API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
94818	Via romana de la Costa Cogulera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-la-costa-cogulera	<p>BUSQUETS COSTA, F; FÀBREGAS M; 2017. Memòria valorada per a l'execució de la investigació històrica, arqeuològica del camí ral de Vic a Ripoll Tram la Cogulera (Sant Quirze de Besora). ATICS.</p> <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> <p> </p>	I ac- I dc	Coberta de vegetació i de bosc conserva alguns trams encara en un estat acceptable al vessant sud de la Costa Cogulera entre la darrerera corba de la carretera vella i la nova pista forestal que puja a la costa Cogulera. Hi ha un altre tram gairebé a la part més alta on hi ha un altre fragment de via. Caldria fer una campanya arqueològica de prospecció i delimitació de la via al TM. de Sant Quirze de Besora i fer una neteja del tram de la Costa Cogulera fent una esbrossada i tala general de la vegetació del tram, consolidar els murs que sostenen la via, el terrasament i també part del paviment parcialment conservat. Caldria reposar els fragments de mur caiguts i senyalitzar-la a nivell turístic com un element de patrimoni important.	<p>Tram de l'antic camí ral que coincideix amb l'antiga carretera C-17z de Vic a Ripoll que al entrar al terme de Sant Quirze de Besora passava per la serra i costa cogulera per damunt del modern túnel de la C-17. Continuava seguint part del traçat de la carretera vella de Sant Quirze de Besora a Orís fins a enfilar-se pels pendents de la serra i costa Cogulera mitjançant revolts i forts pendents sostinguts per murs i terrasses artificials que hi recolzaven les plataformes quadrades per on giraven els carros i animals i realitzats amb un aparell que sembla 'romà'. En arribar al collet el camí transcorria pel vessant nord enmig de feixes i camins, avui molt desfigurat i continuava paral·lel a la C-17z per damunt de l'antiga casa del Bufí. Els diferents trams que es conserven al vessant sud de la serra de la Cogulera al damunt del túnel de Sant Quirze corresponen a tres trams sostinguts per murs de contenció amb carreus de pedra de mida més aviat petita d'uns 20 x 30 cm, units amb morter de calç i amb una alçada notable. també es conserven com a mínim dues plataformes per a girar els carros i pel que fa al paviment està cobert de vegetació amb la qual cosa no es pot apreciar quin sistema constructiu presenta. A banda d'aquest tram que es troba al damunt de la carretera vella de Sant Quirze a Orís i sota de la pista que puja a la costa cogulera hi ha altres trams menys conservats que caldria netejar entre aquesta pista i la part més alta del serrat amb alguns trams amb restes de murs de contenció i també restes de paviment completament coberts de vegetació i arbusts que en dificulten notablement la seva traça. </p>	08237-144	Costa Cogulera	<p>Segons Francesc Busquets i Marta Fàbregas en la memòria valorada sobre la recuperació d'un tram del camí ral de Vic a Ripoll en el tram de la Cogulera de Sant Quirze de Besora especifiquen <em>'és igualment impossible la seva continuïtat cap al nord per on entraria al poble de Sant Quirze. Aquí hi contribuiria l'explotació intensiva de feixes. El que és clara és l'atribució d'aquest tram a l'antic camí que unia Vic amb Ripoll. La seva cronologia, però és menys evident.Pel tipus de tècnica constructiva podria ser atribuïble a un període molt ampli entre l'antiguitat i l'edat moderna. </em></p> <p>No obstant això i referent a aquesta via l'article de Carles Padrós de 'Camins antics i vies Romanes d'Osona, publicat en la revista de Quaderns de Prehistòria i arqueologia de l'any 2010 fa un resum de les principals vies romanes d'Osona. Al parlar del camí de Vic a Ripoll afirma i ens parla de 'strata ceretana'. aquest camí el qual molt possiblement ja hauria estat utilitzat pel rei visigot Wamba el 697 en la seva expedició a la Gàl·lia narbonesa per tal de combatre amb el general paulus esmenta que una facció del seu exercit va passar per Vic per dirigir-se a Llívia i per tant es va interpretar que ja existia una via que connectava Vic amb aquesta ciutat pirinenca. '<em>Secunda per Ausonensem Civitatem Pyrinaei media pateret' </em>(Pujades, 1831). De fet les referències escrites directes més antigues a aquesta via es remunten amb un document que data del 962 i on s'esmenta la strada ceretana a Gurb (Udina, 1951). també a l'any 1000 a través d'un document de l'arxiu capitular de Vic parla d'un camí de Sant Hipòlit a Vic. <em>'ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito et vadit per Ripol' (</em>Padrós, C; 2010). També es fa referència a un tram prop de Sant Hipòlit vadit per surribas et pergit ad sanctum Ipolitum…” Tanmateix aquest camí ens és ementat per fonts més recents especialment el conde de Darnius al segle XVIII en el seu llibre de <em>' El conde de Darnius. Guia por los caminos mas principales del principado de Cataluña 1676-1727' </em>i editat per Francesc Costa Oller, el 2022 i que correspon a un recull exhaustiu de mapes cartogràfics del segle XVIII de tot Catalunya i arxivat a la biblioteca de l'Institut cartogrpafic de Catalunya. Jaume Font i Garolera en fa una ressenya i estat de la questió en el seu article de 'La xarxa de camins i la comunicacions amb Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca de la revista Ausa núm. XXVI any 2014 esmenta <em>'El tram de Vic a Ripoll marcat com a carreter (colir vermell) arrenca de Vic, passa per Vilagelans, Granollers de la Plana, Sant Hipòlit de Voltregà i Orís. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauriem de tenir en consideració ja que s'esmenten dos ramals del camí; el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qua el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll . Tanmateix Francisco Zamora en el seu llibre de 'Diario de los viajes hechos en cataluña (1757-1812) esmenta del camí de Vic a Ripoll <em>'Camino de herradura de la villa de Ripoll y demas pueblos de montaña de Vich' .</em> Francesc costa afirma<em> 'Per tant la via partiria del nord d'Auso, pel coll de Vic i Gurb, cap a Santa Cecília de Voltregà i Sant Hipòlit i seguint el riu Ter cap al nord amb un itinerari similar al que segueix la C-17. A l'alçada de Sant Quirze de Besora abans d'arribar al municipi es té documentat un tram de l'antic camí a la Costa Cogulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el riu i que l'antiga C-17 passi pel mateix lloc fan pensar en una perduració des d'època romana si més no anterior'</em></p> <p>Hi ha qui comenta i parla d'aquest camí com la denominada 'strata Francisca' de Vic a Olot però segons les referències escrites aquest camí a Vic es bifurcava fins a Roda de Ter, Manlleu coll de Bracons, Vall d'en Bas Olot i es dirigia a Camprodon pel coll del Capsacosta, és a dir la via del Capsacosta de factura i composició similar a la via de Sant Quirze. Ara bé recents estudis (sara Aliaga, Andreu Olesti, 1998) comenten d'una strata farncisca d'època medieval que podria correspondre amb l'antiga strata ceretana romana que s'esmenta en nombroses referències medievals <em>“...ipsa strada publica magiore que pergit per sancto Ipolito et vadit ad ripo </em>ACV, cal. 6, núm. 802 (28 d’agost de 1000) Per tant és possible que en un inici ambdues vies fossin independents i a l'edat mitjana es posés més ènfasi en la via del Ter com a accés més directe a Vic i el segon fos emprat per anar a Besalú, Olot....<em>... </em> </p>	42.0927531,2.2197892	435479	4660369	218 ac	08237	Sant Quirze de Besora	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124654.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124420.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94818-img20221205124702.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Es tracta d'un tram de camí d'un possible orígen romà amb continuïtat a l'època medieval i fins hi tot moderna. Amb tot i malgrat els pocs estudis que hi ha sobre aquest tema a Catalunya guarda relacions amb la via denominada de 'Capsacosta· de la vall de Bianya a Sant Pau de Segúries o també la via del coll de Parpers a la comarca de Maresme. En aquests casos, especialment el primer hi han trams de camins talussats amb plataformes per a poder girar els carros i murs de contenció de pedra amb els paviments de llosa i pilones guarda rodes per a protegir de caigudes. En el cas de Capsacosta l'estat de conservació és excel·lent tot i que podria ser fins hi tot més tardà. En el cas de Parpers es conserven també alguns trams empedrats, restes de pontarrons per al pas dels guals i barrancs i algunes canalitzacions de drenatge. En el cas del camí de Sant Quirze caldria portar-hi a terme una important tasca de neteja i desforestació per tal de deixar a la vista les restes de les estructures conservades i iniciar sondejos arqueològics puntuals per a establir a banda de la seva cronologia, l'existència de restes de paviments. Finalment caldria consolidar els murs conservats i museitzar-los mitjançant plafons i establint una ruta o sender que vagi des d'Orís fins a Sant Quirze recuperant part de l'antiga traça del camí romà	83	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94554	Vestigis d'una antiga torre de defensa del carrer del Pont, 7	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-duna-antiga-torre-de-defensa-del-carrer-del-pont-7	<p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p>	XIV-XVIII		<p>Element originàriament exempt situat a la part del darrere de la finca núm. 7 del carrer del Pont i emprat com a torre de defensa de les antigues muralles medievals de Sant Quirze. Presenta una planta corbada o semicircular amb una Planta baixa, tres plantes pis i una coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i orientada a l'oest. En quant a la composició de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb algunes finestres obertes a la part alta que han sabut respectar l'essència de l'element. Les finestres s'obre a partir de la P2 i es situen deforma ordenada en cada nivell. Aquest element sobresurt del pla de les cobertes recordant la seva antiga funció com a torre de defensa i val a dir que encara hi té adossada a banda i banda l'antiga muralla, la qual es conserva integrada com a mur de tancament de les ampliacions de la finca núm. 7 del carrer del Pont. L'aparell de la seva façana està emmascarat a sota d'una capa de calç i pintura de color rosat que en les parts que no estan revestides està format per una fàbrica de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. En alguns punts s'hi poden endevinar algunes espitlleres, avui paredades i integrades en les noves construccions. </p>	08237-44	Carrer del Pont núm. 7	<p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en època Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipal per preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p>	42.1002603,2.2219500	435665	4661201		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221115112805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117111643.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117111318.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117110114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221115112849.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-29 00:00:00	Pere Cascante Torrella		Important vestigi de les antigues fortificacions de Sant Quirze que mereix ser estudiat i documentat juntament amb la resta dels elements descrits a la fitxa anterior i que permeten fer una lectura sobre l'evolució urbanística de la vila amb les muralles de tancament, els carrers, els antics callissots, el pas de ronda. Aquest conjunt arquitectònic de gran rellevància ha sabut conservar de forma fossilitzada a dins de l'urbanisme actual els vestigis del parcelàri medieval amb les cases entre mitgeres, el pas de darrere les muralles, les muralles, les torres de defensa i fins hi tot la traça d'un antic canaló que discorria entre les parets de les cases. Aquest conjunt malgrat que hagi estat continuadament habitat i reformat guarda encara molts elements que mereixen ser estudiats, documentats i protegits ja que formen part d'un dels vestigis més clars de l'urbanisme baix medieval i de les antigues fortificacions de Sant Quirze de Besora, per ara totalment desconegudes ja que no han estat objecte de cap estudi arquitectònic i arqueològic.Element conservat i perfectament integrat a la fina núm. 7 del carrer del Pont. Fa pocs anys ha estat restaurat i se n'han refet les cobertes, pintat les façanes, canviades les fusteries i reforçats els forjats. No obstant la finca manté els elements històrics (murs de les velles fortificacions, parets de a torre) perfectament integrats i embeguts a la nova construcció la qual no els ha alterat gens. Encara avui forma part de la residència de la finca núm. 7	94\|98\|85	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94615	Vestigis de les muralles al darrere de les finques del carrer del Pont	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-les-muralles-al-darrere-de-les-finques-del-carrer-del-pont	<p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderni de liquidaciones y amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p>	XIV-XVII	La muralla es troba integrada a la part del darrere de les finques esmentades i utilitzada com a murs de contenció i de sosteniment dels horts i també de les façanes posteriors de les finques. S'hi evidencien pèrdues del material i de la calç, pedres caigudes, parts afegides, remuntes, desploms.	<p>Es tracta d'un tram de muralles amb els vestigis d'una torre rectangular encastada al darrere de les finques núm. 35, 37, 39, 41, 43 i 45 del carrer del Pont. es tracta de murs utilitzats com a parets de sosteniment de les hortes i patis de darrere de les cases constrüides amb aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars. Alguns trams tenen una alçada que oscil·la des dels 2 a 3 metres d'alçada o inclús més. El tram conservat manté forats de biga i de bastida conservats, vestigis d'espitlleres paredades i també base talussada. En algun tram (finca núm. 35 del carrer del Pont l'alçada és major i es distingeix una estructura quadrangular associada a una possible torre i amb una alçada de més de 5 metres. L'aparell és de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada i desbastada. Aquest tram queda interromput a la finca núm. 33 o casa Espadaler. Es conserven uns 25 metres de longitud aproximadament. Aquests elements es poden veure des del darrere de les hortes del carrer del Pont. </p>	08237-60	Carrer del Pont 37 i horts de la part del darrere orientats a migdia	<p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dobat amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic, els delmes i les primicies de les parròquies i masos de Sta Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en época Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipalper preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntamemt amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desenvocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p>	42.1007698,2.2208318	435573	4661258		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94615-img20230228112805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94615-img20230228112825.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94615-img20230228112909.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Es tracta d'un element de notable rellevància que caldria documentar graficament , topograficament, realitzar sondejos i cales arqueològiques en els seus paraments i subsòl per valorar que es conserva dels antics murs i que es conserva de les reformes tardanes. Tambe caldria protegir-lo i inventariar-lo en un catàleg de protecció del nucli antic.	94\|98\|85	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94765	Vestigis de la torre del Turó de la Torre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-torre-del-turo-de-la-torre	<p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya. Turó de la Torre</p> <p>BUSQUETS COSTA, FRANCESC; 2007. memòria de la Intervenció arqueològica d'urgència al turó de la Torre de sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. servei D'arqueologia (inèdit)</p>	XIV-XIX	A dins del recinte de l'antena de televisíó i al costat del recinte del repetidor. Les restes de la torre estan situades al costat d'aquest recinte que resta tancat amb una reixa i una porta amb candau.	<p>Vestigis d'una antiga torre de defensa que denomina el turó on es situa. Els vestigis van ser objecte d'una intervenció arqueològica l'any 2007 en motiu de la construcció d'un dau de formigó per a la instal·lació de l'antena de telefonia mòbil. Durant aquestes tasques es van localitzar les restes de construccions que van motivar-ne la seva excavació. Es tracta d'una estructura de planta circular d'un metre d'alçada i de potència estratigràfica i construïda amb aparell de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars amb un revestiment e morter de calç. Els murs tenen una amplada d'uns 100 cm i no es va poder excavar del tot ja que part de la seva traça es posava a sota dels murs de la caseta del repetidor. Al fons es va documentar un paviment de rajola i maó ceràmic de 30 x 15 cm i disposat de forma reticular. Actualment està completament cobert de vegetació i runa que en fa difícil la seva interpretació.</p>	08237-106	Turó de la Torre	<p>La vila de Sant Quirze es reconeix com a tal des del 898 en la qual l'abadessa Emma consagra les parròquies del terme de Sant Quirze (santa Maria i Sant Quirze). Aquest fet es troba inclòs a la tasca de repoblació endegat per Guifrè el Pelós el qual es basa en tres puntals bàsics; la creació de castells (castell de Besora), de monestirs (sant Joan de les Abadesses) i de Parròquies (sant Quirze i Santa Maria de Besora). D'aquesta manera s'assegura un control administratiu del territori. Tot i així i d'aquest moment en són molt poques les notícies que en tenim. La població de Sant Quirze es va aplegar al costat de l'antiga església desenvolupant un nucli o sagrera al voltant de la mateixa i protegida per la torre de defensa a la que fem referència. Ja entrats en època feudal el senyor eminent era el monestir de Sant Joan de les Abadesses el qual va cedir el domini útil als senyors de Besora a canvi del cobrament d'impostos els quals van cedir-les amb l'anomenat contracte emfitèutic als pagesos. Cal destacar la figura de la comtessa Ermesenda , muller del comte Ramon Borrell que va morir el 1058 en una casa veína de l'església de Sant Quirze que en aquell moment ja s'havia desenvolupat com a sagrera. A mitjans del segle XIII aquest sistema feudal va entrar en crisi i molta gent va emigrar a Vic i poblacions properes amb la qual cosa part de la vila va quedar deshabitada, factor que es va agreujar amb la crisi baix medieval. No obstant això es detecten millores urbanístiques amb el desenvolupament d'un nou eix comercial vinculat als carrers de Torelló. Església, Pont, Patis i Plaça Major englobant el l'antic traçat de la sagrera i tancat al darrere de muralles. Aquestes millores van finalitzar amb la construcció d'un pont damunt del Ter que va resistir fins al 1939, moment en el qual va ser volat. Aquestes millores urbanístiques es van veure agreujades al segle XV i XVI quan un col·lectiu de paraires i teixidors van ocupar aquest sector i es van organitzar entorn de la casa del comú.El segles XVII i XVIII Sant Quirze va viure un moment de bonança econòmica ja que els draps obtinguts als molins bataners eren manufacturats a les cases dels paraires i venuts arreu. Prova de la puixança en seria la construcció d'una escola, del convent de les monges, de la casa de la Confraria i fons hi tot de la reforma de l'església parroquial. El segle XIX va ser un moment de revoltes i guerres carlines on es van refugiar al quarter militar que tenien a dins de la vila i també al castell de Besora. Es coneixen batalles carlistes dels anys 1835 i 1837. Aquest fet comportà que la vila es fortifiqués el 1875 i que la torre situada en aquest turó s'utilitzés com a torre d'avantguarda i de vigilànicia.</p>	42.1021324,2.2225330	435715	4661408		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113352.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113237.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113251.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113216.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada				Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Entre les restes recuperades a l'estrat de rebliment (fragments de ceràmica vidriada comuna moderna i esmaltada així com algunes bales) dataria de mitjans del segle XIX i es relacionaria amb les batalles carlines que hi va haver en aquest sector. No obstant i malgrat a ixò i segons el parer de l'arqueòleg director dels treballs aquesta torre 'La torre guarda un contacte visual molt clar amb el castell de Besora, fet que ens fa pensar en la possible existència d'aquesta en època medieval' (BUSQUETS, COSTA F; 2007). Tanmateix el mateix autor afirma que 'malgrat siguin molt pocs els estudis que parlin sobre tipologia de torres carlines, sembla que la majoria d'elles eren de planta quadrada' Per tant i malgrat que els materials obtinguts datin de mitjans del segle XIX darrer moment d'ocupació de la torre és molt possible que el seu origen sigui medieval com a torre de defensa i control del nucli antic de Sant Quirze i com a avantguarda del castell de Besora i posteriorment del de Montesquiu. Exemples similars de torres que controlen nuclis o viles antigues sense esdevenir castells els trobaríem a Escaló (Pallars Sobirà), Rialb (Pallars Sobirà) o Ribes de Freser (Ripollès) per posar alguns exemples.	94\|85	1754	1.4	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94683	Vestigis de la primitiva església medieval de Sant Quirze de Besora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-primitiva-esglesia-medieval-de-sant-quirze-de-besora	<p>ESPADALER RAMON; 1993. EL castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local 1. L'avenç i Diputació de Barcelona. Apèndix !</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI ; 1972. 'l'natic terme feudal de Besora i lles seves parròquies de Santa Maria i Sant Quirze'. Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI; 1973. 'Les parròquies de santa Maria i Sant Quirze de Besora',Programa de la festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI; 1995. 'Els mil cent anys de l'existència de Sant Quirze de Besora'. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1997)'Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat?'. Programa de la Festa Major. Ajuyntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ACM. Besora-6, Plec 3 nº2107</p>	X-XI	Restes de l'antiga església medieval integrades a la nova construcció barroca erigida a partir de 1781 i formant part d'una de les capelles del presbiteri dedicada a Sant Josep i situada a la part nord-est del conjunt edificat. Els murs de la façana sud estan integrats dins de la cambra de la calefacció amb la qual cosa la finestra de doble esqueixada que es pot veure en una de les parets dona a 'interior d'aquesta cambra. L'estat de conservació és bo.	<p>A la part nord-est de l'església i coincidint amb el que seria la capçalera de la nau nord de l'església de Sant Quirze entre l'espai del presbiteri hi ha una petita capella dedicada a Sant Josep. Es tracta d'un espai de planta rectangular allargassada situat de forma paral·lela a la paret nord del presbiteri i comunicat mitjançant una porta o pas obert a la paret sud de la mateixa. Aquest espai està cobert amb una volta de canó de mig punt i les parets que la sostenen tenen una amplada considerable. A més a mes a la part nord-est i a tocar amb la cantonada hi ha oberta una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada que recorda molt la tipologia de les finestres romàniques o fins hi tot pre romàniques de moltes esglésies tenint en compte que l'origen de l'església seria de mitjans del segle IX i X. A més al paviment format per toves ceràmiques en forma de cairó hi ha encara els vestigis d'una lauda sepulcral d'un enterrament familiar on hi ha la representació d'un crani i d'una calavera. Val a dir que la connexió amb la nau neoclàssic es fa mitjançant un arc former descentrat respecte l'antiga nau medieval i comunicat de manera forçada amb el cos de la nova església fet que permet interpretar que corresponen a períodes i fases diferents ja que si haguessin estat fets en el mateix moment estaria completament centrat cosa que no és el cas. A més a més damunt del pas de comunicació amb el cos del presbiteri de l'absis principal hi ha encastat en el gruix de la paret un armari per a les relíquies i objectes litúrgics i tancat per una porta de fusta amb tres claus i amb els golfos o tancadures de ferro forjat. Aquest element recorda a altres conservats en molts monestirs catalans com a ara a Santa Maria d'Alaó a l'Aragó o santa Maria d'Arles (Arles Sur tec al Rosselló francès) o a l'església de Santa Maria de Palau de Rialb a la Noguera i dins el municipi de la Baronia de Rialb. Altres vestigis medievals de l'antiga església en seria el mur nord de la nau neoclàssica que tanca la capella de la Verge de Montserrat i que presenta un determinat desplom que no és degut a la volta moderna sinó a una antiga volta desapareguda com a ampliació de la nau primitiva. Val a dir que és en aquest punt on hi ha oberta l'antiga porta d'entrada a l'església, visible des de la part externa, fet que permet reforçar aquesta hipòtesi. </p>	08237-72	Església parroquial de Sant Quirze de Besora. C/Església S/N	<p>L'església de sant Quirze seria erigida en el marc de tornar a ocupar el territoris teòricament despoblats del niu comtat d'Osona organitzat el 798 pel comte Borrell d'Osona-Cerdanya després de ser ocupada però que a fruit d'una revolta interna (revolta d'Aisó) promoguda pels antics ocupants i els nous dominis carolingis va fer que aquest territori no es consolidés fins en època del comte Guifré el Pilós. L'origen de Sant Quirze segons el mateix Antoni Pladevall especifica que és confòs degut a que la documentació escrita no dona un origen gaire clar i precís i amb tres dates que ballen 887, 897 i 898.</p> <p>Segons Pladevall la referència més antiga data de 855 i correspon amb una referència que hi ha en la dotació que els comtes Guifrè i la seva esposa Guinedilda fan a la seva filla Emma del monestir de Sant Joan de Ripoll, dit més tard de Sant Joan de les Abadesses. En aquesta dotació i entre les diverses possessions ja hi figura el terme i església de Sant Quirze de Besora. <em>'et in castro Bisora, ecclesia Sancta Maria Virginis, cum decimis et primiciis, et ecclesia sancti Cyrici et cum decimicis et primiciis carum et suum alodem' (PLADEVALL FONT, ANTONI, 1995). </em>Per tant si fem cas de l'esmentat document aquesta església ja seria edificada anteruorment i per tant amb un origen encara més antic. </p> <p>Posteriorment el 887 va tenir lloc la consagració de l'església de Sant Joan de les Abadesses pel bisbe Gotmar i entre les seves dotacions hi havia les esglésies del Bisaura <em>'et tradimus in castro Bisaura eclesia Santcta Maria cum eclesia Sancti Cirici et cum illorumapendicibus et cum alodiis' (PLADEVALL FONT, ANTONI,1972, 1973, 1995, 1997)</em></p> <p>Per tant novament el lloc ja hi figura com a possessions del mateix monestir. Monsalvatge especifica que el bisbe Gotmar el 897 hauria consagrat les esglésies de Sant Quirze</p> <p>Finalment i en concret el 898 en els registres dels Canalars del monestir de Sant Joan i trobats a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, 1993 ) que corresponen a còpies tardanes especifica que l'església de sant Quirze ja està consagrada.</p> <p><em>'ecclesia in honore beati (Quirico) qui est iuxta flumini Terico fundata ad eius monasterio in honori beati Iohanes didicatum abitum ratique concederet' </em> .</p> <p>Ara bé i tenint en compte que els documents ripollesos del 855 i 857 poden haver estat falsejats degut a que els monestirs moltes vegades es veien pressionats per les cobdícies senyorials, en aquest cas els Tallaferro de Besalú els qual pretenien dominar el monestir i els monjos moltes vegades per salvar els drets i fidelitats ja existents falsificaven els documents. Aquest en seria el cas del document de Sant Joan considerat per Pladevall 'quod Formam' o falsificació per preservar els drets.</p> <p>tot i així i una vegada consagrada el nucli desenvolupat al voltant de l'església no depenien directament del monestir, sinó que depenien de la parròquia i únicament havien de prestar fidelitat al monestir van ser els drets de la parròquia al monestir o les persones que habitaven en terres donades la monestir. Aquest fet seria corroborat per un document del 921 on especifica que l'abadessa Emma va comprar a Geldmir una peça de terra que es trobava in apendico castro bisaura' al lloc de terra de Recosind (PLADEVALL FONT, 1997).</p> <p>Posteriorment tindrem l'església de sant Quirze constantment documentada per les notícies del segle X, XI i XIII. </p> <p>Consta que el 1372 en una època que el terme de Besora que inclou Santa Maria, sant Quirze, Sora i Montesquiu tenia poc més de 25 masos i pagava al monestir de Sant Joan un total de 32 sous, 16 pernils, 20 quarteres de civada i 35 sexters de vi (Pladevall, 1972).</p> <p>Consta que entre el 1018-1023 la famosa comtessa de Barcelona (Eremessenda de Carcassona) morirà en una casa situada a prop de l'església de Sant Quirze va infeudar el castell de Besora als comtes Guifrè de Cerdanya i després a Bernat de Tallaferro que acabà retornant al casal de Barcelona. es senyors del castell hi establiren un vicari que administrava la justícia i assegurava a defensa. Al llarg del segle XIII s'esmenta que l'església hi tenia tres altars, un dedicat a Sant Quirze i Santa Julita, un altre a Santa Maria i un darrer a Sant Joan.. No obstant la de Sant Maria podria correspondre a la del castell i la darrera de Sant Joana un altre lloc per tant es fa difícil saber si corresponen a tres altars dins d'una mateixa església o repartits en altres indrets. </p> <p>En aquests altars s'hi cobraven un seguit de delmes i primícies que els administrava el cavaller de Ramon de Guàrdia del castell de Guàrdia i que lliurava al monestir. No és fins a la dècada del 1600 quan arrel de diverses visites pastorals s'hi documenten nous altars com el dedicat al Roser (1582), Sant Isidre (1622), St crist /1680) i Sta Rosa (1686). En aquesta data subsistia l'altar de Sant Joan i el de Santa Maria s'havia convertit en el del Roser, El rector era Joan Codinac que residia a Sant Quirze que comptava amb 90 cases habitades i 10 cases de pagès amb el nucli de Montesquiu amb 59 cases</p>	42.1005226,2.2232172	435770	4661229	887.891	08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095138.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095154.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630095914.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94683-20230630100320.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Religiós			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	monestir de Sant Joan de les Abadesses	Es tracta d'un dels vestigis més antics de la l'església medieval que mereixen que tinguin una cura especial i siguin estudiats i analitzats en detall ja sigui a nivell arqueològic realitzant cales al subsòl i també als paraments i que poden resoldre i confirmar aquesta hipòtesi que us formulem en aquesta fitxa i de la que n'hem tingut especial atenció. Caldria contrastar les dades arqueològiques amb la documentació conservada i establir paral·lels amb altres exemples conservats.	85	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94797	Vestigis de la casa de la Cúbia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-casa-de-la-cubia	<p>ESPADALER RAMON; 1993. El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Quadrens d'història local núm. 1. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA, DAVID; 2018. Masos rònecs Bisaura, Vidranès i Conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p>	XIV-XIX	Ruïnes de la masia denominada la Cúbia emplaçada damunt d'un serrat que domina tota l'àrea d'acampada 'El Solà' i avui totalment abandonada. Les parets estan enrunades, cobertes de vegetació i amb el camí d'accés completament embrossat i cobert de bosc. El pany sud es pot identificar amb facilitat. Conta que la casa va ser abandonada a mitjans dels anys '50 del passat segle. En les diferents imatges aèries es veu com al 1956 encara conservava les cobertes de les seves teulades, però anys més tard ja surten les parets enrunades	<p>Antiga casa denominada també del Solà en relació a la família que hi havia habitat darrerament tot i que el seu nom originari és la Cúbia. Actualment el conjunt està completament enrunat i situat a dins dels terrenys d'acampada del Solà en concret molt a prop de la zona de la piscina que es coneix amb el sobrenom del 'primer racó'. Les restes de la masia es disposen al damunt d'un petit turó que domina la vall del torrent de la Cogulera. Actualment en resten algunes parets, especialment el mur sud i part de l'oest que delimiten una gran construcció de planta més aviat quadrangular amb diverses cugies corresponent amb la casa principal, l'espai de l'era de batre el gra i finalment la zona dels coberts i de les pallisses adossats al terreny natural. Pel que fa al mur de contenció que hauria sostingut la casa presenta un aparell de pedra pica més aviat mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i col·locada en filades regulars i horitzontals. Encara conserva una alçada que oscil·la entre l'1,5 i 2 metres amb les cantonades de pera picada. Aquest mur que s'adossa a la roca natural conserva l'angle sud-oest i el nord-est amb aparells de les mateixes característiques. Damunt seu hi han els vestigis de la casa mig coberts de vegetació i de difícil identificació amb fàbrica de maçoneria i fragments de maó i teula a trenca junt. Encara es pot endevinar l'espai de l'antiga era de batre situat a la part del darrere i també dels antics coberts i de les quadres i pallisses situades a la part nord-oest amb vestigis de murs que dibuixen una planta rectangular, en part excavada a la roca i en part amb morts de maçoneria i amb la porta d'entrada i un pilar de pedra picada i el mur de tancament. Tot l'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i picades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars i horitzontals. L'accés es practica per l'antic camí que surt de la primera corba al costat del pou dit 'del primer racó' i pertanyent a la casa de la Cúbia i que discorre per la part est de la casa. Tot el conjunt es troba en estat de ruïna i cobert de vegetació</p>	08237-129	El Solà S/N.	<p>Les referències més antigues que tenim d'aquesta casa han estat recollides per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' que és un recull de la documentació escrita conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu i en que esmenta que en un capbreu de 1342 s'hi troba un mas anomenat del Solà de Buscarel, propietat d'un altre mas denominat 'Buscarel' i d'una altre denominat la 'serra de Buscarel' i que juntament amb la denominada 'Sa Hilla' formaven un nucli diseminat de cases. El mot Buscarell faria al·lusió al mas de Boscatell situat al capdamunt de la serra de la Cogulera, de la mateixa que sa Hilla seria el mas de l'Illa. Per tant estariem parlant d'un petit nucli diseminat de cases situades en aquesta vall (ESPADALER, R; 1993. P-28). No obstat això la casa seria notablement ampliada al llarg del segle XVIII ja que segons l'excursionista Josep de Sora parla de l'existència d'una finestra amb la data de 1761. de fet el mateix excursionista en va fer una descripció el 1996 que ha estat contrastada amb les fotografies aèries de 1995 de l'Institut Català de Cartografia i coincidint notablement.</p> <p>'Quan baixa la tramuntana després d'escombrar el pla de Revell, llisca xiulant per damunt de la Cogulera, clavant-se rebufant en la baga de Saderra. L'Illa resta arrapada al terrer de migdia, totalment protegida del més destraler i sorollós dels vents que per aquestes contrades venten. Més amunt, cap a llevant. el Solà; no és tan amagada i per més vents que bufessin , de teules no n'hi prendrien perquè no en té...' (DDAA. Masos Rònecs del Bisaura, Vidranès i conca del riu Ges)</p> <p>Finalment cal esmentar que la casa surt esmentada en el cuaderno de liquidaciones iy amillaramiento de 1862 amb la inscripció núm. 137 a nom de Bernardo Solà</p> <p><em>'Posesión llamada el Solá en las immediaciones de Joaquim Saderra y de la Illa y de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p><em>'por una casa en la misma posesión llamada el Solá nº4' </em>per un valor de 80 lliures i també pels caps de bestiar </p> <p>amb un conjunt de terres per un valor de 510,70 lliures i també 652 de caps de bestiar i en total la finca suma un conjunt de 7644,33 de riquesa rústica, 80 d'urbana i 652 pecunaria.</p> <p>Al final de la inscripció hi ha una nota que esmenta '<em>Debe agregarsele toda la riqeza rústica de Magdalena Barceló , la urbana de Joan Viladases y la casa nº23 de Joan Tenas' (</em>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016).</p> <p>No hem trobat altres referències a les que hi fassi al·lusió aquesta finca</p> <p> </p>	42.0985588,2.2479071	437810	4660993	1342	08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314115444.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112717.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112558.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112539.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314115457.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Consultant els mapes topogràfics de l'Institut català de cartografia entre els anys 1945, 1954 podem veure com la casa encara estava dempeus i amb les cobertes al seu lloc configurant un conjunt format per la masia situada a la part est, l'era al mig i un cobert rectangular a ponent. En imatges posteriors, és a dir dels anys 1988 i 1995 es pot veure com ja hi manca la coberta però la majoria de les parets encara són altes i endevinant-se les dues crugies principals de la casa fetes amb murs de maçoneria i els afegits o ampliacions de llevant formant un edifici de grans dimensions. Per altra banda es pot veure l'àmbit de l'era i del cobert o pallissa exempta i ja completament enrunada. En imatges posteriors l'estructura de la casa desapareix completament i tant sols es pot veure el mur de contenció exterior que és l'element més visible actualment donant una aparença de 'castell o fortalesa'	94\|85	1754	1.4	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94542	Vestigis d'antigues cases del carrer Torelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-dantigues-cases-del-carrer-torello	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA- Retalls d'història local (1996). Club d'hsitòria local Sant Quirze de Besora. Col·lecció història local núm. 2. Associació Gombau de Besora</p> <p>DDAA (2010). Sant Quirze de Besora: el fretrat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. versió DVD</p> <p>ACM. Carpeta 17, plec 2. 'registro de vesanas de los años 1828-302 Y 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma' 1830</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Enderroc del carrer de Torelló. Carpeta 1671</p>	XIV-XIX	Illa de cases completament enderrocada el 2013 i emprada com a espai públic després d'haver portat a terme un seguir d'expropiacions. L'illa desapareguda limita amb els murs de contenció de la finca de cal Bruch (actual Comes) i avui dia s'ha deixat com a testimoni de la seva existència els murs mitges interns integrats en el mobil·liàri urbà.	<p>Actualment l'antiga illa de cases es troba completament desapareguda i integrada en el mobiliari urbà com a passeig urbà. Únicament es conserven com a vestigis de la seva antiga existència alguns dels murs mitgers de les finques desaparegudes integrats als murs de contenció de la finca de les Comes o Can Bruch. a la part inferior del pas. Avui dia correspon amb un passeig, vorera i escales d'accés a la plaça des d'aquest sector.</p>	08237-37	Antic emplaçament de les finques 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13 i 17	<p>Malgrat el seu origen medieval hem trobat referències de dues d’aquestes finuqes a l’amillarament de 1862 conservat a l’arxiu Municipal (AMQ) liquidaciones y amillaramientos Sant Quitze de Besora. Inscripció núm. 128 a nom de <em>Rubert Maria.</em></p> <p><em>“Por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torelló núm. 5 </em>i oper un valor de 60 c’entims. </p> <p>En quant a la finca núm. 1 del C/ Torelló el mateix manual especifica a nom de <em>Juan Viladesem </em></p> <p><em>“por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torello nº1”. </em>Inscripció núm. 158.i amb un valor de 80 cèntims.</p>	42.0997071,2.2237330	435811	4661139		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-img20230228113802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629121508.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115126.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115138.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115144.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115219.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115149.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Altres			Inexistent	2023-09-29 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Integrades en el mobiliari urbà després d'un procés d'enderroc urbanització i enjardinament portat a terme entre els anys 2013 fins a l'actualitat. Es correspon amb un accés directe a la plaça Major.Segons la documentació consultada a l'arxiu municipal de Sant Quirze. (AMSQB. Carpeta 1671 o enderroc del carrer de Torelló) fet per l'arquitecte Jaume Vilà Arau i datat de l'any 2009. Segons el mateix feia una descripció del conjunt de les finques.Els edificis a enderrocar es desenvolupen en planta baixa primera i segona/golfes. Les construccions assoleixen la pràctica totalitat de la profunditat de la parcel·la deixant una franja lliure a la part posterior d'un metre, per ventilació i recollida de les aigües pluvials. Exceptuant la finca núm. 8 de la Plaça Major que acull 6 habitatges en règim de lloguer. La resta de les edificacions presenten el programa següent: Magatzem i accessos a la planta baixa, habitatges en planta primera i segona, golfes vinculades a la planta inferior.Plaça Major núm.8 . Es tracta d'un edifici de l'any 1870 i desenvolupat en una planta semi soterrani (que actualment no s'utilitza), una planta baixa a nivell de plaça amb un total de dos habitatges i un petit local comercial d'assegurances, planta primera i segona amb dos habitatges per planta. L'edifici té una forma rectangular irregular de 6,05 m de façana a la plaça Major i 25, 31 m de façana lateral al carrer Torelló. L'edifici es troba en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb l'edifici núm. 7 d'aquest carrer i la façana posterior llinda amb la Plaça Major núm. 6. Actualment l'immoble es troba ocupat en règim de lloguer amb un estat de conservació acceptable ja que s'hi han portat a terme obres de reparació i manteniment periòdicament. La construcció de l'edifici constitueix en una estructura de parets de pedra de còdols de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior mixta amb pilars estructurals de totxo massís amb jàsseres de fusta i una paret de pedra estructural, sostres de fusta amb llata i cairó a la genovesa amb posterior capa de formigó amb malla metàl·lica i acabat amb paviment de gres. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. Edifici del C/Torelló núm. 3L'edifici té una forma rectangular de 4,43 mts. de façana al carrer Torelló i 9,75 m de façana entre mitgeres amb els dos edificis adjacents.es troba enclavat en una zona de forta pendent del carrer de Torelló. Té mitgera amb l'edifici núm. 9 d ela Plaça Major i amb l'edifici del C/Torelló 5 i la façana posterior llinda amb la finca veïna de la Plaça Major núm. 6 . Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1880 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdols de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior amb llates de fusta i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula ceràmica àrab.Edifici C/ Torelló. núm. 5L'edifici té una forma rectangular de 5,00 m de façana al carrer de Torelló i 9,75 m. de fons, amb mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb el número 7 i amb l'edifici núm. 3 del carrer Torelló. i la façana posterior llinda amb la finca veïna núm. 6 d ela plaça Major. Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdol de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior de bigues de fusta i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 7L'edifici té una forma rectangular amb 4,30 m del carrer de Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb el número 5 i el número 9 i la façana posterior llinda amb la finca veïna de la Plaça Major núm. 6. Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdol de riu a la planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostres de fusta, tàpia i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teulà àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 9L'edifici té una forma rectangular de 4,61 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb les mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent al carrer Torelló . Té mitgera amb el núm. 7 i 11 del carrer Torelló. i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 11L'edifici té una forma rectangular de 4,13 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 9 i 11 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 13L'edifici té una forma rectangular de 4,29 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 11 i 15 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu i brancals d'obertures de totxo massís. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 15L'edifici té una forma rectangular de 5,40 m de façana al carrer Torelló i 13,20 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 13 i 17 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu i pilars estructurals amb totxo massís. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló. núm. 17L'edifici té una forma rectangular de 5,93 m de façana al carrer Torelló i 11,30 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 15 i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Per tant i segons el que es pot desprendre de la descripció que es fa de les fitxes, aquest conjunt de finques tenien unes trets característics i arquitectònics molt unitaris i vinculats a cronologies remotes, Malgrat que la descripció i la fitxa cadastral datin de 1870 és evident que correspon amb finques molt antigues les quals i segons les descripcions, la disposició de la parcel·la i fins hi tot els materials emprats tindrien un origen medieval seguint els cànons de les parcel·les gòtiques de cases entre mitgeres. Els materials també eren els comuns és a dir còdols de riu i parets de tàpia a les plantes superiors amb una estructura de forjats de fusta que es recolzaven damunt les mitgeres i també els pilars. Per contra la finca núm. 8 de la Plaça Major reunia les característiques que ens recorden a les finques 10, 12-14 o 16 i 18 del mateix carrer, cosa que la resta són més similars a les núm. 2, 4 i 6 del mateix carrer. aquest tipus de construcció recorda els habitatges de poblacions com ara Bagà, La Pobla de Lillet, Berga, Torelló...	98\|94	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94839	Túnel del Bufi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-bufi	<p>https://www.elperiodico,com</p> <p>https://www.naciodigital.cat>noticia>c17-autovia</p>	XX i XXI	Aprofitat com a carretera C-17 actual ente Vic i Ripoll	<p>Túnel construït els any seixanta per accedir a la població de Sant Quirze salvant el coll de la costa Cogulera per mitjà d'un pas més recte a la carretera C-17. Aquest túnel es va construir paral·lel al túnel del ferrocarril ja existent i amb una longitud de 250 m i un carril per cada sentit de la circulació. està tot ell construït en formigó armat i l'any 2007 en motiu del desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll es va afegir un segon túnel per als dos altres sentits de la circulació. D'aquesta manera el vell túnel va ser utilitzat en dos sentits de la marxa direcció Vic i el nou túnel va ser utilitzat per la direcció en sentit nord. </p>	08237-147	Cta C 17 pk-81	<p>Construït els anys seixanta en substitució de la vella carretera de'Orís pel coll de la Cogulera com a ccés més directe i modificat el 2009 com a ampliació i desdoblament de la C-17 al construir a variant que en desviava el trànsit pels afores dels nuclis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu per la zona de la riera de Cussons, pla de la Rovira, Hostalnou i creuava fora del nucli de Montesquiu per mitjà d'un Túnel de Ginestet i de les Codines de 247 i 317 metres.</p>	42.0936896,2.2230651	435751	4660471	2007	08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Obra civil	Pública					2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Ministerio de Fomento, CEDINSA	En ús i funcionament per al pas dels vehicles de la C-17 direcció Vic i direcció Ripoll.		49	1.5		24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94805	Torrent de les Cúbies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-cubies	<p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p>		Es troba inclòs dins de l'àrea protegida pel PEIN	<p>Es tracta d'un torrent que neix al vessant sud de la serra de la Cogulera a prop del puig de Juí i discorre longitudinalment per la vall del Solà al costat de les costes de l'illa al costat de les ruïnes de la casa del Solà confluint a la part inferior amb el torrent de l'illa que delimita els municipis de Sant Quirze de Besora amb el de Torelló i pel congost denominat de 'la Cogulera' desemboca al Ter. Es tracta d'u riu que normalment baixa amb poc cabal tenint fortes crescudes a les tardors i primaveres que són els períodes més plujosos. El curs del riu discorre entre roques calcaries formant salts i algun gorg. </p>	08237-136	Torrent de les Cúbies		42.0968691,2.2542975	438336	4660801		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120909.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120911.jpg	Legal	Paleozoic	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Es troba situat a dins del PEIN de les serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt. La major part del seu curs discorre per terme municipal de Sant Quirze de Besora.	121	2153	5.1	1786	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94796	Terrenys d'acampada el Rossinyol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrenys-dacampada-el-rossinyol	<p>https:// www.acampadeselsola.org</p> <p>https:// ajsantquirze.cat>menjar i dormir>acampades el sola</p>	XX	Instal·lacions vinculades als terrenys d'acampada del Solà i utilitzades per a colònies i campaments de joves. La zona es troba ben senyalitzada, les instal·lacions com ara coberts lavabos, piscina... presenten un manteniment constant. Els camps, camins d'accés i baranes es troben en bones condicions. Forma part de la xarxa de campaments juvenils legalitzats del Departament de Joventut ce la Generalitat de Catalunya a través de la fundació privada de 'Espai, natura i joventut'	<p>Es tracta d'un seguit de terrenys dacampada disposats en diferents planells al costat del torrent e les Cúbies i en una zona protegida com a PEIN. Entre els diferents sectors hi ha el Rossinyol, el Solà, el Roure, el primer Racó , la Teula i la Crevera que es desenvolupen en petita planells al costat de la pista del Boascatell i amb instal·lacions per a serveis, dutxes, lavabos, piques per a rentar.se i rentar la roba i fins hi tot coberts per a menjador. Ca destacar que la zona del Solà funciona també com a casa de colònies i escoleta rural amb tots els serveis.</p> <p>Acampades el Solà és propietat de la Fundació Espai Natura i Joventut. Una fundació privada que desenvolupa projectes relacionats amb l’educació, la solidaritat i el medi ambient dirigits principalment a la infància i joventut. El Solà és una finca destinada a la natura amb un terreny de 167 Ha ubicada a Sant Quirze de Besora, a la comarca<br /> d' Osona. Hi ha 5 espais per acampar de diferents capacitats i una casa. Són<strong> </strong>campaments juvenils egalitzats i estan inclosos a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils per la Generalitat de Catalunya amb el núm. 429 i amb capacitat per a 400 persones. També existeix un itinerari botànic i refugi de fauna salvatge</p>	08237-128	El Solà		42.0965148,2.2430857	437409	4660769	1990	08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314111600.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314114416.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314115312.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Lúdic	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Zona protegida a dins del PEIN	98	49	1.5	1786	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94457	Teatre el Centre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-el-centre	<p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2023). Expedient per a declaracíó de Bé Cultural d'Interès Local el teatre el centre de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA (2022). Memòria per Declarar Bé Cultural d'Interès Local el teatre el Centre de Sant Quirze de Besora. (Inèdit). Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Expedients 1904, 1936, 1975,1988</p>	XX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Teatre El Centre és un edifici situat al nucli antic de Sant Quirze de Besora, molt proper a la plaça Major del poble, on s’ubica també l’Ajuntament i l’Església. L’edifici d’uns 641 m² de parcel·la “sin división horizontal” i amb uns 1.004 m² de superfície construïda d’ús industrial presenta una distribució té dues plantes, amb accés des del primer pis coincident amb carrer dels Patis, a causa del fort pendent del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici cantoner, de planta irregular adaptat a la geometria del carrer, format per l’espai principal destinat a sala d’actes i la corresponent caixa escènica, complementat amb una zona de bar i serveis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’accés principal de l’edifici, es realitza des del carrer dels Patis, amb orientació nord-est, a través d’un vestíbul que comunica els accessos al teatre, l’escenari i la zona del bar. L’accés a la planta inferior es situa a la part sud. A la part posterior de l’edifici hi ha un aparcament públic i no es disposa de cap accés en aquesta façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa s’organitza a partir del vestíbul d’entrada i s’hi distribueix: la zona del bar, que disposa de tres façanes amb obertures que aporten llum natural a l’espai i consta de la zona de taules, cuina, barra i els banys amb accés directe també des del vestíbul; la zona del teatre consta de l’escenari, la guixeta i la platea, amb un total de 208 butaques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta semisoterrani té accés des de la part inferior del carrer, a través d’un porxo cantoner que comunica també amb l’aparcament exterior i es comunica interiorment a través d’una escala amb la planta principal. Aquest nivell es destina a sales per a diferents entitats del poble i a dependències auxiliars del teatre, vestidors, maquillatge, magatzem i instal·lacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici de nova planta bastit damunt les restes d’un de més antic de principi de segle XX i destruït arran d’un incendi el maig de1986. </span><span lang='CA'>La reconstrucció de l’edifici va ser promoguda per l’Ajuntament i mitjançant un conveni amb l’entitat El Centre, es van poder destinar subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p>	08237-19	Carrer dels Patis núm. 24	<p><span><span><span><span>L’edifici del Teatre El Centre és una mostra de l’activitat cultural del municipi i s’ha convertit en un puntal i que amb els Pastorets mostra la seva faceta més històrica. Es té constància que a Sant Quirze de Besora des del 1899 es representen Els Pastorets, la versió El Bressol de Jesús o Garrofa i Pallanga escrit per Frederic Soler, també dit Serafí Pitarra. En Pitarra va escriure aquests Pastorets l’any 1891, any que els va estrenar al teatre Romea de Barcelona. Un altre referent d’aquest teatre és la representació del conte musical de Nit de Reis («La nit de Reis - Qüento a la vora del Foch») escrit per Apel·les Mestre el 1906, any en què es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el mateix any. El 1910 es publica aquest conte humorístic i fantàstic d’Apel·les Mestres dins el llibre “Tots els contes: Nits de llegenda” de la col·lecció Les Ales Esteses. Segons es té constància, aquest conte humorístic i fantàstic es va representar a Sant Quirze per primera vegada el 1921. I, durant els últims 50 anys ha estat un fix a la cartellera de Nadal del teatre El Centre, i convertint-se en l’únic poble de Catalunya on es pot veure actualment de forma constant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Si anem a l’obra més simbòlica i històric del teatre; i que explica la creació de l’edifici del Carrer Patis 24 i que s’han mantingut cada any des d’aleshores, són els Pastorets. A Sant Quirze de Besora es té constància de la seva primera representació el 1899 per què apareix en un article en La Vanguardia on fa la crònica de l’excel·lent representació que va tenir lloc en el Teatre Calderón. Del 1901 tenim constància que es feien perquè el mestre torellonenc Ramon Reig i Parés escriu expressament, per acompanyar la representació dels Pastorets a Sant Quirze de Besora, una partitura titulada Música dels Coros del drama Lo Bressol de Jesús. Aquell any 1901 creiem que l’entitat disposava ja d’algun tipus de certa capacitat de públic que no era el Teatre Calderón, ja que en els cartells es parla de vetllades literario-musicals. La Societat tenia un Cor que devia assajar regularment, per tant, els calia algun tipus d'espai on reunir-se. Aquest local, que anem trobant reiteradament, se’ns esmenta com a Saló del Teatre de la Joventut Catòlica. No és pas estrany creure que, a més d’aquestes vetllades i obres teatrals en honor dels patrons de la Societat, s’hi escenifiquessin uns Pastorets. Fins podem pensar que el local del qual es disposava devia tenir certa entitat, ja que en dos dels programes impresos el 1903 i 1904es troben les següents anotacions: «Per presentar el drama amb tota propietat la Junta no repara en gestos, puig s’estrenarà una bonica decoració» i «Per presentarho ab tota propietat, la Junta no ha reparat en gestos de decorat, vestuari y perruqueria». Així doncs, com que les activitats de la Congregació de Sant Lluís Gonzaga i la Joventut Catòlica devien ser creixents en nombre i en espectadors, es podien plantejar l’edificació d’un local nou, de propietat, del que ja en tenim notícia documentada. El juny de 1904 «El rector de la parròquia notifica a la Joventut Catòlica i a la Congregació de Sant Lluís Gonzaga que en res no perjudica la casa rectoral el fet de projectar un nou edifici per teatre».</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En les respectives juntes generals que celebraren les dues entitats el 19 de febrer de 1905, queda ben reflectit que els calia de manera urgent un local nou «... Que en vista de les malas condiciones que reune el local por no haver los dueños querido arreglar y hacer las obres necesarias para la solidez que requiere el mismo se ven obligados a abandonarlo, así pues se ha propuesto la construcción de un propio.». Les dues associacions acorden demanar un préstec en forma d’accions amortitzables adreçat als socis i a tothom que hi volgués contribuir. Les accions tenen un valor de 125 i 25 pessetes en dues sèries. L’amortització es faria per anualitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nou edifici es construiria en un terreny, anomenat popularment hort de can Manyana, que l’industrial Jeroni Guixà i Armengol donà a les dues Societats, tal com consta en l’escriptura pública feta el 1905. Per a la redacció d’aquest document compareixen davant del notari: el donant Guixà, el representant de la Joventut Catòlica, mossèn Jaume Soldevila, i el de l’Associació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, Ramon Espadaler i Culí. En aquesta escriptura on es disposa d’aquest terreny per «un local apropiado para celebrar en el los actos reglamentarios y les sirva también de honesto solaz y esparcimiento» també s’explicita clarament que les dues societats queden “unides fraternalment”, funcionant plegades en un mateix espai compartit i adoptant el cap d’uns anys un sol nom conjunt: Centre Catòlic. El 30 de juliol de 1905, un any després d’iniciada la construcció, s’inaugura la nova seu social amb un programa ben lluït per a l’època: al matí missa, ofici i benedicció de l’edifici i, a dos quarts de vuit del vespre, la representació de l’obra Lo Forjador d’acer, de l’autor catòlic de la comarcal Joaquim Albanell Vila i la sarsuela El metge improvisat, del mestre Lluís G. Jordà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aconseguit un local estable, el primer cartell imprès que s’ha pogut localitzar és de 1907. I s’ha localitzat un programa del 1927 on apareix com a capçalera d’un programa Centre Catòlic Cultural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aquest moment, amb alt i baixos, El Centre continua la seva trajectòria amb la representació anual dels clàssics Els Pastorets, l’obra Nit de Reis d’Apel·les Mestre i diferents obres teatrals, donant vida cultural durant tots aquests anys. La dècada dels anys 70, com a tot Catalunya, també pateix un esclat social de participació i associació que provoca un increment de l’activitat cultural del municipi. En aquest context, la secció teatral es passa a dur La Vall del Bisaura, i s’encarregarà de totes les representacions teatrals. I agafa un gran protagonisme l’orfeó muntanyenc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant tots aquests anys el teatre era una activitat més del municipi, del qual es conserven les inspeccions realitzades pel metge del municipi i comunicacions amb el governador civil del moment per a inspeccions i permisos. A més, es va convertir en l’espai cultural del municipi i en les seves instal·lacions es preparaven i a vegades s’hi representaven la majoria d’activitats culturals que tenien lloc en el municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La dècada dels vuitanta s’inicia plena d’optimisme i celebracions (es van celebrar els 75 anys d’El Bressol de Jesús al nou edifici del Teatre de Sant Quirze de Besora), però la dissort aparegué el 1986 quan el teatre del Centre fou pràcticament consumit per un incendi. Tota la part d’edifici que allotjava el teatre, decorats i atrezzo acumulats durant els anys quedà totalment destruït. Només restà dempeus, tot i que prou malmès, una part del local que era el cafè. Però malgrat el cop tan dur que aquest fet significà, no es perderen pas les ganes i aquell mateix Nadal els Pastorets es continuen representant, això si, en un nou i provisional espai: el pavelló municipal. El fet que el cafè de Centre sobrevisqués a l’incendi és prou important perquè allí continuà essent lloc de trobada i referència per a la reconstrucció del nou teatre. Així, encara no s’havien extingit els fums i l’aigua dels bombers ja es treballava per a la reconstrucció. En aquesta reconstrucció hi va participar activament l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que va ser el promotor de l’obra amb el tècnic municipal. I va firmar un conveni amb l’entitat per tal de poder rebre i dedicar les subvencions que es van rebre des de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per a la reconstrucció del teatre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Efectivament, després de molta feina per part de les administracions i dels socis i de dos Nadals al pavelló, els Pastorets retornen a un nou teatre l’hivern del 1988. Un retorn inicialment en precàries condicions, però fruit de tot un esforç col·lectiu per a recuperar un espai que es vol compartir amb tot un poble. A poc a poc el nou teatre es va bastint, i els Pastorets i Nit de Reis es converteixen en el pal del paller i no fallen cap any a les seves cites. Implicant a més d’un centenar de persones entre actors, tècnics i col·laboradors, creant la història cultural d’un municipi. Cada temporada es representen acompanyats de nous decorats, vestuari i millores escèniques, mentre l’edifici cada es va condicionant millor dins les possibilitats d’una entitat sense ànim de lucre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2008, es firma un nou conveni de col·laboració entre l’entitat i l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que obria encara més aquesta entitat al municipi. Fet que va suposar que dins aquest teatre es poguessin acollir diversos actes més enllà del teatre. Com per exemple: xerrades de diferents personalitats, taula rodones i debats, presentacions de llibre, exhibicions de ball, concerts d’escoles de música, obres de teatre que preparen els centres escolars, activitats destinades per a escoles i instituts, entrega de premis de certamen literaris o de pintura, cicle de cinema infantil i documentals, espectacles de màgia, de festa major, del festival de blues o concerts del grup de gospel o cantaires locals, entre d’altres. També en aquest edifici s’ha cedit per fer catequesi, tallers d’informàtica i altres temàtiques, casals d’estiu, assaig d’actors i músics professionals...</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb aquesta activitat s’ha d’entendre aquest edifici del carrer Patis 24 com un edifici indispensable per la cultura del municipi: per aquest motiu el 2015 l’ajuntament aprovar bonificar l’IBI del teatre entenen que l’activitat que és desenvolupada a dins l’edifici era d’interès cultural per al municipi.</span></span></span></span></p>	42.1007937,2.2225126	435712	4661259	1904	08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095910.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095923.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		L’edifici actual fou construït l’any 1989, en substitució de l’antic Teatre afectat per un incendi dos anys abans. La ràpida reconstrucció de l’edifici és una mostra de la importància d’aquest Centre per al municipi, amb la implicació de la gent del poble, l’Ajuntament i altres administracions.El primer edifici va ser construït a principis del segle passat, en un terreny donat i es va finançar amb aportacions dels socis de les dues principals entitats associatives del poble, esdevenint posteriorment el principal centre per a la realització d’activitats culturals del municipi. Les representacions d’obres de teatre en són el màxim exponent, com s’explica en el resum històric.Aquests fets evidencien que El teatre El Centre és el principal espai del patrimoni sociocultural de Sant Quirze de Besora, on s’han realitzat bona part dels actes culturals del municipi, com són les representacions d’obres de teatre, actes literaris, conferències i xerrades divulgatives. També és de gran importància el paper com centre de trobada de referència per als habitants de Sant Quirze i dels pobles que formen part del Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Vidrà i Sora), emfatitzant el caràcter aglutinador que té el municipi.El Teatre el Centre situat al carrer Patis, 24 de Sant Quirze de Besora és un pol cultural del municipi, que ha contribuït a la vida cultural, social i associativa del municipi des de la seva existència. Que dins la seva paret s’han dut a terme moltes activitats culturals, i a la vegada s’hi ha ideat, assajat i preparat molts actes culturals que s’han representat al municipi o en altres municipis del Bisaura o d’Osona.L’ajuntament de Sant Quirze de Besora és conscient que aquest edifici és indispensable per a tota l’activitat cultural que s’ha fet durant més de 120 anys en el municipi; i que sense ella no es podria explicar la seva història. Aquesta activitat cultural ha estat gràcies als socis que li donen vida, actualment són més de 300. Però, a més dels socis són moltes les famílies que en diferents generacions han participat en activitats d’aquest edifici. I gairebé totes les famílies en algun moment de la història algun dels seus membres han participat d’activitats que s’hi ha desenvolupat i s’han sentit seu aquest edifici (tal com es justifica amb la recollida de signatures que ens ha fet arribar l’entitat). Per això, és indispensable conserva aquesta edificació, perquè la seva conservació significar allargar el seu valor cultural i continuar com a referent històric de la cultura. Un referent de la cultura que s’ha convertit com a essencial per al municipi, i a la vegada per les poblacions del voltant que formen el Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), però de més lluny com la Vall del Ges, Ripollès o el Lluçanès.La declaració de bé cultural d’interès local (BCIL) d’aquest edifici té com a objectiu reconèixer i preservar l’ús sociocultural d’aquest edifici, així com posar-lo en valor com a espai representatiu de la història dels darrers 120 anys del municipi de Sant Quirze de Besora. A més a més el fet de poder catalogar aquest edifici, a més d’afavorir el seu estudi i difusió, permet l’accés a ajuts per a la seva recuperació i manteniment, i assegurar-ne el futur amb seguretat i viabilitat.	98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94803	Serra i costes de la Cogulera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-costes-de-la-cogulera	<p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p>			<p>Serra situada entre els municipis de Sant Quirze i Santa Maria de Besora. El cim més alt és el puig de Juí amb uns 996 metres. Aquesta serra es situa a l'extrem sud-es del municipi a cavall del torrent de l'Illa i de les Cubies i la riera de la Foradada. Forma una mena de falla amb la vessant sud formada per pendents i roques de sediments calcaris i conglomerats i amb vegetació d'alzines, roures i garrigs i una part obaga més suai i protagonitzada per fagedes, alguna rourera i pinedes de pi rois a les parts més altes. El cim més alt a part del puig de Juí és el cim d ela cogulera a la part més accidental de la serra amb uns 732 metres d'alçada. es troba franquejada per un seguit de camins de bast qe procedeixen de la riera de la Foradada seguint el GR 3 i un de secundari per la vall del Solà. Tots ells conflueiexn al coll del Bosquetell on hi ha els vestigis d'una antiga casa de pagès. Aquesta serra que continua en direcció sora amb la serra de Bescanó es troba tallada pel pas del riu Ter. es tracta d'un indret de gran bellesa paisatgística que fan que estigui inclosa a dins d'un PEIN</p>	08237-135	Cim de la serra de la Cogulera	<p>Geològicament, cal remarcar els aspectes tectònics i geomorfològics de l’anticlinal de Bellmunt i el sinclinal de Vidrà; els materials dominants són els gresos, margues i, puntualment, nivells de conglomerats.<br /> La subcomarca del Vidranès, que és la que integra l’Espai natural en qüestió, és constituïda per la capçalera del riu Ges, encerclada per un seguit de muntanyes.<br /> Les unitats orogràfiques més manifestes d’aquest encerclament són les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al nord; els rasos de Collfred, el coll de Siuret, la serra de la Guàrdia (amb el Puigsacalm) i la serra de Llancers a llevant; i la serra de Curull i de Bellmunt al sud.<br /> Per la part de llevant i del sud l'Espai entra directament en contacte amb el sistema Transversal i, per tant, presenta moltes de les característiques d’aquesta unitat. El modelat ha donat lloc a relleus suaus que cauen sobtadament dels cims, que amb prou penes superen els 1.500 m. Les condicions climàtiques es caracterizen per una pluviositat elevada i temperatures moderadament suaus.</p>	42.1019400,2.2515942	438117	4661366		08237	Sant Quirze de Besora			https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-img20230314112854.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114608.jpg	Legal	Paleozoic	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Zona molt frequentada per excursionistes ja que hi transcorre el GR.3, el PR-C45 i amb indrets de gran bellesa com la riera de la Foradada, el salt del Molí i el salt del Mir tots ells a dins del municipi de Santa Maria de Besora i també Vidrà i formats per gorgs, cascades i salts envoltats de vegetació de ribera, faigs i algun roure. A la zona més alta la vegetació es converteix en pinedes de pi roig a les obagues i alguna roureda als vessants solells.	121	2153	5.1	1786	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94775	Santa Bàrbara de la Coromina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-de-la-coromina	<p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p>	XIX	Capella molt ben restaurada i rehabilitada. Encara manté el culte a Santa Bàrbara. Actualment resta a l'ús privat de la família propietària de la masia	<p>Capella adossada a la part de llevant del volum principal de la masia de la Coromina. Consta d'un planta rectangular orientada a tramuntana en sentit nord sud i coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i on hi ha oberta la porta d'entrada principal i una finestra triforada al seu damunt decorada amb vitralls de colors. La pota està formada per un arc escarser de pedra picada inscrit a dins d'un de segon de maó ceràmic i en el que hi ha gravada a la clau de dovella la següent inscripció:</p> <p>D.O.M</p> <p>SALVUM POPULUM FAC. POPULUM TUUM</p> <p>DOMINE</p> <p>ET BENEDIC. HEREDITATI TUAE</p> <p>CANT. S.S AMBR. ET. AUG. VXXII</p> <p>MD. CCCLXIII</p> <p>La data correspon al 1863, 190 anys després d'haver fer la casa.</p> <p>L'interior està format per una sola nau revestida amb enlluït de guix i pintat de color blanquinós amb un sostre o enteixinat de fusta decorat en cassetons i un sòcol o arrambador formant sèries emplafonades en color marró.i amb una franja vermella i blava al seu damunt. El paviment és de rajoles hidràuliques i forma un petit presbiteri a la zona de l'altar. L'interior esta decorat amb un seguit de quadres i teles a l'oli amb representacions marianes. A la finestra situada al damunt de la porta d'entrada hi ha representats en els vitralls les imatges de Sant Vicenç, Sant Josep i Sant Isidre, patró dels pagesos. </p> <p>La capella es conserva en molt bon estat i encara es celebra culte un fia a l'any. </p>	08237-116	Masia de la Coromina S/N	<p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> <p> </p>	42.1097278,2.2149670	435097	4662258	1863	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104719.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104728.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104733.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104746.jpg	Inexistent	Neoclàssic\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Josep Domingo Lluch	Caldria estudiar més a fons el conjunt de teles i pintures a l'oli de temàtica religiosa que hi ha penjats en en forma de quadres al seu interior.	99\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94799	Roure de la Cubia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-cubia			Arbre de característiques monumentals i centenari que es manté viu en una petita obaga al costat del camí d'accés a l'antiga casa de la Cúbia	<p>Es tracta d'un roure de grans dimensions i possiblement centenari que ha crescut al costat del camí d'accés a la casa de la Cúbia i també al Bosquetell. El roure té unes dimensions considerables amb un tronc molt gruixut d'uns 40 cm de diàmetre aproximadament i una notable copa. Antigament hauria donat ombra als prats i pastures on hii ha el pou de la casa. Actualment es troba embrossat enmig de la vegetació.</p>	08237-131	Casa de la Cubia S/N		42.0986155,2.2468998	437726	4661000		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112014.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112105.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella				2151	5.2	1786	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94806	Romagós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/romagos	<p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local. Vol, 1. L'avenç</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID 2018. Masos rònecs de Bisaura, Vidranès i conca del ru Ges. Associació d'estudis Torellonencs. </p>	XIII	Ruïnes i vestigis de l'antic mas d'origen medieval i envoltat de vegetació i bosc a la zona de Romagós mirant cap al torrent de l'Illa i de les Cúbies a sota del pla de l'Horta (TM de Torelló). Les restes de la casa es troben al límit del municipi de Sant Quirze amb el de Saderra (Orís).	<p>Les ruïnes de la casa de Romagós es situen al damunt d'un petit tossal que sobresurt del bosc sobre el torrent de Boscatell que baixa de la font viva de les Gargantes i amb vistes a la vall del Solà i la serra de la Cogulera. Les restes de la casa es situen en aquest altiplà encarades a la part nord en una zona on encara hi han restes de feixes i murs de conreu, avui embeguts pel bosc i al costat del camí del Boscatell. Els vestigis de la casa avui dia estan coberts de vegetació però tot i així encara resten dempeus alguns murs disposats formant terrasses aprofitant el pendent del terreny i formats per elements de pedra mal desbastats i treballats, units amb argila i morter de calç i formant filades regulars i horitzontals. Les cantonades estan formades per blocs de pedra més ben treballats. Es poden endevinar com amínim dues construccions ja que la resta està completament enderrocat i cobert de vegetació. </p> <p>Al costat est hi ha una mena de forat excavat a la roca amb una forma més aviat quadrangular i possiblement destinat a emmagatzemar les aglans o fer la funció de aljub o sitja d'emmagatzematge.</p>	08237-137	Romagós	<p>D'aquesta masia n'hem trobat escasses referències al llibre de Ramon Espadaler la qual esmenta que formava part del veïnat de Boscatell a la zona del solà i prop del camí que ens conduïa a aquest lloc. tant per la posició física i geogràfic tot apunta que aquesta casa deuria ser abandonada poc després d'acabar l'edat mitjana ja que no apareix esmentada enlloc més i no s'aprecien construccions més tardanes en les seves restes.</p>	42.0961367,2.2555149	438436	4660719		08237	Sant Quirze de Besora	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114812.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114645.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada				Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		es tracta de les reestes d'una masia que per l'aparença dels vestigis que ens han arribat als nostres dies presenta una aparença medieval. Aqest tipus d'edificació ens recorda amb masies de mitjans del segle XII o XIII trobades a zones de muntanya del Berguedà, Osona o Solsonès per posar alguns exemples. Aquestes construccions aprofien normalment el vessant i pendent de la muntanya per a assentar-se de manera que una de les parets és la mateixa roca o terreny natural picat i exacavat, mentre que la resta són murs de pedra i fins hi tot tàpia. Generalment acostumaven a tenir una o dues habitacions i un cos annex per a pallisses i quadres per al bestiar. El nombre de plantes era tant sols un i les cobertes eren vegetals o de llosa. Possiblement les masies de l'Illa, el Solà o la Cúbia i la de Can Carlos haurien tingut una fisonomia semblant.	85	1754	1.4	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94894	Riu Ter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-1	<p>https://www.ajsantquirze.cat</p> <p>https://www.paisatgesdelter.com</p> <p>https://www.ososnaturisme.cat</p> <p>https://www.gesbisaura.cat</p>			<p>Es tracta d'un riu que neix a Ull de Ter al municipi de Setcases (Ripollès) a més de 2400 metres d'altitud amb les aigües provinents d'un antic circ glacial amb els cims com el Bastiments, Gra d'en Fajol a la zona de Vallter 2000. Durant el seu recorregut de més de 208 Km transcorre per les comarques del Ripollès (municipis de Setcases, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, les Llosses), Osona (municipi de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu, Les Masies de Roda, Roda de Ter, Gurb, Tavèrnoles, Vilanova de Sau, per continuar per la Selva amb els municipis de Susqueda, Osor, Cellera del Ter, Anglès, Sant Julià del Llor i Bonmatí, continuar al Gironès als municipis de Bescanó, Sant Gregori, Salt, Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Medinyà, Celrà, Bordils, Cervià de ter, Sant Joan de Mollet, Flaçà i finalment al Baix Empordà els nuclis de, Sant Jordi Desvalls, Colomers, Jafre, Verges, Ultramort, Ullà, Torroella de Montgrí i l'Estartit també a Torroella. D'aquests 208 kilòmetres el seu curs ofereix paisatges i ecosistemes diferents des de paisatges propis de climes freds i d'alta muntanya a zones d'aiguamolls i paisatge pantanós a la seva desembocadura. El pas per Sant Quirze de Besora seria considerat en le seu curs mitjà caracteritzat per meandres que salven l'orografia del terreny en forma de corbes. La seva conca de drenatge és de 3010 km2 com una conca eixorreixa i aportació dendrítica. L'aportació anual es de 840hm2 i una mitjana de descarrega de 25m2/s. És un riu que rep forta afluència de les rieres intermèdies. Al pas per Sant Quirze rep les aigües de dues rieres de certa importància; la riera de Cussoms i la riera de la Foradada. Altres cursos menors o regs serien el torrent de la Font de Mares, el torrent de la font del Gaig, el torrent de revell, el torrent de la Cogulera i el de l'Illa a la riba esquerra i els torrents de Can Pere Ferrer a la riba dreta. El paisatge es caracteritza per boscos de ribera, pollancredes, vernedes, </p>	08237-195	Riu Ter	<p>El Ter apareix documentat a l'edat antiga per Pomponi Mela i Plini el Vell sota la forma <em>Ticer</em>. El topònim no torna a aparèixer fins al segle ix, quan apareix documentat en diversos manuscrits amb diverses formes, com ara <em>Tezere</em>, <em>Tezer</em>, <em>Tecer</em>, <em>Teser</em>..., totes les quals provenen clarament del dit nom antic <em>Ticer </em> Durant la baixa edat Mitjana, la consonant medial ja ha caigut, però continuen d'aparèixer formes amb doble vocal com <em>Teer</em>, fins que més tard ja es consolida la forma actual.</p>	42.1024415,2.2174874	435298	4661446		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331120843.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-img20230331111555.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94894-20230613121534.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu			Inexistent	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Riu de conca Mediterrània que travessa les províncies de Girona, Barcelona i Girona amb un traçat transversal i considerat el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre. A la seva conca hi trobem dos grans embassaments; el de Sau, Susqueda i una gran infinitat de rescloses i canalitzacions pertanyents a múltiples concessions d'antigues fàbriques i de centrals hidroelèctriques. des de sempre les seves aigües han estat aprofitades per a la instal·lació d'indústries i colònies tèxtils. En el cas de Sant Quirze hi ha dues grans fàbriques, tres rescloses i tres concessions hidràuliques(Can Trinxet, Can Guixà i la central de les Illes).Riu que conserva el seu estat natural i el seu cabal ecològic es veu alterat per tres rescloses al municipi; la de Can Trinxet a Montesquiu, la de Can Guixà a sota del pont i la de la central de Can Periques a sota de la desembocadura de Can Guixà. No obstant aquestes rescloses el riu manté un cabal ecològic per garantir el subministrament d'aigua i la conservació de la seva fauna i paisatge de ribera que es manté en bon estat amb vernedes, pollancredes encara senceres i poc alterades.		2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94896	Riera de la Foradada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-foradada	<p>https://www.mteco.gob.es</p> <p>https://www.naturalocal.net</p> <p>https;//www.mediambient.gencat.cat</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com</p>		Espai de gran bellesa natural i ben conservat degut a les mesures proteccionistes del PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalam. La seva capçalera correspon amb una reserva natural fluvial.	<p>Riera que transcorre pels termes de Vidrà, Santa Maria de Besora i tant sols els darrers metres passen pel terme de Sant Quirze de Besora, en concret des del molí de la Foradada (TM. Santa Maria de Besora) fins a la desembocadura del ter. El seu curs fluvial de règim permanent circula amb vegetació de ribera amb espècies com els salzes, pollancres, sargals i pastures. Aquestes formacions es troben barrejades amb extensions de bosc de faig, roures, pi roig. El seu substrat és de llosa en diversos trams i en cal destacar paisatges de gran bellesa natural com el salt del Mir prop de la seva capçalera i la que li deu el seu nom per la presència d'una cova a sota seu, el salt del molí a Vidrà. El seu substrat calcari facilita la formació de coves i avencs com el del salt del Mir. </p>	08237-197	Riera de la Forada		42.1004355,2.2330531	436583	4661213		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120612.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120848.jpg	Legal i física		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Espai natural de gran bellesa que convida a fer excursions i senderisme doncs hi ha infinitat de rutes i itineraris com el GR.3, el GR-151 o el PR C-45 a banda d'altres itineraris i senders locals senyalitzats i gestionats pel consorci de la vall del Ges Bisaura.		2153	5.1	1786	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94895	Riera de Cussons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cussons-0	<p>COMPTE JORDI, HOMS MARTA; 2006. Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Agustí de Lluçanès. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>https:// www.wikipedia.org</p> <p>https://www.fonts.aiguawordpress.</p> <p> </p>		Riera que no es veu alterada per cap resclosa ni cap presa de cap embassament ni cap fàbrica, llevat de la resclosa de la font de la Petja amb un cabal lliure i una vegetació de ribera ben conservada. El tram final de la font de l'Espadaler està ben conservat.	<p>La riera de Cussons neix a la baga dels Munts, prop del Collet de Sant Agustí. Des d'aquest punt segueix la direcció nord-est fins col·locar-se entre el massís dels Munts i el Serrat de les Ginestes, a l'altura de Fontranó. A continuació segueix enclotada en direcció est, sempre paral·lela a la carretera BP-4654, entrant dins al terme municipal de Sora fins arribar a Sant Quirze de Besora pels nuclis de Serradet on desemboca al riu Ter. En el darrer tram de Sant Quirze de Besora la riera passa per les fonts de la Petja, de l'Espadaler i les hortes de la ribera esquerra i desemboca al Ter per davant de l'antic restaurant de la Cogulera<br /> Es tracta d'una zona d'interès natural, amb vegetació de ribera i amb vernedes de certa rellevància a la zona del parc i font de l'Espadaler.</p>	08237-196	Riera de Cussons		42.0982224,2.2106236	434726	4660983		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110520.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94895-20230630110001.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
93964	Restes d'un passatge o carrer al darrere de la casa Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dun-passatge-o-carrer-al-darrere-de-la-casa-marti	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Qurze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Sant Quirze de Besora. El retral. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Setembre 2009.</p>	XIV-XX	Traces d'un antic passatge o pas de comunicació entre el carrer de l'església i el carrer de les Monges. Correspondria amb un dels 'callerots' nombrats per Joan Serrallonga (SERRALLONGA, J. 1996).	<p>Es tracta de les traces d'un antic passatge o carrer de comunicació entre el carrer de l'església i el carrer de les Monges o dels Patis que actualment està situat entre les parcel·les núm.3, 5 i 7 del carrer església. La part que es conserva més bé correspon amb el darrere de la casa Martí mentre que la del costat del núm. 3 i 5 té una forma triangular i segons sembla ha estat embeguda parcialment per la finca núm. 5 del carrer església. La part del darrere correspon amb el jardí privat i accés als garatges de la finca núm. 7 i conserva encara part dels murs de tancament de l'esmentat passatge situat en una cota molt més baixa que el carrer de les Monges i amb parets de tancament realitzades amb maçoneria de còdols de riu, units amb morter de calç i filades més aviat irregulars. La paret mitgera de la casa núm. 3 del carrer de l'església conserva encara les obertures originals formades per finestres d'arc conopial.</p>	08237-8	Entre el carrer església núm. 1-3 i el núm. 5	<p>Segons Serrallonga, aquests callissots, o 'callerots' formaven part de l'antic urbanisme medieval com a passos de comunicació amb la muralla i descrits com <em>'Sortides estretes, brutes i malgirbades que van a parar a uns trossejats i inclinats camps. S</em>egons el mateix Serrallonga aquest callerots no tenien nom oficial i n'hi havia al carrer del pont comunicant amb les hortes, a la part de dalt amb el carrer dels Patis i destacant el de l'Hospital nou. Es mantindran fins a la fi del segle XIX quant la majoria seran tapiats o s'hi construí a sobre perquè <em>'eren nius de brutícia i incúria'. </em>SERRALLONGA, J (1996). p. 30. Segons el mateix autor, el 1880 es tapien els callerots que durant el segle passat tenien la finalitat de comunicar amb el riu (baixant del riu) i els de la part alta (pujant dels capellans). Desapareixen els callerots de Ton Sabaró, de Pep Vinyes, el de Manuel Ferrés, el de la bomba i el portal de Castany <em>'porque son depositos de basura y provocan cada año desgracias personales'. </em>tant sols es manté el de l'hospital nou, és a dir el que fem referencia en aquesta fitxa i que serà tapiat molt més tard ja que comunica amb l'hospital de les monges.</p>	42.1005300,2.2225400	435714	4661230		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93964-img20230228103045.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93964-img20230228103006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93964-img20230228102943.jpg	Inexistent	Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Element que forma part de l'antic urbanisme i traçat medieval i que ens ha quedat fossilitzat en la traça actual en forma de passatges i patis de finques privades ja que ha perdut el caràcter de vial o de carrer convertint-se en espais privats degut a que les finques dels voltants han embegut el pas públic. En conservem altres exemples al carrer del pont comunicant amb les hortes de migdia, i també a la part alta comunicant amb al carrer dels patis.	93\|94\|98\|85	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94350	Restes de muralla i torres als horts de darrere l'Església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-muralla-i-torres-als-horts-de-darrere-lesglesia	<p>LADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderno de liquidaciones y Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p>	XIII, XIV i XIX	Aquest conjunt es troba amb un important estat de deixadesa.	<p>Conjunt de vestigis i torres de les muralles que haurien tancat la vila de Sant Quirze per la part de llevant del darrere de l'església. Sembla que el recinte tancaria pel darrere de les cases enderrocades del carrer Torelló i la casa de cal Bruch (número 6 del carrer Torelló) seguint una alineació que passaria pels horts del darrere de les finques núm. 2, 3 i 4 de la Plaça Major, la vella rectoria, la capella de Sant Sebastià (avui capella fonda), la capçalera de l'església de Sant Quirze i es dirigiria per la part del darrere dels horts de la rectoria i del carrer dels Patis amb un portal d'entrada situat al costat de la paret nord de l'església. El tram que va de la casa de Cal Bruch (plaça Major 6) a l'església i que coincideix amb la part del darrere de les cases 2, 3 i 4 de la mateixa Plaça és la que es conserva en més bon estat. Es tracta d'un tram d'uns 20 metres de llarg aproximadament que sosté els horts que hi ha al darrere de les cases de la Plaça Major i amb una alçada d'uns 3 a 4 metres. Està construït amb aparell de pedra de còdols de riu, units amb morter de calç i col·locats en filades més aviat regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra més ben treballada. Aquest tram està reforçat per dues torres o bestorres quadrangulars. La primera d'elles i situada molt a prop de la finca núm.6 de la Plaça Major correspon amb una estructura de planta quadrada la qual conserva en bon estat la base i part del primer pis. Consta d'una estructura quadrangular amb aparell de maçoneria de còdols de riu mal desbastats i picats, units amb argamassa de calç i amb les cantonades de pedra més ben treballada. Conserva dues espitlleres a la planta baixa tant a la façana est com a la nord. Les altres dues no es poden veure ja que estan integrades a les finques veïnes. La part superior està sobrealçada amb maó ceràmic tipus 'totxana' amb una coberta de fibro-ciment a un sol vessant. La següent torre es situaria coincidint amb la capçalera de la capella fonda (antiga capella de Sant Sebastià) unida a l'església parroquial. De la mateixa manera que la torre anterior consta d'una planta baixa i un primer pis conservat amb dues espitlleres a la planta inferior de la mateixa factura que les documentades a la torre anterior, aparell de còdols de riu mal desbastats i picats, units amb morter de calç i amb les cantonades fetes de pedra picada. Es conserva la façana sud embeguda dins d'altres construccions posteriors i part de la façana est. la part superior ha estat sobrealçada de manera que també ho ha estat la part nord allargant-la amb les dimensions de la capçalera de la capella fonda (antiga de Sant Sebastià) ja que va ser utilitzada com a tal.</p>	08237-18	C/ Església núm.6	<p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifré el Pelós va donar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic, els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al Monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en època Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipal per preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren dintre muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p>	42.1002603,2.2234214	435786	4661200		08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113608.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113841.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113829.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113926.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20221115120731.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20221115120753.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Altres			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Les muralles de Sant Quirze corresponen a un patrimoni desconegut per la major part de la població,.	94\|98\|85	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94778	Resclosa i canal de Can Trinxet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-trinxet	<p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Col·lecció història local núm. 2. Club d'història local de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-distribucio-canal de can trinxet</p> <p>https://www.rutadelter.cat>rutes>fabrica-can trinxet</p>	`XIX	Resclosa i canal encara en ús ja que actualment la central hidroelelèctrica situada al costat de la fàbrica de Can Trinxet s'utilitza per a la producció d'electricitat aprofitant el canal i el salt de l'antiga fàbrica.	<p>Es tracta de la resclosa i el canal que hauria alimentat l'antic molí bataner o moli nou, la fàbrica Domingo i mes tard Can Trinxet. La seva resclosa és a la part inferior del nucli de Montesquiu i delimitant amb el pont d'accés al castell de Montesquiu, Té la captació i derivació pel marge dret del Ter discorrent paral·lel al mateix amb algunes corbes. La resclosa té una forma corba en direcció nord -est per derivar les aigües al canal. Està construïda amb pedra i ciment amb la base taussada. El canal té una longitud de 1500 m i passa pel costat del pla de la Coromina fins arribar a Can Trinxet. L'aparell és de còdols de riu revestits amb ciment Pòrtland. Per a limitar el canal en cas de crescudes hi ha una peça de ferro en forma d'angle a 60 metres de l'entrada de les turbines, que fa caure l'aigua sobrant pels sobreeixidors que hi ha a les dues bandes. A la dreta d'aquest lloc també hi ha hi ha una comporta que descarrega al fons. El cabal té una amplada d'uns 3 metres i actualment encara està en ús ja que fa funcionar l'antiga central que electrificava la fàbrica. La sortida del carcavà és a la part sud de Can Trinxet. </p>	08237-119	Damunt del Ter al sud de Montesquiu.	<p>Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora d 1714 a l'actualitat i a través de les matrícules industrials de l'arxiu municipal de Sant Quirze (AMQ. matrícula industrial 1854-1940 esmenta en una certificació que el 1888 Marià Domingo havia venut la fàbrica de la Verneda abans del molí nou als senyors Ferran Caroggio i Avelí Trinxet. Segons Serrallonga aquest Avel·lí Trinxet i Casas natural de Vilanova i la Geltrú i que als vint anys entra al negoci del seu Oncle Rafael Fonosas i Trnxet en moltes de les fàbriques que tenia a Badalona i Igialada. Amb la mort del seu oncle per un disgust en una riuada que s'emportà la fàbrica de Badalona, Avel·lí va formar societat amb Josep Caroggio i Torelló constituïnt la societat Caroggio i Trinxet que muntaren una fàbrica de filats a Manresa i una de Cotó a Sant Quirze i que correspon amb la fàbrica que estem descrivint. En l'alta de les matrícules industrials sabem que el 1887 es dona l'alta a Caroggio Trinxet i Cia amb 2000 fusos, després 6000 moguts per aigua i venuda per Marià Domingo Garriga (fàbrica de la Verneda, o molí nou). El 1890 la mateixa societat torna a donar-se d'alta amb el nom de Codina (desapareix Trinxet) amb 6000 fusos moguts per aigua. De fet els Trinxet el 1895 es retiren del negoci de totes les fàbriques del Bisaura i havia instal·lat una fàbrica a Monistrol de Montserrat i també a l'Hospitalet de Llobregat. Quan Avel·lí trinxet va morir l'empresa Trinxet i fills funcionava a ple rendiment fora del Bisaura. Pel que fa a Caroggio va utilitzar la fàrica de Sant Quirze per fer tot el procés de filatutra, tissatge i estampació. Cap el 1893 la societat Caroggio i Codina incorpora un nou soci inversor, els Sureda i a les matrícules industrials hi figura l'alte de Caroggi, Codina i Sureda amb un augment de 4232 fusos de filar, fet que va comportar l'ampliació de les naus de la fàbrica i el 1895 aquesta societat es dona de baixa amb un total de 10.232 fusos de filar i retòrcer i al mateix any es troba l'alta amb el nom de Codina i Sureda. El soci Sureda va sortir de la societat el 1897 i Genís Codina es va associar amb Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci amb el nom de Codina i Serra. Aquests Serra venien de Sallent amb una llarga tradicició cotonera i amb una fàbrica amb la societat Serra i Claret. Segons consta per l'historiador Francesc Cabana filaven i teixien cotó des de la primera meitat del segle XIX en el que havien fet associació amb la família Serra i Claret que el 1897 van iniciar la fabricació de Pana. Les industries de teixits de Barcelona i Taradell eren proveïdes per fil de Sant Quirze.En les matrícules industrials aquesta societat es dona d'alta el 1905 amb enllumenat per al propi ús i 2836 fusos de filar i retòrcer. El 1906 apareix una alyre empresa que aprofita part de les instal·lacions de Can Trinxet Carmen Nieto de Codina que fa ús d'un 10% de 2662,2 ptas i aprofita la força hidràulica de Serra i Cia. El 1907 Serra i Cia es dona de baixa amb 10.332 fusos de filar i retòrcer i el mateix any una alta amb 7000 fusos. El 1908 s'hi afegeix un taller de serralleria i el 1909 l'empresa es torna a donar de baixa despareixent per complet al 1910 quan s'acaben de donar de baixa 600 fusos restants. El relleu passa a mans de Forcada i Cia amb 10.792 fusos de filar i retòrcer moguts per la força hidràulica el 1911 i el 1912 s'hi afegeixen 10.228 fusos de filar moguts per aigua. El 1915 apareix l'alta amb la mateixa empresa (Forcada i Cia) amb 13.552 fusos moguts per la força de l'aigua i després se n'hi afegeixen 600 més i el 1917 altres700. L'empresa perdura fins el 1921 quan Forcada i Cia dona de baixa l'empresa i passa a mans de Estanislau Tomàs i fill el 1922 amb el mateix nombre de fusos de filar i retòrcer i deprés 700 més , serralleria, enllumenat de 100 Kw. El 1931 s'hi afegeixen 100 fusos de retòrcer i 250 de filar. El 1937 es donen d'alta 13.054 fusos de filar i 950 de retòrcer que es donaran de baixa el 1938 amb una alta de 11000 i la darrera matricula que es troba a l'arxiu és de 1940 quant Tomàs i fills inmcorpora 2016 fusos de filar, 800 de retòrcer i serralleria. L'empresa va perdurar fins el 1990 quan va ser absorvida per Gossypium i el 1993 va clausurar definitivament la seva activitat. Pel que fa a la concessió del canal i de la resclosa fins el 1993 els propietaris en van ser 'Hilaturas Tomas' que al clausurar la fàbrica ho van vendre a Gosypium i després a 'edificios Ben' els quals n'han estat els propietaris fins el 2024. L'ajuntament de Sant Quirze de Besora està iniciant els tràmits per que la concessió passi a mans públiques.</p>	42.1084412,2.2118944	434841	4662117	1858	08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94778-img20230110115239.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94778-1501canalcantrinxet1.jpg	Inexistent	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada				Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Josep Domingo Lluch, Caroggio & Trinxet i Cia, Caroggio Codina Sureda, Codina Serra Cia, Tomàs i fills	Canal similar al de Can Guixà i encara esta en ús ja que alimenta una de les tres centrals del municipi	102	1754	1.4	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94748	Resclosa i Canal de Can Guixà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-guixa		XIX	Encara es manté en ús i funciona com a captació i conducció de les aigües de la central situada al recinte de la mateixa fàbrica de Can Guixà	<p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa amb una forma corbada tendint a circular de més de 20 metres al costat dret i situada al sud del pont de Sant Quirze. Té una planta lleugerament corbada amb uns 20 metres pel costat dret i amb uns 2-3 metres d’alçada Està construïda en pedra i revestida de ciment pòrtland. La longitud total és de 65 metres. La derivació del canal es situat a la riba esquerra del Ter per sota del denominat “malpas”, avui passeig del Ter. El canal amb una longitud de poc més d’un quilòmetre té una alçada de 8 metres i discorre paral·lel al riu amb alguns trams cobert mitjançant túnels per sota de les cases a la zona de la pista poliesportiva i pel costat del camp de futbol. Més avall trobem una casa i comporta amb dos bagants que no s’utilitzen i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un camí de pedra i més avall hi ha un altre pont , ambdós de maó ceràmic. Abans d’arribar a la fàbrica el canal té una comporta amb contrapès de ciment i ferro de l’empresa Thomas Sala accionada per volant i cadenes. La sortida del canal passa per sot els jardins i capella de la Mare de Déu de Montserrat i expulsa les aigües al Ter. </span></span></span></p>	08237-90	Damunt la llera del riu Ter	<p><span><span><span><span><span><span>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i Cía. amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòrcer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze. L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. Pel que fa a la resclosa i el salt el 1987 l’empresa d’hilaturas Guixa va passar a mans de l’empresa SQUIB S.A que va perdre la concessió per a ordre judicial. </span></span></span></span></span></span></p>					08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-20230608104604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20230228112018.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20221108121515.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella			98	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94808	Resclosa de les Illes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-illes	<p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>distribució>resclosa de les illes</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>les rescloses>Resclosa de Ca Pericas a Sant Quirze de Besora</p>	XX	Encara en funcionament ja que correspon amb la resclosa de captació de la central hidroelèctrica de les Illes situada a Can Periques i amb un anal que transcorre en part subterrani per sota del collet de la Cugulera a la zona denominada la Pineda	<p>Es tracta d'una resclosa situada a sota de la f'àbrica de la SOME i molt a prop de la desembocadura del canal de can Guixà. La resclosa està formada per pedres majoritàriament petites i ciment més estreta al centre que dibuixa un angle molt obert. Fa 1 metres de gruix x 2 d'altura i 70 m. de longitud amb dos contraforts de reforç.. Serveix per estancar l'aigua i derivar-la mitjançant un canal que discorre per un túnel subterrani per sota de la Pineda fins a la central de les Illes i tallant un meandre del Ter i al marge esquerra del riu. No obstant això la presa té un tub per on hi circula l'aigua i manté un cabal ecològic.</p>	08237-139	Damunt del Ter	<p>La resclosa va ser erigida al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p>	42.0958361,2.2301042	436334	4660704	1932	08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94808-img20230331120836.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94808-img20230331120849.jpg	Inexistent	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Pericas Boixeda i Companyia	Resclosa encara avui dia en funcionament per a la producció d'energia hidroelèctrica propietat de Fecsa Endesa.	102	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94861	Resclosa de la font de la Petja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-de-la-petja		XIX	La font i el dipòsit de captació d'aigües es troba cobert de vegetació i mig colgat de llot i sediments al costat de la riera de Cussoms. L'accés a la font es fa difícil per la riera ja que per accedir-hi s'ha de passar per uns camps i el corriol està tapat de vegetació ja que no és freqüentat. La resclosa es troba dins de la llera de la riera de Cussons.	<p>El conjunt de la Font de la Petja està format per la resclosa de captació de les aigües situat a a la riera de Cussons i també per l'arqueta i dipòsit de decantació per a la seva canalització fins al nucli de Sant Quirze situat a un quilòmetre de distancia.</p> <p>La resclosa està formada per una estructura de blocs de pedra del país ben treballats i escairats, units amb ciment i argamassa de calç i amb uja forma més aviat atalussada i paral·lel a la riera amb un sobreeixidor a la part baixa. Des d'aquesta resclosa l'aigua queda recollida en una mena de bassa o safareig picat a la roca i amb una forma rectangular que condueix l'aigua en una arqueta o dipòsit d'aigües que té la finalitat de decantar l'aigua de les impureses i substàncies recollides a la riera i conduir-la mitjançant un tub a l'interior de la vila, en concret a la font del mil·lenari. La conducció discorre paral·lela a la carretera de Berga fins als quatre cantons i creua el Ter per damunt del pont i s'enfila pel carrer del Pont fins arribar a la plaça Major. L'arqueta de decantació té una forma rectangular i està coronada per una coberta de pedra i ciment també a dues vessants amb les cantonades i cornises de maó ceràmic i pedra. Cal destacar que en un petit forat situat a la part baixa d'aquesta arqueta hi havia l'anomenada 'font' i que no era ni més ni menys que una sortida de l'aigua de la captació que es recollia en forma de pica. Sembla ser que la font recollia les aigües subterrànies de la font natural a través d'aquesta arqueta o mina i també a traves de l'aigua de la riera de Cussons mitjançant la resclosa esmentada. Avui dia encara funciona com a captació de les aigües de la vila , però l'antic dipòsit de decantació ha estat substituït per un altre de més nou i situat més a prop de la resclosa.</p>	08237-169	A la riera de Cussons		42.0983259,2.2068540	434414	4660998	1898	08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110630.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94861-20230630110712.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Ornamental			Inexistent	2023-09-19 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Jeroni Guxà	La font encara es fa servir com a captació de les aigües de Sant Quirze construint un nou dipòsit de captació uns metres més amunt de l'antic i deixant aquest fora d'ús. Es tracta d'un interessant exemple d'enginyeria hidràulica que caldria preservar i posar en valor a través de la ruta senyalitzada	98	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94348	Rectoria nova de Sant Quirze	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-nova-de-sant-quirze	<p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat. Ed. Eumo. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p>	XIX		<p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions que presenta una planta quadrada amb quatre crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època barroca i compostes per una planta baixa dues plantes pis i unes golfes amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de les façanes és molt geomètrica i ordenada ja que correspon amb els models propis de les edificacions neoclàssiques. En la majoria de les façanes llevat de la de migdia hi ha un predomini del massís respecte el buit i amb les obertures de mides més aviat petites. En canvi i tal i com és habitual en aquest tipus de construccions la façana sud hi ha concentrades la major part de les obertures formades per galeries obertes per aprofiten al màxim la llum solar. La façana principal s'orienta a ponent mirant al carrer dels patis on hi ha la porta d'entrada principal. Es situa al centre de la façana en un punt on el carrer genera un determinat pendent que és salvat mitjançant un graó d'entrada i resolta mitjançant un arc de mig punt de perfil rebaixat emmarcat per una motllura de guix i la porta amb les fulles de fusta i decoració geomètrica formada per tres registres amb sèries de plafons i amb emmarcaments romboïdals al registre del mig que és d'unes mides més grosses i que acull els pica-porta de forja. Damunt seu hi ha una finestra o gelosia de ventilació amb una reixa de forja i amb la data de 1890 sota de l'anagrama de la Verge Maria. Ambdues obertures il·luminen un ampli vestíbul. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars emmarcades per una motllura de guix a la planta baixa que coincideixen amb dues més situades al primer pis i situades dins de la mateixa cota que les obertures que il·luminen el vestíbul. Cal destacar que a tocar de la cantonada sud-oest hi ha una finestra coronada en arc de mig punt i que doina pas en un dels laterals de la galeria oberta a migdia. Aquesta obertura també està emmarcada per una motllura de guix que segueix la mateixa tipologia que la resta de les obertures de la façana. La planta segona, o principal està resolta amb sèries de tres balconeres amb sengles balcons amb baranes de forja ricament decorades amb volutes i motius florals a la part inferior i barrots de secció circular i amb els extrems decorats a la part superior que coincideixen amb la disposició de les obertures dels pisos inferiors.. El passamà és recte i la llosana que el sosté esta construïda amb pedra del país i amb un perfil bisellat. Les balconeres són de fusta amb la part inferior decorada amb plafons i la resta amb barretes emmarca vidres. Les persianes són de corda. A la part més propera amb la cantonada de més a migdia i tal i com passa al pis inferior hi ha una darrera obertura coronada en arc de mig punt que dona pas a la galeria principal situada al sud. La planta de sota la teulada està organitzada mitjançant quatre finestres rectangulars que s'emmarquen dins d'un fris decoratiu que continua a les cantonades. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté el ràfec de la coberta. L'aparell no és visible ja que està emmascarat per una capa i enlluït de pintura color ocre al fons de la façana i en color marró més clar als motius decoratius. La façana de migdia que coincideix amb la part més solella està distribuïda mitjançant dues galeries de cinc arcs de mig punt de perfil rebaixat damunt de columnes de secció quadrada i cornisa simple amb unes i amb la característica que les de la planta primera estan tancades darrere de vidrieres i les del segon pis són completament obertes. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha cinc finestres coronades en arc de mig punt molt rebaixat i emmarcades a dins d'un fris decoratiu que s'estén als angles de cada cantonada simulant 'pilastres'. Una cornisa bisellada de les mateixes característiques que la façana oest corona la façana que està pintada amb la mateixa textura i tonalitat que la principal. La façana est la qual mira a les hortes del darrere de l'església i als vestigis de la muralla medieval presenta una distribució semblant a les altres façanes, bé que més senzilla i austera. Val a dir que la planta baixa està soterrada a sota del nivell de l'hort o jardí que l'envolta de manera que tant sols es poden veure La P1, la P2 i el SC. La distribució de les obertures es resol mitjançant tres balconeres en planta baixa que donen pas al jardí, tes més al primer pis amb la barana amb barrots de fora de secció quadrada situades al pla de la façana i quatre finestres rectangulars a la planta de les golfes. També hi ha un fris decoratiu que emmarca la planta de les golfes i cal destacar les obertures d'arc de mig punt obertes a la part de més a migdia coincidents amb les galeries que s'orienten a sud. la façana nord no presenta cap mena d'interès ja que fa les funcions de paret mitgera amb les cases veïnes.</p>	08237-16	C/ dels Patis núm. 29	<p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica.</p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perquè encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaula principal a l'església de SantQuirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor.</p> <p>Pel que fa a aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va ser nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble representat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la parroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya. su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p>	42.1009300,2.2227400	435731	4661275	1890	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103011.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103118.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103018.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110105807.jpg	Inexistent	Neoclàssic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - cultural - productiu			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		La rectoria està envoltada per un ampli hort i jardí a les façanes nord, sud i est i sostingut per mitjà de murs de pedra, maçoneria i còdols de riu, units amb argamassa de calç i argila que li donen un aspecte molt peculiar i característic al seu entorn formant terrasses a diferents alçades i nivells. Tant sols la façana oest no té d'aquest element ja que dona al carrer situat en una cota més baixa. En aquest indret hi ha una bassa i un pou.Edifici de grans dimensions que manté en més o menys bon estat l'estat originari del moment en que es va construir. Val a dir però que actualment només es fa ús de la planta baixa i primer pis com a dependències de la rectoria. La planta segona i les golfes estan completament inutilitzades i fora d'ús amb les fusteries de fusta sense tancar, filtracions i humitats a la coberta, sòls en mal estat i amb el mateix estat del darrer moment que s'utilitzaren a principi de 1900. En aquest àmbit encara hi ha elements d'època interessants que cal preservar com ara la decoració pictòrica a plantilla, els paviments i les rajoles hidràuliques que decoren els terres d'algunes habitacions i fins hi tot algunes làmpades de gust 'modernista'. La planta primera s'utilitza com a habitatge del rector i els baixos com a locals per a celebrar reunions, catequesi i altres activitats religioses.	99	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94897	Puig de Juí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-jui	<p>http://www. mediambient.gencat.cat</p> <p>http://www.vallgesbiaura.org</p>		Paratge natural dins del PEIN serres de Milany i Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalm que es conserva en bon estat degut a que és una zona poc alterada.	<p>Muntanya de 987,1 m que domina les serres de la Cogulera i Bellmunt, unificant-se pel collet del Boscatell,antic pas i important via de comunicació amb els nuclis de Sant Quirze, Santa Maria i Vidrà. Es tracta d'un cim calcari amb els anticlinals de Belmunt i els sinclinals de Vidrà amb gresos, margues i puntualment alguns conglomerats. Es tracta d'un espai de caràcter humit a les obagues i caracteritzat per boscos caducifolis propis de les terres centre europees. Les fagedes (<em>Fagion sylvaticae</em>), sota nombroses formes (fageda amb boix, fageda amb joliu o fageda amb el·lèbor verd), als indrets obacs, i la roureda de roure martinenc amb boix (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>), als solells i terrenys plans, tenen una significació especial en aquest territori i determinen el paisatge d’una gran part del país.<br /> A les obagues i fondals apareixen boscos de caducifolis mixts amb diverses espècies que s’estimen la humitat: auró (<em>Acer campestre</em>), freixe de fulla gran (<em>Fraxinus excelsior</em>), avellaner (<em>Corylus avellana</em>) , til·ler (<em>Tilia platyphyllos</em>) i om (<em>Ulmus</em>). La fauna que hi habita és la pròpia de les terres centre europees i de boscos caducifolis com és el cas de l'aligot vesper, el picot negre, la mallerenga d'aigua, el pica-soques blau...La comunitat de quiròpters és bastant rica destacant el rat-penat de ferradura gros, el ratpenat de ferradura petit, ratpenat d'aigua, ratpenat de musell agut i el nòctul petit. En quant a mamífers carnívors hi habita el teixó, el gat salvatge o la guineu. Aquest espai acull una gran quantitat herpetològica com ara escurçons, escurçó pirinenc, sargantanes...Als cursos fluvials hi habita el barb, l'anguila, la braga i la truita de riu. </p>	08237-198	Puig del Juí a la serra de Bellmunt		42.1005469,2.2718309	439790	4661197		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94897-20230613114608.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Cal posar en relleu l’interès d’alguns grups invertebrats: coleòpters cavernícoles endèmics (Molopidius spinicollis) i altres coleòpters forestals, com els cerambícids (Lucanus cervus, Rosalia alpina, Cerambyx cerdo); una notable diversitat i singularitat de lepidòpters (Espirrita dilutata, Photedes morrisii, Callimorpha quadripunctaria, Euphydryas aurinia, Maculinea arion,); heteròpters rars, que troben el seu límit meridional en aquestes serres, i mol·luscs endèmics (Chondrina altimirai,...). .En el cas de l'ENP de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm, les espècies presents són: Austropotamobius pallipes, Barbastella barbastellus, Barbus meridionalis, Eriogaster catax, Mauremys leprosa, Miniopterus schreibersi, Myotis blythii, Myotis emarginatus, Oxygastra curtisii, Rhinolophus ferrum-equinum, Rosalia alpina.		2153	5.1	1786	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94747	Projector del 'Cine Avenida'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-del-cine-avenida	<p>ROCA VILAGELIU JOQUIM: 2004. Joaquim Roca Vilageliu, un cinèfil empedreït. 'Cine Avenida. Sant Quirze de Besora'</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.</p> <p>AMSQ. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la Cooperativa</p> <p>https://ca.wiki.org. categoria. edificis de Sant Quirze de Besotra. La ccoperativa unió d'amics</p>	XX	La màquina es troba parada des del darrer moment que es va decidir de tancar el cinema als anys, 60. La cambra on es troba situada que correspon amb l'altell encara hi ha la petita finestreta des de la qual el projector transmetia la pel·lícula i el film a la pantalla de la sala dels espectadors. A més encara hi ha els instruments per controlar el voltatge de l'aparell així com caixes de bobines de les pel·lícules. L'espai resta tancat al públic. Caldria reparar-la i posar-la en funcionament i si més no evitar que es malmeti.	<p>A la planta sota coberta del cos principal de l'edifici de la cooperativa i accessible mitjançant una petita escala que arrenca des del primer pis s'arriba a l'altell des del qual es projectaven els films del desaparegut 'Cine Avenida'. es tracta d'un espai on encara hi ha la cambra del projector encarat a la sala o cinema, avui sala multicultural i emprada per a l'entrenament i tornejos de tennis taula i amb les bobines encara carregades i amb un film a l'interior. La màquina de la casa 'Westarc hispània' projectava pel·lícules de 35 mil·límetres i model Standard 57 amb el rectificador elèctric. A banda del projector hi ha un 'passador de pel·lícules' per reparar, tallar o enganxar els trossos trencats i un armari encara amb bobines que contenen diversos films. A banda hi ha els instruments de rectificació de la corrent amb els instruments de control i la caixa dels fusibles. En conjunt la sala conserva tots els elements complets de l'antiga sala de projecció del cinema 'Avenida'.</p>	08237-89	Carrer Joan Baptista Espadaler núm. 6	<p>La cooperativa 'Unió d'amics de Sant Quirze' va néixer a principi del segle XX en el marc de les agrupacions sindicals i les lluites obreres de principi de segle XX motivades per l'explotació laboral de les fàbriques i la lluita contra la burgesia. En aquest marc van aparèixer agrupacions sindicals com el cas d'una petita secció de la UGT que va promoure vagues tant a Sant Quirze com a Montesquiu per a les protestes de les jornades laborals de 76 i 78 hores setmanals a banda de l'explotació de les dones i els nens. Segons Serrallonga (Serrallonga ob. cit. p-108) aquesta vaga va tenir especial incidència a Manlleu. En el cas de Sant Quirze els obrers estan afiliats a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a la Unión Manufacturera, a les tres classes de Vapor i alguns a la UGT, totes eles de caire sindicalista. No obstant hi ha un petit grup de visió anarquista que es vincularà a la Unión Obrera de Montesquiu i que creixerà amb força ja que participen al congrés obrer de Barcelona celebrat el 1888. També col·laboren en les vagues de 1889 a Ripoll contra els fabricants Badia i Miolau que es solidaritzen entre ells i hi envien diners. Ara bé mentre que a la comarca funcionen les agrupacions socialistes destacant les de Manlleu, Torelló o Roda de Ter, en el cas de Sant Quirze tarda en aparèixer una associació amb veu pròpia que actuarà en contra el parer de les autoritats municipals i que es denominarà <em>Centro familiar de San Quirico de Besora</em> (Serrallonga, ob. cit 109) amb seu a la Fonda del Ter situada a la zona dels quatre cantons o eixample nou. Aquesta associació recollirà socis majors de 20 anys i actuarà de forma clandestina i esquenes del govern municipal representat pel governador civil. Entre les activitats organitzades hi destacaríem el cinema, sales de ball i altres activitats lúdico culturals. Ara bé el govern municipal sempre reàci a la seva aparició i després de diversos intents rep autorització per al seu tancament per part del govern civil ' <em>De conformidad a lo dispuesto en el articulo 3 de la Ley 30 de junio de 1887, dando cuenta a los tribunales de la infracción de la misma'</em> Ara bé tot i així el maig del mateix any es reconeix mitjançant una nova carta del govern civil l'autoritrzació de fer ball els diumenges i també altres jocs legals que figuraven en els seus estatuts. Tot i així la cooperativa Unió Sanqtquirzenca deicada a la venfda de productes de primera necessitat entre altres tasques va néixer el 1898 tot i que Serrallonga opina que existia i funcionava clandestinament des de feia anys ja que actuava com a tal. Va esdevenir un símbol de la resistència obrera i actuava també com a economat. </p> <p>Anys més tard i en concret el 1931 la cooperativa unió d'amics demana permís a les autoritats locals municipals i governatives per instal·lar un forn de pa a la cooperativa a fi de facilitar i estalviar el preu d'aquest producte per als cooperativistes. Tot i així el govern municipal denega aquest permís ja que <em>'el nuevo horno que pretende instalar la cooperativa perjudicaria a los panaderos de la población'. </em>Tot i així aquest forn seria erigit fins l'arribada del primer ajuntament republicà autoritza la instal·lació d'un forn de cocció per part d'una casa italiana (OFF. G. TIBILLETTI. MILANO) nom al que surt gravat a la porta de la boca del forn per abastir la cooperativa. Possiblement la instal·lació d'aquest element seria la causa de la construcció i allargament de l'edifici inicial a la part de ponent i amb una tècnica i estil completament diferent. (ASQB. 'Històric'. Expedient de construcció d'un forn de pa a la cooperativa. D'aquest forn es va encunyar una moneda que funcionava clandestinament a la pesseta i que servia per intercanviar els productes, en aquest cas el pa. Hem trobat encara en alguna casa de subhastes exemplars d'aquesta mateixa moneda.</p> <p>Cal esmentar també que l'any 1961 es va inaugurar 'la sala d'espectacles i balls de la coopertiva unión de amigos, i també un cinema anomenat Avenida. D'aquest cinema en tenim documentació al llibre redactat per Joaquim Roca Vilageliu on esmenta que va tenit una durada de deu anys segons un dels seu principals artífex Àngel Carbonell i Arderiu. Segons Arderiu es van projectar pel·lícules com ara <em>'el kargo y calido verano'</em> de Martin Ritt amb Paul Newman com a actor i <em>'La pradera sin ley' </em>de King Vidor i amb actors de nom com ara Kirk Douglas. Altre pel·lícules projectades van ser <em>'Marcado por el odio</em>' de Robert Wise, <em>Susan Slade</em>, un film eròtic censurat pel franquisme. Altres firms eren <em>El arbol ahorcado, La esclava libre, A 23 passos de Baker Street de </em>Van Johnson, <em>Constino el grande </em>Amb cornel wilde, <em>Kansas busca a un asesino....</em>Segons esmenta el preu de Platea eren 2,00 ptas i el general 0,90 cts. (ROCA i VILAGELIU;ob cit. p.34)</p> <p>La cooperativa va funcionar de forma paral·lela al govern municipal fins a la fi de la guerra civil on les mesures del racionament i de la postguerra dificultaren l'obtenció de les matèries primeres i els productes de primera necessitat en que s'abastien. Va ser en aquest moment quan es van clausurar la major part de les activitats culturals i de joc i només va funcionar de forma molt irrisòria l'economat Els darrers socis van cedir l'edifici l'any 2002 després de tancar per no '<em>poder competir amb les grans superfícies</em>' el quals en va passar a ser el propietari i inicià diversos tràmits per a rehabilitar-lo.</p> <p>Així doncs l'any 2009 i gràcies al denominat 'Pla Zapatero' es va poder rehabilitar la planta primera per a destinar-hi un 'Esplai', espai recreatiu i l'antiga sala se ball com a sala polivalent i també un centre de dia. També es va instal·lar un ascensor i es van construir uns serveis. Queda pendent d'obrar la planta semi soterrani i també la part del sota teulada.</p>	42.0998738,2.2217436	435647	4661158	1961	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114035.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114158.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114211.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94747-img20221115114026.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública				Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante Torrella	WESTARC HISPANIA	El conjunt encara que estigui fora d'ús conserva tots els elements de l'antiga sala de projecció (màquina i projector, films, aparell rectificador, aparell per reparar els films...) i fins hi tot la finestreta que donava a la sala dels espectadors i on hi havia la pantalla. Correspon a una interessant peça de museu que valdria la pena de tenir en compte, reparar i poder tornar a posar en funcionament.	98	52	2.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94787	Pou de l'Illa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lilla	<p>RAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p>	XIX	Pou encara en ús que conserva les parets en un estat de conservació més o menys acceptable. Les parets del cos del pou estan pendents de rejuntar i la coberta que el protegeix requereix algunes reparacions ja que té les teules extretes i les bigues en mal estat. Encara està en ús per abastir la masia.	<p>El pou es situa a la part est de la masia al costat de l'era i darrere de l'edifici exempt de la pallissa. Consta d'una construcció de planta més aviat quadrangular coberta amb teulada a un sol vessant i coberta de teula ceràmica damunt de bigues i llates de fusta. Les parets són de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. A sota de la boca del pou hi ha una gran llosa de pedra picada amb la data de 1860 corresponent amb la seva construcció, una vegada la masia va haver estat engrandida. El pou pròpiament dit és de planta quadrada d'uns 100 metres d'amplada amb les parets de maçoneria i còdols de riu i amb una profunditat considerable. Encara està en ús. Conserva part de les politges i del mecanisme d'extracció de l'aigua. </p>	08237-125	Masia de l'Illa S/N	<p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p>	42.0945390,2.2377241	436963	4660554	1860	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122017.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122044.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Pou que guarda moltes similituds amb altres pous com el de la masia de les Comes, el del primer Racó o de la Cúbia, el de la masia de les Illes, del Bufí i els que hi ha a l'interior del nucli antic de Sant Quirze de Besora.	94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94812	Pou de les Illes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-illes	<p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Lavenç. Club d'història local-</p> <p>PRAT ANTONI , DAVID VILASECA, 2018. Masos rònecs; Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs.</p> <p>DDAA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 8. Pla d'0rdenació urbanística Municipal. </p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p>	XVI-XIX	Element que es conserva en bon estat ja que fa pocs anys que se li ha reformat la teulada i aquest fet en garanteix la seva preservació. També s'ha reformat l'obertura per a accedir-hi subsituïnt la llinda de fusta original per una de nova que sosté la coberta. Les parets conserven l'aparell original.	<p>Es traca d'un pou situat al davant de la casa de les Illes en un camp que es denomina amb el mateix nom. es tracta d'un element de planta circular amb les parets de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. La boca està oberta a migdia i té part de les parets fets amb maó ceràmic i coronat per una llinda de fusta. La coberta és de teula ceràmica àrab damunt de bigues i llates de fusta. El pou de amb un diàmetre d'uns 1'5 metres té una destacable profunditat. Costa que els veïns de cases properes hi anaven a buscar l'aigua</p>	08237-143	Casa de les Illes S/N	<p>Masia que molt possiblement seria documentada ja a l'edat mitjana ja que Ramon Espadaler en el seu llibre del castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana parla de l'existència de la mateixa en el capbreu de 1362. No obstat això surt esmentada al cuaderno de liquidacions y amillaramiento de 1862 (AMQ. carpeta 1016) a la inscripció núm 50 a nom de Josep Domingo Lluch posseeix <em>'Por una casa de labor llamada de las Illas nº 2' </em>i amb un valor de 42,66 lliures No hem trobat altres referències a banda de les descripcions de Josep Vilaseca i Antoni Prat en el seu llibre dels masos rònecs on diu que la masia va ser habitada fins el 1975 am la família Cunill. Fa pocs anys se n'ha refet la coberta amb la qual cosa la casa es conserva en bon estat ja que les descripcions del catàleg de masies esmenten <em>'que està en molt mas estat i quasi ruïnosa'.</em></p>	42.0911907,2.2339395	436647	4660185		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94812-img20230331113120.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94812-55-1-pou-illes.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Element relacionat amb la construcció de la casa de les Illes i per tant datat possiblement de la mateixa cronologia. Presenta forces similituds amb els pous de les cases de Can Pericas, de l'Illa, del racó de la Cúbia, de les Comes i altres que hi ha a dins del nucli antic de Sant Quirze de Besora. Ha estat datat de mitjans del segle XVII o principi del XVIII.	94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94762	Pou de les Comes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-comes	<p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p>	XVII	Element molt ben restaurat i integrat al conjunt de la maia de les Comes formant part del mateix conjunt i dins de la seva finca particular	<p>Pou situat a la part de llevant de la casa i dins del jardí privat. Es tracta d'un element de planta circular construït amb les parets de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locats en filades irregulars. L'accés està format per una finestra protegida per una reixa amb l'ampit de maó ceràmic i els bastiments i llinda de fusta i es situa a la part oest just a enfront de la façana de la casa. Està cobert per una coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta. El pou, actualment encara en ús té una profunditat notable. L'aparell de la part interna és de la mateixa factura que la resta de la seva fàbrica.</p>	08237-103	Mas de les Comes S/N	<p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p>	42.1070773,2.2288516	436242	4661953		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110909.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110915.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110830.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante Torrella		Aquest element guarda moltes relacions amb altres pous del municipi com és el cas del pou del Racó, el pou de les Illes, el pou de l'Illa o el pou del carrer del Pont per posar alguns exemples amb una planta circular, parets de maçoneria de còdols de riu mal desbastats i coberts amb teulada de teula ceràmica. Semblen correspondre de mitjans del segle XVII o fins hi tot XVIII.		47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94798	Pou de la Cúbia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-cubia	<p>ESPADALER RAMON; 1993. El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Quadrens d'història local núm. 1. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA, DAVID; 2018. Masos rònecs Bisaura, Vidranès i Conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p>	XVII	Pou que es manté ne bon estat tot i que pel sol fet que la masia de la Cúbia està abandonada, aquest element està envoltat de vegetació malgrat encara estigui cobert amb una teulada de teula ceràmica damunt de bigues de fusta. Les parets de maçoneria es troben en bon estat. La porta està tancada per una reixa i malla metàl·lica	<p>Pou denominat també del primer racó fent al·lusió als terrenys d'acampada que es localitzen en aquest lloc. Es troba situat en una petita depressió que hi ha al costat de les ruïnes de l'antiga casa de la Cúbia (el Solà) i a costa del camí d'accés en una petita zona de camps de pastura. El pou consta d'una construcció de planta circular realitzat amb aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars amb restes de revestiment de calç exterior. Té la boca orientada a sud formada per una obertura amb els muntants de pedra picada i llinda de fusta que sosté la coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. Encara conserva els seients de pedra picada per col·locar les galledes de l'aigua extreta del seu interior. També conserva la politja i part del mecanisme. El pou està tancat per una reixa de malla de color verd que el protegeix de possibles caigudes tenint en compte que es troba situat a dins d'una àrea d'acampada juvenil. El conjunt es conserva en un estat més aviat acceptable tot i que generalment és cobert de vegetació</p>	08237-130	Casa de la Cúbia S/N	<p>Pou que va lligat a la veïna casa de la Cubia (El Solà). Les referències més antigues que tenim d'aquesta casa han estat recollides per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' que és un recull de la documentació escrita conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu i en que esmenta que en un capbreu de 1342 s'hi troba un mas anomenat del Solà de Buscarel, propietat d'un altre mas denominat 'Buscarel' i d'una altre denominat la 'serra de Buscarel' i que juntament amb la denominada 'Sa Hilla' formaven un nucli diseminat de cases. El mot Buscarell faria al·lusió al mas de Boscatell situat al capdamunt de la serra de la Cogulera, de la mateixa que sa Hilla seria el mas de l'Illa. Per tant estariem parlant d'un petit nucli diseminat de cases situades en aquesta vall (ESPADALER, R; 1993. P-28). No obstat això la casa seria notablement ampliada al llarg del segle XVIII ja que segons l'excursionista Josep de Sora parla de l'existència d'una finestra amb la data de 1761. de fet el mateix excursionista en va fer una descripció el 1996 que ha estat contrastada amb les fotografies aèries de 1995 de l'Institut Català de Cartografia i coincidint notablement.</p> <p>'Quan baixa la tramuntana després d'escombrar el pla de Revell, llisca xiulant per damunt de la Cogulera, clavant-se rebufant en la baga de Saderra. L'Illa resta arrapada al terrer de migdia, totalment protegida del més destraler i sorollós dels vents que per aquestes contrades venten. Més amunt, cap a llevant. el Solà; no és tan amagada i per més vents que bufessin , de teules no n'hi prendrien perquè no en té...' (DDAA. Masos Rònecs del Bisaura, Vidranès i conca del riu Ges)</p> <p>Finalment cal esmentar que la casa surt esmentada en el cuaderno de liquidaciones iy amillaramiento de 1862 amb la inscripció núm. 137 a nom de Bernardo Solà</p> <p><em>'Posesión llamada el Solá en las immediaciones de Joaquim Saderra y de la Illa y de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p><em>'por una casa en la misma posesión llamada el Solá nº4' </em>per un valor de 80 lliures i també pels caps de bestiar </p> <p>amb un conjunt de terres per un valor de 510,70 lliures i també 652 de caps de bestiar i en total la finca suma un conjunt de 7644,33 de riquesa rústica, 80 d'urbana i 652 pecunaria.</p> <p>Al final de la inscripció hi ha una nota que esmenta '<em>Debe agregarsele toda la riqeza rústica de Magdalena Barceló , la urbana de Joan Viladases y la casa nº23 de Joan Tenas' (</em>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016).</p> <p>No hem trobat altres referències a les que hi fassi al·lusió aquesta finca</p>	42.0987498,2.2483322	437845	4661014		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94798-img20230314112329.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94798-img20230314112300.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Pou de característiques similars al veí de l'Illa, de les Illes de la casa de les Comes, del Bufí i molts altres que hi ha al municipi de Sant Quirze. Per les característiques formals sembla que pertany al segle XVII o XVIII.	94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94782	Pou de la cabana del molí de Can Domènech	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-cabana-del-moli-de-can-domenech	<p>https:// www.consorcidelter.cat>rutes>instal·laciins>molí de can Domènech</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>cases de pages>casa nova de la foradada. Santa maria de Besora</p>	XVIII	Element molt restaurat pels seus propietaris afegint-hi una biga de fusta amb una corriola i una galleda per a la recollida de l'aigua. Està encara en ús i en bon estat amb les parets de còdols rejuntades amb ciment pòrtland.	<p>Pou situat a la part sud-est de la cabana de Can Domènech al costat del camí o pista forestal que va al molí de can Domènech o de Pladecers dins el terme Municipal de Santa Maria de Besora. Té una planta circular d'uns 2,5 metres de diàmetre amb les parets construïdes amb maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb ciment pòrtland i col·locats en filades regulars i horitzontals. Al damunt hi ha l'estructura de fusta que sosté la politja amb les cordes per extreure l'aigua del seu interior. Es troba en molt bon estat dins el jardí que envolta la pallissa de Can Domènech</p>	08237-123	Cabana del molí de can Domènech	<p>No hem trobat massa documentació referent al molí de la Foradada dit també de Can Domenech o de Pladecers. La casa de pagès del davant dita de la Foradada es va construir el 1750, per tant, s'interpreta que el molí era anterior . El 1806 es reforma i deixa de funcionar el 1975. Aleshores és adquirit pels actuals propietaris, que el van reformant com a habitatge. Encara que conserven la maquinària i la turbina que es poden visitar esporàdicament. Segons la tipologia constructiva de la pallissa sembla que es tracta d'una construcció de mitjans del segle XIX o fins hi tot de principi del segle XX. </p>	42.1002534,2.2329792	436577	4661192		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94782-img20230228115848.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Element de caire més aviat ornamental més que no pas funcional situat al jardí del voltant de la pallissa.	94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94884	Pou de Can Periques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-periques	<p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou</p>	XIX-XX	Pou encara en funcionament.	<p>Pou situat a l'entrada de la central hidroelèctrica de les Illes a mà esquerra. Està construït amb obra ceràmica de maons i rajoles amb una planta circular i del que en sobresurt un petit edifici de planta quadrangular de maó ceràmic amb una coberta a un sol vessant de teula i una porta d'accés metàl·lica. Desconeixem la fondària i profunditat real. Uns metres més al sud en direcció al riu i al mig d'un camp hi ha una segona arqueta de maó ceràmic tipus 'gero' que funcionaria com a segona captació. Aquesta darrera construcció és molt recent. </p>	08237-185	Central de Can Periques	<p>Sembla que aquest pou va ser erigit al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construir una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de l'única zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable, pues el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i únicament es va construir la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produir electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i amb l'ús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p>	42.0926775,2.2303160	436349	4660353	1892, 1912	08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94884-226-2-pou-can-periques.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94884-226-3-pou-can-periques-bis.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu			Inexistent	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Josep Mª Pericas		98	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94569	Pou d'aigua al carrer del Pont, 20	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-al-carrer-del-pont-20	<p>ERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p>	XIV-XVIII	Element en força mal estat situat al pati de la part del darrere de la finca. Conserva encara dues alçades amb la coberta a iun sol vessant amb algunes de les teules trencades, les bigues mig podrides i amb fortes pèrdues del morter de calç i amb despreniments de pedres.	<p>Es tracta d'un pou conservat a la part del darrere de la finca a la zona del pati descobert. Es situa a prop de la mitgera de les cases situades a la banda sud amb una planta circular, aparell de còdols de riu, units amb morter de calç i una finestra a nivell de la planta baixa per a poder recollir l'aigua del seu interior. Aquesta finestra està feta amb muntants de pedra picada mal desbastada, units amb morter de calç i llinda de fusta. El pou presenta un segon nivell construït amb aparell de maçoneria i calç de còdols de riu disposats de forma aleatòria i morter de calç i amb una segona obertura situada a l'alçada del segon pis amb els muntants de maó ceràmic disposats a 'sardinell'. La coberta és d'un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquest sobre alçament del pou es recolza damunt dels vestigis de les antigues voltes de pedra. L'aigua de l'eqüífer es troba a uns 4 metres per sota de la cota actual.</p>	08237-53	Carrer del Pont núm. 20	<p>Aquesta casa correspondria amb les edificacions més antigues de la vila de Sant Quirze ja que segons el parcel·lari urbà formaria part de l'antiga sagrera desenvolupada al costat de l'església de Sant Quirze i Santa Julita i delimitada pel carrer dels Patis, carrer de l'església i carrer del Pont i dibuixant una planta més aviat ametllada i concèntrica i per tant la datariem de mitjans del segle XI. Amb el temps i degut al creixement urbà de la vila fruit del comerç puixant i la indústria dels draps es va desenvolupar l'eix del carrer de Torelló, Plaça Major, carrer de la Plaça (avui plaça) i carrer del pont tancant-se darrere de muralles que van ser reforçades per torres quadrades i circulars i amb un portal a l'extrem sud o portal de Torelló, un altre a la banda nord om portal del Pont i un darrer a llevant o portal de l'església. aquest nou eixample es va desenvolupar a l'oest de l'antiga sagrera. des d'aleshores aquesta casa i parcel·la va quedar integrada al nou urbanisme. refernet a la finca. La casa ens surt esmentada al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 amb el núm d'inscripció 111 a nom d'Antonio Prim i en el que se li esmenta <em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle del Puente nº 35, por otra al número 19 y por otra al número 20. </em>Aquesta darrera tenia un valor de 40 cèntims. Segons ens dona entendre la inscripció aquestes cases van passar a mans de Josep Guixà. (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016). Els Prime eren teixidors i paraires que habitaben al carrer dels Patis. (serrallonga. Ob cit. Apèndix III. p-210) </p>	42.1006902,2.2218067	435654	4661249		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113642.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94569-img20221117113802.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Correspon amb un dels pocs pous que es conserven a dins del nulci urbà de Sant Quirze. Aquest pou a més té diversos afegits i sobre alçaments degut a que per poder-se abastir d'aigua corrent a la planta segona va caldre alçar-lo uns metres i obrir-hi una segona obertura. L'estat de conservació és regulars i caldria consolidar-lo.	94\|85	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94883	Pou Bufí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-bufi	<p>SERRALLONGA UQRUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>VILASECA DAVID, PRAT, A; 2018 Masos rònecs del Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. 'Cuaderno de liqudaciones y amillaramiento' Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>Informació inèdita facilitada per Josep Masnou.</p>	XVIII	S'utilitza com a pou d'extracció d'aigua de l'antiga casa del Bufí i avui amb un ús agrícola	<p>Es tracta d'un pou situat en uns camps que hi ha a sota de la Gasolinera Sant Quirze, antiga casa del Bufí i al costat d'una perera. L'antiga construcció encara s'utilitza avui i està refeta o reconstruïda amb obra ceràmica de maons units amb ciment pòrtland i coberta de fibrociment. L'accés és mitjançant una porta metàl·lica.</p>	08237-184	A la zona del Bufí a sota de la Gasolinera	<p>Les poques referències que hem trobat d'aquest pou corresponen al llibre de David Vilaseca i Antoni Prat sobre els 'masos rònecs del Bisaura, vidranès i alta conca del riu Ges' i publicat pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Segons s'esmenta en aquest llibre <em>La casa estava situada al peu de l'amtiga N152 a la cara nord del túnel de Sant Quirze, i molta gent la recorda encara. Antigament, però la carretera passava més amunt , i res pertorbava la tramquil·litat d'aquesta pagesia. Sota la casa, que estava més aviat orientada cap al cantó de llevant , hi havia els quintans, que arribaven fins a la via del tren i fins a tocar del riu Ter. També hi havia un pou, al costat d'una perera, que als últims anys funcionava amb una bomba elèctrica, i pel cantó de gregal hi havia la font del Bufí a tocar del pont del tren...'</em></p> <p>La casa que surt esmentada al padró de finques de 1862 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de sant Quirze de Besora' del 1862 a la inscripció núm. 50 a nom de Domingo Garriga i Josep Lluic especifica que entre altres finques a banda de la Coromina hi havia el bufí <em>'Por otra llamada el Bufí nº1 </em>amb un valor de 105,33 cèntims. (AMQ. carpeta 1016) Abans però la finca havia pertangut a Francesc Fossas que el 1840 havia comprat l'aprofitament dels fruits d'un seguit de masos entre ells el mas Bufí el 25 de febrer de 1840 (Serrallonga. Urquidi, Josep; 1998 p-63). També hem trobat referències a la inscripció 145 del mateix padró de finques a nom de Joan Tenes on entre altres finques hi havia ' <em>posesión llamada el Bofí situada en el monte del mismo nombre de la propiedad y que cultiva de su cuenta'</em>. Sembla ser que aquesta casa va desaparèixer el 1999 quan es va construir o ampliar la C-17 actual en format d'autovia. </p>	42.0960361,2.2242875	435854	4660731		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94883-223-2-pou-bufi.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu			Inexistent	2023-09-22 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Pou encara en ús i funcionament en uns camps a la zona del Bufí	94	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94770	Pont del Ferrocarril	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril-1	<p>NADAL I FARRERAS, MANEL; La permeabilització dels Pirineus i el Ferrocarril. Barcelona-Ripoll-Puigcerdà-La Tor de Querol-Tolosa de Llenguadoc. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial</p> <p>htttps://wikipedia.org >wiki>línia Barcelona Ripoll</p> <p>https:// transpirenaico.iguadix.es>content >história</p> <p>https:// www.trenscat.com>renfe>stquirzebesora_ct</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>comunicacions>pont del Ferrocarril</p>	XIX	L'estructura de ferro es conserva en bon estat ja que degut al seu ús continuat com a pas del ferrocarril de la línia Barcelona-Puigcerdà constantment s'hi han de fer obres de reparació i manteniment com ara el pintat de l'estructura metàl·lica o el repàs dels cargols i bolons.	<p>Es tracta d'un pont de ferro construït al damunt del Ter i del canal de Can Guixà que es sosté mitjançant sis pilars de pedra i formigó de secció ovalada amb una segona estructura rectangular o cos més petit que té la funció de sostenir l'estructura del pont la qual està construïda en ferro colat mitjançant sis bigues de ferro totalment idèntiques en quant a llum i fabricació i protegit amb baranes metàl·liques. Actualment està pintat en color verd. Dos dels pilars han estat restuarats recentment</p>	08237-111	Damunt del Ter	<p>La història del ferrocarril ens ve propiciada per un intent el 1844 de construir un ferrocarril que unís les poblacions de Vic i Ripoll i a la vegada funcionés com a mitjà articulador de les diferents fàbriques i colònies textils que s'anaven desenvolupant al llarg del curs del riu Ter. Aquest primer intent promogut per l'empresa <em>El veterano cabeza de hierro </em>pretenia extreure el carbó de les mines ripolleses d'Ogassa i Sant Martí de Surroca i transportar-lo fins a Barcelona ja que aquesta tasca era portada a terme pels traginers a través del camí ral. El 1847 l'empresa explotadora de les mines rep una primera llicència per a construir un ferrocarril entre Barcelona i França passant per Camprodón i Sant Joan de les Abadesses. A través de les desavinences entre l'empresa concessionària i la propietat de les mines van provocar que aquesta primera concessió fos traspassada a Girona Hermanos Clavé i Cia i van fundar la companyia camins de ferro entre Barcelona i Granollers la qual inicià la construcció de la línia que va arribar fins a Granollers. L'any 1954 i degut als problemes i recursos que la companya havia d'esmerçar en aquesta línia es va abandonar el projecte de fer arribar el ferrocarril fins a Sant Joan i la concessió passés a mans d'una nova companyia. <em>Ferrocarrils i mines de Sant Joan de les Abadesses, </em>creada el 1877 amb l'objectiu de remprendre la construcció d'aquesta nova línia ferroviària. L'objectiu era transportar el carbó de les mines d'Ogassa i Surroca per mitjà de vagonetes fins a l'estació de Torralba de Sant Joan i d'aquí carregar-les en el ferrocarril fins a Barcelona passant per les comarques del Ripollès, Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelona. El pas entre la línia Barcelona- Granollers propietat de la companyia de Ferrocarrils de Barcelona Tarragona i França i la línia Granollers Sant Joan es feia per mitjà de peatges que es feien pagar als diferents combois. En el cas de Sant Quirze la companyia de <em>caminos de hierro del Norte de España </em>havia arrendat els drets de les mines de carbó de Sant Joan i de les del ferro de Ribes. Els 24 ponts que hi ha entre Vic i Sant Joan de les Abadesses els va construir la Maquinista Terrestre i Maritima. La construcció de les trinxeres Aquesta línia va arribar a Sant Joan el 1880.</p> <p>El 1904 un tractat entre França i l'estat Espanyol va comportar la creació de dues línies trasnpirinenques catalanes.La de Lleida-La Pobla de Segur i Saint Girons i la de Ripoll-la Tor de Querol tenint Ripoll com a estació internacional i d'enllaç amb les línies existents en direcció Vic. L'estat va assumir la construcció d'aquesta nova línia amb ample ibèric que va ser finalitzada el 1929 amb doble via (ample ibèric i internacional). Passada la guerra aquesta línia es va mantenir fins el 1970 on es van començar a tancar algunes línies. Coincidint amb el tancament de les mines d'Ogassa el 1967 hi va haver un declivi de convois en aquesta línia entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses que va haver de clausurar el 1980. A partir de 1984 i degut a un pla de racionament entre l'estat i la companyia concessionaria RENFE per a eliminar les línies deficitaries hi havia prevista l'eliminació de la R3 i també la línia emtre Lleida i la Pobla de Segur cosa que no va ser possible gràcies als acords entre la Generalitat de Catalunya i el ministeri de foment que van mantenir actives ambdues línies fins a l'actualitat.</p>	42.0979164,2.2238935	435823	4660940	1880	08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94770-20230630104506.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94770-20230630104508.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Productiu			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	La Maquinista Terrestre i Maritima	Guarda moltes similituds amb el pont de les Illes també a Sant Quirze de Besora, el de la colònia o Farga de Bebiè, el pont de Borgunyà i molts altres. El pont va tenir una importabt reforma el 1930 tal i com es pot veure en una placa situada en el mateix pont i on hi posa 'Sociedad española de construcciones Galindo, Bilbao'. Algunes pasarrel·les estan en mal estat	98	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94779	Pont del camí ral del castell de Montesquiu.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-ral-del-castell-de-montesquiu	<p>ESPADALER, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local. Vol. 1. Diputació de Barcelona.</p>	XIX	Encara en ús serveis per al pas del trànsit rodat que accedeix al castell de Montesquiu des de l'estació de Sant Quirze i de la Coromina	<p>Es tracta d'un petit pontarró de tres ulls construït damunt del torrent de la Font de Mares al costat de la finca de la Coromina. L'aparell constructiu és de pedra mal treballada i desbastada, unida amb morter de calç i disposada en filades irregulars. Cada ull fa una amplada de llum d'uns 1,5 metres aproximadament. L'amplada és la d'un camí de carro. Actualment encara fa la funció de sostenir el camí que puja al castell de Montesquiu venint des de l'estació de Sant Quirze. Ha estat reparat nombroses vegades. </p>	08237-120	Damunt del Torren de la font de les Mares	<p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p>	42.1106619,2.2167894	435249	4662360		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94779-img20230307112522.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94779-img20230307112452.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Element encara en ús per al trànsit rodat que accedeix al castell de Montesquiu des de la Verneda.	94	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94691	Pont de Sant Quirze de Besora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-quirze-de-besora	<p>SOLSONA I COMAS, JOAN; BORDAS I PARET, VICTOR (2015). El pont de sant Quirze de Besora. Els ponts que han unit el pont i l'altra banda.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AHDB Arxiu històric de la Diputació de Barcelona). lligall OPP-3782 </p>	XVI-XX	Pont remodelat nombroses vegades. La darrera restauració es va aprovar el 16 de febrer de 2012 , executat al llarg de 2013 i recepcionada el 31 d0octubre de 2014. Va consistir en l'eixamplament de la part superior per a facilitar el pas dels vehicles	<p>Es tracta d'una construcció erigida damunt del riu Ter que salva les aigües a la part nord de la vila de Sant Quirze entre la fàbrica de Can Trinxet i l'estació i la resclosa de la fàbrica de Can Guixà situada a sota el denominat 'mal pas'. Correspon amb un des símbols més icònics que permet identificar la vila de Sant Quirze. Amb una longitud d'uns 69,35 metres i una alçada variable entre els 10 i 13,50 metres respecte el punt més baix situat a la zona dels quatre cantons (cruïlla de carreteres situada al costat de l'Hostal Nou) i la part més alta situada a la riba dreta permet connectar l'estació de tren, la vila i la fàbrica Trinxet amb la riba dreta o barri desenvolupat al costat de la carretera de Barcelona a Ribes (C17Z) . Per damunt hi passa la BV 5227 de Sant Quirze de Besora a Vidrà. Molt transformat en el temps la construcció que ens ha arribat fins als nostres dies és fruit de la darrera reforma portada a terme l'any 2018 consistent en l'eixamplament de la part superior per a facilitar el pas de vehicles i vianants.</p> <p>A grans trets aquesta construcció es compon per mitjà de tres arcades de formigó amb unes mides de llum completament desiguals ja que el pont tendeix a créixer en alçada a mesura que es va aproximant a la riba esquerra (zona de l'estació). Aquestes tres arcades construïdes amb bigues i pilars de formigó descansen damunt de tres pilastres de planta i base octogonal que funcionen com a tallamars i situades damunt del llit del riu Ter. A cada estrep de riu hi ha dos potents contraforts de pedra que sostenen tant el marge dret i el marge esquerra i ajuden a estabilitzar l'element. En quant a les arcades amb una llum de 14 m, 15,40 i 20,95 respectivament i amb una fletxa de 7,15, 7,40 i 8,34 i de perfil apuntat estan realitzades mitjançant pedres mal desbastades i picades, unides amb ciment i col·locades en filades irregulars i horitzontals. Val a dir que cadascuna de les arcades està formada per estructures de daus de formigó que segueixen el perfil de l'arc tant a la part d'aigües amunt com a la part d'aigües avall i en elles hi recolzen un conjunt de sis pilars també de formigó i de la mateixa amplada que els daus que dibuixen l'arcada en cada cara del pont i que serveixen per a sostenir l'estructura de la part superior emprada com a pas de vehicles i també vianants.</p> <p>El nivell de baranes el qual descansa damunt una potent llosa de formigó eixamplada en el decurs de les obres recents i formada per peces prefabricades que formen un voladís entre 2 i 2,34 metres respectivament i que estan erigides damunt l'estructura del pont. Damunt d'aquestes peces hi ha les voreres dels vianants amb una amplada de 1,5 metres i el ferm per a la calçada dels vehicles amb circulació dels dos sentits de la marxa. Les baranes són fetes de ferro forjat i representen l'escut del Bisaura de forma continuada i repetitiva. Damunt seu hi ha tres pilones que sostenen dos fanals cadascuna i que serveixen per il·luminar el pont. Val a dir que per sota el pas de les voreres hi passen els serveis de llum, aigua, gas i fins hi tot telèfon.</p> <p>És un element icònic que identifica al municipi de Sant Quirze i li dona un caràcter i personalitat pròpies.</p>	08237-80	Pont damunt del Ter	<p>Gràcies a l'estudi publicat en motiu de les recents obres d'eixamplament del pont de Sant Quirze per part de la Diputació de Barcelona sota la mà dels estudiosos locals Joan Solsona i Comas i Victor Bordas i Paret, podem especificar el següent:</p> <p>Segons els autors les primeres notícies que es tenen sobre el pont daten del segle XVI i van ser recollides per Ignasi Vinyas el qual té constància d'un document, avui perdut que parla sobre aquesta construcció</p> <p><em>A 25 de març de 1516 Pere Clarella intervé com a batlle al contracte per a fer el pont de Sant Quirze.</em></p> <p><em>Se fa'l pont de pedra de Sant Quirze. Aquest any o poch després degué ferse'l pont de pedra de Sant Quirze ja que es troben contractes accessoris que ho revelen. Per exemple a 25 de maig de 1516 el batlle Pere Clarella y promens contracten Bernat Bofill, que's compromet a portar la pedra y la arena tota que serà de menester per hobrar lo pont de Sant Quirze , al cap del pont envers Quirze hont es la cals y tirant pont enlla fins a unes matas d'arsos que son envers mig pont, la pedra la deu posar la meitata cada cap de pont, per tot el mes de Juliol, el preu de tot aquest trevall son 9 quarteres de forment. Fet ja el pont la universitat de Besora hi posa sembla dret de passatge confiant el cobro en 1519 aPere Nogué i Esteve Sió'</em></p> <p><em>Aquesta construcció n'hem conservat nombroses fotografies que mostren com es tractava d'una construcció de forma ascendent amb un lleuger pendent en forma d'esquena d'ase i amb tres arcs ogivals de desigual llum que descansavan damunt de tets pilars centrals amb base octogonal que feien la funció de tallamars. A cada estrep del pont n'hi havia dos de menors . Entre el segon i el trecer arc hi havia una finestra en arc apuntat per a ajudar el pas de la'igua en cas d'avingudes i evitar que el pont s'esfondres</em></p> <p>Carreras Candi en el seu llibre de 'Lo castell de Besora. Recull de notes y documents a ell referents' parla del pont especificant el següent:</p> <p><em>Interessant és la suplica que en 13 de juliol de 1599endressaren el propi rey d'Espanya Felip II de Catalunya i III de Castella los habitants de Besora y de Sant Quirze a fi d'evitar la ruhina del pont de pedra damunt lo Ter y arbitrar recursos para gastos extraordinaris de son terme falt de diners'</em></p> <p>Aquesta referència denota que per a construir aquest element es van haver d'emprar molts recursos que la mateixa universitat no tenia i que van haver de suplicar al rei d'Espanya</p> <p><em>Senyor: los homens del castell y terme de Besora y de Sant Quirze, bisbat de Vich, de V Magestat han manllevat a </em>fer de censal y <em>altrament gastades moltes quantitats para lluir y quitarse com se son rediemits a la Corona Real de V. magestat que per avuy resten tots destruits y arruinats y lo que pijos es endeutats y obligats a dits censals y altament y a mes de aixo per llur terme passe lo riu de Ter y lo camí Real que va de Barcelona als comptats de Rosello y Cerdanya y a latres part per a poder passar lo qual riu antigament los homens predits o llurs passats edificaren sobre dell un pont de pedra lo qual par les grans inundacions y altrament estant arruïnant que si molt se tarda en adobar y repararlo los caminants no ppran passar per ell y aixi se llevaria lo pas y cami Realo en dit Riu se huaria de posar barca o donar altra remey. Ecom pera poderse remediar y lluir dits homens dels dits censals que per los plets a mes de Cent anys que duren y van encara continuant han hagut de manllevar y per la reparatio y refñectio de dit pont haian vist que lo mellor remey se podria donar es que sels concedis fleca taverna y carnisseria en dit loch per çço y altrement a V. magetsta molt humilment suplican sis de son real servey manar los concedir y en forma de Privilegi atorgarlos ditas fleca taverna y carnisseria de manera que ningu puya de aqui avant vendre vi a manut ni pa cuyt ni carn tampoch y tambe sien quiscun any en lo dia de Sannct Antoni de Janer de dit loch al menys per spay de trenta o vint y cinch anys de modo que los jurats prenguen y treben los impositions o emoluments que delles y quiscuna d'aquelles prsosehiran y ab ells quiten y lluican los dits censals y adoben y reparen lo dit pont y fassen tot lo que per lo be comu y publich de dit lloch y terme y castell conve, lo que tendran moilt particular gratia y merce, lo Real Offici etc. Plau a sa magestat de concedirlos lo que suplican pe rtemps de viint y sinch anys per los efectes en dita supplicatio mencionats sense preiudici de ters ab tal que hagen de donar compte al rasional de sibch anys' (BORDAS, COMAS; 2015 P-16 I 17)</em></p> <p>No sabem si aquesta súplica es va acomplir ja que no s'han trobat altres referències fins al llarg del segle XVII quan a causa dels aigüats i avingudes del Ter el pont s'anava degradant i malmetent. Tenim esmentades reparacions entre el 1660 i 1670.</p> <p>Bordas també parteix d'un document anònim trobat en una casa de Sant Quirze pon parla de l'aigüat del 16 d'octubre de de 1660 especificant el següent:</p> <p><em>'En la hora de eixir la missa matinal, los que eran vinguts a missa en la Iglesia de St. Quirsa ja no han pogut passar al Pont per raho de ser senyit de aigua y a continuat en creixer fins que ha arribat a passar aygua en la finestra del pont..y sen apirtat la cua delmPont qual era a paret seca y angolfant la Riera Espadale. Seria molest lo explicar los estargos an sucehit y univerasalment que per altres parts es pitjo que dihuan los vells no avien sentit a dir no vost tals estargos y que be es veritat que lo any 1716 lo Riu Ter avia vingut molt gros, pero tant solsament las dondas arrivaran a la finestra del Pont de St. Quirze, que pot ser que anr à pujat 1 ppal més alt.</em></p> <p><em>(BORDAS VICTOR, 2015. doc inèdit)</em></p> <p>Aquests documents es són exemples de que el pont contínuament patia les avingudes i crescudes del riu Ter que en temps de primavera i tardor patia fortes crescudes que en malmetien la seva fàbrica. Val a dir que la cu es refereix al cap del pont o part dreta que estava construït amb una tècnica més precària ja que corresponia amb l'embocadura del camí l'estrep del pont. Aquest fet comportarà que poc després s'hagin de construir contraforts per reforçar aquesta part del pont que és la primera que quedava afectada en cas de fortes crescudes. A més la finestra es refereix a l'arc que hi havia que separava el segon del tercer arc.</p> <p>a mitjans del segle XIX trobem noves referències al pont destacant les factures per la reparació de l'entrada al pont, és a dir la part més feble que sovint es feia malbé i que es va haver de reparar 120 rals per a reparacions. El 1854 Joan Rierola paga la reforma de les baranes i el 1885 es tornen a esmentar reparacions i reformes (Joan Rierola paga 76 quarteres de calç).Al llarg de tot el segle XIX es van documentant reformes i reparacions degut a que contínuament s'havia de reparar. No és fins el 1903 quant l'ajuntament es dirigeix al governador civil per informar-lo sobre el despreniment d'una part del pont que fa difícil el pas de carruatges i animals a bast essent un perill i demana a la Diputació que ho tingui present com una obra prioritària. Aquesta carta queda reflectida en una crònica de La Vanguàrdia de 1903</p> <p><em>Muy señoir mio en la madrugada de ayer se desprendióuna buena parte del muro del akla derecha del antiguo punete(pues data de la epoca romana) sobre el rio Ter que pone en comunicación este pueblo con las carreteras de Vich, Berga, Llusanès y segundo distrito municipal de esta población con lo que hemos quedado incomunicados para todo lo que necesite el transito rodado con las referidas comarcas'</em></p> <p>Poc després i en concret el juny del mateix any un enginyer de la Diputació de Barcelona fa un analisi i control dels danys i redacta un informe el qual esmenta</p> <p><em>'que pel servei del public es refereix és impossible practicar el transit rodat del pont ,atès que amb l'esfondrament de 32 metres de longitud del mur i part del timpà d'aigües avall del marge dret, s'ha desprès la terra que formava el terraplè i queda un pas tan limitat que només és possible el pas de vianants i cavalleries i seria perillos si l'ajuntament no hi hagués col·locat internament una tanca que priva apropar-se a la vora de la part esllavissada....El mateix informe unes línies més avall especifica el mal estat de la resta de la fàbrica del pont</em></p> <p><em>'perilla d'esfondraments que afecten la solidesa de les arquivoltes i dels timpans així com altres desperfectes i deformacions en els carreus de les obertures, especialment d'aigües avall que demostren amb evidència la poca solidesa del pont, hem apreciat que no està en bones condicions ni té la suficient resistència com per poder.-lo considerar una obra sòlida....' a</em></p> <p><em>Pel que fa a a la reparació més convenient per restablir el trànsit rodat és necessari de construïr immediatament la part del timpà del primer arc i una aleta amb el terraplè consegüent , en substitució del mur enrunat amb això es reforçarà més la part del pont immediata a l'esmentada aleta que no pas sis es reconstruis el mur com hi havia abans,</em></p> <p>En data de 23 de juny de 1903 s'executen les esmentades obres per mà d'Ezequiel Porcel i l'enginyer Jacint Mombrú.</p> <p>En resum aquestes obres consisteixen en la construcció d'un contrafort a l'estrep esquerra seguit del seu terraplenament i la reparació del timpà de l'arc principal esquerre. </p> <p>Arran d ela construcció de la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà el mateix enginyer Montbrú arranja l'estrep dret continuant amb el seu terraplenament . Tot i així esmenen el 1906 que cal la necessitat de redacció d'un nou pont o eixamplament de l'existent consistent en </p> <p><em>'La solución más ventajosa para la reforma del puente que nos ocupa consiste en aumentar su ancho por medio de andenes o valodizos. A este objecto se ha proyectado a la parte saliente de los tajamares (1) antiguos pilastras o contrafuertes destinados al apoyo de arcos escarzanos(2) adosados a los paramentos(3) conlo cual se aumenta por cada lado un metro de ancho de modo que con estat disposición el conjunto del puente queda formado por tres cuerpos diferentes, el central que no es mas que el mismo puente antiguo reforzado destinado al trasito rodado y los dos laterales que forman la parte nueva del mismo destinados a andenes o aceras. Ajsutamos a ala obra antigua en renovar los paramentos y boquillas que son las partes mas maltratadas por las acciones atmosféricas. Esta disposución obliga a proyectar arcos de luz distinta y a diferentes rebajamientos. Las bobedas escarzana s tenndran 1,50 metros de longitud. La tercera parte de ella se empotrará en la fábrica antigua del puente para obtener la trabazon perfecta entre ambas quedando por lo tanto un metro libre de longitud destinada a sostener exclusivamente los paseos.teniendo en cuenta la buena calidad de la piedra que nos ofrece la localidad se ha proyectado y se propoene el empleo de sillarejo (4) en las bovedas de los arcos adosados en la reconstrucción de las boquillas de los tres arcos antiguos en las pilastras o contrafuertes y en los tajamares, la silleria para las impostas (5) albardilla y montantes del petril, impostilla de arranques y sombreretes y mamposteria en el resto de la obra. Hemos indicado que tanto los arcos laterales delmpuente como los timpanos se proyectan apoyados y enlazados con el macizo antiguo por lo tanto las condiciiones de estabilidad de las nuevas bovedas son especiales y los empujes desarrollados en ellas han de ser forzosamente menores que si estuvieran en las condiciones ordinarias.</em></p> <p><em>Aquest projecte data de 30 de juliol de 1910 i va ser signat per Jacint Mumbrú.</em></p> <p>En resum aquest projecte corresponia amb un doblat i eixamplament del pont medieval mitjançant arcs escarsers de diferent llum recolzats damunt d'unes pilastres erigides damunt dels vells tallamars i ancorats a la fàbrica del pont. segons fotografies antigues es van mantenir els arcs ogivals originaris però es va tapiar l'arc del pas de les aigües situat entre el segon i tercer arc més gran. també es va reforçar l'estrep esquerre mirant aigües a,unt amb la mateixa forma i composició que el construït a la part dreta. Aquest pont es va mantenir en ús i amb aquest estat fins al 1939 on arran de la retirada de les tropes republicanes va ser volat i bombardejat. L'arc principal i de llum més gran va quedar completament destruït i tant sols van quedar dempeus els dos arcs menors. La connexió de la xarxa d'aigües portada des de la font de la petja també va quedar malmesa amb la qual cosa es va haver de fer una conducció penjada per cables aeris</p> <p>Aquests afers van comportar que es decidís de construir una palanca provisional de 27 metres i una amplada de 3,5 metres feta amb obra de fusta. Aquesta va ser feta el 17 de maig de 1939 segon el que detalla <em>'havres solucionado el asunto del puente provisional sobre el rio Ter con la cosntrucción por parte de los fabricantes de esta población de unas paceras de hierro apoyados en pilones provisionales lo suficiente anchoy resistente para el paso de camiones quedando el consistorio enterado con satisfacción. (BORDAS ET ALII, 2015 Ob cit)</em></p> <p>Aqueta palanca es mantenir en ús mentre es solucionava el tema de la reparació del pont central el qual l'ajuntament va imposar un tribut especial a tots els fabricants i empresaris per a per sufragar la despesa.</p> <p>No obstant això l'ajuntament continuava reclamant a la diputació de Barcelona la reparació del pont bombardejat, fet que el mateix 29 de juliol de 1939 es fa la visita de l'enginyer d'obres Ramon Compte Galifré i el seu ajudant Amador Compte per avaluar els danys i proposar-ne la seva reconstrucció. El mateix novembre de 1939 el mateix enginyer ja te redactat el projecte de reconstrucció del pont . No obstant el valor econòmic era molt elevat i després de diferents converses entre ajuntament i Diputació el projecte acaba esdevenint una prioritat. L'acte de replanteig es va fer el 5 de setembre de 1940. El projecte preveia la reconstrucció del pont amb la forma que hi havia abans de ser bombardejat però entre el 17 i 18 d'octubre de 1940 un fort aiguat acabà de malmetre les poques restes que quedaven de l'antic pont de manera que va quedar completament destruït i es va decidir i optar per enderrocar les restes destruïdes i reconstruïr de bell nou. Aquet nou pont que és el que ens ha arribat als nostres dies va ser inspirat en els models de l'enginyer José Eugenio Ribera de 1922 amb formigó armat i sostingut per tres arcs de formigó que sostenien pilastres verticals. Aquesta obra va ser projectada per l'enginyer de ponts i camins Ramon Tarrida i Castells. Mentre durava aquesta reconstrucció es va habilitar una segona palanca provisional, especialment després del greu aiguat de l'octubre de 1940 que s'endugué la palanca construïda tot just feia un any.</p> <p>Aquet pont es va construïr en tant sols set dies <em>Puente construido en tan solo siete dias. Ha sido dado el pas al puente militar instalado en la carretera de Barcelona a Ripoll en el termini municipal de San Quirico de Besora. Dicho puente de 75 metros e longitud ha sido construido en siete dias (BORDASET ALII, 2015. ob cit. P-57)</em></p> <p>El nou pont va ser erigit entre els anys 1943, 1944 i part de 1945. Inicialment va ser pressupostat per un valor de 185805,95 ptes. i en acabar les obres va ser certificat per un valor de 226.537,70 ptes. L'encariment és degut a que inicialment es preveia reconstruir el que quedava del vell pont bombardejat, mesura la qual no va ser possible in es va haver de construir de bell nou ja que un fort aiguat el setembre de 1940 el va malmetre notablement. Va finalitzar el setembre de 1945. Aquest pont amb el temps va quedar obsolet doncs la instal·lació de noves factories a Sant Quirze i Serradet i l'augment de l'ús de l'automòbil com a principal mitjà de desplaçament comportaren que aviat quedés obsolet i amb una calçada molt estreta que amb el temps hauria de ser eixamplada per donar pas a dos sentits de circulació. Aquestes obres van ser executades l'any 2013 i 2014. Abans però el 2005 s'havien fet tasques de reparacions dels fonaments i estreps del pont. La nova obra va costar un total de 1.289.062,74 euros (Iva exclòs), Va se r realitzat per l'àrea de territori i sostenibilitat de la gerència de serveis i infraestructures viaries de la Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	42.1015800,2.2179866	435339	4661350	1516, 1933, 1940, 2015	08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111538.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111940.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228112124.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111657.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94691-img20230228111516.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Pere Nogué i Esteve Sió, Diputació provincial de Barcelona	El pont actual és el resultat d'un seguit de reformes portades al llarg del temps i que parteixen d'un pont medieval erigit al mateix emplaçament de l'actual i que va ser volat en temps de la guerra civil durant la retirada de les tropes republicanes. Sembla ser que tant sols s'aprofitaren de la vella estructura els fonaments de les tres pilastres de planta octogonal situades a la llera del riu, així com també els contraforts que sostenen els estreps i que corresponen amb les darreres obres que s'emprengueren a l'antiga construcció abans que fos bombardejada i dinamitada. Amb tot i en motiu de la darrera reforma la Diputació de Barcelona edità un llibre sobre el pont i que correspon amb un extens recull de totes les dades històriques obtingudes gràcies a l'aportació dels estudis de Victor Bordas Paret gran amant de la història de Sant Quirze i que correspon amb un recull gràfic, bibliogràfic i planimètric de tota la informació que es té d'aquest element	98	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94819	Poblat del pla dels ocells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-del-pla-dels-ocells	<p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p>	XI-XIV	Cobert de vegetació i integrat en els marges de pedra seca fa que sigui difícil endevinar-ne la seva tipologia i extensió encara que arreu hi ha estructures de cases i murs en el vessant sud del petit altiplà del Pla dels Ocells. Tanmateix caldria fer una campanya de neteja, prospecció, delimitació i excavació arqueològica per valorar la seva extensió i grau de conservació de les restes d'aquestes antigues estructures.	<p>Es tracta d'un conjunt de restes de murs pertanyents a estructures de cases i antics habitatges situats a la part sud del denominat pla dels ocells i encarats mirant a la riera de Cusoms. En aquesta zona avui coberta de vegetació es poden endevinar restes de murs construïts en pedres d'una o dues filades, unides amb argamassa de calç i amb diverses orientacions. Aquestes estructures es disposen formant terrasses en diferents nivells que avui dia estan ocupades per petits horts i feixes de conreu. Atès que la zona està coberta de vegetació es fa molt difícil identificar-ne la seva extensió global.</p>	08237-145	Pla dels ocells S/N	<p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p>	42.1006783,2.2125210	434885	4661255		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205114934.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94819-img20221205115115.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Caldria fer tota una tasca de neteja i esbrossada de la zona on hi ha les restes de l'antic poblat per tal de delimitar l'abast i extensió de les restes per a poder-les protegir com a jaciment arqueològic i iniciar campanyes d'excavació per a poder conèixer les trestes. tanmateix hauria de ser declarat com a AEA (Àrea d'expectativa arqueològica) dins del POUM, raó de la qual caldria fer rases de delimitació amb mitjans mecànics. Val a dir que l'any 2000 es van fer entre els dies 23 d'octubre i 16 i 17 de novembre diverses rases de delimitació als camps 1 i 2 amb uns resultats que exposarem a la fitxa següent. Podria donar-se el cas que aquestes restes siguin de masos medievals o també d'un nucli poblacional situat a 'l'altra banda'		1754	1.4	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94510	Plaça Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-17	<p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderno de liquidaciones y Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.. Carpeta 1016</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> <p> </p>	XIV-XIX		<p>Conjunt urbà de notable importància i situat al cor del nucli antic. Té una planta més aviat trapezoïdal allargassada i limitada pels carrers de Torelló a la part de migdia, el carrer de la plaça que connecta amb el carrer del pont per mitjà de la denominada 'placeta' a la cruïlla amb els carrers de l'església a la banda de tramuntana. La banda nord és més amplia que la sud i acull l'antiga casa del Comú o ajuntament. A la part nord-est hi ha un carrer que connecta amb el carrer de l'església i la placeta de davant de la mateixa. Es tracta d'una reforma urbanística portada a terme el 1952 arrel dels enderrocs de l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià situada al costat de la casa del comú i formant un estret callerot que connectava la plaça amb el carrer de l'església. Al costat de la finca núm. 2 encara n'hi havia una altra, la número 3 que també va ser enderrocada amb motiu de les mateixes reformes urbanístiques i que unificava el conjunt de l'església i de la plaça en una sola unitat urbanística. tant sols hi havia una mica de gaia (pati) que separava l'edifici religiós de la resta de les edificacions. Les edificacions que envolten la plaça. a banda de la casa del comú que conserva encara uns trets més aviat monumentals protagonitzats per la llotja o porxada d'arcs de mig punt de la planta baixa o les finques núm. 2, 5, 11, 12, 13, 14 i que estan descrites en fitxes a part, la resta d'habitatges corresponen a les clàssiques i típiques construccions gremials entre mitgeres compostes per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a cada costat de la plaça i amb la part del darrere que mira a les hortes i ales muralles. Cal destacar que algunes finques 9, 2, 4, 6 i 8 situades a la part de més a migdia encara conserven el parcel·lari original amb la casa separada de la muralla per un pas de ronda i emprat com a hortes. A més a mes aquestes cases, encara que molt reformades responen a cases humils de gremis i teixidors i organitzades seguint les pautes de les característiques parcel·les gòtiques amb un origen clarament medieval. Per contra les número 2, 3, 5, 11, 12, 13 i 14 pertanyien a la noblesa (baró de Santa Coloma) i també a les famílies més representatives i estan compostes per un nombre major de pisos i també de crugies.</p> <p>Val a dir que la plaça segueix una traça urbanística desenvolupada pel pas del camí ral que partia de Vic i es dirigia a Ripoll passant per la vila de Sant Quirze assentada al marge esquerra del riu Ter i connectada amb el camí principal per mitjà d'un pont de tres ulls (actual pont de Sant Quirze). El mateix pont també unia amb el nucli de Montesquiu, el casal homònim i els nuclis de Santa Maria de Besora i Vidrà. A més a més venia delimitada pel riu ter, el torrent de la Foradada i també la riera de la Solana, avui al TM de Montesquiu. El pas del camí per l'interior de la vila va fer que es desenvolupes un urbanisme vinculat al mateix i amb un nucli central per a comerç, vendes i mercat que corresponia amb la plaça. Al centre hi ha un brollador d'aigua amb una placa i monument commemoratiu a la portada d'aigües.</p> <p>Segons imatges antigues conservades la casa núm. 10 de la plaça conservava uns trets encara 'gòtics' amb una porta allindadada i sostinguda per permòdols i al seu damunt una finestra de petites dimensions. Els núm. 3 i 4 també presentaven una fisonomia diferent amb balcons al primer pis i amb u important ràfec o cornisa que coronava la façana i compost per trets filades de teula ceràmica i maó pla. La núm. 3 presentava petites finestres a sota teulada pertanyents a les golfes.</p> <p> </p>	08237-28	Plaça Major	<p>La història de la plaça Major de Sant Quirze va molt lligada a l'evolució de la vila. De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Sta Maria i St. Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. </p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont</p>	42.1000454,2.2228324	435737	4661177		08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-img20221108111920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-img20230228113900.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121620.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121356.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121623.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Conjunt urbà de característiques molt notables que ha sabut preservar encara que amb moltes reformes el caràcter originari de l'urbanisme d'arrels medievals i que s'ha mantingut en més o menys alteracions fins a l'actualitat. Les edificacions que l'envolten, especialment les que tenen una fitxa específica però també les altres reuneixen les característiques de les cases gremials, sobretot les situades a la banda del carrer de Torelló on encara conserven la composició de PB+ 1 pis + sota teulada.L'edifici de l'ajuntament, utilitzat possiblement com a llotja de draps es situa en un extrem del conjunt com a punt de més importància. La plaça segueix les característiques pròpies de les places de mercat de la comarca de l'Osona com és el cas de la plaça de Torelló, la Plaça major de Vic, la plaça de Rupit o altres indrets de fora de l'Osona com seria el cas de la plaça de Bagà (Berguedà), el verger de la Pobla de Lillet, la plaça de Bellver de Cerdanya, la plaça de Santa Pau a la Garrotxa i moltes altres. Totes elles estan voltades per edificis amb porxos a la planta baixa emprats com a llotges de mercat, cases nobiliàries al seu entorn i la part central descoberta i utilitzada per a vendre productes de gran format (llenya, bestiar, fusta...). Tots els indrets on hi han places de característiques similars corresponen a viles amb llarga tradició llanera, molins bataners situats al costat de les lleres dels rius i amb una forta activitat de paraires i teixidors.	94\|98\|85	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94505	Plaça Major, 11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-11-0	<p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p>	XVI-XVIII		<p>Casa entre mitgeres situada a la plaça Major núm.11 i mirant a l'est. Es tracta de la característica casa gremial de parcel·la rectangular entre mitgeres i composta de PB+ 'pisos i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant. La composició de la façana és característica d'aquest tipus d'habitatges amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa i avui dia molt reformada s'hi obren dues obertures; una de majors proporcions i d'accés a local comercial (antic obrador) i una segona més estreta que condueix a l'escala que connecta els habitatges. A la planta primera hi ha dues obertures; una balconera i una finestra. En quant a la primera està composta per muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari i de perfil bisellat. Dona accés a un balcó que sobresurt del pla de la façana està sostingut per una llosana de pedra i té la barana de forja amb barrots de secció quadrada i volutes. La segona obertura correspon amb una finestra amb els muntants i llinda també de pedra picada, esplandit extern i ampit bisellat. Correspon amb un element de cronologia força remota. Damunt seu hi ha una segona planta amb dues balconeres amb barana que no sobresurt del pla de la façana i amb barrots simples de secció quadrada. La fusteria i bastiments d'aquestes obertures són de fusta. No existeixen altres obertures. tot i que se n'endevinen dues més de paredades a nivell de les golfes. Val a dir que la façana està aixoplugada per una barbacana que sobresurt en forma de voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa d'enlluït i calç que emmascara la fàbrica originaria la qual i segons es pot desprendre seria amb aparell de maçoneria i la part superior de tàpia o altres materials. La façana posterior que mira al Ter coincideix amb la traça de les velles muralles que encara es poden mig identificar a la part inferior. Aquesta façana esta organitzada amb una planta baixa pràcticament massissa on s'obre una petita porta d'accés als horts i amb aparell de còdols de riu i maçoneria. Al seu damunt hi ha dues plantes superiors on s'obren àmplies eixides i galeries mig reformades i parcialment tapiades. L'interior és utilitzat com a habitatges.</p>	08237-27	Plaça Major núm. 11	<p>La casa pel fet d'estar situada en un lloc de màxima representació com era la plaça pública o plaça major pertanyia molt possiblement al baró de Santa Coloma, que tal i com s'ha esmentat anteriorment adquirí part dels béns i les rendes dels antics barons de Besora. No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMSQB se sap que lapertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de santa coloma. </em></p>	42.1000066,2.2228246	435736	4661173		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113855.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-fotofachada-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20221205122536.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113339.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-20230629121432.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Aquesta casa conserva encara els trets bàsics i essencials de les cases entre mitgeres de tipus gremial situades a la plaça de Sant Quirze de Besora. Cal destacar que és dels pocs exemples que guarda encara la traça i la fossilització de les velles muralles integrades a la part inferior de la casa com a murs de càrrega i els eixamplament de la mateixa ocupant l'espai de l'antic 'pas de ronda'; un espai de separació entre les cases i les muralles i mesura de defensa en cas de setge i atac. Originàriament la façana posterior de les cases quedava separada de la mateixa i en el moment que les muralles deixaren de tenir la funció defensiva, els albergs van ser eixamplats fins arribar als límits de la muralla que quedà integrada coma paret i mur de suport. A la finca núm. 11 de la plaça encara es poden veure els tancaments de la finca originaria i les ampliacions de l'espai del pas de ronda visibles en el parcel·lari i també en la disposició de les cobertes.	98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94690	Placa d'Òmnium Cultural	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-domnium-cultural	<p>AMSQB: Caderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p>	XX	En bon estat i col·locada davant de la plaça del mateix nom	<p>Placa commemorativa i en honor a Òmnium cultural.Hi figura la següent inscripció:</p> <p>PLAÇA D'ÒMNIUM CULTURAL</p> <p>ENTITAT DEFENSORA DE LA LLENGUA</p> <p>I LA CULTURA CATALANES</p> <p>fUNDADA EL 1961</p> <p>L'AJUNTAMENT I EL POBLE</p> <p>DE SANT QUIRZE DE BESORA</p> <p>EN AGRAÏMENT A LA SEVA TASCA</p> <p>juliol de 1992</p> <p>Es tracta d'una placa de marbre blac d'uns 30 x 50 cm inserida a la paret de la casa núm. 8 del carrer del Pont</p>	08237-79	C/del Pont núm.8	<p>La plaça correspon amb un dels projectes urbanístics més ambiciosos del nucli antic de Sant Quirze de Besora que comportà l'enderroc de les finques núm. 10, 12, 14 i 16 i 18 del carrer del Pont i també un dels callissots d'accés al carrer dels Patis. Aquestes cases d'origen baix medieval i associades als orígens de la vila de Sant Quirze corresponien amb les cases de Teresa Espadaler ( C/Pont 16) , Josep Mir (C/Pont 14), Antoni Serrallonga (C/Pont 15),Filomena Rotes e Illa o can Cumany (C/Pont 18), Joan i Caterina Arimany al C/Pont 12. Desconeixem la fisonomia d'aquestes cases que de ben segur que seria semblant al de moltes de les cases que ens han arribat al carrer del Pont. Serrallonga hi documenta l'existència d'un callerot d'accés a les hortes del carrer dels Patis.</p> <p>L'any 1990 l'ajuntament inicià els tràmits per a expropiar els terrenys d'aquestes finques, enderrocar-les i donar lloc a la Plaça d'Òmnium Cultural amb els dos blocs de pisos construits simètricament un al davant de l'altre.</p>	42.1004156,2.2220996	435677	4661219	1992	08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-img20221108112808.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94690-fotofachada-1.jpg	Inexistent		Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		Placa erigida en el moment que es va configurar la plaça dedicada a la mateixa entitat i que comportà l'enderroc d'una pila de cases i callissots del carrer del Pont.		51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94688	Placa Commemorativa a la família Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-la-familia-marti	<p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>XTEC. http/www.xtec.cat >centres>poble-xtec</p> <p>www.wikidata.org</p>	XXI	Element de factura recent fet en marbre i en molt bon estat de conservació	<p>Placa commemorativa a Carme Martí i Riera, il·lustre modista nascuda a Sant Quirze entre el 1872 i morta el 1949 va ser fundadora del denominat 'Corte MartÍ'. La placa de marbre marró amb les lletres daurades s'hi transcriu la següent inscripció:</p> <p>A LA MEMORIA DE CARME MARTÍ I RIERA </p> <p>Il·lustre Santquirzenca 1872-1949 </p> <p>QUE VA CREAR EN AQUESTA CASA EL SISTEMA UNIVERSAL </p> <p>DE TALL I CONFECCIÓ </p> <p>CORTE MARTÍ</p>	08237-77	Carrer de l'Església núm. 7	<p>Carme Martí i Riera va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església e una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- p-87). Carme Martí va publicar el 1890 a Barcelona el seu primer llibre sobre el mètode de tallar patrons del vestir femení i confeccionar-o. Ben aviat aquest sistema de corte y confecció Martí i que ella mateixa va patentar va tenir molta fama a nivell mundial i va crear nombroses acadèmies sobre la moda. Entre 1914 i 1924 Carme Martí llança la seva obra als centres internacionals d'alta costura de Londres i París i aconsegueix també certa fama al Japó i alguns estats africans. La seva acadèmia de patronatge estava situada a Barcelona al carrer dels Banys nous i elm1908 es va traslladar al núm. 59 del Passeig de Gràcia. Tal va ser la seva importància que el 1896 a Barcelona hi havia un total de 13 acadèmies de 'corte' i el 1899 ja n'hi havia més de trenta. va escriure nombrosos llibres com ara 'El corte Parisien' de 1896 o 'el sistema Martí' també de 1896 o el 1913 'cartera de patrons graduables' col·lecció periòdica de patrons fets amb les models més famoses de París. També és autora del llibre 'el traje histórico femenino des de l'antic Egipte fins a l'actualitat'. reconeguda amb diversos premis de la reial acadèmia de la Moda va ser homenatjada amb aquesta placa l'any 2018 per l'Institut Català de la Dona, La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora en el marc de la celebració del XIè centenari i amb representació dels membres del club d'història local li van col·locar la placa de reconeixement.</p>	42.1004077,2.2227077	435728	4661217	2018	08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94688-img20230331122647.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Ornamental			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante Torrella	Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Institut Català de la Dona i Generalitat de Cataliunya	Placa que homenatja a aquesta il·lustre modista que va viure a Sant Quirze i que va ser l'inventora del denominat 'corte Martí' un sistema d'alta costura aplicat universalment per totes les modistes.La placa va ser col·locada el 17 de maig de 2018 per la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català de la Dona i l'ajuntament de Sant Quirze de Besora. La placa va ser col·locada per la senyora Joaquima Alemany, presidenta de l'institut català de tall i confecció Corte Martí.	98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94689	Placa commemorativa a la donació del rellotge de l'Església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-la-donacio-del-rellotge-de-lesglesia	<p>BORDAS, VICTOR; 1997. 'Les campanes del nostre poble' a Ajuntament de Sant Quirze de Besora.Programa de la Festa Major. Onzpe centenari 897-1997.</p>	XX	Placa col·locada l'any 1996 i formada per un bloc de marbre amb les lletres gravades. està subjectada per quatre claus situats en cadascun dels angles	<p>Placa col·locada a la base del campanar amb la següent inscripció:</p> <p>EL RELLOTGE D'AQUEST CAMPANAR</p> <p>ÉS UN OBSEQUI DE LA CAIXA MANLLEU</p> <p>EN COL·LABORACIÓ AMB L'AJUNTAMENT I LA PARROQUIA</p> <p>A LA POBLACIÓ DE SANT QUIRZE DE BESORA</p> <p>EN COINCIDIR EL CENTENARI DE L'ENTITAT</p> <p>I ELS SEUS 56 ANYS AL SERVEI DE LA POBLACIÓ</p> <p>SANT QUIRZE DE BESORA 29.IX-1946- 17- XI1996</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	08237-78	A la placeta de l'Església S/N	<p>El rellotge de l'església va ser col·locat el 1996 com a donació de la Caixa de Manlleu pel seu servei durant més de cinquanta anys. Sembla ser que en va substituir un de més antic de la fi del segle XVIII i del que encara es conserva la seva caixa i cambra a sota del pis de les campanes.</p>	42.1003930,2.2229399	435747	4661215	1996	08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Sr. Ferrer Rellotger de Tarragona	Placa que commemora la col·locació del rellotge a l'esglesia de Sant Quirze.		51	2.1		24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94821	Pla dels ocells II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-ocells-ii	<p>BUSQUETS F, FREIXA M, SURIÑACH M; 1993. Carta arqueològica de la comarca del Ripollès. Generalitat de Catalunya</p> <p>FÀBREGAS, ESPADALER, MARTA; CASAS BLASI, JOAN; 2000. Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al Pla dels Ocells a Sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (inèdit)</p> <p>SERRALLONGA J; ESPADALER R, VILARDELL LL; 1990. <em>Sant Quirze de Besora. Imatges per una història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p>		L'any 2000 es va portat a terme una intervenció arqueològica d'urgència de delimitació mitjançant un seguit de rases documentant restes del Neolitic antic en una de les rases excavades al turó. Aquestes restes van ser documentades en una memòria científica. Les restes van ser cobertes amb terra o geo textil i avui es conserven a sota del camp del Pla dels Ocells. Al tractar-se d'un jaciment de característiques diferents a l'anterior va ser denominat com a Pla dels Ocels II.	<p>Tal i com s'ha cimentat en la fitxa referent al jaciment del ·'Pla dels ocells' del total de les 28 rases fetes entre el camp 1 i camp 2, les rases 1,2 i 3 del 'camp II' van donar coneixement de restes de ceràmica prehistòrica de l'epoca neolítica i del tipus epicardial segons els experts. Coincidia en un indret on la potència estratigràfica era major i amb una profunditat de sedimentació de fins als tres metres. La cronologia d'aquesta ceràmica és entre el 5400 i el 4000 ac amb la qual cosa no té cap mena de relació amb el jaciment ibèric-medieval de la fitxa anterior. Entre les restes de ceràmica es va recuperar 2 fregaments de dues vores de perfil en S oberta i 3 fragments sense forma de ceramica grollera de cocció reductora feta a mà i amb incisions 'cardium sectile' a la cara externa i un fragment amb decoració de cordons també del tipus epicardial.</p>	08237-146	Pla dels Ocells	<p>Segons Marta Fàbregas i Joan Blasi en la seva memòria d'urgència realitzada al pla dels Ocells de sant Quirze de Besora s'exposa el següent</p> <p><em>'La presència d'unes estructures al vessant sud i al capdamunt del turó evidencien un hàbitat anterior en aquesta zona, però el que no està clar és a quin moment daten. Les úniques referències que en tenim són de 1981 quan A.Pladevall esmenta l'existència de restes ibèriques al turó del pla dels ocells i la carta arqueològica durant la confecció de la qual es van prospectar els camps circumdants i es van documentar la presència de materials arqueològics en superfície. Així d'entrada es fa molt dificil determinar si realment es tracta d'un poblat ibèric, tal i com es creu popularment a Sant Quirze, o si per contra serien de l'època medieval coincidint amb la creació d'un altre poble a l'altra banda del riu. </em></p> <p><em>Per una banda tal i com apunten alguns autors cap els segles III i II ac. es documenta una relativa abundància d'assentaments situats en turons o punts elevats molts dels quals es situen al costat del Ter amb una funció de control i vigilància. Se'n té un coneixement molt irregular, sovint només a resultes d'antigues troballes en superfície, cosa que coincideix amb les característiques que presenta el pla dels ocells. D'altra bada hi ha constància d'altres restes a l'àrea de Sant Quirze com un tram de la via romana, o afloraments de materials arqueològics recollits pel Sr. Grau, aficionat local i conservats en la seva col·lecció que van des d'època prehistòrica fins el segle XX, cosa que fa plausible aquesta hipòtesis. de tota manera, entre els materials localitzats, la majoria corresponen amb ceràmica medieval i moderna i si recordem que en molts casos a l'època medieval sorgeixen petits assentaments en indrets ocupats època ibèrica o amb característiques similars, tampoc sembla descabellada la idea que el jaciment del pla dels ocells sigui d'època medieval'.</em></p> <p> Aquesta intervenció va afectar els camps de la part superior on hi ha les restes visibles, el que es van denominar camp 1 i camp 2. En quant a l'apartat de les conclusions d'aquesta intervenció afirmen que es van fer un conjunt de 28 rases que es van sondejar en 2 camps. Els resultats són que tot el conjunt estava cobert arreu per un estrat homogèni de l'època moderna que proporcionà fragments de ceràmica medieval i també romana molt rodada. També es van localitzar dues parets que per les característiques semblaven ser parets de marge. amb la qual cosa la possibilitat que el jaciment s'estengués en aquesta zona era nul·la. Els autors afirmen al final </p> <p>Ara bé, cal esmentar la presència d'alguns fragments de ceràmica feta a mà, de factura barroera, que sembla correspondre al neolític antic. Tot i que l'escassetat de material fa molt dificil de precisar i assegurar aquesta cronologia, diferents especialistes d'aquesta època històrica han afirmat que es tracta de ceràmica epicardial. Es un estil ceràmic que es produeix entre el 5300 i 4000 ac. Aquest material arqueològic ha aparegut a les rases 1, 2 i 3. del camp 2 que de fet són les úniques que han donat una profunditat de sediments prou important que arribaven fins als tres metres. Tanmateix creiem que aquest material ceràmic pertany a un altre jaciment arqueològic totalment independent al conegut del Pla dels ocells. Des d'aquí proposem que s'inventarii aquest nou jaciment prehistòric a la carta arqueològica de l'Osona amb el nom del pla dels Ocells II</p>	42.1011857,2.2102818	434701	4661313	5400-4000 ac	08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94821-img20221205114311.jpg	Inexistent	Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella			78	1754	1.4	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94684	Pintura mural representant a Ermessenda de Carcassona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-representant-a-ermessenda-de-carcassona	<p>PLADEVALL I FONT, ANTONI, 1992. 'Arrels Santquirzenques'. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA, 1993. Programa de la Festa major de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quitrze de Besora</p> <p>www tribuna del bergueda blogspot</p>	XX	Es troba penjat a la caixa de l'escala noble que puja al primer pis de l'ajuntament i protegit per la llanterna que il·lumina la mateixa.	<p>Quadre abstracte que representa el passat i el present de la història de Sant Quirze i que es denomina 'arrels santquirzenques' i que representa com a figures centrals Ermessenda de Carcassona , el bisbe i abat Oliva i el noble Gombau de Besora, tres personatges del 970 i que moriren al segle XI i ue tingueren un fort ressò en la història de la vila de Sant Quirze. En el cas de la comtessa Ermessenda, comtessa de Barcelona, Osona i Girona i de que es coneix un ampli repertori bibliogràfic va passar els darrers anys de la seva vida en una casa situada a prop de l'església de Santa Maria i la que Victor Bordas formula la hipòtesi que estava situada al ,oc de l'actual ajuntament, antiga casa del Comú i que plaça que la presideix(plaça Major) seria el pati d'armes de mateix castell. No obstant això Ermessenda està assentada damunt d'un tron, doncs la documentació i escrita la descriu com una dona de gran bellesa. La figura d'Ermessenda s'alça dominant i sobresortint per damunt del rostre dels altres personatges com a s`´imbol del seu poder. Darrere seu es dreça ña figura de l'abat i bisbe Oliba recolzat a la seu d'Osona i els monestirs de Ripoll i Cuixà i conseller de la mateixa abadessa. La seva figura és perfectament identificada amb la representació del bàcul, la mitra i les riques vestimentes (casulles) que aporta. Davant la figura d'Ermessenda i situat a la dreta del quadre hi trobe un tercer personatge que tingué un fort ressò en la història de Sant Quirze. Gombau de Besora fundador de les cases de Sant Miquel del Fai (vallès Oriental)home de confiança d'Ermessenda i senyor d'amplis dominis entre ells les cases de Besora . La figura de Gombau perfectament reconeixible a la dreta del quadre amb el seu elm, recolzat a la seva espasa i vestit amb cota de malla. Actuant com a teló de fons del quadre hi ha a la part del darrere la representació de la vila de Sant Quirze amb el pont damunt del Ter, focus i font de riques a de l'industria llanera i cotonera dels segles XVI- XIX a,b el pont damunt seu, com a símbol de la vila amb els tres arcs a l'esquerra i com a teló de fons l'església i la vila de Sant Quirze desenvolupada al voltant seu i amb les xemeneies de les fàbriques Guixà i trinxet, símbols de la puixança econòmica i de la revolució industrial. A la part esquerra del quadre i darrera i dons del ter on es representa el paratge de la Verneda hi ha la representació del Castell de Montesquiu, seu de la família dels Juncadella i en origen una sala o torre depenent de Besora. Al fons hi ha la silueta de la serra de Santa Maria amb el castell de Besora i al fons de tot Milany amb els castells de Milany entre el Bisaura i el Vidranès. A la part dreta del quadre i situat entre el cap de Gombau i el bàcul del bisbe hi ha la representació dels paisatges forestals que configuren les valls de la riera de la Foradada els boscos de les serres de la Cogulera, boscos de Bellunt i un arbre que podria molt ben ser el roure del Padró situat al paratge de la font del Padró</p>	08237-73	A l'interior de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Plaça Major, 1	<p>Oriol Balmes i Bosch, artista local i fill de Sant Quirze (1927-2016) ha exposat en moltes sales i galeries d'art amb temàtica diversa. Fidel i regidor de l'escola balmesiana de Barcelona ha pintat nombrosos quadres arreu amb temàtica diversa però sempre vinculats amb elements de la història i identitat catalana. Destaca sobre els castellers ja que era un gran apassionat sobre aquest mon, de fet trobem obres seves a l'exposició del museu reina Sofia de Madrid, a Valls on va cedir dues escultures i un quadre dels castellers a l'església de Santa Maria de Cubelles també hi trobem unes pintures murals seves pintades al fresc damunt del baptisteri. Dins del mateix ajuntament però no exposat hi ha un altre quadre del mateix autor que representa la font del bufí amb una mare i un nen omplint gerres i pitxers d'aigua de ceràmica i amb el broc de la font darrere seu. En aquest cas la pintura no és tant cubista sinó més aviat expressionista</p>	42.1002886,2.2225922	435718	4661204	1992	08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122025.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122035.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94684-20230608122054.jpg	Física	Cubisme\|Expressionisme	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental			Inexistent	2023-10-04 00:00:00	Pere Cascante Torrella	Oriol Balmes i Bosch	Quadre cubista i surrealista carregat de simbolisme i identitat que permet definir en un quadre la història de la vila, els personatges il·lustres i els símbols del paisatge del seu entorn.	108\|2138	52	2.2	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94777	Pallisses de la Coromina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-de-la-coromina	<p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p>	XVIII-XIX	Antics coberts i pallisses de la masia de la Coromina perfectament restaurats, amb les cobertes refetes, les parets rejuntades i els interiors rehabilitats com a espais de menjador, sala d'estar, habitacions per a convidats i annexos a la casa principal. A a la planta primera i coincidint amb l'obertura de la pallissa hi ha exposades dues antigues màquines de batre el gra.	<p>Pallissa situada a la part nord del pati d'entrada a la finca i al costat de est de la capella. Consta d'una construcció de planta rectangular de quatre crugies que coincideixen amb la part original i dues ampliacions de dues crugies a cada costat. Es compon per una planta baixa i un primer pis aixoplugades per una única coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. Té un predomini del buit respecte el massís ja que tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus de construccions aquesta part era emprada per a l'emmagatzematge de la palla i el gra. Cadascuna de les crugies està separada per mitjà de pilars quadrangulars de maçoneria que sostenen les bigues de la coberta i els únics elements de separació són els forjats que separen la planta baixa del primer pis. Els cossos que hi ha afegits a cada costat ,el que mira a ponent hi té oberta una porta d'arc de mig punt i amb els bastiments de maó ceràmic. Per contra la situada a llevant es compon d'una porta i tres finestres a la planta baixa i tres finestres més al primer pis. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal desbastats i picats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars horitzontals. Les cantonades són en pedra picada. La resta de les façanes són completament massisses. Tal i com hem dit tot el conjunt és aixoplugat per una teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta que sobresurt del pla de les façanes en forma de voladís. L'interior del cos de la pallissa acull una exposició de màquines de batre, carros de tir i altres eines.</p>	08237-118	Masia de la Coromina S/N	<p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p>	42.1098233,2.2151715	435114	4662268		08237	Sant Quirze de Besora	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105425.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105428.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105442.jpg	Inexistent	Neoclàssic\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - cultural - productiu			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella	Josep Domingo Lluch	Aquest gran edifici és el resultat de les diverses ampliacions que la masia ha tingut al llarg del temps. es pot endevinar el cos originari situat a la part central amb les façanes completament obertes i format per quatre crugies separades per pilars de pedra. Sembla que aquest cos dataria de mitjans del segle XVII o XVIII. D'un moment més tardà i coincidint amb el moment de major expansió de la masia se li van afegir les dues crugies que hi ha a cada costat allargant-ne la teulada i adquirint l'aparença que ens ha arribat avui.Aquest edifici es troba molt ben restaurat i condicionat per a habitatge individual.	99\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94795	Pallissa de l'Illa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-lilla	<p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p>	XVII-XVIII	Element que malgrat conservi les parets encara senceres i la coberta presenta un estat deficient amb fortes filtracions a la coberta, bigues en mal estat que necessiten substitució i les parets de pedra i tàpia en mal estat. Els forjats que separen la planta baixa del primer pis han fletxat i necessiten reparació	<p>Edifici aïllat situat uns metres a l'est del conjunt edificat de l'Illa però formant part del mateix i al costat del camí del Solà. es tracta d'una construcció de planta rectangular formada per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'edificis la façana principal és completament oberta ja que els únics elements de tancament són els pilars i murs laterals que sostenen la coberta atès que la seva principal funció era emmagatzemar la palla i el ferratge dels animals. La divisió de les dues plantes es fa per mitjà de forjats que descansen damunt d'un gros cavall que uneix i lliga les dues parets laterals. La coberta es sosté damunt dues grosses encavallades que serveixen de suport a les bigues que la sostenen les quals sobresurten del pla de la façana mitjançant un ampli voladís. L'aparell constructiu de les diferents façanes és amb fàbrica de tapia i revestiment de calç que s'adossa als pilars que sostenen l'estructura fets amb còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. L'accés es fa per la part posterior a l'alçada del primer pis i val a dir que la resta de parets són completament cegues. Es tracta d'un edifici que manté les característiques formals de les pallisses d'arquitectura popular de les masies. </p>	08237-127	Masia de l'Illa S/N	<p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p>	42.0947644,2.2380379	436990	4660578		08237	Sant Quirze de Besora	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121218.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121518.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante i Torrella		A la planta primera hi ha vestigis d'una cuina i d'u foc a terra donant a entendre que la pallissa en algun moment d ela història havia estat emprada com a habitatge. Hi ha qui diu que correspon amb la casa primerenca. Val a dir que l'arquitectura ens recorda amb una construcció de 1500 o 1600 relacionada amb la fase més antiga de la masia de l'Ila. Al seu interior encara es conserva una sàrria i una sella de muntar el ruc. Al voltant de la pallissa hi ha un bloc de pedra completament buidat amb una forma oval i de finalitat desconeguda. es tracta d'un element fora de context. Aquesta pallissa reuneix uns trets similars a les pallisses de les masies de la Coromina i de les Comes, encara que aquestes dues darreres han estat molt restaurades.	94	47	1.3	1786	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94763	Pallissa de les Comes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-comes	<p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p>	XVII-XX	Element restaurat i integrat al conjunt de la masia i respectant la majoria dels elements originals tot i que se n'ha refet la coberta i rejuntat les parets conservant la tipologia i fisonomia originals	<p>Construcció exempta a la masia de les Comes però vinculada a la mateixa. Presenta una planta rectangular amb dues crugies separades per murs de maçoneria i formades per una planta baixa i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana que s'orienta a migdia. Val a dir que el vessant est és més llarg que l'oest ja que cobreix un annex o allargament de la mateixa cap a aquesta part. Tal i com acostuma a passar en aquest tipus d'edificis hi ha major predomini del massís respecte el buit tenint les façanes completament cegues excepte la principal que és completament oberta ja que feia les funcions de magatzem i dipòsit de les bales de palla i tants sols l'únic element diferenciador són els forjats de fusta que la separen i que es sostenen al damunt de mènsules de pedra molt refetes. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i desbastades, unides amb morter de calç i disposades en filades més aviat regulars i horitzontals.La coberta es sosté per mitja de grosses encavallades de fusta que sostenen les bigues i les llates de la coberta que formen un important voladís. La resta de façanes estan arrebossades amb ciment pòrtland gris i amb un acabat remolinat. </p>	08237-104	Mas de les Comes	<p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p>	42.1072188,2.2283855	436204	4661969		08237	Sant Quirze de Besora	Obert		https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94763-img20230110110619.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94763-img20230110110651.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres			Inexistent	2023-10-05 00:00:00	Pere Cascante Torrella		Aquesta pallissa malgrat estigui molt restaurada guarda certes similituds amb la pallissa de L'illa ja que la composició arquitectònica és molt similar amb les característiques pròpies de les construccions de muntanya.	94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47
94618	Mosaic de la Farmàcia del carrer del Pont, 45	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-farmacia-del-carrer-del-pont-45	<p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p>	XX	Conservat a l'entrada i cancell del la farmàcia on els propietaris en tenen cura del seu manteniment. Queda protegit darrere una persiana quan la farmàcia tanca.	<p><span><span><span>La finca del carrer del Pont núm. 43 i 44 correspon a la clàssica parcel·la entre mitgeres que ha estat molt transformada al llarg dels anys i gairebé no conserva res dels seus origens. Consta d’una parcel·la rectangular de PB + 3 pisos i cobert amb teulada a dues vessants de teula cerámica àrab damunt de bigues de formigó i amb el carener paral·lel a la coberta que mira al carrer del Pont. Es trcata d’una construcció molt recent que ocupa l’emplaçament d’una vella casa gremial. El mosaic situat a sota del cancell de l’entrada hi té representat amb la técnica del trencadís la copa amb la serp com a símbol de les farmàcies a dins d’un arbre i al seu voltant dues fulles i amb el nom de 'Farmàcia Besora”. Representa l’arbre familiar arrelat al terra amb les dues fulles que corresponen amb els dos fills, hereus del negoci situats al costat. El mosaic combina diverses tonalitats de verd, vermells, ocres i blancs. Va ser realitzat als anys 1950.</span></span></span></p>	08237-63	Carrer del Pont núm.45	<p><span><span><span>En el cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 especifica que aquesta finca estaba a amans de Maria Banch <em>Por una casa con su huerto adjunto en la calle del Puente núm. 44</em> amb un valor de 240 cèntims. </span></span></span></p> <p>Aquesta finca va ser completament enderrocada i transformada en el moment que es va construïr el bloc d'habitatges actual en que es va construïr la farmàcia amb el mosaic. Aquesta construcció va ser feta els anys 1950 i seixanta del segle XX</p>	42.1010285,2.2205417	435549	4661287		08237	Sant Quirze de Besora	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94618-img20221108120430.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94618-img20221108120434.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental			Inexistent	2023-09-30 00:00:00	Pere Cascante Torrella		Interessant obra d’art que recorda els mosaics modernistes però que en realitat va ser fet els anys 1980 pels propietaris actuals de la farmàcia. Representa les arrels familiars (arbre gran) amb les seves descendències (arbres petits de cada costat) corresponents als hereus del negoci.	98	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2024-06-04 09:47

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 168,59 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús