Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93966 | Edifici Carrer Església, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-esglesia-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1996). Sant Quirze de Besora. Del 1714 a l'actualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. </p> <p>DDAA. Sant Quirze de Besora. El retral. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Setembre 2009.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Inscripció 115</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer de l'església, just al darrere de l'ajuntament i al costat de la Casa Martí.Té façana em aquest carrer i també als patis de darrere que miren al carrer de les Monges i a les restes de l'antic passatge de comunicació entre els dos carrers. Es tracta d'una casa entre mitgeres més aviat estreta i composta de PB+1PP i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que s'orienta a migdia. Les divisions interiors són a base de forjats i empostissats de fusta. La façana presenta un predomini del massís respecte el buit ja que la major part de les obertures que hi ha són de mides més aviat petites. La seva distribució es resol mitjançant dues portes obertes a PB; una d'elles de majors proporcions ja que dona accés a un antic local comercial i l'altra situada a continuació de la primera comunica amb l'escala que connecti amb les plantes superiors. A la planta primera s'hi obre una balconera amb els muntants i llinda de pedra picada i un balcó amb barana de barrots de ferro de secció circular i un passamà pla. A la darrera planta i coincidint amb el nivell de les golfes hi ha una darrera obertura o finestra de ventilació de l'espai de sota coberta. L'aparell de la façana està completament revestit per un enlluït de calç i pintura que emmarca les obertures amb una franja de color gris clar damunt un fons neutre de color ocre. Tot ens fa pensar que l'aparell és de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les obertures i cantonades. La coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta sobresurt de la façana formant una notable volada i donant-li uns trets molt característics. La casa es disposa formant terrasses seguint el pendent del terreny del carrer de l'església. L'interior està molt transformat. La casa té façana al callerot que hauria comunicat el carrer de l'església amb el carrer dels Patis. En aquesta façana s'hi conserva encara una finestra de tipologia similar a les de la casa Martí (C/Església 7) i també a la plaça Major núm. 6. Corresponen a finestres rectangulars amb els bastiments i llindes de pedra i coronades per un arc tetral·lobulat de tipus conopial que acull una roseta ornamental a dins seu. Aquestes finestres amb trets gotitzants tindrien un origen al 1400 i 1500 i denotarien la cronologia d'aquestes finques situades a la part més antiga del nucli de Sant Quirze. Al seu costat n'hi ha una segona amb els emmarcaments de pedra i llinda també de pedra de cronologies més antigues.</p> <p> </p> | 08237-9 | C/ Església núm. 5 | <p>Casa que correspondria possiblement amb els edificis més antics de Sant Quirze ja que es situa al voltant de la zona més antiga que era la de l'església de Sant Quirze. El seu origen seria medieval tot i que seria profundament reformada al llarg dels segles XVII i XVIII. De fet la casa reuneix les característiques pròpies de les cases gremials les quals i segons el parer de Joan Serrallonga 'La casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior amb una petita eixida, un , o algunes vegades dos pisos superiors on es fa vida, a sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu'. SERRALLONGA, J (1996). Ob. cit. p.53. Possiblement aquesta casa no va ser alterada el segle posterior com si que ho foren moltes altres . Consta que el 1862 i segons el registre de l'amillarament la casa pertanyia a Joan Prim y Luisa.</p> <p><em>'Por una casa con pequeño huerto en la calle de la iglesia número 5'. Pasa a Baudilio Prim y Jose´Prim.Inscripció. núm. 115</em></p> <p>AMQ.Cuaderno de liquidaciones y amillaramineto. Carpeta 1016</p> | 42.1003986,2.2226742 | 435724 | 4661216 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230608122158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230608122159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230629113130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230629113146.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa comú i entre mitgeres que conserva encara els trets característics de les edificacions urbanes de Sant Quirze de mitjans del segle XV- i XVII i característics de les cases gremials. interpretades segons Joan Serralllonga. Delimita amb un callerot que hauria comunicat amb el carrer dels Patis i en el que hi ha encara paraments antics. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94302 | Església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XI-XVIII | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions situat a la part nord-est del nucli antic i, dominant en part la vessant est de la població amb els plans de la vinya i quintanes de les Comes del Pla i del Baldiri que formen una mena de rasa o aiguafons orogràfic. Substitueix un edifici d'origen romànic i va ser el nucli d'una antiga sagrera que desenvolupà l'actual nucli històric de Sant Quirze. Presenta una planta rectangular orientada en sentir est-oest amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. Està composta per una nau única i tres capelles laterals obertes tant a migdia com a tramuntana que estan comunicades entre si per mitjà d'arcs de mig punt i donant la sensació de corredors o naus laterals. La coberta de la nau està formada per tres crugies resoltes amb volta de creueria amb les nervis, clau de volta i floró central. A la vegada estan reforçades per un seguit d'arcs torals de perfil rebaixat que descansen damunt de permòdols o mènsules decorades mitjançant volutes recordant a un estil corinti i que sostenen un arquitrau i entaulament en el que s'hi adossa una cornisa correguda que decora i corona tot el perímetre de la nau. A la part de ponent s'hi afegeix una quarta crugia coberta amb el mateix tipus de volta que fa la funció d'acollir el cor elevat i el vestíbul amb el cancell de la porta d'entrada. El cor està situat damunt de l'entrada i està format per un espai elevat sostingut mitjançant una volta també de llunetes d'arcs amb uns perfils molt rebaixats. La barana és de fusta tornejada i a la façana hi ha la data de 1979 corresponent amb la darrera reforma. Al fons de la nau hi ha l'espai del presbiteri i de l'altar el qual està format per un espai de planta més aviat rectangular cobert amb volta també de creueria amb els nervis i medalló central de guix i amb un perfil més aviat apuntat. Aquest espai que hauria acollit el cambril i l'antic retaule barroc va adquirir la fisonomia actual després de la guerra civil quan una vegada va haver desaparegut el mobiliari religiós va quedar un espai buit que s'emprà com a capçalera i es restituí un nou altar i retaule amb les imatges de Sant Quirze i Santa Julita, patrona del lloc S'hi conserven encara restes de l'antiga decoració barroca molt repintada en temps posteriors amb escenes i al·legories de vides de la santa. Al costat sud-est hi trobem la capella de Sant Sebastià, avui capella fonda annexionada a l'església en un volum a part mentre que a la part nord-oest hi ha una darrera capella dedicada a la Verge dels Dolors. Està encastada a la paret del fons amb una estructura de planta rectangular coberta amb volta de canó i en la que s'hi obre una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada i que de ben segur que correspon amb els vestigis de l'antiga església medieval. Interiorment està decorat amb un enlluït de calç de color blanquinós que deixa les impostes, permòdols, motllures i frisos decoratius en color daurat. es conserven restes de la decoració barroca a l'espai presbiterial on es narren escenes de les vides dels sants. Val a dir que l'església tant sols resta il·luminada per l'òcul de damunt del cor ja que la resta d'obertures que hi ha al damunt de cada costat de la crugia central així com també el presbiteri donen a l'espai de sota coberta. Exteriorment conserva els vestigis de la porta d'entrada original a la façana de tramuntana composta per un arc adovellat de mig punt i amb la data de 1673 incisa a la clau de la dovella central. L'aparell de les façanes nord, est i oest està completament revestit de guix i de calç de manera que no es pot apreciar. En canvi les façanes de migdia i part de la de llevant presenten un aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les obertures. Val a dir que un ràfec o cornisa format per dues filades de teula girada i maó pla corona les façanes de tant a migdia com a tramuntana mentre que a la façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta es conserva tant sols una única filada mig alterada per la reforma i sobre-alçament de la coberta. Situat al nivell de les golfes hi ha obertes dues finestres geminades coronades en arc de mig punt de pedra i còdols de riu. L'aparença externa és molt sòbria i austera i recorda més aviat el d'una fortalesa que no pas al d'un edifici religiós ja que hi ha un predomini de les línies horitzontals i del massís respecte el buit ja que les poques obertures que hi ha es situen tant sols a migdia. Aquesta horitzontalitat resta alterada pels volums del presbiteri i de la capella de Sant Sebastià (capella fonda) S'hi aprecien diverses ampliacions fruit de les diferents reformes . A l'extrem nord-oest s'alça el campanar format per quatre pisos i el terrat amb una coberta piramidal a quatre aigües. La majoria dels pisos són cecs a excepció d'una finestreta que il·lumina la caixa de l'escala i del darrer pis que acull les campanes i s'hi obren 5 finestres; dues de geminades orientades a migdia i la resta mirant a llevant, ponent i tramuntana. Estan coronades per arcs de mig punt de dovelles fetes amb còdols de riu, unides amb argamassa de calç. Damunt seu hi ha un terrat decorat amb una barana formada per sis arcs de mig punt damunt d'un fris de dent de serra. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de guix i pintat de color blanc amb les cantonades revestides de pedra picada i corresponents amb una reforma molt tardana. Tot i així i segons el que es pot desprendre de les imatges antigues és que aquest element deuria presentar diverses fases cronològiques destacant-ne una base possiblement romànica amb un seguit de recreixements de l'era moderna.</p> | 08237-10 | Plaça de l'Església | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejeada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1004235,2.2230688 | 435758 | 4661218 | 1669 (porta d'entrada) i 1779 la construcció actual | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20230228110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110111914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110913.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-06 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Església que ha estat molt transformada, especialment després de la guerra civil on en van desaparèixer els altars i mobiliari interior. Es va modificar completament la façana eliminant-ne la porta d'entrada principal d'estil neoclàssic, se li annexionà un pòrtic o galilea de gust neo-medieval, i es reformà la façana afegint-hi una porta de gust neo-romànic i també un fris d'arcuacions llombardes que li donà l'aspecte actual. Finalment va ser emblanquinada i revestida de nou. L'interior va ser enguixat el 1979. L'església de Sant Quirze correspon a grans trets amb una obra erigida a partir del 1771 de trets classicistes la qual es bastí damunt d'un edifici més antic datat de l'època romànica. D'aquest edifici en romandria part de la façana nord amb la porta d'entrada, la base del campanar i possiblement part del presbiteri cobert amb volta de canó i reutilitzat com a capella de la verge dels Dolors a mitjans del segle XVIII. Segons algunes imatges antigues d'aquesta església i corresponents a principi de segle XX sabem que presentava una façana amb trets barroc i neoclàssics amb una porta coronada per una llinda recta i flanquejada per dues pilastres simples amb un arquitrau i entaulament llis i damunt seu un frontó triangular amb el guardapols bisellat on s'hi obria una fornícula semicircular. Tot ell estava revestit per un enlluït de calç i guix. Damunt seu hi havia l'òcul i la façana estava coronada per un fris de dues filades de teula girada i maó pla seguint el model del conservat a les façanes laterals. El campanar presentava el mateix aspecte que l'actual amb la diferència que cada pis estava delimitat per un fris corregut. Exemples de façanes amb aquestes característiques les trobaríem en algunes esglésies destacant Sant Martí de Brocà a Guardiola o el mateix monestir de Sant Llorenç prop Bagà, també a Guardiola. Tots ells tenen trets i característiques similars a l'església de Sant Quirze. El campanar en canvi recorda al de moltes esglésies del Lluçanès o del Solsonès. | 99|92 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94306 | Goigs de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-quirze | <p><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Martínez Martínez, Oriol, 2015-2016. L’impressor Francesc Surià Burgadà (1749-1805) Treball de Màster en biblioteques i col·leccions patrimonials. Universitat de Barcelona (inèdit)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres documents en facsímil pertanyents als goigs de Sant Quirze i santa Julita de Besora. Es tracta de tres versions diferents dels goigs en lloança als màrtirs sant Quirze i santa Julita amb la lletra i les partitures a sota seu per si volen ser cantats en cant coral o tocats amb instruments i percussió. La versió més antiga correspon a una edició de Francisco Surià Burgadà estamper de Barcelona del carrer de la Palla. (1749- 1805) i gremi de llibreters.es tracta d’un document de gran rellevància històrica que ens dona informació d’aquest antic gremi de llibreters. El segon exemplar correspon a la impremta Brusi també de Barcelona datada de 1782-1821 i de les mateixes característiques que el primer però d’una impremta diferent . El darrer exemplar és una còpia molt recent. </span></span></span></p> | 08237-14 | Sant Quirze de Besora | <p><span><span><span>Francesc Suria Burgada fou membre de la societat de Comunicació Literària, activa a Barcelona a finals del segle XVIII, i exercí com a impressor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental (1765) i més tard de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, així com de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1783 substituí com a impressor oficial de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona al seu pare, que havia realitzat aquesta tasca des del 1755 fins que fou substituït pel seu propi fill. El 1788 encara podem trobar indicis que el situen com a impressor en actiu. La impremta i família dels Surià va entrar al gremi dels llibreters l’any 1692. Pel que fa l’impressor Antoni Brusi Mirabent fou un impressor i llibreter català. Durant la guerra del Francès s'allistà a les tropes que lluitaven contra Napoleó Bonaparte i es va encarregar de l'edició de la Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña, que imprimia on podia (a Barcelona, a Tarragonai a Palma). Pels seus serveis, el 28 d'octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino li atorgà l'edició del Diari de Barcelona, que durant la dominació havien dominat els afrancesats. Va tornar a editar el diari el 1814 i des del 1819 va establir un obrador de fosa de tipus d'impremta amb ajut de Francesc Salvà i Campillo. El 1820 fou el primer a introduir a Espanya la litografia per privilegi del seu inventor, Aloys Senefelder. Casat amb la filla del llibreter Josep Ferrer, Eulàlia Ferrer i Montserrat que va compartir el negoci. La redacció del diari fou continuada pel seu fill Antoni Brusi i Ferrer.</span></span></span></p> | 42.1002358,2.2226706 | 435724 | 4661198 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitabrusi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitasuria.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94348 | Rectoria nova de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-nova-de-sant-quirze | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat. Ed. Eumo. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions que presenta una planta quadrada amb quatre crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època barroca i compostes per una planta baixa dues plantes pis i unes golfes amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de les façanes és molt geomètrica i ordenada ja que correspon amb els models propis de les edificacions neoclàssiques. En la majoria de les façanes llevat de la de migdia hi ha un predomini del massís respecte el buit i amb les obertures de mides més aviat petites. En canvi i tal i com és habitual en aquest tipus de construccions la façana sud hi ha concentrades la major part de les obertures formades per galeries obertes per aprofiten al màxim la llum solar. La façana principal s'orienta a ponent mirant al carrer dels patis on hi ha la porta d'entrada principal. Es situa al centre de la façana en un punt on el carrer genera un determinat pendent que és salvat mitjançant un graó d'entrada i resolta mitjançant un arc de mig punt de perfil rebaixat emmarcat per una motllura de guix i la porta amb les fulles de fusta i decoració geomètrica formada per tres registres amb sèries de plafons i amb emmarcaments romboïdals al registre del mig que és d'unes mides més grosses i que acull els pica-porta de forja. Damunt seu hi ha una finestra o gelosia de ventilació amb una reixa de forja i amb la data de 1890 sota de l'anagrama de la Verge Maria. Ambdues obertures il·luminen un ampli vestíbul. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars emmarcades per una motllura de guix a la planta baixa que coincideixen amb dues més situades al primer pis i situades dins de la mateixa cota que les obertures que il·luminen el vestíbul. Cal destacar que a tocar de la cantonada sud-oest hi ha una finestra coronada en arc de mig punt i que doina pas en un dels laterals de la galeria oberta a migdia. Aquesta obertura també està emmarcada per una motllura de guix que segueix la mateixa tipologia que la resta de les obertures de la façana. La planta segona, o principal està resolta amb sèries de tres balconeres amb sengles balcons amb baranes de forja ricament decorades amb volutes i motius florals a la part inferior i barrots de secció circular i amb els extrems decorats a la part superior que coincideixen amb la disposició de les obertures dels pisos inferiors.. El passamà és recte i la llosana que el sosté esta construïda amb pedra del país i amb un perfil bisellat. Les balconeres són de fusta amb la part inferior decorada amb plafons i la resta amb barretes emmarca vidres. Les persianes són de corda. A la part més propera amb la cantonada de més a migdia i tal i com passa al pis inferior hi ha una darrera obertura coronada en arc de mig punt que dona pas a la galeria principal situada al sud. La planta de sota la teulada està organitzada mitjançant quatre finestres rectangulars que s'emmarquen dins d'un fris decoratiu que continua a les cantonades. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté el ràfec de la coberta. L'aparell no és visible ja que està emmascarat per una capa i enlluït de pintura color ocre al fons de la façana i en color marró més clar als motius decoratius. La façana de migdia que coincideix amb la part més solella està distribuïda mitjançant dues galeries de cinc arcs de mig punt de perfil rebaixat damunt de columnes de secció quadrada i cornisa simple amb unes i amb la característica que les de la planta primera estan tancades darrere de vidrieres i les del segon pis són completament obertes. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha cinc finestres coronades en arc de mig punt molt rebaixat i emmarcades a dins d'un fris decoratiu que s'estén als angles de cada cantonada simulant 'pilastres'. Una cornisa bisellada de les mateixes característiques que la façana oest corona la façana que està pintada amb la mateixa textura i tonalitat que la principal. La façana est la qual mira a les hortes del darrere de l'església i als vestigis de la muralla medieval presenta una distribució semblant a les altres façanes, bé que més senzilla i austera. Val a dir que la planta baixa està soterrada a sota del nivell de l'hort o jardí que l'envolta de manera que tant sols es poden veure La P1, la P2 i el SC. La distribució de les obertures es resol mitjançant tres balconeres en planta baixa que donen pas al jardí, tes més al primer pis amb la barana amb barrots de fora de secció quadrada situades al pla de la façana i quatre finestres rectangulars a la planta de les golfes. També hi ha un fris decoratiu que emmarca la planta de les golfes i cal destacar les obertures d'arc de mig punt obertes a la part de més a migdia coincidents amb les galeries que s'orienten a sud. la façana nord no presenta cap mena d'interès ja que fa les funcions de paret mitgera amb les cases veïnes.</p> | 08237-16 | C/ dels Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica.</p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perquè encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaula principal a l'església de SantQuirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor.</p> <p>Pel que fa a aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va ser nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble representat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la parroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya. su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1890 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110105807.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La rectoria està envoltada per un ampli hort i jardí a les façanes nord, sud i est i sostingut per mitjà de murs de pedra, maçoneria i còdols de riu, units amb argamassa de calç i argila que li donen un aspecte molt peculiar i característic al seu entorn formant terrasses a diferents alçades i nivells. Tant sols la façana oest no té d'aquest element ja que dona al carrer situat en una cota més baixa. En aquest indret hi ha una bassa i un pou.Edifici de grans dimensions que manté en més o menys bon estat l'estat originari del moment en que es va construir. Val a dir però que actualment només es fa ús de la planta baixa i primer pis com a dependències de la rectoria. La planta segona i les golfes estan completament inutilitzades i fora d'ús amb les fusteries de fusta sense tancar, filtracions i humitats a la coberta, sòls en mal estat i amb el mateix estat del darrer moment que s'utilitzaren a principi de 1900. En aquest àmbit encara hi ha elements d'època interessants que cal preservar com ara la decoració pictòrica a plantilla, els paviments i les rajoles hidràuliques que decoren els terres d'algunes habitacions i fins hi tot algunes làmpades de gust 'modernista'. La planta primera s'utilitza com a habitatge del rector i els baixos com a locals per a celebrar reunions, catequesi i altres activitats religioses. | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94349 | Col·lecció de mobiliari de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-de-la-rectoria | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, UQRUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Edditorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | <p>Des de la porta d'entrada a l'edifici s'accedeix al vestíbul principal on hi ha l'escala d'accés a la planta principal i des del qual es comunica amb les estances d ela planta baixa situades a banda i banda del vestíbul d'entrada i emprades com a despatxos parroquials, sales de reunions i aules de catequesi. L'escala és duna sola crugia amb els graons de pedra amb petja i contrapetja i protegida per una barana de forja a l'estil de la de les balconeres. Al primer pis, avui emprat com a habitatge del rector hi ha diverses dependències (habitacions, sala, cuina i menjador, galeria) que es comuniquen mitjançant un estret passadís. A la part de migdia hi ha la sala i menjador amb la galeria formada per grosses vidrieres i a tramuntana el despatx del rector. Hi ha alguns quadres de pintura ràpida fets per autors locals, una imatge del retaule barroc desaparegut el 1936 arran de la guerra i altres objectes d'orfebreria com ara creus, crucifix...Al despatx parroquial hi ha l'arxiu parroquial dels anys 1937 fins a l'actualitat ja que va ser destruït per la guerra civil. Aquesta part de la rectoria ha estat reformada degut al seu continuat ús coma habitatge dels rectors. El primer pis al qual s'accedeix per una escala interior sostinguda en volta catalana i barana de llautó està distribuït en dos pisos simètricament iguals i orientats a llevant i ponent. Tots ells estan pavimentats amb rajoles ceràmiques disposades en escaleta i també de forma reticulada formant alguns mosaics en els paviments. Ec conserva encara la cuina econòmica a carbonet, algunes cambres amb alcova i amb el llit i cal destacar que a les estances que miren a migdia i a la galeria d'arc coberta estan decorades amb restes de pintura formant motius aplantillats de decoració geomètrica i vegetal i amb diverses gammes cromàtiques. Cal destacar que a l'interior d'alguns armaris encara hi ha objectes d'orfebreria com ara crucifix, calzes i canadelles, patenes i altres objectes. S'han documentat dues caixes de transport entapissades interiorment i amb tatxes de llautó a la cara externa. En una d'elles encara hi havia els guarniments dels cavalls o rucs. En una altra arca s'han trobat documents de l'arxiu municipal datats de 1967 i consistents en el padró municipal.</p> | 08237-17 | Al C/ Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica. </p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona `permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perque encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaule principal a l'església de Sant Quirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor</p> <p>Referent aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va sr nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble represetat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la paaroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1874 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104445.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 99 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94457 | Teatre el Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-el-centre | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2023). Expedient per a declaracíó de Bé Cultural d'Interès Local el teatre el centre de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA (2022). Memòria per Declarar Bé Cultural d'Interès Local el teatre el Centre de Sant Quirze de Besora. (Inèdit). Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Expedients 1904, 1936, 1975,1988</p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Teatre El Centre és un edifici situat al nucli antic de Sant Quirze de Besora, molt proper a la plaça Major del poble, on s’ubica també l’Ajuntament i l’Església. L’edifici d’uns 641 m² de parcel·la “sin división horizontal” i amb uns 1.004 m² de superfície construïda d’ús industrial presenta una distribució té dues plantes, amb accés des del primer pis coincident amb carrer dels Patis, a causa del fort pendent del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici cantoner, de planta irregular adaptat a la geometria del carrer, format per l’espai principal destinat a sala d’actes i la corresponent caixa escènica, complementat amb una zona de bar i serveis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’accés principal de l’edifici, es realitza des del carrer dels Patis, amb orientació nord-est, a través d’un vestíbul que comunica els accessos al teatre, l’escenari i la zona del bar. L’accés a la planta inferior es situa a la part sud. A la part posterior de l’edifici hi ha un aparcament públic i no es disposa de cap accés en aquesta façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa s’organitza a partir del vestíbul d’entrada i s’hi distribueix: la zona del bar, que disposa de tres façanes amb obertures que aporten llum natural a l’espai i consta de la zona de taules, cuina, barra i els banys amb accés directe també des del vestíbul; la zona del teatre consta de l’escenari, la guixeta i la platea, amb un total de 208 butaques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta semisoterrani té accés des de la part inferior del carrer, a través d’un porxo cantoner que comunica també amb l’aparcament exterior i es comunica interiorment a través d’una escala amb la planta principal. Aquest nivell es destina a sales per a diferents entitats del poble i a dependències auxiliars del teatre, vestidors, maquillatge, magatzem i instal·lacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici de nova planta bastit damunt les restes d’un de més antic de principi de segle XX i destruït arran d’un incendi el maig de1986. </span><span lang='CA'>La reconstrucció de l’edifici va ser promoguda per l’Ajuntament i mitjançant un conveni amb l’entitat El Centre, es van poder destinar subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 08237-19 | Carrer dels Patis núm. 24 | <p><span><span><span><span>L’edifici del Teatre El Centre és una mostra de l’activitat cultural del municipi i s’ha convertit en un puntal i que amb els Pastorets mostra la seva faceta més històrica. Es té constància que a Sant Quirze de Besora des del 1899 es representen Els Pastorets, la versió El Bressol de Jesús o Garrofa i Pallanga escrit per Frederic Soler, també dit Serafí Pitarra. En Pitarra va escriure aquests Pastorets l’any 1891, any que els va estrenar al teatre Romea de Barcelona. Un altre referent d’aquest teatre és la representació del conte musical de Nit de Reis («La nit de Reis - Qüento a la vora del Foch») escrit per Apel·les Mestre el 1906, any en què es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el mateix any. El 1910 es publica aquest conte humorístic i fantàstic d’Apel·les Mestres dins el llibre “Tots els contes: Nits de llegenda” de la col·lecció Les Ales Esteses. Segons es té constància, aquest conte humorístic i fantàstic es va representar a Sant Quirze per primera vegada el 1921. I, durant els últims 50 anys ha estat un fix a la cartellera de Nadal del teatre El Centre, i convertint-se en l’únic poble de Catalunya on es pot veure actualment de forma constant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Si anem a l’obra més simbòlica i històric del teatre; i que explica la creació de l’edifici del Carrer Patis 24 i que s’han mantingut cada any des d’aleshores, són els Pastorets. A Sant Quirze de Besora es té constància de la seva primera representació el 1899 per què apareix en un article en La Vanguardia on fa la crònica de l’excel·lent representació que va tenir lloc en el Teatre Calderón. Del 1901 tenim constància que es feien perquè el mestre torellonenc Ramon Reig i Parés escriu expressament, per acompanyar la representació dels Pastorets a Sant Quirze de Besora, una partitura titulada Música dels Coros del drama Lo Bressol de Jesús. Aquell any 1901 creiem que l’entitat disposava ja d’algun tipus de certa capacitat de públic que no era el Teatre Calderón, ja que en els cartells es parla de vetllades literario-musicals. La Societat tenia un Cor que devia assajar regularment, per tant, els calia algun tipus d'espai on reunir-se. Aquest local, que anem trobant reiteradament, se’ns esmenta com a Saló del Teatre de la Joventut Catòlica. No és pas estrany creure que, a més d’aquestes vetllades i obres teatrals en honor dels patrons de la Societat, s’hi escenifiquessin uns Pastorets. Fins podem pensar que el local del qual es disposava devia tenir certa entitat, ja que en dos dels programes impresos el 1903 i 1904es troben les següents anotacions: «Per presentar el drama amb tota propietat la Junta no repara en gestos, puig s’estrenarà una bonica decoració» i «Per presentarho ab tota propietat, la Junta no ha reparat en gestos de decorat, vestuari y perruqueria». Així doncs, com que les activitats de la Congregació de Sant Lluís Gonzaga i la Joventut Catòlica devien ser creixents en nombre i en espectadors, es podien plantejar l’edificació d’un local nou, de propietat, del que ja en tenim notícia documentada. El juny de 1904 «El rector de la parròquia notifica a la Joventut Catòlica i a la Congregació de Sant Lluís Gonzaga que en res no perjudica la casa rectoral el fet de projectar un nou edifici per teatre».</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En les respectives juntes generals que celebraren les dues entitats el 19 de febrer de 1905, queda ben reflectit que els calia de manera urgent un local nou «... Que en vista de les malas condiciones que reune el local por no haver los dueños querido arreglar y hacer las obres necesarias para la solidez que requiere el mismo se ven obligados a abandonarlo, así pues se ha propuesto la construcción de un propio.». Les dues associacions acorden demanar un préstec en forma d’accions amortitzables adreçat als socis i a tothom que hi volgués contribuir. Les accions tenen un valor de 125 i 25 pessetes en dues sèries. L’amortització es faria per anualitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nou edifici es construiria en un terreny, anomenat popularment hort de can Manyana, que l’industrial Jeroni Guixà i Armengol donà a les dues Societats, tal com consta en l’escriptura pública feta el 1905. Per a la redacció d’aquest document compareixen davant del notari: el donant Guixà, el representant de la Joventut Catòlica, mossèn Jaume Soldevila, i el de l’Associació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, Ramon Espadaler i Culí. En aquesta escriptura on es disposa d’aquest terreny per «un local apropiado para celebrar en el los actos reglamentarios y les sirva también de honesto solaz y esparcimiento» també s’explicita clarament que les dues societats queden “unides fraternalment”, funcionant plegades en un mateix espai compartit i adoptant el cap d’uns anys un sol nom conjunt: Centre Catòlic. El 30 de juliol de 1905, un any després d’iniciada la construcció, s’inaugura la nova seu social amb un programa ben lluït per a l’època: al matí missa, ofici i benedicció de l’edifici i, a dos quarts de vuit del vespre, la representació de l’obra Lo Forjador d’acer, de l’autor catòlic de la comarcal Joaquim Albanell Vila i la sarsuela El metge improvisat, del mestre Lluís G. Jordà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aconseguit un local estable, el primer cartell imprès que s’ha pogut localitzar és de 1907. I s’ha localitzat un programa del 1927 on apareix com a capçalera d’un programa Centre Catòlic Cultural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aquest moment, amb alt i baixos, El Centre continua la seva trajectòria amb la representació anual dels clàssics Els Pastorets, l’obra Nit de Reis d’Apel·les Mestre i diferents obres teatrals, donant vida cultural durant tots aquests anys. La dècada dels anys 70, com a tot Catalunya, també pateix un esclat social de participació i associació que provoca un increment de l’activitat cultural del municipi. En aquest context, la secció teatral es passa a dur La Vall del Bisaura, i s’encarregarà de totes les representacions teatrals. I agafa un gran protagonisme l’orfeó muntanyenc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant tots aquests anys el teatre era una activitat més del municipi, del qual es conserven les inspeccions realitzades pel metge del municipi i comunicacions amb el governador civil del moment per a inspeccions i permisos. A més, es va convertir en l’espai cultural del municipi i en les seves instal·lacions es preparaven i a vegades s’hi representaven la majoria d’activitats culturals que tenien lloc en el municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La dècada dels vuitanta s’inicia plena d’optimisme i celebracions (es van celebrar els 75 anys d’El Bressol de Jesús al nou edifici del Teatre de Sant Quirze de Besora), però la dissort aparegué el 1986 quan el teatre del Centre fou pràcticament consumit per un incendi. Tota la part d’edifici que allotjava el teatre, decorats i atrezzo acumulats durant els anys quedà totalment destruït. Només restà dempeus, tot i que prou malmès, una part del local que era el cafè. Però malgrat el cop tan dur que aquest fet significà, no es perderen pas les ganes i aquell mateix Nadal els Pastorets es continuen representant, això si, en un nou i provisional espai: el pavelló municipal. El fet que el cafè de Centre sobrevisqués a l’incendi és prou important perquè allí continuà essent lloc de trobada i referència per a la reconstrucció del nou teatre. Així, encara no s’havien extingit els fums i l’aigua dels bombers ja es treballava per a la reconstrucció. En aquesta reconstrucció hi va participar activament l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que va ser el promotor de l’obra amb el tècnic municipal. I va firmar un conveni amb l’entitat per tal de poder rebre i dedicar les subvencions que es van rebre des de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per a la reconstrucció del teatre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Efectivament, després de molta feina per part de les administracions i dels socis i de dos Nadals al pavelló, els Pastorets retornen a un nou teatre l’hivern del 1988. Un retorn inicialment en precàries condicions, però fruit de tot un esforç col·lectiu per a recuperar un espai que es vol compartir amb tot un poble. A poc a poc el nou teatre es va bastint, i els Pastorets i Nit de Reis es converteixen en el pal del paller i no fallen cap any a les seves cites. Implicant a més d’un centenar de persones entre actors, tècnics i col·laboradors, creant la història cultural d’un municipi. Cada temporada es representen acompanyats de nous decorats, vestuari i millores escèniques, mentre l’edifici cada es va condicionant millor dins les possibilitats d’una entitat sense ànim de lucre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2008, es firma un nou conveni de col·laboració entre l’entitat i l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que obria encara més aquesta entitat al municipi. Fet que va suposar que dins aquest teatre es poguessin acollir diversos actes més enllà del teatre. Com per exemple: xerrades de diferents personalitats, taula rodones i debats, presentacions de llibre, exhibicions de ball, concerts d’escoles de música, obres de teatre que preparen els centres escolars, activitats destinades per a escoles i instituts, entrega de premis de certamen literaris o de pintura, cicle de cinema infantil i documentals, espectacles de màgia, de festa major, del festival de blues o concerts del grup de gospel o cantaires locals, entre d’altres. També en aquest edifici s’ha cedit per fer catequesi, tallers d’informàtica i altres temàtiques, casals d’estiu, assaig d’actors i músics professionals...</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb aquesta activitat s’ha d’entendre aquest edifici del carrer Patis 24 com un edifici indispensable per la cultura del municipi: per aquest motiu el 2015 l’ajuntament aprovar bonificar l’IBI del teatre entenen que l’activitat que és desenvolupada a dins l’edifici era d’interès cultural per al municipi.</span></span></span></span></p> | 42.1007937,2.2225126 | 435712 | 4661259 | 1904 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095923.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L’edifici actual fou construït l’any 1989, en substitució de l’antic Teatre afectat per un incendi dos anys abans. La ràpida reconstrucció de l’edifici és una mostra de la importància d’aquest Centre per al municipi, amb la implicació de la gent del poble, l’Ajuntament i altres administracions.El primer edifici va ser construït a principis del segle passat, en un terreny donat i es va finançar amb aportacions dels socis de les dues principals entitats associatives del poble, esdevenint posteriorment el principal centre per a la realització d’activitats culturals del municipi. Les representacions d’obres de teatre en són el màxim exponent, com s’explica en el resum històric.Aquests fets evidencien que El teatre El Centre és el principal espai del patrimoni sociocultural de Sant Quirze de Besora, on s’han realitzat bona part dels actes culturals del municipi, com són les representacions d’obres de teatre, actes literaris, conferències i xerrades divulgatives. També és de gran importància el paper com centre de trobada de referència per als habitants de Sant Quirze i dels pobles que formen part del Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Vidrà i Sora), emfatitzant el caràcter aglutinador que té el municipi.El Teatre el Centre situat al carrer Patis, 24 de Sant Quirze de Besora és un pol cultural del municipi, que ha contribuït a la vida cultural, social i associativa del municipi des de la seva existència. Que dins la seva paret s’han dut a terme moltes activitats culturals, i a la vegada s’hi ha ideat, assajat i preparat molts actes culturals que s’han representat al municipi o en altres municipis del Bisaura o d’Osona.L’ajuntament de Sant Quirze de Besora és conscient que aquest edifici és indispensable per a tota l’activitat cultural que s’ha fet durant més de 120 anys en el municipi; i que sense ella no es podria explicar la seva història. Aquesta activitat cultural ha estat gràcies als socis que li donen vida, actualment són més de 300. Però, a més dels socis són moltes les famílies que en diferents generacions han participat en activitats d’aquest edifici. I gairebé totes les famílies en algun moment de la història algun dels seus membres han participat d’activitats que s’hi ha desenvolupat i s’han sentit seu aquest edifici (tal com es justifica amb la recollida de signatures que ens ha fet arribar l’entitat). Per això, és indispensable conserva aquesta edificació, perquè la seva conservació significar allargar el seu valor cultural i continuar com a referent històric de la cultura. Un referent de la cultura que s’ha convertit com a essencial per al municipi, i a la vegada per les poblacions del voltant que formen el Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), però de més lluny com la Vall del Ges, Ripollès o el Lluçanès.La declaració de bé cultural d’interès local (BCIL) d’aquest edifici té com a objectiu reconèixer i preservar l’ús sociocultural d’aquest edifici, així com posar-lo en valor com a espai representatiu de la història dels darrers 120 anys del municipi de Sant Quirze de Besora. A més a més el fet de poder catalogar aquest edifici, a més d’afavorir el seu estudi i difusió, permet l’accés a ajuts per a la seva recuperació i manteniment, i assegurar-ne el futur amb seguretat i viabilitat. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94459 | llindes de pedra de la Residència | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-pedra-de-la-residencia | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. (2017) Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Casal dels avis de Sant Quirze de Besora. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862</p> | XVIII | <p>Conjunt de dues llindes situades damunt de les dues portes que donen accés a les diverses dependències de l'edifici. La primera i situada al denominat 'hospital vell' correspon amb una porta coronada amb llinda de pedra amb els muntants de pedra calcària de tipus bisellat i la llinda recta situada al seu damunt i on hi ha incisa la data de 1774 corresponent amb una de les reformes del vell hospital gremial i situada a sota d'un cercle on hi ha inserida una creu de malta. L'altre porta i situada a l'ala de més a tramuntana es correspon amb les reformes del vell hospital gremial com a escola. Aquestes obres van ser iniciades l'any 1860 per ordre del rector Sebastià Rovira i Rovira i degut a la seva mort sobtada van ser finalitzades per la família Escarrà i Guixà. Es tracta d'una obertura d'unes dimensions més grosses que l'anterior i de factura també allindada i realitzada en pedra calcària. Està composta per tres peces de pedra encaixades i a la central i en forma de clau hi té inscrita la data de 1860 dins d'un medalló i corresponent amb aquesta reforma.</p> | 08237-21 | Carrer dels Patis, 20 | <p>L'antic hospital d Sant Quirze de Besora va ser bastit al llarg del 1600 com a hospital gremial fundada per la confraria de Sant Sebastià i destinat a acollir els pobres i malalts. Segons sembla aquesta institució va ser finançada amb béns del poble i segons sembla el 1774 va ser reformat per la mateixa entitat Era una entitat vinculada a l'estament eclesiàstic però que es finançava pel gremi dels paraires. Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, ob. cit. p-59) i en motiu de les guerres carlines protagonitzades pel general Jaume Carbó el 1838 contra el baró de Meer (Isabelí) consta que destruïren el vell hospital de dalt la vila que segons consta <em>havia mantingut secularment el gremi i també patí detsrosses l'església del castell que junt amb la rectoria foren incendiades. </em>Amb la desamortització de Madoz de 1855 es van perdre alguns béns de l'església com ara algunes de les propietats urbanes de Sant Sebastià com seria el cas de l'hospital. Aquest fet comportà que els bens eclesiàstics es subhastessin i la vella casa gremial de sant Sebastià fos adquirida pel municipi, de la mateixa manera que també ho va ser l'antic hospital cap a l'any 1884. Aquest darrer però continuava essent administrat per la parròquia. Aquest fet també va comportar que el 1860 en temps del rector Sebastià Rovira i Rovira i segons ens esmenta Serrallonga (Serrallonga, Joan (1998). Ob . cit p-80) s'utilitzés com a escola i s'edifiqués tota una ala a l'antic hospital gremial. Les obres van prosseguir l'any següent quant es va construir tota l'ala de tramuntana annexa a l'antiga i sobresortint de l'àmbit de l'antic jardí. Aquestes obres, però va quedar aturades degut a la mort sobtada del rector que va provocar que fossin les famílies Escarrà-Guixà en contacte amb els marmessors i germans del rector traspassat els qui finalitzaren les obres. A partir d'aquest moment i segons la documentació dels arxius de governació ja mai més exercirà com a hospital sinó mes aviat com a escola, que de fet serà incompleta ja que només serà de nens. S'haurà d'esperar un bon temps fins que s'incorporin les nenes. Des d'aleshores l'edifici a mans ja sempre municipals ha anat tenint diversos usos i finalitats fins a la més recent datada de 1980 que ha recuperat l'essència del seu origen d'acollir pobres i malalts, en aquest cas com a residència d'avis.</p> | 42.1013111,2.2218670 | 435659 | 4661318 | 1774, 1860 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94459-img20221115115755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94459-img20221117115135.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Confraria de Sant Sebastià, rector Sebastià Rovira i Rovira, família Escarrà-Guixà | Dates situades en diverses portes que mostren l'evolució de l'edifici segons les notícies històriques. Cal destacar que una mica més amunt de la segona hi ha com una mena de buit provocat per l'arrencament d'una rajola, pedra.. on hi ha encara restes de l'antic enlluït de calç amb les inscripcions de 'RTA DEU HERN..i un tros de data de ..71' que segurament seria 1871 corresponent amb l'acabament de les obres o similars. Estpa alterat per la subjecció d'altres elements sobreposats. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94503 | Elements arquitectònics edifici Plaça Major, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-edifici-placa-major-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial. Annex II i Annex III. Ajuntament de Sant Quirze de Besora </p> <p>ACM: Llibre d'arrendaments. Carpeta 15</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Inscripció núm.91</p> <p>AMQ: Proyecto de fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-ayuntamiento. 1954 </p> | XIV-XVII i XIX | <p>Tal i com s'ha descrit a la fitxa núm. 24, aquesta finca conserva un seguit d'elements d'interès ja siguin portes, finestres o elements decoratius. En cal destacar de la façana que mira a la Plaça Major la porta d'entrada resolta en arc adovellat de mig punt d'àmplies dovelles i de factura similar a la conservada a la casa Martí. (C/ Església núm. 7) entre altres. Segons la tipologia constructiva podem datar aquest element dels volts del 1500 o fins hi tot 1600. Presenta els muntants bisellats. Les finestres i balconeres de la planta baix i primera també són coronades en llindes de pedra, algunes d'elles amb perfil bisellat i altres de simples. Les de la planta baixa han estat reformades. Les obertures de la planta segona tenen característiques semblants. També cal destacar la decoració del ràfec de sota la teulada a base d'un fris decorat amb motius vegetals i florals de color daurat damunt fons verd fosc i alternat per gelosies o reixes de ventilació de les golfes. A sota aquest fris hi ha una franja decorada amb rajoles de ceràmica pol·licroma decorada amb motius florals. A la façana que mira a la placeta de l'església també hi ha un seguit d'elements decoratius com serien les balconeres de la planta primera i segona amb trets modernistes i eclèctics a base de balcons amb baranes o balustres de ceràmica tornejada. motllures i medallons amb elements ceràmics decorats així com la decoració amb rajoles i mosaics de dos colors (blau i blanc) a la base de les balconeres principals. Val a dir que aquests element es concentren al cos que sobresurt del pla de la coberta en forma de mansarda. Aquests elements tant la porta de tradició medieval, les finestres i balconeres del 1600 o 1700 així com el fris de les golfes i la façana de tramuntana datats del segle XIX i principi del XX queden perfectament integrats en un sol conjunt de molt interès. </p> | 08237-25 | A l'edifici de la plaça Major núm. 2 | <p>La casa que estem tractant es situava a la plaça del poble o plaça del comú. Segons Serrallonga en aquesta plaça es centralitzava la major part de la vida de la vila i la majoria de les cases pertanyien al marquès de Besora i més tard el marquès de Santa Coloma ja que les possessions dels barons de Besora van passar a mans dels Cartellà i també els Queral després de disputes i desajusts van quedar repartides el 1774. A la plaça també hi havia les residències i propietats dels prohoms més rics com ara (Bruch, Feixas, Anglada, Espadaler, Font Palau, Rierola, Russinyol...) A la plaça es fan les reunions més importants, el mercat, es venen els productes de llana, els draps, s'hi fan processons i els nens hi fan jocs. No és d'estranyar que les cases del seu entorn pertanyin a les famílies de major rol i status com seria el cas del marquès de Besora, de Santa Coloma i altres potentats. Referent a la casa consta que l'any 1700 Josep Vinyas paraire correspon amb un empresari que té una botiga de roba estreta i viu a la plaça i també Quirze Vinyas paraire el 1778 i Anna Maria Vinyes amb botiga de teixits estrangers el 1778. Val a dir que els Vinyes es convertiren en grans empresaris doncs viuen a la plaça Major i hi té arrendades les finques núm. 2, 29, 21, 22 i 23 al marquès de Besora i a partir de 1830 amb Segimon Cararav on hi té arrendades les rendes del comte de Santa Coloma. (SERRALLONGA. Ob cit. P-57). Referent als amillaraments de 1862 sabem que la casa va passar a mans de Joan /Pere Moles Inscripció núm. 91. <em>'por una casa con su poequeño huerto adyacente en la Plaza nº2 (calle de ) y otro huerto en el paraje llamado de los Patios' AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 91. </em><em>F</em>inalment i pel que fa referència a l'enderroc de la casa de la confraria de sant Sebastià que quedava unida a la casa del comú i s'encarregava de custodiar l'altar de la capella de Sant Sebastià. Aquesta casa després de la desamortització de Pasqual Madoz 1855 va passar a mans del comú fins que finalment va ser enderrocada. Encara a l'arxiu muncipal hem trobat els contractes per les obres d'enderroc i un rebut firmat l'any 1954 que va adjunt amb la reforma de l'ajuntament. Segons esmenta aquest document que correspon amb un rebut de l'alcalde a un tal Don Carlos Mir Comellas</p> <p><em>He recibido de Don Carlos Mir y Comellas la cantidad de novecientas sesenta pesetas, importe de noventa y siete kilos de hierro, procedente de la demolición de la casa nº 2 de la calle de la Plaza, propiedad de este ayuntamiento a razón de diez pesetas el kilo. Y para que conste expido el presente recibo que sello y firmo en San Quirico de Besora a veintinueve de diciembre de mil novecientos cincuenta (AMQ) Actes 1862-1950. </em>Poc després ens apareix el projecte de reforma de la façana est de la casa conistorial i datat de 1954. El present projecte es conserva a l'arxiu municipal de Sant Quirze.</p> | 42.1002225,2.2228620 | 435740 | 4661196 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94503-img20221108111316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94503-img20221108111508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94503-img20221108111055.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa malgrat que estigui profundament reformada correspon amb una de les cases més antigues i que més regust d'àpoca conserva al nucli antic de Sant Quirze. La base sembla correspondre amb un habitatge de tipus gremial amb modificats d'època moderna i sobretot amb una gran reforma de principi del segle XX a l'estil 'modernista' que li dona uns trets i unes característiques molt peculiars i pròpies i amb un valor notable. Les reformes del segle XIX es produïren arrel de l'enderrocament de la casa de la confraria i la reconversió de la plaça de l'església en pati de les escoles i escola pública. Val a dir que les balconeres de la planta primera i segona són reconversions d'antigues finestres rectangulars del 1500 o 1600 que a mitjans del segle XVIII es convertiren amb balconeres i balcons. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94504 | Casa de la Plaça Major, 13 i 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-13-i-14 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (2010). Una mirada al passat. DVD</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix XI.</p> <p>AMQ. Cuaderno de limitaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. Any1862. Carpeta 1016 </p> <p> </p> | XVI-XVIII | <p>Edifici que manté els trets essencials d'una casa gremial però amb reformes de l'època moderna. especialment en els habitatges situats a les plantes superiors i sobretot el seu interior. Es tracta d'un edifici de grans proporcions que abraça dues finques (la núm. 13 i 14) i que estan unificades en un únic immoble. S'estructura en Planta baixa, dues plantes pis i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. Presenta una planta més aviat rectangular de dues crugies, ja que unifica dues antigues cases gremials de parcel·la gòtica. La composició de la façana respon als cànons de principi del segle 20. La finca núm. 13 conserva encara part de la planta baixa i del primer pis amb la vella estructura d'una casa gremial. La porta d'entrada es situa a la part dreta i consta d'una obertura coronada per un arc rebaixat de tipus i perfil escarser i amb els muntants de pedra picada de tipus calcari i del tipus bisellat. Al costat seu hi ha una obertura de dimensions més àmplies que dona accés a un local comercial. Damunt seu hi ha dues balconeres; una de simple situada a la part de més a migdia i una segona en amb els muntants, i llinda de pedra picada que coincideix amb l'emplaçament de damunt de la porta d'entrada. En aquesta part s'obre un balcó que sobresurt del pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb la planta segona s'obren dues balconades més amb els muntants de maó ceràmic, la barana de forja amb barrots de secció quadrada i decoració a volutes situat en el pla de la façana i les fusteries amb barretes emmarca vidres i porticó intern. Val a dir que entre la planta primera i segona hi ha una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. La composició de la finca núm. 14 és similar a l'adjacent a base de dues portes d'accés a la planta baixa, dues balconeres amb balcó al primer pis sobresortint del pla de la façana i sostingut per una llosana de pedra de perfil bisellat. La barana és de forja amb els barrots de secció quadrada, volutes decoratives i passamà recte. Damunt seu hi ha dues balconeres més de la mateixa forma i composició que la casa anterior. Amdues finques resten unificades per una cornisa bisellada formada per diverses filades de maó pla que sostenen la coberta. sembla que correspon amb una reforma de principi del segle XX. La façana que mira al riu Ter està protagonitzada per tenir més predomini del buit que del massís ja que al tractar-se d'una façana que s'orienta a sud-oest està protagonitzada per eixides i balconades disposades en totes les seves plantes i coincidents en tots els seus pisos. A cada costat de balcó hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la façana i que està emprat com a latrina. Aquesta construcció es troba a cada costat de la finca. Segons el que es pot desprendre hi han dos pisos per planta.</p> <p>A la part del darrere hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la línia de la façana i compost per una planta baixa i un primer pis amb terrat. Aquest volum que té les parets formades per còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, disposats en filades regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra picada. Aquest element és completament massís. Vegeu fitxa annexa. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que està emprada com a habitatges</p> | 08237-26 | Plaça Major núm. 13 i 14 | <p>L'origen de la casa seria possiblement medieval amb reformes importants als segles XVI i XVII coincidint en el període d'esplendor de la vila de Sant Quirze arrel de la manufactura dels draps de llana i l'aparició dels paraires. Aquest fet va comportar que s'instal·lessin paraires, teixidors i bracers al llarg del nucli antic i transformessin la majoria d eles cases en tallers i obradors. Aquestes cases limitarien a la part del darrere amb la muralla medieval la qual, flanquejada per torres i bestorres hauria estat separada de les cases per mitjà d'un pas de ronda. Amb el temps i quan les fortificacions perderen aquesta funció s'aprofitaren com a parets de les cases que tenen façana a la plaça Major les quals s'eixamplaren fins a tenir com a límit extern l'antiga muralla que quedà embeguda a dins de les cases. Referent a la documentació històrica consultada hem trobat que la casa amb l'amillarament de 1862 era propietat de José Vilarrassa el qual tenia nombroses propietats, entre elles les finques núm. 13 i 14 de la plaça. Vegeu cita ' <em>Por una casa con hierto adyacente en la Plza nº 13, por otra en el nº 3, por otra en el nº 6, por otra en el nº 12 y por otra en el nº 13' . Inscripció núm 160. (</em> AMQ Cuaderno de limitaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora. Inscripció núm 160)<em> </em>Hi habitava un Joan ferrer, farmacèutic que exercí com a alcalde entre els anys 1869 i 1872 i també Antoni Espadaler Arimany comerciant que exercí d'alcade entre els anys 1868 i 1869 (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- Apèndix XI). No hem trobat altres dades referent a la casa. </p> | 42.1000454,2.2227385 | 435730 | 4661177 | 1773 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20230228113921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221205122536.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa molt reformada la qual conserva encara vestigis de les antigues cases gremials erigides a la plaça Major, especialment a la planta baixa i primera i completament reformades a mitjans del segle XIX i principi del XX quan van ser unificades en una de sola. Amb tot a la part del darrere encara es pot endevinar part de la traça de l'antiga muralla medieval amb fragments de la mateixa emprada com a base de sosteniment de la nova construcció i amb el volum d'una torre de planta quadrada que sobresurt de la mateixa i que recolza damunt de la roca natural i que a la vegada acta com a contrafort. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94505 | Plaça Major, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-11-0 | <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la plaça Major núm.11 i mirant a l'est. Es tracta de la característica casa gremial de parcel·la rectangular entre mitgeres i composta de PB+ 'pisos i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant. La composició de la façana és característica d'aquest tipus d'habitatges amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa i avui dia molt reformada s'hi obren dues obertures; una de majors proporcions i d'accés a local comercial (antic obrador) i una segona més estreta que condueix a l'escala que connecta els habitatges. A la planta primera hi ha dues obertures; una balconera i una finestra. En quant a la primera està composta per muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari i de perfil bisellat. Dona accés a un balcó que sobresurt del pla de la façana està sostingut per una llosana de pedra i té la barana de forja amb barrots de secció quadrada i volutes. La segona obertura correspon amb una finestra amb els muntants i llinda també de pedra picada, esplandit extern i ampit bisellat. Correspon amb un element de cronologia força remota. Damunt seu hi ha una segona planta amb dues balconeres amb barana que no sobresurt del pla de la façana i amb barrots simples de secció quadrada. La fusteria i bastiments d'aquestes obertures són de fusta. No existeixen altres obertures. tot i que se n'endevinen dues més de paredades a nivell de les golfes. Val a dir que la façana està aixoplugada per una barbacana que sobresurt en forma de voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa d'enlluït i calç que emmascara la fàbrica originaria la qual i segons es pot desprendre seria amb aparell de maçoneria i la part superior de tàpia o altres materials. La façana posterior que mira al Ter coincideix amb la traça de les velles muralles que encara es poden mig identificar a la part inferior. Aquesta façana esta organitzada amb una planta baixa pràcticament massissa on s'obre una petita porta d'accés als horts i amb aparell de còdols de riu i maçoneria. Al seu damunt hi ha dues plantes superiors on s'obren àmplies eixides i galeries mig reformades i parcialment tapiades. L'interior és utilitzat com a habitatges.</p> | 08237-27 | Plaça Major núm. 11 | <p>La casa pel fet d'estar situada en un lloc de màxima representació com era la plaça pública o plaça major pertanyia molt possiblement al baró de Santa Coloma, que tal i com s'ha esmentat anteriorment adquirí part dels béns i les rendes dels antics barons de Besora. No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMSQB se sap que lapertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de santa coloma. </em></p> | 42.1000066,2.2228246 | 435736 | 4661173 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20221205122536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-20230629121432.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa conserva encara els trets bàsics i essencials de les cases entre mitgeres de tipus gremial situades a la plaça de Sant Quirze de Besora. Cal destacar que és dels pocs exemples que guarda encara la traça i la fossilització de les velles muralles integrades a la part inferior de la casa com a murs de càrrega i els eixamplament de la mateixa ocupant l'espai de l'antic 'pas de ronda'; un espai de separació entre les cases i les muralles i mesura de defensa en cas de setge i atac. Originàriament la façana posterior de les cases quedava separada de la mateixa i en el moment que les muralles deixaren de tenir la funció defensiva, els albergs van ser eixamplats fins arribar als límits de la muralla que quedà integrada coma paret i mur de suport. A la finca núm. 11 de la plaça encara es poden veure els tancaments de la finca originaria i les ampliacions de l'espai del pas de ronda visibles en el parcel·lari i també en la disposició de les cobertes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94510 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-17 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderno de liquidaciones y Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.. Carpeta 1016</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> <p> </p> | XIV-XIX | <p>Conjunt urbà de notable importància i situat al cor del nucli antic. Té una planta més aviat trapezoïdal allargassada i limitada pels carrers de Torelló a la part de migdia, el carrer de la plaça que connecta amb el carrer del pont per mitjà de la denominada 'placeta' a la cruïlla amb els carrers de l'església a la banda de tramuntana. La banda nord és més amplia que la sud i acull l'antiga casa del Comú o ajuntament. A la part nord-est hi ha un carrer que connecta amb el carrer de l'església i la placeta de davant de la mateixa. Es tracta d'una reforma urbanística portada a terme el 1952 arrel dels enderrocs de l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià situada al costat de la casa del comú i formant un estret callerot que connectava la plaça amb el carrer de l'església. Al costat de la finca núm. 2 encara n'hi havia una altra, la número 3 que també va ser enderrocada amb motiu de les mateixes reformes urbanístiques i que unificava el conjunt de l'església i de la plaça en una sola unitat urbanística. tant sols hi havia una mica de gaia (pati) que separava l'edifici religiós de la resta de les edificacions. Les edificacions que envolten la plaça. a banda de la casa del comú que conserva encara uns trets més aviat monumentals protagonitzats per la llotja o porxada d'arcs de mig punt de la planta baixa o les finques núm. 2, 5, 11, 12, 13, 14 i que estan descrites en fitxes a part, la resta d'habitatges corresponen a les clàssiques i típiques construccions gremials entre mitgeres compostes per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a cada costat de la plaça i amb la part del darrere que mira a les hortes i ales muralles. Cal destacar que algunes finques 9, 2, 4, 6 i 8 situades a la part de més a migdia encara conserven el parcel·lari original amb la casa separada de la muralla per un pas de ronda i emprat com a hortes. A més a mes aquestes cases, encara que molt reformades responen a cases humils de gremis i teixidors i organitzades seguint les pautes de les característiques parcel·les gòtiques amb un origen clarament medieval. Per contra les número 2, 3, 5, 11, 12, 13 i 14 pertanyien a la noblesa (baró de Santa Coloma) i també a les famílies més representatives i estan compostes per un nombre major de pisos i també de crugies.</p> <p>Val a dir que la plaça segueix una traça urbanística desenvolupada pel pas del camí ral que partia de Vic i es dirigia a Ripoll passant per la vila de Sant Quirze assentada al marge esquerra del riu Ter i connectada amb el camí principal per mitjà d'un pont de tres ulls (actual pont de Sant Quirze). El mateix pont també unia amb el nucli de Montesquiu, el casal homònim i els nuclis de Santa Maria de Besora i Vidrà. A més a més venia delimitada pel riu ter, el torrent de la Foradada i també la riera de la Solana, avui al TM de Montesquiu. El pas del camí per l'interior de la vila va fer que es desenvolupes un urbanisme vinculat al mateix i amb un nucli central per a comerç, vendes i mercat que corresponia amb la plaça. Al centre hi ha un brollador d'aigua amb una placa i monument commemoratiu a la portada d'aigües.</p> <p>Segons imatges antigues conservades la casa núm. 10 de la plaça conservava uns trets encara 'gòtics' amb una porta allindadada i sostinguda per permòdols i al seu damunt una finestra de petites dimensions. Els núm. 3 i 4 també presentaven una fisonomia diferent amb balcons al primer pis i amb u important ràfec o cornisa que coronava la façana i compost per trets filades de teula ceràmica i maó pla. La núm. 3 presentava petites finestres a sota teulada pertanyents a les golfes.</p> <p> </p> | 08237-28 | Plaça Major | <p>La història de la plaça Major de Sant Quirze va molt lligada a l'evolució de la vila. De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Sta Maria i St. Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. </p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont</p> | 42.1000454,2.2228324 | 435737 | 4661177 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-img20221108111920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-img20230228113900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121623.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt urbà de característiques molt notables que ha sabut preservar encara que amb moltes reformes el caràcter originari de l'urbanisme d'arrels medievals i que s'ha mantingut en més o menys alteracions fins a l'actualitat. Les edificacions que l'envolten, especialment les que tenen una fitxa específica però també les altres reuneixen les característiques de les cases gremials, sobretot les situades a la banda del carrer de Torelló on encara conserven la composició de PB+ 1 pis + sota teulada.L'edifici de l'ajuntament, utilitzat possiblement com a llotja de draps es situa en un extrem del conjunt com a punt de més importància. La plaça segueix les característiques pròpies de les places de mercat de la comarca de l'Osona com és el cas de la plaça de Torelló, la Plaça major de Vic, la plaça de Rupit o altres indrets de fora de l'Osona com seria el cas de la plaça de Bagà (Berguedà), el verger de la Pobla de Lillet, la plaça de Bellver de Cerdanya, la plaça de Santa Pau a la Garrotxa i moltes altres. Totes elles estan voltades per edificis amb porxos a la planta baixa emprats com a llotges de mercat, cases nobiliàries al seu entorn i la part central descoberta i utilitzada per a vendre productes de gran format (llenya, bestiar, fusta...). Tots els indrets on hi han places de característiques similars corresponen a viles amb llarga tradició llanera, molins bataners situats al costat de les lleres dels rius i amb una forta activitat de paraires i teixidors. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94514 | Font i monument a l'aigua de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-monument-a-laigua-de-la-placa-major | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (2018). Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Opuscle turístic.</p> <p>BORDAS VICTOR (2019). <em>La font del Mil·lenari. a</em>Programa de la Festa Major. Samt Quirze de Besora 2019.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de Besora Número 2</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'una font-monument que es localitza a la part baixa de la Plaça major just al davant de les finques núm. 4 i 12 de la mateixa Plaça. Consta d'una estructura monumental de planta en forma de creu grega i acabat e forma de monòlit quadrangular i coronat per volutes. La part inferior sosté les quatre piques que actuen com a coladors de l'aigua sobrant de la mateixa font amb base de pedra i piques també de pedra amb fons còncau per facilitar l'acumulació de l'aigua. Del pilar central dividit en tres tramades de diferent alçada en surten tres petxines des de les que en brolla l'aigua procedent del dipòsit situat a dins del pilar central. Aquest element està dividit en tres registres amb plafons de pedra de mida rectangulars buidats en cadascuna de les cares i amb un acabat que queda coronat per una voluta de pedra de forma esfèrica. Segons Josep Masnou afirma que l'alçada de la voluta superior correspon amb la cota nivell de la captació de la portada d'aigües a la Font de la Petja situada a costat de la carretera de Serradet, Sora i Sant Agustí de Lluçanès Cal destacar que la façana que mira a l'ajuntament hi ha un drac de forja.</p> | 08237-29 | Al centre de la Plaça Major | <p>Segons Victor Bordas, del grup d'història local en el monogràfic de 'Retalls de la història del segle XIX' i publicat pel club d'història local en fa una descripció molt minuciosa sobre aquesta font i la portada de les aigües.</p> <p>Consta que amb la fundació de la vila el primer lloc que es va abastir d'aigua va ser la Plaça Major mitjançant un pou que hi havia excavat a l'emplaçament de l'actual monument i que subsistí fins ben entrat el segle XIX Aquest pou va consistir en la principal font de subministrament d'aigua pública a la vila. Segons Bordas estava situat a l'emplaçament de l'actual ajuntament, doncs ell formula la hipòtesi de ser el lloc on va morir Ermessenda de Carcassona els seu últims dies de vida l'any 1058 i també l'abadessa Ingieberga de Sant Joan de les Abadesses en temps del Comte Oliva Cabreta la qual va residir en aquest edifici i va morir el 1049</p> <p>Segons el mateix el període del projecte per portar l'aigua corrent de les fonts del poble va agafar el mandat de tres alcaldes (Ramon Vilamitjana, Tomàs Parés i Sebastià Escarrà entre els anys 1894-1897). segons Bordas la història de la portada d'aigua comença el 1885 quan es declara al poble una pesta en la que hi van morir 26 persones durant un mes i mig. El 'congrés de la higiene' organitzat per l'acadèmia de la Higiene de Catalunya situa Sant Quirze com una de les més endarrerides , fet que la portada d'aigües en seria un element detonant per frenar l'alta mortalitat de persones en un moment que la vila havia experimentat un fort creixement demogràfic degut a que la fàbrica Tèxtil 'Coroggio y Codina' doblà el seu tiratge passant a 10.232 fusos de filar i ala fabrica 'Tous y Guixà' s'hi incorporen cent telers mecànics i amés hi ha una gran quantitat de telers i petites empreses per tot el seu nucli històric. Entre els anys 1893 i 1894 Sant Quirze va patir una forta sequera i després de diversos intents per a obrir pous com el de l'escorxador per a substituir el que hi havia a la plaça Major. Aquest pou donava suficient cabal però les seves aigües eren contaminades ja que l'aigua un color negrós degut al carbó provinent de les mines del Ripollès que es rentava al riu i en contaminava l'aigua. Aquest fet va comportar doncs que es decidís de canalitzar l'aigua provinent de la font de la Petja fins al nucli urbà. Aquesta construcció va ser molt ambiciosa ja que comportava la construcció d'una xarxa de clavegueram que pogués abastir la quantitat d'aigua necessària i a més per a la seva conducció que passava pel mig del carrer del Pont es va haver d'empedrar de nou. El pressupost segons la documentació consultada pujava 13.000 pessetes però la construcció de les clavegueres i del nou empedrat del carrer del Pont i també carrer i Plaça Major sobrepassava a més de dues mil pessetes que van ser requerits o prestats a Jeroni Guixà i Armengol i els Srs. Codina i Serra amos de les dues factories tèxtils més grans .L'ajuntament consta que va tardar més de deu anys a sufragar-ne el deute. Aprofitant aquesta portada d'aigües es van fer dues fonts més; la del cap del pont i la de Can Toja (Font dels mestres). L'arribada a la Plaça Major va comportar la construcció d'un monument de pedra dit del mil·lenari ja que s'emplaçava al mateix lloc de l'antic pou medieval i recordava per una banda el primer lloc on es va abastir d'aigua la vila i també la portada de les aigües procedents de la font de la Petja. El 26 de maig de 1896 es va celebrar una festa d'inauguració amb un àpat a l'antiga Fonda Pallarès. En la commemoració dels 1100 anys de la parròquia l'ant 1998 es va creure convenient batejar-la amb la denominació actual i en el seu lloc es va esculpir un drac de forja que recorda aquest fet.</p> | 42.0999678,2.2229907 | 435750 | 4661168 | 1896 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-img20221108111834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122523.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guixà i Armengol i Srs. Codina i Serra | Font de característiques monumentals que ha estat inventariada en una ruta per les fonts de Sant Quirze i realitzat per l'ajuntament de Sant Quirze en col·laboració de Josep Masnou i el grup d'història Local de Sant Quirze. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94515 | Les Comes o Can Bruc Plaça Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-o-can-bruc-placa-major-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Apèndix II i apèndix III</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016. Inscripcions 25 i 26</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> <p> </p> | XV- XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions compost per una planta més aviat rectangular de tres crugies i format per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes amb coberta a tres vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. es tracta d'una casa erigida a l'angle sud-est de la plaça que sobresurt de les finques 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15 i 17 del carrer de Torelló i avui enderrocades i substituïdes per un nou paviment. Aquesta casa del tipus senyorial té l'aparença d'una casa pairal o masia situada a dins dels murs de la vila, malgrat que no ho sigui fet que li dona unes característiques i trets molt comuns. La casa està adossada a la finca núm. 4 de la plaça Major per la banda de tramuntana i amb una altre construcció o masia annexa a llevant. Per tant només té visibles dues façanes; la principal orientada a sud i la de ponent que mira a la Plaça. Al seu costat hi ha altres edificacions com ara coberts i pallisses annexos a la masia principal i tancats darrere d'un baluard de pedra i còdols de riu que la separa de la resta de construccions del nucli antic.</p> <p>La façana principal presenta una distribució de les obertures molt ordenada seguint els esquemes clàssics de les masies de la plana de Vic datades de mitjans del 1500 o 1600. La planta baixa dividida en tres crugies s'organitza mitjançant un arc de perfil rebaixat situat a la part central amb els muntants de pedra picada de perfil bisellat, l'arc adovellat també bisellat i amb la data de 1796 incisa en la seva clau. A cada costat i flanquejant la porta d'entrada hi ha dues finestres quadrades també de pedra picada que il·luminen el vestíbul. A la part esquerra de la façana i situada en aquest nivell hi ha una finestra de pedra coronada per un arc de quatre lòbuls picat a la mateixa pedra que forma la llinda que corona la finestra i en la que hi ha inscrita una roseta també de pedra de tradició gòtica. damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt de tipus rebaixat que descansen damunt una imposta bisellada i que tenen la barana de ferro forjat amb els barrots de secció quadrada i passamà recte. Al costat esquerra i damunt de la finestra d'influència medieval de la planta baixa hi ha una finestra rectangular coronada per una llinda de pedra amb els muntants de pedra i ampit bisellat i en el que presenta un acabat conopial. Hi té incisa la data de 1761 a sota d'una roseta. Damunt seu i coincidint amb la planta segona es disposa també una galeria de tres arcs de mig punta damunt de pilastres de secció quadrada que acaben amb impostes i cornises bisellades de pedra i arcs rebaixats. i també d'una finestra rectangular sense cap tipus de decoració. Cal destacar que els tancaments de les finestres i galeria d'aquesta planta és mitjançant persianes de llibret. L'aparell de la façana està completament revestit per un estucat de color terrós on hi ha dibuixat un falç carreuat. La façana està coronada per una àmplia barbacana formada per voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. La façana que mira a la plaça Major té un predomini del massís respecte el buit i es compon de quatre finestres rectangulars en planta baixa de les quals una és amb els muntants de pedra picada, cinc més al primer pis de les que en cal destacar dues que estan coronades per un arc de tradició gòtica buidat a la llinda que corona la finestra i que emmarca una roseta central. Damunt seu i coincidint amb el segon pis hi ha quatre finestres més. Tal i com succeïa amb la façana principal, aquesta façana està protegida per un notable ràfec format per la barbacana de la teulada a base de bigues de fusta i cavalls. també està revestida per un estucat de color terrós que simula un falç carreuat. tant sols deixa a la vista les cantonades i els bastiments i emmarcaments de les obertures que són en pedra picada. La resta de façanes no presenten cap mena d'interès degut a que estan integrades a les finques de la plaça Major i també a un cos adossat a llevant que acull la caixa d'escala i que està revestit pel mateix tipus d'estucat de color rosat. </p> | 08237-30 | Plaça Major núm. 6 | <p>Referent a la casa de can Bruch hauríem de buscar els seus orígens a la fi de l'edat mitjana i principi de l'era moderna en un moment en que la vila de Sant Quirze de Besora es veu afavorida pel comerç puixant de menestrals, paraires i teixidors de la llana i edifiquen les seves cases ne l'eix desenvolupat entre el portal de Torelló i el portal del Pont ens els carrers del Pont, Carrer de l'església, carrer dels Patis, carrer de la Plaça i Plaça Major. Entre les famílies que s'enriqueixen amb aquest comerç i segons Joan Serrallonga (Serrallonga Urquidi, J; 1998) especifica que hi havia els Rierola, els Tenas, els Bruch, els Comas i molts altres. En el cas dels Bruch a mitjans del segle XV van erigir la seva casa pairal al lloc on trobem l'edifici actual que rep el nom de 'Les Comes' en relació als darrers propietaris. </p> <p>Hem trobat referències al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 especifica a la inscripció núm. 26 a nom de Pedro Bruch i després a Teresa Català</p> <p><em>Posesión nombrada den Bruch situada cerca del camino de Torelló de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p>Té un conjunt de terres amb un valor de 6662,62 lliures. La mateixa inscripció afegeix les finques urbanes</p> <p><em>Por una casa con su huerto adjacente a la Plaza nº5 </em>amb un valor de 340 lliures, <em>Por otro idem i idem en el nº 6 i por otro idem en el número 6 del carrer Torelló huerto de 9 partiones </em>i amb un valor de 160 lliures. En total el valor de les finques i terrenys de conreu rústic era de 6462, 52, de les finques urbanes de 580 i del valor pecuniari de 175.</p> <p>Cal a dir que la finca va passar a Teresa català on s'hi afegeixen 550 lliures de riquesa rústica de Josep Guixà i després hi ha escrit que les terres passen a Josep Pujol Miró procedents de la finca de les Comes i de la que també en rep el nom.</p> <p>Val a dir que en el mateix padró de finques hi ha esment de terres dels Bruch a la inscripció núm. 25 a nom de Magdalena Bruch la qual posseeix una finca al carrer dels Patis núm. 11.</p> | 42.0999101,2.2233207 | 435778 | 4661161 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120242.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa de grans dimensions que es conserva en ple nucli antic i que té com origen la part més propera a la plaça i amb uns trets i reminiscències encara medievals, però amb una forta ampliació a la part de llevant de mitjans del segle XVIII. La part originaria estava composta per una sola crugia de PB+ 2 pp i coberta amb finestres al primer i segon pis així com també en planta baixa amb trets gòtics. Aquest tipus d'obertura també la trobem a la finca núm. 34 del carrer del Pont. Cap al segle XVIII i degut a la puixança econòmica de la família Bruch la casa es va ampliar a llevant i també a tramuntana annexionant dues crugies més i convertint-la en la clàssica masia (casa senyorial) de tres cossos amb coberta a tres vessants. Abans de la reforma del carrer Torelló hi havia un portal coronat per un arc de mig punt adovellat que donava accés al recinte just on ara hi ha una moderna porta d'entrada. | 94|96|98|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94524 | Edifici Carrer Torelló, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-8 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una casa entre mitgeres situada a la part baixa del carrer de Torelló molt a prop de l’emplaçament amb l’antic portal d’entrada a les muralles, avui desaparegut. Consta de grans proporcions amb una planta rectangular i compost per PB+ 2 plantes pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer Torelló i orientada a llevant. Presenta tres crugies separades per murs de maçoneria i les divisions horitzontals són a base d’encavallades de fusta. Consta de dues façanes orientades a llevant i ponent i limita amb les finques núm. 8 i núm. 12 del carrer Torelló, aquesta darrera separada per un callissot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit i les obertures es situen de forma més aviat ordenada al llarg de la façana seguint els esquemes de les cases de l’època barroca i neoclàssica. Segons del que es pot desprendre de la composició en façana consta de dos pisos en cada planta. La planta baixa situada esglaonadament s’hi obren tres obertures; una en posició axial que correspon amb la porta d’entrada i principal on hi ha una gelosia al seu damunt amb una reixa de ferro forjat amb la data de 1820 corresponent amb la seva reforma. A cada costat s’obren obertures de comunicació amb els locals comercials, antics obradors dels quals el situat a tramuntana i limitant amb la finca núm. 8 està format per una obertura coronada per un arc de mig punt de perfil molt rebaixat. El de la part Esquerra i limitant amb la finca núm. 20 consta d’una finestra rectangular situada en planta baixa. Al seu damunt es disposen els diferents habitatges de la planta primera compostos per una balconera a cada extrem de façana i dues finestres rectangulars a la part central. La balconera presenta els muntants amb maó ceràmic i el balcó amb barana de forja ricament treballada que sobresurt del pla de la façana i es sosté per mitjà d’una llosana de pedra. La planta segona segueix la mateixa disposició que la del pis inferior amb la diferència que les baranes dels balcons sobresurten poc del pla de la façana i presenten la mateixa tècnica decorativa en la seva forja. Finalment la planta sota coberta o golfes està il·luminada per quatre finestres rectangulars que fan les funcions d’ulls de bou i resten aixoplugades per una barbacana formada pel voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana està revestida per un enlluït de calç i guix de color terrós i amb els emmarcaments de les obertures amb un color gris fosc., En els punts on aquest ha caigut s’endevina l’aparell originari amb fàbrica de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. La façana de ponent i mirant al Ter té un predomini del buit respecte el massís ja que s’hi obren àmplies galeries per aprofitar al màxim la llum solar. Cada planta conté dues galeries resoltes per mitjà de dos arcs escarsers molt rebaixats amb fàbrica de maó ceràmic i barana de ferro forjat amb barrots de secció quadrada i passamà recte. Alguns d’ells estan tapats amb vidrieres. La planta de sota teulada també està resolta per petites finestres rectangulars de la mateixa factura que les descrites en façana. L’aparell és maçoneria amb un enlluït de calç i guix. L' interior consta de dos habitatges per planta.</span></span></span></span></p> | 08237-33 | Carrer Torelló núm. 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</span></span></span></span></p> | 42.0996912,2.2233044 | 435776 | 4661137 | 1823 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108111959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108112015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ObservacionsLa casa segueix els cànons característics de les cases neoclàssiques erigides durant l’era de la industrialització i damunt de dues parcel·les de cases gremials. No obstant això conserva a la part inferior vestigis de construccions més antigues i val a dir que respecta completament la traça del parcel·lari antic deixant un pati o pas descobert a la part posterior o del darrere que dona a una mena de terrassa construïda damunt dels vestigis de les antigues muralles de tancament que en aquest indret es conserven de forma notable i amb un aparell de còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars. Tanmateix la part sud està separada per la finca núm. 12 per mitjà d’un estret pas o callerot que comunicava amb els horts del Ter. Aquests callerots descrits per Serrallonga (Serrallonga ob. cit, 98) tindrien un origen medieval amb la finalitat de generar passos estrets a la muralla per comunicar amb la llera, els horts de ribera i el riu i no haver de sortir per les entrades habituals. Van ser utilitzats fins a temps molt recents quan es va decidir de paredar-los ja que eren focus de brutícia i deixalles i per mesures sanitàries van ser anul·lats. En el cadastre encara es poden veure. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94541 | Edifici Carrer Torelló, 2,4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-24-i-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA- Retalls d'història local (1996). Club d'hsitòria local Sant Quirze de Besora. Col·lecció història local núm. 2. Associació Gombau de Besora</p> <p>DDAA (2010). Sant Quirze de Besora: el retrat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. versió DVD</p> <p>ACM. Carpeta 17, plec 2. 'registro de vesanas de los años 1828-302 Y 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma' 1830</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016.</p> | XIX-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres finques entre mitgeres que tenen unes característiques comuns totes elles i que corresponen a les clàssiques cases entre mitgeres de tipologia gòtica i caracteritzades per ser cases que han estat poc alterades i que conserven encara els trets gremials de quant es van construir.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres cases comuns unides entre si i compostes per una planta rectangular, d’una sola crugia i formades per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de Torelló. La composició de les façanes és simple i es resol majoritàriament amb dues obertures a la planta baixa, una d’accés a l’estable o obrador i una segona més estreta d'accés a les plantes superiors. Generalment estan coronades per llindes de pedra o fusta. Al primer pis s'hi obren finestres rectangulars amb els bastiments, ampit i llinda de pedra picada, algunes de les quals han estat reconvertides en balconeres. La planta de les golfes està il·luminada per petites obertures situades a sota de l’embigat de la coberta que es disposa en sentit longitudinal. Les cobertes formades per barbacanes de fusta estan sostingudes per bigues amb els caps vistos. Val a dir que han estat reformades recentment. de totes elles la núm. 4 ha està restaurada d'una manera molt encertada. La núm. 2 està pendent de rehabilitació i la núm. 6 va ser rehabilitada ja fa temps. L'aparell no és visible ja que està revestit per capes d’estuc i pintura monocapa amb pintat de color blanc, ocre i gris. Hi ha alguns aplacats de pedra a la planta baixa (núm.4) que distorsionen l’aspecte original. Les façanes de la part del darrere tenen una disposició més irregular i desordenada degut al fet que s’han anat afegint obertures i finestres al llarg dels anys. Tot i així a la planta baixa hi ha portes que comuniquen amb els patis de la part del darrere edificats damunt de les muralles medievals, i emprats com a hortes, al primer pis hi ha algunes finestres rectangulars convertides en balconeres i a sota teulada hi ha les finestres de ventilació que il·luminen les golfes. Encara es conserven els vestigis dels murs de sosteniment dels horts amb restes de les muralles medievals a la planta baixa.</span></span></span></span></p> | 08237-36 | C/ Torelló. número 2, 4 i 6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat el seu origen medieval hem trobat referències de dues d’aquestes finques a l’amillarament de 1862 conservat a l’arxiu Municipal (AMSQB) 'Liquidaciones y amillaramientos Sant Quitze de Besora'. Inscripció núm. 128 a nom de <em>Rubert Maria.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>“Por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torelló núm. 5 </span></em><span lang='CA'>i per un valor de 60 cèntims'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En quant a la finca núm. 1 del C/ Torelló el mateix manual especifica a nom de <em>Juan Viladesem, </em></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'>“por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torello nº1”. </span></em><span lang='CA'>Inscripció núm. 158.i amb un valor de 80 cèntims.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La casa núm. 4 en el mateix manual d'amillaraments esmenta que pertanyia a José Bartrés: '</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><em>Por una casa con su huerto adyacente en la calle de los Patios núm. 9 y por otro idem sita en la calle de Torelló núm.4 </em>per valor de 60 cèntims' (Inscripció. núm. 18). Segons Serralloga Josep Bertrés era un paraire veí de Sant Quirze que vivia al carrer dels Patis núm. 9 tal i com diu la inscripció i era arrendatari del comte de Santa Coloma. No obstant això a l'amillarament surt com a propietari per tant és possible que la casa del carrer de Torelló en un inici fos propietat del mateix comte (Serrallonga, 1998, Ob cit. Apèndix II. P-206). No hem trobat altres referències referents a aquestes finques.</span></span></span></span></p> | 42.0997787,2.2231275 | 435762 | 4661147 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121440.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes tres finques conserven els trets originaris bàsics de les cases gremials d’origen medieval que conserven l’antic parcel·lari amb la distribució de les plantes baixes i plantes pis seguint eles esquemes típics d’aquest tipus de casa i descrita segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Ob. cit, 1998) com a casa gremial típica. En imatges antigues que s’han conservat i recollides per “Història gràfica de Sant Quirze). Ajuntament de Sant Quirze any 2010 es pot veure encara la composició original d’aquesta finca i de les façanes amb aparell de maçoneria, obertures de pedra picada i de fusta i amb les parts superiors de tàpia. Presentarien forces similituds amb les desaparegudes núm. 10 de la plaça Major. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94545 | Casa del Carrer del Pont, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. Carpeta 17 foli 2. registro de vesanas de los años 1828-30' . 'demostració general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma'</p> | XVII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques 4 del carrrer del Pont, Núm. 1 del carrer de l'església i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. aquesta part també hauria comunicat amb l'antic callerot que del carrer de l'església connectaria amb el carrer dels Patis. La finca amb parcel·la rectangular de dues crugies consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de formigó. Val a dir que les dues plantes superiors corresponen amb una reforma de 1949 quant la finca es va sobrealçar per adaptar-la a nous usos. La façana que mira al carrer del Pont té una distribució més aviat desordenada fruït de les constants reformes. Hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres obertures; una de principal situada a la part central amb els bastiments i la llinda de pedra i avui dia amagats darrere una capa d'arrebossat. Aquesta obertura s'utilitza com a aparador d'un local comercial. Al costat esquerre hi hauria hagut l'entrada a l'antic obrador, avui local de comerç i al costat dret l'entrada actual a l'escala dels habitatges que es correspon amb una reforma molt tardana. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; la del costat esquerre presenta una forma rectangular amb els muntants i la llinda de pedra picada molt llisa i amb la inscripció de IHS a sota d'una creu i que significa 'Jesucrist rei dels Jueus'. Aquesta finestra correspon amb una antiga balconera ja que a la part inferior encara es poden endevinar les seves traces i empremptes a sota de l'arrebossat actual que revesteix la façana. El balcó ha desaparegut. Al seu costat hi ha una segona finestra la qual sembla ser original, d e planta rectangular i amb els bastiments i llinda de pedra picada molt llisa i amb la data de 1642 amb les dues xifres escrites al revés i amb la inscripció de I-IS i a sota MA que correspondria a l'antic propietari. Al seu damunt hi ha dues plantes més amb finestres més llargues que no pas amples, persianes enrotllables i fusteries de fusta. Corona la façana un ràfec o barbacana de bigues de formigó. L'aparell de la façana, llevat de les obertures de pedra picada esta arrebossat a sota una capa de pintura i estucat de color ocre. A la planta primera i segona s'endevina la part antiga de la casa u l'alçada conservada amb un canvi de coloració.</p> | 08237-40 | Carrer del Pont núm. 2 | <p>La casa amb un origen gremial i vinculat a la fundació de la vila presenta les característiques tipològiques de les cases gremials, de parcel·la rectangular allargassada i composta tant sols de dues plantes però que amb el temps va ser ampliada amb remuntes a la part superior. Segons Serrallonga al 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. Tanmateix resulta difícil saber quina casa correspondria. El mateix autor afirma que algun cavaller gravarà l'escut del seu ordre en una casa del carrer del Pont. De fet la inscripció IHS és molt abreviada i escurçada i sembla representar també una creu. No hem trobat noves dades referents aquesta finca ni en el registre de l'amillarament ni als censos. Amb tot la documentació dels censos (ACM. CARPETA 17 'registro de vesanas de los años 1828-30'. Parla d'un tal Martí Ros i Josep veí de Sant Quirze i amb domicili al carrer del Pont. Potser les inicials MA I I3 o IR farien al·lusió a aquest paraire. </p> | 42.1003360,2.2223498 | 435698 | 4661210 | 1642 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111410.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | I I3 MA | casa molt transformada pel pas dels anys, especialment el 1949 quant se li obrí la porta d'entrada a la part dreta, es paredà la balconera del primer pis i s'afegiren dues plantes més com a remunta. Tot i així encara es pot endevinar la traça de l'antiga casa gremial organitzada en PB + 1 pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de les obertures es resolia amb dues portes a la planta baixa; una de dimensions més grans que connectava amb l'antic obrador i una més petita d'accés als habitatges. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi havia una balconera i una finestra i damunt seu un sota teulada i la cota de la coberta amb una barbacana que protegia part de la façana. A la part del darrere hi hauria un pati que connectaria amb el callissot del carrer dels Patis. Avui dia s'endevinen traces d'aquest antic callerot a la part del darrere de les cases. Segons Albert Anglada, propietari i resident correspon amb la segona llinda més antiga de Sant Quirze.Serrallonga . esmenta que el 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94546 | Casa del Carrer del Pont, 3- 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-3-5 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments de Sant Quirze de Besora. </em></p> <p>AMQ. Llibre de naixements i defuncions . Arxiu del jutjat de Sant Quirze 1830</p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. </em>Carpeta 1016</p> | XIV-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part oest del carrer del Pont fent xamfrà amb les escales de la baixada de l'Espadaler coincidint amb la façana de l'antic callerot o callissot. La casa correspon a la clàssica parcel·la entre mitgeres de casa gremial composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que mira a llevant cap al carrer del Pont. Actualment la finca incorpora dues antigues parcel·les gòtiques de casa gremial (la número 3 i la número 5) unificades en una de sola fruit de les nombroses ampliacions de l'època moderna. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb tres obertures a la planta baixa; una d'accés a l'escala dels habitatges situada a la part sud i de factura recent, una segona situada a la part central i corresponent amb l'accés original a la finca i una darrera a tocar de les escales i baixada de l'Espadaler corresponent amb un local comercial. Aquesta segona correspon amb l'entrada principal a la finca i està resolta mitjançant una porta adovellada de perfil rebaixat amb les dovelles i els muntants de pedra picada. Damunt seu hi ha els habitatges molt reformats i distribuïts mitjançant dues finestres rectangulars al primer pis i dues més al segon. Corona la façana un ràfec o barbacana compost pels caps de les bigues de formigó. La façana està arrebossada per una capa de pintura de color blanquinós i tant sols s'ha deixat com a sòcol els vestigis de l'antiga fàbrica constructiva a base de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals amb fragments de totxo i maó a trenca-junt. La façana lateral de l'antic callissot hi té oberta a tocar la cantonada nord-oest una obertura allindada alineada amb la del carrer i formant una mena de porxada d'accés a l'antic obrador. A banda hi ha dues obertures més corresponents a finestres de factura tardana en aquesta façana i sèries de dues més a la P1 i a la P2 sota el pinyó de la teulada. Cal destacar que la paret cantonera amb el carrer del Pont i l'antic callissot, actual baixada de l'Espadaler hi ha construït un xamfrà. La façana lateral hi ha un afegit a la bada de ponent corresponent amb els engrandiments i ampliacions de la finca, una vegada les muralles van deixar d'estar en us i es van ampliar amb galeries i cossos sortints. L'interior de la finca està molt reformat ja que la planta baixa s'utilitza com a locals comercials però tot i així encara té conservada com a la banda interior la traça de les antigues muralles medievals amb murs de més de 1 metre d'ample i reutilitzada com a murs mitgers. A la part posterior i darrere de les galeries encara es conserva un bon pany de 3 metres de llarg amb una orientació nord-sud i corresponent amb un fragment de les velles fortificacions construïdes amb aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals. Aquest fragment de mur es conserva amb una alçada de mes de 3 metres i sostenint els murs de la planta soterrani i part de la primera.</p> | 08237-41 | Carrer del Pont núm. 3-5 | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè elPelós va dobat amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primicies de les parròquies i masos de Sta Maria i St. Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de conerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. De les muralles en partien alguns passos o callissots que connectaven la part alta de la vila amb la façana del Ter. Un exemple en podria ser la núm. 3 i 5 del carrer del Pont, on segles més tard es va convertir en unes escales.</p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> <p>Referent a la finca del carrer del Pont 3-5. ens surt esmentada al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' especifica a la inscripció núm. 114. <em>'Por una casa con su huerto adyacente a la calle del Puente núm. 5. ôr otra idem en el nº4' </em>amb un total de 260 cèntims. segons el mateix registre aquesta finca pertanyia a Quirico Prim i deprès passa a Jaume Prim. Segons Serrallonga (Serrallonga. ob. cit, 1998) en el seu apèndix II especifica que Joan Prim tenien una casa al carrer dels patis i el seu germà Josep va participar en un pleit contra els germans Prim per no pagar l'impost de 66 lliures a un comerciant. (Arxiu de jutjat de Pau de Sant Quirze 'llibres de naixements i defuncions' (AMQ). També ens surt que la finca núm. 3 annexa a la primera en l'amillarament de 1862 inscripció núm. 145 pertany a Joan Tenes teixidor<em> Por otro en la calle del Puente núm. 3 con su huerto adyacente </em>i amb un valor de 1609 cèntims. Joan Tenes teixidor que residia al carrer de la plaça Major núm. 4 (actual carrer del Pont 16) a la finca de la seva propietat i denominada com a 'Can tenes' corresponia amb una potentada família de teixidors i paraires enriquits amb el comerç. Un avantpassat seu era Pere Tenas, teixidor el qual segons Serrallonga (Serrallonga, J ,1998, Ob. cit. P-29) especifca que al 1765 vivia en una casa propietat del marques de Santa Coloma a ala que li pagava de cens una gallina.(ACM. <em>Llibre arrendaments /1781)</em>. Aquest Pere Tenes , teixidor de llana del 1778-79 el qual el 1765 vivia en una casa denominada la 'Ferreria' propietat del comte de Santa Coloma (Serrallonga, 98 ob cit. Apèndix II). A partir del 1830 la família de Joan Tenas Vinyeta vivia al carrer del Pont i estava casat amb Maria Girart Estevanell i també Vicenç Tenas Teixidor casat amb Margarida Casanovas i resident al carrer del Pont.</p> | 42.1003320,2.2221246 | 435679 | 4661209 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221108112701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-20230608103629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117111912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-fotofachada.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons imatges antigues i conservades de l'associació del club d'història local i publicades en alguns programes de la festa Major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995). es pot veure la façana oest de Sant Quirze mirant al Ter encara amb les cases dels carrers Torelló, Plaça Major i Carrer del Pont perfectament conservades. S'hi poden veure les galeries de les cases principals com ara les de la Plaça Major 10, 11, 13, 14, can Tenes (Plaça, 16), la casa dels Rierola (Can Tija) i fins hi tot el callissot que hi hauria hagut a l'emplaçament de l'actual baixada de l'Espadaler. S'hi pot veure la volumetria de les galeries sobresortints de la façana així com també els mateixos cossos sobresortints a la finca del carrer del Pont 3-5. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94547 | Casa del Carrer del Pont, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-8 | <p>SERRALLONGA, UIRUQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>ACM. 'llibre d'arrendaments 1781'. Carpeta 15</p> <p>AMQ. Fons de Can Tija-Rierola. 'Testament de Joan Campàs'. Carpeta 1-12</p> | XIV-XVIII | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada al carrer del Pont núm. 8 fent xamfrà amb la Plaça de l'Òmnium Cultural i limitant amb la finca núm. 6 del carrer del Pont i amb el carrer dels Patis a la part del darrere . Correspon amb un habitatge entre mitgeres de planta rectangular allargassada seguint els exemples i cànons típics i característics de les parcel·les entre mitgeres de les cases gremials. La façana que mira al carrer del Pont hi té un predomini del massís respecte el buit a les dues plantes inferiors ja que la darrera planta o golfes està ocupada per una àmplia eixida. Es composa de PB+1pis+SC cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab situada a diferents alçades i amb el carener paral·lel a a la façana principal que s'orienta a ponent mirant al carrer del Pont. Aquesta coberta que sobresurt com a eixida a la façana del carrer dels Patis aixopluga part de la façana mitjançant una barbacana formada per voladís de la teulada i sostinguda mitjançant bigues de fusta. Així doncs a la planta baixa hi trobem l'entrada principal resolta mitjançant un arc de mig punt de perfil rebaixat amb els muntants i dovelles fetes en maó cuit i formant una motllura decorativa a la part externa. Al seu costat hi trobem una finestra rectangular més alta que no pas ample i amb els bastiments, ampits i llinda en pedra picada de perfil bisellat. Damunt seu i coincidint amb la planta primera hi ha una balconera amb el balcó que no sobresurt del pla de la façana i amb barana simple de barrots de secció quadrada i passamà recte i sostingut per dues filades de maó ceràmic. Val a dir que la part superior de la balconera té els muntants de pedra picada de tipus calcari i amb un perfil bisellat formant una motllura externa i coronat per una llinda recta on hi ha la data de 1780 incisa a sota d'una creu de Malta inscrita en un cercle. Cal destacar que l'estructura de pedra tant sols és a la part superior donant a entendre que inicialment corresponia amb una finestra amb festejadors i que posteriorment es va allargar i reconvertir en balconera. Al costat seu hi ha una altre finestra rectangular senzilla sense tenir l'estructura treballada. Finalment i a la darrera planta hi trobem una eixida descoberta que ocupa tota l'amplada de la parcel·la i que està coronada per un gros cavall que sosté l'embigat de la coberta. La barana és de ferro forjat amb barrots simples i de secció quadrada. En quant a l'aparell de la façana està revestit per una capa de morter de calç i pintura de color ocre que deixa a la vista la planta baixa amb un aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç, avui pòrtland i amb maó als brancals d'algunes obertures. L'estructura superior s'interpreta que és de maçoneria i tàpia amb estructura de pilars de pedra seguint els esquemes de les construccions tradicionals. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que correspon amb una residència particular. No obstant això l'estructura es de forjats de bigues de fusta damunt de cavalls que sostenen el paviment ceràmic.</p> <p>La façana que mira a la plaça d'Òmnium Cultural és molt moderna ja que correspon amb l'antiga mitgera que hauria separat amb les finques veïnes que un cop enderrocades es convertí en façana principal. Hi ha obertes quatre finestres de factura recent i una segona a sota del pinyó de la coberta. Ha estat pintada del mateix color que la façana del carrer del Pont i amb un sòcol gris que recorda l'aparell de pedra.</p> | 08237-42 | Carrer del Pont núm. 8 | <p>La casa amb un origen possiblement ,medieval reuneix les característiques pròpies del parcel·lari medieval i de l'època fundacional de la vila. tenim alguna referència esparsa . Segons Serrallonga l<em>a casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vistes al carrer on es feien les operacions. magatzem interior fosc amb una petita eixida, un o algunes vegades dos, pisos superiors on es fa vida, i a sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu, de traçat prou més irregular que avui dia </em>Serrallonga, 1998, Ob. cit. p-29. També i segons l'escut que hi ha gravat a la façana amb la creu de l'orde de Malta ens faria pensar en algun cavaller de l'orde de Sant Joan de l'Hospital que hi pogué habitar. No obstant la casa no ens surt referenciada al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862', cosa qe si que surten les seves veïnes; la núm. 6 a mans de Josep Font a la inscripció núm.73 i amb un valor de 260 cèntims. No hem trobat altres referencies d'aquesta finca. Cal esmentar que en el llibre d'arrendaments de 1781. Carpeta 15 de l'ACM s'esmenta un tal Bernat Font i Palau, paraire que al 1770 compra una casa al carrer del Pont de Sant Quirze (Serrallonga,1998, Ob. cit. Apèndix II. P-207). Potser podria correspondre amb aquest edifici.</p> | 42.1004394,2.2221242 | 435679 | 4661221 | 1780 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221108112724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105444.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa entre mitgeres que reuneix les característiques de les cases gremials de parcel·la gòtica, rectangular amb una planta baixa destinada a obrador, una planta pis com a habitatge i un sota coberta emprat com a eixides i també assecadors. Té l'estructura amb aparell de maçoneria de còdols de riu amb els brancals de les obertures de pedra i maó ceràmic i amb les divisions horitzontals fetes en forjats i empostissats de bigues de fusta. A la part del darrere hi existeix un pati. | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94553 | Casa del Carrer del Pont, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-7 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV-XVIII | <p>Parcel·la entre mitgeres situada a la part oest del carrer del Pont delimitant amb la finca núm. 9 del carrer del Pont per la part nord, les escales de la baixada de l'Espadaler al sud i que incorpora a la part del darrere i mirant als horts de damunt del Ter, els vestigis de les antigues muralles de defensa de Sant Quirze amb una de les seves torres de flanqueig integrades dins de la mateixa trama urbanística. Correspon amb la característica parcel·la de casa entre mitgeres de planta rectangular amb patis i horts a la part del darrere i composta per PB+ 1P+ unes golfes cobertes amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a l'est. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit i es resol mitjançant una planta baixa on s'obre la porta d'accés als habitatges i una segona de comunicació amb els antics locals o obradors. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha obertes tres finestres rectangulars més o menys centrades a la façana que es corresponen amb dues balconeres a la planta superior amb els balcons situats a pla de la façana i amb les baranes de forja amb els barrots de secció quadrada i passamà recte. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada sostingut per bigues de fusta i que aixopluga part de la mateixa. L'aparell de la façana actualment no és visible ja que està emmascarat sota una capa de guix i pintura de color terrós vermellós. No obstant això i segons el que es desprèn d de la lectura dels seus paraments seria de maçoneria de còdols de riu disposats en filades regulars i horitzontals a la planta baixa i paret de tàpia guix i calç reforçada amb llistons de fusta verticals a partir de la planta primera i seguint les tècniques de les característiques façanes d'entramat. Aquest element es pot endevinar a partir del refós que hi ha en el gruix de la paret a partir de la planta primera. La façana que mira a la baixada de l'Espadaler té les obertures situades a diferent nivell i encara es poden endevinar les traces de les antigues divisions internes. La part del darrere i mirant als horts de damunt del Ter hi ha un seguit d'estructures i volums que es corresponen amb elements antics.</p> <p>Per una banda en cal destacar una estructura de forma corbada composta per PB+ 3 pisos amb coberta a un sol vessant que sobresurt del pla de la coberta de les edificacions que l'envolten i construïda de forma exempta a la resta. Tant sols resta unida per un afegitó o ampliació de la finca núm.7 del carrer del Pont. Aquest element està unit a cada costat per un mur que per una part queda integrat als annexos a la finca núm. 7 i per l'altre costat (nord) fa les funcions d'aterrassament i contenció de terres dels horts. L'aparell d'aquests murs és de còdols de riu, units amb morter de calç i col·locats en filades regulars. Darrere seu discorre una mena de passatge d'uns 3 metres d'amplada que resta delimitat pels murs del darrere de les finques 7 i 9 del carrer del Pont i el volum d'aquesta possible torre posant-se per sota la casa, travessant el callissot que segles més tard ocuparia la baixada de l'Espadaler i continuant pel darrere de les cases 3-5 del carrer del Pont, les cases núm. 4.6, 16 i 18 i també el darrere de les cases de la Plaça Major, carrer Torelló i arribar a l'altre extrem. Aquest pas entre les cases que en aquest indret es conserva integrat a dins de l'urbanisme actual correspondria possiblement amb l'antic pas de ronda que separaria les cases respecte a la muralla. A més val a dir que entre la finca núm. 7 i la finca núm. 9 del carrer del Pont hi ha un estret passatge d'uns 2 metres d'ample com a molt que més que fer les funcions de callissot, tindria la finalitat de conduir les aigües residuals procedents de les clavegueres de les cases de la part alta de la vila en direcció als horts situats a la llera del Ter i desembocar al mateix riu. Aquest passatge seria parcialment cobert mitjançant túnels i arcs fets amb voltes de pedra i maó. Encara avui dia es conserven les traces d'aquest pas. L'origen de totes aquestes construccions seria medieval i constitueix un notable conjunt arquitectònic digne de ser preservat</p> <p> </p> | 08237-43 | Carrer del Pont núm.7 | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. El recinte de muralles de la part baixa del carrer del pont es va reforçar amb torres quadrades i també circulars com la que es conserva a la finca núm. 7 del carrer del Pont</p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1003718,2.2218628 | 435657 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117111850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117110403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117111638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221115112726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221115112924.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic de gran rellevància ja que ha sabut conservar de forma fossilitzada a dins de l'urbanisme actual els vestigis del parcelàri medieval amb les cases entre mitgeres, el pas de darrere les muralles, les muralles, les torres de defensa i fins hi tot la traça d'un antic canaló que discorria entre les parets de les cases. Aquest conjunt malgrat que hagi estat contínuament habitat i reformat guarda encara molts elements que mereixen ser estudiats, documentats i protegits ja que formen part d'un dels vestigis més clars de l'urbanisme baix medieval i de les antigues fortificacions de Sant Quirze de Besora, per ara totalment desconegudes ja que no han estat objecte de cap estudi arquitectònic i arqueològic. | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 94554 | Vestigis d'una antiga torre de defensa del carrer del Pont, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-duna-antiga-torre-de-defensa-del-carrer-del-pont-7 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV-XVIII | <p>Element originàriament exempt situat a la part del darrere de la finca núm. 7 del carrer del Pont i emprat com a torre de defensa de les antigues muralles medievals de Sant Quirze. Presenta una planta corbada o semicircular amb una Planta baixa, tres plantes pis i una coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i orientada a l'oest. En quant a la composició de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb algunes finestres obertes a la part alta que han sabut respectar l'essència de l'element. Les finestres s'obre a partir de la P2 i es situen deforma ordenada en cada nivell. Aquest element sobresurt del pla de les cobertes recordant la seva antiga funció com a torre de defensa i val a dir que encara hi té adossada a banda i banda l'antiga muralla, la qual es conserva integrada com a mur de tancament de les ampliacions de la finca núm. 7 del carrer del Pont. L'aparell de la seva façana està emmascarat a sota d'una capa de calç i pintura de color rosat que en les parts que no estan revestides està format per una fàbrica de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. En alguns punts s'hi poden endevinar algunes espitlleres, avui paredades i integrades en les noves construccions. </p> | 08237-44 | Carrer del Pont núm. 7 | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en època Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipal per preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1002603,2.2219500 | 435665 | 4661201 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221115112805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117111643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117111318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117110114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221115112849.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Important vestigi de les antigues fortificacions de Sant Quirze que mereix ser estudiat i documentat juntament amb la resta dels elements descrits a la fitxa anterior i que permeten fer una lectura sobre l'evolució urbanística de la vila amb les muralles de tancament, els carrers, els antics callissots, el pas de ronda. Aquest conjunt arquitectònic de gran rellevància ha sabut conservar de forma fossilitzada a dins de l'urbanisme actual els vestigis del parcelàri medieval amb les cases entre mitgeres, el pas de darrere les muralles, les muralles, les torres de defensa i fins hi tot la traça d'un antic canaló que discorria entre les parets de les cases. Aquest conjunt malgrat que hagi estat continuadament habitat i reformat guarda encara molts elements que mereixen ser estudiats, documentats i protegits ja que formen part d'un dels vestigis més clars de l'urbanisme baix medieval i de les antigues fortificacions de Sant Quirze de Besora, per ara totalment desconegudes ja que no han estat objecte de cap estudi arquitectònic i arqueològic.Element conservat i perfectament integrat a la fina núm. 7 del carrer del Pont. Fa pocs anys ha estat restaurat i se n'han refet les cobertes, pintat les façanes, canviades les fusteries i reforçats els forjats. No obstant la finca manté els elements històrics (murs de les velles fortificacions, parets de a torre) perfectament integrats i embeguts a la nova construcció la qual no els ha alterat gens. Encara avui forma part de la residència de la finca núm. 7 | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94556 | Casa del Carrer del Pont, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-11 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de versanas de los años 1828-30'</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV- XIX | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont núm. 11 i delimitant amb la finca núm. 13 (16) a la part de tramuntana i la núm. 9 a migdia. Correspon amb la clàssica parcel·la gòtica entre mitgeres de casa gremial i composta de PB+ 2 PP i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est. La composició de la façana és la característica de les cases comuns entre mitgeres amb un clar predomini del massís respecte el buit. La planta baixa s'organitza amb dues obertures, una d'accés a l'escala de comunicació amb els diferents habitatges amb una gelosia al seu damunt tancada per una reixa de forja i la data de 1886. Al costat seu hi ha l'accés a l'antic obrador (farmàcia). Damunt seu es disposen els habitatges organitzats mitjançant dues balconeres amb sengles balcons amb llosanes de pedra i barana de forja de barrots tornejats, passamà recte i sobresortint del pla de la façana. Damunt seu hi ha dues balconeres més de dimensions més reduïdes i amb els balcons situats al pla de la façana sense sobresortir-ne i amb els barrots de la barana fets en ferro forjat i de secció quadrangular. Corona la façana una cornisa o ràfec de dues filades de maó pla que sosté la coberta a des vessants. L'aparell de la façana no és visible ja que està pintat d'un color ocre amb el sòcol de color marró. les fusteries també han estat restaurades. La façana de la part del darrere es caracteritza per tenir més buit que massís i s'organitza mitjançant àmplies galeries o eixides d'arc rebaixat i pilar central i disposades a diferents nivells i pintades de color blanc Les baranes són de forja de barrots de secció quadrada i passamà recte. La planta baixa conserva encara els vestigis de les antigues muralles utilitzades com a murs de terrassa dels horts del darrere o integrades a les parets de la casa.</p> | 08237-46 | Carrer del Pont núm. 11 | <p>La casa que tindria com la resta de finques d'aquesta zona un origen medieval ja que ocuparia una parcel·la entre mitgeres de tipologia 'gòtica' n'hem trobat referències en el 'cuaderno de liquidaciones o amillaramiento datat de 1862'. De fet la casa ens surt esmentada a la iinscripció núm. 74 a nom de Antonia Freixa. <em>'por una casa llamada Freixa. Calle del Puente núm. 11'. </em>El valor de la finca és de 40 cèntims. La família dels Freixa, paraires surten esmentats a l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM. Llibre d'arrendaments (1785) carpeta 15 com a Miquel Freixa Paraire que vivia al carrer del Pont de Sant Quirze. Poc després en el cens (ACM. Carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-1830' i 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma, 1830) i publicats per Serrallonga a l'apèndix II i III del seu llibre (Serrallonga. J; ob cit. P-208-211) surt esmentat un tal Joan Freixa, Paraire al 1830, veí de sant Quirze de Besora i casat amb Josefa Ginestet. Tanmateix Antonia Freixa en seria la seva germana.</p> | 42.1004584,2.2219071 | 435662 | 4661223 | 1886 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-img20221108112828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-img20221115112921.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa coneguda com a Cal Colldecamps es conserva en molt bon estat després de la restauració que s'hi ha portat a terme darrerament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94557 | Casa del Carrer del Pont,19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont19 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ .Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una casa que abraça tres de les antigues parcel·les entre mitgeres de cases gremials les quals forne unificades en una de sola de tres crugies. Faria mitgera al nord amb la finca núm. 21 i al sud amb la finca núm. 17 del carrer del Pont. Presenta una planta rectangular per PB+ 1 P + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de la façana és completament diferent a les finques que trobem al nucli antic de Sant Quirze ja que reuneix més les característiques pròpies d'un edifici fabril o d'una estació de ferrocarril de la fi del segle XIX i principi del segle XX i amb una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada La planta baixa del carrer del Pont es composa d'una àmplia portalada situada al mig de la façana que dona pas al vestíbul i caixa d'escala principal i formada per un arc escarser molt rebaixat amb aparell de maons ceràmics disposats a 'sardinell' i amb la peça de la clau més remarcada. Els muntants també són de maó ceràmic. A cada costa s'obren dies àmplies finestres de les mateixes mides que la portalada i amb la mateixa tècnica constructiva, és a dir formades per àmplies obertures coronades per arcs escarsers molt rebaixats i amb els muntants i arc de maó ceràmic. Val a dir que resten protegides per baranes de ferro forjat amb els barrots tornejats i passamà pla. Damunt seu hi ha la planta principal on s'obren quatre balconeres que donen pas a tres balcons; un de principal al que hi donen accés les balconeres de damunt del portal d'entrada i altres dos a cada extrem de la façana donant-li geometria i axialitat. Les balconeres són amb maó ceràmic mentre que els balcons que sobresurten del pla de la façana estan construïts amb una llosa de pedra sostinguda per permòdols a la part central i amb la barana de barrots tornejats de ferro forjat formant florons i volutes a cada extrem. Val a dir que existeix un fris de pedra o ciment corregut que unifica totes les llosanes dels balcons i a manera de cornisa separa la planta baixa del primer pis. damunt seu hi ha el nivell de golfes distribuït mitjançant sèries de quatre finestres geminades de mida rectangular i separades per una columna de fust cilíndric i imposta bisellada. Aquestes finestres es disposen per damunt de les balconeres del pis principal i estan separades de la planta inferior per mitjà d'una cornisa de maó ceràmic. La façana és coronada per una barbacana formada per una cornisa bisellada en maó ceràmic i sostinguda per permòdols de ciment. Val a dir que les res crugies en que es distribueix la façana estan diferenciades per franges verticals i cal destacar que la part superior de la crugia central té un ràfec diferent a les altres dues ja que està compost per dues filades de maó ceràmic sostingudes per 5 permòdols mentre que les altres tenen una cornisa simple. L'aparell constructiu és de carreuons de pedra calcària ben treballats i picats, units amb calç i ciment i amb els emmarcaments de les obertures i elements decoratius fets en maó ceràmic. es tracta d'una façana de trets 'modernistes' molt destacable.</p> <p>La façana posterior que mira a les hortes de damunt el riu Ter es diferencia de la resta de façanes per tenir major predomini del massís respecte el buit ja que no hi ha galeries ni eixides descobertes,, tenir les parets despullades de qualsevol revestiment de manera que hi ha parts que aprofita la traça de les velles muralles i deixa veure la seva fàbrica constructiva de pedra. En quant a la seva composició a la planta baixa s'obren tres finestres coronades per arcs rebaixats de maó ceràmic que donen accés a un balcó corregut. Al primer pis se n'obren tres més de la mateixa composició que les del pis inferior que dones accés a un balcó corregut sostingut per revoltons de maó ceràmic amb barana de ferro i amb barrots de secció circular i a nivell de les golfes hi han sis finestres rectangulars Entre la planta primera i segona hi ha un fris simple i decoratiu que separa ambdues plantes i per damunt de la planta de les golfes hi ha un ràfec senzill que corona la façana i sosté la coberta. L'aparell constructiu és de pedra amb els brancals de les obertures en maó ceràmic i destaca el fet que la planta baixa i part del primer pis aprofiten part de les velles fortificacions. Adossat al nord d'aquesta façana i a tocar amb la mitgera de la finca núm. 20 hi ha una construcció cúbica de color ocre que correspon amb el cos de les latrines.</p> <p>L'interior es troba compartimentat amb diferents habitatges disposats a casa planta però en cal destacar el vestíbul d'entrada i l'escala. El vestíbul està pavimentat amb lloses de pedra de mida rectangular disposades a trenca-junt i te el sostre format per revoltons ceràmics que descansen damunt de bigues de fusta amb una orientació est-oest i enguixades i decorades a cada extrem mitjançant una sanefa que té els contorns de color blau fosc amb motius trenats i elements geomètrics formant sèries de quatre triangles invertits en ziga-zaga i amb representació de flors de lis al seu interior en color grana. A les parets laterals hi ha un medalló romboïdal emmarcat per un marc daurat i amb motius florals policroms al seu interior. Al fons del vestíbul arrenca l'escala que comunica amb les diferents plantes i formada per tramades de graons de pedra, barana de forja de la mateixa tipologia que la dels balcons de la façana principal i arrambador decorat amb motius i sanefes de les mateixes característiques que les que decoren els revoltons del vestíbul. de color ocre i grana. L'escala és il·luminada per una llanterna que sobresurt del pla de la coberta en forma de mansarda coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana i on hi ha obertes quatre finestres rectangulars. Internament hi ha un medalló de guix damunt d'un falç sostre.</p> | 08237-47 | Carrer del Pont núm. 19 | <p>De la finca núm. 19 del carrer del Pont no n'hem pogut trobar massa informació. tant sols hem pogut veure que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 111 d'Antonio Prim <em>' Por una casa con su pequeño huerto adyacente en la calle del Puente nº35. Por otra en el número 19 y por otra en el número 20. </em>La del número 19 tenia un valor de 40 cèntims. Aquestes dues cases van passar a mans de José Guixà, industrial que deuria portar-hi a terme una gran obra de transformació de la finca i moltes altres, ja que es tractava d'un dels industrials més potents del municipi.</p> | 42.1006106,2.2215841 | 435635 | 4661240 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221108113056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221115112921.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici correspon amb un edifici de característiques més aviat modernistes que es situa a dins del nucli antic de Sant Quirze. En desconeixem qui en va ser l'arquitecte i constructor però segons testimonis orals de la propietat va ser construït per un arquitecte que coneixia i treballava al ferrocarril ja que la tipologia de la façana, la disposició de les obertures així com també l'aparell constructiu ens recorda a l'arquitectura industrial i ferroviària de mitjans del segle XIX i principi del XX. Val a dir que l'aparell constructiu de la façana no té tres a veure amb el de la façana que mira al Ter ja que si bé la primera és a base de carreuons de pedra calcària ben treballats i picats, la segona es de còdols de riu seguint les característiques pròpies de l'arquitectura tradicional. L'interior en canvi està decorat a l'estil de les grans mansions modernistes de Barcelona i nuclis industrials com ara Terrassa o Sabadell. Es tracta d'un exemple molt notable perfectament restaurat i integrat a l'entorn. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94558 | Casa del Carrer del Pont, 21 o can Tija | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-21-o-can-tija | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMQ. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVI-XVIII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada entre la finca núm. 19 del carrer del Pont a la part sud i la finca núm. 23 a la part nord. La part posterior delimita amb la traça de les antigues muralles les quals es conserven de manera fragmentària a la part baixa de la finca. Presenta una planta rectangular, de tres crugies separades per murs de maçoneria i composta de PB+1PIS + SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant cap al carrer del Pont. La composició de la façana és ordenada i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. Es distribueix mitjançant una porta principal situada a la part central i coronada per una llinda de pedra rectangular i amb els muntants també de pedra picada. Al seu costat hi ha obertes dues finestres rectangulars coincidents amb les crugies laterals i formades per obertures molt àmplies amb les bastiments i llindes de pedra picada. segons el que es pot desprendre correspondrien amb els accessos als antics obradors, avui reconvertits en finestres. Damunt seu i vinculat amb la planta noble hi ha tres obertures més corresponents amb una balconera situada damunt de la porta i formada per una obertura rectangular amb els muntants i llinda de pedra picada i amb la barana del balcó sense sobresortir del pla de la façana i amb la barana de barrots de ferro forjat de secció quadrangular. ornamentat amb volutes a la part inferior i passamà recte. està sostingut per una imposta bisellada que queda unificada amb la llinda de la porta d'entrada i decorada amb un fris de dents de serra. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars amb els bastiments i llinda de pedra i l'ampit bisellat. Finalment i a nivell de sota la coberta hi ha dues finestres també rectangulars situades a cada extrem de la façana i amb els bastiments i llinda de pedra. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa de guix i morter de color ocre la qual només deixa a la vista els bastiments , llindes i cantonades de pedra picada. Corona la façana una barbacana de bigues de fusta que sosté el voladís de la coberta i que està sostinguda per bigues de fusta i maó ceràmic. La façana de a part posterior i a diferència de la principal té un predomini del buit respecte el massís i formada per sèries de tres finestrals coronats en arc rebaixat damunt d'impostes de maó ceràmic i tancats darrere de vidrieres i repartides de forma simètrica en els tres nivells. La part inferior hi ha dues obertures de petites dimensions i amb esplandit interior amb un arc rebaixat interior i amb les dovelles disposades a sardinell. Presenta moltes similituds amb les obertures de la planta baixa i soterrani de Can Tenes (Plaça Major núm. 16) antic carrer de la Plaça. Aquesta tipologia és característica de l'era baix medieval i principi de l'època moderna. </p> | 08237-48 | Carrer del Pont núm. 21 | <p>La família dels Rierola correspon amb una potentada família de paraires que va néixer arrel del comerç puixant de la llana, dels teixits i de la venta dels draps que a mitjans del segle XVII es va desenvolupar a Sant Quirze de Besora com a motor econòmic. Els trobem esmentats per primera vegada al 1779, 1784 i 1788 com a veí de Sant Quirze (Serrallonga Uruquidi, Joan; 1998. Ob cit. Apèndix II.P-207). i extrets de ACM .<em>'llibre d'arrendaments. 1781. Carpeta 15 i </em>'carta sobre el Mostassaf' anys 1784-1785 i AMQ 'Fons Rierola' 1818-1960 carpeta 1-7 i '<em>Testament de Joan Campàs'. </em>Poc després i en el cens de 1828-30 apareix un tal Quirze Rierola i Font paraire al 1804-1874. Fill de Joan Rierola I Peronella Font. veí de Sant Quirze i resident a la finca núm. 22 del carrer del Pont, és a dir la finca actual i compra els béns del marquesat com a 'testaferro' de la família dels Safont. El càrrec dels Testaferro segons Serrallonga significa que posaven el nom i signaven contractes quan en realitat el beneficiari n'era un altre. Això és el que va passat amb el negoci dels Safont els quals amb la mort del pare de Josep Safont i Lluch es converteix en el posseïdor principal dels béns del castell de Montesquiu que va morir el 1861. (Serrallonga. Ob cit. P-61). Rierola actuava com a figura signant dels contractes i negocis dels Safont. Segons el mateix Serrallonga va inutilitzar el teler comú i mor el 1874. En el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' la casa figura a l'inscripció 147 a nom de Teresa Terradelles <em>por una casa con pequeño huerto en la calle del puente núm. 21' </em>per un valor de 60 cèntims i passa a mans de Joan Guixà. El mateix Quirze Rierola posseïa a linscripció núm. 122. especifica els béns d'aquesta família <em>Por una pieza de tierra llamada de Rierola a la cal calle de los Patios de su propiedad, por una pieza de tierra llamada d'en Bruch, por una pieza de tierra llamada de Migdia cerca de l'Hostal Nou, por una casa con su huerto adyacente en el paraje llamado de los Patios nº 4 y por una casa con su huerto en la calle del Puente nº 22 </em>i per un valor de 120 cèntims (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1864)</p> | 42.1006603,2.2214454 | 435624 | 4661246 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115111951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221108113148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa de Can Tija o Carrer del Pont núm. 23 reuneix els trets bàsics i les característiques comuns de les cases gremials de Sant Quirze de Besora. es tracta d'un exemple de casa entre mitgeres de tres crugies composta per una planta baixa, un primer pis i coberta amb teulada a dues vessants i pati a la part posterior. La part del darrere delimita amb la traça de les velles fortificacions integrades com a murs de tancament de la mateixa. S'ha de remarcar que les obertures de la façana (porta d'entrada i balconada del primer pis estan integrades amb les pedres i llindes que coronen la porta d'entrada i unificades en un sol element que destaca de la resta dels elements i que recorda la tipologia de les façanes dels palaus de l'època barroca. Consisteix en un notable exemple de casa gremial amb trets senyorials que destaca de la resta de finques del carrer del Pont com a símbol del poder i status de la família propietària, els Rierola. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94560 | Casa del Carrer del Pont, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-22 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XVI-XVIII | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres que ocupa una parcel·la gòtica característica de les cases gremials de planta rectangular i d'una sola crugia amb pati a la part posterior i fent mitgera amb la finca núm. 24 al nord i la núm. 20 al sud. Consta de PB+1pis + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a ponent, és al dir al carrer del Pont just al davant de la finca núm. 19. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una distribució de les obertures més aviat geomètrica i ordenada. S'organitza mitjançant una porta situada a la part esquerra coronada amb llinda de pedra i amb els bastiments també de pedra picada on hi ha incisa una greu grega dins d'una aureola. Al seu costat hi ha una finestra coronada també amb llinda de pedra que en realitat es correspon amb l'antiga porta d'accés als habitatges i finalment a la part esquerra i tocant amb el núm. 24 hi ha la porta de comunicació actual als habitatges. Damunt seu es disposa la planta primera organitzada mitjançant dues finestres rectangulars amb els bastiments de pedra picada i la llinda també on hi ha incís una roseta o crismó a la finestra de l'esquerra. Entre aquestes dues finestres n'hi ha una tercera de mida petita i de factura recent. Finalment i a nivell de la planta segona hi ha dues finestres més de factura recent i amb els tancaments fets amb persianes enrotllables. Corona la façana un ràfec o barbacana en forma de voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta. L'aparell de la façana, possiblement de maçoneria queda amagat a sota d'una capa de morter de calç i pintura de color ocre que lo dona un aspecte molt característic.</p> <p>L'interior conserva encara la planta baixa en el seu estat original. Està dividida en dues crugies separades per murs de maçoneria de còdols de riu i on hi ha obertes una porta de maó ceràmic i una finestra coronada amb llinda de fusta. El sostre és un empostissat de bigues de fusta i el paviment es conserva encara en bon estat a base de còdols de riu col·locats de cantó i units amb argamassa de calç. Al fons hi ha encara la menjadora de l'estable. Aquest espai s'utilitza com a magatzem de la fusta. Al fons i a la part del darrere existeix un pati descobert que mira al carrer dels Patis. La planta segona està emprada com a habitatges.</p> | 08237-50 | Carrer del Pont núm. 22 | <p>La casa surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' de l'Ajuntament de Sant Quirze a mb la inscripció núm. 1 <em>Joan Alibés </em>en que esmenta Por una casa en la calle del Puente nº23 i amb un valor de 100 cèntims (AMSQB). Segons Serrallonga (Serrallonga, Joan , 1998. ob cit. Apèndix I i II) especifica que la família dels Alibés eren Paraires i un tal Antoni vivia a la placeta de Sant Quirze i estava casat amb Antonia Targarona Térmens el 1792. És regidor de l'ajuntament i al cens de 1857 figura com a difunt ( Carpeta. 17, plec 2 . 'registro de vesanasvde los años 1828-1830' i consultats per Serrallonga i publicats a l'apèndix III del seu llibre. (Serrallonga. Ob cit. P-210)</p> <p>Val a dir que aquesta casa propietat de la família Rierola ens surt inventariada al testament de Joan Campàs com a possessió del mateix i amb la següent descripció:</p> <p><em>Otra casa de dos cuerpos y dos pisos con el pajar detras de la misma situada en la calle del Puente del mencionado pueblo de San Quirixo de Besora situada en el numero veinte y dos cuya medida superficial tampoco consta y linda por frente y mediodia con dicha calle por la derecha subiendo o sea a poniente parte con sus sucesores de Elena Boixeda i Font, y parte con la calle llamada de las Rocas, por la izquierda o sea a poniente con la casa de Juan Alibés y por la espalda o sea por el norte con la predicha calle de las Rocas.</em></p> <p><em>AMQ. Fons Tija-Can Rierola. testament de Joan Campàs. Carpeta 10.</em></p> | 42.1006902,2.2216441 | 435640 | 4661249 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221115111710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221115111705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221108115902.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa en bon estat que es conserva ben restaurada i integrada al conjunt urbà i arquitectònic. Manté encara la composició típica de les cases gremials però se li ha afegit una segona planta amb noves obertures i adaptada als usos residencials però amb una forma i composició molt ordenada. La planta baixa encara conserva la distribució característica de les cases entre mitgeres de parcel·la gòtica amb els paviments, sostres i parets originals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94593 | Casa carrer del Pont, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-32 | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actuliat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont i delimitant amb la finca núm. 34 al nord, amb la núm. 30 al sud i situada davant de la núm. 31. La façana principal mira al carrer del Pont i la posterior al carrer dels Patis i delimita amb la finca núm. 6 formant una mena de L. Consta de PB+ 2 P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són amb forjats de fusta i les verticals amb parets de maçoneria La façana presenta un major predomini del massís respecte el buit amb les obertures disposades de forma ordenada i seguint els cànons característics de les cases gremials. Consta d'una planta baixa on s'hi obren dues portalades d'accés als locals comercials (antics obradors) amb els muntants de pedra picada i coronades per llindes monolítiques rectes també de pedra.A la planta primera s'hi obren dues balconeres amb els muntants de pedra picada amb i amb un perfil bisellat i coronades per llindes. A la llinda de la part dreta hi ha incisa la data de 1779 amb una creu de malta inscrita a dins d'un cercle simulant una roseta mentre que a l'esquerra no hi ha res. Els balcons sobresurten del pla de la façana i estan formats per lloses de pedra de perfil bisellat amb la barana de forja de secció quadrada i en espiral i amb el passamà recte. Les fusteries contenen barretes emmarca vidres i estan protegides per persianes de corda. Ambdues obertures flaquegen una finestra rectangular central. La composició de la planta segona es similar a la primera amb balconeres rectangulars que emmarquen una finestra central i els balcons que sobresurten molt poc de la línia de façana i sostinguts mitjançant cornises bisellades amb les baranes fetes amb barrots de secció quadrada i passamà recte. Corona la façana un ràfec que sosté el voladís de la teulada sostinguda mitjançant permòdols de bigues de fusta. L'aparell de la façana està emmascarat per una capa de guix i calç de color blanquinós amb la part inferior de maçoneria de còdols de riu amb un aplacat de pedra modern. Únicament són de pedra picada els brancals de les obertures. L'interior no s'ha pogut visitar ja que està ocupat per un habitatge.</p> <p> </p> | 08237-57 | Carrer del Pont núm. 32 | <p>Edifici que ocupa una parcel·la d'origen medieval i vinculada amb l'antiga sagrera situada als voltants de l'església de Sant Quirze amb una planta més aviat ametallada i delimitada pels carrers de l'Església, del Pont, la plaça on hi ha la font del Mestre i el carrer dels Patis. Temps després i degut al creixement que la vila va experimentar en degut al comerç i industria dels draps es va desenvolupar l'eix format pel carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont tancant-se darrere d'un recinte de muralles que es va reforçar amb torres i bestorres circulars i quadrades. La parcel·la referida deuria quedar integrada a dins d'aquesta trama urbanística. No obstant això la dcumentació escrita és del 1862 (cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' 1862 a la inscripció núm. 55 a nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº37. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol nº32. A la inscripció núm. 138 i a nom de José Solà especifica <em>Por una casa con su pequeño huerto adyacente en la calle del Puente nº32. </em>No hem trobat altres dades que hi fassin referència a aquesta finca.</p> | 42.1008972,2.2212462 | 435608 | 4661273 | 1779 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20221108120054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20230228110444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img20230228110453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94593-img202211081200540.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que conserva en bon estat les característiques pròpies de les parcel·les entre mitgeres corresponents a les cases gremials. Manté encara tots els seus atributs en façana i també la volumetria originals, amb les portes a la planta baixa per accedir als obradors, els balcons i finestres del pis principal i el sota teulada emprat com a golfes i també a habitatges. A la part del darrere existeix un pati descobert exterior. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94697 | Cooperativa Unió d'Amics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-unio-damics | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>aureoy callico S.L. Subastas numismaticas . Feb. 2021</p> <p> </p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions i situat al costat de les escales i carrer de Joan Baptista Espadaler fent cantonada amb el carrer de Sant Josep i també amb els horts del darrere de les cases del carrer del Pont. Presenta una planta mes aviat rectangular d'uns 1187 m2 de superfície construïda i composta per una planta semi soterrada, una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia i on hi trobem les portes d'accés. La composició de les façanes és molt geomètrica i ordenada i denota un cert caire del corrent modernista. S'hi evidencien dues fases constructives. La primera i més antiga és la situada a la part de més a llevant i correspon amb 2/3 parts de l'edifici actual. La segona és a ponent i correspon amb un allargament del primer amb una tècnica i estil més convencionals. Al cos més antic s'hi obren a nivell de planta baixa A la planta baixa s'obren un conjunt de 7 finestres i una porta d'accés a la planta baixa emprada com a centre de dia. Les finestres estan protegides per reixes de ferro forjat amb els barrots de secció en espiral i trenada i reforçats per barres travesseres horitzontals. Cal destacar que els barrots verticals estan acabats en forma de voluta i cada obertura incloent la porta d'entrada esta emmarcada per una motllura feta amb maó ceràmic. A l'alçada del primer pis s'obren tres balconeres en forma d'arc de mig punt i partida en tres parts mitjançant pilastres de maó.de les que únicament la part central correspon amb l'accés al balcó. aquests elements que sobresurten del pla de la façana estan protegits per una barana de ferro forjat amb els barrots de secció circular simple i alternats per altres de trenats. El passamà es recte i val a dir que a la part central hi ha decoració de volutes i medallons també de forja. Aquestes tres obertures es disposen simètricament al llarg de la façana destacant el fet que la central és més esvelta i alta que les de cada costat. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta i sostingut per bigues de fusta. La façana lateral que mira a l'est en direcció a les cases del carrer del Pont coincideix amb el pinyó de la coberta. Hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que s'hi obren poques obertures i les que que hi ha esta paredades. A la planta baixa hi trobem dues finestres rectangulars i al primer pis dues més de les mateixes mides que les ja esmentades i flanquejant una finestra central coronada en arc de mig punt i dividida en tres registres mitjançant dues pilastres de maó ceràmic. A sota la teulada i coincidint amb el nivell de les golfes hi ha una petita finestra de ventilació. La darrera façana visible és la que s'orienta a tramuntana i és la que té menys interès. Coincideix amb un dels costats llargs de l'edifici i es composa mitjançant sèries de set portes tant a la planta baixa com el primer pis. Val a dir que algunes de les obertures del primer pis estan paredades. La comunicació entre la planta baixa i les obertures del primer ous es fa mitjançant unes escales i un balcó exterior amb barana de barrots de ferro forjat de secció circular i sostinguda per revoltons ceràmics i tornapuntes de ferro. Tot l'aparell de les façanes és de maó ceràmic cuit, units amb ciment pòrtland i disposat a trenca junt llevat de la planta baixa del carrer de Joan Baptista Espadaler que és amb aparell de maçoneria amb arrebossat de calç i amb els emmarcaments de les obertures en maó ceràmic.</p> <p>El segon cos que es projecta a continuació del primer esta format per dues portes d'entrada a la planta baixa que permet d'accedir a les escales que comuniquen amb la resta de plantes. A la planta primera i seguint el mateix ordre que el cos originari descrit al paràgraf anterior hi ha obertes dues balconeres quadrangulars separades per pilastres de maó ceràmic seguint el model del cos original amb el balcó de la mateix tipologia que els restant. L'acompanyen dues finestres rectangulars emmarcades en maó cuit i situades al costat dret. Damunt seu hi ha tres finestres que coincideixen amb el nivell de les golfes. La façana de la part del darrere es compón mitjançant un arc de grans dimensions i de descàrrega a la planta baixa i tres finestres més a l'alçada del primer pis que es comuniquen mitjançant l'allargament del balcó exterior. L'aparell d'aquesta part de l'edifici malgrat sigui també de maó cuit difereix de la resta ja que presenta unes mides més grosses i una composició diferent</p> <p>L'interior de la planta semi soterrada està pendent d'obrar i s'utilitza com a magatzem del club d'història local per a guardar la seva documentació i també com a magatzem d'objectes d'una col·lecció etnogràfica i de la que se n'ha dedicat una fitxa a part. En aquesta part que coincideix amb la part ampliada hi ha un forn de pa de grans dimensions que es conserva en molt bon estat.</p> <p>L'escala de l'interior conservada i restaurada amb la seva fisonomia es compon d'una barana de ferro forjat amb els barrots simples de secció en espiral i també trenada amb volutes intercalades que sostenen un passamà de fusta i l'escala amb els graons de petja i contrapetja fets amb marbre polits. Aquest element permet la comunicació amb la resta de les plantes, especialment la primera on hi ha l'antiga sala de ball reconvertida en cine 'el cinema avenida' i avui convertida en sala d'entrenament i de competicions del club tennis taula. La resta d'espais corresponen a aules policulturals del centre de dia així com a hotel d'entitats. A la darrera planta hi ha encara l'antiga sala del projector del cine amb el projector encara al seu lloc i fins hi tot algunes bobines de les pel·lícules.</p> | 08237-86 | Carrer Joan Baptista Espadaler núm. 6 | <p>La cooperativa 'Unió d'amics de Sant Quirze'va neixer a principi del segle XX en el marc de lles agrupacions sindicals i les lluites obreres de principi de segle XX motivades per l'explotació laboral de les fàbriques i la lluita contra la burgesia. En aquest marc van aparèixer agrupacions sindicals com el cas d'una petita secció de la UGT que va promoure vagues tant a Sant Quirze com a Montesquiu per a les protestes de les jornades laborals de 76 i 78 hores setmanals a banda de l'explotació de les dones i els nens. Segons Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-108) aquesta vaga va tenir especial incidència a Manlleu. En el cas de Sant Quirze els obrers estan afiliats a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a la Unión Manufacturera, a les tres classes de Vapor i alguns a la UGT, totes eles de caire sindicalista. No obstant hi ha un petit grup de visió anarquista que es vincularà a la Unión Obrera de Montesquiu i que creixerà amb força ja que participen al congrés obrer de Barcelona celebrat el 1888. Tambe col·laboren en les vagues de 1889 a Ripoll contra els fabricants Badia i Miolau que es solidaritzen entre ells i hi envien diners. Ara bé mentre que a la comarca funcionen les agrupacions socialistes destacant les de Manlleu, Torelló o Roda de Ter, en el cas de Sant Quirze tarda en aparèixer una associació amb veu pròpia que actuarà en contra el parer de les autoritats municipals i que es denominarà <em>Centro familiar de San Quirico de Besora</em> (Serrallonga, ob. cit 109) amb seu a la Fonda del Ter situada a la zona dels quatre cantons o eixample nou. Aquesta associació recollirà socis majors de 20 anys i actuarà de forma clandestina i esquenes del govern municipal representat pel governador civil. Entre les activitats organitzades hi destacaríem el cinema, sales de ball i altres activitats ludico culturals. Ara bé el govern municipal sempre reaci a la seva aparició i després de diversos intents rep autorització per al seu tancament per part del govern civil ' <em>De conformidad a lo dispuesto en el articulo 3 de la Ley 30 de junio de 1887, dando cuenta a los tribunales de la infracción de la misma'</em> Ara bé tot i així el maig del mateix any es reconeix mitjançant una nova carta del govern civil l'autoritrzació de fer ball els diumenges i també altres jocs legals que figuraven en els seus estatuts. Tot i així la cooperativa Unió Sanqtquirzenca deixava a la venda de productes de primera necessitat entre altres tasques va néixer el 1898 tot i que Serrallonga opina que existia i funcionava clandestinament des de feia anys ja que actuava com a tal. Va esdevenir un símbol de la resistència obrera i actuava també com a economat. </p> <p>Anys més tard i en concret el 1931 la cooperativa unió d'amics demana permís a les autoritats locals municipals i governatives per instal·lar un forn de pa a la cooperativa a fi de facilitar i estalviar el preu d'aquest producte per als cooperativistes. Tot i així el govern municipal denega aquest permís ja que <em>'el nuevo horno que pretende instalar la cooperativa perjudicaria a los panaderos de la población'. </em>Tot i així aquest forn seria erigit fins l'arribada del primer ajuntament republicà autoritza la instal·lació d'un forn de cocció per part d'una casa italiana (OFF. G. TIBILLETTI. MILANO) nom al que surt gravat a la porta de la boca del forn per abastir la cooperativa. Possiblement la instal·lació d'aquest element seria la causa de la construcció i allargament de l'edifici inicial a la part de ponent i amb una tècnica i estil completament diferent. (ASQB. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la cooperativa. D'aquest forn es va encunyar una moneda que funcionava clandestinament a la pesseta i que servia per intercanviar els productes, en aquest cas el pa. Hem trobat encara en alguna casa de subhastes exemplars d'aquesta mateixa moneda.</p> <p>Cal esmentar també que l'any 1961 es va inaugurar 'la sala d'espectacles i balls de la coopertiva unión de amigos, i també un cinema anomenat avenida. D'aquest cinema en tenim documentació al llibre redactat per Joaquim Roca Vilageliu on esmenta que va tenit una durada de deu anys segons un dels seu principals artífex Àngel Carbonell i Arderiu. Segons Arderiu es van projectar pel·lícules com ara <em>'el kargo y calido verano'</em> de Martin Ritt amb Paul Newman com a actor i <em>'La pradera sin ley' </em>de King Vidor i amb actors de nom com ara Kirk Douglas. Altre pel·lícules projectades van ser <em>'Marcado por el odio</em>' de Robert Wise, <em>Susan Slade</em>, un film eròtic censurat pel franquisme. Altres firms eren <em>El arbol ahorcado, La esclava libre, A 23 passos de Baker Street de </em>Van Johnson, <em>Constino el grande </em>Amb cornel wilde, <em>Kansas busca a un asesino....</em>Segons esmenta el preu de Platea eren 2,00 ptas i el general 0,90 cts. (ROCA i VILAGELIU;ob cit. p.34)</p> <p>La cooperativa va funcionar de forma paral·lela al govern municipal fins a la fi de la guerra civil on les mesures del racionament i de la postguerra dificultaren l'obtenció de les matèries primeres i els productes de primera necessitat. Va ser en aquest moment quan es van clausurar la major part de les activitats culturals i de joc i només va funcionar de forma molt irrisòria l'economat Els darrers socis van cedir l'edifici l'any 2002 després de tancar per no '<em>poder competir amb les grans superfícies</em>' el quals en va passar a ser el propietari i inicià diversos tràmits per a rehabilitar-loi.</p> <p>Així doncs l'any 2009 i gràcies al denominat 'Pla Zapatero' es va poder rehabilitar la planta primera per a destinar-hi un 'Esplai', espai recreatiu i l'antiga sala se ball com a sala polivalent i també un centre de dia. També es va instal·lar un ascensor i es van construir uns serveis. Queda pendent d'obrar la planta semi soterrani i també la part del sota teulada.</p> | 42.0999998,2.2217989 | 435652 | 4661172 | 1898, 1932 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115112905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221108114257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221108114238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115113836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115113909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-269751123.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2023-10-07 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | L'edifici encara manté elements originals dignes de ser conservats com l'antiga sala de projecció del cinema o per exemple l'esoai del forn de pa de la mateixa cooperativa on està pendent d'obrar i en el que es custodien els elements d'una col·lecció etnogràfica. Aquest espai es podria condicionar com a espai d'investigació del club d'història local, magatzem i fins hi tot d'exposició de la col·lecció etnogràfica. La resta de plantes ja estan rehabilitades i en funcionament. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94750 | Cases obreres i habitatges per als encarregats de la fàbrica Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-obreres-i-habitatges-per-als-encarregats-de-la-fabrica-guixa | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Adossant-se a la part nord-est de la part destinada als habitatges dels encarregats, amos i enginyers hi ha una ala que es projecta a tramuntana fins al carrer de Josep Guixà i en el que es disposen els habitatges de obrers , enginyers i capatassos. Estan compostos per una PB+1P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l’oest. Es tracta d’un conjunt d’habitatges i cases obreres construïdes entre mitgeres i desenvolupats en un sol volum les quals s’organitzen amb seriacions de porta i finestra en planta baixa i balconera i finestra al primer pis amb balcó que sobresurt del pla de la façana i amb barana de ferro forjat amb barrots de secció simple i passamà recte. Les finestres contenen barretes emmarca vidres i les persianes són de corda. Corona la façana un ràfec i cornisa bisellats. Cal destacar que la façana està arrebossada i estucada amb enlluït de calç de color ocre que no deixa veure l’aparell constructiu. La façana que mira al carrer Josep Guixà hi ha obertes a nivell del primer pis tres finestres coronelles amb un acabat en forma d’arc ogival format pels maons de la mateixa obertura disposats de forma esglaonada i formant un arc. Aquest tipus d’obertura recorda les finestres “modernistes” d’altres edificis, doncs va ser construïda al mateix moment.</span></span></span></p> | 08237-92 | Cerre d'en Jeroni Guixà cantonada amb Carrer de la Foradada | <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hin ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de fikar 280 de tòrecre, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials, molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicons en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hina un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat</p> | 42.0990946,2.2255157 | 435959 | 4661068 | 1866, 1879, 1913 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94750-img20221108123324.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Jeroni Guixà | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94803 | Serra i costes de la Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-costes-de-la-cogulera | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | <p>Serra situada entre els municipis de Sant Quirze i Santa Maria de Besora. El cim més alt és el puig de Juí amb uns 996 metres. Aquesta serra es situa a l'extrem sud-es del municipi a cavall del torrent de l'Illa i de les Cubies i la riera de la Foradada. Forma una mena de falla amb la vessant sud formada per pendents i roques de sediments calcaris i conglomerats i amb vegetació d'alzines, roures i garrigs i una part obaga més suai i protagonitzada per fagedes, alguna rourera i pinedes de pi rois a les parts més altes. El cim més alt a part del puig de Juí és el cim d ela cogulera a la part més accidental de la serra amb uns 732 metres d'alçada. es troba franquejada per un seguit de camins de bast qe procedeixen de la riera de la Foradada seguint el GR 3 i un de secundari per la vall del Solà. Tots ells conflueiexn al coll del Bosquetell on hi ha els vestigis d'una antiga casa de pagès. Aquesta serra que continua en direcció sora amb la serra de Bescanó es troba tallada pel pas del riu Ter. es tracta d'un indret de gran bellesa paisatgística que fan que estigui inclosa a dins d'un PEIN</p> | 08237-135 | Cim de la serra de la Cogulera | <p>Geològicament, cal remarcar els aspectes tectònics i geomorfològics de l’anticlinal de Bellmunt i el sinclinal de Vidrà; els materials dominants són els gresos, margues i, puntualment, nivells de conglomerats.<br /> La subcomarca del Vidranès, que és la que integra l’Espai natural en qüestió, és constituïda per la capçalera del riu Ges, encerclada per un seguit de muntanyes.<br /> Les unitats orogràfiques més manifestes d’aquest encerclament són les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al nord; els rasos de Collfred, el coll de Siuret, la serra de la Guàrdia (amb el Puigsacalm) i la serra de Llancers a llevant; i la serra de Curull i de Bellmunt al sud.<br /> Per la part de llevant i del sud l'Espai entra directament en contacte amb el sistema Transversal i, per tant, presenta moltes de les característiques d’aquesta unitat. El modelat ha donat lloc a relleus suaus que cauen sobtadament dels cims, que amb prou penes superen els 1.500 m. Les condicions climàtiques es caracterizen per una pluviositat elevada i temperatures moderadament suaus.</p> | 42.1019400,2.2515942 | 438117 | 4661366 | 08237 | Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-img20230314112854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114608.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Zona molt frequentada per excursionistes ja que hi transcorre el GR.3, el PR-C45 i amb indrets de gran bellesa com la riera de la Foradada, el salt del Molí i el salt del Mir tots ells a dins del municipi de Santa Maria de Besora i també Vidrà i formats per gorgs, cascades i salts envoltats de vegetació de ribera, faigs i algun roure. A la zona més alta la vegetació es converteix en pinedes de pi roig a les obagues i alguna roureda als vessants solells. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94846 | Els quatre cantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-cantons-0 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Plafó dels espais de memòria. Grup del memorial democràtic</p> | XiX-XX | <p>Nom que rep el barri desenvolupat entre la cruïlla de la carretera de Berga, la carretera de Santa Maria de Besora i Vidrà i la Rambla de la Concepció, actual carretera de Vic a Ripoll. Està envoltat per edificis de la fi del segle XIX com la fonda de Can Roca i el cinema Núria a la cantonada nord-oest, l casa dels Espadaler a la cantonada sud-oest, habitatges unifamiliars a la cantonada sud-est i l'edifici de la Immaculada Concepció a la banda nord-est. Tots ells han estat descrit en fitxes a part degut a l'interès que presenten tots ells. </p> | 08237-154 | Els Quatre Cantons | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda Reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidament i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituir el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1007947,2.2166755 | 435230 | 4661264 | 1880-1901 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94846-20230608105702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94846-20230608110241.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic format per diferents immobles situats en la cruïlla de Camins de les carreteres de Vic, Ripoll, la de Berga i la carretera de Vidrà. Del conjunt d'edificis que formen aquest nucli, la gran majoria de construccions com L'hostal d'ena Roca, la congregació de d'immaculada Concepció o la casa dels Espadaler estan abandonats o el seu propietari resideix forra de la població. No obstant això els edificis es conserven en bon estat, amb les cobertes dempeus i les façanes en bon estat. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94894 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-1 | <p>https://www.ajsantquirze.cat</p> <p>https://www.paisatgesdelter.com</p> <p>https://www.ososnaturisme.cat</p> <p>https://www.gesbisaura.cat</p> | <p>Es tracta d'un riu que neix a Ull de Ter al municipi de Setcases (Ripollès) a més de 2400 metres d'altitud amb les aigües provinents d'un antic circ glacial amb els cims com el Bastiments, Gra d'en Fajol a la zona de Vallter 2000. Durant el seu recorregut de més de 208 Km transcorre per les comarques del Ripollès (municipis de Setcases, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, les Llosses), Osona (municipi de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu, Les Masies de Roda, Roda de Ter, Gurb, Tavèrnoles, Vilanova de Sau, per continuar per la Selva amb els municipis de Susqueda, Osor, Cellera del Ter, Anglès, Sant Julià del Llor i Bonmatí, continuar al Gironès als municipis de Bescanó, Sant Gregori, Salt, Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Medinyà, Celrà, Bordils, Cervià de ter, Sant Joan de Mollet, Flaçà i finalment al Baix Empordà els nuclis de, Sant Jordi Desvalls, Colomers, Jafre, Verges, Ultramort, Ullà, Torroella de Montgrí i l'Estartit també a Torroella. D'aquests 208 kilòmetres el seu curs ofereix paisatges i ecosistemes diferents des de paisatges propis de climes freds i d'alta muntanya a zones d'aiguamolls i paisatge pantanós a la seva desembocadura. El pas per Sant Quirze de Besora seria considerat en le seu curs mitjà caracteritzat per meandres que salven l'orografia del terreny en forma de corbes. La seva conca de drenatge és de 3010 km2 com una conca eixorreixa i aportació dendrítica. L'aportació anual es de 840hm2 i una mitjana de descarrega de 25m2/s. És un riu que rep forta afluència de les rieres intermèdies. Al pas per Sant Quirze rep les aigües de dues rieres de certa importància; la riera de Cussoms i la riera de la Foradada. Altres cursos menors o regs serien el torrent de la Font de Mares, el torrent de la font del Gaig, el torrent de revell, el torrent de la Cogulera i el de l'Illa a la riba esquerra i els torrents de Can Pere Ferrer a la riba dreta. El paisatge es caracteritza per boscos de ribera, pollancredes, vernedes, </p> | 08237-195 | Riu Ter | <p>El Ter apareix documentat a l'edat antiga per Pomponi Mela i Plini el Vell sota la forma <em>Ticer</em>. El topònim no torna a aparèixer fins al segle ix, quan apareix documentat en diversos manuscrits amb diverses formes, com ara <em>Tezere</em>, <em>Tezer</em>, <em>Tecer</em>, <em>Teser</em>..., totes les quals provenen clarament del dit nom antic <em>Ticer </em> Durant la baixa edat Mitjana, la consonant medial ja ha caigut, però continuen d'aparèixer formes amb doble vocal com <em>Teer</em>, fins que més tard ja es consolida la forma actual.</p> | 42.1024415,2.2174874 | 435298 | 4661446 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331120843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331111555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-20230613121534.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu de conca Mediterrània que travessa les províncies de Girona, Barcelona i Girona amb un traçat transversal i considerat el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre. A la seva conca hi trobem dos grans embassaments; el de Sau, Susqueda i una gran infinitat de rescloses i canalitzacions pertanyents a múltiples concessions d'antigues fàbriques i de centrals hidroelèctriques. des de sempre les seves aigües han estat aprofitades per a la instal·lació d'indústries i colònies tèxtils. En el cas de Sant Quirze hi ha dues grans fàbriques, tres rescloses i tres concessions hidràuliques(Can Trinxet, Can Guixà i la central de les Illes).Riu que conserva el seu estat natural i el seu cabal ecològic es veu alterat per tres rescloses al municipi; la de Can Trinxet a Montesquiu, la de Can Guixà a sota del pont i la de la central de Can Periques a sota de la desembocadura de Can Guixà. No obstant aquestes rescloses el riu manté un cabal ecològic per garantir el subministrament d'aigua i la conservació de la seva fauna i paisatge de ribera que es manté en bon estat amb vernedes, pollancredes encara senceres i poc alterades. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94898 | Fons documental de l'Arxiu municipal de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-quirze-de-besora | <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XVIII-XX | <p>L’arxiu municipal de Sant Quirze de Besora conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Sant Quirze de Besora. Entre els fons de l'administració local hi ha el fons de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora i el de la cooperativa d'habitatges del Bisaura dels anys de 1975 a 1984. El fons municipal aplega un ventall cronològic de 1790 a 2022 amb un total de 270,88 d'unitats de descripció. de fet aquest fons no ha estat alterat ni modificat llevat de la segregació d'una part arran de la creació del nou municipi de Montesquiu el 1934. La resta es manté inalterat. L'arxiu també aplega fons públics no municipals com és el cas del Jutjat de Pau. Aplega carpetes de 1850 a 2012 amb un total de 160 unitats de descripció. </p> <p>La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependències de l’ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s’han conservat a les oficines del Jutjat.</p> <p>A diferència del fons municipal, al fons del Jutjat de Pau no hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre de 2005 i abril de 2006, on es va identificar i separar la documentació del fons del jutjat de pau del fons municipal. Posteriorment, un cop incorporat l’ajuntament el 2006 al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (Diputació de Barcelona), s’ha portat a terme la descripció del fons. El fons té diverses seccions matèria civil, matèria penal, matèria governativa, administració interna, i Registre Civil. </p> <p>Finalment l'arxiu conté altres fons privats com el fons de l'Associació de la Defensa Forestal (ADF) dels anys 1988-2009, el fons Vinyoles de 1918 a 1965, Fons Isidre Borralleras (1967-1982), fons Vila Picart (1963-1983), fons Rierola can Tija (1828-1960) i el fons de can Guixà (1790-1940). Dels fons Can Tija, Vinyoles i can Guixà n'hem fet unes fitxes específiques banda de tres documents de l'antic arxiu parroquial desaparegut el 1936.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-199 | Plaça Major, 1 | <p>El Servei d’Arxiu Municipal de Sant Quirze de Besora és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Quirze de Besora.</p> <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i instaurant un SAM (Servei d'arxiu municipal) amb un arxiver titulat que s'encarrega de la gestió, tractament, organització, conservació i difusió de tota informació que genera. El SAM també s'ocupa de la documentació de les persones físiques o jurídiques que han fet donacions o cessions del seu fons per tal de posar-la a l'abast de la població. </p> | 42.1002683,2.2226795 | 435725 | 4661202 | 1790 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612111651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612111658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612110713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612110957.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | l'ajuntament de Sant Quirze de Besora és la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Sant Quirze de Besora. Aquest municipi, derivat de la corresponent jurisdicció territorial d'Antic Règim va concretar el seu funcionament dins l'estat modern en les primeres dècades del segle XIX. L'entitat no ha tingut modificacions significatives, llevat de la segregació del terme municipal de l’actual municipi de Montesquiu l’any 1934. D’aleshores ençà l'entitat no ha tingut modificacions significatives. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94899 | Fons documental de can Tija-Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-tija-rierola | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'un fons privat cedit per la família Rierola el 1868-1970 amb documentació dipositada en 12 carpetes d'arxius definitius que estan ordenats de forma cronològica. Entre els documents que hi ha en cal destacar un testament, el de Quirze Rierola datat de 1893 i en el que dona un seguit de finques i terres de dins el nucli de Sant Quirze de Besora. Entre les finques cal destacar el núm. 6 del carrer del Pont, una finca del carrer dels Patis, una casa del carrer del Pont, 22 amb el paller de la part del darrere, una casa, una peça de terra dita la Guillotera. Altra documentació específica són llibres de comptes, llibres, factures, albarans....</p> | 08237-200 | Plaça Major, 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i instaurant un SAM (Servei d'arxiu municipal) amb un arxiver titulat que s'encarrega de la gestió, tractament, organització, conservació i difusió de tota informació que genera.El SAM també s'ocupa de la documentació de les persones físiques o jurídiques que han fet donacions o cessions del seu fons per tal de posar-la a l'abast de la població. </p> | 42.1002325,2.2226928 | 435726 | 4661197 | 1868-1960 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94899-20230619104537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94899-20230619103858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94899-20230619105444.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Família Rierola | El fons va ser dipositat a l'arxiu municipal quan la família Rierola va cedir un seguit de finques entre elles la denominada casa de 'Can Tija' del carrer del Pont per a fer-hi la casa de cultura i la biblioteca municipal. El fons va ser estudiat per Joan Serrallonga i Ramon Espadaler. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94765 | Vestigis de la torre del Turó de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-torre-del-turo-de-la-torre | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya. Turó de la Torre</p> <p>BUSQUETS COSTA, FRANCESC; 2007. memòria de la Intervenció arqueològica d'urgència al turó de la Torre de sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. servei D'arqueologia (inèdit)</p> | XIV-XIX | A dins del recinte de l'antena de televisíó i al costat del recinte del repetidor. Les restes de la torre estan situades al costat d'aquest recinte que resta tancat amb una reixa i una porta amb candau. | <p>Vestigis d'una antiga torre de defensa que denomina el turó on es situa. Els vestigis van ser objecte d'una intervenció arqueològica l'any 2007 en motiu de la construcció d'un dau de formigó per a la instal·lació de l'antena de telefonia mòbil. Durant aquestes tasques es van localitzar les restes de construccions que van motivar-ne la seva excavació. Es tracta d'una estructura de planta circular d'un metre d'alçada i de potència estratigràfica i construïda amb aparell de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars amb un revestiment e morter de calç. Els murs tenen una amplada d'uns 100 cm i no es va poder excavar del tot ja que part de la seva traça es posava a sota dels murs de la caseta del repetidor. Al fons es va documentar un paviment de rajola i maó ceràmic de 30 x 15 cm i disposat de forma reticular. Actualment està completament cobert de vegetació i runa que en fa difícil la seva interpretació.</p> | 08237-106 | Turó de la Torre | <p>La vila de Sant Quirze es reconeix com a tal des del 898 en la qual l'abadessa Emma consagra les parròquies del terme de Sant Quirze (santa Maria i Sant Quirze). Aquest fet es troba inclòs a la tasca de repoblació endegat per Guifrè el Pelós el qual es basa en tres puntals bàsics; la creació de castells (castell de Besora), de monestirs (sant Joan de les Abadesses) i de Parròquies (sant Quirze i Santa Maria de Besora). D'aquesta manera s'assegura un control administratiu del territori. Tot i així i d'aquest moment en són molt poques les notícies que en tenim. La població de Sant Quirze es va aplegar al costat de l'antiga església desenvolupant un nucli o sagrera al voltant de la mateixa i protegida per la torre de defensa a la que fem referència. Ja entrats en època feudal el senyor eminent era el monestir de Sant Joan de les Abadesses el qual va cedir el domini útil als senyors de Besora a canvi del cobrament d'impostos els quals van cedir-les amb l'anomenat contracte emfitèutic als pagesos. Cal destacar la figura de la comtessa Ermesenda , muller del comte Ramon Borrell que va morir el 1058 en una casa veína de l'església de Sant Quirze que en aquell moment ja s'havia desenvolupat com a sagrera. A mitjans del segle XIII aquest sistema feudal va entrar en crisi i molta gent va emigrar a Vic i poblacions properes amb la qual cosa part de la vila va quedar deshabitada, factor que es va agreujar amb la crisi baix medieval. No obstant això es detecten millores urbanístiques amb el desenvolupament d'un nou eix comercial vinculat als carrers de Torelló. Església, Pont, Patis i Plaça Major englobant el l'antic traçat de la sagrera i tancat al darrere de muralles. Aquestes millores van finalitzar amb la construcció d'un pont damunt del Ter que va resistir fins al 1939, moment en el qual va ser volat. Aquestes millores urbanístiques es van veure agreujades al segle XV i XVI quan un col·lectiu de paraires i teixidors van ocupar aquest sector i es van organitzar entorn de la casa del comú.El segles XVII i XVIII Sant Quirze va viure un moment de bonança econòmica ja que els draps obtinguts als molins bataners eren manufacturats a les cases dels paraires i venuts arreu. Prova de la puixança en seria la construcció d'una escola, del convent de les monges, de la casa de la Confraria i fons hi tot de la reforma de l'església parroquial. El segle XIX va ser un moment de revoltes i guerres carlines on es van refugiar al quarter militar que tenien a dins de la vila i també al castell de Besora. Es coneixen batalles carlistes dels anys 1835 i 1837. Aquest fet comportà que la vila es fortifiqués el 1875 i que la torre situada en aquest turó s'utilitzés com a torre d'avantguarda i de vigilànicia.</p> | 42.1021324,2.2225330 | 435715 | 4661408 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113216.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Entre les restes recuperades a l'estrat de rebliment (fragments de ceràmica vidriada comuna moderna i esmaltada així com algunes bales) dataria de mitjans del segle XIX i es relacionaria amb les batalles carlines que hi va haver en aquest sector. No obstant i malgrat a ixò i segons el parer de l'arqueòleg director dels treballs aquesta torre 'La torre guarda un contacte visual molt clar amb el castell de Besora, fet que ens fa pensar en la possible existència d'aquesta en època medieval' (BUSQUETS, COSTA F; 2007). Tanmateix el mateix autor afirma que 'malgrat siguin molt pocs els estudis que parlin sobre tipologia de torres carlines, sembla que la majoria d'elles eren de planta quadrada' Per tant i malgrat que els materials obtinguts datin de mitjans del segle XIX darrer moment d'ocupació de la torre és molt possible que el seu origen sigui medieval com a torre de defensa i control del nucli antic de Sant Quirze i com a avantguarda del castell de Besora i posteriorment del de Montesquiu. Exemples similars de torres que controlen nuclis o viles antigues sense esdevenir castells els trobaríem a Escaló (Pallars Sobirà), Rialb (Pallars Sobirà) o Ribes de Freser (Ripollès) per posar alguns exemples. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94903 | Fons documental del castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-castell-de-montesquiu | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, R; 1989. Notes sobre al importància de l'arxiu descobert al castell de Montesquiu. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, r; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció Història Local, 1 . Diputació de Barcelona.</p> <p>FORT OLIVELLA, J; 1994. Les possibilitats dels arxius senyorials. revista de Girona. Juny 1994</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J;1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XI-XIX | A l'arxiu comarcal de Ripoll en molt bones condicions de conservació i gaudint de les infraestructures del mateix | <p>Conjunt documental que es pot dividir en dues grans faccions.Per una banda el que es considera l'arxiu històric o arxiu del castell de Montesquiu, ACM que es caracteritza per estar perfectament classificat i per l'altre els fons privats de les família Juncadella que fa referència a les seves propietats. Comporta un ventall cronològic que va del segle XI al XIX i correspon amb uns dels fons arxivístics més importants del país de les famílies baronials de Besora i Montesquiu.</p> <p>Els documents estan ordenats en carpetes i agrupats en set subtítols: Besora, Montesquiu, Catllar, Sora i Saderra juntament amb un altre grup que exposa Esglésies i un altre que hi posa 'varis'. Les carpetes estan subdividides en dossiers numerats on a la portada hi ha una relació dels documents que contenen ordenats cronològicament.</p> <p>A banda l'arxiu compta amb dos volums molt gruixuts en els que hi apareixen un per un la totalitat dels documents ressenyats, classificats a sota un munt de subgrups que responen a topònims i antropònims de les famílies que han posseït el castell. La importància depèn del tema que es vulgui escollir. Cal destacar un seguit de pergamins i papers que tenen un especial interès i en els que cal destacar la petició de l'abadessa Emma de Sant Joan va fer al bisbe Gotmar d'una església situada a la riba dreta del Ter datada del 898 i a la que fa al·lusió a l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Besora. Amb tot al lloc on hauria de posar-hi 'Quirici' hi ha un forat amb la qual cosa no deixa de ser una hipòtesi molt fiable.</p> <p>Un altre document seria un capbreu de 1342 i un altre del segle XVIII. El capbreu de 1342 és un pergamí de grans dimensions anterior a la pesta negra. El segon és en format de llibre i hi ha una descripció minuciosa i un reconeixement que fa cada veí al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Hi ha descripció de cases, horts, carrers i places de Sant Quirze. Aquest document ens ha servit per saber quants paraires hi havia, els noms i cognoms de cadascun d'ells, les famílies, els bens que posseïa....</p> <p>També hi ha contractes d'obres i inventaris. La majoria dels inventaris estan recollits per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' i hi ha un gran nombre d'inventaris del castell, contractes d'obres....</p> | 08237-204 | Arxiu Comarcal de Ripoll. Raval de l'Hospital, 4, 17500 Ripoll, Girona | 42.1002603,2.2226873 | 435726 | 4661200 | 898-1964 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Arxiu de gran importància per conèixer la vida de la vila de Sant Quirze, Montesquiu amb un capbreu que cal analitzar a fons i contrastar amb les referències recollides en cada casa del nucli antic i exposat en aquest treball per complementar tota la informació recollida i fer així un complet document de catàleg, inventari que a part de ser una eina per a la protecció i preservació del patrimoni sigui un recull exhaustiu de la documentació històrica de cada indret fitxat | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94695 | Capelleta de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-josep | XIX | A la capella que es troba encastada en una paret a prop del xamfrà amb el carrer de Torelló li convindria fer-li un repàs i una reparació de la pintura ja que parcialment experimenta pèrdues de cromatisme. Amb tot la figura del Sant es troba protegida darrere una porta de vidre i acompanyat de gerros amb flors. | <p>Element arquitectònic encastat a la paret de la finca núm. 5-7 del carrer de Sant Josep a nivell de la planta primera i prop de la cantonada amb el carrer de Torelló. La seva advocació al fuster de Natzaret denomina el nom del carrer urbanitzat a finals del segle XIX i principi del segle XX.</p> <p>Es tracta d'un element format per la capelleta erigida en forma de fornícula o armari encastat i decorat externament amb una estructura de fusta amb motius barrocs formats per dues pilastres a cada costat amb base bisellada, fust decorat amb plafons i capitell simple que sosté un entaulament des d'on descansa un àtic també de fusta i coronat per dues volutes a cada extrem i al centre el símbol del fuster Josep format per una serra de mà i una creu llatina. L'armari de la fornícula central està formada per una porta de fusta amb la forma d'un arca de mig punt que acull la imatge del fuster amb el nen Jesús. L'estructura de la capelleta està feta amb fusta policromada en color rosat al fons, ocre als elements decoratius (capitells, cornises, motllures...) i blau clar en els emmarcaments de l'obertura. A la part superior s'endevinen restes d'una coberta a dues vessants per a protegir el sant.</p> | 08237-84 | Carrer de Sant Josep núm. 5-7 | <p>Tradicionalment les viles i ciutats medievals disposaven d'entrades i sortides a les muralles mitjançant portals de pedra i protegits per torres i bestorres. Sovint i com a mesura de protecció aquests portals estaven protegits per capelletes o oratoris dedicats a Sant Antoni, Sant Roc, Santa Bàrbara, Santa Magdalena, Santa Anna o Sant Josep i que es situaven al seu damunt com a mesura de protecció. Sovint aquestes obres eren finançades pels veïns del barri els quals s'ocupaven de mantenir-la en condicions i mantenir la flama del gresol encesa ja que aquesta forta devoció els donava seguretat i protecció en cas d'atac. En molts casos la capella era una fornícula erigida al damunt de la porta però en altres vegades es construïa una capella al costat. En el cas de la vila de Bagà per exemple existia una capella dedicada a Sant Roc construïda al costat del portal homònim i també un oratori dedicat a la verge del Roser al costat del portal de Sant Antoni. En altres casos com seria l'exemple de Solsona damunt del portal d'en Llobera hi ha una capelleta amb la imatge de Sant Roc. Arran de la desaparició de les muralles aquests elements es van continuar vius i en molts casos corresponen al record d'aquestes velles fortificacions. En l'exemple de Sant Quirze de Besora, els antics portals del pont i en aquests cas del carrer de Torelló o de Sant Josep han desaparegut però en el seu lloc n'ha quedat la capelleta commemorativa com a record de la seva existència.</p> | 42.0993615,2.2237497 | 435813 | 4661100 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94695-img20230228113635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94695-img20230228113621.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element de cultura tradicional i popular molt freqüent en les antigues viles i ciutats del principat. A Sant Quirze es conserva la descrita en aquesta fitxa i també els vestigis d'una segona a l'altre costat del carrer del Pont. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 94753 | Antic molí de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-de-sant-quirze | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Els masos rònecs. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>SALVANY I GRAU, JOSEP, 1866-1929. Imatge de 1918 . Biblioteca de Catalunya.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícules industrials de 1854-1960.</p> <p> </p> | XIII-XVIII | Al costat de la llera del riu Ter en terreny inundable.Només es pot veure quan el cabal del riu és baix. Queda delimitat pel canal de Can Guixà. Actualment només hi ha les ruïnes de la part més baixa en un lloc d'accés difícil | <p>Ruïnes de l'antic molí fariner de Sant Quirze de Besora situat a la desembocadura del canal de Can Guixà. Avui dia es conserven molts pocs vestigis d'aquest element ja que els forts aiguats i les crescudes del Ter l'han malmès de forma notable. S'endevinen encara uns murs de pedra i morter de calç que delimiten un àmbit rectangular que es corresponia amb l'antic casal moliner. Aquest molí conserva els murs nord, est i oest fets amb fàbrica de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. Segons imatges del Fons Salvany publicades aquest molí es veia en ruïnes amb dos cossos a diferent nivell i sense coberta. Segons es desprèn era format per PB+1p i coberta.</p> | 08237-94 | Desembocadura del canal de Can Guixà | <p>Segons les descripcions de Antoni Prat i David Vilaseca en el seu llibre de Masos rònecs especifica <em>'ja el veiem en ruïnes en fotografies de principi del segle XIX. Sense teulada sabem que la seva estructura era encara visible el 1933 tal com consta en el planell de la fàbrica de Ca Guixà, ja que el canal d'aquesta fàbrica tèxtil desembocava molt a prop d'aquest molí, És probable que s'acabés enderrocant gairebé tot durant el gran aiguat de l'octubre de 1940. </em>Els mateixos autors especifiquen que 'els primers empresaris s'instal·laren a Sant Quirze a prop del rudimentari i encara poc condicionat canal industrial que voreja la població del poble'. Consta que Antoni Dot Pares el 1860 té llogat l'antic molí draper als afores de la població i instal·la 6 telers de llana de més de 5/4, un batan, una tondosa i una màquina de netejar. Aquesta referència és coneguda a través de les matrícules industrials (AMQ. Matrícules industrial 1860-1954). Entenem que aquest molí primer fariner va ser reconvertit en molí batà i després abandonat.</p> | 42.0969673,2.2281640 | 436175 | 4660831 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122955.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Indret de difícil accés al que s'hi pot accedir només quant les aigUes del ter baixen ja que normalment es troba inundat per les aigües del mateix. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94758 | Alzina de Can Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-baldiri | Alzina plantada al moment de fer la font i delimitada per un mur de pedra que la protegeix i a la vegada la separa de la resta | <p>Alzina de grans proporcions i situada en un indret molt emblemàtic. Té una alçada d'uns tres metres amb una àmplia copa de fulla perenne i envoltada per una jardinera de pedra que a la vegada hi té encastada la font del Pedró. L'alzina, la font i la creu del Pedró formen un lloc pintoresc i acollidor des del qual es domina bona part de la vila antiga, la vall del Ter i en resum el Bisaura.</p> | 08237-99 | A la zona del Pedró darrere de la Font | 42.1042033,2.2284095 | 436203 | 4661634 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-20230630120531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-img20230110110152.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Alzina ben conservada i protegida en un espai d'esbarjo on també hi ha la font i la creu | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 94889 | Barri de l'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lhostal-nou | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XV-XIX | Antic nucli urbà fora muralles a manera de raval desenvolupat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll i que ha quedat fossilitzat dins de la trama urbanística actual com a record del passat. | <p>Conjunt arquitectònic i urbanístic format per un conjunt de cases i de l'antic hostal que denomina al barri i que té origen en el mateix. El conjunt es disposa a l'extrem nord-oest del nucli urbà o part nova 'l'altra banda' i s'articula a l'entorn de dos carrers i una placeta. Es tracta d'un carrer paral·lel a la C-17z que es desvia de la mateixa per accedir al barri on hi ha la placeta dominada per l'antic hostal i un carrer perpendicular delimitat pel torrent de cal Pere ferrer i que servia com a punt d'inici del camí que travessava el pont damunt del Ter i accedia al nucli antic i també a la Verneda i Santa Maria de Besora. La traça d'aquest carrer coincidiria amb l'actual carrer de Mestre Quer que arribaria als quatre cantons i creuaria el ter. Aquest nucli o raval es desenvoluparia al costat de l'antic camí com a serveis d'hostal i ferratge i provisió de queviures dels mercaders, traginers i marxants. Existien altres ravals com el del carrer Besora i també entre el pont el portal del Pont al nucli antic. El conjunt de cases i edificis del barri, a banda de l'antic hostal (barri hostal nou,5) corresponen a les característiques parcel·les gòtiques de finques entre mitgeres de planta rectangular i compostes de Planta baixa destinats a obradors i estables, un primer pis amb una o dues habitacions i cuina i unes golfes. A la part del darrere hi havia un pati descobert emprat com a horta que degut a la proximitat al riu en derivaven l'aigua per al reg. Aquest tipus de finca correspondria amb les núm. 2, 3 i 7 del barri La coberta era a dues vessants de teula ceràmica àrab i les obertures estaven realitzades amb els bastiments de pedra picada amb les llindes inscrites amb rosetes i la data de construcció o reforma. Altres cases contenien dues crugies amb les mateixes característiques (Núm. 4) i finalment les més grans en tenien tres (núm.1). Un capítol a part en seria l'hostal nou de tres crugies seguint els exemples clàssics de les les masies del segle XVI i XVII i amb grans portalades coronades per arcs adovellats d'àmplies dovelles de mitjans del segle XV i principi del XVI amb similituds a les finques núm. 1 i 3 de la Plaça Major, núm. 7 del carrer Església o núm. 6 de la Plaça Major. </p> | 08237-190 | C/Hostal Nou | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carperta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> <p>Referent a les parcel·les dels entorns tanmateix en el padró de finques hi ha al·lusions a peces de terra properes a l'Hostal nou i llimitant amb el riu ter (Inscripció núm. 43 a mans de Josep Castany.</p> <p><em>'Por una pieza de tierra llamada del Hostal Nou cita en la carretera de Ripoll y que cultiva a su cuenta' </em>amb un valor de 464 lliures. Altres propietat de Quirze Rierola (inscripció núm.122 <em>'por una pieza de tierra llamada de Bisora i situada cerca del Hostal Nou </em> ' amb un valor de 856 lliures.</p> <p>No hem trobat altres referències doncs s'entén que amb el creixement de la carretera i del naixement del barri dels quatre cantons, aquest antic raval va quedar annexat al nou urbanisme.</p> | 42.1029091,2.2147245 | 435070 | 4661501 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94889-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic de certa rellevància que cal mantenir i preservar ja que forma part de la història i desenvolupament urbanístic de Sant Quirze de Besora situat a l'altra banda del riu i creat al costat de l'antic camí ral de Vic a Ripoll on després de passar per la Costa Cogulera els traginers paraven a reposar en aquest hostal abans de re-emprendre el camí o desviar-se cap a Sant Maria de Besora, Vidrà o anar cap al Solà i Boscatell pel collet del mateix nom. El seu origen seria baix medieval tenint una forta puixança els segles XVII i XVIII. Fins que no es va portar a terme la construcció de la carretera el punt principal de parada va ser aquest hostal i raval annex. | 94|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94777 | Pallisses de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-de-la-coromina | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p> | XVIII-XIX | Antics coberts i pallisses de la masia de la Coromina perfectament restaurats, amb les cobertes refetes, les parets rejuntades i els interiors rehabilitats com a espais de menjador, sala d'estar, habitacions per a convidats i annexos a la casa principal. A a la planta primera i coincidint amb l'obertura de la pallissa hi ha exposades dues antigues màquines de batre el gra. | <p>Pallissa situada a la part nord del pati d'entrada a la finca i al costat de est de la capella. Consta d'una construcció de planta rectangular de quatre crugies que coincideixen amb la part original i dues ampliacions de dues crugies a cada costat. Es compon per una planta baixa i un primer pis aixoplugades per una única coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. Té un predomini del buit respecte el massís ja que tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus de construccions aquesta part era emprada per a l'emmagatzematge de la palla i el gra. Cadascuna de les crugies està separada per mitjà de pilars quadrangulars de maçoneria que sostenen les bigues de la coberta i els únics elements de separació són els forjats que separen la planta baixa del primer pis. Els cossos que hi ha afegits a cada costat ,el que mira a ponent hi té oberta una porta d'arc de mig punt i amb els bastiments de maó ceràmic. Per contra la situada a llevant es compon d'una porta i tres finestres a la planta baixa i tres finestres més al primer pis. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal desbastats i picats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars horitzontals. Les cantonades són en pedra picada. La resta de les façanes són completament massisses. Tal i com hem dit tot el conjunt és aixoplugat per una teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta que sobresurt del pla de les façanes en forma de voladís. L'interior del cos de la pallissa acull una exposició de màquines de batre, carros de tir i altres eines.</p> | 08237-118 | Masia de la Coromina S/N | <p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> | 42.1098233,2.2151715 | 435114 | 4662268 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105442.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch | Aquest gran edifici és el resultat de les diverses ampliacions que la masia ha tingut al llarg del temps. es pot endevinar el cos originari situat a la part central amb les façanes completament obertes i format per quatre crugies separades per pilars de pedra. Sembla que aquest cos dataria de mitjans del segle XVII o XVIII. D'un moment més tardà i coincidint amb el moment de major expansió de la masia se li van afegir les dues crugies que hi ha a cada costat allargant-ne la teulada i adquirint l'aparença que ens ha arribat avui.Aquest edifici es troba molt ben restaurat i condicionat per a habitatge individual. | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 94874 | Glorieta de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-trinxet | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA.Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. <em>'El paper dels Trinxet, Serra i Codina'. </em>Club d'història Local. Col·lecció història local núm.2</p> | XIX | Antiga font i glorieta en mal estat degut a la seva proximitat al riu Ter i també pels desmunts de les obres fetes al mateix pont i també del passeig del Ter. Es conserva en mal estat sense la coberta i amb les antigues passarel·les d'accés mig caigudes i amb les baranes penjants. La font encara raja però el seu accés és molt difícil i cobert de la vegetació de ribera. | <p>Es tracta d'una antiga font i glorieta situada a l'antiga horta de Can Trinxet a tocar del pont de Sant Quirze i en una zona on antigament hi havia una verneda. Es tracta d'una zona de difícil accés ja que es troba a sota del Passeig del Ter, molt a prop del pont i a tocar del riu. Encara es conserva el brollador de la font que surt de sota la roca així com restes dels murs de l'antiga glorieta de planta circular i sobresortint per damunt de la cota del riu en forma de mirador amb baranes de ferro. La coberta ha desaparegut així com part dels murs. El paviment de damunt de la llera s'ha esfondrat en part de manera que el seu accés és difícil. està coberta de vegetació. Segons imatges antigues i postals fetes des de la part esquerra del pont s'aprecia encara aquest element situat per damunt de la llera del riu en forma de balcó.</p> | 08237-175 | Passeig del Ter, 2 | <p>Desconeixem la data de construcció i el període en que es va edificar que de ben segur que hauria anat relacionat amb la construcció de a font de Lourdes i la fàbrica de Can Trinxet per part de les empreses Caroggio-Codina i més tard Trinxet entre els anys 1883 i 1895 quan passà a mans de la societat Codina Serra ja que aquests darrers pertanyia Sallent. Consta que va ser en aquests anys quant s'erigí la capella de Lourdes i possiblement també aquesta glorieta situada en els jardins i paratges de la mateixa fàbrica. Sembla que aquest indret de repòs i i tranquil·litat va ser utilitzat fins el 1940 quant arran de la forta crescuda del Ter degut a una riuada va quedar completament destruït. Des de llavors no s'ha tornat a reconstruir.</p> | 42.1019917,2.2183703 | 435371 | 4661396 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-1-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-2-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-3-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-sanquirico12gajavistaparcial.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació d'aquest element ha estat facilitada per Josep Masnou ja que no hi hem pogut tenir accés. | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94755 | Casa del carrer Besora, 28-30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-besora-28-30 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Manual de liquidaciones y amillaramiento . Ajuntament de Sant Quirze de besora. 1864. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XVI-XVIII | Antiga masia del Pla embeguda pel creixement urbanístic i els ravals del Carrer de Besora desenvolupats al costat de l'antic camí ral. La casa es manté en bon estat ja que està encara avui habitada amb les parets pintades en estuc de color blanc i les cobertes reparades recentment. | <p>Antiga masia denominada com a 'Cal Meliton' i situada al camí de Besora i embeguda per la trama urbanística de Sant Quirze. Es tracta d'una parcel·la allargassada disposada formant terrasses i composta per una planta rectangular formada per l'habitatge i els coberts annexos (quadres i pallisses). El conjunt d'edificacions de planta rectangular es correspon amb una edificació aïllada i disposada seguint la traça de l'antic camí ral, avui carrer de Besora. Pel que fa a l'habitatge està format per una parcel·la més aviat rectangular composta per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que mira al carrer. En quant a la disposició de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada es situa en posició axial i està flanquejada per dues finestres rectangulars a cada costat molt transformades. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha tres finestres, una central de reduïdes dimensions a manera d'espitllera i dues de més grosses situades a cada costat. La façana està protegida per una barbacana en forma de ràfec o voladís de la teulada a través de bigues de fusta amb els caps sortints. L'aparell de la façana està revestit amb un enlluït de ciment i pintat de color ocre amb un sòcol aplacat de pedra. La part del darrere està molt transformada. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un segon volum rectangular emprat com a quadre o pallisses i format per una sola planta amb coberta a dues vessants. Tal i com acostuma a passar amb l'edifici residencial, aquesta construcció segueix la traça del carrer (antic camí ral) adaptant-se a la seva orografia i en pendent ascendent. La façana principal és completament massissa i tant sols hi té una obertura d'accés. En canvi la façana del darrere que dona a l'era és oberta i sostinguda per pilars. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb morter de calç i fragments de teula i maó a trenca junt. Les cantonades són de maó ceràmic com també ho és el ràfec que sosté la coberta format per dues filades de maó pla que sostenen la coberta. </p> | 08237-96 | Carrer de Besora núm. 30 | <p>D'aquesta finca no n'hem trobat referències documentals en el padró e finques de 1864 conservat a l'arxiu municipal de Sant Quirze ni tampoc en el cens de l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. No obstant això i analitzant la traça urbanística i la disposició de la finca amb l'entorn creuem que el seu origen seria antic (medieval o posterior) per desenvolupar-se al costat de l'antic camí ral de Sant Quirze a Santa Maria de Besora, inicialment com a construcció aïllada però a mesura que s'anaven desenvolupant els ravals de fora muralles i al costat dels principals eixos articuladors (Carrer de Besora, Carrer del pont i carrer de Torelló) aquesta antiga masia va quedar embeguda dins el teixit urbà formant part del mateix. La casa denominada com a cal Meliton ha tingut continuïtat fins a l'actualitat i encara és habitada i consta com a explotació ramadera.</p> <p>Les construccions que ens han arribat als nostres dies datarien de mitjans del segle XVII o principi del XVIII amb reformes.</p> | 42.1024379,2.2254921 | 435960 | 4661440 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94755-20230630120731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94755-20230630120738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94755-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Correspon amb una de les poques masies del terme municipal de Sant Quirze que ha estat incorporada en el teixit urbà. Manté encara els trets essencials de la masia amb la casa i els coberts annexos encara que amb moltes reformes i reparacions adaptades als nous canvis. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94839 | Túnel del Bufi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-bufi | <p>https://www.elperiodico,com</p> <p>https://www.naciodigital.cat>noticia>c17-autovia</p> | XX i XXI | Aprofitat com a carretera C-17 actual ente Vic i Ripoll | <p>Túnel construït els any seixanta per accedir a la població de Sant Quirze salvant el coll de la costa Cogulera per mitjà d'un pas més recte a la carretera C-17. Aquest túnel es va construir paral·lel al túnel del ferrocarril ja existent i amb una longitud de 250 m i un carril per cada sentit de la circulació. està tot ell construït en formigó armat i l'any 2007 en motiu del desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll es va afegir un segon túnel per als dos altres sentits de la circulació. D'aquesta manera el vell túnel va ser utilitzat en dos sentits de la marxa direcció Vic i el nou túnel va ser utilitzat per la direcció en sentit nord. </p> | 08237-147 | Cta C 17 pk-81 | <p>Construït els anys seixanta en substitució de la vella carretera de'Orís pel coll de la Cogulera com a ccés més directe i modificat el 2009 com a ampliació i desdoblament de la C-17 al construir a variant que en desviava el trànsit pels afores dels nuclis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu per la zona de la riera de Cussons, pla de la Rovira, Hostalnou i creuava fora del nucli de Montesquiu per mitjà d'un Túnel de Ginestet i de les Codines de 247 i 317 metres.</p> | 42.0936896,2.2230651 | 435751 | 4660471 | 2007 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ministerio de Fomento, CEDINSA | En ús i funcionament per al pas dels vehicles de la C-17 direcció Vic i direcció Ripoll. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94350 | Restes de muralla i torres als horts de darrere l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-muralla-i-torres-als-horts-de-darrere-lesglesia | <p>LADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderno de liquidaciones y Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIII, XIV i XIX | Aquest conjunt es troba amb un important estat de deixadesa. | <p>Conjunt de vestigis i torres de les muralles que haurien tancat la vila de Sant Quirze per la part de llevant del darrere de l'església. Sembla que el recinte tancaria pel darrere de les cases enderrocades del carrer Torelló i la casa de cal Bruch (número 6 del carrer Torelló) seguint una alineació que passaria pels horts del darrere de les finques núm. 2, 3 i 4 de la Plaça Major, la vella rectoria, la capella de Sant Sebastià (avui capella fonda), la capçalera de l'església de Sant Quirze i es dirigiria per la part del darrere dels horts de la rectoria i del carrer dels Patis amb un portal d'entrada situat al costat de la paret nord de l'església. El tram que va de la casa de Cal Bruch (plaça Major 6) a l'església i que coincideix amb la part del darrere de les cases 2, 3 i 4 de la mateixa Plaça és la que es conserva en més bon estat. Es tracta d'un tram d'uns 20 metres de llarg aproximadament que sosté els horts que hi ha al darrere de les cases de la Plaça Major i amb una alçada d'uns 3 a 4 metres. Està construït amb aparell de pedra de còdols de riu, units amb morter de calç i col·locats en filades més aviat regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra més ben treballada. Aquest tram està reforçat per dues torres o bestorres quadrangulars. La primera d'elles i situada molt a prop de la finca núm.6 de la Plaça Major correspon amb una estructura de planta quadrada la qual conserva en bon estat la base i part del primer pis. Consta d'una estructura quadrangular amb aparell de maçoneria de còdols de riu mal desbastats i picats, units amb argamassa de calç i amb les cantonades de pedra més ben treballada. Conserva dues espitlleres a la planta baixa tant a la façana est com a la nord. Les altres dues no es poden veure ja que estan integrades a les finques veïnes. La part superior està sobrealçada amb maó ceràmic tipus 'totxana' amb una coberta de fibro-ciment a un sol vessant. La següent torre es situaria coincidint amb la capçalera de la capella fonda (antiga capella de Sant Sebastià) unida a l'església parroquial. De la mateixa manera que la torre anterior consta d'una planta baixa i un primer pis conservat amb dues espitlleres a la planta inferior de la mateixa factura que les documentades a la torre anterior, aparell de còdols de riu mal desbastats i picats, units amb morter de calç i amb les cantonades fetes de pedra picada. Es conserva la façana sud embeguda dins d'altres construccions posteriors i part de la façana est. la part superior ha estat sobrealçada de manera que també ho ha estat la part nord allargant-la amb les dimensions de la capçalera de la capella fonda (antiga de Sant Sebastià) ja que va ser utilitzada com a tal.</p> | 08237-18 | C/ Església núm.6 | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifré el Pelós va donar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic, els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al Monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en època Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipal per preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren dintre muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1002603,2.2234214 | 435786 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20221115120731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20221115120753.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les muralles de Sant Quirze corresponen a un patrimoni desconegut per la major part de la població,. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 93598 | Col·lecció de mobiliari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari | XVII-XVIII | Aquestes dues arques i cadires han estat netejades, sorrejades i restaurades no fa masses anys. | <p>Conjunt de 2 caixes de núvia i de nuvi així com cadires situats al vestíbul de l'ajuntament i pertanyents a aquest casal. Es tracta de dues caixes de fusta; una sembla més antiga que l'altra. La primera d'elles o caixa de nuvi correspon amb el model clàssic de caixa de fusta d'àlber de noguera amb quatre posts o petges que sostenen el sòcol del buc motllurat i la caixa pròpiament dita que presenta una decoració motllurada i de sèries de tres plafons alternats per dos muntants decorats amb petits plafons rectangulars que sostenen un segon registre o fris de fusta que a la vegada presenta decoració de petits muntants de fusta amb decoració de cisell i motius de traceria buidats a la fusta i encolats damunt de la superfície de la caixa formant motius arquitectònics. Els tres plafons centrals hi tenen inscrits al seu interior tres plafons formats per peces de fusta motllurada i encolada que a la vegada estan units amb els primers mitjançant llistons de fusta encolats a la part central i laterals formant així una decoració de creu. A la part superior hi ha el pany amb la tancadura de ferro forjat. La coberta queda encaixada a la part del darrere de manera que la tapa es pot deixar oberta per veure el contingut del seu interior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal i té dues nanses o anelles de fusta per a poder-la traslladar. Sembla correspondre al model clàssic de caixa catalana del segle XVI i XVII.</p> <p>La segona caixa es conserva al vestíbul de l'ajuntament, correspon amb un model de dimensions més reduïdes i amb una decoració més simple. Sembla que aquesta segona seria una caixa de núvia per la presència de calaixos i calaixos a la part inferior, tret que la diferencia de la del nuvi. També esta formada per quatre posts que sostenen un sòcol motllurat des del qual s'hi recolza el buc de la caixa format per tres registres diferents, un d'inferior on hi han dos calaixos, un de central i un de superior on hi ha al mig el pany per poder tancar l'arca. Tots tres registres presenten la mateixa decoració de muntants motllurats encolats a la superfície de la caixa deixant un espai buit central. El registre central té unes dimensions més grans que els altres dos. La coberta queda unida a la caixa mitjançant tres frontisses situades a la part posterior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal. Ambdues caixes són de fusta de roure i sembla que si bé la primera és de la fi del segle XVII o principi del XVIII.</p> <p>Pel que fa a les cadires es conserven un conjunt de quatre també al mateix vestíbul i estan compostes per quatre posts tornejades que sostenen el respatller amb tela de cuir unit amb tatxes de llautó i decoració geomètrica. Sembla correspondre a mobles del segle XIX. Les posts així com els muntants estan tornejats</p> <p>Finalment a la planta primera i al costat del saló de plens hi han altres peces de mobiliari antic com ara un banc i una caixa.</p> | 08237-3 | Ajuntament de Sant Quirze. Plaça Major, 1 | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament correspon amb l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyé a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (s. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic amb aixecaments, estudis de paraments i algunes cales per confirmar aquesta hipòtesi. </p> | 42.1002583,2.2226876 | 435726 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221110112934.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | Pere Cascante | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94799 | Roure de la Cubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-cubia | Arbre de característiques monumentals i centenari que es manté viu en una petita obaga al costat del camí d'accés a l'antiga casa de la Cúbia | <p>Es tracta d'un roure de grans dimensions i possiblement centenari que ha crescut al costat del camí d'accés a la casa de la Cúbia i també al Bosquetell. El roure té unes dimensions considerables amb un tronc molt gruixut d'uns 40 cm de diàmetre aproximadament i una notable copa. Antigament hauria donat ombra als prats i pastures on hii ha el pou de la casa. Actualment es troba embrossat enmig de la vegetació.</p> | 08237-131 | Casa de la Cubia S/N | 42.0986155,2.2468998 | 437726 | 4661000 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112105.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2151 | 5.2 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 94802 | Bassa del primer racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-primer-raco | <p>Informació facilitada per Josep Masnou</p> | Bassa que recull les aigues de la font del Racó i s'utilitzava per al bestiar de la casa de la Cúbia i també pel regadiu. Actualment inutilitzada està inclosa dins del refugi de fauna salvatge de la zona del Solà, inclosa dins del PEIN de la serra de Milany, Bellmunt | <p>Es tracta d'una bassa formada per les mullenes procedents de l'aigua sobrant de la font de l¡Horta i que desemboca al torrent de les Cúbies. Aquesta bassa servia per a abeurar el bestiar i també per donar aigua i abastir la masia de la Cúbia, avui enrunada. Està formada per unes mulleres que inunden una zona humida de joncs i nenúfars i que es correspon amb un refugi de fauna i espècies aquàtiques completament protegides i dins de la zona del PEIN. </p> | 08237-134 | Zona del Racó | 42.0993608,2.2501946 | 437999 | 4661080 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94802-img20230314113919.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba inclosa a dins dels terrenys d'acampada del Solà en una zona protegida per a fauna salvatge. Hi abunda el tritó, la salamandre, la granota reineta i un seguit d'invertebrats. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 94890 | Camí Ral de Vic a Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-ripoll | <p>BUSQUETS COSTA, F; FÀBREGAS M; 2017. Memòria valorada per a l'execució de la investigació històrica, arqeuològica del camí ral de Vic a Ripoll Tram la Cogulera (Sant Quirze de Besora). ATICS.</p> <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | II ac-XIX | Camí embegut per l'actual c-17 z ja que coincideix amb el seu antic traçat en gairebé tota la seva trajectòria llevat del tram incial de la Serra i costa Cogulera que transcorre seguint el pendent de la muntanya amb el collet del mateix nom i del que en queden algunes traces interpretades com a 'vIa romana'. Un cop passat aquest pas el camí seguia paral·lel a la C-17 z actual. | <p>Tram de l'antic camí Ral que coincideix amb l'antiga carretera C-17z de Vic a Ripoll que al entrar al terme de Sant Quirze de Besora passava per la serra i costa Cogulera per damunt del modern túnel de la C-17. Continuava seguint part del traçat de la carretera vella de Sant Quirze de Besora a Orís fins a enfilar-se pels pendents de la serra i costa Cogulera mitjançant revolts i forts pendents sostinguts per murs i terrasses artificials que hi recolzaven les plataformes quadrades per on giraven els carros i animals i realitzats amb un aparell que sembla 'romà'. En arribar al collet el camí transcorria pel vessant nord enmig de feixes i camins, avui molt desfigurat i continuava paral·lel a la C-17z per damunt de l'antiga casa del Bufí (actual gasolinera) i seguia paral·lel a la C-17 fins entrar a la vila de Sant Quirze per la zona dels quatre cantons on antigament hi havia la bifurcació amb el camí Ral de Berga i que passava per Alpens, el collet de Sant Agustí, Sora i, paral·lel a la riera de Cussons i per sobre els plans de la Rovira arribava a Sant Quirze on es creuava amb el camí ral. Dels quatre cantons el camí continuava fins al raval de l'Hostal-Nou on els traginers i viatgers feien parada a mig camí després d'haver passat i creuat el tram de la costa Cogulera, el qual deuria ser un dels més difícils. De l'Hostal Nou en partia el camí que seguia al costat de la riera de cal Pere Ferrer i continuava per la riba dreta del Ter per creuar-lo pel pont de Sant Quirze i dirigir-se o bé al nucli antic i Torelló i Vidrà pels collets del Boscatell i Saderra o a Santa Maria de Besora i Vidrà pel camí de les Comes. també es podia accedir al castell de Montesquiu.</p> <p>De l'Hostal nou el camí continuava paral·lel al Ter fins a Montesquiu entrant pel carrer denominat camí ral dins del mateix nucli antigament pertanyent a Sant Quirze i avui formant part d'un altre Terme municipal</p> | 08237-191 | C-17z | <p>Segons Francesc Busquets i Marta Fàbregas en la memòria valorada sobre la recuperació d'un tram del camí ral de Vic a Ripoll en el tram de la Cogulera de Sant Quirze de Besora especifiquen <em>'és igualment impossible la seva continuïtat cap al nord per on entraria al poble de Sant Quirze. Aquí hi contribuiria l'explotació intensiva de feixes. El que és clara és l'atribució d'aquest tram a l'antic camí que unia Vic amb Ripoll. La seva cronologia, però és menys evident. Pel tipus de tècnica constructiva podria ser atribuïble a un període molt ampli entre l'antiguitat i l'edat moderna. </em></p> <p>No obstant això i referent a aquesta via l'article de Carles Padrós de 'Camins antics i vies Romanes d'Osona, publicat en la revista de Quaderns de Prehistòria i arqueologia de l'any 2010 fa un resum de les principals vies romanes d'Osona. Al parlar del camí de Vic a Ripoll afirma i ens parla de 'strata ceretana'. aquest camí el qual molt possiblement ja hauria estat utilitzat pel rei visigot Wamba el 697 en la seva expedició a la Gàl·lia narbonesa per tal de combatre amb el general Paulus esmenta que una facció del seu exercit va passar per Vic per dirigir-se a Llívia i per tant es va interpretar que ja existia una via que connectava Vic amb aquesta ciutat pirinenca. '<em>Secunda per Ausonensem Civitatem Pyrinaei media pateret' </em>(Pujades, 1831). De fet les referències escrites directes més antigues a aquesta via es remunten amb un document que data del 962 i on s'esmenta la strada ceretana a Gurb (Udina, 1951). també a l'any 1000 a través d'un document de l'arxiu capitular de Vic parla d'un camí de Sant Hipòlit a Vic. <em>'ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito et vadit per Ripol' (</em>Padrós, C; 2010). També es fa referència a un tram prop de Sant Hipòlit vadit per surribas et pergit ad sanctum Ipolitum…” Tanmateix aquest camí ens és ementat per fonts més recents especialment el conde de Darnius al segle XVIII en el seu llibre de <em>' El conde de Darnius. Guia por los caminos mas principales del principado de Cataluña 1676-1727' </em>i editat per Francesc Costa Oller, el 2022 i que correspon a un recull exhaustiu de mapes cartogràfics del segle XVIII de tot Catalunya i arxivat a la biblioteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Jaume Font i Garolera en fa una ressenya i estat de la qüestió en el seu article de 'La xarxa de camins i la comunicacions amb Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca de la revista Ausa núm. XXVI any 2014 esmenta <em>'El tram de Vic a Ripoll marcat com a carreter (color vermell) arrenca de Vic, passa per Vilagelans, Granollers de la Plana, Sant Hipòlit de Voltregà i Orís. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauríem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí; el que passa per la riba dreta per Orís i costa Cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sant Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qua el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll . Tanmateix Francisco Zamora en el seu llibre de 'Diario de los viajes hechos en cataluña (1757-1812) esmenta del camí de Vic a Ripoll <em>'Camino de herradura de la villa de Ripoll y demas pueblos de montaña de Vich' .</em> Francesc costa afirma<em> 'Per tant la via partiria del nord d'Auso, pel coll de Vic i Gurb, cap a Santa Cecília de Voltregà i Sant Hipòlit i seguint el riu Ter cap al nord amb un itinerari similar al que segueix la C-17. A l'alçada de Sant Quirze de Besora abans d'arribar al municipi es té documentat un tram de l'antic camí a la Costa Cogulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el riu i que l'antiga C-17 passi pel mateix lloc fan pensar en una perduració des d'època romana si més no anterior'.</em></p> <p>Hi ha qui comenta i parla d'aquest camí com la denominada 'strata Francisca' de Vic a Olot però segons les referències escrites aquest camí a Vic es bifurcava fins a Roda de Ter, Manlleu coll de Bracons, Vall d'en Bas Olot i es dirigia a Camprodon pel coll del Capsacosta, és a dir la via del Capsacosta de factura i composició similar a la via de Sant Quirze. Ara bé recents estudis (sara Aliaga, Andreu Olesti, 1998) comenten d'una strata farncisca d'època medieval que podria correspondre amb l'antiga strata ceretana romana que s'esmenta en nombroses referències medievals <em>“...ipsa strada publica magiore que pergit per sancto Ipolito et vadit ad ripo </em>ACV, cal. 6, núm. 802 (28 d’agost de 1000) Per tant és possible que en un inici ambdues vies fossin independents i a l'edat mitjana es posés més ènfasi en la via del Ter com a accés més directe a Vic i el segon fos emprat per anar a Besalú, Olot....<em>... </em> </p> | 42.1010365,2.2165169 | 435217 | 4661292 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-img20221205124420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-03-sant-quirze-pont-del-poble-1536x952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-04-els-quatre-cantons.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-3016vistageneral.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94890-sant-quirse-bp-05-vista-del-pont-1200x600.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment el camí es troba embegut per l'actual traça de la carretera C-17z llevat del tram de la Cogulera que es troba perdut i cobert de vegetació i arbres als pendents i vessant sud del turó. Proposaríem recuperar un tram d'aquesta via netejant, desforestant i recuperant els trams de camí perduts mitjançant el mètode arqueològic per tal de consolidar, restaurar i tornar a recuperar la traça com a sender local que en els trams que transcorren paral·lels a la C-17z es podria marcar un camí paral·lel i separat de la mateixa i passant pels ravals de l'hostal nou i seguir fins a Montesquiu. | 85|94|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94891 | Camí de Santa Maria de Besora (camí de les Comes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-maria-de-besora-cami-de-les-comes | <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> | XII-XIX | Camí en bon estat ja que s'utilitza com a camí veïnal de les cases de les Comes i també de la casa de can Garsa a Santa Maria de Besora per continuar seguint la traça de la carretera BV-5227. | <p>Es tracta d'un camí que parteix de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i sortint per l'antic portal de Besora passaria per la zona d'hortes i pel carrer de Besora, s'enfilaria paral·lel al torrent de la vinya per travessar-lo i continuar pujant fins a la creu del Pedró. En aquest punt hi confluiria un ramal del mateix camí que sortiria pel costat del carrer del pont i Pont de Sant Quirze pel carrer de les Roques fins arribar al cementiri de Sant Quirze, antigament creu termenal i seguint paral·lel a la carretera BV.5227 passaria pel costat de la masia de la Vinya, font homònima fins a retrobar el camí de Besora principal a la creu del Padró. Aquest ramal del carrer de les Roques s'utilitzaria com a variant del camí que des de l'Hostal-Nou creuaria el Ter pel pont de Sant Quirze i d'allí o bé entraria a la vila pel raval del pont i portal homònim o bé es dirigiria a Santa Maria de Besora per la costa del carrer de les Roques fins a retrobar amb el camí de Besora que partiria del portal del mateix nom situat darrere l'església. De la Creu del Padró el camí continuaria fins a la casa de les Comes per la pista actual per passar de llarg de la mateixa i dirigir-se a Can Garsa o bé al pla dels Arcers i seguint en part la traça de la carretera de Santa Maria de Besora i en part alguns camins veïnals arribaria a aquest municipi i població per continuar fins a Vidrà. No es conserven traces dels antics empedrats ni tampoc d'algun element que en faci al·lusió a part de les creus termenals i del padró.</p> | 08237-192 | Camí de les Comes | <p>Documentat des d'època medieval com a principal accés a Santa Maria de Besora no n'hem pogut trobar masses referències a banda d'alguns amillaraments del padró de finques de 1862 on es fa referència als camins i també a les finques. sembla que va ser utilitzat com a via secundària per accedir a Santa Maria de Besora. </p> | 42.1084432,2.2288526 | 436244 | 4662104 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-img20230110110219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230630120352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94891-20230629122412.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camí que segueix la mateixa traça que la carretera BV-5227 així com els camins veïnals de les Comes i Can Garça. | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||
| 94892 | Camí de Torelló i Vidrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torello-i-vidra | <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | XII-XIX | Camí que a la sortida de la vila de Sant Quirze és embegut pel carrer Bellmunt i per les pistes forestals dels veïnats de la Foradada, de l'Illa i Solà. En aquest tram es conserva bastant bé ja que s'utilitza per a accedir a aquestes zones. A partir de la masia de l'illa es converteix en un sender o GR-210 camí vora Ter que transcorre per la riba esquerra del Ter fins al veïnat de Saderra prop de la colònia del Borgunyà (Torelló). | <p>Camí que a la sortida de la vila de Sant Quirze és embegut pel carrer Bellmunt i per les pistes forestals dels veïnats de la Foradada i de l'Illa i de Solà.vAl veïnat de la Foradada (TM. de Santa Maria de Besora) trobaríem un ramal d'un camí que seguiria la traça del GR-3 paral·lel al curs del riu i enfilant-se per les obagues de la serra de la Cogulera arribaria al Boscatell. El camí principal però del veïnat de la Foradada continuaria fins a sota de la masia de l'Illa per la riba esquerra del Ter En aquest tram es conserva bastant bé ja que s'utilitza per a accedir a aquestes zones. A partir de la masia de l'illa es converteix en un sender o GR-210 camí vora Ter que transcorre per la riba esquerra del Ter fins al veïnat de Saderra. En aquest tram el camí és bastant bo i coincidiria amb el ramal esquerra de la Strata Ceretana descrit pel comte de Darnius. Val a dir que després de passar per la masia de l'Illa el camí es troba el congost de la Cogulera i d'aquest punt en parteix un camí més costerut que mena a Torelló pel coll de les Gargantes a través de l'estret pas del riu Illa i enfilar-se per la vessant obaga de la serra del mateix nom on trobem l'antiga masia de Romagós i uns planells arribaríem al coll de les Gargantes a sota el Puig de Juí i més enllà al coll de Bosquetell al TM. de Vidrà. Hem trobat vestigis d'aquest camí prop de la masia de Romagós amb traces del seu antic empedrat. Al collet de Boscatell (TM.de Vidrà) hi trobem el PR-C-45 que parteix de Torelló. També hi arribaria el camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals. Ja al coll de Boscatell el camí es podia derivar cap al santuari de Bellmunt (PR-c-45) on es trobava amb el GR-151 o camí d'Oliba fent al·lusió al camí que l'abat Oliba va utilitzar per connectar les valls Ripolleses amb el Bisaura i Osona o bé continuar cap a Vidrà pel mateix GR-3 que al mateix coll es transforma en el camí d'Oliba</p> | 08237-193 | GR-3 i GR-210 | <p>No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius <em>. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauríem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica <em>'El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser...'</em>En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta. </p> | 42.0974582,2.2280786 | 436169 | 4660885 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-20230613114342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-20230613114603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-img20230314112851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94892-img20230314111906.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Camins que en part segueixen la traça del GR-3, GR-210 o PR-C-45 essent utilitzats com a itineraris pel PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm Bellmunt. Algunes parts com serien l'obaga de la serra de Bellmunt o a sota el coll de les Gargantes o la mateixa vall del Solà s'han conservat alguns vestigis d'aquests camins amb restes del seu empedrat original, murs de contenció, és el cas del camí que es troba a prop de l'antic mas de Romagòs o també al costat de la casa antiga de la Cúbia al Solà on els moderns camins, pistes i senders no els han afectat i han pogut romandre com a vestigis del passat. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 94800 | Antic camí d'accés de la Cúbia al Bosquetell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-dacces-de-la-cubia-al-bosquetell | <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> | XIII-XX | Camí que s'ha recuperat pel Consell Comarcal de l'osona com a xarxa de senders locals | <p>Es tracta dels vestigis d'un camí de bast que partiria del camí o ramal esquerra de la 'strata francisa' o camí de Cerdanya que passaria per Orís, Saderra i després de creuar el torrent de l'Illa i la casa de l'Illa es trobaria una bifurcació que ss'endinsaria per la vall del Solà amb les masies de la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessanst solells de la serra de la Cogulera fins al collet de Bosquetell on es trobava amb el camí que procedia de la vall de la riera de la Foradada. Bona part del traçat d'aquest camí es troba embegut per la pista del Solè, però encara en queden alguns vestigis com el proper a la casa de la Cúbia on el camí es conserva excavat a la roca i amb alguns vestigis del seu empedrat, avui cobert de vegetació i format per còdols rodats de riu. Aquests camins de finalitat secundaria unien els veïnats del Solà amb els nuclis de Vidrà i Saderra pel collet del Boscatell. Es tractava de camins de bast pensats per ser transitats a peu </p> | 08237-132 | Casa de les Cúbies S/N | <p>No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius <em>. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauriem de tenir en consideració ja que s'ementen dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica <em>'El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser...'</em>En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta.</p> | 42.0986921,2.2471525 | 437747 | 4661008 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314111906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314113230.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.