Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94812 | Pou de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-illes | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Lavenç. Club d'història local-</p> <p>PRAT ANTONI , DAVID VILASECA, 2018. Masos rònecs; Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs.</p> <p>DDAA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 8. Pla d'0rdenació urbanística Municipal. </p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XVI-XIX | Element que es conserva en bon estat ja que fa pocs anys que se li ha reformat la teulada i aquest fet en garanteix la seva preservació. També s'ha reformat l'obertura per a accedir-hi subsituïnt la llinda de fusta original per una de nova que sosté la coberta. Les parets conserven l'aparell original. | <p>Es traca d'un pou situat al davant de la casa de les Illes en un camp que es denomina amb el mateix nom. es tracta d'un element de planta circular amb les parets de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. La boca està oberta a migdia i té part de les parets fets amb maó ceràmic i coronat per una llinda de fusta. La coberta és de teula ceràmica àrab damunt de bigues i llates de fusta. El pou de amb un diàmetre d'uns 1'5 metres té una destacable profunditat. Costa que els veïns de cases properes hi anaven a buscar l'aigua</p> | 08237-143 | Casa de les Illes S/N | <p>Masia que molt possiblement seria documentada ja a l'edat mitjana ja que Ramon Espadaler en el seu llibre del castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana parla de l'existència de la mateixa en el capbreu de 1362. No obstat això surt esmentada al cuaderno de liquidacions y amillaramiento de 1862 (AMQ. carpeta 1016) a la inscripció núm 50 a nom de Josep Domingo Lluch posseeix <em>'Por una casa de labor llamada de las Illas nº 2' </em>i amb un valor de 42,66 lliures No hem trobat altres referències a banda de les descripcions de Josep Vilaseca i Antoni Prat en el seu llibre dels masos rònecs on diu que la masia va ser habitada fins el 1975 am la família Cunill. Fa pocs anys se n'ha refet la coberta amb la qual cosa la casa es conserva en bon estat ja que les descripcions del catàleg de masies esmenten <em>'que està en molt mas estat i quasi ruïnosa'.</em></p> | 42.0911907,2.2339395 | 436647 | 4660185 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94812-img20230331113120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94812-55-1-pou-illes.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element relacionat amb la construcció de la casa de les Illes i per tant datat possiblement de la mateixa cronologia. Presenta forces similituds amb els pous de les cases de Can Pericas, de l'Illa, del racó de la Cúbia, de les Comes i altres que hi ha a dins del nucli antic de Sant Quirze de Besora. Ha estat datat de mitjans del segle XVII o principi del XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94686 | Estacions i parades del Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacions-i-parades-del-via-crucis | <p>www. wikipèdia.org. viquipèdia o enciclopèdia lliure. Significat de Via-crucis</p> <p> </p> | XIX | Es conserven les parades de les diverses estacions al llarg del carrer del Pont i carrer de l'església marcades amb una placa acabada en forma de punxa i una creu inscrita al seu interior. es poden resseguir encara i gairebé totes les seves estacions ja que les façanes de les cases conserven encara les plaques d'aquests elements encastades a les seves façanes | <p>Conjunt de plaques al·lusives a les diverses estacions del Viacrucis de Sant Quirze encastades a les façanes de les diverses cases del carrer del Pont i carrer de l'Església. es conserven aquestes plaques al carrer del pont 20, al carrer del Pont 7 i també altres llocs</p> | 08237-75 | Al llarg del carrer del Pont de Sant Quirze i carrer de l'església que correspon amb el recorregut del Via Crucis que es celebra per setmana santa recordant el camí que va recorrer Jesús quan el van crucificar. | <p>El via crucis que significa 'camí de la creu de Jesús' és una practica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des de que va ser fet presoner fins a que va morir clavat a la creu i també la seva sepultura. Tradicionalment es rememora a les esglésies per quaresma i setmana santa però en molts pobles hi ha la tradició de fer-hi extensible als carrers del poble en processó i acompanyats de la imatge de Jesucrist clavat a la creu. Cadascuna de les parades on es narra un fet es denomina estació i n'hi han unes catorze. la primera és la condemna a mort de Jesús, la segona Jesús porta la creu al coll, la tercera Jesús cau primera vegada pel pes de la creu, la quarta Jesús troba la seva mare, la Verge Maria, la cinquena Cirineu ajuda a Jesús a portar la creu, la sisena santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la seva vera icona, la setena Jesús cau per segona vegada a terra, la vuitena Jesús consola les dones de Jerusalem, la novena Jesús cau per tercera vegada, la desena Jesús és despullat dels seus vestits, la onzena Jesús és clavat a la creu, la dotzena Jesús mor a la creu, la tretzena Jesús és davallat de la creu i la catorzena Jesús és col·locat al sepulcre. En el papat de Joan Pau II es va crear un nou via crucis que afegia escenes del nou testament. Així doncs la primera estació era la pregaria a l'hort de Getsemaní, la segona Jesús és arrestat, la tercera Jesús és condemnat per Senedrí, la quarta Sant Pere nega a Jesús, la cinquena Jesús és condemnat a mort per Pilat, la sisena Jesús és flagel·lat i coronat amb una corona d'espines, la setena Jesús carrega a la creu, la vuitena Cirineu ajuda a Jesús a portar la creu, la novena Jesús consola a les dones de Jerusalem, la desen Jesús és clavat a la creu, la onzena Jesús promet el paradís al lladre bo, la dotzena Jesús parla amb Joan i Maria, la tretzena Jesús mor a la creu i la catorzena Jesús és col·locat al sepulcre. </p> | 42.1004045,2.2229926 | 435751 | 4661216 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94686-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Elements que formen part de l'antiga processó que es representava el divendres sant al nucli antic de Sant Quirze per estendre la processó a la resta de feligresos que no cabien a l'interior de l'església i fer-ho extensible a tothom. | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94893 | Camí de Sant Quirze al castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-quirze-al-castell-de-montesquiu | XIV-XVIII | El tram conservat és el que parteix de la masia de la Coromina i es dirigeix a la font de les Mares per l'obaga de la Coromina i del castell de Montesquiu i segueix serpentejant pel vessant obac de la muntanya fins arribar al castell (TM. Montesquiu). Segueix el traçat de la carretera de sant Quirze al castell excepte el tram final del pont de la font de Mares al castell per l'obaga que es troba enmig del bosc i d'antics camps de conreu. | <p>Es tracta d'un camí que des de la riba esquerra del Ter, una vegada s'havia creuat el pont de Sant Quirze de Besora es dirigia per la Verneda i camps de la Coromina seguint el traçat de la carretera actual que de Sant Quirze condueix al castell de Montesquiu fins a trobar la riera de la Font de Mares a l'alçada de la Coromina. En aquest punt la travessa per damunt un petit pont de pedra de tres forats o ulls a la corba de la mateixa carretera i continuar per la riba esquera del torrent endinsant-se per l'obaga fins a retrobar la font de Mares i continuar fins a la font del Castell i els planells del mateix castell. És en aquest indret on hem trobat vestigis d'aquest camí amb restes de l'empedrat de damunt seu a base de còdols de riu, units amb argila i col·locats de cantó. El tram conservat és tant sols uns escassos metres i es conserva a sota de les herbes i vegetació de l'obaga del castell. Segons la posició i el lloc hem interpretat aquests elements (pontarró) i restes d'empedrat com a vestigis d'aquest antic camí. No hem pogut documentar altres restes.</p> | 08237-194 | Casa de la Coromina S/N | <p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p> | 42.1110539,2.2169290 | 435261 | 4662403 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-20230630112124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img20230307112512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94893-img202303071125120.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Els vestigis que s'han conservat es troben en una zona que no ha estat afectada pels moderns accessos al castell i per tant se n'ha pogut preservar un petit fragment mig cobert de vegetació en un tram pràcticament oblidat. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94839 | Túnel del Bufi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-bufi | <p>https://www.elperiodico,com</p> <p>https://www.naciodigital.cat>noticia>c17-autovia</p> | XX i XXI | Aprofitat com a carretera C-17 actual ente Vic i Ripoll | <p>Túnel construït els any seixanta per accedir a la població de Sant Quirze salvant el coll de la costa Cogulera per mitjà d'un pas més recte a la carretera C-17. Aquest túnel es va construir paral·lel al túnel del ferrocarril ja existent i amb una longitud de 250 m i un carril per cada sentit de la circulació. està tot ell construït en formigó armat i l'any 2007 en motiu del desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll es va afegir un segon túnel per als dos altres sentits de la circulació. D'aquesta manera el vell túnel va ser utilitzat en dos sentits de la marxa direcció Vic i el nou túnel va ser utilitzat per la direcció en sentit nord. </p> | 08237-147 | Cta C 17 pk-81 | <p>Construït els anys seixanta en substitució de la vella carretera de'Orís pel coll de la Cogulera com a ccés més directe i modificat el 2009 com a ampliació i desdoblament de la C-17 al construir a variant que en desviava el trànsit pels afores dels nuclis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu per la zona de la riera de Cussons, pla de la Rovira, Hostalnou i creuava fora del nucli de Montesquiu per mitjà d'un Túnel de Ginestet i de les Codines de 247 i 317 metres.</p> | 42.0936896,2.2230651 | 435751 | 4660471 | 2007 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ministerio de Fomento, CEDINSA | En ús i funcionament per al pas dels vehicles de la C-17 direcció Vic i direcció Ripoll. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94768 | Línia del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-del-ferrocarril | <p>SERRALLONGA URUQIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial</p> <p>htttps://wikipedia.org >wiki>línia Barcelona Ripoll</p> <p>https:// transpirenaico.iguadix.es>content >história</p> <p>https:// www.trenscat.com>renfe>ripoll_ct</p> | XX | Encara en ús i servei. | <p>Línia del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà que travessa la població i el municipi de sud a nord tant per la riba dreta venint pel túnel de Sant Quirze com també per l'esquerra, una vegada creuat el Ter pel denominat pont del Ferrocarril. La seva traça altera part del seu antic urbanisme ja que va tallar els carrers del Pont amb el raval, carrer de les Roques i els antics camins de Santa Maria de Besora i del Castell de Montesquiu. En aquest trams es van haver de construïr talussos, terraplens i pel pas de la via es van haver d'excavar trinxeres que comportaren l'enderroc de cases i altres construccions. es tracta d'un tram de via ampla espanyola 'ample ibèric' propietat d'ADIF i gestionat per 'la red Nacional de Ferrocarriles españoles (RENFE)'.</p> | 08237-109 | Línia Barcelona-Puigcerdà | <p>La història del ferrocarril ens ve propiciada per un intent el 1844 de construir un ferrocarril que unís les poblacions de Vic i Ripoll i a la vegada funcionés com a mitjà articulador de les diferents fàbriques i colònies textils que s'anaven desenvolupant al llarg del curs del riu Ter. Aquest primer intent promogut per l'empresa <em>El veterano cabeza de hierro </em>pretenia extreure el carbó de les mines ripolleses d'Ogassa i Sant Martí de Surroca i transportar-lo fins a Barcelona ja que aquesta tasca era portada a terme pels traginers a través del camí ral. El 1847 l'empresa explotadora de les mines rep una primera llicència per a construir un ferrocarril entre Barcelona i França passant per Camprodón i Sant Joan de les Abadesses. A través de les desavinences entre l'empresa concessionària i la propietat de les mines van provocar que aquesta primera concessió fos traspassada a Girona Hermanos Clavé i Cia i van fundar la companyia camins de ferro entre Barcelona i Granollers la qual inicià la construcció de la línia que va arribar fins a Granollers. L'any 1954 i degut als problemes i recursos que la companya havia d'esmerçar en aquesta línia es va abandonar el projecte de fer arribar el ferrocarril fins a Sant Joan i la concessió passés a mans d'una nova companyia. <em>Ferrocarrils i mines de Sant Joan de les Abadesses, </em>creada el 1877 amb l'objectiu de remprendre la construcció d'aquesta nova línia ferroviària. L'objectiu era transportar el carbó de les mines d'Ogassa i Surroca per mitjà de vagonetes fins a l'estació de Torralba de Sant Joan i d'aquí carregar-les en el ferrocarril fins a Barcelona passant per les comarques del Ripollès, Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelona. El pas entre la línia Barcelona- Granollers propietat de la companyia de Ferrocarrils de Barcelona Tarragona i França i la línia Granollers Sant Joan es feia per mitjà de peatges que es feien pagar als diferents combois. En el cas de Sant Quirze la companyia de <em>caminos de hierro del Norte de España </em>havia arrendat els drets de les mines de carbó de Sant Joan i de les del ferro de Ribes. Els 24 ponts que hi ha entre Vic i Sant Joan de les Abadesses els va construir la Maquinista Terrestre i Maritima. La construcció de les trinxeres Aquesta línia va arribar a Sant Joan el 1880.</p> <p>El 1904 un tractat entre França i l'estat Espanyol va comportar la creació de dues línies trasnpirinenques catalanes.La de Lleida-La Pobla de Segur i Saint Girons i la de Ripoll-la Tor de Querol tenint Ripoll com a estació internacional i d'enllaç amb les línies existents en direcció Vic. L'estat va assumir la construcció d'aquesta nova línia amb ample ibèric que va ser finalitzada el 1929 amb doble via (ample ibèric i internacional). Passada la guerra aquesta línia es va mantenir fins el 1970 on es van començar a tancar algunes línies. Coincidint amb el tancament de les mines d'Ogassa el 1967 hi va haver un declivi de convois en aquesta línia entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses que va haver de clausurar el 1980. A partir de 1984 i degut a un pla de racionament entre l'estat i la companyia concessionaria RENFE per a eliminar les línies deficitaries hi havia prevista l'eliminació de la R3 i també la línia emtre Lleida i la Pobla de Segur cosa que no va ser possible gràcies als acords entre la Generalitat de Catalunya i el ministeri de foment que van mantenir actives ambdues línies fins a l'actualitat. </p> | 42.1054672,2.2172571 | 435282 | 4661783 | 1880 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94768-img20230228112342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94768-img20230110114840.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caminos de Hierro del Norte de España | Encara consisteix en una important via i mitjà de comunicació entre Sant Quirze i les zones urbanes de Vic, Ripoll i també Barcelona. Correspon amb la denominada línia. R3 | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94458 | Casal dels avis o residència (antic hospital) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-avis-o-residencia-antic-hospital | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. (2017) Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Casal dels avis de Sant Quirze de Besora. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Edifici en ús i mantenint encara la funció originaria d'hospital de pobres i malalts. Actualment és la residència municipal i conserva l'estructura originaria en molt bon estat. | <p>Es tracta d'un gran edifici compost per diferents àmbits incloent el jardí comunitari que ocupa una àmplia parcel·la situada a l'oest del nucli antic de Sant Quirze. L'accés es practica per la part de llevant mirant al carrer dels patis mentre que la façana principal s'orienta a ponent. Consta d'un planta en forma de 'L' formant dos cossos allargassats i units entre si. La part més antiga correspon amb la nau que hi ha paral·lela al carrer dels patis i situada a la part de migdia del conjunt. Consta d'una planta rectangular formada per una PB+ 2 plantes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i ciment i amb el carener paral·lel al carrer principal. La distribució de les obertures en la façana oest és regular i ordenada fruit de les continuades restauracions i reformes que l'edifici ha patit al llarg del temps per a adaptar-lo a l'ús actual. Amb tot la planta baixa on hi ha la porta d'entrada o principal fornada per una obertura allindada en pedra amb els muntants i llinda bisellades i amb la data de 1774 incisa a sota d'una roseta on hi ha inscrita una creu. La planta baixa s'organitza amb sèries de 5 obertures que es repeteixen a les plantes superiors. Corresponen amb obertures de factura molt recent amb formigó i persiana enrotllable. L'aparell de la façana no és visible ja que queda amagat a sota d'un arrebossat de ciment pintat de color ocre. La façana que mira a ponent presenta un predomini del buit respecte el massís ja que s'organitza mitjançant galeries formades per arcs de mig punt de perfil rebaixat amb sèries de 7 arcs per planta i dels quals els de la planta baixa han estat tapats amb vidrieres de fusta i fins hi tot alguns d'ells substituïts per finestres rectangulars (els dos situats a la part de més al nord) mentre que els del pis superior presenten encara les característiques de galeria oberta. La façana està arrebossada i pintada en color groc. A la part de més a tramuntana s'hi adossa un segon cos rectangular, perpendicular al carrer dels Patis també de planta allargassada compost de PB + 2 PP amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal constituint un allargament de la coberta del cos inicial cap al nord. Té una part sobresortint a ponent amb la coberta formada per una teulada a dues vessants i amb el carener, aquesta vegada perpendicular a la façana principal. La façana principal es distribueix amb una porta amb els muntants i llinda de pedra on hi ha incisa la data de 1860. Correspon amb l'ampliació del segle XIX. El primer i pis i segon continua la seqüència de les obertures del cos inicial, és dir amb dues finestres a planta primera i dues més a la segona. La part que es projecta a ponent presenta una façana principal orientada a sud i composta per sèries de tres finestres coronades en arc de mig punt a la P1 i P2. L'interior està molt reformat degut al seu ús com a edifici sanitari i adaptat. </p> | 08237-20 | Carrer dels Patis, 20 | <p>L'antic hospital de Sant Quirze de Besora va ser bastit al llarg del 1600 com a hospital gremial fundada per la confraria de Sant Sebastià i destinat a acollir els pobres i malalts. Segons sembla aquesta institució va ser finançada amb béns del poble i segons sembla el 1774 va ser reformat per la mateixa entitat Era una entitat vinculada a l'estament eclesiàstic però que es finançava pel gremi dels paraires. Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, ob. cit. p-59) i en motiu de les guerres carlines protagonitzades pel general Jaume Carbó el 1838 contra el baró de Meer (Isabelí) consta que destruïren el vell hospital de dalt la vila que segons esmenta <em>havia mantingut secularment el gremi i també patí detsrosses l'església del castell que junt amb la rectoria foren incendiades. </em>Amb la desamortització de Madoz de 1855 es van perdre alguns béns de l'església com ara algunes de les propietats urbanes de Sant Sebastià com seria el cas de l'hospital. Aquest fet comportà que els bens eclesiàstics es subhastessin i la vella casa gremial de sant Sebastià fos adquirida pel municipi, de la mateixa manera que també ho va ser l'antic hospital cap a l'any 1884. Aquest darrer però continuava essent administrat per la parròquia. Aquest fet també va comportar que el 1860 en temps del rector Sebastià Rovira i Rovira i segons ens esmenta Serrallonga (Serrallonga, Joan (1998). Ob. cit p-80) s'utilitzés com a escola i s'edifiqués tota una ala a l'antic hospital gremial. Les obres van prosseguir l'any següent quant es va construir tota l'ala de tramuntana annexa a l'antiga i sobresortint de l'àmbit de l'antic jardí. Aquestes obres, però va quedar aturades degut a la mort sobtada del rector que va provocar que fossin les famílies Escarrà-Guixà en contacte amb els marmessors i germans del rector traspassat els qui finalitzaren les obres. A partir d'aquest moment i segons la documentació dels arxius de governació ja mai més exercirà com a hospital sinó mes aviat com a escola, que de fet serà incompleta ja que només serà de nens. S'haurà d'esperar un bon temps fins que s'incorporin les nenes. Des d'aleshores l'edifici a mans ja sempre municipals ha anat tenint diversos usos i finalitats fins a la més recent datada de 1980 que ha recuperat l'essència del seu origen d'acollir pobres i malalts, en aquest cas com a residència d'avis.</p> | 42.1010842,2.2218934 | 435661 | 4661292 | 1774-1860 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115105309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115105256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221117115135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115115726.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antiga confraria de sant Sebastià. Rector Sebastià Rovira i Rovira i família Escarrà-Guixà | Encara manté l'ús i funcionalitat originaries de quan va ser bastit. Manté els volums i cossos principals, encara que modificats i en molt bon estat. és de propietat municipal. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94765 | Vestigis de la torre del Turó de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-torre-del-turo-de-la-torre | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya. Turó de la Torre</p> <p>BUSQUETS COSTA, FRANCESC; 2007. memòria de la Intervenció arqueològica d'urgència al turó de la Torre de sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. servei D'arqueologia (inèdit)</p> | XIV-XIX | A dins del recinte de l'antena de televisíó i al costat del recinte del repetidor. Les restes de la torre estan situades al costat d'aquest recinte que resta tancat amb una reixa i una porta amb candau. | <p>Vestigis d'una antiga torre de defensa que denomina el turó on es situa. Els vestigis van ser objecte d'una intervenció arqueològica l'any 2007 en motiu de la construcció d'un dau de formigó per a la instal·lació de l'antena de telefonia mòbil. Durant aquestes tasques es van localitzar les restes de construccions que van motivar-ne la seva excavació. Es tracta d'una estructura de planta circular d'un metre d'alçada i de potència estratigràfica i construïda amb aparell de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars amb un revestiment e morter de calç. Els murs tenen una amplada d'uns 100 cm i no es va poder excavar del tot ja que part de la seva traça es posava a sota dels murs de la caseta del repetidor. Al fons es va documentar un paviment de rajola i maó ceràmic de 30 x 15 cm i disposat de forma reticular. Actualment està completament cobert de vegetació i runa que en fa difícil la seva interpretació.</p> | 08237-106 | Turó de la Torre | <p>La vila de Sant Quirze es reconeix com a tal des del 898 en la qual l'abadessa Emma consagra les parròquies del terme de Sant Quirze (santa Maria i Sant Quirze). Aquest fet es troba inclòs a la tasca de repoblació endegat per Guifrè el Pelós el qual es basa en tres puntals bàsics; la creació de castells (castell de Besora), de monestirs (sant Joan de les Abadesses) i de Parròquies (sant Quirze i Santa Maria de Besora). D'aquesta manera s'assegura un control administratiu del territori. Tot i així i d'aquest moment en són molt poques les notícies que en tenim. La població de Sant Quirze es va aplegar al costat de l'antiga església desenvolupant un nucli o sagrera al voltant de la mateixa i protegida per la torre de defensa a la que fem referència. Ja entrats en època feudal el senyor eminent era el monestir de Sant Joan de les Abadesses el qual va cedir el domini útil als senyors de Besora a canvi del cobrament d'impostos els quals van cedir-les amb l'anomenat contracte emfitèutic als pagesos. Cal destacar la figura de la comtessa Ermesenda , muller del comte Ramon Borrell que va morir el 1058 en una casa veína de l'església de Sant Quirze que en aquell moment ja s'havia desenvolupat com a sagrera. A mitjans del segle XIII aquest sistema feudal va entrar en crisi i molta gent va emigrar a Vic i poblacions properes amb la qual cosa part de la vila va quedar deshabitada, factor que es va agreujar amb la crisi baix medieval. No obstant això es detecten millores urbanístiques amb el desenvolupament d'un nou eix comercial vinculat als carrers de Torelló. Església, Pont, Patis i Plaça Major englobant el l'antic traçat de la sagrera i tancat al darrere de muralles. Aquestes millores van finalitzar amb la construcció d'un pont damunt del Ter que va resistir fins al 1939, moment en el qual va ser volat. Aquestes millores urbanístiques es van veure agreujades al segle XV i XVI quan un col·lectiu de paraires i teixidors van ocupar aquest sector i es van organitzar entorn de la casa del comú.El segles XVII i XVIII Sant Quirze va viure un moment de bonança econòmica ja que els draps obtinguts als molins bataners eren manufacturats a les cases dels paraires i venuts arreu. Prova de la puixança en seria la construcció d'una escola, del convent de les monges, de la casa de la Confraria i fons hi tot de la reforma de l'església parroquial. El segle XIX va ser un moment de revoltes i guerres carlines on es van refugiar al quarter militar que tenien a dins de la vila i també al castell de Besora. Es coneixen batalles carlistes dels anys 1835 i 1837. Aquest fet comportà que la vila es fortifiqués el 1875 i que la torre situada en aquest turó s'utilitzés com a torre d'avantguarda i de vigilànicia.</p> | 42.1021324,2.2225330 | 435715 | 4661408 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113216.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Entre les restes recuperades a l'estrat de rebliment (fragments de ceràmica vidriada comuna moderna i esmaltada així com algunes bales) dataria de mitjans del segle XIX i es relacionaria amb les batalles carlines que hi va haver en aquest sector. No obstant i malgrat a ixò i segons el parer de l'arqueòleg director dels treballs aquesta torre 'La torre guarda un contacte visual molt clar amb el castell de Besora, fet que ens fa pensar en la possible existència d'aquesta en època medieval' (BUSQUETS, COSTA F; 2007). Tanmateix el mateix autor afirma que 'malgrat siguin molt pocs els estudis que parlin sobre tipologia de torres carlines, sembla que la majoria d'elles eren de planta quadrada' Per tant i malgrat que els materials obtinguts datin de mitjans del segle XIX darrer moment d'ocupació de la torre és molt possible que el seu origen sigui medieval com a torre de defensa i control del nucli antic de Sant Quirze i com a avantguarda del castell de Besora i posteriorment del de Montesquiu. Exemples similars de torres que controlen nuclis o viles antigues sense esdevenir castells els trobaríem a Escaló (Pallars Sobirà), Rialb (Pallars Sobirà) o Ribes de Freser (Ripollès) per posar alguns exemples. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94683 | Vestigis de la primitiva església medieval de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-primitiva-esglesia-medieval-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER RAMON; 1993. EL castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local 1. L'avenç i Diputació de Barcelona. Apèndix !</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI ; 1972. 'l'natic terme feudal de Besora i lles seves parròquies de Santa Maria i Sant Quirze'. Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI; 1973. 'Les parròquies de santa Maria i Sant Quirze de Besora',Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI; 1995. 'Els mil cent anys de l'existència de Sant Quirze de Besora'. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1997)'Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat?'. Programa de la Festa Major. Ajuyntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ACM. Besora-6, Plec 3 nº2107</p> | X-XI | Restes de l'antiga església medieval integrades a la nova construcció barroca erigida a partir de 1781 i formant part d'una de les capelles del presbiteri dedicada a Sant Josep i situada a la part nord-est del conjunt edificat. Els murs de la façana sud estan integrats dins de la cambra de la calefacció amb la qual cosa la finestra de doble esqueixada que es pot veure en una de les parets dona a 'interior d'aquesta cambra. L'estat de conservació és bo. | <p>A la part nord-est de l'església i coincidint amb el que seria la capçalera de la nau nord de l'església de Sant Quirze entre l'espai del presbiteri hi ha una petita capella dedicada a Sant Josep. Es tracta d'un espai de planta rectangular allargassada situat de forma paral·lela a la paret nord del presbiteri i comunicat mitjançant una porta o pas obert a la paret sud de la mateixa. Aquest espai està cobert amb una volta de canó de mig punt i les parets que la sostenen tenen una amplada considerable. A més a mes a la part nord-est i a tocar amb la cantonada hi ha oberta una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada que recorda molt la tipologia de les finestres romàniques o fins hi tot pre romàniques de moltes esglésies tenint en compte que l'origen de l'església seria de mitjans del segle IX i X. A més al paviment format per toves ceràmiques en forma de cairó hi ha encara els vestigis d'una lauda sepulcral d'un enterrament familiar on hi ha la representació d'un crani i d'una calavera. Val a dir que la connexió amb la nau neoclàssic es fa mitjançant un arc former descentrat respecte l'antiga nau medieval i comunicat de manera forçada amb el cos de la nova església fet que permet interpretar que corresponen a períodes i fases diferents ja que si haguessin estat fets en el mateix moment estaria completament centrat cosa que no és el cas. A més a més damunt del pas de comunicació amb el cos del presbiteri de l'absis principal hi ha encastat en el gruix de la paret un armari per a les relíquies i objectes litúrgics i tancat per una porta de fusta amb tres claus i amb els golfos o tancadures de ferro forjat. Aquest element recorda a altres conservats en molts monestirs catalans com a ara a Santa Maria d'Alaó a l'Aragó o santa Maria d'Arles (Arles Sur tec al Rosselló francès) o a l'església de Santa Maria de Palau de Rialb a la Noguera i dins el municipi de la Baronia de Rialb. Altres vestigis medievals de l'antiga església en seria el mur nord de la nau neoclàssica que tanca la capella de la Verge de Montserrat i que presenta un determinat desplom que no és degut a la volta moderna sinó a una antiga volta desapareguda com a ampliació de la nau primitiva. Val a dir que és en aquest punt on hi ha oberta l'antiga porta d'entrada a l'església, visible des de la part externa, fet que permet reforçar aquesta hipòtesi. </p> | 08237-72 | Església parroquial de Sant Quirze de Besora. C/Església S/N | <p>L'església de sant Quirze seria erigida en el marc de tornar a ocupar el territoris teòricament despoblats del niu comtat d'Osona organitzat el 798 pel comte Borrell d'Osona-Cerdanya després de ser ocupada però que a fruit d'una revolta interna (revolta d'Aisó) promoguda pels antics ocupants i els nous dominis carolingis va fer que aquest territori no es consolidés fins en època del comte Guifré el Pilós. L'origen de Sant Quirze segons el mateix Antoni Pladevall especifica que és confòs degut a que la documentació escrita no dona un origen gaire clar i precís i amb tres dates que ballen 887, 897 i 898.</p> <p>Segons Pladevall la referència més antiga data de 855 i correspon amb una referència que hi ha en la dotació que els comtes Guifrè i la seva esposa Guinedilda fan a la seva filla Emma del monestir de Sant Joan de Ripoll, dit més tard de Sant Joan de les Abadesses. En aquesta dotació i entre les diverses possessions ja hi figura el terme i església de Sant Quirze de Besora. <em>'et in castro Bisora, ecclesia Sancta Maria Virginis, cum decimis et primiciis, et ecclesia sancti Cyrici et cum decimicis et primiciis carum et suum alodem' (PLADEVALL FONT, ANTONI, 1995). </em>Per tant si fem cas de l'esmentat document aquesta església ja seria edificada anteruorment i per tant amb un origen encara més antic. </p> <p>Posteriorment el 887 va tenir lloc la consagració de l'església de Sant Joan de les Abadesses pel bisbe Gotmar i entre les seves dotacions hi havia les esglésies del Bisaura <em>'et tradimus in castro Bisaura eclesia Santcta Maria cum eclesia Sancti Cirici et cum illorumapendicibus et cum alodiis' (PLADEVALL FONT, ANTONI,1972, 1973, 1995, 1997)</em></p> <p>Per tant novament el lloc ja hi figura com a possessions del mateix monestir. Monsalvatge especifica que el bisbe Gotmar el 897 hauria consagrat les esglésies de Sant Quirze</p> <p>Finalment i en concret el 898 en els registres dels Canalars del monestir de Sant Joan i trobats a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, 1993 ) que corresponen a còpies tardanes especifica que l'església de sant Quirze ja està consagrada.</p> <p><em>'ecclesia in honore beati (Quirico) qui est iuxta flumini Terico fundata ad eius monasterio in honori beati Iohanes didicatum abitum ratique concederet' </em> .</p> <p>Ara bé i tenint en compte que els documents ripollesos del 855 i 857 poden haver estat falsejats degut a que els monestirs moltes vegades es veien pressionats per les cobdícies senyorials, en aquest cas els Tallaferro de Besalú els qual pretenien dominar el monestir i els monjos moltes vegades per salvar els drets i fidelitats ja existents falsificaven els documents. Aquest en seria el cas del document de Sant Joan considerat per Pladevall 'quod Formam' o falsificació per preservar els drets.</p> <p>tot i així i una vegada consagrada el nucli desenvolupat al voltant de l'església no depenien directament del monestir, sinó que depenien de la parròquia i únicament havien de prestar fidelitat al monestir van ser els drets de la parròquia al monestir o les persones que habitaven en terres donades la monestir. Aquest fet seria corroborat per un document del 921 on especifica que l'abadessa Emma va comprar a Geldmir una peça de terra que es trobava in apendico castro bisaura' al lloc de terra de Recosind (PLADEVALL FONT, 1997).</p> <p>Posteriorment tindrem l'església de sant Quirze constantment documentada per les notícies del segle X, XI i XIII. </p> <p>Consta que el 1372 en una època que el terme de Besora que inclou Santa Maria, sant Quirze, Sora i Montesquiu tenia poc més de 25 masos i pagava al monestir de Sant Joan un total de 32 sous, 16 pernils, 20 quarteres de civada i 35 sexters de vi (Pladevall, 1972).</p> <p>Consta que entre el 1018-1023 la famosa comtessa de Barcelona (Eremessenda de Carcassona) morirà en una casa situada a prop de l'església de Sant Quirze va infeudar el castell de Besora als comtes Guifrè de Cerdanya i després a Bernat de Tallaferro que acabà retornant al casal de Barcelona. es senyors del castell hi establiren un vicari que administrava la justícia i assegurava a defensa. Al llarg del segle XIII s'esmenta que l'església hi tenia tres altars, un dedicat a Sant Quirze i Santa Julita, un altre a Santa Maria i un darrer a Sant Joan.. No obstant la de Sant Maria podria correspondre a la del castell i la darrera de Sant Joana un altre lloc per tant es fa difícil saber si corresponen a tres altars dins d'una mateixa església o repartits en altres indrets. </p> <p>En aquests altars s'hi cobraven un seguit de delmes i primícies que els administrava el cavaller de Ramon de Guàrdia del castell de Guàrdia i que lliurava al monestir. No és fins a la dècada del 1600 quan arrel de diverses visites pastorals s'hi documenten nous altars com el dedicat al Roser (1582), Sant Isidre (1622), St crist /1680) i Sta Rosa (1686). En aquesta data subsistia l'altar de Sant Joan i el de Santa Maria s'havia convertit en el del Roser, El rector era Joan Codinac que residia a Sant Quirze que comptava amb 90 cases habitades i 10 cases de pagès amb el nucli de Montesquiu amb 59 cases</p> | 42.1005226,2.2232172 | 435770 | 4661229 | 887.891 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630100320.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | monestir de Sant Joan de les Abadesses | Es tracta d'un dels vestigis més antics de la l'església medieval que mereixen que tinguin una cura especial i siguin estudiats i analitzats en detall ja sigui a nivell arqueològic realitzant cales al subsòl i també als paraments i que poden resoldre i confirmar aquesta hipòtesi que us formulem en aquesta fitxa i de la que n'hem tingut especial atenció. Caldria contrastar les dades arqueològiques amb la documentació conservada i establir paral·lels amb altres exemples conservats. | 85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94615 | Vestigis de les muralles al darrere de les finques del carrer del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-les-muralles-al-darrere-de-les-finques-del-carrer-del-pont | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderni de liquidaciones y amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV-XVII | La muralla es troba integrada a la part del darrere de les finques esmentades i utilitzada com a murs de contenció i de sosteniment dels horts i també de les façanes posteriors de les finques. S'hi evidencien pèrdues del material i de la calç, pedres caigudes, parts afegides, remuntes, desploms. | <p>Es tracta d'un tram de muralles amb els vestigis d'una torre rectangular encastada al darrere de les finques núm. 35, 37, 39, 41, 43 i 45 del carrer del Pont. es tracta de murs utilitzats com a parets de sosteniment de les hortes i patis de darrere de les cases constrüides amb aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars. Alguns trams tenen una alçada que oscil·la des dels 2 a 3 metres d'alçada o inclús més. El tram conservat manté forats de biga i de bastida conservats, vestigis d'espitlleres paredades i també base talussada. En algun tram (finca núm. 35 del carrer del Pont l'alçada és major i es distingeix una estructura quadrangular associada a una possible torre i amb una alçada de més de 5 metres. L'aparell és de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada i desbastada. Aquest tram queda interromput a la finca núm. 33 o casa Espadaler. Es conserven uns 25 metres de longitud aproximadament. Aquests elements es poden veure des del darrere de les hortes del carrer del Pont. </p> | 08237-60 | Carrer del Pont 37 i horts de la part del darrere orientats a migdia | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dobat amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic, els delmes i les primicies de les parròquies i masos de Sta Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en época Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipalper preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntamemt amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desenvocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1007698,2.2208318 | 435573 | 4661258 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94615-img20230228112805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94615-img20230228112825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94615-img20230228112909.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un element de notable rellevància que caldria documentar graficament , topograficament, realitzar sondejos i cales arqueològiques en els seus paraments i subsòl per valorar que es conserva dels antics murs i que es conserva de les reformes tardanes. Tambe caldria protegir-lo i inventariar-lo en un catàleg de protecció del nucli antic. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94858 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-2 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de besora</p> <p>MASNOU, JOSEP. <em>Fonts de llegenda. </em>Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpres.com</p> <p> </p> | XX | Integrada al paisatge urbà es troba molt ben cuidada ja que gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | <p>Construïda al passeig de la Verneda enmig d'una zona d'ombra i al costat de dos xiprers està formada per un pedestal o monòlit de pedra del país on hi ha la font amb la pica de desguàs a la part central i coronat per un arc de mig punt de pedra picada buidat al gruix del mur i resseguit per un fris de còdols de riu al seu voltant en el que hi ha representada la figura de Sant Jordi en ferro forjat i amb les quatre barres de la senyera en color vermell. Damunt seu hi ha la data de 1985 escrita en ferro forjat i pintat de color gris fosc. A cada costat de la font hi ha dos bancs de pedra que queden units i integrats amb el pilar central formant un únic element.</p> | 08237-166 | Passeig de la Verneda | <p>Està situada en un espai que antigament era una verneda i on era habitual practicar-hi la pesca. Aquesta verneda va desaparèixer degut a diferents aiguats, sobretot el del 16 d'octubre de 1940 que també acabà de destruir el pont damunt del Ter, però també el de 1982.</p> <p>El 1985 es va trobar aigua en aquest lloc i es va construir un pou que assegurava aigua a la població, posteriorment es va arranjar tot el passeig i es va culminar el projecte amb la construcció de la font (any 1986).</p> | 42.0995578,2.2198096 | 435487 | 4661125 | 1985 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94858-42-2-sant-jordi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Es tracta d'un element molt ben conservat i integrat al paisatge urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94818 | Via romana de la Costa Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-la-costa-cogulera | <p>BUSQUETS COSTA, F; FÀBREGAS M; 2017. Memòria valorada per a l'execució de la investigació històrica, arqeuològica del camí ral de Vic a Ripoll Tram la Cogulera (Sant Quirze de Besora). ATICS.</p> <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p> | I ac- I dc | Coberta de vegetació i de bosc conserva alguns trams encara en un estat acceptable al vessant sud de la Costa Cogulera entre la darrerera corba de la carretera vella i la nova pista forestal que puja a la costa Cogulera. Hi ha un altre tram gairebé a la part més alta on hi ha un altre fragment de via. Caldria fer una campanya arqueològica de prospecció i delimitació de la via al TM. de Sant Quirze de Besora i fer una neteja del tram de la Costa Cogulera fent una esbrossada i tala general de la vegetació del tram, consolidar els murs que sostenen la via, el terrasament i també part del paviment parcialment conservat. Caldria reposar els fragments de mur caiguts i senyalitzar-la a nivell turístic com un element de patrimoni important. | <p>Tram de l'antic camí ral que coincideix amb l'antiga carretera C-17z de Vic a Ripoll que al entrar al terme de Sant Quirze de Besora passava per la serra i costa cogulera per damunt del modern túnel de la C-17. Continuava seguint part del traçat de la carretera vella de Sant Quirze de Besora a Orís fins a enfilar-se pels pendents de la serra i costa Cogulera mitjançant revolts i forts pendents sostinguts per murs i terrasses artificials que hi recolzaven les plataformes quadrades per on giraven els carros i animals i realitzats amb un aparell que sembla 'romà'. En arribar al collet el camí transcorria pel vessant nord enmig de feixes i camins, avui molt desfigurat i continuava paral·lel a la C-17z per damunt de l'antiga casa del Bufí. Els diferents trams que es conserven al vessant sud de la serra de la Cogulera al damunt del túnel de Sant Quirze corresponen a tres trams sostinguts per murs de contenció amb carreus de pedra de mida més aviat petita d'uns 20 x 30 cm, units amb morter de calç i amb una alçada notable. també es conserven com a mínim dues plataformes per a girar els carros i pel que fa al paviment està cobert de vegetació amb la qual cosa no es pot apreciar quin sistema constructiu presenta. A banda d'aquest tram que es troba al damunt de la carretera vella de Sant Quirze a Orís i sota de la pista que puja a la costa cogulera hi ha altres trams menys conservats que caldria netejar entre aquesta pista i la part més alta del serrat amb alguns trams amb restes de murs de contenció i també restes de paviment completament coberts de vegetació i arbusts que en dificulten notablement la seva traça. </p> | 08237-144 | Costa Cogulera | <p>Segons Francesc Busquets i Marta Fàbregas en la memòria valorada sobre la recuperació d'un tram del camí ral de Vic a Ripoll en el tram de la Cogulera de Sant Quirze de Besora especifiquen <em>'és igualment impossible la seva continuïtat cap al nord per on entraria al poble de Sant Quirze. Aquí hi contribuiria l'explotació intensiva de feixes. El que és clara és l'atribució d'aquest tram a l'antic camí que unia Vic amb Ripoll. La seva cronologia, però és menys evident.Pel tipus de tècnica constructiva podria ser atribuïble a un període molt ampli entre l'antiguitat i l'edat moderna. </em></p> <p>No obstant això i referent a aquesta via l'article de Carles Padrós de 'Camins antics i vies Romanes d'Osona, publicat en la revista de Quaderns de Prehistòria i arqueologia de l'any 2010 fa un resum de les principals vies romanes d'Osona. Al parlar del camí de Vic a Ripoll afirma i ens parla de 'strata ceretana'. aquest camí el qual molt possiblement ja hauria estat utilitzat pel rei visigot Wamba el 697 en la seva expedició a la Gàl·lia narbonesa per tal de combatre amb el general paulus esmenta que una facció del seu exercit va passar per Vic per dirigir-se a Llívia i per tant es va interpretar que ja existia una via que connectava Vic amb aquesta ciutat pirinenca. '<em>Secunda per Ausonensem Civitatem Pyrinaei media pateret' </em>(Pujades, 1831). De fet les referències escrites directes més antigues a aquesta via es remunten amb un document que data del 962 i on s'esmenta la strada ceretana a Gurb (Udina, 1951). també a l'any 1000 a través d'un document de l'arxiu capitular de Vic parla d'un camí de Sant Hipòlit a Vic. <em>'ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito et vadit per Ripol' (</em>Padrós, C; 2010). També es fa referència a un tram prop de Sant Hipòlit vadit per surribas et pergit ad sanctum Ipolitum…” Tanmateix aquest camí ens és ementat per fonts més recents especialment el conde de Darnius al segle XVIII en el seu llibre de <em>' El conde de Darnius. Guia por los caminos mas principales del principado de Cataluña 1676-1727' </em>i editat per Francesc Costa Oller, el 2022 i que correspon a un recull exhaustiu de mapes cartogràfics del segle XVIII de tot Catalunya i arxivat a la biblioteca de l'Institut cartogrpafic de Catalunya. Jaume Font i Garolera en fa una ressenya i estat de la questió en el seu article de 'La xarxa de camins i la comunicacions amb Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca de la revista Ausa núm. XXVI any 2014 esmenta <em>'El tram de Vic a Ripoll marcat com a carreter (colir vermell) arrenca de Vic, passa per Vilagelans, Granollers de la Plana, Sant Hipòlit de Voltregà i Orís. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauriem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí; el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qua el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll . Tanmateix Francisco Zamora en el seu llibre de 'Diario de los viajes hechos en cataluña (1757-1812) esmenta del camí de Vic a Ripoll <em>'Camino de herradura de la villa de Ripoll y demas pueblos de montaña de Vich' .</em> Francesc costa afirma<em> 'Per tant la via partiria del nord d'Auso, pel coll de Vic i Gurb, cap a Santa Cecília de Voltregà i Sant Hipòlit i seguint el riu Ter cap al nord amb un itinerari similar al que segueix la C-17. A l'alçada de Sant Quirze de Besora abans d'arribar al municipi es té documentat un tram de l'antic camí a la Costa Cogulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el riu i que l'antiga C-17 passi pel mateix lloc fan pensar en una perduració des d'època romana si més no anterior'</em></p> <p>Hi ha qui comenta i parla d'aquest camí com la denominada 'strata Francisca' de Vic a Olot però segons les referències escrites aquest camí a Vic es bifurcava fins a Roda de Ter, Manlleu coll de Bracons, Vall d'en Bas Olot i es dirigia a Camprodon pel coll del Capsacosta, és a dir la via del Capsacosta de factura i composició similar a la via de Sant Quirze. Ara bé recents estudis (sara Aliaga, Andreu Olesti, 1998) comenten d'una strata farncisca d'època medieval que podria correspondre amb l'antiga strata ceretana romana que s'esmenta en nombroses referències medievals <em>“...ipsa strada publica magiore que pergit per sancto Ipolito et vadit ad ripo </em>ACV, cal. 6, núm. 802 (28 d’agost de 1000) Per tant és possible que en un inici ambdues vies fossin independents i a l'edat mitjana es posés més ènfasi en la via del Ter com a accés més directe a Vic i el segon fos emprat per anar a Besalú, Olot....<em>... </em> </p> | 42.0927531,2.2197892 | 435479 | 4660369 | 218 ac | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124702.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un tram de camí d'un possible orígen romà amb continuïtat a l'època medieval i fins hi tot moderna. Amb tot i malgrat els pocs estudis que hi ha sobre aquest tema a Catalunya guarda relacions amb la via denominada de 'Capsacosta· de la vall de Bianya a Sant Pau de Segúries o també la via del coll de Parpers a la comarca de Maresme. En aquests casos, especialment el primer hi han trams de camins talussats amb plataformes per a poder girar els carros i murs de contenció de pedra amb els paviments de llosa i pilones guarda rodes per a protegir de caigudes. En el cas de Capsacosta l'estat de conservació és excel·lent tot i que podria ser fins hi tot més tardà. En el cas de Parpers es conserven també alguns trams empedrats, restes de pontarrons per al pas dels guals i barrancs i algunes canalitzacions de drenatge. En el cas del camí de Sant Quirze caldria portar-hi a terme una important tasca de neteja i desforestació per tal de deixar a la vista les restes de les estructures conservades i iniciar sondejos arqueològics puntuals per a establir a banda de la seva cronologia, l'existència de restes de paviments. Finalment caldria consolidar els murs conservats i museitzar-los mitjançant plafons i establint una ruta o sender que vagi des d'Orís fins a Sant Quirze recuperant part de l'antiga traça del camí romà | 83 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94811 | Les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-illes-1 | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Lavenç. Club d'història local-</p> <p>PRAT ANTONI , DAVID VILASECA, 2018. Masos rònecs; Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs.</p> <p>DDAA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 8. Pla d'0rdenació urbanística Municipal. </p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p> </p> | XIV-XVI | Edifici que malgrat que estigui deshabitat conserva en bon estat les parets del perímetre i la coberta ja que fa pocs anys que ha estat reformada mantenint l'esquema i estructura bàsica de bigues de fusta que sostenen una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates. A les fusteries els cal un repàs i també a les parets exteriors de la façana. S'utilitza com a magatzem agrícola | <p>Es tracta d'una masia situada al vessant sud del nucli de Sant Quirze, ala riba dreta del riu Ter en un indret on genera un meandre. La casa es troba damunt dels camps de les Illes on hi trobem el pou i on hi passa el camí d'accés a la central homònima, dita de Can Pericas.</p> <p>Es tracta d'una construcció aïllada de dues crugies i assentada aprofitant el desnivell del terreny natural. Consta de planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la disposició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit llevat de la façana principal que és on es concentren el major nombre de les obertures. Les divisions internes són amb sostres empostissats de fusta damunt de bigues transversals i les divisions interiors amb murs de maçoneria.</p> <p>En quant a la composició de les seves façanes presenta una distribució de les obertures un xic desordenada. Així doncs a la façana principal hi trobem la porta d'entrada o principal formada per una obertura coronada amb llinda de fusta amb les bastiments de fusta i un arc de descàrrega de còdols al seu damunt i dues finestres al seu costat pertanyents a les quadres i estables. Atès que la masia aprofita el desnivell del terreny natural hi existeix una planta semi soterrània que està ventilada per una finestra també amb llinda de fusta i on hi ha adossat un volum quadrangular, possiblement destinat al forn de pa. A la planta primera hi ha obertes quatre finestres més també amb els bastiments de fusta i de les quals, la que hi ha damunt de la porta d'entrada està parcialment paredada ja que origin`pariament tenia la mateixa amplada tal i com es pot veure amb els muntants de pedra.Aquestes obertures també estan coronades per arcs rebaixats de descàrrega i val a dir que tenen algunes reparacions amb maó ceràmic. Finalment i coincidint amb el nivelll de les golfes s'obren quatre finestres rectangulars allargassades separades per pilars que sostenen el voladís de la barbacana de la teulada sostinguda per bigues i cavalls de fusta.</p> <p>L'aparell constructiu és de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i filades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades més ben treballades. La façana oest que coincideix amb el pinyó de la coberta hi té adossat un volum quadrangular cobert amb teulada a un sol vessant a la planta baixa i dues obertures a la planta pis i golfes. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i s'aprecien els encaixos de biga a la planta segona corresponents amb un cos desaparegut. La façana est és completament cega llevat d'una porta paredada a nivell de planta baixa coronada per un arc de descàrega de mig punt i a la nord hi té obertes tant sols obertures a la darrera planta. No s'ha pogut accedir al seu interior. </p> | 08237-142 | Les Illes S/N | <p>Masia que molt possiblement seria documentada ja a l'edat mitjana ja que Ramon Espadaler en el seu llibre del castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana parla de l'existència de la mateixa en el capbreu de 1362. No obstat això surt esmentada al cuaderno de liquidacions y amillaramiento de 1862 (AMQ. carpeta 1016) a la inscripció núm 50 a nom de Josep Domingo Lluch posseeix <em>'Por una casa de labor llamada de las Illas nº 2' </em>i amb un valor de 42,66 lliures No hem trobat altres referències a banda de les descripcions de Josep Vilaseca i Antoni Prat en el seu llibre dels masos rònecs on diu que la masia va ser habitada fins el 1975 am la família Cunill. Fa pocs anys se n'ha refet la coberta amb la qual cosa la casa es conserva en bon estat ja que les descripcions del catàleg de masies esmenten <em>'que està en molt mas estat i quasi ruïnosa'.</em></p> | 42.0915390,2.2341681 | 436667 | 4660224 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331112133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331112204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331113130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331115015.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una casa que manté en bon estat els trets bàsics de la masia originaria. Així i analitzant els seus paraments podem arribar a dir que l'estructura que ens ha arribat als nostres dies correspon amb la mateixa del moment en que es va bastir ja que no s'hi observen ampliacions i engrandiments. La prova la tenim que no hi ha cap obertura que sigui amb els bastiments i la llinda de pedra picada sinó que són de fusta amb la qual cosa permetria recular la seva cronologia fins el 1500 i 1600. De fet la seva tipologia ens recorda més a les masies de les zones de muntanya que no pas de les que hi ha al terme municipal de Sant Quirze i entorns. Les úniques reformes visibles corresponen amb un canvi d'aparell visible a la planta sota teulada de la façana est donant a entendre que va ser erigida més tard | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 93618 | Can Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tenes | <p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p> | XIV-XVII | L'edifici, actualment de propietat municipal no ha estat mai objecte d'intervenció des de que va ser adquirit pel consistori de manera que l'estat que presenta és el mateix des del moment en que va ser deshabitat. Malgrat conservi encara la majoria d'elements originals amb l'estat en que van ser concebuts, la coberta així com el seu interior mereixen una restauració, rehabilitació amb un pla d'usos definit. La coberta té algunes teules mogudes, alguns forjats presenten desploms, humitats a les parets i capes de morter despreses. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de PB+ 1 P i golfes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant al carrer del Pont. Presenta l'exterior amb parets de pedra, maçoneria i tàpia, les divisions horitzontals amb forjats de fusta del tipus empostissat. Es divideix en tres crugies separades per murs de càrrega que coincideixen amb tres parcel·les o patis diferents.</p> <p>La façana del C/ Pont té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes geomètricament al llarg de la façana i coincidents amb cadascuna de les seves crugies. La porta d'entrada es situa a la crugia central i esta composta per una obertura coronada amb llinda amb els muntants i llinda de pedra picada amb els cantis bisellats. Al costat seu i al costat esquerra s'hi obre una segona porta de les mateixes característiques que la principal, mentre que al costat dret hi ha una finestra rectangular amb els muntants, llinda i ampits de pedra. La planta primera es resol amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les de la planta baixa i realitzades amb pedra picada i amb els ampits molt senzills formats per un sol bloc de pedra picada. El sota coberta té la mateixa distribució d'obertures, encara que de mida molt més petita i amb els bastiments possiblement de fusta. L'aparell de la façana està completament revestit per un estuc i enlluït de calç de color ocre que tant sols deixa visibles els bastiments i llindes de les obertures de la PB i primer pis. La part inferior té un sòcol fet amb un escardejat de ciment. La façana que mira al Ter també presenta un predomini del massís respecte el buit ja que tant sols hi té oberta un porta a nivell de la planta soterrani d'accés a les hortes damunt de la muralla amb dues finestres tipus espitllera que coincideixen amb les dependències del semi soterrani. A nivell de l'entresol que coincideix amb la PB del C/ del Pont 16 s'hi obren dues finestres més amb muntants i llinda de fusta de les que la del costat de tramuntana encara conserva la fusteria originaria formada per quatre quarterons interns que es tanquen mitjançant porticons interiors i amb esplandit i festejadors interns. Coincideixen amb dues balconeres amb sengles balcons de barana de forja al primer pis que conserva les fusteries originals amb les barretes emmarca vidres. Finalment al sota teulada s'hi obren res finestres de mida petita similars a les de la façana principal i coincidents amb cadascuna de les crugies il·luminant les golfes. Cal destacar que a la crugia central entre la PB i el P1 hi ha oberta una finestra rectangular allindada en pedra. L'aparell està completament revestit per una capa d'enlluït de calç i ciment pòrtland de color gris que tant sols deixa visibles els emmarcaments de les obertures. Tot i així i segons el que es desprèn de l'anàlisi de la fàbrica interna l'estructura de la planta baixa i primer pis és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars mentre que el sota teulada i parets internes són de tapia amb revestiment de guix.</p> <p>L'interior es composa d'un vestíbul distribuïdor que comunica amb les diverses dependències de la casa situades en cotes i nivells diferents. Així al costat dret del mateix oi comunicat per una porta allindada en pedra trobem un espai dividit en dues crugies diferents separades per un arc de mig punt de maó ceràmic que s'emprava com a fàbrica de cordes. Està il·luminada per dues finestres obertes a cadascuna de les façanes que conserven les fusteries i festejadors originals. El sostre és un empostissat de fusta a base de cavalls que sostenen l'embigat de fusta cobert amb tapajunts i posts de fusta seguint l'exemple característic i tradicional. La crugia del costat esquerre està més alterada ja que va ser re-utilitzada com a botiga de queviures i rebotiga a la part posterior amb una part emprada com a habitatge amb la cuina econòmica, els fogons, la pica de marbre i una petita cambra utilitzada com a menjador amb els paviments formats per rajoles hidràuliques. </p> <p>El vestíbul cobert amb un sostre empostissat format per tres cavalls de fusta que sostenen les bigues motllurades que suporten les posts de fusta i tapajunts amb tauletes als laterals i recolzat damunt de mènsules de fusta simulant caps de biga amb motius humans de tradició gòtica està pavimentat per un sòl de rajoles ceràmiques de 30 x 15 cm disposades en escaleta. Del vestíbul n'arrenca l'escala d'accés a les plantes superiors i també l'accés al soterrani i hortes de la part del darrere que està format per una rampa amb graons de pedra i còdols de riu col·locats de cantó i que comunica amb la porta que dona pas als horts i també amb les dues dependències del soterrani situats a sota de les crugies laterals. El soterrani aprofita el desnivell ocasionat entre el carrer del Pont i el marge del Ter salvat mitjançant terrasses i murs de pedra. Està format per dues habitacions cobertes amb volta catalana de maó ceràmic que recolzen damunt paraments molt més antics de lloses de pedra, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Ambdós elements estan dividits mitjançant dues crugies separades per arcs de mig punt realitzats amb lloses de pedra que coincideixen amb les crugies del pis del damunt, és a dir la planta baixa. El paviment és de còdols de riu i també de terra batuda. Estan il·luminades per dues petites espitlleres amb esplandit i arc interior construït amb lloses de pedra. Sembla que es tracta dels elements més antics de la casa i pertanyents a l'etapa fundacional de Sant Quirze de mitjans del s. XII o XIII.</p> <p>L'escala d'accés a la planta superior és de pera picada amb dues tramades i situada a la par oest del vestíbul tocant amb la part del darrere de la façana que mira a les hortes i al Ter. Està il·luminada per una finestra amb festejadors i porticons interns formant quarterons de fusta. </p> <p>La planta primera es composa d'una sala que unifica dues crugies de pedra i que actua com a saló distribuïdor de les diferents habitacions formades per sala i alcova i situades a banda i banda. Presenta el paviment de maons ceràmics, el sostre enguixat formant un fals sostre i les parets enguixades i pintades amb motius aplantillats formant sanefes de temàtica geomètrica formant frisos dividits en dos registres; un d'inferior damunt del sòcol amb motius florals i un altre a sota el sostre amb motius geomètrics i garlandes. La part central és completament neutre amb un fons de color blau cel. El fals sostre repeteix el model de les parets. La sala no conserva cap element de mobiliari llevat d'un aiguamans i un mirall amb decoració de 'la ditada' que amaga la cisterna per omplir-lo. A cada costat hi ha les habitacions amb les alcoves de les que ha perdut completament tot el mobiliari conservant tant sols les vidrieres d'accés a l'alcova amb els vidres glaçats amb decoració geomètrica. Just al costat de l'aiguamans hi ha la porta d'accés a l'escala que condueix a les golfes amb graons de fusta damunt de bigues de fusta. La distribució d'aquest nivell repeteix el model de les dues plantes inferiors format per habitacions rectangulars separades per parets de càrrega amb fàbrica de maçoneria i divisions interiors formades per envans de fusta i maó ceràmic. Té les parets enlluïdes amb estuc de guix que en els indrets on ha desaparegut deixa a la vista l'aparell de tàpia. El sostre és de bigues i lates de fusta i el paviment de guix.</p> | 08237-4 | Carrer del Pont, núm.16 | <p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produíren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (serrallonga, urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la ·'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i tambéen el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb doimicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862</p> | 42.1001767,2.2224569 | 435707 | 4661192 | 1600 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120523.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una de les poques cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora que millor ha sabut preservar el caràcter històric i arquitectònic de les velles construccions gremials desenvolupades al carrer del Pont. Plaça Major, carrer de Torrelló, carrer de l'església i carrer dels Patis. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94616 | Botiga de Queviures de Ca l'Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botiga-de-queviures-de-ca-lespadaler | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIX- XX | La botiga encara està en ús i conserva encara tot el caràcter modernista dels seus orígens ue caldria restaurar-ne les fusteries, vidres i decoració així com els paviments ja que degut al seu ús continuat com a local comercial es conserva en mal estat. | <p>Botiga i local comercial que conserva encara el caràcter originari de quan es va fundar. S'accedeix per la porta situada als baixos de la casa Espadaler per mitjà d'un cancell amb la fusteria de tipus modernista i la part de damunt de la porta d'entrada decorada amb motius de fusta de tipus floral. La botiga pavimentada amb rajoles hidràuliques i dibuixos modernistes està sostinguda per columnes de forja de fust estriat, capitell daurat que sosté el sostre avui rebaixat per plaques de guix però que segurament l'original era amb motllures de guix i possiblement pintat. Al fons de la paret es disposen els armaris i mostradors de fusta pintats de blanc i amb les prestatgeries dividides en diferents registres amb decoració estrriada i capitell daurat. El mostrador i el taulell són de factura similar als armaris conservats. A cada costat del cancell hi ha els aparadors de tipologia similar al cancell. Encara s'utilitza com a botiga de queviures.</p> | 08237-61 | Carrer del Pont núm. 33 | <p>Referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i</em> amb un valor de 220 cèntims<em>. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM 'llibre d'arrendaments de 1781' carpeta 15 i 'carta al Mostassaf'anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 es parla de la denominada 'casa Ginestet'.</p> | 42.1008693,2.2210027 | 435587 | 4661269 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94616-img20230228110700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94616-img20230228110819.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una de les poques o gairebé l'única botiga de Sant Quirze que conserva encara els trets modernistes i fundacionals de quan es va obrir. Caldria establir mesures de protecció per evitar que desparèixi. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94810 | Cases de la Central de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-central-de-les-illes | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>producció>central de les illes</p> | XX | Del conjunt dels dos habitatges que formen part del complex industrial de la central de les Illes només un d'ells està habitat. L'altre presenta esfondraments dels sostres i la coberta i tant sols manté l'estructura. Tot i així el que està habitat també té algunes deficiències en la seva estructura i coberta. Caldria fer algunes actuacions de reparació i manteniment. | <p>Conjunt de dues edificacions aïllades destinades a acollir els treballadors de la central de Can Pericas o de les Illes. Es tracta de dues construccions independents situades al costat de la central i disposades al seu voltant. La primera d'elles té una planta rectangular d'una sola planta amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta que descansa damunt d'una cornisa correguda a manera de ràfec. Té les parets arrebossades en color ocre i les cantonades i bastiments de les obertures en maó ceràmic vist i pintat de color vermell. La composició de les obertures és molt regular i geomètrica a base d'una porta d'entrada i dues finestres a banda i banda a la façana sud, tes finestres a llevant i tres més a ponent. L'interior avui dia molt enrunat es distribueix mitjançant un menjador, cuina i tres habitacions</p> <p>L'altre edificació està encara habitada i també està formada per un edifici de planta rectangular de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud. La distribució de les obertures és molt geomètrica i ordenada organitzant-se a través d'una porta i d'entrada i dues finestres a cada costat coronades per un arc de mig punt de maó ceràmic i amb els bastiments de les obertures emmarcats. Al damunt seu hi han tres finestres que coincideixen amb el primer pis. Val adir que les cantonades i els ràfecs de sota la coberta estan remarcats amb maó ceràmic vist. Les façanes laterals que coincideixen amb els costats curts de l'edifici s'organitzen amb dues obertures a cada planta i dues més a les golfes que resten separades per un fris corregut. La façana nord és completament cega llevat de la porta d'accés als diferents habitatges. La coberta forma un important voladís que està sostingut per bigues de fusta. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color groc amb els elements decoratius (ràfecs, cornises i bastiments) fets en maó ceràmic. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> <p>Entre aquesta construcció i la primera hi havia una zona enjardinada que avui està deixada i coberta de vegetació </p> | 08237-141 | Can Pericas | <p>Sembla que aquestes cases van ser construïdes al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0928527,2.2304405 | 436359 | 4660372 | 1906 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114627.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Societat Pericas Boixeda i cia | Es tracta de construccions destinades a acollir els habitatges dels treballadors de la central i amb unes característiques comuns a altres centrals d'aquesta època destacant la central de Cabdella a la Vall Fosca. Una de les construccions té la coberta i part dels forjats esfondrats, mentre que l'altra encara està sencera i està ocupada per joves | 102 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94681 | Casa del Carrer de les Roques, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-roques-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV-XVII | Finca integrada a la núm. 3 del carrer de les Roques a mans dun mateix propietari i restaurada seguint el mateix criteri que la núm. 3 del mateix carrer. | <p>Petita casa i parcel·la entre mitgeres situada entre la finca núm. 3 del carrer de les Roques i la núm. 15 del passeig del Ter. es tracta de la clàssica parcel·la 'gòtica' de casa entre mitgeres formada per una planta rectangular allargassada i composta per una planta baixa, i u primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de les Roques. Les divisions horitzontals són amb forjats i sostres empostissats de fusta i les verticals en parets de maçoneria. La composició de la façana és molt simple i senzilla amb un predomini del massís respecte el buit amb una porta oberta a la planta baixa de tipus rectangular coronada per una llinda de fusta, avui arrebossada i una finestra de pedra picada amb els bastiments llinda i ampit de pedra situada a la planta primera. damunt seu hi ha la barbacana de la coberta formada pel voladís de la mateixa teulada. L'aparell està completament revestit per una capa de morter de calç i pòrtland que deixa a la vista els muntants i cantonades de les obertures en pedra picada. L'aparell constructiu sembla que seria maçoneria de còdols de riu i possiblement també parets de tàpia. La finca està embeguda per la núm. 3 del mateix carrer i a mans d'un mateix propietari.</p> <p> </p> | 08237-70 | Carrer de les Roques núm 2 (embegut per la finca núm. 3) | <p>Aquesta casa tal i com hem comentat a l'apartat de les observacions correspondria amb una de les cases més antigues del nucli antic de Sant Quirze ja que tal i com ens afirma Joan Serrallonga la porta d'entrada està coronada per una llinda de fusta que precedeia a les de pedra de la fi del 1600 i inici del 1700. Així doncs aquesta casa podria tenir una origen molt antic possiblement baix medieval pel fet d'estar situada al camí d'entrada a la vila de Sant Quirze entre el pont de damunt del Ter i l'entrada al carrer del Pont per la zona denominada el mal pas, un estret pas que existia entre la part inferior del carrer del Pont(fora muralles) i els penya segats del ter formant un pas molt estret i amb molts precipicis que va ser denominat així. No obstant això la casa en surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' com a possessió de Antoni Espadaler i Saguí el qual a la inscripció núm 57 entre altres béns posseeix 'calle de las Rocas núm. 2' amb un valor de 120 lliures. També posseïa un petit hort al carrer de les Roques 10 per valor de 130 lliures. Tanmateix en al mateix manual i a la inscripció 123 trobem un tal Antonio Roca que especifica <em>'por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle de las Rocas núm. 3'. </em>Aquesta finca està valorada amb un total de 60 lliures. Tanmateix podria ser l'origen al nom del lloc. La finca núm.2 seria l'adjacent i estreta que amb el temps quedaria embeguda pe r l'anterior formant part de la mateixa. No hem trobat més referències a aquesta finca </p> | 42.1010873,2.2191661 | 435436 | 4661295 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94681-20230608104429.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Es tracta de la característica casa gremial d'origen baix medieval i amb continuïtat en època moderna quan va ser reformada. Segons la seva tipologia constructiva guarda notables relacions amb les cases enderrocades del carrer Torelló i també les que encara resten amb els núm. 2, 4 i 6 del mateix carrer. Sembla que la casa dataria de mitjans del 1500. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94802 | Bassa del primer racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-primer-raco | <p>Informació facilitada per Josep Masnou</p> | Bassa que recull les aigues de la font del Racó i s'utilitzava per al bestiar de la casa de la Cúbia i també pel regadiu. Actualment inutilitzada està inclosa dins del refugi de fauna salvatge de la zona del Solà, inclosa dins del PEIN de la serra de Milany, Bellmunt | <p>Es tracta d'una bassa formada per les mullenes procedents de l'aigua sobrant de la font de l¡Horta i que desemboca al torrent de les Cúbies. Aquesta bassa servia per a abeurar el bestiar i també per donar aigua i abastir la masia de la Cúbia, avui enrunada. Està formada per unes mulleres que inunden una zona humida de joncs i nenúfars i que es correspon amb un refugi de fauna i espècies aquàtiques completament protegides i dins de la zona del PEIN. </p> | 08237-134 | Zona del Racó | 42.0993608,2.2501946 | 437999 | 4661080 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94802-img20230314113919.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba inclosa a dins dels terrenys d'acampada del Solà en una zona protegida per a fauna salvatge. Hi abunda el tritó, la salamandre, la granota reineta i un seguit d'invertebrats. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94805 | Torrent de les Cúbies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-cubies | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | Es troba inclòs dins de l'àrea protegida pel PEIN | <p>Es tracta d'un torrent que neix al vessant sud de la serra de la Cogulera a prop del puig de Juí i discorre longitudinalment per la vall del Solà al costat de les costes de l'illa al costat de les ruïnes de la casa del Solà confluint a la part inferior amb el torrent de l'illa que delimita els municipis de Sant Quirze de Besora amb el de Torelló i pel congost denominat de 'la Cogulera' desemboca al Ter. Es tracta d'u riu que normalment baixa amb poc cabal tenint fortes crescudes a les tardors i primaveres que són els períodes més plujosos. El curs del riu discorre entre roques calcaries formant salts i algun gorg. </p> | 08237-136 | Torrent de les Cúbies | 42.0968691,2.2542975 | 438336 | 4660801 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120911.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba situat a dins del PEIN de les serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt. La major part del seu curs discorre per terme municipal de Sant Quirze de Besora. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94302 | Església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XI-XVIII | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions situat a la part nord-est del nucli antic i, dominant en part la vessant est de la població amb els plans de la vinya i quintanes de les Comes del Pla i del Baldiri que formen una mena de rasa o aiguafons orogràfic. Substitueix un edifici d'origen romànic i va ser el nucli d'una antiga sagrera que desenvolupà l'actual nucli històric de Sant Quirze. Presenta una planta rectangular orientada en sentir est-oest amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. Està composta per una nau única i tres capelles laterals obertes tant a migdia com a tramuntana que estan comunicades entre si per mitjà d'arcs de mig punt i donant la sensació de corredors o naus laterals. La coberta de la nau està formada per tres crugies resoltes amb volta de creueria amb les nervis, clau de volta i floró central. A la vegada estan reforçades per un seguit d'arcs torals de perfil rebaixat que descansen damunt de permòdols o mènsules decorades mitjançant volutes recordant a un estil corinti i que sostenen un arquitrau i entaulament en el que s'hi adossa una cornisa correguda que decora i corona tot el perímetre de la nau. A la part de ponent s'hi afegeix una quarta crugia coberta amb el mateix tipus de volta que fa la funció d'acollir el cor elevat i el vestíbul amb el cancell de la porta d'entrada. El cor està situat damunt de l'entrada i està format per un espai elevat sostingut mitjançant una volta també de llunetes d'arcs amb uns perfils molt rebaixats. La barana és de fusta tornejada i a la façana hi ha la data de 1979 corresponent amb la darrera reforma. Al fons de la nau hi ha l'espai del presbiteri i de l'altar el qual està format per un espai de planta més aviat rectangular cobert amb volta també de creueria amb els nervis i medalló central de guix i amb un perfil més aviat apuntat. Aquest espai que hauria acollit el cambril i l'antic retaule barroc va adquirir la fisonomia actual després de la guerra civil quan una vegada va haver desaparegut el mobiliari religiós va quedar un espai buit que s'emprà com a capçalera i es restituí un nou altar i retaule amb les imatges de Sant Quirze i Santa Julita, patrona del lloc S'hi conserven encara restes de l'antiga decoració barroca molt repintada en temps posteriors amb escenes i al·legories de vides de la santa. Al costat sud-est hi trobem la capella de Sant Sebastià, avui capella fonda annexionada a l'església en un volum a part mentre que a la part nord-oest hi ha una darrera capella dedicada a la Verge dels Dolors. Està encastada a la paret del fons amb una estructura de planta rectangular coberta amb volta de canó i en la que s'hi obre una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada i que de ben segur que correspon amb els vestigis de l'antiga església medieval. Interiorment està decorat amb un enlluït de calç de color blanquinós que deixa les impostes, permòdols, motllures i frisos decoratius en color daurat. es conserven restes de la decoració barroca a l'espai presbiterial on es narren escenes de les vides dels sants. Val a dir que l'església tant sols resta il·luminada per l'òcul de damunt del cor ja que la resta d'obertures que hi ha al damunt de cada costat de la crugia central així com també el presbiteri donen a l'espai de sota coberta. Exteriorment conserva els vestigis de la porta d'entrada original a la façana de tramuntana composta per un arc adovellat de mig punt i amb la data de 1673 incisa a la clau de la dovella central. L'aparell de les façanes nord, est i oest està completament revestit de guix i de calç de manera que no es pot apreciar. En canvi les façanes de migdia i part de la de llevant presenten un aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les obertures. Val a dir que un ràfec o cornisa format per dues filades de teula girada i maó pla corona les façanes de tant a migdia com a tramuntana mentre que a la façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta es conserva tant sols una única filada mig alterada per la reforma i sobre-alçament de la coberta. Situat al nivell de les golfes hi ha obertes dues finestres geminades coronades en arc de mig punt de pedra i còdols de riu. L'aparença externa és molt sòbria i austera i recorda més aviat el d'una fortalesa que no pas al d'un edifici religiós ja que hi ha un predomini de les línies horitzontals i del massís respecte el buit ja que les poques obertures que hi ha es situen tant sols a migdia. Aquesta horitzontalitat resta alterada pels volums del presbiteri i de la capella de Sant Sebastià (capella fonda) S'hi aprecien diverses ampliacions fruit de les diferents reformes . A l'extrem nord-oest s'alça el campanar format per quatre pisos i el terrat amb una coberta piramidal a quatre aigües. La majoria dels pisos són cecs a excepció d'una finestreta que il·lumina la caixa de l'escala i del darrer pis que acull les campanes i s'hi obren 5 finestres; dues de geminades orientades a migdia i la resta mirant a llevant, ponent i tramuntana. Estan coronades per arcs de mig punt de dovelles fetes amb còdols de riu, unides amb argamassa de calç. Damunt seu hi ha un terrat decorat amb una barana formada per sis arcs de mig punt damunt d'un fris de dent de serra. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de guix i pintat de color blanc amb les cantonades revestides de pedra picada i corresponents amb una reforma molt tardana. Tot i així i segons el que es pot desprendre de les imatges antigues és que aquest element deuria presentar diverses fases cronològiques destacant-ne una base possiblement romànica amb un seguit de recreixements de l'era moderna.</p> | 08237-10 | Plaça de l'Església | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejeada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1004235,2.2230688 | 435758 | 4661218 | 1669 (porta d'entrada) i 1779 la construcció actual | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20230228110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110111914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110913.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-06 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Església que ha estat molt transformada, especialment després de la guerra civil on en van desaparèixer els altars i mobiliari interior. Es va modificar completament la façana eliminant-ne la porta d'entrada principal d'estil neoclàssic, se li annexionà un pòrtic o galilea de gust neo-medieval, i es reformà la façana afegint-hi una porta de gust neo-romànic i també un fris d'arcuacions llombardes que li donà l'aspecte actual. Finalment va ser emblanquinada i revestida de nou. L'interior va ser enguixat el 1979. L'església de Sant Quirze correspon a grans trets amb una obra erigida a partir del 1771 de trets classicistes la qual es bastí damunt d'un edifici més antic datat de l'època romànica. D'aquest edifici en romandria part de la façana nord amb la porta d'entrada, la base del campanar i possiblement part del presbiteri cobert amb volta de canó i reutilitzat com a capella de la verge dels Dolors a mitjans del segle XVIII. Segons algunes imatges antigues d'aquesta església i corresponents a principi de segle XX sabem que presentava una façana amb trets barroc i neoclàssics amb una porta coronada per una llinda recta i flanquejada per dues pilastres simples amb un arquitrau i entaulament llis i damunt seu un frontó triangular amb el guardapols bisellat on s'hi obria una fornícula semicircular. Tot ell estava revestit per un enlluït de calç i guix. Damunt seu hi havia l'òcul i la façana estava coronada per un fris de dues filades de teula girada i maó pla seguint el model del conservat a les façanes laterals. El campanar presentava el mateix aspecte que l'actual amb la diferència que cada pis estava delimitat per un fris corregut. Exemples de façanes amb aquestes característiques les trobaríem en algunes esglésies destacant Sant Martí de Brocà a Guardiola o el mateix monestir de Sant Llorenç prop Bagà, també a Guardiola. Tots ells tenen trets i característiques similars a l'església de Sant Quirze. El campanar en canvi recorda al de moltes esglésies del Lluçanès o del Solsonès. | 99|92 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94896 | Riera de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-foradada | <p>https://www.mteco.gob.es</p> <p>https://www.naturalocal.net</p> <p>https;//www.mediambient.gencat.cat</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com</p> | Espai de gran bellesa natural i ben conservat degut a les mesures proteccionistes del PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalam. La seva capçalera correspon amb una reserva natural fluvial. | <p>Riera que transcorre pels termes de Vidrà, Santa Maria de Besora i tant sols els darrers metres passen pel terme de Sant Quirze de Besora, en concret des del molí de la Foradada (TM. Santa Maria de Besora) fins a la desembocadura del ter. El seu curs fluvial de règim permanent circula amb vegetació de ribera amb espècies com els salzes, pollancres, sargals i pastures. Aquestes formacions es troben barrejades amb extensions de bosc de faig, roures, pi roig. El seu substrat és de llosa en diversos trams i en cal destacar paisatges de gran bellesa natural com el salt del Mir prop de la seva capçalera i la que li deu el seu nom per la presència d'una cova a sota seu, el salt del molí a Vidrà. El seu substrat calcari facilita la formació de coves i avencs com el del salt del Mir. </p> | 08237-197 | Riera de la Forada | 42.1004355,2.2330531 | 436583 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120848.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Espai natural de gran bellesa que convida a fer excursions i senderisme doncs hi ha infinitat de rutes i itineraris com el GR.3, el GR-151 o el PR C-45 a banda d'altres itineraris i senders locals senyalitzats i gestionats pel consorci de la vall del Ges Bisaura. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94586 | Casa carrer del Pont, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-28 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIX-XX | Façana que es conserva en més o menys bon estat. La coberta es manté en bon estat i fa pocs anys ha estat repasada. | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres que delimita amb les finques núm. 26 i núm. 30 del carrer del Pont amb façana al mateix carrer i amb la part posterior que llinda amb el carrer dels Patis. Consta d'una planta rectangular allargassada de tres crugies i composta per una PB+2 P +Sc coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són a base de forjats de fusta i les verticals amb parets de maçoneria. En quant a la composició de la façana de trets i tipologia neoclàssica hi ha un predomini del massís respecte el buit i es distribueix mitjançant quatre obertures en planta baixa, dues de centrals i estretes d'accés als habitatges i dues més a cada extrem coincidint amb la crugia lateral i de dimensions més grosses ja que dona accés a locals comercials (antics obradors). Damunt seu i separades per motllures decoratives es disposen les obertures del primer pis formades per balconeres i balcons que sobresurten del pal de la façana amb les llosanes de morter de ciment i pintades i les baranes de ferro forjat amb barrots de secció quadrada alternats per volutes també de forja a la part inferior i a sota el passamá. El passamà és recte i la balconera està emmarcada per una motllura. La segona planta es disposa amb el mateix nombre d'obertures i també amb la mateixa posició a base de balconeres i balcons de les mateixes característiques que els de sota seu. Coincidint amb les golfes hi han tres finestres rectangulars de ventilació col·locades al damunt de les balconeres. Val a dir que la façana està coronada per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està completament revestit i pintat de color ocre al fons i marró clar a les motllures i elements decoratius. Sembla correspondre amb una façana d'origen neoclàsssic i reformada el 1900. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-55 | Carrer del Pont núm. 28 | <p>La casa ocupa dues parcel·les de les antigues cases gremials disposades al voltant de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze delimitada pels carrers dels Patis, carrer de l'Església, carrer del Pont i plaça on hi ha la font del Mestre formant una forma i disposició ametllada i concèntrica. No obstant això i en el moment que la vila va créixer i desenvolupar-se al voltant de l'eix format pel Carrer de Torelló, Plaça Major, antic carrer de la Plaça i carrer del Pont i tancant-se al darrere de muralles, aquesta finca va quedar integrada dins de la nova trama urbanística. A nivell històric la finca ens apareix esmentada en 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ carpeta 1016) a l'inscripció núm. 144 i a nom de Joan Suriach Lardanet <em>o 'Sardanet'. Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Pont núm. 28'</em> i per un valor de 100 cèntims. </p> <p>No n'hem trobat més referencies a aquesta finca.</p> | 42.1007817,2.2214003 | 435620 | 4661259 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94586-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Façana que conserva els trets i les característiques típiques de les façanes neoclàssiques que amb el temps van haver de ser reformades per adaptar-se a les noves condicions, usos i funcions de cada moment. Es conserva en bon estat i juntament amb les seves adjacents forma un conjunt arquitectònic i un ambient urbà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94617 | Casa carrer del Pont, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-38 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIV- XVIII | Fa pocs anys ha estat restaurada d'una forma més aviat encertada respectant les finestres originals i deixant-ne vistos els brancals, estucant la façana amb un morter de color ocre, obrint noves obertures adaptades a les originals i integrades, restaurant la coberta i nous tancaments. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada a la part nord del carrer del Pont just al davant de la casa de ca l'Espadaler, la finca núm. 35 i 37 del carrer del Pont i al costat de la núm. 40. Es tracta de la característica parcel·la 'gòtica' de casa gremial amb una planta rectangular i composta per una PB+1P+ SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Actualment la casa fa cantonada i xamfrà amb la plaça de davant de Ca L'Espadaler, antiga embocadura del carrer dels Patis. Conserva gairebé la composició original de les façanes sud i oest, encara que amb algunes reformes tardanes. La façana que mira al carrer del Pont correspon amb la principal i com la majoria de les cases de Sant Quirze hi ha un major predomini del massís respecte el buit. S'organitza amb una planta baixa on s'obren tes finestres rectangulars que corresponen amb una reforma recent, un primer pis on encara hi ha dues de les antigues finestres reconvertides en balconeres però que conserven encara els muntants de pedra picada amb el perfil bisellat i la llinda rectangular del seu damunt també en pedra picada i formada per un sol bloc monolític. Alternant-se amb aquesta finestra n'hi ha altres dues de senzilles i de mida més petita. Finalment la planta sota coberta està composta per dues finestres rectangulars que emmarquen una galeria o eixida coberta, coronada amb una llinda de fusta i protegida per una barana de forja amb barrots simples de secció circular i passamà recte. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada i construïda en bigues de fusta que sostenen un encadellat ceràmic. L'aparell de la façana no és visible ja que està completament arrebossada de ciment remolinat i pintura de color ocre i tant sols deixa a la vista les cantonades, muntants i llindes de les obertures que són en pedra picada. La façana que mira a la placeta presenta la mateixa forma i composició que la principal i val a dir que coincideix amb el pinyó de la coberta. De la mateixa manera que la façana que mira al carrer del Pont hi ha un predomini del massís respecte el buit. La planta baixa s'organitza amb dues portes, una d'accés al garatge i de factura molt recent i una segona d'accés a l'habitatge. Al primer pis hi ha encara dues de les antigues finestres originals de la casa de mida rectangular i formades per obertures de dimensions més aviat reduïdes amb els muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari, perfil bisellat i ampit també bisellat Damunt seu i coincidint amb la planta del sota teulada hi ha dues balconeres més situades damunt de les finestres del pis principal amb els balcons protegits per una barana de forja simple amb barrots de secció circular la qual no sobresurt del pla de la façana i que sembla correspondre amb una reforma moderna. L'aparell de la façana està completament revestit per una capa de ciment remolinat i pintat de color ocre la qual deixa a la vista les cantonades i bastiments de les obertures i elements originals en pedra picada de tipus calcari. De la mateixa forma que la façana principal, també està protegida per una barbacana de fusta i maó ceràmic que sobresurt del pla de la façana. No hem pogut accedir al seu interior ja que està molt remodelada i convertida en habitatges unifamiliars.</p> | 08237-62 | Carrer del Pont núm. 38 | <p>No hem trobat masses referències a aquesta finca ja que no l'hem pogut localitzar en el cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora de 1862. No obstant això l'origen de la casa seria possiblement medieval mot a prop de l'antic portal del Pont amb ampliacions sobretot dels segles XVII i XVIII quan es va ampliar notablement com a casa de menestrals, teixidors i paraires fruit del comerç puixant de la vila i de l'aparició de manufactures i de teixits dels draps dels molins bataners.Amb tot i tenint en compte que la casa fa cantonada al carrer dels Patis hem trobat referències en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 fent referència al núm. 3 que segons la lògica de la numeració del carrer i tenint en compte que el núm. 2 i 4 van desparèixer en construir-se la placeta actual, la finca núm. 3 ocuparia el solar de la casa que estem descrivint. Segons aquest mateix manual. la casa pertanyia a Noguera Saturnino ' <em>por una casa con pequeño hierto adyacente a la calle de los Patios número 3' </em>amb un valor de 100 lliures (AMQ. Cuaderno de liquidacions y amillaramiento 1862. Inscripció núm. 94). sembla ser que segons els documents consultats per Serrallonga als apèndix II i III i extrets del llibre d'arrendaments de 1781 l'ACM, carpeta 15 o carta del Mostassaf del 1784-85 o la 'Registro de vesanas de los años 1828-30' extret de l'ACM, carprta 17. En tots aquests registres, eswpecialment el primer els Noguero Noguera procedien de Montesquiu i val a dir que el 1828 tenim doumentat un tal Ignasi Noguer, teixidor, veí de Sant Quirze de Besora al carrer del Pont. Tanmateix a la casa que estem fent al·lusió.</p> <p> </p> | 42.1010026,2.2209386 | 435582 | 4661284 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94617-20230608103957.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Façana que malgrat hagi estat molt transformada conserva encara molts elements de la fàbrica original especialment a la planta primera tot i que la planta baixa hagi estat molt transformada per adaptar-la als nous usos de la finca. Tot i així tant el color de la façana, l'acabat del ràfec de la coberta, el tractament dels acabats i revestiments de façana i la volumetria es mantenen respectuosos amb l'entorn i amb l'arquitectura popular del nucli antic de Sant Quirze. La casa correspon a la clàssica casa de tipus gremial desenvolupada al llarg de l'edat mitjana i reformada els segles XVI i XVII. Guarda moltes relacions amb altres cases del carrer del Pont de Sant Quirze. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94886 | Barri Hostal Nou, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVIII | Edifici que es conserva en bon estat. Fa poc se n'ha refet la coberta i la façana està arrebossada. la part frontal de la coberta ha estat substituïda per un terrat descobert. S'utilitza com a edifici residencial | <p>Finca entre mitgeres situada al raval de l'Hostal Nou i delimitada per la finca núm. 5 i la carretera de Sant Quirze a Montesquiu (C-17z). Es tracta d'una parcel·la més aviat rectangular d'una sola crugia amb un planta allargassada composta per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia cap a a la plaça del barri. En quant a les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit. Val a dir que es disposa en una cota més alta que la veïna núm. 5 degut al pendent i orografia del terreny. Consta d'una porta amb els muntants i llinda de pedra picada a la planta baixa amb perfil bisellat i amb una finestra de petites dimensions al seu costat. Damunt seu hi ha una balconera també amb els bastiments i llinda de pedra picada que correspon amb la transformació d'una antiga finestra. la barana és de barrots de forja de secció circular que no sobresurt del pla de la façana i passamà recte. Al sota teulada hi ha una finestra rectangular que il·lumina les golfes. Damunt seu existeix un terrat descobert que substitueix l'antiga barbacana de fusta i ràfec de la teulada que es situa uns metres més endarrere. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Està arrebossat amb ciment pòrtland gris i tant sols deixa a la vista els bastiments i llindes de les obertures en pedra picada. La façana del darrere dona a un hort de planta molt allargassada i amb les obertures en forma d'eixida disposades de forma aleatòria sense seguir un ordre concret.</p> | 08237-187 | C/ Barri Hostal Nou, 3 | <p>La història seria pràcticament la mateixa que la finca núm. 5. Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1031569,2.2145205 | 435053 | 4661529 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94886-20230807124822.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Finca que per les característiques formals i arquitectòniques guarda moltes similituds amb les cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora considerant-se una típica casa gremial de paraires i teixidors de mitjans del segle XVII i XVIII. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94517 | Edifici Carrer Torelló, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-10 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> | XVII-XIX | Casa que està pràcticament deshabitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres situada a tramuntana de la finca núm. 8, composta per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana malgrat aprofiti la traça d’una parcel·la d’una casa gremial respon als cànons de les façanes neoclàssiques. La composició és geomètrica i ordenada basada en una porta central amb dues obertures a cada costat corresponents a un habitatge en planta baixa. La planta primera i segona es compon de dues balconeres a cada costat amb balcons de barana de forja que sobresurten poc del pal de la façana i amb els barrots de secció quadrada i passamà recte i un finestra de petites dimensions a la part central. La façana és coronada per un voladís de la coberta format per una barbacana sostinguda per bigues de fusta. Val a dir que aquesta finca i l’adjacent núm. 8 estan unificades per la mateixa coberta. La façana de ponent presenta un predomini del buit respecte el massís a base de galeries o eixides obertes formades per dues obertures allindades i separades per un pilar central de maó ceràmic i balcons amb baranes de barrots simples de secció quadrada. Està revestida per un enlluït de calç i guix de color blanc.</span></span></span></p> | 08237-32 | Carrer Torelló, núm. 10 | <p>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</p> | 42.0997449,2.2232132 | 435768 | 4661142 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221108111955_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Finca que respecta la traça d’una parcel·la entre mitgeres corresponent amb una antiga casa gremial completament embeguda per la nova construcció i que respecta la traça antiga del parcel·lari amb el pati de la part del darrere i la terrassa erigida damunt de les antigues muralles medievals construïdes amb aparell de còdols de riu i maçoneria i disposats en filades regulars i horitzontals. I recordant l’antic pas de ronda que separava les cases de les antigues muralles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94900 | Fons documental de Can Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-guixa | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XIX | Conservat a dins de les dependències de l'arxiu municipal com a fons privat. El fons es conserva en bon estat. | <p>Fons de la família Guixà cedit a l'arxiu municipal de Sant Quirze en el moment que va clausurar la fàbrica. Malauradament l'arxiu de la fàbrica va desaparèixer el 1997 arran de l'incendi que es produí al seu interior i que destruí aquest important fons documental de manera que el fons que hi ha a l'ajuntament guarda molt poca documentació de l'empresa. tan sols algunes mostres de tinys i de colors de teixit. La resta corresponen a carpetes de partitures musicals, cançons, llibres, manuals d'ensenyament i altra documentació de tipus cultural i no pas històrica. Consta de 6 carpetes d'arxius definitius ordenats cronològicament des del 1790 al 1940) Caldria revisar a fons aquesta documentació per si apareixen mostres dels fons de l'empresa. </p> | 08237-201 | Plaça Major,1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> | 42.1002185,2.2226474 | 435723 | 4661196 | 1790-1940 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612114938.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Fons cedit per la família Guixà a l'arxiu municipal de Sant Quirze de Besora i estudiat, ordenat i classificat pels historiadors Joan Serrallonga i Ramon Espadaler amb la col·laboració del club d'història Local. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94878 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-8 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font encara en ús i utilitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Roure dins de l'àrea d'acampada el Solà. | <p>Font situada en un revolt de la carretera del Solà al Bascatell dins dels terrenys d'acampada el Solà. Aquesta font encara està en ús. Consta d'una font captiva de dos brocs, un que no raja que omple un abeurador per al bestiar i es troba canalitzada per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà.. </p> | 08237-179 | A la zona del Solà | <p>L'origen de la font seria per nodrir d'aigua a les cases i masies que hi hauria hagut a la zona del Solà, principalment la masia de la Cúbia, Can Carlos... el seu origen es remuntaria a l'edat mitjana però no n'hem trobat cap mena de referència escrita. La informació consultada ha estat facilitada per Josep Masnou.</p> | 42.1000772,2.2520823 | 438156 | 4661159 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-2-roure.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94878-198-3-roure.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font captiva encara en ús i que s'utilitza per subministrar aigua als terrenys d'acampada del Solà. | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94801 | Font del primer Racó o de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-primer-raco-o-de-lhorta | <p>Informació Facilitada per Josep Masnou en el recull i inventari de les fonts de Sant Quirze i del Bisaura.</p> | Font inutilitzada d'aigua que no és tractada. Es feia servir per subministrar aigua als planells del Solà així com la casa de les Cúbies | <p>Es tracta d'una font situada al costat de la pista que puja al Bosquetell al costat dels terrenys d'acampada del Solà i poc després d'haver passat les ruïnes de la casa de les Cúbies. es tracta d'una font formada per un broc i un abeurador que capta les aigues provinents de l'eqüífer subterràni i les condueix a la bassa del prmer racó per desembocar al torrent de les Cubies. es tracta d'una font d'aigua no tractada i mig coberta de molsa i vegetació. Serveix com a abeurador del bestiar. Al costat de la font hi ha una caseta o arqueta de decantació i captació de l'aigua</p> | 08237-133 | El primer racó | 42.0989289,2.2484894 | 437858 | 4661034 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-img20230314113943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-1-horta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-2-horta.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font d'aigua no potable i no tractada la qual raja habitualment. Es troba entubada per conduïr l'aigua als serveis dels terrenys d'acampada del Solà. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94514 | Font i monument a l'aigua de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-monument-a-laigua-de-la-placa-major | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (2018). Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Opuscle turístic.</p> <p>BORDAS VICTOR (2019). <em>La font del Mil·lenari. a</em>Programa de la Festa Major. Samt Quirze de Besora 2019.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de Besora Número 2</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'una font-monument que es localitza a la part baixa de la Plaça major just al davant de les finques núm. 4 i 12 de la mateixa Plaça. Consta d'una estructura monumental de planta en forma de creu grega i acabat e forma de monòlit quadrangular i coronat per volutes. La part inferior sosté les quatre piques que actuen com a coladors de l'aigua sobrant de la mateixa font amb base de pedra i piques també de pedra amb fons còncau per facilitar l'acumulació de l'aigua. Del pilar central dividit en tres tramades de diferent alçada en surten tres petxines des de les que en brolla l'aigua procedent del dipòsit situat a dins del pilar central. Aquest element està dividit en tres registres amb plafons de pedra de mida rectangulars buidats en cadascuna de les cares i amb un acabat que queda coronat per una voluta de pedra de forma esfèrica. Segons Josep Masnou afirma que l'alçada de la voluta superior correspon amb la cota nivell de la captació de la portada d'aigües a la Font de la Petja situada a costat de la carretera de Serradet, Sora i Sant Agustí de Lluçanès Cal destacar que la façana que mira a l'ajuntament hi ha un drac de forja.</p> | 08237-29 | Al centre de la Plaça Major | <p>Segons Victor Bordas, del grup d'història local en el monogràfic de 'Retalls de la història del segle XIX' i publicat pel club d'història local en fa una descripció molt minuciosa sobre aquesta font i la portada de les aigües.</p> <p>Consta que amb la fundació de la vila el primer lloc que es va abastir d'aigua va ser la Plaça Major mitjançant un pou que hi havia excavat a l'emplaçament de l'actual monument i que subsistí fins ben entrat el segle XIX Aquest pou va consistir en la principal font de subministrament d'aigua pública a la vila. Segons Bordas estava situat a l'emplaçament de l'actual ajuntament, doncs ell formula la hipòtesi de ser el lloc on va morir Ermessenda de Carcassona els seu últims dies de vida l'any 1058 i també l'abadessa Ingieberga de Sant Joan de les Abadesses en temps del Comte Oliva Cabreta la qual va residir en aquest edifici i va morir el 1049</p> <p>Segons el mateix el període del projecte per portar l'aigua corrent de les fonts del poble va agafar el mandat de tres alcaldes (Ramon Vilamitjana, Tomàs Parés i Sebastià Escarrà entre els anys 1894-1897). segons Bordas la història de la portada d'aigua comença el 1885 quan es declara al poble una pesta en la que hi van morir 26 persones durant un mes i mig. El 'congrés de la higiene' organitzat per l'acadèmia de la Higiene de Catalunya situa Sant Quirze com una de les més endarrerides , fet que la portada d'aigües en seria un element detonant per frenar l'alta mortalitat de persones en un moment que la vila havia experimentat un fort creixement demogràfic degut a que la fàbrica Tèxtil 'Coroggio y Codina' doblà el seu tiratge passant a 10.232 fusos de filar i ala fabrica 'Tous y Guixà' s'hi incorporen cent telers mecànics i amés hi ha una gran quantitat de telers i petites empreses per tot el seu nucli històric. Entre els anys 1893 i 1894 Sant Quirze va patir una forta sequera i després de diversos intents per a obrir pous com el de l'escorxador per a substituir el que hi havia a la plaça Major. Aquest pou donava suficient cabal però les seves aigües eren contaminades ja que l'aigua un color negrós degut al carbó provinent de les mines del Ripollès que es rentava al riu i en contaminava l'aigua. Aquest fet va comportar doncs que es decidís de canalitzar l'aigua provinent de la font de la Petja fins al nucli urbà. Aquesta construcció va ser molt ambiciosa ja que comportava la construcció d'una xarxa de clavegueram que pogués abastir la quantitat d'aigua necessària i a més per a la seva conducció que passava pel mig del carrer del Pont es va haver d'empedrar de nou. El pressupost segons la documentació consultada pujava 13.000 pessetes però la construcció de les clavegueres i del nou empedrat del carrer del Pont i també carrer i Plaça Major sobrepassava a més de dues mil pessetes que van ser requerits o prestats a Jeroni Guixà i Armengol i els Srs. Codina i Serra amos de les dues factories tèxtils més grans .L'ajuntament consta que va tardar més de deu anys a sufragar-ne el deute. Aprofitant aquesta portada d'aigües es van fer dues fonts més; la del cap del pont i la de Can Toja (Font dels mestres). L'arribada a la Plaça Major va comportar la construcció d'un monument de pedra dit del mil·lenari ja que s'emplaçava al mateix lloc de l'antic pou medieval i recordava per una banda el primer lloc on es va abastir d'aigua la vila i també la portada de les aigües procedents de la font de la Petja. El 26 de maig de 1896 es va celebrar una festa d'inauguració amb un àpat a l'antiga Fonda Pallarès. En la commemoració dels 1100 anys de la parròquia l'ant 1998 es va creure convenient batejar-la amb la denominació actual i en el seu lloc es va esculpir un drac de forja que recorda aquest fet.</p> | 42.0999678,2.2229907 | 435750 | 4661168 | 1896 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-img20221108111834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122523.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guixà i Armengol i Srs. Codina i Serra | Font de característiques monumentals que ha estat inventariada en una ruta per les fonts de Sant Quirze i realitzat per l'ajuntament de Sant Quirze en col·laboració de Josep Masnou i el grup d'història Local de Sant Quirze. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94879 | Font termenal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-termenal | <p>https://mediambient.gencat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font o surgència natural que surt d'unes roques a sota de la vegetació i les fulles i discòrre l'aigua sense cap mesura de canalització. Embrossada | <p>Font o surgència natural que surt al costat del camí PR-C-45 que es dirigeix a Boscatell i Vidrà passant pel collet de les Gargantes a sota mateix del puig de Juí i delimitant amb el TM de Santa Maria de Besora i també Sant Pere de Torelló a banda de Sant Quirze. La font es situa en una obaga i surt entre la vegetació en forma de deu que s'escola formant un rierol. No està canalitzada.</p> | 08237-180 | Camí de Garganter a Boscatell .PR C-45 | 42.1002285,2.2739969 | 439969 | 4661160 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-2-termenal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94879-108-3-termenal.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font de difícil cerca i que es troba amagada entre els arbres i la vegetació que l'envolta. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94854 | Font del Cap carrer o Cap de Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cap-carrer-o-cap-de-pont | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Recorregut per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XX | Font reformada en el moment de remodelar el Passeig del Ter i l'embocadura del carrer del Pont a mitjans dels anys 1990. | <p>Font urbana situada al capdavall del carrer del Pont just a l'embocadura i a l'emplaçament de l'antic 'malpas' en una petita terrassa artificial construïda amb murs de pedra i barana de ferro a costat del passeig del Ter. Es tracta d'una font senzilla i de peu formada per un pedestal de pedra amb la pica on hi ha la font amb aixeta i el brollador a la part superior i dins d'un entorn enjardinat.</p> | 08237-162 | Carrer del Pont S/N | <p>Construïda els anys 1990 en el moment de reformar el carrer del Pont i el Passeig del Ter.</p> | 42.1009220,2.2192972 | 435446 | 4661276 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94854-132-2-cap-carrer.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font de factura molt recent i en molt bon estat de conservació. Està unida a la xarxa d'aigües municipal i al estar situada dins d'una zona urbana gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94757 | Font del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pedro | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Edició fullet informatiu. </p> | XX | Font moderna que conserva una pica procedent d'un elements antic fora de context i reaprofitada | <p>Font situada a sota l'alzina de Can Baldiri i adossada a la paret de la jardinera que l'envolta. Es tracta d'una font que va unida a la xarxa d'aigua potable de la vila i que aprofita una antiga pica de pedra picada buidada en una mateixa roca de planta quadrada i amb una secció còncava amb un orifici o sobreeixidor a la part del fons. Sembla procedir d'un altre lloc. Es tracta d'un element que esta fora de context. Al voltant de la font hi ha un seguit de bancs i fins hi tot taules per a poder-hi reposar.</p> | 08237-98 | A la zona del Pedró i al costat de la Creu | <p>La història de la font va molt lligada a la creu del padró. Segons Victor Bordas (Bordas et alii,. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora) esmenta que un cop a l'any es feia la denominada 'processó de les cuques' on es sortia de bon matí de l'església de Sant Quirze i es pujava fins a la font i creu del Padró. La processó rebia aquest nom , ja que es feia perquè els camps estiguessin en bones condicions i sense insectes (cuques) que en poguessin malmetre les collites. D'aquesta processó en parla l'escriptor Carles Fages en els versos que hi ha en una placa al bust del padró.</p> | 42.1042015,2.2283887 | 436201 | 4661634 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94757-img20230110110152.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Font integrada a la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora que correspon amb un itinerari senyalitzat per les diferents fonts del nucli i entorns. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94880 | Font de Can PereFerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pereferrer | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Font de mina pendent de reforma. Serveix de captació a la casa de Can Pere Ferrer. la seva aigua alimenta la riera i torrent de Can Pere Fererr | <p>Font de mina que surt a sota mateix de la casa nova de cal Pere Ferrer i al peu del torrent. Es tracta d'una canalització de mina mig coberta de vegetació i molt contaminada per l'excés de nitrats que es filtren dels camps.</p> | 08237-181 | Can Pere Ferrer | 42.1022813,2.2104260 | 434714 | 4661434 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94880-240-2-can-pereferrer-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font pendent de reforma. La informació obtinguda ha estat facilitada per Josep Masnou. | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94856 | Font de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-monges-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP <em>Fonts de llegenda a </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze de Besora, any 2019. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>wwww. https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Font integrada a la xarxa d'aigües municipal aprofitant el pou d'una antiga casa del carrer dels Patis i que va haver de ser enderrocada en la urbanització de la plaça de les Monges. | <p>Font integrada a la xarxa pública i que va ser remodelada en el moment de construït la plaça de les Monges actual. Es localitza a l'angle nord-est just al costat de la finca núm. 13 del carrer dels Patis. La font es troba a l'interior d'un antic pou de ceràmica pertanyent a l'antiga casa enderrocada en el moment de fer la font i urbanitzar la plaça de les Monges. Presenta una planta circular amb la font al seu interior connectada a la xarxa d'aigües municipal. L'accés és a través d'un arc de maó ceràmic i un estret passadís obert als murs de l'antic pou per comunicar la font amb l'espai públic. L'interior del pou està revestit per toves ceràmiques de 20 x 20 cm. disposades en vertical i val a dir que està construït en una terrassa artificial construïda amb murs de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i filades irregulars.</p> | 08237-164 | Plaça de Les Monges S/N | <p>Segons Josep Masnou la font era el pou d'una casa que quan es va treure, el terreny que ocupava es va convertir amb un aparcament i el pou va quedar al descobert, en aquest moment van aprofitar per construir una font amb aigua de la xarxa del poble, convertint les restes del pou en una font. El nom de la font de les Monges ve donat que abans, on ara hi ha la residència de la tercera edat hi havia una escola de monges, que hi estudiaven les nenes i els nens abans de la primera comunió. Constitueix un racó molt pintoresc </p> | 42.1013101,2.2218616 | 435658 | 4661318 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94856-441font-monges.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que aprofita un antic pou d'aigües d'una de les cases enderrocades al carrer dels Patis per donar pas a la plaça de les Monges actual i integrada al paisatge urbà i a la xarxa pública d'aigües. Es troba en bon estat de conservació | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94859 | Font del Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bufi | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>MASNOU, JOSEP <em>Les fonts de Llegenda a </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpress.com</p> <p>www.todocolección</p> <p>www. vallgesbisaura.Postals antigues:Sant Quirze de Besora. recopliació de postals antigues diverses. Blog </p> | XX | Font que avui dia està seca i no raja, l'aigua està contaminada per nitrats i no és gaire sovintejada per la població. El murs de la font estan ben conservats però s'han anat fent malbé degut al mateix abandó. La placa del damunt on hi havia una figura i el nom de la font ha estat arrencada i les inicials de FONT DEL BUFI i l'any 1903 gravades al mur de pedra que la sosté estan mig esborrats per la vegetació. Tot i així encara conserva el caràcter antic amb les dues pollancres i plataners que l'envoltaven i els murs de pedra dels antics bancs. | <p>Font natural situada a sota de les cases del Bufí gran i el Bufí petit, avui desaparegudes i de les que en conservem tant sols el seu topònim. La font que neix en una petit clot a sota de les costes del Bufí està formada per un mur de pedra de forma corbada que sosté un talús i en el que hi raja a la part més baixa la font. damunt seu hi ha encara l'empremta del medalló placa de la font i damunt seu les inicials de FONT BUFI i la data de 1903 coronada per un frontó triangular. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra i acabat de ciment Envolten la font dues grans pollancres i plataners que li confereixen un caire fresc i acollidor,</p> | 08237-167 | Font del Bufí | <p>Segons les referències que hem pogut trobar d'aquesta font a través de la publicació de la ruta de l'ajuntament i també en alguns blogs que hem pogut robar per internet.</p> <p>Segons Bordas i Masnou la font era el punt de subministrament d'aigua de les dues cases properes: el Bufí gran i el Bufí petit, avui desaparegudes. Era un lloc habitual de la gent del barri, per anar a emplenar el càntir d'aigua, en el seu temps tenia fama de ser fresca i de bon paladar. Actualment la font no raja i l'aigua no és potable per contaminació.</p> <p>Expliquen que la gent anava a berenar a la font els dies de festa i que sempre hi havia un músic que li deien el violí que ambientava musicalment les tardes i un cop acabat passava el plat per tal que la gent li donés alguna moneda.</p> | 42.0974064,2.2242000 | 435848 | 4660883 | 1903 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-20230630104833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-36-2-bufi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94859-36-3-bufi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font que havia estat molt popular i sovintejada pels habitants de Sant Quirze en altres temps. Era costum anar-hi a berenar i dinar en dies de festa. Es troba inclosa en una ruta que ha elaborat l'ajuntament de Sant Quirze amb col·laboració dels veïns i de Josep Masnou per a recuperar-les del seu abandó i incloses en un itinerari titulat 'Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora'. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94853 | Font dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-mestres | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>BORDAS, VICTOR. <em>la font del mil·lenàri </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major 2019</p> <p>MASNOU. JOSEP<em>. Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XIX-XX | Font emplaçada a la posició actual després de reformar el lloc i enderrocar la casa de Can Toia on hi tenia la font encastada. La reforma traslladà la font a l'emplaçament actual que es connectà a la xarxa pública d'aigües. Va ser el moment que canvià el nom de font de Can Toia a font dels mestres. L'estat de conservació de la font és excel·lent. | <p>Font que es conserva en un racó de la plaça creada en el moment d'enderrocar l'antiga casa de Can Toia. Es tracta d'una font urbana que consisteix en una modificació de l'antiga font dels mestres emplaçada al mateix indret que l'antiga. Al costat d ela font hi ha un medalló que al·ludeix aquesta professió tat important pels joves de la vila. En aquesta hi ha la inscripció de SANT QUIRZE DE BESORA A TOTS ELS SEUS MESTRES i la data de 1976 amb un dibuix d'una ploma, una paleta de pintura, una taula dels deu manaments de la Llei de Déu i un llibre amb un rostre dels mestres </p> | 08237-161 | Plaça dels Mestres | <p>Font que estava enganxada a la paret de la casa de Can Toia i a la que rebia el nom de font de can Toia. Amb l'enderroc d'aquesta finca i dels edificis annexos com can Bartrina es va construïr en el seu lloc la plaça dels mestres. Va ser en el moment que va canviar la ubicació de la font i va passar a formar part de la plaça canviant el seu nom per Font dels Mestres. sembla ser que la font de Can Toia es nodria de l'aigua procedent de la font de la Petja com una derivació de la mateixa.</p> | 42.1009803,2.2210708 | 435593 | 4661282 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-1-mestre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-2-mestre.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que honorifica la tasca dels mestres i professors | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94860 | Font i parc de l'Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-parc-de-lespadaler | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU, JOSEP, 2019. <em>Fonts de Llegenda a</em> programa de la Festa Major. Ajuntament deSant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Zona molt freqüentada pels habitants de Sant Quirze on hi acudeixen sovint degut a la proximitat al nucli urbà i la frescor del lloc. La font es troba a dins d'un parc amb taules i bancs per seure i menjar.Gaudeix del manteniment dels serveis de neteja municipals. | <p>Font situada a dins del paratge de la font de l'Espadaler. la font es troba al fons del parc en un lloc ombrívol i fresc ja que hi ha plantada una extensa verneda de pollancres i salzes. La font es troba contaminada. S'hi accedeix per unes escales de pedra que ascendeixen al naixement de l'aqüífer natural voltat de parets de pedra amb el broc. Al seu voltant hi ha taules bancs i llocs per seure. Es troba en molt bon estat.</p> | 08237-168 | Parc J.M Espadaler | <p>Es tracta d'una font d'origen natural en un paratge a tocar la riera de Cussoms. Aquesta font d'origen privat i a mans de la família Espadaler va fer cessió al municipi d'un terreny de 3825 m2 l'any 1990 i a canvi es va demanar que es posés un monòlit amb el nom del seu pare.</p> | 42.0986931,2.2150488 | 435093 | 4661032 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105949.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que malgrat tingui la seva aigua contaminada es troba situada en un paratge de gran bellesa al costat de la riera de Cussoms a la sortida del poble de Sant Quirze en direcció a Berga. L'indret es troba molt cuidat. Es troba inclosa dins de l'itinerari senyalitzat de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora que recorre totes les fonts del municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94875 | Font de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Itinerari per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | Entorn poc cuidat. La font captiva aigua però és canalitzada mitjançant una caseta situada més avall que en deriva l'aigua possiblement a la masia de la Vinya. | <p>Es tracta d'una font captiva a sota d'una balma o codinera a sota dels dipòsits municipals d'aigua de la Quintanada de la Vinya en una raconada coberta per roures i alzines. La font actualment està paredada per un mur d'obra ceràmica amb una trapa, propietat de la casa i a sota una caseta que forma part d'un arqueta de captació i distribució de les aigües cap a la mateixa casa.</p> | 08237-176 | Ctra.BV-5227 Pk 1,5 | 42.1052633,2.2236852 | 435814 | 4661755 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94875-478-1-la-vinya.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Forn captiva canalitzada per a ús de la casa i actualment no raja. Entorn poc cuidat. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94770 | Pont del Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril-1 | <p>NADAL I FARRERAS, MANEL; La permeabilització dels Pirineus i el Ferrocarril. Barcelona-Ripoll-Puigcerdà-La Tor de Querol-Tolosa de Llenguadoc. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial</p> <p>htttps://wikipedia.org >wiki>línia Barcelona Ripoll</p> <p>https:// transpirenaico.iguadix.es>content >história</p> <p>https:// www.trenscat.com>renfe>stquirzebesora_ct</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>comunicacions>pont del Ferrocarril</p> | XIX | L'estructura de ferro es conserva en bon estat ja que degut al seu ús continuat com a pas del ferrocarril de la línia Barcelona-Puigcerdà constantment s'hi han de fer obres de reparació i manteniment com ara el pintat de l'estructura metàl·lica o el repàs dels cargols i bolons. | <p>Es tracta d'un pont de ferro construït al damunt del Ter i del canal de Can Guixà que es sosté mitjançant sis pilars de pedra i formigó de secció ovalada amb una segona estructura rectangular o cos més petit que té la funció de sostenir l'estructura del pont la qual està construïda en ferro colat mitjançant sis bigues de ferro totalment idèntiques en quant a llum i fabricació i protegit amb baranes metàl·liques. Actualment està pintat en color verd. Dos dels pilars han estat restuarats recentment</p> | 08237-111 | Damunt del Ter | <p>La història del ferrocarril ens ve propiciada per un intent el 1844 de construir un ferrocarril que unís les poblacions de Vic i Ripoll i a la vegada funcionés com a mitjà articulador de les diferents fàbriques i colònies textils que s'anaven desenvolupant al llarg del curs del riu Ter. Aquest primer intent promogut per l'empresa <em>El veterano cabeza de hierro </em>pretenia extreure el carbó de les mines ripolleses d'Ogassa i Sant Martí de Surroca i transportar-lo fins a Barcelona ja que aquesta tasca era portada a terme pels traginers a través del camí ral. El 1847 l'empresa explotadora de les mines rep una primera llicència per a construir un ferrocarril entre Barcelona i França passant per Camprodón i Sant Joan de les Abadesses. A través de les desavinences entre l'empresa concessionària i la propietat de les mines van provocar que aquesta primera concessió fos traspassada a Girona Hermanos Clavé i Cia i van fundar la companyia camins de ferro entre Barcelona i Granollers la qual inicià la construcció de la línia que va arribar fins a Granollers. L'any 1954 i degut als problemes i recursos que la companya havia d'esmerçar en aquesta línia es va abandonar el projecte de fer arribar el ferrocarril fins a Sant Joan i la concessió passés a mans d'una nova companyia. <em>Ferrocarrils i mines de Sant Joan de les Abadesses, </em>creada el 1877 amb l'objectiu de remprendre la construcció d'aquesta nova línia ferroviària. L'objectiu era transportar el carbó de les mines d'Ogassa i Surroca per mitjà de vagonetes fins a l'estació de Torralba de Sant Joan i d'aquí carregar-les en el ferrocarril fins a Barcelona passant per les comarques del Ripollès, Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelona. El pas entre la línia Barcelona- Granollers propietat de la companyia de Ferrocarrils de Barcelona Tarragona i França i la línia Granollers Sant Joan es feia per mitjà de peatges que es feien pagar als diferents combois. En el cas de Sant Quirze la companyia de <em>caminos de hierro del Norte de España </em>havia arrendat els drets de les mines de carbó de Sant Joan i de les del ferro de Ribes. Els 24 ponts que hi ha entre Vic i Sant Joan de les Abadesses els va construir la Maquinista Terrestre i Maritima. La construcció de les trinxeres Aquesta línia va arribar a Sant Joan el 1880.</p> <p>El 1904 un tractat entre França i l'estat Espanyol va comportar la creació de dues línies trasnpirinenques catalanes.La de Lleida-La Pobla de Segur i Saint Girons i la de Ripoll-la Tor de Querol tenint Ripoll com a estació internacional i d'enllaç amb les línies existents en direcció Vic. L'estat va assumir la construcció d'aquesta nova línia amb ample ibèric que va ser finalitzada el 1929 amb doble via (ample ibèric i internacional). Passada la guerra aquesta línia es va mantenir fins el 1970 on es van començar a tancar algunes línies. Coincidint amb el tancament de les mines d'Ogassa el 1967 hi va haver un declivi de convois en aquesta línia entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses que va haver de clausurar el 1980. A partir de 1984 i degut a un pla de racionament entre l'estat i la companyia concessionaria RENFE per a eliminar les línies deficitaries hi havia prevista l'eliminació de la R3 i també la línia emtre Lleida i la Pobla de Segur cosa que no va ser possible gràcies als acords entre la Generalitat de Catalunya i el ministeri de foment que van mantenir actives ambdues línies fins a l'actualitat.</p> | 42.0979164,2.2238935 | 435823 | 4660940 | 1880 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94770-20230630104506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94770-20230630104508.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La Maquinista Terrestre i Maritima | Guarda moltes similituds amb el pont de les Illes també a Sant Quirze de Besora, el de la colònia o Farga de Bebiè, el pont de Borgunyà i molts altres. El pont va tenir una importabt reforma el 1930 tal i com es pot veure en una placa situada en el mateix pont i on hi posa 'Sociedad española de construcciones Galindo, Bilbao'. Algunes pasarrel·les estan en mal estat | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94525 | Edifici Carrer Torelló 12-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-12-14 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a lactualitat. Eumo. editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones o amillaramiento. Año 1862. </p> | XVIII-XIX | Casa entre mitgeres que conserva en bon estat la tipologia de les parcel·les entre mitgeres de les antigues cases gremials remodelades notablement durant l'era de la industrialització. Conserva la tipologia típica amb obradors en planta baixa i sèries de balconeres amb balcons al primer pis. La volumetria es conserva en més o menys bon estat però amb part del revestiment caigut, les fusteries en mal estat i també la coberta i ràfec. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Finca entre mitgeres situada a la part baixa del carrer Torelló delimitada pel callerot que separa la finca núm. 10 al nord i la paret mitgera de la núm. 14 al sud. Consta de planta baixa, dues plantes pis i sota teulada amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana és ordenada i geomètrica i es resol mitjançant dues obertures coronades en arc de mig punt a la planta baixa que donen accés a antics obradors, dues balconeres amb sengles balcons sobresortint del pla de la façana al primer pis amb barana de barrots de secció quadrada i passamà recte i dues més al sota teulada. La separació de la planta baixa i del primer pis es fa per mitjà d’una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. Corona la façana un ràfec a sota de la coberta compost per una cornisa bisellada. La façana està enlluïda per un arrebossat de calç de color terrós que en els punts on ha desaparegut deixa veure l’aparell original de la façana a base de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i units en filades regulars. La façana que mira a ponent i damunt del ter està protagonitzada per tenir més buit que massís. Es distribueix mitjançant una planta baixa formada per un mur cec i al seu damunt dues eixides que ocupen tota l’amplada de la façana i sostingudes per bigues de fusta que recolzen damunt de les parets mitgeres laterals, també en còdols de riu. La paret nord és completament cega i mira directament damunt del callerot que hauria connectat amb els horts de damunt del Ter i situats extramurs. </span></span></span></span></p> | 08237-34 | Carrer Torelló 12-14 | <p>Edifici que molt possiblement i com la resta d'edificis del carrer de Torelló tindria un origen medieval com a parcel·la rectangular per acollir les antigues cases gremials. Amb el temps seria notablement ampliada i modificada fruït de les diverses ampliacions. No n'hem trobat massa documentació. La casa delimita amb un dels callissots que segons Serrallonga (Serrallonga. Ob. cit 101). Segons el mateixos autors aquests callerots es tapien el 1882 i desapareixen els callerots de Ton Saboró, el de Pedro Vinyes, el de Manuel Ferrés, el de la bomba, el del portal del Casteny ja que 'son depositos de basura y provocan cada año desgracias pèrsonales'. Aquesta doncs seria la data que es paredaria el callerot quedant com a espai descobert interior i accessible únicament pels horts de darrere les cases. </p> | 42.0996514,2.2234896 | 435792 | 4661132 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121536.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Igual que la finca núm. 10 i 8 conserva el parcel·lari i la distribució de les cases gremials, encara que ,molt reformades. Amb la composició de planta baixa i dues plantes pis i amb les façanes principals orientades al carrer on hi havia els antics obradors i telers a la planta baixa, els habitatges a la planta primera i golfes. A la part del darrere s’obrien àmplies eixides emprades com a antics assecadors dels draps i constituïdes per estructures de fusta damunt de parets de maçoneria. Tanmateix hi havia un petit pati o gaia que mirava damunt del ter i que tenia com a límits les antigues muralles medievals, que un cop aterrades s’utilitzaren com a murs de contenció dels patis i horts del darrere de les cases. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94901 | Fons Pere Vinyoles i Vivet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-pere-vinyoles-i-vivet | <p>ANGLADA ALBERT; 1990. Pere Vinyoles i Vivet:la defensa de la tradició i la justícia social. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa Major.</p> <p>MAE. Centre de documentació i museu de les arts escèniques. Institut del teatre</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>http:// wwww.xam.diba.cat. wiki.arxiu municipal sant quirze de bessora</p> <p>http://www.aj.santquirze.cat </p> <p> </p> | XX | Fons dipòsitat a l'arxiu municipal | <p>Fons pertanyent a l'escriptor i periodista Pere Vinyoles i Vivet fill de Sant Quirze i autor de nombroses publicacions d'obra de teatre, prosa i narrativa. Va néixer a Vic el 1901 i va morir a Sant Quirze el 1989. Era redactor de nombrosos diaris com el Diari de Vich i el matí de Barcelona. Després de la Guerra Civil va col·laborar amb el diari de Barcelona, La Vanguardia i Tele Este. Signava els articles amb el pseudònim de Fernando de ter. Va ser soci fundador del Patronat d'Estudis Ausonencs i ha escrit nombrosos articles a la revista AUSA . Hi ha un conjunt de 7 capses d'arxius definitius entre els anys 1918 i 1963. Entre les obres que hi ha en aquest fons en cal destacar: Els jocs florals de la tercera edat, La mestressa de Vidrà, Sta. Eulàlia Virgen Màrtir, La Història d'un procés, El vicari de Sant Francesc, El caso Gomeson, Antonia Lema vocación, Cartes de Sta, Maria del Mar, Judici d'un fet de de la història de l'església catalana un dels signes de la nova etapa de diàleg d'esperança i de compromís, Vic la Plana i la Muntanya, A pluja batent. Són obres de teatre, narrativa, crítica.</p> | 08237-202 | Plaça Major, 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> | 42.1002603,2.2226795 | 435725 | 4661200 | 1918-63 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94901-20230619111408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94901-20230619111419.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Vinyoles i Vivet | Important fons que marca la trajectòria i d'un personatge que va viure la guerra i la postguerra adaptant les seves obres a les circumstàncies polítiques de cada moment, doncs s'observa un gir a temàtica religiosa en els temps de postguerra i franquisme per tornar altre vegada a la seva etapa inicial de crítica i reflexió de la societat. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94554 | Vestigis d'una antiga torre de defensa del carrer del Pont, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-duna-antiga-torre-de-defensa-del-carrer-del-pont-7 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV-XVIII | <p>Element originàriament exempt situat a la part del darrere de la finca núm. 7 del carrer del Pont i emprat com a torre de defensa de les antigues muralles medievals de Sant Quirze. Presenta una planta corbada o semicircular amb una Planta baixa, tres plantes pis i una coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i orientada a l'oest. En quant a la composició de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb algunes finestres obertes a la part alta que han sabut respectar l'essència de l'element. Les finestres s'obre a partir de la P2 i es situen deforma ordenada en cada nivell. Aquest element sobresurt del pla de les cobertes recordant la seva antiga funció com a torre de defensa i val a dir que encara hi té adossada a banda i banda l'antiga muralla, la qual es conserva integrada com a mur de tancament de les ampliacions de la finca núm. 7 del carrer del Pont. L'aparell de la seva façana està emmascarat a sota d'una capa de calç i pintura de color rosat que en les parts que no estan revestides està format per una fàbrica de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. En alguns punts s'hi poden endevinar algunes espitlleres, avui paredades i integrades en les noves construccions. </p> | 08237-44 | Carrer del Pont núm. 7 | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en època Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipal per preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1002603,2.2219500 | 435665 | 4661201 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221115112805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117111643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117111318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117110114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221115112849.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Important vestigi de les antigues fortificacions de Sant Quirze que mereix ser estudiat i documentat juntament amb la resta dels elements descrits a la fitxa anterior i que permeten fer una lectura sobre l'evolució urbanística de la vila amb les muralles de tancament, els carrers, els antics callissots, el pas de ronda. Aquest conjunt arquitectònic de gran rellevància ha sabut conservar de forma fossilitzada a dins de l'urbanisme actual els vestigis del parcelàri medieval amb les cases entre mitgeres, el pas de darrere les muralles, les muralles, les torres de defensa i fins hi tot la traça d'un antic canaló que discorria entre les parets de les cases. Aquest conjunt malgrat que hagi estat continuadament habitat i reformat guarda encara molts elements que mereixen ser estudiats, documentats i protegits ja que formen part d'un dels vestigis més clars de l'urbanisme baix medieval i de les antigues fortificacions de Sant Quirze de Besora, per ara totalment desconegudes ja que no han estat objecte de cap estudi arquitectònic i arqueològic.Element conservat i perfectament integrat a la fina núm. 7 del carrer del Pont. Fa pocs anys ha estat restaurat i se n'han refet les cobertes, pintat les façanes, canviades les fusteries i reforçats els forjats. No obstant la finca manté els elements històrics (murs de les velles fortificacions, parets de a torre) perfectament integrats i embeguts a la nova construcció la qual no els ha alterat gens. Encara avui forma part de la residència de la finca núm. 7 | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94753 | Antic molí de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-de-sant-quirze | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Els masos rònecs. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>SALVANY I GRAU, JOSEP, 1866-1929. Imatge de 1918 . Biblioteca de Catalunya.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícules industrials de 1854-1960.</p> <p> </p> | XIII-XVIII | Al costat de la llera del riu Ter en terreny inundable.Només es pot veure quan el cabal del riu és baix. Queda delimitat pel canal de Can Guixà. Actualment només hi ha les ruïnes de la part més baixa en un lloc d'accés difícil | <p>Ruïnes de l'antic molí fariner de Sant Quirze de Besora situat a la desembocadura del canal de Can Guixà. Avui dia es conserven molts pocs vestigis d'aquest element ja que els forts aiguats i les crescudes del Ter l'han malmès de forma notable. S'endevinen encara uns murs de pedra i morter de calç que delimiten un àmbit rectangular que es corresponia amb l'antic casal moliner. Aquest molí conserva els murs nord, est i oest fets amb fàbrica de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. Segons imatges del Fons Salvany publicades aquest molí es veia en ruïnes amb dos cossos a diferent nivell i sense coberta. Segons es desprèn era format per PB+1p i coberta.</p> | 08237-94 | Desembocadura del canal de Can Guixà | <p>Segons les descripcions de Antoni Prat i David Vilaseca en el seu llibre de Masos rònecs especifica <em>'ja el veiem en ruïnes en fotografies de principi del segle XIX. Sense teulada sabem que la seva estructura era encara visible el 1933 tal com consta en el planell de la fàbrica de Ca Guixà, ja que el canal d'aquesta fàbrica tèxtil desembocava molt a prop d'aquest molí, És probable que s'acabés enderrocant gairebé tot durant el gran aiguat de l'octubre de 1940. </em>Els mateixos autors especifiquen que 'els primers empresaris s'instal·laren a Sant Quirze a prop del rudimentari i encara poc condicionat canal industrial que voreja la població del poble'. Consta que Antoni Dot Pares el 1860 té llogat l'antic molí draper als afores de la població i instal·la 6 telers de llana de més de 5/4, un batan, una tondosa i una màquina de netejar. Aquesta referència és coneguda a través de les matrícules industrials (AMQ. Matrícules industrial 1860-1954). Entenem que aquest molí primer fariner va ser reconvertit en molí batà i després abandonat.</p> | 42.0969673,2.2281640 | 436175 | 4660831 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122955.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Indret de difícil accés al que s'hi pot accedir només quant les aigUes del ter baixen ja que normalment es troba inundat per les aigües del mateix. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94751 | Capella de la Mare de Déu de Monsterrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-monsterrat | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX | Indret molt ben conservat i mantingut pels veïns de la zona que en tenen cura i la mantenen en culte netejant l'entorn de vegetació i fulles i del manteniment de la capella. | <p> Indret enjardinat situat al costat de la fàbrica de can Guixà i sota del carrer de Bellunt en una zona situada damunt del túnel del carcavà que cobreix el canal que desemboca al Ter. S'hi accedeix per una petita porta oberta en una tanca que delimita del recinte i en el que hi ha el nom de capella de Montserrat escrit al seu damunt amb colors molt llampants.com és el groc, verd, vermell i blau i emmarcada per una sanefa en dent de serra amb els mateixos colors. La porta dona pas a un petit corredor amb escales de pedra que comunica amb els jardins de la capella amb antigues fonts d'aigua, avui seques que regaven la zona i li donaven un aire fresc i acollidor, Avui dia aquestes fonts no ragen i el lloc és ocupat per un canyissar La capella s'obre al fons de tot aprofitant un angle del recinte on es situa damunt del carcavà del del canal i disposada a manera de 'gablet'. en aquest angle. La part frontal és completament oberta en tres arcs de mig punt de fusta de diferent mida ja que s'adapten als pendents de cada vessant de la teulada i que el del mig genera un retranqueig il·luminat per finestres de les mateixes característiques que les de les parets laterals i decorades amb vitralls de colors. La coberta és metàl·lica amb planxes de zinc. Els arcs descansen damunt una mena de podi on s'assenta i al que se li accedeix per dues escalinates a cada costat. protegides per baranes amb barrots de forja tornejats i passamà recte. Al davant hi ha un altar on hi ha la imatge de la 'Moreneta' amb la muntanya de pedra al darrere i damunt d'un frontal on hi ha alguns dels apòstols amb tècnica neo-bizantina. La capella està il·luminada per vitralls de colors oberts a les parets laterals en forma de finestres d'arcs de mig punt amb barretes emmarca vidres i la part superior en forma de ventall. S'emmarquen en sèries de quatre i juntes formen una mena de semi cúpula que cobreix la capella. El sostre a imitació fusta és de color blau clar amb les bigues policromades com també ho està tot el sostre i part frontal i amb un estil 'modernista' i eclèctic. A cada costat de la capella hi ha plafons de rajola de ceràmica vidriada amb imatges de Sant Jordi i de la Verge. A la part inferior i sota de l'altar hi ha les lletres de 'Homenatge a la verge de Montserrat' i l'any 1958. Justa al davant hi ha un seguit de bancs laterals amb roques al voltant simulant les muntanyes de Montserrat i integrades al jardí de la capella en un únic ambient arquitectònic i paisatgístic. Tot l'espai està enjardinat amb sequoies, teixos, pollancres, boixos.</p> | 08237-93 | C/ de Bellmunt S/N | <p>La història de la capella va vinculada a la veïna fàbrica de Can Guixà.</p> <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòreer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat </p> <p>A diferència de la fàbrica la capella s'ha mantingut en ús i en bones condicions gracies a la tasca desinteressada dels veïns de Sant Quirze que en tenen cura i la mantenen en condicions.</p> | 42.0983752,2.2264783 | 436037 | 4660989 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112720.jpg | Inexistent | Modernisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Indret de gran bellesa que guarda moltes relacions amb altres jardins situats al costat de les fàbriques i que els amos van construir per oferir serveix religiosos i convidar al repòs als seus treballadors. De fet la capella guarda relacions amb la veïna de Lourdes situada al costat de la fàbrica de Can Trinxet i erigida en un paratge al seu costat prop del riu i en una verneda.. També s'assembla als jardins de ca l'Artigas a la Pobla de Lillet o els jardins de la torre de Cal Pons a Puig-Reig. de la capella en procedeix la llegenda Existeix la llegenda del Crist de Can Guixà, on s’explica que la fàbrica tenia annexa a l’edifici una capella. Quan els obrers demanaven augment de jornal, els hi feien anar en comitiva. Primer es resava, després l’amo amb veu patètica i servil, adreçant-se a la imatge del Crist crucificat, exclamava: “Senyor!!! Senyor!!! Volen més sou. Què els puc donar? Decidiu, Senyor!!!”El Crist estava trucat i, amb uns cordills, pel darrere l’altar, podien moure-li el cap. Si volien feia el gest de sí, o feia el de no. Com mai un Déu, almenys un Déu de guix, estava al servei de l’amo. S’arribava al regateig. Llavors l’amo pidolava: “I si en lloc de deu, Senyor, els en donéssim cinc?” Alguna vegada, el Crist amb el cap feia que sí, en senyal d’acceptar la proposta, i tothom tornava a resar amb posat d’agraïment. | 105|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94542 | Vestigis d'antigues cases del carrer Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-dantigues-cases-del-carrer-torello | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA- Retalls d'història local (1996). Club d'hsitòria local Sant Quirze de Besora. Col·lecció història local núm. 2. Associació Gombau de Besora</p> <p>DDAA (2010). Sant Quirze de Besora: el fretrat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. versió DVD</p> <p>ACM. Carpeta 17, plec 2. 'registro de vesanas de los años 1828-302 Y 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma' 1830</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Enderroc del carrer de Torelló. Carpeta 1671</p> | XIV-XIX | Illa de cases completament enderrocada el 2013 i emprada com a espai públic després d'haver portat a terme un seguir d'expropiacions. L'illa desapareguda limita amb els murs de contenció de la finca de cal Bruch (actual Comes) i avui dia s'ha deixat com a testimoni de la seva existència els murs mitges interns integrats en el mobil·liàri urbà. | <p>Actualment l'antiga illa de cases es troba completament desapareguda i integrada en el mobiliari urbà com a passeig urbà. Únicament es conserven com a vestigis de la seva antiga existència alguns dels murs mitgers de les finques desaparegudes integrats als murs de contenció de la finca de les Comes o Can Bruch. a la part inferior del pas. Avui dia correspon amb un passeig, vorera i escales d'accés a la plaça des d'aquest sector.</p> | 08237-37 | Antic emplaçament de les finques 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13 i 17 | <p>Malgrat el seu origen medieval hem trobat referències de dues d’aquestes finuqes a l’amillarament de 1862 conservat a l’arxiu Municipal (AMQ) liquidaciones y amillaramientos Sant Quitze de Besora. Inscripció núm. 128 a nom de <em>Rubert Maria.</em></p> <p><em>“Por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torelló núm. 5 </em>i oper un valor de 60 c’entims. </p> <p>En quant a la finca núm. 1 del C/ Torelló el mateix manual especifica a nom de <em>Juan Viladesem </em></p> <p><em>“por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torello nº1”. </em>Inscripció núm. 158.i amb un valor de 80 cèntims.</p> | 42.0997071,2.2237330 | 435811 | 4661139 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-img20230228113802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629121508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115149.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Integrades en el mobiliari urbà després d'un procés d'enderroc urbanització i enjardinament portat a terme entre els anys 2013 fins a l'actualitat. Es correspon amb un accés directe a la plaça Major.Segons la documentació consultada a l'arxiu municipal de Sant Quirze. (AMSQB. Carpeta 1671 o enderroc del carrer de Torelló) fet per l'arquitecte Jaume Vilà Arau i datat de l'any 2009. Segons el mateix feia una descripció del conjunt de les finques.Els edificis a enderrocar es desenvolupen en planta baixa primera i segona/golfes. Les construccions assoleixen la pràctica totalitat de la profunditat de la parcel·la deixant una franja lliure a la part posterior d'un metre, per ventilació i recollida de les aigües pluvials. Exceptuant la finca núm. 8 de la Plaça Major que acull 6 habitatges en règim de lloguer. La resta de les edificacions presenten el programa següent: Magatzem i accessos a la planta baixa, habitatges en planta primera i segona, golfes vinculades a la planta inferior.Plaça Major núm.8 . Es tracta d'un edifici de l'any 1870 i desenvolupat en una planta semi soterrani (que actualment no s'utilitza), una planta baixa a nivell de plaça amb un total de dos habitatges i un petit local comercial d'assegurances, planta primera i segona amb dos habitatges per planta. L'edifici té una forma rectangular irregular de 6,05 m de façana a la plaça Major i 25, 31 m de façana lateral al carrer Torelló. L'edifici es troba en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb l'edifici núm. 7 d'aquest carrer i la façana posterior llinda amb la Plaça Major núm. 6. Actualment l'immoble es troba ocupat en règim de lloguer amb un estat de conservació acceptable ja que s'hi han portat a terme obres de reparació i manteniment periòdicament. La construcció de l'edifici constitueix en una estructura de parets de pedra de còdols de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior mixta amb pilars estructurals de totxo massís amb jàsseres de fusta i una paret de pedra estructural, sostres de fusta amb llata i cairó a la genovesa amb posterior capa de formigó amb malla metàl·lica i acabat amb paviment de gres. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. Edifici del C/Torelló núm. 3L'edifici té una forma rectangular de 4,43 mts. de façana al carrer Torelló i 9,75 m de façana entre mitgeres amb els dos edificis adjacents.es troba enclavat en una zona de forta pendent del carrer de Torelló. Té mitgera amb l'edifici núm. 9 d ela Plaça Major i amb l'edifici del C/Torelló 5 i la façana posterior llinda amb la finca veïna de la Plaça Major núm. 6 . Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1880 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdols de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior amb llates de fusta i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula ceràmica àrab.Edifici C/ Torelló. núm. 5L'edifici té una forma rectangular de 5,00 m de façana al carrer de Torelló i 9,75 m. de fons, amb mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb el número 7 i amb l'edifici núm. 3 del carrer Torelló. i la façana posterior llinda amb la finca veïna núm. 6 d ela plaça Major. Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdol de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior de bigues de fusta i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 7L'edifici té una forma rectangular amb 4,30 m del carrer de Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb el número 5 i el número 9 i la façana posterior llinda amb la finca veïna de la Plaça Major núm. 6. Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdol de riu a la planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostres de fusta, tàpia i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teulà àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 9L'edifici té una forma rectangular de 4,61 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb les mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent al carrer Torelló . Té mitgera amb el núm. 7 i 11 del carrer Torelló. i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 11L'edifici té una forma rectangular de 4,13 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 9 i 11 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 13L'edifici té una forma rectangular de 4,29 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 11 i 15 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu i brancals d'obertures de totxo massís. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 15L'edifici té una forma rectangular de 5,40 m de façana al carrer Torelló i 13,20 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 13 i 17 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu i pilars estructurals amb totxo massís. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló. núm. 17L'edifici té una forma rectangular de 5,93 m de façana al carrer Torelló i 11,30 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 15 i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Per tant i segons el que es pot desprendre de la descripció que es fa de les fitxes, aquest conjunt de finques tenien unes trets característics i arquitectònics molt unitaris i vinculats a cronologies remotes, Malgrat que la descripció i la fitxa cadastral datin de 1870 és evident que correspon amb finques molt antigues les quals i segons les descripcions, la disposició de la parcel·la i fins hi tot els materials emprats tindrien un origen medieval seguint els cànons de les parcel·les gòtiques de cases entre mitgeres. Els materials també eren els comuns és a dir còdols de riu i parets de tàpia a les plantes superiors amb una estructura de forjats de fusta que es recolzaven damunt les mitgeres i també els pilars. Per contra la finca núm. 8 de la Plaça Major reunia les característiques que ens recorden a les finques 10, 12-14 o 16 i 18 del mateix carrer, cosa que la resta són més similars a les núm. 2, 4 i 6 del mateix carrer. aquest tipus de construcció recorda els habitatges de poblacions com ara Bagà, La Pobla de Lillet, Berga, Torelló... | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94618 | Mosaic de la Farmàcia del carrer del Pont, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-farmacia-del-carrer-del-pont-45 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XX | Conservat a l'entrada i cancell del la farmàcia on els propietaris en tenen cura del seu manteniment. Queda protegit darrere una persiana quan la farmàcia tanca. | <p><span><span><span>La finca del carrer del Pont núm. 43 i 44 correspon a la clàssica parcel·la entre mitgeres que ha estat molt transformada al llarg dels anys i gairebé no conserva res dels seus origens. Consta d’una parcel·la rectangular de PB + 3 pisos i cobert amb teulada a dues vessants de teula cerámica àrab damunt de bigues de formigó i amb el carener paral·lel a la coberta que mira al carrer del Pont. Es trcata d’una construcció molt recent que ocupa l’emplaçament d’una vella casa gremial. El mosaic situat a sota del cancell de l’entrada hi té representat amb la técnica del trencadís la copa amb la serp com a símbol de les farmàcies a dins d’un arbre i al seu voltant dues fulles i amb el nom de 'Farmàcia Besora”. Representa l’arbre familiar arrelat al terra amb les dues fulles que corresponen amb els dos fills, hereus del negoci situats al costat. El mosaic combina diverses tonalitats de verd, vermells, ocres i blancs. Va ser realitzat als anys 1950.</span></span></span></p> | 08237-63 | Carrer del Pont núm.45 | <p><span><span><span>En el cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 especifica que aquesta finca estaba a amans de Maria Banch <em>Por una casa con su huerto adjunto en la calle del Puente núm. 44</em> amb un valor de 240 cèntims. </span></span></span></p> <p>Aquesta finca va ser completament enderrocada i transformada en el moment que es va construïr el bloc d'habitatges actual en que es va construïr la farmàcia amb el mosaic. Aquesta construcció va ser feta els anys 1950 i seixanta del segle XX</p> | 42.1010285,2.2205417 | 435549 | 4661287 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94618-img20221108120430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94618-img20221108120434.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Interessant obra d’art que recorda els mosaics modernistes però que en realitat va ser fet els anys 1980 pels propietaris actuals de la farmàcia. Representa les arrels familiars (arbre gran) amb les seves descendències (arbres petits de cada costat) corresponents als hereus del negoci. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94697 | Cooperativa Unió d'Amics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-unio-damics | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>aureoy callico S.L. Subastas numismaticas . Feb. 2021</p> <p> </p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions i situat al costat de les escales i carrer de Joan Baptista Espadaler fent cantonada amb el carrer de Sant Josep i també amb els horts del darrere de les cases del carrer del Pont. Presenta una planta mes aviat rectangular d'uns 1187 m2 de superfície construïda i composta per una planta semi soterrada, una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia i on hi trobem les portes d'accés. La composició de les façanes és molt geomètrica i ordenada i denota un cert caire del corrent modernista. S'hi evidencien dues fases constructives. La primera i més antiga és la situada a la part de més a llevant i correspon amb 2/3 parts de l'edifici actual. La segona és a ponent i correspon amb un allargament del primer amb una tècnica i estil més convencionals. Al cos més antic s'hi obren a nivell de planta baixa A la planta baixa s'obren un conjunt de 7 finestres i una porta d'accés a la planta baixa emprada com a centre de dia. Les finestres estan protegides per reixes de ferro forjat amb els barrots de secció en espiral i trenada i reforçats per barres travesseres horitzontals. Cal destacar que els barrots verticals estan acabats en forma de voluta i cada obertura incloent la porta d'entrada esta emmarcada per una motllura feta amb maó ceràmic. A l'alçada del primer pis s'obren tres balconeres en forma d'arc de mig punt i partida en tres parts mitjançant pilastres de maó.de les que únicament la part central correspon amb l'accés al balcó. aquests elements que sobresurten del pla de la façana estan protegits per una barana de ferro forjat amb els barrots de secció circular simple i alternats per altres de trenats. El passamà es recte i val a dir que a la part central hi ha decoració de volutes i medallons també de forja. Aquestes tres obertures es disposen simètricament al llarg de la façana destacant el fet que la central és més esvelta i alta que les de cada costat. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta i sostingut per bigues de fusta. La façana lateral que mira a l'est en direcció a les cases del carrer del Pont coincideix amb el pinyó de la coberta. Hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que s'hi obren poques obertures i les que que hi ha esta paredades. A la planta baixa hi trobem dues finestres rectangulars i al primer pis dues més de les mateixes mides que les ja esmentades i flanquejant una finestra central coronada en arc de mig punt i dividida en tres registres mitjançant dues pilastres de maó ceràmic. A sota la teulada i coincidint amb el nivell de les golfes hi ha una petita finestra de ventilació. La darrera façana visible és la que s'orienta a tramuntana i és la que té menys interès. Coincideix amb un dels costats llargs de l'edifici i es composa mitjançant sèries de set portes tant a la planta baixa com el primer pis. Val a dir que algunes de les obertures del primer pis estan paredades. La comunicació entre la planta baixa i les obertures del primer ous es fa mitjançant unes escales i un balcó exterior amb barana de barrots de ferro forjat de secció circular i sostinguda per revoltons ceràmics i tornapuntes de ferro. Tot l'aparell de les façanes és de maó ceràmic cuit, units amb ciment pòrtland i disposat a trenca junt llevat de la planta baixa del carrer de Joan Baptista Espadaler que és amb aparell de maçoneria amb arrebossat de calç i amb els emmarcaments de les obertures en maó ceràmic.</p> <p>El segon cos que es projecta a continuació del primer esta format per dues portes d'entrada a la planta baixa que permet d'accedir a les escales que comuniquen amb la resta de plantes. A la planta primera i seguint el mateix ordre que el cos originari descrit al paràgraf anterior hi ha obertes dues balconeres quadrangulars separades per pilastres de maó ceràmic seguint el model del cos original amb el balcó de la mateix tipologia que els restant. L'acompanyen dues finestres rectangulars emmarcades en maó cuit i situades al costat dret. Damunt seu hi ha tres finestres que coincideixen amb el nivell de les golfes. La façana de la part del darrere es compón mitjançant un arc de grans dimensions i de descàrrega a la planta baixa i tres finestres més a l'alçada del primer pis que es comuniquen mitjançant l'allargament del balcó exterior. L'aparell d'aquesta part de l'edifici malgrat sigui també de maó cuit difereix de la resta ja que presenta unes mides més grosses i una composició diferent</p> <p>L'interior de la planta semi soterrada està pendent d'obrar i s'utilitza com a magatzem del club d'història local per a guardar la seva documentació i també com a magatzem d'objectes d'una col·lecció etnogràfica i de la que se n'ha dedicat una fitxa a part. En aquesta part que coincideix amb la part ampliada hi ha un forn de pa de grans dimensions que es conserva en molt bon estat.</p> <p>L'escala de l'interior conservada i restaurada amb la seva fisonomia es compon d'una barana de ferro forjat amb els barrots simples de secció en espiral i també trenada amb volutes intercalades que sostenen un passamà de fusta i l'escala amb els graons de petja i contrapetja fets amb marbre polits. Aquest element permet la comunicació amb la resta de les plantes, especialment la primera on hi ha l'antiga sala de ball reconvertida en cine 'el cinema avenida' i avui convertida en sala d'entrenament i de competicions del club tennis taula. La resta d'espais corresponen a aules policulturals del centre de dia així com a hotel d'entitats. A la darrera planta hi ha encara l'antiga sala del projector del cine amb el projector encara al seu lloc i fins hi tot algunes bobines de les pel·lícules.</p> | 08237-86 | Carrer Joan Baptista Espadaler núm. 6 | <p>La cooperativa 'Unió d'amics de Sant Quirze'va neixer a principi del segle XX en el marc de lles agrupacions sindicals i les lluites obreres de principi de segle XX motivades per l'explotació laboral de les fàbriques i la lluita contra la burgesia. En aquest marc van aparèixer agrupacions sindicals com el cas d'una petita secció de la UGT que va promoure vagues tant a Sant Quirze com a Montesquiu per a les protestes de les jornades laborals de 76 i 78 hores setmanals a banda de l'explotació de les dones i els nens. Segons Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-108) aquesta vaga va tenir especial incidència a Manlleu. En el cas de Sant Quirze els obrers estan afiliats a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a la Unión Manufacturera, a les tres classes de Vapor i alguns a la UGT, totes eles de caire sindicalista. No obstant hi ha un petit grup de visió anarquista que es vincularà a la Unión Obrera de Montesquiu i que creixerà amb força ja que participen al congrés obrer de Barcelona celebrat el 1888. Tambe col·laboren en les vagues de 1889 a Ripoll contra els fabricants Badia i Miolau que es solidaritzen entre ells i hi envien diners. Ara bé mentre que a la comarca funcionen les agrupacions socialistes destacant les de Manlleu, Torelló o Roda de Ter, en el cas de Sant Quirze tarda en aparèixer una associació amb veu pròpia que actuarà en contra el parer de les autoritats municipals i que es denominarà <em>Centro familiar de San Quirico de Besora</em> (Serrallonga, ob. cit 109) amb seu a la Fonda del Ter situada a la zona dels quatre cantons o eixample nou. Aquesta associació recollirà socis majors de 20 anys i actuarà de forma clandestina i esquenes del govern municipal representat pel governador civil. Entre les activitats organitzades hi destacaríem el cinema, sales de ball i altres activitats ludico culturals. Ara bé el govern municipal sempre reaci a la seva aparició i després de diversos intents rep autorització per al seu tancament per part del govern civil ' <em>De conformidad a lo dispuesto en el articulo 3 de la Ley 30 de junio de 1887, dando cuenta a los tribunales de la infracción de la misma'</em> Ara bé tot i així el maig del mateix any es reconeix mitjançant una nova carta del govern civil l'autoritrzació de fer ball els diumenges i també altres jocs legals que figuraven en els seus estatuts. Tot i així la cooperativa Unió Sanqtquirzenca deixava a la venda de productes de primera necessitat entre altres tasques va néixer el 1898 tot i que Serrallonga opina que existia i funcionava clandestinament des de feia anys ja que actuava com a tal. Va esdevenir un símbol de la resistència obrera i actuava també com a economat. </p> <p>Anys més tard i en concret el 1931 la cooperativa unió d'amics demana permís a les autoritats locals municipals i governatives per instal·lar un forn de pa a la cooperativa a fi de facilitar i estalviar el preu d'aquest producte per als cooperativistes. Tot i així el govern municipal denega aquest permís ja que <em>'el nuevo horno que pretende instalar la cooperativa perjudicaria a los panaderos de la población'. </em>Tot i així aquest forn seria erigit fins l'arribada del primer ajuntament republicà autoritza la instal·lació d'un forn de cocció per part d'una casa italiana (OFF. G. TIBILLETTI. MILANO) nom al que surt gravat a la porta de la boca del forn per abastir la cooperativa. Possiblement la instal·lació d'aquest element seria la causa de la construcció i allargament de l'edifici inicial a la part de ponent i amb una tècnica i estil completament diferent. (ASQB. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la cooperativa. D'aquest forn es va encunyar una moneda que funcionava clandestinament a la pesseta i que servia per intercanviar els productes, en aquest cas el pa. Hem trobat encara en alguna casa de subhastes exemplars d'aquesta mateixa moneda.</p> <p>Cal esmentar també que l'any 1961 es va inaugurar 'la sala d'espectacles i balls de la coopertiva unión de amigos, i també un cinema anomenat avenida. D'aquest cinema en tenim documentació al llibre redactat per Joaquim Roca Vilageliu on esmenta que va tenit una durada de deu anys segons un dels seu principals artífex Àngel Carbonell i Arderiu. Segons Arderiu es van projectar pel·lícules com ara <em>'el kargo y calido verano'</em> de Martin Ritt amb Paul Newman com a actor i <em>'La pradera sin ley' </em>de King Vidor i amb actors de nom com ara Kirk Douglas. Altre pel·lícules projectades van ser <em>'Marcado por el odio</em>' de Robert Wise, <em>Susan Slade</em>, un film eròtic censurat pel franquisme. Altres firms eren <em>El arbol ahorcado, La esclava libre, A 23 passos de Baker Street de </em>Van Johnson, <em>Constino el grande </em>Amb cornel wilde, <em>Kansas busca a un asesino....</em>Segons esmenta el preu de Platea eren 2,00 ptas i el general 0,90 cts. (ROCA i VILAGELIU;ob cit. p.34)</p> <p>La cooperativa va funcionar de forma paral·lela al govern municipal fins a la fi de la guerra civil on les mesures del racionament i de la postguerra dificultaren l'obtenció de les matèries primeres i els productes de primera necessitat. Va ser en aquest moment quan es van clausurar la major part de les activitats culturals i de joc i només va funcionar de forma molt irrisòria l'economat Els darrers socis van cedir l'edifici l'any 2002 després de tancar per no '<em>poder competir amb les grans superfícies</em>' el quals en va passar a ser el propietari i inicià diversos tràmits per a rehabilitar-loi.</p> <p>Així doncs l'any 2009 i gràcies al denominat 'Pla Zapatero' es va poder rehabilitar la planta primera per a destinar-hi un 'Esplai', espai recreatiu i l'antiga sala se ball com a sala polivalent i també un centre de dia. També es va instal·lar un ascensor i es van construir uns serveis. Queda pendent d'obrar la planta semi soterrani i també la part del sota teulada.</p> | 42.0999998,2.2217989 | 435652 | 4661172 | 1898, 1932 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115112905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221108114257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221108114238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115113836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-img20221115113909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94697-269751123.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2023-10-07 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | L'edifici encara manté elements originals dignes de ser conservats com l'antiga sala de projecció del cinema o per exemple l'esoai del forn de pa de la mateixa cooperativa on està pendent d'obrar i en el que es custodien els elements d'una col·lecció etnogràfica. Aquest espai es podria condicionar com a espai d'investigació del club d'història local, magatzem i fins hi tot d'exposició de la col·lecció etnogràfica. La resta de plantes ja estan rehabilitades i en funcionament. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94867 | Capella de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lourdes | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | Capella en molt bon estat de conservació ja que el lloc es troba molt ben cuidat ja que és molt transcorregut pels habitants de Sant Quirze i està inclòs en la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze. La capella encara està en culte. | <p>El conjunt de la capella de Lourdes de Sant Quirze de Besora correspon amb un espai de culte a la verge situat als jardins de l'antiga fàbrica tèxtil de can Trinxet just a l'entrada a mà esquerra i damunt del Ter. Presenta una planta rectangular amb la fornícula en honor a la verge i la 'gruta' o cova de la troballa mirant damunt del Ter i la 'capella' en el costat oposat. Val adir que l'espai dels fidels és al descobert i està tancat per una barana de ferro forjat que delimita la part pública de la zona de culte. La gruta està formada per un arc rebaixat folrat de pedra tosca simulant la 'cova de la Troballa' i en el que hi ha situat al seu interior un altar format per una ara de pedra i sostinguda per 6 columnes amb bases i capitells d'estil romànic i reaprofitats d'altres indrets. Entre els elements cal destacar capitells de tipus vegetal, impostes ricament decorades amb motius geomètrics i florals de marbre rosat d'Evol i de procedència desconeguda. Al costat seu hi ha un púlpit d'arcs conopials sostingut per una columna de base bisellada, fust trenat i capitell de marbre rosat amb motius escultòrics diversos. Aquest púlpit es situa al costat de l'escala que ascendeix a la fornícula de la verge Immaculada Concepció realitzada amb la mateixa pedra tosca que la cova i que la totalitat del conjunt que li dona un aire molt pintoresc. Al costat oposat hi ha una capella o oratori construït en pedra tosca, d'una sola planta i amb tres obertures que hi donen accés emmarcades per fragments de tosca disposats en vertical simulant una cova i amb l'anagrama de Maria al seu damunt. Als costats laterals hi ha altres altars amb elements religiosos i llantions. Tant la capella com la gruta estan protegides per reixes amb baranes de forja ricament treballades amb els barrots de secció en espiral, acabats en florons i decoració de volutes i creus intercalades amb altres motius florals. Val a dir que la decoració de la reixa de la cova és més rica que les altres.</p> | 08237-172 | Passeig del Ter, 2 | <p>Segons Joan serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze', aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més a més al ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1035768,2.2174201 | 435294 | 4661573 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115431.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | La capella de Lourdes es conserva en bon estat ja que és un espai de culte i de devoció pels habitats de Sant Quirze. L'estil i tècnica constructiva la permet relacionar amb una obra de la fi del segle XIX i principi del segle XX, en un context industrial i vinculat a les corrents eclèctiques i modernistes. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94304 | Capella de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-sebastia-0 | <p>ESPADALER I PARECRISSAS, RAMONA (1995). <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze, 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>MADURELL I MARIMON. JOSEP Mª. (1973) Les ordinacions de la confraria dels paraires i texidors de llana de Sant Quirze de Besora. Ausa. nº75-7</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN(1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | XVII | Capella annexionada a la part sud-est de l'església de Sant Quirze aprofitant la capçalera d'un dels corredors laterals. Va ser restaurada juntament amb l'església de Sant Quirze l'any 1979 en que es va repintar de nou i es va formalitzar un nou accés separat de l'església. La coberta també ha estat restaurada. | <p>La capella de Sant Sebastià, avui del Santíssim correspon amb un edifici o volum annexionat a l'església de Sant Quirze, però separada d'ella mitjançant una porta oberta a la capçalera del corredor de migdia. Consta d'un espai rectangular que aprofita l'aresta sud de la unió dels cossos de la nau amb el presbiteri i amb una orientació est-oest. Està dividida internament mitjançant dues crugies cobertes amb volta de llunetes i separades per arcs torals de mig punt de perfil molt rebaixat que arrenquen de damunt d'un entaulament i fris corregut adossat a la paret sud i nord. Al fons hi ha l'espai del presbiteri que acull l'altar, de forma rectangular i separat mitjançant un arc escarser cobert amb volta de llunetes. En aquest espai hi ha tres imatges; una d'una verge dels Dolors, la central pertanyent a Sant Sebastià i una darrera de Jesucrist, Segons l'aparença, talla escultòrica i perfil semblen correspondre amb imatges de l'era barroca i salvades de la destrucció de la Guerra Civil. La decoració de la capella és molt recent i es resumeix amb una capa de pintura neutre al fons de color blau i motius decoratius a les motllures i voltes de la capella. Està il·luminada per una finestra oberta a migdia i una segona a la paret sud del presbiteri. Exteriorment presenta un aparell de maçoneria de pedres i còdols de rius mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locades en filades regulars i horitzontals. S'hi aprecien diverses fases constructives. Per una banda la capçalera té una fàbrica constructiva a la part inferior a base de carreuons de pedra mal desbastats i picats amb les cantonades més ben treballades i unides amb argamassa de calç formant filades regulars que sembla correspondre amb les restes d'una torre o bestorre de flanqueig de l'antic recinte de muralles baix medieval. Damunt seu hi ha una remunta molt més tardana amb aparell de maçoneria que s'annexiona al cos de la nau i que es corona mitjançant un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. La nau de la capella té també dues fases constructives diferents: Per una banda s'aprecia una part central amb aparell de pedra i maçoneria amb les cantonades de pedra picada amb refeccions de maó ceràmic i una ampliació cap a ponent amb un aparell de còdols de riu més pobre. Tot el conjunt resta unificat al cos de la nau mitjançant un allargament del vessant sud de la teulada que es veu rematat per ràfec de dues filades de teula girada i maó pla.</p> | 08237-12 | Dins de l'església Parroquial de Sant Quirze. Plaça de l'Església, 1. | <p>La confraria de Sant Sebastià, patrona dels paraires i teixidors de la vila és un exemple clar de la importància d'aquestes activitats gremials i comercials tingueren a la vila de Sant Quirze al llarg de l'era moderna. De fet segons consta en la documentació antiga (SERRALLONGA, J, 1996. Ob. cit.) esmenta que l'economia de sant Quirze a mitjans del set-cents descansava damunt dos grans activitats: Per una banda l'agricultura i la producció del gremi o confraria dels paraires i teixidors. Els paraires eren els que compraven la llana. la distribuïen entre els qui la treballaven i finalment la comercialitzaven. Aquesta activitat es va veure propiciada per la situació de la vila al costat del curs d'un riu cabalós, el Ter i també per la proximitat amb les muntanyes de Toses, el Taga o Pardines on s'hi portaven a terme les activitats de la transhumància. Així doncs i aprofitant les aigües del Ter es van construir un seguit de molins (molí vell, molí de l'Illa, molí nou ... entre altres i a mans de les famílies Ginestet i Serrallonga. Aquests molins generalment drapers eren controlats pels paraires que comercialitzaven els draps a Vic i també Barcelona com ho foren molts altres llocs del principat. La importància dels draps de Sant Quirze i del gremi dels paraires i texidors és tant important com ho figura un document datat de 1679 i pertanyent al notari Ramon Vilana Perlas de Barcelona on hi apareix protocolitzada l'acta davant d'ell per Pau Freixa, paraire de llana de Sant Quirze de Besora. Aquest document correspon amb una súplica del paraire i contempla diversos capítols i ordinacions de l'ofici dels paraires de la vila de Sant Quirze. Sens dubte el tèxtil va ser el principal motor econòmic de la vila de Sant Quirze entre els segles XVI i XVII, precursor de l'era industrial amb les fàbriques de Can Guixà i de Can Trinxet. Cal esmentar que al llarg del segle XVII es documenten un total de 37 paraires, 20 teixidors de llana (Serrallonga ob.cit. p-34). Pel que fa a la capella sembla que va ser construïda en aquest moment per a representar i protegir el gremi dels paraires.</p> | 42.1003519,2.2232267 | 435771 | 4661210 | 1679 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94304-img202211101106140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94304-img20230307113824.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La capella s'unifica a la part sud-est de l'església enllaçant aquest edifici amb l'antic recinte de muralles que hauria envoltat la població i del que hauria aprofitat com a fonaments per a la capçalera, el basament d'una antiga torre de defensa o de flanqueig corresponent a l'antic clos fortificat que hauria encerclat l'antiga sagrera. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94556 | Casa del Carrer del Pont, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-11 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de versanas de los años 1828-30'</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV- XIX | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont núm. 11 i delimitant amb la finca núm. 13 (16) a la part de tramuntana i la núm. 9 a migdia. Correspon amb la clàssica parcel·la gòtica entre mitgeres de casa gremial i composta de PB+ 2 PP i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est. La composició de la façana és la característica de les cases comuns entre mitgeres amb un clar predomini del massís respecte el buit. La planta baixa s'organitza amb dues obertures, una d'accés a l'escala de comunicació amb els diferents habitatges amb una gelosia al seu damunt tancada per una reixa de forja i la data de 1886. Al costat seu hi ha l'accés a l'antic obrador (farmàcia). Damunt seu es disposen els habitatges organitzats mitjançant dues balconeres amb sengles balcons amb llosanes de pedra i barana de forja de barrots tornejats, passamà recte i sobresortint del pla de la façana. Damunt seu hi ha dues balconeres més de dimensions més reduïdes i amb els balcons situats al pla de la façana sense sobresortir-ne i amb els barrots de la barana fets en ferro forjat i de secció quadrangular. Corona la façana una cornisa o ràfec de dues filades de maó pla que sosté la coberta a des vessants. L'aparell de la façana no és visible ja que està pintat d'un color ocre amb el sòcol de color marró. les fusteries també han estat restaurades. La façana de la part del darrere es caracteritza per tenir més buit que massís i s'organitza mitjançant àmplies galeries o eixides d'arc rebaixat i pilar central i disposades a diferents nivells i pintades de color blanc Les baranes són de forja de barrots de secció quadrada i passamà recte. La planta baixa conserva encara els vestigis de les antigues muralles utilitzades com a murs de terrassa dels horts del darrere o integrades a les parets de la casa.</p> | 08237-46 | Carrer del Pont núm. 11 | <p>La casa que tindria com la resta de finques d'aquesta zona un origen medieval ja que ocuparia una parcel·la entre mitgeres de tipologia 'gòtica' n'hem trobat referències en el 'cuaderno de liquidaciones o amillaramiento datat de 1862'. De fet la casa ens surt esmentada a la iinscripció núm. 74 a nom de Antonia Freixa. <em>'por una casa llamada Freixa. Calle del Puente núm. 11'. </em>El valor de la finca és de 40 cèntims. La família dels Freixa, paraires surten esmentats a l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM. Llibre d'arrendaments (1785) carpeta 15 com a Miquel Freixa Paraire que vivia al carrer del Pont de Sant Quirze. Poc després en el cens (ACM. Carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-1830' i 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma, 1830) i publicats per Serrallonga a l'apèndix II i III del seu llibre (Serrallonga. J; ob cit. P-208-211) surt esmentat un tal Joan Freixa, Paraire al 1830, veí de sant Quirze de Besora i casat amb Josefa Ginestet. Tanmateix Antonia Freixa en seria la seva germana.</p> | 42.1004584,2.2219071 | 435662 | 4661223 | 1886 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-img20221108112828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-img20221115112921.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa coneguda com a Cal Colldecamps es conserva en molt bon estat després de la restauració que s'hi ha portat a terme darrerament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94558 | Casa del Carrer del Pont, 21 o can Tija | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-21-o-can-tija | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMQ. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVI-XVIII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada entre la finca núm. 19 del carrer del Pont a la part sud i la finca núm. 23 a la part nord. La part posterior delimita amb la traça de les antigues muralles les quals es conserven de manera fragmentària a la part baixa de la finca. Presenta una planta rectangular, de tres crugies separades per murs de maçoneria i composta de PB+1PIS + SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant cap al carrer del Pont. La composició de la façana és ordenada i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. Es distribueix mitjançant una porta principal situada a la part central i coronada per una llinda de pedra rectangular i amb els muntants també de pedra picada. Al seu costat hi ha obertes dues finestres rectangulars coincidents amb les crugies laterals i formades per obertures molt àmplies amb les bastiments i llindes de pedra picada. segons el que es pot desprendre correspondrien amb els accessos als antics obradors, avui reconvertits en finestres. Damunt seu i vinculat amb la planta noble hi ha tres obertures més corresponents amb una balconera situada damunt de la porta i formada per una obertura rectangular amb els muntants i llinda de pedra picada i amb la barana del balcó sense sobresortir del pla de la façana i amb la barana de barrots de ferro forjat de secció quadrangular. ornamentat amb volutes a la part inferior i passamà recte. està sostingut per una imposta bisellada que queda unificada amb la llinda de la porta d'entrada i decorada amb un fris de dents de serra. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars amb els bastiments i llinda de pedra i l'ampit bisellat. Finalment i a nivell de sota la coberta hi ha dues finestres també rectangulars situades a cada extrem de la façana i amb els bastiments i llinda de pedra. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa de guix i morter de color ocre la qual només deixa a la vista els bastiments , llindes i cantonades de pedra picada. Corona la façana una barbacana de bigues de fusta que sosté el voladís de la coberta i que està sostinguda per bigues de fusta i maó ceràmic. La façana de a part posterior i a diferència de la principal té un predomini del buit respecte el massís i formada per sèries de tres finestrals coronats en arc rebaixat damunt d'impostes de maó ceràmic i tancats darrere de vidrieres i repartides de forma simètrica en els tres nivells. La part inferior hi ha dues obertures de petites dimensions i amb esplandit interior amb un arc rebaixat interior i amb les dovelles disposades a sardinell. Presenta moltes similituds amb les obertures de la planta baixa i soterrani de Can Tenes (Plaça Major núm. 16) antic carrer de la Plaça. Aquesta tipologia és característica de l'era baix medieval i principi de l'època moderna. </p> | 08237-48 | Carrer del Pont núm. 21 | <p>La família dels Rierola correspon amb una potentada família de paraires que va néixer arrel del comerç puixant de la llana, dels teixits i de la venta dels draps que a mitjans del segle XVII es va desenvolupar a Sant Quirze de Besora com a motor econòmic. Els trobem esmentats per primera vegada al 1779, 1784 i 1788 com a veí de Sant Quirze (Serrallonga Uruquidi, Joan; 1998. Ob cit. Apèndix II.P-207). i extrets de ACM .<em>'llibre d'arrendaments. 1781. Carpeta 15 i </em>'carta sobre el Mostassaf' anys 1784-1785 i AMQ 'Fons Rierola' 1818-1960 carpeta 1-7 i '<em>Testament de Joan Campàs'. </em>Poc després i en el cens de 1828-30 apareix un tal Quirze Rierola i Font paraire al 1804-1874. Fill de Joan Rierola I Peronella Font. veí de Sant Quirze i resident a la finca núm. 22 del carrer del Pont, és a dir la finca actual i compra els béns del marquesat com a 'testaferro' de la família dels Safont. El càrrec dels Testaferro segons Serrallonga significa que posaven el nom i signaven contractes quan en realitat el beneficiari n'era un altre. Això és el que va passat amb el negoci dels Safont els quals amb la mort del pare de Josep Safont i Lluch es converteix en el posseïdor principal dels béns del castell de Montesquiu que va morir el 1861. (Serrallonga. Ob cit. P-61). Rierola actuava com a figura signant dels contractes i negocis dels Safont. Segons el mateix Serrallonga va inutilitzar el teler comú i mor el 1874. En el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' la casa figura a l'inscripció 147 a nom de Teresa Terradelles <em>por una casa con pequeño huerto en la calle del puente núm. 21' </em>per un valor de 60 cèntims i passa a mans de Joan Guixà. El mateix Quirze Rierola posseïa a linscripció núm. 122. especifica els béns d'aquesta família <em>Por una pieza de tierra llamada de Rierola a la cal calle de los Patios de su propiedad, por una pieza de tierra llamada d'en Bruch, por una pieza de tierra llamada de Migdia cerca de l'Hostal Nou, por una casa con su huerto adyacente en el paraje llamado de los Patios nº 4 y por una casa con su huerto en la calle del Puente nº 22 </em>i per un valor de 120 cèntims (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1864)</p> | 42.1006603,2.2214454 | 435624 | 4661246 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115111951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221108113148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa de Can Tija o Carrer del Pont núm. 23 reuneix els trets bàsics i les característiques comuns de les cases gremials de Sant Quirze de Besora. es tracta d'un exemple de casa entre mitgeres de tres crugies composta per una planta baixa, un primer pis i coberta amb teulada a dues vessants i pati a la part posterior. La part del darrere delimita amb la traça de les velles fortificacions integrades com a murs de tancament de la mateixa. S'ha de remarcar que les obertures de la façana (porta d'entrada i balconada del primer pis estan integrades amb les pedres i llindes que coronen la porta d'entrada i unificades en un sol element que destaca de la resta dels elements i que recorda la tipologia de les façanes dels palaus de l'època barroca. Consisteix en un notable exemple de casa gremial amb trets senyorials que destaca de la resta de finques del carrer del Pont com a símbol del poder i status de la família propietària, els Rierola. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,74 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc