Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94753 | Antic molí de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-de-sant-quirze | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Els masos rònecs. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>SALVANY I GRAU, JOSEP, 1866-1929. Imatge de 1918 . Biblioteca de Catalunya.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícules industrials de 1854-1960.</p> <p> </p> | XIII-XVIII | Al costat de la llera del riu Ter en terreny inundable.Només es pot veure quan el cabal del riu és baix. Queda delimitat pel canal de Can Guixà. Actualment només hi ha les ruïnes de la part més baixa en un lloc d'accés difícil | <p>Ruïnes de l'antic molí fariner de Sant Quirze de Besora situat a la desembocadura del canal de Can Guixà. Avui dia es conserven molts pocs vestigis d'aquest element ja que els forts aiguats i les crescudes del Ter l'han malmès de forma notable. S'endevinen encara uns murs de pedra i morter de calç que delimiten un àmbit rectangular que es corresponia amb l'antic casal moliner. Aquest molí conserva els murs nord, est i oest fets amb fàbrica de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. Segons imatges del Fons Salvany publicades aquest molí es veia en ruïnes amb dos cossos a diferent nivell i sense coberta. Segons es desprèn era format per PB+1p i coberta.</p> | 08237-94 | Desembocadura del canal de Can Guixà | <p>Segons les descripcions de Antoni Prat i David Vilaseca en el seu llibre de Masos rònecs especifica <em>'ja el veiem en ruïnes en fotografies de principi del segle XIX. Sense teulada sabem que la seva estructura era encara visible el 1933 tal com consta en el planell de la fàbrica de Ca Guixà, ja que el canal d'aquesta fàbrica tèxtil desembocava molt a prop d'aquest molí, És probable que s'acabés enderrocant gairebé tot durant el gran aiguat de l'octubre de 1940. </em>Els mateixos autors especifiquen que 'els primers empresaris s'instal·laren a Sant Quirze a prop del rudimentari i encara poc condicionat canal industrial que voreja la població del poble'. Consta que Antoni Dot Pares el 1860 té llogat l'antic molí draper als afores de la població i instal·la 6 telers de llana de més de 5/4, un batan, una tondosa i una màquina de netejar. Aquesta referència és coneguda a través de les matrícules industrials (AMQ. Matrícules industrial 1860-1954). Entenem que aquest molí primer fariner va ser reconvertit en molí batà i després abandonat.</p> | 42.0969673,2.2281640 | 436175 | 4660831 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122955.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Indret de difícil accés al que s'hi pot accedir només quant les aigUes del ter baixen ja que normalment es troba inundat per les aigües del mateix. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94765 | Vestigis de la torre del Turó de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-torre-del-turo-de-la-torre | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya. Turó de la Torre</p> <p>BUSQUETS COSTA, FRANCESC; 2007. memòria de la Intervenció arqueològica d'urgència al turó de la Torre de sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. servei D'arqueologia (inèdit)</p> | XIV-XIX | A dins del recinte de l'antena de televisíó i al costat del recinte del repetidor. Les restes de la torre estan situades al costat d'aquest recinte que resta tancat amb una reixa i una porta amb candau. | <p>Vestigis d'una antiga torre de defensa que denomina el turó on es situa. Els vestigis van ser objecte d'una intervenció arqueològica l'any 2007 en motiu de la construcció d'un dau de formigó per a la instal·lació de l'antena de telefonia mòbil. Durant aquestes tasques es van localitzar les restes de construccions que van motivar-ne la seva excavació. Es tracta d'una estructura de planta circular d'un metre d'alçada i de potència estratigràfica i construïda amb aparell de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars amb un revestiment e morter de calç. Els murs tenen una amplada d'uns 100 cm i no es va poder excavar del tot ja que part de la seva traça es posava a sota dels murs de la caseta del repetidor. Al fons es va documentar un paviment de rajola i maó ceràmic de 30 x 15 cm i disposat de forma reticular. Actualment està completament cobert de vegetació i runa que en fa difícil la seva interpretació.</p> | 08237-106 | Turó de la Torre | <p>La vila de Sant Quirze es reconeix com a tal des del 898 en la qual l'abadessa Emma consagra les parròquies del terme de Sant Quirze (santa Maria i Sant Quirze). Aquest fet es troba inclòs a la tasca de repoblació endegat per Guifrè el Pelós el qual es basa en tres puntals bàsics; la creació de castells (castell de Besora), de monestirs (sant Joan de les Abadesses) i de Parròquies (sant Quirze i Santa Maria de Besora). D'aquesta manera s'assegura un control administratiu del territori. Tot i així i d'aquest moment en són molt poques les notícies que en tenim. La població de Sant Quirze es va aplegar al costat de l'antiga església desenvolupant un nucli o sagrera al voltant de la mateixa i protegida per la torre de defensa a la que fem referència. Ja entrats en època feudal el senyor eminent era el monestir de Sant Joan de les Abadesses el qual va cedir el domini útil als senyors de Besora a canvi del cobrament d'impostos els quals van cedir-les amb l'anomenat contracte emfitèutic als pagesos. Cal destacar la figura de la comtessa Ermesenda , muller del comte Ramon Borrell que va morir el 1058 en una casa veína de l'església de Sant Quirze que en aquell moment ja s'havia desenvolupat com a sagrera. A mitjans del segle XIII aquest sistema feudal va entrar en crisi i molta gent va emigrar a Vic i poblacions properes amb la qual cosa part de la vila va quedar deshabitada, factor que es va agreujar amb la crisi baix medieval. No obstant això es detecten millores urbanístiques amb el desenvolupament d'un nou eix comercial vinculat als carrers de Torelló. Església, Pont, Patis i Plaça Major englobant el l'antic traçat de la sagrera i tancat al darrere de muralles. Aquestes millores van finalitzar amb la construcció d'un pont damunt del Ter que va resistir fins al 1939, moment en el qual va ser volat. Aquestes millores urbanístiques es van veure agreujades al segle XV i XVI quan un col·lectiu de paraires i teixidors van ocupar aquest sector i es van organitzar entorn de la casa del comú.El segles XVII i XVIII Sant Quirze va viure un moment de bonança econòmica ja que els draps obtinguts als molins bataners eren manufacturats a les cases dels paraires i venuts arreu. Prova de la puixança en seria la construcció d'una escola, del convent de les monges, de la casa de la Confraria i fons hi tot de la reforma de l'església parroquial. El segle XIX va ser un moment de revoltes i guerres carlines on es van refugiar al quarter militar que tenien a dins de la vila i també al castell de Besora. Es coneixen batalles carlistes dels anys 1835 i 1837. Aquest fet comportà que la vila es fortifiqués el 1875 i que la torre situada en aquest turó s'utilitzés com a torre d'avantguarda i de vigilànicia.</p> | 42.1021324,2.2225330 | 435715 | 4661408 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113216.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Entre les restes recuperades a l'estrat de rebliment (fragments de ceràmica vidriada comuna moderna i esmaltada així com algunes bales) dataria de mitjans del segle XIX i es relacionaria amb les batalles carlines que hi va haver en aquest sector. No obstant i malgrat a ixò i segons el parer de l'arqueòleg director dels treballs aquesta torre 'La torre guarda un contacte visual molt clar amb el castell de Besora, fet que ens fa pensar en la possible existència d'aquesta en època medieval' (BUSQUETS, COSTA F; 2007). Tanmateix el mateix autor afirma que 'malgrat siguin molt pocs els estudis que parlin sobre tipologia de torres carlines, sembla que la majoria d'elles eren de planta quadrada' Per tant i malgrat que els materials obtinguts datin de mitjans del segle XIX darrer moment d'ocupació de la torre és molt possible que el seu origen sigui medieval com a torre de defensa i control del nucli antic de Sant Quirze i com a avantguarda del castell de Besora i posteriorment del de Montesquiu. Exemples similars de torres que controlen nuclis o viles antigues sense esdevenir castells els trobaríem a Escaló (Pallars Sobirà), Rialb (Pallars Sobirà) o Ribes de Freser (Ripollès) per posar alguns exemples. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94778 | Resclosa i canal de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-trinxet | <p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Col·lecció història local núm. 2. Club d'història local de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-distribucio-canal de can trinxet</p> <p>https://www.rutadelter.cat>rutes>fabrica-can trinxet</p> | `XIX | Resclosa i canal encara en ús ja que actualment la central hidroelelèctrica situada al costat de la fàbrica de Can Trinxet s'utilitza per a la producció d'electricitat aprofitant el canal i el salt de l'antiga fàbrica. | <p>Es tracta de la resclosa i el canal que hauria alimentat l'antic molí bataner o moli nou, la fàbrica Domingo i mes tard Can Trinxet. La seva resclosa és a la part inferior del nucli de Montesquiu i delimitant amb el pont d'accés al castell de Montesquiu, Té la captació i derivació pel marge dret del Ter discorrent paral·lel al mateix amb algunes corbes. La resclosa té una forma corba en direcció nord -est per derivar les aigües al canal. Està construïda amb pedra i ciment amb la base taussada. El canal té una longitud de 1500 m i passa pel costat del pla de la Coromina fins arribar a Can Trinxet. L'aparell és de còdols de riu revestits amb ciment Pòrtland. Per a limitar el canal en cas de crescudes hi ha una peça de ferro en forma d'angle a 60 metres de l'entrada de les turbines, que fa caure l'aigua sobrant pels sobreeixidors que hi ha a les dues bandes. A la dreta d'aquest lloc també hi ha hi ha una comporta que descarrega al fons. El cabal té una amplada d'uns 3 metres i actualment encara està en ús ja que fa funcionar l'antiga central que electrificava la fàbrica. La sortida del carcavà és a la part sud de Can Trinxet. </p> | 08237-119 | Damunt del Ter al sud de Montesquiu. | <p>Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora d 1714 a l'actualitat i a través de les matrícules industrials de l'arxiu municipal de Sant Quirze (AMQ. matrícula industrial 1854-1940 esmenta en una certificació que el 1888 Marià Domingo havia venut la fàbrica de la Verneda abans del molí nou als senyors Ferran Caroggio i Avelí Trinxet. Segons Serrallonga aquest Avel·lí Trinxet i Casas natural de Vilanova i la Geltrú i que als vint anys entra al negoci del seu Oncle Rafael Fonosas i Trnxet en moltes de les fàbriques que tenia a Badalona i Igialada. Amb la mort del seu oncle per un disgust en una riuada que s'emportà la fàbrica de Badalona, Avel·lí va formar societat amb Josep Caroggio i Torelló constituïnt la societat Caroggio i Trinxet que muntaren una fàbrica de filats a Manresa i una de Cotó a Sant Quirze i que correspon amb la fàbrica que estem descrivint. En l'alta de les matrícules industrials sabem que el 1887 es dona l'alta a Caroggio Trinxet i Cia amb 2000 fusos, després 6000 moguts per aigua i venuda per Marià Domingo Garriga (fàbrica de la Verneda, o molí nou). El 1890 la mateixa societat torna a donar-se d'alta amb el nom de Codina (desapareix Trinxet) amb 6000 fusos moguts per aigua. De fet els Trinxet el 1895 es retiren del negoci de totes les fàbriques del Bisaura i havia instal·lat una fàbrica a Monistrol de Montserrat i també a l'Hospitalet de Llobregat. Quan Avel·lí trinxet va morir l'empresa Trinxet i fills funcionava a ple rendiment fora del Bisaura. Pel que fa a Caroggio va utilitzar la fàrica de Sant Quirze per fer tot el procés de filatutra, tissatge i estampació. Cap el 1893 la societat Caroggio i Codina incorpora un nou soci inversor, els Sureda i a les matrícules industrials hi figura l'alte de Caroggi, Codina i Sureda amb un augment de 4232 fusos de filar, fet que va comportar l'ampliació de les naus de la fàbrica i el 1895 aquesta societat es dona de baixa amb un total de 10.232 fusos de filar i retòrcer i al mateix any es troba l'alta amb el nom de Codina i Sureda. El soci Sureda va sortir de la societat el 1897 i Genís Codina es va associar amb Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci amb el nom de Codina i Serra. Aquests Serra venien de Sallent amb una llarga tradicició cotonera i amb una fàbrica amb la societat Serra i Claret. Segons consta per l'historiador Francesc Cabana filaven i teixien cotó des de la primera meitat del segle XIX en el que havien fet associació amb la família Serra i Claret que el 1897 van iniciar la fabricació de Pana. Les industries de teixits de Barcelona i Taradell eren proveïdes per fil de Sant Quirze.En les matrícules industrials aquesta societat es dona d'alta el 1905 amb enllumenat per al propi ús i 2836 fusos de filar i retòrcer. El 1906 apareix una alyre empresa que aprofita part de les instal·lacions de Can Trinxet Carmen Nieto de Codina que fa ús d'un 10% de 2662,2 ptas i aprofita la força hidràulica de Serra i Cia. El 1907 Serra i Cia es dona de baixa amb 10.332 fusos de filar i retòrcer i el mateix any una alta amb 7000 fusos. El 1908 s'hi afegeix un taller de serralleria i el 1909 l'empresa es torna a donar de baixa despareixent per complet al 1910 quan s'acaben de donar de baixa 600 fusos restants. El relleu passa a mans de Forcada i Cia amb 10.792 fusos de filar i retòrcer moguts per la força hidràulica el 1911 i el 1912 s'hi afegeixen 10.228 fusos de filar moguts per aigua. El 1915 apareix l'alta amb la mateixa empresa (Forcada i Cia) amb 13.552 fusos moguts per la força de l'aigua i després se n'hi afegeixen 600 més i el 1917 altres700. L'empresa perdura fins el 1921 quan Forcada i Cia dona de baixa l'empresa i passa a mans de Estanislau Tomàs i fill el 1922 amb el mateix nombre de fusos de filar i retòrcer i deprés 700 més , serralleria, enllumenat de 100 Kw. El 1931 s'hi afegeixen 100 fusos de retòrcer i 250 de filar. El 1937 es donen d'alta 13.054 fusos de filar i 950 de retòrcer que es donaran de baixa el 1938 amb una alta de 11000 i la darrera matricula que es troba a l'arxiu és de 1940 quant Tomàs i fills inmcorpora 2016 fusos de filar, 800 de retòrcer i serralleria. L'empresa va perdurar fins el 1990 quan va ser absorvida per Gossypium i el 1993 va clausurar definitivament la seva activitat. Pel que fa a la concessió del canal i de la resclosa fins el 1993 els propietaris en van ser 'Hilaturas Tomas' que al clausurar la fàbrica ho van vendre a Gosypium i després a 'edificios Ben' els quals n'han estat els propietaris fins el 2024. L'ajuntament de Sant Quirze de Besora està iniciant els tràmits per que la concessió passi a mans públiques.</p> | 42.1084412,2.2118944 | 434841 | 4662117 | 1858 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94778-img20230110115239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94778-1501canalcantrinxet1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch, Caroggio & Trinxet i Cia, Caroggio Codina Sureda, Codina Serra Cia, Tomàs i fills | Canal similar al de Can Guixà i encara esta en ús ja que alimenta una de les tres centrals del municipi | 102 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94794 | Antiga casa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XIV-XVII | restes de l'antiga casa, avui en ruïnes i de la que tant sols es conserva la primera filada dels seus murs a la part superior i les paets sud i oest amb un nombre més alt de filades de pedra | <p>Ruïnes de l'antiga casa de l'Illa situades damunt d'un turó a la part nord-oest del conjunt edificat de la masia que domina part de la val del torrent homònim i dels meandres del riu Ter. Les ruïnes avui, utilitzades com a planells defineixen una planta d'un edifici més aviat quadrangular delimitat per murs amb base de pedra de carreus mal treballats i desbastats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. La part que mes bé es conserva és la més propera al cingle amb panys de mur de 50 a 100 cm. També hi ha vestigis de parts fetes amb tapia amb la qual cosa ens posa en evidència que aquesta construcció tenia unes característiques molt similars a la part més antiga de la casa de l'Illa. segons les restes visibles sembla que es tractava d'una construcció de petites dimensions d'uns 5 x 7 metres aproximadament.</p> | 08237-126 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 es va reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família. Pensem que la vella casa va ser abandonada a mitjans del segle XIV i principi del XV coincidint amb la crisi baix medieval i les epidèmies traslladant-se uns metres més avall.</p> | 42.0943554,2.2373479 | 436932 | 4660534 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123155.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una neteja i una excavació arqueològica per a delimitar les dimensions reals d'aquesta construcció així com un buidat de la part superior extraient-ne les capes més superficials per a definir els nivells de pavimentació | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94797 | Vestigis de la casa de la Cúbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-casa-de-la-cubia | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Quadrens d'història local núm. 1. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA, DAVID; 2018. Masos rònecs Bisaura, Vidranès i Conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIV-XIX | Ruïnes de la masia denominada la Cúbia emplaçada damunt d'un serrat que domina tota l'àrea d'acampada 'El Solà' i avui totalment abandonada. Les parets estan enrunades, cobertes de vegetació i amb el camí d'accés completament embrossat i cobert de bosc. El pany sud es pot identificar amb facilitat. Conta que la casa va ser abandonada a mitjans dels anys '50 del passat segle. En les diferents imatges aèries es veu com al 1956 encara conservava les cobertes de les seves teulades, però anys més tard ja surten les parets enrunades | <p>Antiga casa denominada també del Solà en relació a la família que hi havia habitat darrerament tot i que el seu nom originari és la Cúbia. Actualment el conjunt està completament enrunat i situat a dins dels terrenys d'acampada del Solà en concret molt a prop de la zona de la piscina que es coneix amb el sobrenom del 'primer racó'. Les restes de la masia es disposen al damunt d'un petit turó que domina la vall del torrent de la Cogulera. Actualment en resten algunes parets, especialment el mur sud i part de l'oest que delimiten una gran construcció de planta més aviat quadrangular amb diverses cugies corresponent amb la casa principal, l'espai de l'era de batre el gra i finalment la zona dels coberts i de les pallisses adossats al terreny natural. Pel que fa al mur de contenció que hauria sostingut la casa presenta un aparell de pedra pica més aviat mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i col·locada en filades regulars i horitzontals. Encara conserva una alçada que oscil·la entre l'1,5 i 2 metres amb les cantonades de pera picada. Aquest mur que s'adossa a la roca natural conserva l'angle sud-oest i el nord-est amb aparells de les mateixes característiques. Damunt seu hi han els vestigis de la casa mig coberts de vegetació i de difícil identificació amb fàbrica de maçoneria i fragments de maó i teula a trenca junt. Encara es pot endevinar l'espai de l'antiga era de batre situat a la part del darrere i també dels antics coberts i de les quadres i pallisses situades a la part nord-oest amb vestigis de murs que dibuixen una planta rectangular, en part excavada a la roca i en part amb morts de maçoneria i amb la porta d'entrada i un pilar de pedra picada i el mur de tancament. Tot l'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i picades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars i horitzontals. L'accés es practica per l'antic camí que surt de la primera corba al costat del pou dit 'del primer racó' i pertanyent a la casa de la Cúbia i que discorre per la part est de la casa. Tot el conjunt es troba en estat de ruïna i cobert de vegetació</p> | 08237-129 | El Solà S/N. | <p>Les referències més antigues que tenim d'aquesta casa han estat recollides per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' que és un recull de la documentació escrita conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu i en que esmenta que en un capbreu de 1342 s'hi troba un mas anomenat del Solà de Buscarel, propietat d'un altre mas denominat 'Buscarel' i d'una altre denominat la 'serra de Buscarel' i que juntament amb la denominada 'Sa Hilla' formaven un nucli diseminat de cases. El mot Buscarell faria al·lusió al mas de Boscatell situat al capdamunt de la serra de la Cogulera, de la mateixa que sa Hilla seria el mas de l'Illa. Per tant estariem parlant d'un petit nucli diseminat de cases situades en aquesta vall (ESPADALER, R; 1993. P-28). No obstat això la casa seria notablement ampliada al llarg del segle XVIII ja que segons l'excursionista Josep de Sora parla de l'existència d'una finestra amb la data de 1761. de fet el mateix excursionista en va fer una descripció el 1996 que ha estat contrastada amb les fotografies aèries de 1995 de l'Institut Català de Cartografia i coincidint notablement.</p> <p>'Quan baixa la tramuntana després d'escombrar el pla de Revell, llisca xiulant per damunt de la Cogulera, clavant-se rebufant en la baga de Saderra. L'Illa resta arrapada al terrer de migdia, totalment protegida del més destraler i sorollós dels vents que per aquestes contrades venten. Més amunt, cap a llevant. el Solà; no és tan amagada i per més vents que bufessin , de teules no n'hi prendrien perquè no en té...' (DDAA. Masos Rònecs del Bisaura, Vidranès i conca del riu Ges)</p> <p>Finalment cal esmentar que la casa surt esmentada en el cuaderno de liquidaciones iy amillaramiento de 1862 amb la inscripció núm. 137 a nom de Bernardo Solà</p> <p><em>'Posesión llamada el Solá en las immediaciones de Joaquim Saderra y de la Illa y de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p><em>'por una casa en la misma posesión llamada el Solá nº4' </em>per un valor de 80 lliures i també pels caps de bestiar </p> <p>amb un conjunt de terres per un valor de 510,70 lliures i també 652 de caps de bestiar i en total la finca suma un conjunt de 7644,33 de riquesa rústica, 80 d'urbana i 652 pecunaria.</p> <p>Al final de la inscripció hi ha una nota que esmenta '<em>Debe agregarsele toda la riqeza rústica de Magdalena Barceló , la urbana de Joan Viladases y la casa nº23 de Joan Tenas' (</em>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016).</p> <p>No hem trobat altres referències a les que hi fassi al·lusió aquesta finca</p> <p> </p> | 42.0985588,2.2479071 | 437810 | 4660993 | 1342 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314115444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314115457.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Consultant els mapes topogràfics de l'Institut català de cartografia entre els anys 1945, 1954 podem veure com la casa encara estava dempeus i amb les cobertes al seu lloc configurant un conjunt format per la masia situada a la part est, l'era al mig i un cobert rectangular a ponent. En imatges posteriors, és a dir dels anys 1988 i 1995 es pot veure com ja hi manca la coberta però la majoria de les parets encara són altes i endevinant-se les dues crugies principals de la casa fetes amb murs de maçoneria i els afegits o ampliacions de llevant formant un edifici de grans dimensions. Per altra banda es pot veure l'àmbit de l'era i del cobert o pallissa exempta i ja completament enrunada. En imatges posteriors l'estructura de la casa desapareix completament i tant sols es pot veure el mur de contenció exterior que és l'element més visible actualment donant una aparença de 'castell o fortalesa' | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94806 | Romagós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romagos | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local. Vol, 1. L'avenç</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID 2018. Masos rònecs de Bisaura, Vidranès i conca del ru Ges. Associació d'estudis Torellonencs. </p> | XIII | Ruïnes i vestigis de l'antic mas d'origen medieval i envoltat de vegetació i bosc a la zona de Romagós mirant cap al torrent de l'Illa i de les Cúbies a sota del pla de l'Horta (TM de Torelló). Les restes de la casa es troben al límit del municipi de Sant Quirze amb el de Saderra (Orís). | <p>Les ruïnes de la casa de Romagós es situen al damunt d'un petit tossal que sobresurt del bosc sobre el torrent de Boscatell que baixa de la font viva de les Gargantes i amb vistes a la vall del Solà i la serra de la Cogulera. Les restes de la casa es situen en aquest altiplà encarades a la part nord en una zona on encara hi han restes de feixes i murs de conreu, avui embeguts pel bosc i al costat del camí del Boscatell. Els vestigis de la casa avui dia estan coberts de vegetació però tot i així encara resten dempeus alguns murs disposats formant terrasses aprofitant el pendent del terreny i formats per elements de pedra mal desbastats i treballats, units amb argila i morter de calç i formant filades regulars i horitzontals. Les cantonades estan formades per blocs de pedra més ben treballats. Es poden endevinar com amínim dues construccions ja que la resta està completament enderrocat i cobert de vegetació. </p> <p>Al costat est hi ha una mena de forat excavat a la roca amb una forma més aviat quadrangular i possiblement destinat a emmagatzemar les aglans o fer la funció de aljub o sitja d'emmagatzematge.</p> | 08237-137 | Romagós | <p>D'aquesta masia n'hem trobat escasses referències al llibre de Ramon Espadaler la qual esmenta que formava part del veïnat de Boscatell a la zona del solà i prop del camí que ens conduïa a aquest lloc. tant per la posició física i geogràfic tot apunta que aquesta casa deuria ser abandonada poc després d'acabar l'edat mitjana ja que no apareix esmentada enlloc més i no s'aprecien construccions més tardanes en les seves restes.</p> | 42.0961367,2.2555149 | 438436 | 4660719 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114645.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | es tracta de les reestes d'una masia que per l'aparença dels vestigis que ens han arribat als nostres dies presenta una aparença medieval. Aqest tipus d'edificació ens recorda amb masies de mitjans del segle XII o XIII trobades a zones de muntanya del Berguedà, Osona o Solsonès per posar alguns exemples. Aquestes construccions aprofien normalment el vessant i pendent de la muntanya per a assentar-se de manera que una de les parets és la mateixa roca o terreny natural picat i exacavat, mentre que la resta són murs de pedra i fins hi tot tàpia. Generalment acostumaven a tenir una o dues habitacions i un cos annex per a pallisses i quadres per al bestiar. El nombre de plantes era tant sols un i les cobertes eren vegetals o de llosa. Possiblement les masies de l'Illa, el Solà o la Cúbia i la de Can Carlos haurien tingut una fisonomia semblant. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94807 | Molinot de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-de-lilla | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Masos rònecs. Bisaura, Vidranès i alta conca del Riu Ges. Centre d'estudis Torellonencs.</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>molins fariners</p> | XIII-XIV | Es conserva embegut per la vegetació. Només es visualitzen les empremtes de la resclosa de captació mentre que el casal moliner ha desaparegut completament. es troben dins la llera del torrent de l'Illa | <p>De les restes del denominat Molinot de l'Illa actualment en resten unes escasses i minses restes al final del curs del torrent de l'Illa i molt a prop de la desembocadura del Ter. De les restes que i ha encara visibles en cal destacar els vestigis d'una resclosa de pedra i calç situades a dins del curs del riu Illa, així com també les restes d'una canalització excavada al terra que segueix paral·lel al curs del riu. Segons David Vilaseca i Antoni Prat esmenten</p> <p><em>Les seves restes queden a la vora de la desembocadura d'aquest torrent amb el riu Ter, al límit dels termes de Sant Quirze i Orís per on passa avui una variant del denominat camí de Vora Ter (GR-210) al costat d'un petit camp i d'un bosc de pins que pertany a la casa de l'Illa. Dins el torrent, són visibles encara les restes d'un mur força gruixut que devia fer les funcions de presa, i al seu costat enmig dels arbres, e sveu tambñe una gran canalització excavada a terra que segueix en paral·lel al torrent fins que aquest descriu una corba a l'esquerra fins arribar al Ter. </em></p> <p>No hem trobat vestigis del casal moliner ni del Carcabà que possiblement es trobava al acabar el canal excavat a la roca<em> </em></p> | 08237-138 | Torrent de l'Illa | <p>No hem pogut trobar documentació referent a aquest antic molí el qual i molt possiblement tindria un origen medieval.és possible que hagués pertangut al petit veïnat de la zona del Solà i que hagués alimentat les cases de l'Illa, del Solà i de Can Carlos. de la mateixa manera que el mas de Romagos i el de Can Carlos van ser abandonats a la darreria de l'edat mitjana i possiblement no es van tornar a reconstruir degut al fort despoblament que la zona va patir en detriment de l'aparició de nous nuclis de població. </p> | 42.0914733,2.2372520 | 436921 | 4660214 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121411.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una excavació arqueològica en aquest indret per tal de documentar els vestigis del casal moliner, del carcabà i d'altres restes d'aquesta construcció. També caldria netejar la llera del riu per posar al descobert les restes de la resclosa i del canal que alimentaria el molí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94819 | Poblat del pla dels ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-del-pla-dels-ocells | <p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XI-XIV | Cobert de vegetació i integrat en els marges de pedra seca fa que sigui difícil endevinar-ne la seva tipologia i extensió encara que arreu hi ha estructures de cases i murs en el vessant sud del petit altiplà del Pla dels Ocells. Tanmateix caldria fer una campanya de neteja, prospecció, delimitació i excavació arqueològica per valorar la seva extensió i grau de conservació de les restes d'aquestes antigues estructures. | <p>Es tracta d'un conjunt de restes de murs pertanyents a estructures de cases i antics habitatges situats a la part sud del denominat pla dels ocells i encarats mirant a la riera de Cusoms. En aquesta zona avui coberta de vegetació es poden endevinar restes de murs construïts en pedres d'una o dues filades, unides amb argamassa de calç i amb diverses orientacions. Aquestes estructures es disposen formant terrasses en diferents nivells que avui dia estan ocupades per petits horts i feixes de conreu. Atès que la zona està coberta de vegetació es fa molt difícil identificar-ne la seva extensió global.</p> | 08237-145 | Pla dels ocells S/N | <p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p> | 42.1006783,2.2125210 | 434885 | 4661255 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205114934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115115.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer tota una tasca de neteja i esbrossada de la zona on hi ha les restes de l'antic poblat per tal de delimitar l'abast i extensió de les restes per a poder-les protegir com a jaciment arqueològic i iniciar campanyes d'excavació per a poder conèixer les trestes. tanmateix hauria de ser declarat com a AEA (Àrea d'expectativa arqueològica) dins del POUM, raó de la qual caldria fer rases de delimitació amb mitjans mecànics. Val a dir que l'any 2000 es van fer entre els dies 23 d'octubre i 16 i 17 de novembre diverses rases de delimitació als camps 1 i 2 amb uns resultats que exposarem a la fitxa següent. Podria donar-se el cas que aquestes restes siguin de masos medievals o també d'un nucli poblacional situat a 'l'altra banda' | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94821 | Pla dels ocells II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-ocells-ii | <p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | L'any 2000 es va portat a terme una intervenció arqueològica d'urgència de delimitació mitjançant un seguit de rases documentant restes del Neolitic antic en una de les rases excavades al turó. Aquestes restes van ser documentades en una memòria científica. Les restes van ser cobertes amb terra o geo textil i avui es conserven a sota del camp del Pla dels Ocells. Al tractar-se d'un jaciment de característiques diferents a l'anterior va ser denominat com a Pla dels Ocels II. | <p>Tal i com s'ha cimentat en la fitxa referent al jaciment del ·'Pla dels ocells' del total de les 28 rases fetes entre el camp 1 i camp 2, les rases 1,2 i 3 del 'camp II' van donar coneixement de restes de ceràmica prehistòrica de l'epoca neolítica i del tipus epicardial segons els experts. Coincidia en un indret on la potència estratigràfica era major i amb una profunditat de sedimentació de fins als tres metres. La cronologia d'aquesta ceràmica és entre el 5400 i el 4000 ac amb la qual cosa no té cap mena de relació amb el jaciment ibèric-medieval de la fitxa anterior. Entre les restes de ceràmica es va recuperar 2 fregaments de dues vores de perfil en S oberta i 3 fragments sense forma de ceramica grollera de cocció reductora feta a mà i amb incisions 'cardium sectile' a la cara externa i un fragment amb decoració de cordons també del tipus epicardial.</p> | 08237-146 | Pla dels Ocells | <p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p> | 42.1011857,2.2102818 | 434701 | 4661313 | 5400-4000 ac | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94821-img20221205114311.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94758 | Alzina de Can Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-baldiri | Alzina plantada al moment de fer la font i delimitada per un mur de pedra que la protegeix i a la vegada la separa de la resta | <p>Alzina de grans proporcions i situada en un indret molt emblemàtic. Té una alçada d'uns tres metres amb una àmplia copa de fulla perenne i envoltada per una jardinera de pedra que a la vegada hi té encastada la font del Pedró. L'alzina, la font i la creu del Pedró formen un lloc pintoresc i acollidor des del qual es domina bona part de la vila antiga, la vall del Ter i en resum el Bisaura.</p> | 08237-99 | A la zona del Pedró darrere de la Font | 42.1042033,2.2284095 | 436203 | 4661634 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-20230630120531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-img20230110110152.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Alzina ben conservada i protegida en un espai d'esbarjo on també hi ha la font i la creu | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 94799 | Roure de la Cubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-cubia | Arbre de característiques monumentals i centenari que es manté viu en una petita obaga al costat del camí d'accés a l'antiga casa de la Cúbia | <p>Es tracta d'un roure de grans dimensions i possiblement centenari que ha crescut al costat del camí d'accés a la casa de la Cúbia i també al Bosquetell. El roure té unes dimensions considerables amb un tronc molt gruixut d'uns 40 cm de diàmetre aproximadament i una notable copa. Antigament hauria donat ombra als prats i pastures on hii ha el pou de la casa. Actualment es troba embrossat enmig de la vegetació.</p> | 08237-131 | Casa de la Cubia S/N | 42.0986155,2.2468998 | 437726 | 4661000 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112105.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2151 | 5.2 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94801 | Font del primer Racó o de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-primer-raco-o-de-lhorta | <p>Informació Facilitada per Josep Masnou en el recull i inventari de les fonts de Sant Quirze i del Bisaura.</p> | Font inutilitzada d'aigua que no és tractada. Es feia servir per subministrar aigua als planells del Solà així com la casa de les Cúbies | <p>Es tracta d'una font situada al costat de la pista que puja al Bosquetell al costat dels terrenys d'acampada del Solà i poc després d'haver passat les ruïnes de la casa de les Cúbies. es tracta d'una font formada per un broc i un abeurador que capta les aigues provinents de l'eqüífer subterràni i les condueix a la bassa del prmer racó per desembocar al torrent de les Cubies. es tracta d'una font d'aigua no tractada i mig coberta de molsa i vegetació. Serveix com a abeurador del bestiar. Al costat de la font hi ha una caseta o arqueta de decantació i captació de l'aigua</p> | 08237-133 | El primer racó | 42.0989289,2.2484894 | 437858 | 4661034 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-img20230314113943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-1-horta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-2-horta.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font d'aigua no potable i no tractada la qual raja habitualment. Es troba entubada per conduïr l'aigua als serveis dels terrenys d'acampada del Solà. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94802 | Bassa del primer racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-primer-raco | <p>Informació facilitada per Josep Masnou</p> | Bassa que recull les aigues de la font del Racó i s'utilitzava per al bestiar de la casa de la Cúbia i també pel regadiu. Actualment inutilitzada està inclosa dins del refugi de fauna salvatge de la zona del Solà, inclosa dins del PEIN de la serra de Milany, Bellmunt | <p>Es tracta d'una bassa formada per les mullenes procedents de l'aigua sobrant de la font de l¡Horta i que desemboca al torrent de les Cúbies. Aquesta bassa servia per a abeurar el bestiar i també per donar aigua i abastir la masia de la Cúbia, avui enrunada. Està formada per unes mulleres que inunden una zona humida de joncs i nenúfars i que es correspon amb un refugi de fauna i espècies aquàtiques completament protegides i dins de la zona del PEIN. </p> | 08237-134 | Zona del Racó | 42.0993608,2.2501946 | 437999 | 4661080 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94802-img20230314113919.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba inclosa a dins dels terrenys d'acampada del Solà en una zona protegida per a fauna salvatge. Hi abunda el tritó, la salamandre, la granota reineta i un seguit d'invertebrats. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94803 | Serra i costes de la Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-costes-de-la-cogulera | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | <p>Serra situada entre els municipis de Sant Quirze i Santa Maria de Besora. El cim més alt és el puig de Juí amb uns 996 metres. Aquesta serra es situa a l'extrem sud-es del municipi a cavall del torrent de l'Illa i de les Cubies i la riera de la Foradada. Forma una mena de falla amb la vessant sud formada per pendents i roques de sediments calcaris i conglomerats i amb vegetació d'alzines, roures i garrigs i una part obaga més suai i protagonitzada per fagedes, alguna rourera i pinedes de pi rois a les parts més altes. El cim més alt a part del puig de Juí és el cim d ela cogulera a la part més accidental de la serra amb uns 732 metres d'alçada. es troba franquejada per un seguit de camins de bast qe procedeixen de la riera de la Foradada seguint el GR 3 i un de secundari per la vall del Solà. Tots ells conflueiexn al coll del Bosquetell on hi ha els vestigis d'una antiga casa de pagès. Aquesta serra que continua en direcció sora amb la serra de Bescanó es troba tallada pel pas del riu Ter. es tracta d'un indret de gran bellesa paisatgística que fan que estigui inclosa a dins d'un PEIN</p> | 08237-135 | Cim de la serra de la Cogulera | <p>Geològicament, cal remarcar els aspectes tectònics i geomorfològics de l’anticlinal de Bellmunt i el sinclinal de Vidrà; els materials dominants són els gresos, margues i, puntualment, nivells de conglomerats.<br /> La subcomarca del Vidranès, que és la que integra l’Espai natural en qüestió, és constituïda per la capçalera del riu Ges, encerclada per un seguit de muntanyes.<br /> Les unitats orogràfiques més manifestes d’aquest encerclament són les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al nord; els rasos de Collfred, el coll de Siuret, la serra de la Guàrdia (amb el Puigsacalm) i la serra de Llancers a llevant; i la serra de Curull i de Bellmunt al sud.<br /> Per la part de llevant i del sud l'Espai entra directament en contacte amb el sistema Transversal i, per tant, presenta moltes de les característiques d’aquesta unitat. El modelat ha donat lloc a relleus suaus que cauen sobtadament dels cims, que amb prou penes superen els 1.500 m. Les condicions climàtiques es caracterizen per una pluviositat elevada i temperatures moderadament suaus.</p> | 42.1019400,2.2515942 | 438117 | 4661366 | 08237 | Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-img20230314112854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114608.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Zona molt frequentada per excursionistes ja que hi transcorre el GR.3, el PR-C45 i amb indrets de gran bellesa com la riera de la Foradada, el salt del Molí i el salt del Mir tots ells a dins del municipi de Santa Maria de Besora i també Vidrà i formats per gorgs, cascades i salts envoltats de vegetació de ribera, faigs i algun roure. A la zona més alta la vegetació es converteix en pinedes de pi roig a les obagues i alguna roureda als vessants solells. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94805 | Torrent de les Cúbies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-cubies | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | Es troba inclòs dins de l'àrea protegida pel PEIN | <p>Es tracta d'un torrent que neix al vessant sud de la serra de la Cogulera a prop del puig de Juí i discorre longitudinalment per la vall del Solà al costat de les costes de l'illa al costat de les ruïnes de la casa del Solà confluint a la part inferior amb el torrent de l'illa que delimita els municipis de Sant Quirze de Besora amb el de Torelló i pel congost denominat de 'la Cogulera' desemboca al Ter. Es tracta d'u riu que normalment baixa amb poc cabal tenint fortes crescudes a les tardors i primaveres que són els períodes més plujosos. El curs del riu discorre entre roques calcaries formant salts i algun gorg. </p> | 08237-136 | Torrent de les Cúbies | 42.0968691,2.2542975 | 438336 | 4660801 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120911.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba situat a dins del PEIN de les serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt. La major part del seu curs discorre per terme municipal de Sant Quirze de Besora. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94873 | Font del Gaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gaig | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la festa Major de 2019</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p> | Zona molt embrossada i coberta de vegetació que en fa difícil el seu accés. Actualment la font està situada dins uns terrenys de pastura de manera que l'espai està tancat. | <p>Es tracta d'una font situada en un paratge enclotat a l'oest de les Quintanades de la Coromina i a sota d'un pollancre i un roure. El seu accés és difícil ja que els terrenys on es situa estan utilitzats com a pastures de bestiar i el seu àmbit està tancat. El seu origen és un petit torrent que desemboca al riu Ter al costat de l'estació del ferrocarril i fàbrica de Can Trinxet. Consta d'un mur construït amb obra ceràmica arrebossada des del qual en surt el broc. Al seu costat hi ha dos bancs d'obra per a poder-hi seure. Damunt seu hi ha un rètol metàl·lic on hi ha el nom de la font i l'any 1993 escrit amb tatxes de llautó. Font molt coneguda que caldria condicionar.</p> | 08237-174 | Font i torrent del Gaig | <p>Poc en sabem d'aquesta font que va serf molt popular pels habitants de Sant Quirze.</p> | 42.1054713,2.2197559 | 435489 | 4661781 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94873-320-2-font-gaig.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació de la font ha estat facilitada per Josep Masnou al que ens ha acompanyat en cadascuna d'elles. Caldria condicionar-la i integrar-la a l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora ja que es troba molt a prop del nucli urbà i hauríem de considerar-la d'interès històric i popular. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 94875 | Font de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Itinerari per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Entorn poc cuidat. La font captiva aigua però és canalitzada mitjançant una caseta situada més avall que en deriva l'aigua possiblement a la masia de la Vinya. | <p>Es tracta d'una font captiva a sota d'una balma o codinera a sota dels dipòsits municipals d'aigua de la Quintanada de la Vinya en una raconada coberta per roures i alzines. La font actualment està paredada per un mur d'obra ceràmica amb una trapa, propietat de la casa i a sota una caseta que forma part d'un arqueta de captació i distribució de les aigües cap a la mateixa casa.</p> | 08237-176 | Ctra.BV-5227 Pk 1,5 | 42.1052633,2.2236852 | 435814 | 4661755 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94875-478-1-la-vinya.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Forn captiva canalitzada per a ús de la casa i actualment no raja. Entorn poc cuidat. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94876 | Font de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sole | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Font util·litzada per alimentar unes basses que hi ha en uns camps més avall i emprats per al bestiar. La font encara raja i la seva aigua és recollida ens safarejos. | <p>Font situada al camí de Revell que parteix des de la casa de la Coromina i passa pel serrat de la Coromina i els quintans de Marinyac. Queda al vesant nord-oest de la muntanya mirant al torrent de Marinyac i al costat de la pista forestal. Consta d'una estructura quadrangular en forma de pou o arqueta de captació que serviria per emmagatzemar l'aigua recollida a través de la font, decantar-la de les impureses i expulsar-la a l'exterior en forma de brollador que es recolliria en una petita bassa o abeurador per al bestiar. La construcció del dipòsit és amb maçoneria de pedres mal treballades i escairades unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars i horitzontals. Les cantonades són de pedra picada i presenta dues obertures; una en forma d'esvoranc al damunt del brollador de l'abeurador del bestiar i una segona de lateral situada a mitja alçada o coronada per una llinda de pedra monolítica amb els muntants també de pedra picada. L'interior està cobert amb una volta de canó i de mig punt de perfil encofrat. Entre el naixement de la font captiva i el broc exterior hi ha un petit canaló excavat a la roca natural.</p> | 08237-177 | Camí de Montesquiu a carretera de Sora | <p>No hem pogut trobar cap referència escrita a aquesta font que hom pensa que podria datar de mitjans del Segle XVII o XVIII i relacionat amb el castell de Montesquiu o la propera masia de la Coromina.</p> | 42.1151940,2.2240770 | 435856 | 4662857 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113718.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | No sabem la funció que hauria tingut l'edifici que hi ha. Possiblement com a arqueta de decantació i acumulació de l'aigua procedent de la font de Sole ei expulsar-la a l'exterior. Per les característiques sembla que correspon amb una font de mina i la seva explotació es pot datar de mitjans del segle XVII i XVIII. Tanmateix hom pensa que hauria poc subministrar aigua a la finca de la Coromina entre altres així com als camps del voltant. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94877 | Font de Mares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mares | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Coberta de vegetació està situada en un lloc molt obac al costat mateix del torrent i d'una balma de pedra. Fa dificil de trobar-la. | <p>Font de mina situada a peu del torrent de la font de mares i als costat d'un clot on hi ha una balma. es tracta d'una captació en forma de mina o canalització que recull l'aigua de la deu i l'emmagatzema en un pou o arqueta de decantació i que l'expulsa a l'exterior mitjançant un broc, avui desaparegut i cobert de vegetació i fullaraca. L'accés a la mina està fet amb una obertura amb els muntants de maó ceràmic, llinda de pedra. La canalització de la mina està excavada a al roca com també ho és la base del pou. La resta és amb aparell de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades del pou i els bastiments de l'obertura situada a damunt del broc i que està construïda en pedra picada. La coberta és amb volta de canó del tipus encofrat i amb les marques dels taulons encara visibles. Al costat de la font hi han restes d'altres construccions pertanyents a una bassa per a emmagatzemar aigua així com també altres elements de difícil identificació mig coberts de vegetació.</p> | 08237-178 | Al rec de la Font de Mares | <p>No hem pogut documentar masses referències a aquesta font que el més segur que es va reformar amb la fisonomia actual a mitjans del segle XVII o principi del XVIII, moment en el qual tant el castell de Montesquiu com la mateixa casa de la Coromina adquireixen el seu major esplendor dotant-se d'un elevat nombre de terrenys amb importants zones de pastura i caps de bestiar. Aquest fet comportarà que els antigues fonts de la zona es canalitzin per a poder-se nodrir d'aigua. Tanmateix la presència de pous i arquetes de decantació reforçaria aquesta hipòtesi per a acumular la major part d'aigua possible. La tècnica constructiva dels pous ens fa pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII.</p> | 42.1115941,2.2175404 | 435312 | 4662462 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-20230630112327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94877-351mares.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta font presenta moltes semblances amb la font de Solé amb la qual cosa tant la tècnica constructiva, la presència d'un pou o arqueta de decantació d'aigües així com la coberta amb volta de canó de tipus encofrat fan pensar en obres de mitjans del segle XVII o XVIII i associades possiblement a abastir la els terrenys de la finca de la Coromina o el mateix castell de Montesquiu situat molt a prop seu. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94879 | Font termenal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-termenal | <p>https://mediambient.gencat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font o surgència natural que surt d'unes roques a sota de la vegetació i les fulles i discòrre l'aigua sense cap mesura de canalització. Embrossada | <p>Font o surgència natural que surt al costat del camí PR-C-45 que es dirigeix a Boscatell i Vidrà passant pel collet de les Gargantes a sota mateix del puig de Juí i delimitant amb el TM de Santa Maria de Besora i també Sant Pere de Torelló a banda de Sant Quirze. La font es situa en una obaga i surt entre la vegetació en forma de deu que s'escola formant un rierol. No està canalitzada.</p> | 08237-180 | Camí de Garganter a Boscatell .PR C-45 | 42.1002285,2.2739969 | 439969 | 4661160 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-2-termenal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-3-termenal.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font de difícil cerca i que es troba amagada entre els arbres i la vegetació que l'envolta. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94881 | Font Surinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-surinyo | <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou. Cartografia, situació i imatges.</p> | Font perduda enmig de la vegetació i la malesa i amb un entorn molt deixat. Fa difícil de trobar-la | <p>Font o surgència natural sense canalitzar que surt de sota unes roques en forma de molleres i que discorre al costat del torrent de les Comes o de Revell. La font surt de les roques i de la molsa. L'aigua està contaminada per nitrats.</p> | 08237-182 | Torrent de Revell | <p>Poca cosa en sabem d'aquesta font que es troba al costat de la posta de les Comes a Can Garça o antic camí ral de Santa Maria de Besora. Les referències que hem pogut trobat provenen de Josep Masnou que ens ha facilitat tota aquesta informació que us mostrem.</p> | 42.1089924,2.2308159 | 436407 | 4662164 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||||
| 94882 | Font del Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixa-0 | <p>Informació facilitada per Josep Masnou el qual ens ha cedit imatges, dades cartogràfiques i descripcions tota vegada que ens ha acompanyat a les diverses fonts.</p> | La font es troba en uns camps a sota de la casa de les Comes i actualment es fa servir com a abeurador del bestiar de la finca. La font raja però l'aigua no és tractada i tampoc és potable degut a la gran quantitat de nitrats que conté. | <p>Font o surgència natural que surt d'uns camps que hi ha a sota de la casa de les Comes al costat del torrent homònim. La font surt a sota d'un Freixa d'aquí el seu nom i alimenta una petita bassa o abeurador que s'utilitza per al bestiar de la finca. L'aigua sobrant discorre pel ec fins a retrobar el torrent de les Comes. L'entorn i la font estan molt deixats.</p> | 08237-183 | Riera de les Comes | 42.1057310,2.2296653 | 436309 | 4661803 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94882-2521freixa.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | S'utilitza com a abeurador del bestiar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94894 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-1 | <p>https://www.ajsantquirze.cat</p> <p>https://www.paisatgesdelter.com</p> <p>https://www.ososnaturisme.cat</p> <p>https://www.gesbisaura.cat</p> | <p>Es tracta d'un riu que neix a Ull de Ter al municipi de Setcases (Ripollès) a més de 2400 metres d'altitud amb les aigües provinents d'un antic circ glacial amb els cims com el Bastiments, Gra d'en Fajol a la zona de Vallter 2000. Durant el seu recorregut de més de 208 Km transcorre per les comarques del Ripollès (municipis de Setcases, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, les Llosses), Osona (municipi de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu, Les Masies de Roda, Roda de Ter, Gurb, Tavèrnoles, Vilanova de Sau, per continuar per la Selva amb els municipis de Susqueda, Osor, Cellera del Ter, Anglès, Sant Julià del Llor i Bonmatí, continuar al Gironès als municipis de Bescanó, Sant Gregori, Salt, Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Medinyà, Celrà, Bordils, Cervià de ter, Sant Joan de Mollet, Flaçà i finalment al Baix Empordà els nuclis de, Sant Jordi Desvalls, Colomers, Jafre, Verges, Ultramort, Ullà, Torroella de Montgrí i l'Estartit també a Torroella. D'aquests 208 kilòmetres el seu curs ofereix paisatges i ecosistemes diferents des de paisatges propis de climes freds i d'alta muntanya a zones d'aiguamolls i paisatge pantanós a la seva desembocadura. El pas per Sant Quirze de Besora seria considerat en le seu curs mitjà caracteritzat per meandres que salven l'orografia del terreny en forma de corbes. La seva conca de drenatge és de 3010 km2 com una conca eixorreixa i aportació dendrítica. L'aportació anual es de 840hm2 i una mitjana de descarrega de 25m2/s. És un riu que rep forta afluència de les rieres intermèdies. Al pas per Sant Quirze rep les aigües de dues rieres de certa importància; la riera de Cussoms i la riera de la Foradada. Altres cursos menors o regs serien el torrent de la Font de Mares, el torrent de la font del Gaig, el torrent de revell, el torrent de la Cogulera i el de l'Illa a la riba esquerra i els torrents de Can Pere Ferrer a la riba dreta. El paisatge es caracteritza per boscos de ribera, pollancredes, vernedes, </p> | 08237-195 | Riu Ter | <p>El Ter apareix documentat a l'edat antiga per Pomponi Mela i Plini el Vell sota la forma <em>Ticer</em>. El topònim no torna a aparèixer fins al segle ix, quan apareix documentat en diversos manuscrits amb diverses formes, com ara <em>Tezere</em>, <em>Tezer</em>, <em>Tecer</em>, <em>Teser</em>..., totes les quals provenen clarament del dit nom antic <em>Ticer </em> Durant la baixa edat Mitjana, la consonant medial ja ha caigut, però continuen d'aparèixer formes amb doble vocal com <em>Teer</em>, fins que més tard ja es consolida la forma actual.</p> | 42.1024415,2.2174874 | 435298 | 4661446 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331120843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331111555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-20230613121534.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu de conca Mediterrània que travessa les províncies de Girona, Barcelona i Girona amb un traçat transversal i considerat el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre. A la seva conca hi trobem dos grans embassaments; el de Sau, Susqueda i una gran infinitat de rescloses i canalitzacions pertanyents a múltiples concessions d'antigues fàbriques i de centrals hidroelèctriques. des de sempre les seves aigües han estat aprofitades per a la instal·lació d'indústries i colònies tèxtils. En el cas de Sant Quirze hi ha dues grans fàbriques, tres rescloses i tres concessions hidràuliques(Can Trinxet, Can Guixà i la central de les Illes).Riu que conserva el seu estat natural i el seu cabal ecològic es veu alterat per tres rescloses al municipi; la de Can Trinxet a Montesquiu, la de Can Guixà a sota del pont i la de la central de Can Periques a sota de la desembocadura de Can Guixà. No obstant aquestes rescloses el riu manté un cabal ecològic per garantir el subministrament d'aigua i la conservació de la seva fauna i paisatge de ribera que es manté en bon estat amb vernedes, pollancredes encara senceres i poc alterades. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94895 | Riera de Cussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cussons-0 | <p>COMPTE JORDI, HOMS MARTA; 2006. Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Agustí de Lluçanès. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>https:// www.wikipedia.org</p> <p>https://www.fonts.aiguawordpress.</p> <p> </p> | Riera que no es veu alterada per cap resclosa ni cap presa de cap embassament ni cap fàbrica, llevat de la resclosa de la font de la Petja amb un cabal lliure i una vegetació de ribera ben conservada. El tram final de la font de l'Espadaler està ben conservat. | <p>La riera de Cussons neix a la baga dels Munts, prop del Collet de Sant Agustí. Des d'aquest punt segueix la direcció nord-est fins col·locar-se entre el massís dels Munts i el Serrat de les Ginestes, a l'altura de Fontranó. A continuació segueix enclotada en direcció est, sempre paral·lela a la carretera BP-4654, entrant dins al terme municipal de Sora fins arribar a Sant Quirze de Besora pels nuclis de Serradet on desemboca al riu Ter. En el darrer tram de Sant Quirze de Besora la riera passa per les fonts de la Petja, de l'Espadaler i les hortes de la ribera esquerra i desemboca al Ter per davant de l'antic restaurant de la Cogulera<br /> Es tracta d'una zona d'interès natural, amb vegetació de ribera i amb vernedes de certa rellevància a la zona del parc i font de l'Espadaler.</p> | 08237-196 | Riera de Cussons | 42.0982224,2.2106236 | 434726 | 4660983 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 94896 | Riera de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-foradada | <p>https://www.mteco.gob.es</p> <p>https://www.naturalocal.net</p> <p>https;//www.mediambient.gencat.cat</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com</p> | Espai de gran bellesa natural i ben conservat degut a les mesures proteccionistes del PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalam. La seva capçalera correspon amb una reserva natural fluvial. | <p>Riera que transcorre pels termes de Vidrà, Santa Maria de Besora i tant sols els darrers metres passen pel terme de Sant Quirze de Besora, en concret des del molí de la Foradada (TM. Santa Maria de Besora) fins a la desembocadura del ter. El seu curs fluvial de règim permanent circula amb vegetació de ribera amb espècies com els salzes, pollancres, sargals i pastures. Aquestes formacions es troben barrejades amb extensions de bosc de faig, roures, pi roig. El seu substrat és de llosa en diversos trams i en cal destacar paisatges de gran bellesa natural com el salt del Mir prop de la seva capçalera i la que li deu el seu nom per la presència d'una cova a sota seu, el salt del molí a Vidrà. El seu substrat calcari facilita la formació de coves i avencs com el del salt del Mir. </p> | 08237-197 | Riera de la Forada | 42.1004355,2.2330531 | 436583 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120848.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Espai natural de gran bellesa que convida a fer excursions i senderisme doncs hi ha infinitat de rutes i itineraris com el GR.3, el GR-151 o el PR C-45 a banda d'altres itineraris i senders locals senyalitzats i gestionats pel consorci de la vall del Ges Bisaura. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94897 | Puig de Juí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-jui | <p>http://www. mediambient.gencat.cat</p> <p>http://www.vallgesbiaura.org</p> | Paratge natural dins del PEIN serres de Milany i Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalm que es conserva en bon estat degut a que és una zona poc alterada. | <p>Muntanya de 987,1 m que domina les serres de la Cogulera i Bellmunt, unificant-se pel collet del Boscatell,antic pas i important via de comunicació amb els nuclis de Sant Quirze, Santa Maria i Vidrà. Es tracta d'un cim calcari amb els anticlinals de Belmunt i els sinclinals de Vidrà amb gresos, margues i puntualment alguns conglomerats. Es tracta d'un espai de caràcter humit a les obagues i caracteritzat per boscos caducifolis propis de les terres centre europees. Les fagedes (<em>Fagion sylvaticae</em>), sota nombroses formes (fageda amb boix, fageda amb joliu o fageda amb el·lèbor verd), als indrets obacs, i la roureda de roure martinenc amb boix (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>), als solells i terrenys plans, tenen una significació especial en aquest territori i determinen el paisatge d’una gran part del país.<br /> A les obagues i fondals apareixen boscos de caducifolis mixts amb diverses espècies que s’estimen la humitat: auró (<em>Acer campestre</em>), freixe de fulla gran (<em>Fraxinus excelsior</em>), avellaner (<em>Corylus avellana</em>) , til·ler (<em>Tilia platyphyllos</em>) i om (<em>Ulmus</em>). La fauna que hi habita és la pròpia de les terres centre europees i de boscos caducifolis com és el cas de l'aligot vesper, el picot negre, la mallerenga d'aigua, el pica-soques blau...La comunitat de quiròpters és bastant rica destacant el rat-penat de ferradura gros, el ratpenat de ferradura petit, ratpenat d'aigua, ratpenat de musell agut i el nòctul petit. En quant a mamífers carnívors hi habita el teixó, el gat salvatge o la guineu. Aquest espai acull una gran quantitat herpetològica com ara escurçons, escurçó pirinenc, sargantanes...Als cursos fluvials hi habita el barb, l'anguila, la braga i la truita de riu. </p> | 08237-198 | Puig del Juí a la serra de Bellmunt | 42.1005469,2.2718309 | 439790 | 4661197 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94897-20230613114608.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cal posar en relleu l’interès d’alguns grups invertebrats: coleòpters cavernícoles endèmics (Molopidius spinicollis) i altres coleòpters forestals, com els cerambícids (Lucanus cervus, Rosalia alpina, Cerambyx cerdo); una notable diversitat i singularitat de lepidòpters (Espirrita dilutata, Photedes morrisii, Callimorpha quadripunctaria, Euphydryas aurinia, Maculinea arion,); heteròpters rars, que troben el seu límit meridional en aquestes serres, i mol·luscs endèmics (Chondrina altimirai,...). .En el cas de l'ENP de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm, les espècies presents són: Austropotamobius pallipes, Barbastella barbastellus, Barbus meridionalis, Eriogaster catax, Mauremys leprosa, Miniopterus schreibersi, Myotis blythii, Myotis emarginatus, Oxygastra curtisii, Rhinolophus ferrum-equinum, Rosalia alpina. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 92955 | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de ll'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Club d'històrial local. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. <em>Proyecto de a fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-Ayuntamiento</em></p> | XIV-XX | L'estat de conservació de l'edifici és correcte i està en bon estat tot i no haver-se portat a terme una profunda restauració des del moment que es va reformar. El volum de l'edifici està en bon estat. | <p>Es tracta d'un edifici situat a la part nord de la plaça Major tancant un dels costats curts i erigit en posició dominant. Presenta una planta més aviat rectangular compost per PB+1PP+SC cobert amb teulada a quatre vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i la porta d'entrada situada en el mateix lloc. Al costat nord-oest hi té adossada una torre prismàtica de P+3PP i coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab que sobresurt del pla de la teulada del cos principal. La façana principal que mira a la plaça presenta la part inferior porticada mitjançant dos arcs de mig punt amb les dovelles de pedra picada que descansen damunt d'un fust cilíndric amb capitell cúbic, imposta bisellada i base esglaonada de cronologia possiblement 'baix medieval' i que configuren una mena de 'llotja'. Damunt seu s'hi obren dues balconeres coronades per un frontó triangular i que comuniquen amb un ampli balcó amb la barana de ferro forjat i decorat amb amb motius geomètrics. Damunt seu i coincidint amb la planta sota teulada hi ha obertes dues finestres amb marc decoratiu i que flanquegen el medalló central amb l'escut de la vila. Corona la façana una cornisa sostinguda per impostes on hi descansa una barana de ferro forjat de les mateixes característiques que el balcó del primer pis i on s'obre al centre i sobresortint del pla de la teulada una llucana coronada per un frontó oval que acull un medalló amb les quatre barres de Catalunya. En quant a l'aparell de les seves façanes val a dir que llevat de la planta inferior que és de pedra picada, la resta està revestit per una capa d'enlluït de calç amb decoració als marcs i coronaments de les obertures i també un fris de sanefes o 'greques' de separació dels diferents nivells. La façana est mira davant de l'església i presenta una composició molt semblant a la façana principal, és a dir amb un arc de mig punt a la part més propera a la plaça i formant part de la 'llotja' principal i dues finestres rectangulars a la part de més a tramuntana. Al primer pis s'hi obren tres balconeres més de les que les dues de la part central ocupen la part axial de la façana amb un balcó circular damunt d'una imposta de pedra i barana de ferro forjat. Seguint l'esquema compositiu de la façana principal també estan coronats per frontons triangulars damunt d'impostes destacant les dues centrals on damunt del frontó hi ha un medalló amb l'anagrama i imatge de la verge Maria. La darrera planta té les mateixes obertures que el pis principal amb les obertures emmarcades per motllures de guix i un seguit de permòdols que sostenen la cornisa on hi descansen les baranes del terrat. La separació de cada nivell també es fa mitjançant sanefes tipus gregues. La façana nord hi té obertes una finestra a cada planta i en destaca el volum quadrangular de la torre prismàtica que acull l'antiga presó i l'arxiu. En ella s'hi obra una finestra a cada pis i el sota teulada està format per una galeria o solana. Finalment la façana oest hi té oberta a nivell de plaça l'arc de la llotja a nivell de planta baixa, una balconera amb balcó i una finestra tapiada al primer pis i dues finestres més al sota teulada. Part de la façana està ocupada pel volum prismàtic de la torre la qual preeneta tant sols una finestra o espitllera al primer pis, una base completament cega i uja galeria o solana a la darrera planta.</p> | 08237-1 | Plaça Major, 1 | <p>Tot i que l'edifici està molt reformat en diferents èpoques, sembla que podria tenir orgen medieval, en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002603,2.2226731 | 435724 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108103841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108111006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108114406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108110915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110345.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 85|94|98|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 93588 | Elements interiors de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-interiors-de-lajuntament-de-sant-quirze-de-besora | XIV-XX | Edifici que amb el pas dels anys ha estat contínuament rehabilitat i restaurat degut al seu ús continuat. El vestíbul, escala d'honor i saló de plens conserven l'estat de la darrera restauració practicada a principi del segle XX amb continues reformes dels anys, 1950 i 1980 com el repintat de les dependències, la transformació de la part com a oficines municipals, l'adequació de la sala de plens i les millores de les barreres arquitectòniques. | <p>De l'interior de l'ajuntament de Sant Quirze de Besora en cal destacar un seguit d'elements. Cal remarcar-ne, el vestíbul d'entrada, l'escala d'honor i la sala de plens. La porta d'entrada principal dona accés al vestíbul on s'hi troba l'escala d'accés a la planta superior. Està pavimentat amb lloses de pedra i s'hi obren algunes dependències al seu voltant com ara l'espai de recepció pavimentat amb rajoles hidràuliques amb motius florals. El vestíbul, l'escala d'honor es disposa a manera de distribuïdor al voltant del qual es disposen la resta de dependències formant quatre crugies al seu voltant seguint la disposició clàssica de les cases senyorials d'època medieval i moderna. L'escala, de dos trams perpendiculars amb els graons de pedra picada està il·luminada per una claraboia que sobresurt en forma de petita llanterna des del pla de la coberta. Té les parets enguixades i revestides per un enlluït de calç. Val a dir que el primer tram descansa damunt murs de pedra mentre que el segon ho fa damunt d'un arc rampant, possiblement de maó ceràmic. Presenta un arrambador amb aplacat de pedra; la barana, de factura modera, és de fusta tornejada. L'escala condueix a la planta primera on hi ha els despatxos d'alcaldia, secretaria, administració i saló de plens. Malgrat que estan completament reformats pel seu ús continuat com a casa consistorial encara conserven algunes portes de fusta de roure emplafonades i decorades amb motius geomètric i vegetals que alternen series de dos plafons amb els marcs ovals per altres de quatre més estrets amb motius geomètrics al seu interior formant sèries continuades i repetitives. Aquestes portes les trobem a l'accés al despatx d'alcaldia i també al saló de plens. Aquest darrer possiblement ocupa l'emplaçament de l'antiga sala noble ja que tant les dimensions com l'emplaçament ens fan pensar en alguna antiga sala noble reconvertida en saló de plens. En cal destacar especialment el paviment de rajola ceràmica format per toves de 30 x 15 disposades en escaleta i alternades per petits medallons a imitació de 'sucarrats' amb elements motius geomètrics, heràldics vegetals i florals repartits en 8 temàtiques diferents (1 castell, 1 lleó rampant, una estrella de 8 puntes, un griu, una ceba, un escorpí i una corona) que es van repetint i alternant en tota la seva extensió. Aquests elements estan realitzats amb blocs de ceràmica hidràulica policromada i esmaltada a imitació de les peces valencianes. En conservem exemples similars al castell de Montesquiu i també en algunes cases del nucli antic de Solsona, com és el cas de Cal Metge Solé. Semblen datar de mitjans del segle XIX o principi del XX coincidint amb la gran reforma de l'ajuntament.</p> | 08237-2 | Ajuntament de Sant Quirze, situat al centre del nucli antic. Plaça Major 1. | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002882,2.2226501 | 435723 | 4661204 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 93618 | Can Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tenes | <p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p> | XIV-XVII | L'edifici, actualment de propietat municipal no ha estat mai objecte d'intervenció des de que va ser adquirit pel consistori de manera que l'estat que presenta és el mateix des del moment en que va ser deshabitat. Malgrat conservi encara la majoria d'elements originals amb l'estat en que van ser concebuts, la coberta així com el seu interior mereixen una restauració, rehabilitació amb un pla d'usos definit. La coberta té algunes teules mogudes, alguns forjats presenten desploms, humitats a les parets i capes de morter despreses. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de PB+ 1 P i golfes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant al carrer del Pont. Presenta l'exterior amb parets de pedra, maçoneria i tàpia, les divisions horitzontals amb forjats de fusta del tipus empostissat. Es divideix en tres crugies separades per murs de càrrega que coincideixen amb tres parcel·les o patis diferents.</p> <p>La façana del C/ Pont té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes geomètricament al llarg de la façana i coincidents amb cadascuna de les seves crugies. La porta d'entrada es situa a la crugia central i esta composta per una obertura coronada amb llinda amb els muntants i llinda de pedra picada amb els cantis bisellats. Al costat seu i al costat esquerra s'hi obre una segona porta de les mateixes característiques que la principal, mentre que al costat dret hi ha una finestra rectangular amb els muntants, llinda i ampits de pedra. La planta primera es resol amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les de la planta baixa i realitzades amb pedra picada i amb els ampits molt senzills formats per un sol bloc de pedra picada. El sota coberta té la mateixa distribució d'obertures, encara que de mida molt més petita i amb els bastiments possiblement de fusta. L'aparell de la façana està completament revestit per un estuc i enlluït de calç de color ocre que tant sols deixa visibles els bastiments i llindes de les obertures de la PB i primer pis. La part inferior té un sòcol fet amb un escardejat de ciment. La façana que mira al Ter també presenta un predomini del massís respecte el buit ja que tant sols hi té oberta un porta a nivell de la planta soterrani d'accés a les hortes damunt de la muralla amb dues finestres tipus espitllera que coincideixen amb les dependències del semi soterrani. A nivell de l'entresol que coincideix amb la PB del C/ del Pont 16 s'hi obren dues finestres més amb muntants i llinda de fusta de les que la del costat de tramuntana encara conserva la fusteria originaria formada per quatre quarterons interns que es tanquen mitjançant porticons interiors i amb esplandit i festejadors interns. Coincideixen amb dues balconeres amb sengles balcons de barana de forja al primer pis que conserva les fusteries originals amb les barretes emmarca vidres. Finalment al sota teulada s'hi obren res finestres de mida petita similars a les de la façana principal i coincidents amb cadascuna de les crugies il·luminant les golfes. Cal destacar que a la crugia central entre la PB i el P1 hi ha oberta una finestra rectangular allindada en pedra. L'aparell està completament revestit per una capa d'enlluït de calç i ciment pòrtland de color gris que tant sols deixa visibles els emmarcaments de les obertures. Tot i així i segons el que es desprèn de l'anàlisi de la fàbrica interna l'estructura de la planta baixa i primer pis és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars mentre que el sota teulada i parets internes són de tapia amb revestiment de guix.</p> <p>L'interior es composa d'un vestíbul distribuïdor que comunica amb les diverses dependències de la casa situades en cotes i nivells diferents. Així al costat dret del mateix oi comunicat per una porta allindada en pedra trobem un espai dividit en dues crugies diferents separades per un arc de mig punt de maó ceràmic que s'emprava com a fàbrica de cordes. Està il·luminada per dues finestres obertes a cadascuna de les façanes que conserven les fusteries i festejadors originals. El sostre és un empostissat de fusta a base de cavalls que sostenen l'embigat de fusta cobert amb tapajunts i posts de fusta seguint l'exemple característic i tradicional. La crugia del costat esquerre està més alterada ja que va ser re-utilitzada com a botiga de queviures i rebotiga a la part posterior amb una part emprada com a habitatge amb la cuina econòmica, els fogons, la pica de marbre i una petita cambra utilitzada com a menjador amb els paviments formats per rajoles hidràuliques. </p> <p>El vestíbul cobert amb un sostre empostissat format per tres cavalls de fusta que sostenen les bigues motllurades que suporten les posts de fusta i tapajunts amb tauletes als laterals i recolzat damunt de mènsules de fusta simulant caps de biga amb motius humans de tradició gòtica està pavimentat per un sòl de rajoles ceràmiques de 30 x 15 cm disposades en escaleta. Del vestíbul n'arrenca l'escala d'accés a les plantes superiors i també l'accés al soterrani i hortes de la part del darrere que està format per una rampa amb graons de pedra i còdols de riu col·locats de cantó i que comunica amb la porta que dona pas als horts i també amb les dues dependències del soterrani situats a sota de les crugies laterals. El soterrani aprofita el desnivell ocasionat entre el carrer del Pont i el marge del Ter salvat mitjançant terrasses i murs de pedra. Està format per dues habitacions cobertes amb volta catalana de maó ceràmic que recolzen damunt paraments molt més antics de lloses de pedra, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Ambdós elements estan dividits mitjançant dues crugies separades per arcs de mig punt realitzats amb lloses de pedra que coincideixen amb les crugies del pis del damunt, és a dir la planta baixa. El paviment és de còdols de riu i també de terra batuda. Estan il·luminades per dues petites espitlleres amb esplandit i arc interior construït amb lloses de pedra. Sembla que es tracta dels elements més antics de la casa i pertanyents a l'etapa fundacional de Sant Quirze de mitjans del s. XII o XIII.</p> <p>L'escala d'accés a la planta superior és de pera picada amb dues tramades i situada a la par oest del vestíbul tocant amb la part del darrere de la façana que mira a les hortes i al Ter. Està il·luminada per una finestra amb festejadors i porticons interns formant quarterons de fusta. </p> <p>La planta primera es composa d'una sala que unifica dues crugies de pedra i que actua com a saló distribuïdor de les diferents habitacions formades per sala i alcova i situades a banda i banda. Presenta el paviment de maons ceràmics, el sostre enguixat formant un fals sostre i les parets enguixades i pintades amb motius aplantillats formant sanefes de temàtica geomètrica formant frisos dividits en dos registres; un d'inferior damunt del sòcol amb motius florals i un altre a sota el sostre amb motius geomètrics i garlandes. La part central és completament neutre amb un fons de color blau cel. El fals sostre repeteix el model de les parets. La sala no conserva cap element de mobiliari llevat d'un aiguamans i un mirall amb decoració de 'la ditada' que amaga la cisterna per omplir-lo. A cada costat hi ha les habitacions amb les alcoves de les que ha perdut completament tot el mobiliari conservant tant sols les vidrieres d'accés a l'alcova amb els vidres glaçats amb decoració geomètrica. Just al costat de l'aiguamans hi ha la porta d'accés a l'escala que condueix a les golfes amb graons de fusta damunt de bigues de fusta. La distribució d'aquest nivell repeteix el model de les dues plantes inferiors format per habitacions rectangulars separades per parets de càrrega amb fàbrica de maçoneria i divisions interiors formades per envans de fusta i maó ceràmic. Té les parets enlluïdes amb estuc de guix que en els indrets on ha desaparegut deixa a la vista l'aparell de tàpia. El sostre és de bigues i lates de fusta i el paviment de guix.</p> | 08237-4 | Carrer del Pont, núm.16 | <p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produíren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (serrallonga, urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la ·'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i tambéen el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb doimicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862</p> | 42.1001767,2.2224569 | 435707 | 4661192 | 1600 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120523.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una de les poques cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora que millor ha sabut preservar el caràcter històric i arquitectònic de les velles construccions gremials desenvolupades al carrer del Pont. Plaça Major, carrer de Torrelló, carrer de l'església i carrer dels Patis. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 93627 | Edifici Carrer de l'Església, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia-1 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QURZE DE BESORA. Programa de la Festa Major 1995</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI- XIX | L'edifici conserva la façana en bon estat tot i que el revestiment i l'estucat que la recobreix presenta pèrdues de la capa de suport, humitats i esquerdes. L'interior de la finca està convertit en habitatges i completament reformat. La coberta està en bon estat. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada en una mena de placeta que forma la confluència dels carrers de l'església amb el del pont just al darrere de l'edifici de l'ajuntament. La casa es composa de PB+ 1P+golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana orientada a sud-est on s'hi situa la porta d'entrada. Ocupa tres crugies de les antigues parcel·les gòtiques i es disposa de forma terrassada aprofitant el fort desnivell del terreny que és salvat mitjançant escales. La façana segueix els cànons i les característiques pròpies de les cases del nucli antic de Sant Quirze amb una planta baixa on s'hi obre la porta d'entrada principal a la part central formada per bastiments de pedra i llinda també de pedra amb els marcs bisellats i amb la data de 1669 emmarcant les inicials de IHS o Jesús Rei dels Jueus. Al costat esquerre i situat en un nivell inferior coincidint amb la cota del carrer del Pont hi ha una segona porta, també coronada amb llinda de pedra sense inscripció i de dimensions més petites. Finalment a la part dreta hi ha una tercera porta també amb els muntants i la llinda de pedra i amb unes dimensions similars a la porta d'entrada i principal. La distribució de les obertures en planta primera es resol amb tres finestres amb els muntants, ampit i llinda de pedra de les que les de la crugia central i dreta són pràcticament idèntiques i la del costat esquerre és més petita i està parcialment alterada per reconvertir-la en balconera. Tot i així la llinda conserva una inscripció amb la data de 1741 la qual emmarca una creu central. Les obertures de la planta superior es resolen amb tres finestres rectangulars situades sota la teulada. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestida per una capa d'estuc o enlluït de calç de color grisenc amb reformes de ciment pòrtland deixant visibles els bastiments i llindes de les obertures que són en pedra picada. Segons el que es pot desprendre sembla quela fàbrica constructiva de la casa és amb aparell de maçoneria a la PB i primer pis mentre que a la cota de golfes l'aparell és de tàpia. La coberta ha estat refeta modernament.</p> | 08237-6 | Carrer de l'Església, 1 | <p>La casa del C/Església núm. 1 reuneix les característiques propies de les cases gremials construïdes durant la baixa edat mitjana i fortament ampliades al llarg dels segle XVII i XVIII: Segons Serrallonga, 1998 (Serrallonga, ob. cit. p-30-31). Aquestes cases i gràcies als documents de l'arxiu del castell de Montesquiu esmenta que <em>la casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior fosc amb una petita eixida, un, o vegades dos, pisos superiors on es fa la vida i, a sobre, unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu , de traçat prou més irregular que avui dia'. </em> No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob. cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMQ se sap que pertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de Santa Coloma. </em></p> <p>Poc després i en concret el 1875 en el padró dels habitants sabem que arriben immigrants que s'instal·len a la vila i motivats pel treball a les fàbriques. Així doncs coneixem que la casa a la que en fem esment la casa era de Josep Sanglas, sastre que vivia al C/església 1 i hi vivien fins a 13 persones. Aquest fet comportaria el sobre-alçament de la part superior de la casa i la conversió en habitatges.</p> | 42.1003800,2.2225200 | 435712 | 4661214 | 1669 i 1741 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221115104921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112625.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Malgrat que la casa actualment englobi les tres crugies, sembla ser que en un origen eren dues finques independents (la núm. 1 i la núm. 3 de la plaça de l'església). La primera d'elles o núm. 1 es situaria a la part esquerra delimitant amb el carrer del Pont i en una cota més baixa. de fet les obertures són de diferent mida i composició que la resta, fet que denota que es tractava d'una finca independent. La segona finca o núm. 3 abraçaria les crugies central i dreta am dues portes d'accés a la PB que coincidirien amb els dos finestrals del primer pis i de les golfes. Tots aquests elements tenen la mateixa forma i composició, característica que ens permet de situar-les en un mateix horitzó cronològic. Amb el temps i pas dels anys ambdues finques es van unificar en una de sola amb una única coberta a dues vessants situada en un mateix pla. Val a dir que aquesta casa i segons fotografies antigues conservades i publicades em el programa de la festa Major de Sant Quirze de l'any 1995 es mostrava com una façana característica d'una casa gremial de PB+ 1 PP i sota teulada amb coberta a un únic vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada sud. Val a dir que aquesta casa restava mig emmascarada per les cases de 'Cal Paraigüer' adossada a la casa del comú i la Fonda Pallarès les quals emmascaraven la primera part del carrer de l'església. Amb el temps i degut a l'arribada de persones de fóra o mà d'obra per a treballar les fàbriques de Can Guixà i Trinxet i que s'instal·laren en aquests habitatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 93963 | Casa Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIV-XIX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat per la mà del seu propietari que correspon amb un arquitecte molt sensible amb el patrimoni. Se n'ha respectat la volumetria, les cobertes i part dels forjats i se n'ha refet la coberta conservant les bigues originals. Correspon amb un exemple de bona restauració realitzat l'any 2000. | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat al carrer de l'església just al darrere de l'ajuntament. Presenta una planta més aviat rectangular formada per un PB+1PP+SC amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La casa es compon de tres crugies separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic a la PB i bigues de fusta motllurades i sostre pla a la planta principal. La teulada manté algunes bigues originals mentre que també n'hi ha d'altres de completament noves que substitueixen a les originals. La distribució de la façana és molt geomètrica i ordenada centrada per una porta coronada en arc de mig punt de grans dovelles de pedra picada i amb la clau gravada amb la data de 1611 així com restes d'elements possiblement heràldics situats al seu damunt i amagats en part per la volada d'un dels balcons de la planta primera. Entre aquests elements s'hi endevina un alt relleu en forma de v i amb una inscripció central on s'hi identifica l'anagrama de Maria. A cada costat s'obren dues obertures modernes d'accés als garatge. Damunt seu i coincidint amb la planta primera s'obren tres balconeres amb sengles balcó que coincideixen amb cadascuna de les crugies. Estan formades per obertures amb els bastiments de pedra picada i coronades per una llinda rectangular on hi ha rebaixat per la cara externa un arc conopial que acaba amb una creu al seu damunt. Els que que hi ha situats a cada extrem tenen una factura idèntica mentre que el de la part central presenta unes mides més amplies i grosses per tal de donar axialitat al conjunt . Aquesta darrera emmarca una roseta a la part central. Els balcons són de ferro amb les baranes trenades, el passamà llis i la llosana de pedra picada. A la darrera planta s'hi obren tres balcons més que coincideixen amb els del pis inferior i amb unes dimensions més baixes. La façana resta aixoplugada pel voladís de la teulada que sobresurt de la façana en forma de barbacana de bigues de fusta. L'aparell de la façana no és visible ja que resta amagat darrere un estucat modern de color ocre. Tat sols deixa a la vista els emmarcaments de les obertures de pedra picada de tupis calcària La façana posterior o del darrere dona accés als patis de la finca i està molt transformada. Tant sols conserva traces d'alguna finestra de la planta primera molt transformades per als nous usos de l'habitatge. L'interior està molt transformat per a adaptar-la com a habitatge però tot i així encara conserva algun element original com bona part de les bigues de la planta primera motllurades en fusta i també l'arc de pedra de l'aiguamans de la cuina fet en dovelles de pedra picada de perfil rebaixat. </p> | 08237-7 | Carrer Església núm. 7 | <p>Casa que tindria un origen possiblement baix medieval per la tipologia dels elements arquitectònics trobats i l'emplaçament on es troba ja que formaria part de l'antic espai de la sagrera de Sant Quirze. Aquest àmbit va ser ampliat a mitjans del segle XIV incorporant un nou eix format pels carrers de Torellló, Plaça Major, carrer de l'església, carrer del Pont i carrer dels Patis. Aquest nou eixamplament va ser tancat darrere de muralles amb torres i bestorres de planta quadrada i circular. La casa formaria part de les edificacions erigides dins d'aquest conjunt i pertanyents als menestrals i paraires enriquits amb el comerç de producció de llana.</p> <p>Hem trobat referències al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 49 a nom de José Deseuras i en el que esmenta<em> Por una casa en la calle de la iglesia núm 9 per un valor de 100 lliures.</em></p> <p>A la inscripció 57 a nom de Josep Espadaler dit el sapí, esmenta que <em>'por una casa con su huerto adyacente ala calle de la iglesia núm. 8 'per un valor de 180 lliures.</em></p> <p>Val a dir que la casa va ser la nissaga de Carme Martí i Riera que va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església en una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (SERRALLONGA URQUIDI, J , 1998. Ob. cit- p-87)</p> <p>No hem trobat altres referències a aquesta casa.</p> | 42.1004500,2.2227100 | 435728 | 4661221 | 1611 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117104033.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | La casa ha estat molt transformada però ha sabut guardar i preservar la majoria dels elements originals degut al gust dels seus propietaris. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 93966 | Edifici Carrer Església, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-esglesia-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1996). Sant Quirze de Besora. Del 1714 a l'actualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. </p> <p>DDAA. Sant Quirze de Besora. El retral. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Setembre 2009.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Inscripció 115</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer de l'església, just al darrere de l'ajuntament i al costat de la Casa Martí.Té façana em aquest carrer i també als patis de darrere que miren al carrer de les Monges i a les restes de l'antic passatge de comunicació entre els dos carrers. Es tracta d'una casa entre mitgeres més aviat estreta i composta de PB+1PP i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que s'orienta a migdia. Les divisions interiors són a base de forjats i empostissats de fusta. La façana presenta un predomini del massís respecte el buit ja que la major part de les obertures que hi ha són de mides més aviat petites. La seva distribució es resol mitjançant dues portes obertes a PB; una d'elles de majors proporcions ja que dona accés a un antic local comercial i l'altra situada a continuació de la primera comunica amb l'escala que connecti amb les plantes superiors. A la planta primera s'hi obre una balconera amb els muntants i llinda de pedra picada i un balcó amb barana de barrots de ferro de secció circular i un passamà pla. A la darrera planta i coincidint amb el nivell de les golfes hi ha una darrera obertura o finestra de ventilació de l'espai de sota coberta. L'aparell de la façana està completament revestit per un enlluït de calç i pintura que emmarca les obertures amb una franja de color gris clar damunt un fons neutre de color ocre. Tot ens fa pensar que l'aparell és de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les obertures i cantonades. La coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta sobresurt de la façana formant una notable volada i donant-li uns trets molt característics. La casa es disposa formant terrasses seguint el pendent del terreny del carrer de l'església. L'interior està molt transformat. La casa té façana al callerot que hauria comunicat el carrer de l'església amb el carrer dels Patis. En aquesta façana s'hi conserva encara una finestra de tipologia similar a les de la casa Martí (C/Església 7) i també a la plaça Major núm. 6. Corresponen a finestres rectangulars amb els bastiments i llindes de pedra i coronades per un arc tetral·lobulat de tipus conopial que acull una roseta ornamental a dins seu. Aquestes finestres amb trets gotitzants tindrien un origen al 1400 i 1500 i denotarien la cronologia d'aquestes finques situades a la part més antiga del nucli de Sant Quirze. Al seu costat n'hi ha una segona amb els emmarcaments de pedra i llinda també de pedra de cronologies més antigues.</p> <p> </p> | 08237-9 | C/ Església núm. 5 | <p>Casa que correspondria possiblement amb els edificis més antics de Sant Quirze ja que es situa al voltant de la zona més antiga que era la de l'església de Sant Quirze. El seu origen seria medieval tot i que seria profundament reformada al llarg dels segles XVII i XVIII. De fet la casa reuneix les característiques pròpies de les cases gremials les quals i segons el parer de Joan Serrallonga 'La casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior amb una petita eixida, un , o algunes vegades dos pisos superiors on es fa vida, a sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu'. SERRALLONGA, J (1996). Ob. cit. p.53. Possiblement aquesta casa no va ser alterada el segle posterior com si que ho foren moltes altres . Consta que el 1862 i segons el registre de l'amillarament la casa pertanyia a Joan Prim y Luisa.</p> <p><em>'Por una casa con pequeño huerto en la calle de la iglesia número 5'. Pasa a Baudilio Prim y Jose´Prim.Inscripció. núm. 115</em></p> <p>AMQ.Cuaderno de liquidaciones y amillaramineto. Carpeta 1016</p> | 42.1003986,2.2226742 | 435724 | 4661216 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230608122158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230608122159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230629113130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230629113146.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa comú i entre mitgeres que conserva encara els trets característics de les edificacions urbanes de Sant Quirze de mitjans del segle XV- i XVII i característics de les cases gremials. interpretades segons Joan Serralllonga. Delimita amb un callerot que hauria comunicat amb el carrer dels Patis i en el que hi ha encara paraments antics. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94302 | Església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XI-XVIII | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions situat a la part nord-est del nucli antic i, dominant en part la vessant est de la població amb els plans de la vinya i quintanes de les Comes del Pla i del Baldiri que formen una mena de rasa o aiguafons orogràfic. Substitueix un edifici d'origen romànic i va ser el nucli d'una antiga sagrera que desenvolupà l'actual nucli històric de Sant Quirze. Presenta una planta rectangular orientada en sentir est-oest amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. Està composta per una nau única i tres capelles laterals obertes tant a migdia com a tramuntana que estan comunicades entre si per mitjà d'arcs de mig punt i donant la sensació de corredors o naus laterals. La coberta de la nau està formada per tres crugies resoltes amb volta de creueria amb les nervis, clau de volta i floró central. A la vegada estan reforçades per un seguit d'arcs torals de perfil rebaixat que descansen damunt de permòdols o mènsules decorades mitjançant volutes recordant a un estil corinti i que sostenen un arquitrau i entaulament en el que s'hi adossa una cornisa correguda que decora i corona tot el perímetre de la nau. A la part de ponent s'hi afegeix una quarta crugia coberta amb el mateix tipus de volta que fa la funció d'acollir el cor elevat i el vestíbul amb el cancell de la porta d'entrada. El cor està situat damunt de l'entrada i està format per un espai elevat sostingut mitjançant una volta també de llunetes d'arcs amb uns perfils molt rebaixats. La barana és de fusta tornejada i a la façana hi ha la data de 1979 corresponent amb la darrera reforma. Al fons de la nau hi ha l'espai del presbiteri i de l'altar el qual està format per un espai de planta més aviat rectangular cobert amb volta també de creueria amb els nervis i medalló central de guix i amb un perfil més aviat apuntat. Aquest espai que hauria acollit el cambril i l'antic retaule barroc va adquirir la fisonomia actual després de la guerra civil quan una vegada va haver desaparegut el mobiliari religiós va quedar un espai buit que s'emprà com a capçalera i es restituí un nou altar i retaule amb les imatges de Sant Quirze i Santa Julita, patrona del lloc S'hi conserven encara restes de l'antiga decoració barroca molt repintada en temps posteriors amb escenes i al·legories de vides de la santa. Al costat sud-est hi trobem la capella de Sant Sebastià, avui capella fonda annexionada a l'església en un volum a part mentre que a la part nord-oest hi ha una darrera capella dedicada a la Verge dels Dolors. Està encastada a la paret del fons amb una estructura de planta rectangular coberta amb volta de canó i en la que s'hi obre una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada i que de ben segur que correspon amb els vestigis de l'antiga església medieval. Interiorment està decorat amb un enlluït de calç de color blanquinós que deixa les impostes, permòdols, motllures i frisos decoratius en color daurat. es conserven restes de la decoració barroca a l'espai presbiterial on es narren escenes de les vides dels sants. Val a dir que l'església tant sols resta il·luminada per l'òcul de damunt del cor ja que la resta d'obertures que hi ha al damunt de cada costat de la crugia central així com també el presbiteri donen a l'espai de sota coberta. Exteriorment conserva els vestigis de la porta d'entrada original a la façana de tramuntana composta per un arc adovellat de mig punt i amb la data de 1673 incisa a la clau de la dovella central. L'aparell de les façanes nord, est i oest està completament revestit de guix i de calç de manera que no es pot apreciar. En canvi les façanes de migdia i part de la de llevant presenten un aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les obertures. Val a dir que un ràfec o cornisa format per dues filades de teula girada i maó pla corona les façanes de tant a migdia com a tramuntana mentre que a la façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta es conserva tant sols una única filada mig alterada per la reforma i sobre-alçament de la coberta. Situat al nivell de les golfes hi ha obertes dues finestres geminades coronades en arc de mig punt de pedra i còdols de riu. L'aparença externa és molt sòbria i austera i recorda més aviat el d'una fortalesa que no pas al d'un edifici religiós ja que hi ha un predomini de les línies horitzontals i del massís respecte el buit ja que les poques obertures que hi ha es situen tant sols a migdia. Aquesta horitzontalitat resta alterada pels volums del presbiteri i de la capella de Sant Sebastià (capella fonda) S'hi aprecien diverses ampliacions fruit de les diferents reformes . A l'extrem nord-oest s'alça el campanar format per quatre pisos i el terrat amb una coberta piramidal a quatre aigües. La majoria dels pisos són cecs a excepció d'una finestreta que il·lumina la caixa de l'escala i del darrer pis que acull les campanes i s'hi obren 5 finestres; dues de geminades orientades a migdia i la resta mirant a llevant, ponent i tramuntana. Estan coronades per arcs de mig punt de dovelles fetes amb còdols de riu, unides amb argamassa de calç. Damunt seu hi ha un terrat decorat amb una barana formada per sis arcs de mig punt damunt d'un fris de dent de serra. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de guix i pintat de color blanc amb les cantonades revestides de pedra picada i corresponents amb una reforma molt tardana. Tot i així i segons el que es pot desprendre de les imatges antigues és que aquest element deuria presentar diverses fases cronològiques destacant-ne una base possiblement romànica amb un seguit de recreixements de l'era moderna.</p> | 08237-10 | Plaça de l'Església | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejeada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1004235,2.2230688 | 435758 | 4661218 | 1669 (porta d'entrada) i 1779 la construcció actual | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20230228110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110111914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110913.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-06 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Església que ha estat molt transformada, especialment després de la guerra civil on en van desaparèixer els altars i mobiliari interior. Es va modificar completament la façana eliminant-ne la porta d'entrada principal d'estil neoclàssic, se li annexionà un pòrtic o galilea de gust neo-medieval, i es reformà la façana afegint-hi una porta de gust neo-romànic i també un fris d'arcuacions llombardes que li donà l'aspecte actual. Finalment va ser emblanquinada i revestida de nou. L'interior va ser enguixat el 1979. L'església de Sant Quirze correspon a grans trets amb una obra erigida a partir del 1771 de trets classicistes la qual es bastí damunt d'un edifici més antic datat de l'època romànica. D'aquest edifici en romandria part de la façana nord amb la porta d'entrada, la base del campanar i possiblement part del presbiteri cobert amb volta de canó i reutilitzat com a capella de la verge dels Dolors a mitjans del segle XVIII. Segons algunes imatges antigues d'aquesta església i corresponents a principi de segle XX sabem que presentava una façana amb trets barroc i neoclàssics amb una porta coronada per una llinda recta i flanquejada per dues pilastres simples amb un arquitrau i entaulament llis i damunt seu un frontó triangular amb el guardapols bisellat on s'hi obria una fornícula semicircular. Tot ell estava revestit per un enlluït de calç i guix. Damunt seu hi havia l'òcul i la façana estava coronada per un fris de dues filades de teula girada i maó pla seguint el model del conservat a les façanes laterals. El campanar presentava el mateix aspecte que l'actual amb la diferència que cada pis estava delimitat per un fris corregut. Exemples de façanes amb aquestes característiques les trobaríem en algunes esglésies destacant Sant Martí de Brocà a Guardiola o el mateix monestir de Sant Llorenç prop Bagà, també a Guardiola. Tots ells tenen trets i característiques similars a l'església de Sant Quirze. El campanar en canvi recorda al de moltes esglésies del Lluçanès o del Solsonès. | 99|92 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94347 | Campanar i campanes de l'Església de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-i-campanes-de-lesglesia-de-sant-quirze | <p>BORDAS , V (1997). <em>Les campanes del nostre poble. </em>Programa de la festa Major de Sant Quirze 1997. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora</p> | XVI-XVIII | El campanar va ser restaurat el 1979, però les campanes no ho han estat mai de manera que caldria que s'hi portés una bona tasca de neteja i consolidació ja que algunes d'elles són de tradició medieval i estan sotmeses als xilòfags, inclemències del temps i excrements d'au. Estan tapades mitjançant una reixa de galliner que impedeix l'entrada directe d'aus i altres animals. | <p>El conjunt del campanar de l'església de Sant Quirze de Besora es situa a l'extrem nord-oest de l'edifici delimitant amb la plaça de l'església i el carrer de l'església. Consta d'una torre de quatre plantes, les tres primeres pràcticament cegues i la darrera amb diverses obertures que acullen el pis de les campanes. Damunt seu s'alça la coberta piramidal que el cobreix de teula ceràmica àrab damunt encavallades de fusta i protegida per una barana d'obra amb arcs de mig punt decoratius. El conjunt està coronat per un penell i un parallamps. S'accedeix al seu interior per mitjà d'una escala oberta a la part nord del cor i que està il·luminada per dues finestres situades a diferent nivell i situades a les façanes de ponent i tramuntana. Al pis de les campanes s'obren diferents obertures compostes per una sola finestra coronada en arc de mig punt en totes les seves façanes llevat de la de migdia que són geminades. Les campanes són de bronze i tenen diferents mides essent les situades a la finestra geminada amb unes mides inferiors a les altres. Estan sostingudes mitjançant un jou de fusta i presenten diverses inscripcions en baix relleu i amb els seus noms respectius i les dates de construcció/o fabricació. Una de les més antigues data del 1500 i hi té incisos uns relleus i estampes gòtiques.</p> <p>Seguint la descripció feta per Victor Bordas en el seu article publicat al programa de la Festa Major de 1997 (BORDAS, V. 1997):</p> <p><em>Començant a migdia es pot veure a simple vista que són les més petites i tenen menys ornamentació. Una és gairebé llisa i porta solsament unes inicials. La de ponent es va col·locar els anys 40 per haver desaparegut la que hi havia en aquest lloc lpany 1937.</em>Segons especifica és la més gran i porta el nom de MERCEDE i segons diu <em>va ser apadrinada per Donya Mercè Juncadella i Vidal, esent el rector del poble Mossèn Joan Plans .La de llevant és la que té el so més net i bonic , de tamany poca cosa més petita que la de ponent , aquesta té un ran atractiu degut a les sanefes i creus que llueixen a tot volt i que són en relleu, gairebé una obra d'orfeberia i amb la següent inscripció. IESUS MARIA SANT QUIRZE Y SANTA YULITA PREGAU PER NOSALTRES . A la volta de dalt RECTOR YOAN CODINACH OBRES YOAN LLAHONA Y EMANNEL NOGUER ANNO 1690'</em> Segons Bordas li referent a la campana de tramuntana esmenta. <em>La de tramuntana és de mesura mitjana també té llegenda i semblaria que es tractaria d'una campana antiga. La data que llueix és de l'any 1110. Ai això fos veritat seria més antiga que les conegudes popularment com a Rocabertines de Tarragona que en realitat es diuen l'assumpta (1313) i la Fructuosa (1414) considerades les més antigues d'Europa. </em>Pensem que la data faria al·lusió a la consagració de l'església i la campana seria instal·lada segles més tard. Potser el 1500 o 1600. Hi porta la següent inscripció:</p> <p><em>St QUIRSE ST YULITA ST ANTONI ORA i als costats IOAN ANDREU ME FECIT </em>I l'altre costat ST SEBASTIANE ORA PRO</p> <p>A sota seu hi ha la cambra del rellotge amb el suport per l'antic mecanisme, avui desaparegut i substituït per un d'elèctric que no fa funcionar l'esfera situada damunt de la façana principal va ser col·locat per Sr. Ferrer de Tarragona. </p> | 08237-15 | A la part nord-oest de l'església de Sant Quirze mirant a la plaça de davant. C/ Església S/N | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1005330,2.2229987 | 435752 | 4661230 | 1690 i 1937 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-20230608103337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111524.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Rector Joan Codina Joahna Llahona i Emmanel Noguer i Ioan Andreu segons inscripcions gravades | Les campanes, corresponen amb un dels pocs elements que s'han conservat i salvat de la destrucció que patí l'església i el seu mobiliari durant la guerra civil. Algunes d'elles són de nova fabricació però moltes altres encara daten dels anys 1500, 1600 i 1700. Referent a la campana de tramuntana que Victor Bordas en el seu article de les campanes de l'església de Sant Quirze esmenta que data de 1110 segons la inscripció que hi ha incisa i que ell mateix posa en dubte, nosaltres pensem que aquesta campana seria fosa també cap els volts del 1500 i 1600. El motiu és que la torre campanar dataria d'una primera ampliació de l'església de principi del segle XVI o XVII ja que la tipologia de la construcció és barroca, la segona en seria el tipus de lletra emprada (capital majúscula) i el tipus d'inscripció que recorda a les llindes de moltes cases gremials dels volts del 1600 i 1700 repartides al llarg del nucli antic. Finalment i com a element detonant en seria l'esment de Sant Sebastià. Ja hem comentat a la fitxa específica que la capella de Sant Sebastià, patró del gremi dels paraires establiren confraria i casa a Sant Quirze cap als volts del 1600 ja que la documentació conservada del gremi dels paraires i les ordinacions data de 1679. Pe tant no hi ha dubte en pensar que la data de 1110 faria al·lusió a la seva consagració però la campana seria fosa molt més tard. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94348 | Rectoria nova de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-nova-de-sant-quirze | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat. Ed. Eumo. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions que presenta una planta quadrada amb quatre crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època barroca i compostes per una planta baixa dues plantes pis i unes golfes amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de les façanes és molt geomètrica i ordenada ja que correspon amb els models propis de les edificacions neoclàssiques. En la majoria de les façanes llevat de la de migdia hi ha un predomini del massís respecte el buit i amb les obertures de mides més aviat petites. En canvi i tal i com és habitual en aquest tipus de construccions la façana sud hi ha concentrades la major part de les obertures formades per galeries obertes per aprofiten al màxim la llum solar. La façana principal s'orienta a ponent mirant al carrer dels patis on hi ha la porta d'entrada principal. Es situa al centre de la façana en un punt on el carrer genera un determinat pendent que és salvat mitjançant un graó d'entrada i resolta mitjançant un arc de mig punt de perfil rebaixat emmarcat per una motllura de guix i la porta amb les fulles de fusta i decoració geomètrica formada per tres registres amb sèries de plafons i amb emmarcaments romboïdals al registre del mig que és d'unes mides més grosses i que acull els pica-porta de forja. Damunt seu hi ha una finestra o gelosia de ventilació amb una reixa de forja i amb la data de 1890 sota de l'anagrama de la Verge Maria. Ambdues obertures il·luminen un ampli vestíbul. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars emmarcades per una motllura de guix a la planta baixa que coincideixen amb dues més situades al primer pis i situades dins de la mateixa cota que les obertures que il·luminen el vestíbul. Cal destacar que a tocar de la cantonada sud-oest hi ha una finestra coronada en arc de mig punt i que doina pas en un dels laterals de la galeria oberta a migdia. Aquesta obertura també està emmarcada per una motllura de guix que segueix la mateixa tipologia que la resta de les obertures de la façana. La planta segona, o principal està resolta amb sèries de tres balconeres amb sengles balcons amb baranes de forja ricament decorades amb volutes i motius florals a la part inferior i barrots de secció circular i amb els extrems decorats a la part superior que coincideixen amb la disposició de les obertures dels pisos inferiors.. El passamà és recte i la llosana que el sosté esta construïda amb pedra del país i amb un perfil bisellat. Les balconeres són de fusta amb la part inferior decorada amb plafons i la resta amb barretes emmarca vidres. Les persianes són de corda. A la part més propera amb la cantonada de més a migdia i tal i com passa al pis inferior hi ha una darrera obertura coronada en arc de mig punt que dona pas a la galeria principal situada al sud. La planta de sota la teulada està organitzada mitjançant quatre finestres rectangulars que s'emmarquen dins d'un fris decoratiu que continua a les cantonades. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté el ràfec de la coberta. L'aparell no és visible ja que està emmascarat per una capa i enlluït de pintura color ocre al fons de la façana i en color marró més clar als motius decoratius. La façana de migdia que coincideix amb la part més solella està distribuïda mitjançant dues galeries de cinc arcs de mig punt de perfil rebaixat damunt de columnes de secció quadrada i cornisa simple amb unes i amb la característica que les de la planta primera estan tancades darrere de vidrieres i les del segon pis són completament obertes. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha cinc finestres coronades en arc de mig punt molt rebaixat i emmarcades a dins d'un fris decoratiu que s'estén als angles de cada cantonada simulant 'pilastres'. Una cornisa bisellada de les mateixes característiques que la façana oest corona la façana que està pintada amb la mateixa textura i tonalitat que la principal. La façana est la qual mira a les hortes del darrere de l'església i als vestigis de la muralla medieval presenta una distribució semblant a les altres façanes, bé que més senzilla i austera. Val a dir que la planta baixa està soterrada a sota del nivell de l'hort o jardí que l'envolta de manera que tant sols es poden veure La P1, la P2 i el SC. La distribució de les obertures es resol mitjançant tres balconeres en planta baixa que donen pas al jardí, tes més al primer pis amb la barana amb barrots de fora de secció quadrada situades al pla de la façana i quatre finestres rectangulars a la planta de les golfes. També hi ha un fris decoratiu que emmarca la planta de les golfes i cal destacar les obertures d'arc de mig punt obertes a la part de més a migdia coincidents amb les galeries que s'orienten a sud. la façana nord no presenta cap mena d'interès ja que fa les funcions de paret mitgera amb les cases veïnes.</p> | 08237-16 | C/ dels Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica.</p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perquè encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaula principal a l'església de SantQuirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor.</p> <p>Pel que fa a aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va ser nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble representat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la parroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya. su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1890 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110105807.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La rectoria està envoltada per un ampli hort i jardí a les façanes nord, sud i est i sostingut per mitjà de murs de pedra, maçoneria i còdols de riu, units amb argamassa de calç i argila que li donen un aspecte molt peculiar i característic al seu entorn formant terrasses a diferents alçades i nivells. Tant sols la façana oest no té d'aquest element ja que dona al carrer situat en una cota més baixa. En aquest indret hi ha una bassa i un pou.Edifici de grans dimensions que manté en més o menys bon estat l'estat originari del moment en que es va construir. Val a dir però que actualment només es fa ús de la planta baixa i primer pis com a dependències de la rectoria. La planta segona i les golfes estan completament inutilitzades i fora d'ús amb les fusteries de fusta sense tancar, filtracions i humitats a la coberta, sòls en mal estat i amb el mateix estat del darrer moment que s'utilitzaren a principi de 1900. En aquest àmbit encara hi ha elements d'època interessants que cal preservar com ara la decoració pictòrica a plantilla, els paviments i les rajoles hidràuliques que decoren els terres d'algunes habitacions i fins hi tot algunes làmpades de gust 'modernista'. La planta primera s'utilitza com a habitatge del rector i els baixos com a locals per a celebrar reunions, catequesi i altres activitats religioses. | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94457 | Teatre el Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-el-centre | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2023). Expedient per a declaracíó de Bé Cultural d'Interès Local el teatre el centre de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA (2022). Memòria per Declarar Bé Cultural d'Interès Local el teatre el Centre de Sant Quirze de Besora. (Inèdit). Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Expedients 1904, 1936, 1975,1988</p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Teatre El Centre és un edifici situat al nucli antic de Sant Quirze de Besora, molt proper a la plaça Major del poble, on s’ubica també l’Ajuntament i l’Església. L’edifici d’uns 641 m² de parcel·la “sin división horizontal” i amb uns 1.004 m² de superfície construïda d’ús industrial presenta una distribució té dues plantes, amb accés des del primer pis coincident amb carrer dels Patis, a causa del fort pendent del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici cantoner, de planta irregular adaptat a la geometria del carrer, format per l’espai principal destinat a sala d’actes i la corresponent caixa escènica, complementat amb una zona de bar i serveis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’accés principal de l’edifici, es realitza des del carrer dels Patis, amb orientació nord-est, a través d’un vestíbul que comunica els accessos al teatre, l’escenari i la zona del bar. L’accés a la planta inferior es situa a la part sud. A la part posterior de l’edifici hi ha un aparcament públic i no es disposa de cap accés en aquesta façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa s’organitza a partir del vestíbul d’entrada i s’hi distribueix: la zona del bar, que disposa de tres façanes amb obertures que aporten llum natural a l’espai i consta de la zona de taules, cuina, barra i els banys amb accés directe també des del vestíbul; la zona del teatre consta de l’escenari, la guixeta i la platea, amb un total de 208 butaques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta semisoterrani té accés des de la part inferior del carrer, a través d’un porxo cantoner que comunica també amb l’aparcament exterior i es comunica interiorment a través d’una escala amb la planta principal. Aquest nivell es destina a sales per a diferents entitats del poble i a dependències auxiliars del teatre, vestidors, maquillatge, magatzem i instal·lacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici de nova planta bastit damunt les restes d’un de més antic de principi de segle XX i destruït arran d’un incendi el maig de1986. </span><span lang='CA'>La reconstrucció de l’edifici va ser promoguda per l’Ajuntament i mitjançant un conveni amb l’entitat El Centre, es van poder destinar subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 08237-19 | Carrer dels Patis núm. 24 | <p><span><span><span><span>L’edifici del Teatre El Centre és una mostra de l’activitat cultural del municipi i s’ha convertit en un puntal i que amb els Pastorets mostra la seva faceta més històrica. Es té constància que a Sant Quirze de Besora des del 1899 es representen Els Pastorets, la versió El Bressol de Jesús o Garrofa i Pallanga escrit per Frederic Soler, també dit Serafí Pitarra. En Pitarra va escriure aquests Pastorets l’any 1891, any que els va estrenar al teatre Romea de Barcelona. Un altre referent d’aquest teatre és la representació del conte musical de Nit de Reis («La nit de Reis - Qüento a la vora del Foch») escrit per Apel·les Mestre el 1906, any en què es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el mateix any. El 1910 es publica aquest conte humorístic i fantàstic d’Apel·les Mestres dins el llibre “Tots els contes: Nits de llegenda” de la col·lecció Les Ales Esteses. Segons es té constància, aquest conte humorístic i fantàstic es va representar a Sant Quirze per primera vegada el 1921. I, durant els últims 50 anys ha estat un fix a la cartellera de Nadal del teatre El Centre, i convertint-se en l’únic poble de Catalunya on es pot veure actualment de forma constant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Si anem a l’obra més simbòlica i històric del teatre; i que explica la creació de l’edifici del Carrer Patis 24 i que s’han mantingut cada any des d’aleshores, són els Pastorets. A Sant Quirze de Besora es té constància de la seva primera representació el 1899 per què apareix en un article en La Vanguardia on fa la crònica de l’excel·lent representació que va tenir lloc en el Teatre Calderón. Del 1901 tenim constància que es feien perquè el mestre torellonenc Ramon Reig i Parés escriu expressament, per acompanyar la representació dels Pastorets a Sant Quirze de Besora, una partitura titulada Música dels Coros del drama Lo Bressol de Jesús. Aquell any 1901 creiem que l’entitat disposava ja d’algun tipus de certa capacitat de públic que no era el Teatre Calderón, ja que en els cartells es parla de vetllades literario-musicals. La Societat tenia un Cor que devia assajar regularment, per tant, els calia algun tipus d'espai on reunir-se. Aquest local, que anem trobant reiteradament, se’ns esmenta com a Saló del Teatre de la Joventut Catòlica. No és pas estrany creure que, a més d’aquestes vetllades i obres teatrals en honor dels patrons de la Societat, s’hi escenifiquessin uns Pastorets. Fins podem pensar que el local del qual es disposava devia tenir certa entitat, ja que en dos dels programes impresos el 1903 i 1904es troben les següents anotacions: «Per presentar el drama amb tota propietat la Junta no repara en gestos, puig s’estrenarà una bonica decoració» i «Per presentarho ab tota propietat, la Junta no ha reparat en gestos de decorat, vestuari y perruqueria». Així doncs, com que les activitats de la Congregació de Sant Lluís Gonzaga i la Joventut Catòlica devien ser creixents en nombre i en espectadors, es podien plantejar l’edificació d’un local nou, de propietat, del que ja en tenim notícia documentada. El juny de 1904 «El rector de la parròquia notifica a la Joventut Catòlica i a la Congregació de Sant Lluís Gonzaga que en res no perjudica la casa rectoral el fet de projectar un nou edifici per teatre».</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En les respectives juntes generals que celebraren les dues entitats el 19 de febrer de 1905, queda ben reflectit que els calia de manera urgent un local nou «... Que en vista de les malas condiciones que reune el local por no haver los dueños querido arreglar y hacer las obres necesarias para la solidez que requiere el mismo se ven obligados a abandonarlo, así pues se ha propuesto la construcción de un propio.». Les dues associacions acorden demanar un préstec en forma d’accions amortitzables adreçat als socis i a tothom que hi volgués contribuir. Les accions tenen un valor de 125 i 25 pessetes en dues sèries. L’amortització es faria per anualitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nou edifici es construiria en un terreny, anomenat popularment hort de can Manyana, que l’industrial Jeroni Guixà i Armengol donà a les dues Societats, tal com consta en l’escriptura pública feta el 1905. Per a la redacció d’aquest document compareixen davant del notari: el donant Guixà, el representant de la Joventut Catòlica, mossèn Jaume Soldevila, i el de l’Associació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, Ramon Espadaler i Culí. En aquesta escriptura on es disposa d’aquest terreny per «un local apropiado para celebrar en el los actos reglamentarios y les sirva también de honesto solaz y esparcimiento» també s’explicita clarament que les dues societats queden “unides fraternalment”, funcionant plegades en un mateix espai compartit i adoptant el cap d’uns anys un sol nom conjunt: Centre Catòlic. El 30 de juliol de 1905, un any després d’iniciada la construcció, s’inaugura la nova seu social amb un programa ben lluït per a l’època: al matí missa, ofici i benedicció de l’edifici i, a dos quarts de vuit del vespre, la representació de l’obra Lo Forjador d’acer, de l’autor catòlic de la comarcal Joaquim Albanell Vila i la sarsuela El metge improvisat, del mestre Lluís G. Jordà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aconseguit un local estable, el primer cartell imprès que s’ha pogut localitzar és de 1907. I s’ha localitzat un programa del 1927 on apareix com a capçalera d’un programa Centre Catòlic Cultural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aquest moment, amb alt i baixos, El Centre continua la seva trajectòria amb la representació anual dels clàssics Els Pastorets, l’obra Nit de Reis d’Apel·les Mestre i diferents obres teatrals, donant vida cultural durant tots aquests anys. La dècada dels anys 70, com a tot Catalunya, també pateix un esclat social de participació i associació que provoca un increment de l’activitat cultural del municipi. En aquest context, la secció teatral es passa a dur La Vall del Bisaura, i s’encarregarà de totes les representacions teatrals. I agafa un gran protagonisme l’orfeó muntanyenc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant tots aquests anys el teatre era una activitat més del municipi, del qual es conserven les inspeccions realitzades pel metge del municipi i comunicacions amb el governador civil del moment per a inspeccions i permisos. A més, es va convertir en l’espai cultural del municipi i en les seves instal·lacions es preparaven i a vegades s’hi representaven la majoria d’activitats culturals que tenien lloc en el municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La dècada dels vuitanta s’inicia plena d’optimisme i celebracions (es van celebrar els 75 anys d’El Bressol de Jesús al nou edifici del Teatre de Sant Quirze de Besora), però la dissort aparegué el 1986 quan el teatre del Centre fou pràcticament consumit per un incendi. Tota la part d’edifici que allotjava el teatre, decorats i atrezzo acumulats durant els anys quedà totalment destruït. Només restà dempeus, tot i que prou malmès, una part del local que era el cafè. Però malgrat el cop tan dur que aquest fet significà, no es perderen pas les ganes i aquell mateix Nadal els Pastorets es continuen representant, això si, en un nou i provisional espai: el pavelló municipal. El fet que el cafè de Centre sobrevisqués a l’incendi és prou important perquè allí continuà essent lloc de trobada i referència per a la reconstrucció del nou teatre. Així, encara no s’havien extingit els fums i l’aigua dels bombers ja es treballava per a la reconstrucció. En aquesta reconstrucció hi va participar activament l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que va ser el promotor de l’obra amb el tècnic municipal. I va firmar un conveni amb l’entitat per tal de poder rebre i dedicar les subvencions que es van rebre des de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per a la reconstrucció del teatre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Efectivament, després de molta feina per part de les administracions i dels socis i de dos Nadals al pavelló, els Pastorets retornen a un nou teatre l’hivern del 1988. Un retorn inicialment en precàries condicions, però fruit de tot un esforç col·lectiu per a recuperar un espai que es vol compartir amb tot un poble. A poc a poc el nou teatre es va bastint, i els Pastorets i Nit de Reis es converteixen en el pal del paller i no fallen cap any a les seves cites. Implicant a més d’un centenar de persones entre actors, tècnics i col·laboradors, creant la història cultural d’un municipi. Cada temporada es representen acompanyats de nous decorats, vestuari i millores escèniques, mentre l’edifici cada es va condicionant millor dins les possibilitats d’una entitat sense ànim de lucre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2008, es firma un nou conveni de col·laboració entre l’entitat i l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que obria encara més aquesta entitat al municipi. Fet que va suposar que dins aquest teatre es poguessin acollir diversos actes més enllà del teatre. Com per exemple: xerrades de diferents personalitats, taula rodones i debats, presentacions de llibre, exhibicions de ball, concerts d’escoles de música, obres de teatre que preparen els centres escolars, activitats destinades per a escoles i instituts, entrega de premis de certamen literaris o de pintura, cicle de cinema infantil i documentals, espectacles de màgia, de festa major, del festival de blues o concerts del grup de gospel o cantaires locals, entre d’altres. També en aquest edifici s’ha cedit per fer catequesi, tallers d’informàtica i altres temàtiques, casals d’estiu, assaig d’actors i músics professionals...</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb aquesta activitat s’ha d’entendre aquest edifici del carrer Patis 24 com un edifici indispensable per la cultura del municipi: per aquest motiu el 2015 l’ajuntament aprovar bonificar l’IBI del teatre entenen que l’activitat que és desenvolupada a dins l’edifici era d’interès cultural per al municipi.</span></span></span></span></p> | 42.1007937,2.2225126 | 435712 | 4661259 | 1904 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095923.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L’edifici actual fou construït l’any 1989, en substitució de l’antic Teatre afectat per un incendi dos anys abans. La ràpida reconstrucció de l’edifici és una mostra de la importància d’aquest Centre per al municipi, amb la implicació de la gent del poble, l’Ajuntament i altres administracions.El primer edifici va ser construït a principis del segle passat, en un terreny donat i es va finançar amb aportacions dels socis de les dues principals entitats associatives del poble, esdevenint posteriorment el principal centre per a la realització d’activitats culturals del municipi. Les representacions d’obres de teatre en són el màxim exponent, com s’explica en el resum històric.Aquests fets evidencien que El teatre El Centre és el principal espai del patrimoni sociocultural de Sant Quirze de Besora, on s’han realitzat bona part dels actes culturals del municipi, com són les representacions d’obres de teatre, actes literaris, conferències i xerrades divulgatives. També és de gran importància el paper com centre de trobada de referència per als habitants de Sant Quirze i dels pobles que formen part del Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Vidrà i Sora), emfatitzant el caràcter aglutinador que té el municipi.El Teatre el Centre situat al carrer Patis, 24 de Sant Quirze de Besora és un pol cultural del municipi, que ha contribuït a la vida cultural, social i associativa del municipi des de la seva existència. Que dins la seva paret s’han dut a terme moltes activitats culturals, i a la vegada s’hi ha ideat, assajat i preparat molts actes culturals que s’han representat al municipi o en altres municipis del Bisaura o d’Osona.L’ajuntament de Sant Quirze de Besora és conscient que aquest edifici és indispensable per a tota l’activitat cultural que s’ha fet durant més de 120 anys en el municipi; i que sense ella no es podria explicar la seva història. Aquesta activitat cultural ha estat gràcies als socis que li donen vida, actualment són més de 300. Però, a més dels socis són moltes les famílies que en diferents generacions han participat en activitats d’aquest edifici. I gairebé totes les famílies en algun moment de la història algun dels seus membres han participat d’activitats que s’hi ha desenvolupat i s’han sentit seu aquest edifici (tal com es justifica amb la recollida de signatures que ens ha fet arribar l’entitat). Per això, és indispensable conserva aquesta edificació, perquè la seva conservació significar allargar el seu valor cultural i continuar com a referent històric de la cultura. Un referent de la cultura que s’ha convertit com a essencial per al municipi, i a la vegada per les poblacions del voltant que formen el Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), però de més lluny com la Vall del Ges, Ripollès o el Lluçanès.La declaració de bé cultural d’interès local (BCIL) d’aquest edifici té com a objectiu reconèixer i preservar l’ús sociocultural d’aquest edifici, així com posar-lo en valor com a espai representatiu de la història dels darrers 120 anys del municipi de Sant Quirze de Besora. A més a més el fet de poder catalogar aquest edifici, a més d’afavorir el seu estudi i difusió, permet l’accés a ajuts per a la seva recuperació i manteniment, i assegurar-ne el futur amb seguretat i viabilitat. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94458 | Casal dels avis o residència (antic hospital) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-avis-o-residencia-antic-hospital | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. (2017) Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Casal dels avis de Sant Quirze de Besora. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Edifici en ús i mantenint encara la funció originaria d'hospital de pobres i malalts. Actualment és la residència municipal i conserva l'estructura originaria en molt bon estat. | <p>Es tracta d'un gran edifici compost per diferents àmbits incloent el jardí comunitari que ocupa una àmplia parcel·la situada a l'oest del nucli antic de Sant Quirze. L'accés es practica per la part de llevant mirant al carrer dels patis mentre que la façana principal s'orienta a ponent. Consta d'un planta en forma de 'L' formant dos cossos allargassats i units entre si. La part més antiga correspon amb la nau que hi ha paral·lela al carrer dels patis i situada a la part de migdia del conjunt. Consta d'una planta rectangular formada per una PB+ 2 plantes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i ciment i amb el carener paral·lel al carrer principal. La distribució de les obertures en la façana oest és regular i ordenada fruit de les continuades restauracions i reformes que l'edifici ha patit al llarg del temps per a adaptar-lo a l'ús actual. Amb tot la planta baixa on hi ha la porta d'entrada o principal fornada per una obertura allindada en pedra amb els muntants i llinda bisellades i amb la data de 1774 incisa a sota d'una roseta on hi ha inscrita una creu. La planta baixa s'organitza amb sèries de 5 obertures que es repeteixen a les plantes superiors. Corresponen amb obertures de factura molt recent amb formigó i persiana enrotllable. L'aparell de la façana no és visible ja que queda amagat a sota d'un arrebossat de ciment pintat de color ocre. La façana que mira a ponent presenta un predomini del buit respecte el massís ja que s'organitza mitjançant galeries formades per arcs de mig punt de perfil rebaixat amb sèries de 7 arcs per planta i dels quals els de la planta baixa han estat tapats amb vidrieres de fusta i fins hi tot alguns d'ells substituïts per finestres rectangulars (els dos situats a la part de més al nord) mentre que els del pis superior presenten encara les característiques de galeria oberta. La façana està arrebossada i pintada en color groc. A la part de més a tramuntana s'hi adossa un segon cos rectangular, perpendicular al carrer dels Patis també de planta allargassada compost de PB + 2 PP amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal constituint un allargament de la coberta del cos inicial cap al nord. Té una part sobresortint a ponent amb la coberta formada per una teulada a dues vessants i amb el carener, aquesta vegada perpendicular a la façana principal. La façana principal es distribueix amb una porta amb els muntants i llinda de pedra on hi ha incisa la data de 1860. Correspon amb l'ampliació del segle XIX. El primer i pis i segon continua la seqüència de les obertures del cos inicial, és dir amb dues finestres a planta primera i dues més a la segona. La part que es projecta a ponent presenta una façana principal orientada a sud i composta per sèries de tres finestres coronades en arc de mig punt a la P1 i P2. L'interior està molt reformat degut al seu ús com a edifici sanitari i adaptat. </p> | 08237-20 | Carrer dels Patis, 20 | <p>L'antic hospital de Sant Quirze de Besora va ser bastit al llarg del 1600 com a hospital gremial fundada per la confraria de Sant Sebastià i destinat a acollir els pobres i malalts. Segons sembla aquesta institució va ser finançada amb béns del poble i segons sembla el 1774 va ser reformat per la mateixa entitat Era una entitat vinculada a l'estament eclesiàstic però que es finançava pel gremi dels paraires. Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, ob. cit. p-59) i en motiu de les guerres carlines protagonitzades pel general Jaume Carbó el 1838 contra el baró de Meer (Isabelí) consta que destruïren el vell hospital de dalt la vila que segons esmenta <em>havia mantingut secularment el gremi i també patí detsrosses l'església del castell que junt amb la rectoria foren incendiades. </em>Amb la desamortització de Madoz de 1855 es van perdre alguns béns de l'església com ara algunes de les propietats urbanes de Sant Sebastià com seria el cas de l'hospital. Aquest fet comportà que els bens eclesiàstics es subhastessin i la vella casa gremial de sant Sebastià fos adquirida pel municipi, de la mateixa manera que també ho va ser l'antic hospital cap a l'any 1884. Aquest darrer però continuava essent administrat per la parròquia. Aquest fet també va comportar que el 1860 en temps del rector Sebastià Rovira i Rovira i segons ens esmenta Serrallonga (Serrallonga, Joan (1998). Ob. cit p-80) s'utilitzés com a escola i s'edifiqués tota una ala a l'antic hospital gremial. Les obres van prosseguir l'any següent quant es va construir tota l'ala de tramuntana annexa a l'antiga i sobresortint de l'àmbit de l'antic jardí. Aquestes obres, però va quedar aturades degut a la mort sobtada del rector que va provocar que fossin les famílies Escarrà-Guixà en contacte amb els marmessors i germans del rector traspassat els qui finalitzaren les obres. A partir d'aquest moment i segons la documentació dels arxius de governació ja mai més exercirà com a hospital sinó mes aviat com a escola, que de fet serà incompleta ja que només serà de nens. S'haurà d'esperar un bon temps fins que s'incorporin les nenes. Des d'aleshores l'edifici a mans ja sempre municipals ha anat tenint diversos usos i finalitats fins a la més recent datada de 1980 que ha recuperat l'essència del seu origen d'acollir pobres i malalts, en aquest cas com a residència d'avis.</p> | 42.1010842,2.2218934 | 435661 | 4661292 | 1774-1860 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115105309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115105256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221117115135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115115726.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antiga confraria de sant Sebastià. Rector Sebastià Rovira i Rovira i família Escarrà-Guixà | Encara manté l'ús i funcionalitat originaries de quan va ser bastit. Manté els volums i cossos principals, encara que modificats i en molt bon estat. és de propietat municipal. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94488 | Edifici del carrer Església, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-esglesia-11 | XVIII-XIX | La casa fa temps que està deshabitada i presenta part del morter i enlluït de la façana desprès, la cornisa i balustrades esquerdades i amb perill de col·lapse, les fusteries i persianes trencades. | <p>Es tracta d'un immoble situat al carrer de l'Església i compost de PB+ 2 PP i sota teulada cobert amb teulada a dues vessants situades a diferent nivell de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud i mirant al carrer de l'església, malgrat que l'accés sigui per la part del darrere, és a dir pel carrer dels patis. La distribució de la façana és geomètrica i ordenada ja que segueix els trets clàssics de les cases de l'època neoclàssica i noucentista també. Hi ha un predomini del buit respecte el massís. La façana es distribueix mitjançant una planta baixa on s'obre una porta d'accés a l'escala central dels habitatges i flanquejada per dues obertures que donen a locals comercials, tallers o obradors. Al primer pis s'obren tres balconeres amb fusteria de fusta amb barretes emmarca-vidres i porticó interior i els balcons amb barana de barrots de forja de secció quadrada amb passamà recte i volutes entre barrots a la part inferior i superior. La llosana és de pedra i de tipus bisellat. La distribució de les obertures de la planta segona és la mateixa que la primera amb la diferència que els balcons no sobresurten del pal de la façana, la forja és més senzilla i les obertures amb unes dimensions més petites. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté la barana del terrat composta per tres crugies i balustres de pedra. L'aparell de la façana és de maçoneria amb revestiment e guix i calç de to neutre i amb els emmarcaments de les obertures, cantonades i ràfecs d'un color més fosc per donar la sensació de monumentalitat. La façana que mira al carrer dels patis hi té annexionada una altre finca i per tant queda embeguda per la mateixa. </p> | 08237-22 | Carrer de l'església núm. 11 o també carrer dels Patis núm. 34 | 42.1005051,2.2228485 | 435739 | 4661228 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94488-img20221108111546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94488-img20221108111541.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que guarda encara les característiques tipològiques de les cases neoclàssiques en el seu estat original encara que amb algunes reformes tardanes com l'annexió de la balustrada, modificacions dels balcons, baranes... | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94489 | Casa del carrer dels Patis, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-patis-30 | <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial . Annex II i annex III.Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments. 1781. </em>carpeta 15 'carta sobre el Mostassaf' 1784-85</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments 1781. </em>carpeta 15. ' Nota del que es deu als individus del terme de St. Quirze y Sta. Maria de Besora de sos treballs que consta el codem. 1776</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amilllaramiento. 1862</p> | XIV-XVIII | La coberta ja que presenta algunes filtracions així com també la façana que mira al carrer dels Patis amb algunes pèrdues de morter, pedres caigudes i esvorancs. La fusteria d'algunes obertures està en mal estat i presenta humitats i pèrdues de suport. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres que fa façana amb el carrer dels Patis i també amb el carrer que condueix amb l'aparcament municipal, antigament emprat com a hortes. Presenta una planta més aviat quadrangular compost de PB+ 1 pis + Sota teulada coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquesta casa encara guarda els trets característics de les cases erigides a la baixa edat mitjana. La façana que mira al carrer dels Patis és potser la més retocada de totes ja que degut a l'ús continuat de la finca, s'hi han practicat noves obertures i reformes. es compon d'una porta i tres finestres rectangulars en planta baixa que es corresponen amb quatres finestres del primer pis i quatre més al sota teulada. Està completament arrebossada per una capa de ciment pòrtland i hi té encastada una placa d'un pas del viacrucis. La coberta es projecta amb un voladís en forma de barbacana que sobresurt notablement. Segons el que es desprèn de la paret mitgera, aquesta façana va ser feta de nou amb maó ceràmic i arrebossat. La façana que mira davant del carrer que condueix als aparcaments municipals (antics patis de les cases) fet que denomina el lloc coincideix amb el pinyó de la coberta i presenta el carener perpendicular a la façana principal. Presenta un predomini del massís respecte el buit i s'organitza mitjançant dues obertures rectangulars en planta baixa fetes de maó ceràmic i fusta i que coincideixen amb dues mes al primer pis i una al sota teulada. L'aparell de la façana és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i horitzontals. També hi ha una part de tàpia. Conserva restes de l'enlluït de calç que hauria revestit la façana i cal destacar l'estructura de bigues de fusta i cavalls que sosté la coberta. A la part de migdia es conserva un pany de paret que sembla molt més antic construït amb aparell de còdols de riu, disposats en filades més aviat regulars i horitzontals i en el que hi ha una finestra de petites dimensions amb els muntants, bastiments i llinda de pedra picada, avui paredada. Sembla que correspon amb un dels elements més antics del nucli històric. La façana de migdia i tal i com és habitual està completament oberta per la presència de grosses obertures o eixides-assecadors per a assecar les pells i els draps. Val a dir que aquestes cases gremials a la dècada del 1600 on s'hi van instal·lar infinitat de paraires i teixidors (37 paraires i 20 teixidors).</p> | 08237-23 | Carrer dels Pati núm. 34 | <p>El seu origen seria medieval tot i que seria profundament reformada al llarg dels segles XVII i XVIII. De fet la casa reuneix les característiques pròpies de les cases gremials les quals i segons el parer de Joan Serrallonga 'La casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior amb una petita eixida, un , o algunes vegades dos pisos superiors on es fa vida ja sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu'. SERRALLONGA, J (1996). Ob. cit. p.53. Possiblement aquesta casa no va ser alterada el segle posterior com si que ho foren moltes altres. A la part de migdia conserva encara restes de l'eixida descoberta destinada a assecadors. Val a dir que aquestes cases es van erigir a partir del 1600 seguint un perímetre sense cap mena 'd'alineació segons esmenta Serrallonga i de forma totalment desorganitzada damunt vestigis de construccions més antigues. Amb tot la casa del carrer dels Patis núm. 34 preserva encara molts elements que fan pensar en un origen encara 'medieval' . Segons Joan Serrallonga al fer esment dels paraires i teixidors de Sant Quirze el 1830 esmenta la presència d'un tal Joan Prim, paraire i teixidor que viu al carrer dels Patis i també del seu germà Josep Prim els quals i segons l'arxiu del jutjat de Sant Quirze van tenir un plet amb un tal Marià Solà, comerciant. per no pagar 66 lliures del preu de la llana. Val a dir que el mateix Serrallonga publica un plànol o croquis de Sant Quirze cap al 1700 i el carrer dels Patis és completament despoblat llevat de l'edifici de l'hospital i concentrant la major part dels habitatges a l'emplaçament de la finca que estem descrivint amb la qual cosa resulta fàcil pensar que correspondria amb la present finca. (Serrallonga. Ob cit. p-210) . Segons sembla i refrent a l'amillarament de 1862, la família de Joan Rierola tenia o posseïa una '<em>por una casa con su huerto adyacente en el paraje nombrado de los Patios nº 4'. </em> i amb l'inscripció nº 122. (AMQ. amillaramieneto)</p> | 42.1006424,2.2227187 | 435729 | 4661243 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-img20221110102651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-img20221110102702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-img20221110102709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-20230629095855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-fotofachada_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa que correspondria possiblement amb els edificis més antics de Sant Quirze ja que es situa al voltant de la zona més antiga que era la de l'església de Sant Quirze. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94490 | Casa de la plaça Major, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial. Annex II i Annex III. Ajuntament de Sant Quirze de Besora </p> <p>ACM: Llibre d'arrendaments. Carpeta 15</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Inscripció núm.91</p> <p>AMQ: Proyecto de fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-ayuntamiento. 1954 </p> | XIV, XVII, XIX | Finca que aparentment i externament es mostra en bon estat amb reformes fetes el 1500, 1600, 1800 i fins hi tot 1900, però que ha estat compartimentada i dividida en diferents propietaris degut a que ha estat distribuïda en diferents habitatges repartits en les tres plantes. | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions que conserva diferents fases constructives fruit de les diverses ampliacions que es van portar a terme en temps moderns. Consta d'una planta rectangular amb diverses crugies formant un angle obtús degut a la traça del carrer i organitzada en planta baixa, dos pisos i un sota teulada o golfes cobert amb teulada a un sol vessant amb un sobre-alçament o àtic a dues aigües que li dona una imatge molt característica al conjunt. Per la part de llevant hi ha una ampliació tardana de PB+ 2 PP i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a llevant. La façana que mira a la plaça Major s'organitza en PB+ 2 PP i golfes amb el ràfec de la coberta i el carener paral·lel a la façana i amb un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada o principal està coronada en arc de mig punt de pedra picada amb àmplies dovelles d'uns 60 cm. de llarg i amb els perfils bisellats. A cada costat hi ha tres obertures coronades amb llindes de pedra amb els muntants bisellats. Al primer pis hi ha tres balconeres de pedra picada, de perfil bisellat que corresponen a antigues finestres rectangulars convertides en balconeres i amb els balcons de ferro forjat de perfil tornejats i passamà recte i la llosana del balcó bisellada. Les obertures de la planta segona tenen la mateixa composició que les de la planta inferior. és a dir amb balconeres de muntants i llindes de pedra picada de perfil bisellat, balcons que sobresurten del pla de la façana amb barana de forja de perfil tornejat i la llosana de pedra, llevat de la central que està reformada. La planta superior o àtic està formada per gelosies de tipus modernista alternades per un fris amb decoració vegetal i geomètrica formant fulles i trèvols i amb una franja de rajoles ceràmiques decorada en rosetes a sota seu. El ràfec està format per un voladís de la coberta sostinguda per bigues amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat sota un estucat i enlluït de color ocre que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i cantonades de pedra picada de tipus calcari. La façana que mira a la plaça de l'església va ser realitzada en el moment que es va enderrocar l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià i es va formalitzar la plaça actual. En el seu lloc existia un callisot estret. Presenta uns trets més aviat modernistes i eclèctics amb una composició ordenada d'obertures situades geomètricament al llarg de la façana i composta per una PB+ 2 plantes pis i sota teulada i amb la façana de la mansarda de l'àtic afegida sobresortint del pla de la teulada. La teulada té el carener perpendicular tot i que l'aparença externa és que sigui paral·lel de la mateixa manera que també ho és el cos annex de la part de llevant. L'acabat és en forma de cornisa bisellada que emmarca el pinyó de l'àtic sobresortint en posició axial donant-li un aspecte més aviat monumental i amb un acabat format per una cornisa de dues filades de teula girada i maó pla La composició de la façana és a base d'obertures rectangulars situades geomètricament en els diversos pisos i formades per balconeres amb balcons de tipus 'modernista' formant diferents barrots de ceràmica amb una base decorada amb rajoletes de petites dimensions formant mosaics policrom en blau i blanc i repartint-se amb sèries de tres al primer pis i una al segon pis. La resta d'obertures són finestres geminades rectangulars situades a la planta primera i també segona seguint el mateix esquema decoratiu i compositiu. </p> <p>Cal destacar el volum del cos on hi ha l'àtic esta emmarcat per cornises i sanefes que el divideixen i el separen de la resta de la façana. Cada cornisa parteix d'un medalló en forma de rombe situat a cada costat d'aquest cos central i decorat amb una rajola en forma de roseta de ceràmica policroma. La darrera planta està formada per tres obertures en arc de mig punt de les que la central és de mides més grans ja que segueix el pendent del pinyó de la coberta i a la vegada descansen damunt d'una cornisa de maó ceràmic i estan emmarcades per una motllura de guix que ressegueix tot el seu contorn. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de morter i enlluït de color ocre amb els emmarcaments de les obertures, cornises i cantonades de color rosat. Aquesta façana està separada de la plaça de l'església per mitjà d'un jardí que està separat per una reixa de forja amb un acabat en forma de florons i pinacles i alternada per pilars coronats per peces de ceràmica vidriada de color verd i formant gablets. Val a dir que aquesta façana està unida a l'església per mitjà d'un cos o galeria de planta baixa i primera i amb arcades de les mateixes característiques que les obertures descrites. La façana de llevant és la que presenta menys interès ja que correspon amb el cos annexionat a l'edifici originari i amb una decoració semblant a la façana de la plaça de l'església bé que més senzilla. ja que esta formada per galeries i balcons i únicament hi ha decoració a la cornisa de la coberta. L'interior no es pot visitar degut a que està completament compartimentada per diferents habitatges i únicament en cal destacar el vestíbul i l'escala de pedra picada que corresponen amb els vestigis més antics conservats.</p> <p> </p> | 08237-24 | Plaça Major núm. 2 | <p>La casa que estem tractant es situava a la plaça del poble o plaça del comú. Segons Serrallonga en aquesta plaça es centralitzava la major part de la vida de la vila i la majoria de les cases pertanyien al marquès de Besora i més tard el marquès de Santa Coloma ja que les possessions dels barons de Besora van passar a mans dels Cartellà i també els Queral després de disputes i desajusts van quedar repartides el 1774. A la plaça també hi havia les residències i propietats dels prohoms més rics com ara (Bruch, Feixas, Anglada, Espadaler, Font Palau, Rierola, Russinyol...) A la plaça es fan les reunions més importants, el mercat, es venen els productes de llana, els draps, s'hi fan processons i els nens hi fan jocs. No és d'estranyar que les cases del seu entorn pertanyin a les famílies de major rol i status com seria el cas del marquès de Besora, de Santa Coloma i altres potentats. Referent a la casa consta que l'any 1700 Josep Vinyas paraire correspón amb un empresari que té una botiga de roba estreta i viu a la plaça i també Quirze Vinyas paraire el 1778 i Anna Maria Vinyes amb botiga de teixits estrangers el 1778. Val a dir que els Vinyes es convertiren en grans empresaris doncs viuen a la plaça Major i hi té arrendades les finques núm- 2, 29, 21, 22 i 23 al marquès de Besora i a partir de 1830 amb Segimon Cararav on hi té arrendades les rendes del comte de Santa Coloma. (SERRALLONGA. Ob cit. P-57). Referent als amillaraments de 1862 sabem que la casa va passar a mans de Joan /Pere Moles Inscripció núm. 91: 'por una casa con su pequeño huerto adyacente en la Plaza nº2 (calle de ) y otro huerto en el paraje llamado de los Patios' AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 91. Cal esmentar que segons Serrallonga (Serrallonga, J, 1998. Ob cit-p 111) especifica que el 1899 i 1900 s'acaben les cases del final del carrer del Pont que podran hostatjar treballadors de les fàbriques i quedaran unides a una caseta que la companyia ferrroviaria hi tenia en aquest lloc. A més al 1900 el mateix Jeroni Guixà remodelava la seva casa de la Plaça amb façana a la placeta de l'església al costat de l'edifici parroquial. És per tant molt possible que aquesta façana fos realitzada pel mateix Guixà a principi de segle XX i en estil modernista. </p> <p><em>F</em>inalment i pel que fa referència a l'enderroc de la casa de la confraria de sant Sebastià que quedava unida a la casa del comú i s'encarregava de custodiar l'altar de la capella de Sant Sebastià. Aquesta casa després de la desamortització de Pasqual Madoz 1855 va passar a mans del comú fins que finalment va ser enderrocada. Encara a l'arxiu municipal hem trobat els contractes per les obres d'enderroc i un rebut firmat l'any 1954 que va adjunt amb la reforma de l'ajuntament. Segons esmenta aquest document que correspon amb un rebut de l'alcalde a un tal Don Carlos Mir Comellas</p> <p><em>He recibido de Don Carlos Mir y Comellas la cantidad de novecientas sesenta pesetas, importe de noventa y siete kilos de hierro, procedente de la demolición de la casa nº 2 de la calle de la Plaza, propiedad de este ayuntamiento a razón de diez pesetas el kilo. Y para que conste expido el presente recibo que sello y firmo en San Quirico de Besora a veintinueve de diciembre de mil novecientos cincuenta (AMSQB) Actes 1862-1950. </em>Poc després ens apareix el projecte de reforma de la façana est de la casa conistorial i datat de 1954. El present projecte es conserva a l'arxiu municipal de Sant Quirze. També es conserven nombroses imatges de les cases enderrocades per a construir les façanes del nou ajuntament al carrer de l'església. Corresponien amb les cases de Cal Colom o cal paraigüer i també la fonda Pallarès i datades de 1952. Per tant vinculades a aquestes reformes.</p> | 42.1002106,2.2228808 | 435742 | 4661195 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-20230630122821.jpg | Inexistent | Barroc|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta casa malgrat que estigui profundament reformada correspon amb una de les cases més antigues i que més regust d'àpoca conserva al nucli antic de Sant Quirze. La base sembla correspondre amb un habitatge de tipus gremial amb modificats d'època moderna i sobretot amb una gran reforma de principi del segle XX a l'estil 'modernista' que li dona uns trets i unes característiques molt peculiars i pròpies i amb un valor notable. Les reformes del segle XIX es produïren arrel de l'enderrocament de la casa de la confraria i la reconversió de la plaça de l'església en pati de les escoles i escola pública. | 96|105|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94504 | Casa de la Plaça Major, 13 i 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-13-i-14 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (2010). Una mirada al passat. DVD</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix XI.</p> <p>AMQ. Cuaderno de limitaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. Any1862. Carpeta 1016 </p> <p> </p> | XVI-XVIII | <p>Edifici que manté els trets essencials d'una casa gremial però amb reformes de l'època moderna. especialment en els habitatges situats a les plantes superiors i sobretot el seu interior. Es tracta d'un edifici de grans proporcions que abraça dues finques (la núm. 13 i 14) i que estan unificades en un únic immoble. S'estructura en Planta baixa, dues plantes pis i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. Presenta una planta més aviat rectangular de dues crugies, ja que unifica dues antigues cases gremials de parcel·la gòtica. La composició de la façana respon als cànons de principi del segle 20. La finca núm. 13 conserva encara part de la planta baixa i del primer pis amb la vella estructura d'una casa gremial. La porta d'entrada es situa a la part dreta i consta d'una obertura coronada per un arc rebaixat de tipus i perfil escarser i amb els muntants de pedra picada de tipus calcari i del tipus bisellat. Al costat seu hi ha una obertura de dimensions més àmplies que dona accés a un local comercial. Damunt seu hi ha dues balconeres; una de simple situada a la part de més a migdia i una segona en amb els muntants, i llinda de pedra picada que coincideix amb l'emplaçament de damunt de la porta d'entrada. En aquesta part s'obre un balcó que sobresurt del pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb la planta segona s'obren dues balconades més amb els muntants de maó ceràmic, la barana de forja amb barrots de secció quadrada i decoració a volutes situat en el pla de la façana i les fusteries amb barretes emmarca vidres i porticó intern. Val a dir que entre la planta primera i segona hi ha una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. La composició de la finca núm. 14 és similar a l'adjacent a base de dues portes d'accés a la planta baixa, dues balconeres amb balcó al primer pis sobresortint del pla de la façana i sostingut per una llosana de pedra de perfil bisellat. La barana és de forja amb els barrots de secció quadrada, volutes decoratives i passamà recte. Damunt seu hi ha dues balconeres més de la mateixa forma i composició que la casa anterior. Amdues finques resten unificades per una cornisa bisellada formada per diverses filades de maó pla que sostenen la coberta. sembla que correspon amb una reforma de principi del segle XX. La façana que mira al riu Ter està protagonitzada per tenir més predomini del buit que del massís ja que al tractar-se d'una façana que s'orienta a sud-oest està protagonitzada per eixides i balconades disposades en totes les seves plantes i coincidents en tots els seus pisos. A cada costat de balcó hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la façana i que està emprat com a latrina. Aquesta construcció es troba a cada costat de la finca. Segons el que es pot desprendre hi han dos pisos per planta.</p> <p>A la part del darrere hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la línia de la façana i compost per una planta baixa i un primer pis amb terrat. Aquest volum que té les parets formades per còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, disposats en filades regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra picada. Aquest element és completament massís. Vegeu fitxa annexa. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que està emprada com a habitatges</p> | 08237-26 | Plaça Major núm. 13 i 14 | <p>L'origen de la casa seria possiblement medieval amb reformes importants als segles XVI i XVII coincidint en el període d'esplendor de la vila de Sant Quirze arrel de la manufactura dels draps de llana i l'aparició dels paraires. Aquest fet va comportar que s'instal·lessin paraires, teixidors i bracers al llarg del nucli antic i transformessin la majoria d eles cases en tallers i obradors. Aquestes cases limitarien a la part del darrere amb la muralla medieval la qual, flanquejada per torres i bestorres hauria estat separada de les cases per mitjà d'un pas de ronda. Amb el temps i quan les fortificacions perderen aquesta funció s'aprofitaren com a parets de les cases que tenen façana a la plaça Major les quals s'eixamplaren fins a tenir com a límit extern l'antiga muralla que quedà embeguda a dins de les cases. Referent a la documentació històrica consultada hem trobat que la casa amb l'amillarament de 1862 era propietat de José Vilarrassa el qual tenia nombroses propietats, entre elles les finques núm. 13 i 14 de la plaça. Vegeu cita ' <em>Por una casa con hierto adyacente en la Plza nº 13, por otra en el nº 3, por otra en el nº 6, por otra en el nº 12 y por otra en el nº 13' . Inscripció núm 160. (</em> AMQ Cuaderno de limitaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora. Inscripció núm 160)<em> </em>Hi habitava un Joan ferrer, farmacèutic que exercí com a alcalde entre els anys 1869 i 1872 i també Antoni Espadaler Arimany comerciant que exercí d'alcade entre els anys 1868 i 1869 (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- Apèndix XI). No hem trobat altres dades referent a la casa. </p> | 42.1000454,2.2227385 | 435730 | 4661177 | 1773 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20230228113921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221205122536.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa molt reformada la qual conserva encara vestigis de les antigues cases gremials erigides a la plaça Major, especialment a la planta baixa i primera i completament reformades a mitjans del segle XIX i principi del XX quan van ser unificades en una de sola. Amb tot a la part del darrere encara es pot endevinar part de la traça de l'antiga muralla medieval amb fragments de la mateixa emprada com a base de sosteniment de la nova construcció i amb el volum d'una torre de planta quadrada que sobresurt de la mateixa i que recolza damunt de la roca natural i que a la vegada acta com a contrafort. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94505 | Plaça Major, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-11-0 | <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la plaça Major núm.11 i mirant a l'est. Es tracta de la característica casa gremial de parcel·la rectangular entre mitgeres i composta de PB+ 'pisos i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant. La composició de la façana és característica d'aquest tipus d'habitatges amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa i avui dia molt reformada s'hi obren dues obertures; una de majors proporcions i d'accés a local comercial (antic obrador) i una segona més estreta que condueix a l'escala que connecta els habitatges. A la planta primera hi ha dues obertures; una balconera i una finestra. En quant a la primera està composta per muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari i de perfil bisellat. Dona accés a un balcó que sobresurt del pla de la façana està sostingut per una llosana de pedra i té la barana de forja amb barrots de secció quadrada i volutes. La segona obertura correspon amb una finestra amb els muntants i llinda també de pedra picada, esplandit extern i ampit bisellat. Correspon amb un element de cronologia força remota. Damunt seu hi ha una segona planta amb dues balconeres amb barana que no sobresurt del pla de la façana i amb barrots simples de secció quadrada. La fusteria i bastiments d'aquestes obertures són de fusta. No existeixen altres obertures. tot i que se n'endevinen dues més de paredades a nivell de les golfes. Val a dir que la façana està aixoplugada per una barbacana que sobresurt en forma de voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa d'enlluït i calç que emmascara la fàbrica originaria la qual i segons es pot desprendre seria amb aparell de maçoneria i la part superior de tàpia o altres materials. La façana posterior que mira al Ter coincideix amb la traça de les velles muralles que encara es poden mig identificar a la part inferior. Aquesta façana esta organitzada amb una planta baixa pràcticament massissa on s'obre una petita porta d'accés als horts i amb aparell de còdols de riu i maçoneria. Al seu damunt hi ha dues plantes superiors on s'obren àmplies eixides i galeries mig reformades i parcialment tapiades. L'interior és utilitzat com a habitatges.</p> | 08237-27 | Plaça Major núm. 11 | <p>La casa pel fet d'estar situada en un lloc de màxima representació com era la plaça pública o plaça major pertanyia molt possiblement al baró de Santa Coloma, que tal i com s'ha esmentat anteriorment adquirí part dels béns i les rendes dels antics barons de Besora. No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMSQB se sap que lapertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de santa coloma. </em></p> | 42.1000066,2.2228246 | 435736 | 4661173 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20221205122536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-20230629121432.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa conserva encara els trets bàsics i essencials de les cases entre mitgeres de tipus gremial situades a la plaça de Sant Quirze de Besora. Cal destacar que és dels pocs exemples que guarda encara la traça i la fossilització de les velles muralles integrades a la part inferior de la casa com a murs de càrrega i els eixamplament de la mateixa ocupant l'espai de l'antic 'pas de ronda'; un espai de separació entre les cases i les muralles i mesura de defensa en cas de setge i atac. Originàriament la façana posterior de les cases quedava separada de la mateixa i en el moment que les muralles deixaren de tenir la funció defensiva, els albergs van ser eixamplats fins arribar als límits de la muralla que quedà integrada coma paret i mur de suport. A la finca núm. 11 de la plaça encara es poden veure els tancaments de la finca originaria i les ampliacions de l'espai del pas de ronda visibles en el parcel·lari i també en la disposició de les cobertes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94515 | Les Comes o Can Bruc Plaça Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-o-can-bruc-placa-major-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Apèndix II i apèndix III</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016. Inscripcions 25 i 26</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> <p> </p> | XV- XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions compost per una planta més aviat rectangular de tres crugies i format per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes amb coberta a tres vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. es tracta d'una casa erigida a l'angle sud-est de la plaça que sobresurt de les finques 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15 i 17 del carrer de Torelló i avui enderrocades i substituïdes per un nou paviment. Aquesta casa del tipus senyorial té l'aparença d'una casa pairal o masia situada a dins dels murs de la vila, malgrat que no ho sigui fet que li dona unes característiques i trets molt comuns. La casa està adossada a la finca núm. 4 de la plaça Major per la banda de tramuntana i amb una altre construcció o masia annexa a llevant. Per tant només té visibles dues façanes; la principal orientada a sud i la de ponent que mira a la Plaça. Al seu costat hi ha altres edificacions com ara coberts i pallisses annexos a la masia principal i tancats darrere d'un baluard de pedra i còdols de riu que la separa de la resta de construccions del nucli antic.</p> <p>La façana principal presenta una distribució de les obertures molt ordenada seguint els esquemes clàssics de les masies de la plana de Vic datades de mitjans del 1500 o 1600. La planta baixa dividida en tres crugies s'organitza mitjançant un arc de perfil rebaixat situat a la part central amb els muntants de pedra picada de perfil bisellat, l'arc adovellat també bisellat i amb la data de 1796 incisa en la seva clau. A cada costat i flanquejant la porta d'entrada hi ha dues finestres quadrades també de pedra picada que il·luminen el vestíbul. A la part esquerra de la façana i situada en aquest nivell hi ha una finestra de pedra coronada per un arc de quatre lòbuls picat a la mateixa pedra que forma la llinda que corona la finestra i en la que hi ha inscrita una roseta també de pedra de tradició gòtica. damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt de tipus rebaixat que descansen damunt una imposta bisellada i que tenen la barana de ferro forjat amb els barrots de secció quadrada i passamà recte. Al costat esquerra i damunt de la finestra d'influència medieval de la planta baixa hi ha una finestra rectangular coronada per una llinda de pedra amb els muntants de pedra i ampit bisellat i en el que presenta un acabat conopial. Hi té incisa la data de 1761 a sota d'una roseta. Damunt seu i coincidint amb la planta segona es disposa també una galeria de tres arcs de mig punta damunt de pilastres de secció quadrada que acaben amb impostes i cornises bisellades de pedra i arcs rebaixats. i també d'una finestra rectangular sense cap tipus de decoració. Cal destacar que els tancaments de les finestres i galeria d'aquesta planta és mitjançant persianes de llibret. L'aparell de la façana està completament revestit per un estucat de color terrós on hi ha dibuixat un falç carreuat. La façana està coronada per una àmplia barbacana formada per voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. La façana que mira a la plaça Major té un predomini del massís respecte el buit i es compon de quatre finestres rectangulars en planta baixa de les quals una és amb els muntants de pedra picada, cinc més al primer pis de les que en cal destacar dues que estan coronades per un arc de tradició gòtica buidat a la llinda que corona la finestra i que emmarca una roseta central. Damunt seu i coincidint amb el segon pis hi ha quatre finestres més. Tal i com succeïa amb la façana principal, aquesta façana està protegida per un notable ràfec format per la barbacana de la teulada a base de bigues de fusta i cavalls. també està revestida per un estucat de color terrós que simula un falç carreuat. tant sols deixa a la vista les cantonades i els bastiments i emmarcaments de les obertures que són en pedra picada. La resta de façanes no presenten cap mena d'interès degut a que estan integrades a les finques de la plaça Major i també a un cos adossat a llevant que acull la caixa d'escala i que està revestit pel mateix tipus d'estucat de color rosat. </p> | 08237-30 | Plaça Major núm. 6 | <p>Referent a la casa de can Bruch hauríem de buscar els seus orígens a la fi de l'edat mitjana i principi de l'era moderna en un moment en que la vila de Sant Quirze de Besora es veu afavorida pel comerç puixant de menestrals, paraires i teixidors de la llana i edifiquen les seves cases ne l'eix desenvolupat entre el portal de Torelló i el portal del Pont ens els carrers del Pont, Carrer de l'església, carrer dels Patis, carrer de la Plaça i Plaça Major. Entre les famílies que s'enriqueixen amb aquest comerç i segons Joan Serrallonga (Serrallonga Urquidi, J; 1998) especifica que hi havia els Rierola, els Tenas, els Bruch, els Comas i molts altres. En el cas dels Bruch a mitjans del segle XV van erigir la seva casa pairal al lloc on trobem l'edifici actual que rep el nom de 'Les Comes' en relació als darrers propietaris. </p> <p>Hem trobat referències al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 especifica a la inscripció núm. 26 a nom de Pedro Bruch i després a Teresa Català</p> <p><em>Posesión nombrada den Bruch situada cerca del camino de Torelló de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p>Té un conjunt de terres amb un valor de 6662,62 lliures. La mateixa inscripció afegeix les finques urbanes</p> <p><em>Por una casa con su huerto adjacente a la Plaza nº5 </em>amb un valor de 340 lliures, <em>Por otro idem i idem en el nº 6 i por otro idem en el número 6 del carrer Torelló huerto de 9 partiones </em>i amb un valor de 160 lliures. En total el valor de les finques i terrenys de conreu rústic era de 6462, 52, de les finques urbanes de 580 i del valor pecuniari de 175.</p> <p>Cal a dir que la finca va passar a Teresa català on s'hi afegeixen 550 lliures de riquesa rústica de Josep Guixà i després hi ha escrit que les terres passen a Josep Pujol Miró procedents de la finca de les Comes i de la que també en rep el nom.</p> <p>Val a dir que en el mateix padró de finques hi ha esment de terres dels Bruch a la inscripció núm. 25 a nom de Magdalena Bruch la qual posseeix una finca al carrer dels Patis núm. 11.</p> | 42.0999101,2.2233207 | 435778 | 4661161 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120242.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa de grans dimensions que es conserva en ple nucli antic i que té com origen la part més propera a la plaça i amb uns trets i reminiscències encara medievals, però amb una forta ampliació a la part de llevant de mitjans del segle XVIII. La part originaria estava composta per una sola crugia de PB+ 2 pp i coberta amb finestres al primer i segon pis així com també en planta baixa amb trets gòtics. Aquest tipus d'obertura també la trobem a la finca núm. 34 del carrer del Pont. Cap al segle XVIII i degut a la puixança econòmica de la família Bruch la casa es va ampliar a llevant i també a tramuntana annexionant dues crugies més i convertint-la en la clàssica masia (casa senyorial) de tres cossos amb coberta a tres vessants. Abans de la reforma del carrer Torelló hi havia un portal coronat per un arc de mig punt adovellat que donava accés al recinte just on ara hi ha una moderna porta d'entrada. | 94|96|98|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94517 | Edifici Carrer Torelló, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-10 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> | XVII-XIX | Casa que està pràcticament deshabitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres situada a tramuntana de la finca núm. 8, composta per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana malgrat aprofiti la traça d’una parcel·la d’una casa gremial respon als cànons de les façanes neoclàssiques. La composició és geomètrica i ordenada basada en una porta central amb dues obertures a cada costat corresponents a un habitatge en planta baixa. La planta primera i segona es compon de dues balconeres a cada costat amb balcons de barana de forja que sobresurten poc del pal de la façana i amb els barrots de secció quadrada i passamà recte i un finestra de petites dimensions a la part central. La façana és coronada per un voladís de la coberta format per una barbacana sostinguda per bigues de fusta. Val a dir que aquesta finca i l’adjacent núm. 8 estan unificades per la mateixa coberta. La façana de ponent presenta un predomini del buit respecte el massís a base de galeries o eixides obertes formades per dues obertures allindades i separades per un pilar central de maó ceràmic i balcons amb baranes de barrots simples de secció quadrada. Està revestida per un enlluït de calç i guix de color blanc.</span></span></span></p> | 08237-32 | Carrer Torelló, núm. 10 | <p>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</p> | 42.0997449,2.2232132 | 435768 | 4661142 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221108111955_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Finca que respecta la traça d’una parcel·la entre mitgeres corresponent amb una antiga casa gremial completament embeguda per la nova construcció i que respecta la traça antiga del parcel·lari amb el pati de la part del darrere i la terrassa erigida damunt de les antigues muralles medievals construïdes amb aparell de còdols de riu i maçoneria i disposats en filades regulars i horitzontals. I recordant l’antic pas de ronda que separava les cases de les antigues muralles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94524 | Edifici Carrer Torelló, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-8 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una casa entre mitgeres situada a la part baixa del carrer de Torelló molt a prop de l’emplaçament amb l’antic portal d’entrada a les muralles, avui desaparegut. Consta de grans proporcions amb una planta rectangular i compost per PB+ 2 plantes pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer Torelló i orientada a llevant. Presenta tres crugies separades per murs de maçoneria i les divisions horitzontals són a base d’encavallades de fusta. Consta de dues façanes orientades a llevant i ponent i limita amb les finques núm. 8 i núm. 12 del carrer Torelló, aquesta darrera separada per un callissot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit i les obertures es situen de forma més aviat ordenada al llarg de la façana seguint els esquemes de les cases de l’època barroca i neoclàssica. Segons del que es pot desprendre de la composició en façana consta de dos pisos en cada planta. La planta baixa situada esglaonadament s’hi obren tres obertures; una en posició axial que correspon amb la porta d’entrada i principal on hi ha una gelosia al seu damunt amb una reixa de ferro forjat amb la data de 1820 corresponent amb la seva reforma. A cada costat s’obren obertures de comunicació amb els locals comercials, antics obradors dels quals el situat a tramuntana i limitant amb la finca núm. 8 està format per una obertura coronada per un arc de mig punt de perfil molt rebaixat. El de la part Esquerra i limitant amb la finca núm. 20 consta d’una finestra rectangular situada en planta baixa. Al seu damunt es disposen els diferents habitatges de la planta primera compostos per una balconera a cada extrem de façana i dues finestres rectangulars a la part central. La balconera presenta els muntants amb maó ceràmic i el balcó amb barana de forja ricament treballada que sobresurt del pla de la façana i es sosté per mitjà d’una llosana de pedra. La planta segona segueix la mateixa disposició que la del pis inferior amb la diferència que les baranes dels balcons sobresurten poc del pla de la façana i presenten la mateixa tècnica decorativa en la seva forja. Finalment la planta sota coberta o golfes està il·luminada per quatre finestres rectangulars que fan les funcions d’ulls de bou i resten aixoplugades per una barbacana formada pel voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana està revestida per un enlluït de calç i guix de color terrós i amb els emmarcaments de les obertures amb un color gris fosc., En els punts on aquest ha caigut s’endevina l’aparell originari amb fàbrica de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. La façana de ponent i mirant al Ter té un predomini del buit respecte el massís ja que s’hi obren àmplies galeries per aprofitar al màxim la llum solar. Cada planta conté dues galeries resoltes per mitjà de dos arcs escarsers molt rebaixats amb fàbrica de maó ceràmic i barana de ferro forjat amb barrots de secció quadrada i passamà recte. Alguns d’ells estan tapats amb vidrieres. La planta de sota teulada també està resolta per petites finestres rectangulars de la mateixa factura que les descrites en façana. L’aparell és maçoneria amb un enlluït de calç i guix. L' interior consta de dos habitatges per planta.</span></span></span></span></p> | 08237-33 | Carrer Torelló núm. 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</span></span></span></span></p> | 42.0996912,2.2233044 | 435776 | 4661137 | 1823 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108111959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108112015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ObservacionsLa casa segueix els cànons característics de les cases neoclàssiques erigides durant l’era de la industrialització i damunt de dues parcel·les de cases gremials. No obstant això conserva a la part inferior vestigis de construccions més antigues i val a dir que respecta completament la traça del parcel·lari antic deixant un pati o pas descobert a la part posterior o del darrere que dona a una mena de terrassa construïda damunt dels vestigis de les antigues muralles de tancament que en aquest indret es conserven de forma notable i amb un aparell de còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars. Tanmateix la part sud està separada per la finca núm. 12 per mitjà d’un estret pas o callerot que comunicava amb els horts del Ter. Aquests callerots descrits per Serrallonga (Serrallonga ob. cit, 98) tindrien un origen medieval amb la finalitat de generar passos estrets a la muralla per comunicar amb la llera, els horts de ribera i el riu i no haver de sortir per les entrades habituals. Van ser utilitzats fins a temps molt recents quan es va decidir de paredar-los ja que eren focus de brutícia i deixalles i per mesures sanitàries van ser anul·lats. En el cadastre encara es poden veure. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94525 | Edifici Carrer Torelló 12-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-12-14 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a lactualitat. Eumo. editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones o amillaramiento. Año 1862. </p> | XVIII-XIX | Casa entre mitgeres que conserva en bon estat la tipologia de les parcel·les entre mitgeres de les antigues cases gremials remodelades notablement durant l'era de la industrialització. Conserva la tipologia típica amb obradors en planta baixa i sèries de balconeres amb balcons al primer pis. La volumetria es conserva en més o menys bon estat però amb part del revestiment caigut, les fusteries en mal estat i també la coberta i ràfec. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Finca entre mitgeres situada a la part baixa del carrer Torelló delimitada pel callerot que separa la finca núm. 10 al nord i la paret mitgera de la núm. 14 al sud. Consta de planta baixa, dues plantes pis i sota teulada amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana és ordenada i geomètrica i es resol mitjançant dues obertures coronades en arc de mig punt a la planta baixa que donen accés a antics obradors, dues balconeres amb sengles balcons sobresortint del pla de la façana al primer pis amb barana de barrots de secció quadrada i passamà recte i dues més al sota teulada. La separació de la planta baixa i del primer pis es fa per mitjà d’una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. Corona la façana un ràfec a sota de la coberta compost per una cornisa bisellada. La façana està enlluïda per un arrebossat de calç de color terrós que en els punts on ha desaparegut deixa veure l’aparell original de la façana a base de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i units en filades regulars. La façana que mira a ponent i damunt del ter està protagonitzada per tenir més buit que massís. Es distribueix mitjançant una planta baixa formada per un mur cec i al seu damunt dues eixides que ocupen tota l’amplada de la façana i sostingudes per bigues de fusta que recolzen damunt de les parets mitgeres laterals, també en còdols de riu. La paret nord és completament cega i mira directament damunt del callerot que hauria connectat amb els horts de damunt del Ter i situats extramurs. </span></span></span></span></p> | 08237-34 | Carrer Torelló 12-14 | <p>Edifici que molt possiblement i com la resta d'edificis del carrer de Torelló tindria un origen medieval com a parcel·la rectangular per acollir les antigues cases gremials. Amb el temps seria notablement ampliada i modificada fruït de les diverses ampliacions. No n'hem trobat massa documentació. La casa delimita amb un dels callissots que segons Serrallonga (Serrallonga. Ob. cit 101). Segons el mateixos autors aquests callerots es tapien el 1882 i desapareixen els callerots de Ton Saboró, el de Pedro Vinyes, el de Manuel Ferrés, el de la bomba, el del portal del Casteny ja que 'son depositos de basura y provocan cada año desgracias pèrsonales'. Aquesta doncs seria la data que es paredaria el callerot quedant com a espai descobert interior i accessible únicament pels horts de darrere les cases. </p> | 42.0996514,2.2234896 | 435792 | 4661132 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121536.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Igual que la finca núm. 10 i 8 conserva el parcel·lari i la distribució de les cases gremials, encara que ,molt reformades. Amb la composició de planta baixa i dues plantes pis i amb les façanes principals orientades al carrer on hi havia els antics obradors i telers a la planta baixa, els habitatges a la planta primera i golfes. A la part del darrere s’obrien àmplies eixides emprades com a antics assecadors dels draps i constituïdes per estructures de fusta damunt de parets de maçoneria. Tanmateix hi havia un petit pati o gaia que mirava damunt del ter i que tenia com a límits les antigues muralles medievals, que un cop aterrades s’utilitzaren com a murs de contenció dels patis i horts del darrere de les cases. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94540 | Edifici Carrer de Torelló, 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-torello-16-18 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora</p> | XIV -XIX | Casa molt fragmentada i compartimentada en gran quantitat d'habitatges ja que una de les funcions principals era acollir nombrosos veïns nouvinguts durant l'era de la industrialització. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de gran volum i composta per una planta més aviat quadrangular que fa cantonada i xamfrà amb el C/Torelló, el C/ St. Josep i el C/ que baixa. Consta d’una planta baixa + 2 plantes pis +golfes cobertes amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i un llanternó central. L’edifici reuneix les característiques pròpies de les cases del període industrial de mitjans del segle XIX damunt de vestigis més antics. Val a dir que la finca manté la traça de les antigues muralles medievals per la banda sud i oest mig trossejada i alterada per l’obertura de noves finestres i balconeres. La composició de les façanes està organitzada mitjançant locals comercials a la planta baixa, balconeres al primer i segon pis i golfes amb un predomini del massís respecte el buit. Aquesta finca està unificada amb les núm. 2, 4 i 6 del carrer de Sant Josep. Malgrat tot manté encara la traça de l’antic parcel·lari amb les parets mitgeres de delimitació i els patis o horts de darrere les cases que limitaven amb les antigues muralles. Tots aquests elements queden embeguts per la moderna construcció que agrupa i unifica les antigues parcel·les en un sol i únic volum La façana del carrer Torelló té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes regularment al llarg de la façana i unificant-se amb la finca núm. 2 i 4 del carrer de Sant Josep. Es compon de PB o hi ha la porta d’entrada als habitatges amb dues petites finestres situades a diferent nivell, un primer pis on hi ha sèries de balconeres simples que emmarquen finestres rectangulars amb els bastiments i marcs de maó ceràmic, i una planta segona amb la mateixa composició que la inferior. La façana és coronada per una barbacana de maó ceràmic sostinguda per permòdols també de ceràmica i formant un fris decoratiu. El mateix ràfec unifica la finca núm. 16 organitzada amb la mateixa composició que la núm. 18 ,es a dir amb sèries de finestres rectangulars alternades per balconeres amb sengles balcons de la mateixa tipologia que la finca núm. 18 i disposats a diferent nivell ja que segueixen la traça i el pendent del carrer. La façana del carrer de Sant Josep, pel fet d’estar situat en una cota molt més baixa incorpora arcades a la planta baixa i una sèrie de dues balconeres amb barana de forja que agrupen sèries de dues balconeres mentre que al pis superior són individuals. Correspon amb la façana principal. La darrera planta està composta per finestres rectangulars coronades per un arc molt rebaixat i emmarcades per un guardapols de maó ceràmic. L'acabat de la façana és mitjançant una cornisa de les mateixes característiques que la descrita. La casa a mans de nombrosos propietaris s'organitza en quatre ales al voltant d'un nucli central o caixa d'escales que és il·luminada per un llanternó que sobresurt del pla de les cobertes i que té un acabat amb quatre vessants de teula ceràmica. L'aparell de la façana del núm. 16 està completament emmascarada per una capa d'enlluït i arrebossat de calç, mentre que la núm. 18 presenta la mateixa composició i en els punts on ha desaparegut deixa veure la fàbrica de còdols de riu, unts amb morter de calç i amb fragments de teula i maó ceràmic entre els junts. Les cantonades, bastiments de les obertures i elements decoratius són mitjançant maó ceràmic.</span></span></span></span></p> | 08237-35 | C/ Torelló 16-18. | <p>Edifici que molt possiblement i com la resta d'edificis del carrer de Torelló tindria un origen medieval com a parcel·les rectangular per acollir les antigues cases gremials. Amb el temps seria notablement ampliada i modificada fruït de les diverses ampliacions. No n'hem trobat massa documentació tot i pensem que es va erigir per acollir els treballadors de les fàbriques Guixà. La casa aprofita restes de les velles fortificacions que es van erigir a mitjans del segle XIV. aprofitant la traça de l'antic camí ral que venint dels veïnats de la Foradada i les illa i el Sola així com també de Santa maria de Besora passava per l'eix C/ Torelló-plaça Major, C/plaça, i carrer Pont fins a sortir per l'altre costat molt a prop del pont pel denominat 'portal del pont'. Aquest nucli de cases que resultava ser una ampliació de la vella sagrera situada als voltants de l'antiga església de Sant Quirze i Santa Julita datada del segle X es va fortificar mitjançant unes muralles que estaven reforçades per torre circulars i quadrangulars tant a ponent mirant al Ter com també a llevant. Encara es conserven vestigis d'aquestes construccions al darrere de l'església i també al darrere de les finques del carrer del Pont, C/plaça, Plaça Major i en aquest cas el carrer de Torelló. En el cas que ens ocupa la finca aprofitaria l'angle sud-oest d'aquest recinte amb la traça de l'antic portal de Torelló situat al xamfrà de la finca amb aquest carrer. Val a dir que a nivell cadastral el parcel·lari coincideix amb els límits de les velles fortificacions les quals han quedat integrades i fossilitzades dins els murs del nou edifici.</p> | 42.0995717,2.2237364 | 435812 | 4661123 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20230228113557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20230228113731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20221108112111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tal i com hem comentat aquestes dues finques, especialment la façana sud coincideix amb la traça de les antigues muralles de Sant Quirze. és més la cantonada sud-est que mira a la boca del carrer genera una mena de xamfrà que ens permet recordar l'emplaçament de les antigues muralles i possiblement del portal del carrer de Torelló situat en aquest indret. Caldria realitzar un treball de documentació i anàlisi dels paraments de la finca de la part inferior per valorar l'existència de les restes d'aquestes fortificacions, avui embegudes pels murs de la mateixa finca i emmascarades sota una capa d'enlluït i arrebossat de calç. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94541 | Edifici Carrer Torelló, 2,4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-24-i-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA- Retalls d'història local (1996). Club d'hsitòria local Sant Quirze de Besora. Col·lecció història local núm. 2. Associació Gombau de Besora</p> <p>DDAA (2010). Sant Quirze de Besora: el retrat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. versió DVD</p> <p>ACM. Carpeta 17, plec 2. 'registro de vesanas de los años 1828-302 Y 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma' 1830</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016.</p> | XIX-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres finques entre mitgeres que tenen unes característiques comuns totes elles i que corresponen a les clàssiques cases entre mitgeres de tipologia gòtica i caracteritzades per ser cases que han estat poc alterades i que conserven encara els trets gremials de quant es van construir.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres cases comuns unides entre si i compostes per una planta rectangular, d’una sola crugia i formades per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de Torelló. La composició de les façanes és simple i es resol majoritàriament amb dues obertures a la planta baixa, una d’accés a l’estable o obrador i una segona més estreta d'accés a les plantes superiors. Generalment estan coronades per llindes de pedra o fusta. Al primer pis s'hi obren finestres rectangulars amb els bastiments, ampit i llinda de pedra picada, algunes de les quals han estat reconvertides en balconeres. La planta de les golfes està il·luminada per petites obertures situades a sota de l’embigat de la coberta que es disposa en sentit longitudinal. Les cobertes formades per barbacanes de fusta estan sostingudes per bigues amb els caps vistos. Val a dir que han estat reformades recentment. de totes elles la núm. 4 ha està restaurada d'una manera molt encertada. La núm. 2 està pendent de rehabilitació i la núm. 6 va ser rehabilitada ja fa temps. L'aparell no és visible ja que està revestit per capes d’estuc i pintura monocapa amb pintat de color blanc, ocre i gris. Hi ha alguns aplacats de pedra a la planta baixa (núm.4) que distorsionen l’aspecte original. Les façanes de la part del darrere tenen una disposició més irregular i desordenada degut al fet que s’han anat afegint obertures i finestres al llarg dels anys. Tot i així a la planta baixa hi ha portes que comuniquen amb els patis de la part del darrere edificats damunt de les muralles medievals, i emprats com a hortes, al primer pis hi ha algunes finestres rectangulars convertides en balconeres i a sota teulada hi ha les finestres de ventilació que il·luminen les golfes. Encara es conserven els vestigis dels murs de sosteniment dels horts amb restes de les muralles medievals a la planta baixa.</span></span></span></span></p> | 08237-36 | C/ Torelló. número 2, 4 i 6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat el seu origen medieval hem trobat referències de dues d’aquestes finques a l’amillarament de 1862 conservat a l’arxiu Municipal (AMSQB) 'Liquidaciones y amillaramientos Sant Quitze de Besora'. Inscripció núm. 128 a nom de <em>Rubert Maria.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>“Por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torelló núm. 5 </span></em><span lang='CA'>i per un valor de 60 cèntims'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En quant a la finca núm. 1 del C/ Torelló el mateix manual especifica a nom de <em>Juan Viladesem, </em></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'>“por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torello nº1”. </span></em><span lang='CA'>Inscripció núm. 158.i amb un valor de 80 cèntims.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La casa núm. 4 en el mateix manual d'amillaraments esmenta que pertanyia a José Bartrés: '</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><em>Por una casa con su huerto adyacente en la calle de los Patios núm. 9 y por otro idem sita en la calle de Torelló núm.4 </em>per valor de 60 cèntims' (Inscripció. núm. 18). Segons Serralloga Josep Bertrés era un paraire veí de Sant Quirze que vivia al carrer dels Patis núm. 9 tal i com diu la inscripció i era arrendatari del comte de Santa Coloma. No obstant això a l'amillarament surt com a propietari per tant és possible que la casa del carrer de Torelló en un inici fos propietat del mateix comte (Serrallonga, 1998, Ob cit. Apèndix II. P-206). No hem trobat altres referències referents a aquestes finques.</span></span></span></span></p> | 42.0997787,2.2231275 | 435762 | 4661147 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121440.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes tres finques conserven els trets originaris bàsics de les cases gremials d’origen medieval que conserven l’antic parcel·lari amb la distribució de les plantes baixes i plantes pis seguint eles esquemes típics d’aquest tipus de casa i descrita segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Ob. cit, 1998) com a casa gremial típica. En imatges antigues que s’han conservat i recollides per “Història gràfica de Sant Quirze). Ajuntament de Sant Quirze any 2010 es pot veure encara la composició original d’aquesta finca i de les façanes amb aparell de maçoneria, obertures de pedra picada i de fusta i amb les parts superiors de tàpia. Presentarien forces similituds amb les desaparegudes núm. 10 de la plaça Major. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94544 | Casa del carrer del Pont, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-1 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862 Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Finca molt transformada però encara habitada i utilitzada com a botiga de forn de pa i queviures. La façana manté encara els trets i les característiques de les façanes de les finques entre mitgeres de tipus neoclàssic amb les sèries dels balcons disposats en façana i en diversos nivells, el ràfec de la coberta. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta rectangular i composta per una PB+ 2 plantes pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant davant de l'embocadura del carrer de l'església en un lloc que antigament corresponia amb una placeta que comunicava el carrer del Pont, el carrer de la Plaça Major i el carrer de l'església. La composició de la façana és geomètrica i ordenada organitzada mitjançant tres grans obertures a la planta baixa que donen accés als locals comercials i també es situa la porta que comunica amb l'escala d'accés als habitatges. La planta primera es distribueix amb sèries de tres balconeres rectangulars amb fusteries de fusta i barretes emmarca vidres i amb els balcons sobresortint del pla de la façana i amb la barana de barrots de ferro forjat de secció quadrada i amb volutes també de forja a la part inferior i passamà recte. La llosana que els sosté és de pedra picada de secció bisellada. Damunt seu hi ha una sèrie de tres balconeres més de dimensions més reduïdes mostrant una harmonia amb les diferents plantes i amb els balcons situats al pla de la façana i amb barana simple de barrots de secció quadrada. Damunt seu i coronant la façana existeix una barbacana de bigues de fusta que sosté la barbacana de la coberta. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de guix de color blanquinós que en recobreix la fàbrica i els paraments originals. La façana del darrere que mira al riu Ter per damunt del carrer de Sant Josep presenta un predomini del buit respecte el massís ja que pel sol fet d'estar orientada a sol ixent està protagonitzada per la presència d'eixides i balcons descoberts. sobresortint del pla de la façana i sostinguts per revoltons ceràmics i amb galeries tancades darrere els vidres. L'aparell de la façana està revestit de guix i calç i val a dir que la part inferior aprofita les restes de les antigues muralles que haurien tancat el nucli antic de Sant Quirze. </p> | 08237-39 | C/ Pont núm. 1 (antic carrer de la Plaça) | <p>La casa amb un possible origen gremial de quan es va fundar la vila de Sant Quirze de Besora va tenir una llarga continuïtat al llarg del temps. No obstant això no hem trobat referències del lloc fins a l'època moderrna i en concret en l'amillarament de 1862. Segons aquest document la finca pertanyia a Magdalena Barceló. En aquesta inscripció amb el núm. 14 especifica <em>Por una tierra llamada de Barceló situado ne el campo llamado de la Foradada de su propiedad y que cultiva de su cuenta. També hi ha una pieza de cultivo llamada de Barceló situada en la finca de la Loma de su propiedad y que cultiva de su cuenta. Por una casa con su huerto en la calle del Puente nº1 amb un valor de 240 cèntims y por otra ibidem con su huerto en el nº 24. </em>Aquesta finca i pel que ens dona a entendre el mateix document va passar a mans de José Rierola juntament amb la peça de terra de la fina ca LOma (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora). </p> <p> </p> | 42.1002583,2.2222869 | 435693 | 4661201 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230629121722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230630122613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230629121724.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria documentar bé l'existència de les antigues fortificacions a la part inferior de les cases que miren al Ter i al carrer de Sant Josep. En aquesta part l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades regulars. La part superior ha estat sobrealçada notablement fruit de les reformes que la finca ha patit al llarg del temps. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94545 | Casa del Carrer del Pont, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. Carpeta 17 foli 2. registro de vesanas de los años 1828-30' . 'demostració general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma'</p> | XVII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques 4 del carrrer del Pont, Núm. 1 del carrer de l'església i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. aquesta part també hauria comunicat amb l'antic callerot que del carrer de l'església connectaria amb el carrer dels Patis. La finca amb parcel·la rectangular de dues crugies consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de formigó. Val a dir que les dues plantes superiors corresponen amb una reforma de 1949 quant la finca es va sobrealçar per adaptar-la a nous usos. La façana que mira al carrer del Pont té una distribució més aviat desordenada fruït de les constants reformes. Hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres obertures; una de principal situada a la part central amb els bastiments i la llinda de pedra i avui dia amagats darrere una capa d'arrebossat. Aquesta obertura s'utilitza com a aparador d'un local comercial. Al costat esquerre hi hauria hagut l'entrada a l'antic obrador, avui local de comerç i al costat dret l'entrada actual a l'escala dels habitatges que es correspon amb una reforma molt tardana. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; la del costat esquerre presenta una forma rectangular amb els muntants i la llinda de pedra picada molt llisa i amb la inscripció de IHS a sota d'una creu i que significa 'Jesucrist rei dels Jueus'. Aquesta finestra correspon amb una antiga balconera ja que a la part inferior encara es poden endevinar les seves traces i empremptes a sota de l'arrebossat actual que revesteix la façana. El balcó ha desaparegut. Al seu costat hi ha una segona finestra la qual sembla ser original, d e planta rectangular i amb els bastiments i llinda de pedra picada molt llisa i amb la data de 1642 amb les dues xifres escrites al revés i amb la inscripció de I-IS i a sota MA que correspondria a l'antic propietari. Al seu damunt hi ha dues plantes més amb finestres més llargues que no pas amples, persianes enrotllables i fusteries de fusta. Corona la façana un ràfec o barbacana de bigues de formigó. L'aparell de la façana, llevat de les obertures de pedra picada esta arrebossat a sota una capa de pintura i estucat de color ocre. A la planta primera i segona s'endevina la part antiga de la casa u l'alçada conservada amb un canvi de coloració.</p> | 08237-40 | Carrer del Pont núm. 2 | <p>La casa amb un origen gremial i vinculat a la fundació de la vila presenta les característiques tipològiques de les cases gremials, de parcel·la rectangular allargassada i composta tant sols de dues plantes però que amb el temps va ser ampliada amb remuntes a la part superior. Segons Serrallonga al 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. Tanmateix resulta difícil saber quina casa correspondria. El mateix autor afirma que algun cavaller gravarà l'escut del seu ordre en una casa del carrer del Pont. De fet la inscripció IHS és molt abreviada i escurçada i sembla representar també una creu. No hem trobat noves dades referents aquesta finca ni en el registre de l'amillarament ni als censos. Amb tot la documentació dels censos (ACM. CARPETA 17 'registro de vesanas de los años 1828-30'. Parla d'un tal Martí Ros i Josep veí de Sant Quirze i amb domicili al carrer del Pont. Potser les inicials MA I I3 o IR farien al·lusió a aquest paraire. </p> | 42.1003360,2.2223498 | 435698 | 4661210 | 1642 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111410.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | I I3 MA | casa molt transformada pel pas dels anys, especialment el 1949 quant se li obrí la porta d'entrada a la part dreta, es paredà la balconera del primer pis i s'afegiren dues plantes més com a remunta. Tot i així encara es pot endevinar la traça de l'antiga casa gremial organitzada en PB + 1 pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de les obertures es resolia amb dues portes a la planta baixa; una de dimensions més grans que connectava amb l'antic obrador i una més petita d'accés als habitatges. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi havia una balconera i una finestra i damunt seu un sota teulada i la cota de la coberta amb una barbacana que protegia part de la façana. A la part del darrere hi hauria un pati que connectaria amb el callissot del carrer dels Patis. Avui dia s'endevinen traces d'aquest antic callerot a la part del darrere de les cases. Segons Albert Anglada, propietari i resident correspon amb la segona llinda més antiga de Sant Quirze.Serrallonga . esmenta que el 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc