Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94773 | Masia de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-coromina | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p> | XIX | Masia que es troba en molt bon estat de conservació ja que encara actualment està habitada i els seus propietaris en tenen cura del seu manteniment , La coberta fa poc temps que ha estat reformada, fet que en garanteix la seva conservació i les parets han estat rejuntades i les obertures se n'han remodelat les fusteries. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per la masia, els coberts annexos, l'era, la pallissa i tota l'àrea del jardí. Hem diferenciat alguns elements en diferents fitxes com és es el cas dels interiors, la pallissa i la capella. La resta estan descrits en aquesta fitxa. La casa pairal de grans dimensions està delimitada per un mur o baluard que la tanca completament i la separa dels coberts, quadres i estables situats en una cota lleugerament inferior ja que el conjunt es disposa formant terrasses i esglaonada al vessant sud del turó del castell de Montesquiu i al costat dret del torrent de la font de Mares. La casa pairal pròpiament dita és de planta rectangular amb sis crugies orientades en sentit nord-sud i amb dos cossos perfectament diferenciats i integrats a la seva fàbrica arquitectònica. Els murs de separació són de maçoneria e còdols de riu mal treballats i escairats i amb les divisions horitzontals fetes en forjats de fusta damunt de cavalls de fusta i també voltes de canó de tipus encofrat. Els paviments interiors són de maó ceràmic disposats de manera reticulada i plana. Es disposa en planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. A llevant hi té adossat el cos de la capella, de planta rectangular, una sola planta i coberta a dues vessants i a ponent altres construccions més tardanes.</p> <p>La composició de les façanes és geomètrica i ordenada i amb les obertures disposades de forma rítmica a cada planta especialment la façana sud que correspon amb la principal. Es disposa amb un predomini del buit respecte el massís ja que coincideix amb la zona de galeries. es disposa amb sèries de 8 arcs rebaixats escarsers a cada planta que recolzen damunt d'impostes de maó ceràmic que recolzen damunt de pilars de secció quadrada i baranes de ferro forjat amb barrots simples de secció circular i passamà recte. A la darrera planta hi ha 8 ulls de bou que estan protegits per la barbacana del voladís de la coberta formada pels caps de les bigues sobresortints amb les llates i plaques de rajoles ceràmiques a la part inferior. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades regulars amb les cantonades de pedra picada i els bastiments de les obertures fets en maó ceràmic. La façana de llevant està embeguda en part pel volum de la capella que ocupa la part de la casa i sobresortint únicament el cos de la galeria que es projecta uns metres al sud. Hi ha oberta la porta d'entrada principal coronada en arc rebaixat amb els bastiments i dovelles de pedra picada i amb la data de 1853 inscrita dins d'un medalló a la clau. Damunt seu i coincidint amb les dues plantes superiors s'obren dues balconeres coronades en rac rebaixat de maó ceràmic i barana de forja situada al pla de la façana i formada per barrots simples de secció circular i passamà recte. A les golfes hi ha oberts dos ulls de bou, un que coincideix amb el cos de les galeries i un darrer amb el volum dels habitatges. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu disposats de forma regular amb filades horitzontals, unides amb morter de calç. La coberta forma el mateix ràfec i voladís que la façana principal.</p> <p>La façana de tramuntana és pràcticament idèntica amb la façana de migdia amb la mateixa composició i distribució de les obertures al cos de la galeria amb una portalada a la planta en pedra picada, dues balconeres als dos primers pisos i un ull de bou a les golfes ja que pertanyen a un mateix període constructiu. En canvi i pel que fa al volum de l'edifici residencial és més heterogènia a,b tres finestres de maó ceràmic a la planta baixa, tes finestres més al primer pis, una de les quals és amb els bastiments i llinda de pedra picada corresponent a una fase més antiga, tres més a la planta segona i altres dues al sota teulada. L'aparell és irregular i amb tipologies diverses fruit de les diferents fases constructives, visibles en el seu aparell.</p> <p>La façana de tramuntana és la que té menys interès ja que està molt transformada i desfigurada amb les finestres obertes irregularment. </p> <p>L'accés a l'interior es realitza per dues portalades d'arc de mig punt obertes a l'interior de la galeria de la planta baixa i que seran descrits en una fitxa a part.</p> <p>A la part sud del recinte i amb una terrassa més baix hi ha els volums de les quadres i dels estables format per una nau rectangulars disposades en sentit perpendicular a la casa pairal amb una orientació nord-sud i formada per una sola planta amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal on hi ha obertes un seguit de portes a la planta baixa coronades en arc rebaixat de maó ceràmic i àmplies obertures al primer pis destinades a pallisses. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. Aquest àmbit amb unes funcions exclusivament agrícoles dona accés a una era pavimentada amb rajoles de maó ceràmic i tancada darrere un baluard de maçoneria i còdols de riu. A la part de llevant i de ponent hi ha el jardí de la casa al costat d'un segon pati on hi ha les pallisses i que comunica amb el torrent de la font de les mares. Aquest torrent és salvat per un pontarró d'un sol arc rebaixat amb les dovelles de maó ceràmic i aparell de maçoneria.</p> <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic de primer ordre.</p> <p> </p> | 08237-114 | Casa de la Coromina | <p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1096566,2.2148084 | 435084 | 4662250 | 1842 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307112130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307112138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230110114140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307105216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307105211.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch | La casa està molt restaurada i ben conservada. La fisonomia actual respon a la darrera restauració feta per la família Domingo que li donà un aspecte senyorial. Amb tot i analitzant els paraments de la façana oest podem endevinar com la masia ha anat creixent des de tramuntana a migdia afegint-hi un seguit de cossos i annexos. Així doncs encara podríem endevinar com la masia que va precedir a la gran reforma del 1854 tenia tes crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època moderna amb obertures de pedra picada obertes a les diferents façanes amb una planta rectangular, llinda de pedra i ampit bisellat i amb l'accés a migdia. El vestíbul actual amb el cos de la caixa de les escales al fons i portes coronades amb llindes a la planta baixa podríem ser testimonis d'aquesta construcció més antiga i amb forts paral·lels a Can Bruch de la plaça Major,6 dit també 'les Comes'. No hem trobat altres restes mes antigues, malgrat l'origen medieval de la finca. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94851 | La Rovira Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-vella | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA; 2022. Pla Especial i catàleg de masies i cases rurals en sol no urbanitzable dins del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Fixa núm. 7</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016. Inscripció nº61.</p> | XIV-XVIII | Masia que ha estat molt transformada en els darrers anys canviant la coberta, arrebossant les façanes i també les fusteries. Està habitada i el seu estat de conservació és excel.lent. | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular compost de PB+ 1PP cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de formigó i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Consta de dues crugies separades per forjats de bigues de formigó. La composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una distribució que és molt regular fruit de la darrera intervenció que l'ha desfigurat completament. La façana principal s'orienta a migdia i es distribueix mitjançant dues obertures rectangulars en planta baixa i dues més al primer pis. La façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta conté una porta de garatge a la planta baixa i una finestra rectangular al primer pis i a la part de ponent se li annexiona un cos rectangular cobert amb teulada a una sola vessant. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestit per una capa de ciments pòrtland de color gris. L'edifici s'utilitza com a segona residència. </p> <p>Situat uns metres a llevant hi ha l'estructura d'un cobert o pallissa de planta rectangulars sostingut per pilars de maó ceràmic i coberta de fibrociment. Possiblement aprofita l'emplaçament d'una pallissa més antiga.</p> | 08237-159 | La Rovira | <p><span><span><span><span><span>Masia construïda anteriorment al segle XIV, i reformada posteriorment a mitjans del segle XX; rehabilitació en la qual es va reformar tant l'aspecte interior com l'exterior de la masia, i fet que fa que quedin pocs elements de la masia original del segle XIV. Actualment consta de un sol habitatge tot i que no està habitat. referent a la documentació hem trobat algunes referències a aquesta masia al 'manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862' en concret a la inscripció núm. 61 a nom de Mariano Espadaler en el que especifica '<em>Poir otra idem (casa) de la misma heredad llamada la Rovira nº4' </em> amb un valor de 42,66 lliures. </span></span></span></span></span></p> | 42.1035161,2.2068036 | 434415 | 4661574 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94851-la-rovira-vella.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa guarda pocs elements originals ja que la façana ha estat arrebossada recentment emmascarant la majoria dels elements originals. No obstant això encara manté les obertures de la façana de migdia a la seva posició i també forma. No s'ha pogut accedir al seu interior | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 93963 | Casa Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIV-XIX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat per la mà del seu propietari que correspon amb un arquitecte molt sensible amb el patrimoni. Se n'ha respectat la volumetria, les cobertes i part dels forjats i se n'ha refet la coberta conservant les bigues originals. Correspon amb un exemple de bona restauració realitzat l'any 2000. | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat al carrer de l'església just al darrere de l'ajuntament. Presenta una planta més aviat rectangular formada per un PB+1PP+SC amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La casa es compon de tres crugies separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic a la PB i bigues de fusta motllurades i sostre pla a la planta principal. La teulada manté algunes bigues originals mentre que també n'hi ha d'altres de completament noves que substitueixen a les originals. La distribució de la façana és molt geomètrica i ordenada centrada per una porta coronada en arc de mig punt de grans dovelles de pedra picada i amb la clau gravada amb la data de 1611 així com restes d'elements possiblement heràldics situats al seu damunt i amagats en part per la volada d'un dels balcons de la planta primera. Entre aquests elements s'hi endevina un alt relleu en forma de v i amb una inscripció central on s'hi identifica l'anagrama de Maria. A cada costat s'obren dues obertures modernes d'accés als garatge. Damunt seu i coincidint amb la planta primera s'obren tres balconeres amb sengles balcó que coincideixen amb cadascuna de les crugies. Estan formades per obertures amb els bastiments de pedra picada i coronades per una llinda rectangular on hi ha rebaixat per la cara externa un arc conopial que acaba amb una creu al seu damunt. Els que que hi ha situats a cada extrem tenen una factura idèntica mentre que el de la part central presenta unes mides més amplies i grosses per tal de donar axialitat al conjunt . Aquesta darrera emmarca una roseta a la part central. Els balcons són de ferro amb les baranes trenades, el passamà llis i la llosana de pedra picada. A la darrera planta s'hi obren tres balcons més que coincideixen amb els del pis inferior i amb unes dimensions més baixes. La façana resta aixoplugada pel voladís de la teulada que sobresurt de la façana en forma de barbacana de bigues de fusta. L'aparell de la façana no és visible ja que resta amagat darrere un estucat modern de color ocre. Tat sols deixa a la vista els emmarcaments de les obertures de pedra picada de tupis calcària La façana posterior o del darrere dona accés als patis de la finca i està molt transformada. Tant sols conserva traces d'alguna finestra de la planta primera molt transformades per als nous usos de l'habitatge. L'interior està molt transformat per a adaptar-la com a habitatge però tot i així encara conserva algun element original com bona part de les bigues de la planta primera motllurades en fusta i també l'arc de pedra de l'aiguamans de la cuina fet en dovelles de pedra picada de perfil rebaixat. </p> | 08237-7 | Carrer Església núm. 7 | <p>Casa que tindria un origen possiblement baix medieval per la tipologia dels elements arquitectònics trobats i l'emplaçament on es troba ja que formaria part de l'antic espai de la sagrera de Sant Quirze. Aquest àmbit va ser ampliat a mitjans del segle XIV incorporant un nou eix format pels carrers de Torellló, Plaça Major, carrer de l'església, carrer del Pont i carrer dels Patis. Aquest nou eixamplament va ser tancat darrere de muralles amb torres i bestorres de planta quadrada i circular. La casa formaria part de les edificacions erigides dins d'aquest conjunt i pertanyents als menestrals i paraires enriquits amb el comerç de producció de llana.</p> <p>Hem trobat referències al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 49 a nom de José Deseuras i en el que esmenta<em> Por una casa en la calle de la iglesia núm 9 per un valor de 100 lliures.</em></p> <p>A la inscripció 57 a nom de Josep Espadaler dit el sapí, esmenta que <em>'por una casa con su huerto adyacente ala calle de la iglesia núm. 8 'per un valor de 180 lliures.</em></p> <p>Val a dir que la casa va ser la nissaga de Carme Martí i Riera que va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església en una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (SERRALLONGA URQUIDI, J , 1998. Ob. cit- p-87)</p> <p>No hem trobat altres referències a aquesta casa.</p> | 42.1004500,2.2227100 | 435728 | 4661221 | 1611 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117104033.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | La casa ha estat molt transformada però ha sabut guardar i preservar la majoria dels elements originals degut al gust dels seus propietaris. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94562 | Elements del carrer del Pont , 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-carrer-del-pont-20 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XI-XIV- XVIII | La façana es conserva en bon estat ja que ha estat repintada fa pocs anys. L'interior de la planta baixa està pendent d'obrar però conserva el forn, el pou, les voltes del celler i els elements d'origen medieval i del parcel·lari original de Sant Quirze. | <p>Casa entre mitgeres situada al sud de la finca núm. 22 del carrer del Pont fent mitgera amb aquesta i també amb les edificacions modernes que miren a la Plaça de l'ômnium Cultural. La façana principal mira al carrer del Pont i la posterior dona al carrer dels Patis. Consta d'una parcel·la rectangular característica de les finques entre mitgeres o 'parcel·la gòtica' de dues crugies amb un pati a la part del darrere i composta mitjançant una PB+ 2 Pisos i coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada al carrer del Pont. La composició de la façana és geomètrica, ordenada i amb un predomini del massís respecte el buit. Presenta pocs elements d'interès. A la planta baixa s'obren tres obertures; una porta coronada per un arc escarser de perfil rebaixat a la part esquerra i d'accés a l'obrador, la porta d'entrada als habitatges situada a la part central i coronada també per un arc rebaixat i amb la part dreta una finestra de grans dimensions que ocupa l'emplaçament d'una porta d'accés també a l'obrador. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dos balconeres coronades en arc rebaixat amb els balcons sobresortint del pla de la façana, amb una llosana de maó ceràmic disposada en degradació i sostinguda per dos permòdols també de maó ceràmic i amb la barana de ferro forjat de barrots tornejats i pasamà recte. Emmarquen una finestra de petites dimensions utilitzada com a ventilació de l'escala. Finalment i a nivell de la planta segona hi ha tres obertures més situades al damunt de les del pis proincipal i formades per dues balconeres amb barana tornejada de ferro forjat que no sobresurt del pla de la façana i passamà recte. Corona la façana un ràfec o cornisa composta per tres filades de maó pla. Aquesta cornisa sosté la coberta.</p> <p>La façana està revestida per una capa de pintura de color ocre que en fa dificil veure'n el seu aparell original. L'interior de la planta baixa està dividida en dues crugies i cal destacar el forn de pa de grans dimensions amb una cúpula formada per maons ceràmics i restes de maons refractaris i amb la boca de ferro forjat on hi ha l'inscripció de 'Talleres Solé' i al seu costat l'accés al pati de la part del darrere. Aquest espai que mira al carrer dels patis està ocupat pels vestigis de dues voltes de canó d'arc de mig punt amb les dovelles disposades a plec de llibre i formades per còdols de riu, units amb argamassa de calç seguint una orientació est-oest i separades per un mur mitger. Val adir que la volta de l'esquerra està tallada per un pou construït tardanament i el qual s'ha diferenciat en una fitxa específica. La façana del darrere de la casa es amb aparell de còdols de riu, maons ceràmics reforçats per bigues de fusta verticals a partir del primer pis seguint la tècnica de les parets d'entramat i tàpia. </p> | 08237-52 | Carrer del Pont núm. 20 | <p>Aquesta casa correspondria amb les edificacions més antigues de la vila de Sant Quirze ja que segons el parcel·lari urbà formaria part de l'antiga sagrera desenvolupada al costat de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i delimitada pel carrer dels Patis, carrer de l'església i carrer del Pont i dibuixant una planta més aviat ametllada i concèntrica i per tant la datariem de mitjans del segle XI. Amb el temps i degut al creixement urbà de la vila fruit del comerç puixant i la indústria dels draps es va desenvolupar l'eix del carrer de Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça) i carrer del pont tancant-se darrere de muralles que van ser reforçades per torres quadrades i circulars i amb un portal a l'extrem sud o portal de Torelló, un altre a la banda nord om portal del Pont i un darrer a llevant o portal de l'església. aquest nou eixample es va desenvolupar a l'oest de l'antiga sagrera. des d'aleshores aquesta casa i parcel·la va quedar integrada al nou urbanisme. refernet a la finca. La casa ens surt esmentada al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 amb el núm d'inscripció 111 a nom d'Antonio Prim i en el que se li esmenta <em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Puente nº 35, por otra al número 19 y por otra al número 20. </em>Aquesta darrera tenia un valor de 40 cèntims. Segons ens dona entendre la inscripció aquestes cases van passar a mans de Josep Guixà. (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016). Els Prime eren teixidors i paraires que habitaben al carrer dels Patis. (serrallonga. Ob cit. Apèndix III. p-210) </p> | 42.1006404,2.2217408 | 435648 | 4661243 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20230228110335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117114013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94562-img20221117113811.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa manté encara dos elements que mereixen ser documentats i protegits com ara l'antic forn de pa del poble i les restes de les voltes de pedra d'arc de mig punt del pati del darrere que coincideixen amb l'emplaçament de les antigues parcel·les gòtiques disposades en forma més aviat concèntrica en l'eix carrer església, carrer pont, carrer dels Patis i carrer o plaça de la font del Mestre i dibuixant una forma més aviat ametllada que ens fa pensar en un origen molt remot o antiga sagrera vinculada amb l'església de Sant Quirze. Si aquesta teoria fós certa les voltes conservades al pati d'aquesta finca correspondrien amb els elements més antics de Sant Quirze i amb u origen alt medieval de mitjans del segle XI i XII que amb els temps van ser integrats en les parcel·les de les cases gremials desenvolupades en l'eix carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça Major) i carrer del Pont. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94590 | Carrer del Pont, 24. Antiga sèquia i captació d'aigua corrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-24-antiga-sequia-i-captacio-daigua-corrent | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J, 1988. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>ACM. Carpeta 15. 1781 'Llibre d'arrendaments', 'Carta del Mostassaf'. Carpeta 15 llibre plec 3. i publicat per Serrallonga a l'apèndix II</p> <p>ACM . Carpeta 17 . Plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'</p> <p>AMQ: 'Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XIV (baixos)- XVIII | La finca fa temps que està deshabitada però malgrat això es conserva en més o menys bon estat ja que la façana ha estat pintada no fa masses anys tot i que presenta algunes capes d'humitat. La coberta també es troba en bon estat. La planta baixa està per obrar i els pisos del primer pis fa temps que no hi habita ningú. | <p>Es tracta d'una parcel·la més aviat estreta situada entre mitgeres amb una planta rectangular i delimitant amb les finques núm. 26 al nord i núm. 22 al sud amb façana al carrer del Pont just al davant de la finca núm. 21 o casal de cultura i delimitant a la part del darrere amb els horts del carrer dels Patis. A la part del darrere hi ha un petit pati exterior. La finca s'organitza mitjançant una PB+ 2P + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mitra al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són a base de sostres empostissats i les verticals amb parets de maçoneria. En quant a la forma i composició de la seva façana és la característica de les cases gremials a base d'una planta baixa on hi ha obertes dues portes, una de principal d'accés a l'obrador i una de secundària que dona pas a l'escala que comunica amb les plantes superiors. aquesta darrera conté una gelosia protegida per una reixa de ferro forjat representant volutes. Ambdues obertures estan emmarcant una finestra rectangular de factura més tardana i amb una reixa al seu interior. A la planta primera s'hi obren dos balconeres amb els balcons sobresortint del pla de la façana amb la llosa de perfil bisellat, la barana de ferro forjat amb barrots de secció quadrada alternats per volutes a la part baixa i sota el passamà que és recte. Les balconeres contenen barretes emmarca vidres i persianes de corda. La planta segona té la mateixa composició que el pis de sota seu, és a dir amb balconeres i balcons amb barana de forja amb els barrots de secció quadrada i alternats per sèries de volutes fetes en forja. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha dues finestres de ventilació. de la mateixa manera que la resta de façanes del carrer està coronada per un ràfec format pel voladís del la teulada i sostingut per bigues de fusta treballades.</p> <p>A l'interior de la planta baixa que es divideix amb tres crugies separades per pilars i murs de maçoneria es conserva una trapa de pedra que dona pas a una canalització d'aigua corrent que discorre per sota de la finca en direcció diagonal. aquesta canalització d'uns 40 cm. d'ample per 1 metre de fons està excavada a la roca mare amb una secció rectangular i formant una canal. La boca de registre està formada per una llosa de 40 x 40 de pedra que queda encaixada al seu damunt. Sembla procedir d'una deu d'aigua o mina situada a sota del carrer dels Patis. </p> | 08237-56 | Carrer del Pont núm. 24 | <p>La casa ocupa dues parcel·les de les antigues cases gremials disposades al voltant de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze delimitada pels carrers dels Patis, carrer de l'Església, carrer del Pont i plaça on hi ha la font del Mestre formant una forma i disposició ametllada i concèntrica. No obstant això i en el moment que la vila va créixer i desenvolupar-se al voltant de l'eix format pel Carrer de Torelló, Plaça Major,antic carrer de la Plaça i carrer del Pont i tancant-se al darrere de muralles, aquesta finca va quedar integrada dins de la nova trama urbanística. A nivell històric la finca ens apareix esmentada en 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ carpeta 1016) a l'inscripció núm. 90 a nom de Josefa o Joseph Miró <em>'Por una casa con su huerto adyacente en la calle del Puente nº24'. </em>Els Miró corresponien amb teixidors i paraires de Motesquiu, doncs al lliibre d'arrendaments de l'ACM carpeta 15 i 'carta al Mostassaf' especifica que a Montesquiu hi habitaven Josep, Jaume, Joan i Bernat Miró paraires el 1778 i al cens de 1830 hi havia un tal Francesc Miró dit el Victori que també habitava a Montesquiu. Tot i així segons les referències al document esmentat els trobem també a Sant Quirze.</p> | 42.1007798,2.2215046 | 435628 | 4661259 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-img20221124105357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-img20221124105431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94590-img20221124105722.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa que reuneix les característiques de les parcel·les de les finques gremials entre mitgeres tindria un origen molt antic ja que es situaria a l'emplaçament de l'antiga sagrera delimitada pels carrers de l'església, del Pont, plaça del Mestre i carrer dels Patis formant una forma més aviat ametllada. Amb el temps i degut al creixement que la vila va experimentar fruit del comerç dels teixits es va desenvolupar l'eix format pel carrer Torelló, Plaçá Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont tancant-se darrere les muralles. És possible que aquesta canalització procedís d'una font o mina situada al carrer dels Patis o entorns i abastiria d'aigua corrent en algunes zones de la vila. Caldria determinar on neix aquesta aigua i quin traçat segueix ja que resulta ser un element molt interessant a poder documentar. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94603 | Casa carrer del Pont, 33 o Ca l'Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-33-o-ca-lespadaler | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XVIII-XIX | La casa fa temps que no hi habita ningú. La major part dels pisos estan tancats, les fusteries podriedes, els revestiments de lss façanes perden cohesió i presenten alguns despreniments, la coberta s'ha de repassar i alguns elements decoratius estan en mal estat. | <p>Gran edifici situat entre mitgeres que ocupa tres parcel·les de les antigues cases gremials. Presenta una planta rectangular i fa mitgera al nord amb la finca núm. 35, al sud amb la finca núm 31, amb l'est amb el carrer del Pont i a l'oest amb les hortes de darrere les cases i que miren al ter coincidint amb la traça de les antigues muralles. Presenta una planta rectangular de quatre crugies compostes de PB+ 2P+SC cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer del Pont. Les divisions horitzontals són amb forjats i empostissats de fusta i les verticals a base de murs de maçoneria i també pedra. La part posterior coincideix amb la traça de les antigues muralles medievals. La composició de la façana és geomètrica i ordenada ja que segueix els cànons classicistes de les façanes més pròpies de les cases del Raval de Barcelona que no pas una casa de poble. A la planta baixa s'obren cinc grans obertures coronades per arc rebaixat que donen accés als baixos de la finca, ocupats per locals comercials. Coincideixen amb cinc balconeres de la planta principal de les quals les tres centrals queden agrupades per un balcó que sobresurt del pla de la façana amb les llosanes de pedra de tipus bisellat, les baranes de forja amb els barrots de secció quadrada alternats per sèries de volutes i espirals amb formes de llaços tant a la part inferior com superior. El passamà és recte i val a dir que el balcó es sostñe mitjançant tres permòdols Les balconeres dels extrems tenen balcons individuals amb la barana de les mateixes característiques que el balcó central. Totes les balconeres estan decorades amb motllures bisellades i presenten un medalló a la llinda decorat amb motius florals. La planta segona queda separada per un fris corregut i està composta per cinc balconeres de les mateixes característiques que les del pis inferior però amb els balcons individuals i sostinguts per dos permòdols a cada extrem. Finalment la darrera planta segueix el mateix model que els pisos inferiors malgrat que les obertures siguin en degradació. En aquest cas hi ha també cinc balconeres de mides més petites i amb la barana situada a pla de façana amb els barrots de secció quadrada i alternat per sèries de volutes amb motius simples. El ràfec de la coberta format per una cornisa bisellada està sostingut per 12 permòdols de la mateixes característiques que els que sostenen la resta de balcons i que formen una mica de voladís. L'aparell de la façana no es pot veure ja que està emmascarat per un estucat de calç i morter que simula un falç carreuat. La façana del darrere que mira als horts de damunt del riu Ter està protagonitzada per tenir més buit que massís. S'organitza mitjançant sèries de quatre arcs escarsers que descansen damunt de pilastres de secció quadrada amb impostes llises. La barana està formada per toves de ceràmica col·locades en diagonal i amb forma de triangle. Aquesta galeria que es projecta a l'oest del cos principal de les façanes hi té annexionada a la part nord un volum quadrangular on hi ha una finestra rectangular en cada pis i corresponent a les latrines. L'aparell de la façana no es pot veure ja que queda emmascarat sota una capa d'enlluït de calç de color marró clar amb els marcs de les obertures, cantonades i separacions de les diferents plantes marcats amb un color beige. No hem pogut accedir al seu interior. A la part del darrere hi ha un pati descobert en el que hi ha adossats un volum rectangular de dues plantes on hi ha obertes dues finestres coronades amb arcs de mig punt de maó ceràmic a cada planta i que es correspone amb dues galeries a la façana de migdia. L'aparell és de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. Presenta traces d'alguna espitllera paredada fet que permet interpretar-ho com als vestigis d'una antiga torre de defensa pertanyent a les antigues muralles i reconvertida segles més tard amb un obrador relacionat amb la indústria dels draps. Al costat seu hi ha dos murs de còdols de riu, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals que es corresponen amb els vestigis de les antigues fortificacions o muralles. Ambdues estructures (muralla i torre) clouen una mena de pati o era al que s'hi pot accedir mitjançant un portal d'arc de mig punt.</p> <p> </p> | 08237-59 | Carrer del Pont núm. 33 | <p>Referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i</em> amb un valor de 220 cèntims<em>. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM ' llibre d'arrendaments de 1781' carpeta 15 i 'carta al Mostassaf'anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 es parla de la denominada 'casa Ginestet'.</p> | 42.1008136,2.2210137 | 435588 | 4661263 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20230228110540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108120210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20230228110926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108114014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94603-img20221108114010.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa sobresurt en volum respecte les altres construccions del nucli antic fet que li dona un aire destcat i senyorial. Val a dir que tot el conjunt queda unificat per una sola coberta de dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel ala façana principal. A mes val a dir que agrupa un seguit de construccions a la part del darrere que correspondrien amb antics molins batans o fabriques de teixits, ja que la família dels Espadaler era una família enriquida amb el comerç dels draps de llana. Vala dirq eu aprofitaria els vestigis de l'antiga muralla a la part del darrere. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94861 | Resclosa de la font de la Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-de-la-petja | XIX | La font i el dipòsit de captació d'aigües es troba cobert de vegetació i mig colgat de llot i sediments al costat de la riera de Cussoms. L'accés a la font es fa difícil per la riera ja que per accedir-hi s'ha de passar per uns camps i el corriol està tapat de vegetació ja que no és freqüentat. La resclosa es troba dins de la llera de la riera de Cussons. | <p>El conjunt de la Font de la Petja està format per la resclosa de captació de les aigües situat a a la riera de Cussons i també per l'arqueta i dipòsit de decantació per a la seva canalització fins al nucli de Sant Quirze situat a un quilòmetre de distancia.</p> <p>La resclosa està formada per una estructura de blocs de pedra del país ben treballats i escairats, units amb ciment i argamassa de calç i amb uja forma més aviat atalussada i paral·lel a la riera amb un sobreeixidor a la part baixa. Des d'aquesta resclosa l'aigua queda recollida en una mena de bassa o safareig picat a la roca i amb una forma rectangular que condueix l'aigua en una arqueta o dipòsit d'aigües que té la finalitat de decantar l'aigua de les impureses i substàncies recollides a la riera i conduir-la mitjançant un tub a l'interior de la vila, en concret a la font del mil·lenari. La conducció discorre paral·lela a la carretera de Berga fins als quatre cantons i creua el Ter per damunt del pont i s'enfila pel carrer del Pont fins arribar a la plaça Major. L'arqueta de decantació té una forma rectangular i està coronada per una coberta de pedra i ciment també a dues vessants amb les cantonades i cornises de maó ceràmic i pedra. Cal destacar que en un petit forat situat a la part baixa d'aquesta arqueta hi havia l'anomenada 'font' i que no era ni més ni menys que una sortida de l'aigua de la captació que es recollia en forma de pica. Sembla ser que la font recollia les aigües subterrànies de la font natural a través d'aquesta arqueta o mina i també a traves de l'aigua de la riera de Cussons mitjançant la resclosa esmentada. Avui dia encara funciona com a captació de les aigües de la vila , però l'antic dipòsit de decantació ha estat substituït per un altre de més nou i situat més a prop de la resclosa.</p> | 08237-169 | A la riera de Cussons | 42.0983259,2.2068540 | 434414 | 4660998 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110712.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guxà | La font encara es fa servir com a captació de les aigües de Sant Quirze construint un nou dipòsit de captació uns metres més amunt de l'antic i deixant aquest fora d'ús. Es tracta d'un interessant exemple d'enginyeria hidràulica que caldria preservar i posar en valor a través de la ruta senyalitzada | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94862 | Font de la Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-petja-0 | XIX | La font i el dipòsit de captació d'aigües es troba cobert de vegetació i mig colgat de llot i sediments al costat de la riera de Cussons. L'accés a la font es fa difícil per la riera ja que per arribar-hi s'ha de passar per uns camps i el corriol està tapat de vegetació ja que no és freqüentat. | <p>El conjunt de la Font de la Petja està format per la resclosa de captació de les aigües situat a a la riera de Cussons i també per l'arqueta i dipòsit de decantació per a la seva canalització fins al nucli de Sant Quirze situat a un quilòmetre de distancia.</p> <p>La resclosa està formada per una estructura de blocs de pedra del país ben treballats i escairats, units amb ciment i argamassa de calç i amb uja forma més aviat atalussada i paral·lel a la riera amb un sobreeixidor a la part baixa. Des d'aquesta resclosa l'aigua queda recollida en una mena de bassa o safareig picat a la roca i amb una forma rectangular que condueix l'aigua en una arqueta o dipòsit d'aigües que té la finalitat de decantar l'aigua de les impureses i substàncies recollides a la riera i conduir-la mitjançant un tub a l'interior de la vila, en concret a la font del mil·lenari. La conducció discorre paral·lela a la carretera de Berga fins als quatre cantons i creua el Ter per damunt del pont i s'enfila pel carrer del Pont fins arribar a la plaça Major. L'arqueta de decantació té una forma rectangular i està coronada per una coberta de pedra i ciment també a dues vessants amb les cantonades i cornises de maó ceràmic i pedra. Cal destacar que en un petit forat situat a la part baixa d'aquesta arqueta hi havia l'anomenada 'font' i que no era ni més ni menys que una sortida de l'aigua de la captació que es recollia en forma de pica. Sembla ser que la font recollia les aigües subterrànies de la font natural a través d'aquesta arqueta o mina i també a traves de l'aigua de la riera de Cussons mitjançant la resclosa esmentada. Avui dia encara funciona com a captació de les aigües de la vila , però l'antic dipòsit de decantació ha estat substituït per un altre de més nou i situat més a prop de la resclosa.</p> | 08237-170 | Font de la Petja | 42.0983259,2.2068540 | 434414 | 4660998 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-20230630110500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-291-petja.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94862-294-petja.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guxà | La font encara es fa servir com a captació de les aigües de Sant Quirze construint un nou dipòsit de captació uns metres més amunt de l'antic i deixant aquest fora d'ús. Es tracta d'un interessant exemple d'enginyeria hidràulica que caldria preservar i posar en valor a través de la ruta senyalitzada. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94857 | Font de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sagrada-familia | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts Urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP, <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major.. any 2019</p> <p>wwww. https:// fontsaigua.wordpres.com</p> | XX | Font situada al costat de la zona poliesportiva, parc infantil i piscines i també al costat de l'escola Segimon Comas. Està molt ben cuidada i integrada al paisatge urbà | <p>Font integrada al paisatge urbà i en una zona esportiva municipal al costat de les escoles i institut públics. Presenta una estructura més aviat monumental i aixecada al final d'una avinguda que mira al Ter i formada per un pedestal de còdols de riu on hi ha el broc de la font al centre amb la pica en forma de petxina i amb un acabat trilobulat al centre del qual hi ha un medalló de la sagrada Família esculpida en alt relleu i als seus laterals una placa amb el nom de la font i a l'altre costat una altra amb la inscripció de 'DONACIÓ DE LA CAIXA DE MANLLEU' amb el símbol d'una guardiola corresponent a aquesta caixa. Tant l'acabat de la font com també els murs que la formalitzen estan realitzats en còdols de riu, units amb ciment Pòrtland.</p> | 08237-165 | Carrer Mestre Quer S/N | <p>La font va ser inaugurada el 17 de maig de 1964 per l'alcalde de la població Francisco Paniego i la benedicció del rector Joan Plans. Va ser subvencionada per la Caixa de Manlleu, rep el nom de la Sagrada família per honorar la patrona de les Caixes. La inauguració es va completar amb una plantada d'arbres (avets, savines, salzes, acàcies, arces...). Està situada davant de les escoles, al costat de la pista poliesportiva, parc infantil, piscines i pavelló municipal d'esports.</p> | 42.1023678,2.2169839 | 435256 | 4661439 | 1964 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94857-39-1-sagrada-familia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caixa de Manlleu | La font forma part del paisatge urbà en una zona de lleure i esbarjo. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94745 | Forn de Pa de la Cooperativa Unió d'Amics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-la-cooperativa-unio-damics | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de patrimoni arquitectònic. 'La ccoperativa unió d'amics'</p> <p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p> <p>https://www.elter.net.noticia.noticia. 7 novembre de 2009. Sant Quirze de Besora disposarà abans de finals d'any el nou espai per a activitats. La Cooperativa. </p> <p>https:// elnou9.cat. noticia. 28/08/2009 Sant Quirze de Besora recupera la Coooperativa on portaran l'esplai </p> <p>ebay Italia . </p> | XX | L'edifici de la cooperativa està en bon estat ja que ha estat rehabilitat l'any 2009 com a espai multicultural, centre de dia i seu d'entitats. No obstant la planta semi soterrada del volum annex a ponent està pendent de rehabilitació i mostra el mateix estat del darrer moment que va funcionar com a tal. Tot i així el forn està en el mateix estat original del darrer moment que va funcionar. | <p>A la planta semi soterrani de l'edifici de la Cooperativa es conserva encara l'antic forn de pa, instal·lat el 1931 per mà d'una empresa italiana. Aquest element es conserva en molt bon estat i amb tots els seus elements originals. De fet val a dir que es conserva un pany de paret decorat amb rajola esmaltada de color blanc formant un falç carreuat amb un sòcol de rajoles de color negre i un fris a la part superior decorat amb motius en 'escacat' també de rajola ceràmica de color negre i blanc i emmarcat per dues línies diferents de color negre. En aquest pany de paret s'hi obren dues boques d'accés al forn de pà situat a diferents nivells i compostes per dues obertures quadrangulars amb la porta en forma de trapa amb tirador i corredissa mitjançant unes guies verticals que permet obrir i tancar de forma hermètica. A la placa del davant hi ha l'emblema de l'empresa italiana fabricant d'aquest tipus de forn' G.TIBILETTI-OFF-ELETTRO MECCANICHE FORNI A VAPORI ET ELETTRICI PER PANIFICI PASTICCCERIE IMPIANTI COMPLETI i de la que n'hem trobat una estampa publicitària. Les dues boques donen pas a dues càmeres de forn on a la part superior hi ha els tubs elècrics que l'escalfaven a altes temperatures, les parets enrajolades i el paviment de maons ceràmics amb el sòl refractari. A la paret lateral esquerra hi ha una porta de ventilació amb l'emblema de l'empresa i a sota una altra portella per a carregar el forn a combustió. En aquesta portella hi ha les inicials OFF. G: TIBILetti. MILANO que correspon amb la mateixa empresa que l'estampa publicitària. Per tant entenem que aquest forn podia funcionar tant de forma elèctrica com també al vapor. Les parets laterals són de totxo cuit, units amb ciment pòrtland. </p> | 08237-87 | Carrer Joan Baptista Espadaler núm. 6 | <p>La cooperativa 'Unió d'amics de Sant Quirze' va néixer a principi del segle XX en el marc de les agrupacions sindicals i les lluites obreres de principi de segle XX motivades per l'explotació laboral de les fàbriques i la lluita contra la burgesia. En aquest marc van aparèixer agrupacions sindicals com el cas d'una petita secció de la UGT que va promoure vagues tant a Sant Quirze com a Montesquiu per a les protestes de les jornades laborals de 76 i 78 hores setmanals a banda de l'explotació de les dones i els nens. Segons Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-108) aquesta vaga va tenir especial incidència a Manlleu. En el cas de Sant Quirze els obrers estan afiliats a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a la Unión Manufacturera, a les tres classes de Vapor i alguns a la UGT, totes eles de caire sindicalista. No obstant hi ha un petit grup de visió anarquista que es vincularà a la Unión Obrera de Montesquiu i que creixerà amb força ja que participen al congrés obrer de Barcelona celebrat el 1888. També col·laboren en les vagues de 1889 a Ripoll contra els fabricants Badia i Miolau que es solidaritzen entre ells i hi envien diners. Ara bé mentre que a la comarca funcionen les agrupacions socialistes destacant les de Manlleu, Torelló o Roda de Ter, en el cas de Sant Quirze tarda en aparèixer una associació amb veu pròpia que actuarà en contra el parer de les autoritats municipals i que es denominarà <em>Centro familiar de San Quirico de Besora</em> (Serrallonga, ob. cit 109) amb seu a la Fonda del Ter situada a la zona dels quatre cantons o eixample nou. Aquesta associació recollirà socis majors de 20 anys i actuarà de forma clandestina i esquenes del govern municipal representat pel governador civil. Entre les activitats organitzades hi destacaríem el cinema, sales de ball i altres activitats lúdico culturals. Ara bé el govern municipal sempre reàci a la seva aparició i després de diversos intents rep autorització per al seu tancament per part del govern civil ' <em>De conformidad a lo dispuesto en el articulo 3 de la Ley 30 de junio de 1887, dando cuenta a los tribunales de la infracción de la misma'</em> Ara bé tot i així el maig del mateix any es reconeix mitjançant una nova carta del govern civil l'autoritrzació de fer ball els diumenges i també altres jocs legals que figuraven en els seus estatuts. Tot i així la cooperativa Unió Sanqtquirzenca dedicada a la venda de productes de primera necessitat entre altres tasques va nèixer el 1898 tot i que Serrallonga opina que existia i funcionava clandestinament des de feia anys ja que actuava com a tal. Va esdevenir un símbol de la resistència obrera i actuava també com a economat. </p> <p>Anys més tard i en concret el 1931 la cooperativa unió d'amics demana permís a les autoritats locals municipals i governatives per instal·lar un forn de pa a la cooperativa a fi de facilitar i estalviar el preu d'aquest producte per als cooperativistes. Tot i així el govern municipal denega aquest permís ja que <em>'el nuevo horno que pretende instalar la cooperativa perjudicaria a los panaderos de la población'. </em>Tot i així aquest forn seria erigit fins l'arribada del primer ajuntament republicà autoritza la instal·ació d'un forn de cocció per part d'una casa italiana (OFF. G. TIBILLETTI. MILANO) nom al que surt gravat a la porta de la boca del forn per abastir la cooperativa. Possiblement la instal·lació d'aquest element seria la causa de la construcció i allargament de l'edifici inicial a la part de ponent i amb una tècnica i estil completament diferent. (ASQB. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la cooperativa. D'aquest forn es va encunyar una moneda que funcionava clandestinament a la pesseta i que servia per intercanviar els productes, en aquest cas el pa. Hem trobat encara en alguna casa de subhastes exemplars d'aquesta mateixa moneda.</p> <p>Cal esmentar també que l'any 1961 es va inaugurar 'la sala d'espectacles i balls de la coopertiva unión de amigos, i també un cinema anomenat avenida. D'aquest cinema en tenim documentació al llibre redactat per Joaquim Roca Vilageliu on esmenta que va tenit una durada de deu anys segons un dels seu principals artífex Àngel Carbonell i Arderiu. Segons Arderiu es van projectar pel·lícules com ara <em>'el kargo y calido verano'</em> de Martin Ritt amb Paul Newman com a actor i <em>'La pradera sin ley' </em>de King Vidor i amb actors de nom com ara Kirk Douglas. Altre pel·lícules projectades van ser <em>'Marcado por el odio</em>' de Robert Wise, <em>Susan Slade</em>, un film eròtic censurat pel franquisme. Altres firms eren <em>El arbol ahorcado, La esclava libre, A 23 passos de Baker Street de </em>Van Johnson, <em>Constino el grande </em>Amb cornel wilde, <em>Kansas busca a un asesino....</em>Segons esmenta el preu de Platea eren 2,00 ptes. i el general 0,90 cts. (ROCA i VILAGELIU;ob cit. p.34)</p> <p>La cooperativa va funcionar de forma paral·lela al govern municipal fins a la fi de la guerra civil on les mesures del racionament i de la postguerra dificultaren l'obtenció de les materies primeres i els productes de primera necessitat en que s'abastien. Va ser en aquest moment quan es van clausurar la major part de les activitats culturals i de joc i només va funcionar de forma molt irrisòria l'economat Els darrers socis van cedir l'edifici l'any 2002 després de tancar per no '<em>poder competir amb les grans superfícies</em>' el quals en va passar a ser el propietari i inicià diversos tràmits per a rehabilitar-loi.</p> <p>Així doncs l'any 2009 i gràcies al denominat 'Pla Zapatero' es va poder rehabilitar la planta primera per a destinar-hi un 'Esplai', espai recreatiu i l'antiga sala se ball com a sala polivalent i també un centre de dia. També es va instal·lar un ascensor i es van construir uns serveis. Queda pendent d'obrar la planta semi soterrani i també la part del sota teulada.</p> | 42.0999932,2.2217337 | 435646 | 4661171 | 1931 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-img20221115113553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94745-s-l1600.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | OFF.G. TIBILETTI. MILANO | La funció d'un forn a vapor consisteix en incrementar la temperatura de l'aigua per a generar vapor i cuinar els aliments. La quantitat de temps pot variar en funció de l'aliment a preparar i pot disposar de diferents contenidors d'aigua per a emmagtazema. La cuina a vapor és més saludable, evita els greixos, no es necessita pre-escalfar el forn de manera que s'estalvia temps i energia, els aliments tenen una textura més suau i ajuda a millorar la flora intestinal.Val a dir que aquest forn correspon amb l'element que l'any 1931 es sol·licita permís d'obres a l'ajuntament per a poder-lo erigir sota la mà de la casa italiana | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94749 | Fàbrica de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-guixa | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX-XX | El conjunt de a fàbrica conserva en bon estat a nivell estructural i de coberta. La nau més moderna i deprés de patir l'incendi de 1992 que la va afectar de forma parcial encara manté l'estructura en bon estat amb els forjats dempeus, les cobertes. Tot i així fa temps que el complex resta abandonat amb la qual cosa les finestres han patit actes bandàlics com ara els trencaments dels vidres i l'interior ha estat ocupat amb les parets guixades de graffiti. Pel que fa al cos embrionari del conjunt fabril que es disposa de forma perpendicular a la nau principal de la fàbrica ha patit despreniments des revestiments, les obertures han perdut els tancaments i les cobertes tenen filtracions i humitats. Les antigues cases dels enginyers i capataços estan parcialment habitades però els convindria un repàs. Finalment val a dit que la xemeneia la qual surt a l'IPA (inventari de Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya) amb el núm. 23787, numeració que s'ha mantingut per inventariar el conjunt fabril va ser enderrocada el 1997. Únicament continua en ús el salt d'aigua | <p>Es tracta d'un conjunt fabril erigit al marge esquerre del riu Ter molt a prop de la desembocadura del torrent de la Foradada amb aquest riu i a la part sud-oest del nucli Antic. La seva extensió total és de 9016 m2 d'extensió amb uns 8368 m 2 de superfície construïda. Es compon bàsicament de la nau de la fàbrica desenvolupada amb un sistema de tres pisos per als embarrats dels telers amb una orientació est-oest i cobert amb una teulada a tres vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a les façanes dels costats llargs que miren a migdia i tramuntana. Els forjats són amb volta de revoltó ceràmic damunt de bigues i pilars de ferro forjat. A la part nord-est i prenent una orientació nord-sud es desenvolupa un segon cos o nau rectangular formada per una PB+ 3 PP amb coberta a dues vessants que es projecta en sentit est-oest formant un angle recte i en el que estava ocupat per pisos dels enginyers, encarregats i potser també de l'amo i també una segona fabril, potser l'element més antic. La comunicació entre ambdós cossos (cos de la nau originaria i cases dels amos, enginyers i encarregats) es feia mitjançant una escala il·luminada per una llanterna que sobresurt de les cobertes de les diferents naus en forma de claraboia amb coberta a quatre vessants. </p> <p>Unit a aquest segon cos de naus i habitatges i en un nivell més baix i tancant una mena de pati format per la unió d'aquests cossos amb la fàbrica principal hi ha un darrer volum d'una sola planta que deixa al mig un espai rectangular descobert que estava ocupat per la xemeneia de la fàbrica. </p> <p>De la segona nau-habitatges i seguint una orientació nord sud hi ha un conjunt de cases obreres que estan enganxades a la fàbrica i que delimitades per un mur de tancament configuren una mena de carrer. Finalment i al costat oposat de la nau fabril i coincidint amb l'arribada del canal que hauria alimentat la fàbrica des de la resclosa que hi ha sota el pont de Sant Quirze hi ha un darrer cos o annex destinat a acollir la turbina i el generador per a fabricar electricitat aprofitant el salt de l'aigua. </p> <p><span><span><span>La nau de la fàbrica és de planta rectangular amb tres plantes pis separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic sostingut per columnes de forja. La composició de les obertures en la façana és geomètrics i disposada de forma rítmica i ordenada en cadascuna d’elles seguint els models clàssics de les fabriques de pisos. En total hi ha un conjunt de 17 finestres per planta situades en els costats més llargs i un total de 5 els costat més cur. Val adir que les que pertanyen a les dues primeres plantes estan coronades per arcs rebaixats de maó ceràmic destacant-ne el fet que la sisena obertura començant per l’esquerra ha estat reformada per donar pas a un munta càrregues . La darrera planta sembla haver estat afegida a posteriori ja que entre la P1 i la P2 hi ha una cornisa de maó ceràmic que indicaria una primera cota del ràfec de la coberta que amb el temps seria sobrealçada afegint un segon pis. Aquest darrer tindria el mateix nombre d'obertures que les plantes inferiors amb la diferencia que serien quadrangulars i de mides més aviat petites. Corona la façana un ràfec format per bigues de fusta que sostenen l’encadellat de la coberta i el seu voladís que es projecta per damunt de la façana. La coberta a tres vessants és de teula ceràmica àrab. L'aparell és arrebossat amb un capa de ciment gris i un acabat remolinat. L'interior que hauria acollit els telers i els embarrats esta completament buit deixant les naus completament despullades dels seus elements i fora d'ús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos originari i embrionari del conjunt fabril es disposa amb una orientació nord-sud a la part nord-est de la nau principal i en la que se li annexiona en forma d’angle recte a la part nord un segon cos que resulta ser una prolongació del primer i emprat com a cases dels encarregats, amos i personal aliè a la fàbrica. La nau originaria es correspon amb una construcció de planta rectangular formada per PB+2PP+ golfes cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s’orienta a llevant. La separació dels forjats horitzontals és mitjançant sostres de bigues de fusta i revoltó ceràmic sostingut per columnes de ferro forjat. L’accés es fa per mitjà d’una escala que hi ha oberta a la part nord-oest la qual també comunica amb els pisos dels encarregats, casa de l'amo i oficines, entre altres. Aquesta escala és il·luminada per una llanterna amb coberta piramidal que sobresurt del pla de la teulada i coberta amb quatre vessants i finestres rectangular. En quant a la composició de les façanes hi ha predomini del buit respecte el massís amb un conjunt de 7 finestres en planta baixa, dues d'elles paredades , 6 més a la planta primera (antigues balconeres paredades) les quals s'organitzen en sèries de tres al voltant d'una balconera central amb la barana de forja amb barrots de secció circular i passamà recte . La planta segona està distribuïda amb seriacions de quatre balconeres centrals; les dues del mig amb barana de barrots i motius geomètrics fets en ceràmica, les dues següents amb barana de forja que sostinguda per una cornisa de maó disposada en degradació sobresurt poc del pla de la façana i seguides d'una finestra i una balconera de les mateixes característiques que les ja esmentades anteriorment i finalment la darrera planta manté la seriació del primer pis amb dues balconeres centrals de barana de barrots de forja i també ceràmics i un conjunt de dues finestres i una balconera a cada costat i de la mateixa forma i composició que les altres. Corona la façana una cornisa de perfil bisellat feta amb maó ceràmic que sosté el ràfec de la teulada. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i amb els coronaments de les obertures fetes en maó ceràmic disposat a “sardinell” amb les cantonades de pedra picada. Presenta restes de revestiment i enlluït de calç molt desfet i en mal estat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de llevant presenta la mateixa composició que la de ponent bé que amb més modificacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal i com s'ha comentat aquesta nau se li adossa a la part nord-est un segon cos que resulta ser una prolongació d'aquest primer ja que té la mateixa alçada, volumetria i estil constructiu amb la qual cosa s'interpreta que va ser fet de forma coetània i a la vegada que s’erigia la nau de la fàbrica. Queda comunicat i connectat amb la nau de la fàbrica per mitjà de la Caixa d'escala central. Es tracta d’un cos també rectangular compost per una PB+ 2P+golfes que a diferencia de la resta de naus hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una porta coronada en arc rebaixat a la planta baixa seguida de una planta primeria on hi ha dues balconeres tancades amb persianes de llibret que donen pas a un balcó corregut que sobresurt del pla de la façana i que està format per una llosana de maó i una barana de forra amb barrots de ferro forjat de secció trenada amb passamà recte. Damunt d'una de les balconeres hi ha l'anagrama Marià. Aquestes obertures són coincidents amb finestres rectangulars amb esplandit intern a la planta segona i unes darreres obertures a planta sota teulada. Tal i com succeïa amb la nau embrionària de la fàbrica aquesta façana també està coronada per una cornisa de perfil bisellat i feta en maó ceràmic i situada a la mateixa cota que l'anterior com a continuïtat de la mateixa. L'aparell de la façana està revestit amb una capa d'enlluït de calç amb els emmarcaments de les obertures en color marró clar que en els punts on ha desaparegut s'observa una fàbrica de maçoneria i còdols de riu disposats en filades irregulars i horitzontals i unides amb argamassa de calç. Té les cantonades en pedra picada i les llindes i coronaments de les obertures en maó ceràmic. A aquest cos se li annexionen altres afegits i ampliacions a la par test de forma paral·lela a la nau de la fàbrica primerenca i tancant a migdia amb les naus dels telers i formant una mena de pati tancat on hi havia la xemeneïa principal, avui desapareguda després de ser enderrocada el 1997.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment i adossant-se a la part nord-est de la part destinada als habitatges dels encarregats, amos i enginyers hi ha una ala que es projecta a tramuntana fins al carrer de Josep Guixà i en el que es disposen els habitatges de obrers , enginyers i capatassos i compostos per una PB+1P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'oest. Es tracta d’un conjunt d'habitatges i cases obreres construïdes entre mitgeres i desenvolupats en un sol volum i les quals s'organitzen amb seriacions de porta i finestra en planta baixa i balconera i finestra al primer pis amb balcó que sobresurt del pla de la façana i amb barana de ferro forjat amb barrots de secció simple i passamà recte. Les finestres contenen barretes emmarca vidres i les persianes són de corda. Corona la façana un ràfec i cornisa bisellats. Cal destacar que la façana està arrebossada i estucada amb enlluït de calç de color ocre que no deixa veure l'aparell constructiu. La façana que mira al carrer Josep Guixà hi ha obertes a nivell del primer pis tres finestres coronelles amb un acabat en forma d'arc ogival format pels maons de la mateixa obertura disposats de forma esglaonada i formant un arc. Aquest tipus d’obertura recorda les finestres “modernistes” d'altres edificis, doncs va ser construïda al mateix moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment el darrer element de la fàbrica es correspon amb el cos de les turbines i el salt format per un cos annex a la nau dels telers i compost per tres arcs de mig punt de maó ceràmic que corresponen amb el carcabà on hi ha les turbines i tres finestres coronades ne arc rebaixat també de maó al primer pis. Aquesta turbina encara està en funcionament i fabrica llum i electricitat per a l’enllumenat públic. Correspon amb la única part del conjunt fabril que manté un ús “industrial”</span></span></span></p> <p> </p> | 08237-91 | Carrer de Sant Josep núm. 1 | <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas' i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes.). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desparéixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hin ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de fikar 280 de tòrecre, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials, molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballdors reclamen millores salarials i millors condicons en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hina un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat</p> | 42.0987708,2.2257964 | 435982 | 4661033 | 1860, 1872, 1919 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-img20221108122230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-img20221108122205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-20230630123435.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Josep Guixà i Tous | La fàbrica de Can Guixà experimenta un seguit de cossos i evolucions que són fruit del creixement que aquesta indústria va significar per la vila de Sant Quirze. Tal i com hem comentat sembla que la part més antiga correspon a la part nord-oest amb la presència d'una nau de pisos de PB+3PP la qual va unida a un cos rectangular en forma de L i destinat als habitatges dels encarregats, capataços de la fàbrica i potser també i en un inici dels amos de la fàbrica. Aquest cos de maçoneria de còdols de riu i bastiments de maó ceràmic estava enlluït amb calç i restava unit i comunicat amb la nau per mitjà d'una escala central que actuava com a eix de comunicació vertical. Darrere el volum d'aquesta primera nau se li va annexionar la xemeneia ,enderrocada el 1997 i que segons les fitxes de l'IPAC especifica 'col·locada damunt de dos cossos de planta cúbica, l'inferior feia 321 cm i el superior 295 cm. El diàmetre de la base de la xemeneia era de 923 cm i tenia una alçada aproximada de 35 m. Al capdamunt estava lleugerament deteriorada ja que s'havia perdut el barret que la coronava. Per bé que es conservava en força bon estat , estava lleugerament inclinada al seu terç superior , cap a tramuntana. A través del cos cúbic que formava la seva base s'accedia al centre de la xemeneia, mitjançant un passadís. Tota ella era de rajoles i eren destacables les de la base que tenien una secció corba'. Finalment i a principi del segle XX es va annexionar en el moment de major producció una segona nau de dos pisos destinada acollir els telers, deixant la vella com a habitatges del personal encarregat de la fàbrica i altres usos i cobert amb teulada a dues vessants i carener paral·lel i en el que a mesura que la fàbrica creixia se li afegí un tercer pis adquirint la imatge que ens ha arribat als nostres dies.Pel que fa al salt i la turbina, encara en funcionament presenta una alçada de 6,29 m i 5000 l/s de cabal mitjà i produeix electricitat que abasteix la xarxa d'enllumentat públic.El conjunt fa temps que resta abandonat i poc a poc es va deeriorant. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94874 | Glorieta de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-trinxet | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA.Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. <em>'El paper dels Trinxet, Serra i Codina'. </em>Club d'història Local. Col·lecció història local núm.2</p> | XIX | Antiga font i glorieta en mal estat degut a la seva proximitat al riu Ter i també pels desmunts de les obres fetes al mateix pont i també del passeig del Ter. Es conserva en mal estat sense la coberta i amb les antigues passarel·les d'accés mig caigudes i amb les baranes penjants. La font encara raja però el seu accés és molt difícil i cobert de la vegetació de ribera. | <p>Es tracta d'una antiga font i glorieta situada a l'antiga horta de Can Trinxet a tocar del pont de Sant Quirze i en una zona on antigament hi havia una verneda. Es tracta d'una zona de difícil accés ja que es troba a sota del Passeig del Ter, molt a prop del pont i a tocar del riu. Encara es conserva el brollador de la font que surt de sota la roca així com restes dels murs de l'antiga glorieta de planta circular i sobresortint per damunt de la cota del riu en forma de mirador amb baranes de ferro. La coberta ha desaparegut així com part dels murs. El paviment de damunt de la llera s'ha esfondrat en part de manera que el seu accés és difícil. està coberta de vegetació. Segons imatges antigues i postals fetes des de la part esquerra del pont s'aprecia encara aquest element situat per damunt de la llera del riu en forma de balcó.</p> | 08237-175 | Passeig del Ter, 2 | <p>Desconeixem la data de construcció i el període en que es va edificar que de ben segur que hauria anat relacionat amb la construcció de a font de Lourdes i la fàbrica de Can Trinxet per part de les empreses Caroggio-Codina i més tard Trinxet entre els anys 1883 i 1895 quan passà a mans de la societat Codina Serra ja que aquests darrers pertanyia Sallent. Consta que va ser en aquests anys quant s'erigí la capella de Lourdes i possiblement també aquesta glorieta situada en els jardins i paratges de la mateixa fàbrica. Sembla que aquest indret de repòs i i tranquil·litat va ser utilitzat fins el 1940 quant arran de la forta crescuda del Ter degut a una riuada va quedar completament destruït. Des de llavors no s'ha tornat a reconstruir.</p> | 42.1019917,2.2183703 | 435371 | 4661396 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-1-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-2-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-3-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-sanquirico12gajavistaparcial.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació d'aquest element ha estat facilitada per Josep Masnou ja que no hi hem pogut tenir accés. | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94873 | Font del Gaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gaig | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la festa Major de 2019</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p> | Zona molt embrossada i coberta de vegetació que en fa difícil el seu accés. Actualment la font està situada dins uns terrenys de pastura de manera que l'espai està tancat. | <p>Es tracta d'una font situada en un paratge enclotat a l'oest de les Quintanades de la Coromina i a sota d'un pollancre i un roure. El seu accés és difícil ja que els terrenys on es situa estan utilitzats com a pastures de bestiar i el seu àmbit està tancat. El seu origen és un petit torrent que desemboca al riu Ter al costat de l'estació del ferrocarril i fàbrica de Can Trinxet. Consta d'un mur construït amb obra ceràmica arrebossada des del qual en surt el broc. Al seu costat hi ha dos bancs d'obra per a poder-hi seure. Damunt seu hi ha un rètol metàl·lic on hi ha el nom de la font i l'any 1993 escrit amb tatxes de llautó. Font molt coneguda que caldria condicionar.</p> | 08237-174 | Font i torrent del Gaig | <p>Poc en sabem d'aquesta font que va serf molt popular pels habitants de Sant Quirze.</p> | 42.1054713,2.2197559 | 435489 | 4661781 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94873-320-2-font-gaig.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació de la font ha estat facilitada per Josep Masnou al que ens ha acompanyat en cadascuna d'elles. Caldria condicionar-la i integrar-la a l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora ja que es troba molt a prop del nucli urbà i hauríem de considerar-la d'interès històric i popular. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||
| 94348 | Rectoria nova de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-nova-de-sant-quirze | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat. Ed. Eumo. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions que presenta una planta quadrada amb quatre crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època barroca i compostes per una planta baixa dues plantes pis i unes golfes amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de les façanes és molt geomètrica i ordenada ja que correspon amb els models propis de les edificacions neoclàssiques. En la majoria de les façanes llevat de la de migdia hi ha un predomini del massís respecte el buit i amb les obertures de mides més aviat petites. En canvi i tal i com és habitual en aquest tipus de construccions la façana sud hi ha concentrades la major part de les obertures formades per galeries obertes per aprofiten al màxim la llum solar. La façana principal s'orienta a ponent mirant al carrer dels patis on hi ha la porta d'entrada principal. Es situa al centre de la façana en un punt on el carrer genera un determinat pendent que és salvat mitjançant un graó d'entrada i resolta mitjançant un arc de mig punt de perfil rebaixat emmarcat per una motllura de guix i la porta amb les fulles de fusta i decoració geomètrica formada per tres registres amb sèries de plafons i amb emmarcaments romboïdals al registre del mig que és d'unes mides més grosses i que acull els pica-porta de forja. Damunt seu hi ha una finestra o gelosia de ventilació amb una reixa de forja i amb la data de 1890 sota de l'anagrama de la Verge Maria. Ambdues obertures il·luminen un ampli vestíbul. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars emmarcades per una motllura de guix a la planta baixa que coincideixen amb dues més situades al primer pis i situades dins de la mateixa cota que les obertures que il·luminen el vestíbul. Cal destacar que a tocar de la cantonada sud-oest hi ha una finestra coronada en arc de mig punt i que doina pas en un dels laterals de la galeria oberta a migdia. Aquesta obertura també està emmarcada per una motllura de guix que segueix la mateixa tipologia que la resta de les obertures de la façana. La planta segona, o principal està resolta amb sèries de tres balconeres amb sengles balcons amb baranes de forja ricament decorades amb volutes i motius florals a la part inferior i barrots de secció circular i amb els extrems decorats a la part superior que coincideixen amb la disposició de les obertures dels pisos inferiors.. El passamà és recte i la llosana que el sosté esta construïda amb pedra del país i amb un perfil bisellat. Les balconeres són de fusta amb la part inferior decorada amb plafons i la resta amb barretes emmarca vidres. Les persianes són de corda. A la part més propera amb la cantonada de més a migdia i tal i com passa al pis inferior hi ha una darrera obertura coronada en arc de mig punt que dona pas a la galeria principal situada al sud. La planta de sota la teulada està organitzada mitjançant quatre finestres rectangulars que s'emmarquen dins d'un fris decoratiu que continua a les cantonades. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté el ràfec de la coberta. L'aparell no és visible ja que està emmascarat per una capa i enlluït de pintura color ocre al fons de la façana i en color marró més clar als motius decoratius. La façana de migdia que coincideix amb la part més solella està distribuïda mitjançant dues galeries de cinc arcs de mig punt de perfil rebaixat damunt de columnes de secció quadrada i cornisa simple amb unes i amb la característica que les de la planta primera estan tancades darrere de vidrieres i les del segon pis són completament obertes. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha cinc finestres coronades en arc de mig punt molt rebaixat i emmarcades a dins d'un fris decoratiu que s'estén als angles de cada cantonada simulant 'pilastres'. Una cornisa bisellada de les mateixes característiques que la façana oest corona la façana que està pintada amb la mateixa textura i tonalitat que la principal. La façana est la qual mira a les hortes del darrere de l'església i als vestigis de la muralla medieval presenta una distribució semblant a les altres façanes, bé que més senzilla i austera. Val a dir que la planta baixa està soterrada a sota del nivell de l'hort o jardí que l'envolta de manera que tant sols es poden veure La P1, la P2 i el SC. La distribució de les obertures es resol mitjançant tres balconeres en planta baixa que donen pas al jardí, tes més al primer pis amb la barana amb barrots de fora de secció quadrada situades al pla de la façana i quatre finestres rectangulars a la planta de les golfes. També hi ha un fris decoratiu que emmarca la planta de les golfes i cal destacar les obertures d'arc de mig punt obertes a la part de més a migdia coincidents amb les galeries que s'orienten a sud. la façana nord no presenta cap mena d'interès ja que fa les funcions de paret mitgera amb les cases veïnes.</p> | 08237-16 | C/ dels Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica.</p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perquè encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaula principal a l'església de SantQuirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor.</p> <p>Pel que fa a aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va ser nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble representat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la parroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya. su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1890 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110105807.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La rectoria està envoltada per un ampli hort i jardí a les façanes nord, sud i est i sostingut per mitjà de murs de pedra, maçoneria i còdols de riu, units amb argamassa de calç i argila que li donen un aspecte molt peculiar i característic al seu entorn formant terrasses a diferents alçades i nivells. Tant sols la façana oest no té d'aquest element ja que dona al carrer situat en una cota més baixa. En aquest indret hi ha una bassa i un pou.Edifici de grans dimensions que manté en més o menys bon estat l'estat originari del moment en que es va construir. Val a dir però que actualment només es fa ús de la planta baixa i primer pis com a dependències de la rectoria. La planta segona i les golfes estan completament inutilitzades i fora d'ús amb les fusteries de fusta sense tancar, filtracions i humitats a la coberta, sòls en mal estat i amb el mateix estat del darrer moment que s'utilitzaren a principi de 1900. En aquest àmbit encara hi ha elements d'època interessants que cal preservar com ara la decoració pictòrica a plantilla, els paviments i les rajoles hidràuliques que decoren els terres d'algunes habitacions i fins hi tot algunes làmpades de gust 'modernista'. La planta primera s'utilitza com a habitatge del rector i els baixos com a locals per a celebrar reunions, catequesi i altres activitats religioses. | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94347 | Campanar i campanes de l'Església de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-i-campanes-de-lesglesia-de-sant-quirze | <p>BORDAS , V (1997). <em>Les campanes del nostre poble. </em>Programa de la festa Major de Sant Quirze 1997. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora</p> | XVI-XVIII | El campanar va ser restaurat el 1979, però les campanes no ho han estat mai de manera que caldria que s'hi portés una bona tasca de neteja i consolidació ja que algunes d'elles són de tradició medieval i estan sotmeses als xilòfags, inclemències del temps i excrements d'au. Estan tapades mitjançant una reixa de galliner que impedeix l'entrada directe d'aus i altres animals. | <p>El conjunt del campanar de l'església de Sant Quirze de Besora es situa a l'extrem nord-oest de l'edifici delimitant amb la plaça de l'església i el carrer de l'església. Consta d'una torre de quatre plantes, les tres primeres pràcticament cegues i la darrera amb diverses obertures que acullen el pis de les campanes. Damunt seu s'alça la coberta piramidal que el cobreix de teula ceràmica àrab damunt encavallades de fusta i protegida per una barana d'obra amb arcs de mig punt decoratius. El conjunt està coronat per un penell i un parallamps. S'accedeix al seu interior per mitjà d'una escala oberta a la part nord del cor i que està il·luminada per dues finestres situades a diferent nivell i situades a les façanes de ponent i tramuntana. Al pis de les campanes s'obren diferents obertures compostes per una sola finestra coronada en arc de mig punt en totes les seves façanes llevat de la de migdia que són geminades. Les campanes són de bronze i tenen diferents mides essent les situades a la finestra geminada amb unes mides inferiors a les altres. Estan sostingudes mitjançant un jou de fusta i presenten diverses inscripcions en baix relleu i amb els seus noms respectius i les dates de construcció/o fabricació. Una de les més antigues data del 1500 i hi té incisos uns relleus i estampes gòtiques.</p> <p>Seguint la descripció feta per Victor Bordas en el seu article publicat al programa de la Festa Major de 1997 (BORDAS, V. 1997):</p> <p><em>Començant a migdia es pot veure a simple vista que són les més petites i tenen menys ornamentació. Una és gairebé llisa i porta solsament unes inicials. La de ponent es va col·locar els anys 40 per haver desaparegut la que hi havia en aquest lloc lpany 1937.</em>Segons especifica és la més gran i porta el nom de MERCEDE i segons diu <em>va ser apadrinada per Donya Mercè Juncadella i Vidal, esent el rector del poble Mossèn Joan Plans .La de llevant és la que té el so més net i bonic , de tamany poca cosa més petita que la de ponent , aquesta té un ran atractiu degut a les sanefes i creus que llueixen a tot volt i que són en relleu, gairebé una obra d'orfeberia i amb la següent inscripció. IESUS MARIA SANT QUIRZE Y SANTA YULITA PREGAU PER NOSALTRES . A la volta de dalt RECTOR YOAN CODINACH OBRES YOAN LLAHONA Y EMANNEL NOGUER ANNO 1690'</em> Segons Bordas li referent a la campana de tramuntana esmenta. <em>La de tramuntana és de mesura mitjana també té llegenda i semblaria que es tractaria d'una campana antiga. La data que llueix és de l'any 1110. Ai això fos veritat seria més antiga que les conegudes popularment com a Rocabertines de Tarragona que en realitat es diuen l'assumpta (1313) i la Fructuosa (1414) considerades les més antigues d'Europa. </em>Pensem que la data faria al·lusió a la consagració de l'església i la campana seria instal·lada segles més tard. Potser el 1500 o 1600. Hi porta la següent inscripció:</p> <p><em>St QUIRSE ST YULITA ST ANTONI ORA i als costats IOAN ANDREU ME FECIT </em>I l'altre costat ST SEBASTIANE ORA PRO</p> <p>A sota seu hi ha la cambra del rellotge amb el suport per l'antic mecanisme, avui desaparegut i substituït per un d'elèctric que no fa funcionar l'esfera situada damunt de la façana principal va ser col·locat per Sr. Ferrer de Tarragona. </p> | 08237-15 | A la part nord-oest de l'església de Sant Quirze mirant a la plaça de davant. C/ Església S/N | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1005330,2.2229987 | 435752 | 4661230 | 1690 i 1937 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-20230608103337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111524.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Rector Joan Codina Joahna Llahona i Emmanel Noguer i Ioan Andreu segons inscripcions gravades | Les campanes, corresponen amb un dels pocs elements que s'han conservat i salvat de la destrucció que patí l'església i el seu mobiliari durant la guerra civil. Algunes d'elles són de nova fabricació però moltes altres encara daten dels anys 1500, 1600 i 1700. Referent a la campana de tramuntana que Victor Bordas en el seu article de les campanes de l'església de Sant Quirze esmenta que data de 1110 segons la inscripció que hi ha incisa i que ell mateix posa en dubte, nosaltres pensem que aquesta campana seria fosa també cap els volts del 1500 i 1600. El motiu és que la torre campanar dataria d'una primera ampliació de l'església de principi del segle XVI o XVII ja que la tipologia de la construcció és barroca, la segona en seria el tipus de lletra emprada (capital majúscula) i el tipus d'inscripció que recorda a les llindes de moltes cases gremials dels volts del 1600 i 1700 repartides al llarg del nucli antic. Finalment i com a element detonant en seria l'esment de Sant Sebastià. Ja hem comentat a la fitxa específica que la capella de Sant Sebastià, patró del gremi dels paraires establiren confraria i casa a Sant Quirze cap als volts del 1600 ja que la documentació conservada del gremi dels paraires i les ordinacions data de 1679. Pe tant no hi ha dubte en pensar que la data de 1110 faria al·lusió a la seva consagració però la campana seria fosa molt més tard. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94685 | Escales del carrer o baixada de Joan Baptista Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-o-baixada-de-joan-baptista-espadaler | <p>SERRALLONGA URQUIDI, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. sant Quirze de Besora. Col·lecció història Local. Vol 2</p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Espai urbanístic en bon estat de conservació i encara avui dia en ús i funcionament com a principal artèria de comunicació entre el carrer del Pont i el carrer de Sant Josep així. com els horts de darrere les muralles. El seu bon estat és degut al manteniment constant que la brigada municipal de Sant Quirze. | <p>Vial que uneix el nucli antic de Sant Quirze amb la part baixa i hortes situades al costat del riu Ter sense haver de fer la volta pels carrers Torelló o el mateix carrer del Pont per la zona del 'mal pas'. Aquesta comunicació es fa per mitjà d'unes escales que aprofiten la traça d'un vell callissot d'origen medieval que parteixen entre els núm 5 i 7 just al davant de la moderna plaça d'Òmnium Cultural. Es tracta d'una escala construïda amb pedra amb tres trams de 12 esglaons i dos replans a la part més alta i un darrer de 16 esglaons. Les dimensions varien ja que la part més alta coincidint amb l'amplada del vell callissot fa de 3 metres a 5 metres respectivament. Els graons són construïts amb pedra picada calcària i queden delimitats a cada costat per un espai d'uns 40 cm que és ocupat per jardineres i arrambadors. Aquests elements realitzats amb pedra de Girona ben polida estan delimitats per baranes de ferro forjat amb motius decoratius de tipus 'modernista' representant volutes i altres elements ondulats també de forja i que remeten un aire 'modernista'. Al costat de cada jardinera que es situen en el primer replà hi ha també dos bancs fets en pedra de Girona. La part central de l'escala esta separada per una barana de forja amb el passamà de secció circular i acabat amb volutes de tipus decoratiu. A la segona tramada que coincideix amb el pas més ample hi ha una jardinera a cada costat. A cada lateral també hi ha una barana de ferro forjat de característiques semblants a la descrita a la part central.</p> | 08237-74 | Al centre del nucli antic entre les finques núm. 3,5 i 7 del carrer del Pont i l'edifci de la cooperativia unió d'amics aprofitant la traça urban´sitica d'un antic passatge o callissot existent en aquesta part | <p>Les escales aprofiten un antic pas o passatge al riu per mitjà d'un antic callissot entre les muralles i eixamplat per a donar cabuda a aquestes escales. segons un canvi de nom proposat en temps de la guerra civil (1936) aquestes escales es denominaven escales de la cooperativa. Per tant hauríem de vincular el seu origen a la construcció d'aquest edifici a la fi de la dècada de 1800. sembla ser que van ser finançades com ho foren moltes obres de la vila pels empresaris Guixà els quals també van finançar altes obres com seria el cas de l'escorxador, la portada de les aigües a la plaça des de la font de la Petja o l'empedrament del carrer del Pont. Val a dir que en el moment que es porta a terme aquesta pobra correspon a l'època del mandat de Jeroni Guixà (1880-85) o Francesc Murlà Corominas (1885-1887)Tanmateix la part de la via del tren del mateix carrer i també del mal pas van ser eixamplats en aquest moment. La tipologia modernista en les baranes , la forma dels bancs i les jardineres la vinculen en el corrent modernista i gaudinià que es vivia a Barcelona i en detriment a la resta del principat gràcies a l'aportació de les famílies d'industrials com podia ser el cas dels Guixà.</p> | 42.1001701,2.2219827 | 435667 | 4661191 | 1887 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94685-img20221117110009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94685-img20221108114306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94685-img20221108114304.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Les escales corresponen amb una important obra urbanística de principi de segle promoguda pels capitals dels Guixà i Tous i que guarda uns trets i unes característiques molt rellevants i insòlites i que la vinculen en aquest nou corrent artístic català i hereu de l'art nouveau. | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94601 | Casa carrer del Pont, 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-34 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>ACM. Carpeta 15 'llibre d'arrendaments'1781</p> <p>ACM Carpeta 15 'carta del Mostassaf' 1784-85</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XV-XVIII | La casa fa poc que ha estat restaurada i se n'han modificat molt les façanes de manera que podem dir que només és original la planta primera amb les finestres. La resta ha estat molt reformat i fa difícil conèixer els elements originals conservats. | <p>Es tracta d'una parcel·la entre mitgeres que fa cantonada i xamfrà amb la plaça on hi ha la font del Mestre i també l'embocadura del carrer dels Patis amb la finca núm. 34 del carrer del Pont i just al davant de la finca núm. 33. Es tracta d'una finca de dues crugies que ocupa la característica parcel·la gremial de planta rectangular i composta per una PB+ 1 Pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab al damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana mirant al carrer del Pont. Per la part del darrere delimita amb els horts del carrer dels Patis. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit malgrat la finca hagi estat molt transformada i conservi pocs elements originals. A la planta baixa hi trobem dues obertures, una corresponent amb un garatge per a cotxes i una segona com a accés a l'interior les quals possiblement ocupin l'emplaçament de les antigues tot i que les actuals són molt modernes. La planta primera i separada per una cornisa de pedra correguda s'organitza mitjançant dues finestres rectangulars amb els muntants de pedra picada i perfil bisellat i coronades per una llinda de pedra emmarcada pel rebaix d'un arc tetra lobulat de perfil conopial i en el que hi ha inscrita una roseta circular. Aquesta finestra de trets i caràcters gotitzants té la seva simètrica a la part esquerra de la façana i conté al seu interior els festejadors de pedra. Damunt seu i coincidint amb la planta segona hi ha dues finestres rectangulars més de factura recent tancades amb persianes enrotllables i adaptades al nou habitatge. Corona la façana un ràfec format per voladís de la teulada i sostingut per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana està completament emmascarat a sota d'una capa de ciment i calç de color gris que recobreix la totalitat de la façana i amb un sòcol o aplacat de pedra a la seva base. La façana lateral que mira a la plaça on hi ha la font de Cal Mestre i que coincideix amb el pinyó de la teulada és completament moderna ja que originàriament corresponia amb la paret mitgera d'una altre finca que hi havia a l'emplaçament de l'actual plaça i que feia cantonada i xamfrà amb l'embocadura del carrer dels Patis. S'hi obren dues finestres i una balconera amb el balcó que sobresurt del pla de la façana. Té el mateix tractament que la façana principal, és a dir per mitjà d'un enlluït o arrebossat de ciment i calç. No s'ha pogut visitar el seu interior ja que està completament reformat pels usos d'habitatge. A la part del darrere hi ha un pati descobert.</p> | 08237-58 | Carrer del Pont núm. 34 | <p>L'origen de la parcel·la on es situa aquesta finca seria del període medieval ja que es situa a l'emplaçament de l'antiga sagrera de Sant Quirze desenvolupada de forma ametllada entre els carrers de l'església, del Pont i carrer dels Patis i deixant una zona central al mig que coincidiria amb l'aparcament municipal dels carlins. Existirien un seguit de passos o callissots per a accedir als horts de darrere seu dels quals alguns com el del carrer de l'església entre les finques 3 i 5 han quedat fossilitzats dins de la nova trama urbanística i molts altres han desaparegut. Aquest seria el cas del que hi hauria hagut a l'emplaçament de la Plaça d'Òmnium Cultural o el que hi hauria hagut entre les finques 30 i 32 el qual ha estat embegut per la finca núm. 30 del carrer del Pont i de la que tant sols es conserven indicis a la part del darrere. Amb el temps i fruït del creixement de la vila es va desenvolupar l'eix carrer Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont obrint un portal a cada extrem i reforçant-se mitjançant torres i bestorres quadrades i circulars. Tot i així i referent a la parcel·la no es documenta a nivell històric fins el 1862 quant en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' s'esmenta al registre núm. 55 el nom de Antonio Espadaler herederos <em>Por una casa con pequeño huerto en la calle del Puente nº34. i</em> amb un valor de 220 cèntims<em>. </em>Hi ha una anotació en la mateixa referència on especifica debe agregarle 195 de la casa nº 3 de Pedro Bofill y 223 de tierras de Juan Molas y Burniol. segons Serrallonga (Serrallonga ob cit, 1998) en el seu apèndix II i III extret de l'ACM 'llibre d'arrendaments de 1781' carpeta 15 i 'carta al Mostassaf'anys 1784 i 1785 fa referència a dus famílies de Sant Quirze amb el cognom Espadaler. Per una banda un tal Quirze Espadaler, teixidor de llana de Sant Quirze dels anys 1761, 1784 i 1788, un tal Josep Espadaler, Paraire de Sant Quirze el 1760 i un Bartomeu Espadaler paraire /1788). Posteriorment i en concret el 1830 Serrallonga esmenta la presència dels Espadaler a Sant Quirze gràcies a la consulta d'un seguit de documents extrets de l'ACM carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. En aquesta documentació s'esmenta un Josep Espadaler Paraire que viu al carrer del Pont 10, un altre Antoni Espadaler Paraire que viu a Sant Quirze de Besora (1810) i un darrer o Pere Espadaler i Ginestet també paraire el 1830 i que habita al carrer del Pont. Referent a aquest darrer i del que possiblement correspongui al resident d'aquesta finca ja que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1862 es parla de la denominada 'casa Ginestet', element que ens coincideix</p> | 42.1009429,2.2211449 | 435599 | 4661277 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-20230608103844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94601-img20230228110513.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les finestres gotitzants de la planta primera presenten una gran similitud tipològica amb les finestres de la finca núm. 6 de la Plaça Major i les núm. 5 i 7 del carrer de l'Església. Totes elles es caracteritzen per tenir les finestres coronades per un arc tetra lobulat de perfil gòtic i acabat conopial i en el que hi ha inscrites uns rosetes al seu interior. Aquest tipus de finestra i datada de la dècada del 1500 correspon amb un dels símbols de la puixança econòmica de la vila en un moment on el comerç dels teixits i la indústria dels draps es va veure afavorida per un conjunt de mercaders, teixidors i paraires que habitaren en moltes de les cases del carrer de l'Església, del Pont i de la Plaça Major i com a emblema del seu status enriquiren les seves cases amb finestres decorades amb motius gòtics o més tardanament amb llindes de pedra també esculpides. Aquest tipus de finestra correspondria als exemples més antics que es conserven al nucli antic de Sant Quirze. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94350 | Restes de muralla i torres als horts de darrere l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-muralla-i-torres-als-horts-de-darrere-lesglesia | <p>LADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderno de liquidaciones y Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIII, XIV i XIX | Aquest conjunt es troba amb un important estat de deixadesa. | <p>Conjunt de vestigis i torres de les muralles que haurien tancat la vila de Sant Quirze per la part de llevant del darrere de l'església. Sembla que el recinte tancaria pel darrere de les cases enderrocades del carrer Torelló i la casa de cal Bruch (número 6 del carrer Torelló) seguint una alineació que passaria pels horts del darrere de les finques núm. 2, 3 i 4 de la Plaça Major, la vella rectoria, la capella de Sant Sebastià (avui capella fonda), la capçalera de l'església de Sant Quirze i es dirigiria per la part del darrere dels horts de la rectoria i del carrer dels Patis amb un portal d'entrada situat al costat de la paret nord de l'església. El tram que va de la casa de Cal Bruch (plaça Major 6) a l'església i que coincideix amb la part del darrere de les cases 2, 3 i 4 de la mateixa Plaça és la que es conserva en més bon estat. Es tracta d'un tram d'uns 20 metres de llarg aproximadament que sosté els horts que hi ha al darrere de les cases de la Plaça Major i amb una alçada d'uns 3 a 4 metres. Està construït amb aparell de pedra de còdols de riu, units amb morter de calç i col·locats en filades més aviat regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra més ben treballada. Aquest tram està reforçat per dues torres o bestorres quadrangulars. La primera d'elles i situada molt a prop de la finca núm.6 de la Plaça Major correspon amb una estructura de planta quadrada la qual conserva en bon estat la base i part del primer pis. Consta d'una estructura quadrangular amb aparell de maçoneria de còdols de riu mal desbastats i picats, units amb argamassa de calç i amb les cantonades de pedra més ben treballada. Conserva dues espitlleres a la planta baixa tant a la façana est com a la nord. Les altres dues no es poden veure ja que estan integrades a les finques veïnes. La part superior està sobrealçada amb maó ceràmic tipus 'totxana' amb una coberta de fibro-ciment a un sol vessant. La següent torre es situaria coincidint amb la capçalera de la capella fonda (antiga capella de Sant Sebastià) unida a l'església parroquial. De la mateixa manera que la torre anterior consta d'una planta baixa i un primer pis conservat amb dues espitlleres a la planta inferior de la mateixa factura que les documentades a la torre anterior, aparell de còdols de riu mal desbastats i picats, units amb morter de calç i amb les cantonades fetes de pedra picada. Es conserva la façana sud embeguda dins d'altres construccions posteriors i part de la façana est. la part superior ha estat sobrealçada de manera que també ho ha estat la part nord allargant-la amb les dimensions de la capçalera de la capella fonda (antiga de Sant Sebastià) ja que va ser utilitzada com a tal.</p> | 08237-18 | C/ Església núm.6 | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifré el Pelós va donar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic, els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al Monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en època Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipal per preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren dintre muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1002603,2.2234214 | 435786 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20221115120731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20221115120753.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les muralles de Sant Quirze corresponen a un patrimoni desconegut per la major part de la població,. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94761 | Llindes de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-les-comes | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> | XVIII | Integrades al conjunt de les façanes de la masia han estat restaurades amb cura i completament integrades al conjunt arquitectònic | <p>A la façana de ponent de la masia i en concret al cos situar més a tramuntana, hi ha al damunt de la porta d'entrada o principal una llinda de pedra on hi ha incisa la data de 1747. Està agrupada en grups de dues xifres partides per una creu llatina també incisa i emmarcada per una línia exterior amb els angles arrodonits. En un costat de la llinda encara hi ha pintat en color roig i magrana el Nº10 pertanyent al número de casa. també s'endevinen restes d'antics emmarcaments o emplafonats de marques avui desaparegudes. A la façana de migdia hi ha una altre llinda al damunt d'una de les finestres que hi ha obertes on s'endevinen altres motius incisos,avui molt desfigurats i poc reconeixibles.</p> | 08237-102 | Masia de les Comes S/N | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1070094,2.2288063 | 436239 | 4661945 | 1797 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94761-img20230110110938.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Llindes que pertanyen en una de les reformes de la masia, ja que el seu origen seria molt remot. En concret farien al·lusió a l'època de més esplendor de la casa. | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94457 | Teatre el Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-el-centre | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2023). Expedient per a declaracíó de Bé Cultural d'Interès Local el teatre el centre de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA (2022). Memòria per Declarar Bé Cultural d'Interès Local el teatre el Centre de Sant Quirze de Besora. (Inèdit). Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Expedients 1904, 1936, 1975,1988</p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Teatre El Centre és un edifici situat al nucli antic de Sant Quirze de Besora, molt proper a la plaça Major del poble, on s’ubica també l’Ajuntament i l’Església. L’edifici d’uns 641 m² de parcel·la “sin división horizontal” i amb uns 1.004 m² de superfície construïda d’ús industrial presenta una distribució té dues plantes, amb accés des del primer pis coincident amb carrer dels Patis, a causa del fort pendent del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici cantoner, de planta irregular adaptat a la geometria del carrer, format per l’espai principal destinat a sala d’actes i la corresponent caixa escènica, complementat amb una zona de bar i serveis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’accés principal de l’edifici, es realitza des del carrer dels Patis, amb orientació nord-est, a través d’un vestíbul que comunica els accessos al teatre, l’escenari i la zona del bar. L’accés a la planta inferior es situa a la part sud. A la part posterior de l’edifici hi ha un aparcament públic i no es disposa de cap accés en aquesta façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa s’organitza a partir del vestíbul d’entrada i s’hi distribueix: la zona del bar, que disposa de tres façanes amb obertures que aporten llum natural a l’espai i consta de la zona de taules, cuina, barra i els banys amb accés directe també des del vestíbul; la zona del teatre consta de l’escenari, la guixeta i la platea, amb un total de 208 butaques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta semisoterrani té accés des de la part inferior del carrer, a través d’un porxo cantoner que comunica també amb l’aparcament exterior i es comunica interiorment a través d’una escala amb la planta principal. Aquest nivell es destina a sales per a diferents entitats del poble i a dependències auxiliars del teatre, vestidors, maquillatge, magatzem i instal·lacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici de nova planta bastit damunt les restes d’un de més antic de principi de segle XX i destruït arran d’un incendi el maig de1986. </span><span lang='CA'>La reconstrucció de l’edifici va ser promoguda per l’Ajuntament i mitjançant un conveni amb l’entitat El Centre, es van poder destinar subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 08237-19 | Carrer dels Patis núm. 24 | <p><span><span><span><span>L’edifici del Teatre El Centre és una mostra de l’activitat cultural del municipi i s’ha convertit en un puntal i que amb els Pastorets mostra la seva faceta més històrica. Es té constància que a Sant Quirze de Besora des del 1899 es representen Els Pastorets, la versió El Bressol de Jesús o Garrofa i Pallanga escrit per Frederic Soler, també dit Serafí Pitarra. En Pitarra va escriure aquests Pastorets l’any 1891, any que els va estrenar al teatre Romea de Barcelona. Un altre referent d’aquest teatre és la representació del conte musical de Nit de Reis («La nit de Reis - Qüento a la vora del Foch») escrit per Apel·les Mestre el 1906, any en què es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el mateix any. El 1910 es publica aquest conte humorístic i fantàstic d’Apel·les Mestres dins el llibre “Tots els contes: Nits de llegenda” de la col·lecció Les Ales Esteses. Segons es té constància, aquest conte humorístic i fantàstic es va representar a Sant Quirze per primera vegada el 1921. I, durant els últims 50 anys ha estat un fix a la cartellera de Nadal del teatre El Centre, i convertint-se en l’únic poble de Catalunya on es pot veure actualment de forma constant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Si anem a l’obra més simbòlica i històric del teatre; i que explica la creació de l’edifici del Carrer Patis 24 i que s’han mantingut cada any des d’aleshores, són els Pastorets. A Sant Quirze de Besora es té constància de la seva primera representació el 1899 per què apareix en un article en La Vanguardia on fa la crònica de l’excel·lent representació que va tenir lloc en el Teatre Calderón. Del 1901 tenim constància que es feien perquè el mestre torellonenc Ramon Reig i Parés escriu expressament, per acompanyar la representació dels Pastorets a Sant Quirze de Besora, una partitura titulada Música dels Coros del drama Lo Bressol de Jesús. Aquell any 1901 creiem que l’entitat disposava ja d’algun tipus de certa capacitat de públic que no era el Teatre Calderón, ja que en els cartells es parla de vetllades literario-musicals. La Societat tenia un Cor que devia assajar regularment, per tant, els calia algun tipus d'espai on reunir-se. Aquest local, que anem trobant reiteradament, se’ns esmenta com a Saló del Teatre de la Joventut Catòlica. No és pas estrany creure que, a més d’aquestes vetllades i obres teatrals en honor dels patrons de la Societat, s’hi escenifiquessin uns Pastorets. Fins podem pensar que el local del qual es disposava devia tenir certa entitat, ja que en dos dels programes impresos el 1903 i 1904es troben les següents anotacions: «Per presentar el drama amb tota propietat la Junta no repara en gestos, puig s’estrenarà una bonica decoració» i «Per presentarho ab tota propietat, la Junta no ha reparat en gestos de decorat, vestuari y perruqueria». Així doncs, com que les activitats de la Congregació de Sant Lluís Gonzaga i la Joventut Catòlica devien ser creixents en nombre i en espectadors, es podien plantejar l’edificació d’un local nou, de propietat, del que ja en tenim notícia documentada. El juny de 1904 «El rector de la parròquia notifica a la Joventut Catòlica i a la Congregació de Sant Lluís Gonzaga que en res no perjudica la casa rectoral el fet de projectar un nou edifici per teatre».</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En les respectives juntes generals que celebraren les dues entitats el 19 de febrer de 1905, queda ben reflectit que els calia de manera urgent un local nou «... Que en vista de les malas condiciones que reune el local por no haver los dueños querido arreglar y hacer las obres necesarias para la solidez que requiere el mismo se ven obligados a abandonarlo, así pues se ha propuesto la construcción de un propio.». Les dues associacions acorden demanar un préstec en forma d’accions amortitzables adreçat als socis i a tothom que hi volgués contribuir. Les accions tenen un valor de 125 i 25 pessetes en dues sèries. L’amortització es faria per anualitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nou edifici es construiria en un terreny, anomenat popularment hort de can Manyana, que l’industrial Jeroni Guixà i Armengol donà a les dues Societats, tal com consta en l’escriptura pública feta el 1905. Per a la redacció d’aquest document compareixen davant del notari: el donant Guixà, el representant de la Joventut Catòlica, mossèn Jaume Soldevila, i el de l’Associació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, Ramon Espadaler i Culí. En aquesta escriptura on es disposa d’aquest terreny per «un local apropiado para celebrar en el los actos reglamentarios y les sirva también de honesto solaz y esparcimiento» també s’explicita clarament que les dues societats queden “unides fraternalment”, funcionant plegades en un mateix espai compartit i adoptant el cap d’uns anys un sol nom conjunt: Centre Catòlic. El 30 de juliol de 1905, un any després d’iniciada la construcció, s’inaugura la nova seu social amb un programa ben lluït per a l’època: al matí missa, ofici i benedicció de l’edifici i, a dos quarts de vuit del vespre, la representació de l’obra Lo Forjador d’acer, de l’autor catòlic de la comarcal Joaquim Albanell Vila i la sarsuela El metge improvisat, del mestre Lluís G. Jordà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aconseguit un local estable, el primer cartell imprès que s’ha pogut localitzar és de 1907. I s’ha localitzat un programa del 1927 on apareix com a capçalera d’un programa Centre Catòlic Cultural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aquest moment, amb alt i baixos, El Centre continua la seva trajectòria amb la representació anual dels clàssics Els Pastorets, l’obra Nit de Reis d’Apel·les Mestre i diferents obres teatrals, donant vida cultural durant tots aquests anys. La dècada dels anys 70, com a tot Catalunya, també pateix un esclat social de participació i associació que provoca un increment de l’activitat cultural del municipi. En aquest context, la secció teatral es passa a dur La Vall del Bisaura, i s’encarregarà de totes les representacions teatrals. I agafa un gran protagonisme l’orfeó muntanyenc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant tots aquests anys el teatre era una activitat més del municipi, del qual es conserven les inspeccions realitzades pel metge del municipi i comunicacions amb el governador civil del moment per a inspeccions i permisos. A més, es va convertir en l’espai cultural del municipi i en les seves instal·lacions es preparaven i a vegades s’hi representaven la majoria d’activitats culturals que tenien lloc en el municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La dècada dels vuitanta s’inicia plena d’optimisme i celebracions (es van celebrar els 75 anys d’El Bressol de Jesús al nou edifici del Teatre de Sant Quirze de Besora), però la dissort aparegué el 1986 quan el teatre del Centre fou pràcticament consumit per un incendi. Tota la part d’edifici que allotjava el teatre, decorats i atrezzo acumulats durant els anys quedà totalment destruït. Només restà dempeus, tot i que prou malmès, una part del local que era el cafè. Però malgrat el cop tan dur que aquest fet significà, no es perderen pas les ganes i aquell mateix Nadal els Pastorets es continuen representant, això si, en un nou i provisional espai: el pavelló municipal. El fet que el cafè de Centre sobrevisqués a l’incendi és prou important perquè allí continuà essent lloc de trobada i referència per a la reconstrucció del nou teatre. Així, encara no s’havien extingit els fums i l’aigua dels bombers ja es treballava per a la reconstrucció. En aquesta reconstrucció hi va participar activament l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que va ser el promotor de l’obra amb el tècnic municipal. I va firmar un conveni amb l’entitat per tal de poder rebre i dedicar les subvencions que es van rebre des de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per a la reconstrucció del teatre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Efectivament, després de molta feina per part de les administracions i dels socis i de dos Nadals al pavelló, els Pastorets retornen a un nou teatre l’hivern del 1988. Un retorn inicialment en precàries condicions, però fruit de tot un esforç col·lectiu per a recuperar un espai que es vol compartir amb tot un poble. A poc a poc el nou teatre es va bastint, i els Pastorets i Nit de Reis es converteixen en el pal del paller i no fallen cap any a les seves cites. Implicant a més d’un centenar de persones entre actors, tècnics i col·laboradors, creant la història cultural d’un municipi. Cada temporada es representen acompanyats de nous decorats, vestuari i millores escèniques, mentre l’edifici cada es va condicionant millor dins les possibilitats d’una entitat sense ànim de lucre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2008, es firma un nou conveni de col·laboració entre l’entitat i l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que obria encara més aquesta entitat al municipi. Fet que va suposar que dins aquest teatre es poguessin acollir diversos actes més enllà del teatre. Com per exemple: xerrades de diferents personalitats, taula rodones i debats, presentacions de llibre, exhibicions de ball, concerts d’escoles de música, obres de teatre que preparen els centres escolars, activitats destinades per a escoles i instituts, entrega de premis de certamen literaris o de pintura, cicle de cinema infantil i documentals, espectacles de màgia, de festa major, del festival de blues o concerts del grup de gospel o cantaires locals, entre d’altres. També en aquest edifici s’ha cedit per fer catequesi, tallers d’informàtica i altres temàtiques, casals d’estiu, assaig d’actors i músics professionals...</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb aquesta activitat s’ha d’entendre aquest edifici del carrer Patis 24 com un edifici indispensable per la cultura del municipi: per aquest motiu el 2015 l’ajuntament aprovar bonificar l’IBI del teatre entenen que l’activitat que és desenvolupada a dins l’edifici era d’interès cultural per al municipi.</span></span></span></span></p> | 42.1007937,2.2225126 | 435712 | 4661259 | 1904 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095923.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L’edifici actual fou construït l’any 1989, en substitució de l’antic Teatre afectat per un incendi dos anys abans. La ràpida reconstrucció de l’edifici és una mostra de la importància d’aquest Centre per al municipi, amb la implicació de la gent del poble, l’Ajuntament i altres administracions.El primer edifici va ser construït a principis del segle passat, en un terreny donat i es va finançar amb aportacions dels socis de les dues principals entitats associatives del poble, esdevenint posteriorment el principal centre per a la realització d’activitats culturals del municipi. Les representacions d’obres de teatre en són el màxim exponent, com s’explica en el resum històric.Aquests fets evidencien que El teatre El Centre és el principal espai del patrimoni sociocultural de Sant Quirze de Besora, on s’han realitzat bona part dels actes culturals del municipi, com són les representacions d’obres de teatre, actes literaris, conferències i xerrades divulgatives. També és de gran importància el paper com centre de trobada de referència per als habitants de Sant Quirze i dels pobles que formen part del Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Vidrà i Sora), emfatitzant el caràcter aglutinador que té el municipi.El Teatre el Centre situat al carrer Patis, 24 de Sant Quirze de Besora és un pol cultural del municipi, que ha contribuït a la vida cultural, social i associativa del municipi des de la seva existència. Que dins la seva paret s’han dut a terme moltes activitats culturals, i a la vegada s’hi ha ideat, assajat i preparat molts actes culturals que s’han representat al municipi o en altres municipis del Bisaura o d’Osona.L’ajuntament de Sant Quirze de Besora és conscient que aquest edifici és indispensable per a tota l’activitat cultural que s’ha fet durant més de 120 anys en el municipi; i que sense ella no es podria explicar la seva història. Aquesta activitat cultural ha estat gràcies als socis que li donen vida, actualment són més de 300. Però, a més dels socis són moltes les famílies que en diferents generacions han participat en activitats d’aquest edifici. I gairebé totes les famílies en algun moment de la història algun dels seus membres han participat d’activitats que s’hi ha desenvolupat i s’han sentit seu aquest edifici (tal com es justifica amb la recollida de signatures que ens ha fet arribar l’entitat). Per això, és indispensable conserva aquesta edificació, perquè la seva conservació significar allargar el seu valor cultural i continuar com a referent històric de la cultura. Un referent de la cultura que s’ha convertit com a essencial per al municipi, i a la vegada per les poblacions del voltant que formen el Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), però de més lluny com la Vall del Ges, Ripollès o el Lluçanès.La declaració de bé cultural d’interès local (BCIL) d’aquest edifici té com a objectiu reconèixer i preservar l’ús sociocultural d’aquest edifici, així com posar-lo en valor com a espai representatiu de la història dels darrers 120 anys del municipi de Sant Quirze de Besora. A més a més el fet de poder catalogar aquest edifici, a més d’afavorir el seu estudi i difusió, permet l’accés a ajuts per a la seva recuperació i manteniment, i assegurar-ne el futur amb seguretat i viabilitat. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 93627 | Edifici Carrer de l'Església, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia-1 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QURZE DE BESORA. Programa de la Festa Major 1995</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI- XIX | L'edifici conserva la façana en bon estat tot i que el revestiment i l'estucat que la recobreix presenta pèrdues de la capa de suport, humitats i esquerdes. L'interior de la finca està convertit en habitatges i completament reformat. La coberta està en bon estat. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada en una mena de placeta que forma la confluència dels carrers de l'església amb el del pont just al darrere de l'edifici de l'ajuntament. La casa es composa de PB+ 1P+golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana orientada a sud-est on s'hi situa la porta d'entrada. Ocupa tres crugies de les antigues parcel·les gòtiques i es disposa de forma terrassada aprofitant el fort desnivell del terreny que és salvat mitjançant escales. La façana segueix els cànons i les característiques pròpies de les cases del nucli antic de Sant Quirze amb una planta baixa on s'hi obre la porta d'entrada principal a la part central formada per bastiments de pedra i llinda també de pedra amb els marcs bisellats i amb la data de 1669 emmarcant les inicials de IHS o Jesús Rei dels Jueus. Al costat esquerre i situat en un nivell inferior coincidint amb la cota del carrer del Pont hi ha una segona porta, també coronada amb llinda de pedra sense inscripció i de dimensions més petites. Finalment a la part dreta hi ha una tercera porta també amb els muntants i la llinda de pedra i amb unes dimensions similars a la porta d'entrada i principal. La distribució de les obertures en planta primera es resol amb tres finestres amb els muntants, ampit i llinda de pedra de les que les de la crugia central i dreta són pràcticament idèntiques i la del costat esquerre és més petita i està parcialment alterada per reconvertir-la en balconera. Tot i així la llinda conserva una inscripció amb la data de 1741 la qual emmarca una creu central. Les obertures de la planta superior es resolen amb tres finestres rectangulars situades sota la teulada. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestida per una capa d'estuc o enlluït de calç de color grisenc amb reformes de ciment pòrtland deixant visibles els bastiments i llindes de les obertures que són en pedra picada. Segons el que es pot desprendre sembla quela fàbrica constructiva de la casa és amb aparell de maçoneria a la PB i primer pis mentre que a la cota de golfes l'aparell és de tàpia. La coberta ha estat refeta modernament.</p> | 08237-6 | Carrer de l'Església, 1 | <p>La casa del C/Església núm. 1 reuneix les característiques propies de les cases gremials construïdes durant la baixa edat mitjana i fortament ampliades al llarg dels segle XVII i XVIII: Segons Serrallonga, 1998 (Serrallonga, ob. cit. p-30-31). Aquestes cases i gràcies als documents de l'arxiu del castell de Montesquiu esmenta que <em>la casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior fosc amb una petita eixida, un, o vegades dos, pisos superiors on es fa la vida i, a sobre, unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu , de traçat prou més irregular que avui dia'. </em> No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob. cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMQ se sap que pertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de Santa Coloma. </em></p> <p>Poc després i en concret el 1875 en el padró dels habitants sabem que arriben immigrants que s'instal·len a la vila i motivats pel treball a les fàbriques. Així doncs coneixem que la casa a la que en fem esment la casa era de Josep Sanglas, sastre que vivia al C/església 1 i hi vivien fins a 13 persones. Aquest fet comportaria el sobre-alçament de la part superior de la casa i la conversió en habitatges.</p> | 42.1003800,2.2225200 | 435712 | 4661214 | 1669 i 1741 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221115104921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112625.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Malgrat que la casa actualment englobi les tres crugies, sembla ser que en un origen eren dues finques independents (la núm. 1 i la núm. 3 de la plaça de l'església). La primera d'elles o núm. 1 es situaria a la part esquerra delimitant amb el carrer del Pont i en una cota més baixa. de fet les obertures són de diferent mida i composició que la resta, fet que denota que es tractava d'una finca independent. La segona finca o núm. 3 abraçaria les crugies central i dreta am dues portes d'accés a la PB que coincidirien amb els dos finestrals del primer pis i de les golfes. Tots aquests elements tenen la mateixa forma i composició, característica que ens permet de situar-les en un mateix horitzó cronològic. Amb el temps i pas dels anys ambdues finques es van unificar en una de sola amb una única coberta a dues vessants situada en un mateix pla. Val a dir que aquesta casa i segons fotografies antigues conservades i publicades em el programa de la festa Major de Sant Quirze de l'any 1995 es mostrava com una façana característica d'una casa gremial de PB+ 1 PP i sota teulada amb coberta a un únic vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada sud. Val a dir que aquesta casa restava mig emmascarada per les cases de 'Cal Paraigüer' adossada a la casa del comú i la Fonda Pallarès les quals emmascaraven la primera part del carrer de l'església. Amb el temps i degut a l'arribada de persones de fóra o mà d'obra per a treballar les fàbriques de Can Guixà i Trinxet i que s'instal·laren en aquests habitatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94759 | Can Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baldiri-1 | <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catáleg de Masies i cases rurals. Fitxa núm. 5 o Can Baladiri. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XVII-XX | Masia molt transformada degut a lú's continuat que ha tingut al llarg dels anys i de la que se n'ha remodelat la seva estructura bàsica. Les parets i la coberta estan en bon estat | <p>La masia de Can Baldiri o denominada antigament com a 'Casanova de les Comes' està formada per la casa i la pallissa. La casa correspon amb una masia construcció de planta rectangular formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de formigó i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Consta de tres crugies i dos cossos amb un annex a migdia i corresponent amb un terrat afegit. El cos principal de la masia i situat a la part de ponent es divideix amb dues crugies separades per murs de maçoneria longitudinals i distribuïda en planta baixa, un primer pis i unes golfes. La distribució de les façanes és irregular i desordenada i es fruït de les diferents remodelacions que la masia ha patit al llarg del temps. La façana principal que coincideix amb el pinyó de la teula es distribueix mitjançant una porta coronada en arc de mig punt, possiblement dovellat i acompanyada per una petita finestra rectangular, al seu damunt i coincidint amb la planta primera hi ha dues obertures més, una que correspon amb una balconera de factura recent i una segona que és una finestra rectangular i que sembla pertànyer a l'obra original. L'aparell no és visible ja que ha estat completament arrebossada amb ciment pòrtland. La façana de tramuntana és la que ha estat més transformada ja que al annexionar-s'hi un cos en planta baixa i terrassa al primer pis ha comportat l'obertura de dues balconeres a la seva fàbrica original. Finalment la façana nord també ha estat molt desfigurada i arrebossada en ciment pòrtland gris. S0hi evidencia el volum semi circular d'un forn de pa. A la part de llevant hi ha adossat un segon cos d'una sola crugia i compost de Planta baixa, un primer pis i golfes cobert amb teulada a dues vessants que resulta ser un allargament del cos principal. La composició de les obertures a la façana es resol mitjançant dues finestres a tramuntana i pertanyents amb dues balconeres, una finestra a llevant i dues més a migdia. Totes les quatre façanes estan arrebossades.</p> <p>Separada de la casa per un petit callissot hi ha una segona construcció o pallissa, també de planta rectangular i composta per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. Està molt transformada ja que s'ha convertit en habitatge paredant les eixides,, obrint noves finestres i arrebossant-ne les façanes de manera que es fa molt difícil veure'n l'aparell original.</p> | 08237-100 | Mas de Can Baldiri S/N | <p>Poques són les dades que hem pogut recollir d'aquesta finca casa que era coneguda com a Casanova de les Comes. Segons la fitxa del catàleg de les masies esmenta que la masia està documentada el 1430 encara que d'aquesta època en romandrien poques restes, possiblement la part de ponent i la porta d'entrada. Posteriorment al segle XVII i XVIII hauria anat estant ampliada. La darrera restauració data de 1994 i la pallissa el 1998 quan es va reconvertir en habitatge.</p> | 42.1016163,2.2304832 | 436371 | 4661346 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94759-img20230110112015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94759-img20230110112017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94759-imatge-facana.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Masia encara habitada que ha estat molt transformada i arrebossada externament obrint noves obertures i afegint nous cossos. Tot i així encara podem endevinar que l'antiga construcció situada a la part de més a ponent hauria tingut una planta rectangular, amb dues crugies i composta per PB+1P+ golfes amb teulada a dues vessants de teula damunt de llates i cavalls de fusta i amb el carener perpendicular. La porta en arc de mig punt possiblement hauria estat dovellada i les finestres haurien estat de forma rectangular. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94852 | Can Pere Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-ferrer | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable . dins del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Fitxa núm. 6</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XIV-XVIII | Masia d'origen antic que ha estat molt transformada als darrers anys però que conserva encara el volum principal i un seguit d'annexos corresponents a l'antiga masia. Pel que fa al volum la imatge que presenta és la de la darrera restauració dels anys 1950 amb la façana pintada i la coberta a quatre vessants. A la part de ponent hi ha un cos rectangular perpendicular al volum principal cobert amb teulada a un sol vessant que es correspon amb la part originaria de la masia també en bon estat. La masia està habitada. | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia pròpiament dita i un conjunt d'edificacions i coberts annexos disposats longitudinalment al costat del camí que va a la casa i també a les Rovires i Sora i coberts amb teulades de diferents pendents i orientacions. La casa presenta una planta més aviat rectangular i està composta per PB+ 1 Pis i golfes cobert amb teulada a quatre vessants de teula damunt de bigues de formigó i distribuït en tres crugies. La composició i forma que prenen les façanes és molt ordenada i correspon amb les darreres reformes que patí la casa als anys 1950. A la planta baixa s'obren poques obertures a diferència del primer pis que hi té obertes 5 finestres rectangulars a cada façana i una tribuna a la part de llevant. La teulada és a dues vessants i val a dir que hi ha àmplies terrasses mirant per damunt del torrent de Cal Pere Ferrer i també cap a migdia. En aquest cos no s'hi aprecia cap element original ja que té les parets completament arrebossades i emblanquinades. A ponent hi té adossats altres cossos perpendiculars al principal orientats en sentit nord-sud i compostos per una planta baixa, un primer pis i golfes amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el pendent de la coberta orientat a ponent. En aquest cos hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que les obertures que hi ha es situen a les façanes de tramuntana i migdia i corresponen amb petites finestres rectangulars amb els bastiments de pedra i maçoneria i parets arrebossades ce ciment pòrtland de color gris. Sembla ser que la part originaria de la casa correspon amb aquest volum quadrangular parcialment embegut per la resta de construccions.</p> | 08237-160 | Can Pere Ferrer | <p>Masia construïda anteriorment al segle XIV, la qual va ser una de les primeres cases del territori de Sant Quirze, tot i que amb el temps ha sofert grans rehabilitacions, la més recent aproximadament fa uns 50 anys i actualment de la masia original se'n conserven únicament alguns detalls. La masia està habitada i consta de l'edifici principal de planta baixa i una planta pis i varis edificis annexes amb utilitats agràries i ramaderes.</p> | 42.1023594,2.2109214 | 434755 | 4661442 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94852-cal-pere-ferrer.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Masia molt transformada i modificada que conserva a la part esquerra el volum original de la casa amb l'estructura bàsica de PB+1pis i golfes i amb la teulada d'un únic vessant. Actualment està habitada i forma part d'una explotació agrícola i ramadera | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94764 | Masia de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-vinya | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. </p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 4. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XIV-XX | Masia que es troba habitat i en bon estat de conservació encara que se n'han fet moltes reformes i modificacions que n'han alterat el seu aspecte original | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia de la Vinya i els coberts o annexos que l'envolten amb l'era de batre el gra al davant de la façana principal. La masia està formada per una construcció de planta rectangular amb dues crugies i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica al damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent on hi ha la porta d'entrada. A la part sud-est hi ha un cos o annex d'una sola planta amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta. Les divisions verticals són amb murs de maçoneria mentre que les horitzontals són per mitjà de bigues de fusta que suporten sòls de maó ceràmic. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit concentrant la majoria de les obertures a la façana principal. Aquesta es resol mitjançant dues portes, una a cada crugia flanquejades per una finestra rectangular i tres finestres més a la planta primera de les quals les dues de més a migdia corresponen amb antigues eixides de fusta, mentre que la darrera és una finestra ampliada. A la darrera planta s'obre una àmplia eixida que ocupa tota l'amplada de la crugia sud i amb una barana de ferro forjat amb barrots de secció circular i passamà recte. Damunt seu hi ha una barbacana formada pel voladís de les bigues que sostenen la coberta. L'aparell no és visible ja que està emmascarat per un enlluït de calç i ciment pòrtland. La façana sud la qual coincideix amb el pinyó de la coberta està en part embeguda pel cos afegit i també per una eixida de fusta i ciment amb coberta a un sol vessant la qual està sostinguda per dos pilars d'obra. Tant sols sobren dues finestres rectangulars que il·luminen les golfes i l'aparell està revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç. Les façanes est i nord són completament cegues ja que estan adossades al terreny natural. A la part sud-oest hi ha una antiga pallissa o cobert molt reconstruït amb maó ceràmic tipus 'totxana' damunt els vestigis de l'antiga construcció de maçoneria. Té una planta quadrada d'una sola planta i amb la façana orientada a sud-oest. és completament oberta llevat dels murs laterals i el pilar central que sosté la biga carenera. La coberta és de teula ceràmica àrab al damunt de bigues de fusta. Entre aquest cobert i la casa hi ha l'antiga era de batre el gra. Fora de la masia hi ha dos coberts més destinats a granges de bestiar i construïts amb maó ceràmic tipus 'totxana' amb les cobertes de fibrociment.</p> | 08237-105 | Mas de la Vinya S/N | <p>Masia documentada al segle XIV tot i que les construccions que ens han arribat als nostres dies corresponen als segles XVII i XVIII Sabem que la casa ens surt referenciada per Joan Serrallonga en el seu llibre de 'Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat' com a una de les possessions del comte de Santa Coloma que van passar a mans dels testaferro. En el padró de finques o cuaderno de liquidaciones o amillaramiento de 1862 ens surt esmentada com a 'Vinya de les Coma' a la inscripció núm. 27 a nom de Manuel Bruch</p> <p><em>Posesión nombrada den Manuel situada en la viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta' </em> amb un valor de 2932,04 lliures.</p> <p>A la inscripció 28 també surt esmentada a nom de José Burniol <em>'por una pieza de tierra llamada de Clara situada en la viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta' </em>per un valor de 290,08 lliures. Finalment la inscripció 106 també hi pot fer al·lusió la qual pertany a Jaume Pous Rifà i que es denomina d'en Rifà <em>'pieza de tierra nombrada den Rifà situada en la Viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta' </em> i amb un valor de 267,02 lliures. No sabem si aquestes parcel·les fan al·lusió a aquesta finca o una similar, En tot cas la casa i parcel·la de la Vinya podrien pertànyer a aquest lloc. (AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Carpeta 1016.</p> | 42.1039928,2.2235841 | 435803 | 4661614 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94764-img20230110112610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94764-img20230110112614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94764-la-vinya.jpg | Inexistent | Mossàrab|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Masia molt transformada ja que continuadament ha estat habitada i això ha fet que les característiques originals de la masia s'ampliessin i s'adaptessin als nous usos derivats. Costa molt endevinar quina en seria la part original, tot i que pensem que seria l més propera al terreny natural i situada a la part de tramuntana. A partir d'aquí la masia s'aniria ampliant amb cossos i afegits fins adquirir la fisonomia actual. les construccions que ens han arribat avui dia datarien de mitjans delsegle XVII o fins hi tot del XVIII. | 89|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94772 | Antic molí bataner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-bataner | <p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-can trinxet</p> <p> </p> | XVIII | Segons els diferents orto fotomapes publicats per L'institut català de cartografia (ICC) es mostra una evolució del conjunt fabril en les imatges que es mostren per anys es veu com el 1998, 2001 encara es conservava en bon estat i al 20005 arran de la construcció de l'empresa 'viso plast' a les instal·lacions de can Trinxet es va reconstruir completament la façana oest amb aparell de Totxana. La resta de façanes conserven encara alguns dels elements originals. Amb la reforma o reconstrucció de la façana oest es va refer el vessant oest de la coberta amb estructura de planxes galvanitzades. | <p>L'antic molí bataner es conserva integrat al conjunt fabril de Can Trinxet. De tots els edificis que hi ha en aquest conjunt arquitectònic, la que correspondria amb l'antic molí seria la part més propera al riu i paral·lela al canal de can Trinxet i perpendicular a les naus principals de la fàbrica. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i composta per dues plantes i les golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a l'oest. El conjunt es conserva en bon estat malgrat que la façana oest hagi estat enderrocada i reparada reculant uns metres a l'est mitjançant un mur de maó ceràmic i la coberta sigui substituïda parcialment per una de planxa fruit de la darrera reparació. La composició de les obertures és geomètrica i regular amb series de tres finestres coronades en arc de mig punt i amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i i una finestra en arc de mig punt a les golfes. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu revestits amb una capa d'estuc i enlluït de color groguenc. A la part inferior hi ha la sortida del carcavà del canal formada per un arc de mig punt de mides considerables. L'interior està reutilitzat com a central transformadora i acull les turbines de la mateixa. Abans de la darrera reforma i segons imatges antigues conservades la façana oest paral·lela al riu tenia dues plantes amb sèries de set finestres rectangular al primer pis i set més d'arc de mig punt a la segona. L'aparell estava revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç de color groguenc. D'aquesta façana es conserven vestigis dels murs de maçoneria de còdols de riu embeguts per la vegetació i en un pati exterior Finalment la darrera façana orientada al nord coincideix amb el pinyó de la coberta i està distribuïda mitjançant tres finestres d'arc de mig punt amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i tres més al sota coberta. Avui dia estan parcialment paredades i pintades de color groguenc.</p> | 08237-113 | Passeig del Ter núm.2 | <p>El molí bataner denominat 'molí nou' i situat a la zona de la Verneda el tenim documentat a partir del segle XVIII. Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat esmenta que a Sant Quirze a mitjans del segle XVIII hi havia tres molins bataners o drapers (2 a Sant Quirze i 1 a Montesquiu) , propietat del comte de Santa Coloma i arrendats a les famílies Ginestet, Serrallonga i Castany, aquest darrer a Montesquiu. Els dos molins estarien situats a la part sud-oest de can Guixà (molí vell) i a la zona de la Verneda (molí nou),es a dir a l'emplaçament que estem descrivint. Sobre aquest element el trobem novament esmentat a partir de 1862 quan Josep Domingo i LLuch, inversor vigatà l'adquireix juntament amb altres finques com ara la propera casa de la Coromina la qual reforma per establir-hi la seva residència. Aquesta referència la tenim a través de <em>'cuadernos de liquidaciones y amillaramiento de sant quirze de Besora l'any 1862' </em>i en que a la inscripció núm. 50 i a mans de Josep Domingo Lluch especifica que <em>'Posession nombrada la Coromina situada en el llano del mismo nombre, de su propiedad y que cultiva de su cuenta .</em></p> <p>Por un molino harinero llamado 'molí nou' (nº1) amb un valor de 10.500 sous,<em> por una fabrica de hilados nº 4 </em>amb un valor de 19.668 sous, <em>por una casa nueva en la fábrica per 468 sous. (AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016) </em>Segurament aquest molí nou seria al que ens estm referint i la fàbrica seria al costat i correspondria amb la futura de can trinxet. Consultant les matrícules industrials del 1858 , Josep Domingo LLuch tutela la fàbrica de la verneda amb un 'vell batán, quatre cardes mogudes per aigua i 350 fusos). Serrallonga. Ob cit. P.221. Apèndix V. La zona de la verneda en les matrícules indusrials apareix denominada com a 'despoblat'. AMQ. Matrícula industrials 1854-1940. La fàbrica Domingo es donarà de baixa el 1883 per llavors ser absorvits per l'italià Coroggio i Trinxer Cia el 1887. L'antic molí draper quedaria integrat al nou complex fabril com un element més.</p> | 42.1039380,2.2166948 | 435234 | 4661614 | 1714 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230110115302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230228111804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-00569375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123502.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Molí que va quedar integrat al conjunt fabril de Can Trinxet com a part de la mateixa oi perdent la seva funcionalitat primerenca. De la vella construcció es va conservar el canal, el carcavà i l'edifici del molí que acollia els batans i que va ser substituït per telers de cotó amb el canvi productiu de la indústria llanera a la cotonera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94876 | Font de Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sole | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAR, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Col·lecció història local núm.1</p> <p>https://mediambient.gancat.cat</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p> | XVII-XVIII | Font util·litzada per alimentar unes basses que hi ha en uns camps més avall i emprats per al bestiar. La font encara raja i la seva aigua és recollida ens safarejos. | <p>Font situada al camí de Revell que parteix des de la casa de la Coromina i passa pel serrat de la Coromina i els quintans de Marinyac. Queda al vesant nord-oest de la muntanya mirant al torrent de Marinyac i al costat de la pista forestal. Consta d'una estructura quadrangular en forma de pou o arqueta de captació que serviria per emmagatzemar l'aigua recollida a través de la font, decantar-la de les impureses i expulsar-la a l'exterior en forma de brollador que es recolliria en una petita bassa o abeurador per al bestiar. La construcció del dipòsit és amb maçoneria de pedres mal treballades i escairades unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars i horitzontals. Les cantonades són de pedra picada i presenta dues obertures; una en forma d'esvoranc al damunt del brollador de l'abeurador del bestiar i una segona de lateral situada a mitja alçada o coronada per una llinda de pedra monolítica amb els muntants també de pedra picada. L'interior està cobert amb una volta de canó i de mig punt de perfil encofrat. Entre el naixement de la font captiva i el broc exterior hi ha un petit canaló excavat a la roca natural.</p> | 08237-177 | Camí de Montesquiu a carretera de Sora | <p>No hem pogut trobar cap referència escrita a aquesta font que hom pensa que podria datar de mitjans del Segle XVII o XVIII i relacionat amb el castell de Montesquiu o la propera masia de la Coromina.</p> | 42.1151940,2.2240770 | 435856 | 4662857 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94876-20230630113718.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | No sabem la funció que hauria tingut l'edifici que hi ha. Possiblement com a arqueta de decantació i acumulació de l'aigua procedent de la font de Sole ei expulsar-la a l'exterior. Per les característiques sembla que correspon amb una font de mina i la seva explotació es pot datar de mitjans del segle XVII i XVIII. Tanmateix hom pensa que hauria poc subministrar aigua a la finca de la Coromina entre altres així com als camps del voltant. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94524 | Edifici Carrer Torelló, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-8 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una casa entre mitgeres situada a la part baixa del carrer de Torelló molt a prop de l’emplaçament amb l’antic portal d’entrada a les muralles, avui desaparegut. Consta de grans proporcions amb una planta rectangular i compost per PB+ 2 plantes pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer Torelló i orientada a llevant. Presenta tres crugies separades per murs de maçoneria i les divisions horitzontals són a base d’encavallades de fusta. Consta de dues façanes orientades a llevant i ponent i limita amb les finques núm. 8 i núm. 12 del carrer Torelló, aquesta darrera separada per un callissot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit i les obertures es situen de forma més aviat ordenada al llarg de la façana seguint els esquemes de les cases de l’època barroca i neoclàssica. Segons del que es pot desprendre de la composició en façana consta de dos pisos en cada planta. La planta baixa situada esglaonadament s’hi obren tres obertures; una en posició axial que correspon amb la porta d’entrada i principal on hi ha una gelosia al seu damunt amb una reixa de ferro forjat amb la data de 1820 corresponent amb la seva reforma. A cada costat s’obren obertures de comunicació amb els locals comercials, antics obradors dels quals el situat a tramuntana i limitant amb la finca núm. 8 està format per una obertura coronada per un arc de mig punt de perfil molt rebaixat. El de la part Esquerra i limitant amb la finca núm. 20 consta d’una finestra rectangular situada en planta baixa. Al seu damunt es disposen els diferents habitatges de la planta primera compostos per una balconera a cada extrem de façana i dues finestres rectangulars a la part central. La balconera presenta els muntants amb maó ceràmic i el balcó amb barana de forja ricament treballada que sobresurt del pla de la façana i es sosté per mitjà d’una llosana de pedra. La planta segona segueix la mateixa disposició que la del pis inferior amb la diferència que les baranes dels balcons sobresurten poc del pla de la façana i presenten la mateixa tècnica decorativa en la seva forja. Finalment la planta sota coberta o golfes està il·luminada per quatre finestres rectangulars que fan les funcions d’ulls de bou i resten aixoplugades per una barbacana formada pel voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana està revestida per un enlluït de calç i guix de color terrós i amb els emmarcaments de les obertures amb un color gris fosc., En els punts on aquest ha caigut s’endevina l’aparell originari amb fàbrica de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. La façana de ponent i mirant al Ter té un predomini del buit respecte el massís ja que s’hi obren àmplies galeries per aprofitar al màxim la llum solar. Cada planta conté dues galeries resoltes per mitjà de dos arcs escarsers molt rebaixats amb fàbrica de maó ceràmic i barana de ferro forjat amb barrots de secció quadrada i passamà recte. Alguns d’ells estan tapats amb vidrieres. La planta de sota teulada també està resolta per petites finestres rectangulars de la mateixa factura que les descrites en façana. L’aparell és maçoneria amb un enlluït de calç i guix. L' interior consta de dos habitatges per planta.</span></span></span></span></p> | 08237-33 | Carrer Torelló núm. 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</span></span></span></span></p> | 42.0996912,2.2233044 | 435776 | 4661137 | 1823 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108111959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108112015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ObservacionsLa casa segueix els cànons característics de les cases neoclàssiques erigides durant l’era de la industrialització i damunt de dues parcel·les de cases gremials. No obstant això conserva a la part inferior vestigis de construccions més antigues i val a dir que respecta completament la traça del parcel·lari antic deixant un pati o pas descobert a la part posterior o del darrere que dona a una mena de terrassa construïda damunt dels vestigis de les antigues muralles de tancament que en aquest indret es conserven de forma notable i amb un aparell de còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars. Tanmateix la part sud està separada per la finca núm. 12 per mitjà d’un estret pas o callerot que comunicava amb els horts del Ter. Aquests callerots descrits per Serrallonga (Serrallonga ob. cit, 98) tindrien un origen medieval amb la finalitat de generar passos estrets a la muralla per comunicar amb la llera, els horts de ribera i el riu i no haver de sortir per les entrades habituals. Van ser utilitzats fins a temps molt recents quan es va decidir de paredar-los ja que eren focus de brutícia i deixalles i per mesures sanitàries van ser anul·lats. En el cadastre encara es poden veure. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94855 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-3 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU, JOSEP, 2019. <em>Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora 2019. Programa de la Festa Major</p> | XX | Font remodelada el 1987 i després el 2009 juntament amb el parc del costat i la zona destinada a esports. Està connectada a la xarxa pública municipal.en una zona molt ben enjardinada i adequada. | <p>Font situada a sota la finca de Can Bruch en uns terrenys públics al sud-est del carrer de Torelló i al costat del carrer de Josep Pla. es tracta d'un paratge voltat d'arbres i en una zona ombrívola. La font de factura molt recent és de pedra amb un monòlit que sobresurt de la façana i on hi ha l'aixeta i la pica de recollida d'aigües. Està envoltat de bancs de pedra i taules de fusta per a menjar. Al costat hi ha un parc infantil una pista de basquet </p> | 08237-163 | Al carrer Pau Casals S/N | <p>Situada al costat de la finca de l'antiga fàbrica de Can Guixà, segons Josep Masnou la font té poc a veure amb la original situada en una zona ben condicionada com a espai d'esbarjo, amb parc infantil i pista de bàsquet.</p> <p>Antigament era una font natural situada al costat d'una balma amb barraques que hi vivien els pobres. Segons Masnou i Víctor Bordas 'pobres de solemnitat' que volia dir que no pagaven impostos. 'any 1987 es va fer una remodelació de la zona, es va intentar salvar la font natural però no va poder ser i per poder conservar el punt d'aigua va passar a alimentar-se de la xarxa pública municipal. L'any 2009 es va construir el parc infantil i es va enjardinar la zona.</p> | 42.1000573,2.2240181 | 435836 | 4661177 | 1987, 2009 (reforma entorns) | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-401font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-402font-fresca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94855-20230807121558.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Paratge molt sovintejat pels santquirzencs. | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94690 | Placa d'Òmnium Cultural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-domnium-cultural | <p>AMSQB: Caderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> | XX | En bon estat i col·locada davant de la plaça del mateix nom | <p>Placa commemorativa i en honor a Òmnium cultural.Hi figura la següent inscripció:</p> <p>PLAÇA D'ÒMNIUM CULTURAL</p> <p>ENTITAT DEFENSORA DE LA LLENGUA</p> <p>I LA CULTURA CATALANES</p> <p>fUNDADA EL 1961</p> <p>L'AJUNTAMENT I EL POBLE</p> <p>DE SANT QUIRZE DE BESORA</p> <p>EN AGRAÏMENT A LA SEVA TASCA</p> <p>juliol de 1992</p> <p>Es tracta d'una placa de marbre blac d'uns 30 x 50 cm inserida a la paret de la casa núm. 8 del carrer del Pont</p> | 08237-79 | C/del Pont núm.8 | <p>La plaça correspon amb un dels projectes urbanístics més ambiciosos del nucli antic de Sant Quirze de Besora que comportà l'enderroc de les finques núm. 10, 12, 14 i 16 i 18 del carrer del Pont i també un dels callissots d'accés al carrer dels Patis. Aquestes cases d'origen baix medieval i associades als orígens de la vila de Sant Quirze corresponien amb les cases de Teresa Espadaler ( C/Pont 16) , Josep Mir (C/Pont 14), Antoni Serrallonga (C/Pont 15),Filomena Rotes e Illa o can Cumany (C/Pont 18), Joan i Caterina Arimany al C/Pont 12. Desconeixem la fisonomia d'aquestes cases que de ben segur que seria semblant al de moltes de les cases que ens han arribat al carrer del Pont. Serrallonga hi documenta l'existència d'un callerot d'accés a les hortes del carrer dels Patis.</p> <p>L'any 1990 l'ajuntament inicià els tràmits per a expropiar els terrenys d'aquestes finques, enderrocar-les i donar lloc a la Plaça d'Òmnium Cultural amb els dos blocs de pisos construits simètricament un al davant de l'altre.</p> | 42.1004156,2.2220996 | 435677 | 4661219 | 1992 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-img20221108112808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Placa erigida en el moment que es va configurar la plaça dedicada a la mateixa entitat i que comportà l'enderroc d'una pila de cases i callissots del carrer del Pont. | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94689 | Placa commemorativa a la donació del rellotge de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-la-donacio-del-rellotge-de-lesglesia | <p>BORDAS, VICTOR; 1997. 'Les campanes del nostre poble' a Ajuntament de Sant Quirze de Besora.Programa de la Festa Major. Onzpe centenari 897-1997.</p> | XX | Placa col·locada l'any 1996 i formada per un bloc de marbre amb les lletres gravades. està subjectada per quatre claus situats en cadascun dels angles | <p>Placa col·locada a la base del campanar amb la següent inscripció:</p> <p>EL RELLOTGE D'AQUEST CAMPANAR</p> <p>ÉS UN OBSEQUI DE LA CAIXA MANLLEU</p> <p>EN COL·LABORACIÓ AMB L'AJUNTAMENT I LA PARROQUIA</p> <p>A LA POBLACIÓ DE SANT QUIRZE DE BESORA</p> <p>EN COINCIDIR EL CENTENARI DE L'ENTITAT</p> <p>I ELS SEUS 56 ANYS AL SERVEI DE LA POBLACIÓ</p> <p>SANT QUIRZE DE BESORA 29.IX-1946- 17- XI1996</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-78 | A la placeta de l'Església S/N | <p>El rellotge de l'església va ser col·locat el 1996 com a donació de la Caixa de Manlleu pel seu servei durant més de cinquanta anys. Sembla ser que en va substituir un de més antic de la fi del segle XVIII i del que encara es conserva la seva caixa i cambra a sota del pis de les campanes.</p> | 42.1003930,2.2229399 | 435747 | 4661215 | 1996 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sr. Ferrer Rellotger de Tarragona | Placa que commemora la col·locació del rellotge a l'esglesia de Sant Quirze. | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||
| 94688 | Placa Commemorativa a la família Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-la-familia-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>XTEC. http/www.xtec.cat >centres>poble-xtec</p> <p>www.wikidata.org</p> | XXI | Element de factura recent fet en marbre i en molt bon estat de conservació | <p>Placa commemorativa a Carme Martí i Riera, il·lustre modista nascuda a Sant Quirze entre el 1872 i morta el 1949 va ser fundadora del denominat 'Corte MartÍ'. La placa de marbre marró amb les lletres daurades s'hi transcriu la següent inscripció:</p> <p>A LA MEMORIA DE CARME MARTÍ I RIERA </p> <p>Il·lustre Santquirzenca 1872-1949 </p> <p>QUE VA CREAR EN AQUESTA CASA EL SISTEMA UNIVERSAL </p> <p>DE TALL I CONFECCIÓ </p> <p>CORTE MARTÍ</p> | 08237-77 | Carrer de l'Església núm. 7 | <p>Carme Martí i Riera va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església e una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- p-87). Carme Martí va publicar el 1890 a Barcelona el seu primer llibre sobre el mètode de tallar patrons del vestir femení i confeccionar-o. Ben aviat aquest sistema de corte y confecció Martí i que ella mateixa va patentar va tenir molta fama a nivell mundial i va crear nombroses acadèmies sobre la moda. Entre 1914 i 1924 Carme Martí llança la seva obra als centres internacionals d'alta costura de Londres i París i aconsegueix també certa fama al Japó i alguns estats africans. La seva acadèmia de patronatge estava situada a Barcelona al carrer dels Banys nous i elm1908 es va traslladar al núm. 59 del Passeig de Gràcia. Tal va ser la seva importància que el 1896 a Barcelona hi havia un total de 13 acadèmies de 'corte' i el 1899 ja n'hi havia més de trenta. va escriure nombrosos llibres com ara 'El corte Parisien' de 1896 o 'el sistema Martí' també de 1896 o el 1913 'cartera de patrons graduables' col·lecció periòdica de patrons fets amb les models més famoses de París. També és autora del llibre 'el traje histórico femenino des de l'antic Egipte fins a l'actualitat'. reconeguda amb diversos premis de la reial acadèmia de la Moda va ser homenatjada amb aquesta placa l'any 2018 per l'Institut Català de la Dona, La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora en el marc de la celebració del XIè centenari i amb representació dels membres del club d'història local li van col·locar la placa de reconeixement.</p> | 42.1004077,2.2227077 | 435728 | 4661217 | 2018 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94688-img20230331122647.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Institut Català de la Dona i Generalitat de Cataliunya | Placa que homenatja a aquesta il·lustre modista que va viure a Sant Quirze i que va ser l'inventora del denominat 'corte Martí' un sistema d'alta costura aplicat universalment per totes les modistes.La placa va ser col·locada el 17 de maig de 2018 per la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català de la Dona i l'ajuntament de Sant Quirze de Besora. La placa va ser col·locada per la senyora Joaquima Alemany, presidenta de l'institut català de tall i confecció Corte Martí. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94798 | Pou de la Cúbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-cubia | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Quadrens d'història local núm. 1. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA, DAVID; 2018. Masos rònecs Bisaura, Vidranès i Conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XVII | Pou que es manté ne bon estat tot i que pel sol fet que la masia de la Cúbia està abandonada, aquest element està envoltat de vegetació malgrat encara estigui cobert amb una teulada de teula ceràmica damunt de bigues de fusta. Les parets de maçoneria es troben en bon estat. La porta està tancada per una reixa i malla metàl·lica | <p>Pou denominat també del primer racó fent al·lusió als terrenys d'acampada que es localitzen en aquest lloc. Es troba situat en una petita depressió que hi ha al costat de les ruïnes de l'antiga casa de la Cúbia (el Solà) i a costa del camí d'accés en una petita zona de camps de pastura. El pou consta d'una construcció de planta circular realitzat amb aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars amb restes de revestiment de calç exterior. Té la boca orientada a sud formada per una obertura amb els muntants de pedra picada i llinda de fusta que sosté la coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. Encara conserva els seients de pedra picada per col·locar les galledes de l'aigua extreta del seu interior. També conserva la politja i part del mecanisme. El pou està tancat per una reixa de malla de color verd que el protegeix de possibles caigudes tenint en compte que es troba situat a dins d'una àrea d'acampada juvenil. El conjunt es conserva en un estat més aviat acceptable tot i que generalment és cobert de vegetació</p> | 08237-130 | Casa de la Cúbia S/N | <p>Pou que va lligat a la veïna casa de la Cubia (El Solà). Les referències més antigues que tenim d'aquesta casa han estat recollides per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' que és un recull de la documentació escrita conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu i en que esmenta que en un capbreu de 1342 s'hi troba un mas anomenat del Solà de Buscarel, propietat d'un altre mas denominat 'Buscarel' i d'una altre denominat la 'serra de Buscarel' i que juntament amb la denominada 'Sa Hilla' formaven un nucli diseminat de cases. El mot Buscarell faria al·lusió al mas de Boscatell situat al capdamunt de la serra de la Cogulera, de la mateixa que sa Hilla seria el mas de l'Illa. Per tant estariem parlant d'un petit nucli diseminat de cases situades en aquesta vall (ESPADALER, R; 1993. P-28). No obstat això la casa seria notablement ampliada al llarg del segle XVIII ja que segons l'excursionista Josep de Sora parla de l'existència d'una finestra amb la data de 1761. de fet el mateix excursionista en va fer una descripció el 1996 que ha estat contrastada amb les fotografies aèries de 1995 de l'Institut Català de Cartografia i coincidint notablement.</p> <p>'Quan baixa la tramuntana després d'escombrar el pla de Revell, llisca xiulant per damunt de la Cogulera, clavant-se rebufant en la baga de Saderra. L'Illa resta arrapada al terrer de migdia, totalment protegida del més destraler i sorollós dels vents que per aquestes contrades venten. Més amunt, cap a llevant. el Solà; no és tan amagada i per més vents que bufessin , de teules no n'hi prendrien perquè no en té...' (DDAA. Masos Rònecs del Bisaura, Vidranès i conca del riu Ges)</p> <p>Finalment cal esmentar que la casa surt esmentada en el cuaderno de liquidaciones iy amillaramiento de 1862 amb la inscripció núm. 137 a nom de Bernardo Solà</p> <p><em>'Posesión llamada el Solá en las immediaciones de Joaquim Saderra y de la Illa y de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p><em>'por una casa en la misma posesión llamada el Solá nº4' </em>per un valor de 80 lliures i també pels caps de bestiar </p> <p>amb un conjunt de terres per un valor de 510,70 lliures i també 652 de caps de bestiar i en total la finca suma un conjunt de 7644,33 de riquesa rústica, 80 d'urbana i 652 pecunaria.</p> <p>Al final de la inscripció hi ha una nota que esmenta '<em>Debe agregarsele toda la riqeza rústica de Magdalena Barceló , la urbana de Joan Viladases y la casa nº23 de Joan Tenas' (</em>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016).</p> <p>No hem trobat altres referències a les que hi fassi al·lusió aquesta finca</p> | 42.0987498,2.2483322 | 437845 | 4661014 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94798-img20230314112329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94798-img20230314112300.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou de característiques similars al veí de l'Illa, de les Illes de la casa de les Comes, del Bufí i molts altres que hi ha al municipi de Sant Quirze. Per les característiques formals sembla que pertany al segle XVII o XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94883 | Pou Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-bufi | <p>SERRALLONGA UQRUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>VILASECA DAVID, PRAT, A; 2018 Masos rònecs del Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. 'Cuaderno de liqudaciones y amillaramiento' Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p> | XVIII | S'utilitza com a pou d'extracció d'aigua de l'antiga casa del Bufí i avui amb un ús agrícola | <p>Es tracta d'un pou situat en uns camps que hi ha a sota de la Gasolinera Sant Quirze, antiga casa del Bufí i al costat d'una perera. L'antiga construcció encara s'utilitza avui i està refeta o reconstruïda amb obra ceràmica de maons units amb ciment pòrtland i coberta de fibrociment. L'accés és mitjançant una porta metàl·lica.</p> | 08237-184 | A la zona del Bufí a sota de la Gasolinera | <p>Les poques referències que hem trobat d'aquest pou corresponen al llibre de David Vilaseca i Antoni Prat sobre els 'masos rònecs del Bisaura, vidranès i alta conca del riu Ges' i publicat pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Segons s'esmenta en aquest llibre <em>La casa estava situada al peu de l'amtiga N152 a la cara nord del túnel de Sant Quirze, i molta gent la recorda encara. Antigament, però la carretera passava més amunt , i res pertorbava la tramquil·litat d'aquesta pagesia. Sota la casa, que estava més aviat orientada cap al cantó de llevant , hi havia els quintans, que arribaven fins a la via del tren i fins a tocar del riu Ter. També hi havia un pou, al costat d'una perera, que als últims anys funcionava amb una bomba elèctrica, i pel cantó de gregal hi havia la font del Bufí a tocar del pont del tren...'</em></p> <p>La casa que surt esmentada al padró de finques de 1862 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de sant Quirze de Besora' del 1862 a la inscripció núm. 50 a nom de Domingo Garriga i Josep Lluic especifica que entre altres finques a banda de la Coromina hi havia el bufí <em>'Por otra llamada el Bufí nº1 </em>amb un valor de 105,33 cèntims. (AMQ. carpeta 1016) Abans però la finca havia pertangut a Francesc Fossas que el 1840 havia comprat l'aprofitament dels fruits d'un seguit de masos entre ells el mas Bufí el 25 de febrer de 1840 (Serrallonga. Urquidi, Josep; 1998 p-63). També hem trobat referències a la inscripció 145 del mateix padró de finques a nom de Joan Tenes on entre altres finques hi havia ' <em>posesión llamada el Bofí situada en el monte del mismo nombre de la propiedad y que cultiva de su cuenta'</em>. Sembla ser que aquesta casa va desaparèixer el 1999 quan es va construir o ampliar la C-17 actual en format d'autovia. </p> | 42.0960361,2.2242875 | 435854 | 4660731 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94883-223-2-pou-bufi.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou encara en ús i funcionament en uns camps a la zona del Bufí | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94787 | Pou de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lilla | <p>RAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XIX | Pou encara en ús que conserva les parets en un estat de conservació més o menys acceptable. Les parets del cos del pou estan pendents de rejuntar i la coberta que el protegeix requereix algunes reparacions ja que té les teules extretes i les bigues en mal estat. Encara està en ús per abastir la masia. | <p>El pou es situa a la part est de la masia al costat de l'era i darrere de l'edifici exempt de la pallissa. Consta d'una construcció de planta més aviat quadrangular coberta amb teulada a un sol vessant i coberta de teula ceràmica damunt de bigues i llates de fusta. Les parets són de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. A sota de la boca del pou hi ha una gran llosa de pedra picada amb la data de 1860 corresponent amb la seva construcció, una vegada la masia va haver estat engrandida. El pou pròpiament dit és de planta quadrada d'uns 100 metres d'amplada amb les parets de maçoneria i còdols de riu i amb una profunditat considerable. Encara està en ús. Conserva part de les politges i del mecanisme d'extracció de l'aigua. </p> | 08237-125 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0945390,2.2377241 | 436963 | 4660554 | 1860 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122044.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou que guarda moltes similituds amb altres pous com el de la masia de les Comes, el del primer Racó o de la Cúbia, el de la masia de les Illes, del Bufí i els que hi ha a l'interior del nucli antic de Sant Quirze de Besora. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94684 | Pintura mural representant a Ermessenda de Carcassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-representant-a-ermessenda-de-carcassona | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI, 1992. 'Arrels Santquirzenques'. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA, 1993. Programa de la Festa major de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quitrze de Besora</p> <p>www tribuna del bergueda blogspot</p> | XX | Es troba penjat a la caixa de l'escala noble que puja al primer pis de l'ajuntament i protegit per la llanterna que il·lumina la mateixa. | <p>Quadre abstracte que representa el passat i el present de la història de Sant Quirze i que es denomina 'arrels santquirzenques' i que representa com a figures centrals Ermessenda de Carcassona , el bisbe i abat Oliva i el noble Gombau de Besora, tres personatges del 970 i que moriren al segle XI i ue tingueren un fort ressò en la història de la vila de Sant Quirze. En el cas de la comtessa Ermessenda, comtessa de Barcelona, Osona i Girona i de que es coneix un ampli repertori bibliogràfic va passar els darrers anys de la seva vida en una casa situada a prop de l'església de Santa Maria i la que Victor Bordas formula la hipòtesi que estava situada al ,oc de l'actual ajuntament, antiga casa del Comú i que plaça que la presideix(plaça Major) seria el pati d'armes de mateix castell. No obstant això Ermessenda està assentada damunt d'un tron, doncs la documentació i escrita la descriu com una dona de gran bellesa. La figura d'Ermessenda s'alça dominant i sobresortint per damunt del rostre dels altres personatges com a s`´imbol del seu poder. Darrere seu es dreça ña figura de l'abat i bisbe Oliba recolzat a la seu d'Osona i els monestirs de Ripoll i Cuixà i conseller de la mateixa abadessa. La seva figura és perfectament identificada amb la representació del bàcul, la mitra i les riques vestimentes (casulles) que aporta. Davant la figura d'Ermessenda i situat a la dreta del quadre hi trobe un tercer personatge que tingué un fort ressò en la història de Sant Quirze. Gombau de Besora fundador de les cases de Sant Miquel del Fai (vallès Oriental)home de confiança d'Ermessenda i senyor d'amplis dominis entre ells les cases de Besora . La figura de Gombau perfectament reconeixible a la dreta del quadre amb el seu elm, recolzat a la seva espasa i vestit amb cota de malla. Actuant com a teló de fons del quadre hi ha a la part del darrere la representació de la vila de Sant Quirze amb el pont damunt del Ter, focus i font de riques a de l'industria llanera i cotonera dels segles XVI- XIX a,b el pont damunt seu, com a símbol de la vila amb els tres arcs a l'esquerra i com a teló de fons l'església i la vila de Sant Quirze desenvolupada al voltant seu i amb les xemeneies de les fàbriques Guixà i trinxet, símbols de la puixança econòmica i de la revolució industrial. A la part esquerra del quadre i darrera i dons del ter on es representa el paratge de la Verneda hi ha la representació del Castell de Montesquiu, seu de la família dels Juncadella i en origen una sala o torre depenent de Besora. Al fons hi ha la silueta de la serra de Santa Maria amb el castell de Besora i al fons de tot Milany amb els castells de Milany entre el Bisaura i el Vidranès. A la part dreta del quadre i situat entre el cap de Gombau i el bàcul del bisbe hi ha la representació dels paisatges forestals que configuren les valls de la riera de la Foradada els boscos de les serres de la Cogulera, boscos de Bellunt i un arbre que podria molt ben ser el roure del Padró situat al paratge de la font del Padró</p> | 08237-73 | A l'interior de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Plaça Major, 1 | <p>Oriol Balmes i Bosch, artista local i fill de Sant Quirze (1927-2016) ha exposat en moltes sales i galeries d'art amb temàtica diversa. Fidel i regidor de l'escola balmesiana de Barcelona ha pintat nombrosos quadres arreu amb temàtica diversa però sempre vinculats amb elements de la història i identitat catalana. Destaca sobre els castellers ja que era un gran apassionat sobre aquest mon, de fet trobem obres seves a l'exposició del museu reina Sofia de Madrid, a Valls on va cedir dues escultures i un quadre dels castellers a l'església de Santa Maria de Cubelles també hi trobem unes pintures murals seves pintades al fresc damunt del baptisteri. Dins del mateix ajuntament però no exposat hi ha un altre quadre del mateix autor que representa la font del bufí amb una mare i un nen omplint gerres i pitxers d'aigua de ceràmica i amb el broc de la font darrere seu. En aquest cas la pintura no és tant cubista sinó més aviat expressionista</p> | 42.1002886,2.2225922 | 435718 | 4661204 | 1992 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122054.jpg | Física | Cubisme|Expressionisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Oriol Balmes i Bosch | Quadre cubista i surrealista carregat de simbolisme i identitat que permet definir en un quadre la història de la vila, els personatges il·lustres i els símbols del paisatge del seu entorn. | 108|2138 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94808 | Resclosa de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-illes | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>distribució>resclosa de les illes</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>les rescloses>Resclosa de Ca Pericas a Sant Quirze de Besora</p> | XX | Encara en funcionament ja que correspon amb la resclosa de captació de la central hidroelèctrica de les Illes situada a Can Periques i amb un anal que transcorre en part subterrani per sota del collet de la Cugulera a la zona denominada la Pineda | <p>Es tracta d'una resclosa situada a sota de la f'àbrica de la SOME i molt a prop de la desembocadura del canal de can Guixà. La resclosa està formada per pedres majoritàriament petites i ciment més estreta al centre que dibuixa un angle molt obert. Fa 1 metres de gruix x 2 d'altura i 70 m. de longitud amb dos contraforts de reforç.. Serveix per estancar l'aigua i derivar-la mitjançant un canal que discorre per un túnel subterrani per sota de la Pineda fins a la central de les Illes i tallant un meandre del Ter i al marge esquerra del riu. No obstant això la presa té un tub per on hi circula l'aigua i manté un cabal ecològic.</p> | 08237-139 | Damunt del Ter | <p>La resclosa va ser erigida al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0958361,2.2301042 | 436334 | 4660704 | 1932 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94808-img20230331120836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94808-img20230331120849.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pericas Boixeda i Companyia | Resclosa encara avui dia en funcionament per a la producció d'energia hidroelèctrica propietat de Fecsa Endesa. | 102 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94894 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-1 | <p>https://www.ajsantquirze.cat</p> <p>https://www.paisatgesdelter.com</p> <p>https://www.ososnaturisme.cat</p> <p>https://www.gesbisaura.cat</p> | <p>Es tracta d'un riu que neix a Ull de Ter al municipi de Setcases (Ripollès) a més de 2400 metres d'altitud amb les aigües provinents d'un antic circ glacial amb els cims com el Bastiments, Gra d'en Fajol a la zona de Vallter 2000. Durant el seu recorregut de més de 208 Km transcorre per les comarques del Ripollès (municipis de Setcases, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, les Llosses), Osona (municipi de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu, Les Masies de Roda, Roda de Ter, Gurb, Tavèrnoles, Vilanova de Sau, per continuar per la Selva amb els municipis de Susqueda, Osor, Cellera del Ter, Anglès, Sant Julià del Llor i Bonmatí, continuar al Gironès als municipis de Bescanó, Sant Gregori, Salt, Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Medinyà, Celrà, Bordils, Cervià de ter, Sant Joan de Mollet, Flaçà i finalment al Baix Empordà els nuclis de, Sant Jordi Desvalls, Colomers, Jafre, Verges, Ultramort, Ullà, Torroella de Montgrí i l'Estartit també a Torroella. D'aquests 208 kilòmetres el seu curs ofereix paisatges i ecosistemes diferents des de paisatges propis de climes freds i d'alta muntanya a zones d'aiguamolls i paisatge pantanós a la seva desembocadura. El pas per Sant Quirze de Besora seria considerat en le seu curs mitjà caracteritzat per meandres que salven l'orografia del terreny en forma de corbes. La seva conca de drenatge és de 3010 km2 com una conca eixorreixa i aportació dendrítica. L'aportació anual es de 840hm2 i una mitjana de descarrega de 25m2/s. És un riu que rep forta afluència de les rieres intermèdies. Al pas per Sant Quirze rep les aigües de dues rieres de certa importància; la riera de Cussoms i la riera de la Foradada. Altres cursos menors o regs serien el torrent de la Font de Mares, el torrent de la font del Gaig, el torrent de revell, el torrent de la Cogulera i el de l'Illa a la riba esquerra i els torrents de Can Pere Ferrer a la riba dreta. El paisatge es caracteritza per boscos de ribera, pollancredes, vernedes, </p> | 08237-195 | Riu Ter | <p>El Ter apareix documentat a l'edat antiga per Pomponi Mela i Plini el Vell sota la forma <em>Ticer</em>. El topònim no torna a aparèixer fins al segle ix, quan apareix documentat en diversos manuscrits amb diverses formes, com ara <em>Tezere</em>, <em>Tezer</em>, <em>Tecer</em>, <em>Teser</em>..., totes les quals provenen clarament del dit nom antic <em>Ticer </em> Durant la baixa edat Mitjana, la consonant medial ja ha caigut, però continuen d'aparèixer formes amb doble vocal com <em>Teer</em>, fins que més tard ja es consolida la forma actual.</p> | 42.1024415,2.2174874 | 435298 | 4661446 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331120843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331111555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-20230613121534.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu de conca Mediterrània que travessa les províncies de Girona, Barcelona i Girona amb un traçat transversal i considerat el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre. A la seva conca hi trobem dos grans embassaments; el de Sau, Susqueda i una gran infinitat de rescloses i canalitzacions pertanyents a múltiples concessions d'antigues fàbriques i de centrals hidroelèctriques. des de sempre les seves aigües han estat aprofitades per a la instal·lació d'indústries i colònies tèxtils. En el cas de Sant Quirze hi ha dues grans fàbriques, tres rescloses i tres concessions hidràuliques(Can Trinxet, Can Guixà i la central de les Illes).Riu que conserva el seu estat natural i el seu cabal ecològic es veu alterat per tres rescloses al municipi; la de Can Trinxet a Montesquiu, la de Can Guixà a sota del pont i la de la central de Can Periques a sota de la desembocadura de Can Guixà. No obstant aquestes rescloses el riu manté un cabal ecològic per garantir el subministrament d'aigua i la conservació de la seva fauna i paisatge de ribera que es manté en bon estat amb vernedes, pollancredes encara senceres i poc alterades. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94882 | Font del Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixa-0 | <p>Informació facilitada per Josep Masnou el qual ens ha cedit imatges, dades cartogràfiques i descripcions tota vegada que ens ha acompanyat a les diverses fonts.</p> | La font es troba en uns camps a sota de la casa de les Comes i actualment es fa servir com a abeurador del bestiar de la finca. La font raja però l'aigua no és tractada i tampoc és potable degut a la gran quantitat de nitrats que conté. | <p>Font o surgència natural que surt d'uns camps que hi ha a sota de la casa de les Comes al costat del torrent homònim. La font surt a sota d'un Freixa d'aquí el seu nom i alimenta una petita bassa o abeurador que s'utilitza per al bestiar de la finca. L'aigua sobrant discorre pel ec fins a retrobar el torrent de les Comes. L'entorn i la font estan molt deixats.</p> | 08237-183 | Riera de les Comes | 42.1057310,2.2296653 | 436309 | 4661803 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94882-2521freixa.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | S'utilitza com a abeurador del bestiar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94546 | Casa del Carrer del Pont, 3- 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-3-5 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments de Sant Quirze de Besora. </em></p> <p>AMQ. Llibre de naixements i defuncions . Arxiu del jutjat de Sant Quirze 1830</p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. </em>Carpeta 1016</p> | XIV-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part oest del carrer del Pont fent xamfrà amb les escales de la baixada de l'Espadaler coincidint amb la façana de l'antic callerot o callissot. La casa correspon a la clàssica parcel·la entre mitgeres de casa gremial composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que mira a llevant cap al carrer del Pont. Actualment la finca incorpora dues antigues parcel·les gòtiques de casa gremial (la número 3 i la número 5) unificades en una de sola fruit de les nombroses ampliacions de l'època moderna. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb tres obertures a la planta baixa; una d'accés a l'escala dels habitatges situada a la part sud i de factura recent, una segona situada a la part central i corresponent amb l'accés original a la finca i una darrera a tocar de les escales i baixada de l'Espadaler corresponent amb un local comercial. Aquesta segona correspon amb l'entrada principal a la finca i està resolta mitjançant una porta adovellada de perfil rebaixat amb les dovelles i els muntants de pedra picada. Damunt seu hi ha els habitatges molt reformats i distribuïts mitjançant dues finestres rectangulars al primer pis i dues més al segon. Corona la façana un ràfec o barbacana compost pels caps de les bigues de formigó. La façana està arrebossada per una capa de pintura de color blanquinós i tant sols s'ha deixat com a sòcol els vestigis de l'antiga fàbrica constructiva a base de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals amb fragments de totxo i maó a trenca-junt. La façana lateral de l'antic callissot hi té oberta a tocar la cantonada nord-oest una obertura allindada alineada amb la del carrer i formant una mena de porxada d'accés a l'antic obrador. A banda hi ha dues obertures més corresponents a finestres de factura tardana en aquesta façana i sèries de dues més a la P1 i a la P2 sota el pinyó de la teulada. Cal destacar que la paret cantonera amb el carrer del Pont i l'antic callissot, actual baixada de l'Espadaler hi ha construït un xamfrà. La façana lateral hi ha un afegit a la bada de ponent corresponent amb els engrandiments i ampliacions de la finca, una vegada les muralles van deixar d'estar en us i es van ampliar amb galeries i cossos sortints. L'interior de la finca està molt reformat ja que la planta baixa s'utilitza com a locals comercials però tot i així encara té conservada com a la banda interior la traça de les antigues muralles medievals amb murs de més de 1 metre d'ample i reutilitzada com a murs mitgers. A la part posterior i darrere de les galeries encara es conserva un bon pany de 3 metres de llarg amb una orientació nord-sud i corresponent amb un fragment de les velles fortificacions construïdes amb aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals. Aquest fragment de mur es conserva amb una alçada de mes de 3 metres i sostenint els murs de la planta soterrani i part de la primera.</p> | 08237-41 | Carrer del Pont núm. 3-5 | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè elPelós va dobat amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primicies de les parròquies i masos de Sta Maria i St. Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de conerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. De les muralles en partien alguns passos o callissots que connectaven la part alta de la vila amb la façana del Ter. Un exemple en podria ser la núm. 3 i 5 del carrer del Pont, on segles més tard es va convertir en unes escales.</p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> <p>Referent a la finca del carrer del Pont 3-5. ens surt esmentada al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' especifica a la inscripció núm. 114. <em>'Por una casa con su huerto adyacente a la calle del Puente núm. 5. ôr otra idem en el nº4' </em>amb un total de 260 cèntims. segons el mateix registre aquesta finca pertanyia a Quirico Prim i deprès passa a Jaume Prim. Segons Serrallonga (Serrallonga. ob. cit, 1998) en el seu apèndix II especifica que Joan Prim tenien una casa al carrer dels patis i el seu germà Josep va participar en un pleit contra els germans Prim per no pagar l'impost de 66 lliures a un comerciant. (Arxiu de jutjat de Pau de Sant Quirze 'llibres de naixements i defuncions' (AMQ). També ens surt que la finca núm. 3 annexa a la primera en l'amillarament de 1862 inscripció núm. 145 pertany a Joan Tenes teixidor<em> Por otro en la calle del Puente núm. 3 con su huerto adyacente </em>i amb un valor de 1609 cèntims. Joan Tenes teixidor que residia al carrer de la plaça Major núm. 4 (actual carrer del Pont 16) a la finca de la seva propietat i denominada com a 'Can tenes' corresponia amb una potentada família de teixidors i paraires enriquits amb el comerç. Un avantpassat seu era Pere Tenas, teixidor el qual segons Serrallonga (Serrallonga, J ,1998, Ob. cit. P-29) especifca que al 1765 vivia en una casa propietat del marques de Santa Coloma a ala que li pagava de cens una gallina.(ACM. <em>Llibre arrendaments /1781)</em>. Aquest Pere Tenes , teixidor de llana del 1778-79 el qual el 1765 vivia en una casa denominada la 'Ferreria' propietat del comte de Santa Coloma (Serrallonga, 98 ob cit. Apèndix II). A partir del 1830 la família de Joan Tenas Vinyeta vivia al carrer del Pont i estava casat amb Maria Girart Estevanell i també Vicenç Tenas Teixidor casat amb Margarida Casanovas i resident al carrer del Pont.</p> | 42.1003320,2.2221246 | 435679 | 4661209 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221108112701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-20230608103629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117111912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-fotofachada.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons imatges antigues i conservades de l'associació del club d'història local i publicades en alguns programes de la festa Major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995). es pot veure la façana oest de Sant Quirze mirant al Ter encara amb les cases dels carrers Torelló, Plaça Major i Carrer del Pont perfectament conservades. S'hi poden veure les galeries de les cases principals com ara les de la Plaça Major 10, 11, 13, 14, can Tenes (Plaça, 16), la casa dels Rierola (Can Tija) i fins hi tot el callissot que hi hauria hagut a l'emplaçament de l'actual baixada de l'Espadaler. S'hi pot veure la volumetria de les galeries sobresortints de la façana així com també els mateixos cossos sobresortints a la finca del carrer del Pont 3-5. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94620 | Casa carrer del Pont , 58 i 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-58-i-60 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo editorila</p> <p>AMQ. 'cuaderno de liquidaciones y amillaramineto' 1862</p> <p>ACM.'Llibre d'arrendaments 1781 carpeta 15</p> <p>ACM 'registro general de vesanas de los años 1828-30'. Carpeta 17</p> | XX | Façana que conserva encara els trets i caràcter original de la casa malgrat que estigui completament abandonada amb el revestiment caigut i desprès, algunes obertures alterades i modificades, les de les golfes tapiades i la coberta en mals estat. Caldria fer una neteja i un sanjemant per recuparar la fisonomia original | <p>Casa entre mitgeres conservada a la part nord del carrer del Pont fora de l'emplaçament de l'antic portal del pont en una mena de raval o barri extramurs desenvolupat a costat de l'antic camí ral i delimitat per l'antic portal del Pont i el mateix Pont damunt del Ter. Ocupa la clàssica parece·la de casa gremial entre mitgeres formada per una planta rectangular i amb la façana que mira al carrer del Pont i la part del darrere al carrer de les Roques. La composició de la façana és ordenada i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. Consta d'una planta baixa on s'obren dues portes, una amb reixa i gelosia de ventilació d'accés als habitatges i una segona d'entrada a un local comercial. La primera coronada en arc rebaixat conserva encara la fàbrica original de maó ceràmic tipus totxo. La segona en canvi està molt reformada. Damunt seu i coincidint amb el primer pis s'obren dues finestres que pareden antigues balconeres coronades en arc rebaixat i amb els muntants també de maó ceràmic de la mateixa factura que la planta baixa. Emmarquen una tercera obertura també de maó i coronada en arc de mig punt, avui paredada. La darrera planta hi ha tres finestres també paredades o antigues eixides o assecadors. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i picades barrejades amb fragments de maó i totxo cuit. Els brancals de les obertures també són de maó. </p> | 08237-65 | Carrer del Pont núm. 58 | <p>No hem trobat masses referències històriques que facin al·lusió en aquesta finca ja que no ens surt esmentada en cap de les fonts escrites consultades (cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. AMQ) ni tampoc en els censos consultats de l'arxiu del castell de Montesquiu i publicats per Joan Serrallonga en el seu llibre (Serrallonga Urquidi, J; 1998. Apèndix 2 i 3). 'Llibre d'arrendaments 1781 carpeta 15', 'carta del Mostassaf' i la carpeta 17 'registro general de vesanas de los años 1828-30'. No obstant això i segons el que ens comenta Serrallonga aquest edifici com molts altres del nucli antic de Sant Quirze de Besora formava part d'un dels molts telers, obradors i teixidors que es van instal·lar a la vila al llarg del segle XVI a XVIII. Serrallonga documenta 37 paraires, 20 teixidors de llana, tres molins drapers a mans dels Ginestet, famílies vassalles i càrrecs de confiança del comte de Santa Coloma, de la mateix manera que els Bruch, Vinyes i Ginestet... i controlats sota les ordes i directrius d'un mateix gremi de teixidors. Entre 1770 i 1790 el comte de Santa Coloma, propietari dels molins bataners de Sant Quirze imposa que hauran de teixir i batre peces tant de Sant Quirze com dels pobles del voltant tot i que el gremi de teixidors ho impedia. i en tal efecte sorgeixen bandositats i enfrontaments com a símbol de la crisi que el sector patia. Tot i així l'activitat llanera continuava sent pròspera. Ho testimonia el fet que el 1770 el paraire Font i Palau compra una casa al carrer del Pont, Josep Ginestet lloga el molí draper i Agustina Serrallonga continua fent funcionar l'altre molí draper de Sant Quirze. Ente el 1787 i 1789 es documenta un plet entre els teixidors de Sant Quirze i els de Borredà ja que hi havia peces que es manufacturaven en aquella vila berguedana i fora del control del gremi. A finals del segle XVIII s'evidencia una crisi en el comerç i manufactura de la llana i un creixement de la filatura i del cotó que donaran pas a una font d'ingressos i que serà el símbol econòmic del segle XIX. Així doncs molts dels antics batans es reconvertiran en noves fàbriques tèxtils per acollir els nous telers aprofitant la mateixa infraestructura hidràulica dels vells molins i donant pas a les noves fàbriques tèxtils. Així doncs molts dels antics obradors erigits al llarg del carrer del Pont seran abandonats i reconvertits en habitatges per acollir els nous treballadors de les futures fàbriques tèxtils</p> | 42.1010464,2.2198848 | 435494 | 4661290 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94620-img20230228111302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla correspon a una antiga adoberia o molí bata amb les obertures per als assecadors de les pells a la part de dalt. Tant la tipologia arquitectònica com la composició de les obertures en façana ens fan pensar en una edificació de tipus industrial que no pas amb un habitatge ja que no guarda cap mena de relació amb els edificis dels entorns. Recorda les adoberies de Vic, Torelló entre altres. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94887 | Barri Hostal Nou, 1 / Rambla Concepció, 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-hostal-nou-1-rambla-concepcio-60 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVIII | Casa molt reformada que ha estat reconvertida en una torre residencial. Se n'ha modificat la coberta, pintat les façanes però conservant les obertures originals de la planta baixa i primer pis. Es troba en bon estat. | <p>Finca aïllada situada a la part sud-oest de la plaça del aval de l'Hostal Nou i delimitada per la C-17z i el torrent de cal Pere Ferrer. Està disposada en diferents desnivells i formant terrasses fruït de l pendent del terreny. Té una planta rectangular, tres crugies i composta per una PB+2P+Sc coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a llevant cap a la plaça del barri de l'Hostal Nou. En quant a la composició de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit i té les obertures disposades de forma regular i geomètrica. A la planta baixa doncs s'obren dues finestres que flanquegen una porta central situada a la part central i coincidint amb la cruïlla del mig. Estan compostes per bastiments de pedra picada, llindes rectangulars també de pedra i ampits bisellats situats a poca distancia del sòl. Damunt de la porta i incises dins de la llinda hi ha la data de 1769 inscrita a sota d'una roseta a dins d'un cercle. En un costat hi ha en color magrana i pintat sobre la llinda unes inicials que no podem interpretar el que representen. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha tres finestres mes rectangulars i de les mateixes dimensions, una de les quals té un ampit bisellat. No se n'aprecia la seva fàbrica ja que estan completament arrebossades. estan tancades amb persianes de llibret. Finalment a la planta segona n'hi ha tres més d'igual mida i damunt seu tres petits arcs il·luminen les golfes. Corona la façana un ràfec format pel voladís de la coberta sostingut per bigues de fusta i encadellat ceràmic i que sosté la coberta. El parament de la façana no és visible ja que esta completament arrebossat per una capa de pintura de color ocre i tant sols deixa a la vista els bastiments de les obertures de la planta baixa que són de pedra picada. La façana lateral que mira al torrent hi té annexionat el volum d'un garatge que conté un terrat del primer pis i al que s'hi accedeix per dues balconeres al primer pis que tenen els seus homònims a la planta segona amb un balcó corregut que sobresurt del pla de la façana i que està format per bigues i revoltons ceràmics amb barana de forja de barrots simples de secció circular i passamà recte. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha dues petites finestres en forma d'arc de mig punt que donen llum al sota teulada. La façana està arrebossada amb el mateix enlluït que la fa principal i no es pot veure el seu parament. Finalment la façana que mira a la carretera i també al callisot estan molt transformades pels usos moderns d'habitatge. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-188 | C/ Barri Hostal Nou,1 o Rambla de la Concepció, 60 | <p>Situat a l'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm. 42 i pertanyent a José Casamitjana <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781 , carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30' de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Castany provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquest lloc. La casa núm. 1 del barri es podria referir a la que estem descrivint</p> | 42.1030226,2.2145284 | 435054 | 4661513 | 1769 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94887-20230807124818.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquesta casa que reuneix els requisits de les cases gremials de Sant Quirze conserva de la fàbrica originaria la PB i el primer pis amb obertures rectangulars i bastiments de pedra picada. Tot fa pensar que en un principi estava coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. Amb el temps se li va afegir una darrera planta, una coberta a quatre vessants i se li obriren finestres noves. L'origen correspondria amb una edificació del 1600 o 1700. Guarda relació amb moltes cases del carrer del Pont, carrer dels Patis de l'Església o Plaça Major. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94767 | Creu termenal del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-termenal-del-cementiri | XIV-XIX | Li manca la part superior de la creu de pedra o ferro forjat i de la que tant sols hi ha el forat de l'encaix. | <p>Es tracta d'una creu de terme situada davant del cementiri de Sant Quirze de Besora i al costat de la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà. Sembla ser que antigament es situava al capdamunt del carrer de les Roques i al costat de l'antic camí ral de Sant Quirze a Santa Maria passant pel costat del recinte de les muralles. Consta d'un base de planta circular esglaonada mitjançant un esglaó de pedra picada i un sòcol també de pedra però amb un diàmetre més petit que sosté un fust (arbre) octogonal que sosté la llanterna. Aquest element correspon amb la part que sustentaria la creu, avui desapareguda i de la que es conserva el forat o encaix. La decoració de la part de la llanterna és vegetal. Està construïda amb pedra picada buixardada. Sembla que ha estat molt restaurada o fins hi tot reconstruïda. </p> | 08237-108 | Carretera de Vidrà núm. 31 en uns terrenys que es coneixen com a 'Robirosa' | 42.1016771,2.2197851 | 435488 | 4661360 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124033.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Sembla que aquesta creu originàriament estava situada al capdamunt del camí del carrer e les Roques i prop de la confluència del camí ral de Sant Quirze a Santa Maria. sembla ser que es tractava d'un camí que circumdava la muralla per darrere del carrer dels Patis i a través del carrer de les Roques ascendia en aquest punt | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94540 | Edifici Carrer de Torelló, 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-torello-16-18 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora</p> | XIV -XIX | Casa molt fragmentada i compartimentada en gran quantitat d'habitatges ja que una de les funcions principals era acollir nombrosos veïns nouvinguts durant l'era de la industrialització. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de gran volum i composta per una planta més aviat quadrangular que fa cantonada i xamfrà amb el C/Torelló, el C/ St. Josep i el C/ que baixa. Consta d’una planta baixa + 2 plantes pis +golfes cobertes amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i un llanternó central. L’edifici reuneix les característiques pròpies de les cases del període industrial de mitjans del segle XIX damunt de vestigis més antics. Val a dir que la finca manté la traça de les antigues muralles medievals per la banda sud i oest mig trossejada i alterada per l’obertura de noves finestres i balconeres. La composició de les façanes està organitzada mitjançant locals comercials a la planta baixa, balconeres al primer i segon pis i golfes amb un predomini del massís respecte el buit. Aquesta finca està unificada amb les núm. 2, 4 i 6 del carrer de Sant Josep. Malgrat tot manté encara la traça de l’antic parcel·lari amb les parets mitgeres de delimitació i els patis o horts de darrere les cases que limitaven amb les antigues muralles. Tots aquests elements queden embeguts per la moderna construcció que agrupa i unifica les antigues parcel·les en un sol i únic volum La façana del carrer Torelló té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes regularment al llarg de la façana i unificant-se amb la finca núm. 2 i 4 del carrer de Sant Josep. Es compon de PB o hi ha la porta d’entrada als habitatges amb dues petites finestres situades a diferent nivell, un primer pis on hi ha sèries de balconeres simples que emmarquen finestres rectangulars amb els bastiments i marcs de maó ceràmic, i una planta segona amb la mateixa composició que la inferior. La façana és coronada per una barbacana de maó ceràmic sostinguda per permòdols també de ceràmica i formant un fris decoratiu. El mateix ràfec unifica la finca núm. 16 organitzada amb la mateixa composició que la núm. 18 ,es a dir amb sèries de finestres rectangulars alternades per balconeres amb sengles balcons de la mateixa tipologia que la finca núm. 18 i disposats a diferent nivell ja que segueixen la traça i el pendent del carrer. La façana del carrer de Sant Josep, pel fet d’estar situat en una cota molt més baixa incorpora arcades a la planta baixa i una sèrie de dues balconeres amb barana de forja que agrupen sèries de dues balconeres mentre que al pis superior són individuals. Correspon amb la façana principal. La darrera planta està composta per finestres rectangulars coronades per un arc molt rebaixat i emmarcades per un guardapols de maó ceràmic. L'acabat de la façana és mitjançant una cornisa de les mateixes característiques que la descrita. La casa a mans de nombrosos propietaris s'organitza en quatre ales al voltant d'un nucli central o caixa d'escales que és il·luminada per un llanternó que sobresurt del pla de les cobertes i que té un acabat amb quatre vessants de teula ceràmica. L'aparell de la façana del núm. 16 està completament emmascarada per una capa d'enlluït i arrebossat de calç, mentre que la núm. 18 presenta la mateixa composició i en els punts on ha desaparegut deixa veure la fàbrica de còdols de riu, unts amb morter de calç i amb fragments de teula i maó ceràmic entre els junts. Les cantonades, bastiments de les obertures i elements decoratius són mitjançant maó ceràmic.</span></span></span></span></p> | 08237-35 | C/ Torelló 16-18. | <p>Edifici que molt possiblement i com la resta d'edificis del carrer de Torelló tindria un origen medieval com a parcel·les rectangular per acollir les antigues cases gremials. Amb el temps seria notablement ampliada i modificada fruït de les diverses ampliacions. No n'hem trobat massa documentació tot i pensem que es va erigir per acollir els treballadors de les fàbriques Guixà. La casa aprofita restes de les velles fortificacions que es van erigir a mitjans del segle XIV. aprofitant la traça de l'antic camí ral que venint dels veïnats de la Foradada i les illa i el Sola així com també de Santa maria de Besora passava per l'eix C/ Torelló-plaça Major, C/plaça, i carrer Pont fins a sortir per l'altre costat molt a prop del pont pel denominat 'portal del pont'. Aquest nucli de cases que resultava ser una ampliació de la vella sagrera situada als voltants de l'antiga església de Sant Quirze i Santa Julita datada del segle X es va fortificar mitjançant unes muralles que estaven reforçades per torre circulars i quadrangulars tant a ponent mirant al Ter com també a llevant. Encara es conserven vestigis d'aquestes construccions al darrere de l'església i també al darrere de les finques del carrer del Pont, C/plaça, Plaça Major i en aquest cas el carrer de Torelló. En el cas que ens ocupa la finca aprofitaria l'angle sud-oest d'aquest recinte amb la traça de l'antic portal de Torelló situat al xamfrà de la finca amb aquest carrer. Val a dir que a nivell cadastral el parcel·lari coincideix amb els límits de les velles fortificacions les quals han quedat integrades i fossilitzades dins els murs del nou edifici.</p> | 42.0995717,2.2237364 | 435812 | 4661123 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20230228113557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20230228113731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20221108112111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tal i com hem comentat aquestes dues finques, especialment la façana sud coincideix amb la traça de les antigues muralles de Sant Quirze. és més la cantonada sud-est que mira a la boca del carrer genera una mena de xamfrà que ens permet recordar l'emplaçament de les antigues muralles i possiblement del portal del carrer de Torelló situat en aquest indret. Caldria realitzar un treball de documentació i anàlisi dels paraments de la finca de la part inferior per valorar l'existència de les restes d'aquestes fortificacions, avui embegudes pels murs de la mateixa finca i emmascarades sota una capa d'enlluït i arrebossat de calç. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94803 | Serra i costes de la Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-costes-de-la-cogulera | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | <p>Serra situada entre els municipis de Sant Quirze i Santa Maria de Besora. El cim més alt és el puig de Juí amb uns 996 metres. Aquesta serra es situa a l'extrem sud-es del municipi a cavall del torrent de l'Illa i de les Cubies i la riera de la Foradada. Forma una mena de falla amb la vessant sud formada per pendents i roques de sediments calcaris i conglomerats i amb vegetació d'alzines, roures i garrigs i una part obaga més suai i protagonitzada per fagedes, alguna rourera i pinedes de pi rois a les parts més altes. El cim més alt a part del puig de Juí és el cim d ela cogulera a la part més accidental de la serra amb uns 732 metres d'alçada. es troba franquejada per un seguit de camins de bast qe procedeixen de la riera de la Foradada seguint el GR 3 i un de secundari per la vall del Solà. Tots ells conflueiexn al coll del Bosquetell on hi ha els vestigis d'una antiga casa de pagès. Aquesta serra que continua en direcció sora amb la serra de Bescanó es troba tallada pel pas del riu Ter. es tracta d'un indret de gran bellesa paisatgística que fan que estigui inclosa a dins d'un PEIN</p> | 08237-135 | Cim de la serra de la Cogulera | <p>Geològicament, cal remarcar els aspectes tectònics i geomorfològics de l’anticlinal de Bellmunt i el sinclinal de Vidrà; els materials dominants són els gresos, margues i, puntualment, nivells de conglomerats.<br /> La subcomarca del Vidranès, que és la que integra l’Espai natural en qüestió, és constituïda per la capçalera del riu Ges, encerclada per un seguit de muntanyes.<br /> Les unitats orogràfiques més manifestes d’aquest encerclament són les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al nord; els rasos de Collfred, el coll de Siuret, la serra de la Guàrdia (amb el Puigsacalm) i la serra de Llancers a llevant; i la serra de Curull i de Bellmunt al sud.<br /> Per la part de llevant i del sud l'Espai entra directament en contacte amb el sistema Transversal i, per tant, presenta moltes de les característiques d’aquesta unitat. El modelat ha donat lloc a relleus suaus que cauen sobtadament dels cims, que amb prou penes superen els 1.500 m. Les condicions climàtiques es caracterizen per una pluviositat elevada i temperatures moderadament suaus.</p> | 42.1019400,2.2515942 | 438117 | 4661366 | 08237 | Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-img20230314112854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114608.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Zona molt frequentada per excursionistes ja que hi transcorre el GR.3, el PR-C45 i amb indrets de gran bellesa com la riera de la Foradada, el salt del Molí i el salt del Mir tots ells a dins del municipi de Santa Maria de Besora i també Vidrà i formats per gorgs, cascades i salts envoltats de vegetació de ribera, faigs i algun roure. A la zona més alta la vegetació es converteix en pinedes de pi roig a les obagues i alguna roureda als vessants solells. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94796 | Terrenys d'acampada el Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrenys-dacampada-el-rossinyol | <p>https:// www.acampadeselsola.org</p> <p>https:// ajsantquirze.cat>menjar i dormir>acampades el sola</p> | XX | Instal·lacions vinculades als terrenys d'acampada del Solà i utilitzades per a colònies i campaments de joves. La zona es troba ben senyalitzada, les instal·lacions com ara coberts lavabos, piscina... presenten un manteniment constant. Els camps, camins d'accés i baranes es troben en bones condicions. Forma part de la xarxa de campaments juvenils legalitzats del Departament de Joventut ce la Generalitat de Catalunya a través de la fundació privada de 'Espai, natura i joventut' | <p>Es tracta d'un seguit de terrenys dacampada disposats en diferents planells al costat del torrent e les Cúbies i en una zona protegida com a PEIN. Entre els diferents sectors hi ha el Rossinyol, el Solà, el Roure, el primer Racó , la Teula i la Crevera que es desenvolupen en petita planells al costat de la pista del Boascatell i amb instal·lacions per a serveis, dutxes, lavabos, piques per a rentar.se i rentar la roba i fins hi tot coberts per a menjador. Ca destacar que la zona del Solà funciona també com a casa de colònies i escoleta rural amb tots els serveis.</p> <p>Acampades el Solà és propietat de la Fundació Espai Natura i Joventut. Una fundació privada que desenvolupa projectes relacionats amb l’educació, la solidaritat i el medi ambient dirigits principalment a la infància i joventut. El Solà és una finca destinada a la natura amb un terreny de 167 Ha ubicada a Sant Quirze de Besora, a la comarca<br /> d' Osona. Hi ha 5 espais per acampar de diferents capacitats i una casa. Són<strong> </strong>campaments juvenils egalitzats i estan inclosos a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils per la Generalitat de Catalunya amb el núm. 429 i amb capacitat per a 400 persones. També existeix un itinerari botànic i refugi de fauna salvatge</p> | 08237-128 | El Solà | 42.0965148,2.2430857 | 437409 | 4660769 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314111600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314114416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314115312.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Zona protegida a dins del PEIN | 98 | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94849 | Cases de la carretera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-carretera-de-berga | XIX | Conjunt d'edificis que ha estat molt restaurat i reformat en els darrers anys afegint cossos i annexos però mantenint el caràcter original de les finques. Les cobertes estan en bon estat i les façanes també. Algunes d'elles s'utilitzen com a segones residències. | <p>Conjunt de dos edificis conservats a la zona dels quatre cantons. a la part nord de la carretera de Berga i amb façanes al carrer de la Diputació. Es tracta de dues construccions aïllades. la primera d'elles corespon amb una clàssica parcel·la rectangular de finca aïllada i amb façanes als quatre vents formada per una PB+ 1P+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. En quant a la composició de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que la majoria de les obertures es situen al primer pis. La planta baixa és completament cega, llavat d'una petita porta oberta a la façana de llevant i coronada per un arc adovellat de perfil rebaixat i amb les dovelles disposades a plec de llibre.A la planta primera s'hi obren dues finestres quadrades de nova factura a migdia i dues més a ponent coronades per arcs de maó ceràmic de perfil rebaixat que donen pas a un terrat. La planta segona hi té obertes quatre finestres obertes a llevant amb els bastiments de maó ceràmic coincidint amb el pinyó de la coberta. La coberta és de teula damunt bigues de formigó que fan voladís. Tot l'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i aleatòries llevat dels bastiments de les obertures que són de maó ceràmic i les cantonades de pedra picada. Hi te adossats cossos i annexos més tardans a llevant i ponent sense desfigurar el caràcter original de la casa. L'altre parcel·la també rectangular i també aïllada es compon de PB+ 1p+SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud-oest. La composició de les façanes hi ha predomini del massís respecte el buit amb una planta baixa formada per una porta d'entrada i principal construïda en maó ceràmic i coronada per un arc rebaixat, tres finestres de la mateixa factura al primer pis i dues grans eixides coronades per arcs rebaixats de maó damunt impostes o cornises a la sota teulada. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Tant sols són en pera picada les cantonades ja que les obertures són de maó, La façana lateral que coincideix amb el pinyó de la coberta hi té obertes tres petites finestres rectangulars, una a cada planta. Es tracta de dues finques molt ben restaurades i conservades.</p> | 08237-157 | Carretera de Berga s/n | <p>No hem trobat referències documentals a aquestes dues construccions que segons sembla i per l'aparell constructiu van ser construïdes al llarg del segle XIX coincidint amb la urbanització dels quatre catons. Tot i així hom pensa que ja existien d'abans i van quedar integrades en els nous eixamples.</p> | 42.1001160,2.2157527 | 435152 | 4661190 | 1886 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94849-20230608110140.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ca | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94545 | Casa del Carrer del Pont, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. Carpeta 17 foli 2. registro de vesanas de los años 1828-30' . 'demostració general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma'</p> | XVII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques 4 del carrrer del Pont, Núm. 1 del carrer de l'església i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. aquesta part també hauria comunicat amb l'antic callerot que del carrer de l'església connectaria amb el carrer dels Patis. La finca amb parcel·la rectangular de dues crugies consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de formigó. Val a dir que les dues plantes superiors corresponen amb una reforma de 1949 quant la finca es va sobrealçar per adaptar-la a nous usos. La façana que mira al carrer del Pont té una distribució més aviat desordenada fruït de les constants reformes. Hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres obertures; una de principal situada a la part central amb els bastiments i la llinda de pedra i avui dia amagats darrere una capa d'arrebossat. Aquesta obertura s'utilitza com a aparador d'un local comercial. Al costat esquerre hi hauria hagut l'entrada a l'antic obrador, avui local de comerç i al costat dret l'entrada actual a l'escala dels habitatges que es correspon amb una reforma molt tardana. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; la del costat esquerre presenta una forma rectangular amb els muntants i la llinda de pedra picada molt llisa i amb la inscripció de IHS a sota d'una creu i que significa 'Jesucrist rei dels Jueus'. Aquesta finestra correspon amb una antiga balconera ja que a la part inferior encara es poden endevinar les seves traces i empremptes a sota de l'arrebossat actual que revesteix la façana. El balcó ha desaparegut. Al seu costat hi ha una segona finestra la qual sembla ser original, d e planta rectangular i amb els bastiments i llinda de pedra picada molt llisa i amb la data de 1642 amb les dues xifres escrites al revés i amb la inscripció de I-IS i a sota MA que correspondria a l'antic propietari. Al seu damunt hi ha dues plantes més amb finestres més llargues que no pas amples, persianes enrotllables i fusteries de fusta. Corona la façana un ràfec o barbacana de bigues de formigó. L'aparell de la façana, llevat de les obertures de pedra picada esta arrebossat a sota una capa de pintura i estucat de color ocre. A la planta primera i segona s'endevina la part antiga de la casa u l'alçada conservada amb un canvi de coloració.</p> | 08237-40 | Carrer del Pont núm. 2 | <p>La casa amb un origen gremial i vinculat a la fundació de la vila presenta les característiques tipològiques de les cases gremials, de parcel·la rectangular allargassada i composta tant sols de dues plantes però que amb el temps va ser ampliada amb remuntes a la part superior. Segons Serrallonga al 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. Tanmateix resulta difícil saber quina casa correspondria. El mateix autor afirma que algun cavaller gravarà l'escut del seu ordre en una casa del carrer del Pont. De fet la inscripció IHS és molt abreviada i escurçada i sembla representar també una creu. No hem trobat noves dades referents aquesta finca ni en el registre de l'amillarament ni als censos. Amb tot la documentació dels censos (ACM. CARPETA 17 'registro de vesanas de los años 1828-30'. Parla d'un tal Martí Ros i Josep veí de Sant Quirze i amb domicili al carrer del Pont. Potser les inicials MA I I3 o IR farien al·lusió a aquest paraire. </p> | 42.1003360,2.2223498 | 435698 | 4661210 | 1642 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111410.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | I I3 MA | casa molt transformada pel pas dels anys, especialment el 1949 quant se li obrí la porta d'entrada a la part dreta, es paredà la balconera del primer pis i s'afegiren dues plantes més com a remunta. Tot i així encara es pot endevinar la traça de l'antiga casa gremial organitzada en PB + 1 pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de les obertures es resolia amb dues portes a la planta baixa; una de dimensions més grans que connectava amb l'antic obrador i una més petita d'accés als habitatges. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi havia una balconera i una finestra i damunt seu un sota teulada i la cota de la coberta amb una barbacana que protegia part de la façana. A la part del darrere hi hauria un pati que connectaria amb el callissot del carrer dels Patis. Avui dia s'endevinen traces d'aquest antic callerot a la part del darrere de les cases. Segons Albert Anglada, propietari i resident correspon amb la segona llinda més antiga de Sant Quirze.Serrallonga . esmenta que el 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94780 | Cobert i pallissa del molí de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-i-pallissa-del-moli-de-la-foradada | <p>https:// www.consorcidelter.cat>rutes>instal·laciins>molí de can Domènech</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>cases de pages>casa nova de la foradada. Santa maria de Besora</p> | XVIII-XIX | La construcció forma part d'una teuleria i taller de fusta on fabriquen caixes per a emmagatzematge i pelets de carrega. La construcció s'empra com a magatzem. La coberta i les parets estan en bon estat | <p>Es tracta d'una construcció molt senzilla situada al costat del camí de Sant Quirze de Besora al molí de la Foradada i a la riba dreta del torrent homònim. Presenta una planta més aviat quadrangular composta per una planta baixa i un primer pis coberta amb una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a ponent davant d'una petita era. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que la única obertura que té és la porta que hi dona accés. L'aparell dels murs és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals amb les cantonades de maó ceràmic vist. La planta primera es resol mitjançant els quatre pilars cantoners i dos de centrals també de maó que sostenen l'embigat de la coberta i la biga carenera. Els tancaments de les parets són mitjançant maó ceràmic disposats en vertical d'uns 30 x 15 cm i deixant espais buits per a ventilació ja que la funció principal d'aquesta estructura era de pallissa i assecador. La coberta està formada per grossos cavalls que descansen damunt dels pilars principals i sostenen les bigues i l'enllatat que sobresurten del pla de la façana formant voladís.</p> | 08237-121 | Cabana del Molí S/N | <p>No hem trobat massa documentació referent al molí de la Foradada dit també de Can Domenech o de Pladecers. La casa de pagès del davant dita de la Foradada es va construir el 1750, per tant, s'interpreta que el molí era anterior . El 1806 es reforma i deixa de funcionar el 1975. Aleshores és adquirit pels actuals propietaris, que el van reformant com a habitatge. Encara que conserven la maquinària i la turbina que es poden visitar esporàdicament. Segons la tipologia constructiva de la pallissa sembla que es tracta d'una construcció de mitjans del segle XIX o fins hi tot de principi del segle XX. </p> | 42.1001190,2.2329417 | 436573 | 4661177 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94780-img20230228114925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94780-img20230228114947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94780-img20230228114938.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | es tracta d'un cobert o pallissa auxiliar pertanyent al molí de can Domènech o de la Foradada situada a l'altre costat del torrent de la Foradada i dins el terme municipal de Santa Maria de Besora. Al costat de la pallissa hi ha un conjunt de tres arreus de ferro, un sobreeixidor de pedra picada d'una sola peça i altres objectes mobles d'ús agrícola exposats al seu voltant com a elements ornamentals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94806 | Romagós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romagos | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local. Vol, 1. L'avenç</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID 2018. Masos rònecs de Bisaura, Vidranès i conca del ru Ges. Associació d'estudis Torellonencs. </p> | XIII | Ruïnes i vestigis de l'antic mas d'origen medieval i envoltat de vegetació i bosc a la zona de Romagós mirant cap al torrent de l'Illa i de les Cúbies a sota del pla de l'Horta (TM de Torelló). Les restes de la casa es troben al límit del municipi de Sant Quirze amb el de Saderra (Orís). | <p>Les ruïnes de la casa de Romagós es situen al damunt d'un petit tossal que sobresurt del bosc sobre el torrent de Boscatell que baixa de la font viva de les Gargantes i amb vistes a la vall del Solà i la serra de la Cogulera. Les restes de la casa es situen en aquest altiplà encarades a la part nord en una zona on encara hi han restes de feixes i murs de conreu, avui embeguts pel bosc i al costat del camí del Boscatell. Els vestigis de la casa avui dia estan coberts de vegetació però tot i així encara resten dempeus alguns murs disposats formant terrasses aprofitant el pendent del terreny i formats per elements de pedra mal desbastats i treballats, units amb argila i morter de calç i formant filades regulars i horitzontals. Les cantonades estan formades per blocs de pedra més ben treballats. Es poden endevinar com amínim dues construccions ja que la resta està completament enderrocat i cobert de vegetació. </p> <p>Al costat est hi ha una mena de forat excavat a la roca amb una forma més aviat quadrangular i possiblement destinat a emmagatzemar les aglans o fer la funció de aljub o sitja d'emmagatzematge.</p> | 08237-137 | Romagós | <p>D'aquesta masia n'hem trobat escasses referències al llibre de Ramon Espadaler la qual esmenta que formava part del veïnat de Boscatell a la zona del solà i prop del camí que ens conduïa a aquest lloc. tant per la posició física i geogràfic tot apunta que aquesta casa deuria ser abandonada poc després d'acabar l'edat mitjana ja que no apareix esmentada enlloc més i no s'aprecien construccions més tardanes en les seves restes.</p> | 42.0961367,2.2555149 | 438436 | 4660719 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114645.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | es tracta de les reestes d'una masia que per l'aparença dels vestigis que ens han arribat als nostres dies presenta una aparença medieval. Aqest tipus d'edificació ens recorda amb masies de mitjans del segle XII o XIII trobades a zones de muntanya del Berguedà, Osona o Solsonès per posar alguns exemples. Aquestes construccions aprofien normalment el vessant i pendent de la muntanya per a assentar-se de manera que una de les parets és la mateixa roca o terreny natural picat i exacavat, mentre que la resta són murs de pedra i fins hi tot tàpia. Generalment acostumaven a tenir una o dues habitacions i un cos annex per a pallisses i quadres per al bestiar. El nombre de plantes era tant sols un i les cobertes eren vegetals o de llosa. Possiblement les masies de l'Illa, el Solà o la Cúbia i la de Can Carlos haurien tingut una fisonomia semblant. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94898 | Fons documental de l'Arxiu municipal de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-quirze-de-besora | <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XVIII-XX | <p>L’arxiu municipal de Sant Quirze de Besora conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Sant Quirze de Besora. Entre els fons de l'administració local hi ha el fons de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora i el de la cooperativa d'habitatges del Bisaura dels anys de 1975 a 1984. El fons municipal aplega un ventall cronològic de 1790 a 2022 amb un total de 270,88 d'unitats de descripció. de fet aquest fons no ha estat alterat ni modificat llevat de la segregació d'una part arran de la creació del nou municipi de Montesquiu el 1934. La resta es manté inalterat. L'arxiu també aplega fons públics no municipals com és el cas del Jutjat de Pau. Aplega carpetes de 1850 a 2012 amb un total de 160 unitats de descripció. </p> <p>La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependències de l’ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s’han conservat a les oficines del Jutjat.</p> <p>A diferència del fons municipal, al fons del Jutjat de Pau no hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre de 2005 i abril de 2006, on es va identificar i separar la documentació del fons del jutjat de pau del fons municipal. Posteriorment, un cop incorporat l’ajuntament el 2006 al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (Diputació de Barcelona), s’ha portat a terme la descripció del fons. El fons té diverses seccions matèria civil, matèria penal, matèria governativa, administració interna, i Registre Civil. </p> <p>Finalment l'arxiu conté altres fons privats com el fons de l'Associació de la Defensa Forestal (ADF) dels anys 1988-2009, el fons Vinyoles de 1918 a 1965, Fons Isidre Borralleras (1967-1982), fons Vila Picart (1963-1983), fons Rierola can Tija (1828-1960) i el fons de can Guixà (1790-1940). Dels fons Can Tija, Vinyoles i can Guixà n'hem fet unes fitxes específiques banda de tres documents de l'antic arxiu parroquial desaparegut el 1936.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-199 | Plaça Major, 1 | <p>El Servei d’Arxiu Municipal de Sant Quirze de Besora és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Quirze de Besora.</p> <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i instaurant un SAM (Servei d'arxiu municipal) amb un arxiver titulat que s'encarrega de la gestió, tractament, organització, conservació i difusió de tota informació que genera. El SAM també s'ocupa de la documentació de les persones físiques o jurídiques que han fet donacions o cessions del seu fons per tal de posar-la a l'abast de la població. </p> | 42.1002683,2.2226795 | 435725 | 4661202 | 1790 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612111651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612111658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612110713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612110957.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | l'ajuntament de Sant Quirze de Besora és la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Sant Quirze de Besora. Aquest municipi, derivat de la corresponent jurisdicció territorial d'Antic Règim va concretar el seu funcionament dins l'estat modern en les primeres dècades del segle XIX. L'entitat no ha tingut modificacions significatives, llevat de la segregació del terme municipal de l’actual municipi de Montesquiu l’any 1934. D’aleshores ençà l'entitat no ha tingut modificacions significatives. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,83 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml