Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99014 | Fons arqueològic del jaciment de la Bigorra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-jaciment-de-la-bigorra | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CUESTA TORIBIO, Francisco i RAMADA CLEMENTE, F. Xavier (1987). L’assentament ibèric de la Bigorra, Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental). Avanç de resultats. Revista Arraona, núm. 1, pàgs. 9-14.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | Segles II-I aC | <p><span><span><span>Conjunt de materials arqueològics dipositats al Museu d’Història de Sabadell provinents del jaciment arqueològic de la Bigorra. La major part del conjunt es conserva al magatzem del museu excepte tres objectes que estan exposats a la sala de món ibèric i romà: una moneda ibèrica amb la llegenda Untikesken (Empúries), una nansa de bronze decorada i una peça de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La col·lecció està formada per un total de 59 registres. La majoria correspon a fragments de ceràmica a torn (la feta a mà és molt escassa), caracteritzada per formes ibèriques tardanes com àmfores de boca plana, vasos de “coll de cigne”, kalathos, oenochoe i formes de ceràmica grisa monocroma. Dins el conjunt ceràmic també són destacables la campaniana A, àmfora púnica, àmfora dressel, dolia i tegulae. Completen la col·lecció alguns objectes metàl·lics i molins de pedra així com un cargol marí i una petxina glycimeris. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots aquests materials provenen del desaparegut jaciment de La Bigorra, que ocupava una extensió total de 1005 metres quadrats i presentava dos sectors d’ocupació ben delimitats. Un corresponia a un fons de cabana amb restes de paviment de tegulae mentre que en una altra àrea es van documentar quatre sitges i les restes d’un forn, segurament una foneria donada la troballa de diversos objectes de bronze associats a l’estructura. Segons Francisco Cuesta i Xavier Ramada, l’assentament, format per cabanes o bordes simples, tindria unes característiques força rudimentàries tenint en compte el grau de desenvolupament urbà del món ibèric. Per aquest motiu, l’interpreten com un nucli estacional de caire agrícola, que dependria d’un poblat principal i que estaria relacionat amb tasques de sega i emmagatzematge del gra, a més de desenvolupar-se també processos de foneria de caràcter molt local. Pel que fa a la cronologia, els investigadors van proposar una datació al voltant dels segles II-I aC, en un moment final de la cultura ibèrica quan es comencen a notar les influències de la romanització.</span></span></span></p> | 08238-1 | Museu d'Història de Sabadell | <p><span><span><span>La primera notícia del jaciment de la Bigorra és de l’any 1972, quan Rafael Subirana va documentar una sitja ibèrica situada “en un punt anomenat la Bigorra, dalt d’una serra i prop d’un vell camí intransitat que sembla que enllaçava amb el de Sant Quirze a la masia de Can Ponsic”. La sitja fou excavada pel Museu d'Història de Sabadell i del seu interior es va recuperar una bona quantitat de fragments de ceràmica ibèrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El juliol de 1984, després de la tala i desbrossament del turó com preparació per a la seva urbanització (actualment la zona és la urbanització de Vall Suau), Miquel Aznar va redescobrir el jaciment i en comunicà l’existència i el perill de desaparició al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. El mes de febrer de 1985 es van dur a terme els treballs preliminars de delimitació del jaciment i aquest fou excavat entre els mesos de juny i setembre del 1986. Aleshores el jaciment es va donar per exhaurit i l’àrea va ser urbanitzada.</span></span></span></p> <p>El conjunt de materials arqueològics va ser dipositat al Museu d'Història de Sabadell el 9 de gener del 1998; <span><span><span>un parell de registres daten de l’any 1972, moment de la primera intervenció, però la major part de les restes provenen de l’excavació realitzada l’any 1986. </span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99014-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99014-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99014-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99014-14.jpg | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | 81 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99015 | Fons arqueològic Bòbila Madurell - Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-bobila-madurell-museu-dhistoria-de-sabadell | <p><span><span><span>BLANCH ESPUNY, Rosa Mª; LÁZARO ANDRÉS, Purificación; ALAMINOS EXPÓSITO, Antonia (1991) Bòbila Madurell. Memòria de l’excavació d’urgència entre els sectors de Madurell sud i ferrocarrils. Mem. núm. 104.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANALS SALOMÓ, Antoni; MERCADAL FERNÁNDEZ, Oriol; RIBÉ MONGE, Genís (1988). “El complex arqueològic Bòbila Madurell - Serrat de Can Feu: història de la investigació (1921-1987). Revista Arraona, núm 2, pàgs. 9-26.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DIAZ ORTELLS, Jaume (1996). Memòria de l’actuació arqueològica al sector Bòbila Madurell / Can Feu (vial Centre de Moda). Mem. núm. 6540.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍN CÓLLIGA, Araceli; BORDAS TISSIER, Anna (1996). “Bòbila Madurell (St Quirze del Vallès, Barcelona) Estrategia económica y organización social en el neolítico medio”. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà, núm. 1, pàgs. 423-428.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLASENCIA FIGUEROA, Javier (2016) Bòbila Madurell-Mas Duran: Formas de vida en el Neolítico medio y final del nordeste peninsular. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Conjunt de materials arqueològics dipositats al Museu d’Història de Sabadell provinents del jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell. La major part del conjunt es conserva al magatzem, excepte unes quantes peces que estan exposades a la sala del museu dedicada a la Prehistòria. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La col·lecció de materials arqueològics és molt abundant i diversa. Està formada per un total de 1476 registres, que es tradueixen en un nombre molt més elevat de restes materials donat que sovint un número d’inventari s’utilitza per englobar tot un conjunt. La col·lecció arqueològica està formada per fragments ceràmics, que és el material més abundant; peces lítiques, principalment de sílex (nuclis, ascles, làmines i eines retocades) però també molins i destrals; i també restes de fauna, objectes d’ornament, algunes eines d’os, objectes metàl·lics i restes antropològiques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La col·lecció del Museu d’Història de Sabadell conté els materials arqueològics de les excavacions realitzades a partir dels anys trenta i fins l’any 1992, que es van anar ingressant al fons del museu en diferents moments, probablement a mesura que s’anava finalitzant el seu estudi. L’últim ingrés data de l’any 2017. Les restes procedents de les excavacions més antigues van ser dipositades al Museu d’Arqueologia de Catalunya. </span></span></span></span></p> | 08238-2 | C/ Sant Antoni, 13 (Sabadell) | <p><span><span><span><a><span>El jaciment ha estat objecte de diferents actuacions arqueològiques al llarg d’aproximadament 75 anys. Les primeres troballes del jaciment de la Bòbila Madurell daten dels anys 1921 i 1922, quan en excavar una rasa en terrenys del mas Duran per fer-hi passar la via del ferrocarril van aparèixer dues fosses i tres sepulcres amb material arqueològic. </span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1931 s’instal·là una bòbila propietat del senyor Madurell a la zona que actualment ocupa el triangle format per l’avinguda dels Països Catalans, la ronda Santa Julita i la rambla de Lluís Companys del Mas Duran. L'activitat d'extracció d'argiles la bòbila Madurell - que va acabar donar nom al jaciment - va anar posant al descobert noves restes d’època neolítica que van ser excavades per Vicenç Renom en col·laboració a la direcció de Serra Ràfols. Els treballs es van allargar fins el 1947 i es van localitzar 54 fosses d’enterament, adscrites a la cultura dels sepulcres de fossa, que van configurar el jaciment com una de les necròpolis neolítiques més importants fins aleshores. També van aparèixer 10 fons de cabana neolítics i de l'edat del bronze i altres restes d'època ibèrica i romana. Tota la informació extreta d’aquestes intervencions està recollida als diaris d’excavacions d’en Vicenç Renom, dipositats al Museu d’Història de Sabadell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de tres dècades sense activitat, e</span><span>ntre els anys setanta i vuitanta del segle passat, com a conseqüència de l’execució d’obres d’infraestructura, es van localitzar noves restes en els sectors del Serrat de Can Feu i de la Bòbila. </span><span>L’any 1974, amb la construcció de l’autopista C-58 (aleshores A-18) i la seva xarxa viària subsidiària van aparèixer noves restes que van ser excavades per equips del Museu d’Història de Sabadell i l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Els treballs es van allargar fins el 1985 i van permetre documentar diferents estructures com sepulcres, estructures d’habitació i restes d’assentaments a l’aire lliure del neolític, l’edat del bronze, i l’època romana. L’any 1987 es va iniciar la urbanització del sector “Mas Duran-Can Feu” amb la construcció d’un polígon industrial i un conjunt residencial, fet que va motivar el desenvolupament de diverses campanyes d’excavació d’urgència que van permetre localitzar més d’un centenar d’estructures prehistòriques des del neolític mig i fins el bronze final.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre setembre de 1989 i principis de 1990 es va realitzar una nova campanya d’excavació amb motiu de la construcció d’un gran centre comercial, l’Alcampo. Durant a</span><span>questa campanya es va intervenir en les àrees anomenades Madurell sud, Madurell ferrocarril i Poble Sec, donant com a resultat la troballa de 80 estructures prehistòriques (tombes neolítiques i fosses d’emmagatzematge tan neolítiques com de l’edat del bronze) i restes d’una vila romana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Nous treballs urbanístics a principis dels anys noranta van motivar dues campanyes d’excavació més (entre 1990 i 1992) al sector conegut com a Mas Duran, desenvolupades pel Servei d’Anàlisis Arqueològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es van documentar dues estructures d’habitació del Neolític final-calcolític, 67 fosses que abasten un període comprès entre neolític mig i el bronze final-1a edat del ferro, i 32 enterraments pertanyents a l'horitzó dels sepulcres de fossa del neolític mig.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1996 el servei d’Anàlisis Arqueològiques de la UAB va fer una última intervenció d’urgència a causa de la construcció d’un ramal de sortida de l’autopista C-58, on es va documentar l’existència de tres estructures del neolític mig. Cal destacar que posteriorment, entre els anys 2003 i 2006 el Museu d’Història de Sabadell va desenvolupar actuacions arqueològiques en el sector de Can Gambús que, tot i que situar-se al terme municipal de Sabadell, s’inscriu plenament dins el complex arqueològic de la Bòbila Madurell. Van aparèixer estructures i restes des del neolític antic fins a època moderna i contemporània. Aleshores el complex es va donar per exhaurit. </span></span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-28.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-29.jpg | Física | Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | El jaciment de la Bòbila Madurell ocupava una superfície de més de 30 hectàrees, delimitades a l’est pel vessant del serrat de Can Feu, al nord i oest pel torrent de la Taula Rodona i al sud pel Poble Sec. Donada la seva gran extensió s’acostuma a dividir la zona en tres grans sectors: Bòbila Madurell/Mas Duran, serrat de Can Feu, i supermercat Alcampo / Poble Sec.És un dels jaciments neolítics més importants d’Europa atesa la gran quantitat d’estructures documentades al llarg de les més de set dècades d’excavacions arqueològiques: al voltant de 80 fosses d’emmagatzematge i 120 sepulcres pertanyents al Neolític Mig així com nombrosos fons de cabanes. A partir d’aquestes troballes s’ha interpretat la Bòbila Madurell com un assentament estable i concentrat que s’estendria a ambdós costats d’una gran necròpolis i que podria tenir un paper de control i preeminència en relació a la resta de jaciments del territori. Aquest poblat va tenir continuïtat a l’edat del Bronze i en època ibèrica i íberoromana, i també es va detectar una darrera etapa d’ocupació entre els segles VI i VIII dC, en què segurament es van aprofitar algunes estructures tardanes i materials de construcció.La part meridional va ser ocupada com a assentament rural productiu en època romana. Malgrat la coincidència en l’espai, s’utilitza el topònim de Can Feu per a aquest jaciment i el de Bòbila Madurell pel jaciment prehistòric. El mateix succeeix en el sector conegut com a Alcampo-Poblesec, les restes romanes de la qual es consideren un jaciment amb entitat pròpia conegut com a Vil·la romana del Poblesec. | 76 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99016 | Necròpolis de Can Barra i Sant Pere dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-can-barra-i-sant-pere-dels-torrents | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>GONZÁLEZ, J. (2003). Memòria de la intervenció arqueològica d’urgència a Can Barra (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental). Mem. núm. 5191.</a></span></span></span></p> | Segles VI – XIV | Les estructures arqueològiques documentades en la intervenció del 2003 estaven força ben conservades, però es desconeix l'estat i l'abast de la superfície no excavada. | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic ubicat en el que antigament es coneixia com el camp de Sant Pere, nom que té relació amb l’antiga i desapareguda església de Sant Pere dels Torrents. Consisteix en una necròpolis medieval de la qual se’n va poder excavar una part (dos mil metres quadrats) on es van recuperar onze enterraments individuals en fossa simple (7 adults i 4 subadults) corresponents a dos moments cronològics diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera fase està constituïda per dues tombes antropomorfes, ambdues excavades en el substrat geològic, en forma de banyera i possiblement cobertes per lloses tot i que aquestes no s’han conservat. Inicialment es va proposar una datació de la segona meitat del segle X – finals del segle XII, que coincidiria amb les dates dels documents escrits en què apareix citada l'església de Sant Pere dels Torrents, però en altres jaciments aquesta tipologia s’ha associat a cronologies més antigues, almenys del segle VII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La segona fase es caracteritza per nou fosses simples de planta oval o rectangular. Dues d'elles presentaven materials que permeten datar-les entre els segles XII - XIV: un 'pecten iacobeus' o petxina de pelegrí i una olla reduïda gris-negra, típica producció vallesana dels segles XII - XIII. En algun cas aquests enterraments tallaven part de les tombes antropomorfes de la fase anterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També es va localitzar un fragment de mur que, per la seva tècnica constructiva, es va considerar altmedieval, però no es disposa de més informació del seu context o possible funció: podria correspondre tant a un element d’hàbitat com a una base de l’edifici més antic de l’església de Sant Pere.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar que durant l’excavació es va documentar també un fragment de làmina de sílex associat als sepulcres de fossa i ceràmiques ibèriques i romanes. Aquest material és molt testimonial i va aparèixer descontextualitzat, entremig d’estrats posteriors i remoguts. Per aquest motiu aporta poca informació, però resulta interessant perquè testimonia una zona d’hàbitat (i potser també amb funció funerària) en aquest mateix lloc en èpoques més antigues. </span></span></span></p> | 08238-3 | Passeig de Can Barra | <p><span><span><span>L'any 1966 Rafael Subirana va localitzar en aquest indret una estructura corresponent a una sepultura de lloses i tègula que conservava fragments d'ossos. Aleshores li atribuí una cronologia romana i ja apuntà l’existència d'una necròpolis a la zona, però durant les prospeccions per a la realització de la Carta Arqueològica l'any 1989 no es va localitzar cap resta arqueològica que pogués aportar més informació sobre el jaciment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2003, amb motiu de les obres d'adequació i de canalització de nous vials de la urbanització Sant Quirze Parc, es van excavar dues cubetes i una trinxera per a netejar camions en un extrem de la futura ampliació, en terrenys fora del projecte original. Aquests retalls al subsol van deixar al descobert estructures, materials i restes humanes. A més, en una zona on es va rebaixar el terreny per a construir una rampa d'accés de camions i vehicles es van localitzar restes d'una estructura constructiva, diversos enterraments i restes d’ossos seccionats. Aquestes troballes van motivar una intervenció arqueològica d’urgència que va permetre documentar la necròpolis de Can Barra i Sant Pere dels Torrents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui desapareguda, l’església de Sant Pere dels Torrents fou una església romànica sufragània de la de Sant Quirze, al servei d’unes quantes masies del seu voltant. En la mateixa acta de consagració de la parròquia de Sant Quirze, l’any 1050, trobem la primera menció d'aquesta església, i en un document de l’any 1120 hi ha una nova referència a l’església quan es confirmen els privilegis i propietats del monestir de Sant Cugat, entre ells “eclesias de Sancti Quirci et Sancti Petri de Torrentibus”. Fins l’any 1612 es parla de “les rendes del benefici de Sant Pere dels Torrents”, fet que indicaria que l’església seguia en peu. No obstant això, a finals del mateix segle XVII els parroquians van sol·licitar utilitzar les pedres de Sant Pere, aleshores ja en desús i enrunada, per poder ampliar l’església parroquial de Sant Quirze que havia quedat petita a causa del creixement de la població; l’any 1698 el bisbe ho va autoritzar. Avui en dia l’únic que queda de Sant Pere dels Torrents és el nom que es dona a l’indret on estava situada: el camp de Sant Pere.</span></span></span></p> | 41.5271800,2.0829500 | 423492 | 4597688 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99016-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99016-32.jpg | Legal | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 87|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99017 | Jaciment paleontològic de Can Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-feu | <p><span><span><span><a>ALBA, D. M.; ALMÉCIJA, S.; CASANOVAS-VILAR, I.; MÉNDEZ, J.M.; MOYÀ-SOLÀ, S. (2012) A Partial Skeleton of the Fossil Great Ape Hispanopithecus laietanus from Can Feu and the Mosaic Evolution of Crown-Hominoid Positional Behaviors. A “Plos one”<em>, </em>volum 7, issue 6.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>KHÖLER, M. (2002) Memòria de la intervenció d'urgència de Can Feu (Sant Quirze, Vallès Occidental). Mem. núm. 4510</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROS VISUS, Xavier (2020) Memòria. Intervenció: control paleontològic. Projecte: Nau al carrer Pla de les Sitges 6-8 (Sant Quirze del Vallès). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>SANTAFÉ, J.V.; CASANOVAS, M.L.; LLORENS, A.I. (1989-1990) Sobre el nuevo yacimiento de rinoceróntidos del Serrat de Can Feu (Sant Quirze del Vallès, Barcelona)”. A “Paleontologia i evolució”, núm. 23, pàgs. 187-198.</a></span></span></span></p> | Jaciment parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment paleontològic molt ric en fauna de grans mamífers del Miocè superior (datat en el MN9, de 10 a 9’7 milions d’anys) que es troba situat sota el gran jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell – serrat de Can Feu. Pertany als termes municipals de Sant Quirze del Vallès i Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les diferents intervencions paleontològiques que s’hi han desenvolupat s’han documentat diversos vertebrats, entre ells l'èquid <em>Hipparion</em>, el rinoceròtid <em>Aceratherium incisivum</em> i bòvids (<em>bovidae sp</em>), així com un conjunt molt reduït de restes del primat hominoïdeu <em>Hispanopithecus laietanus</em>. Aquesta és una espècie d'homínid extint del Miocè, també localitzat a Can Poncic i l’exemplar més complert del qual s’ha trobat al jaciment de Can Llobateres de Sabadell, on va ser batejat com a “Jordi”. Tot i l’escassetat de les restes de can Feu, aquestes resulten molt interessants: la ulna - o cúbit - localitzada en aquest jaciment és la més complerta de totes les trobades d'un <em>Hispanopithecus</em>, i el seu estudi ha permès determinar com era el seu sistema locomotor, que combinava característiques adequades per a la suspensió amb el moviment quadrúpede. </span></span></span></p> <p>Avui en dia la zona és un polígon industrial; hi ha alguns solars encara sense construir que podrien contenir restes paleontològiques.</p> | 08238-4 | Polígon Industrial de Can Feu | <p><span><span><span>El jaciment paleontològic va ser descobert l’any 1987 durant les intervencions arqueològiques a Can Feu que s’estaven desenvolupant a causa de les obres d’urbanització de la zona. Aleshores van aparèixer un crani d’èquid <em>Hipparion</em> i un de rinoceròtid <em>Aceratherium incisivum</em>, que van ser lliurats a l'Institut de Paleontologia de Sabadell (actualment Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont). Aquestes restes van ser descrites i classificades per Santafé, Casanovas i Llorens l’any 1989-1990. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2001, en motiu de les obres d’una nau industrial al sector sud de l’actual jaciment, José Manuel Méndez Rodríguez (aleshores aficionat a la paleontologia i posteriorment tècnic de camp de l’ICP) va localitzar restes paleontològiques de vertebrats mamífers i d’un possible primat en uns munts de terra d’argiles i llims provinents dels treballs de construcció. Salvador Moyà i Meike Khöle, investigadors de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, en van detectar l’origen en la construcció d’una nau industrial a la cantonada nord de la Ronda dels Mallols amb el carrer del Pla de les Sitges, situat a unes desenes de metres del lloc de la troballa de les restes recuperades el 1987. El jaciment ja estava en part destruït per les obres, però el maig del 2001 es va realitzar una intervenció paleontològica urgent que va permetre recuperar material molt valuós malgrat la seva escassesa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els mesos de juny i setembre de 2017 es van realitzar intervencions paleontològiques preventives a causa de la construcció d’una nau industrial a la parcel·la del carrer Pla de les Sitges 2-12 que van donar com a resultat la localització de 82 restes fòssils més. L’any següent es van recuperar algunes noves restes a la parcel·la de carrer Pla de les Sitges 6-8.</span></span></span></p> | 41.5366914,2.0918441 | 424245 | 4598736 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99017-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99017-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99017-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99017-41.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL|EPA | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Les fotografies corresponen a l'indret aproximat de les intervencions paleontològiques realitzades al jaciment, al carrer Pla de les Sitges. | 125 | 1792 | 5.3 | 1761|1763 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99018 | Jaciment paleontològic de Can Pallars i Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-pallars-i-llobateres | <p><span><span><span>ALBA, David M.; ALMÉCIJA, Sergio (2017) Informe i Memòria de la intervenció paleontològica de prospecció a Can Poncic (Sant Quirze del Vallès, el Vallès Occidental). Campanya 2017. Mem. núm. 13222.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASANOVAS-VILAR, Isaac; GARCÉS, Miguel., VAN DAM. J.; GARCÍA-PAREDES, I.; ROBLES, J.M.; ALBA, D.M. (2016). An updated biostratigraphy for the late Aragonian and Vallesian of the Vallès-Penedès Basin (Catalonia). A “Geologica Acta”, vol. 14, nº 3, pàgs 195-217.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLENAS AVELLANEDA, M. (1999) Memòria de l'excavació d'urgència a l'Urbanització de Can Pallàs (Sant Quirze del Vallès). Mem. núm. 2488.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PINA, M.; ABELLA, J.; ARIAS-MARTORELL; CASANOVAS-VILAR; ALBA, D. (2023) Memòria sobre la intervenció paleontològica programada a Can Pallars i Llobateres (Sant Quirze del Vallès): Campanya 2021. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Jaciment paleontològic del Miocè superior. Es troba en la zona de transició lateral de les fàcies mitjanes del sistema al·luvial de Castellar a les fàcies distals del sistema al·luvial de Matadepera. Litològicament es caracteritza per contenir dipòsits de bretxes i conglomerats bretxoides polimíctics, amb una composició de clast quasi exclusiva de materials paleozoics com pissarres, fil·lites, esquists porfiroblàstics, conglomerats, quarsites, ignimbrites, riolites, pòrfirs, granitoides i calcàries. L’erosió dels materials ignis i metamòrfics de la cadena Prelitoral han contribuït majoritàriament a aquests dipòsits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el llistat faunístic de Llenas (1999) amb revisió de rosegadors de Casanovas et al. (2016) i actualitzat segons Alba et. al (2023), al jaciment es van documentar diversos macromamífers pertanyents al l’ordre dels primats (H<em>ispanopithecus cf. Laietanus</em>), perissodàctils (<em>Hippotherium primigenium catalaunicum</em>), artiodàctils (<em>Miotragocerus aff. pannoniae</em>) i proboscidis (<em>Tetralophodon longirostris</em>). Entre els micromamífers es van localitzar nombroses espècies de rosegadors, insectívors (<em>Lantanotherium sanmigueli, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Metacordylodon sp., Dinosorex sp</em>.) i un lagomorf (<em>Ochotonidae indet</em>.). Finalment, també es van documentar rèptils (<em>Testudo sp., Squamata indet., Gekkota indet., Lacertidae indet., Lacertilia indet., cf. Blanus sp., Anguinae indet</em>.) i un amfibi (<em>Anuara indet</em>.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La presència al jaciment de l'èquid <em>Hippotherium primigenium catalaunicus</em> indica que pertanyia al Miocè superior i l’estudi de les microrestes de rosegadors va permetre afinar la datació a la part alta del vallesià inferior, en una edat de 9,98 a 9,73 milions d’anys. El paleoambient de l’època s'interpreta com un bioma de tipus de bosc subtropical conegut com a laurisilva, dens i molt humit, amb presència constant de cursos d'aigua dolça. El clima era càlid amb temperatures mitjanes anuals entre 16 i 20º, d'hiverns suaus i secs que s’alternaven amb estius càlids i molt humits, sense la sequera estival pròpia de l'actual clima Mediterrani.</span></span></span></p> | 08238-5 | Urbanització de Can Pallars i Llobateres | <p><span><span><span>El febrer de l’any 1999, a causa de les obres de construcció de la urbanització de Can Llobateres, personal de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell va realitzar una prospecció paleontològica i, després de la troballa de diverses restes en superfície, va iniciar una excavació d’urgència. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2017 es van recuperar noves restes fòssils (entre elles un maximar del primat </span></span></span>hominoïdeu<span><span><span> <em>Hispanopithecus cf. Laietanus</em>) i el 2021 es va realitzar la primera excavació sistemàtica al jaciment. D’aquesta última campanya se’n destaca la col·lecció de micromamífers recuperada, ja que és força representativa (156 restes, de les quals 135 identificables), però la pobresa fossilífera de la localitat pel que fa als macrovertebrats va desaconsellar continuar excavant el jaciment de manera sistemàtica.</span></span></span></p> | 41.5374263,2.0635414 | 421885 | 4598843 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99018-52.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | El jaciment de Can Pallars i Llobateres és molt proper al jaciment vallesià de Can Poncic, situat més al nord. En ocasions la delimitació no és gaire clara i per aquest motiu va acabar essent establerta de manera arbitrària durant la campanya de prospecció de Can Poncic l’any 2017. Donada la ubicació i delimitació poc clara del jaciment, les fotografies d'aquest mapa han estat preses al lloc que indiquen les coordenades del Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès, a l'actual finca de la masia de Can Pallàs.L’indret on es va localitzar el jaciment portava el topònim de Can Llobateres, però per evitar confusions amb el jaciment clàssic que porta aquest mateix nom ubicat a Sabadell s'utilitzà el nom de Can Pallars de Llobateres per identificar-lo. En la literatura posterior també es troba com a Can Pallàs i Llobateres. En aquest mapa s’utilitza el nom que apareix a l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat: Can Pallars i Llobateres. | 125 | 1792 | 5.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99019 | Balma neolítica de Can Pallàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-neolitica-de-can-pallas | <p><span><span><span>BARDAVIO, A.; CASTAÑEDA, N.; GONZÁLEZ MARCÉN, P.; GONZÁLEZ MUÑOZ, J.; MASVIDAL, C. (1999). Memòria de l’excavació de la Balma Neolítica de Can Pallàs (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental). 26 d’abril a 7 de maig i 17 a 28 de maig de 1999. Mem. Núm. 3258.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARDAVIO NOVI, Antoni; GONZÁLEZ MARCÉN, Paloma; MASVIDAL FERNÁNDEZ, Cristina (2003). Intervencions arqueològiques a la balma neolítica de Can Pallàs. Mem. núm. 4224. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARDAVIO, A.; GONZÁLEZ MARCÉN, P..; MASVIDAL, C. (2004) Memòria de les intervencions arqueològiques efectuades a la Balma neolítica de Can Pallàs, Mem. núm. 5054.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GONZÁLEZ MARCÉN, Paloma.; GONZÁLEZ MUÑOZ, Javier (2001). Memòria de les intervencions arqueològiques efectuades a la Balma neolítica de Can Pallàs, Sant Quirze del Vallès. Setembre 1999 – juny 2001. Mem. núm. 5123.</span></span></span></p> | El mes de maig de 2004, a conseqüència d’un conjunt d’intenses pluges, es va desprendre la llosa calcària de cobertura de la balma de Can Pallàs, que va ser retirada, així com gran part del perfil nord de l’àrea excavada. A principis dels 2000 es van fer diverses propostes d’adequació d’aquest espai patrimonial i natural però no s’hi ha dut a terme cap intervenció fins al moment. Actualment el jaciment, excavat pràcticament en la seva totalitat, està abandonat. | <p><span><span><span>Antiga necròpolis d’enterrament col·lectiu, amb almenys 12 individus inhumats, utilitzada durant un període indeterminat de temps situat entre el neolític final i el calcolític. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui en dia el jaciment presenta l’aspecte d’un retall d’aproximadament 3 metres de profunditat, força diferent del que devia tenir en el moment del seu ús funerari. Aleshores aquest indret era una balma, un petit abric natural format per una visera de roca calcària, actualment desapareguda. L’espai va patir l’acció erosiva i d’arrossegament de fang, provocada per episodis de pluja intensa i/o torrencial, que va formar sobre la balma una acumulació de sediments de més de dos metres d’espessor, alterant de forma significativa l’orografia de l’indret. D’altra banda, és probable que l’àrea funerària fos més gran i s’estengués cap a l’extrem oriental, paral·lela al barranc de la Font de la Riba.</span></span></span></p> | 08238-6 | En un petit barranc al capdamunt dels camps de Can Ponsich, prop de la Font de la Riba | <p><span><span><span>El jaciment va ser descobert l’any 1972 a causa de la troballa casual de restes humanes, principalment cranis. El Museu d’Història de Sabadell es va fer càrrec de la primera excavació sistemàtica els anys 1974 i 1975, que va ser dirigida per Oriol Granados amb la col·laboració de Ramon Ten. Posteriorment el jaciment va ser excavat de manera intermitent des de l’any 1999 fins el 2004 per un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sota la pedra de la balma, en un espai anomenat “cripta”, s’hi van localitzar alguns esquelets i cranis solts. Al costat est es va documentar una acumulació de terra i pedres de mida gran i mitjana, també amb restes humanes, que va anomenar-se “túmul”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La necròpolis ha estat interpretada com un espai amb inhumacions primàries juntament amb altres restes remogudes durant la neteja de l’espai funerari per a la seva reutilització. Juntament amb les restes humanes es van localitzar elements diversos d’aixovar com denes de variscita, fragments de ceràmica, destrals de pedra polida o restes d’eines de sílex. Actualment aquestes restes recuperades al jaciment es troben al Museu d’Història de Sabadell. </span></span></span></p> | 41.5361900,2.0659100 | 422081 | 4598703 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99019-62.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99019-63.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99019-64.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | El jaciment es troba en un terreny que pertanyia en origen a la masia de Can Ponsic, posteriorment cedit pels antics propietaris a una congregació de caputxins amb la condició de mantenir-los sense edificar; aquesta és la raó per la qual s’ha conservat la zona. La denominació de Can Pallàs s’utilitza també per a referir-se a alguns espais de la urbanització de Can Pallàs on s’han documentat sitges d’emmagatzematge de gra, després reutilitzades per a l’abocament de residus, reomplertes amb fragments de ceràmiques comunes ibèriques i romanes, tegula i dolia. | 78 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99020 | Jaciment paleontològic de Can Poncic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-poncic | <p><span><span><span>ALBA, D.M.; ALMÉCIJA, S. (2017). Informe i memòria de la intervenció paleontològica de prospecció a Can Poncic (Sant Quirze del Vallès, el Vallès Occidental). Campanya 2017. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BEGUN, D.R. (1992). Dryopithecus crusafonti sp. nov., a new Miocene hominoid species from Can Ponsic (Northeastern Spain). American Journal of Physical Anthropology 87, 291–309.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Jaciment paleontològic situat en una àrea de bosc a l’oest de la Masia de Can Poncic, on des dels anys 40 s’han localitzat nombroses i variades restes de rosegadors i macrovertebrats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es tracta d’una localitat paleontològica en sentit estricte, sinó que el jaciment consisteix en una àrea fossilífera força extensa d’afloraments miocens. Segons les últimes prospeccions realitzades (Alba i Almécija 2017) aquesta zona estaria limitada pel torrent de la Betzuca a l’est i al nord, pel camí del Mig al sud i pel transsecte de les torres d’alta tensió a l’oest. El jaciment està situat força a prop de l’àrea fossilífera de Can Pallars i Llobateres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins el jaciment clàssic (la zona excavada fins als anys 70) es distingeixen dues localitats: Can Poncic I i Can Poncic II. Avui en dia, però, la seva situació exacta és desconeguda. </span></span></span></p> | 08238-7 | A l'oest de la masia de Can Poncic | <p><span><span><span>Les primeres restes fossilíferes de Can Poncic van ser descobertes per Miquel Crusafont el 1946 i donades a conèixer l'any següent. A principis dels 50 el mateix Crusafont va trobar les primeres restes de primats hominoïdeus a la localitat de Can Poncic I. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment va ser excavat en diverses ocasions fins als anys ’70. A la dècada dels 90 Begun (1992) va determinar que algunes de les restes d’hominoïdeus pertanyien a una nova espècie de primat, que va anomenar <em>Dryopithecus crusafonti</em> en honor a Crusafont (posteriorment l’espècie va ser reclassificada dins el gènere <em>hispanopithecus</em>). </span></span></span><span><span><span>El maig del 2017 l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitzar una prospecció arqueològica a la zona. En aquesta intervenció, la primera des dels anys 70, es van documentar gairebé una vintena d’afloraments que van demostrar la riquesa paleontològica del jaciment. Quatre anys més tard, el 2021, es va repetir una nova prospecció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sabadellenc Miquel Crusafont és una de les figures més importants de la paleontologia catalana i espanyola del segle XX. Tot i que desenvolupà investigacions en diferents indrets, va iniciar les seves prospeccions i excavacions a la conca del Vallès-Penedès, contribuint a incrementar notablement el registre paleontològic de la comarca. L’any 1969 es va inaugurar l’Institut Provincial de Paleontologia a Sabadell que avui en dia porta el seu nom.</span></span></span></p> | 41.5347720,2.0636694 | 421893 | 4598548 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99020-72.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99020-73.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | El nom del jaciment apareix amb diferents formes en la bibliografia, catàlegs, inventaris i memòries d’intervenció, utilitzades sovint indistintament: “Can Poncic”, “Can Ponsic” i “Can Ponsich”. En el Mapa de Patrimoni Cultural s'ha optat pel topònim Can Poncic donat que és la forma utilitzada en la bibliografia més recent i també en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya i el Catàleg de Béns a protegir de Sant Quirze del Vallès. | 123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99021 | Fons arqueològic de la Vil·la romana del Poble Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-la-villa-romana-del-poble-sec | <p><span><span><span><a>BARRASETAS DUNJÓ, Eulàlia; CARBONELL SOLÉ, Elisenda; MARTÍNEZ TOMÁS, Juan (1993). “El jaciment romà del Poble Sec (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)”. Tribuna d'arqueologia<em> </em>1991-1992, pàgs. 103-110.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARBONELL SOLÉ, Elisenda; MARTÍNEZ TOMÀS, Juan; BARRASSETAS DUNJÓ, Eulàlia (1992) Memòria de l'excavació del Jaciment Romà del Poble sec (Sant Quirze del Vallès 4 d'agost-15 d'Octubre de 1989) Mem. núm. 150.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | Final segle IV - mitjan segle V | <p><span><span><span>Materials arqueològics del fons del Museu d’Història de Sabadell procedents de l’excavació del jaciment romà del Poble Sec, realitzada l’any 1989. </span></span></span><span><span><span>Segons consta a l’inventari es tracta de 13 peces registrades, totes elles fragments de ceràmica comuna romanes (números d’inventari del 11910 al 11971) exceptuant una esquella de ferro (núm. 18518). Aquesta peça està exposada en una vitrina de la sala del museu dedicada a la romanització juntament amb d’altres que no estan llistades en l’inventari: una moneda, un clau de porta, un tirador de ferro, un anell i braçalets de bronze, una dena de collaret de fusta treballada, una peça d’os, un ganivet de ferro i un punxó de ferro amb mànec d’os. </span></span></span></p> <p>El jaciment del Poble Sec <span><span><span>ocupava una extensió d’aproximadament 6400 metres quadrats a la zona que ocupa actualment el centre comercial Alcampo. A causa del procés d’erosió del terreny i del seu ús agrícola només van poder ser documentades aquelles estructures excavades en el substrat natural, i no es van conservar restes d’edificis o estructures elevades. Van ser identificades diferents estructures corresponents a l’espai productiu d’una vil·la romana. Aquestes corresponien a una àrea d’emmagatzematge formada per un conjunt de trenta-una dolia i dos dipòsits; un àmbit dedicat al premsat per a l’obtenció d’oli o de vi, amb les restes d’una premsa i diverses estructures relacionades, entre elles un dipòsit de decantació de líquids; una zona de producció ceràmica amb un petit forn i part d’un abocador de ceràmica d’un moment anterior. Completaven el conjunt altres estructures com un mur i diverses sitges i fosses convertides en escombreres i dues sepultures en llit de tegulae. </span></span></span><span><span><span>El jaciment va ser interpretat com la part productiva d’una vil·la dedicada principalment a la producció de vi o d’oli, amb una activitat complementària de producció ceràmica destinada al consum intern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials arqueològics procedeixen dels estrats de reompliment de les diferents estructures documentades excavades en el substrat natural. Es tracta d’un conjunt molt homogeni de materials procedents tots del moment final de l’ús de la vil·la, en una cronologia entre final del segle IV i mitjan segle V.</span></span></span></p> | 08238-8 | Museu d'Història de Sabadell (c/ de Sant Antoni n. 12, Sabadell) | <p><span><span><span>Quan a finals dels anys 80 la zona es va veure afectada per la construcció d’un gran complex comercial, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat hi destinà una prospecció d’urgència, realitzada el 1989.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals dels vuitanta va iniciar-se el projecte de construcció d’un gran complex comercial per part de l’empresa Alcampo S.A. en una zona limitada al nord per la carretera de Molins de Rei, a l'est per l’autopista C-58, a l’oest per l'estació de FFCC i al sud pel barri del Poble Sec. Donada la proximitat d’aquesta àrea amb el jaciment prehistòric de la Bòbila Madurell, el Servei d’Arqueologia va promoure una intervenció arqueològica d’urgència. Aquesta va posar al descobert un conjunt de restes prehistòriques (vinculades al jaciment de la Bòbila Madurell, que van ser excavades en paral·lel) i estructures d’època romana que són les que conformen el jaciment del Poble Sec. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials arqueològics custodiats al Museu d'Història de Sabadell van ser dipositats el juny de l’any 1994.</span></span></span></p> | 41.5332627,2.0807377 | 423315 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99021-82.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99021-83.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | En l’inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya el jaciment de la vil·la romana del Poble Sec apareix com a “Centre Comercial Alcampo S.A”. En les memòries arqueològiques consta que es van recuperar materials que no apareixen en l’inventari del Museu d’Història de Sabadell ni es troben en exposició: ceràmiques terra sigil·lada africana D, terra sigil·lada hispànica tardana, ceràmica grisa i taronja paleocristiana i restes de fauna; no es van dipositar al museu i se'n desconeix la ubicació. | 83 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99022 | Necròpolis de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>LÓPEZ-PRAT, Mònica (2005). Memòria del seguiment arqueològic als entorns de l’església de Sant Quirze i Santa Julita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LÓPEZ-PRAT, Mònica; GARCIA-GUIXÉ, Elena (2012). La necròpolis de Sant Quirze i Santa Julita (Sant Quirze del Vallès), entre l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana. A N. Molist i G. Ripoll (ed.), Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII), Monografies d’Olèrdola 3.2, MAC, Barcelona, pàgs. 421-430.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LÓPEZ-PRAT, Mònica; VEGA BOLÍVAR, Susana (2009). Memòria de les intervencions arqueològiques als entorns de l’església de Sant Quirze i Santa Julita (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental). Mem. núm. 9212.</span></span></span></p> | Segles V-XIII | L’excavació de la necròpolis va ser interrompuda abans de ser finalitzada, fet que va suposar la destrucció de part del jaciment. Tot i la seva protecció les obres van avançar i es va preservar només l’espai que no quedava afectat per les construccions projectades. Avui en dia no hi ha cap protecció específica que permeti conservar l’espai no excavat. | <p><span><span><span>Àrea adjacent a l’antiga església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita on es van documentar les restes parcials d’una necròpolis tardoantiga i altmedieval, d’entre els segles V i XIII, amb 63 enterraments i un total de 67 individus (la majoria de tombes eren individuals excepte dues que contenien tres individus cadascuna). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per interessos de l'empresa constructora, les intervencions arqueològiques es van centrar en els espais que es veien més afectats pel projecte d’obra, corresponents a la construcció de l’actual pàrquing subterrani i la reurbanització de l’avinguda Pau Casals, i es va deixar de banda l’espai més proper a l’església parroquial, on hi havia la densitat més alta de restes conservades. L’excavació va quedar aturada i per aquest motiu avui en dia una part de l’espai està edificada i una altra part no ha estat urbanitzada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es calcula que la zona excavada representa només la meitat del que devia ser l’antiga necròpolis de Sant Quirze que, segones les investigadores, degué ser molt important, tant pel nombre de restes localitzades en una àrea de petites dimensions com pel fet de tractar-se d’un espai funerari que segurament va assumir durant un període bastant ampli de temps la major part de les morts que es van produir a la població. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La necròpolis estava conformada per un ampli ventall de tombes: de cista simple, antropomorfes, de coberta de lloses, de còdols amb coberta de lloses, de banyera i de banyera amb coberta de lloses. Totes les tombes tenien orientació oest-est, amb el cap a l’oest i els peus a l’est, disposició típica en les necròpolis medievals, i la gran majoria no tenia aixovar. Algunes tombes presentaven elements d’identificació en superfície, principalment amb grans pedres aïllades. Al contrari del que resulta habitual en aquest període, a causa de l’espai sagrat limitat, en el cas de la necròpolis de Sant Quirze no es produeix una reutilització de les tombes, si bé és cert que a la zona més pròxima a l’església hi havia una distribució més anàrquica i caòtica, amb algunes superposicions (probablement perquè era l’espai més valorat socialment) mentre que els sectors més allunyats presentaven una distribució més ordenada, indicant possiblement una menor demanda per ocupar aquest espai. </span></span></span></p> | 08238-9 | Entorn de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita | <p><span><span><span>El mes de juliol de l’any 2005, amb motiu del projecte de construcció d’una nova església, un aparcament subterrani, un bloc de pisos i una nova plaça annexos a l’església parroquial, el CEPAP (centre de recerca de la Universitat Autònom de Barcelona) va realitzar un seguiment arqueològic dins l’àrea afectada, principalment la zona de l’església nova. Aquest primer seguiment va donar resultats molt escassos, però amb la troballa de les primeres restes de la necròpolis a l’espai anomenat “l’hort del rector” (una àrea d’aproximadament 400m2 a l’est de l’absis de l’església), el gener de l’any 2006 va iniciar-se una intervenció arqueològica. A principis de març d’aquell mateix any l'excavació es va veure aturada per problemes de finançament i per manca d’entesa entre l’empresa constructora i l’Ajuntament i, fins a dia d’avui, els treballs arqueològics encara no s’han reprès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la història de la necròpolis, els treballs arqueològics han documentat com a mínim quatre fases relacionades amb un ús funerari del lloc. La primera fase consistiria en l’establiment d’un primer temple paleocristià documentat a partir de restes constructives d’un edifici amb paviment d’opus signinum i dues tombes; aquest estaria relacionat amb un moment inicial del culte al voltant dels segles V-VI, anterior al que fins ara es coneixia per la documentació escrita. Posteriorment es produí una segona fase situada entre els segles VII-IX, representada per les tombes de banyera excavades al sòl i altres amb cobertes de lloses, seguida per una tercera fase caracteritzada per tombes antropomorfes dels segles IX i XI, probablement relacionades amb l’establiment de l’església a la qual fa referència la primera documentació escrita conservada. Finalment trobem una última fase entre els segles XI i XIII a la qual pertanyerien les tombes de cista simple, moltes d’elles amb aixovar associat. L’espai perdria el seu ús funerari durant la baixa edat mitjana i, ja en època moderna, després de les grans reformes de l’església, l'indret seria destinat a l’hort del rector, que va estar en ús fins la reforma urbanística d’inicis del 2000. </span></span></span></p> | 41.5332600,2.0813300 | 423364 | 4598364 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99022-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99022-93.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99022-94.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | La zona de l’antiga sagrera de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita ha patit diverses modificacions en la seva història recent que han afectat la necròpolis. Entre elles, les reformes de l’església i del seu espai immediat al segle XVIII així com l'explotació de l'anomenat 'hort del rector'. D’altra banda, adossat al costat nord de l’església, hi havia el conegut com a antic cementiri que l’any 1907 va ser traslladat a la zona de can Casablancas. Al seu lloc s’hi va construir posteriorment una pista de bàsquet que va afectar aquesta part de la necròpolis, tal i com es va constatar durant el seguiment arqueològic del juliol del 2005. Finalment l’any 2000 es va modificar l’espai existent davant la rectoria amb la desaparició del jardinet i l’edificació d’una gran escalinata; segons fonts orals, aquesta transformació hauria afectat també part de les restes arqueològiques. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||
| 99023 | Trinxera del Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-ferrocarril | <p><span><span><span>ALBA, D. M., SIARABI, S., ARRANZ, S. G., MCKENSIE, S.; CASANOVAS-VILAR, I. Dental remains of <em>Parachleuastochoerus</em> <em>valentini</em> (Suidae: Tetraconodontinae) from the early Late Miocene of Sant Quirze (Vallès-Penedès Basin, NE Iberian Peninsula). Taxonomic and phylogenetic implications. A “<em>Swiss Journal of Palaeontology”, </em>vol. 144, art. 9. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>BATALLER, Josep Ramon (1928). Contribució a l’estudi dels mamífers fòssils de Catalunya. <em>Arxius de l’Institut de Ciències, </em>12.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CRUSAFONT, Miquel (1969). Història de la paleontologia a Sabadell. Sabadell, Institut de Paleontologia.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Jaciment clàssic de vertebrats fòssils del Vallès-Penedès. Des de la seva descoberta als anys 20 del segle passat, s’hi han documentat més de 40 espècies d’insectívors, lagomorfs, rosegadors, carnívors, proboscidis, perissodàctils i artiodàctils. Entre aquests hi ha la fauna més antiga de l’anomenat Complex Continental Superior. </span></span></span></p> | 08238-10 | Al costat oest de la via dels Ferrocarrils Catalans. | <p><span><span><span>Aquest jaciment paleontològic, el primer documentat al terme municipal de Sant Quirze, va ser descobert a principis de la dècada de 1920 a causa de l’excavació d’una trinxera per a fer passar la via del ferrocarril entre Sant Cugat i Sabadell. Hi ha alguns desacords en la literatura sobre la data exacta de la descoberta, però és lògic pensar que es realitzés abans del 1922, quan va ser inaugurada l’estació del ferrocarril a Sant Quirze, i amb total seguretat abans del 1924, any en el qual alguns dels fòssils van ser publicats per Josep Ramón Bataller, del Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys després de la descoberta la majoria de restes van ser recollides pel col·leccionista aficionat Màrius Guérin (donades al MGSB després de la seva mort l’any 1968) i pel mateix Bataller. A la dècada de 1930 el jaciment va ser excavat per Miquel Crusafont i diversos dels seus col·laboradors del Museu de Sabadell; després d’una aturada durant la Guerra Civil, les excavacions van ser represes a la dècada dels 40 fins que, a principis dels 70 el jaciment va ser considerat gairebé exhaurit. No obstant això, en una excavació d’urgència el 1994-1995 personal vinculat a l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell va recuperar noves restes de vertebrats, entre elles el crani d'un rinoceront Aceratherium tetradactilum pràcticament sencer.</span></span></span></p> | 41.5215500,2.0898500 | 424061 | 4597057 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99023-102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99023-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99023-104.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | Donat que va ser el primer jaciment paleontològic documentat al municipi, originalment va ser referenciat amb alguns dels seus topònims (Sant Quirze de Terrassa, Sant Quirze de Galliners o simplement Sant Quirze). Amb la troballa de nous jaciments al municipi passa a utilitzar-se el nom Trinxera del Ferrocarril per identificar-lo clarament. | 123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99024 | Poble Nou de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-nou-de-sant-quirze | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | L'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya fa constar el jaciment com a parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment paleontològic de mamífers miocens (Miocè mitjà a Aragonià, MN 8). Forma part de la mateixa línia que la Trinxera del Ferrocarril i Can Feliu, entremig dels quals està situat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment està format per gresos amb intercalacions de trams de lutites de color vermellós o gris i conglomerats polimíctics (còdols de pissarres, gresos, esquists, cornianes, quars, lidites, conglomerats, pòrfirs i granitoides, gresos i carbonats i en menor proporció calcàries). Els nivells fossilífers es troben en els trams de lutites de granulometria més fina. S’hi localitzen insectívors (indeterminats), rosegadors (cricetodontid indet.), perissodàctils (dicerorhinus sansaniensis, dicerorhinus steinheimensis i rinocerotid indet.) i artiodàctils (listriodon splendens, hyotherium soemmeringi, palaeotragus sp., euprox dicranocerus i miotragocerus).</span></span></span></p> | 08238-11 | Al costat de la urbanització Los Rosales, a l’alçada del km. 18 de la carretera C-14133a. | <p><span><span><span>El jaciment va ser descobert per Miquel Crusafont i Jaume Truyols, que el van donar a conèixer l’any 1956. La zona de Sant Quirze del Vallès és coneguda pels seus jaciments paleontològics del Miocè rics en restes de grans vertebrats. Les primeres cites, poc concretes, són d’Alexandre Vezian l’any 1856, i el 1887 Jaime Almera i Arturo Bofill mencionen troballes paleontològiques en les capes del Miocè superior del Mas Duran. El primer jaciment que es va definir és el de la Trinxera del Ferrocarril, descobert a principis dels anys 20 en la construcció de la via de tren i excavat des dels anys 30 per Mn. Ramon Bataller. Posteriorment, durant les dècades de 1940 a 1960, hi van treballar Miquel Crusafont i els seus col·laboradors, que van localitzar i excavar el Poble Nou i d’altres jaciments de Sant Quirze com Can Poncic, Can Feliu, Can Casablanques i Can Feu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sabadellenc Miquel Crusafont és una de les figures més importants de la paleontologia catalana i espanyola del segle XX. Tot i que desenvolupà investigacions en diferents indrets, va iniciar les seves prospeccions i excavacions a la conca del Vallès-Penedès, contribuint a incrementar notablement el registre paleontològic de la comarca. L’any 1969 es va inaugurar l’Institut Provincial de Paleontologia a Sabadell que avui en dia porta el seu nom.</span></span></span></p> | 41.5253200,2.0858000 | 423728 | 4597479 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99024-112.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 125 | 1792 | 5.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99025 | Mirador del Turó de Mataric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-turo-de-mataric | Segle XX | El pendent d’accés al turó pateix una greu erosió, ocasionada en part pels danys causats pel trial. Tant la base de la taula d’orientació com la fita de pedra presenten nombroses pintades i graffitis. | <p><span><span><span><span>Mirador situat al capdamunt del turó de Mataric, una elevació de la Serra de Galliners de 287 metres situada en el punt de confluència dels límits municipals de Sant Quirze, Sant Cugat i Cerdanyola. Al cim hi ha una taula d’orientació i una antiga fita de pedra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aquest indret es pot visualitzar la Serra de Collserola amb el Tibidabo i la torre de comunicacions, i diverses localitats vallesanes (sobretot Rubí i Sant Cugat, però també Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada).</span></span></span></span></p> | 08238-12 | Turó de Mataric | <p><span><span><span>Segons les inscripcions de la fita de pedra, aquest element delimitava els termes de Sant Quirze (SN QUIRSA) i Cerdanyola del Vallès (SERDAÑOLA). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1999 el Club Muntanyenc de Sant Cugat va instal·lar la taula d’orientació que hi ha actualment. Al capdamunt del turó també hi havia hagut un senyal geodèsic de l'Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya (que consta com pertanyent al municipi de Cerdanyola del Vallès), format per una fita plana de formigó. Aquests vèrtex geodèsics són senyals que indiquen </span></span></span>una posició exacta i normalment es troben emplaçats en llocs alts i sense vegetació per poder veure altres punts, com és el cas del Turó de Mataric. La fita va ser arrancada i desplaçada, i actualment ja no hi és.</p> | 41.5065797,2.0751755 | 422819 | 4595408 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99025-122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99025-123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99025-124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99025-125.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99026 | Sitges de Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-can-corbera | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>MARGENAT RIBAS, Francesc; MORO GARCÍA, Antonio (1990) Memòria sobre les tasques de prospecció i localització de jaciments arqueològics realitzades en el seguiment previ a la construcció de l’autopista Rubí-Terrassa. Mem. núm. 859.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLLER GUZMÁN, Joan (2012). El territori i el poblament al Vallès en època antiga: del sorgiment de la societat ibèrica a la Romanització (ss, V aC – II dC). Estudi arqueomorfològic i històric. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.</span></span></span></p> | Estat de conservació desconegut; no es pot accedir a la zona. | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic situat en una elevació al sud de Can Corbera, paral·lel a la riera de les Arenes. El jaciment està constituït per dues sitges d’emmagatzematge, una ibèrica i una altra romana, que en el moment de la seva descoberta estaven farcides amb nombroses restes ceràmiques. </span></span></span><span><span><span>La sitja situada més al sud corresponia a una estructura amb ceràmica comuna ibèrica, àmfora i sobretot ceràmica grisa emporitana. L’altra, situada, més al nord, havia estat parcialment rebaixada per l’activitat agrícola i contenia materials ceràmics d’època romana, entre els quals destacava una peça sencera de terra sigillata itàlica amb una cartel·la “in planta pedis” (sota el peu) amb la inscripció CMVRRI, del taller d’Arezzo, que va permetre datar el material entre el 15 i el 50 dC. També s’hi va trobar una sivella de bronze. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop excavades, les dues sitges van ser cobertes; a</span></span></span><span><span><span>ctualment, doncs, es troben buides de material arqueològic i reomplertes de sediment. Consta que els materials arqueològics estan dipositats al Museu de Rubí, però no s'ha pogut comprovar.</span></span></span></p> | 08238-13 | Situat en terreny de protecció de l’autopista Terrassa – Rubí, vora el punt quilomètric 4’9. | <p><span><span><span>L’any 1966 Francesc Margenat localitzà dues sitges a la part superior d’un camp de conreu al sud de Can Corbera, a una distància de 10 metres entre elles, que foren excavades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1990 la zona es va veure afectada per la construcció de l’autopista Rubí-Terrassa i per aquest motiu s’hi realitzà una prospecció arqueològica. Malgrat que no va ser possible localitzar la ubicació exacta de les sitges, se sap que el jaciment no va quedar afectat directament per les obres. Es desconeix si en el terreny existeixen més sitges o estructures arquitectòniques, però en la prospecció de 1990 no es van observar restes materials en superfície. Actualment no és possible accedir al jaciment, que segons el Catàleg de Béns a protegir de Sant Quirze del Vallès, es dona per exhaurit.</span></span></span></p> | 41.5147500,2.0383900 | 419759 | 4596348 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99026-131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99026-132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99026-133.png | Legal i física | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99027 | Església de Sant Feliuet de Vilamilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-feliuet-de-vilamilans | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. </span><span lang='IT'>Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i ROSSELLÓ, Josep (1961). Ermites del Vallès. Rafael Dalmau, editor. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VALL, R. (1991). Sant Feliuet de Vilamilans. A 'Catalunya Romànica', vol. XVIII, El Vallès Occidental - El Vallès Oriental. Fundació Enciclopèdia Catalana, pàg. 213.</span></span></span></span></p> | Segle X-XI | Durant la Guerra Civil l’ermita va patir danys, i entre els anys 1949-1950 el matrimoni Barnola-Vallribera, propietaris de l’ermita, va fer restaurar l’edifici i el seu entorn, donant-li l’aspecte actual. | <p><span><span><span><span>Ermita preromànica de planta de creu llatina amb un absis central i dues capelles laterals formant el creuer, totes elles rectangulars tant a l’interior com a l’exterior, excepte la capella lateral esquerra que és semicircular a l’interior. L’edifici està orientat de nord-est a sud-oest i té uns 17 metres de llarg per 10 d’ample al creuer i 7 a la nau. La nau és coberta per una volta de canó reconstruïda i una teulada de dos aiguavessos amb teules àrabs. Sobre el mur de ponent s’aixeca un campanar de doble espadanya sense cobrir, format per tres pilars que configuren dues obertures unides només per l’eix de les campanes. Les campanes no es conserven.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici va ser construït amb pedres de les rieres properes, disposades en filades horitzontals i unides amb una gran quantitat de morter. Al mur de ponent s’observen algunes filades amb pedres disposades en forma d’espiga de peix. Només als angles i a les obertures es va utilitzar pedra picada. </span></span></span></span><span><span><span><span>L’interior és il·luminat per sis finestres, de les quals destaquen les tres de la nau (una a cada façana), molt petites, d’una sola esqueixada i amb arc de mig punt. L’arc de les finestres dels murs oest i nord està fet amb una sola pedra i s’hi van marcar unes línies incises que simulen les dovelles. L’accés a l’edifici és per una porta situada al mur sud, que té un arc de mig punt fet amb dovelles de mida mitjana i un arc extradossat de pedres molt primes que el ressegueixen. Tota aquesta façana està protegida per un mur que configura un tancat al qual s’accedeix per un portal amb arc de maons i tancat per una reixa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt de la construcció conserva restes molt antigues però ha sofert diverses modificacions i reformes al llarg del temps, de manera que resulta molt difícil identificar els elements que corresponen a cada època. A l’interior del temple destaca la presència d’una ara paleocristiana amb inscripcions, i unes pintures neoromàniques d’època contemporània.</span></span></span></span></p> | 08238-14 | Carretera de Molins de Rei a Sabadell, quilòmetre 13’5. | <p><span><span><span><a><span>Es desconeix la data de construcció exacta de l’ermita, però aquesta es situa aproximadament en els segles X-XI. No obstant això, la troballa d’una ara paleocristiana, datada entre els segles V i VI, confirmaria l’existència d’un lloc de culte en aquest indret, convertint-lo en un dels primers centres de culte cristià del Vallès. La primera referència documental comprovada data del 986, en un document on el rei Lotari de França confirmava els béns del monestir de Sant Cugat i esmentava els alous més propers del monestir, entre ells “l’església de Sant Feliu que és a la vila de Milans”. </span></a></span></span></span>L’any 1032 es va realitzar una primera reforma de l’ermita, en la qual probablement es va substituir el sostre, que devia haver estat de fusta i palla, per la volta de pedra. </p> <p><span><span><span><span>Durant l'edat mitjana va ser una de les cinc parròquies que formava la demarcació territorial del monestir de Sant Cugat. Durant el segon terç del segle XIV va iniciar-se una davallada a la parròquia a causa la despoblació del territori, motivada per la fam i les pestes: moltes cases de camp de la zona van quedar deshabitades i les seves terres abandonades. L’any 1428 el bisbe Francesc Sapera va disposar la seva agregació com a sufragània de Sant Quirze de Galliners, que es va fer efectiva el 1436. En aquesta època la seva advocació era a Sant Feliu, Santa Maria i Sant Bartomeu, a qui estaven dedicats els tres altars. En el marc de les contínues reorganitzacions administratives del segle XIX, l’any 1867 es va decretar la supressió de la sufragània de Vilamilans, que va ser reduïda a ermita. Aleshores la capella va quedar com a responsabilitat de la família Margenat de Can Corbera – masia veïna - que en guardaven les claus i alguns objectes de culte. En aquesta època s’inicià la tradició de celebrar una reunió anual dels parroquians el dilluns de Pasqua de Pentecosta, que dona origen a l’Aplec de Sant Feliuet; a part de la celebració de la missa, també eren indispensables les sardanes i el menjar. Diada que es va celebrar fins l’any 1936. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1939, amb la construcció de l’església del Roser de les Fonts i la formació de la seva parròquia, Sant Feliuet va passar a dependre d’aquesta. A la dècada dels ’40, i danyada després de la Guerra Civil, l’ermita era un corral on es guardava el ramat, però el 1949 va ser restaurada pel matrimoni de Feliu Barnola i Maria Dolors Vallribera, propietaris de la gran finca formada per les hisendes de Can Viver de la Serra, Can Ferran i Can Barata, a la qual pertanyia l’església. També es va urbanitzar el parc de l’entorn, es va edificar una casa per a l’ermità i s’erigí, dalt del turó més proper, una estàtua del Sagrat Cor obra de l’escultor Juventeny. Després de la mort del matrimoni, l'ermita va retornar al bisbat de Terrassa, a qui encara pertany actualment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la restauració de l’ermita l’aplec es va recuperar i es traspassà al dilluns de la Pasqua de Resurrecció. Als anys cinquanta les celebracions van ser multitudinàries, esdevenint un dels aplecs més concorreguts del Vallès. A partir de la dècada del 1970 va començar a decaure en popularitat fins que va deixar de celebrar-se. El 6 de juny de l’any 2010 es tornar a celebrar, però l’intent de recuperar l’aplec no va tenir continuïtat.</span></span></span></span></p> | 41.5107000,2.0462400 | 420409 | 4595891 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99027-142_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99027-143_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99027-144_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99027-145_0.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | A l’aresta que forma el mur de migdia amb l’absis central hi ha una pedra, molt gastada, que presenta el relleu d’un animal en actitud de saltar; en ell s’hi ha volgut veure la llegenda del mal caçador. Aquesta història explica que un diumenge al matí, mentre es feia missa a l'església, es va veure passar a través de la porta oberta una llebre i que entre els feligresos hi havia un caçador que, en veure-la, va agafar l'escopeta i la va perseguir. Segons conta la llegenda, des d’aleshores no se n’ha sabut res més i es creu que encara deu estar perseguint la llebre. Pel que fa a la toponímia del lloc, aquesta va evolucionar amb el temps. En la documentació del segle X apareix com a vila de Milans; així, s’ha interpretat que el nom devia provenir de vil·la d’Emilià (Emilianus), d’origen romà. Posteriorment es troba amb les denominacions de vila “Melanos”, “Milanos”, “Mille Annos”, “Mille Annorum” i, finalment, “Vilamilanys” al segle XIV. Donat que els documents on apareix el topònim “vila de Milans” són més antics, aquest seria probablement el nom correcte, sobretot si es té en compte la hipòtesi de l’origen romà del nom. | 91 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||
| 99028 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-3 | <p><span><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | Segles XVII-XX | La façana de l'edifici principal ha perdut part de l'arrebossat que la recobria i en alguns indrets ha estat substituït per materials moderns. Un dels dos rellotges de sol (el de la façana sud-est) s'ha desprès del mur i se n'ha perdut pràcticament la totalitat. | <p><span><span><span><span>Masia de tipus basilical, amb una façana principal caracteritzada per tres cossos verticals amb el central més elevat. Aquest volum central té un eix vertical d’obertures amb una porta d’accés d’arc de mig punt a la planta baixa, un balcó al primer pis i una finestra a les golfes. D'altra banda els cossos laterals tenen cadascun una finestra a la planta baixa i una altra al primer pis. La façana presenta un rellotge de sol a la cantonada esquerra, del qual només se’n conserva una part. Tota la superfície està arrebossada, però l’acabat s’ha perdut en diversos indrets de la façana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa disposa de diversos annexos, antigament destinats a les feines agrícoles i ramaderes, que envolten un pati central: entre d'altres la vaqueria, el paller o el celler. Tot el conjunt queda tancat per un alt mur, de maçoneria irregular de pedra i acabat en maons a la part superior, que impedeix veure la masia des del camí; s’hi accedeix per un gran portal des del costat est del recinte.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’exterior del tancat hi ha dos coberts afegits posteriorment amb funcions de magatzem i com a corral de les ovelles, construits amb materials contemporanis. Prop de la casa, a un nivell superior, es conserva l’era enrajolada, avui en dia coberta per vegetació, maquinària i elements diversos. </span></span></span></span></p> | 08238-15 | Disseminat de Can Vinyals | <p><span><span><span><span>Can Vinyals és una de les masies més antigues documentades al terme, de la qual en tenim referències des del 1515. Segons explica el llibre <em>Itineraris pels rodals de Sabadell</em>, ja aleshores pertanyia a la família Vinyals, encara avui en dia propietària de la finca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1929 tenia una superfície de 551.400m2 dels quals 139.000 eren dedicats al cultiu de la vinya, 172.000 eren de bosc, 50.000 de cultiu de secà, 12.000 de regadiu i 178.400 eren de terra erma. La vinya, cultiu principal durant la major part de la història de la finca, va anar perdent pes fins que a mitjans dels anys setanta del segles passat va ser abandonada. D’altra banda, Can Vinyals va ser un dels últims masos de Sant Quirze que va tenir ramats, una activitat totalment secundària al municipi: fins a finals de la dècada de 1980 encara hi havia vaques, i les ovelles es van mantenir fins l’any 2001. Actualment la propietat de Can Vinyals encara es dedica a conrear els camps de la finca, motiu pel qual l’entorn agrícola es conserva en bones condicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Vinyals i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</span></span></span></p> | 41.5217300,2.0820800 | 423413 | 4597083 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99028-151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99028-152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99028-img20250330131407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99028-154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99028-155.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Al costat de la masia hi ha la bassa i la font de can Vinyals, l’aigua de la qual servia per regar els horts de la plana que arribava fins a la masia de ca n’Arús. Havia estat un indret molt concorregut antigament; avui en dia la font ja no té aigua i la bassa, refeta amb formigó i tancada per una reixa, actua com a dipòsit de pluja. A prop de la bassa i seguint el camí de Can Caver es conserven les restes d’un antic forn d’obra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||
| 99029 | Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-1 | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span>Masia aïllada de tipus basilical definida per un cos central més elevat i dos laterals més baixos. Disposa de planta baixa, primer pis i un nivell superior a mode de golfes. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta una simetria en les obertures. A la planta baixa hi ha una porta central amb llinda de pedra flanquejada per dos finestrals, mentre al primer pis s’obren tres balcons que coincideixen en línia vertical amb les obertures inferiors. En el tercer nivell, corresponent només a la part central de la façana, s’observen tres petites finestres d’arc de mig punt que imiten la tradició de les galeries de solana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat de la casa hi ha un pou de pedra, avui en dia cobert, i un ampli espai quadrangular al davant amb porxos que l'envolten per dos dels costats. En un d'ells hi ha un escenari cobert.</span></span></span></span></p> | 08238-16 | Carrer Enric Morera | <p><span><span><span><span>La masia de Can Feliu està documentada des de finals del segle XVII. Entre els anys 1915 i 1935 la finca va viure la seva època de màxima prosperitat; aleshores era propietat d’Antoni Pladellorens, originari de la Granada (Alt Penedès), i per aquest motiu era també conegut com a Manso Pladellorens. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot i que era un mas dedicat fonamentalment al conreu de la vinya, que ocupava un terç de la seva superfície, la propietat tenia una activitat econòmica molt diversificada. Segons el cadastre de 1929, tenia una superfície de 678.000m2, dels quals 228.000 eren dedicats al cultiu de la vinya, 312.800 eren de bosc, 43.000 de cultiu de secà, 30.000 de regadiu i 64.800 eren de terra erma. També hi havia activitat ramadera, tot i que tenia un paper secundari. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament Can Feliu havia estat un conjunt d’edificacions que constava de cases per als masovers, quadres per al bestiar, un gran celler amb cup, una gran era i un moll de descàrrega. Quan es va construir la urbanització de Sant Quirze Jardí es van talar els boscos que envoltaven la masia i enderrocar la major part de les edificacions; només va quedar la casa dels amos i els porxos situats davant l’edificació. Els últims masovers de can Feliu van ser la família Baldomar, i durant l'inici de la dècada de 1980 encara hi vivia un pastor que, amb la destrucció dels camps del voltant, va abandonar la masia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1997 l’Ajuntament de Sant Quirze va comprar el mas i, dos anys més tard, una escola-taller va iniciar la seva restauració; actualment és un Centre Cívic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Can Feliu i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic </span><span lang='ES'>vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística. </span></span></span></span></p> | 41.5334300,2.0751200 | 422846 | 4598389 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99029-162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99029-163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99029-164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99029-165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99029-166.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Can Feliu era una finca amb una gran abundància d’aigua, ja que prop de la masia hi havia dues mines. Tenia un sistema de regadiu amb canalitzacions d’obra, força avançat per l’època, que portaven l’aigua a l’horta, ubicada on actualment hi ha el parc de Can Feliu. Gràcies a l’abundància d’aigua i a aquest sistema de canalització la masia va ser la concessionària de la xarxa d’aigua potable del poble i va abastir les cases fins mitjans dels anys 40, quan la van portar de Can Casablancas. Al costat de l’era de la masia (que actualment és un ampli espai entre la casa i els porxos) hi havia un forn d’obra. Els maons que es van fabricar en aquest forn van servir per construir els porxos que es conserven i també per construir l’edifici de la Patronal. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99030 | Can Poncic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poncic | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segle XVII | Actualment la masia es troba abandonada i en força mal estat de conservació. Les parets han perdut l’arrebossat en diversos indrets, fet que ha permès que la tàpia comencés a deteriorar-se, i a la façana posterior s’ha ensorrat un tram de mur i una petita part de la teulada. D’altra banda, algunes finestres han perdut els vidres, diverses pintades embruten les seves parets i la vegetació ha anat cobrint part de l’edificació. Amenaça ruïna. | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, format per una planta baixa i dos pisos i coberta de quatre vessants amb teula àrab. Les parets estaven originalment arrebossades, però la pèrdua d’aquest recobriment en diferents indrets permet observar el material constructiu: pedra a la part baixa i tàpia en la resta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada al sud-est, presenta diverses obertures simètriques que conformen tres eixos verticals. A la planta baixa destaca el portal adovellat central amb una finestra a cada costat; al primer pis, un finestral central que conforma un balcó i una finestra a cada costat, totes amb llindes de pedra; finalment, al pis superior, tres finestres petites formen una galeria de solana. A les façanes posteriors hi ha diverses obertures situades de manera més arbitrària, probablement en moments diferents. També es va afegir posteriorment un cos lateral i altres ampliacions modernes, fetes amb maons vistos, així com diversos contraforts construïts amb el mateix material. </span></span></span></p> | 08238-17 | Camí de Can Poncic, s/n | <p><span><span><span>La masia de Can Poncic és anomenada per primera vegada al fogatge de 1637. Segons Irina Casado, també s’hi troben restes de la guerra de Successió en un rètol on es pot llegir “Cuartel nº4”. D’acord amb la informació cadastral de l’any 1929, era una de les finques més grans de Sant Quirze amb una superfície de 946.676 m² dels quals 176.000 eren de cultiu de la vinya, 461.000 eren de bosc, 1.676 de cultiu de secà i 308.000 de terra erma. Era propietat de la família Ponsich, amb casa pairal a Sarrià (Barcelona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan l’últim dels Ponsich va morir sense descendència directa va deixar la finca als frares caputxins de Sarrià que hi van construir la residència per a gent gran Assís, situada a poca distància de la masia i en direcció sud-est; va ser inaugurada l’any 1977. A mitjans de la dècada dels anys vuitanta tenien cura del mas i treballaven alguna de les seves terres dos matrimonis de masovers, Ramon Pardo i Montserrat Oliva i Josep Oliva i Teresa Folgueiras juntament amb els seus fills. L’incendi forestal del juliol de 1994 va cremar el bosc que ocupava la quasi totalitat de la finca. Durant els anys 1999-2000 els frares caputxins van firmar un conveni amb l’Ajuntament de manera que actualment aquests terrenys són de propietat municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Poncic i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</span></span></span></p> | 41.5353300,2.0665700 | 422135 | 4598607 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99030-172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99030-173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99030-174.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | El nom històric de la masia, que apareix en gran part de la documentació i de les fonts consultades, és 'Can Ponsich', que concorda amb el nom de la família propietària. No obstant això, també apareix la forma 'Can Poncic', per la qual finalment hem optat per ser la denominació oficial en el nomenclàtor del municipi. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||
| 99031 | Can Barra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barra | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segle XVII | <p><span><span><span><span>Conjunt de construccions i estructures que conformaven una gran masia. El cos principal és un edifici de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Està format per una planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al sud-est, presenta tres eixos d’obertures: en el nivell inferior, un portal d’arc rebaixat, centrat i amb una finestra a cada banda; al primer pis, tres balcons; i a les golfes, tres finestres d’arc de mig punt a la part central, a la manera de les antigues galeries de solana, i una finestra quadrangular a cada extrem de la façana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici principal disposa de diferents annexos. A la dreta s’hi adossa un cos quadrangular de menor altura, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que presenta una galeria amb tres finestres d’arc de mig punt al primer pis i un safareig exterior al mur lateral; darrera seu i adjunt també al cos principal trobem un gran celler. D’altra banda, a l’esquerra de l’edifici s’adossa un altre cos de planta irregular formant un angle obtús amb la façana principal; al primer pis hi trobem novament una galeria amb finestres d’arc de mig punt que atorga una estètica uniforme al conjunt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior de l’edifici principal es conserva l’espai de la cuina amb un foc a terra central i una gran campana, així com el forn de pa. Completen el conjunt altres estructures que antigament havien estat les quadres per al bestiar i diferents magatzems propis d’una explotació agrícola i ramadera. Totes les construccions de la masia queden tancades i delimitades per un mur, decorat amb grans recipients. Dins el clos trobem també la casa i els jardins de la Torre Gorina, que havia estat la residència dels senyors, i un espai amb vinyes replantades.</span></span></span></span></p> | 08238-18 | Passeig de Can Barra, s/n | <p><span><span><span><a><span>La masia està documentada des de l’any 1667; es desconeix si abans ja existia. Can Barra era una de les masies més importants de Sant Quirze: segons el cadastre de 1929 la finca tenia una extensió total de 456.000 m2, gairebé la meitat dels quals (226.000m2) dedicats a la vinya. La resta corresponia a 108.000 m2 de terra erma, 118.000 m2 de secà i 4000m2 de regadiu. Als anys 90, amb la construcció de la urbanització de Sant Quirze Parc, van desaparèixer les vinyes i gran part del bosc. </span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1888, en ser edificada la Torre Gorina, aquesta va esdevenir la casa dels senyors i la masia originària es va convertir en la residència dels masovers. </span><span>A principis del segle XX aquests eren els Feliu-Puig, mentre que a inicis dels anys ’90 Josep Espín i la seva família van ser els últims masovers i habitants de Can Barra. Aleshores la torre servia de magatzem a l’Ajuntament. A principis dels 2000 la masia va passar a ser de propietat municipal i va ser rehabilitada. Avui en dia l’edifici principal és ocupat per les l’Escola d’Adults l’Olivera; el celler, un espai multifuncional; i les construccions annexes són utilitzades per les entitats Gegants i Grallers de Sant Quirze del Vallès i el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Barra i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística</span></span></span></p> | 41.5275600,2.0830500 | 423501 | 4597730 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-1810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-1811.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99032 | Can Viver de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viver-de-la-serra | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segle XV | <p><span><span><span><span>Masia de tipus basilical amb façana orientada al sud-oest on s’hi defineixen tres cossos, el central més ample i elevat. Aquest cos central, de teulada a doble vessant, presenta una porta d’accés a la planta baixa, d’arc rebaixat, un finestral al primer pis i tres finestres d’arc de mig punt peraltat a la zona de les golfes, a manera de galeria de solana. Totes les obertures estan emmarcades amb maó vist.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els cossos laterals, de coberta a una vessant, presenten diferents obertures quadrangulars als dos nivells. Al cos esquerre hi ha una segona porta d’accés amb arc rebaixat a la planta baixa, i entre ambdues portes un banc d’obra adossat al mur. A l’extrem dret de la façana s'hi ha afegit un pou construït amb maons; segons ens informa la propietat actual, aquest pou no estaria connectat amb la capa freàtica del subsol sinó que recollia l’aigua de pluja a través d’un sistema de canalitzacions de la teulada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia està configurada per dos habitatges més, de baixos i pis cadascun, i diferents dependències annexes, antigament utilitzades per a feines agrícoles. La major part de les construccions, incloent la principal, estan arrebossades amb ciment; a la façana principal del mas s’han respectat les obertures emmarcades amb maó vist i el rellotge de sol. Tot el conjunt està tancat per un mur amb dos grans portals fets de maó, d’arc rebaixat i portes enreixades, situats a l’est i a l’oest del recinte. Segons informa la propietat actual, davant la porta de llevant hi havia l'antiga era, indret on actualment hi ha una bassa de construcció recent. </span></span></span></span></p> | 08238-19 | Situada a prop del quilòmetre 16 de la carretera de Rubí (comarcal 1413), en un revolt del traçat antic. | <p><span><span><span><span>Can Viver de la Serra està documentat des de 1487. Segons el cadastre de 1929 la finca tenia una superfície de 1.182.800 m², dels quals 94.400 eren dedicats al cultiu de la vinya, 377.200 eren de bosc, 136.000 de cultiu de secà, 8.000 de regadiu i 567.200 eren de terra erma. També era una de les poques masies que tenia activitat ramadera, tot i que amb un paper secundari. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tal i com era habitual al municipi, la masia era propietat d’una família de Sabadell, els Barnola, i els que portaven les terres i la casa eren masovers. En morir sense descendència els seus últims propietaris, Feliu Barnola i Dolors Vallribera, la masia va passar a la Fundació Barnola-Vallribera Sant Josep, una entitat privada que el matrimoni havia demanat que es crees després de la seva mort amb l’objectiu que administrés totes les seves propietats i en repartís els rendiments als necessitats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fins a finals dels anys noranta del segle passat encara hi vivien masovers que es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. L’any 2008 la casa va passar a la propietat actual. Actualment algunes dependències de la masia es lloguen per a festes i celebracions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Viver i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística</span></span></span></p> | 41.5185900,2.0687600 | 422298 | 4596747 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-198.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Antigament la finca disposava de dues basses: la font del Llorer i la seva bassa, avui en dia cobertes de vegetació, i la bassa de l’hort, ubicada enmig del bosc i actualment seca. Prop de la masia s’hi van localitzar, a la dècada de 1960, restes de ceràmica ibèrica i d’època moderna (materials dipositats al Museu d’Història de Sabadell); aquesta troballa va fer considerar l’existència d’un assentament ibèric. No obstant això, no s’ha localitzat mai cap estructura relacionada amb aquest possible jaciment. D’altra banda, en un marge darrera la casa es van documentar sis forats excavats a l’argila que als anys ‘80 es van interpretar com un possible columbari – llocs on es col·locaven urnes amb les cendres d’individus incinerats - però que molt probablement haurien estat en realitat llocs preparats per col·locar-hi arnes o ruscos d’abelles. Aquests elements han motivat que tot l’entorn de la masia fos inclòs al Catàleg de Béns a Protegir de Sant Quirze del Vallès com a jaciment de categoria BPU (núm. J-14).Molt a prop de la masia hi ha la Torre Barnola, una casa construïda a mitjan segle XX com a residència per al matrimoni Barnola-Vallribera, propietaris de Can Viver. L’edifici està inclòs al Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès com a BPU (núm. 0008-013). | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99033 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-4 | <p><span><span><span>ANTONI COTS, Pau (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | Segles XVII-XX | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants, carener perpendicular a la façana i ràfec construït amb triple renglera de teules. La porta d’accés, d’arc de mig punt adovellat, està una mica desplaçada de l’eix central. La casa està formada per planta baixa i dos pisos, però donat que està bastida en un talús els nivells són desiguals; per aquest motiu les finestres es reparteixen de forma irregular per la façana. Aquestes tenen llindes de pedra escalonades, diferents entre elles i que no són originals de la casa. A banda i banda de la porta d’accés hi ha dos bancs de pedra adossats al mur. La façana és arrebossada i hi destaca un rellotge de sol. L’edifici té adossats un annex al nord i un porxo a l’est, cantó on també hi ha una bassa-piscina, totes elles construccions posteriors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cantó sud-est, molt a prop de la casa, hi ha coberts de construcció moderna que han estat adaptats a quadres per a l’activitat hípica. Una part és sobrealçada a manera d’habitatge; segurament en algun moment havia estat la masoveria. </span></span></span></span></p> | 08238-20 | Camí de Can Camps | <p><span><span><span><span>Can Camps és una masia situada al sud-oest del terme de Sant Quirze, prop del límit amb els municipis de Sant Cugat i Cerdanyola. Existeixen escrits de l’any 1487 que testimonien l'existència d’una casa amb el nom de Camps, i en un document de 1673 apareix com a can “Camps de la Serra” (ja fos per identificació orogràfica o perquè potser pertanyia a Can Viver de la Serra). Segons el cadastre de 1929 tenia una superfície de 307.600 m2, dels quals 207.200 eren ocupats per zona boscosa, 27.200 dedicats al cultiu de la vinya, 71.200 al cultiu de secà i 1.600 de regadiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els anys quaranta i cinquanta del segle passat s’hi instal·là una hípica, activitat que encara es manté actualment, i s’hi van afegir les quadres. Durant la dècada de 1960 va ser adquirida per una nova propietat que hi va fer nombroses reformes, entre elles l’afegitó de les llindes de les finestres, el porxo lateral, l’annex de la façana nord i la piscina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de 1990 la masia va ser adquirida per la propietat actual, que va fer noves obres de manteniment i va naturalitzar la piscina, avui en dia més semblant a una bassa. Durant un temps la hípica va anomenar-se “Les Alzines”, molt probablement en referència als arbres centenaris de la finca, i s’afegí aquest nom al rellotge de sol. Des del 2018, la hípica es va passar a gestionar per la mateixa propietat de la casa i va recuperar la denominació de Can Camps. Si bé des de fa dècades l’activitat principal ha estat la d’hípica, també ha funcionat de manera complementària com a allotjament rural i restaurant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Camps i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</span></span></span></p> | 41.5099300,2.0718000 | 422541 | 4595782 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99033-202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99033-203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99033-204.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | La finca és coneguda per les seves alzines centenàries. Força a prop de la masia, cap a l’oest i prop del camí, hi ha dues monumentals alzines separades uns 30 metres, incorporades al Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès: l'alzina de Can Camps I (núm. 7 del catàleg) i l'alzina de Can Camps II (núm 8). També era un punt de referència el desaparegut pi de Can Camps, un gran arbre situat just a la carena i visible des de molts quilòmetres a la rodona; un llamp el va fer malbé. A pocs metres de la casa, vora el torrent, hi havia dos forns de calç oberts en un talús. Segons informació de la propietat de la finca avui en dia es conserven en molt mal estat. Al sud-est de la masia hi havia hagut la font de Can Camps, avui desapareguda, que era molt freqüentada per excursionistes i caçadors; als anys 1940 la seva aigua era venuda a la ciutat de Sabadell. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99034 | Can Pallàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallas-4 | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | Segles XIII, XVII, XX. | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Té planta baixa i un pis, tot i que, donat que la casa està situada en un desnivell, el cantó de migdia disposa d’una dependència per sota del pis principal – l’antiga vaqueria - amb accés directe des de l’exterior. La masia ha estat força remodelada en les últimes dècades, fet que ha modificat el seu aspecte original. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal, orientada a l’est, disposa d’una porta d’accés central flanquejada per dos bancs de pedra i una finestra a cada banda, mentre que el pis superior disposa de tres finestrals amb barana ubicats de manera simètrica, el central just damunt la porta. La façana sud té un gran portal central d’arc rebaixat que dona accés a la vaqueria citada anteriorment. En aquesta façana s’afegí posteriorment un cos superior central a manera de cos basilical, amb balcó, i coronat per un rellotge de sol. La resta d’obertures, de mida desigual, s’ubiquen de manera arbitrària. Davant hi ha una piscina de nova construcció que intenta imitar una antiga bassa amb un contorn fet de maons. La façana nord també va ser transformada, en aquest cas amb l’afegit d’una galeria porxada. Tot i les nombroses modificacions, es mantenen algunes dependències de l’antiga masia com la vaqueria amb les seves menjadores i també el celler amb el cup i la premsa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la resta d’edificacions del mas, part dels coberts que envoltaven la casa van ser enderrocats; només se’n conserva un al nord-est de l’edifici principal. Aquest queda unit, mitjançant un mur, a una portalada que donava accés al conjunt des de l’antiga era enrajolada, avui desapareguda. El paviment de rajoles que hi ha actualment és fruit d'una remodelació i l'indret s'utilitza com a zona d’aparcament. Al sud, entre la casa i la riera, hi ha una zona amb terrasses on antigament hi havia els horts; actualment està enjardinat. Els horts es regaven amb una bassa que encara existeix prop la riera, tot i que fou coberta per seguretat quan es va abandonar l’activitat hortícola. Al pati interior de la casa s’hi conserven dues basses que recollien l’aigua de la mina de Can Pallàs (que es va perdre al fer l’autopista Sabadell-Terrassa) i un pou. </span></span></span></span></p> | 08238-21 | Avinguda Can Pallars, 68 | <p><span><span><span><span>L’actual masia de Can Pallàs, molt modificada respecte a l’edifici original, és un antic mas anomenat originàriament Can Ramonell. Aquest apareix referenciat ja al segle XII en un document del cartulari de Sant Cugat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1929 la finca tenia una extensió de prop de 348.400m2, dels quals 120.400 eren dedicats al cultiu de la vinya, 38.800 eren de regadiu, 60.400 de cultiu de secà i 128.800 eren de bosc. La finca va ser propietat durant molts anys de la família Casamitjana de Barcelona, fins que l’any 1966 va ser adquirida per dues famílies que actualment encara en mantenen la propietat. A la dècada de 1970 la finca va començar a urbanitzar-se, i actualment una bona part està ocupada amb xalets unifamiliars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Pallàs i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística</span></span></span></p> | 41.5377500,2.0638000 | 421907 | 4598878 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-211.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-216.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Molt a prop de la casa, al sud, hi ha la font de la Riba, actualment seca i en mal estat, i el jaciment sepulcral de la Balma neolítica de Can Pallàs, excavat en la seva totalitat.A l’inici del camí d’accés a la casa hi ha una roda de molí de pedra amb el nom de la masia gravat; aquest element, però, no prové del mas original.En el Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès, la masia de Can Pallàs es relaciona amb les anomenades “Torres de Can Pallàs” (núm. 20910-01) i s’explica que aquestes edificacions modernes s’haurien construït quan la masia va abandonar la seva funció, substituint-la com a residència dels propietaris. Segons informa la propietat actual, però, la qüestió no va succeir d’aquesta manera: les dues torres actuals són habitatges edificats a partir de dues petites construccions auxiliars ja existents a la finca. L’any 1966 aquestes van quedar en mans d'una de les famílies propietàries, que les va reformar donant-los l’aspecte actual, mentre que l'altra família va quedar-se la casa de pagès. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99035 | Can Llobateras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobateras | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | Segles XVII-XX | La casa fou restaurada a finals del 1980 i es manté en molt bon estat de conservació. | <p><span><span><span><span>Masia amb coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. És de planta baixa i un pis. Té el portal, d’arc de mig punt adovellat, desplaçat a la dreta de la façana. Segons el Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès aquest fet podria indicar que la porta correspongués a una construcció més antiga que s’hauria ampliat cap a l’esquerra, on actualment hi ha una altra porta rectangular. Les finestres - dues a la planta baixa i tres al primer pis - es disposen de manera irregular. De les tres finestres de la part superior la de l’esquerra presenta una llinda i muntants de pedra, fet que reforçaria la hipòtesi que es tractés de la part més antiga de la casa. Al costat d’aquesta obertura hi ha un rellotge de sol. A banda i banda del portal d’accés la façana presenta dos bancs d’obra adossats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Prop del cantó est de la masia hi ha un cobert, més gran que la casa; una part de l’estructura del qual presenta el sostre ensorrat. Al sud-est, una mica més allunyada del mas, hi ha una torre de construcció més moderna. </span></span></span></span></p> | 08238-22 | Urbanització de Can Pallars i Llobateres | <p><span><span><span><span>Avui en dia Can Llobateras és una masoveria subsidiària d’una torre principal, però antigament era la masia que donà origen a la finca. La torre fou construïda molt posteriorment; per les seves característiques arquitectòniques probablement a finals del primer terç del segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals dels anys cinquanta del segle passat la masia va ser adquirida per la família propietària avui en dia. L’aspecte actual es deu a la restauració realitzada a finals de la dècada de 1980, en la qual es va intentar recuperar la fesomia original de la masia retirant tots els afegits com, per exemple, uns porxos moderns construïts amb pilars metàl·lics i cobertes de plàstic. També en aquesta època es van plantar els xiprers ubicats al camí d’accés a la casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment la masia és l’habitatge dels masovers i la torre la residència ocasional dels propietaris. La finca manté l’activitat agrícola i forestal. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Llobateras i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</span></span></span></p> | 41.5399900,2.0574800 | 421383 | 4599133 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-226.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Prop de la casa hi havia la font que portava el mateix nom, d’estructura molt simple: una canonada que sortia del marge i un terra de rajola rústica catalana. Durant la dècada de 1970 uns aiguats van ensorrar el marge i la font va quedar colgada. El mas conservava l’antiga premsa de vi, que actualment està ubicada davant la torre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||
| 99036 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera-3 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-US'>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. </span><span lang='ES'>Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | Segle XVIII | La masia manté totes les seves estructures però amb diferent estat de conservació: tot i que la façana principal del casal està reformada i mica en mica s’estan fent arranjaments a la casa, l’edifici necessitaria alguna actuació de reforç de murs i teulada. D’altra banda, la construcció d’infraestructures viàries i polígons ha afectat la finca desdibuixant el seu entorn. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Gran casal de planta rectangular coberta amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L’edifici està format per una planta baixa i dos pisos. La façana principal està pintada d'un to rosat ben viu i presenta diferents obertures que s’estructuren en tres eixos verticals emmarcats per motllures - també verticals - de color ocre. La planta baixa és presidida per un portal al centre amb finestres laterals a banda i banda, obertures que tenen la seva correspondència amb tres balcons al primer pis, mentre que el nivell superior està configurat per quatre obertures d’arc de mig punt (una de les quals trenca la simetria del conjunt) a manera de galeria de solana. A la dreta de la façana, a l’alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol pintat, però fotografies antigues testimonien que és de factura recent (probablement pintat al moment de restauració de la façana). A banda i banda d’aquest cos central de la masia, s’hi afegeixen dos volums laterals de menor alçada, essent el de la dreta una galeria porxada amb arcs de mig punt peraltats. Al cos de l’esquerra encara se li adossa una construcció més: un estable que conserva la menjadora a l’interior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici està envoltat d’altres construccions, coberts i annexos – alguns construïts posteriorment - i davant la casa hi ha una gran era enrajolada. Tot el conjunt està tancat per un mur; s’accedeix al recinte per un gran portal d’arc de mig punt amb teulada. Els coberts al sud de la masia, sota l’antiga era o pati (actualment un centre hípic) tenen un accés independent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’interior de la casa, a la planta baixa, es conserva una gran cuina amb foc a terra central i una gran campana, un forn de pa construït posteriorment amb maons, una cuina de fogons de llenya i una gran pica de pedra. En altres espais de la masia es conserven també cups i una premsa. </span></span></span></span></p> | 08238-23 | Camí de Can Corbera | <p><span><span><span><a><span lang='CA'>Can Corbera és una masia situada al costat de la carretera de Rubí a Terrassa, molt a prop del barri de les Fonts. Tot i que per la seva llunyania al nucli urbà de Sant Quirze és força desconeguda per la majoria dels seus veïns i veïnes, és una de les masies més grans i amb més història del terme. </span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mas pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Feliuet de Vilamilans i, segons un pergamí de l’arxiu parroquial de Sant Quirze del Vallès, els seus orígens es remunten al segle XIII. </span>Es troben referències d’aquesta casa l’any 1407 com a mas Maduxer. Un pergamí del 1633 parla de Jacobus Corbera donant referències de la fusió dels masos Marsol i Sinyera, Armengol, Ferran, Manresa, Mata per formar el Domus de Can Corbera, que al segle XVIII canviarà el cognom familiar per lligams matrimonials. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1809, en el context de la Guerra del Francès, l’antic mas va ser incendiat i destruït per les tropes napoleòniques quan van envair la ciutat de Terrassa i la seva rodalia. Un parell de dècades després es va edificar el gran edifici actual. Durant les guerres carlines la casa es va utilitzar com a caserna; ho testimonia un cartell al costat de la porta principal on s’hi llegeix “Cuartel nº 6”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el cadastre de 1929 la finca tenia una superfície de 1.249.200 m², dels quals 84.000 eren dedicats al cultiu de la vinya, 824.400 eren de bosc, 204.800 de cultiu de secà, 12.000 de regadiu i 124.000 de terra erma. Actualment part de les dependències estan llogades a la hípica Can Buimira.</span></span></span></span></p> | 41.5178403,2.0380309 | 419733 | 4596691 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99036-2310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99036-2320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99036-2330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99036-2340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99036-2350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99036-236.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99037 | Església Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p><span lang='CA'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></p> <p><span lang='CA'>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p> </p> | Segles XI - XVIII - XX | <p><span lang='CA'>L’església parroquial de Sant Quirze és un petit edifici d’una sola nau amb capelles laterals, volta de canó i teulada asimètrica de dos aiguavessos. L’exterior és molt auster; presenta un acabat arrebossat que en la part frontal està pintat i en la posterior, on està molt més desgastat, deixa entreveure un aparell de maçoneria irregular. </span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici ha estat molt modificat al llarg dels segles. L’aspecte actual és fruit d’una gran remodelació de finals del segle XVII - principis del XVIII, moment en el qual es van enderrocar els murs per ampliar l’antic temple, i de la construcció de la torre superior del campanar l’any 1912.</span></p> <p><span lang='CA'>A la façana frontal, el portal d’entrada està emmarcat i coronat per una arcada semicircular de color blanc on apareix escrit el nom de la parròquia, que deixa un espai amb una petita imatge del santa Julita amb sant Quirze infant. Ambdós elements - el nom i la parròquia - van ser afegits als anys noranta del segle passat. A mitja alçada hi ha una finestra d’arc apuntat i una motllura on s’inicia el campanar pròpiament dit, que presideix tota la façana. Aquest és de planta quadrada i consta de diversos nivells: damunt la torre principal s’aixeca una de superior i la del rellotge, que van reduint-se en perímetre. Corona l’estructura un suport metàl·lic amb les campanes de les hores i una creu. Els cossos superiors estan decorats amb merlets esglaonats.</span></p> <p><span lang='CA'>Malgrat totes les transformacions, queden traces de l’edifici romànic original en algunes parts de l’antic campanar d’espadanya, integrades a l’actual torre i ocultes per l’arrebossat. Segons les fonts bibliogràfiques consultades, el campanar actual hauria aprofitat l’antic i gruixut mur de ponent (d’1’80 metres de gruix) i les dues finestres frontals serien els ulls de l’antiga espadanya. A la façana sud s'observen les traces de l'enderroc de l'edifici de la rectoria, antigament adossat a l'església.</span></p> | 08238-24 | Plaça de la Vila | <p><span lang='CA'>L’església de Sant Quirze va ser construïda a l’antic camí de Barcelona a Manresa, que passava també per Terrassa. Es desconeix l’any d’edificació de l’església, però segons Casado (2001) la primera notícia documental és de l’any 996, quan s’especifica que va ser fundada al terme de Terrassa, a les muntanyes de Galliners. Va ser consagrada posteriorment, l’any 1050, pel bisbe Guislabert de Barcelona i quedà sotmesa als dominis del monestir de Sant Cugat. No és fins l’any 1114, però, que trobem la primera referència de l’església com a parròquia en un document del Cartulari de Sant Cugat.</span></p> <p><span lang='CA'>Entre els anys 1701-1702<span> </span>es va ampliar l’antic temple, que s’havia quedat petit a causa del creixement demogràfic. Aquesta ampliació va ser realitzada pel mestre d’obres de Cardedeu Joan Picassó i va comportar l’enderrocament de bona part del temple original. Els materials enrunats es van utilitzar per a la construcció de la nova obra, juntament amb els procedents de l’enderroc de l’església de Sant Pere dels Torrents, situada pròxima a Can Barra. També es va bastir un nou altar major de tipus barroc. </span></p> <p><span lang='CA'>L’última gran reforma constructiva va ser l’any 1912, quan es va remodelar la torre del campanar per tal de posar-hi el rellotge actual. A principis dels 2000 es va enderrocar la rectoria i es va construir una nova església per a la celebració del culte ordinari, quedant l’edifici antic per a ocasions extraordinàries.</span></p> | 41.5331200,2.0814400 | 423373 | 4598348 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99037-241_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99037-242_0.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | L’església parroquial ha tingut diferents retaules al llarg de la seva història. El primer, gòtic, va ser fet pel mestre aragonès Pere Garcia de Benavarri al segle XV si s’hi representen fragments de la vida de Sant Quirze i Santa Julita; actualment es troba al Museu Diocesà de Barcelona. L’any 1708 es construí un segon altar d’estil barroc obra de l’escultor mataroní Joan Vila, daurat el 1722 pel sabadellenc Miquel Ferran; va ser destruït durant la Guerra Civil. Finalment, l’altar que es conserva actualment és una obra dels anys 60 feta per l’escultor Juvanteny que imita el retaule gòtic. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99038 | Torre d'estiueig Passeig de les Magnòlies, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-passeig-de-les-magnolies-2 | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><a>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</a></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, format per una planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a dues vessants. En un dels extrems de la façana principal s’adossa una torre quadrangular amb coberta piramidal i un gran finestral d’arc de mig punt a la paret frontal per damunt del qual hi ha una petita cornisa; entre aquesta i la coberta s’observen dues grans inicials esgrafiades (una G i una possible K) corresponents als propietaris i promotors de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les teulades disposen de ràfecs sostinguts per mènsules de fusta i tres pinacles decoratius: un al vèrtex de la coberta piramidal de la torre i un a cada extrem del carener de la teulada del cos principal. Tot l’edifici està pintat d’un color crema que contrasta amb el verd de la teulada i els elements de fusteria. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gran jardí que envolta la finca està delimitat per un mur perimetral, també de color crema, amb una bardissa a la part superior. Aquest és més alt en el passeig Magnòlies que no pas al passatge Moreres degut a la inclinació del terreny; en aquest segon carrer el mur disposa també d’una barana d’obra pintada de blanc. L’accés principal a la finca és a través d’un gran portal amb reixa format per una entrada central més ampla i dues laterals flanquejades per pilars. Dins el jardí destaca una galeria vegetal que condueix fins a la porta principal de l’edifici. A la finca també hi ha dues construccions més, separades de la torre principal, a mode de garatge i annexos.</span></span></span></span></p> | 08238-25 | Passeig de les Magnòlies, n. 2 | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX en terrenys que la Societat Ribes i Cia. va comprar al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, industrials i gent benestant de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5268700,2.0332200 | 419343 | 4597698 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99038-252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99038-253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99038-254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99038-255.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, separat del nucli urbà de Sant Quirze per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99039 | Torre d'estiueig Passeig de les Magnòlies, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-passeig-de-les-magnolies-4 | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular i coberta de teula àrab a quatre vessants. Disposa de planta baixa i primer pis. En una de les façanes laterals hi ha un petit cos adossat amb una coberta plana que conforma un petit balcó al primer pis. Aquest cos presenta una cornisa decorada amb una sanefa de ceràmica blava que té continuïtat en la resta de l’edifici, resseguint-lo perimetralment. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana frontal presenta tres línies verticals d’obertures: a la planta baixa, una porta central amb finestres a banda i banda i, al pis superior, tres finestres allargades, essent la central més petita. Aquestes presenten, sota l’ampit, una decoració conformada per una senzilla línia de rajoles de color blau marí. A la planta baixa destaca un petit porxo amb teulada a doble vessant i fusteria vista situat damunt la porta d’entrada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'edifici està situat a un nivell superior respecte el pla del carrer, per la qual cosa l’accés es realitza mitjançant una graonada. La casa està envoltada per un jardí que es troba separat del carrer per un mur coronat per una barana d’obra, actualment força cobert per heura. S’accedeix a la finca per una porta enreixada flanquejada per dos pilars que presenten un adorn de ceràmica blava de forma romboidal, a joc amb la decoració dels pilars del porxo d’entrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant les façanes com el mur exterior estan pintades de color blanc, que contrasta amb el blau de la decoració ceràmica, els porticons de les finestres i la resta d'elements en fusta. Aquesta estètica dona un toc mediterrani al conjunt propi de l’arquitectura noucentista.</span></span></span></span></p> | 08238-26 | Passeig de les Magnòlies, n. 4 | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5267300,2.0333100 | 419350 | 4597683 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99039-262.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99039-263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99039-264.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99040 | Torre d'estiueig Carrer de les Magnòlies, 12 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-carrer-de-les-magnolies-12-bis | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). </a>Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular amb coberta a doble vessant de teula àrab i format per una planta baixa i un primer pis. Es troba elevat respecte el pla del carrer i s’hi accedeix a través d’una graonada. L’edifici està envoltat per un jardí, delimitat de l’exterior per un mur, a la cantonada sud-est del qual s’aixeca un garatge amb accés directe des del carrer i coberta plana a mode de terrat amb barana balustrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la torre, la façana principal està definida per tres seccions horitzontals separades per cornises blanques; la que separa la planta baixa i el primer pis ressegueix tot el perímetre de l’edifici. Al pis superior s’observen tres finestres decorades amb llindes blanques que contrasten amb el color crema de la façana. La finestra central, més petita, presenta una decoració inferior a mode de balconet que es recolza sobre la cornisa, mentre que les laterals tenen un ampit remarcat en color blanc. La secció superior està formada per un tester de perfil mixtilini amb tres ondulacions i coronat per tres pinacles de ceràmica situats de manera simètrica al centre i als dos extrems. </span></span></span></span></p> | 08238-27 | Carrer de les Magnòlies, n. 12 bis | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5260200,2.0332400 | 419343 | 4597604 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99040-272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99040-273.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99041 | Torre d'estiueig Carrer de les Magnòlies, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-carrer-de-les-magnolies-20 | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). </span></a><span lang='IT'>Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular i coberta plana que conforma un terrat. Està format per un garatge, una planta baixa elevada respecte el pla del carrer a la qual s’accedeix per dues graonades laterals, i un primer pis. Damunt hi ha un volum quadrangular que probablement correspon al cos d’escala per accedir a la coberta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha una estructura porxada que ocupa tota la façana, amb quatre columnes que serveixen de base per la balconada del primer pis. La porta d’accés es troba centrada i té una finestra a cada costat. El primer pis presenta dos finestrals als laterals que donen accés a la balconada i estan alineats amb les finestres de la planta baixa. Entremig hi ha esculpit un medalló ovalat amb ornamentacions vegetals. Totes les obertures disposen de porticons de fusta de color blau. Les finestres i finestrals de la façana principal tenen un arc de mig punt amb una decoració esculpida a la dovella central, mentre que les de la resta de façanes són rectangulars i amb les llindes decorades amb esgrafiats. Corona l’edifici una balconada balustrada, que conforma el terrat, amb una petita cornisa dentada a sota i, més avall, una sanefa esgrafiada que envolta tot el perímetre de la torre.</span></span></span></span></p> | 08238-28 | Carrer de les Magnòlies núm. 20. | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5252500,2.0331900 | 419338 | 4597519 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99041-282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99041-283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99041-284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99041-285.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99042 | Torre d'estiueig Passeig de les Moreres, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-passeig-de-les-moreres-1 | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). </span></a><span lang='IT'>Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p>Edifici de planta irregular, de forma similar a un quart de cercle amb dos laterals que conformen un angle recte i un altre lateral corbat. A l’extrem nord-est del perfil circular trobem un petit cos quadrangular adossat a mode de tribuna que constitueix la porta d’entrada, força ampla i amb un arc rebaixat. S’hi accedeix a través d’una graonada ja que l’edifici, format per una única planta, es troba elevat respecte el nivell de carrer. </p> <p>La façana circular correspon a una galeria vidrada amb tres finestrals rectangulars separats per semicolumnes amb capitell jònic d’imitació classicista pròpia de l’arquitectura noucentista. L’edifici té una coberta plana i un remat superior en forma de mur que, després d’una motllura dentada i una petita cornisa, s’alça per damunt la coberta. Aquest ressegueix tot el perímetre de l’edifici i està coronat per diverses esferes decoratives distribuïdes regularment. Damunt la porta d’entrada aquest remat pren una forma ondulada i presenta un medalló al centre amb la inscripció “1929”, que molt probablement fa referència a l’any de construcció de la torre. </p> <p>La casa està envoltada per un pati separat del carrer mitjançant un mur de pedra amb reixa perimetral que disposa de diversos pilars coronats per elements decoratius ceràmics: en la majoria, grans copes, i en el cas de l’entrada, dues esferes a conjunt amb les del coronament. Al nord-oest de l’edifici s’hi adossa un garatge de planta quadrangular, amb accés directe des del carrer, que imita l’estètica de la torre. Totes les façanes estan pintades de blanc, color que contrasta amb la tonalitat beix dels elements decoratius.</p> | 08238-29 | Passeig de les Moreres, n.1 | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5276100,2.0336100 | 419376 | 4597780 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99042-292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99042-293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99042-294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99042-295.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99043 | Torre d'estiueig Passeig del Ferrocarril, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-passeig-del-ferrocarril-18 | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular cobert amb una teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana i un ràfec sostingut per mènsules de fusta. Disposa de planta baixa i dos pisos, el superior corresponent a un espai sota teulada a mode de golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta, a la planta baixa, la porta d’accés i una finestra a cada banda i, al primer pis, tres grans finestrals alineats amb les obertures inferiors. Al nivell superior hi ha tres finestres petites, la central de forma apuntada. Sota els ampits de les obertures (tant de la façana frontal com de les laterals) hi ha sanefes ceràmiques de color blanc i blau, tonalitats que també trobem en les rajoles que decoren, a l’alçada del primer pis, els quatre angles de l’edifici. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La torre està vorejada per un jardí que queda separat del carrer per un mur. S’hi accedeix a través d’una porta enreixada flanquejada per dos pilars coronats amb elements ceràmics decoratius en forma de pinya. Totes les façanes estan pintades de blanc mentre que els diferents elements decoratius ceràmics són de color blau, configurant una estètica mediterrània característica de l’arquitectura noucentista. </span></span></span></span></p> | 08238-30 | Passeig del Ferrocarril, n. 18. | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 419391 | 419391 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99043-302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99043-303.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99044 | Mirador del Pujol Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pujol-blanc | L’any 2017 es van dur a terme treballs d’arranjament del mirador, tant pel que fa a la neteja de deixalles i residus com a l’aclarida d’arbres i sotabosc per obrir el camp de visió des d’aquest punt, reduir la biomassa combustible i afavorir el desenvolupament de la roureda i l’alzinar. Actualment la zona es manté neta, però el faristol informatiu està molt desgastat i clivellat per l’acció del sol, dificultant notablement la seva lectura i interpretació. A més, els grans blocs de pedra estan força embrutats per pintades de grafitis. | <p><span><span><span>Petita esplanada situada al capdamunt del turó del Pujol Blanc, l’indret més elevat de la serra de Galliners i del municipi de Sant Quirze del Vallès, amb 315 metres d’altitud. La zona ha estat arranjada com a mirador, amb la col·locació de quatre grans blocs de pedra sense treballar, a mode de seients, i un faristol informatiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del Pujol Blanc es pot contemplar una extensa panoràmica de bona part de la comarca del Vallès, que permet veure tota la plana i els cims més destacats de la serralada Prelitoral: Sant Llorenç del Munt, el puig de la Creu, el Farell, els cingles de Gallifa, el Montseny i, parcialment, Montserrat. També es poden observar els cims de la serralada Litoral, el Montnegre i el Corredor i la Serralada de Marina i, en dies de bona visibilitat, fins i tot la mar Mediterrània i la desembocadura del riu Besòs.</span></span></span></p> | 08238-31 | Serra de Galliners | <p><span><span><span>El mirador del Pujol Blanc és un espai molt visitat per excursionistes i també utilitzat com a punt d’observació per als serveis de vigilància d’incendis. De fet al cim del pujol, prop del mirador, encara hi ha restes de la base d’una torre amb estructura metàl·lica que era utilitzada durant l’estiu de punt de guaita forestal. Encara es poden observar, també dalt del turó, un conjunt de trinxeres excavades durant la Guerra Civil.</span></span></span></p> | 41.5249814,2.0564926 | 421282 | 4597467 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99044-312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99044-313.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||||
| 99045 | Arxiu Municipal de Sant Quirze del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-quirze-del-valles | Segles XIX-XX | <p><span><span><span>L’arxiu municipal custodia el fons de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, el del Jutjat de Pau i els fons privats de Joan Vila Puig (amb fitxa específica en el mapa, núm. 56) i Miquel Aznar Carreño. El conjunt de la documentació està ubicada en dos indrets diferents: en un espai de la planta baixa de l’edifici principal de l’Ajuntament, a la plaça de la Vila, i a un local municipal del carrer Sant Isidre destinat específicament a servei d’arxiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons de l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès aplega tota la documentació que fa referència a la gestió general de la institució. És el fons més gran i important, i ocupa uns 670 metres lineals en paper. Abasta des de l’any 1842 fins al 2007. De la segona meitat del segle XIX es conserva un reduït grup de documents corresponents al cadastre, padró d’habitants, comptes, béns i drets municipals, i algunes activitats desenvolupades per les institucions municipals. A finals del S. XIX es van començar a iniciar les sèries documentals que formen el fons documental de l’Ajuntament, derivades de l’exercici de les seves funcions i competències.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons del Jutjat de Pau abasta el període 1844-1989 i ocupa 3’8 metres lineals en paper organitzats en 40 unitats d’instal·lació. Conté, entre d’altra documentació, expedients de judicis, certificats de matrimoni, defunció i naixement, i actes de conciliació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons privat de Miquel Aznar Carreño ocupa 2 metres lineals en paper, amb 19 unitats d’instal·lació i 164 unitats documentals. Conté documents del període 1884-2008 i és resultat de l’interès per la història i el col·leccionisme d’Aznar i la seva dona. Aquest fons personal està focalitzat sobretot en el període de la Guerra Civil Espanyola i la dictadura. Un gran gruix correspon a documentació militar, però també n’hi ha d’àmbit polític i relativa a diverses associacions, així com una important col·lecció d’hemeroteca, principalment amb exemplars de La Vanguardia. El senyor Aznar també va rebre documentació de diverses persones del municipi, però es desconeix el moment d’aquesta donació i el nom de les persones donants. </span></span></span></p> | 08238-32 | Carrer Sant Isidre s/n i Plaça de la Vila 1. | <p><span><span><span>Als anys 1980 la documentació municipal es trobava abandonada al soterrani de l’antic Ajuntament, aleshores en desús, situat al carrer del Pintor Vila Puig. En aquest context, el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze (GIHSQ) va agafar part de la documentació per tal de protegir-la i preservar-la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1987 es va produir la primera intervenció arxivística: es contractà una arxivera, es va habilitar la segona planta de l’Ajuntament com a servei d’arxiu, s’hi va traslladar la documentació que es trobava al soterrani de l’antic Ajuntament i s’inicià un primer inventari. L’any 1991 l’Arxiu Comarcal de Terrassa va realitzar un inventari més exhaustiu, tant del que es custodiava al servei d’arxiu com de la documentació que seguia custodiant el GIHSQ. Aleshores es creà una base de dades seguint el quadre de classificació normalitzat que el Departament de Cultura de la Generalitat va proposar per la documentació municipal l’any 1989 (Normes per a la classificació de la documentació municipal), tot i que amb algunes revisions i modificacions posteriors, aprovant-se el definitiu l’any 2015. L’any 2007 el GIHSQ va donar part de la documentació que custodiava, que va ser integrada dins del fons municipal. Posteriorment l’entitat ha realitzat més donacions, però no n’ha quedat constància documental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al fons Miquel Aznar Carreño, la documentació va estar en custòdia del seu propietari fins a la seva mort; aleshores la seva família en va fer donació a l’Arxiu Municipal de Sant Quirze del Vallès. El fons va ingressar a l’arxiu a partir de dues donacions els anys 2023 i 2024. </span></span></span></p> | 41.5327763,2.0807451 | 423315 | 4598311 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99045-322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99045-323.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||||
| 99046 | Rellotge de sol Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-camps | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX | El rellotge ha perdut el gnòmon i la imatge pintada al pol està mig esborrada, essent irreconeixible. La inscripció “Les alzines” és un afegit posterior que fa referència a la hípica que s’hi va instal·lar; la propietat actual ha expressat la voluntat de canviar-ho pel nom de la masia: Can Camps. | <p><span><span><span>Rellotge de sol pintat a la façana, d’orientació sud-est. Té forma rectangular i està emmarcat en blau. Les línies horàries es presenten de 5 a 5, amb línies més curtes per a les mitges hores i xifres aràbigues. Ha perdut el gnòmon. En el pol hi ha pintada una imatge dins d’un cercle, actualment mig esborrada i irreconeixible; segons l’Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans podria haver estat un cap de cavall. A la part superior hi ha les inscripcions “LES ALZINES” i “F.E.S.” </span></span></span></p> | 08238-33 | Camí de Can Camps | <p><span><span><span>Aquest rellotge de sol està situat a la façana de Can Camps, una masia documentada des de l’any 1487 avui en dia utilitzada com a hípica, allotjament rural i també com a residència dels seus propietaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La presència de rellotges de sol a la façana era habitual a les masies de Sant Quirze. Aquests elements acostumaven a afegir-se en un moment posterior a la construcció de l’edifici, generalment als segles XVIII o XIX. </span></span></span></p> | 41.5098830,2.0718670 | 422547 | 4595777 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99046-331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99046-332.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | La inscripció “LES ALZINES” que apareix al rellotge de sol fa referència al nom que va tenir la hípica ubicada a les instal·lacions de la masia, i que probablement està relacionat amb la presència d'alzines centenàries a la finca. La propietat actual ha recuperat el nom de Can Camps, i ha expressat la seva voluntat de restituir aquesta denominació en el rellotge de sol. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||
| 99047 | Rellotge de sol Can Viver de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-viver-de-la-serra | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. </a>Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | Segles XVII-XIX | El rellotge de sol només conserva el requadre pintat i el gnòmon de vareta, però no s'aprecien línies horàries, números ni cap altre element ornamental. | <p><span><span><span>Rellotge rectangular pintat a la façana principal de la masia de can Viver de la Serra, ubicat a la dreta de la finestra central del primer pis, d'orientació sud-oest. Conserva el gnòmon de vareta però no s’aprecia cap altre element: no s’observen marques horàries (tot i que s’intueix alguna línia), ni números ni cap ornamentació. </span></span></span></p> | 08238-34 | Prop del quilòmetre 16 de la carretera de Rubí (comarcal 1413), en un revolt del traçat antic. | <p><span><span><span>Can Viver de la Serra és una de la trentena de masies que hi havia hagut al terme municipal de Sant Quirze del Vallès, de la qual hi hauria documentació escrita des de l’any 1487.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pràcticament tots els masos de Sant Quirze disposaven d’un rellotge de sol a la façana. Tot i que el de Can Viver ha perdut part dels components que devia tenir (línies horàries, números, possible ornamentació), té el valor de ser un dels pocs rellotges de sol que encara es conserven a les masies del terme gràcies que l’arrebossat modern de la façana va respectar aquest element.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5186670,2.0689170 | 422311 | 4596755 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99047-342.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99048 | Rellotge de sol Carrer Barcelona, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-barcelona-40 | <p><span><span><span>Rellotge de sol en forma de plafó ceràmic rectangular format per un mosaic de 56 rajoles (8 d’alt per 7 d’ample). El rellotge té orientació sud-est i presenta línies horàries, de 6 a 2, a les hores i les mitges hores. Els números són aràbics i es presenten dins un marc de color verd fosc. No té gnòmon. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El rellotge presenta diversos elements decoratius. Al pol s’observa un sol, els rajos del qual representen les línies horàries; al seu costat esquerre -llevant- un gall i a la dreta - ponent - un mussol i la lluna. A l’extrem superior del plafó ceràmic hi ha escrit, en un rètol tipus cinta, el lema “el temps no el pots deturar però pots no perdre’l”.</span></span></span></p> | 08238-35 | Carrer Barcelona, n. 40 | <p>El rellotge de sol està situat en una de les primeres cases construïdes a mitjans dels anys 1980 en urbanitzar-se la finca de Mas Duran. Els propietaris van encarregar-lo a la ceramista sabadellenca Josefina Tutusaus, que durant anys va tenir una escola de ceràmica a la capital vallesana. </p> | 41.5323034,2.0838042 | 423569 | 4598255 | 1985 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99048-352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99048-353.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Josefina Tutusaus | El rellotge de sol té la particularitat que, tot i que la ceramista va deixar el forat per poder encaixar el gnòmon, mai ha arribat a tenir vareta i, per tant, mai ha marcat l'hora. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99070 | Rellotge de sol de Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-duran | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX | El pas del temps havia esborrat gairebé per complet el dibuix del rellotge; l’any 2016 va ser restaurat amb un disseny que va intentar conservar al màxim la imatge de l’original. | <p><span lang='CA'>Rellotge de sol rectangular esgrafiat en calç. Les línies i els nombres estan pintats amb un to granat o marronós. Té orientació sud-est, un gnòmon de vareta simple i està emmarcat. Les línies horàries estan configurades de 5 a 3 i s'indica cada hora amb numeració aràbiga. </span></p> | 08238-36 | Avinguda Camí del Mas n. 9 | <p><span lang='CA'>Aquest rellotge de sol està situat a la façana de la masia coneguda com el Mas Duran, construïda al segle XVI i propietat de la família que li donà el nom: els Duran, la casa pairal dels quals encara es conserva al carrer Pedregar de Sabadell.</span></p> <p><span lang='CA'>A Sant Quirze pràcticament totes les masies disposaven d’un rellotge de sol a la façana; el del Mas Duran és un dels pocs exemples que es conserva actualment. </span></p> | 41.5326670,2.0850000 | 423670 | 4598295 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99070-391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99070-392.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99071 | Rellotge de sol de Can Casarramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-casarramona | Segles XVIII-XIX | <p><span><span><span>Rellotge de sol pintat a la façana de la masia de Can Casarramona. Consisteix en un rectangle vertical del mateix color de la façana, enquadrat per un marc de color groc, més gruixut en el costat inferior. Disposa de línies horàries de 7 a 3, indicades amb números romans dibuixats en color negre. Té gnòmon de vareta i orientació sud-est. </span></span></span></p> | 08238-37 | C/ del Mig, 14 | <p><span><span><span>Aquest rellotge de sol està situat a la façana Can Casarramona, una antiga masia avui integrada dins el nucli urbà. A Sant Quirze pràcticament totes les masies disposaven d’un rellotge de sol a la façana; el de Can Casarramona és un dels pocs que es conserva actualment. </span></span></span>Aquests elements acostumaven a afegir-se en un moment posterior a la construcció de l’edifici, generalment als segles XVIII o XIX.</p> | 41.5317400,2.0814700 | 423374 | 4598195 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99071-371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99071-372.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||||
| 99072 | Ara-altar de Sant Feliuet de Vilamilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-altar-de-sant-feliuet-de-vilamilans | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>PALOL, Pere de (1957) Las mesas de altar paleocristianas en la Tarraconense. A “Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana”, núm. 19, pàgs. 81-102.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1991). Sant Feliuet de Vilamilans; altar. A “Catalunya Romànica”, vol. XVIII, El Vallès Occidental – El Vallès Oriental. Fundació Enciclopèdia Catalana, pàgs. 214-215.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA i ROSSELLÓ, Josep (1961). Ermites del Vallès. Rafael Dalmau, editor. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VIVES, José (1949). Un nuevo altar romano-cristiano en la Tarraconense. A “Analecta Bollandiana”, núm LXVII, pàgs. 401-406.</span></span></span></p> | Segle V | L’any 1949, en el moment de la seva descoberta, l’ara estava fragmentada i va ser restaurada. | <p><span><span><span>Bloc de marbre blanc en forma de taula irregular, circular per la part posterior i recta per l’anterior i els laterals. Mesura 72 centímetres d’amplada i 65 de diàmetre màxim, amb un gruix de 10 centímetres a la cara anterior que en la resta van disminuint, configurant una inclinació de l’altar cap a la part posterior. </span></span></span><span><span><span>L’epigrafia de l’ara permet datar-la al voltant del segle V. L’ara correspon a la tipologia d’ares “en sigma”, d’origen oriental però esteses arreu del Mediterrani. És una de les millors mostres conservada al Vallès del procés de cristianització del territori.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les vores rectes de l’ara estan decorades amb una doble motllura (una superior i una inferior) esculpides a base d’un cordó de perles ovalades. A l’interior d’aquest fris hi ha la següent inscripció, feta en versos hexàmetres clàssics i perfectament mesurats en breus i llargs, separats per fulles i creus: FELICI MISERO PENARUM PONDERA PELLE / XPE DS PER CUNCTA PIUS QUI SCLA REGNAS / HIC SCS SEMPER SEDITO HIC ABITATOR ADESTO / FELICI MISERO TOTA TU TRISTIA TOLLE. Aquesta inscripció es podria traduir de la següent manera: “Al malaurat Fèlix, lleveu el pes de les seves penes, Crist Déu misericordiós, que regneu pels segles. Aquí, sant, jeu per sempre, estableix aquí el teu habitatge. Al malaurat Fèlix, lleveu tota tristesa”. </span></span></span><span><span><span>La inscripció fa referència al fet que Fèlix pot “jeure i habitar” (sedito hic abitator); això fa pensar que potser no es refereix al sant a qui està dedicada l’església sinó a un personatge que dugués el seu mateix nom; podria tractar-se d’un propietari cristià de la zona, segurament el donador de l’altar o el fundador de la capella. Pel que fa a aquesta coincidència de noms, el personatge podria anomenar-se Fèlix en honor a un temple ja existent amb aquesta advocació, o bé haver fet erigir el temple a l’advocació del sant que portés el seu nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, la superfície interior de l’ara és plena de noms gravats, alguns d’ells sobreposats i </span></span></span><span><span><span>segurament corresponents a diversos moments, l’epigrafia els situa al segle X. Entre els noms destaca un DONADEL ABBA, que ha estat identificat amb Donadéu, abat de Sant Cugat entre els anys 904 i 917. Per aquesta raó l’ara deuria formar part d’una restauració del culte o d’una nova consagració de l’església a l’entorn del segle X. Posteriorment l’ara hauria perdut el seu ús o sentit i va ser fragmentada i llençada.</span></span></span></p> <p> </p> | 08238-38 | Magatzem del Museu de Rubí (Plaça del Doctor Guardiet, nº 9) | <p><span><span><span>L’any 1949, durant les obres de restauració de l’ermita, van aparèixer a l’absis de l’esquerra – el més antic de la construcció -, dins una sitja a tres metres del nivell del sòl, fragments d’una ara d’altar romano-cristiana. Va ser possible reconstruir-la gairebé sencera i va ser col·locada en forma d’altar en el mateix lloc, al peu d’una imatge de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada del 2000 es va considerar que l'ermita no garantia les condicions necessàries per a la seva protecciói i conservació, i es decidí el seu trasllat. Donada la seva ubicació va caldre resoldre una dicotomia: l'altar corresponia geogràficament al terme municipal de Sant Quirze del Vallès, però alhora estava circumscrita a la parròquia de Sant Feliu, pertanyent a l'arxiprestat de Rubí. Finalment va prevaldre el dret eclesiàstic, ja que es considerava la peça un objecte sacre, i d'aquesta manera va anar a parar a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, que el custodia des d'aleshores.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.5332782,2.0807451 | 423316 | 4598367 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-385.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-10-08 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 84 | 52 | 2.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99073 | Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-duran-1 | <p><a><span><span lang='CA'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></a></p> <p><span><span lang='CA'>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XVI | <p><a><span lang='CA'>Masia senzilla de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i teulada a quatre vessants. Completa l’estructura un cos de construcció més recent, d’una única planta i adossat a la façana nord-est a mode de garatge o magatzem. L’edifici està lleugerament elevat en relació al nivell del carrer.</span></a></p> <p><span><span lang='CA'>La façana principal conserva l’estructura original. A la planta baixa, centrat, hi ha el portal d’entrada adovellat i un finestral enreixat a la seva dreta. Al costat de la porta d’accés hi ha un volum exterior, molt probablement un pou o cisterna. El primer pis presenta tres finestres disposades de manera regular, actualment tapiades, així com un rellotge de sol esgrafiat en calç. Finalment, al nivell superior s’observen quatre petites finestres que formen una galeria de solana. A la façana posterior s’hi obren algunes finestres de manera arbitrària; probablement pertanyen a moments diferents. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Antigament el mur nord-est de l’edifici presentava diverses obertures, però actualment només es manté una finestra enreixada a la planta baixa; la resta de façana va ser modificada i avui en dia presenta un gran cartell publicitari.</span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Tot l’edifici està arrebossat i pintat, però la pedra original encara és visible en el muntant i la dovella del portal i els pilars i llindes de les finestres de la façana principal i sud-oest. </span></span></p> | 08238-39 | Av. Camí del Mas, 9 | <p><span lang='CA'>El Mas Duran és un bon testimoni del passat agrícola de Sant Quirze, que fins fa poques dècades era un poble de base fonamentalment agrària, amb un origen localitzat als masos i les masies.</span></p> <p><span lang='CA'>La casa va ser edificada a la segona meitat del segle XVII. Com passava amb la majoria de les masies de Sant Quirze, era propietat de terratinents<span> </span>de Sabadell a qui els pagesos arrendaven les terres; en aquest cas pertanyia a la família Duran, de qui prengué el nom. La seva casa pairal encara existeix al carrer del Pedregar de Sabadell, que fou construïda entre </span>els anys 1578 i 1606 amb les característiques pròpies d’una casa senyorial i, a la vegada, de producció agrícola: se’n conserven els cellers, els cups i les restes d’una fabrica de sabó a la planta baixa i el saló principal i les cambres de la planta noble.</p> <p>La masia, a<span lang='CA'>nomenada popularment simplement “El Mas”, estava situada molt a prop del nucli antic. Segons les dades del cadastre de l’any 1929, Tenia una superfície de 548.000 m2 dels quals 247.000 eren dedicats al conreu de la vinya, 281.600 de secà (principalment sembrats de cereals) i 18.800 eren de regadiu.</span></p> <p><span lang='CA'>La família Llobet, masovers durant moltes generacions, hi van instal·lar un restaurant que va estar obert fins a mitjans dels anys 60. El creixement urbanístic del poble en les últimes dècades va provocar que avui en dia aquesta antiga masia es trobi al mig del barri que porta el mateix nom: Mas Duran. L’edifici va ser restaurat i actualment és la seu de la constructora Mas Duran S.A.</span></p> <p><span><span><span>El Mas Duran i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</span></span></span></p> | 41.5327000,2.0848800 | 423660 | 4598299 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-392.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-394.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Administratiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Abans de la urbanització dels terrenys, que van aplanar tota la zona amb l’abocament de terres, l’entorn del mas era un lloc ensotat i ombrívol amb molts arbres, sobretot plàtans, una zona molt visitada per quirzetencs i sabadellencs. Com totes les masies de Sant Quirze, el Mas Duran tenia associada una font. Molt a prop de la casa hi havia la font de les Morisques, també coneguda (sobretot a Sabadell) com de la Taula Rodona, que donà origen a l’actual parc de les Morisques. A la zona també hi havia la font del Cantó, situada al costat del camí dels Maiols, molt utilitzada per la gent que anava a peu a Sabadell i per regar els terrenys d’horta del voltant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99074 | Fons arqueològic Bòbila Madurell - Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-bobila-madurell-museu-darqueologia-de-catalunya | <p><span><span><span>CANALS SALOMÓ, Antoni; MERCADAL FERNÁNDEZ, Oriol; RIBÉ MONGE, Genís (1988). “El complex arqueològic Bòbila Madurell - Serrat de Can Feu: història de la investigació (1921-1987). Revista Arraona, núm 2, pàgs. 9-26.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLASENCIA FIGUEROA, Javier (2016) Bòbila Madurell-Mas Duran: Formas de vida en el Neolítico medio y final del nordeste peninsular. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Col·lecció de materials arqueològics dipositats al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Seu Barcelona, provinents del jaciment de la Bòbila Madurell. El conjunt està format per 50 objectes ben documentats i registrats, a més d’altres caixes amb un volum important de materials d’excavacions antigues (provinents probablement de les campanyes realitzades prèviament a la creació del Museu d’Història de Sabadell i del Servei d’Arqueologia de Catalunya).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als materials ben documentats, aquests provenen de les campanyes d’excavació dels anys 1976-1978 i 1984. Els objectes són molt variats: macrolític (molins, mans de molins,...), destrals de pedra polida, objectes d’ornamentació, indústria lítica tallada, fragments de ceràmica, restes antropològiques, indústria òssia i restes carpològiques. La majoria es troben a la reserva, però n’hi ha alguns – un molí, una mà de molí i ornaments - en exposició. </span></span></span></span></p> | 08238-40 | Museu d'Arqueologia de Catalunya - Seu Barcelona | <p><span><span><span><span lang='ES'>L’any 1921 es va excavar una profunda rasa prop de l’actual estació de ferrocarril de Sant Quirze per fer-hi passar la via del tren i van aparèixer, a uns dos metres de profunditat, una fossa que contenia restes de ceràmica i tres sepulcres amb material arqueològic d’època neolítica. Aquests objectes van ser recollits per Vicenç Renom i Lluís Mas del Museu de la Ciutat de Sabadell i van passar a formar part de l’antic i desaparegut Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona, l’actual Museu d’Arqueologia de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir de l’any 1931, arran de la instal·lació de la Bòbila Madurell (que va donar nom al jaciment) i la seva activitat d’extracció d’argiles, es van anar posant al descobert noves restes d’època neolítica i a les dècades de 1930 i 1940 es van realitzar diverses intervencions arqueològiques; els materials recuperats, però, consten com a dipositats al Museu d’Història de Sabadell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els anys 1970 i 1980, com a conseqüència de l’execució d’obres d’infraestructura, es van localitzar noves restes en els sectors del Serrat de Can Feu i de la Bòbila. L’any 1974, amb la construcció de l’autopista C-58 (aleshores A-18) i la seva xarxa viària subsidiària van aparèixer noves restes que van ser excavades per equips del Museu d’Història de Sabadell i l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Els treballs es van allargar fins el 1985 i van permetre documentar diferents estructures com sepulcres, d’habitació i restes d’assentaments a l’aire lliure del neolític i l’edat del bronze, i també d’època romana. Alguns dels objectes provinents d’aquestes intervencions formen part de la col·lecció del MAC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment es van realitzar més intervencions en d’altres sectors del jaciment però no consta cap material arqueològic dipositat al MAC provinent d’aquestes excavacions.</span></span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | El jaciment de la Bòbila Madurell ocupava una superfície de més de 30 hectàrees, delimitades a l’est pel vessant del serrat de Can Feu, al nord i oest pel torrent de la Taula Rodona i al sud pel Poble Sec. Donada la seva gran extensió s’acostuma a dividir la zona en tres grans sectors: Bòbila Madurell/Mas Duran, Serrat de Can Feu, i supermercat Alcampo / Poble Sec.És un dels jaciments neolítics més importants d’Europa donada la gran quantitat d’estructures documentades al llarg de les més de set dècades d’excavacions arqueològiques: al voltant de 80 fosses d’emmagatzematge i 120 sepulcres pertanyents al Neolític Mig així com nombrosos fons de cabanes. A partir d’aquestes troballes s’ha interpretat la Bòbila Madurell com un assentament estable i concentrat que s’estendria a ambdós costats d’una gran necròpolis i que podria tenir un paper de control i preeminència en relació a la resta de jaciments del territori. Aquest poblat va tenir continuïtat a l’edat del Bronze i en època ibèrica i íberoromana i també es va detectar una darrera etapa d’ocupació entre els segles VI i VIII dC, en què segurament es van aprofitar algunes estructures tardanes i materials de construcció. | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||||||||
| 99075 | Goigs a Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-feliu-0 | Segle XX | Se'n conserva el testimoni escrit però els goigs ja no es canten | <p><span><span><span>Document imprès en paper, amb els marges decorats amb una sanefa amb motius florals, que conté els goigs en honor de Sant Feliu, màrtir de finals del segle III. A la part superior, al centre, hi ha una il·lustració del sant sostenint la palma del martiri i, a ambdós costats, dividit, l’encapçalament següent: “Goigs en honor de Sant Feliu compatró de la parròquia de Sant Quirze de Galliners que es canten en l’antiga sufragània anomenada Sant Feliuet de Vilamilans”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inferior del document hi ha la lletra dels goigs, estructurada en diverses estrofes rimades i una tornada o refrany que es va repetint després de cada estrofa. Excepte la primera i la última, de només dos versos, les altres tretze estrofes estan formades per sis versos hepta o octosil·làbics. En la primera part els goigs expliquen la vida i martiri del sant, mentre que les últimes estrofes fan referència explícita a Sant Quirze i als masos pròxims a l’ermita de Sant Feliu de Vilamilans - Can Corbera, can Ferran, can Barata i can Viver - i demanen la protecció del sant enfront tot allò que pugui afectar l’activitat agrícola, que fins fa poques dècades el principal mode de vida de la població quirzetenca.</span></span></span></p> | 08238-41 | <p><span><span><span>Aquest document va ser imprès per l'impremta Sallent, establerta a Sabadell, probablement durant el primer terç del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs són una forma de devoció popular molt utilitzada en romeries i celebracions religioses que generalment eren cantats amb una melodia senzilla i repetitiva. En el cas d’aquests goigs a Sant Feliu eren cantats durant l’aplec de Sant Feliuet, celebrat inicialment el dilluns de Pasqua de Pentecosta i, a partir de la dècada de 1950, el dilluns de la Pasqua de Resurrecció. En aquella època les celebracions eren multitudinàries, esdevenint un dels aplecs més concorreguts del Vallès, però a partir de la dècada del 1970 va començar a decaure en popularitat fins que va deixar de celebrar-se. El 6 de juny de l’any 2010 es tornar a celebrar, però l’intent de recuperar l’aplec no va tenir continuïtat; en conseqüència, els goigs ja no es canten.</span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||||||||||
| 99076 | Arbre solitari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-solitari | <p>COTS, Pau Antoni (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | <p><span lang='CA'>Alzina de grans dimensions, d’aproximadament 11 metres d’alçada, que creix aïllada en un camp de conreu. Té una capçada regular i rodona i branques baixes que aporten ombra a la part inferior. Presenta un bloc de ciment a la base, element afegit probablement per falcar la soca del tronc que disposava de molt poc sediment a la base. </span></p> | 08238-42 | Camp de conreu al sud de la masia de Can Ponsich. | <p><span lang='CA'>L’arbre és freqüentment visitat perquè l’indret on es troba és una zona concorreguda per caminants i passejants. En temps recents algú hi havia construït un gronxador de fusta, però actualment ha desaparegut i només en resta un fragment de corda en una branca. </span></p> | 41.5313200,2.0680100 | 422251 | 4598161 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-424.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta alzina no és excepcional en la seva espècie, però el fet de trobar-se aïllada en un camp de conreu el fa molt singular i recognoscible. Per aquest motiu és coneguda com a “arbre solitari” i ha esdevingut popular entre els i les habitants de Sant Quirze. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||||
| 99077 | Alzines de Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-corbera | <p>COTS, Pau Antoni (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> <p><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</a></p> <p><span><span><span><a> </a></span></span></span></p> | Ambdues alzines presenten trossos de màstic adherits en diverses parts del tronc per a tapar possibles ferides on havia saltat l’escorça. L'alzina de Can Corbera I presenta alguna branca trencada, mentre que l'alzina II està en pitjor estat de conservació: té dos trossos de ciment adherits al tronc i l'escorça està ferida des d'una branca principal fins la base, probablement a causa de l'impacte d'un llamp. D'altra banda algunes branques principals d'aquesta alzina han estat podades probablement per facilitar el pas de vehicles o per evitar que s’aproximés al cablejat elèctric. | <p><span><span><span>Exemplars d’alzina (<em>Quercus ilex</em>) de grans dimensions amb amples soques que indiquen antiguitat, ubicats un al costat de l'altre i molt pròxims a la masia de Can Corbera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'alzina de Can Corbera I té una alçada de més de 12 metres, una soca de gairebé 4 metres de circumferència i una caçada arrodonida i plana de més de 17 metres d'amplada. </span></span></span><span><span><span>L'alzina de Can Corbera II, de menors dimensions, té una alçada de gairebé 10 metres, una soca de tres metres i mig de circumferència i una capçada arrodonida i irregular que medeix 19'70 per 9'70 metres d'amplada. Totes dues presenten colònies de formigues habitant a la part inferior del tronc.</span></span></span></p> | 08238-43 | Finca de Can Corbera | <p><span><span><span>Les alzines s’ubiquen dins els terrenys de Can Corbera, una de les masies més grans i amb més història conservades al terme municipal de Sant Quirze. Antigament havia tingut una superfície que, segons el cadastre de 1929, superava el milió de metres quadrats, gran part de la qual (824.400 metres quadrats) eren de bosc. Les infraestructures viàries i polígons construïts a la zona van afectar la finca i van desdibuixar el seu entorn, però encara es conserven arbres antics com les alzines de Can Corbera. </span></span></span>És habitual que els arbres de majors dimensions es trobin als voltants de les antigues masies, ja que allà han pogut créixer durant segles sense ser talats.</p> <p><span><span><span>La masia i la finca estan situades al sud-oest del terme, molt a prop de l’actual barriada de les Fonts i, per tant, força lluny del nucli urbà; això fa que sigui un espai poc conegut per la majoria de quirzetencs i quirzetenques.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5182000,2.0381200 | 419741 | 4596731 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99077-432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99077-433.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||||
| 99078 | Roures de Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-vinyals | <p><span><span><span>ANTONI COTS, Pau (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | En general l'estat de conservació dels tres arbres és bo; no obstant, cal destacar que el roure de can Vinyals II presenta diverses podes degudes probablement al seu estat de salut (segons el Catàleg d'arbres i arbredes, a causa d'una infecció pel banyarriquer del roure) i també per permetre el pas a maquinària agrícola de grans dimensions pel camí. Aquestes podes probablement han afectat el seu creixement: presenta una capçada reduïda en comparació a les dimensions de la base. | <p>Conjunt de tres roures antics, de soques amples i notables dimensions, ubicats a les proximitats de la masia de Can Vinyals. </p> <p>El roure de can Vinyals I està ubicat en un sender perpendicular al camí que connecta les masies de ca n'Arús i Can Vinyals, i que neix poc abans d'arribar a aquest mas. És un exemplar de roure martinenc (quercus pubescens) amb una gran soca de 3 metres de circumferència, una capçada densa, oberta i arrodonida que mesura 16'30 per 17'20 metres d'amplada i una alçada que arriba als 17 metres. Té les branques gruixudes i, segons s'observa, sembla que no han estat podades ni alterades.</p> <p>El roure de can Vinyals II és un roure de fulla gran (quercus petraea) situat a un lateral del camí que connecta les masies de ca n'Arús i Can Vinyals. Té una soca d'aproximadament tres metres de circumferència, 16'4 metres d'alçada i una capçada arrodonida i irregular, que podem considerar reduïda tenint en compte les dimensions de la soca: només medeix 9'80 metres d'amplada. Donada la seva espècie (roure de fulla gran) les seves fulles són més grans que la dels altres dos roures (martinencs).</p> <p><span><span><span>Finalment, el roure de can Vinyals III està situat en un pendent que actua com a marge entre dos camps de conreu de la finca de Can Vinyals, a prop del camí de terra que condueix a la masia. És un exemplar de roure martinenc (<em>quercus pubescents</em>) de més de vint metres d’alçada. Té una soca gruixuda, de tres metres de diàmetre, i les seves branques creixen llargues, amb múltiples bifurcacions, formant una capçada arrodonida, densa i gran de més de 23 metres d’amplada. És el roure de majors dimensions documentat al municipi: la seva situació relativament aïllada, en una pendent al marge de dos camps de conreu, ha evitat que fos alterat per cap poda ni malmès per la maquinària i ha permès que es desenvolupés sense problemes, assolint les proporcions i estructura propis d’un arbre de la seva espècie i edat. </span></span></span></p> | 08238-44 | Disseminat de can Vinyals. | <p><span><span><span>La plana del Vallès és terra de roures, especialment en aquells indrets on la humitat és més elevada. Tot i que en les últimes dècades el paisatge de Sant Quirze ha estat molt modificat, encara és possible veure roures en diversos indrets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El roure es troba dins la finca de Can Vinyals, una de la vintena de masies que encara es conserven dins el terme municipal de Sant Quirze. Part d'aquesta finca no va ser afectada pels incendis de l’estiu del 1994 i per aquest motiu l’entorn conserva la seva massa forestal i els camps agrícoles en força bon estat. </span></span></span></p> | 41.5222000,2.0835500 | 423536 | 4597134 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-442_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-442.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Les coordenades geogràfiques i l'altitud que apareixen al mapa corresponen a la ubicació del Roure de Can Vinyals III, situat en un punt més o menys intermig del conjunt. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||||
| 99079 | Pollancreda del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-del-torrent | <p>COTS, Pau Antoni (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | <p><span><span><span>Conjunt de pollancres (<em>populus nigra</em>) situats a la vora del torrent que hi ha entre les masies de ca n’Arús i Can Vinyals, al marge d’un camp. Tenen unes soques grans i amples i uns troncs allargats i alts, d’aproximadament trenta metres d’alçada. De fet, destaquen per ser els de majors dimensions trobades al municipi. No presenten cap alteració antròpica.</span></span></span></p> | 08238-45 | Disseminat de can Vinyals | <p>La pollancreda es troba entre els masos de ca n'Arús i can Vinyals, dues de la vintena de masies que encara es conserven dins el terme municipal de Sant Quirze. Part d'aquesta finca no va ser afectada pels incendis de l’estiu del 1994 i per aquest motiu l’entorn conserva la seva massa forestal i els camps agrícoles en força bon estat. <span><span><span>Aquest fet es demostra per l’existència a la finca de l’anomenat roure de can Vinyals III, inclòs al catàleg d’arbres i arbredes com a arbre d’interès comarcal (núm. 23) i diversos exemplars inclosos com a arbres d’interès local: roure de can Vinyals I (núm. 21), roure de Can Vinyals II (núm. 22) i lledoner de can Vinyals (núm. 24). </span></span></span></p> | 41.5217800,2.0842400 | 423593 | 4597087 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99079-452.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||||||
| 99080 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-11 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | Segle XIX-XX | <p><span><span><span><span>Carrer ubicat al nucli històric de Sant Quirze que conserva diversos habitatges amb la tipologia característica de les antigues cases del poble. Aquestes són edificis entre mitgeres de planta baixa i un pis amb cobertes de teula àrab, carener horitzontal a la façana i ràfec incipient. Acostumen a tenir una eixida a la part posterior. Es tracta d’edificis funcionals i senzills, sense decoracions en obertures i de materials simples. Actualment la majoria de façanes estan arrebossades i ens alguns casos pintades; els murs eren de pedra sense treballar, tal i com es pot observar en algunes cases que s’han restaurat eliminant l’arrebossat o bé que n’han perdut una part. En alguns casos la finestra del primer pis va ser transformada en balcó, i moltes de les de la planta baixa estan protegides per reixes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El carrer presenta força heterogeneïtat ja que s’alternen cases que mantenen el seu aspecte original (en diferents estats de conservació); d’altres que, tot i que han estat restaurades conservant la seva antiga estructura, han alterat l’aparença recobrint les façanes amb materials que no respecten els originals o pintant-les de colors vius; i també edificacions totalment noves. </span></span></span></span></p> | 08238-46 | Carrer Nou | <p><span><span><span><span>Malgrat el seu nom, el carrer Nou és un dels més antics del poble i, per aquest motiu, conserva alguns dels habitatges també més antics. Sant Quirze va fer la primera crescuda per la zona dels carrers Nou (d’aquí el seu nom) i Pi i Margall. Abans de la gran expansió contemporània, a principis de 1920 el nucli històric estava limitat i configurat per aquests dos “nous” carrers juntament amb l’antic carrer Major (actual Vila Puig), la plaça de la Constitución (Plaça de la Vila), l’inici del carrer Sant Isidre, l’aleshores carrer de San Quirico (avui Pompeu Fabra i Montserrat), els carrers Sant Ignasi, dels Pous i del Mig i l’avinguda del Primero de Mayo (Pau Casals). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com és habitual en els carrers antics, aquest té l’amplada justa per a carros i tartanes i per aquest motiu quan es van urbanitzar les voreres van quedar molt estretes. Fa uns anys es van eliminar anivellant tot el terra i avui en dia és un carrer de vianants, amb accés de vehicles permès només al veïnat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest carrer destaca un establiment de caràcter centenari: el forn de pa ubicat al número 41, obert l'any 1887 per Josep Solé l’any i des del 1955 en mans de la família Valls Graells, que encara el manté en funcionament. També hi havia la Caixa d’Estalvis de Sabadell, edifici que fou cedit a l’Ajuntament l’any 1980; des d’aleshores ha acollit el Jutjat de Pau, la primera Biblioteca Municipal, la Societat Coral Il·lustració Artística o les sessions plenàries. Actualment, s'hi desenvolupen activitats de diverses entitats com el Club d'Escacs, el Cercle de Cultura i el Grup Artístic TT. A la planta baixa de l'equipament també s'hi ubica l'Associació de voluntaris i voluntàries de Protecció Civil.</span></span></span></span></p> | 41.5315100,2.0824600 | 423456 | 4598169 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-466.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99081 | Carrer Vila Puig - Antic Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vila-puig-antic-carrer-major | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El carrer Vila Puig articula part del nucli històric de Sant Quirze entre la plaça de la Vila i la Ronda d’Arraona, en direcció SE-NO. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat gran part dels edificis han estat bastant modificats, alguns enderrocats i construïts de nou, al llarg del carrer es conserven alguns habitatges que, tot i que restaurats i modificats, mantenen la tipologia de casa de poble característica del nucli antic. Es tracta d’habitatges unifamiliars modestos, entre mitgeres, de planta baixa i pis – en molt pocs casos s’ha ampliat amb un segon pis o golfes -, cobertes de teula àrab, façanes simples sense decoracions i materials senzills. També acostumaven a tenir una eixida a la part posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Més enllà d’aquestes característiques comunes, les cases presenten força heterogeneïtat tant en l’alçada com en l’amplada. Tampoc hi ha uniformitat en la forma, estructura i nombre d’obertures. La majoria de portes són rectangulars; destaquen, però, les finques n. 13 i 15 per conservar un portal amb arc de mig punt construït amb maons. Totes les façanes estan arrebossades, la majoria pintades, i presenten diverses tonalitats. Algunes cases tenen un sòcol remarcat, que en algunes ocasions – poques – està revestit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De tot el carrer destaca el tram més pròxim a la plaça de la Vila, entre les finques 5 i 21, ja que conserva un seguit de cases de la tipologia característica del nucli antic sense cap construcció moderna entremig que trenqui la homogeneïtat del conjunt.</span></span></span></span></p> | 08238-47 | Carrer Vila Puig | <p><span><span><span><span lang='CA'>L'actual carrer Vila Puig era antigament el carrer Major de Sant Quirze. Formava part del nucli primigeni de població, construït a l’entorn de l’església a mitjan del segle XVII. Conserva, per tant, alguns dels habitatges més antics del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant molt de temps el Carrer Major va ser l’eix principal del poble: hi havia botigues, la centraleta telefònica (Cal Valentí dels Telèfons, ubicat a la casa n. 33) i també l’escola vella i l’ajuntament antic, on avui en dia hi ha l’edifici del Casal d’Avis. També era escenari de celebracions, festes i actes públics juntament amb la plaça de la Vila. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Als anys trenta del segle XX el carrer es va urbanitzar; tot i que amb el terreny encara sense asfaltar, tenia voreres ben construïdes i arbres a banda i banda. Finalment l’any 1973 va ser asfaltat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1890, a la casa del número 43, hi va néixer el quirzetenc més famós i honorat: el pintor Joan Vila Puig. Actualment el carrer porta el nom de Vila Puig en record seu i la seva casa natal s’ha convertit en un equipament cultural. </span></span></span></span></p> | 41.5334200,2.0802200 | 423272 | 4598383 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-478.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-479.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | |||||||
| 99082 | Carrer dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-pous-0 | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XIX-XX | Algunes cases mostren signes d'abandó i inicis de deteriorament (principalment grafitis que embruten les parets i descamació de l'arrebossat). | <p><span lang='CA'>Renglera de set cases unifamiliars entre mitgeres, cinc de les quals encara presenten la tipologia d’habitatge de les cases antigues del poble: edificis senzills, amb planta baixa i un pis (ocasionalment dos), coberta de teula àrab, ràfec senzill i carener paral·lel a la façana. L’element més característic de tot el conjunt és la presència de tres volums externs: els pous-cisterna que donen nom al carrer. </span></p> <p><span lang='CA'>Els habitatges presenten l’exterior arrebossat i en molts casos, pintat. Algunes cases han estat restaurades però mantenint gran part de l’estructura original. Entre el conjunt destaca una de les dues cases cantoneres (la n. 2) per ser la que menys modificacions ha patit, malgrat tenir les finestres tapiades. L’altra casa cantonera ha estat rehabilitada l'any 2025 mantenint la façana original i adaptant l'edifici amb un alçat retranquejat d'un segon pis, i l'obertura de finestres i un garatge lateral. </span></p> | 08238-48 | Carrer dels Pous | <p><span lang='CA'>El carrer dels Pous és un dels que configuraven el nucli antic de Sant Quirze. Les cases del poble no tenien accés directe a l’aigua, i per aquest motiu les que podien perforaven un pou domèstic, generalment situat al fons d’un pati o eixida. Aquest conjunt de cases, però, no disposaven d’aquest espai i van perforar el pou just al costat de la porta d’entrada, adossant un volum exterior a la façana que donà origen al nom del carrer.</span></p> | 41.5323900,2.0802600 | 423274 | 4598268 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99082-482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99082-483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99082-484.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99082-485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99082-486.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99083 | Col·lecció del Grup d'Investigació i Història de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-grup-dinvestigacio-i-historia-de-sant-quirze | XX | En general l’estat de conservació de la col·lecció és bona: el fons documental i fotogràfic està classificat i guardat amb cura en diversos contenidors (capses, arxivadors, calaixos i armaris metàl·lics) que en garanteixen una bona conservació. Pel que fa als béns mobles, els objectes exposats a Can Barra presenten en general un bon estat, però no succeeix el mateix amb la part de la col·lecció dipositada al soterrani de la Cooperativa: aquest és un espai amb alts nivells d’humitat que amb el temps podrien malmetre els objectes. Per aquest motiu es valora l'estat de conservació de la col·lecció com a regular. | <p><span><span><span>Col·lecció privada del Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès. Constitueix un conjunt heterogeni que conté documents, fotografies i béns mobles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informació de la mateixa entitat el fons documental està format per uns 30 metres lineals en paper. Prové majoritàriament de donacions particulars i conté documents de diverses entitats esportives del municipi i de la Societat Coral Il·lustració Artística, de la comunitat de regants, la Comissió de Festes o també una part del cadastre rústic. D’altra banda, dins el fons també hi ha un bon nombre de programes de festa Major (des del 1908), reculls de premsa i cartells (principalment de la Festa Major i de la Festa del Most). </span></span></span><span><span><span>Pel que fa al fons fotogràfic aquest està format per aproximadament 9500 fotografies en paper i al voltant de 3700 negatius; tot digitalitzat. Destaca la col·lecció privada del fotògraf professional Jiménez Guerrero. La part documental i fotogràfica de la col·lecció del GIHSQ es troba custodiada al local que l’entitat té al carrer Pompeu Fabra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, la col·lecció de l’entitat també conté un conjunt de béns mobles format per gairebé 200 peces inventariades i més o menys el mateix nombre encara per catalogar encara, moltes d’elles eines agrícoles o objectes relacionats amb el camp. Una part està exposada en un espai de la Masia de Can Barra utilitzat per l’entitat, mentre que la resta està dipositada al soterrani de l’antiga Cooperativa, a la Plaça de la Vila. Dins de la col·lecció destaca la màquina de projecció de l’antic cinema de Sant Quirze que actualment es troba exposada al vestíbul de la Patronal. </span></span></span></p> | 08238-49 | Carrer Pompeu Fabra / Masia de Can Barra / Soterrani Cooperativa Agrícola | <p><span><span><span>El Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze (GIHSQ) va ser fundat l’any 1985 per un grup de veïns i veïnes amb la voluntat de rescatar, preservar i difondre la memòria i el patrimoni històric de Sant Quirze. Amb aquest objectiu l’entitat ha anat construint una important col·lecció pròpia d’objectes, documentació i fotografies de la història de Sant Quirze gràcies, principalment, a donacions de particulars i entitats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una part important de la col·lecció documental del GIHSQ estava constituïda per documentació municipal, que als anys vuitanta del segle passat estava abandonada al soterrani de l’antiga casa consistorial del carrer Pintor Vila Puig, aleshores en desús. L’any 2007 l’entitat va donar part d’aquesta documentació a l’Ajuntament, i va ser integrada al fons municipal. Posteriorment s’han realitzat més donacions, però no n’ha quedat constància documental.</span></span></span></p> | 41.5336949,2.0790285 | 423173 | 4598414 | 1985 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99083-492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99083-493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99083-494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99083-495.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 | ||||||
| 99084 | Mural del Casal d'Avis Serra de Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-casal-davis-serra-de-galliners | <p><span><span><span>Mural pintat en una paret del Casal d’Avis Serra de Galliners, a la façana posterior que dona al pati. Una part és exterior mentre que una altra s’ubica a l’interior de l’edifici. És obra del grafiter sabadellenc Werens. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part exterior, sobre un fons de color crema, es representa la mà d’una dona gran que rega tres flors amb una mànega. L’artista ha hagut d’adaptar-se a l’arquitectura de la façana, acomodant el dibuix a diversos elements presents al mur com el muntant d’aigua, la motllura de la part superior o el cos que sobresurt. Les tiges afloren des de l’interior de l'edifici on, damunt d’un fons de color vermell, observem com arrelen en un terra d’on surten diversos rotlles de pel·lícula.</span></span></span></p> | 08238-50 | Casal d'Avis Serra de Galliners (C/ Vila Puig, 22) | <p><span><span><span>L’Ajuntament de Sant Quirze va encarregar aquest mural, inaugurat el novembre del 2020, com un reconeixement i homenatge a les persones grans usuàries del Casal d’Avis Serra de Galliners. Té una part simbòlica ja que, tal i com explica el mateix artista, la mà que rega les flors representa el treball, la constància, la saviesa, el coneixement i la tècnica assolits al llarg d'una vida que ha acumulat experiències i esdeveniments importants. El mural il·lustra com les generacions que venen per sota – la gent gran – rega les noves generacions per ajudar-les a créixer. Segons paraules de l’artista, la inspiració per aquesta obra va ser una fotografia de les mans de la seva pròpia mare. D’altra banda, a la part interior les tiges ben arrelades a la terra volen representar el pas del temps i una vida completada amb èxit, mentre que els rotlles de pel·lícula de Super-8 simbolitzen els records de tota una vida per explicar. </span></span></span></p> | 41.5338987,2.0802111 | 423271 | 4598436 | 2020 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99084-502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99084-503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99084-504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Werens (Ramon Puig) | Werens és el nom artístic del grafiter sabadellenc Ramon Puig. És un dels pioners del grafiti a Catalunya, un artista de reconegut prestigi format a la Massana i al London College of Printing amb més de 30 anys de trajectòria. El seu art urbà, caracteritzat per graffitis coloristes i dinàmics, s’escampa per diversos indrets del món: Marraqueix, Venècia, Berlín, Bombai, Nova York, Londres o Lisboa, entre d’altres. Més enllà de l’estètica, les seves obres també desprenen denúncia i reivindicació. Art urbà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-12-27 05:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 302,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml