Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94794 | Antiga casa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XIV-XVII | restes de l'antiga casa, avui en ruïnes i de la que tant sols es conserva la primera filada dels seus murs a la part superior i les paets sud i oest amb un nombre més alt de filades de pedra | <p>Ruïnes de l'antiga casa de l'Illa situades damunt d'un turó a la part nord-oest del conjunt edificat de la masia que domina part de la val del torrent homònim i dels meandres del riu Ter. Les ruïnes avui, utilitzades com a planells defineixen una planta d'un edifici més aviat quadrangular delimitat per murs amb base de pedra de carreus mal treballats i desbastats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. La part que mes bé es conserva és la més propera al cingle amb panys de mur de 50 a 100 cm. També hi ha vestigis de parts fetes amb tapia amb la qual cosa ens posa en evidència que aquesta construcció tenia unes característiques molt similars a la part més antiga de la casa de l'Illa. segons les restes visibles sembla que es tractava d'una construcció de petites dimensions d'uns 5 x 7 metres aproximadament.</p> | 08237-126 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 es va reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família. Pensem que la vella casa va ser abandonada a mitjans del segle XIV i principi del XV coincidint amb la crisi baix medieval i les epidèmies traslladant-se uns metres més avall.</p> | 42.0943554,2.2373479 | 436932 | 4660534 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123155.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una neteja i una excavació arqueològica per a delimitar les dimensions reals d'aquesta construcció així com un buidat de la part superior extraient-ne les capes més superficials per a definir els nivells de pavimentació | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94795 | Pallissa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XVII-XVIII | Element que malgrat conservi les parets encara senceres i la coberta presenta un estat deficient amb fortes filtracions a la coberta, bigues en mal estat que necessiten substitució i les parets de pedra i tàpia en mal estat. Els forjats que separen la planta baixa del primer pis han fletxat i necessiten reparació | <p>Edifici aïllat situat uns metres a l'est del conjunt edificat de l'Illa però formant part del mateix i al costat del camí del Solà. es tracta d'una construcció de planta rectangular formada per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'edificis la façana principal és completament oberta ja que els únics elements de tancament són els pilars i murs laterals que sostenen la coberta atès que la seva principal funció era emmagatzemar la palla i el ferratge dels animals. La divisió de les dues plantes es fa per mitjà de forjats que descansen damunt d'un gros cavall que uneix i lliga les dues parets laterals. La coberta es sosté damunt dues grosses encavallades que serveixen de suport a les bigues que la sostenen les quals sobresurten del pla de la façana mitjançant un ampli voladís. L'aparell constructiu de les diferents façanes és amb fàbrica de tapia i revestiment de calç que s'adossa als pilars que sostenen l'estructura fets amb còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. L'accés es fa per la part posterior a l'alçada del primer pis i val a dir que la resta de parets són completament cegues. Es tracta d'un edifici que manté les característiques formals de les pallisses d'arquitectura popular de les masies. </p> | 08237-127 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0947644,2.2380379 | 436990 | 4660578 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121518.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A la planta primera hi ha vestigis d'una cuina i d'u foc a terra donant a entendre que la pallissa en algun moment d ela història havia estat emprada com a habitatge. Hi ha qui diu que correspon amb la casa primerenca. Val a dir que l'arquitectura ens recorda amb una construcció de 1500 o 1600 relacionada amb la fase més antiga de la masia de l'Ila. Al seu interior encara es conserva una sàrria i una sella de muntar el ruc. Al voltant de la pallissa hi ha un bloc de pedra completament buidat amb una forma oval i de finalitat desconeguda. es tracta d'un element fora de context. Aquesta pallissa reuneix uns trets similars a les pallisses de les masies de la Coromina i de les Comes, encara que aquestes dues darreres han estat molt restaurades. | 94 | 47 | 1.3 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94775 | Santa Bàrbara de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-de-la-coromina | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p> | XIX | Capella molt ben restaurada i rehabilitada. Encara manté el culte a Santa Bàrbara. Actualment resta a l'ús privat de la família propietària de la masia | <p>Capella adossada a la part de llevant del volum principal de la masia de la Coromina. Consta d'un planta rectangular orientada a tramuntana en sentit nord sud i coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i on hi ha oberta la porta d'entrada principal i una finestra triforada al seu damunt decorada amb vitralls de colors. La pota està formada per un arc escarser de pedra picada inscrit a dins d'un de segon de maó ceràmic i en el que hi ha gravada a la clau de dovella la següent inscripció:</p> <p>D.O.M</p> <p>SALVUM POPULUM FAC. POPULUM TUUM</p> <p>DOMINE</p> <p>ET BENEDIC. HEREDITATI TUAE</p> <p>CANT. S.S AMBR. ET. AUG. VXXII</p> <p>MD. CCCLXIII</p> <p>La data correspon al 1863, 190 anys després d'haver fer la casa.</p> <p>L'interior està format per una sola nau revestida amb enlluït de guix i pintat de color blanquinós amb un sostre o enteixinat de fusta decorat en cassetons i un sòcol o arrambador formant sèries emplafonades en color marró.i amb una franja vermella i blava al seu damunt. El paviment és de rajoles hidràuliques i forma un petit presbiteri a la zona de l'altar. L'interior esta decorat amb un seguit de quadres i teles a l'oli amb representacions marianes. A la finestra situada al damunt de la porta d'entrada hi ha representats en els vitralls les imatges de Sant Vicenç, Sant Josep i Sant Isidre, patró dels pagesos. </p> <p>La capella es conserva en molt bon estat i encara es celebra culte un fia a l'any. </p> | 08237-116 | Masia de la Coromina S/N | <p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> <p> </p> | 42.1097278,2.2149670 | 435097 | 4662258 | 1863 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104746.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch | Caldria estudiar més a fons el conjunt de teles i pintures a l'oli de temàtica religiosa que hi ha penjats en en forma de quadres al seu interior. | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94777 | Pallisses de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-de-la-coromina | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p> | XVIII-XIX | Antics coberts i pallisses de la masia de la Coromina perfectament restaurats, amb les cobertes refetes, les parets rejuntades i els interiors rehabilitats com a espais de menjador, sala d'estar, habitacions per a convidats i annexos a la casa principal. A a la planta primera i coincidint amb l'obertura de la pallissa hi ha exposades dues antigues màquines de batre el gra. | <p>Pallissa situada a la part nord del pati d'entrada a la finca i al costat de est de la capella. Consta d'una construcció de planta rectangular de quatre crugies que coincideixen amb la part original i dues ampliacions de dues crugies a cada costat. Es compon per una planta baixa i un primer pis aixoplugades per una única coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. Té un predomini del buit respecte el massís ja que tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus de construccions aquesta part era emprada per a l'emmagatzematge de la palla i el gra. Cadascuna de les crugies està separada per mitjà de pilars quadrangulars de maçoneria que sostenen les bigues de la coberta i els únics elements de separació són els forjats que separen la planta baixa del primer pis. Els cossos que hi ha afegits a cada costat ,el que mira a ponent hi té oberta una porta d'arc de mig punt i amb els bastiments de maó ceràmic. Per contra la situada a llevant es compon d'una porta i tres finestres a la planta baixa i tres finestres més al primer pis. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal desbastats i picats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars horitzontals. Les cantonades són en pedra picada. La resta de les façanes són completament massisses. Tal i com hem dit tot el conjunt és aixoplugat per una teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta que sobresurt del pla de les façanes en forma de voladís. L'interior del cos de la pallissa acull una exposició de màquines de batre, carros de tir i altres eines.</p> | 08237-118 | Masia de la Coromina S/N | <p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> | 42.1098233,2.2151715 | 435114 | 4662268 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105442.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch | Aquest gran edifici és el resultat de les diverses ampliacions que la masia ha tingut al llarg del temps. es pot endevinar el cos originari situat a la part central amb les façanes completament obertes i format per quatre crugies separades per pilars de pedra. Sembla que aquest cos dataria de mitjans del segle XVII o XVIII. D'un moment més tardà i coincidint amb el moment de major expansió de la masia se li van afegir les dues crugies que hi ha a cada costat allargant-ne la teulada i adquirint l'aparença que ens ha arribat avui.Aquest edifici es troba molt ben restaurat i condicionat per a habitatge individual. | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94761 | Llindes de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-les-comes | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> | XVIII | Integrades al conjunt de les façanes de la masia han estat restaurades amb cura i completament integrades al conjunt arquitectònic | <p>A la façana de ponent de la masia i en concret al cos situar més a tramuntana, hi ha al damunt de la porta d'entrada o principal una llinda de pedra on hi ha incisa la data de 1747. Està agrupada en grups de dues xifres partides per una creu llatina també incisa i emmarcada per una línia exterior amb els angles arrodonits. En un costat de la llinda encara hi ha pintat en color roig i magrana el Nº10 pertanyent al número de casa. també s'endevinen restes d'antics emmarcaments o emplafonats de marques avui desaparegudes. A la façana de migdia hi ha una altre llinda al damunt d'una de les finestres que hi ha obertes on s'endevinen altres motius incisos,avui molt desfigurats i poc reconeixibles.</p> | 08237-102 | Masia de les Comes S/N | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1070094,2.2288063 | 436239 | 4661945 | 1797 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94761-img20230110110938.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Llindes que pertanyen en una de les reformes de la masia, ja que el seu origen seria molt remot. En concret farien al·lusió a l'època de més esplendor de la casa. | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94860 | Font i parc de l'Espadaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-parc-de-lespadaler | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU, JOSEP, 2019. <em>Fonts de Llegenda a</em> programa de la Festa Major. Ajuntament deSant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Zona molt freqüentada pels habitants de Sant Quirze on hi acudeixen sovint degut a la proximitat al nucli urbà i la frescor del lloc. La font es troba a dins d'un parc amb taules i bancs per seure i menjar.Gaudeix del manteniment dels serveis de neteja municipals. | <p>Font situada a dins del paratge de la font de l'Espadaler. la font es troba al fons del parc en un lloc ombrívol i fresc ja que hi ha plantada una extensa verneda de pollancres i salzes. La font es troba contaminada. S'hi accedeix per unes escales de pedra que ascendeixen al naixement de l'aqüífer natural voltat de parets de pedra amb el broc. Al seu voltant hi ha taules bancs i llocs per seure. Es troba en molt bon estat.</p> | 08237-168 | Parc J.M Espadaler | <p>Es tracta d'una font d'origen natural en un paratge a tocar la riera de Cussoms. Aquesta font d'origen privat i a mans de la família Espadaler va fer cessió al municipi d'un terreny de 3825 m2 l'any 1990 i a canvi es va demanar que es posés un monòlit amb el nom del seu pare.</p> | 42.0986931,2.2150488 | 435093 | 4661032 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94860-20230630105949.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que malgrat tingui la seva aigua contaminada es troba situada en un paratge de gran bellesa al costat de la riera de Cussoms a la sortida del poble de Sant Quirze en direcció a Berga. L'indret es troba molt cuidat. Es troba inclosa dins de l'itinerari senyalitzat de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora que recorre totes les fonts del municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94771 | Fàbrica de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-trinxet | <p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Col·lecció història local núm. 2. Club d'història local de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-can trinxe</p> | XIX | El conjunt fabril es conserva en un estat de conservació més aviat regular ja que el conjunt fabril ha patit divesos incendis. Un al 2009 que va destruir la factoria de 'visoplast'al nord de l'antiga fàbrica i després de l'incendi del 2019 que va destruir una de les naus, la més propera a l'estació. El primer destruí la factoria més recent sense alterar les velles naus. El segon va afectar una de les naus de la fàbrica històrica. Tot i així les antigues naus encara conserven les cobertes en bon estat, llevat de la incendiada. Es tracta d'estructures de planxa galvanitzada amb aparells extractors d'aire condicionat sobresortint de la coberta. | <p>El conjunt fabril de la Verneda està format per l'antic molí bataner descrit en una fitxa específica així com les diferents naus de la fàbrica de can Trinxet i també de les empreses adjacents com ara Serra i Codina, Forcada i Cia i Estanislau Tomas i fills. En total hi ha tres naus que es desenvolupen de forma paral·lela i longitudinal al riu Ter. La construcció principal és la que hi ha adossada a l'antic molí bataner convertit en fàbrica Domingo i desenvolupat de forma perpendicular al riu. Consta d'una planta rectangular molt allargassada amb una planta baixa, dues plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica,avui planxes galvanitzades damunt de bigues de fusta i paral·lela a la façana principal que mira a migdia i tramuntana. Cada planta s'organitza amb sèries de 14 finestres coronades en arc de mig punt de perfil rebaixat amb els bastiments de maó ceràmic i fusteries amb barretes emmarca vidres. L'aparell de maçoneria de còdols de riu està revestit per una capa de ciment i estuc enlluït de color groguenc. Corona les dues façanes principals un ràfec en forma de cornisa de tres filades de maó ceràmic i perfil bisellat. Els costats curts s'agrupen en sèries de dues finestres a cada planta i una de geminada a les golfes i cal destacar que s'adossa al volum de l'antic molí bataner. L'aparell també està revestit per un estuc de color ocre amb els marcs de les obertures de color vermellós. L'interior està dividit per sostres de revoltó ceràmic damunt de columnes de forja i no conserva cap vestigi dels antics telers i embarrats. Damunt del carener sobresurten quatre xemeneies de ventilació i cal destacar que a cada costat s'hi adossa una construcció quadrada que sobresurt del pla de la coberta i que anava destinada a acollir el munta càrregues. Adossat a l'angle nord-est hi ha una segona nau rectangular desenvolupada de forma paral·lela a l'antiga nau del molí bataner i destinada també a fàbrica. Consta de planta baixa i dues plantes pis amb sèries de deu finestres a cada nivell i amb les mateixes característiques que la nau principal. L'aparell està revestit de ciment pòrtland i ens punts on aquest està deteriorat es pot entreveure un aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars. Finalment al costat oposat hi ha una tercera nau rectangular de dues plantes i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb les façanes organitzades amb sèries de de finestres coronades en arc rebaixat a cada planta i les parets exteriors recobertes d'un estuc pintat de color groguenc. Aquesta part és la més malmesa ja que va ser objecte d'un incendi el 2019 que en va destruir la coberta i part dels forjats. No ha estat reconstruïda. Adossat a aquesta nau i funcionant com a mur de delimitació hi ha un baluard de maçoneria que tanca el recinte. Antigament la porta d'accés estava tancada per una reixa de forja profusament decorada i avui substituïda per una porta de fusta. Al voltant seu hi havia els habitatges dels treballadors formats per cases de pisos amb cobertes a dues vessants i adossats a la nau principal de la fàbrica.</p> | 08237-112 | Passei del Ter. Núm. 3 | <p>Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora d 1714 a l'actualitat i a través de les matrícules industrials de l'arxiu municipal de Sant Quirze (AMQ. matrícula industrial 1854-1940 esmenta en una certificació que el 1888 Marià Domingo havia venut la fàbrica de la Verneda abans del molí nou als senyors Ferran Caroggio i Avelí Trinxet. Segons Serrallonga aquest Avel·lí Trinxet i Casas natural de Vilanova i la Geltrú i que als vint anys entra al negoci del seu Oncle Rafael Fonosas i Trnxet en moltes de les fàbriques que tenia a Badalona i Igialada. Amb la mort del seu oncle per un disgust en una riuada que s'emportà la fàbrica de Badalona, Avel·lí va formar societat amb Josep Caroggio i Torelló constituïnt la societat Caroggio i Trinxet que muntaren una fàbrica de filats a Manresa i una de Cotó a Sant Quirze i que correspon amb la fàbrica que estem descrivint. En l'alta de les matrícules industrials sabem que el 1887 es dona l'alta a Caroggio Trinxet i Cia amb 2000 fusos, després 6000 moguts per aigua i venuda per Marià Domingo Garriga (fàbrica de la Verneda, o molí nou). El 1890 la mateixa societat torna a donar-se d'alta amb el nom de Codina (desapareix Trinxet) amb 6000 fusos moguts per aigua. De fet els Trinxet el 1895 es retiren del negoci de totes les fàbriques del Bisaura i havia instal·lat una fàbrica a Monistrol de Montserrat i també a l'Hospitalet de Llobregat. Quan Avel·lí trinxet va morir l'empresa Trinxet i fills funcionava a ple rendiment fora del Bisaura. Pel que fa a Caroggio va utilitzar la fàrica de Sant Quirze per fer tot el procés de filatutra, tissatge i estampació. Cap el 1893 la societat Caroggio i Codina incorpora un nou soci inversor, els Sureda i a les matrícules industrials hi figura l'alte de Caroggi, Codina i Sureda amb un augment de 4232 fusos de filar, fet que va comportar l'ampliació de les naus de la fàbrica i el 1895 aquesta societat es dona de baixa amb un total de 10.232 fusos de filar i retòrcer i al mateix any es troba l'alta amb el nom de Codina i Sureda. El soci Sureda va sortir de la societat el 1897 i Genís Codina es va associar amb Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci amb el nom de Codina i Serra. Aquests Serra venien de Sallent amb una llarga tradicició cotonera i amb una fàbrica amb la societat Serra i Claret. Segons consta per l'historiador Francesc Cabana filaven i teixien cotó des de la primera meitat del segle XIX en el que havien fet associació amb la família Serra i Claret que el 1897 van iniciar la fabricació de Pana. Les industries de teixits de Barcelona i Taradell eren proveïdes per fil de Sant Quirze.En les matrícules industrials aquesta societat es dona d'alta el 1905 amb enllumenat per al propi ús i 2836 fusos de filar i retòrcer. El 1906 apareix una alyre empresa que aprofita part de les instal·lacions de Can Trinxet Carmen Nieto de Codina que fa ús d'un 10% de 2662,2 ptas i aprofita la força hidràulica de Serra i Cia. El 1907 Serra i Cia es dona de baixa amb 10.332 fusos de filar i retòrcer i el mateix any una alta amb 7000 fusos. El 1908 s'hi afegeix un taller de serralleria i el 1909 l'empresa es torna a donar de baixa despareixent per complet al 1910 quan s'acaben de donar de baixa 600 fusos restants. El relleu passa a mans de Forcada i Cia amb 10.792 fusos de filar i retòrcer moguts per la força hidràulica el 1911 i el 1912 s'hi afegeixen 10.228 fusos de filar moguts per aigua. El 1915 apareix l'alta amb la mateixa empresa (Forcada i Cia) amb 13.552 fusos moguts per la força de l'aigua i després se n'hi afegeixen 600 més i el 1917 altres700. L'empresa perdura fins el 1921 quan Forcada i Cia dona de baixa l'empresa i passa a mans de Estanislau Tomàs i fill el 1922 amb el mateix nombre de fusos de filar i retòrcer i deprés 700 més , serralleria, enllumenat de 100 Kw. El 1931 s'hi afegeixen 100 fusos de retòrcer i 250 de filar. El 1937 es donen d'alta 13.054 fusos de filar i 950 de retòrcer que es donaran de baixa el 1938 amb una alta de 11000 i la darrera matricula que es troba a l'arxiu és de 1940 quant Tomàs i fills incorpora 2016 fusos de filar, 800 de retòrcer i serralleria. L'empresa va perdurar fins el 1990 quan va ser absorvida per Gossypium i el 1993 va clausurar definitivament la seva activitat.</p> | 42.1041273,2.2170188 | 435261 | 4661634 | 1857,1887,1897,1907,1922, 1937,1940 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230228111804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230110115153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230110115443.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch, Caroggio & Trinxet i Cia, Caroggio Codina Sureda, Codina Serra Cia, Tomàs i fills | Conjunt de gran importància arquitectònica i històrica així com el valor significatiu de la població santquirezenca ja que va constituir un dels principals motors econòmics de la vila juntamemt amb la fàbrica de Can Guixà. Ambdues construccions es troben abandonades i fora d'ús. En el cas de Can Trinxet hi ha hagut un seguit d'incendis que n'han deteriorat notablement els seus elements. Amb tot encara es conserven la major part dels seus edificis, de manera que es podria fer una reutilització de les naus amb altres usos conservant els trets arquitectònics més essencials | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94858 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-2 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de besora</p> <p>MASNOU, JOSEP. <em>Fonts de llegenda. </em>Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 2019</p> <p>www.https:// fontsaigua.wordpres.com</p> <p> </p> | XX | Integrada al paisatge urbà es troba molt ben cuidada ja que gaudeix del manteniment de la brigada municipal. | <p>Construïda al passeig de la Verneda enmig d'una zona d'ombra i al costat de dos xiprers està formada per un pedestal o monòlit de pedra del país on hi ha la font amb la pica de desguàs a la part central i coronat per un arc de mig punt de pedra picada buidat al gruix del mur i resseguit per un fris de còdols de riu al seu voltant en el que hi ha representada la figura de Sant Jordi en ferro forjat i amb les quatre barres de la senyera en color vermell. Damunt seu hi ha la data de 1985 escrita en ferro forjat i pintat de color gris fosc. A cada costat de la font hi ha dos bancs de pedra que queden units i integrats amb el pilar central formant un únic element.</p> | 08237-166 | Passeig de la Verneda | <p>Està situada en un espai que antigament era una verneda i on era habitual practicar-hi la pesca. Aquesta verneda va desaparèixer degut a diferents aiguats, sobretot el del 16 d'octubre de 1940 que també acabà de destruir el pont damunt del Ter, però també el de 1982.</p> <p>El 1985 es va trobar aigua en aquest lloc i es va construir un pou que assegurava aigua a la població, posteriorment es va arranjar tot el passeig i es va culminar el projecte amb la construcció de la font (any 1986).</p> | 42.0995578,2.2198096 | 435487 | 4661125 | 1985 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94858-42-2-sant-jordi.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Es tracta d'un element molt ben conservat i integrat al paisatge urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94682 | Casa del Passeig del Ter, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-del-ter-15 | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, RAMON (1995). <em>El tèxtil: Fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de sant Quirze. 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editoroal.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local. Col·lecció història local núm. 2</p> | XIX-XX | La casa fa temps que està deshabitada i tancada amb les portes de la planta baixa paredades. Presenta pèrdues de les capes de revestiment, filtracions a la coberta i fusteries i sostres en mal estat. La façana del carrer de les Roques té alguns tajs on el revestiment i la pintura ha caigut i es deixa a la vista la fàbrica constructiva de maó i maçoneria | <p>Es tracta d'una construcció construïda amb unes característiques pròpies de l'arquitectura industrial i situada al principi del carrer de les Roques fent cantonada i xamfrà amb el passeig del ter prop d'un indret que antigament es denominava 'el mal pas' degut a l'estretor que hi havia entre les cases de la vila i de en els penya-segats del ter. La construcció té una planta trapezoïdal que s'adapta a la topografia del carrer. Consta de PB+ 1 P+ golfes amb coberta de teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta mirant a cada costat de la façana. Les divisions horitzontals són mitjançant forjats i empostissats de fusta i les verticals amb maó ceràmic. La composició de la façana és regular i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. La façana que mira al passeig del Ter es compon per mitjà d'una porta coronada en arc de mig punt on hi ha una gelosia en forma de reixa de forja disposada en forma de ventall amb els barrots trenats que parteixen d'un nucli en forma d'estrella i amb les unions de les diverses peces formant claus forjats acabats en forma de flor. Els barrots són trenats. La reixa descansa damunt d'una biga de fusta motllurada que fa de separació entre l'espai de la porta i la reixa. Al seu costat esquerre hi ha una finestra coronada també en arc de mig punt i protegida també per una reixa de ferro forjat de les mateixes característiques que la gelosia, és a dir amb els barrots de forja de tipus trenat i amb les unions de les diverses peces de ferro formant flors de tipus decoratiu. La part inferior és amb una forma de bulb. Aquesta finestra esta coronada per un de maó ceràmic. Damunt seu i coincidint amb la planta segona que està separada per una cornisa de maó ceràmic hi ha oberta una balconera coronada en arc rebaixat i amb un balcó amb la barana de ferro forjat amb una forma de bulb i amb les barrots de ferro forjat i de secció trenada. El passamà és recte i val a dir que en els punts d'unió de les diverses peces que configuren el balcó estan decorada mitjançant peces de forja en forma de flor. La fusteria de les balconeres està emmarcada mitjançant barretes emmarca vidres i porticons interiors. Aquesta obertura i seguint el criteri establert a la resta de les edificacions d'aquest període està emmarcat per un guardapols de maó ceràmic. Al costat esquerre s'obre una finestra coronada en arc rebaixat i amb un marc exterior de maó ceràmic. Finalment i coincidint amb el nivell de golfa que està separat per un registre o fris de maó ceràmic hi ha dues finestres més de les mateixes característiques que la resta de les ja descrites en aquesta façana. Corona la façana un ràfec o barbacana format pel voladís de la teulada composta per bigues de fusta i peces de maó ceràmic. L'aparell constructiu és de maçoneria amb els emmarcaments de les obertures, frisos decoratius i cantonades amb maó ceràmic revestit per una capa d'estuc o enlluït i pintat de color blau clar. La cantonada està feta per una franja vertical de maó ceràmic revestit que sobresurt del pla de la façana en forma de pilastra decorativa. En quant a la façana que mira al carrer de les Roques presenta una composició molt geomètrica a base de tres finestres coronades per un arc de perfil rebaixat amb els contorns emmarcats i situades a cada pis. de la mateix manera que la façana principal que mira al Passeig del ter, aquesta façana també està separada per cornises motllurades de maó ceràmic, les cantonades sobresortint del pla de la façana i la coberta sobresortint en voladís. L'aparell de maçoneria i maó ceràmic no és visible ja que està revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç pintat de color blau clar i verd. No hem pogut accedir al seu interior.</p> | 08237-71 | Passeig del Ter núm. 15 | <p>Aquest conjunt datats de la fi del segle XIX i principi del segle XX formarien part de les construccions erigides pels promotors de les fàbriques Sant Quirzenques, principalment els Guixà ja que hauran de portar homes de confiança, treballadors i majordoms amb la qual cosa s'habilitaran pisos i habitatges al costat de la fàbrica i també a dins del nucli antic i entorns. Aquest en podria ser el cas de l'edifici o habitatge el qual ens estem referint i que va ser construït en un mateix període constructiu que molt altres edificis inventariats en aquest document com els del capdavall del Carrer de Torelló o del carrer del Pont, per un mateix promotor i amb un mateix fi: acollir les famílies nouvingudes i contractades per a treballar en la nova indústria del tèxtil i del cotó. Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-75) ls noves empreses instal·lades a Sant Quirze hauran de portar homes de confiança, majordoms i encarregats de fàbrica que s'instal·laran fora del nucli antic als carrers de Sant Josep, Passeig del Ter i fins hi tot de la verneda (on hi ha can Trinxet) per no barrejar-se amb la resta de treballadors de classe 'baixa' i situats principalment al nucli antic. Possiblement la construcció de la casa va lligada amb la resclosa de captació situada a sota del mal-pas i que es va urbanitzar a principi del segle XX juntament amb l'embocadura del carrer del Pont.</p> | 42.1010780,2.2190444 | 435425 | 4661294 | 1900 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228111448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228112234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94682-img20230228111437.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa de característiques pròpies de l'arquitectura industrial i ferroviària. De la mateixa manera que ho són molts edificis de del nucli antic de Sant Quirze i també dels voltants seria erigida per acollir famílies i treballadors de les fàbriques de Can Guixà o can Trinxet segons el que sembla aquesta casa deuria acollir a famílies d'enginyers o altres càrrecs importants dins de la fàbrica per les característiques de l'edifici. Conserva en molt bon estat la fàbrica originaria tot i que caldria rehabilitar-la ja que els revestiments estan despresos i algunes motllures han caigut, Cal destacar-ne les peces de forja com ara baranes de balcons, reixes i gelosia. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94692 | Casa al passeig del Ter, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-passeig-del-ter-23 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XX | edifici en un estat de conservació més aviat acceptable ja que malgrat estigui habitat presenta els revestiments exteriors, la coberta, baranes i terrats en mal estat. Els revestiments estan parcialment despresos, les baranes oxidades i algunes cornises amb esquerdes i fissures. LI convindria una bona neteja i rehabilitació de la façana | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada entre les finques 21 i 25 del passeig del Ter amb tres crugies compostes per una PB + 2P i coberta separades per forjats de fusta i coberta plana o terrat. Presenta façanes tant a la part del davant mirant al passeig del Ter com a la part posterior mirant al carrer de Sant Josep i la via del ferrocarril. </p> <p>La composició de les façanes segueix els cànons i les característiques de les finques de principi de segle XX i amb uns trets i estil de caire 'modernista' i amb elements destacats com ara els coronaments, tribunes, elements de forja. </p> <p>La façana que mira al passeig del Ter consta de planta baixa i dues plantes pis on s'obren tres obertures en cada planta. A la planta baixa hi ha obertes tres obertures, una de majors dimensions situada a la part esquerra destinada a local comercial i dues de menors compostes per finestres de diferent mida i amb una barana de maó ceràmic amb els maons col·locats amb formes ornamentals i geomètriques. estan emmarcades per una motllura que sobresurt d'un sòcol i les unifica a la part superior amb una única franja que serveis de separació amb el primer pis. Aquest està format per tres balconeres amb sengle balcó de barana de forja amb barrots de secció circular i motllures decorades en forma de voluta tant a al part superior com inferior de la barana i el passamà recte. Sobresurten del pla de la façana amb les llosanes de perfil bisellat. Tal i com succeïa amb la planta baixa aquestes obertures estan emmarcades per un marc que queda unificat a la part superior per damunt de les llindes i les separa del darrer nivell o regsire. Aquest també està format per dues balconeres de les mateixes característiques i dimensions que les del primer pis amb la diferència que a la part central hi ha una tribuna octogonal que sobresurt del pla de la façana i en la que s'obren sis finestres rectangulars protegides amb una barana de forja amb motius florals. La façana està coronada per una cornisa bisellada que sosté l'atic emmarcat per un frontó central acabat en forma corba i emmarcat per dues pilastres que acaben amb una forma esfèrica i que a la vegada separen dos registres protegits amb una barana de forma concaba o corbada a la inversa i dues pilastres més a cascun dels extrems acabades també amb un element esfèric. Al mig del frontó central s'obre un ull de bou. La barana és de ferro forjat amb representació d'elements florals i geomètrics. La façana que mira al carrer de Sant Josep presenta unes característiques semblants a la façana principal encara que amb una forma més simple. La planta primera i segona es resolen mitjançant galeries de tres arcs de mig punt; els de la planta primera de perfil rebaixat que recolzen damunt d'impostes de maó ceràmic i pilastres de maçoneria. La barana és de ferro forjat amb barrots de secció circular i passamà recte. També està coronada per una cornisa bisellada que sosté l'àtic del terrat resolt amb una barana que segueix el mateix cànon que la façana principal, és a dir mitjançant una barana de forma corbada separada per quatre registres amb pilastres acabades amb motius esfèrics, dos per casa costat i la part central acabada amb dos florons decoratius. Aquesta part no presenta el frontó decoratiu.</p> <p>El terrat està pavimentat amb rajoles ceràmiques. No hem pogut accedir a la part interna ja que està habilitada com a habitatges unifamiliars. A la part del darrere hi ha un petit pati exterior</p> | 08237-81 | Passeig del Ter núm. 23 | <p>Desconeixem les dades històriques referents a la construcció d'aquest element que molt ben sembla que va ser erigit en el moment que es va urbanitzar el carrer del passeig del Ter. a cavall dels anys 1900-1925 sense descartar la possibilitat que ja existís anteriorment. Forma part dels nous eixamplis i urbanització de la vila que va començar a créixer fora de les muralles amb pisos i cases per allotjar enginyers, capataços i membres de la burgesia que anaven relacionats amb les fàbriques i també del ferrocarril. Val adir que es construïren fora del nucli antic per diferenciar-se de la resta de treballadors comuns de les fàbriques que vivien majoritariament dins del nucli antic</p> | 42.1004949,2.2199422 | 435499 | 4661228 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94692-img20230228112730.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa a la qual no hem pogut conèixer.ne gaire informació ja que no s'ha pogut accedir a la documentació. Caldria mirar a l'ajuntament i buscar a l'arxiu l'expedient d'obres de construcció per conèixer el propietari promotor així com també l'arquitecte redactor | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94772 | Antic molí bataner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-bataner | <p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-can trinxet</p> <p> </p> | XVIII | Segons els diferents orto fotomapes publicats per L'institut català de cartografia (ICC) es mostra una evolució del conjunt fabril en les imatges que es mostren per anys es veu com el 1998, 2001 encara es conservava en bon estat i al 20005 arran de la construcció de l'empresa 'viso plast' a les instal·lacions de can Trinxet es va reconstruir completament la façana oest amb aparell de Totxana. La resta de façanes conserven encara alguns dels elements originals. Amb la reforma o reconstrucció de la façana oest es va refer el vessant oest de la coberta amb estructura de planxes galvanitzades. | <p>L'antic molí bataner es conserva integrat al conjunt fabril de Can Trinxet. De tots els edificis que hi ha en aquest conjunt arquitectònic, la que correspondria amb l'antic molí seria la part més propera al riu i paral·lela al canal de can Trinxet i perpendicular a les naus principals de la fàbrica. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i composta per dues plantes i les golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a l'oest. El conjunt es conserva en bon estat malgrat que la façana oest hagi estat enderrocada i reparada reculant uns metres a l'est mitjançant un mur de maó ceràmic i la coberta sigui substituïda parcialment per una de planxa fruit de la darrera reparació. La composició de les obertures és geomètrica i regular amb series de tres finestres coronades en arc de mig punt i amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i i una finestra en arc de mig punt a les golfes. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu revestits amb una capa d'estuc i enlluït de color groguenc. A la part inferior hi ha la sortida del carcavà del canal formada per un arc de mig punt de mides considerables. L'interior està reutilitzat com a central transformadora i acull les turbines de la mateixa. Abans de la darrera reforma i segons imatges antigues conservades la façana oest paral·lela al riu tenia dues plantes amb sèries de set finestres rectangular al primer pis i set més d'arc de mig punt a la segona. L'aparell estava revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç de color groguenc. D'aquesta façana es conserven vestigis dels murs de maçoneria de còdols de riu embeguts per la vegetació i en un pati exterior Finalment la darrera façana orientada al nord coincideix amb el pinyó de la coberta i està distribuïda mitjançant tres finestres d'arc de mig punt amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i tres més al sota coberta. Avui dia estan parcialment paredades i pintades de color groguenc.</p> | 08237-113 | Passeig del Ter núm.2 | <p>El molí bataner denominat 'molí nou' i situat a la zona de la Verneda el tenim documentat a partir del segle XVIII. Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat esmenta que a Sant Quirze a mitjans del segle XVIII hi havia tres molins bataners o drapers (2 a Sant Quirze i 1 a Montesquiu) , propietat del comte de Santa Coloma i arrendats a les famílies Ginestet, Serrallonga i Castany, aquest darrer a Montesquiu. Els dos molins estarien situats a la part sud-oest de can Guixà (molí vell) i a la zona de la Verneda (molí nou),es a dir a l'emplaçament que estem descrivint. Sobre aquest element el trobem novament esmentat a partir de 1862 quan Josep Domingo i LLuch, inversor vigatà l'adquireix juntament amb altres finques com ara la propera casa de la Coromina la qual reforma per establir-hi la seva residència. Aquesta referència la tenim a través de <em>'cuadernos de liquidaciones y amillaramiento de sant quirze de Besora l'any 1862' </em>i en que a la inscripció núm. 50 i a mans de Josep Domingo Lluch especifica que <em>'Posession nombrada la Coromina situada en el llano del mismo nombre, de su propiedad y que cultiva de su cuenta .</em></p> <p>Por un molino harinero llamado 'molí nou' (nº1) amb un valor de 10.500 sous,<em> por una fabrica de hilados nº 4 </em>amb un valor de 19.668 sous, <em>por una casa nueva en la fábrica per 468 sous. (AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016) </em>Segurament aquest molí nou seria al que ens estm referint i la fàbrica seria al costat i correspondria amb la futura de can trinxet. Consultant les matrícules industrials del 1858 , Josep Domingo LLuch tutela la fàbrica de la verneda amb un 'vell batán, quatre cardes mogudes per aigua i 350 fusos). Serrallonga. Ob cit. P.221. Apèndix V. La zona de la verneda en les matrícules indusrials apareix denominada com a 'despoblat'. AMQ. Matrícula industrials 1854-1940. La fàbrica Domingo es donarà de baixa el 1883 per llavors ser absorvits per l'italià Coroggio i Trinxer Cia el 1887. L'antic molí draper quedaria integrat al nou complex fabril com un element més.</p> | 42.1039380,2.2166948 | 435234 | 4661614 | 1714 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230110115302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230228111804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-00569375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123502.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Molí que va quedar integrat al conjunt fabril de Can Trinxet com a part de la mateixa oi perdent la seva funcionalitat primerenca. De la vella construcció es va conservar el canal, el carcavà i l'edifici del molí que acollia els batans i que va ser substituït per telers de cotó amb el canvi productiu de la indústria llanera a la cotonera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94867 | Capella de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lourdes | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | Capella en molt bon estat de conservació ja que el lloc es troba molt ben cuidat ja que és molt transcorregut pels habitants de Sant Quirze i està inclòs en la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze. La capella encara està en culte. | <p>El conjunt de la capella de Lourdes de Sant Quirze de Besora correspon amb un espai de culte a la verge situat als jardins de l'antiga fàbrica tèxtil de can Trinxet just a l'entrada a mà esquerra i damunt del Ter. Presenta una planta rectangular amb la fornícula en honor a la verge i la 'gruta' o cova de la troballa mirant damunt del Ter i la 'capella' en el costat oposat. Val adir que l'espai dels fidels és al descobert i està tancat per una barana de ferro forjat que delimita la part pública de la zona de culte. La gruta està formada per un arc rebaixat folrat de pedra tosca simulant la 'cova de la Troballa' i en el que hi ha situat al seu interior un altar format per una ara de pedra i sostinguda per 6 columnes amb bases i capitells d'estil romànic i reaprofitats d'altres indrets. Entre els elements cal destacar capitells de tipus vegetal, impostes ricament decorades amb motius geomètrics i florals de marbre rosat d'Evol i de procedència desconeguda. Al costat seu hi ha un púlpit d'arcs conopials sostingut per una columna de base bisellada, fust trenat i capitell de marbre rosat amb motius escultòrics diversos. Aquest púlpit es situa al costat de l'escala que ascendeix a la fornícula de la verge Immaculada Concepció realitzada amb la mateixa pedra tosca que la cova i que la totalitat del conjunt que li dona un aire molt pintoresc. Al costat oposat hi ha una capella o oratori construït en pedra tosca, d'una sola planta i amb tres obertures que hi donen accés emmarcades per fragments de tosca disposats en vertical simulant una cova i amb l'anagrama de Maria al seu damunt. Als costats laterals hi ha altres altars amb elements religiosos i llantions. Tant la capella com la gruta estan protegides per reixes amb baranes de forja ricament treballades amb els barrots de secció en espiral, acabats en florons i decoració de volutes i creus intercalades amb altres motius florals. Val a dir que la decoració de la reixa de la cova és més rica que les altres.</p> | 08237-172 | Passeig del Ter, 2 | <p>Segons Joan serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze', aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més a més al ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1035768,2.2174201 | 435294 | 4661573 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230630121322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94867-20230807115431.jpg | Física | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | La capella de Lourdes es conserva en bon estat ja que és un espai de culte i de devoció pels habitats de Sant Quirze. L'estil i tècnica constructiva la permet relacionar amb una obra de la fi del segle XIX i principi del segle XX, en un context industrial i vinculat a les corrents eclèctiques i modernistes. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94868 | Elements escultòrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-escultorics | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> <p>www.https://monestirs.cat</p> <p>www.https:// patrimoni.gencat.cat</p> | XII | Elements reaprofitats i reutilitzats amb altres finalitats a dins del recinte de la capella de Lourdes. Els elements de pedra com ara el fust i la base del pulpit que estan a la intempèrie estan molt salinats i presenten un avançat estat d'erosió. Els elements de marbre rosat estan en més bon estat tot i que també tenen fissures i esquerdes . | <p>Aquest conjunt d'elements es troben situats a l'altar de la cova de la verge i també als elements que formen part i sostenen el púlpit que hi ha al costat de l'escala d'accés a la fornícula de la verge. Els elements que sostenen a l'ara de l'altar de la cova de la verge corresponen amb sis bases esglaonades de columnes diverses, quatre fusts de pedra sorrenca i sis capitells amb motius vegetals i florals simples. L'ara d'altar recupera una imposta decorada amb motius vegetals i florals formant espirals i trenats de tradició 'romànica'. En quant als elements del púlpit cal destacar la base i el fust trenat amb capitell de motius figurats en pedra sorrenca molt deteriorats i procedent d'algun monument medieval. El capitell que sosté el púlpit és vuitavat i representa diferents figures esculpides a dins de motius arquitectònics com ara arcs de mig punt i ricament decorats en alabastre amb incrustacions d'esmalt i pintura de color verd. El material que estan esculpits és marbre o alabastre fet que mostra la qualitat artística dels elements decoratius. Entre les figures i al·legories que s'hi representen cal destacar les imatges d'apòstols i altres figures amb una tècnica estilística molt acurada amb rostres humanitzats i trepà molt definit que permeten relacionar-ho en una etapa més aviat gòtica. Aquest element guarda relació amb la part superior del púlpit format per arcs conopials emmarcats per pinacles i en els que hi ha representació d'àngels músics sostenint instruments musicals com violes i llaüts. En un altre costat hi ha l'escut que sembla un arbre i també una roda de molí o roseta i altres elements no identificats La tipologia decorativa així com el material constructiu permet relacionar-ho amb el capitell vuitavat que el sosté. Tanmateix presenta incrustacions d'esmalt i pintura verda. Finalment cal remarcar la presència de la base del que semblaria procedent del claustre gòtic de Ripoll amb elements vegetals alternats per l'escut del casal de Barcelona i que sembla procedir de les galeries gòtiques fetes en temps del Paborde de Berga (S. XIV). Caldria estudiar a fons aquests elements i veure la seva relació amb el monestir de Ripoll.</p> | 08237-173 | Passeig del Ter, 2 | <p>La història d'aquestes peces vindria ser l'equivalent a la capella de la Mare de Déu de Lourdes. De fet ca tenir present que després de la destrucció que l'edifici va patir a partir de 1835. moment en que es produeix la seva exclaustració, és obligat a abandonar el monestir l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i la resta de monjos. Des d'aleshores el conjunt entra en un procés de declivi de manera que el 1847 desapareix una part del claustre i el 1856 s'esfondra la torre del palau abacial. Aquest fet va comportar doncs que els antics edificis monàstics fossin emprats com a pedrera i els seus objectes de valor venuts a particulars de manera que molts dels capitells del claustre i dependències monàstiques foren espoliats del seu lloc d'origen. Aquest fet coincidiria amb el moment que es decideix de bastir la capella de Lourdes on els seus arquitectes constructors Genís Codina i Sert i Carme Nieto sota la mà dels seus propietaris Caroggio-Codina i més tard trinxet el 1898, els quals i degut al seu poder adquisitiu i influenciador degueren comprar les peces al monestir de Ripoll per traslladar-les a la capella de la seva fabrica dedicada a Lourdes. </p> | 42.1036584,2.2173365 | 435287 | 4661582 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94868-20230807115319.jpg | Física | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Col·lecció d'elements escultòrics rellevants que semblen procedir del monestir de Santa Maria de Ripoll, sobretot la base dels capitells i el fust. Caldria veure si els elements del púlpit també hi pertanyen o corresponen amb un altre indret. | 92 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94874 | Glorieta de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-can-trinxet | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA.Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. <em>'El paper dels Trinxet, Serra i Codina'. </em>Club d'història Local. Col·lecció història local núm.2</p> | XIX | Antiga font i glorieta en mal estat degut a la seva proximitat al riu Ter i també pels desmunts de les obres fetes al mateix pont i també del passeig del Ter. Es conserva en mal estat sense la coberta i amb les antigues passarel·les d'accés mig caigudes i amb les baranes penjants. La font encara raja però el seu accés és molt difícil i cobert de la vegetació de ribera. | <p>Es tracta d'una antiga font i glorieta situada a l'antiga horta de Can Trinxet a tocar del pont de Sant Quirze i en una zona on antigament hi havia una verneda. Es tracta d'una zona de difícil accés ja que es troba a sota del Passeig del Ter, molt a prop del pont i a tocar del riu. Encara es conserva el brollador de la font que surt de sota la roca així com restes dels murs de l'antiga glorieta de planta circular i sobresortint per damunt de la cota del riu en forma de mirador amb baranes de ferro. La coberta ha desaparegut així com part dels murs. El paviment de damunt de la llera s'ha esfondrat en part de manera que el seu accés és difícil. està coberta de vegetació. Segons imatges antigues i postals fetes des de la part esquerra del pont s'aprecia encara aquest element situat per damunt de la llera del riu en forma de balcó.</p> | 08237-175 | Passeig del Ter, 2 | <p>Desconeixem la data de construcció i el període en que es va edificar que de ben segur que hauria anat relacionat amb la construcció de a font de Lourdes i la fàbrica de Can Trinxet per part de les empreses Caroggio-Codina i més tard Trinxet entre els anys 1883 i 1895 quan passà a mans de la societat Codina Serra ja que aquests darrers pertanyia Sallent. Consta que va ser en aquests anys quant s'erigí la capella de Lourdes i possiblement també aquesta glorieta situada en els jardins i paratges de la mateixa fàbrica. Sembla que aquest indret de repòs i i tranquil·litat va ser utilitzat fins el 1940 quant arran de la forta crescuda del Ter degut a una riuada va quedar completament destruït. Des de llavors no s'ha tornat a reconstruir.</p> | 42.1019917,2.2183703 | 435371 | 4661396 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-1-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-2-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-479-3-glorieta-can-trinxet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94874-sanquirico12gajavistaparcial.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La informació d'aquest element ha estat facilitada per Josep Masnou ja que no hi hem pogut tenir accés. | 105|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94866 | Font de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lourdes-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Programa de la Festa Major. Any 2019</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícula industrial de 1854 a 1940</p> <p>wwww.https:// vallgesbisaura.com</p> <p>www.https://fontsaigua.wordpress.com </p> | XIX-XX | La font de Lourdes es troba situada al costat de la capella del mateix nom i dins els jardins i recinte de la fàbrica Trinxet. La font es troba sense aigua, amb els brocs trencats però encara hi ha la deu d'aigua amb els gots per beure, units amb una cadeneta a cada costat i la pica per recollir l'aigua sobrant. Tot i així el recinte està molt ben cuidat i encara amb culte ja que es tracta d'un indret molt estimat pels santquirzencs. | <p>Es tracta d'una font situada dins del recinte de la capella de la verge de Lourdes i situada a dins del recinte fabril de Can Trinxet (antiga societat Coroggio-Codina). La font es situa a la part sud-oest de la capella, al costat de les escales d'accés a la 'gruta' i mirant cap al riu Ter.. La font pròpiament dita consta d'un petit cos rectangular coberta amb una teulada de ciment a quatre vessants amb una trapa superior per a poder-la obrir i netejar i dos brocs a la part frontal, avui desapareguts amb un pica de recollida d'aigües i dos gots, units amb una cadeneta a cada costat. Damunt dels brocs hi ha una placa de marbre amb la següent inscripció 'ALLEZ BOIRE À LA FONTAINE ET VOUS LAVER' (Aneu a beure de la font i us netejareu). Damunt seu una placa de marbre unida a la paret amb la següent inscripció 'En el año de gracia de 1858, en el hueco de la roca donde tiene su estatua la SANTÏSSIMA VIRGEN, en LOURDES, se apareció esta Bernardeta 18 veces; a saber; el 11 y el 14 de febrero; desde el 18 del citado mes al 4 de marzo cotidianamente; exceptuando los dia 25 de marzo, 7 de abril y 16 de julio. La santíssima virgen dijo a la niña el 18 de febrero 'Quieres hacerme el obsequio de venir aquí durante quince dias?' 'Yo no te prometo hacerte dichosa en este mundo peró si en el otro'. Y luego añadió 'Deseo que aquí acudan gentes de otras partes . La virgen también dijo durante la quincena 'Rogarás por los pecadores, bearás la tierra por los pecadores, penitencia, penitencia, penitencia... Ve y a los sacerdotes que construyan aquí una capilla, quiero que la gente venga en procesión, que vaya a beber de la fuente y que se lave en ella; Luego agregó. Vé a comer de la hierba que hay allí'. 'El 25 de marzo la virgen dijo. YO SOY LA IMMACULADA CONCEPCIÖN'</p> <p>Al costat mateix de la font hi ha la capella amb la 'gruta' i les escales d'accés a la capella on hi ha la verge de Lourdes.</p> | 08237-171 | Passeig del Ter, 3 | <p> Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Urquidi. Ob cit) i mitjançant documentació del bisbat (SBV. Lligall. Sant Quirze' Aquesta capella erigida dins del recinte fabril de Can Trinxet va obtenir l'autorització eclesiàstica el 20 d'agost de 1898 per a fer-hi culte després que la construíssin Genís Codina i Sert i Carme Nieto. Els promotors van ser els mateixos propietaris de la fàbrica ja que en les matrícules industrials (AMQ. Matrícula industrial, 1854-1940) figura en mans de Caroggio-Codina i Sureda amb 10.232 fusos de filar i retòrcer. Consta a través de la informació consultada en el blog de 'vallgesbisaura' de Munteis que la pedra tosca extreta per a construir la font procedia d'una propietat de Sora; la font caldes. A més, els Sert, en ser parents dels propietaris i amos de la fàbrica esmenten que a dins de la fàbrica hi havia tota una cambra pintada amb murals del mateix Josep Mª Sert i que amb les inundacions de 1940 van desaparèixer. Sembla que el dia de la benedicció per part del bisbe, es va fer una processó fins a la font que va sortir de Saderra, Besora i la Farga. El mateix Serrallonga va localitzar a l'arxiu episcopal una instància de 1914 per part de la companyia Forcada al bisbat de Vic sol·licitant culte a la capella. Des de llavors la capella ha estat sempre més en culte.</p> | 42.1036892,2.2172417 | 435279 | 4661585 | 1898 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94866-20230630121247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Genís Codina i Sert i Care Nieto | Aquesta capella es troba inclosa en l'itinerari de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Es tracta d'un indret molt recollit i acollidor que mereix ser analitzat en detall i que convida la seva estada. La capella i els jardins de Lourdes mostren certes similituds amb altres jardins situats en recintes fabrils com seria el cas dels jardins Artigas de la Pobla de Lillet amb la font de la Magnèsia i projectats per Antoni Gaudí. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94821 | Pla dels ocells II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-ocells-ii | <p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | L'any 2000 es va portat a terme una intervenció arqueològica d'urgència de delimitació mitjançant un seguit de rases documentant restes del Neolitic antic en una de les rases excavades al turó. Aquestes restes van ser documentades en una memòria científica. Les restes van ser cobertes amb terra o geo textil i avui es conserven a sota del camp del Pla dels Ocells. Al tractar-se d'un jaciment de característiques diferents a l'anterior va ser denominat com a Pla dels Ocels II. | <p>Tal i com s'ha cimentat en la fitxa referent al jaciment del ·'Pla dels ocells' del total de les 28 rases fetes entre el camp 1 i camp 2, les rases 1,2 i 3 del 'camp II' van donar coneixement de restes de ceràmica prehistòrica de l'epoca neolítica i del tipus epicardial segons els experts. Coincidia en un indret on la potència estratigràfica era major i amb una profunditat de sedimentació de fins als tres metres. La cronologia d'aquesta ceràmica és entre el 5400 i el 4000 ac amb la qual cosa no té cap mena de relació amb el jaciment ibèric-medieval de la fitxa anterior. Entre les restes de ceràmica es va recuperar 2 fregaments de dues vores de perfil en S oberta i 3 fragments sense forma de ceramica grollera de cocció reductora feta a mà i amb incisions 'cardium sectile' a la cara externa i un fragment amb decoració de cordons també del tipus epicardial.</p> | 08237-146 | Pla dels Ocells | <p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p> | 42.1011857,2.2102818 | 434701 | 4661313 | 5400-4000 ac | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94821-img20221205114311.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94819 | Poblat del pla dels ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-del-pla-dels-ocells | <p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XI-XIV | Cobert de vegetació i integrat en els marges de pedra seca fa que sigui difícil endevinar-ne la seva tipologia i extensió encara que arreu hi ha estructures de cases i murs en el vessant sud del petit altiplà del Pla dels Ocells. Tanmateix caldria fer una campanya de neteja, prospecció, delimitació i excavació arqueològica per valorar la seva extensió i grau de conservació de les restes d'aquestes antigues estructures. | <p>Es tracta d'un conjunt de restes de murs pertanyents a estructures de cases i antics habitatges situats a la part sud del denominat pla dels ocells i encarats mirant a la riera de Cusoms. En aquesta zona avui coberta de vegetació es poden endevinar restes de murs construïts en pedres d'una o dues filades, unides amb argamassa de calç i amb diverses orientacions. Aquestes estructures es disposen formant terrasses en diferents nivells que avui dia estan ocupades per petits horts i feixes de conreu. Atès que la zona està coberta de vegetació es fa molt difícil identificar-ne la seva extensió global.</p> | 08237-145 | Pla dels ocells S/N | <p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p> | 42.1006783,2.2125210 | 434885 | 4661255 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205114934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115115.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer tota una tasca de neteja i esbrossada de la zona on hi ha les restes de l'antic poblat per tal de delimitar l'abast i extensió de les restes per a poder-les protegir com a jaciment arqueològic i iniciar campanyes d'excavació per a poder conèixer les trestes. tanmateix hauria de ser declarat com a AEA (Àrea d'expectativa arqueològica) dins del POUM, raó de la qual caldria fer rases de delimitació amb mitjans mecànics. Val a dir que l'any 2000 es van fer entre els dies 23 d'octubre i 16 i 17 de novembre diverses rases de delimitació als camps 1 i 2 amb uns resultats que exposarem a la fitxa següent. Podria donar-se el cas que aquestes restes siguin de masos medievals o també d'un nucli poblacional situat a 'l'altra banda' | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94687 | Creu del pedró de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-de-lesglesia | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local de Sant Quirze de Besora. Col·lecció història Local. Vol 2</p> | XIX | Element que es conserva en bon estat malgrat que les pedres de la coberta i part del pedestal estan esquerdats degut a la seva erosió. La creu de forja li convé una mica de repàs ja que està oxidada | <p>Creu de Pedró (o de Padró) situada a l'emplaçament de l'antic cementiri situat al voltant de l'església a la zona de la placeta que hi ha al seu davant. Es tracta d'un element de pedra de planta quadrada i format per tres elements bàsicament ben diferenciats. La base amb el pedestal on hi ha la creu en forma de pilastra, el suport de la mateixa amb una forma piramidal coronada per una bola que sosté el darrer element que es correspon amb la creu termenal. Tota l'estructura és de pedra calcaria picada i ben reballada. La base és en forma de sòcol amb un fris trenat que sosté la pilastra quadrangular flanquejada per semi pilastres de secció circular i un acabat en forma de cornisa amb un fris dentat que sosté la coberta, piramidal i que a la vegada serveix de suport a la creu. Aquesta coberta està coronada per una bola de pedra completament esfèrica que serveix de suport a la creu termenal o de padró de ferro forjat i amb una corona d'espines. </p> | 08237-76 | Placeta de l'Església | <p>Aquest element de cronologia dubtosa sembla que recorda el solar del vell cementiri situat davant la plaça de l'església. El seu origen podria ser baix medieval tot i que l'element que ens ha arribat als nostres dies correspon amb una reforma tardana portada a terme en el mateix moment que es va remodelar la façana de l'església, almenys en el que fa referència al pedestal ja que la tipologia escultòrica recorda molt al de la pica baptismal fet que la podríem vincular al segle XVIII o fins hi tot XIX ,ja que la configuració de la placeta actual es va fer el 1884 quan l'ajuntament va comprar l'antiga casa de Sant Sebastià de l'antic gremi de Paraires i aleshores propietat d'Antoni Espadaler per a enderrocar-la i donar ventilació a l'escola municipal que es situava al primer pis de l'ajuntament (Serrallonga Ob. cit. 1998). A més a més poc després Jeroni Guixà propietari de filatures Guixà a principi de 1900 havia reformat la façana de la seva casa que mirava davant de l'església i l'antiga rectoria ja feia temps que havia estat abandonada ja que el 1890 s'havia iniciat la construcció de la nova casa rectoral deixant l'antiga abandonada. Finalment l'antic cementiri ja havia estat traslladat el 1867 després de que Pasqual Madoz el descrivís com 'en nada ofende la salud pública' i s'edifiquen al paratge de la Rovirosa. Per tant totes aquestes reformes transformaren de forma notable l'entorn de l'església de Sant Quirze. Tot fa pensar que la creu del Pedró seria reconstruïda en aquest moment damunt d'una base més antiga i amb la fisonomia que ens ha arribat als nostres dies com a record de l'antic cementiri medieval.</p> | 42.1003523,2.2228752 | 435742 | 4661210 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94687-img20221108111620.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Element que recorda l'emplaçament de l'antic cementiri i sagrera de l'Església. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94510 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-17 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderno de liquidaciones y Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.. Carpeta 1016</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> <p> </p> | XIV-XIX | <p>Conjunt urbà de notable importància i situat al cor del nucli antic. Té una planta més aviat trapezoïdal allargassada i limitada pels carrers de Torelló a la part de migdia, el carrer de la plaça que connecta amb el carrer del pont per mitjà de la denominada 'placeta' a la cruïlla amb els carrers de l'església a la banda de tramuntana. La banda nord és més amplia que la sud i acull l'antiga casa del Comú o ajuntament. A la part nord-est hi ha un carrer que connecta amb el carrer de l'església i la placeta de davant de la mateixa. Es tracta d'una reforma urbanística portada a terme el 1952 arrel dels enderrocs de l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià situada al costat de la casa del comú i formant un estret callerot que connectava la plaça amb el carrer de l'església. Al costat de la finca núm. 2 encara n'hi havia una altra, la número 3 que també va ser enderrocada amb motiu de les mateixes reformes urbanístiques i que unificava el conjunt de l'església i de la plaça en una sola unitat urbanística. tant sols hi havia una mica de gaia (pati) que separava l'edifici religiós de la resta de les edificacions. Les edificacions que envolten la plaça. a banda de la casa del comú que conserva encara uns trets més aviat monumentals protagonitzats per la llotja o porxada d'arcs de mig punt de la planta baixa o les finques núm. 2, 5, 11, 12, 13, 14 i que estan descrites en fitxes a part, la resta d'habitatges corresponen a les clàssiques i típiques construccions gremials entre mitgeres compostes per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a cada costat de la plaça i amb la part del darrere que mira a les hortes i ales muralles. Cal destacar que algunes finques 9, 2, 4, 6 i 8 situades a la part de més a migdia encara conserven el parcel·lari original amb la casa separada de la muralla per un pas de ronda i emprat com a hortes. A més a mes aquestes cases, encara que molt reformades responen a cases humils de gremis i teixidors i organitzades seguint les pautes de les característiques parcel·les gòtiques amb un origen clarament medieval. Per contra les número 2, 3, 5, 11, 12, 13 i 14 pertanyien a la noblesa (baró de Santa Coloma) i també a les famílies més representatives i estan compostes per un nombre major de pisos i també de crugies.</p> <p>Val a dir que la plaça segueix una traça urbanística desenvolupada pel pas del camí ral que partia de Vic i es dirigia a Ripoll passant per la vila de Sant Quirze assentada al marge esquerra del riu Ter i connectada amb el camí principal per mitjà d'un pont de tres ulls (actual pont de Sant Quirze). El mateix pont també unia amb el nucli de Montesquiu, el casal homònim i els nuclis de Santa Maria de Besora i Vidrà. A més a més venia delimitada pel riu ter, el torrent de la Foradada i també la riera de la Solana, avui al TM de Montesquiu. El pas del camí per l'interior de la vila va fer que es desenvolupes un urbanisme vinculat al mateix i amb un nucli central per a comerç, vendes i mercat que corresponia amb la plaça. Al centre hi ha un brollador d'aigua amb una placa i monument commemoratiu a la portada d'aigües.</p> <p>Segons imatges antigues conservades la casa núm. 10 de la plaça conservava uns trets encara 'gòtics' amb una porta allindadada i sostinguda per permòdols i al seu damunt una finestra de petites dimensions. Els núm. 3 i 4 també presentaven una fisonomia diferent amb balcons al primer pis i amb u important ràfec o cornisa que coronava la façana i compost per trets filades de teula ceràmica i maó pla. La núm. 3 presentava petites finestres a sota teulada pertanyents a les golfes.</p> <p> </p> | 08237-28 | Plaça Major | <p>La història de la plaça Major de Sant Quirze va molt lligada a l'evolució de la vila. De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Sta Maria i St. Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. </p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont</p> | 42.1000454,2.2228324 | 435737 | 4661177 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-img20221108111920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-img20230228113900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121623.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt urbà de característiques molt notables que ha sabut preservar encara que amb moltes reformes el caràcter originari de l'urbanisme d'arrels medievals i que s'ha mantingut en més o menys alteracions fins a l'actualitat. Les edificacions que l'envolten, especialment les que tenen una fitxa específica però també les altres reuneixen les característiques de les cases gremials, sobretot les situades a la banda del carrer de Torelló on encara conserven la composició de PB+ 1 pis + sota teulada.L'edifici de l'ajuntament, utilitzat possiblement com a llotja de draps es situa en un extrem del conjunt com a punt de més importància. La plaça segueix les característiques pròpies de les places de mercat de la comarca de l'Osona com és el cas de la plaça de Torelló, la Plaça major de Vic, la plaça de Rupit o altres indrets de fora de l'Osona com seria el cas de la plaça de Bagà (Berguedà), el verger de la Pobla de Lillet, la plaça de Bellver de Cerdanya, la plaça de Santa Pau a la Garrotxa i moltes altres. Totes elles estan voltades per edificis amb porxos a la planta baixa emprats com a llotges de mercat, cases nobiliàries al seu entorn i la part central descoberta i utilitzada per a vendre productes de gran format (llenya, bestiar, fusta...). Tots els indrets on hi han places de característiques similars corresponen a viles amb llarga tradició llanera, molins bataners situats al costat de les lleres dels rius i amb una forta activitat de paraires i teixidors. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94505 | Plaça Major, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-11-0 | <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la plaça Major núm.11 i mirant a l'est. Es tracta de la característica casa gremial de parcel·la rectangular entre mitgeres i composta de PB+ 'pisos i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant. La composició de la façana és característica d'aquest tipus d'habitatges amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa i avui dia molt reformada s'hi obren dues obertures; una de majors proporcions i d'accés a local comercial (antic obrador) i una segona més estreta que condueix a l'escala que connecta els habitatges. A la planta primera hi ha dues obertures; una balconera i una finestra. En quant a la primera està composta per muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari i de perfil bisellat. Dona accés a un balcó que sobresurt del pla de la façana està sostingut per una llosana de pedra i té la barana de forja amb barrots de secció quadrada i volutes. La segona obertura correspon amb una finestra amb els muntants i llinda també de pedra picada, esplandit extern i ampit bisellat. Correspon amb un element de cronologia força remota. Damunt seu hi ha una segona planta amb dues balconeres amb barana que no sobresurt del pla de la façana i amb barrots simples de secció quadrada. La fusteria i bastiments d'aquestes obertures són de fusta. No existeixen altres obertures. tot i que se n'endevinen dues més de paredades a nivell de les golfes. Val a dir que la façana està aixoplugada per una barbacana que sobresurt en forma de voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa d'enlluït i calç que emmascara la fàbrica originaria la qual i segons es pot desprendre seria amb aparell de maçoneria i la part superior de tàpia o altres materials. La façana posterior que mira al Ter coincideix amb la traça de les velles muralles que encara es poden mig identificar a la part inferior. Aquesta façana esta organitzada amb una planta baixa pràcticament massissa on s'obre una petita porta d'accés als horts i amb aparell de còdols de riu i maçoneria. Al seu damunt hi ha dues plantes superiors on s'obren àmplies eixides i galeries mig reformades i parcialment tapiades. L'interior és utilitzat com a habitatges.</p> | 08237-27 | Plaça Major núm. 11 | <p>La casa pel fet d'estar situada en un lloc de màxima representació com era la plaça pública o plaça major pertanyia molt possiblement al baró de Santa Coloma, que tal i com s'ha esmentat anteriorment adquirí part dels béns i les rendes dels antics barons de Besora. No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMSQB se sap que lapertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de santa coloma. </em></p> | 42.1000066,2.2228246 | 435736 | 4661173 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20221205122536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-20230629121432.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa conserva encara els trets bàsics i essencials de les cases entre mitgeres de tipus gremial situades a la plaça de Sant Quirze de Besora. Cal destacar que és dels pocs exemples que guarda encara la traça i la fossilització de les velles muralles integrades a la part inferior de la casa com a murs de càrrega i els eixamplament de la mateixa ocupant l'espai de l'antic 'pas de ronda'; un espai de separació entre les cases i les muralles i mesura de defensa en cas de setge i atac. Originàriament la façana posterior de les cases quedava separada de la mateixa i en el moment que les muralles deixaren de tenir la funció defensiva, els albergs van ser eixamplats fins arribar als límits de la muralla que quedà integrada coma paret i mur de suport. A la finca núm. 11 de la plaça encara es poden veure els tancaments de la finca originaria i les ampliacions de l'espai del pas de ronda visibles en el parcel·lari i també en la disposició de les cobertes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94504 | Casa de la Plaça Major, 13 i 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-13-i-14 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (2010). Una mirada al passat. DVD</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix XI.</p> <p>AMQ. Cuaderno de limitaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. Any1862. Carpeta 1016 </p> <p> </p> | XVI-XVIII | <p>Edifici que manté els trets essencials d'una casa gremial però amb reformes de l'època moderna. especialment en els habitatges situats a les plantes superiors i sobretot el seu interior. Es tracta d'un edifici de grans proporcions que abraça dues finques (la núm. 13 i 14) i que estan unificades en un únic immoble. S'estructura en Planta baixa, dues plantes pis i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. Presenta una planta més aviat rectangular de dues crugies, ja que unifica dues antigues cases gremials de parcel·la gòtica. La composició de la façana respon als cànons de principi del segle 20. La finca núm. 13 conserva encara part de la planta baixa i del primer pis amb la vella estructura d'una casa gremial. La porta d'entrada es situa a la part dreta i consta d'una obertura coronada per un arc rebaixat de tipus i perfil escarser i amb els muntants de pedra picada de tipus calcari i del tipus bisellat. Al costat seu hi ha una obertura de dimensions més àmplies que dona accés a un local comercial. Damunt seu hi ha dues balconeres; una de simple situada a la part de més a migdia i una segona en amb els muntants, i llinda de pedra picada que coincideix amb l'emplaçament de damunt de la porta d'entrada. En aquesta part s'obre un balcó que sobresurt del pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb la planta segona s'obren dues balconades més amb els muntants de maó ceràmic, la barana de forja amb barrots de secció quadrada i decoració a volutes situat en el pla de la façana i les fusteries amb barretes emmarca vidres i porticó intern. Val a dir que entre la planta primera i segona hi ha una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. La composició de la finca núm. 14 és similar a l'adjacent a base de dues portes d'accés a la planta baixa, dues balconeres amb balcó al primer pis sobresortint del pla de la façana i sostingut per una llosana de pedra de perfil bisellat. La barana és de forja amb els barrots de secció quadrada, volutes decoratives i passamà recte. Damunt seu hi ha dues balconeres més de la mateixa forma i composició que la casa anterior. Amdues finques resten unificades per una cornisa bisellada formada per diverses filades de maó pla que sostenen la coberta. sembla que correspon amb una reforma de principi del segle XX. La façana que mira al riu Ter està protagonitzada per tenir més predomini del buit que del massís ja que al tractar-se d'una façana que s'orienta a sud-oest està protagonitzada per eixides i balconades disposades en totes les seves plantes i coincidents en tots els seus pisos. A cada costat de balcó hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la façana i que està emprat com a latrina. Aquesta construcció es troba a cada costat de la finca. Segons el que es pot desprendre hi han dos pisos per planta.</p> <p>A la part del darrere hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la línia de la façana i compost per una planta baixa i un primer pis amb terrat. Aquest volum que té les parets formades per còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, disposats en filades regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra picada. Aquest element és completament massís. Vegeu fitxa annexa. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que està emprada com a habitatges</p> | 08237-26 | Plaça Major núm. 13 i 14 | <p>L'origen de la casa seria possiblement medieval amb reformes importants als segles XVI i XVII coincidint en el període d'esplendor de la vila de Sant Quirze arrel de la manufactura dels draps de llana i l'aparició dels paraires. Aquest fet va comportar que s'instal·lessin paraires, teixidors i bracers al llarg del nucli antic i transformessin la majoria d eles cases en tallers i obradors. Aquestes cases limitarien a la part del darrere amb la muralla medieval la qual, flanquejada per torres i bestorres hauria estat separada de les cases per mitjà d'un pas de ronda. Amb el temps i quan les fortificacions perderen aquesta funció s'aprofitaren com a parets de les cases que tenen façana a la plaça Major les quals s'eixamplaren fins a tenir com a límit extern l'antiga muralla que quedà embeguda a dins de les cases. Referent a la documentació històrica consultada hem trobat que la casa amb l'amillarament de 1862 era propietat de José Vilarrassa el qual tenia nombroses propietats, entre elles les finques núm. 13 i 14 de la plaça. Vegeu cita ' <em>Por una casa con hierto adyacente en la Plza nº 13, por otra en el nº 3, por otra en el nº 6, por otra en el nº 12 y por otra en el nº 13' . Inscripció núm 160. (</em> AMQ Cuaderno de limitaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora. Inscripció núm 160)<em> </em>Hi habitava un Joan ferrer, farmacèutic que exercí com a alcalde entre els anys 1869 i 1872 i també Antoni Espadaler Arimany comerciant que exercí d'alcade entre els anys 1868 i 1869 (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- Apèndix XI). No hem trobat altres dades referent a la casa. </p> | 42.1000454,2.2227385 | 435730 | 4661177 | 1773 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20230228113921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221205122536.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa molt reformada la qual conserva encara vestigis de les antigues cases gremials erigides a la plaça Major, especialment a la planta baixa i primera i completament reformades a mitjans del segle XIX i principi del XX quan van ser unificades en una de sola. Amb tot a la part del darrere encara es pot endevinar part de la traça de l'antiga muralla medieval amb fragments de la mateixa emprada com a base de sosteniment de la nova construcció i amb el volum d'una torre de planta quadrada que sobresurt de la mateixa i que recolza damunt de la roca natural i que a la vegada acta com a contrafort. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94490 | Casa de la plaça Major, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial. Annex II i Annex III. Ajuntament de Sant Quirze de Besora </p> <p>ACM: Llibre d'arrendaments. Carpeta 15</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Inscripció núm.91</p> <p>AMQ: Proyecto de fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-ayuntamiento. 1954 </p> | XIV, XVII, XIX | Finca que aparentment i externament es mostra en bon estat amb reformes fetes el 1500, 1600, 1800 i fins hi tot 1900, però que ha estat compartimentada i dividida en diferents propietaris degut a que ha estat distribuïda en diferents habitatges repartits en les tres plantes. | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions que conserva diferents fases constructives fruit de les diverses ampliacions que es van portar a terme en temps moderns. Consta d'una planta rectangular amb diverses crugies formant un angle obtús degut a la traça del carrer i organitzada en planta baixa, dos pisos i un sota teulada o golfes cobert amb teulada a un sol vessant amb un sobre-alçament o àtic a dues aigües que li dona una imatge molt característica al conjunt. Per la part de llevant hi ha una ampliació tardana de PB+ 2 PP i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a llevant. La façana que mira a la plaça Major s'organitza en PB+ 2 PP i golfes amb el ràfec de la coberta i el carener paral·lel a la façana i amb un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada o principal està coronada en arc de mig punt de pedra picada amb àmplies dovelles d'uns 60 cm. de llarg i amb els perfils bisellats. A cada costat hi ha tres obertures coronades amb llindes de pedra amb els muntants bisellats. Al primer pis hi ha tres balconeres de pedra picada, de perfil bisellat que corresponen a antigues finestres rectangulars convertides en balconeres i amb els balcons de ferro forjat de perfil tornejats i passamà recte i la llosana del balcó bisellada. Les obertures de la planta segona tenen la mateixa composició que les de la planta inferior. és a dir amb balconeres de muntants i llindes de pedra picada de perfil bisellat, balcons que sobresurten del pla de la façana amb barana de forja de perfil tornejat i la llosana de pedra, llevat de la central que està reformada. La planta superior o àtic està formada per gelosies de tipus modernista alternades per un fris amb decoració vegetal i geomètrica formant fulles i trèvols i amb una franja de rajoles ceràmiques decorada en rosetes a sota seu. El ràfec està format per un voladís de la coberta sostinguda per bigues amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat sota un estucat i enlluït de color ocre que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i cantonades de pedra picada de tipus calcari. La façana que mira a la plaça de l'església va ser realitzada en el moment que es va enderrocar l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià i es va formalitzar la plaça actual. En el seu lloc existia un callisot estret. Presenta uns trets més aviat modernistes i eclèctics amb una composició ordenada d'obertures situades geomètricament al llarg de la façana i composta per una PB+ 2 plantes pis i sota teulada i amb la façana de la mansarda de l'àtic afegida sobresortint del pla de la teulada. La teulada té el carener perpendicular tot i que l'aparença externa és que sigui paral·lel de la mateixa manera que també ho és el cos annex de la part de llevant. L'acabat és en forma de cornisa bisellada que emmarca el pinyó de l'àtic sobresortint en posició axial donant-li un aspecte més aviat monumental i amb un acabat format per una cornisa de dues filades de teula girada i maó pla La composició de la façana és a base d'obertures rectangulars situades geomètricament en els diversos pisos i formades per balconeres amb balcons de tipus 'modernista' formant diferents barrots de ceràmica amb una base decorada amb rajoletes de petites dimensions formant mosaics policrom en blau i blanc i repartint-se amb sèries de tres al primer pis i una al segon pis. La resta d'obertures són finestres geminades rectangulars situades a la planta primera i també segona seguint el mateix esquema decoratiu i compositiu. </p> <p>Cal destacar el volum del cos on hi ha l'àtic esta emmarcat per cornises i sanefes que el divideixen i el separen de la resta de la façana. Cada cornisa parteix d'un medalló en forma de rombe situat a cada costat d'aquest cos central i decorat amb una rajola en forma de roseta de ceràmica policroma. La darrera planta està formada per tres obertures en arc de mig punt de les que la central és de mides més grans ja que segueix el pendent del pinyó de la coberta i a la vegada descansen damunt d'una cornisa de maó ceràmic i estan emmarcades per una motllura de guix que ressegueix tot el seu contorn. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de morter i enlluït de color ocre amb els emmarcaments de les obertures, cornises i cantonades de color rosat. Aquesta façana està separada de la plaça de l'església per mitjà d'un jardí que està separat per una reixa de forja amb un acabat en forma de florons i pinacles i alternada per pilars coronats per peces de ceràmica vidriada de color verd i formant gablets. Val a dir que aquesta façana està unida a l'església per mitjà d'un cos o galeria de planta baixa i primera i amb arcades de les mateixes característiques que les obertures descrites. La façana de llevant és la que presenta menys interès ja que correspon amb el cos annexionat a l'edifici originari i amb una decoració semblant a la façana de la plaça de l'església bé que més senzilla. ja que esta formada per galeries i balcons i únicament hi ha decoració a la cornisa de la coberta. L'interior no es pot visitar degut a que està completament compartimentada per diferents habitatges i únicament en cal destacar el vestíbul i l'escala de pedra picada que corresponen amb els vestigis més antics conservats.</p> <p> </p> | 08237-24 | Plaça Major núm. 2 | <p>La casa que estem tractant es situava a la plaça del poble o plaça del comú. Segons Serrallonga en aquesta plaça es centralitzava la major part de la vida de la vila i la majoria de les cases pertanyien al marquès de Besora i més tard el marquès de Santa Coloma ja que les possessions dels barons de Besora van passar a mans dels Cartellà i també els Queral després de disputes i desajusts van quedar repartides el 1774. A la plaça també hi havia les residències i propietats dels prohoms més rics com ara (Bruch, Feixas, Anglada, Espadaler, Font Palau, Rierola, Russinyol...) A la plaça es fan les reunions més importants, el mercat, es venen els productes de llana, els draps, s'hi fan processons i els nens hi fan jocs. No és d'estranyar que les cases del seu entorn pertanyin a les famílies de major rol i status com seria el cas del marquès de Besora, de Santa Coloma i altres potentats. Referent a la casa consta que l'any 1700 Josep Vinyas paraire correspón amb un empresari que té una botiga de roba estreta i viu a la plaça i també Quirze Vinyas paraire el 1778 i Anna Maria Vinyes amb botiga de teixits estrangers el 1778. Val a dir que els Vinyes es convertiren en grans empresaris doncs viuen a la plaça Major i hi té arrendades les finques núm- 2, 29, 21, 22 i 23 al marquès de Besora i a partir de 1830 amb Segimon Cararav on hi té arrendades les rendes del comte de Santa Coloma. (SERRALLONGA. Ob cit. P-57). Referent als amillaraments de 1862 sabem que la casa va passar a mans de Joan /Pere Moles Inscripció núm. 91: 'por una casa con su pequeño huerto adyacente en la Plaza nº2 (calle de ) y otro huerto en el paraje llamado de los Patios' AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 91. Cal esmentar que segons Serrallonga (Serrallonga, J, 1998. Ob cit-p 111) especifica que el 1899 i 1900 s'acaben les cases del final del carrer del Pont que podran hostatjar treballadors de les fàbriques i quedaran unides a una caseta que la companyia ferrroviaria hi tenia en aquest lloc. A més al 1900 el mateix Jeroni Guixà remodelava la seva casa de la Plaça amb façana a la placeta de l'església al costat de l'edifici parroquial. És per tant molt possible que aquesta façana fos realitzada pel mateix Guixà a principi de segle XX i en estil modernista. </p> <p><em>F</em>inalment i pel que fa referència a l'enderroc de la casa de la confraria de sant Sebastià que quedava unida a la casa del comú i s'encarregava de custodiar l'altar de la capella de Sant Sebastià. Aquesta casa després de la desamortització de Pasqual Madoz 1855 va passar a mans del comú fins que finalment va ser enderrocada. Encara a l'arxiu municipal hem trobat els contractes per les obres d'enderroc i un rebut firmat l'any 1954 que va adjunt amb la reforma de l'ajuntament. Segons esmenta aquest document que correspon amb un rebut de l'alcalde a un tal Don Carlos Mir Comellas</p> <p><em>He recibido de Don Carlos Mir y Comellas la cantidad de novecientas sesenta pesetas, importe de noventa y siete kilos de hierro, procedente de la demolición de la casa nº 2 de la calle de la Plaza, propiedad de este ayuntamiento a razón de diez pesetas el kilo. Y para que conste expido el presente recibo que sello y firmo en San Quirico de Besora a veintinueve de diciembre de mil novecientos cincuenta (AMSQB) Actes 1862-1950. </em>Poc després ens apareix el projecte de reforma de la façana est de la casa conistorial i datat de 1954. El present projecte es conserva a l'arxiu municipal de Sant Quirze. També es conserven nombroses imatges de les cases enderrocades per a construir les façanes del nou ajuntament al carrer de l'església. Corresponien amb les cases de Cal Colom o cal paraigüer i també la fonda Pallarès i datades de 1952. Per tant vinculades a aquestes reformes.</p> | 42.1002106,2.2228808 | 435742 | 4661195 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-20230630122821.jpg | Inexistent | Barroc|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta casa malgrat que estigui profundament reformada correspon amb una de les cases més antigues i que més regust d'àpoca conserva al nucli antic de Sant Quirze. La base sembla correspondre amb un habitatge de tipus gremial amb modificats d'època moderna i sobretot amb una gran reforma de principi del segle XX a l'estil 'modernista' que li dona uns trets i unes característiques molt peculiars i pròpies i amb un valor notable. Les reformes del segle XIX es produïren arrel de l'enderrocament de la casa de la confraria i la reconversió de la plaça de l'església en pati de les escoles i escola pública. | 96|105|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94515 | Les Comes o Can Bruc Plaça Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-o-can-bruc-placa-major-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Apèndix II i apèndix III</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016. Inscripcions 25 i 26</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> <p> </p> | XV- XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions compost per una planta més aviat rectangular de tres crugies i format per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes amb coberta a tres vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. es tracta d'una casa erigida a l'angle sud-est de la plaça que sobresurt de les finques 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15 i 17 del carrer de Torelló i avui enderrocades i substituïdes per un nou paviment. Aquesta casa del tipus senyorial té l'aparença d'una casa pairal o masia situada a dins dels murs de la vila, malgrat que no ho sigui fet que li dona unes característiques i trets molt comuns. La casa està adossada a la finca núm. 4 de la plaça Major per la banda de tramuntana i amb una altre construcció o masia annexa a llevant. Per tant només té visibles dues façanes; la principal orientada a sud i la de ponent que mira a la Plaça. Al seu costat hi ha altres edificacions com ara coberts i pallisses annexos a la masia principal i tancats darrere d'un baluard de pedra i còdols de riu que la separa de la resta de construccions del nucli antic.</p> <p>La façana principal presenta una distribució de les obertures molt ordenada seguint els esquemes clàssics de les masies de la plana de Vic datades de mitjans del 1500 o 1600. La planta baixa dividida en tres crugies s'organitza mitjançant un arc de perfil rebaixat situat a la part central amb els muntants de pedra picada de perfil bisellat, l'arc adovellat també bisellat i amb la data de 1796 incisa en la seva clau. A cada costat i flanquejant la porta d'entrada hi ha dues finestres quadrades també de pedra picada que il·luminen el vestíbul. A la part esquerra de la façana i situada en aquest nivell hi ha una finestra de pedra coronada per un arc de quatre lòbuls picat a la mateixa pedra que forma la llinda que corona la finestra i en la que hi ha inscrita una roseta també de pedra de tradició gòtica. damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt de tipus rebaixat que descansen damunt una imposta bisellada i que tenen la barana de ferro forjat amb els barrots de secció quadrada i passamà recte. Al costat esquerra i damunt de la finestra d'influència medieval de la planta baixa hi ha una finestra rectangular coronada per una llinda de pedra amb els muntants de pedra i ampit bisellat i en el que presenta un acabat conopial. Hi té incisa la data de 1761 a sota d'una roseta. Damunt seu i coincidint amb la planta segona es disposa també una galeria de tres arcs de mig punta damunt de pilastres de secció quadrada que acaben amb impostes i cornises bisellades de pedra i arcs rebaixats. i també d'una finestra rectangular sense cap tipus de decoració. Cal destacar que els tancaments de les finestres i galeria d'aquesta planta és mitjançant persianes de llibret. L'aparell de la façana està completament revestit per un estucat de color terrós on hi ha dibuixat un falç carreuat. La façana està coronada per una àmplia barbacana formada per voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. La façana que mira a la plaça Major té un predomini del massís respecte el buit i es compon de quatre finestres rectangulars en planta baixa de les quals una és amb els muntants de pedra picada, cinc més al primer pis de les que en cal destacar dues que estan coronades per un arc de tradició gòtica buidat a la llinda que corona la finestra i que emmarca una roseta central. Damunt seu i coincidint amb el segon pis hi ha quatre finestres més. Tal i com succeïa amb la façana principal, aquesta façana està protegida per un notable ràfec format per la barbacana de la teulada a base de bigues de fusta i cavalls. també està revestida per un estucat de color terrós que simula un falç carreuat. tant sols deixa a la vista les cantonades i els bastiments i emmarcaments de les obertures que són en pedra picada. La resta de façanes no presenten cap mena d'interès degut a que estan integrades a les finques de la plaça Major i també a un cos adossat a llevant que acull la caixa d'escala i que està revestit pel mateix tipus d'estucat de color rosat. </p> | 08237-30 | Plaça Major núm. 6 | <p>Referent a la casa de can Bruch hauríem de buscar els seus orígens a la fi de l'edat mitjana i principi de l'era moderna en un moment en que la vila de Sant Quirze de Besora es veu afavorida pel comerç puixant de menestrals, paraires i teixidors de la llana i edifiquen les seves cases ne l'eix desenvolupat entre el portal de Torelló i el portal del Pont ens els carrers del Pont, Carrer de l'església, carrer dels Patis, carrer de la Plaça i Plaça Major. Entre les famílies que s'enriqueixen amb aquest comerç i segons Joan Serrallonga (Serrallonga Urquidi, J; 1998) especifica que hi havia els Rierola, els Tenas, els Bruch, els Comas i molts altres. En el cas dels Bruch a mitjans del segle XV van erigir la seva casa pairal al lloc on trobem l'edifici actual que rep el nom de 'Les Comes' en relació als darrers propietaris. </p> <p>Hem trobat referències al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 especifica a la inscripció núm. 26 a nom de Pedro Bruch i després a Teresa Català</p> <p><em>Posesión nombrada den Bruch situada cerca del camino de Torelló de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p>Té un conjunt de terres amb un valor de 6662,62 lliures. La mateixa inscripció afegeix les finques urbanes</p> <p><em>Por una casa con su huerto adjacente a la Plaza nº5 </em>amb un valor de 340 lliures, <em>Por otro idem i idem en el nº 6 i por otro idem en el número 6 del carrer Torelló huerto de 9 partiones </em>i amb un valor de 160 lliures. En total el valor de les finques i terrenys de conreu rústic era de 6462, 52, de les finques urbanes de 580 i del valor pecuniari de 175.</p> <p>Cal a dir que la finca va passar a Teresa català on s'hi afegeixen 550 lliures de riquesa rústica de Josep Guixà i després hi ha escrit que les terres passen a Josep Pujol Miró procedents de la finca de les Comes i de la que també en rep el nom.</p> <p>Val a dir que en el mateix padró de finques hi ha esment de terres dels Bruch a la inscripció núm. 25 a nom de Magdalena Bruch la qual posseeix una finca al carrer dels Patis núm. 11.</p> | 42.0999101,2.2233207 | 435778 | 4661161 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120242.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa de grans dimensions que es conserva en ple nucli antic i que té com origen la part més propera a la plaça i amb uns trets i reminiscències encara medievals, però amb una forta ampliació a la part de llevant de mitjans del segle XVIII. La part originaria estava composta per una sola crugia de PB+ 2 pp i coberta amb finestres al primer i segon pis així com també en planta baixa amb trets gòtics. Aquest tipus d'obertura també la trobem a la finca núm. 34 del carrer del Pont. Cap al segle XVIII i degut a la puixança econòmica de la família Bruch la casa es va ampliar a llevant i també a tramuntana annexionant dues crugies més i convertint-la en la clàssica masia (casa senyorial) de tres cossos amb coberta a tres vessants. Abans de la reforma del carrer Torelló hi havia un portal coronat per un arc de mig punt adovellat que donava accés al recinte just on ara hi ha una moderna porta d'entrada. | 94|96|98|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 92955 | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de ll'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Club d'històrial local. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. <em>Proyecto de a fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-Ayuntamiento</em></p> | XIV-XX | L'estat de conservació de l'edifici és correcte i està en bon estat tot i no haver-se portat a terme una profunda restauració des del moment que es va reformar. El volum de l'edifici està en bon estat. | <p>Es tracta d'un edifici situat a la part nord de la plaça Major tancant un dels costats curts i erigit en posició dominant. Presenta una planta més aviat rectangular compost per PB+1PP+SC cobert amb teulada a quatre vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i la porta d'entrada situada en el mateix lloc. Al costat nord-oest hi té adossada una torre prismàtica de P+3PP i coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab que sobresurt del pla de la teulada del cos principal. La façana principal que mira a la plaça presenta la part inferior porticada mitjançant dos arcs de mig punt amb les dovelles de pedra picada que descansen damunt d'un fust cilíndric amb capitell cúbic, imposta bisellada i base esglaonada de cronologia possiblement 'baix medieval' i que configuren una mena de 'llotja'. Damunt seu s'hi obren dues balconeres coronades per un frontó triangular i que comuniquen amb un ampli balcó amb la barana de ferro forjat i decorat amb amb motius geomètrics. Damunt seu i coincidint amb la planta sota teulada hi ha obertes dues finestres amb marc decoratiu i que flanquegen el medalló central amb l'escut de la vila. Corona la façana una cornisa sostinguda per impostes on hi descansa una barana de ferro forjat de les mateixes característiques que el balcó del primer pis i on s'obre al centre i sobresortint del pla de la teulada una llucana coronada per un frontó oval que acull un medalló amb les quatre barres de Catalunya. En quant a l'aparell de les seves façanes val a dir que llevat de la planta inferior que és de pedra picada, la resta està revestit per una capa d'enlluït de calç amb decoració als marcs i coronaments de les obertures i també un fris de sanefes o 'greques' de separació dels diferents nivells. La façana est mira davant de l'església i presenta una composició molt semblant a la façana principal, és a dir amb un arc de mig punt a la part més propera a la plaça i formant part de la 'llotja' principal i dues finestres rectangulars a la part de més a tramuntana. Al primer pis s'hi obren tres balconeres més de les que les dues de la part central ocupen la part axial de la façana amb un balcó circular damunt d'una imposta de pedra i barana de ferro forjat. Seguint l'esquema compositiu de la façana principal també estan coronats per frontons triangulars damunt d'impostes destacant les dues centrals on damunt del frontó hi ha un medalló amb l'anagrama i imatge de la verge Maria. La darrera planta té les mateixes obertures que el pis principal amb les obertures emmarcades per motllures de guix i un seguit de permòdols que sostenen la cornisa on hi descansen les baranes del terrat. La separació de cada nivell també es fa mitjançant sanefes tipus gregues. La façana nord hi té obertes una finestra a cada planta i en destaca el volum quadrangular de la torre prismàtica que acull l'antiga presó i l'arxiu. En ella s'hi obra una finestra a cada pis i el sota teulada està format per una galeria o solana. Finalment la façana oest hi té oberta a nivell de plaça l'arc de la llotja a nivell de planta baixa, una balconera amb balcó i una finestra tapiada al primer pis i dues finestres més al sota teulada. Part de la façana està ocupada pel volum prismàtic de la torre la qual preeneta tant sols una finestra o espitllera al primer pis, una base completament cega i uja galeria o solana a la darrera planta.</p> | 08237-1 | Plaça Major, 1 | <p>Tot i que l'edifici està molt reformat en diferents èpoques, sembla que podria tenir orgen medieval, en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002603,2.2226731 | 435724 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108103841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108111006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108114406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108110915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110345.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 85|94|98|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94898 | Fons documental de l'Arxiu municipal de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-quirze-de-besora | <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XVIII-XX | <p>L’arxiu municipal de Sant Quirze de Besora conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Sant Quirze de Besora. Entre els fons de l'administració local hi ha el fons de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora i el de la cooperativa d'habitatges del Bisaura dels anys de 1975 a 1984. El fons municipal aplega un ventall cronològic de 1790 a 2022 amb un total de 270,88 d'unitats de descripció. de fet aquest fons no ha estat alterat ni modificat llevat de la segregació d'una part arran de la creació del nou municipi de Montesquiu el 1934. La resta es manté inalterat. L'arxiu també aplega fons públics no municipals com és el cas del Jutjat de Pau. Aplega carpetes de 1850 a 2012 amb un total de 160 unitats de descripció. </p> <p>La documentació del fons del Jutjat de Pau ha estat guardada conjuntament amb el fons municipal a les dependències de l’ajuntament, sense una separació clara entre els dos fons, exceptuant els llibres del registre Civil que s’han conservat a les oficines del Jutjat.</p> <p>A diferència del fons municipal, al fons del Jutjat de Pau no hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de setembre de 2005 i abril de 2006, on es va identificar i separar la documentació del fons del jutjat de pau del fons municipal. Posteriorment, un cop incorporat l’ajuntament el 2006 al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals (Diputació de Barcelona), s’ha portat a terme la descripció del fons. El fons té diverses seccions matèria civil, matèria penal, matèria governativa, administració interna, i Registre Civil. </p> <p>Finalment l'arxiu conté altres fons privats com el fons de l'Associació de la Defensa Forestal (ADF) dels anys 1988-2009, el fons Vinyoles de 1918 a 1965, Fons Isidre Borralleras (1967-1982), fons Vila Picart (1963-1983), fons Rierola can Tija (1828-1960) i el fons de can Guixà (1790-1940). Dels fons Can Tija, Vinyoles i can Guixà n'hem fet unes fitxes específiques banda de tres documents de l'antic arxiu parroquial desaparegut el 1936.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-199 | Plaça Major, 1 | <p>El Servei d’Arxiu Municipal de Sant Quirze de Besora és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Quirze de Besora.</p> <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i instaurant un SAM (Servei d'arxiu municipal) amb un arxiver titulat que s'encarrega de la gestió, tractament, organització, conservació i difusió de tota informació que genera. El SAM també s'ocupa de la documentació de les persones físiques o jurídiques que han fet donacions o cessions del seu fons per tal de posar-la a l'abast de la població. </p> | 42.1002683,2.2226795 | 435725 | 4661202 | 1790 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612111651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612111658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612110713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94898-20230612110957.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | l'ajuntament de Sant Quirze de Besora és la corporació pública que governa i administra els interessos del municipi de Sant Quirze de Besora. Aquest municipi, derivat de la corresponent jurisdicció territorial d'Antic Règim va concretar el seu funcionament dins l'estat modern en les primeres dècades del segle XIX. L'entitat no ha tingut modificacions significatives, llevat de la segregació del terme municipal de l’actual municipi de Montesquiu l’any 1934. D’aleshores ençà l'entitat no ha tingut modificacions significatives. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94899 | Fons documental de can Tija-Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-tija-rierola | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'un fons privat cedit per la família Rierola el 1868-1970 amb documentació dipositada en 12 carpetes d'arxius definitius que estan ordenats de forma cronològica. Entre els documents que hi ha en cal destacar un testament, el de Quirze Rierola datat de 1893 i en el que dona un seguit de finques i terres de dins el nucli de Sant Quirze de Besora. Entre les finques cal destacar el núm. 6 del carrer del Pont, una finca del carrer dels Patis, una casa del carrer del Pont, 22 amb el paller de la part del darrere, una casa, una peça de terra dita la Guillotera. Altra documentació específica són llibres de comptes, llibres, factures, albarans....</p> | 08237-200 | Plaça Major, 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i instaurant un SAM (Servei d'arxiu municipal) amb un arxiver titulat que s'encarrega de la gestió, tractament, organització, conservació i difusió de tota informació que genera.El SAM també s'ocupa de la documentació de les persones físiques o jurídiques que han fet donacions o cessions del seu fons per tal de posar-la a l'abast de la població. </p> | 42.1002325,2.2226928 | 435726 | 4661197 | 1868-1960 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94899-20230619104537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94899-20230619103858.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94899-20230619105444.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Família Rierola | El fons va ser dipositat a l'arxiu municipal quan la família Rierola va cedir un seguit de finques entre elles la denominada casa de 'Can Tija' del carrer del Pont per a fer-hi la casa de cultura i la biblioteca municipal. El fons va ser estudiat per Joan Serrallonga i Ramon Espadaler. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94901 | Fons Pere Vinyoles i Vivet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-pere-vinyoles-i-vivet | <p>ANGLADA ALBERT; 1990. Pere Vinyoles i Vivet:la defensa de la tradició i la justícia social. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa Major.</p> <p>MAE. Centre de documentació i museu de les arts escèniques. Institut del teatre</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>http:// wwww.xam.diba.cat. wiki.arxiu municipal sant quirze de bessora</p> <p>http://www.aj.santquirze.cat </p> <p> </p> | XX | Fons dipòsitat a l'arxiu municipal | <p>Fons pertanyent a l'escriptor i periodista Pere Vinyoles i Vivet fill de Sant Quirze i autor de nombroses publicacions d'obra de teatre, prosa i narrativa. Va néixer a Vic el 1901 i va morir a Sant Quirze el 1989. Era redactor de nombrosos diaris com el Diari de Vich i el matí de Barcelona. Després de la Guerra Civil va col·laborar amb el diari de Barcelona, La Vanguardia i Tele Este. Signava els articles amb el pseudònim de Fernando de ter. Va ser soci fundador del Patronat d'Estudis Ausonencs i ha escrit nombrosos articles a la revista AUSA . Hi ha un conjunt de 7 capses d'arxius definitius entre els anys 1918 i 1963. Entre les obres que hi ha en aquest fons en cal destacar: Els jocs florals de la tercera edat, La mestressa de Vidrà, Sta. Eulàlia Virgen Màrtir, La Història d'un procés, El vicari de Sant Francesc, El caso Gomeson, Antonia Lema vocación, Cartes de Sta, Maria del Mar, Judici d'un fet de de la història de l'església catalana un dels signes de la nova etapa de diàleg d'esperança i de compromís, Vic la Plana i la Muntanya, A pluja batent. Són obres de teatre, narrativa, crítica.</p> | 08237-202 | Plaça Major, 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> | 42.1002603,2.2226795 | 435725 | 4661200 | 1918-63 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94901-20230619111408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94901-20230619111419.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Vinyoles i Vivet | Important fons que marca la trajectòria i d'un personatge que va viure la guerra i la postguerra adaptant les seves obres a les circumstàncies polítiques de cada moment, doncs s'observa un gir a temàtica religiosa en els temps de postguerra i franquisme per tornar altre vegada a la seva etapa inicial de crítica i reflexió de la societat. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94900 | Fons documental de Can Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-guixa | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>http://www.xam.diba.cat.wiki.santquirzede besora</p> <p>http://www.ajsantquirze.cat</p> | XIX | Conservat a dins de les dependències de l'arxiu municipal com a fons privat. El fons es conserva en bon estat. | <p>Fons de la família Guixà cedit a l'arxiu municipal de Sant Quirze en el moment que va clausurar la fàbrica. Malauradament l'arxiu de la fàbrica va desaparèixer el 1997 arran de l'incendi que es produí al seu interior i que destruí aquest important fons documental de manera que el fons que hi ha a l'ajuntament guarda molt poca documentació de l'empresa. tan sols algunes mostres de tinys i de colors de teixit. La resta corresponen a carpetes de partitures musicals, cançons, llibres, manuals d'ensenyament i altra documentació de tipus cultural i no pas històrica. Consta de 6 carpetes d'arxius definitius ordenats cronològicament des del 1790 al 1940) Caldria revisar a fons aquesta documentació per si apareixen mostres dels fons de l'empresa. </p> | 08237-201 | Plaça Major,1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. La documentació de l’arxiu municipal va ser tractada en dues ocasions: l’any 1956 pel que llavors era secretari, Isidre Borralleres; i l’any 1988 pels historiadors Joan Serrallonga i Urquidi, i Ramon Espadaler i Parcerisas, abans de l’actuació integral que hi va portar a terme l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes de setembre de 2005 i el mes d’abril de 2006. L’any 2006 l'ajuntament de Sant Quirze de Besora s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</p> | 42.1002185,2.2226474 | 435723 | 4661196 | 1790-1940 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612113933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94900-20230612114938.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Fons cedit per la família Guixà a l'arxiu municipal de Sant Quirze de Besora i estudiat, ordenat i classificat pels historiadors Joan Serrallonga i Ramon Espadaler amb la col·laboració del club d'història Local. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94904 | Acta de consagració de l'església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, R; 1989. Notes sobre al importància de l'arxiu descobert al castell de Montesquiu. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, r; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció Història Local, 1 . Diputació de Barcelona.</p> <p>FORT OLIVELLA, J; 1994. Les possibilitats dels arxius senyorials. revista de Girona. Juny 1994</p> <p>PLADEVALL FONT, A; 1997. Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat? a Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Onzè centenari 897-1992. Programa de la Festa Major</p> | X | Document en pergamí que es va recuperar amb tot el fons del castell de Montesquiu en una cambra dita 'Cambra del Ter' juntament amb més d'un miler de documents i pergamins. En concret aquest pergamí té alguns forats de rosegadors a la part inferior i a la part central on hi hauria de posar el nom de l'església de Sant Quirze. | <p>Pergamí datat del 898 i conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu. Carpeta Besora-6. Plec 3, nº2107. Es tracta d'una còpia sense datar (possiblement del segle XII) d'un document del 898 on Emma, abadessa del monestir de Sant Joan demana al bisbe Gotmar de Vic que li faci donació d'una església situada a la riba del Ter. Presenta un únic forat on hauria de dir Sant Quirze però tenint en compte que a la riba del Ter i dins el terme de Besora tant sols hi havia dues esglésies; la de Santa Maria al castell i la de Sant Quirze que fa faria referència aquest document. Espadaler i Pladevall confirmen aquesta hipòtesi. Vegeu la traducció:</p> <p>'H<em>oc est translatum fideliter sumptum a quondam publico instrumento tenoris sequentis: Anno incarnationis Dominice DCCCXCVIII indiccione IIª Cum in Dei nomine resideret venerabilis episcopus Gotmarus in Comitatu Ausonie in cede Vice, in ecclesia beati Petri apostoli cum canonicis de ipsa sede vel ceteris parrochialis clericis ad tractandum de Dei misericordia vel stabilitate sancte ecclesie. Et ut xhristiana religio firmissime stabiliretur adiens quidam abbatissa Hemmo videlicet cum sodales suos qui in eius monasterio regula beati (Bene) dicti militant in Dei servici omnimode consistunt. Tunc deprecata est venerabilem episcopum Gotmarum ut ecclesia in honori beati (-) qui est iuxta flumini Terico fundata ad eius monasterio in honore beati Iohanis dedicatum abitum ratique concederet i (-)ique simul presul a prefata abatissa nec non a Deo dicatas sibisubditas consenciens eorum deprecationem perquirem eorum religione vitam et habitum et scrutando proquirens pro Dei amore adsensi deprecationem eorum ut omni tempore iste iamdicte sive Deo dicate monache religionis habituportare pleniter valerent.Tam iam dicta abbatissa quam eciam eius successores qui sub une regulari vitam que finire voluerint quam obrem veritatem huius rei certissime cognoscens et canonica, auctoritatem servans predictus episcopus saluberrimus questionibus humiliter adquievit et hanc scripturam sub.Dei nomine facere precepit et nmine suum subter firmando conscripsit et canonicis suis firmare iussit, Gotmarus episcopus signum. Andagarius presbiter signum. Eldalecus archidiachonnus signum.Breurarius levita signum. Velumodus presbiter signum, (-) subdiachonus signum. Bellus presbiterbsignem. Ninnius sacrista signum. Madalbertus clericum signum. Petrus Alfonsus subdiachonus signum. '</em></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-205 | Plaça Major,1 | 42.1002345,2.2226285 | 435721 | 4661197 | 898. còpia del segle XII | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||
| 94856 | Font de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-monges-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>MASNOU JOSEP <em>Fonts de llegenda a </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze de Besora, any 2019. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>wwww. https://fontsaigua.wordpress.com</p> | XX | Font integrada a la xarxa d'aigües municipal aprofitant el pou d'una antiga casa del carrer dels Patis i que va haver de ser enderrocada en la urbanització de la plaça de les Monges. | <p>Font integrada a la xarxa pública i que va ser remodelada en el moment de construït la plaça de les Monges actual. Es localitza a l'angle nord-est just al costat de la finca núm. 13 del carrer dels Patis. La font es troba a l'interior d'un antic pou de ceràmica pertanyent a l'antiga casa enderrocada en el moment de fer la font i urbanitzar la plaça de les Monges. Presenta una planta circular amb la font al seu interior connectada a la xarxa d'aigües municipal. L'accés és a través d'un arc de maó ceràmic i un estret passadís obert als murs de l'antic pou per comunicar la font amb l'espai públic. L'interior del pou està revestit per toves ceràmiques de 20 x 20 cm. disposades en vertical i val a dir que està construït en una terrassa artificial construïda amb murs de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i filades irregulars.</p> | 08237-164 | Plaça de Les Monges S/N | <p>Segons Josep Masnou la font era el pou d'una casa que quan es va treure, el terreny que ocupava es va convertir amb un aparcament i el pou va quedar al descobert, en aquest moment van aprofitar per construir una font amb aigua de la xarxa del poble, convertint les restes del pou en una font. El nom de la font de les Monges ve donat que abans, on ara hi ha la residència de la tercera edat hi havia una escola de monges, que hi estudiaven les nenes i els nens abans de la primera comunió. Constitueix un racó molt pintoresc </p> | 42.1013101,2.2218616 | 435658 | 4661318 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94856-441font-monges.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que aprofita un antic pou d'aigües d'una de les cases enderrocades al carrer dels Patis per donar pas a la plaça de les Monges actual i integrada al paisatge urbà i a la xarxa pública d'aigües. Es troba en bon estat de conservació | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94302 | Església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XI-XVIII | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions situat a la part nord-est del nucli antic i, dominant en part la vessant est de la població amb els plans de la vinya i quintanes de les Comes del Pla i del Baldiri que formen una mena de rasa o aiguafons orogràfic. Substitueix un edifici d'origen romànic i va ser el nucli d'una antiga sagrera que desenvolupà l'actual nucli històric de Sant Quirze. Presenta una planta rectangular orientada en sentir est-oest amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. Està composta per una nau única i tres capelles laterals obertes tant a migdia com a tramuntana que estan comunicades entre si per mitjà d'arcs de mig punt i donant la sensació de corredors o naus laterals. La coberta de la nau està formada per tres crugies resoltes amb volta de creueria amb les nervis, clau de volta i floró central. A la vegada estan reforçades per un seguit d'arcs torals de perfil rebaixat que descansen damunt de permòdols o mènsules decorades mitjançant volutes recordant a un estil corinti i que sostenen un arquitrau i entaulament en el que s'hi adossa una cornisa correguda que decora i corona tot el perímetre de la nau. A la part de ponent s'hi afegeix una quarta crugia coberta amb el mateix tipus de volta que fa la funció d'acollir el cor elevat i el vestíbul amb el cancell de la porta d'entrada. El cor està situat damunt de l'entrada i està format per un espai elevat sostingut mitjançant una volta també de llunetes d'arcs amb uns perfils molt rebaixats. La barana és de fusta tornejada i a la façana hi ha la data de 1979 corresponent amb la darrera reforma. Al fons de la nau hi ha l'espai del presbiteri i de l'altar el qual està format per un espai de planta més aviat rectangular cobert amb volta també de creueria amb els nervis i medalló central de guix i amb un perfil més aviat apuntat. Aquest espai que hauria acollit el cambril i l'antic retaule barroc va adquirir la fisonomia actual després de la guerra civil quan una vegada va haver desaparegut el mobiliari religiós va quedar un espai buit que s'emprà com a capçalera i es restituí un nou altar i retaule amb les imatges de Sant Quirze i Santa Julita, patrona del lloc S'hi conserven encara restes de l'antiga decoració barroca molt repintada en temps posteriors amb escenes i al·legories de vides de la santa. Al costat sud-est hi trobem la capella de Sant Sebastià, avui capella fonda annexionada a l'església en un volum a part mentre que a la part nord-oest hi ha una darrera capella dedicada a la Verge dels Dolors. Està encastada a la paret del fons amb una estructura de planta rectangular coberta amb volta de canó i en la que s'hi obre una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada i que de ben segur que correspon amb els vestigis de l'antiga església medieval. Interiorment està decorat amb un enlluït de calç de color blanquinós que deixa les impostes, permòdols, motllures i frisos decoratius en color daurat. es conserven restes de la decoració barroca a l'espai presbiterial on es narren escenes de les vides dels sants. Val a dir que l'església tant sols resta il·luminada per l'òcul de damunt del cor ja que la resta d'obertures que hi ha al damunt de cada costat de la crugia central així com també el presbiteri donen a l'espai de sota coberta. Exteriorment conserva els vestigis de la porta d'entrada original a la façana de tramuntana composta per un arc adovellat de mig punt i amb la data de 1673 incisa a la clau de la dovella central. L'aparell de les façanes nord, est i oest està completament revestit de guix i de calç de manera que no es pot apreciar. En canvi les façanes de migdia i part de la de llevant presenten un aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les obertures. Val a dir que un ràfec o cornisa format per dues filades de teula girada i maó pla corona les façanes de tant a migdia com a tramuntana mentre que a la façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta es conserva tant sols una única filada mig alterada per la reforma i sobre-alçament de la coberta. Situat al nivell de les golfes hi ha obertes dues finestres geminades coronades en arc de mig punt de pedra i còdols de riu. L'aparença externa és molt sòbria i austera i recorda més aviat el d'una fortalesa que no pas al d'un edifici religiós ja que hi ha un predomini de les línies horitzontals i del massís respecte el buit ja que les poques obertures que hi ha es situen tant sols a migdia. Aquesta horitzontalitat resta alterada pels volums del presbiteri i de la capella de Sant Sebastià (capella fonda) S'hi aprecien diverses ampliacions fruit de les diferents reformes . A l'extrem nord-oest s'alça el campanar format per quatre pisos i el terrat amb una coberta piramidal a quatre aigües. La majoria dels pisos són cecs a excepció d'una finestreta que il·lumina la caixa de l'escala i del darrer pis que acull les campanes i s'hi obren 5 finestres; dues de geminades orientades a migdia i la resta mirant a llevant, ponent i tramuntana. Estan coronades per arcs de mig punt de dovelles fetes amb còdols de riu, unides amb argamassa de calç. Damunt seu hi ha un terrat decorat amb una barana formada per sis arcs de mig punt damunt d'un fris de dent de serra. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de guix i pintat de color blanc amb les cantonades revestides de pedra picada i corresponents amb una reforma molt tardana. Tot i així i segons el que es pot desprendre de les imatges antigues és que aquest element deuria presentar diverses fases cronològiques destacant-ne una base possiblement romànica amb un seguit de recreixements de l'era moderna.</p> | 08237-10 | Plaça de l'Església | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejeada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1004235,2.2230688 | 435758 | 4661218 | 1669 (porta d'entrada) i 1779 la construcció actual | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20230228110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110111914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110913.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-06 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Església que ha estat molt transformada, especialment després de la guerra civil on en van desaparèixer els altars i mobiliari interior. Es va modificar completament la façana eliminant-ne la porta d'entrada principal d'estil neoclàssic, se li annexionà un pòrtic o galilea de gust neo-medieval, i es reformà la façana afegint-hi una porta de gust neo-romànic i també un fris d'arcuacions llombardes que li donà l'aspecte actual. Finalment va ser emblanquinada i revestida de nou. L'interior va ser enguixat el 1979. L'església de Sant Quirze correspon a grans trets amb una obra erigida a partir del 1771 de trets classicistes la qual es bastí damunt d'un edifici més antic datat de l'època romànica. D'aquest edifici en romandria part de la façana nord amb la porta d'entrada, la base del campanar i possiblement part del presbiteri cobert amb volta de canó i reutilitzat com a capella de la verge dels Dolors a mitjans del segle XVIII. Segons algunes imatges antigues d'aquesta església i corresponents a principi de segle XX sabem que presentava una façana amb trets barroc i neoclàssics amb una porta coronada per una llinda recta i flanquejada per dues pilastres simples amb un arquitrau i entaulament llis i damunt seu un frontó triangular amb el guardapols bisellat on s'hi obria una fornícula semicircular. Tot ell estava revestit per un enlluït de calç i guix. Damunt seu hi havia l'òcul i la façana estava coronada per un fris de dues filades de teula girada i maó pla seguint el model del conservat a les façanes laterals. El campanar presentava el mateix aspecte que l'actual amb la diferència que cada pis estava delimitat per un fris corregut. Exemples de façanes amb aquestes característiques les trobaríem en algunes esglésies destacant Sant Martí de Brocà a Guardiola o el mateix monestir de Sant Llorenç prop Bagà, també a Guardiola. Tots ells tenen trets i característiques similars a l'església de Sant Quirze. El campanar en canvi recorda al de moltes esglésies del Lluçanès o del Solsonès. | 99|92 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94885 | Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-nou-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM. Carpeta 15. Llibre d'arrendaments de 1781 o carta del mostassaf</p> <p>ACM. Carpeta 17. regsitro de vesanas de los años 1828-1830.</p> <p>www.https:// xtec.cat/centres/a8027249/poble/index4.htm</p> | XVI-XVIII | Edifici ben restaurat i rehabilitat i utilitzat com a habitatges. La coberta ha estat refeta i la façana ha estat pintada de nou mantenint la forma i la composició de les obertures principals i originals respectant els bastiments, llindes i dovelles. Està emprat com a ús residencial | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat davant mateix de la plaça del barri de l'Hostal Nou i orientada a migdia. Limita amb la finca núm. 3 i 7 del barri de l'Hostal Nou. Coincideix amb el pas d'un ramal de l'antic camí ral de Vic a Ripoll passant per Sant Quirze de Besora. Es disposa paral·lel al torrent de Can Pere Ferrer. L'edifici presenta una planta rectangular de tres crugies separades per murs de maçoneria i compost per una PB+1PP+Sota coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta, avui formigó i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'obren dues obertures; la porta d'entada principal situada a la crugia central i formada per un arc adovellat de mig punt amb àmplies dovelles de 0'90 cm d'ample i realitzades en pedra calcària. Al seu costat i coincidint amb la crugia oest hi ha una porta d'àmplies dimensions coronada amb una llinda de pedra picada amb els muntants i bastiments en pedra picada ben treballada i de diferents mides. A la crugia est hi ha dues petites finestres que ventilen a les antigues quadres i estables. Al5 primer pis hi ha obertes cinc finestres rectangulars de les quals tres d'elles semblen correspondre a l'obra original i altres dues afegides posteriorment. Pel que fa a les obertures originals estan situades damunt de cada crugia de la casa i cal destacar que la situada a la crugia central és de dimensions més àmplies. Presenten els bastiments de les obertures en pedra picada amb els ampits i marcs bisellats i les llindes de pedra picada d'un sol bloc monolític. Les altres dues obertures són també en pedra picada però situades a diferent nivell. Finalment a la planta sota teulada s'obren dues finestres de petites dimensions a cada costat i una de més gran i allargassada a la part central. Un ràfec o barbacana de plaques de formigó aixopluga part de la façana i sosté la coberta. L'aparell de la façana, possiblement de maçoneria està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de calç i pintura de color ocre que deixa a la vista els muntants, bastiments, llindes, dovelles i cantonades de les obertures que són en pedra picada. En quant a la façana del darrere i que mira al pati està formada per diverses obertures i eixides disposades de forma aleatòria i amb un predomini també del massís respecte el buit. No s'ha pogut accedir al seu interior però es dedueix que la porta d'entrada dona pas a un gran vestíbul enllosat en pedra i en el que s'hi obren diferents portes coronades en llinda que donen pas a les quadres i estables i també a l'escala que condueix al primer pis, de pedra. La planta primera estaria ocupada per la sala principal, ocupant la crugia central i altres habitacions i cuina a les altres plantes. La darrera planta o sota coberta seria utilitzada com a graners. Tots els forjats són de fusta i els paviments de rajoles ceràmiques. </p> | 08237-186 | Plaça de l'Hostal Nou, 5 | <p>Segons les referències antigues que hem pogut trobar d'aquest edifici i en concret del barri hauríem d'esmentar que es desenvolupà com a tal arran del pas de traginers i viatgers que de Vic es dirigien a Ripoll i Ribes i feien nit a Sant Quirze en aquest hostal. també servia com a pas de parada del bestiar de la transhumància i dels viatgers que es dirigien al nucli antic de Sant Quirze i també a Santa Maria de Besora. Situat a l 'altra banda del pont de Sant Quirze sempre es diferenciarà del nucli de Sant Quirze. Sembla que aquest barri i hostal es van desenvolupar a partir del segle XV amb una forta puixança els segles XVII i XVIII coincidint en el moment de més puixança de la vila. Hem trobat algunes referències al 'Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' o padró de finques on a la inscripció núm 42 i pertanyent a José Casamitjana: <em>'Por otra casa (idem) con su idem (huerto) en el arrabal del Hostal Nou nº1 </em>amb un valor de 340 cèntims i '<em>por otra idem (casa) con su idem (hierto) en el arrabal del Hostal Nou nº5' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Tanmateix també hem pogut trobar i referent al mateix lloc en el llibre d'arrendaments del 1781, carpeta 15 o carta del mostassaf i la carpeta 17 o 'registro de ventas de los años 1828-30 de l'arxiu del castell de Montesquiu i extret de Serrallonga Urquidi, Joan; 1998. Apèndix II i també a l'apèndix IIII especifica que hi habitava un tal Joan Castany, paraire (1830) veí de Montesquiu i també de l'Hostal Nou de Sant Quirze i molí draper. Aquests Casteny provenien de Montesquiu d'una família de rics paraires. No hem trobat més referències a aquets lloc. Entenem que al segle XVIII i XIX l'hostal ja no funcionava.</p> | 42.1032156,2.2146410 | 435063 | 4661535 | 1760 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94885-20230807124905.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici segons els trets i les característiques formals l'hauríem de datar de mitjans del 1500 o 1600 essent l'edifici originari i fundador del barri de l'hostal Nou. Guarda moltes similituds amb altres edificis del nucli antic de Sant Quirze, especialment al carrer Església Núm. 7, la casa de Can Bruch o l'edifici de la Plaça Major núm. 1 i 3. per posar un exemple. També guarda similituds amb moltes masies de la Plana de Vic datades en aquesta cronologia. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94853 | Font dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-mestres | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora.</p> <p>BORDAS, VICTOR. <em>la font del mil·lenàri </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major 2019</p> <p>MASNOU. JOSEP<em>. Fonts de llegenda. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XIX-XX | Font emplaçada a la posició actual després de reformar el lloc i enderrocar la casa de Can Toia on hi tenia la font encastada. La reforma traslladà la font a l'emplaçament actual que es connectà a la xarxa pública d'aigües. Va ser el moment que canvià el nom de font de Can Toia a font dels mestres. L'estat de conservació de la font és excel·lent. | <p>Font que es conserva en un racó de la plaça creada en el moment d'enderrocar l'antiga casa de Can Toia. Es tracta d'una font urbana que consisteix en una modificació de l'antiga font dels mestres emplaçada al mateix indret que l'antiga. Al costat d ela font hi ha un medalló que al·ludeix aquesta professió tat important pels joves de la vila. En aquesta hi ha la inscripció de SANT QUIRZE DE BESORA A TOTS ELS SEUS MESTRES i la data de 1976 amb un dibuix d'una ploma, una paleta de pintura, una taula dels deu manaments de la Llei de Déu i un llibre amb un rostre dels mestres </p> | 08237-161 | Plaça dels Mestres | <p>Font que estava enganxada a la paret de la casa de Can Toia i a la que rebia el nom de font de can Toia. Amb l'enderroc d'aquesta finca i dels edificis annexos com can Bartrina es va construïr en el seu lloc la plaça dels mestres. Va ser en el moment que va canviar la ubicació de la font i va passar a formar part de la plaça canviant el seu nom per Font dels Mestres. sembla ser que la font de Can Toia es nodria de l'aigua procedent de la font de la Petja com una derivació de la mateixa.</p> | 42.1009803,2.2210708 | 435593 | 4661282 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-1-mestre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94853-9-2-mestre.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | Font que honorifica la tasca dels mestres i professors | 98|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94691 | Pont de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-quirze-de-besora | <p>SOLSONA I COMAS, JOAN; BORDAS I PARET, VICTOR (2015). El pont de sant Quirze de Besora. Els ponts que han unit el pont i l'altra banda.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AHDB Arxiu històric de la Diputació de Barcelona). lligall OPP-3782 </p> | XVI-XX | Pont remodelat nombroses vegades. La darrera restauració es va aprovar el 16 de febrer de 2012 , executat al llarg de 2013 i recepcionada el 31 d0octubre de 2014. Va consistir en l'eixamplament de la part superior per a facilitar el pas dels vehicles | <p>Es tracta d'una construcció erigida damunt del riu Ter que salva les aigües a la part nord de la vila de Sant Quirze entre la fàbrica de Can Trinxet i l'estació i la resclosa de la fàbrica de Can Guixà situada a sota el denominat 'mal pas'. Correspon amb un des símbols més icònics que permet identificar la vila de Sant Quirze. Amb una longitud d'uns 69,35 metres i una alçada variable entre els 10 i 13,50 metres respecte el punt més baix situat a la zona dels quatre cantons (cruïlla de carreteres situada al costat de l'Hostal Nou) i la part més alta situada a la riba dreta permet connectar l'estació de tren, la vila i la fàbrica Trinxet amb la riba dreta o barri desenvolupat al costat de la carretera de Barcelona a Ribes (C17Z) . Per damunt hi passa la BV 5227 de Sant Quirze de Besora a Vidrà. Molt transformat en el temps la construcció que ens ha arribat fins als nostres dies és fruit de la darrera reforma portada a terme l'any 2018 consistent en l'eixamplament de la part superior per a facilitar el pas de vehicles i vianants.</p> <p>A grans trets aquesta construcció es compon per mitjà de tres arcades de formigó amb unes mides de llum completament desiguals ja que el pont tendeix a créixer en alçada a mesura que es va aproximant a la riba esquerra (zona de l'estació). Aquestes tres arcades construïdes amb bigues i pilars de formigó descansen damunt de tres pilastres de planta i base octogonal que funcionen com a tallamars i situades damunt del llit del riu Ter. A cada estrep de riu hi ha dos potents contraforts de pedra que sostenen tant el marge dret i el marge esquerra i ajuden a estabilitzar l'element. En quant a les arcades amb una llum de 14 m, 15,40 i 20,95 respectivament i amb una fletxa de 7,15, 7,40 i 8,34 i de perfil apuntat estan realitzades mitjançant pedres mal desbastades i picades, unides amb ciment i col·locades en filades irregulars i horitzontals. Val a dir que cadascuna de les arcades està formada per estructures de daus de formigó que segueixen el perfil de l'arc tant a la part d'aigües amunt com a la part d'aigües avall i en elles hi recolzen un conjunt de sis pilars també de formigó i de la mateixa amplada que els daus que dibuixen l'arcada en cada cara del pont i que serveixen per a sostenir l'estructura de la part superior emprada com a pas de vehicles i també vianants.</p> <p>El nivell de baranes el qual descansa damunt una potent llosa de formigó eixamplada en el decurs de les obres recents i formada per peces prefabricades que formen un voladís entre 2 i 2,34 metres respectivament i que estan erigides damunt l'estructura del pont. Damunt d'aquestes peces hi ha les voreres dels vianants amb una amplada de 1,5 metres i el ferm per a la calçada dels vehicles amb circulació dels dos sentits de la marxa. Les baranes són fetes de ferro forjat i representen l'escut del Bisaura de forma continuada i repetitiva. Damunt seu hi ha tres pilones que sostenen dos fanals cadascuna i que serveixen per il·luminar el pont. Val a dir que per sota el pas de les voreres hi passen els serveis de llum, aigua, gas i fins hi tot telèfon.</p> <p>És un element icònic que identifica al municipi de Sant Quirze i li dona un caràcter i personalitat pròpies.</p> | 08237-80 | Pont damunt del Ter | <p>Gràcies a l'estudi publicat en motiu de les recents obres d'eixamplament del pont de Sant Quirze per part de la Diputació de Barcelona sota la mà dels estudiosos locals Joan Solsona i Comas i Victor Bordas i Paret, podem especificar el següent:</p> <p>Segons els autors les primeres notícies que es tenen sobre el pont daten del segle XVI i van ser recollides per Ignasi Vinyas el qual té constància d'un document, avui perdut que parla sobre aquesta construcció</p> <p><em>A 25 de març de 1516 Pere Clarella intervé com a batlle al contracte per a fer el pont de Sant Quirze.</em></p> <p><em>Se fa'l pont de pedra de Sant Quirze. Aquest any o poch després degué ferse'l pont de pedra de Sant Quirze ja que es troben contractes accessoris que ho revelen. Per exemple a 25 de maig de 1516 el batlle Pere Clarella y promens contracten Bernat Bofill, que's compromet a portar la pedra y la arena tota que serà de menester per hobrar lo pont de Sant Quirze , al cap del pont envers Quirze hont es la cals y tirant pont enlla fins a unes matas d'arsos que son envers mig pont, la pedra la deu posar la meitata cada cap de pont, per tot el mes de Juliol, el preu de tot aquest trevall son 9 quarteres de forment. Fet ja el pont la universitat de Besora hi posa sembla dret de passatge confiant el cobro en 1519 aPere Nogué i Esteve Sió'</em></p> <p><em>Aquesta construcció n'hem conservat nombroses fotografies que mostren com es tractava d'una construcció de forma ascendent amb un lleuger pendent en forma d'esquena d'ase i amb tres arcs ogivals de desigual llum que descansavan damunt de tets pilars centrals amb base octogonal que feien la funció de tallamars. A cada estrep del pont n'hi havia dos de menors . Entre el segon i el trecer arc hi havia una finestra en arc apuntat per a ajudar el pas de la'igua en cas d'avingudes i evitar que el pont s'esfondres</em></p> <p>Carreras Candi en el seu llibre de 'Lo castell de Besora. Recull de notes y documents a ell referents' parla del pont especificant el següent:</p> <p><em>Interessant és la suplica que en 13 de juliol de 1599endressaren el propi rey d'Espanya Felip II de Catalunya i III de Castella los habitants de Besora y de Sant Quirze a fi d'evitar la ruhina del pont de pedra damunt lo Ter y arbitrar recursos para gastos extraordinaris de son terme falt de diners'</em></p> <p>Aquesta referència denota que per a construir aquest element es van haver d'emprar molts recursos que la mateixa universitat no tenia i que van haver de suplicar al rei d'Espanya</p> <p><em>Senyor: los homens del castell y terme de Besora y de Sant Quirze, bisbat de Vich, de V Magestat han manllevat a </em>fer de censal y <em>altrament gastades moltes quantitats para lluir y quitarse com se son rediemits a la Corona Real de V. magestat que per avuy resten tots destruits y arruinats y lo que pijos es endeutats y obligats a dits censals y altament y a mes de aixo per llur terme passe lo riu de Ter y lo camí Real que va de Barcelona als comptats de Rosello y Cerdanya y a latres part per a poder passar lo qual riu antigament los homens predits o llurs passats edificaren sobre dell un pont de pedra lo qual par les grans inundacions y altrament estant arruïnant que si molt se tarda en adobar y repararlo los caminants no ppran passar per ell y aixi se llevaria lo pas y cami Realo en dit Riu se huaria de posar barca o donar altra remey. Ecom pera poderse remediar y lluir dits homens dels dits censals que per los plets a mes de Cent anys que duren y van encara continuant han hagut de manllevar y per la reparatio y refñectio de dit pont haian vist que lo mellor remey se podria donar es que sels concedis fleca taverna y carnisseria en dit loch per çço y altrement a V. magetsta molt humilment suplican sis de son real servey manar los concedir y en forma de Privilegi atorgarlos ditas fleca taverna y carnisseria de manera que ningu puya de aqui avant vendre vi a manut ni pa cuyt ni carn tampoch y tambe sien quiscun any en lo dia de Sannct Antoni de Janer de dit loch al menys per spay de trenta o vint y cinch anys de modo que los jurats prenguen y treben los impositions o emoluments que delles y quiscuna d'aquelles prsosehiran y ab ells quiten y lluican los dits censals y adoben y reparen lo dit pont y fassen tot lo que per lo be comu y publich de dit lloch y terme y castell conve, lo que tendran moilt particular gratia y merce, lo Real Offici etc. Plau a sa magestat de concedirlos lo que suplican pe rtemps de viint y sinch anys per los efectes en dita supplicatio mencionats sense preiudici de ters ab tal que hagen de donar compte al rasional de sibch anys' (BORDAS, COMAS; 2015 P-16 I 17)</em></p> <p>No sabem si aquesta súplica es va acomplir ja que no s'han trobat altres referències fins al llarg del segle XVII quan a causa dels aigüats i avingudes del Ter el pont s'anava degradant i malmetent. Tenim esmentades reparacions entre el 1660 i 1670.</p> <p>Bordas també parteix d'un document anònim trobat en una casa de Sant Quirze pon parla de l'aigüat del 16 d'octubre de de 1660 especificant el següent:</p> <p><em>'En la hora de eixir la missa matinal, los que eran vinguts a missa en la Iglesia de St. Quirsa ja no han pogut passar al Pont per raho de ser senyit de aigua y a continuat en creixer fins que ha arribat a passar aygua en la finestra del pont..y sen apirtat la cua delmPont qual era a paret seca y angolfant la Riera Espadale. Seria molest lo explicar los estargos an sucehit y univerasalment que per altres parts es pitjo que dihuan los vells no avien sentit a dir no vost tals estargos y que be es veritat que lo any 1716 lo Riu Ter avia vingut molt gros, pero tant solsament las dondas arrivaran a la finestra del Pont de St. Quirze, que pot ser que anr à pujat 1 ppal més alt.</em></p> <p><em>(BORDAS VICTOR, 2015. doc inèdit)</em></p> <p>Aquests documents es són exemples de que el pont contínuament patia les avingudes i crescudes del riu Ter que en temps de primavera i tardor patia fortes crescudes que en malmetien la seva fàbrica. Val a dir que la cu es refereix al cap del pont o part dreta que estava construït amb una tècnica més precària ja que corresponia amb l'embocadura del camí l'estrep del pont. Aquest fet comportarà que poc després s'hagin de construir contraforts per reforçar aquesta part del pont que és la primera que quedava afectada en cas de fortes crescudes. A més la finestra es refereix a l'arc que hi havia que separava el segon del tercer arc.</p> <p>a mitjans del segle XIX trobem noves referències al pont destacant les factures per la reparació de l'entrada al pont, és a dir la part més feble que sovint es feia malbé i que es va haver de reparar 120 rals per a reparacions. El 1854 Joan Rierola paga la reforma de les baranes i el 1885 es tornen a esmentar reparacions i reformes (Joan Rierola paga 76 quarteres de calç).Al llarg de tot el segle XIX es van documentant reformes i reparacions degut a que contínuament s'havia de reparar. No és fins el 1903 quant l'ajuntament es dirigeix al governador civil per informar-lo sobre el despreniment d'una part del pont que fa difícil el pas de carruatges i animals a bast essent un perill i demana a la Diputació que ho tingui present com una obra prioritària. Aquesta carta queda reflectida en una crònica de La Vanguàrdia de 1903</p> <p><em>Muy señoir mio en la madrugada de ayer se desprendióuna buena parte del muro del akla derecha del antiguo punete(pues data de la epoca romana) sobre el rio Ter que pone en comunicación este pueblo con las carreteras de Vich, Berga, Llusanès y segundo distrito municipal de esta población con lo que hemos quedado incomunicados para todo lo que necesite el transito rodado con las referidas comarcas'</em></p> <p>Poc després i en concret el juny del mateix any un enginyer de la Diputació de Barcelona fa un analisi i control dels danys i redacta un informe el qual esmenta</p> <p><em>'que pel servei del public es refereix és impossible practicar el transit rodat del pont ,atès que amb l'esfondrament de 32 metres de longitud del mur i part del timpà d'aigües avall del marge dret, s'ha desprès la terra que formava el terraplè i queda un pas tan limitat que només és possible el pas de vianants i cavalleries i seria perillos si l'ajuntament no hi hagués col·locat internament una tanca que priva apropar-se a la vora de la part esllavissada....El mateix informe unes línies més avall especifica el mal estat de la resta de la fàbrica del pont</em></p> <p><em>'perilla d'esfondraments que afecten la solidesa de les arquivoltes i dels timpans així com altres desperfectes i deformacions en els carreus de les obertures, especialment d'aigües avall que demostren amb evidència la poca solidesa del pont, hem apreciat que no està en bones condicions ni té la suficient resistència com per poder.-lo considerar una obra sòlida....' a</em></p> <p><em>Pel que fa a a la reparació més convenient per restablir el trànsit rodat és necessari de construïr immediatament la part del timpà del primer arc i una aleta amb el terraplè consegüent , en substitució del mur enrunat amb això es reforçarà més la part del pont immediata a l'esmentada aleta que no pas sis es reconstruis el mur com hi havia abans,</em></p> <p>En data de 23 de juny de 1903 s'executen les esmentades obres per mà d'Ezequiel Porcel i l'enginyer Jacint Mombrú.</p> <p>En resum aquestes obres consisteixen en la construcció d'un contrafort a l'estrep esquerra seguit del seu terraplenament i la reparació del timpà de l'arc principal esquerre. </p> <p>Arran d ela construcció de la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà el mateix enginyer Montbrú arranja l'estrep dret continuant amb el seu terraplenament . Tot i així esmenen el 1906 que cal la necessitat de redacció d'un nou pont o eixamplament de l'existent consistent en </p> <p><em>'La solución más ventajosa para la reforma del puente que nos ocupa consiste en aumentar su ancho por medio de andenes o valodizos. A este objecto se ha proyectado a la parte saliente de los tajamares (1) antiguos pilastras o contrafuertes destinados al apoyo de arcos escarzanos(2) adosados a los paramentos(3) conlo cual se aumenta por cada lado un metro de ancho de modo que con estat disposición el conjunto del puente queda formado por tres cuerpos diferentes, el central que no es mas que el mismo puente antiguo reforzado destinado al trasito rodado y los dos laterales que forman la parte nueva del mismo destinados a andenes o aceras. Ajsutamos a ala obra antigua en renovar los paramentos y boquillas que son las partes mas maltratadas por las acciones atmosféricas. Esta disposución obliga a proyectar arcos de luz distinta y a diferentes rebajamientos. Las bobedas escarzana s tenndran 1,50 metros de longitud. La tercera parte de ella se empotrará en la fábrica antigua del puente para obtener la trabazon perfecta entre ambas quedando por lo tanto un metro libre de longitud destinada a sostener exclusivamente los paseos.teniendo en cuenta la buena calidad de la piedra que nos ofrece la localidad se ha proyectado y se propoene el empleo de sillarejo (4) en las bovedas de los arcos adosados en la reconstrucción de las boquillas de los tres arcos antiguos en las pilastras o contrafuertes y en los tajamares, la silleria para las impostas (5) albardilla y montantes del petril, impostilla de arranques y sombreretes y mamposteria en el resto de la obra. Hemos indicado que tanto los arcos laterales delmpuente como los timpanos se proyectan apoyados y enlazados con el macizo antiguo por lo tanto las condiciiones de estabilidad de las nuevas bovedas son especiales y los empujes desarrollados en ellas han de ser forzosamente menores que si estuvieran en las condiciones ordinarias.</em></p> <p><em>Aquest projecte data de 30 de juliol de 1910 i va ser signat per Jacint Mumbrú.</em></p> <p>En resum aquest projecte corresponia amb un doblat i eixamplament del pont medieval mitjançant arcs escarsers de diferent llum recolzats damunt d'unes pilastres erigides damunt dels vells tallamars i ancorats a la fàbrica del pont. segons fotografies antigues es van mantenir els arcs ogivals originaris però es va tapiar l'arc del pas de les aigües situat entre el segon i tercer arc més gran. també es va reforçar l'estrep esquerre mirant aigües a,unt amb la mateixa forma i composició que el construït a la part dreta. Aquest pont es va mantenir en ús i amb aquest estat fins al 1939 on arran de la retirada de les tropes republicanes va ser volat i bombardejat. L'arc principal i de llum més gran va quedar completament destruït i tant sols van quedar dempeus els dos arcs menors. La connexió de la xarxa d'aigües portada des de la font de la petja també va quedar malmesa amb la qual cosa es va haver de fer una conducció penjada per cables aeris</p> <p>Aquests afers van comportar que es decidís de construir una palanca provisional de 27 metres i una amplada de 3,5 metres feta amb obra de fusta. Aquesta va ser feta el 17 de maig de 1939 segon el que detalla <em>'havres solucionado el asunto del puente provisional sobre el rio Ter con la cosntrucción por parte de los fabricantes de esta población de unas paceras de hierro apoyados en pilones provisionales lo suficiente anchoy resistente para el paso de camiones quedando el consistorio enterado con satisfacción. (BORDAS ET ALII, 2015 Ob cit)</em></p> <p>Aqueta palanca es mantenir en ús mentre es solucionava el tema de la reparació del pont central el qual l'ajuntament va imposar un tribut especial a tots els fabricants i empresaris per a per sufragar la despesa.</p> <p>No obstant això l'ajuntament continuava reclamant a la diputació de Barcelona la reparació del pont bombardejat, fet que el mateix 29 de juliol de 1939 es fa la visita de l'enginyer d'obres Ramon Compte Galifré i el seu ajudant Amador Compte per avaluar els danys i proposar-ne la seva reconstrucció. El mateix novembre de 1939 el mateix enginyer ja te redactat el projecte de reconstrucció del pont . No obstant el valor econòmic era molt elevat i després de diferents converses entre ajuntament i Diputació el projecte acaba esdevenint una prioritat. L'acte de replanteig es va fer el 5 de setembre de 1940. El projecte preveia la reconstrucció del pont amb la forma que hi havia abans de ser bombardejat però entre el 17 i 18 d'octubre de 1940 un fort aiguat acabà de malmetre les poques restes que quedaven de l'antic pont de manera que va quedar completament destruït i es va decidir i optar per enderrocar les restes destruïdes i reconstruïr de bell nou. Aquet nou pont que és el que ens ha arribat als nostres dies va ser inspirat en els models de l'enginyer José Eugenio Ribera de 1922 amb formigó armat i sostingut per tres arcs de formigó que sostenien pilastres verticals. Aquesta obra va ser projectada per l'enginyer de ponts i camins Ramon Tarrida i Castells. Mentre durava aquesta reconstrucció es va habilitar una segona palanca provisional, especialment després del greu aiguat de l'octubre de 1940 que s'endugué la palanca construïda tot just feia un any.</p> <p>Aquet pont es va construïr en tant sols set dies <em>Puente construido en tan solo siete dias. Ha sido dado el pas al puente militar instalado en la carretera de Barcelona a Ripoll en el termini municipal de San Quirico de Besora. Dicho puente de 75 metros e longitud ha sido construido en siete dias (BORDASET ALII, 2015. ob cit. P-57)</em></p> <p>El nou pont va ser erigit entre els anys 1943, 1944 i part de 1945. Inicialment va ser pressupostat per un valor de 185805,95 ptes. i en acabar les obres va ser certificat per un valor de 226.537,70 ptes. L'encariment és degut a que inicialment es preveia reconstruir el que quedava del vell pont bombardejat, mesura la qual no va ser possible in es va haver de construir de bell nou ja que un fort aiguat el setembre de 1940 el va malmetre notablement. Va finalitzar el setembre de 1945. Aquest pont amb el temps va quedar obsolet doncs la instal·lació de noves factories a Sant Quirze i Serradet i l'augment de l'ús de l'automòbil com a principal mitjà de desplaçament comportaren que aviat quedés obsolet i amb una calçada molt estreta que amb el temps hauria de ser eixamplada per donar pas a dos sentits de circulació. Aquestes obres van ser executades l'any 2013 i 2014. Abans però el 2005 s'havien fet tasques de reparacions dels fonaments i estreps del pont. La nova obra va costar un total de 1.289.062,74 euros (Iva exclòs), Va se r realitzat per l'àrea de territori i sostenibilitat de la gerència de serveis i infraestructures viaries de la Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 42.1015800,2.2179866 | 435339 | 4661350 | 1516, 1933, 1940, 2015 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228112124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111516.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pere Nogué i Esteve Sió, Diputació provincial de Barcelona | El pont actual és el resultat d'un seguit de reformes portades al llarg del temps i que parteixen d'un pont medieval erigit al mateix emplaçament de l'actual i que va ser volat en temps de la guerra civil durant la retirada de les tropes republicanes. Sembla ser que tant sols s'aprofitaren de la vella estructura els fonaments de les tres pilastres de planta octogonal situades a la llera del riu, així com també els contraforts que sostenen els estreps i que corresponen amb les darreres obres que s'emprengueren a l'antiga construcció abans que fos bombardejada i dinamitada. Amb tot i en motiu de la darrera reforma la Diputació de Barcelona edità un llibre sobre el pont i que correspon amb un extens recull de totes les dades històriques obtingudes gràcies a l'aportació dels estudis de Victor Bordas Paret gran amant de la història de Sant Quirze i que correspon amb un recull gràfic, bibliogràfic i planimètric de tota la informació que es té d'aquest element | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||
| 94897 | Puig de Juí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-jui | <p>http://www. mediambient.gencat.cat</p> <p>http://www.vallgesbiaura.org</p> | Paratge natural dins del PEIN serres de Milany i Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalm que es conserva en bon estat degut a que és una zona poc alterada. | <p>Muntanya de 987,1 m que domina les serres de la Cogulera i Bellmunt, unificant-se pel collet del Boscatell,antic pas i important via de comunicació amb els nuclis de Sant Quirze, Santa Maria i Vidrà. Es tracta d'un cim calcari amb els anticlinals de Belmunt i els sinclinals de Vidrà amb gresos, margues i puntualment alguns conglomerats. Es tracta d'un espai de caràcter humit a les obagues i caracteritzat per boscos caducifolis propis de les terres centre europees. Les fagedes (<em>Fagion sylvaticae</em>), sota nombroses formes (fageda amb boix, fageda amb joliu o fageda amb el·lèbor verd), als indrets obacs, i la roureda de roure martinenc amb boix (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>), als solells i terrenys plans, tenen una significació especial en aquest territori i determinen el paisatge d’una gran part del país.<br /> A les obagues i fondals apareixen boscos de caducifolis mixts amb diverses espècies que s’estimen la humitat: auró (<em>Acer campestre</em>), freixe de fulla gran (<em>Fraxinus excelsior</em>), avellaner (<em>Corylus avellana</em>) , til·ler (<em>Tilia platyphyllos</em>) i om (<em>Ulmus</em>). La fauna que hi habita és la pròpia de les terres centre europees i de boscos caducifolis com és el cas de l'aligot vesper, el picot negre, la mallerenga d'aigua, el pica-soques blau...La comunitat de quiròpters és bastant rica destacant el rat-penat de ferradura gros, el ratpenat de ferradura petit, ratpenat d'aigua, ratpenat de musell agut i el nòctul petit. En quant a mamífers carnívors hi habita el teixó, el gat salvatge o la guineu. Aquest espai acull una gran quantitat herpetològica com ara escurçons, escurçó pirinenc, sargantanes...Als cursos fluvials hi habita el barb, l'anguila, la braga i la truita de riu. </p> | 08237-198 | Puig del Juí a la serra de Bellmunt | 42.1005469,2.2718309 | 439790 | 4661197 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94897-20230613114608.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cal posar en relleu l’interès d’alguns grups invertebrats: coleòpters cavernícoles endèmics (Molopidius spinicollis) i altres coleòpters forestals, com els cerambícids (Lucanus cervus, Rosalia alpina, Cerambyx cerdo); una notable diversitat i singularitat de lepidòpters (Espirrita dilutata, Photedes morrisii, Callimorpha quadripunctaria, Euphydryas aurinia, Maculinea arion,); heteròpters rars, que troben el seu límit meridional en aquestes serres, i mol·luscs endèmics (Chondrina altimirai,...). .En el cas de l'ENP de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm, les espècies presents són: Austropotamobius pallipes, Barbastella barbastellus, Barbus meridionalis, Eriogaster catax, Mauremys leprosa, Miniopterus schreibersi, Myotis blythii, Myotis emarginatus, Oxygastra curtisii, Rhinolophus ferrum-equinum, Rosalia alpina. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94842 | Casa dels Espadaler. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-espadaler | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Plafó dels espais de memòria. Grup del memorial democràtic</p> | XX | Edifici que pertany a la família dels Espadaler, els quals malgrat no resideixin a Sant Quirze tenen aquesta finca tancada en bon estat de conservació. La coberta està en bon estat, les fusteries i la única cosa serien algunes reparacions dels revestiments de la façana que tenen alguna capa d'humitat | <p>Es tracta d'un edifici que fa cantonada amb la carretera de Berga i l'avinguda de la Concepció. Presenta una planta més aviat quadrada amb tres crugies i composta per una planta, un primer pis i unes golfes amb coberta a tres vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb els careners paral·lels i perpendiculars a les dues façanes. La façana principal que mira a sud a la carretera de Barcelona o Avinguda de la Concepció presenta una distribució molt geomètrica i ordenada amb tres portes d'entrada principals coincidint amb cadascuna de les crugies, coronades amb llindes rectes i amb motius decoratius simulant falços carreus en ciment gris i alrtes dues de secundaries d'accés a locals comercials. La porta principal situada al mig de la façana hi té una clau de dovella que deuria tenir una inscripció amb la data de la construcció. Damunt seu i coincidint amb el primer opis hi ha tres balconeres amb els balcons sobresortints del pla de la façana i baranes de ferro forjat amb barrots simples de secció circular alternats per motius de volutes i passamà recte. Les persianes són de llibret i val a dir que també estan emmarcades per falços carreus de color gris. La balconera central està emmarcada per dues finestres rectangulars que coincideixen amb les de damunt dels locals comercials. Finalment la planta de les golfes està il·luminada per un conjunt de cinc finestres rectangulars que coincideixen amb la posició de les obertures de les plantes inferiors. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la coberta sostinguda per bigues e fusta. La separació entre els diversos nivells es fa per mitjà de cornises de maó ceràmic mentre que la de les crugies és en franges verticals simulant columnes o pilastres de falços carreus. La façana està revestida per una capa d'estuc de color rosat amb els motius decoratius de color gris. La façana lateral que mira a la carretera de Berga té una composició similar a la descrita amb dues portes a la planta baixa coronades amb llindes de falços carreuats, dues balconeres al primer pis i finestres al sota teulada que es veu protegit pel ràfec de la teulada formant voladís. les façanes també estan pintades de color rosat amb els motius decoratius en gris. Finalment i a la part de migdia hi ha una galeria de cinc arcades de mig punt damunt d'impostes ceràmiques i pilars quadrats que dona pas a un balcó elevat i també a jardí que envolta la mansió. No s'ha pogut accedir al seu interior. </p> | 08237-150 | Rambla de la Comcepció, 17 | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. La mansió dels Espadaler va ser construïda molt possiblement a la fi del segle XIX o principi del XX aprofitant el desenvolupament urbanístic de la zona del costat de la carretera de Berga i de la Rambla de la Concepció. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidamet i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituïr el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1006439,2.2167397 | 435234 | 4661247 | 1900 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94842-20230608104833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94842-20230608105456.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa senyorial de principi del segle XX amb trets eclèctics, modernistes i també noucentistes | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94847 | Casa de la Rambla de la Concepció, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-de-la-concepcio-13 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> | XIX-XX | Edifici mol ben restaurat i conservat recentment amb les façanes pintades, les cobertes amb els ràfecs reconstruïts, els emmarcaments de les obertures (llindes, muntants, ampits...) en molt bon estat i les fusteries canviades en fusta i alumini. Es tracta d'un edifici que amb la seva restauració s'ha sabut preservar els caràcter i volumetria originals. | <p>Masia o antiga casa situada a la part baixa de la Rambla de la Concepció molt a prop de la desembocadura amb la riera de Cusons. es tracta d'una parcel·la rectangular allargassada composta per una planta baixa i un primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. L'accés es fa per la rambla de la concepció mitjançant una porta coronada amb una llinda de fusta i una finestra al seu damunt. Aquesta façana coincideix amb un dels costats curts de la casa. L'altre façana presenta una porta i quatre finestres a la planta baixa i una galeria de sis arcs de mig punt damunt d'impostes de ceràmica i pilar de secció quadrada al primer pis a banda d'una balconera de fusta. La façana està protegida per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostingut per bigues de fusta. L'aparell de la façana està revestit amb una capa de pintura monocapa de color ocre amb els bastiments de les obertures en maó vist i les bigues de les llindes també vistes.</p> | 08237-155 | Rambla de la Concepció, 13 | <p>l nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda Reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidament i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituir el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1004156,2.2170067 | 435256 | 4661222 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94847-20230608105523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94847-20230608105602.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Construcció molt ben restaurada que ha sabut respectar i preservar els trets més essencials de les masies de mitjans del segle XIX i de tipologia clàssica. Actualment és un habitatge particular | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94843 | Casa de la Rambla de la Concepció, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-de-la-concepcio-36 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Plafó dels espais de memòria. Grup del memorial democràtic</p> | XIX | Edifici completament abandonat i deshabitat que conserva la coberta en bon estat ja que ha estat reformada no fa masses anys però que per contra presenta importants capes d'humitat i despreniments dels seus revestiments, cornises i elements decoratius, les fusteries molt malmeses amb els vidres trencats, portes esbotzades i persianes caigudes. La porta d'entrada està paredada. | <p>Casa entre mitgeres de tipus obrer situada al costat de l'antiga farinera. Consta d'una edificació entre mitgeres de planta rectangular i amb dues crugies formada per planta baixa un primer pis i unes golfes amb terrat i coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de llates de fusta i carener paral·lel a la façana principal que mira a la Rambla de la Concepció orientada a l'oest. La composició de les façanes és geomètrica i ordenada amb una porta d'entrada a la part central i dues finestres a cada costat amb reixes de forja i amb els emmarcaments de les obertures fets en revestiment de calç. damunt seu i coincidint amb la planta primera hi han tres balconeres amb els balcons sobresortints del pla de la façana i amb les baranes de ferro forjat de secció circular, passamà recte i alternades per motius de volutes. Estan emmarcades per una capa d'estuc i a la vegada coronades per frontons triangulars. Ja a nivell de golfes hi ha tres petites obertures circulars de ventilació que resten separades de les plantes inferiors per mitjà d'una cornisa també de maó i coronades per una barana o balustrada dividida en tres crugies i separades per pilastres. L'aparell és de maó ceràmic i obra vista revestida d'un enlluït de calç, avui en molt mal estat i parcialment desaparegut. </p> | 08237-151 | Rambla de la Concepció, 36 | <p>El nucli de la carretera de Berga i dels quatre cantons es va començar a desenvolupar a partir de 1840 quan arrel del desenvolupament de les fàbriques tèxtils la vila va tenir un fort increment demogràfic que va comportar el desenvolupament de la vila a l'altra banda el riu Ter i al costat de les carreteres de Berga i Barcelona. En aquest indret ja hi existia un nucli precedent, el de l'hostal Nou que a partir del 1840 es veurà ampliat amb la construcció de la Rambla de la Concepció i amb la creació del nucli dels quatre cantons. Consta que el 23 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va bombardejar la zona dels quatre cantons que va provocar la mort de sis persones; una refugiada i veïns de la població. En el mateix atac la fonda Reixach (Can Roca) va rebre l'impacte de les bombes i les seves estructures van quedar parcialment destruïdes. Sembla que l'objectiu principal era l'enderrocament d'un magatzem de municions aèries que afectaren de forma greu les edificacions urbanes. es tractava d'atemorir la població civil. Ràpidament i en acabar la guerra civil la zona va ser reconstruïda i fins que no es va construir la variant de la C-17, va constituir el pas principal de la carretera de Vic a Ripoll. </p> | 42.1015454,2.2161449 | 435186 | 4661349 | 1800 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94843-20230608104950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94843-20230608104955.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edificació que guarda moltes similitud amb les cases obreres de Sabadell, Terrassa i altres poblacions amb un passat industrial. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94844 | Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farinera | <p>SERRALLOANGA, URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualita. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Fons Rierola 1828-1960- Carpetes 1-12</p> | XIX-XX | Farinera abandonada i fora d'ús. Conserva encara l'edifici industrial i el recinte que hi donava accés amb la sitja i la nau industrial. Presenta els revestiments caiguts, els vidres trencats i la coberta amb importants filtracions d'humitat i d'aigua. Els edificis que l'envolten tenen un estat de conservació similar. Actualment la finca està en venda. | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular i tres plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener paral·lel a la façana. En un costat hi ha la torre o la sitja d'emmagatzematge i del munta càrregues coberta amb teulada a quatre vessants i en la qual hi té annexionada una segona nau també de tres plantes. Cascuna de les plantes estan ocupada per 5 finestres rectangular amb amplies vidrieres llevat de la torre del munta càrregues i de la sitja que estan formades per una sola finestra rectangular allargassada. La segona nau que hi ha adossada hi ha dues obertures en casa planta. L'estructura de l'edifici és de maó ceràmic i ciment pòrtland amb les parts decoratives de maó. L'estructura dels forjats es amb bigues de formigó. Al costat de l'edifici de la farinera hi ha la casa o xalet de l'amo de planta rectangular, dues plantes i unes golfes amb coberta a quatre vessants i amb galeries obertes a la banda de llevant formades per balcons d'obra ceràmica. les obertures es concentren a les façanes de migdia i també de ponent. sembla que correspon amb una construcció dels anys quaranta o cinquanta. Altres construccions serien un seguit de naus que envolten el recinte i que serien emprades com a magatzems i derivats de la farinera.</p> | 08237-152 | Rambla de la Concepció, 38 | <p>Construïda cap als anys vint o trenta del segle XX sembla que pertanyia a la família Rierola ja que entre els papers recuperats a l'arxiu hem trobat referències a aquesta farinera, així com també els comptes que portaven i alguns albarans. Caldria investigar més a fons aquest edifici que data de 1840 i va tenir us fins a mitjans dels anys 1980. </p> | 42.1017032,2.2161391 | 435186 | 4661365 | 1890 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608104950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94844-20230608105325.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic que mereixeria ser protegit i inventariat com a element de l'arquitectura industrial de Sant Quirze de Besora i com a testimoni del passat. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||
| 94848 | Antiga Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-cogulera | XIX | Edifici molt ben restaurat i convertit en un conegut restaurant. S'han repicat les façanes, refeta la coberta, les fusteries i els elements decoratius en maó ceràmic pintat. | <p>Construcció de planta rectangular allargassada situada a l'altre costat de la riera de Cussons direcció al túnel del Bufi i al costat de la carretera C-17Z. Es tracta d'un edifici format per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb tres crugies i amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues i cavalls de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada a base de quatre portes d'accés a la planta baixa, quatre balconeres al primer pis amb barana de forja de barrots simples de secció en espiral i passamà recte. El sota teulada està separat per un fris de maó ceràmic i il·luminat per quatre ulls de bou de forma ovalada. Corona la façana una cornisa que sosté la coberta. L'aparell de la façana és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars. Les cantonades, elements decoratius i bastiments de les obertures són en maó ceràmic. Les façanes nord i sud que coincideixen amb el pinyó de a coberta són completament massisses i la façana oest és similar a la principal amb el mateix nombre d'obertures. Està molt restaurat i ben conservat.</p> | 08237-156 | Rambla de la Concepció, 5 | 42.0997429,2.2176867 | 435312 | 4661146 | 1835 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Actualment correspon amb un reconegut restaurant de cuina popular i productes típics. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||
| 94895 | Riera de Cussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cussons-0 | <p>COMPTE JORDI, HOMS MARTA; 2006. Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Agustí de Lluçanès. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>https:// www.wikipedia.org</p> <p>https://www.fonts.aiguawordpress.</p> <p> </p> | Riera que no es veu alterada per cap resclosa ni cap presa de cap embassament ni cap fàbrica, llevat de la resclosa de la font de la Petja amb un cabal lliure i una vegetació de ribera ben conservada. El tram final de la font de l'Espadaler està ben conservat. | <p>La riera de Cussons neix a la baga dels Munts, prop del Collet de Sant Agustí. Des d'aquest punt segueix la direcció nord-est fins col·locar-se entre el massís dels Munts i el Serrat de les Ginestes, a l'altura de Fontranó. A continuació segueix enclotada en direcció est, sempre paral·lela a la carretera BP-4654, entrant dins al terme municipal de Sora fins arribar a Sant Quirze de Besora pels nuclis de Serradet on desemboca al riu Ter. En el darrer tram de Sant Quirze de Besora la riera passa per les fonts de la Petja, de l'Espadaler i les hortes de la ribera esquerra i desemboca al Ter per davant de l'antic restaurant de la Cogulera<br /> Es tracta d'una zona d'interès natural, amb vegetació de ribera i amb vernedes de certa rellevància a la zona del parc i font de l'Espadaler.</p> | 08237-196 | Riera de Cussons | 42.0982224,2.2106236 | 434726 | 4660983 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||||||
| 94896 | Riera de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-foradada | <p>https://www.mteco.gob.es</p> <p>https://www.naturalocal.net</p> <p>https;//www.mediambient.gencat.cat</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com</p> | Espai de gran bellesa natural i ben conservat degut a les mesures proteccionistes del PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalam. La seva capçalera correspon amb una reserva natural fluvial. | <p>Riera que transcorre pels termes de Vidrà, Santa Maria de Besora i tant sols els darrers metres passen pel terme de Sant Quirze de Besora, en concret des del molí de la Foradada (TM. Santa Maria de Besora) fins a la desembocadura del ter. El seu curs fluvial de règim permanent circula amb vegetació de ribera amb espècies com els salzes, pollancres, sargals i pastures. Aquestes formacions es troben barrejades amb extensions de bosc de faig, roures, pi roig. El seu substrat és de llosa en diversos trams i en cal destacar paisatges de gran bellesa natural com el salt del Mir prop de la seva capçalera i la que li deu el seu nom per la presència d'una cova a sota seu, el salt del molí a Vidrà. El seu substrat calcari facilita la formació de coves i avencs com el del salt del Mir. </p> | 08237-197 | Riera de la Forada | 42.1004355,2.2330531 | 436583 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120848.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Espai natural de gran bellesa que convida a fer excursions i senderisme doncs hi ha infinitat de rutes i itineraris com el GR.3, el GR-151 o el PR C-45 a banda d'altres itineraris i senders locals senyalitzats i gestionats pel consorci de la vall del Ges Bisaura. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94882 | Font del Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixa-0 | <p>Informació facilitada per Josep Masnou el qual ens ha cedit imatges, dades cartogràfiques i descripcions tota vegada que ens ha acompanyat a les diverses fonts.</p> | La font es troba en uns camps a sota de la casa de les Comes i actualment es fa servir com a abeurador del bestiar de la finca. La font raja però l'aigua no és tractada i tampoc és potable degut a la gran quantitat de nitrats que conté. | <p>Font o surgència natural que surt d'uns camps que hi ha a sota de la casa de les Comes al costat del torrent homònim. La font surt a sota d'un Freixa d'aquí el seu nom i alimenta una petita bassa o abeurador que s'utilitza per al bestiar de la finca. L'aigua sobrant discorre pel ec fins a retrobar el torrent de les Comes. L'entorn i la font estan molt deixats.</p> | 08237-183 | Riera de les Comes | 42.1057310,2.2296653 | 436309 | 4661803 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94882-2521freixa.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | S'utilitza com a abeurador del bestiar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94894 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-1 | <p>https://www.ajsantquirze.cat</p> <p>https://www.paisatgesdelter.com</p> <p>https://www.ososnaturisme.cat</p> <p>https://www.gesbisaura.cat</p> | <p>Es tracta d'un riu que neix a Ull de Ter al municipi de Setcases (Ripollès) a més de 2400 metres d'altitud amb les aigües provinents d'un antic circ glacial amb els cims com el Bastiments, Gra d'en Fajol a la zona de Vallter 2000. Durant el seu recorregut de més de 208 Km transcorre per les comarques del Ripollès (municipis de Setcases, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, les Llosses), Osona (municipi de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu, Les Masies de Roda, Roda de Ter, Gurb, Tavèrnoles, Vilanova de Sau, per continuar per la Selva amb els municipis de Susqueda, Osor, Cellera del Ter, Anglès, Sant Julià del Llor i Bonmatí, continuar al Gironès als municipis de Bescanó, Sant Gregori, Salt, Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Medinyà, Celrà, Bordils, Cervià de ter, Sant Joan de Mollet, Flaçà i finalment al Baix Empordà els nuclis de, Sant Jordi Desvalls, Colomers, Jafre, Verges, Ultramort, Ullà, Torroella de Montgrí i l'Estartit també a Torroella. D'aquests 208 kilòmetres el seu curs ofereix paisatges i ecosistemes diferents des de paisatges propis de climes freds i d'alta muntanya a zones d'aiguamolls i paisatge pantanós a la seva desembocadura. El pas per Sant Quirze de Besora seria considerat en le seu curs mitjà caracteritzat per meandres que salven l'orografia del terreny en forma de corbes. La seva conca de drenatge és de 3010 km2 com una conca eixorreixa i aportació dendrítica. L'aportació anual es de 840hm2 i una mitjana de descarrega de 25m2/s. És un riu que rep forta afluència de les rieres intermèdies. Al pas per Sant Quirze rep les aigües de dues rieres de certa importància; la riera de Cussoms i la riera de la Foradada. Altres cursos menors o regs serien el torrent de la Font de Mares, el torrent de la font del Gaig, el torrent de revell, el torrent de la Cogulera i el de l'Illa a la riba esquerra i els torrents de Can Pere Ferrer a la riba dreta. El paisatge es caracteritza per boscos de ribera, pollancredes, vernedes, </p> | 08237-195 | Riu Ter | <p>El Ter apareix documentat a l'edat antiga per Pomponi Mela i Plini el Vell sota la forma <em>Ticer</em>. El topònim no torna a aparèixer fins al segle ix, quan apareix documentat en diversos manuscrits amb diverses formes, com ara <em>Tezere</em>, <em>Tezer</em>, <em>Tecer</em>, <em>Teser</em>..., totes les quals provenen clarament del dit nom antic <em>Ticer </em> Durant la baixa edat Mitjana, la consonant medial ja ha caigut, però continuen d'aparèixer formes amb doble vocal com <em>Teer</em>, fins que més tard ja es consolida la forma actual.</p> | 42.1024415,2.2174874 | 435298 | 4661446 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331120843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331111555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-20230613121534.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Riu de conca Mediterrània que travessa les províncies de Girona, Barcelona i Girona amb un traçat transversal i considerat el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre. A la seva conca hi trobem dos grans embassaments; el de Sau, Susqueda i una gran infinitat de rescloses i canalitzacions pertanyents a múltiples concessions d'antigues fàbriques i de centrals hidroelèctriques. des de sempre les seves aigües han estat aprofitades per a la instal·lació d'indústries i colònies tèxtils. En el cas de Sant Quirze hi ha dues grans fàbriques, tres rescloses i tres concessions hidràuliques(Can Trinxet, Can Guixà i la central de les Illes).Riu que conserva el seu estat natural i el seu cabal ecològic es veu alterat per tres rescloses al municipi; la de Can Trinxet a Montesquiu, la de Can Guixà a sota del pont i la de la central de Can Periques a sota de la desembocadura de Can Guixà. No obstant aquestes rescloses el riu manté un cabal ecològic per garantir el subministrament d'aigua i la conservació de la seva fauna i paisatge de ribera que es manté en bon estat amb vernedes, pollancredes encara senceres i poc alterades. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||
| 94806 | Romagós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romagos | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local. Vol, 1. L'avenç</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID 2018. Masos rònecs de Bisaura, Vidranès i conca del ru Ges. Associació d'estudis Torellonencs. </p> | XIII | Ruïnes i vestigis de l'antic mas d'origen medieval i envoltat de vegetació i bosc a la zona de Romagós mirant cap al torrent de l'Illa i de les Cúbies a sota del pla de l'Horta (TM de Torelló). Les restes de la casa es troben al límit del municipi de Sant Quirze amb el de Saderra (Orís). | <p>Les ruïnes de la casa de Romagós es situen al damunt d'un petit tossal que sobresurt del bosc sobre el torrent de Boscatell que baixa de la font viva de les Gargantes i amb vistes a la vall del Solà i la serra de la Cogulera. Les restes de la casa es situen en aquest altiplà encarades a la part nord en una zona on encara hi han restes de feixes i murs de conreu, avui embeguts pel bosc i al costat del camí del Boscatell. Els vestigis de la casa avui dia estan coberts de vegetació però tot i així encara resten dempeus alguns murs disposats formant terrasses aprofitant el pendent del terreny i formats per elements de pedra mal desbastats i treballats, units amb argila i morter de calç i formant filades regulars i horitzontals. Les cantonades estan formades per blocs de pedra més ben treballats. Es poden endevinar com amínim dues construccions ja que la resta està completament enderrocat i cobert de vegetació. </p> <p>Al costat est hi ha una mena de forat excavat a la roca amb una forma més aviat quadrangular i possiblement destinat a emmagatzemar les aglans o fer la funció de aljub o sitja d'emmagatzematge.</p> | 08237-137 | Romagós | <p>D'aquesta masia n'hem trobat escasses referències al llibre de Ramon Espadaler la qual esmenta que formava part del veïnat de Boscatell a la zona del solà i prop del camí que ens conduïa a aquest lloc. tant per la posició física i geogràfic tot apunta que aquesta casa deuria ser abandonada poc després d'acabar l'edat mitjana ja que no apareix esmentada enlloc més i no s'aprecien construccions més tardanes en les seves restes.</p> | 42.0961367,2.2555149 | 438436 | 4660719 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114645.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | es tracta de les reestes d'una masia que per l'aparença dels vestigis que ens han arribat als nostres dies presenta una aparença medieval. Aqest tipus d'edificació ens recorda amb masies de mitjans del segle XII o XIII trobades a zones de muntanya del Berguedà, Osona o Solsonès per posar alguns exemples. Aquestes construccions aprofien normalment el vessant i pendent de la muntanya per a assentar-se de manera que una de les parets és la mateixa roca o terreny natural picat i exacavat, mentre que la resta són murs de pedra i fins hi tot tàpia. Generalment acostumaven a tenir una o dues habitacions i un cos annex per a pallisses i quadres per al bestiar. El nombre de plantes era tant sols un i les cobertes eren vegetals o de llosa. Possiblement les masies de l'Illa, el Solà o la Cúbia i la de Can Carlos haurien tingut una fisonomia semblant. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94306 | Goigs de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-quirze | <p><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Martínez Martínez, Oriol, 2015-2016. L’impressor Francesc Surià Burgadà (1749-1805) Treball de Màster en biblioteques i col·leccions patrimonials. Universitat de Barcelona (inèdit)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres documents en facsímil pertanyents als goigs de Sant Quirze i santa Julita de Besora. Es tracta de tres versions diferents dels goigs en lloança als màrtirs sant Quirze i santa Julita amb la lletra i les partitures a sota seu per si volen ser cantats en cant coral o tocats amb instruments i percussió. La versió més antiga correspon a una edició de Francisco Surià Burgadà estamper de Barcelona del carrer de la Palla. (1749- 1805) i gremi de llibreters.es tracta d’un document de gran rellevància històrica que ens dona informació d’aquest antic gremi de llibreters. El segon exemplar correspon a la impremta Brusi també de Barcelona datada de 1782-1821 i de les mateixes característiques que el primer però d’una impremta diferent . El darrer exemplar és una còpia molt recent. </span></span></span></p> | 08237-14 | Sant Quirze de Besora | <p><span><span><span>Francesc Suria Burgada fou membre de la societat de Comunicació Literària, activa a Barcelona a finals del segle XVIII, i exercí com a impressor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental (1765) i més tard de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, així com de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1783 substituí com a impressor oficial de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona al seu pare, que havia realitzat aquesta tasca des del 1755 fins que fou substituït pel seu propi fill. El 1788 encara podem trobar indicis que el situen com a impressor en actiu. La impremta i família dels Surià va entrar al gremi dels llibreters l’any 1692. Pel que fa l’impressor Antoni Brusi Mirabent fou un impressor i llibreter català. Durant la guerra del Francès s'allistà a les tropes que lluitaven contra Napoleó Bonaparte i es va encarregar de l'edició de la Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña, que imprimia on podia (a Barcelona, a Tarragonai a Palma). Pels seus serveis, el 28 d'octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino li atorgà l'edició del Diari de Barcelona, que durant la dominació havien dominat els afrancesats. Va tornar a editar el diari el 1814 i des del 1819 va establir un obrador de fosa de tipus d'impremta amb ajut de Francesc Salvà i Campillo. El 1820 fou el primer a introduir a Espanya la litografia per privilegi del seu inventor, Aloys Senefelder. Casat amb la filla del llibreter Josep Ferrer, Eulàlia Ferrer i Montserrat que va compartir el negoci. La redacció del diari fou continuada pel seu fill Antoni Brusi i Ferrer.</span></span></span></p> | 42.1002358,2.2226706 | 435724 | 4661198 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitabrusi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitasuria.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||
| 94881 | Font Surinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-surinyo | <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou. Cartografia, situació i imatges.</p> | Font perduda enmig de la vegetació i la malesa i amb un entorn molt deixat. Fa difícil de trobar-la | <p>Font o surgència natural sense canalitzar que surt de sota unes roques en forma de molleres i que discorre al costat del torrent de les Comes o de Revell. La font surt de les roques i de la molsa. L'aigua està contaminada per nitrats.</p> | 08237-182 | Torrent de Revell | <p>Poca cosa en sabem d'aquesta font que es troba al costat de la posta de les Comes a Can Garça o antic camí ral de Santa Maria de Besora. Les referències que hem pogut trobat provenen de Josep Masnou que ens ha facilitat tota aquesta informació que us mostrem.</p> | 42.1089924,2.2308159 | 436407 | 4662164 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||||||||||
| 94807 | Molinot de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-de-lilla | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Masos rònecs. Bisaura, Vidranès i alta conca del Riu Ges. Centre d'estudis Torellonencs.</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>molins fariners</p> | XIII-XIV | Es conserva embegut per la vegetació. Només es visualitzen les empremtes de la resclosa de captació mentre que el casal moliner ha desaparegut completament. es troben dins la llera del torrent de l'Illa | <p>De les restes del denominat Molinot de l'Illa actualment en resten unes escasses i minses restes al final del curs del torrent de l'Illa i molt a prop de la desembocadura del Ter. De les restes que i ha encara visibles en cal destacar els vestigis d'una resclosa de pedra i calç situades a dins del curs del riu Illa, així com també les restes d'una canalització excavada al terra que segueix paral·lel al curs del riu. Segons David Vilaseca i Antoni Prat esmenten</p> <p><em>Les seves restes queden a la vora de la desembocadura d'aquest torrent amb el riu Ter, al límit dels termes de Sant Quirze i Orís per on passa avui una variant del denominat camí de Vora Ter (GR-210) al costat d'un petit camp i d'un bosc de pins que pertany a la casa de l'Illa. Dins el torrent, són visibles encara les restes d'un mur força gruixut que devia fer les funcions de presa, i al seu costat enmig dels arbres, e sveu tambñe una gran canalització excavada a terra que segueix en paral·lel al torrent fins que aquest descriu una corba a l'esquerra fins arribar al Ter. </em></p> <p>No hem trobat vestigis del casal moliner ni del Carcabà que possiblement es trobava al acabar el canal excavat a la roca<em> </em></p> | 08237-138 | Torrent de l'Illa | <p>No hem pogut trobar documentació referent a aquest antic molí el qual i molt possiblement tindria un origen medieval.és possible que hagués pertangut al petit veïnat de la zona del Solà i que hagués alimentat les cases de l'Illa, del Solà i de Can Carlos. de la mateixa manera que el mas de Romagos i el de Can Carlos van ser abandonats a la darreria de l'edat mitjana i possiblement no es van tornar a reconstruir degut al fort despoblament que la zona va patir en detriment de l'aparició de nous nuclis de població. </p> | 42.0914733,2.2372520 | 436921 | 4660214 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121411.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una excavació arqueològica en aquest indret per tal de documentar els vestigis del casal moliner, del carcabà i d'altres restes d'aquesta construcció. També caldria netejar la llera del riu per posar al descobert les restes de la resclosa i del canal que alimentaria el molí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | ||||||
| 94805 | Torrent de les Cúbies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-cubies | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | Es troba inclòs dins de l'àrea protegida pel PEIN | <p>Es tracta d'un torrent que neix al vessant sud de la serra de la Cogulera a prop del puig de Juí i discorre longitudinalment per la vall del Solà al costat de les costes de l'illa al costat de les ruïnes de la casa del Solà confluint a la part inferior amb el torrent de l'illa que delimita els municipis de Sant Quirze de Besora amb el de Torelló i pel congost denominat de 'la Cogulera' desemboca al Ter. Es tracta d'u riu que normalment baixa amb poc cabal tenint fortes crescudes a les tardors i primaveres que són els períodes més plujosos. El curs del riu discorre entre roques calcaries formant salts i algun gorg. </p> | 08237-136 | Torrent de les Cúbies | 42.0968691,2.2542975 | 438336 | 4660801 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120911.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba situat a dins del PEIN de les serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt. La major part del seu curs discorre per terme municipal de Sant Quirze de Besora. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 | |||||
| 94765 | Vestigis de la torre del Turó de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-torre-del-turo-de-la-torre | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya. Turó de la Torre</p> <p>BUSQUETS COSTA, FRANCESC; 2007. memòria de la Intervenció arqueològica d'urgència al turó de la Torre de sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. servei D'arqueologia (inèdit)</p> | XIV-XIX | A dins del recinte de l'antena de televisíó i al costat del recinte del repetidor. Les restes de la torre estan situades al costat d'aquest recinte que resta tancat amb una reixa i una porta amb candau. | <p>Vestigis d'una antiga torre de defensa que denomina el turó on es situa. Els vestigis van ser objecte d'una intervenció arqueològica l'any 2007 en motiu de la construcció d'un dau de formigó per a la instal·lació de l'antena de telefonia mòbil. Durant aquestes tasques es van localitzar les restes de construccions que van motivar-ne la seva excavació. Es tracta d'una estructura de planta circular d'un metre d'alçada i de potència estratigràfica i construïda amb aparell de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars amb un revestiment e morter de calç. Els murs tenen una amplada d'uns 100 cm i no es va poder excavar del tot ja que part de la seva traça es posava a sota dels murs de la caseta del repetidor. Al fons es va documentar un paviment de rajola i maó ceràmic de 30 x 15 cm i disposat de forma reticular. Actualment està completament cobert de vegetació i runa que en fa difícil la seva interpretació.</p> | 08237-106 | Turó de la Torre | <p>La vila de Sant Quirze es reconeix com a tal des del 898 en la qual l'abadessa Emma consagra les parròquies del terme de Sant Quirze (santa Maria i Sant Quirze). Aquest fet es troba inclòs a la tasca de repoblació endegat per Guifrè el Pelós el qual es basa en tres puntals bàsics; la creació de castells (castell de Besora), de monestirs (sant Joan de les Abadesses) i de Parròquies (sant Quirze i Santa Maria de Besora). D'aquesta manera s'assegura un control administratiu del territori. Tot i així i d'aquest moment en són molt poques les notícies que en tenim. La població de Sant Quirze es va aplegar al costat de l'antiga església desenvolupant un nucli o sagrera al voltant de la mateixa i protegida per la torre de defensa a la que fem referència. Ja entrats en època feudal el senyor eminent era el monestir de Sant Joan de les Abadesses el qual va cedir el domini útil als senyors de Besora a canvi del cobrament d'impostos els quals van cedir-les amb l'anomenat contracte emfitèutic als pagesos. Cal destacar la figura de la comtessa Ermesenda , muller del comte Ramon Borrell que va morir el 1058 en una casa veína de l'església de Sant Quirze que en aquell moment ja s'havia desenvolupat com a sagrera. A mitjans del segle XIII aquest sistema feudal va entrar en crisi i molta gent va emigrar a Vic i poblacions properes amb la qual cosa part de la vila va quedar deshabitada, factor que es va agreujar amb la crisi baix medieval. No obstant això es detecten millores urbanístiques amb el desenvolupament d'un nou eix comercial vinculat als carrers de Torelló. Església, Pont, Patis i Plaça Major englobant el l'antic traçat de la sagrera i tancat al darrere de muralles. Aquestes millores van finalitzar amb la construcció d'un pont damunt del Ter que va resistir fins al 1939, moment en el qual va ser volat. Aquestes millores urbanístiques es van veure agreujades al segle XV i XVI quan un col·lectiu de paraires i teixidors van ocupar aquest sector i es van organitzar entorn de la casa del comú.El segles XVII i XVIII Sant Quirze va viure un moment de bonança econòmica ja que els draps obtinguts als molins bataners eren manufacturats a les cases dels paraires i venuts arreu. Prova de la puixança en seria la construcció d'una escola, del convent de les monges, de la casa de la Confraria i fons hi tot de la reforma de l'església parroquial. El segle XIX va ser un moment de revoltes i guerres carlines on es van refugiar al quarter militar que tenien a dins de la vila i també al castell de Besora. Es coneixen batalles carlistes dels anys 1835 i 1837. Aquest fet comportà que la vila es fortifiqués el 1875 i que la torre situada en aquest turó s'utilitzés com a torre d'avantguarda i de vigilànicia.</p> | 42.1021324,2.2225330 | 435715 | 4661408 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113216.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Entre les restes recuperades a l'estrat de rebliment (fragments de ceràmica vidriada comuna moderna i esmaltada així com algunes bales) dataria de mitjans del segle XIX i es relacionaria amb les batalles carlines que hi va haver en aquest sector. No obstant i malgrat a ixò i segons el parer de l'arqueòleg director dels treballs aquesta torre 'La torre guarda un contacte visual molt clar amb el castell de Besora, fet que ens fa pensar en la possible existència d'aquesta en època medieval' (BUSQUETS, COSTA F; 2007). Tanmateix el mateix autor afirma que 'malgrat siguin molt pocs els estudis que parlin sobre tipologia de torres carlines, sembla que la majoria d'elles eren de planta quadrada' Per tant i malgrat que els materials obtinguts datin de mitjans del segle XIX darrer moment d'ocupació de la torre és molt possible que el seu origen sigui medieval com a torre de defensa i control del nucli antic de Sant Quirze i com a avantguarda del castell de Besora i posteriorment del de Montesquiu. Exemples similars de torres que controlen nuclis o viles antigues sense esdevenir castells els trobaríem a Escaló (Pallars Sobirà), Rialb (Pallars Sobirà) o Ribes de Freser (Ripollès) per posar alguns exemples. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,74 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/