont(fora muralles) i els penya segats del ter formant un pas molt estret i amb molts precipicis que va ser denominat així. No obstant això la casa en surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' com a possessió de Antoni Espadaler i Saguí el qual a la inscripció núm 57 entre altres béns posseeix 'calle de las Rocas núm. 2' amb un valor de 120 lliures. També posseïa un petit hort al carrer de les Roques 10 per valor de 130 lliures. Tanmateix en al mateix manual i a la inscripció 123 trobem un tal Antonio Roca que especifica <em>'por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle de las Rocas núm. 3'. </em>Aquesta finca està valorada amb un total de 60 lliures. Tanmateix podria ser l'origen al nom del lloc. La finca núm.2 seria l'adjacent i estreta que amb el temps quedaria embeguda pel núm. formant part de la mateixa. No hem trobat més referències a aquesta finca.</p> | 42.1011059,2.2192615 | 435443 | 4661297 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94680-img20230228112250.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta casa correspon amb una de les més antigues de Sant Quirze. Segons Serrallonga (Serrallonga. ob, cit 1998 és una de les poques que té una llinda de fusta amb la data de 1600. El mateix Serrallonga la denomina com a 'cal Campaner'. Segon el mateix autor aquestes llindes són precedents a les de pedra que es posaran damunt de les portes de les cases a partir de la fi del 1600 i sobretot e 1700. No obstant això la casa aprofitaria vestigis de construccions més antigues. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94681 | Casa del Carrer de les Roques, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-roques-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV-XVII | Finca integrada a la núm. 3 del carrer de les Roques a mans dun mateix propietari i restaurada seguint el mateix criteri que la núm. 3 del mateix carrer. | <p>Petita casa i parcel·la entre mitgeres situada entre la finca núm. 3 del carrer de les Roques i la núm. 15 del passeig del Ter. es tracta de la clàssica parcel·la 'gòtica' de casa entre mitgeres formada per una planta rectangular allargassada i composta per una planta baixa, i u primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de les Roques. Les divisions horitzontals són amb forjats i sostres empostissats de fusta i les verticals en parets de maçoneria. La composició de la façana és molt simple i senzilla amb un predomini del massís respecte el buit amb una porta oberta a la planta baixa de tipus rectangular coronada per una llinda de fusta, avui arrebossada i una finestra de pedra picada amb els bastiments llinda i ampit de pedra situada a la planta primera. damunt seu hi ha la barbacana de la coberta formada pel voladís de la mateixa teulada. L'aparell està completament revestit per una capa de morter de calç i pòrtland que deixa a la vista els muntants i cantonades de les obertures en pedra picada. L'aparell constructiu sembla que seria maçoneria de còdols de riu i possiblement també parets de tàpia. La finca està embeguda per la núm. 3 del mateix carrer i a mans d'un mateix propietari.</p> <p> </p> | 08237-70 | Carrer de les Roques núm 2 (embegut per la finca núm. 3) | <p>Aquesta casa tal i com hem comentat a l'apartat de les observacions correspondria amb una de les cases més antigues del nucli antic de Sant Quirze ja que tal i com ens afirma Joan Serrallonga la porta d'entrada està coronada per una llinda de fusta que precedeia a les de pedra de la fi del 1600 i inici del 1700. Així doncs aquesta casa podria tenir una origen molt antic possiblement baix medieval pel fet d'estar situada al camí d'entrada a la vila de Sant Quirze entre el pont de damunt del Ter i l'entrada al carrer del Pont per la zona denominada el mal pas, un estret pas que existia entre la part inferior del carrer del Pont(fora muralles) i els penya segats del ter formant un pas molt estret i amb molts precipicis que va ser denominat així. No obstant això la casa en surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' com a possessió de Antoni Espadaler i Saguí el qual a la inscripció núm 57 entre altres béns posseeix 'calle de las Rocas núm. 2' amb un valor de 120 lliures. També posseïa un petit hort al carrer de les Roques 10 per valor de 130 lliures. Tanmateix en al mateix manual i a la inscripció 123 trobem un tal Antonio Roca que especifica <em>'por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle de las Rocas núm. 3'. </em>Aquesta finca està valorada amb un total de 60 lliures. Tanmateix podria ser l'origen al nom del lloc. La finca núm.2 seria l'adjacent i estreta que amb el temps quedaria embeguda pe r l'anterior formant part de la mateixa. No hem trobat més referències a aquesta finca </p> | 42.1010873,2.2191661 | 435436 | 4661295 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94681-20230608104429.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Es tracta de la característica casa gremial d'origen baix medieval i amb continuïtat en època moderna quan va ser reformada. Segons la seva tipologia constructiva guarda notables relacions amb les cases enderrocades del carrer Torelló i també les que encara resten amb els núm. 2, 4 i 6 del mateix carrer. Sembla que la casa dataria de mitjans del 1500. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94682 | Casa del Passeig del Ter, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-del-ter-15 | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). <em>El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm. 2</p> | XIX-XX | La casa fa temps que està deshabitada i tancada amb les portes de la planta baixa paredades. Presenta pèrdues de les capes de revestiment, filtracions a la coberta i fusteries i sostres en mal estat. La façana del carrer de les Roques té alguns tajs on el revestiment i la pintura ha caigut i es deixa a la vista la fàbrica constructiva de maó i maçoneria | <p>Es tracta d'una construcció construïda amb unes característiques pròpies de l'arquitectura industrial i situada al principi del carrer de les Roques fent cantonada i xamfrà amb el passeig del ter prop d'un indret que antigament es denominava 'el mal pas' degut a l'estretor que hi havia entre les cases de la vila i de en els penya-segats del ter. La construcció té una planta trapezoïdal que s'adapta a la topografia del carrer. Consta de PB+ 1 P+ golfes amb coberta de teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta mirant a cada costat de la façana. Les divisions horitzontals són mitjançant forjats i empostissats de fusta i les verticals amb maó ceràmic. La composició de la façana és regular i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. La façana que mira al passeig del Ter es compon per mitjà d'una porta coronada en arc de mig punt on hi ha una gelosia en forma de reixa de forja disposada en forma de ventall amb els barrots trenats que parteixen d'un nucli en forma d'estrella i amb les unions de les diverses peces formant claus forjats acabats en forma de flor. Els barrots són trenats. La reixa descansa damunt d'una biga de fusta motllurada que fa de separació entre l'espai de la porta i la reixa. Al seu costat esquerre hi ha una finestra coronada també en arc de mig punt i protegida també per una reixa de ferro forjat de les mateixes característiques que la gelosia, és a dir amb els barrots de forja de tipus trenat i amb les unions de les diverses peces de ferro formant flors de tipus decoratiu. La part inferior és amb una forma de bulb. Aquesta finestra esta coronada per un de maó ceràmic. Damunt seu i coincidint amb la planta segona que està separada per una cornisa de maó ceràmic hi ha oberta una balconera coronada en arc rebaixat i amb un balcó amb la barana de ferro forjat amb una forma de bulb i amb les barrots de ferro forjat i de secció trenada. El passamà és recte i val a dir que en els punts d'unió de les diverses peces que configuren el balcó estan decorada mitjançant peces de forja en forma de flor. La fusteria de les balconeres està emmarcada mitjançant barretes emmarca vidres i porticons interiors. Aquesta obertura i seguint el criteri establert a la resta de les edificacions d'aquest període està emmarcat per un guardapols de maó ceràmic. Al costat esquerre s'obre una finestra coronada en arc rebaixat i amb un marc exterior de maó ceràmic. Finalment i coincidint amb el nivell de golfa que està separat per un registre o fris de maó ceràmic hi ha dues finestres més de les mateixes característiques que la resta de les ja descrites en aquesta façana. Corona la façana un ràfec o barbacana format pel voladís de la teulada composta per bigues de fusta i peces de maó ceràmic. L'aparell constructiu és de maçoneria amb els emmarcaments de les obertures, frisos decoratius i cantonades amb maó ceràmic revestit per una capa d'estuc o enlluït i pintat de color blau clar. La cantonada està feta per una franja vertical de maó ceràmic revestit que sobresurt del pla de la façana en forma de pilastra decorativa. En quant a la façana que mira al carrer de les Roques presenta una composició molt geomètrica a base de tres finestres coronades per un arc de perfil rebaixat amb els contorns emmarcats i situades a cada pis. de la mateix manera que la façana principal que mira al Passeig del ter, aquesta façana també està separada per cornises motllurades de maó ceràmic, les cantonades sobresortint del pla de la façana i la coberta sobresortint en voladís. L'aparell de maçoneria i maó ceràmic no és visible ja que està revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç pintat de color blau clar i verd. No hem pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-71 | Passeig del Ter núm. 15 | <p>Aquest conjunt datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas de l'edifici o habitatge el qual ens estem referint i que va ser construït en un mateix període constructiu que molt altres edificis inventariats en aquest document com els del capdavall del Carrer de Torelló o del carrer del Pont, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó. Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-75) ls noves empreses instal·lades a Sant Quirze hauran de portar homes de confiança, majordoms i encarregats de fàbrica que s'instal·laran fora del nucli antic als carrers de Sant Josep, Passeig del Ter i fins hi tot de la verneda (on hi ha can Trinxet) per no barrejar-se amb la resta de treballadors de classe 'baixa' i situats principalment al nucli antic. Possiblement la construcció de la casa va lligada amb la resclosa de captació situada a sota del mal-pas i que es va urbanitzar a principi del segle XX juntament amb l'embocadura del carrer del Pont.</p> | 42.1010780,2.2190444 | 435425 | 4661294 | 1900 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228111448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228112234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228111437.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa de característiques pròpies de l'arquitectura industrial i ferroviària. De la mateixa manera que ho són molts edificis de del nucli antic de Sant Quirze i també dels voltants seria erigida per acollir famílies i treballadors de les fàbriques de Can Guixà o can Trinxet segons el que sembla aquesta casa deuria acollir a famílies d'enginyers o altres càrrecs importants dins de la fàbrica per les característiques de l'edifici. Conserva en molt bon estat la fàbrica originaria tot i que caldria rehabilitar-la ja que els revestiments estan despresos i algunes motllures han caigut, Cal destacar-ne les peces de forja com ara baranes de balcons, reixes i gelosia. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94692 | Casa al passeig del Ter, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-passeig-del-ter-23 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XX | edifici en un estat de conservació més aviat acceptable ja que malgrat estigui habitat presenta els revestiments exteriors, la coberta, baranes i terrats en mal estat. Els revestiments estan parcialment despresos, les baranes oxidades i algunes cornises amb esquerdes i fissures. LI convindria una bona neteja i rehabilitació de la façana | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada entre les finques 21 i 25 del passeig del Ter amb tres crugies compostes per una PB + 2P i coberta separades per forjats de fusta i coberta plana o terrat. Presenta façanes tant a la part del davant mirant al passeig del Ter com a la part posterior mirant al carrer de Sant Josep i la via del ferrocarril. </p> <p>La composició de les façanes segueix els cànons i les característiques de les finques de principi de segle XX i amb uns trets i estil de caire 'modernista' i amb elements destacats com ara els coronaments, tribunes, elements de forja. </p> <p>La façana que mira al passeig del Ter consta de planta baixa i dues plantes pis on s'obren tres obertures en cada planta. A la planta baixa hi ha obertes tres obertures, una de majors dimensions situada a la part esquerra destinada a local comercial i dues de menors compostes per finestres de diferent mida i amb una barana de maó ceràmic amb els maons col·locats amb formes ornamentals i geomètriques. estan emmarcades per una motllura que sobresurt d'un sòcol i les unifica a la part superior amb una única franja que serveis de separació amb el primer pis. Aquest està format per tres balconeres amb sengle balcó de barana de forja amb barrots de secció circular i motllures decorades en forma de voluta tant a al part superior com inferior de la barana i el passamà recte. Sobresurten del pla de la façana amb les llosanes de perfil bisellat. Tal i com succeïa amb la planta baixa aquestes obertures estan emmarcades per un marc que queda unificat a la part superior per damunt de les llindes i les separa del darrer nivell o regsire. Aquest també està format per dues balconeres de les mateixes característiques i dimensions que les del primer pis amb la diferència que a la part central hi ha una tribuna octogonal que sobresurt del pla de la façana i en la que s'obren sis finestres rectangulars protegides amb una barana de forja amb motius florals. La façana està coronada per una cornisa bisellada que sosté l'atic emmarcat per un frontó central acabat en forma corba i emmarcat per dues pilastres que acaben amb una forma esfèrica i que a la vegada separen dos registres protegits amb una barana de forma concaba o corbada a la inversa i dues pilastres més a cascun dels extrems acabades també amb un element esfèric. Al mig del frontó central s'obre un ull de bou. La barana és de ferro forjat amb representació d'elements florals i geomètrics. La façana que mira al carrer de Sant Josep presenta unes característiques semblants a la façana principal encara que amb una forma més simple. La planta primera i segona es resolen mitjançant galeries de tres arcs de mig punt; els de la planta primera de perfil rebaixat que recolzen damunt d'impostes de maó ceràmic i pilastres de maçoneria. La barana és de ferro forjat amb barrots de secció circular i passamà recte. També està coronada per una cornisa bisellada que sosté l'àtic del terrat resolt amb una barana que segueix el mateix cànon que la façana principal, és a dir mitjançant una barana de forma corbada separada per quatre registres amb pilastres acabades amb motius esfèrics, dos per casa costat i la part central acabada amb dos florons decoratius. Aquesta part no presenta el frontó decoratiu.</p> <p>El terrat està pavimentat amb rajoles ceràmiques. No hem pogut accedir a la part interna ja que està habilitada com a habitatges unifamiliars. A la part del darrere hi ha un petit pati exterior</p> | 08237-81 | Passeig del Ter núm. 23 | <p>Desconeixem les dades històriques referents a la construcció d'aquest element que molt ben sembla que va ser erigit en el moment que es va urbanitzar el carrer del passeig del Ter. a cavall dels anys 1900-1925 sense descartar la possibilitat que ja existís anteriorment. Forma part dels nous eixamplis i urbanització de la vila que va començar a créixer fora de les muralles amb pisos i cases per allotjar enginyers, capataços i membres de la burgesia que anaven relacionats amb les fàbriques i també del ferrocarril. Val adir que es construïren fora del nucli antic per diferenciar-se de la resta de treballadors comuns de les fàbriques que vivien majoritariament dins del nucli antic</p> | 42.1004949,2.2199422 | 435499 | 4661228 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112730.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa a la qual no hem pogut conèixer.ne gaire informació ja que no s'ha pogut accedir a la documentació. Caldria mirar a l'ajuntament i buscar a l'arxiu l'expedient d'obres de construcció per conèixer el propietari promotor així com també l'arquitecte redactor | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94693 | Casa del Carrer St Josep,18 o Villa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-st-josep18-o-villa-maria | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XX | La finca avui deshabitada està en un estat de conservació força precari ja que fa temps que malgrat estigui habitada en règim de lloguer té els revestiments despresos, les cornises, motllures i elements decoratius caiguts i la coberta en mal estat. Les fusteries semblen ser les originals però hi manca un determinat manteniment ja que es denota una certa deixadesa i abandó. En el cas del jardí que l'envolta i la reixa que la delimita presenta un estat de conservació semblant. | <p>Es tracta d'una finca que ocupa una parcel·la rectangular envoltada d'un jardí i delimitada per una reixa que la separa de l'exterior i de les finques veïnes. Núm. 12 i 20 del mateix carrer. La casa pròpiament dita té una planta mes aviat quadrada composta per una planta baixa i un pis i amb les obertures obertes als quatre vents. La coberta és a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. La composició de les obertures en les façanes és molt geomètrica i ordenada ja que segueix un patró molt característic de les cases de l'arquitectura industrial de principi del 1900. La planta baixa s'organitza mitjançant dues finestres emmarcades per un guardapols motllurat amb un acabat conopial que emmarquen la porta d'entrada situada de forma axial i coronada per un arc rebaixat emmarcat per un guardapols també motllurat. Damunt seu i separant el primer pis hi ha una cornisa bisellada el qual està format per dues finestres de les mateixes característiques que la planta baixa amb un coronament acabat en forma de guardapols i una balconera central emmarcada amb el mateix motiu i amb un balcó de barrots de forja que sobresurt del pla de la façana i que presenta una forma bulbada. Val a dir que les unions dels barrots amb el passamà i altres parts del balcó estan decorades amb motius florals fets també de forja. La façana està coronada per una cornisa bisellada que sosté l'àtic o barana del terrat emmarcada a cada costat per pilastres acabades amb elements esfèrics i a la part central un frontó acabat amb forma tetralobulada i on hi ha la inscripció de VILLA MARIA i a sota un petit òcul o finestra de ventilació. L'aparell de a façana és de maçoneria amb els bastiments de les obertures en maó ceràmic i amb un acabat o arrebossat i enlluït de calç de color ocre. Les cantonades i xamfrans estan emmarcats per una mena pilastra en baix relleu que simula un falç carreuat en color gris clar. Les façanes laterals tenen una composició semblant a la façana principal amb les dues plantes separades per diferents cornises i amb una obertura oberta a la part esquerra de cada planta la qual està emmarcada per un guardapols motllurat acabat amb forma arrodonida que no arriba a ser conopial. La part superior està coronada per una cornisa que sosté un àtic amb un medalló central acabat amb forma tetralobulada i el qual emmarca un petit òcul o finestra de ventilació. A cada costat hi ha dues pilastres acabades amb motius esfèrics i la cantonada està ressaltada en un alt relleu que simula falsos carreus. L'aparell de la façana és amb maçoneria i revestiment de guix i calç de color ocre. La façana de migdia és identifica a la de tramuntana i la de llevant no té cap mena d'interès.</p> <p>Envolta la casa un jardí que està delimitat per una tanca amb barana de forja de barrots simples de secció circular amb acabat en forma de punxa de fletxa i amb la porta d'entrada emmarcada per dues pilastres de maó ceràmic. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-82 | Carrer de Sant Josep núm.18 | <p>Desconeixem les dades històriques referents a la construcció d'aquest element que molt ben sembla que va ser erigit en el moment que es va urbanitzar el carrer de Sant Josep fruit de l'aparició del ferrocarril a cavall dels anys 1900-1925 sense descartar la possibilitat que ja existís anteriorment. Forma part dels nous eixamplis i urbanització de la vila que va començar a créixer fora de les muralles amb pisos i cases per allotjar enginyers, capatassos i cases d'estiueig de membres de la burgesia que anaven relacionats amb les fàbriques i també del ferrocarril. Val adir que es construïren fora del nucli antic per diferenciar-se de la resta de treballadors comuns de les fàbriques que vivien majoritàriament dins del nucli antic.</p> | 42.0995660,2.2228814 | 435741 | 4661124 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94693-img20230228113438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94693-img20230228113413.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa a la qual no hem pogut conèixer.ne gaire informació ja que no s'ha pogut accedir a la documentació. Caldria mirar a l'ajuntament i buscar a l'arxiu l'expedient d'obres de construcció per conèixer el propietari promotor així com també l'arquitecte redactor. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94694 | Casa del Carrer de Sant Josep,13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-josep13 | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). <em>El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm. 2</p> | XIX-XX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat que ha sabut guardar el caràcter originari en quant a la volumetria, sistema de materials i acabats en façana com també en la coberta. Està emprat com a edifici d'habitatges. | <p>Es tracta d'una construcció de planta més aviat rectangular quadrada de dues crugies i composta per una PB+ 1 Pis i unes golfes que sembla que van ser afegides en el moment de portar a terme la darrera reforma. Les façanes principals miren al carrer de Sant Josep i també al passeig o rambla de Sant Antoni. En totes elles hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una composició i distribució de les obertures molt geomètrica i ordenada típica de l'arquitectura industrial, La composició de la façana que mira al carrer de Sant Josep està formada per una porta central flanquejada per dues finestres a cada costat coronades en arc de mig punt i amb els muntants, ampits i llindes en maó ceràmic i totxo cuit.</p> <p>La planta primera segueix el mateix cànon que la planta baixa amb dues balconeres situades a cada extrem de la façana amb els balcons fets amb barana de forja amb barrots de secció circular i passamà recte i situats al mateix pla de la façana. Les finestres situades a la part central tenen la mateixes característiques que a la zona central i estan construïdes amb maó i totxo cuit i coronades per arcs també de maons. Damunt seu i coincidint amb el ràfec de la coberta hi ha una cornisa bisellada també de maó. Val a dir que l'aparell resta ocult sota una capa d'arrebossat de morter de calç i color grana deixant a la vista les cantonades i emmarcaments de les obertures que són amb maó ceràmic. La darrera planta i emprada com a golfes ha estat sobrealçada amb molt d'encert i obrint-hi quatre finestres situades a la mateixa posició que les dels pisos inferiors i protegides mitjançant una barbacana i formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta i encadellat ceràmic. La façana que mira a la Rambla de Sant Antoni presenta les mateixes característiques que la façana principal a base de dues finestres obertes a cada pis amb les mateixes dimensions, forma i tipologia que les de la façana principal. L'aparell està revestit per una capa d'enlluït de color grana que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i també les cantonades. Aquesta façana coincideix amb el pinyó de la coberta que ha estat sobrealçada. </p> | 08237-83 | Carrer de Sant Josep núm. 13 | <p>Aquest conjunt d'habitatges datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas de l'edifici o habitatge el qual ens estem referint i que va ser construït en un mateix període constructiu que molt altres edificis inventariats en aquest document com els del capdavall del Carrer de Torelló o del carrer del Pont, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó. Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-75) ls noves empreses instal·lades a Sant Quirze hauran de portar homes de confiança, majordoms i encarregats de fàbrica que s'instal·laran fora del nucli antic als carrers de Sant Josep, Passeig del Ter i fins hi tot de la verneda (on hi ha can Trinxet) per no barrejar-se amb la resta de treballadors de classe 'baixa' i situats principalment al nucli antic.</p> | 42.0993387,2.2233170 | 435777 | 4661098 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94694-img20230228113528.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | sembla ser que aquesta casa originàriament hauria estat formada per una PB i un pis cobert amb teulada a tres aigües coincidint amb la cantonada i xamfrà amb el passeig de Sant Antoni. Arran de la darrera reforma aquest element va desaparèixer i es va sobrealçar un pis més mantenint la cornisa que la coronava com a testimoni. Sembla que aquesta construcció dataria del 1900. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94696 | Casa del carrer de Sant Josep,17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-josep17 | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). <em>El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.</p> <p>DDAA (1996). Retals d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm</p> | XX | Edifici que manté l'arquitectura originaria de quant es va construir i pròpia de l'arquitectura industrial. La façana es conserva en bon estat ja que fa pocs anys ha estat restaurada i pintada mantenint-ne els elements més bàsics. A més a més les fusteries han estat repintades i la coberta ha estat reparada fa pocs anys. La façana posterior que mira al Ter manté els trets originals amb un predomini del buit respecte el massís. | <p>Es tracta d'un edifici que sobresurt de la resta de cases i situat al carrer de Sant Josep. Ocupa una parcel·la o pati rectangular entre mitgeres a la cara est del carrer de sant Josep i amb façanes a aquest carrer i també a la part del darrere mirant al Ter. Consta d'una construcció de tres crugies formada per una PB+2pisos i un sota teulada amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mitra al carrer de Sant Josep. Per damunt del pla de la coberta en sobresurt la llanterna o badalot que il·lumina la caixa de les escales. Les divisions horitzontals són a base de forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic i les verticals amb murs de maçoneria. La composició de la façana principal hi ha un major predomini del massís respecte el buit. Així a la planta baixa hi trobem, la porta d'entrada principal coronada per un arc rebaixat i situada al centre de la façana i al seu costat i a banda i banda dues finestres coronades també en arc rebaixat. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha obertes tres balconeres amb els balcons amb barrots de barana de forja de secció circular i decoració amb volutes i sobresortint del pla de la façana. Val a dir que la balconera del mig més ampla i està dividida amb dues seccions a traves d'una mena de muntant de ferro forjat. La composició de la planta superior és completament idèntica al pis inferior i les golfes estan il·luminades per petites finestres quadrades disposades de forma rítmica en sèries de dues damunt la posició de les obertures de les plantes inferiors. Igual que la resta de façanes d'edificis semblants a Sant Quirze està coronada per un fris que a manera de cornisa i barbacana aixopluga la coberta. Va adir que està sostinguda per un seguit de permòdols situats al damunt de cada costat de les obertures de les plantes inferiors. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa d'estuc i enlluït de color beige amb els emmarcaments de les obertures en alt relleu i amb un color més fosc. Damunt de la porta d'entrada hi ha un medalló amb la data de 1901.</p> <p>La façana de la part del darrere a diferència de la principal, està predominada per buit respecte el massís ja que està composta per galeries d'arc de mig punt inicialment descobertes i avui tancades amb vidrieres i persianes de corda. Es componen amb sèries de 5 arcs de mig punt de diferent mida els dos centrals respecte als dels costats i distribuïts en dues plantes. El sota teulada hi ha obertes 6 finestres rectangulars que il·luminen les golfes. L'aparell és de maçoneria revestida mitjançant un enlluït de calç.</p> <p>No s'ha pogut accedir al seu interior </p> <p> </p> | 08237-85 | Carrer de Sant Josep núm. 17 | <p>Desconeixem les dades històriques referents a la construcció d'aquest element que molt ben sembla que va ser erigit en el moment que es va urbanitzar el carrer de Sant Josep fruit de l'aparició del ferrocarril a cavall dels anys 1900-1925 sense descartar la possibilitat que ja existís anteriorment. Forma part dels nous eixamplis i urbanització de la vila que va començar a créixer fora de les muralles amb pisos i cases per allotjar enginyers, capataços i cases d'estiueig de membres de la burgesia que anaven relacionats amb les fàbriques i també del ferrocarril. Val adir que es construïren fora del nucli antic per diferenciar-se de la resta de treballadors comuns de les fàbriques que vivien majoritariament dins del nucli antic</p> | 42.0993586,2.2228528 | 435738 | 4661100 | 1901 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94696-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa erigida a partir del 1900 coincidint amb la urbanització del carrer de Sant Josep i resultat d'un creixement demogràfic i urbanístic de la vila gràcies a la vinguda de nous treballadors, migrants i empresaris motivats per la creixent industria tèxtil desenvolupada al costat del riu Ter amb les factories de Can Trinxet i Can Guixà entre altres. La casa guarda moltes similituds amb les cases construïdes a la part baixa del carrer de Torelló o també al carrer del Pont amb les parts del darrere amb àmplies eixides cobertes en arc de mig punt i rebaixat i la part superior amb obertures de ventilació | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94697 | Cooperativa Unió d'Amics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-unio-damics | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>aureoy callico S.L. Subastas numismaticas . Feb. 2021</p> <p> </p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions i situat al costat de les escales i carrer de Joan Baptista Espadaler fent cantonada amb el carrer de Sant Josep i també amb els horts del darrere de les cases del carrer del Pont. Presenta una planta mes aviat rectangular d'uns 1187 m2 de superfície construïda i composta per una planta semi soterrada, una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia i on hi trobem les portes d'accés. La composició de les façanes és molt geomètrica i ordenada i denota un cert caire del corrent modernista. S'hi evidencien dues fases constructives. La primera i més antiga és la situada a la part de més a llevant i correspon amb 2/3 parts de l'edifici actual. La segona és a ponent i correspon amb un allargament del primer amb una tècnica i estil més convencionals. Al cos més antic s'hi obren a nivell de planta baixa A la planta baixa s'obren un conjunt de 7 finestres i una porta d'accés a la planta baixa emprada com a centre de dia. Les finestres estan protegides per reixes de ferro forjat amb els barrots de secció en espiral i trenada i reforçats per barres travesseres horitzontals. Cal destacar que els barrots verticals estan acabats en forma de voluta i cada obertura incloent la porta d'entrada esta emmarcada per una motllura feta amb maó ceràmic. A l'alçada del primer pis s'obren tres balconeres en forma d'arc de mig punt i partida en tres parts mitjançant pilastres de maó.de les que únicament la part central correspon amb l'accés al balcó. aquests elements que sobresurten del pla de la façana estan protegits per una barana de ferro forjat amb els barrots de secció circular simple i alternats per altres de trenats. El passamà es recte i val a dir que a la part central hi ha decoració de volutes i medallons també de forja. Aquestes tres obertures es disposen simètricament al llarg de la façana destacant el fet que la central és més esvelta i alta que les de cada costat. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta i sostingut per bigues de fusta. La façana lateral que mira a l'est en direcció a les cases del carrer del Pont coincideix amb el pinyó de la coberta. Hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que s'hi obren poques obertures i les que que hi ha esta paredades. A la planta baixa hi trobem dues finestres rectangulars i al primer pis dues més de les mateixes mides que les ja esmentades i flanquejant una finestra central coronada en arc de mig punt i dividida en tres registres mitjançant dues pilastres de maó ceràmic. A sota la teulada i coincidint amb el nivell de les golfes hi ha una petita finestra de ventilació. La darrera façana visible és la que s'orienta a tramuntana i és la que té menys interès. Coincideix amb un dels costats llargs de l'edifici i es composa mitjançant sèries de set portes tant a la planta baixa com el primer pis. Val a dir que algunes de les obertures del primer pis estan paredades. La comunicació entre la planta baixa i les obertures del primer ous es fa mitjançant unes escales i un balcó exterior amb barana de barrots de ferro forjat de secció circular i sostinguda per revoltons ceràmics i tornapuntes de ferro. Tot l'aparell de les façanes és de maó ceràmic cuit, units amb ciment pòrtland i disposat a trenca junt llevat de la planta baixa del carrer de Joan Baptista Espadaler que és amb aparell de maçoneria amb arrebossat de calç i amb els emmarcaments de les obertures en maó ceràmic.</p> <p>El segon cos que es projecta a continuació del primer esta format per dues portes d'entrada a la planta baixa que permet d'accedir a les escales que comuniquen amb la resta de plantes. A la planta primera i seguint el mateix ordre que el cos originari descrit al paràgraf anterior hi ha obertes dues balconeres quadrangulars separades per pilastres de maó ceràmic seguint el model del cos original amb el balcó de la mateix tipologia que els restant. L'acompanyen dues finestres rectangulars emmarcades en maó cuit i situades al costat dret. Damunt seu hi ha tres finestres que coincideixen amb el nivell de les golfes. La façana de la part del darrere es compón mitjançant un arc de grans dimensions i de descàrrega a la planta baixa i tres finestres més a l'alçada del primer pis que es comuniquen mitjançant l'allargament del balcó exterior. L'aparell d'aquesta part de l'edifici malgrat sigui també de maó cuit difereix de la resta ja que presenta unes mides més grosses i una composició diferent</p> <p>L'interior de la planta semi soterrada està pendent d'obrar i s'utilitza com a magatzem del club d'història local per a guardar la seva documentació i també com a magatzem d'objectes d'una col·lecció etnogràfica i de la que se n'ha dedicat una fitxa a part. En aquesta part que coincideix amb la part ampliada hi ha un forn de pa de grans dimensions que es conserva en molt bon estat.</p> <p>L'escala de l'interior conservada i restaurada amb la seva fisonomia es compon d'una barana de ferro forjat amb els barrots simples de secció en espiral i també trenada amb volutes intercalades que sostenen un passamà de fusta i l'escala amb els graons de petja i contrapetja fets amb marbre polits. Aquest element permet la comunicació amb la resta de les plantes, especialment la primera on hi ha l'antiga sala de ball reconvertida en cine 'el cinema avenida' i avui convertida en sala d'entrenament i de competicions del club tennis taula. La resta d'espais corresponen a aules policulturals del centre de dia així com a hotel d'entitats. A la darrera planta hi ha encara l'antiga sala del projector del cine amb el projector encara al seu lloc i fins hi tot algunes bobines de les pel·lícules.</p> | 08237-86 | Carrer Joan Baptista Espadaler núm. 6 | <p>La cooperativa 'Unió d'amics de Sant Quirze'va neixer a principi del segle XX en el marc de lles agrupacions sindicals i les lluites obreres de principi de segle XX motivades per l'explotació laboral de les fàbriques i la lluita contra la burgesia. En aquest marc van aparèixer agrupacions sindicals com el cas d'una petita secció de la UGT que va promoure vagues tant a Sant Quirze com a Montesquiu per a les protestes de les jornades laborals de 76 i 78 hores setmanals a banda de l'explotació de les dones i els nens. Segons Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-108) aquesta vaga va tenir especial incidència a Manlleu. En el cas de Sant Quirze els obrers estan afiliats a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a la Unión Manufacturera, a les tres classes de Vapor i alguns a la UGT, totes eles de caire sindicalista. No obstant hi ha un petit grup de visió anarquista que es vincularà a la Unión Obrera de Montesquiu i que creixerà amb força ja que participen al congrés obrer de Barcelona celebrat el 1888. Tambe col·laboren en les vagues de 1889 a Ripoll contra els fabricants Badia i Miolau que es solidaritzen entre ells i hi envien diners. Ara bé mentre que a la comarca funcionen les agrupacions socialistes destacant les de Manlleu, Torelló o Roda de Ter, en el cas de Sant Quirze tarda en aparèixer una associació amb veu pròpia que actuarà en contra el parer de les autoritats municipals i que es denominarà <em>Centro familiar de San Quirico de Besora</em> (Serrallonga, ob. cit 109) amb seu a la Fonda del Ter situada a la zona dels quatre cantons o eixample nou. Aquesta associació recollirà socis majors de 20 anys i actuarà de forma clandestina i esquenes del govern municipal representat pel governador civil. Entre les activitats organitzades hi destacaríem el cinema, sales de ball i altres activitats ludico culturals. Ara bé el govern municipal sempre reaci a la seva aparició i després de diversos intents rep autorització per al seu tancament per part del govern civil ' <em>De conformidad a lo dispuesto en el articulo 3 de la Ley 30 de junio de 1887, dando cuenta a los tribunales de la infracción de la misma'</em> Ara bé tot i així el maig del mateix any es reconeix mitjançant una nova carta del govern civil l'autoritrzació de fer ball els diumenges i també altres jocs legals que figuraven en els seus estatuts. Tot i així la cooperativa Unió Sanqtquirzenca deixava a la venda de productes de primera necessitat entre altres tasques va néixer el 1898 tot i que Serrallonga opina que existia i funcionava clandestinament des de feia anys ja que actuava com a tal. Va esdevenir un símbol de la resistència obrera i actuava també com a economat. </p> <p>Anys més tard i en concret el 1931 la cooperativa unió d'amics demana permís a les autoritats locals municipals i governatives per instal·lar un forn de pa a la cooperativa a fi de facilitar i estalviar el preu d'aquest producte per als cooperativistes. Tot i així el govern municipal denega aquest permís ja que <em>'el nuevo horno que pretende instalar la cooperativa perjudicaria a los panaderos de la población'. </em>Tot i així aquest forn seria erigit fins l'arribada del primer ajuntament republicà autoritza la instal·lació d'un forn de cocció per part d'una casa italiana (OFF. G. TIBILLETTI. MILANO) nom al que surt gravat a la porta de la boca del forn per abastir la cooperativa. Possiblement la instal·lació d'aquest element seria la causa de la construcció i allargament de l'edifici inicial a la part de ponent i amb una tècnica i estil completament diferent. (ASQB. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la cooperativa. D'aquest forn es va encunyar una moneda que funcionava clandestinament a la pesseta i que servia per intercanviar els productes, en aquest cas el pa. Hem trobat encara en alguna casa de subhastes exemplars d'aquesta mateixa moneda.</p> <p>Cal esmentar també que l'any 1961 es va inaugurar 'la sala d'espectacles i balls de la coopertiva unión de amigos, i també un cinema anomenat avenida. D'aquest cinema en tenim documentació al llibre redactat per Joaquim Roca Vilageliu on esmenta que va tenit una durada de deu anys segons un dels seu principals artífex Àngel Carbonell i Arderiu. Segons Arderiu es van projectar pel·lícules com ara <em>'el kargo y calido verano'</em> de Martin Ritt amb Paul Newman com a actor i <em>'La pradera sin ley' </em>de King Vidor i amb actors de nom com ara Kirk Douglas. Altre pel·lícules projectades van ser <em>'Marcado por el odio</em>' de Robert Wise, <em>Susan Slade</em>, un film eròtic censurat pel franquisme. Altres firms eren <em>El arbol ahorcado, La esclava libre, A 23 passos de Baker Street de </em>Van Johnson, <em>Constino el grande </em>Amb cornel wilde, <em>Kansas busca a un asesino....</em>Segons esmenta el preu de Platea eren 2,00 ptas i el general 0,90 cts. (ROCA i VILAGELIU;ob cit. p.34)</p> <p>La cooperativa va funcionar de forma paral·lela al govern municipal fins a la fi de la guerra civil on les mesures del racionament i de la postguerra dificultaren l'obtenció de les matèries primeres i els productes de primera necessitat. Va ser en aquest moment quan es van clausurar la major part de les activitats culturals i de joc i només va funcionar de forma molt irrisòria l'economat Els darrers socis van cedir l'edifici l'any 2002 després de tancar per no '<em>poder competir amb les grans superfícies</em>' el quals en va passar a ser el propietari i inicià diversos tràmits per a rehabilitar-loi.</p> <p>Així doncs l'any 2009 i gràcies al denominat 'Pla Zapatero' es va poder rehabilitar la planta primera per a destinar-hi un 'Esplai', espai recreatiu i l'antiga sala se ball com a sala polivalent i també un centre de dia. També es va instal·lar un ascensor i es van construir uns serveis. Queda pendent d'obrar la planta semi soterrani i també la part del sota teulada.</p> | 42.0999998,2.2217989 | 435652 | 4661172 | 1898, 1932 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115112905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221108114257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221108114238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115113836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115113909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-269751123.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2023-10-07 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | L'edifici encara manté elements originals dignes de ser conservats com l'antiga sala de projecció del cinema o per exemple l'esoai del forn de pa de la mateixa cooperativa on està pendent d'obrar i en el que es custodien els elements d'una col·lecció etnogràfica. Aquest espai es podria condicionar com a espai d'investigació del club d'història local, magatzem i fins hi tot d'exposició de la col·lecció etnogràfica. La resta de plantes ja estan rehabilitades i en funcionament. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc