Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94746 | Col·lecció de material etnogràfic del grup d'història local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-etnografic-del-grup-dhistoria-local | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>ebay Italia . </p> | XVIII,XIX i XX | Els objectes es troben dipositats a la planta semi soterrada del mateix edifici de la Cooperativa al mateix indret on hi ha el forn de pa. No hi ha un control de manteniment ja que es troben amuntegats els uns amb els altres en un lloc on s'hi acumula pols, hi ha humitat i estan a mercè dels canvis de temperatura ja que no hi ha un regulador de temperatura. Caldria netejar-los i dipositar-lo en un indret amb millors condicions per tal d'evitar el seu deteriorament. Algunes peces, especialment les de fusta necessitarien un treball de consolidació i restauració. | <p>Col·lecció etnogràfica formada per diferents objectes que guarden el grup d'història Local. Entre els objecte hi trobem ampolles de les diferents destil·leries i carbòniques de Sant Quirze destacant Julia Vilageliu, Destil·leries Bosch, encara en funcionament i altres. A banda hi ha les taules de marbre blanc amb potes de ferro forjat de la Fonda Nuri al barri dels quatre cantons, restes de calaixeres i fins hi tot alguna arca de núvia sense els calaixos, restes d'un torn amb els seus embarrats i d'un molí d'oli, balances, pales de forner del forn de la cooperativa, cassoles de ferro i aram, contrapesos, màquines de ratllar carn, balances i altres objectes com un pessebre de Nadal, entre altres plens de brutícia, alguns oxidats i els mobles amuntegats en un racó els uns damunt dels altres.</p> | 08237-88 | Carrer Joan Baptista Espadaler Núm. 6 | 42.1000109,2.2217550 | 435649 | 4661173 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94746-img20221115113515.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Col·lecció que caldria posar en valor juntament amb altres elements de dins la mateixa cooperativa i també en altres espais municipals com ara la fàbrica de Cordes de Can Tenes. Aquests objectes han estat donacions i reculls dels habitants i veïns de Sant Quirze així com el grup d'història Local a l'espera de tenir un futur museu etnogràfic on es parli de la història de Sant Quirze i de la seva llarga tradició tèxtil llanera així com també de la vida i oficis tradicionals. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94690 | Placa d'Òmnium Cultural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-domnium-cultural | <p>AMSQB: Caderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> | XX | En bon estat i col·locada davant de la plaça del mateix nom | <p>Placa commemorativa i en honor a Òmnium cultural.Hi figura la següent inscripció:</p> <p>PLAÇA D'ÒMNIUM CULTURAL</p> <p>ENTITAT DEFENSORA DE LA LLENGUA</p> <p>I LA CULTURA CATALANES</p> <p>fUNDADA EL 1961</p> <p>L'AJUNTAMENT I EL POBLE</p> <p>DE SANT QUIRZE DE BESORA</p> <p>EN AGRAÏMENT A LA SEVA TASCA</p> <p>juliol de 1992</p> <p>Es tracta d'una placa de marbre blac d'uns 30 x 50 cm inserida a la paret de la casa núm. 8 del carrer del Pont</p> | 08237-79 | C/del Pont núm.8 | <p>La plaça correspon amb un dels projectes urbanístics més ambiciosos del nucli antic de Sant Quirze de Besora que comportà l'enderroc de les finques núm. 10, 12, 14 i 16 i 18 del carrer del Pont i també un dels callissots d'accés al carrer dels Patis. Aquestes cases d'origen baix medieval i associades als orígens de la vila de Sant Quirze corresponien amb les cases de Teresa Espadaler ( C/Pont 16) , Josep Mir (C/Pont 14), Antoni Serrallonga (C/Pont 15),Filomena Rotes e Illa o can Cumany (C/Pont 18), Joan i Caterina Arimany al C/Pont 12. Desconeixem la fisonomia d'aquestes cases que de ben segur que seria semblant al de moltes de les cases que ens han arribat al carrer del Pont. Serrallonga hi documenta l'existència d'un callerot d'accés a les hortes del carrer dels Patis.</p> <p>L'any 1990 l'ajuntament inicià els tràmits per a expropiar els terrenys d'aquestes finques, enderrocar-les i donar lloc a la Plaça d'Òmnium Cultural amb els dos blocs de pisos construits simètricament un al davant de l'altre.</p> | 42.1004156,2.2220996 | 435677 | 4661219 | 1992 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-img20221108112808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Placa erigida en el moment que es va configurar la plaça dedicada a la mateixa entitat i que comportà l'enderroc d'una pila de cases i callissots del carrer del Pont. | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94808 | Resclosa de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-illes | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>distribució>resclosa de les illes</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>les rescloses>Resclosa de Ca Pericas a Sant Quirze de Besora</p> | XX | Encara en funcionament ja que correspon amb la resclosa de captació de la central hidroelèctrica de les Illes situada a Can Periques i amb un anal que transcorre en part subterrani per sota del collet de la Cugulera a la zona denominada la Pineda | <p>Es tracta d'una resclosa situada a sota de la f'àbrica de la SOME i molt a prop de la desembocadura del canal de can Guixà. La resclosa està formada per pedres majoritàriament petites i ciment més estreta al centre que dibuixa un angle molt obert. Fa 1 metres de gruix x 2 d'altura i 70 m. de longitud amb dos contraforts de reforç.. Serveix per estancar l'aigua i derivar-la mitjançant un canal que discorre per un túnel subterrani per sota de la Pineda fins a la central de les Illes i tallant un meandre del Ter i al marge esquerra del riu. No obstant això la presa té un tub per on hi circula l'aigua i manté un cabal ecològic.</p> | 08237-139 | Damunt del Ter | <p>La resclosa va ser erigida al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0958361,2.2301042 | 436334 | 4660704 | 1932 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94808-img20230331120836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94808-img20230331120849.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pericas Boixeda i Companyia | Resclosa encara avui dia en funcionament per a la producció d'energia hidroelèctrica propietat de Fecsa Endesa. | 102 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94768 | Línia del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-del-ferrocarril | <p>SERRALLONGA URUQIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial</p> <p>htttps://wikipedia.org >wiki>línia Barcelona Ripoll</p> <p>https:// transpirenaico.iguadix.es>content >história</p> <p>https:// www.trenscat.com>renfe>ripoll_ct</p> | XX | Encara en ús i servei. | <p>Línia del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà que travessa la població i el municipi de sud a nord tant per la riba dreta venint pel túnel de Sant Quirze com també per l'esquerra, una vegada creuat el Ter pel denominat pont del Ferrocarril. La seva traça altera part del seu antic urbanisme ja que va tallar els carrers del Pont amb el raval, carrer de les Roques i els antics camins de Santa Maria de Besora i del Castell de Montesquiu. En aquest trams es van haver de construïr talussos, terraplens i pel pas de la via es van haver d'excavar trinxeres que comportaren l'enderroc de cases i altres construccions. es tracta d'un tram de via ampla espanyola 'ample ibèric' propietat d'ADIF i gestionat per 'la red Nacional de Ferrocarriles españoles (RENFE)'.</p> | 08237-109 | Línia Barcelona-Puigcerdà | <p>La història del ferrocarril ens ve propiciada per un intent el 1844 de construir un ferrocarril que unís les poblacions de Vic i Ripoll i a la vegada funcionés com a mitjà articulador de les diferents fàbriques i colònies textils que s'anaven desenvolupant al llarg del curs del riu Ter. Aquest primer intent promogut per l'empresa <em>El veterano cabeza de hierro </em>pretenia extreure el carbó de les mines ripolleses d'Ogassa i Sant Martí de Surroca i transportar-lo fins a Barcelona ja que aquesta tasca era portada a terme pels traginers a través del camí ral. El 1847 l'empresa explotadora de les mines rep una primera llicència per a construir un ferrocarril entre Barcelona i França passant per Camprodón i Sant Joan de les Abadesses. A través de les desavinences entre l'empresa concessionària i la propietat de les mines van provocar que aquesta primera concessió fos traspassada a Girona Hermanos Clavé i Cia i van fundar la companyia camins de ferro entre Barcelona i Granollers la qual inicià la construcció de la línia que va arribar fins a Granollers. L'any 1954 i degut als problemes i recursos que la companya havia d'esmerçar en aquesta línia es va abandonar el projecte de fer arribar el ferrocarril fins a Sant Joan i la concessió passés a mans d'una nova companyia. <em>Ferrocarrils i mines de Sant Joan de les Abadesses, </em>creada el 1877 amb l'objectiu de remprendre la construcció d'aquesta nova línia ferroviària. L'objectiu era transportar el carbó de les mines d'Ogassa i Surroca per mitjà de vagonetes fins a l'estació de Torralba de Sant Joan i d'aquí carregar-les en el ferrocarril fins a Barcelona passant per les comarques del Ripollès, Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelona. El pas entre la línia Barcelona- Granollers propietat de la companyia de Ferrocarrils de Barcelona Tarragona i França i la línia Granollers Sant Joan es feia per mitjà de peatges que es feien pagar als diferents combois. En el cas de Sant Quirze la companyia de <em>caminos de hierro del Norte de España </em>havia arrendat els drets de les mines de carbó de Sant Joan i de les del ferro de Ribes. Els 24 ponts que hi ha entre Vic i Sant Joan de les Abadesses els va construir la Maquinista Terrestre i Maritima. La construcció de les trinxeres Aquesta línia va arribar a Sant Joan el 1880.</p> <p>El 1904 un tractat entre França i l'estat Espanyol va comportar la creació de dues línies trasnpirinenques catalanes.La de Lleida-La Pobla de Segur i Saint Girons i la de Ripoll-la Tor de Querol tenint Ripoll com a estació internacional i d'enllaç amb les línies existents en direcció Vic. L'estat va assumir la construcció d'aquesta nova línia amb ample ibèric que va ser finalitzada el 1929 amb doble via (ample ibèric i internacional). Passada la guerra aquesta línia es va mantenir fins el 1970 on es van començar a tancar algunes línies. Coincidint amb el tancament de les mines d'Ogassa el 1967 hi va haver un declivi de convois en aquesta línia entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses que va haver de clausurar el 1980. A partir de 1984 i degut a un pla de racionament entre l'estat i la companyia concessionaria RENFE per a eliminar les línies deficitaries hi havia prevista l'eliminació de la R3 i també la línia emtre Lleida i la Pobla de Segur cosa que no va ser possible gràcies als acords entre la Generalitat de Catalunya i el ministeri de foment que van mantenir actives ambdues línies fins a l'actualitat. </p> | 42.1054672,2.2172571 | 435282 | 4661783 | 1880 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94768-img20230228112342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94768-img20230110114840.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caminos de Hierro del Norte de España | Encara consisteix en una important via i mitjà de comunicació entre Sant Quirze i les zones urbanes de Vic, Ripoll i també Barcelona. Correspon amb la denominada línia. R3 | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94779 | Pont del camí ral del castell de Montesquiu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-ral-del-castell-de-montesquiu | <p>ESPADALER, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local. Vol. 1. Diputació de Barcelona.</p> | XIX | Encara en ús serveis per al pas del trànsit rodat que accedeix al castell de Montesquiu des de l'estació de Sant Quirze i de la Coromina | <p>Es tracta d'un petit pontarró de tres ulls construït damunt del torrent de la Font de Mares al costat de la finca de la Coromina. L'aparell constructiu és de pedra mal treballada i desbastada, unida amb morter de calç i disposada en filades irregulars. Cada ull fa una amplada de llum d'uns 1,5 metres aproximadament. L'amplada és la d'un camí de carro. Actualment encara fa la funció de sostenir el camí que puja al castell de Montesquiu venint des de l'estació de Sant Quirze. Ha estat reparat nombroses vegades. </p> | 08237-120 | Damunt del Torren de la font de les Mares | <p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p> | 42.1106619,2.2167894 | 435249 | 4662360 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94779-img20230307112522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94779-img20230307112452.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element encara en ús per al trànsit rodat que accedeix al castell de Montesquiu des de la Verneda. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94748 | Resclosa i Canal de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-guixa | XIX | Encara es manté en ús i funciona com a captació i conducció de les aigües de la central situada al recinte de la mateixa fàbrica de Can Guixà | <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa amb una forma corbada tendint a circular de més de 20 metres al costat dret i situada al sud del pont de Sant Quirze. Té una planta lleugerament corbada amb uns 20 metres pel costat dret i amb uns 2-3 metres d’alçada Està construïda en pedra i revestida de ciment pòrtland. La longitud total és de 65 metres. La derivació del canal es situat a la riba esquerra del Ter per sota del denominat “malpas”, avui passeig del Ter. El canal amb una longitud de poc més d’un quilòmetre té una alçada de 8 metres i discorre paral·lel al riu amb alguns trams cobert mitjançant túnels per sota de les cases a la zona de la pista poliesportiva i pel costat del camp de futbol. Més avall trobem una casa i comporta amb dos bagants que no s’utilitzen i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un camí de pedra i més avall hi ha un altre pont , ambdós de maó ceràmic. Abans d’arribar a la fàbrica el canal té una comporta amb contrapès de ciment i ferro de l’empresa Thomas Sala accionada per volant i cadenes. La sortida del canal passa per sot els jardins i capella de la Mare de Déu de Montserrat i expulsa les aigües al Ter. </span></span></span></p> | 08237-90 | Damunt la llera del riu Ter | <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i Cía. amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòrcer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze. L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. Pel que fa a la resclosa i el salt el 1987 l’empresa d’hilaturas Guixa va passar a mans de l’empresa SQUIB S.A que va perdre la concessió per a ordre judicial. </span></span></span></span></span></span></p> | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-20230608104604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20230228112018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20221108121515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||
| 94875 | Font de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Itinerari per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Entorn poc cuidat. La font captiva aigua però és canalitzada mitjançant una caseta situada més avall que en deriva l'aigua possiblement a la masia de la Vinya. | <p>Es tracta d'una font captiva a sota d'una balma o codinera a sota dels dipòsits municipals d'aigua de la Quintanada de la Vinya en una raconada coberta per roures i alzines. La font actualment està paredada per un mur d'obra ceràmica amb una trapa, propietat de la casa i a sota una caseta que forma part d'un arqueta de captació i distribució de les aigües cap a la mateixa casa.</p> | 08237-176 | Ctra.BV-5227 Pk 1,5 | 42.1052633,2.2236852 | 435814 | 4661755 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94875-478-1-la-vinya.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Forn captiva canalitzada per a ús de la casa i actualment no raja. Entorn poc cuidat. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94902 | Fons parroquial de l'església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-lesglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XVIII-XX | Es conserva al despatx parroquial situat al primer pis de la rectoria. Val a dit que s'han trobat dos documents solts a l'arxiu municipal que corresponen al segle XVII i que són els únics exemplar de l'arxiu parroquial que va quedar destruït per la guerra civil. | <p>Els llibres de baptisme, matrimoni i òbits daten dels anys 1936 a l'actualitat. En total es conserven un conjunt de 6 llibres d'expedients matrimonials organitzats per anys i per ordre cronològic. La resta del fons es va perdre ja que durant la guerra civil va ser cremat i destruït. A l'arxiu municipal hi ha tres fulls solts de 1772 pertanyents a l'arxiu parroquial antic i referents a expedients matrimonials que es van salvar de les flames de la guerra civil i datats del segle XVIII. Són els únics exemples que ens han arribat de l'arxiu parroquial antic. </p> | 08237-203 | C/Patis, 29 | 42.1008414,2.2227573 | 435732 | 4661265 | 1772, 1936-2022 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619114704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619115228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230619115247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94902-20230630100832.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Parròquia de sant Quirze de Besora | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94807 | Molinot de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-de-lilla | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Masos rònecs. Bisaura, Vidranès i alta conca del Riu Ges. Centre d'estudis Torellonencs.</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>molins fariners</p> | XIII-XIV | Es conserva embegut per la vegetació. Només es visualitzen les empremtes de la resclosa de captació mentre que el casal moliner ha desaparegut completament. es troben dins la llera del torrent de l'Illa | <p>De les restes del denominat Molinot de l'Illa actualment en resten unes escasses i minses restes al final del curs del torrent de l'Illa i molt a prop de la desembocadura del Ter. De les restes que i ha encara visibles en cal destacar els vestigis d'una resclosa de pedra i calç situades a dins del curs del riu Illa, així com també les restes d'una canalització excavada al terra que segueix paral·lel al curs del riu. Segons David Vilaseca i Antoni Prat esmenten</p> <p><em>Les seves restes queden a la vora de la desembocadura d'aquest torrent amb el riu Ter, al límit dels termes de Sant Quirze i Orís per on passa avui una variant del denominat camí de Vora Ter (GR-210) al costat d'un petit camp i d'un bosc de pins que pertany a la casa de l'Illa. Dins el torrent, són visibles encara les restes d'un mur força gruixut que devia fer les funcions de presa, i al seu costat enmig dels arbres, e sveu tambñe una gran canalització excavada a terra que segueix en paral·lel al torrent fins que aquest descriu una corba a l'esquerra fins arribar al Ter. </em></p> <p>No hem trobat vestigis del casal moliner ni del Carcabà que possiblement es trobava al acabar el canal excavat a la roca<em> </em></p> | 08237-138 | Torrent de l'Illa | <p>No hem pogut trobar documentació referent a aquest antic molí el qual i molt possiblement tindria un origen medieval.és possible que hagués pertangut al petit veïnat de la zona del Solà i que hagués alimentat les cases de l'Illa, del Solà i de Can Carlos. de la mateixa manera que el mas de Romagos i el de Can Carlos van ser abandonats a la darreria de l'edat mitjana i possiblement no es van tornar a reconstruir degut al fort despoblament que la zona va patir en detriment de l'aparició de nous nuclis de població. </p> | 42.0914733,2.2372520 | 436921 | 4660214 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121411.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una excavació arqueològica en aquest indret per tal de documentar els vestigis del casal moliner, del carcabà i d'altres restes d'aquesta construcció. També caldria netejar la llera del riu per posar al descobert les restes de la resclosa i del canal que alimentaria el molí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94756 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-4 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>https://www. wikipèdia.org</p> <p> </p> | XIV-XVIII | Es conserva la creu de ferro damunt d'un pedestal de pedra que sembla haver estat fet recentment | <p>Creu situada a la zona del Pedró al costat de la font homònima i del camí veïnal d'accés a Can Baldiri. La creu està clavada damunt d'un pedestal de pedra picada completament llis amb una planta rectangular i coronat per una cornisa i imposta bisellada que sosté la creu termenal. Aquest pedestal que correspon amb el vestigi més antic de la creu té una alçaria d'uns 100 cm. i ha estat refet amb algunes reparacions de ciment pòrtland. La creu termenal és de ferro forjat, de secció plana i amb els quadre braços acabats amb volutes decoratives i amb els braços ornamentats. No hi ha cap inscripció.</p> <p> </p> <p> </p> | 08237-97 | A la zona del Pedró. Ctra BV-5257. PK. 1,5 | <p>Creu de possible origen medieval com a termenal que es col·locava a les entrades i les sortides de les poblacions per marcar el terme municipal i el límits de la seva jurisdicció. Aquest tipus de creus també es trobava moltes vegades al costat de camins, com seria el cas del camí de santa Maria de Besora, dit de les Comes. Sembla ser que aquesta creu va ser reformada en temps moderns i de la creu històrica tat sols es conserva el pedestal i la imposta. </p> | 42.1042325,2.2283814 | 436200 | 4661637 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-img20230110110126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-20230630120410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-img20230110110134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-20230630120352.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Adossada a la creu hi ha un placa commemorativa on s'hi exposa la següent inscripciö:BRAÇOS EN CREU DAMUNT LA PIA FUSTA ,SENYOR EMPAREU LA CLOSA I EL SEMBRATDONEU EL VERD EXACTE AL NOSTRE PRATI MESUREU LA TRAMUNTANA JUSTAQUE EIXUGUI L'HERBA I NO EXPOLSI EL BLATCARLES FAGES DE CLIMENTSAquesta placa fa En concret fa referència a la processó de les cuques on es sortia de l'església i es pujava a la creu del Padró. Aquesta processó que es feia un cop a l'any tenia l'objectiu de que els camps estiguessin en bones condicions i lliures de (cuques) i aquests versos fan al·lusió a la creu del Pedró en un dels seus viatges al Bisaura. Escriptor empordan`s, natural de Figueres el 1902 va morir el 1968. Al llarg de la seva vida va publicar obres en poesia, prosa, teatre, narrativa i periodisme i va crear personatges com a El Sabater d'Ordis al·ludint a Eugeni D'Ors, el Quixot de Cervantes i molts altres. Va col·laborar estretament amb Dalí del qui en va obtenir il·lustracions per als seus escrits com ara 'les Bruixes de Llers'. 'Balades del sabater d'Ordis'...Consta que Dalí i Fages van treballar plegats en 'el triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí' i en l'homenatge de la ciutat de Figueres el 1962, fages hi va posar versos i Dalí dibuixos. Com a obra també cal destacar el Crist de la Tramuntana fet per Dalí i homenatjant al poeta. Josep Pla en la seva obra completa, hi dedica una bona part del volum 38 a Fages parlant de 'escrits empordanesos a Fages de Climent. En quant a la prosa destaca la seva obra de 'Ciment' i fins la publicació de les seves 'memòries a la recerca de mi mateix' i els 'seus difunts inèdites' per part de del filòleg vigatà Narcís Garolera corresponia amb una de les poques obres conegudes. Arran d'aquest treball coneixem més termes de la vida personal i biografia d'aquest autor i és possible que es localitzés el fragment de prosa al·ludint a al creu del Pedró. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94303 | Elements de mobiliari, talles i decoració de l'Església de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-mobiliari-talles-i-decoracio-de-lesglesia-de-sant-quirze | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> | XII-XIX | Es conserven exposats a l'interior de l'església en les diferents capelles i naus laterals. | <p>Es tracta d'un conjunt d'elements mobles que hi ha exposats a l'interior de l'església de Sant Quirze de Besora en les diferents capelles i naus laterals. En cal destacar la immaculada Concepció, la talla de Sant Sebastià , diversos crucifixos, elements d'orfebreria conservats a l'interior de la sagristia com ara calzes, patenes... quadres i pintures conservats al presbiteri narrant la vida dels sants màrtirs; Sant Quirze i Santa Julita, algunes talles de fusta i guix de la Mare de Déu, entre altres. Cal destacar la presència de restes de pintures murals al damunt del presbiteri amb decoració de tipus barroc. </p> | 08237-11 | Església de Sant Quirze de Besora | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallonga (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1003797,2.2230961 | 435760 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-20230630095122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110103606.jpg | Física | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Abans de la Guerra civil hi havia un notable retaule barroc al presbiteri que va ser completament destruït arran de l'incendi que devastà el seu interior. Arran d'aquest afer es va perdre gairebé tot el mobiliari litúrgic i religiós llevat de les teles esmentades i els objectes exposats. El retaule abraçava tota l'alçada de la nau i estava profusament decorat. | 94|96|98|99|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94686 | Estacions i parades del Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacions-i-parades-del-via-crucis | <p>www. wikipèdia.org. viquipèdia o enciclopèdia lliure. Significat de Via-crucis</p> <p> </p> | XIX | Es conserven les parades de les diverses estacions al llarg del carrer del Pont i carrer de l'església marcades amb una placa acabada en forma de punxa i una creu inscrita al seu interior. es poden resseguir encara i gairebé totes les seves estacions ja que les façanes de les cases conserven encara les plaques d'aquests elements encastades a les seves façanes | <p>Conjunt de plaques al·lusives a les diverses estacions del Viacrucis de Sant Quirze encastades a les façanes de les diverses cases del carrer del Pont i carrer de l'Església. es conserven aquestes plaques al carrer del pont 20, al carrer del Pont 7 i també altres llocs</p> | 08237-75 | Al llarg del carrer del Pont de Sant Quirze i carrer de l'església que correspon amb el recorregut del Via Crucis que es celebra per setmana santa recordant el camí que va recorrer Jesús quan el van crucificar. | <p>El via crucis que significa 'camí de la creu de Jesús' és una practica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des de que va ser fet presoner fins a que va morir clavat a la creu i també la seva sepultura. Tradicionalment es rememora a les esglésies per quaresma i setmana santa però en molts pobles hi ha la tradició de fer-hi extensible als carrers del poble en processó i acompanyats de la imatge de Jesucrist clavat a la creu. Cadascuna de les parades on es narra un fet es denomina estació i n'hi han unes catorze. la primera és la condemna a mort de Jesús, la segona Jesús porta la creu al coll, la tercera Jesús cau primera vegada pel pes de la creu, la quarta Jesús troba la seva mare, la Verge Maria, la cinquena Cirineu ajuda a Jesús a portar la creu, la sisena santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la seva vera icona, la setena Jesús cau per segona vegada a terra, la vuitena Jesús consola les dones de Jerusalem, la novena Jesús cau per tercera vegada, la desena Jesús és despullat dels seus vestits, la onzena Jesús és clavat a la creu, la dotzena Jesús mor a la creu, la tretzena Jesús és davallat de la creu i la catorzena Jesús és col·locat al sepulcre. En el papat de Joan Pau II es va crear un nou via crucis que afegia escenes del nou testament. Així doncs la primera estació era la pregaria a l'hort de Getsemaní, la segona Jesús és arrestat, la tercera Jesús és condemnat per Senedrí, la quarta Sant Pere nega a Jesús, la cinquena Jesús és condemnat a mort per Pilat, la sisena Jesús és flagel·lat i coronat amb una corona d'espines, la setena Jesús carrega a la creu, la vuitena Cirineu ajuda a Jesús a portar la creu, la novena Jesús consola a les dones de Jerusalem, la desen Jesús és clavat a la creu, la onzena Jesús promet el paradís al lladre bo, la dotzena Jesús parla amb Joan i Maria, la tretzena Jesús mor a la creu i la catorzena Jesús és col·locat al sepulcre. </p> | 42.1004045,2.2229926 | 435751 | 4661216 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94686-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Elements que formen part de l'antiga processó que es representava el divendres sant al nucli antic de Sant Quirze per estendre la processó a la resta de feligresos que no cabien a l'interior de l'església i fer-ho extensible a tothom. | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94805 | Torrent de les Cúbies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-cubies | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | Es troba inclòs dins de l'àrea protegida pel PEIN | <p>Es tracta d'un torrent que neix al vessant sud de la serra de la Cogulera a prop del puig de Juí i discorre longitudinalment per la vall del Solà al costat de les costes de l'illa al costat de les ruïnes de la casa del Solà confluint a la part inferior amb el torrent de l'illa que delimita els municipis de Sant Quirze de Besora amb el de Torelló i pel congost denominat de 'la Cogulera' desemboca al Ter. Es tracta d'u riu que normalment baixa amb poc cabal tenint fortes crescudes a les tardors i primaveres que són els períodes més plujosos. El curs del riu discorre entre roques calcaries formant salts i algun gorg. </p> | 08237-136 | Torrent de les Cúbies | 42.0968691,2.2542975 | 438336 | 4660801 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120911.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba situat a dins del PEIN de les serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt. La major part del seu curs discorre per terme municipal de Sant Quirze de Besora. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94684 | Pintura mural representant a Ermessenda de Carcassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-representant-a-ermessenda-de-carcassona | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI, 1992. 'Arrels Santquirzenques'. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA, 1993. Programa de la Festa major de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quitrze de Besora</p> <p>www tribuna del bergueda blogspot</p> | XX | Es troba penjat a la caixa de l'escala noble que puja al primer pis de l'ajuntament i protegit per la llanterna que il·lumina la mateixa. | <p>Quadre abstracte que representa el passat i el present de la història de Sant Quirze i que es denomina 'arrels santquirzenques' i que representa com a figures centrals Ermessenda de Carcassona , el bisbe i abat Oliva i el noble Gombau de Besora, tres personatges del 970 i que moriren al segle XI i ue tingueren un fort ressò en la història de la vila de Sant Quirze. En el cas de la comtessa Ermessenda, comtessa de Barcelona, Osona i Girona i de que es coneix un ampli repertori bibliogràfic va passar els darrers anys de la seva vida en una casa situada a prop de l'església de Santa Maria i la que Victor Bordas formula la hipòtesi que estava situada al ,oc de l'actual ajuntament, antiga casa del Comú i que plaça que la presideix(plaça Major) seria el pati d'armes de mateix castell. No obstant això Ermessenda està assentada damunt d'un tron, doncs la documentació i escrita la descriu com una dona de gran bellesa. La figura d'Ermessenda s'alça dominant i sobresortint per damunt del rostre dels altres personatges com a s`´imbol del seu poder. Darrere seu es dreça ña figura de l'abat i bisbe Oliba recolzat a la seu d'Osona i els monestirs de Ripoll i Cuixà i conseller de la mateixa abadessa. La seva figura és perfectament identificada amb la representació del bàcul, la mitra i les riques vestimentes (casulles) que aporta. Davant la figura d'Ermessenda i situat a la dreta del quadre hi trobe un tercer personatge que tingué un fort ressò en la història de Sant Quirze. Gombau de Besora fundador de les cases de Sant Miquel del Fai (vallès Oriental)home de confiança d'Ermessenda i senyor d'amplis dominis entre ells les cases de Besora . La figura de Gombau perfectament reconeixible a la dreta del quadre amb el seu elm, recolzat a la seva espasa i vestit amb cota de malla. Actuant com a teló de fons del quadre hi ha a la part del darrere la representació de la vila de Sant Quirze amb el pont damunt del Ter, focus i font de riques a de l'industria llanera i cotonera dels segles XVI- XIX a,b el pont damunt seu, com a símbol de la vila amb els tres arcs a l'esquerra i com a teló de fons l'església i la vila de Sant Quirze desenvolupada al voltant seu i amb les xemeneies de les fàbriques Guixà i trinxet, símbols de la puixança econòmica i de la revolució industrial. A la part esquerra del quadre i darrera i dons del ter on es representa el paratge de la Verneda hi ha la representació del Castell de Montesquiu, seu de la família dels Juncadella i en origen una sala o torre depenent de Besora. Al fons hi ha la silueta de la serra de Santa Maria amb el castell de Besora i al fons de tot Milany amb els castells de Milany entre el Bisaura i el Vidranès. A la part dreta del quadre i situat entre el cap de Gombau i el bàcul del bisbe hi ha la representació dels paisatges forestals que configuren les valls de la riera de la Foradada els boscos de les serres de la Cogulera, boscos de Bellunt i un arbre que podria molt ben ser el roure del Padró situat al paratge de la font del Padró</p> | 08237-73 | A l'interior de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Plaça Major, 1 | <p>Oriol Balmes i Bosch, artista local i fill de Sant Quirze (1927-2016) ha exposat en moltes sales i galeries d'art amb temàtica diversa. Fidel i regidor de l'escola balmesiana de Barcelona ha pintat nombrosos quadres arreu amb temàtica diversa però sempre vinculats amb elements de la història i identitat catalana. Destaca sobre els castellers ja que era un gran apassionat sobre aquest mon, de fet trobem obres seves a l'exposició del museu reina Sofia de Madrid, a Valls on va cedir dues escultures i un quadre dels castellers a l'església de Santa Maria de Cubelles també hi trobem unes pintures murals seves pintades al fresc damunt del baptisteri. Dins del mateix ajuntament però no exposat hi ha un altre quadre del mateix autor que representa la font del bufí amb una mare i un nen omplint gerres i pitxers d'aigua de ceràmica i amb el broc de la font darrere seu. En aquest cas la pintura no és tant cubista sinó més aviat expressionista</p> | 42.1002886,2.2225922 | 435718 | 4661204 | 1992 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122054.jpg | Física | Cubisme|Expressionisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Oriol Balmes i Bosch | Quadre cubista i surrealista carregat de simbolisme i identitat que permet definir en un quadre la història de la vila, els personatges il·lustres i els símbols del paisatge del seu entorn. | 108|2138 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94896 | Riera de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-foradada | <p>https://www.mteco.gob.es</p> <p>https://www.naturalocal.net</p> <p>https;//www.mediambient.gencat.cat</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com</p> | Espai de gran bellesa natural i ben conservat degut a les mesures proteccionistes del PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalam. La seva capçalera correspon amb una reserva natural fluvial. | <p>Riera que transcorre pels termes de Vidrà, Santa Maria de Besora i tant sols els darrers metres passen pel terme de Sant Quirze de Besora, en concret des del molí de la Foradada (TM. Santa Maria de Besora) fins a la desembocadura del ter. El seu curs fluvial de règim permanent circula amb vegetació de ribera amb espècies com els salzes, pollancres, sargals i pastures. Aquestes formacions es troben barrejades amb extensions de bosc de faig, roures, pi roig. El seu substrat és de llosa en diversos trams i en cal destacar paisatges de gran bellesa natural com el salt del Mir prop de la seva capçalera i la que li deu el seu nom per la presència d'una cova a sota seu, el salt del molí a Vidrà. El seu substrat calcari facilita la formació de coves i avencs com el del salt del Mir. </p> | 08237-197 | Riera de la Forada | 42.1004355,2.2330531 | 436583 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120848.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Espai natural de gran bellesa que convida a fer excursions i senderisme doncs hi ha infinitat de rutes i itineraris com el GR.3, el GR-151 o el PR C-45 a banda d'altres itineraris i senders locals senyalitzats i gestionats pel consorci de la vall del Ges Bisaura. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94685 | Escales del carrer o baixada de Joan Baptista Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-o-baixada-de-joan-baptista-espadaler | <p>SERRALLONGA URQUIDI, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. sant Quirze de Besora. Col·lecció història Local. Vol 2</p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Espai urbanístic en bon estat de conservació i encara avui dia en ús i funcionament com a principal artèria de comunicació entre el carrer del Pont i el carrer de Sant Josep així. com els horts de darrere les muralles. El seu bon estat és degut al manteniment constant que la brigada municipal de Sant Quirze. | <p>Vial que uneix el nucli antic de Sant Quirze amb la part baixa i hortes situades al costat del riu Ter sense haver de fer la volta pels carrers Torelló o el mateix carrer del Pont per la zona del 'mal pas'. Aquesta comunicació es fa per mitjà d'unes escales que aprofiten la traça d'un vell callissot d'origen medieval que parteixen entre els núm 5 i 7 just al davant de la moderna plaça d'Òmnium Cultural. Es tracta d'una escala construïda amb pedra amb tres trams de 12 esglaons i dos replans a la part més alta i un darrer de 16 esglaons. Les dimensions varien ja que la part més alta coincidint amb l'amplada del vell callissot fa de 3 metres a 5 metres respectivament. Els graons són construïts amb pedra picada calcària i queden delimitats a cada costat per un espai d'uns 40 cm que és ocupat per jardineres i arrambadors. Aquests elements realitzats amb pedra de Girona ben polida estan delimitats per baranes de ferro forjat amb motius decoratius de tipus 'modernista' representant volutes i altres elements ondulats també de forja i que remeten un aire 'modernista'. Al costat de cada jardinera que es situen en el primer replà hi ha també dos bancs fets en pedra de Girona. La part central de l'escala esta separada per una barana de forja amb el passamà de secció circular i acabat amb volutes de tipus decoratiu. A la segona tramada que coincideix amb el pas més ample hi ha una jardinera a cada costat. A cada lateral també hi ha una barana de ferro forjat de característiques semblants a la descrita a la part central.</p> | 08237-74 | Al centre del nucli antic entre les finques núm. 3,5 i 7 del carrer del Pont i l'edifci de la cooperativia unió d'amics aprofitant la traça urban´sitica d'un antic passatge o callissot existent en aquesta part | <p>Les escales aprofiten un antic pas o passatge al riu per mitjà d'un antic callissot entre les muralles i eixamplat per a donar cabuda a aquestes escales. segons un canvi de nom proposat en temps de la guerra civil (1936) aquestes escales es denominaven escales de la cooperativa. Per tant hauríem de vincular el seu origen a la construcció d'aquest edifici a la fi de la dècada de 1800. sembla ser que van ser finançades com ho foren moltes obres de la vila pels empresaris Guixà els quals també van finançar altes obres com seria el cas de l'escorxador, la portada de les aigües a la plaça des de la font de la Petja o l'empedrament del carrer del Pont. Val a dir que en el moment que es porta a terme aquesta pobra correspon a l'època del mandat de Jeroni Guixà (1880-85) o Francesc Murlà Corominas (1885-1887)Tanmateix la part de la via del tren del mateix carrer i també del mal pas van ser eixamplats en aquest moment. La tipologia modernista en les baranes , la forma dels bancs i les jardineres la vinculen en el corrent modernista i gaudinià que es vivia a Barcelona i en detriment a la resta del principat gràcies a l'aportació de les famílies d'industrials com podia ser el cas dels Guixà.</p> | 42.1001701,2.2219827 | 435667 | 4661191 | 1887 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94685-img20221117110009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94685-img20221108114306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94685-img20221108114304.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Les escales corresponen amb una important obra urbanística de principi de segle promoguda pels capitals dels Guixà i Tous i que guarda uns trets i unes característiques molt rellevants i insòlites i que la vinculen en aquest nou corrent artístic català i hereu de l'art nouveau. | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94617 | Casa carrer del Pont, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-38 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIV- XVIII | Fa pocs anys ha estat restaurada d'una forma més aviat encertada respectant les finestres originals i deixant-ne vistos els brancals, estucant la façana amb un morter de color ocre, obrint noves obertures adaptades a les originals i integrades, restaurant la coberta i nous tancaments. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la part nord del carrer del Pont just al davant de la casa de ca l'Espadaler, la finca núm. 35 i 37 del carrer del Pont i al costat de la núm. 40. Es tracta de la característica parcel·la 'gòtica' de casa gremial amb una planta rectangular i composta per una PB+1P+ SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Actualment la casa fa cantonada i xamfrà amb la plaça de davant de Ca L'Espadaler, antiga embocadura del carrer dels Patis. Conserva gairebé la composició original de les façanes sud i oest, encara que amb algunes reformes tardanes. La façana que mira al carrer del Pont correspon amb la principal i com la majoria de les cases de Sant Quirze hi ha un major predomini del massís respecte el buit. S'organitza amb una planta baixa on s'obren tes finestres rectangulars que corresponen amb una reforma recent, un primer pis on encara hi ha dues de les antigues finestres reconvertides en balconeres però que conserven encara els muntants de pedra picada amb el perfil bisellat i la llinda rectangular del seu damunt també en pedra picada i formada per un sol bloc monolític. Alternant-se amb aquesta finestra n'hi ha altres dues de senzilles i de mida més petita. Finalment la planta sota coberta està composta per dues finestres rectangulars que emmarquen una galeria o eixida coberta, coronada amb una llinda de fusta i protegida per una barana de forja amb barrots simples de secció circular i passamà recte. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada i construïda en bigues de fusta que sostenen un encadellat ceràmic. L'aparell de la façana no és visible ja que està completament arrebossada de ciment remolinat i pintura de color ocre i tant sols deixa a la vista les cantonades, muntants i llindes de les obertures que són en pedra picada. La façana que mira a la placeta presenta la mateixa forma i composició que la principal i val a dir que coincideix amb el pinyó de la coberta. De la mateixa manera que la façana que mira al carrer del Pont hi ha un predomini del massís respecte el buit. La planta baixa s'organitza amb dues portes, una d'accés al garatge i de factura molt recent i una segona d'accés a l'habitatge. Al primer pis hi ha encara dues de les antigues finestres originals de la casa de mida rectangular i formades per obertures de dimensions més aviat reduïdes amb els muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari, perfil bisellat i ampit també bisellat Damunt seu i coincidint amb la planta del sota teulada hi ha dues balconeres més situades damunt de les finestres del pis principal amb els balcons protegits per una barana de forja simple amb barrots de secció circular la qual no sobresurt del pla de la façana i que sembla correspondre amb una reforma moderna. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de ciment remolinat i pintat de color ocre la qual deixa a la vista les cantonades i bastiments de les obertures i elements originals en pedra picada de tipus calcari. De la mateixa forma que la façana principal, també està protegida per una barbacana de fusta i maó ceràmic que sobresurt del pla de la façana. No hem pogut accedir al seu interior ja que està molt remodelada i convertida en habitatges unifamiliars.</p> | 08237-62 | Carrer del Pont núm. 38 | <p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.Amb tot i tenint en compte que la casa fa cantonada al carrer dels Patis hem trobat referències en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 fent referència al núm. 3 que segons la lògica de la numeració del carrer i tenint en compte que el núm. 2 i 4 van desparèixer en construir-se la placeta actual, la finca núm. 3 ocuparia el solar de la casa que estem descrivint. Segons aquest mateix manual. la casa pertanyia a Noguera Saturnino ' <em>por una casa con pequeño hierto adyacente a la calle de los Patios número 3' </em>amb un valor de 100 lliures (AMQ. Cuaderno de liquidacions y amillaramiento 1862. Inscripció núm. 94). sembla ser que segons els documents consultats per Serrallonga als apèndix II i III i extrets del llibre d'arrendaments de 1781 l'ACM, carpeta 15 o carta del Mostassaf del 1784-85 o la 'Registro de vesanas de los años 1828-30' extret de l'ACM, carprta 17. En tots aquests registres, eswpecialment el primer els Noguero Noguera procedien de Montesquiu i val a dir que el 1828 tenim doumentat un tal Ignasi Noguer, teixidor, veí de Sant Quirze de Besora al carrer del Pont. Tanmateix a la casa que estem fent al·lusió.</p> <p> </p> | 42.1010026,2.2209386 | 435582 | 4661284 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103957.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Façana que malgrat hagi estat molt transformada conserva encara molts elements de la fàbrica original especialment a la planta primera tot i que la planta baixa hagi estat molt transformada per adaptar-la als nous usos de la finca. Tot i així tant el color de la façana, l'acabat del ràfec de la coberta, el tractament dels acabats i revestiments de façana i la volumetria es mantenen respectuosos amb l'entorn i amb l'arquitectura popular del nucli antic de Sant Quirze. La casa correspon a la clàssica casa de tipus gremial desenvolupada al llarg de l'edat mitjana i reformada els segles XVI i XVII. Guarda moltes relacions amb altres cases del carrer del Pont de Sant Quirze. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94584 | Casa carrer del Pont, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-26 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN 1998.Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XVIII-XIX | Fa pocs anys se n'ha restaurat la seva façana amb un arrebossat de ciment i conservant tots els seus elements originals. S'han canviat les fusteries, s'ha refet la coberta i s'ha habilitat el seu interior. La casa es troba en molt bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques núm. 28 a la banda nord i 24 a la part sud i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. Consta d'una planta rectangular que segueix els cànons de les parcel·les gòtiques entre mitgeres amb un pati a la part del darrere que ocupa tota l'amplada de la parcel·la i situat en una cota més baixa que els horts del carrer dels Patis. S'organitza en PB+ 2 pisos i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent i mirant al carrer del Pont. La façana presenta un predomini del massís respecte el buit i les obertures es disposen de forma geomètrica i ordenada. A la planta baixa s'obren dues portalades coronades per arcs de mig punt i d'accés als locals comercials. Al seu damunt i coincidint amb la planta primera s'obren dues balconeres rectangulars amb els balcons que sobresurten del pla de la façana amb llosanes de pedra de perfil bisellat, baranes de forja amb els barrots de secció quadrada altrenats per volutes en espiral a la part inferior i superior i passamà recte. Les fusteries de fusta amb barretes emmarca vidres estan protegides per persianes de corda. Al seu damunt hi ha la segona planta resolta també mitjançant dues balconeres de dimensions més reduïdes i amb els balcons sobresortint també del pla de la façana però col·locats en degradació. Les llosanes són de pedra i els balcons amb les baranes de barrots de forja de secció quadrada i alternats per sèries de volutes a la part inferior seguint les mateixes característiques que els balcons de la planta inferior. Corona la façana un ràfec format per la volada de la coberta sostinguda per bigues de fusta amb les caps treballats que sosté la teulada Tot l'aparell de la façana està revestit per una capa de ciment gris i calç, El conjunt de la façana es conserva ne molt bon estat. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> <p> </p> | 08237-54 | Carrer del Pont núm. 26 | <p>Referent a la història de la finca hauriem de considerar el seu origen medieval com a part integrant de l'antiga dagrera de Sant Quirze que tindria com a límits el carrer dels Patis, el carrer de l'església, el carrer del Pont dibuixant una forma més aviat ametllada. Amb el temps i fruit de les diverses reformes la finca es va anar modificant fins adquirir la fisonomia actual. Referent a les dades històriques no ens sur referenciada en els quaderns de liquidacions i amillarament del 1862 ni tampoc en la llista publicada per Serrallonga en el seu LLibre de 'Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat'.</p> | 42.1007459,2.2214794 | 435626 | 4661256 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94584-20230608103758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94584-20230608103800.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca situada entre mitgeres correspon a la clàssica casa de tipus gremial edificada damunt d'una parcel·la gòtica que ha estat transformada al llarg dels anys fins adquirir les dimensions actuals. A la part baixa encara es pot endevinar l'antic obrador amb pati descobert a la part del darrere i el primer pis emprat com a habitatge i les golfes com a eixida o assecadors. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94844 | Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farinera | <p>SERRALLOANGA, URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualita. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Fons Rierola 1828-1960- Carpetes 1-12</p> | XIX-XX | Farinera abandonada i fora d'ús. Conserva encara l'edifici industrial i el recinte que hi donava accés amb la sitja i la nau industrial. Presenta els revestiments caiguts, els vidres trencats i la coberta amb importants filtracions d'humitat i d'aigua. Els edificis que l'envolten tenen un estat de conservació similar. Actualment la finca està en venda. | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular i tres plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener paral·lel a la façana. En un costat hi ha la torre o la sitja d'emmagatzematge i del munta càrregues coberta amb teulada a quatre vessants i en la qual hi té annexionada una segona nau també de tres plantes. Cascuna de les plantes estan ocupada per 5 finestres rectangular amb amplies vidrieres llevat de la torre del munta càrregues i de la sitja que estan formades per una sola finestra rectangular allargassada. La segona nau que hi ha adossada hi ha dues obertures en casa planta. L'estructura de l'edifici és de maó ceràmic i ciment pòrtland amb les parts decoratives de maó. L'estructura dels forjats es amb bigues de formigó. Al costat de l'edifici de la farinera hi ha la casa o xalet de l'amo de planta rectangular, dues plantes i unes golfes amb coberta a quatre vessants i amb galeries obertes a la banda de llevant formades per balcons d'obra ceràmica. les obertures es concentren a les façanes de migdia i també de ponent. sembla que correspon amb una construcció dels anys quaranta o cinquanta. Altres construccions serien un seguit de naus que envolten el recinte i que serien emprades com a magatzems i derivats de la farinera.</p> | 08237-152 | Rambla de la Concepció, 38 | <p>Construïda cap als anys vint o trenta del segle XX sembla que pertanyia a la família Rierola ja que entre els papers recuperats a l'arxiu hem trobat referències a aquesta farinera, així com també els comptes que portaven i alguns albarans. Caldria investigar més a fons aquest edifici que data de 1840 i va tenir us fins a mitjans dels anys 1980. </p> | 42.1017032,2.2161391 | 435186 | 4661365 | 1890 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608104950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105325.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic que mereixeria ser protegit i inventariat com a element de l'arquitectura industrial de Sant Quirze de Besora i com a testimoni del passat. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94620 | Casa carrer del Pont , 58 i 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-58-i-60 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo editorila</p> <p>AMQ. 'cuaderno de liquidaciones y amillaramineto' 1862</p> <p>ACM.'Llibre d'arrendaments 1781 carpeta 15</p> <p>ACM 'registro general de vesanas de los años 1828-30'. Carpeta 17</p> | XX | Façana que conserva encara els trets i caràcter original de la casa malgrat que estigui completament abandonada amb el revestiment caigut i desprès, algunes obertures alterades i modificades, les de les golfes tapiades i la coberta en mals estat. Caldria fer una neteja i un sanjemant per recuparar la fisonomia original | <p>Casa entre mitgeres conservada a la part nord del carrer del Pont fora de l'emplaçament de l'antic portal del pont en una mena de raval o barri extramurs desenvolupat a costat de l'antic camí ral i delimitat per l'antic portal del Pont i el mateix Pont damunt del Ter. Ocupa la clàssica parece·la de casa gremial entre mitgeres formada per una planta rectangular i amb la façana que mira al carrer del Pont i la part del darrere al carrer de les Roques. La composició de la façana és ordenada i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. Consta d'una planta baixa on s'obren dues portes, una amb reixa i gelosia de ventilació d'accés als habitatges i una segona d'entrada a un local comercial. La primera coronada en arc rebaixat conserva encara la fàbrica original de maó ceràmic tipus totxo. La segona en canvi està molt reformada. Damunt seu i coincidint amb el primer pis s'obren dues finestres que pareden antigues balconeres coronades en arc rebaixat i amb els muntants també de maó ceràmic de la mateixa factura que la planta baixa. Emmarquen una tercera obertura també de maó i coronada en arc de mig punt, avui paredada. La darrera planta hi ha tres finestres també paredades o antigues eixides o assecadors. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i picades barrejades amb fragments de maó i totxo cuit. Els brancals de les obertures també són de maó. </p> | 08237-65 | Carrer del Pont núm. 58 | <p>No hem trobat masses referències històriques que facin al·lusió en aquesta finca ja que no ens surt esmentada en cap de les fonts escrites consultades (cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. AMQ) ni tampoc en els censos consultats de l'arxiu del castell de Montesquiu i publicats per Joan Serrallonga en el seu llibre (Serrallonga Urquidi, J; 1998. Apèndix 2 i 3). 'Llibre d'arrendaments 1781 carpeta 15', 'carta del Mostassaf' i la carpeta 17 'registro general de vesanas de los años 1828-30'. No obstant això i segons el que ens comenta Serrallonga aquest edifici com molts altres del nucli antic de Sant Quirze de Besora formava part d'un dels molts telers, obradors i teixidors que es van instal·lar a la vila al llarg del segle XVI a XVIII. Serrallonga documenta 37 paraires, 20 teixidors de llana, tres molins drapers a mans dels Ginestet, famílies vassalles i càrrecs de confiança del comte de Santa Coloma, de la mateix manera que els Bruch, Vinyes i Ginestet... i controlats sota les ordes i directrius d'un mateix gremi de teixidors. Entre 1770 i 1790 el comte de Santa Coloma, propietari dels molins bataners de Sant Quirze imposa que hauran de teixir i batre peces tant de Sant Quirze com dels pobles del voltant tot i que el gremi de teixidors ho impedia. i en tal efecte sorgeixen bandositats i enfrontaments com a símbol de la crisi que el sector patia. Tot i així l'activitat llanera continuava sent pròspera. Ho testimonia el fet que el 1770 el paraire Font i Palau compra una casa al carrer del Pont, Josep Ginestet lloga el molí draper i Agustina Serrallonga continua fent funcionar l'altre molí draper de Sant Quirze. Ente el 1787 i 1789 es documenta un plet entre els teixidors de Sant Quirze i els de Borredà ja que hi havia peces que es manufacturaven en aquella vila berguedana i fora del control del gremi. A finals del segle XVIII s'evidencia una crisi en el comerç i manufactura de la llana i un creixement de la filatura i del cotó que donaran pas a una font d'ingressos i que serà el símbol econòmic del segle XIX. Així doncs molts dels antics batans es reconvertiran en noves fàbriques tèxtils per acollir els nous telers aprofitant la mateixa infraestructura hidràulica dels vells molins i donant pas a les noves fàbriques tèxtils. Així doncs molts dels antics obradors erigits al llarg del carrer del Pont seran abandonats i reconvertits en habitatges per acollir els nous treballadors de les futures fàbriques tèxtils</p> | 42.1010464,2.2198848 | 435494 | 4661290 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94620-img20230228111302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla correspon a una antiga adoberia o molí bata amb les obertures per als assecadors de les pells a la part de dalt. Tant la tipologia arquitectònica com la composició de les obertures en façana ens fan pensar en una edificació de tipus industrial que no pas amb un habitatge ja que no guarda cap mena de relació amb els edificis dels entorns. Recorda les adoberies de Vic, Torelló entre altres. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94586 | Casa carrer del Pont, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-28 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIX-XX | Façana que es conserva en més o menys bon estat. La coberta es manté en bon estat i fa pocs anys ha estat repasada. | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres que delimita amb les finques núm. 26 i núm. 30 del carrer del Pont amb façana al mateix carrer i amb la part posterior que llinda amb el carrer dels Patis. Consta d'una planta rectangular allargassada de tres crugies i composta per una PB+2 P +Sc coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són a base de forjats de fusta i les verticals amb parets de maçoneria. En quant a la composició de la façana de trets i tipologia neoclàssica hi ha un predomini del massís respecte el buit i es distribueix mitjançant quatre obertures en planta baixa, dues de centrals i estretes d'accés als habitatges i dues més a cada extrem coincidint amb la crugia lateral i de dimensions més grosses ja que dona accés a locals comercials (antics obradors). Damunt seu i separades per motllures decoratives es disposen les obertures del primer pis formades per balconeres i balcons que sobresurten del pal de la façana amb les llosanes de morter de ciment i pintades i les baranes de ferro forjat amb barrots de secció quadrada alternats per volutes també de forja a la part inferior i a sota el passamá. El passamà és recte i la balconera està emmarcada per una motllura. La segona planta es disposa amb el mateix nombre d'obertures i també amb la mateixa posició a base de balconeres i balcons de les mateixes característiques que els de sota seu. Coincidint amb les golfes hi han tres finestres rectangulars de ventilació col·locades al damunt de les balconeres. Val a dir que la façana està coronada per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està completament revestit i pintat de color ocre al fons i marró clar a les motllures i elements decoratius. Sembla correspondre amb una façana d'origen neoclàsssic i reformada el 1900. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-55 | Carrer del Pont núm. 28 | <p>La casa ocupa dues parcel·les de les antigues cases gremials disposades al voltant de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze delimitada pels carrers dels Patis, carrer de l'Església, carrer del Pont i plaça on hi ha la font del Mestre formant una forma i disposició ametllada i concèntrica. No obstant això i en el moment que la vila va créixer i desenvolupar-se al voltant de l'eix format pel Carrer de Torelló, Plaça Major, antic carrer de la Plaça i carrer del Pont i tancant-se al darrere de muralles, aquesta finca va quedar integrada dins de la nova trama urbanística. A nivell històric la finca ens apareix esmentada en 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ carpeta 1016) a l'inscripció núm. 144 i a nom de Joan Suriach Lardanet <em>o 'Sardanet'. Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Pont núm. 28'</em> i per un valor de 100 cèntims. </p> <p>No n'hem trobat més referencies a aquesta finca.</p> | 42.1007817,2.2214003 | 435620 | 4661259 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94586-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Façana que conserva els trets i les característiques típiques de les façanes neoclàssiques que amb el temps van haver de ser reformades per adaptar-se a les noves condicions, usos i funcions de cada moment. Es conserva en bon estat i juntament amb les seves adjacents forma un conjunt arquitectònic i un ambient urbà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94681 | Casa del Carrer de les Roques, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-roques-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV-XVII | Finca integrada a la núm. 3 del carrer de les Roques a mans dun mateix propietari i restaurada seguint el mateix criteri que la núm. 3 del mateix carrer. | <p>Petita casa i parcel·la entre mitgeres situada entre la finca núm. 3 del carrer de les Roques i la núm. 15 del passeig del Ter. es tracta de la clàssica parcel·la 'gòtica' de casa entre mitgeres formada per una planta rectangular allargassada i composta per una planta baixa, i u primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de les Roques. Les divisions horitzontals són amb forjats i sostres empostissats de fusta i les verticals en parets de maçoneria. La composició de la façana és molt simple i senzilla amb un predomini del massís respecte el buit amb una porta oberta a la planta baixa de tipus rectangular coronada per una llinda de fusta, avui arrebossada i una finestra de pedra picada amb els bastiments llinda i ampit de pedra situada a la planta primera. damunt seu hi ha la barbacana de la coberta formada pel voladís de la mateixa teulada. L'aparell està completament revestit per una capa de morter de calç i pòrtland que deixa a la vista els muntants i cantonades de les obertures en pedra picada. L'aparell constructiu sembla que seria maçoneria de còdols de riu i possiblement també parets de tàpia. La finca està embeguda per la núm. 3 del mateix carrer i a mans d'un mateix propietari.</p> <p> </p> | 08237-70 | Carrer de les Roques núm 2 (embegut per la finca núm. 3) | <p>Aquesta casa tal i com hem comentat a l'apartat de les observacions correspondria amb una de les cases més antigues del nucli antic de Sant Quirze ja que tal i com ens afirma Joan Serrallonga la porta d'entrada està coronada per una llinda de fusta que precedeia a les de pedra de la fi del 1600 i inici del 1700. Així doncs aquesta casa podria tenir una origen molt antic possiblement baix medieval pel fet d'estar situada al camí d'entrada a la vila de Sant Quirze entre el pont de damunt del Ter i l'entrada al carrer del Pont per la zona denominada el mal pas, un estret pas que existia entre la part inferior del carrer del Pont(fora muralles) i els penya segats del ter formant un pas molt estret i amb molts precipicis que va ser denominat així. No obstant això la casa en surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' com a possessió de Antoni Espadaler i Saguí el qual a la inscripció núm 57 entre altres béns posseeix 'calle de las Rocas núm. 2' amb un valor de 120 lliures. També posseïa un petit hort al carrer de les Roques 10 per valor de 130 lliures. Tanmateix en al mateix manual i a la inscripció 123 trobem un tal Antonio Roca que especifica <em>'por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle de las Rocas núm. 3'. </em>Aquesta finca està valorada amb un total de 60 lliures. Tanmateix podria ser l'origen al nom del lloc. La finca núm.2 seria l'adjacent i estreta que amb el temps quedaria embeguda pe r l'anterior formant part de la mateixa. No hem trobat més referències a aquesta finca </p> | 42.1010873,2.2191661 | 435436 | 4661295 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94681-20230608104429.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Es tracta de la característica casa gremial d'origen baix medieval i amb continuïtat en època moderna quan va ser reformada. Segons la seva tipologia constructiva guarda notables relacions amb les cases enderrocades del carrer Torelló i també les que encara resten amb els núm. 2, 4 i 6 del mateix carrer. Sembla que la casa dataria de mitjans del 1500. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94544 | Casa del carrer del Pont, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-1 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862 Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Finca molt transformada però encara habitada i utilitzada com a botiga de forn de pa i queviures. La façana manté encara els trets i les característiques de les façanes de les finques entre mitgeres de tipus neoclàssic amb les sèries dels balcons disposats en façana i en diversos nivells, el ràfec de la coberta. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta rectangular i composta per una PB+ 2 plantes pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant davant de l'embocadura del carrer de l'església en un lloc que antigament corresponia amb una placeta que comunicava el carrer del Pont, el carrer de la Plaça Major i el carrer de l'església. La composició de la façana és geomètrica i ordenada organitzada mitjançant tres grans obertures a la planta baixa que donen accés als locals comercials i també es situa la porta que comunica amb l'escala d'accés als habitatges. La planta primera es distribueix amb sèries de tres balconeres rectangulars amb fusteries de fusta i barretes emmarca vidres i amb els balcons sobresortint del pla de la façana i amb la barana de barrots de ferro forjat de secció quadrada i amb volutes també de forja a la part inferior i passamà recte. La llosana que els sosté és de pedra picada de secció bisellada. Damunt seu hi ha una sèrie de tres balconeres més de dimensions més reduïdes mostrant una harmonia amb les diferents plantes i amb els balcons situats al pla de la façana i amb barana simple de barrots de secció quadrada. Damunt seu i coronant la façana existeix una barbacana de bigues de fusta que sosté la barbacana de la coberta. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de guix de color blanquinós que en recobreix la fàbrica i els paraments originals. La façana del darrere que mira al riu Ter per damunt del carrer de Sant Josep presenta un predomini del buit respecte el massís ja que pel sol fet d'estar orientada a sol ixent està protagonitzada per la presència d'eixides i balcons descoberts. sobresortint del pla de la façana i sostinguts per revoltons ceràmics i amb galeries tancades darrere els vidres. L'aparell de la façana està revestit de guix i calç i val a dir que la part inferior aprofita les restes de les antigues muralles que haurien tancat el nucli antic de Sant Quirze. </p> | 08237-39 | C/ Pont núm. 1 (antic carrer de la Plaça) | <p>La casa amb un possible origen gremial de quan es va fundar la vila de Sant Quirze de Besora va tenir una llarga continuïtat al llarg del temps. No obstant això no hem trobat referències del lloc fins a l'època moderrna i en concret en l'amillarament de 1862. Segons aquest document la finca pertanyia a Magdalena Barceló. En aquesta inscripció amb el núm. 14 especifica <em>Por una tierra llamada de Barceló situado ne el campo llamado de la Foradada de su propiedad y que cultiva de su cuenta. També hi ha una pieza de cultivo llamada de Barceló situada en la finca de la Loma de su propiedad y que cultiva de su cuenta. Por una casa con su huerto en la calle del Puente nº1 amb un valor de 240 cèntims y por otra ibidem con su huerto en el nº 24. </em>Aquesta finca i pel que ens dona a entendre el mateix document va passar a mans de José Rierola juntament amb la peça de terra de la fina ca LOma (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora). </p> <p> </p> | 42.1002583,2.2222869 | 435693 | 4661201 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230629121722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230630122613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230629121724.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria documentar bé l'existència de les antigues fortificacions a la part inferior de les cases que miren al Ter i al carrer de Sant Josep. En aquesta part l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades regulars. La part superior ha estat sobrealçada notablement fruit de les reformes que la finca ha patit al llarg del temps. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94490 | Casa de la plaça Major, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial. Annex II i Annex III. Ajuntament de Sant Quirze de Besora </p> <p>ACM: Llibre d'arrendaments. Carpeta 15</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Inscripció núm.91</p> <p>AMQ: Proyecto de fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-ayuntamiento. 1954 </p> | XIV, XVII, XIX | Finca que aparentment i externament es mostra en bon estat amb reformes fetes el 1500, 1600, 1800 i fins hi tot 1900, però que ha estat compartimentada i dividida en diferents propietaris degut a que ha estat distribuïda en diferents habitatges repartits en les tres plantes. | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions que conserva diferents fases constructives fruit de les diverses ampliacions que es van portar a terme en temps moderns. Consta d'una planta rectangular amb diverses crugies formant un angle obtús degut a la traça del carrer i organitzada en planta baixa, dos pisos i un sota teulada o golfes cobert amb teulada a un sol vessant amb un sobre-alçament o àtic a dues aigües que li dona una imatge molt característica al conjunt. Per la part de llevant hi ha una ampliació tardana de PB+ 2 PP i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a llevant. La façana que mira a la plaça Major s'organitza en PB+ 2 PP i golfes amb el ràfec de la coberta i el carener paral·lel a la façana i amb un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada o principal està coronada en arc de mig punt de pedra picada amb àmplies dovelles d'uns 60 cm. de llarg i amb els perfils bisellats. A cada costat hi ha tres obertures coronades amb llindes de pedra amb els muntants bisellats. Al primer pis hi ha tres balconeres de pedra picada, de perfil bisellat que corresponen a antigues finestres rectangulars convertides en balconeres i amb els balcons de ferro forjat de perfil tornejats i passamà recte i la llosana del balcó bisellada. Les obertures de la planta segona tenen la mateixa composició que les de la planta inferior. és a dir amb balconeres de muntants i llindes de pedra picada de perfil bisellat, balcons que sobresurten del pla de la façana amb barana de forja de perfil tornejat i la llosana de pedra, llevat de la central que està reformada. La planta superior o àtic està formada per gelosies de tipus modernista alternades per un fris amb decoració vegetal i geomètrica formant fulles i trèvols i amb una franja de rajoles ceràmiques decorada en rosetes a sota seu. El ràfec està format per un voladís de la coberta sostinguda per bigues amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat sota un estucat i enlluït de color ocre que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i cantonades de pedra picada de tipus calcari. La façana que mira a la plaça de l'església va ser realitzada en el moment que es va enderrocar l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià i es va formalitzar la plaça actual. En el seu lloc existia un callisot estret. Presenta uns trets més aviat modernistes i eclèctics amb una composició ordenada d'obertures situades geomètricament al llarg de la façana i composta per una PB+ 2 plantes pis i sota teulada i amb la façana de la mansarda de l'àtic afegida sobresortint del pla de la teulada. La teulada té el carener perpendicular tot i que l'aparença externa és que sigui paral·lel de la mateixa manera que també ho és el cos annex de la part de llevant. L'acabat és en forma de cornisa bisellada que emmarca el pinyó de l'àtic sobresortint en posició axial donant-li un aspecte més aviat monumental i amb un acabat format per una cornisa de dues filades de teula girada i maó pla La composició de la façana és a base d'obertures rectangulars situades geomètricament en els diversos pisos i formades per balconeres amb balcons de tipus 'modernista' formant diferents barrots de ceràmica amb una base decorada amb rajoletes de petites dimensions formant mosaics policrom en blau i blanc i repartint-se amb sèries de tres al primer pis i una al segon pis. La resta d'obertures són finestres geminades rectangulars situades a la planta primera i també segona seguint el mateix esquema decoratiu i compositiu. </p> <p>Cal destacar el volum del cos on hi ha l'àtic esta emmarcat per cornises i sanefes que el divideixen i el separen de la resta de la façana. Cada cornisa parteix d'un medalló en forma de rombe situat a cada costat d'aquest cos central i decorat amb una rajola en forma de roseta de ceràmica policroma. La darrera planta està formada per tres obertures en arc de mig punt de les que la central és de mides més grans ja que segueix el pendent del pinyó de la coberta i a la vegada descansen damunt d'una cornisa de maó ceràmic i estan emmarcades per una motllura de guix que ressegueix tot el seu contorn. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de morter i enlluït de color ocre amb els emmarcaments de les obertures, cornises i cantonades de color rosat. Aquesta façana està separada de la plaça de l'església per mitjà d'un jardí que està separat per una reixa de forja amb un acabat en forma de florons i pinacles i alternada per pilars coronats per peces de ceràmica vidriada de color verd i formant gablets. Val a dir que aquesta façana està unida a l'església per mitjà d'un cos o galeria de planta baixa i primera i amb arcades de les mateixes característiques que les obertures descrites. La façana de llevant és la que presenta menys interès ja que correspon amb el cos annexionat a l'edifici originari i amb una decoració semblant a la façana de la plaça de l'església bé que més senzilla. ja que esta formada per galeries i balcons i únicament hi ha decoració a la cornisa de la coberta. L'interior no es pot visitar degut a que està completament compartimentada per diferents habitatges i únicament en cal destacar el vestíbul i l'escala de pedra picada que corresponen amb els vestigis més antics conservats.</p> <p> </p> | 08237-24 | Plaça Major núm. 2 | <p>La casa que estem tractant es situava a la plaça del poble o plaça del comú. Segons Serrallonga en aquesta plaça es centralitzava la major part de la vida de la vila i la majoria de les cases pertanyien al marquès de Besora i més tard el marquès de Santa Coloma ja que les possessions dels barons de Besora van passar a mans dels Cartellà i també els Queral després de disputes i desajusts van quedar repartides el 1774. A la plaça també hi havia les residències i propietats dels prohoms més rics com ara (Bruch, Feixas, Anglada, Espadaler, Font Palau, Rierola, Russinyol...) A la plaça es fan les reunions més importants, el mercat, es venen els productes de llana, els draps, s'hi fan processons i els nens hi fan jocs. No és d'estranyar que les cases del seu entorn pertanyin a les famílies de major rol i status com seria el cas del marquès de Besora, de Santa Coloma i altres potentats. Referent a la casa consta que l'any 1700 Josep Vinyas paraire correspón amb un empresari que té una botiga de roba estreta i viu a la plaça i també Quirze Vinyas paraire el 1778 i Anna Maria Vinyes amb botiga de teixits estrangers el 1778. Val a dir que els Vinyes es convertiren en grans empresaris doncs viuen a la plaça Major i hi té arrendades les finques núm- 2, 29, 21, 22 i 23 al marquès de Besora i a partir de 1830 amb Segimon Cararav on hi té arrendades les rendes del comte de Santa Coloma. (SERRALLONGA. Ob cit. P-57). Referent als amillaraments de 1862 sabem que la casa va passar a mans de Joan /Pere Moles Inscripció núm. 91: 'por una casa con su pequeño huerto adyacente en la Plaza nº2 (calle de ) y otro huerto en el paraje llamado de los Patios' AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 91. Cal esmentar que segons Serrallonga (Serrallonga, J, 1998. Ob cit-p 111) especifica que el 1899 i 1900 s'acaben les cases del final del carrer del Pont que podran hostatjar treballadors de les fàbriques i quedaran unides a una caseta que la companyia ferrroviaria hi tenia en aquest lloc. A més al 1900 el mateix Jeroni Guixà remodelava la seva casa de la Plaça amb façana a la placeta de l'església al costat de l'edifici parroquial. És per tant molt possible que aquesta façana fos realitzada pel mateix Guixà a principi de segle XX i en estil modernista. </p> <p><em>F</em>inalment i pel que fa referència a l'enderroc de la casa de la confraria de sant Sebastià que quedava unida a la casa del comú i s'encarregava de custodiar l'altar de la capella de Sant Sebastià. Aquesta casa després de la desamortització de Pasqual Madoz 1855 va passar a mans del comú fins que finalment va ser enderrocada. Encara a l'arxiu municipal hem trobat els contractes per les obres d'enderroc i un rebut firmat l'any 1954 que va adjunt amb la reforma de l'ajuntament. Segons esmenta aquest document que correspon amb un rebut de l'alcalde a un tal Don Carlos Mir Comellas</p> <p><em>He recibido de Don Carlos Mir y Comellas la cantidad de novecientas sesenta pesetas, importe de noventa y siete kilos de hierro, procedente de la demolición de la casa nº 2 de la calle de la Plaza, propiedad de este ayuntamiento a razón de diez pesetas el kilo. Y para que conste expido el presente recibo que sello y firmo en San Quirico de Besora a veintinueve de diciembre de mil novecientos cincuenta (AMSQB) Actes 1862-1950. </em>Poc després ens apareix el projecte de reforma de la façana est de la casa conistorial i datat de 1954. El present projecte es conserva a l'arxiu municipal de Sant Quirze. També es conserven nombroses imatges de les cases enderrocades per a construir les façanes del nou ajuntament al carrer de l'església. Corresponien amb les cases de Cal Colom o cal paraigüer i també la fonda Pallarès i datades de 1952. Per tant vinculades a aquestes reformes.</p> | 42.1002106,2.2228808 | 435742 | 4661195 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-20230630122821.jpg | Inexistent | Barroc|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta casa malgrat que estigui profundament reformada correspon amb una de les cases més antigues i que més regust d'àpoca conserva al nucli antic de Sant Quirze. La base sembla correspondre amb un habitatge de tipus gremial amb modificats d'època moderna i sobretot amb una gran reforma de principi del segle XX a l'estil 'modernista' que li dona uns trets i unes característiques molt peculiars i pròpies i amb un valor notable. Les reformes del segle XIX es produïren arrel de l'enderrocament de la casa de la confraria i la reconversió de la plaça de l'església en pati de les escoles i escola pública. | 96|105|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94621 | Casa carrer del Pont, 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-56 | <p> </p> <p>AMQ Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XVII-XIX | Finca que es conserva en un estat més aviat regular amb les obertures modificades, part del revestiment de la façana caigut, amb fortes pèrdues de la seva capa de subjecció, les finestres modificades. Caldria repicar l'arrebossat, buscar la traça amb esl bastiments originals de la finestra central i mantenir la volumetria original de la PB+ 1p+ SC | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres situada al carrer del Pont núm.56 delimitant amb les núm. 52 i 54 i a la part de més a tramuntana quasi a la part final amb les finques 49, 51 i 53. Consta d'una planta rectangular amb dues crugies i composta de PB+ 1P+ Sc amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia i mirant al carrer del Pont. Les divisions verticals són amb fàbrica de maçoneria i les horitzontals a base de forjats de fusta. A la part del darrere hi ha un petit pati que delimita amb les horts del darrere del carrer de les Roques. En quant a la composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit i seguint els cànons de les cases gremials a la planta baixa hi ha oberta la porta d'entrada amb una reixa o gelosia al costat i al seu damunt tes obertures més; una balconera amb balcó de barana de forja amb barrots simples de secció quadrada i situat al pla de la façana i dues finestres més de les que la central conserva encara l'ampit de pedra original, mentre que la del costat dret ha estat reformada i ampliada. Al seu damunt hi ha tres finestres més que es corresponen amb la planta sota coberta de factura molt recent. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta que protegeix part de la façana i que sosté la teulada. La casa guarda moltes similituds amb moltes altres façanes del carrer del Pont i de l'església de Sant Quirze. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de morter de calç i enlluït de color gris clar i amb els emmarcaments de les obertures fetes amb franges de color gris fosc.</p> | 08237-66 | Carrer del Pont núm. 56 | <p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862'. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.</p> | 42.1010405,2.2199354 | 435499 | 4661289 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94621-img20230228111153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta finca malgrat conservi encara les traces d'una parcel·la gremial entre mitgeres ha estat molt transformada al llarg dels anys obrint-ne noves obertures, portes i finestres en planta baixa, primer pis i sota teulada. El revestiment que la recobreix caldria consolidar-lo i també de repassar la coberta. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94888 | Barri Hostal Nou, 2- 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-2-4 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> <p> </p> | XVII-XVIII | Finques unificades en un sol edifici per mitjà d'una única coberta que abraça les dues finques. Presenten un bon estat de conservació amb les façanes originals, sense restaurar i amb la fàbrica a la vista. Les fusteries de les obertures també són les originals amb restes de l'enlluït original a la segona planta. | <p>Conjunt de finques entre mitgeres situades a migdia de la placeta del barri de l'hostal-nou i mirant al carrer que enllaça amb la carretera i Avinguda de la Concepció coincidint amb la traça de l'antic camí ral. es tracta de dues finques de parcel·la rectangular una d'elles, la núm. 2 d'una sola crugia i la número 4 amb dues. La primera esta molt transformada i consta tant sols de PB+1P cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent. Les obertures es distribueixen regularment al llarg de la façana amb una porta d'entrada amb els bastiments de maó ceràmics i flanquejats per una finestra rectangular. A damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha una balconera amb balcó de llosana de pedra que sobresurt del pla de la façana i barana de forja amb barrots de secció trenada i passamà recte. Corona la façana un ràfec o barbacana format pelo voladís de la coberta i sostingut per bigues de fusta i llates. L'aparell és de maçoneria de carreus i còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals. Sembla correspondre amb una obra tardana. Al costat seu hi ha la finca núm. 4 que guarda més elements originals. Consta de dues crugies amb dues plantes i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates d fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent. En quant a la seva composició hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues obertures a la planta baixa, una d'elles corresponent amb la porta d'entrada amb els bastiments de pedra i coronada per una llinda on hi ha incisa la data de 1773 a sota d'una roseta inscrita en un cercle i amb restes de pintura de color magrana en un costat. És de perfil bisellats i te els bastiments de pedra picada. Damunt seu i coincidint al primer pius hi ha obertes dues finestres simètriques rectangulars i amb els bastiments de pedra picada, ampit bisellat i llinda recta. Finalment a la darrera planta hi ha dues obertures més amb els bastiments de maó ceràmic i corresponents a un moment més tardà. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta format per bigues de fusta i llates que sostenen la teulada. L'aparell de la façana està revestit per una capa d'enlluït de calç de color blanquinós que en els punts on ha desaparegut s'endevina la fàbrica original de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars. Únicament són en pedra picada els bastiments de les obertures i les cantonades. La façana que mira al Ter presenta una disposició més desorganitzada i amb les obertures situades d'una manera més desorganitzada i aleatòria en la façana. Hi té obertes al primer pis dues balconeres amb balcó corregut que sobresurt del pla de la façana amb els bastiments de maó ceràmic i al damunt seu tres finestres més de la mateixa factura. El seu aparell de còdols de riu es disposa de manera aleatòria i desordenada amb filades irregulars. Presenta restes d'enlluït de calç.</p> | 08237-189 | Barri Hostal Nou, 2-4 | <p>L'origen d'aquesta finca aniria lligat amb el barri de l'hostal nou que es desenvoluparia al costat de l'antic camí ral i de l'hostal pròpiament dit (finca núm.5) a manera de raval o barri fora de les muralles per pal de poder acollir i donar servei als traginers i viatgers que es dirigien a Ripoll o Ribes i feien nit a Sant Quirze. Aquest barri que tindria un origen baix medieval i vinculat amb la construcció del pont de Sant Quirze tindria una fort creixement a mitjans del segle XVII i XVIII coincidint en el període més puixança, Ho testimonien les dates que ha ha inscrites en les seves llindes. Referent a les finques 2 i 4 hem trobat referències al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. AMQ carpeta 1016) on a les inscripcions núm. 61 i 125 fa referència a les finques 2 i 4.</p> <p><em>Por una casa con su huerto adyacente en el Hostal nou nº 2 </em>per un valor de 220 lliures a mans de Joan Rossell i que va passar a Paula Rossell. Per contra la finca núm 4 la trobem a la inscripció núm 61 a Nom de Mariano Espadaler <em>'por una casa con su huerto adyacente en el hostal nou nº4'</em> per un valor de 189 lliures i 33 cèntims. No hem trobat altres referències a aquestes finques. tanmateix en el padró de finques hi ha al·lusions a peces de terra properes a l'Hostal nou i limitant amb el riu ter (Inscripció núm. 43 a mans de Josep Castany.</p> <p><em>'Por una pieza de tierra llamada del Hostal Nou cita en la carretera de Ripoll y que cultiva a su cuenta' </em>amb un valor de 464 lliures. Altres propietat de Quirze Rierola (inscripció núm.122 <em>'por una pieza de tierra llamada de Bisora i situada cerca del Hostal Nou </em>' amb un valor de 856 lliures.</p> <p>No hem trobat altres referències doncs s'entén que amb el creixement de la carretera i del naixement del barri dels quatre cantons, aquest antic raval va quedar annexat al nou urbanisme.</p> | 42.1029937,2.2147486 | 435072 | 4661510 | 1773 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94888-20230807124720.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb la clàssica finca entre mitgeres de tipus artesana o gremial amb unes característiques pròpies i molt semblants entre elles amb una o dues crugies, obertures amb bastiments de pedra, coronades amb llinda de pedra i amb les dates inscrites damunt de la porta d'entrada. La número 4 conserva encara molts elements originals motiu en els quals la podríem considerar com un dels exemples més ben conservats al municipi. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94901 | Fons Pere Vinyoles i Vivet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-pere-vinyoles-i-vivet | <p>ANGLADA ALBERT; 1990. Pere Vinyoles i Vivet:la defensa de la tradició i la justícia social. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa Major.</p> <p>MAE. Centre de documentació i museu de les arts escèniques. Institut del teatre</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>http:// wwww.xam.diba.cat. wiki.arxiu municipal sant quirze de bessora</p> <p>http://www.aj.santquirze.cat </p> <p> </p> | XX | Fons dipòsitat a l'arxiu municipal | <p>Fons pertanyent a l'escriptor i periodista Pere Vinyoles i Vivet fill de Sant Quirze i autor de nombroses publicacions d'obra de teatre, prosa i narrativa. Va néixer a Vic el 1901 i va morir a Sant Quirze el 1989. Era redactor de nombrosos diaris com el Diari de Vich i el matí de Barcelona. Després de la Guerra Civil va col·laborar amb el diari de Barcelona, La Vanguardia i Tele Este. Signava els articles amb el pseudònim de Fernando de ter. Va ser soci fundador del Patronat d'Estudis Ausonencs i ha escrit nombrosos articles a la revista AUSA . Hi ha un conjunt de 7 capses d'arxius definitius entre els anys 1918 i 1963. Entre les obres que hi ha en aquest fons en cal destacar: Els jocs florals de la tercera edat, La mestressa de Vidrà, Sta. Eulàlia Virgen Màrtir, La Història d'un procés, El vicari de Sant Francesc, El caso Gomeson, Antonia Lema vocación, Cartes de Sta, Maria del Mar, Judici d'un fet de de la història de l'església catalana un dels signes de la nova etapa de diàleg d'esperança i de compromís, Vic la Plana i la Muntanya, A pluja batent. Són obres de teatre, narrativa, crítica.</p> | 08237-202 | Plaça Major, 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> | 42.1002603,2.2226795 | 435725 | 4661200 | 1918-63 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94901-20230619111408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94901-20230619111419.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Vinyoles i Vivet | Important fons que marca la trajectòria i d'un personatge que va viure la guerra i la postguerra adaptant les seves obres a les circumstàncies polítiques de cada moment, doncs s'observa un gir a temàtica religiosa en els temps de postguerra i franquisme per tornar altre vegada a la seva etapa inicial de crítica i reflexió de la societat. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94881 | Font Surinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-surinyo | <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou. Cartografia, situació i imatges.</p> | Font perduda enmig de la vegetació i la malesa i amb un entorn molt deixat. Fa difícil de trobar-la | <p>Font o surgència natural sense canalitzar que surt de sota unes roques en forma de molleres i que discorre al costat del torrent de les Comes o de Revell. La font surt de les roques i de la molsa. L'aigua està contaminada per nitrats.</p> | 08237-182 | Torrent de Revell | <p>Poca cosa en sabem d'aquesta font que es troba al costat de la posta de les Comes a Can Garça o antic camí ral de Santa Maria de Besora. Les referències que hem pogut trobat provenen de Josep Masnou que ens ha facilitat tota aquesta informació que us mostrem.</p> | 42.1089924,2.2308159 | 436407 | 4662164 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||
| 94880 | Font de Can PereFerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pereferrer | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font de mina pendent de reforma. Serveix de captació a la casa de Can Pere Ferrer. la seva aigua alimenta la riera i torrent de Can Pere Fererr | <p>Font de mina que surt a sota mateix de la casa nova de cal Pere Ferrer i al peu del torrent. Es tracta d'una canalització de mina mig coberta de vegetació i molt contaminada per l'excés de nitrats que es filtren dels camps.</p> | 08237-181 | Can Pere Ferrer | 42.1022813,2.2104260 | 434714 | 4661434 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94880-240-2-can-pereferrer-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font pendent de reforma. La informació obtinguda ha estat facilitada per Josep Masnou. | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94853 | Font dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-mestres | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>BORDAS, VICTOR. <em>la font del mil·lenàri </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major 2019</p> <p>MASNOU. JOSEP<em>. Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XIX-XX | Font emplaçada a la posició actual després de reformar el lloc i enderrocar la casa de Can Toia on hi tenia la font encastada. La reforma traslladà la font a l'emplaçament actual que es connectà a la xarxa pública d'aigües. Va ser el moment que canvià el nom de font de Can Toia a font dels mestres. L'estat de conservació de la font és excel·lent. | <p>Font que es conserva en un racó de la plaça creada en el moment d'enderrocar l'antiga casa de Can Toia. Es tracta d'una font urbana que consisteix en una modificació de l'antiga font dels mestres emplaçada al mateix indret que l'antiga. Al costat d ela font hi ha un medalló que al·ludeix aquesta professió tat important pels joves de la vila. En aquesta hi ha la inscripció de SANT QUIRZE DE BESORA A TOTS ELS SEUS MESTRES i la data de 1976 amb un dibuix d'una ploma, una paleta de pintura, una taula dels deu manaments de la Llei de Déu i un llibre amb un rostre dels mestres </p> | 08237-161 | Plaça dels Mestres | <p>Font que estava enganxada a la paret de la casa de Can Toia i a la que rebia el nom de font de can Toia. Amb l'enderroc d'aquesta finca i dels edificis annexos com can Bartrina es va construïr en el seu lloc la plaça dels mestres. Va ser en el moment que va canviar la ubicació de la font i va passar a formar part de la plaça canviant el seu nom per Font dels Mestres. sembla ser que la font de Can Toia es nodria de l'aigua procedent de la font de la Petja com una derivació de la mateixa.</p> | 42.1009803,2.2210708 | 435593 | 4661282 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-1-mestre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-2-mestre.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que honorifica la tasca dels mestres i professors | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94878 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-8 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font encara en ús i utilitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Roure dins de l'àrea d'acampada el Solà. | <p>Font situada en un revolt de la carretera del Solà al Bascatell dins dels terrenys d'acampada el Solà. Aquesta font encara està en ús. Consta d'una font captiva de dos brocs, un que no raja que omple un abeurador per al bestiar i es troba canalitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà.. </p> | 08237-179 | A la zona del Solà | <p>L'origen de la font seria per nodrir d'aigua a les cases i masies que hi hauria hagut a la zona del Solà, principalment la masia de la Cúbia, Can Carlos... el seu origen es remuntaria a l'edat mitjana però no n'hem trobat cap mena de referència escrita. La informació consultada ha estat facilitada per Josep Masnou.</p> | 42.1000772,2.2520823 | 438156 | 4661159 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-2-roure.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-3-roure.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font captiva encara en ús i que s'utilitza per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà. | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94856 | Font de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-monges-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP <em>Fonts de llegenda a </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze de Besora, any 2019. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>wwww. https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Font integrada a la xarxa d'aigües municipal aprofitant el pou d'una antiga casa del carrer dels Patis i que va haver de ser enderrocada en la urbanització de la plaça de les Monges. | <p>Font integrada a la xarxa pública i que va ser remodelada en el moment de construït la plaça de les Monges actual. Es localitza a l'angle nord-est just al costat de la finca núm. 13 del carrer dels Patis. La font es troba a l'interior d'un antic pou de ceràmica pertanyent a l'antiga casa enderrocada en el moment de fer la font i urbanitzar la plaça de les Monges. Presenta una planta circular amb la font al seu interior connectada a la xarxa d'aigües municipal. L'accés és a través d'un arc de maó ceràmic i un estret passadís obert als murs de l'antic pou per comunicar la font amb l'espai públic. L'interior del pou està revestit per toves ceràmiques de 20 x 20 cm. disposades en vertical i val a dir que està construït en una terrassa artificial construïda amb murs de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i filades irregulars.</p> | 08237-164 | Plaça de Les Monges S/N | <p>Segons Josep Masnou la font era el pou d'una casa que quan es va treure, el terreny que ocupava es va convertir amb un aparcament i el pou va quedar al descobert, en aquest moment van aprofitar per construir una font amb aigua de la xarxa del poble, convertint les restes del pou en una font. El nom de la font de les Monges ve donat que abans, on ara hi ha la residència de la tercera edat hi havia una escola de monges, que hi estudiaven les nenes i els nens abans de la primera comunió. Constitueix un racó molt pintoresc </p> | 42.1013101,2.2218616 | 435658 | 4661318 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94856-441font-monges.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que aprofita un antic pou d'aigües d'una de les cases enderrocades al carrer dels Patis per donar pas a la plaça de les Monges actual i integrada al paisatge urbà i a la xarxa pública d'aigües. Es troba en bon estat de conservació | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94801 | Font del primer Racó o de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-primer-raco-o-de-lhorta | <p>Informació Facilitada per Josep Masnou en el recull i inventari de les fonts de Sant Quirze i del Bisaura.</p> | Font inutilitzada d'aigua que no és tractada. Es feia servir per subministrar aigua als planells del Solà així com la casa de les Cúbies | <p>Es tracta d'una font situada al costat de la pista que puja al Bosquetell al costat dels terrenys d'acampada del Solà i poc després d'haver passat les ruïnes de la casa de les Cúbies. es tracta d'una font formada per un broc i un abeurador que capta les aigues provinents de l'eqüífer subterràni i les condueix a la bassa del prmer racó per desembocar al torrent de les Cubies. es tracta d'una font d'aigua no tractada i mig coberta de molsa i vegetació. Serveix com a abeurador del bestiar. Al costat de la font hi ha una caseta o arqueta de decantació i captació de l'aigua</p> | 08237-133 | El primer racó | 42.0989289,2.2484894 | 437858 | 4661034 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-img20230314113943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-1-horta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-2-horta.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font d'aigua no potable i no tractada la qual raja habitualment. Es troba entubada per conduïr l'aigua als serveis dels terrenys d'acampada del Solà. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94757 | Font del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pedro | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Edició fullet informatiu. </p> | XX | Font moderna que conserva una pica procedent d'un elements antic fora de context i reaprofitada | <p>Font situada a sota l'alzina de Can Baldiri i adossada a la paret de la jardinera que l'envolta. Es tracta d'una font que va unida a la xarxa d'aigua potable de la vila i que aprofita una antiga pica de pedra picada buidada en una mateixa roca de planta quadrada i amb una secció còncava amb un orifici o sobreeixidor a la part del fons. Sembla procedir d'un altre lloc. Es tracta d'un element que esta fora de context. Al voltant de la font hi ha un seguit de bancs i fins hi tot taules per a poder-hi reposar.</p> | 08237-98 | A la zona del Pedró i al costat de la Creu | <p>La història de la font va molt lligada a la creu del padró. Segons Victor Bordas (Bordas et alii,. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora) esmenta que un cop a l'any es feia la denominada 'processó de les cuques' on es sortia de bon matí de l'església de Sant Quirze i es pujava fins a la font i creu del Padró. La processó rebia aquest nom , ja que es feia perquè els camps estiguessin en bones condicions i sense insectes (cuques) que en poguessin malmetre les collites. D'aquesta processó en parla l'escriptor Carles Fages en els versos que hi ha en una placa al bust del padró.</p> | 42.1042015,2.2283887 | 436201 | 4661634 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94757-img20230110110152.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Font integrada a la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora que correspon amb un itinerari senyalitzat per les diferents fonts del nucli i entorns. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94879 | Font termenal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-termenal | <p>https://mediambient.gencat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font o surgència natural que surt d'unes roques a sota de la vegetació i les fulles i discòrre l'aigua sense cap mesura de canalització. Embrossada | <p>Font o surgència natural que surt al costat del camí PR-C-45 que es dirigeix a Boscatell i Vidrà passant pel collet de les Gargantes a sota mateix del puig de Juí i delimitant amb el TM de Santa Maria de Besora i també Sant Pere de Torelló a banda de Sant Quirze. La font es situa en una obaga i surt entre la vegetació en forma de deu que s'escola formant un rierol. No està canalitzada.</p> | 08237-180 | Camí de Garganter a Boscatell .PR C-45 | 42.1002285,2.2739969 | 439969 | 4661160 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-2-termenal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-3-termenal.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font de difícil cerca i que es troba amagada entre els arbres i la vegetació que l'envolta. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94859 | Font del Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufi | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>MASNOU, JOSEP <em>Les fonts de Llegenda a </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpress.com</p> <p>www.todocolección</p> <p>www. vallgesbisaura.Postals antigues:Sant Quirze de Besora. recopliació de postals antigues diverses. Blog </p> | XX | Font que avui dia està seca i no raja, l'aigua està contaminada per nitrats i no és gaire sovintejada per la població. El murs de la font estan ben conservats però s'han anat fent malbé degut al mateix abandó. La placa del damunt on hi havia una figura i el nom de la font ha estat arrencada i les inicials de FONT DEL BUFI i l'any 1903 gravades al mur de pedra que la sosté estan mig esborrats per la vegetació. Tot i així encara conserva el caràcter antic amb les dues pollancres i plataners que l'envoltaven i els murs de pedra dels antics bancs. | <p>Font natural situada a sota de les cases del Bufí gran i el Bufí petit, avui desaparegudes i de les que en conservem tant sols el seu topònim. La font que neix en una petit clot a sota de les costes del Bufí està formada per un mur de pedra de forma corbada que sosté un talús i en el que hi raja a la part més baixa la font. damunt seu hi ha encara l'empremta del medalló placa de la font i damunt seu les inicials de FONT BUFI i la data de 1903 coronada per un frontó triangular. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra i acabat de ciment Envolten la font dues grans pollancres i plataners que li confereixen un caire fresc i acollidor,</p> | 08237-167 | Font del Bufí | <p>Segons les referències que hem pogut trobar d'aquesta font a través de la publicació de la ruta de l'ajuntament i també en alguns blogs que hem pogut robar per internet.</p> <p>Segons Bordas i Masnou la font era el punt de subministrament d'aigua de les dues cases properes: el Bufí gran i el Bufí petit, avui desaparegudes. Era un lloc habitual de la gent del barri, per anar a emplenar el càntir d'aigua, en el seu temps tenia fama de ser fresca i de bon paladar. Actualment la font no raja i l'aigua no és potable per contaminació.</p> <p>Expliquen que la gent anava a berenar a la font els dies de festa i que sempre hi havia un músic que li deien el violí que ambientava musicalment les tardes i un cop acabat passava el plat per tal que la gent li donés alguna moneda.</p> | 42.0974064,2.2242000 | 435848 | 4660883 | 1903 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-20230630104833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-36-2-bufi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-36-3-bufi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font que havia estat molt popular i sovintejada pels habitants de Sant Quirze en altres temps. Era costum anar-hi a berenar i dinar en dies de festa. Es troba inclosa en una ruta que ha elaborat l'ajuntament de Sant Quirze amb col·laboració dels veïns i de Josep Masnou per a recuperar-les del seu abandó i incloses en un itinerari titulat 'Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora'. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94854 | Font del Cap carrer o Cap de Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cap-carrer-o-cap-de-pont | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Recorregut per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XX | Font reformada en el moment de remodelar el Passeig del Ter i l'embocadura del carrer del Pont a mitjans dels anys 1990. | <p>Font urbana situada al capdavall del carrer del Pont just a l'embocadura i a l'emplaçament de l'antic 'malpas' en una petita terrassa artificial construïda amb murs de pedra i barana de ferro a costat del passeig del Ter. Es tracta d'una font senzilla i de peu formada per un pedestal de pedra amb la pica on hi ha la font amb aixeta i el brollador a la part superior i dins d'un entorn enjardinat.</p> | 08237-162 | Carrer del Pont S/N | <p>Construïda els anys 1990 en el moment de reformar el carrer del Pont i el Passeig del Ter.</p> | 42.1009220,2.2192972 | 435446 | 4661276 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94854-132-2-cap-carrer.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font de factura molt recent i en molt bon estat de conservació. Està unida a la xarxa d'aigües municipal i al estar situada dins d'una zona urbana gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94855 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-3 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU, JOSEP, 2019. <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora 2019. Programa de la Festa Major</p> | XX | Font remodelada el 1987 i després el 2009 juntament amb el parc del costat i la zona destinada a esports. Està connectada a la xarxa pública municipal.en una zona molt ben enjardinada i adequada. | <p>Font situada a sota la finca de Can Bruch en uns terrenys públics al sud-est del carrer de Torelló i al costat del carrer de Josep Pla. es tracta d'un paratge voltat d'arbres i en una zona ombrívola. La font de factura molt recent és de pedra amb un monòlit que sobresurt de la façana i on hi ha l'aixeta i la pica de recollida d'aigües. Està envoltat de bancs de pedra i taules de fusta per a menjar. Al costat hi ha un parc infantil una pista de basquet </p> | 08237-163 | Al carrer Pau Casals S/N | <p>Situada al costat de la finca de l'antiga fàbrica de Can Guixà, segons Josep Masnou la font té poc a veure amb la original situada en una zona ben condicionada com a espai d'esbarjo, amb parc infantil i pista de bàsquet.</p> <p>Antigament era una font natural situada al costat d'una balma amb barraques que hi vivien els pobres. Segons Masnou i Víctor Bordas 'pobres de solemnitat' que volia dir que no pagaven impostos. 'any 1987 es va fer una remodelació de la zona, es va intentar salvar la font natural però no va poder ser i per poder conservar el punt d'aigua va passar a alimentar-se de la xarxa pública municipal. L'any 2009 es va construir el parc infantil i es va enjardinar la zona.</p> | 42.1000573,2.2240181 | 435836 | 4661177 | 1987, 2009 (reforma entorns) | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-401font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-402font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-20230807121558.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Paratge molt sovintejat pels santquirzencs. | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94857 | Font de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sagrada-familia | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts Urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP, <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major.. any 2019</p> <p>wwww. https:// fontsaigua.wordpres.com</p> | XX | Font situada al costat de la zona poliesportiva, parc infantil i piscines i també al costat de l'escola Segimon Comas. Està molt ben cuidada i integrada al paisatge urbà | <p>Font integrada al paisatge urbà i en una zona esportiva municipal al costat de les escoles i institut públics. Presenta una estructura més aviat monumental i aixecada al final d'una avinguda que mira al Ter i formada per un pedestal de còdols de riu on hi ha el broc de la font al centre amb la pica en forma de petxina i amb un acabat trilobulat al centre del qual hi ha un medalló de la sagrada Família esculpida en alt relleu i als seus laterals una placa amb el nom de la font i a l'altre costat una altra amb la inscripció de 'DONACIÓ DE LA CAIXA DE MANLLEU' amb el símbol d'una guardiola corresponent a aquesta caixa. Tant l'acabat de la font com també els murs que la formalitzen estan realitzats en còdols de riu, units amb ciment Pòrtland.</p> | 08237-165 | Carrer Mestre Quer S/N | <p>La font va ser inaugurada el 17 de maig de 1964 per l'alcalde de la població Francisco Paniego i la benedicció del rector Joan Plans. Va ser subvencionada per la Caixa de Manlleu, rep el nom de la Sagrada família per honorar la patrona de les Caixes. La inauguració es va completar amb una plantada d'arbres (avets, savines, salzes, acàcies, arces...). Està situada davant de les escoles, al costat de la pista poliesportiva, parc infantil, piscines i pavelló municipal d'esports.</p> | 42.1023678,2.2169839 | 435256 | 4661439 | 1964 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94857-39-1-sagrada-familia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caixa de Manlleu | La font forma part del paisatge urbà en una zona de lleure i esbarjo. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94876 | Font de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sole | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Font util·litzada per alimentar unes basses que hi ha en uns camps més avall i emprats per al bestiar. La font encara raja i la seva aigua és recollida ens safarejos. | <p>Font situada al camí de Revell que parteix des de la casa de la Coromina i passa pel serrat de la Coromina i els quintans de Marinyac. Queda al vesant nord-oest de la muntanya mirant al torrent de Marinyac i al costat de la pista forestal. Consta d'una estructura quadrangular en forma de pou o arqueta de captació que serviria per emmagatzemar l'aigua recollida a través de la font, decantar-la de les impureses i expulsar-la a l'exterior en forma de brollador que es recolliria en una petita bassa o abeurador per al bestiar. La construcció del dipòsit és amb maçoneria de pedres mal treballades i escairades unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars i horitzontals. Les cantonades són de pedra picada i presenta dues obertures; una en forma d'esvoranc al damunt del brollador de l'abeurador del bestiar i una segona de lateral situada a mitja alçada o coronada per una llinda de pedra monolítica amb els muntants també de pedra picada. L'interior està cobert amb una volta de canó i de mig punt de perfil encofrat. Entre el naixement de la font captiva i el broc exterior hi ha un petit canaló excavat a la roca natural.</p> | 08237-177 | Camí de Montesquiu a carretera de Sora | <p>No hem pogut trobar cap referència escrita a aquesta font que hom pensa que podria datar de mitjans del Segle XVII o XVIII i relacionat amb el castell de Montesquiu o la propera masia de la Coromina.</p> | 42.1151940,2.2240770 | 435856 | 4662857 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113718.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | No sabem la funció que hauria tingut l'edifici que hi ha. Possiblement com a arqueta de decantació i acumulació de l'aigua procedent de la font de Sole ei expulsar-la a l'exterior. Per les característiques sembla que correspon amb una font de mina i la seva explotació es pot datar de mitjans del segle XVII i XVIII. Tanmateix hom pensa que hauria poc subministrar aigua a la finca de la Coromina entre altres així com als camps del voltant. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94542 | Vestigis d'antigues cases del carrer Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-dantigues-cases-del-carrer-torello | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA- Retalls d'història local (1996). Club d'hsitòria local Sant Quirze de Besora. Col·lecció història local núm. 2. Associació Gombau de Besora</p> <p>DDAA (2010). Sant Quirze de Besora: el fretrat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. versió DVD</p> <p>ACM. Carpeta 17, plec 2. 'registro de vesanas de los años 1828-302 Y 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma' 1830</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Enderroc del carrer de Torelló. Carpeta 1671</p> | XIV-XIX | Illa de cases completament enderrocada el 2013 i emprada com a espai públic després d'haver portat a terme un seguir d'expropiacions. L'illa desapareguda limita amb els murs de contenció de la finca de cal Bruch (actual Comes) i avui dia s'ha deixat com a testimoni de la seva existència els murs mitges interns integrats en el mobil·liàri urbà. | <p>Actualment l'antiga illa de cases es troba completament desapareguda i integrada en el mobiliari urbà com a passeig urbà. Únicament es conserven com a vestigis de la seva antiga existència alguns dels murs mitgers de les finques desaparegudes integrats als murs de contenció de la finca de les Comes o Can Bruch. a la part inferior del pas. Avui dia correspon amb un passeig, vorera i escales d'accés a la plaça des d'aquest sector.</p> | 08237-37 | Antic emplaçament de les finques 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13 i 17 | <p>Malgrat el seu origen medieval hem trobat referències de dues d’aquestes finuqes a l’amillarament de 1862 conservat a l’arxiu Municipal (AMQ) liquidaciones y amillaramientos Sant Quitze de Besora. Inscripció núm. 128 a nom de <em>Rubert Maria.</em></p> <p><em>“Por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torelló núm. 5 </em>i oper un valor de 60 c’entims. </p> <p>En quant a la finca núm. 1 del C/ Torelló el mateix manual especifica a nom de <em>Juan Viladesem </em></p> <p><em>“por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torello nº1”. </em>Inscripció núm. 158.i amb un valor de 80 cèntims.</p> | 42.0997071,2.2237330 | 435811 | 4661139 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-img20230228113802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629121508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115149.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Integrades en el mobiliari urbà després d'un procés d'enderroc urbanització i enjardinament portat a terme entre els anys 2013 fins a l'actualitat. Es correspon amb un accés directe a la plaça Major.Segons la documentació consultada a l'arxiu municipal de Sant Quirze. (AMSQB. Carpeta 1671 o enderroc del carrer de Torelló) fet per l'arquitecte Jaume Vilà Arau i datat de l'any 2009. Segons el mateix feia una descripció del conjunt de les finques.Els edificis a enderrocar es desenvolupen en planta baixa primera i segona/golfes. Les construccions assoleixen la pràctica totalitat de la profunditat de la parcel·la deixant una franja lliure a la part posterior d'un metre, per ventilació i recollida de les aigües pluvials. Exceptuant la finca núm. 8 de la Plaça Major que acull 6 habitatges en règim de lloguer. La resta de les edificacions presenten el programa següent: Magatzem i accessos a la planta baixa, habitatges en planta primera i segona, golfes vinculades a la planta inferior.Plaça Major núm.8 . Es tracta d'un edifici de l'any 1870 i desenvolupat en una planta semi soterrani (que actualment no s'utilitza), una planta baixa a nivell de plaça amb un total de dos habitatges i un petit local comercial d'assegurances, planta primera i segona amb dos habitatges per planta. L'edifici té una forma rectangular irregular de 6,05 m de façana a la plaça Major i 25, 31 m de façana lateral al carrer Torelló. L'edifici es troba en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb l'edifici núm. 7 d'aquest carrer i la façana posterior llinda amb la Plaça Major núm. 6. Actualment l'immoble es troba ocupat en règim de lloguer amb un estat de conservació acceptable ja que s'hi han portat a terme obres de reparació i manteniment periòdicament. La construcció de l'edifici constitueix en una estructura de parets de pedra de còdols de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior mixta amb pilars estructurals de totxo massís amb jàsseres de fusta i una paret de pedra estructural, sostres de fusta amb llata i cairó a la genovesa amb posterior capa de formigó amb malla metàl·lica i acabat amb paviment de gres. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. Edifici del C/Torelló núm. 3L'edifici té una forma rectangular de 4,43 mts. de façana al carrer Torelló i 9,75 m de façana entre mitgeres amb els dos edificis adjacents.es troba enclavat en una zona de forta pendent del carrer de Torelló. Té mitgera amb l'edifici núm. 9 d ela Plaça Major i amb l'edifici del C/Torelló 5 i la façana posterior llinda amb la finca veïna de la Plaça Major núm. 6 . Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1880 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdols de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior amb llates de fusta i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula ceràmica àrab.Edifici C/ Torelló. núm. 5L'edifici té una forma rectangular de 5,00 m de façana al carrer de Torelló i 9,75 m. de fons, amb mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb el número 7 i amb l'edifici núm. 3 del carrer Torelló. i la façana posterior llinda amb la finca veïna núm. 6 d ela plaça Major. Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdol de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior de bigues de fusta i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 7L'edifici té una forma rectangular amb 4,30 m del carrer de Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb el número 5 i el número 9 i la façana posterior llinda amb la finca veïna de la Plaça Major núm. 6. Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdol de riu a la planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostres de fusta, tàpia i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teulà àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 9L'edifici té una forma rectangular de 4,61 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb les mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent al carrer Torelló . Té mitgera amb el núm. 7 i 11 del carrer Torelló. i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 11L'edifici té una forma rectangular de 4,13 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 9 i 11 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 13L'edifici té una forma rectangular de 4,29 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 11 i 15 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu i brancals d'obertures de totxo massís. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 15L'edifici té una forma rectangular de 5,40 m de façana al carrer Torelló i 13,20 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 13 i 17 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu i pilars estructurals amb totxo massís. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló. núm. 17L'edifici té una forma rectangular de 5,93 m de façana al carrer Torelló i 11,30 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 15 i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Per tant i segons el que es pot desprendre de la descripció que es fa de les fitxes, aquest conjunt de finques tenien unes trets característics i arquitectònics molt unitaris i vinculats a cronologies remotes, Malgrat que la descripció i la fitxa cadastral datin de 1870 és evident que correspon amb finques molt antigues les quals i segons les descripcions, la disposició de la parcel·la i fins hi tot els materials emprats tindrien un origen medieval seguint els cànons de les parcel·les gòtiques de cases entre mitgeres. Els materials també eren els comuns és a dir còdols de riu i parets de tàpia a les plantes superiors amb una estructura de forjats de fusta que es recolzaven damunt les mitgeres i també els pilars. Per contra la finca núm. 8 de la Plaça Major reunia les característiques que ens recorden a les finques 10, 12-14 o 16 i 18 del mateix carrer, cosa que la resta són més similars a les núm. 2, 4 i 6 del mateix carrer. aquest tipus de construcció recorda els habitatges de poblacions com ara Bagà, La Pobla de Lillet, Berga, Torelló... | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94751 | Capella de la Mare de Déu de Monsterrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-monsterrat | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX | Indret molt ben conservat i mantingut pels veïns de la zona que en tenen cura i la mantenen en culte netejant l'entorn de vegetació i fulles i del manteniment de la capella. | <p> Indret enjardinat situat al costat de la fàbrica de can Guixà i sota del carrer de Bellunt en una zona situada damunt del túnel del carcavà que cobreix el canal que desemboca al Ter. S'hi accedeix per una petita porta oberta en una tanca que delimita del recinte i en el que hi ha el nom de capella de Montserrat escrit al seu damunt amb colors molt llampants.com és el groc, verd, vermell i blau i emmarcada per una sanefa en dent de serra amb els mateixos colors. La porta dona pas a un petit corredor amb escales de pedra que comunica amb els jardins de la capella amb antigues fonts d'aigua, avui seques que regaven la zona i li donaven un aire fresc i acollidor, Avui dia aquestes fonts no ragen i el lloc és ocupat per un canyissar La capella s'obre al fons de tot aprofitant un angle del recinte on es situa damunt del carcavà del del canal i disposada a manera de 'gablet'. en aquest angle. La part frontal és completament oberta en tres arcs de mig punt de fusta de diferent mida ja que s'adapten als pendents de cada vessant de la teulada i que el del mig genera un retranqueig il·luminat per finestres de les mateixes característiques que les de les parets laterals i decorades amb vitralls de colors. La coberta és metàl·lica amb planxes de zinc. Els arcs descansen damunt una mena de podi on s'assenta i al que se li accedeix per dues escalinates a cada costat. protegides per baranes amb barrots de forja tornejats i passamà recte. Al davant hi ha un altar on hi ha la imatge de la 'Moreneta' amb la muntanya de pedra al darrere i damunt d'un frontal on hi ha alguns dels apòstols amb tècnica neo-bizantina. La capella està il·luminada per vitralls de colors oberts a les parets laterals en forma de finestres d'arcs de mig punt amb barretes emmarca vidres i la part superior en forma de ventall. S'emmarquen en sèries de quatre i juntes formen una mena de semi cúpula que cobreix la capella. El sostre a imitació fusta és de color blau clar amb les bigues policromades com també ho està tot el sostre i part frontal i amb un estil 'modernista' i eclèctic. A cada costat de la capella hi ha plafons de rajola de ceràmica vidriada amb imatges de Sant Jordi i de la Verge. A la part inferior i sota de l'altar hi ha les lletres de 'Homenatge a la verge de Montserrat' i l'any 1958. Justa al davant hi ha un seguit de bancs laterals amb roques al voltant simulant les muntanyes de Montserrat i integrades al jardí de la capella en un únic ambient arquitectònic i paisatgístic. Tot l'espai està enjardinat amb sequoies, teixos, pollancres, boixos.</p> | 08237-93 | C/ de Bellmunt S/N | <p>La història de la capella va vinculada a la veïna fàbrica de Can Guixà.</p> <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòreer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat </p> <p>A diferència de la fàbrica la capella s'ha mantingut en ús i en bones condicions gracies a la tasca desinteressada dels veïns de Sant Quirze que en tenen cura i la mantenen en condicions.</p> | 42.0983752,2.2264783 | 436037 | 4660989 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112720.jpg | Inexistent | Modernisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Indret de gran bellesa que guarda moltes relacions amb altres jardins situats al costat de les fàbriques i que els amos van construir per oferir serveix religiosos i convidar al repòs als seus treballadors. De fet la capella guarda relacions amb la veïna de Lourdes situada al costat de la fàbrica de Can Trinxet i erigida en un paratge al seu costat prop del riu i en una verneda.. També s'assembla als jardins de ca l'Artigas a la Pobla de Lillet o els jardins de la torre de Cal Pons a Puig-Reig. de la capella en procedeix la llegenda Existeix la llegenda del Crist de Can Guixà, on s’explica que la fàbrica tenia annexa a l’edifici una capella. Quan els obrers demanaven augment de jornal, els hi feien anar en comitiva. Primer es resava, després l’amo amb veu patètica i servil, adreçant-se a la imatge del Crist crucificat, exclamava: “Senyor!!! Senyor!!! Volen més sou. Què els puc donar? Decidiu, Senyor!!!”El Crist estava trucat i, amb uns cordills, pel darrere l’altar, podien moure-li el cap. Si volien feia el gest de sí, o feia el de no. Com mai un Déu, almenys un Déu de guix, estava al servei de l’amo. S’arribava al regateig. Llavors l’amo pidolava: “I si en lloc de deu, Senyor, els en donéssim cinc?” Alguna vegada, el Crist amb el cap feia que sí, en senyal d’acceptar la proposta, i tothom tornava a resar amb posat d’agraïment. | 105|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94796 | Terrenys d'acampada el Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrenys-dacampada-el-rossinyol | <p>https:// www.acampadeselsola.org</p> <p>https:// ajsantquirze.cat>menjar i dormir>acampades el sola</p> | XX | Instal·lacions vinculades als terrenys d'acampada del Solà i utilitzades per a colònies i campaments de joves. La zona es troba ben senyalitzada, les instal·lacions com ara coberts lavabos, piscina... presenten un manteniment constant. Els camps, camins d'accés i baranes es troben en bones condicions. Forma part de la xarxa de campaments juvenils legalitzats del Departament de Joventut ce la Generalitat de Catalunya a través de la fundació privada de 'Espai, natura i joventut' | <p>Es tracta d'un seguit de terrenys dacampada disposats en diferents planells al costat del torrent e les Cúbies i en una zona protegida com a PEIN. Entre els diferents sectors hi ha el Rossinyol, el Solà, el Roure, el primer Racó , la Teula i la Crevera que es desenvolupen en petita planells al costat de la pista del Boascatell i amb instal·lacions per a serveis, dutxes, lavabos, piques per a rentar.se i rentar la roba i fins hi tot coberts per a menjador. Ca destacar que la zona del Solà funciona també com a casa de colònies i escoleta rural amb tots els serveis.</p> <p>Acampades el Solà és propietat de la Fundació Espai Natura i Joventut. Una fundació privada que desenvolupa projectes relacionats amb l’educació, la solidaritat i el medi ambient dirigits principalment a la infància i joventut. El Solà és una finca destinada a la natura amb un terreny de 167 Ha ubicada a Sant Quirze de Besora, a la comarca<br /> d' Osona. Hi ha 5 espais per acampar de diferents capacitats i una casa. Són<strong> </strong>campaments juvenils egalitzats i estan inclosos a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils per la Generalitat de Catalunya amb el núm. 429 i amb capacitat per a 400 persones. També existeix un itinerari botànic i refugi de fauna salvatge</p> | 08237-128 | El Solà | 42.0965148,2.2430857 | 437409 | 4660769 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314111600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314114416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314115312.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Zona protegida a dins del PEIN | 98 | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94858 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-2 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de besora</p> <p>MASNOU, JOSEP. <em>Fonts de llegenda. </em>Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpres.com</p> <p> </p> | XX | Integrada al paisatge urbà es troba molt ben cuidada ja que gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | <p>Construïda al passeig de la Verneda enmig d'una zona d'ombra i al costat de dos xiprers està formada per un pedestal o monòlit de pedra del país on hi ha la font amb la pica de desguàs a la part central i coronat per un arc de mig punt de pedra picada buidat al gruix del mur i resseguit per un fris de còdols de riu al seu voltant en el que hi ha representada la figura de Sant Jordi en ferro forjat i amb les quatre barres de la senyera en color vermell. Damunt seu hi ha la data de 1985 escrita en ferro forjat i pintat de color gris fosc. A cada costat de la font hi ha dos bancs de pedra que queden units i integrats amb el pilar central formant un únic element.</p> | 08237-166 | Passeig de la Verneda | <p>Està situada en un espai que antigament era una verneda i on era habitual practicar-hi la pesca. Aquesta verneda va desaparèixer degut a diferents aiguats, sobretot el del 16 d'octubre de 1940 que també acabà de destruir el pont damunt del Ter, però també el de 1982.</p> <p>El 1985 es va trobar aigua en aquest lloc i es va construir un pou que assegurava aigua a la població, posteriorment es va arranjar tot el passeig i es va culminar el projecte amb la construcció de la font (any 1986).</p> | 42.0995578,2.2198096 | 435487 | 4661125 | 1985 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94858-42-2-sant-jordi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Es tracta d'un element molt ben conservat i integrat al paisatge urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94761 | Llindes de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-les-comes | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> | XVIII | Integrades al conjunt de les façanes de la masia han estat restaurades amb cura i completament integrades al conjunt arquitectònic | <p>A la façana de ponent de la masia i en concret al cos situar més a tramuntana, hi ha al damunt de la porta d'entrada o principal una llinda de pedra on hi ha incisa la data de 1747. Està agrupada en grups de dues xifres partides per una creu llatina també incisa i emmarcada per una línia exterior amb els angles arrodonits. En un costat de la llinda encara hi ha pintat en color roig i magrana el Nº10 pertanyent al número de casa. també s'endevinen restes d'antics emmarcaments o emplafonats de marques avui desaparegudes. A la façana de migdia hi ha una altre llinda al damunt d'una de les finestres que hi ha obertes on s'endevinen altres motius incisos,avui molt desfigurats i poc reconeixibles.</p> | 08237-102 | Masia de les Comes S/N | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1070094,2.2288063 | 436239 | 4661945 | 1797 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94761-img20230110110938.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Llindes que pertanyen en una de les reformes de la masia, ja que el seu origen seria molt remot. En concret farien al·lusió a l'època de més esplendor de la casa. | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94821 | Pla dels ocells II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-ocells-ii | <p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | L'any 2000 es va portat a terme una intervenció arqueològica d'urgència de delimitació mitjançant un seguit de rases documentant restes del Neolitic antic en una de les rases excavades al turó. Aquestes restes van ser documentades en una memòria científica. Les restes van ser cobertes amb terra o geo textil i avui es conserven a sota del camp del Pla dels Ocells. Al tractar-se d'un jaciment de característiques diferents a l'anterior va ser denominat com a Pla dels Ocels II. | <p>Tal i com s'ha cimentat en la fitxa referent al jaciment del ·'Pla dels ocells' del total de les 28 rases fetes entre el camp 1 i camp 2, les rases 1,2 i 3 del 'camp II' van donar coneixement de restes de ceràmica prehistòrica de l'epoca neolítica i del tipus epicardial segons els experts. Coincidia en un indret on la potència estratigràfica era major i amb una profunditat de sedimentació de fins als tres metres. La cronologia d'aquesta ceràmica és entre el 5400 i el 4000 ac amb la qual cosa no té cap mena de relació amb el jaciment ibèric-medieval de la fitxa anterior. Entre les restes de ceràmica es va recuperar 2 fregaments de dues vores de perfil en S oberta i 3 fragments sense forma de ceramica grollera de cocció reductora feta a mà i amb incisions 'cardium sectile' a la cara externa i un fragment amb decoració de cordons també del tipus epicardial.</p> | 08237-146 | Pla dels Ocells | <p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p> | 42.1011857,2.2102818 | 434701 | 4661313 | 5400-4000 ac | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94821-img20221205114311.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 93627 | Edifici Carrer de l'Església, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia-1 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QURZE DE BESORA. Programa de la Festa Major 1995</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI- XIX | L'edifici conserva la façana en bon estat tot i que el revestiment i l'estucat que la recobreix presenta pèrdues de la capa de suport, humitats i esquerdes. L'interior de la finca està convertit en habitatges i completament reformat. La coberta està en bon estat. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada en una mena de placeta que forma la confluència dels carrers de l'església amb el del pont just al darrere de l'edifici de l'ajuntament. La casa es composa de PB+ 1P+golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana orientada a sud-est on s'hi situa la porta d'entrada. Ocupa tres crugies de les antigues parcel·les gòtiques i es disposa de forma terrassada aprofitant el fort desnivell del terreny que és salvat mitjançant escales. La façana segueix els cànons i les característiques pròpies de les cases del nucli antic de Sant Quirze amb una planta baixa on s'hi obre la porta d'entrada principal a la part central formada per bastiments de pedra i llinda també de pedra amb els marcs bisellats i amb la data de 1669 emmarcant les inicials de IHS o Jesús Rei dels Jueus. Al costat esquerre i situat en un nivell inferior coincidint amb la cota del carrer del Pont hi ha una segona porta, també coronada amb llinda de pedra sense inscripció i de dimensions més petites. Finalment a la part dreta hi ha una tercera porta també amb els muntants i la llinda de pedra i amb unes dimensions similars a la porta d'entrada i principal. La distribució de les obertures en planta primera es resol amb tres finestres amb els muntants, ampit i llinda de pedra de les que les de la crugia central i dreta són pràcticament idèntiques i la del costat esquerre és més petita i està parcialment alterada per reconvertir-la en balconera. Tot i així la llinda conserva una inscripció amb la data de 1741 la qual emmarca una creu central. Les obertures de la planta superior es resolen amb tres finestres rectangulars situades sota la teulada. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestida per una capa d'estuc o enlluït de calç de color grisenc amb reformes de ciment pòrtland deixant visibles els bastiments i llindes de les obertures que són en pedra picada. Segons el que es pot desprendre sembla quela fàbrica constructiva de la casa és amb aparell de maçoneria a la PB i primer pis mentre que a la cota de golfes l'aparell és de tàpia. La coberta ha estat refeta modernament.</p> | 08237-6 | Carrer de l'Església, 1 | <p>La casa del C/Església núm. 1 reuneix les característiques propies de les cases gremials construïdes durant la baixa edat mitjana i fortament ampliades al llarg dels segle XVII i XVIII: Segons Serrallonga, 1998 (Serrallonga, ob. cit. p-30-31). Aquestes cases i gràcies als documents de l'arxiu del castell de Montesquiu esmenta que <em>la casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior fosc amb una petita eixida, un, o vegades dos, pisos superiors on es fa la vida i, a sobre, unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu , de traçat prou més irregular que avui dia'. </em> No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob. cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMQ se sap que pertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de Santa Coloma. </em></p> <p>Poc després i en concret el 1875 en el padró dels habitants sabem que arriben immigrants que s'instal·len a la vila i motivats pel treball a les fàbriques. Així doncs coneixem que la casa a la que en fem esment la casa era de Josep Sanglas, sastre que vivia al C/església 1 i hi vivien fins a 13 persones. Aquest fet comportaria el sobre-alçament de la part superior de la casa i la conversió en habitatges.</p> | 42.1003800,2.2225200 | 435712 | 4661214 | 1669 i 1741 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221115104921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112625.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Malgrat que la casa actualment englobi les tres crugies, sembla ser que en un origen eren dues finques independents (la núm. 1 i la núm. 3 de la plaça de l'església). La primera d'elles o núm. 1 es situaria a la part esquerra delimitant amb el carrer del Pont i en una cota més baixa. de fet les obertures són de diferent mida i composició que la resta, fet que denota que es tractava d'una finca independent. La segona finca o núm. 3 abraçaria les crugies central i dreta am dues portes d'accés a la PB que coincidirien amb els dos finestrals del primer pis i de les golfes. Tots aquests elements tenen la mateixa forma i composició, característica que ens permet de situar-les en un mateix horitzó cronològic. Amb el temps i pas dels anys ambdues finques es van unificar en una de sola amb una única coberta a dues vessants situada en un mateix pla. Val a dir que aquesta casa i segons fotografies antigues conservades i publicades em el programa de la festa Major de Sant Quirze de l'any 1995 es mostrava com una façana característica d'una casa gremial de PB+ 1 PP i sota teulada amb coberta a un únic vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada sud. Val a dir que aquesta casa restava mig emmascarada per les cases de 'Cal Paraigüer' adossada a la casa del comú i la Fonda Pallarès les quals emmascaraven la primera part del carrer de l'església. Amb el temps i degut a l'arribada de persones de fóra o mà d'obra per a treballar les fàbriques de Can Guixà i Trinxet i que s'instal·laren en aquests habitatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94769 | Estació del Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-1 | <p>NADAL I FARRERAS, MANEL; La permeabilització dels Pirineus i el Ferrocarril. Barcelona-Ripoll-Puigcerdà-La Tor de Querol-Tolosa de Llenguadoc. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>htttps://wikipedia.org >wiki>línia Barcelona Ripoll</p> <p>https:// transpirenaico.iguadix.es>content >história</p> <p>https:// www.trenscat.com>renfe>stquirzebesora_ct</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>comunicacions>pont del Ferrocarril</p> | XIX | L'edifici de l'estació fa poc temps que ha estat restaurada. S'han pintat les façanes de maó, les fusteries i els elements decoratius. També s'han, repassat les estructures metàl·liques i els elements de la marquesina | <p>Construcció de la línia de Barcelona a Puigcerdà situada al marge esquerra del ter a la zona de la Verneda i al davant mateix de la fàbrica de Can Trinxet. Es tracta d'un edifici en planta de creu formada per tres cossos o crugies, dos de laterals i un de central units entre si. Els cossos laterals completament simètrics es componen de planta baixa i golfes, mentre que el central presenta una planta baixa i un primer pis. Tots ells tenen una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada ja que correspon amb una construcció de l'era industrial. S'organitzen mitjançant una porta i dues finestres a cada costat coronades per arcs rebaixats i amb els bastiments de maó ceràmic pintat de color blanc i amb el fons de color vermell. damunt seu hi ha una cornisa de maó pintat que separa les golfes i la teulada és a dues vessants amb el carener paral·lel a les façanes. El cos central és perpendicular a aquestes dues ales i està format per una Planta baixa, un pis i golfes separats per forjats de bigues d'acer. La composició de les obertures en façana es completament simètrica i formada per una planta baixa amb tres portes de maó ceràmic coronades en arc de mig punt, tres finestres de maó i arc rebaixat i un òcul a les golfes. Cada pla ta està separada per una cornisa de maó ceràmic pintat de blanc. Les fusteries són de color verd fosc i contenen barretes emmarca vidres. Al nivell de les andanes hi ha una marquesina metàl·lica sostinguda per pilars de ferro colat. Actualment només s'utilitza la part externa. Correspon amb l'estació de Sant Quirze de Besora i Montesquiu. . </p> | 08237-110 | C/Estació S/N | <p>La història del ferrocarril ens ve propiciada per un intent el 1844 de construir un ferrocarril que unís les poblacions de Vic i Ripoll i a la vegada funcionés com a mitjà articulador de les diferents fàbriques i colònies textils que s'anaven desenvolupant al llarg del curs del riu Ter. Aquest primer intent promogut per l'empresa <em>El veterano cabeza de hierro </em>pretenia extreure el carbó de les mines ripolleses d'Ogassa i Sant Martí de Surroca i transportar-lo fins a Barcelona ja que aquesta tasca era portada a terme pels traginers a través del camí ral. El 1847 l'empresa explotadora de les mines rep una primera llicència per a construir un ferrocarril entre Barcelona i França passant per Camprodón i Sant Joan de les Abadesses. A través de les desavinences entre l'empresa concessionària i la propietat de les mines van provocar que aquesta primera concessió fos traspassada a Girona Hermanos Clavé i Cia i van fundar la companyia camins de ferro entre Barcelona i Granollers la qual inicià la construcció de la línia que va arribar fins a Granollers. L'any 1954 i degut als problemes i recursos que la companya havia d'esmerçar en aquesta línia es va abandonar el projecte de fer arribar el ferrocarril fins a Sant Joan i la concessió passés a mans d'una nova companyia. <em>Ferrocarrils i mines de Sant Joan de les Abadesses, </em>creada el 1877 amb l'objectiu de remprendre la construcció d'aquesta nova línia ferroviària. L'objectiu era transportar el carbó de les mines d'Ogassa i Surroca per mitjà de vagonetes fins a l'estació de Torralba de Sant Joan i d'aquí carregar-les en el ferrocarril fins a Barcelona passant per les comarques del Ripollès, Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelona. El pas entre la línia Barcelona- Granollers propietat de la companyia de Ferrocarrils de Barcelona Tarragona i França i la línia Granollers Sant Joan es feia per mitjà de peatges que es feien pagar als diferents combois. En el cas de Sant Quirze la companyia de <em>caminos de hierro del Norte de España </em>havia arrendat els drets de les mines de carbó de Sant Joan i de les del ferro de Ribes. Els 24 ponts que hi ha entre Vic i Sant Joan de les Abadesses els va construir la Maquinista Terrestre i Maritima. La construcció de les trinxeres Aquesta línia va arribar a Sant Joan el 1880.</p> <p>El 1904 un tractat entre França i l'estat Espanyol va comportar la creació de dues línies trasnpirinenques catalanes.La de Lleida-La Pobla de Segur i Saint Girons i la de Ripoll-la Tor de Querol tenint Ripoll com a estació internacional i d'enllaç amb les línies existents en direcció Vic. L'estat va assumir la construcció d'aquesta nova línia amb ample ibèric que va ser finalitzada el 1929 amb doble via (ample ibèric i internacional). Passada la guerra aquesta línia es va mantenir fins el 1970 on es van començar a tancar algunes línies. Coincidint amb el tancament de les mines d'Ogassa el 1967 hi va haver un declivi de convois en aquesta línia entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses que va haver de clausurar el 1980. A partir de 1984 i degut a un pla de racionament entre l'estat i la companyia concessionaria RENFE per a eliminar les línies deficitaries hi havia prevista l'eliminació de la R3 i també la línia emtre Lleida i la Pobla de Segur cosa que no va ser possible gràcies als acords entre la Generalitat de Catalunya i el ministeri de foment que van mantenir actives ambdues línies fins a l'actualitat.</p> | 42.1048309,2.2176466 | 435314 | 4661712 | 1884 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94769-img20230110114459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94769-20230630115953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94769-img20230110114840.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caminos de Hierro del Norte de España | Construcció que reuneix les característiques ferroviàries i industrials de l'arquitectura del segle XIX i amb models d'estacions que es repeteixen a Ripoll, Campdevànol i altres poblacions. A grans trets tots els edificis estan construïts amb fàbrica de maçoneria i bastiments de maó ceràmic amb les obertures coronades per arcs rebaixats de maó. | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94745 | Forn de Pa de la Cooperativa Unió d'Amics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-la-cooperativa-unio-damics | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>ebay Italia . </p> | XX | L'edifici de la cooperativa està en bon estat ja que ha estat rehabilitat l'any 2009 com a espai multicultural, centre de dia i seu d'entitats. No obstant la planta semi soterrada del volum annex a ponent està pendent de rehabilitació i mostra el mateix estat del darrer moment que va funcionar com a tal. Tot i així el forn està en el mateix estat original del darrer moment que va funcionar. | <p>A la planta semi soterrani de l'edifici de la Cooperativa es conserva encara l'antic forn de pa, instal·lat el 1931 per mà d'una empresa italiana. Aquest element es conserva en molt bon estat i amb tots els seus elements originals. De fet val a dir que es conserva un pany de paret decorat amb rajola esmaltada de color blanc formant un falç carreuat amb un sòcol de rajoles de color negre i un fris a la part superior decorat amb motius en 'escacat' també de rajola ceràmica de color negre i blanc i emmarcat per dues línies diferents de color negre. En aquest pany de paret s'hi obren dues boques d'accés al forn de pà situat a diferents nivells i compostes per dues obertures quadrangulars amb la porta en forma de trapa amb tirador i corredissa mitjançant unes guies verticals que permet obrir i tancar de forma hermètica. A la placa del davant hi ha l'emblema de l'empresa italiana fabricant d'aquest tipus de forn' G.TIBILETTI-OFF-ELETTRO MECCANICHE FORNI A VAPORI ET ELETTRICI PER PANIFICI PASTICCCERIE IMPIANTI COMPLETI i de la que n'hem trobat una estampa publicitària. Les dues boques donen pas a dues càmeres de forn on a la part superior hi ha els tubs elècrics que l'escalfaven a altes temperatures, les parets enrajolades i el paviment de maons ceràmics amb el sòl refractari. A la paret lateral esquerra hi ha una porta de ventilació amb l'emblema de l'empresa i a sota una altra portella per a carregar el forn a combustió. En aquesta portella hi ha les inicials OFF. G: TIBILetti. MILANO que correspon amb la mateixa empresa que l'estampa publicitària. Per tant entenem que aquest forn podia funcionar tant de forma elèctrica com també al vapor. Les parets laterals són de totxo cuit, units amb ciment pòrtland. </p> | 08237-87 | Carrer Joan Baptista Espadaler núm. 6 | <p>La cooperativa 'Unió d'amics de Sant Quirze' va néixer a principi del segle XX en el marc de les agrupacions sindicals i les lluites obreres de principi de segle XX motivades per l'explotació laboral de les fàbriques i la lluita contra la burgesia. En aquest marc van aparèixer agrupacions sindicals com el cas d'una petita secció de la UGT que va promoure vagues tant a Sant Quirze com a Montesquiu per a les protestes de les jornades laborals de 76 i 78 hores setmanals a banda de l'explotació de les dones i els nens. Segons Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-108) aquesta vaga va tenir especial incidència a Manlleu. En el cas de Sant Quirze els obrers estan afiliats a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a la Unión Manufacturera, a les tres classes de Vapor i alguns a la UGT, totes eles de caire sindicalista. No obstant hi ha un petit grup de visió anarquista que es vincularà a la Unión Obrera de Montesquiu i que creixerà amb força ja que participen al congrés obrer de Barcelona celebrat el 1888. També col·laboren en les vagues de 1889 a Ripoll contra els fabricants Badia i Miolau que es solidaritzen entre ells i hi envien diners. Ara bé mentre que a la comarca funcionen les agrupacions socialistes destacant les de Manlleu, Torelló o Roda de Ter, en el cas de Sant Quirze tarda en aparèixer una associació amb veu pròpia que actuarà en contra el parer de les autoritats municipals i que es denominarà <em>Centro familiar de San Quirico de Besora</em> (Serrallonga, ob. cit 109) amb seu a la Fonda del Ter situada a la zona dels quatre cantons o eixample nou. Aquesta associació recollirà socis majors de 20 anys i actuarà de forma clandestina i esquenes del govern municipal representat pel governador civil. Entre les activitats organitzades hi destacaríem el cinema, sales de ball i altres activitats lúdico culturals. Ara bé el govern municipal sempre reàci a la seva aparició i després de diversos intents rep autorització per al seu tancament per part del govern civil ' <em>De conformidad a lo dispuesto en el articulo 3 de la Ley 30 de junio de 1887, dando cuenta a los tribunales de la infracción de la misma'</em> Ara bé tot i així el maig del mateix any es reconeix mitjançant una nova carta del govern civil l'autoritrzació de fer ball els diumenges i també altres jocs legals que figuraven en els seus estatuts. Tot i així la cooperativa Unió Sanqtquirzenca dedicada a la venda de productes de primera necessitat entre altres tasques va nèixer el 1898 tot i que Serrallonga opina que existia i funcionava clandestinament des de feia anys ja que actuava com a tal. Va esdevenir un símbol de la resistència obrera i actuava també com a economat. </p> <p>Anys més tard i en concret el 1931 la cooperativa unió d'amics demana permís a les autoritats locals municipals i governatives per instal·lar un forn de pa a la cooperativa a fi de facilitar i estalviar el preu d'aquest producte per als cooperativistes. Tot i així el govern municipal denega aquest permís ja que <em>'el nuevo horno que pretende instalar la cooperativa perjudicaria a los panaderos de la población'. </em>Tot i així aquest forn seria erigit fins l'arribada del primer ajuntament republicà autoritza la instal·ació d'un forn de cocció per part d'una casa italiana (OFF. G. TIBILLETTI. MILANO) nom al que surt gravat a la porta de la boca del forn per abastir la cooperativa. Possiblement la instal·lació d'aquest element seria la causa de la construcció i allargament de l'edifici inicial a la part de ponent i amb una tècnica i estil completament diferent. (ASQB. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la cooperativa. D'aquest forn es va encunyar una moneda que funcionava clandestinament a la pesseta i que servia per intercanviar els productes, en aquest cas el pa. Hem trobat encara en alguna casa de subhastes exemplars d'aquesta mateixa moneda.</p> <p>Cal esmentar també que l'any 1961 es va inaugurar 'la sala d'espectacles i balls de la coopertiva unión de amigos, i també un cinema anomenat avenida. D'aquest cinema en tenim documentació al llibre redactat per Joaquim Roca Vilageliu on esmenta que va tenit una durada de deu anys segons un dels seu principals artífex Àngel Carbonell i Arderiu. Segons Arderiu es van projectar pel·lícules com ara <em>'el kargo y calido verano'</em> de Martin Ritt amb Paul Newman com a actor i <em>'La pradera sin ley' </em>de King Vidor i amb actors de nom com ara Kirk Douglas. Altre pel·lícules projectades van ser <em>'Marcado por el odio</em>' de Robert Wise, <em>Susan Slade</em>, un film eròtic censurat pel franquisme. Altres firms eren <em>El arbol ahorcado, La esclava libre, A 23 passos de Baker Street de </em>Van Johnson, <em>Constino el grande </em>Amb cornel wilde, <em>Kansas busca a un asesino....</em>Segons esmenta el preu de Platea eren 2,00 ptes. i el general 0,90 cts. (ROCA i VILAGELIU;ob cit. p.34)</p> <p>La cooperativa va funcionar de forma paral·lela al govern municipal fins a la fi de la guerra civil on les mesures del racionament i de la postguerra dificultaren l'obtenció de les materies primeres i els productes de primera necessitat en que s'abastien. Va ser en aquest moment quan es van clausurar la major part de les activitats culturals i de joc i només va funcionar de forma molt irrisòria l'economat Els darrers socis van cedir l'edifici l'any 2002 després de tancar per no '<em>poder competir amb les grans superfícies</em>' el quals en va passar a ser el propietari i inicià diversos tràmits per a rehabilitar-loi.</p> <p>Així doncs l'any 2009 i gràcies al denominat 'Pla Zapatero' es va poder rehabilitar la planta primera per a destinar-hi un 'Esplai', espai recreatiu i l'antiga sala se ball com a sala polivalent i també un centre de dia. També es va instal·lar un ascensor i es van construir uns serveis. Queda pendent d'obrar la planta semi soterrani i també la part del sota teulada.</p> | 42.0999932,2.2217337 | 435646 | 4661171 | 1931 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-s-l1600.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | OFF.G. TIBILETTI. MILANO | La funció d'un forn a vapor consisteix en incrementar la temperatura de l'aigua per a generar vapor i cuinar els aliments. La quantitat de temps pot variar en funció de l'aliment a preparar i pot disposar de diferents contenidors d'aigua per a emmagtazema. La cuina a vapor és més saludable, evita els greixos, no es necessita pre-escalfar el forn de manera que s'estalvia temps i energia, els aliments tenen una textura més suau i ajuda a millorar la flora intestinal.Val a dir que aquest forn correspon amb l'element que l'any 1931 es sol·licita permís d'obres a l'ajuntament per a poder-lo erigir sota la mà de la casa italiana | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 93618 | Can Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tenes | <p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p> | XIV-XVII | L'edifici, actualment de propietat municipal no ha estat mai objecte d'intervenció des de que va ser adquirit pel consistori de manera que l'estat que presenta és el mateix des del moment en que va ser deshabitat. Malgrat conservi encara la majoria d'elements originals amb l'estat en que van ser concebuts, la coberta així com el seu interior mereixen una restauració, rehabilitació amb un pla d'usos definit. La coberta té algunes teules mogudes, alguns forjats presenten desploms, humitats a les parets i capes de morter despreses. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de PB+ 1 P i golfes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant al carrer del Pont. Presenta l'exterior amb parets de pedra, maçoneria i tàpia, les divisions horitzontals amb forjats de fusta del tipus empostissat. Es divideix en tres crugies separades per murs de càrrega que coincideixen amb tres parcel·les o patis diferents.</p> <p>La façana del C/ Pont té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes geomètricament al llarg de la façana i coincidents amb cadascuna de les seves crugies. La porta d'entrada es situa a la crugia central i esta composta per una obertura coronada amb llinda amb els muntants i llinda de pedra picada amb els cantis bisellats. Al costat seu i al costat esquerra s'hi obre una segona porta de les mateixes característiques que la principal, mentre que al costat dret hi ha una finestra rectangular amb els muntants, llinda i ampits de pedra. La planta primera es resol amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les de la planta baixa i realitzades amb pedra picada i amb els ampits molt senzills formats per un sol bloc de pedra picada. El sota coberta té la mateixa distribució d'obertures, encara que de mida molt més petita i amb els bastiments possiblement de fusta. L'aparell de la façana està completament revestit per un estuc i enlluït de calç de color ocre que tant sols deixa visibles els bastiments i llindes de les obertures de la PB i primer pis. La part inferior té un sòcol fet amb un escardejat de ciment. La façana que mira al Ter també presenta un predomini del massís respecte el buit ja que tant sols hi té oberta un porta a nivell de la planta soterrani d'accés a les hortes damunt de la muralla amb dues finestres tipus espitllera que coincideixen amb les dependències del semi soterrani. A nivell de l'entresol que coincideix amb la PB del C/ del Pont 16 s'hi obren dues finestres més amb muntants i llinda de fusta de les que la del costat de tramuntana encara conserva la fusteria originaria formada per quatre quarterons interns que es tanquen mitjançant porticons interiors i amb esplandit i festejadors interns. Coincideixen amb dues balconeres amb sengles balcons de barana de forja al primer pis que conserva les fusteries originals amb les barretes emmarca vidres. Finalment al sota teulada s'hi obren res finestres de mida petita similars a les de la façana principal i coincidents amb cadascuna de les crugies il·luminant les golfes. Cal destacar que a la crugia central entre la PB i el P1 hi ha oberta una finestra rectangular allindada en pedra. L'aparell està completament revestit per una capa d'enlluït de calç i ciment pòrtland de color gris que tant sols deixa visibles els emmarcaments de les obertures. Tot i així i segons el que es desprèn de l'anàlisi de la fàbrica interna l'estructura de la planta baixa i primer pis és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars mentre que el sota teulada i parets internes són de tapia amb revestiment de guix.</p> <p>L'interior es composa d'un vestíbul distribuïdor que comunica amb les diverses dependències de la casa situades en cotes i nivells diferents. Així al costat dret del mateix oi comunicat per una porta allindada en pedra trobem un espai dividit en dues crugies diferents separades per un arc de mig punt de maó ceràmic que s'emprava com a fàbrica de cordes. Està il·luminada per dues finestres obertes a cadascuna de les façanes que conserven les fusteries i festejadors originals. El sostre és un empostissat de fusta a base de cavalls que sostenen l'embigat de fusta cobert amb tapajunts i posts de fusta seguint l'exemple característic i tradicional. La crugia del costat esquerre està més alterada ja que va ser re-utilitzada com a botiga de queviures i rebotiga a la part posterior amb una part emprada com a habitatge amb la cuina econòmica, els fogons, la pica de marbre i una petita cambra utilitzada com a menjador amb els paviments formats per rajoles hidràuliques. </p> <p>El vestíbul cobert amb un sostre empostissat format per tres cavalls de fusta que sostenen les bigues motllurades que suporten les posts de fusta i tapajunts amb tauletes als laterals i recolzat damunt de mènsules de fusta simulant caps de biga amb motius humans de tradició gòtica està pavimentat per un sòl de rajoles ceràmiques de 30 x 15 cm disposades en escaleta. Del vestíbul n'arrenca l'escala d'accés a les plantes superiors i també l'accés al soterrani i hortes de la part del darrere que està format per una rampa amb graons de pedra i còdols de riu col·locats de cantó i que comunica amb la porta que dona pas als horts i també amb les dues dependències del soterrani situats a sota de les crugies laterals. El soterrani aprofita el desnivell ocasionat entre el carrer del Pont i el marge del Ter salvat mitjançant terrasses i murs de pedra. Està format per dues habitacions cobertes amb volta catalana de maó ceràmic que recolzen damunt paraments molt més antics de lloses de pedra, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Ambdós elements estan dividits mitjançant dues crugies separades per arcs de mig punt realitzats amb lloses de pedra que coincideixen amb les crugies del pis del damunt, és a dir la planta baixa. El paviment és de còdols de riu i també de terra batuda. Estan il·luminades per dues petites espitlleres amb esplandit i arc interior construït amb lloses de pedra. Sembla que es tracta dels elements més antics de la casa i pertanyents a l'etapa fundacional de Sant Quirze de mitjans del s. XII o XIII.</p> <p>L'escala d'accés a la planta superior és de pera picada amb dues tramades i situada a la par oest del vestíbul tocant amb la part del darrere de la façana que mira a les hortes i al Ter. Està il·luminada per una finestra amb festejadors i porticons interns formant quarterons de fusta. </p> <p>La planta primera es composa d'una sala que unifica dues crugies de pedra i que actua com a saló distribuïdor de les diferents habitacions formades per sala i alcova i situades a banda i banda. Presenta el paviment de maons ceràmics, el sostre enguixat formant un fals sostre i les parets enguixades i pintades amb motius aplantillats formant sanefes de temàtica geomètrica formant frisos dividits en dos registres; un d'inferior damunt del sòcol amb motius florals i un altre a sota el sostre amb motius geomètrics i garlandes. La part central és completament neutre amb un fons de color blau cel. El fals sostre repeteix el model de les parets. La sala no conserva cap element de mobiliari llevat d'un aiguamans i un mirall amb decoració de 'la ditada' que amaga la cisterna per omplir-lo. A cada costat hi ha les habitacions amb les alcoves de les que ha perdut completament tot el mobiliari conservant tant sols les vidrieres d'accés a l'alcova amb els vidres glaçats amb decoració geomètrica. Just al costat de l'aiguamans hi ha la porta d'accés a l'escala que condueix a les golfes amb graons de fusta damunt de bigues de fusta. La distribució d'aquest nivell repeteix el model de les dues plantes inferiors format per habitacions rectangulars separades per parets de càrrega amb fàbrica de maçoneria i divisions interiors formades per envans de fusta i maó ceràmic. Té les parets enlluïdes amb estuc de guix que en els indrets on ha desaparegut deixa a la vista l'aparell de tàpia. El sostre és de bigues i lates de fusta i el paviment de guix.</p> | 08237-4 | Carrer del Pont, núm.16 | <p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produíren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (serrallonga, urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la ·'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i tambéen el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb doimicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862</p> | 42.1001767,2.2224569 | 435707 | 4661192 | 1600 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120523.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una de les poques cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora que millor ha sabut preservar el caràcter històric i arquitectònic de les velles construccions gremials desenvolupades al carrer del Pont. Plaça Major, carrer de Torrelló, carrer de l'església i carrer dels Patis. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,74 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.