Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94904 | Acta de consagració de l'església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER I PARCERISSAS, R; 1989. Notes sobre al importància de l'arxiu descobert al castell de Montesquiu. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, r; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció Història Local, 1 . Diputació de Barcelona.</p> <p>FORT OLIVELLA, J; 1994. Les possibilitats dels arxius senyorials. revista de Girona. Juny 1994</p> <p>PLADEVALL FONT, A; 1997. Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat? a Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Onzè centenari 897-1992. Programa de la Festa Major</p> | X | Document en pergamí que es va recuperar amb tot el fons del castell de Montesquiu en una cambra dita 'Cambra del Ter' juntament amb més d'un miler de documents i pergamins. En concret aquest pergamí té alguns forats de rosegadors a la part inferior i a la part central on hi hauria de posar el nom de l'església de Sant Quirze. | <p>Pergamí datat del 898 i conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu. Carpeta Besora-6. Plec 3, nº2107. Es tracta d'una còpia sense datar (possiblement del segle XII) d'un document del 898 on Emma, abadessa del monestir de Sant Joan demana al bisbe Gotmar de Vic que li faci donació d'una església situada a la riba del Ter. Presenta un únic forat on hauria de dir Sant Quirze però tenint en compte que a la riba del Ter i dins el terme de Besora tant sols hi havia dues esglésies; la de Santa Maria al castell i la de Sant Quirze que fa faria referència aquest document. Espadaler i Pladevall confirmen aquesta hipòtesi. Vegeu la traducció:</p> <p>'H<em>oc est translatum fideliter sumptum a quondam publico instrumento tenoris sequentis: Anno incarnationis Dominice DCCCXCVIII indiccione IIª Cum in Dei nomine resideret venerabilis episcopus Gotmarus in Comitatu Ausonie in cede Vice, in ecclesia beati Petri apostoli cum canonicis de ipsa sede vel ceteris parrochialis clericis ad tractandum de Dei misericordia vel stabilitate sancte ecclesie. Et ut xhristiana religio firmissime stabiliretur adiens quidam abbatissa Hemmo videlicet cum sodales suos qui in eius monasterio regula beati (Bene) dicti militant in Dei servici omnimode consistunt. Tunc deprecata est venerabilem episcopum Gotmarum ut ecclesia in honori beati (-) qui est iuxta flumini Terico fundata ad eius monasterio in honore beati Iohanis dedicatum abitum ratique concederet i (-)ique simul presul a prefata abatissa nec non a Deo dicatas sibisubditas consenciens eorum deprecationem perquirem eorum religione vitam et habitum et scrutando proquirens pro Dei amore adsensi deprecationem eorum ut omni tempore iste iamdicte sive Deo dicate monache religionis habituportare pleniter valerent.Tam iam dicta abbatissa quam eciam eius successores qui sub une regulari vitam que finire voluerint quam obrem veritatem huius rei certissime cognoscens et canonica, auctoritatem servans predictus episcopus saluberrimus questionibus humiliter adquievit et hanc scripturam sub.Dei nomine facere precepit et nmine suum subter firmando conscripsit et canonicis suis firmare iussit, Gotmarus episcopus signum. Andagarius presbiter signum. Eldalecus archidiachonnus signum.Breurarius levita signum. Velumodus presbiter signum, (-) subdiachonus signum. Bellus presbiterbsignem. Ninnius sacrista signum. Madalbertus clericum signum. Petrus Alfonsus subdiachonus signum. '</em></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08237-205 | Plaça Major,1 | 42.1002345,2.2226285 | 435721 | 4661197 | 898. còpia del segle XII | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||
| 99660 | Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastorets | XIX | <p><span><span><span>Fou pel Nadal del 1898, quan es representaren per primera vegada a Sant Quirze de Besora els Pastorets que sota el títol d'El Bressol de Jesús havia escrit l’autor català Frederic Soler (Serafí Pitarra). Aquests Pastorets s’havien estrenat a Barcelona el 23 de desembre del 1891. L’obra, a més, sortia de la mediocritat general en què es movia el gènere en aquells anys. La música que acompanya l'obra la va dissenyar Ramon Reig, fill de Torelló.</span></span></span></p> | 08237-206 | Carrer dels Patis núm. 24 | <p><span><span><span>Des del 1898 que aquests Pastorets es representen a Sant Quirze de Besora ininterrompudament, amb l’excepció dels tres Nadals de la guerra (1936-1939), des del 1901 es representen al Teatre El Centre. Des dels seus inicis els Pastorets han tingut figures importants entre els seus actors, directors i escenògrafs. Aquesta representació ininterrompuda és gràcies a l’esforç i la il·lusió de moltes persones que ho fan de forma altruista. </span></span></span></p> | 42.1007900,2.2225100 | 435712 | 4661259 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-03-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||||||||
| 99661 | Nit de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nit-de-reis | XX | <p><span><span><span>Nit de Reis, conte musical de la vora del foc en dos actes d’Apel·les Mestres, es representa al teatre El Centre de Sant Quirze de Besora des de l’any 1920. És un conte humorístic i fantàstic que va ser publicat el 1910 a Tots els contes: Nits de llegenda de la col·lecció Les Ales Esteses. Apel·les Mestres (Barcelona 1854–1936), va ser un artista dedicat a la poesia, el teatre, la il·lustració i la música. Va ser també un dels pioners de l'humor gràfic tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. La seva aportació escènica va ser sobretot de teatre líric. La varietat, però, de la seva producció sovint ha dificultat una apreciació global de la seva obra.</span></span></span></p> | 08237-207 | Carrer dels Patis núm. 24 | <p><span><span><span>Cada Nadal és un fix de l'escena del teatre El Centre de Sant Quirze de Besora. L’obra “Nit de Reis”, és el conte que cada Nadal arriba a casa nostra, generació darrera generació, ple de saviesa popular i que ens recorda, que tinguem poc o molt, ens considerem rics o pobres, no hauríem de deixar de ser generosos, humils, i sentir-nos feliços i il·lusionats amb allò que tenim. És un conte musical dirigit a petits i grans sobre uns pobres boscaters tenen una inesperada visita: els Tres Reis de l'Orient. Un flabiol màgic farà canviar per complet la seva vida. </span></span></span></p> | 42.1007900,2.2225100 | 435712 | 4661259 | 1920 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-03-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 99662 | Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-2 | XXI | <p><span><span><span>El 2021 l'escola Segimon Comas amb la idea de col·laborar amb el poble, recuperar la tradició de disposar de capgrossos. Aquest projecte s'hi va involucrar tota l'escola i els alumnes van poder descobrir nous materials per elaborar els capgrossos seguint les tècniques artesanals d'especialistes. Es va fer dins el projecte Art i Escola i a petició dels mateixos alumnes. I des d'aquest moment, a cada celebració de final de curs de l'escola i a la Festa Major del municipi surten a ballar tots els capgrossos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’objectiu del projecte va ser dissenyar i construir uns capgrossos que esdevinguin representatius del municipi, ja fossin elements naturals o materials. Els llocs seleccionats varen ser: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Túnel de la C17</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campanar de l'església </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Font del Padró </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Comerç de Sant Quirze de Besora </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Roure de la Coromina </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Els 4 cantons </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>L’escola, </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El pont, </span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>Els docents implicats van ser la Laura Barastegui, Eva Maria Bonfill, Anna Camprodon, Gotzone Cubero, Cristina Galobardas, Júlia Garcia, Montserrat Jordà, Julio Llorente, Núria Masnou, Ester Puig, Pilar Salamanca, M. Montserrat Serra, Laura Sureda, Neus Verdaguer, Rosa Elena Vilaseca, Núria Viñas i Ana Viñolas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Assessorament: Alícia Casadesús, Jordi Lafon i Arnau Vernis<br /> Alumnat que hi participa: 200</span></span></span></p> | 08237-208 | Carrer Mestre Quer, 11. Escola Segimon Comas | 42.1020455,2.2162989 | 435199 | 4661404 | 2021 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2025-03-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Alumnes i docents de l'escola | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 99663 | Ballet de quatre de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-de-quatre-de-sant-quirze-de-besora | <p><a href='https://www.animadedansa.com/directori-balls-i-danses-girona/'>Directori Balls i Danses Girona | Anima de Dansa</a></p> <p><span><span><span><span><span>Capmany, Aureli (1948) </span></span></span></span></span><em><span><span><span>El ball i la dansa popular a Catalunya. Història, descripció i ensenyament. </span></span></span></em><span><span><span>Ed. Millà. Barcelona. P. 41-45.<span><span> </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | El ball de moment no s'ha recuperat | <p>Sant Quirze disposava de dues danses segons va recollir Aureli Capmany el 1908 i el 1948, la Dansa de la Post i el Ballet de Quatre o de Muntanya de Sant Quirze de Besora (Capmany, 1948). </p> <p>El Ballet de Quatre és un ball pla que és similar al que es feia a altres zones properes, com el Ripollès, Berguedà i Osona. Està format per tres parts, la primera consisteix en un volt que donen les parelles a la plaça, un passeig que trenca la dansa. La segona part és el ball, ballador i balladora es posen de cara i dansen un ball pla en un joc d'aproximació i allunyament fins que les parelles es reuneixen en grups de quatre i les parelles es creuen. La tercera part és la sardana, amb una música més viva amb la que roden els balladors, anomenada la corranda. Finalment es fa l'aixecament de les noies, el salt de quatre, amb el que finalitza la dansa.</p> <p>Les imatges reprodueixen la publicació d'Aureli Capmany, on es recull la dansa i la partitura (Capmany, 1948: 41-45).</p> <p> </p> | 08237-209 | Plaça Major, 1 | 42.1002900,2.2225900 | 435718 | 4661204 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99663-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99663-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99663-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99663-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-03-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||
| 99664 | Destil·leries Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/destilleries-bosch | XIX | <p><span><span><span>La ratafia és un producte que té les seves arrels a casa nostra des de fa centenars d’anys. És precisament perquè va néixer d’aprofitar els productes que la terra oferia als nostres avantpassats per a l’elaboració de licor, que avui en dia no pot ser concebuda d’altra manera que no sigui utilitzant productes de la terra. El que avui en dia en diuen Km Zero a Destil·leries Bosch ho han fet tota la història, perquè simplement és la seva essència. Nous verdes i herbes aromàtiques procedents de Catalunya, algunes d'elles de les mateixes contrades del Bisaura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda de “la matèria primera”, tant les nostres instal·lacions com les eines que utilitzem hem procurat que es conservin inalterades des dels seus orígens per mantenir la base de tot el sistema de producció. La totalitat dels treballs al llarg de l’elaboració es fan manualment per a poder controlar a la perfecció el procés de fabricació, cosa que ens permet obtenir licors 100% artesanals. Al mateix temps els fem reposar en centenàries bótes de roure, que acaben de conferir el sabor únic i exclusiu de la Ratafia Bosch, impossible d’aconseguir per altres mitjans. I sempre ha tingut cura de la conservació de les seves instal·lacions, conscients que formen part del secret de la recepta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La modernització de l’empresa l’han aplicat a punts com l’embotellament, l’etiquetatge o la distribució, que no alteren el producte, però ajuden en la productivitat. </span></span></span></p> | 08237-210 | Carrer de Sant Josep, 35 | <p><span><span><span>El 1892 que va començar la comercialització de la ratafia Bosch, el mateix sistema de producció ha anat passant de pares a fills durant cinc generacions fins a arribar inalterat als nostres dies. Cada any, pels vots de Sant Joan comença l’elaboració d’una nova anyada de ratafia amb la recollida de les nous verdes. Juntament amb aquest ingredient principal es posa a macerar l’anís estrellat amb herbes aromàtiques i espècies com la farigola, la maria-lluïsa, el romaní, la nou moscada i d’altres. Cadascuna en la seva justa i perfecta mesura per deixar-ho reposar i que proporcioni com a resultat final la Ratafia Bosch. En la simplicitat de la producció de la ratafia rau precisament la gran dificultat. És una feina de rellotger proporcionar els diferents ingredients al punt, cadascun en la seva mesura per deixar-ho reposar el temps que calgui segons les condicions mediambientals ho requereixin. És una feina d’exactitud, però que a la vegada només pot ser efectuada a través de la intuïció que proporciona l’experiència d’anys.</span></span></span></p> | 42.0997905,2.2211139 | 435595 | 4661149 | 1892 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99664-proces-destilleria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99664-proces-destilleria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99664-proces-destilleria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99664-stquirzedestilleria-001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-03-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | |||||||
| 99665 | Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-0 | <p>CD Sant Quirze Sardanista. Josep Antoni López Àlvarez. 2006.</p> | XXI | <p><span><span><span>L'any 2006 La Selvatana va enregistrar un disc de música per a cobla, per encàrrec dels Amics de la Sardana de Sant Quirze de Besora. El disc es va gravar a finals de novembre a l'Estudi 44.1 de Girona. Es va encarregar amb motiu del 59è Aplec de la Sardana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les 13 peces que conté el disc tenen alguna cosa a veure amb Sant Quirze. Entre els compositors que les han creades, n'hi ha dos de Sant Joan de les Abadesses: el luthier Ramon Oliveras, que ha escrit la sardana <em>Plaça Bisaura</em>, i Josep Navarro que és l'autor de <em>Que bonic és el Bisaura</em>. En el disc només hi ha un autor que tingui dues sardanes, que és Miquel Tudela, de Sant Hilari Sacalm, amb les peces <em>El Castell de Besora</em> i <em>L'encís del Bisaura</em>. Max Havart compositor de la Catalunya del Nord ha escrit <em>Balcó del Ter</em>, mentre que Florenci Trullàs és autor de<em> Som del Bisaura</em>, i Carles Rovira, d'<em>El Pla dels Ocells</em>. Jordi Feliu ha escrit <em>Montesquiu</em>. Les altres sardanes del disc són<em> L'Antoni i la Teresa </em>de Josep Farràs; <em>Bisaurenca</em>, de Jospe Antoni López, Plaça Comtessa Ermessenda, de Joan Callís; i <em>Can d'aplec</em>, de Josep Cassú. </span></span></span></p> <p> </p> | 08237-211 | Plaça Major, 1 | 42.1002900,2.2225900 | 435718 | 4661204 | 2006 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-03-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 | ||||||||||||
| 99679 | Ball de la post | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-post | <p><span><span>Amades, Joan. (1952) Costumari català. Volum II, pàgines 345-346-347.</span></span></p> | XIX-XX | <p>El Ball de la post va ser recollit per Joan Amades al Costumari català (1952). És una dansa que posa a prova l'enginy i la força dels participants. Amades el relaciona amb un ritus d'iniciació, que també es ballava a Sant Feliu de Torelló. Els balladors porten bastons per atacar a un ballador principal que porta una post; tots els balladors han d'intentar picar al que porta la post i aquest els ha d'esquivar. Cada ballador pot cedir el seu lloc a un altre en retirar-se, i el següent serà el que picarà la post. El ball és una mena de lluita i a la vegada de competència i habilitat.</p> | 08237-212 | <p>Els darrers anys s'ha recuperat com una exhibició.</p> | 42.1003126,2.2226779 | 435725 | 4661206 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2025-03-17 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/