Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99014 | Fons arqueològic del jaciment de la Bigorra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-jaciment-de-la-bigorra | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CUESTA TORIBIO, Francisco i RAMADA CLEMENTE, F. Xavier (1987). L’assentament ibèric de la Bigorra, Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental). Avanç de resultats. Revista Arraona, núm. 1, pàgs. 9-14.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | Segles II-I aC | <p><span><span><span>Conjunt de materials arqueològics dipositats al Museu d’Història de Sabadell provinents del jaciment arqueològic de la Bigorra. La major part del conjunt es conserva al magatzem del museu excepte tres objectes que estan exposats a la sala de món ibèric i romà: una moneda ibèrica amb la llegenda Untikesken (Empúries), una nansa de bronze decorada i una peça de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La col·lecció està formada per un total de 59 registres. La majoria correspon a fragments de ceràmica a torn (la feta a mà és molt escassa), caracteritzada per formes ibèriques tardanes com àmfores de boca plana, vasos de “coll de cigne”, kalathos, oenochoe i formes de ceràmica grisa monocroma. Dins el conjunt ceràmic també són destacables la campaniana A, àmfora púnica, àmfora dressel, dolia i tegulae. Completen la col·lecció alguns objectes metàl·lics i molins de pedra així com un cargol marí i una petxina glycimeris. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots aquests materials provenen del desaparegut jaciment de La Bigorra, que ocupava una extensió total de 1005 metres quadrats i presentava dos sectors d’ocupació ben delimitats. Un corresponia a un fons de cabana amb restes de paviment de tegulae mentre que en una altra àrea es van documentar quatre sitges i les restes d’un forn, segurament una foneria donada la troballa de diversos objectes de bronze associats a l’estructura. Segons Francisco Cuesta i Xavier Ramada, l’assentament, format per cabanes o bordes simples, tindria unes característiques força rudimentàries tenint en compte el grau de desenvolupament urbà del món ibèric. Per aquest motiu, l’interpreten com un nucli estacional de caire agrícola, que dependria d’un poblat principal i que estaria relacionat amb tasques de sega i emmagatzematge del gra, a més de desenvolupar-se també processos de foneria de caràcter molt local. Pel que fa a la cronologia, els investigadors van proposar una datació al voltant dels segles II-I aC, en un moment final de la cultura ibèrica quan es comencen a notar les influències de la romanització.</span></span></span></p> | 08238-1 | Museu d'Història de Sabadell | <p><span><span><span>La primera notícia del jaciment de la Bigorra és de l’any 1972, quan Rafael Subirana va documentar una sitja ibèrica situada “en un punt anomenat la Bigorra, dalt d’una serra i prop d’un vell camí intransitat que sembla que enllaçava amb el de Sant Quirze a la masia de Can Ponsic”. La sitja fou excavada pel Museu d'Història de Sabadell i del seu interior es va recuperar una bona quantitat de fragments de ceràmica ibèrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El juliol de 1984, després de la tala i desbrossament del turó com preparació per a la seva urbanització (actualment la zona és la urbanització de Vall Suau), Miquel Aznar va redescobrir el jaciment i en comunicà l’existència i el perill de desaparició al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. El mes de febrer de 1985 es van dur a terme els treballs preliminars de delimitació del jaciment i aquest fou excavat entre els mesos de juny i setembre del 1986. Aleshores el jaciment es va donar per exhaurit i l’àrea va ser urbanitzada.</span></span></span></p> <p>El conjunt de materials arqueològics va ser dipositat al Museu d'Història de Sabadell el 9 de gener del 1998; <span><span><span>un parell de registres daten de l’any 1972, moment de la primera intervenció, però la major part de les restes provenen de l’excavació realitzada l’any 1986. </span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99014-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99014-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99014-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99014-14.jpg | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | 81 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 99015 | Fons arqueològic Bòbila Madurell - Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-bobila-madurell-museu-dhistoria-de-sabadell | <p><span><span><span>BLANCH ESPUNY, Rosa Mª; LÁZARO ANDRÉS, Purificación; ALAMINOS EXPÓSITO, Antonia (1991) Bòbila Madurell. Memòria de l’excavació d’urgència entre els sectors de Madurell sud i ferrocarrils. Mem. núm. 104.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CANALS SALOMÓ, Antoni; MERCADAL FERNÁNDEZ, Oriol; RIBÉ MONGE, Genís (1988). “El complex arqueològic Bòbila Madurell - Serrat de Can Feu: història de la investigació (1921-1987). Revista Arraona, núm 2, pàgs. 9-26.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DIAZ ORTELLS, Jaume (1996). Memòria de l’actuació arqueològica al sector Bòbila Madurell / Can Feu (vial Centre de Moda). Mem. núm. 6540.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍN CÓLLIGA, Araceli; BORDAS TISSIER, Anna (1996). “Bòbila Madurell (St Quirze del Vallès, Barcelona) Estrategia económica y organización social en el neolítico medio”. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà, núm. 1, pàgs. 423-428.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLASENCIA FIGUEROA, Javier (2016) Bòbila Madurell-Mas Duran: Formas de vida en el Neolítico medio y final del nordeste peninsular. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Conjunt de materials arqueològics dipositats al Museu d’Història de Sabadell provinents del jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell. La major part del conjunt es conserva al magatzem, excepte unes quantes peces que estan exposades a la sala del museu dedicada a la Prehistòria. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La col·lecció de materials arqueològics és molt abundant i diversa. Està formada per un total de 1476 registres, que es tradueixen en un nombre molt més elevat de restes materials donat que sovint un número d’inventari s’utilitza per englobar tot un conjunt. La col·lecció arqueològica està formada per fragments ceràmics, que és el material més abundant; peces lítiques, principalment de sílex (nuclis, ascles, làmines i eines retocades) però també molins i destrals; i també restes de fauna, objectes d’ornament, algunes eines d’os, objectes metàl·lics i restes antropològiques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La col·lecció del Museu d’Història de Sabadell conté els materials arqueològics de les excavacions realitzades a partir dels anys trenta i fins l’any 1992, que es van anar ingressant al fons del museu en diferents moments, probablement a mesura que s’anava finalitzant el seu estudi. L’últim ingrés data de l’any 2017. Les restes procedents de les excavacions més antigues van ser dipositades al Museu d’Arqueologia de Catalunya. </span></span></span></span></p> | 08238-2 | C/ Sant Antoni, 13 (Sabadell) | <p><span><span><span><a><span>El jaciment ha estat objecte de diferents actuacions arqueològiques al llarg d’aproximadament 75 anys. Les primeres troballes del jaciment de la Bòbila Madurell daten dels anys 1921 i 1922, quan en excavar una rasa en terrenys del mas Duran per fer-hi passar la via del ferrocarril van aparèixer dues fosses i tres sepulcres amb material arqueològic. </span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1931 s’instal·là una bòbila propietat del senyor Madurell a la zona que actualment ocupa el triangle format per l’avinguda dels Països Catalans, la ronda Santa Julita i la rambla de Lluís Companys del Mas Duran. L'activitat d'extracció d'argiles la bòbila Madurell - que va acabar donar nom al jaciment - va anar posant al descobert noves restes d’època neolítica que van ser excavades per Vicenç Renom en col·laboració a la direcció de Serra Ràfols. Els treballs es van allargar fins el 1947 i es van localitzar 54 fosses d’enterament, adscrites a la cultura dels sepulcres de fossa, que van configurar el jaciment com una de les necròpolis neolítiques més importants fins aleshores. També van aparèixer 10 fons de cabana neolítics i de l'edat del bronze i altres restes d'època ibèrica i romana. Tota la informació extreta d’aquestes intervencions està recollida als diaris d’excavacions d’en Vicenç Renom, dipositats al Museu d’Història de Sabadell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de tres dècades sense activitat, e</span><span>ntre els anys setanta i vuitanta del segle passat, com a conseqüència de l’execució d’obres d’infraestructura, es van localitzar noves restes en els sectors del Serrat de Can Feu i de la Bòbila. </span><span>L’any 1974, amb la construcció de l’autopista C-58 (aleshores A-18) i la seva xarxa viària subsidiària van aparèixer noves restes que van ser excavades per equips del Museu d’Història de Sabadell i l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Els treballs es van allargar fins el 1985 i van permetre documentar diferents estructures com sepulcres, estructures d’habitació i restes d’assentaments a l’aire lliure del neolític, l’edat del bronze, i l’època romana. L’any 1987 es va iniciar la urbanització del sector “Mas Duran-Can Feu” amb la construcció d’un polígon industrial i un conjunt residencial, fet que va motivar el desenvolupament de diverses campanyes d’excavació d’urgència que van permetre localitzar més d’un centenar d’estructures prehistòriques des del neolític mig i fins el bronze final.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre setembre de 1989 i principis de 1990 es va realitzar una nova campanya d’excavació amb motiu de la construcció d’un gran centre comercial, l’Alcampo. Durant a</span><span>questa campanya es va intervenir en les àrees anomenades Madurell sud, Madurell ferrocarril i Poble Sec, donant com a resultat la troballa de 80 estructures prehistòriques (tombes neolítiques i fosses d’emmagatzematge tan neolítiques com de l’edat del bronze) i restes d’una vila romana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Nous treballs urbanístics a principis dels anys noranta van motivar dues campanyes d’excavació més (entre 1990 i 1992) al sector conegut com a Mas Duran, desenvolupades pel Servei d’Anàlisis Arqueològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es van documentar dues estructures d’habitació del Neolític final-calcolític, 67 fosses que abasten un període comprès entre neolític mig i el bronze final-1a edat del ferro, i 32 enterraments pertanyents a l'horitzó dels sepulcres de fossa del neolític mig.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1996 el servei d’Anàlisis Arqueològiques de la UAB va fer una última intervenció d’urgència a causa de la construcció d’un ramal de sortida de l’autopista C-58, on es va documentar l’existència de tres estructures del neolític mig. Cal destacar que posteriorment, entre els anys 2003 i 2006 el Museu d’Història de Sabadell va desenvolupar actuacions arqueològiques en el sector de Can Gambús que, tot i que situar-se al terme municipal de Sabadell, s’inscriu plenament dins el complex arqueològic de la Bòbila Madurell. Van aparèixer estructures i restes des del neolític antic fins a època moderna i contemporània. Aleshores el complex es va donar per exhaurit. </span></span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-28.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99015-29.jpg | Física | Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | El jaciment de la Bòbila Madurell ocupava una superfície de més de 30 hectàrees, delimitades a l’est pel vessant del serrat de Can Feu, al nord i oest pel torrent de la Taula Rodona i al sud pel Poble Sec. Donada la seva gran extensió s’acostuma a dividir la zona en tres grans sectors: Bòbila Madurell/Mas Duran, serrat de Can Feu, i supermercat Alcampo / Poble Sec.És un dels jaciments neolítics més importants d’Europa atesa la gran quantitat d’estructures documentades al llarg de les més de set dècades d’excavacions arqueològiques: al voltant de 80 fosses d’emmagatzematge i 120 sepulcres pertanyents al Neolític Mig així com nombrosos fons de cabanes. A partir d’aquestes troballes s’ha interpretat la Bòbila Madurell com un assentament estable i concentrat que s’estendria a ambdós costats d’una gran necròpolis i que podria tenir un paper de control i preeminència en relació a la resta de jaciments del territori. Aquest poblat va tenir continuïtat a l’edat del Bronze i en època ibèrica i íberoromana, i també es va detectar una darrera etapa d’ocupació entre els segles VI i VIII dC, en què segurament es van aprofitar algunes estructures tardanes i materials de construcció.La part meridional va ser ocupada com a assentament rural productiu en època romana. Malgrat la coincidència en l’espai, s’utilitza el topònim de Can Feu per a aquest jaciment i el de Bòbila Madurell pel jaciment prehistòric. El mateix succeeix en el sector conegut com a Alcampo-Poblesec, les restes romanes de la qual es consideren un jaciment amb entitat pròpia conegut com a Vil·la romana del Poblesec. | 76 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 99018 | Jaciment paleontològic de Can Pallars i Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-pallars-i-llobateres | <p><span><span><span>ALBA, David M.; ALMÉCIJA, Sergio (2017) Informe i Memòria de la intervenció paleontològica de prospecció a Can Poncic (Sant Quirze del Vallès, el Vallès Occidental). Campanya 2017. Mem. núm. 13222.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASANOVAS-VILAR, Isaac; GARCÉS, Miguel., VAN DAM. J.; GARCÍA-PAREDES, I.; ROBLES, J.M.; ALBA, D.M. (2016). An updated biostratigraphy for the late Aragonian and Vallesian of the Vallès-Penedès Basin (Catalonia). A “Geologica Acta”, vol. 14, nº 3, pàgs 195-217.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLENAS AVELLANEDA, M. (1999) Memòria de l'excavació d'urgència a l'Urbanització de Can Pallàs (Sant Quirze del Vallès). Mem. núm. 2488.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PINA, M.; ABELLA, J.; ARIAS-MARTORELL; CASANOVAS-VILAR; ALBA, D. (2023) Memòria sobre la intervenció paleontològica programada a Can Pallars i Llobateres (Sant Quirze del Vallès): Campanya 2021. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Jaciment paleontològic del Miocè superior. Es troba en la zona de transició lateral de les fàcies mitjanes del sistema al·luvial de Castellar a les fàcies distals del sistema al·luvial de Matadepera. Litològicament es caracteritza per contenir dipòsits de bretxes i conglomerats bretxoides polimíctics, amb una composició de clast quasi exclusiva de materials paleozoics com pissarres, fil·lites, esquists porfiroblàstics, conglomerats, quarsites, ignimbrites, riolites, pòrfirs, granitoides i calcàries. L’erosió dels materials ignis i metamòrfics de la cadena Prelitoral han contribuït majoritàriament a aquests dipòsits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el llistat faunístic de Llenas (1999) amb revisió de rosegadors de Casanovas et al. (2016) i actualitzat segons Alba et. al (2023), al jaciment es van documentar diversos macromamífers pertanyents al l’ordre dels primats (H<em>ispanopithecus cf. Laietanus</em>), perissodàctils (<em>Hippotherium primigenium catalaunicum</em>), artiodàctils (<em>Miotragocerus aff. pannoniae</em>) i proboscidis (<em>Tetralophodon longirostris</em>). Entre els micromamífers es van localitzar nombroses espècies de rosegadors, insectívors (<em>Lantanotherium sanmigueli, Plesiodimylus chantrei, Galerix socialis, Metacordylodon sp., Dinosorex sp</em>.) i un lagomorf (<em>Ochotonidae indet</em>.). Finalment, també es van documentar rèptils (<em>Testudo sp., Squamata indet., Gekkota indet., Lacertidae indet., Lacertilia indet., cf. Blanus sp., Anguinae indet</em>.) i un amfibi (<em>Anuara indet</em>.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La presència al jaciment de l'èquid <em>Hippotherium primigenium catalaunicus</em> indica que pertanyia al Miocè superior i l’estudi de les microrestes de rosegadors va permetre afinar la datació a la part alta del vallesià inferior, en una edat de 9,98 a 9,73 milions d’anys. El paleoambient de l’època s'interpreta com un bioma de tipus de bosc subtropical conegut com a laurisilva, dens i molt humit, amb presència constant de cursos d'aigua dolça. El clima era càlid amb temperatures mitjanes anuals entre 16 i 20º, d'hiverns suaus i secs que s’alternaven amb estius càlids i molt humits, sense la sequera estival pròpia de l'actual clima Mediterrani.</span></span></span></p> | 08238-5 | Urbanització de Can Pallars i Llobateres | <p><span><span><span>El febrer de l’any 1999, a causa de les obres de construcció de la urbanització de Can Llobateres, personal de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell va realitzar una prospecció paleontològica i, després de la troballa de diverses restes en superfície, va iniciar una excavació d’urgència. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2017 es van recuperar noves restes fòssils (entre elles un maximar del primat </span></span></span>hominoïdeu<span><span><span> <em>Hispanopithecus cf. Laietanus</em>) i el 2021 es va realitzar la primera excavació sistemàtica al jaciment. D’aquesta última campanya se’n destaca la col·lecció de micromamífers recuperada, ja que és força representativa (156 restes, de les quals 135 identificables), però la pobresa fossilífera de la localitat pel que fa als macrovertebrats va desaconsellar continuar excavant el jaciment de manera sistemàtica.</span></span></span></p> | 41.5374263,2.0635414 | 421885 | 4598843 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99018-52.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | El jaciment de Can Pallars i Llobateres és molt proper al jaciment vallesià de Can Poncic, situat més al nord. En ocasions la delimitació no és gaire clara i per aquest motiu va acabar essent establerta de manera arbitrària durant la campanya de prospecció de Can Poncic l’any 2017. Donada la ubicació i delimitació poc clara del jaciment, les fotografies d'aquest mapa han estat preses al lloc que indiquen les coordenades del Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès, a l'actual finca de la masia de Can Pallàs.L’indret on es va localitzar el jaciment portava el topònim de Can Llobateres, però per evitar confusions amb el jaciment clàssic que porta aquest mateix nom ubicat a Sabadell s'utilitzà el nom de Can Pallars de Llobateres per identificar-lo. En la literatura posterior també es troba com a Can Pallàs i Llobateres. En aquest mapa s’utilitza el nom que apareix a l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat: Can Pallars i Llobateres. | 125 | 1792 | 5.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 99020 | Jaciment paleontològic de Can Poncic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-poncic | <p><span><span><span>ALBA, D.M.; ALMÉCIJA, S. (2017). Informe i memòria de la intervenció paleontològica de prospecció a Can Poncic (Sant Quirze del Vallès, el Vallès Occidental). Campanya 2017. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BEGUN, D.R. (1992). Dryopithecus crusafonti sp. nov., a new Miocene hominoid species from Can Ponsic (Northeastern Spain). American Journal of Physical Anthropology 87, 291–309.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Jaciment paleontològic situat en una àrea de bosc a l’oest de la Masia de Can Poncic, on des dels anys 40 s’han localitzat nombroses i variades restes de rosegadors i macrovertebrats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No es tracta d’una localitat paleontològica en sentit estricte, sinó que el jaciment consisteix en una àrea fossilífera força extensa d’afloraments miocens. Segons les últimes prospeccions realitzades (Alba i Almécija 2017) aquesta zona estaria limitada pel torrent de la Betzuca a l’est i al nord, pel camí del Mig al sud i pel transsecte de les torres d’alta tensió a l’oest. El jaciment està situat força a prop de l’àrea fossilífera de Can Pallars i Llobateres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins el jaciment clàssic (la zona excavada fins als anys 70) es distingeixen dues localitats: Can Poncic I i Can Poncic II. Avui en dia, però, la seva situació exacta és desconeguda. </span></span></span></p> | 08238-7 | A l'oest de la masia de Can Poncic | <p><span><span><span>Les primeres restes fossilíferes de Can Poncic van ser descobertes per Miquel Crusafont el 1946 i donades a conèixer l'any següent. A principis dels 50 el mateix Crusafont va trobar les primeres restes de primats hominoïdeus a la localitat de Can Poncic I. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El jaciment va ser excavat en diverses ocasions fins als anys ’70. A la dècada dels 90 Begun (1992) va determinar que algunes de les restes d’hominoïdeus pertanyien a una nova espècie de primat, que va anomenar <em>Dryopithecus crusafonti</em> en honor a Crusafont (posteriorment l’espècie va ser reclassificada dins el gènere <em>hispanopithecus</em>). </span></span></span><span><span><span>El maig del 2017 l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitzar una prospecció arqueològica a la zona. En aquesta intervenció, la primera des dels anys 70, es van documentar gairebé una vintena d’afloraments que van demostrar la riquesa paleontològica del jaciment. Quatre anys més tard, el 2021, es va repetir una nova prospecció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sabadellenc Miquel Crusafont és una de les figures més importants de la paleontologia catalana i espanyola del segle XX. Tot i que desenvolupà investigacions en diferents indrets, va iniciar les seves prospeccions i excavacions a la conca del Vallès-Penedès, contribuint a incrementar notablement el registre paleontològic de la comarca. L’any 1969 es va inaugurar l’Institut Provincial de Paleontologia a Sabadell que avui en dia porta el seu nom.</span></span></span></p> | 41.5347720,2.0636694 | 421893 | 4598548 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99020-72.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99020-73.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | El nom del jaciment apareix amb diferents formes en la bibliografia, catàlegs, inventaris i memòries d’intervenció, utilitzades sovint indistintament: “Can Poncic”, “Can Ponsic” i “Can Ponsich”. En el Mapa de Patrimoni Cultural s'ha optat pel topònim Can Poncic donat que és la forma utilitzada en la bibliografia més recent i també en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya i el Catàleg de Béns a protegir de Sant Quirze del Vallès. | 123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 99021 | Fons arqueològic de la Vil·la romana del Poble Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-la-villa-romana-del-poble-sec | <p><span><span><span><a>BARRASETAS DUNJÓ, Eulàlia; CARBONELL SOLÉ, Elisenda; MARTÍNEZ TOMÁS, Juan (1993). “El jaciment romà del Poble Sec (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)”. Tribuna d'arqueologia<em> </em>1991-1992, pàgs. 103-110.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARBONELL SOLÉ, Elisenda; MARTÍNEZ TOMÀS, Juan; BARRASSETAS DUNJÓ, Eulàlia (1992) Memòria de l'excavació del Jaciment Romà del Poble sec (Sant Quirze del Vallès 4 d'agost-15 d'Octubre de 1989) Mem. núm. 150.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | Final segle IV - mitjan segle V | <p><span><span><span>Materials arqueològics del fons del Museu d’Història de Sabadell procedents de l’excavació del jaciment romà del Poble Sec, realitzada l’any 1989. </span></span></span><span><span><span>Segons consta a l’inventari es tracta de 13 peces registrades, totes elles fragments de ceràmica comuna romanes (números d’inventari del 11910 al 11971) exceptuant una esquella de ferro (núm. 18518). Aquesta peça està exposada en una vitrina de la sala del museu dedicada a la romanització juntament amb d’altres que no estan llistades en l’inventari: una moneda, un clau de porta, un tirador de ferro, un anell i braçalets de bronze, una dena de collaret de fusta treballada, una peça d’os, un ganivet de ferro i un punxó de ferro amb mànec d’os. </span></span></span></p> <p>El jaciment del Poble Sec <span><span><span>ocupava una extensió d’aproximadament 6400 metres quadrats a la zona que ocupa actualment el centre comercial Alcampo. A causa del procés d’erosió del terreny i del seu ús agrícola només van poder ser documentades aquelles estructures excavades en el substrat natural, i no es van conservar restes d’edificis o estructures elevades. Van ser identificades diferents estructures corresponents a l’espai productiu d’una vil·la romana. Aquestes corresponien a una àrea d’emmagatzematge formada per un conjunt de trenta-una dolia i dos dipòsits; un àmbit dedicat al premsat per a l’obtenció d’oli o de vi, amb les restes d’una premsa i diverses estructures relacionades, entre elles un dipòsit de decantació de líquids; una zona de producció ceràmica amb un petit forn i part d’un abocador de ceràmica d’un moment anterior. Completaven el conjunt altres estructures com un mur i diverses sitges i fosses convertides en escombreres i dues sepultures en llit de tegulae. </span></span></span><span><span><span>El jaciment va ser interpretat com la part productiva d’una vil·la dedicada principalment a la producció de vi o d’oli, amb una activitat complementària de producció ceràmica destinada al consum intern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials arqueològics procedeixen dels estrats de reompliment de les diferents estructures documentades excavades en el substrat natural. Es tracta d’un conjunt molt homogeni de materials procedents tots del moment final de l’ús de la vil·la, en una cronologia entre final del segle IV i mitjan segle V.</span></span></span></p> | 08238-8 | Museu d'Història de Sabadell (c/ de Sant Antoni n. 12, Sabadell) | <p><span><span><span>Quan a finals dels anys 80 la zona es va veure afectada per la construcció d’un gran complex comercial, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat hi destinà una prospecció d’urgència, realitzada el 1989.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals dels vuitanta va iniciar-se el projecte de construcció d’un gran complex comercial per part de l’empresa Alcampo S.A. en una zona limitada al nord per la carretera de Molins de Rei, a l'est per l’autopista C-58, a l’oest per l'estació de FFCC i al sud pel barri del Poble Sec. Donada la proximitat d’aquesta àrea amb el jaciment prehistòric de la Bòbila Madurell, el Servei d’Arqueologia va promoure una intervenció arqueològica d’urgència. Aquesta va posar al descobert un conjunt de restes prehistòriques (vinculades al jaciment de la Bòbila Madurell, que van ser excavades en paral·lel) i estructures d’època romana que són les que conformen el jaciment del Poble Sec. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els materials arqueològics custodiats al Museu d'Història de Sabadell van ser dipositats el juny de l’any 1994.</span></span></span></p> | 41.5332627,2.0807377 | 423315 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99021-82.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99021-83.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | En l’inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya el jaciment de la vil·la romana del Poble Sec apareix com a “Centre Comercial Alcampo S.A”. En les memòries arqueològiques consta que es van recuperar materials que no apareixen en l’inventari del Museu d’Història de Sabadell ni es troben en exposició: ceràmiques terra sigil·lada africana D, terra sigil·lada hispànica tardana, ceràmica grisa i taronja paleocristiana i restes de fauna; no es van dipositar al museu i se'n desconeix la ubicació. | 83 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99023 | Trinxera del Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-ferrocarril | <p><span><span><span>ALBA, D. M., SIARABI, S., ARRANZ, S. G., MCKENSIE, S.; CASANOVAS-VILAR, I. Dental remains of <em>Parachleuastochoerus</em> <em>valentini</em> (Suidae: Tetraconodontinae) from the early Late Miocene of Sant Quirze (Vallès-Penedès Basin, NE Iberian Peninsula). Taxonomic and phylogenetic implications. A “<em>Swiss Journal of Palaeontology”, </em>vol. 144, art. 9. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>BATALLER, Josep Ramon (1928). Contribució a l’estudi dels mamífers fòssils de Catalunya. <em>Arxius de l’Institut de Ciències, </em>12.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CRUSAFONT, Miquel (1969). Història de la paleontologia a Sabadell. Sabadell, Institut de Paleontologia.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Jaciment clàssic de vertebrats fòssils del Vallès-Penedès. Des de la seva descoberta als anys 20 del segle passat, s’hi han documentat més de 40 espècies d’insectívors, lagomorfs, rosegadors, carnívors, proboscidis, perissodàctils i artiodàctils. Entre aquests hi ha la fauna més antiga de l’anomenat Complex Continental Superior. </span></span></span></p> | 08238-10 | Al costat oest de la via dels Ferrocarrils Catalans. | <p><span><span><span>Aquest jaciment paleontològic, el primer documentat al terme municipal de Sant Quirze, va ser descobert a principis de la dècada de 1920 a causa de l’excavació d’una trinxera per a fer passar la via del ferrocarril entre Sant Cugat i Sabadell. Hi ha alguns desacords en la literatura sobre la data exacta de la descoberta, però és lògic pensar que es realitzés abans del 1922, quan va ser inaugurada l’estació del ferrocarril a Sant Quirze, i amb total seguretat abans del 1924, any en el qual alguns dels fòssils van ser publicats per Josep Ramón Bataller, del Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys després de la descoberta la majoria de restes van ser recollides pel col·leccionista aficionat Màrius Guérin (donades al MGSB després de la seva mort l’any 1968) i pel mateix Bataller. A la dècada de 1930 el jaciment va ser excavat per Miquel Crusafont i diversos dels seus col·laboradors del Museu de Sabadell; després d’una aturada durant la Guerra Civil, les excavacions van ser represes a la dècada dels 40 fins que, a principis dels 70 el jaciment va ser considerat gairebé exhaurit. No obstant això, en una excavació d’urgència el 1994-1995 personal vinculat a l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell va recuperar noves restes de vertebrats, entre elles el crani d'un rinoceront Aceratherium tetradactilum pràcticament sencer.</span></span></span></p> | 41.5215500,2.0898500 | 424061 | 4597057 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99023-102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99023-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99023-104.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | Donat que va ser el primer jaciment paleontològic documentat al municipi, originalment va ser referenciat amb alguns dels seus topònims (Sant Quirze de Terrassa, Sant Quirze de Galliners o simplement Sant Quirze). Amb la troballa de nous jaciments al municipi passa a utilitzar-se el nom Trinxera del Ferrocarril per identificar-lo clarament. | 123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 99027 | Església de Sant Feliuet de Vilamilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-feliuet-de-vilamilans | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. </span><span lang='IT'>Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i ROSSELLÓ, Josep (1961). Ermites del Vallès. Rafael Dalmau, editor. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VALL, R. (1991). Sant Feliuet de Vilamilans. A 'Catalunya Romànica', vol. XVIII, El Vallès Occidental - El Vallès Oriental. Fundació Enciclopèdia Catalana, pàg. 213.</span></span></span></span></p> | Segle X-XI | Durant la Guerra Civil l’ermita va patir danys, i entre els anys 1949-1950 el matrimoni Barnola-Vallribera, propietaris de l’ermita, va fer restaurar l’edifici i el seu entorn, donant-li l’aspecte actual. | <p><span><span><span><span>Ermita preromànica de planta de creu llatina amb un absis central i dues capelles laterals formant el creuer, totes elles rectangulars tant a l’interior com a l’exterior, excepte la capella lateral esquerra que és semicircular a l’interior. L’edifici està orientat de nord-est a sud-oest i té uns 17 metres de llarg per 10 d’ample al creuer i 7 a la nau. La nau és coberta per una volta de canó reconstruïda i una teulada de dos aiguavessos amb teules àrabs. Sobre el mur de ponent s’aixeca un campanar de doble espadanya sense cobrir, format per tres pilars que configuren dues obertures unides només per l’eix de les campanes. Les campanes no es conserven.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici va ser construït amb pedres de les rieres properes, disposades en filades horitzontals i unides amb una gran quantitat de morter. Al mur de ponent s’observen algunes filades amb pedres disposades en forma d’espiga de peix. Només als angles i a les obertures es va utilitzar pedra picada. </span></span></span></span><span><span><span><span>L’interior és il·luminat per sis finestres, de les quals destaquen les tres de la nau (una a cada façana), molt petites, d’una sola esqueixada i amb arc de mig punt. L’arc de les finestres dels murs oest i nord està fet amb una sola pedra i s’hi van marcar unes línies incises que simulen les dovelles. L’accés a l’edifici és per una porta situada al mur sud, que té un arc de mig punt fet amb dovelles de mida mitjana i un arc extradossat de pedres molt primes que el ressegueixen. Tota aquesta façana està protegida per un mur que configura un tancat al qual s’accedeix per un portal amb arc de maons i tancat per una reixa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt de la construcció conserva restes molt antigues però ha sofert diverses modificacions i reformes al llarg del temps, de manera que resulta molt difícil identificar els elements que corresponen a cada època. A l’interior del temple destaca la presència d’una ara paleocristiana amb inscripcions, i unes pintures neoromàniques d’època contemporània.</span></span></span></span></p> | 08238-14 | Carretera de Molins de Rei a Sabadell, quilòmetre 13’5. | <p><span><span><span><a><span>Es desconeix la data de construcció exacta de l’ermita, però aquesta es situa aproximadament en els segles X-XI. No obstant això, la troballa d’una ara paleocristiana, datada entre els segles V i VI, confirmaria l’existència d’un lloc de culte en aquest indret, convertint-lo en un dels primers centres de culte cristià del Vallès. La primera referència documental comprovada data del 986, en un document on el rei Lotari de França confirmava els béns del monestir de Sant Cugat i esmentava els alous més propers del monestir, entre ells “l’església de Sant Feliu que és a la vila de Milans”. </span></a></span></span></span>L’any 1032 es va realitzar una primera reforma de l’ermita, en la qual probablement es va substituir el sostre, que devia haver estat de fusta i palla, per la volta de pedra. </p> <p><span><span><span><span>Durant l'edat mitjana va ser una de les cinc parròquies que formava la demarcació territorial del monestir de Sant Cugat. Durant el segon terç del segle XIV va iniciar-se una davallada a la parròquia a causa la despoblació del territori, motivada per la fam i les pestes: moltes cases de camp de la zona van quedar deshabitades i les seves terres abandonades. L’any 1428 el bisbe Francesc Sapera va disposar la seva agregació com a sufragània de Sant Quirze de Galliners, que es va fer efectiva el 1436. En aquesta època la seva advocació era a Sant Feliu, Santa Maria i Sant Bartomeu, a qui estaven dedicats els tres altars. En el marc de les contínues reorganitzacions administratives del segle XIX, l’any 1867 es va decretar la supressió de la sufragània de Vilamilans, que va ser reduïda a ermita. Aleshores la capella va quedar com a responsabilitat de la família Margenat de Can Corbera – masia veïna - que en guardaven les claus i alguns objectes de culte. En aquesta època s’inicià la tradició de celebrar una reunió anual dels parroquians el dilluns de Pasqua de Pentecosta, que dona origen a l’Aplec de Sant Feliuet; a part de la celebració de la missa, també eren indispensables les sardanes i el menjar. Diada que es va celebrar fins l’any 1936. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1939, amb la construcció de l’església del Roser de les Fonts i la formació de la seva parròquia, Sant Feliuet va passar a dependre d’aquesta. A la dècada dels ’40, i danyada després de la Guerra Civil, l’ermita era un corral on es guardava el ramat, però el 1949 va ser restaurada pel matrimoni de Feliu Barnola i Maria Dolors Vallribera, propietaris de la gran finca formada per les hisendes de Can Viver de la Serra, Can Ferran i Can Barata, a la qual pertanyia l’església. També es va urbanitzar el parc de l’entorn, es va edificar una casa per a l’ermità i s’erigí, dalt del turó més proper, una estàtua del Sagrat Cor obra de l’escultor Juventeny. Després de la mort del matrimoni, l'ermita va retornar al bisbat de Terrassa, a qui encara pertany actualment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la restauració de l’ermita l’aplec es va recuperar i es traspassà al dilluns de la Pasqua de Resurrecció. Als anys cinquanta les celebracions van ser multitudinàries, esdevenint un dels aplecs més concorreguts del Vallès. A partir de la dècada del 1970 va començar a decaure en popularitat fins que va deixar de celebrar-se. El 6 de juny de l’any 2010 es tornar a celebrar, però l’intent de recuperar l’aplec no va tenir continuïtat.</span></span></span></span></p> | 41.5107000,2.0462400 | 420409 | 4595891 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99027-142_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99027-143_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99027-144_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99027-145_0.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | A l’aresta que forma el mur de migdia amb l’absis central hi ha una pedra, molt gastada, que presenta el relleu d’un animal en actitud de saltar; en ell s’hi ha volgut veure la llegenda del mal caçador. Aquesta història explica que un diumenge al matí, mentre es feia missa a l'església, es va veure passar a través de la porta oberta una llebre i que entre els feligresos hi havia un caçador que, en veure-la, va agafar l'escopeta i la va perseguir. Segons conta la llegenda, des d’aleshores no se n’ha sabut res més i es creu que encara deu estar perseguint la llebre. Pel que fa a la toponímia del lloc, aquesta va evolucionar amb el temps. En la documentació del segle X apareix com a vila de Milans; així, s’ha interpretat que el nom devia provenir de vil·la d’Emilià (Emilianus), d’origen romà. Posteriorment es troba amb les denominacions de vila “Melanos”, “Milanos”, “Mille Annos”, “Mille Annorum” i, finalment, “Vilamilanys” al segle XIV. Donat que els documents on apareix el topònim “vila de Milans” són més antics, aquest seria probablement el nom correcte, sobretot si es té en compte la hipòtesi de l’origen romà del nom. | 91 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 99028 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-3 | <p><span><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | Segles XVII-XX | La façana de l'edifici principal ha perdut part de l'arrebossat que la recobria i en alguns indrets ha estat substituït per materials moderns. Un dels dos rellotges de sol (el de la façana sud-est) s'ha desprès del mur i se n'ha perdut pràcticament la totalitat. | <p><span><span><span><span>Masia de tipus basilical, amb una façana principal caracteritzada per tres cossos verticals amb el central més elevat. Aquest volum central té un eix vertical d’obertures amb una porta d’accés d’arc de mig punt a la planta baixa, un balcó al primer pis i una finestra a les golfes. D'altra banda els cossos laterals tenen cadascun una finestra a la planta baixa i una altra al primer pis. La façana presenta un rellotge de sol a la cantonada esquerra, del qual només se’n conserva una part. Tota la superfície està arrebossada, però l’acabat s’ha perdut en diversos indrets de la façana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa disposa de diversos annexos, antigament destinats a les feines agrícoles i ramaderes, que envolten un pati central: entre d'altres la vaqueria, el paller o el celler. Tot el conjunt queda tancat per un alt mur, de maçoneria irregular de pedra i acabat en maons a la part superior, que impedeix veure la masia des del camí; s’hi accedeix per un gran portal des del costat est del recinte.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’exterior del tancat hi ha dos coberts afegits posteriorment amb funcions de magatzem i com a corral de les ovelles, construits amb materials contemporanis. Prop de la casa, a un nivell superior, es conserva l’era enrajolada, avui en dia coberta per vegetació, maquinària i elements diversos. </span></span></span></span></p> | 08238-15 | Disseminat de Can Vinyals | <p><span><span><span><span>Can Vinyals és una de les masies més antigues documentades al terme, de la qual en tenim referències des del 1515. Segons explica el llibre <em>Itineraris pels rodals de Sabadell</em>, ja aleshores pertanyia a la família Vinyals, encara avui en dia propietària de la finca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1929 tenia una superfície de 551.400m2 dels quals 139.000 eren dedicats al cultiu de la vinya, 172.000 eren de bosc, 50.000 de cultiu de secà, 12.000 de regadiu i 178.400 eren de terra erma. La vinya, cultiu principal durant la major part de la història de la finca, va anar perdent pes fins que a mitjans dels anys setanta del segles passat va ser abandonada. D’altra banda, Can Vinyals va ser un dels últims masos de Sant Quirze que va tenir ramats, una activitat totalment secundària al municipi: fins a finals de la dècada de 1980 encara hi havia vaques, i les ovelles es van mantenir fins l’any 2001. Actualment la propietat de Can Vinyals encara es dedica a conrear els camps de la finca, motiu pel qual l’entorn agrícola es conserva en bones condicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Vinyals i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</span></span></span></p> | 41.5217300,2.0820800 | 423413 | 4597083 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99028-151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99028-152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99028-img20250330131407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99028-154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99028-155.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Al costat de la masia hi ha la bassa i la font de can Vinyals, l’aigua de la qual servia per regar els horts de la plana que arribava fins a la masia de ca n’Arús. Havia estat un indret molt concorregut antigament; avui en dia la font ja no té aigua i la bassa, refeta amb formigó i tancada per una reixa, actua com a dipòsit de pluja. A prop de la bassa i seguint el camí de Can Caver es conserven les restes d’un antic forn d’obra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 99029 | Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-1 | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span>Masia aïllada de tipus basilical definida per un cos central més elevat i dos laterals més baixos. Disposa de planta baixa, primer pis i un nivell superior a mode de golfes. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta una simetria en les obertures. A la planta baixa hi ha una porta central amb llinda de pedra flanquejada per dos finestrals, mentre al primer pis s’obren tres balcons que coincideixen en línia vertical amb les obertures inferiors. En el tercer nivell, corresponent només a la part central de la façana, s’observen tres petites finestres d’arc de mig punt que imiten la tradició de les galeries de solana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat de la casa hi ha un pou de pedra, avui en dia cobert, i un ampli espai quadrangular al davant amb porxos que l'envolten per dos dels costats. En un d'ells hi ha un escenari cobert.</span></span></span></span></p> | 08238-16 | Carrer Enric Morera | <p><span><span><span><span>La masia de Can Feliu està documentada des de finals del segle XVII. Entre els anys 1915 i 1935 la finca va viure la seva època de màxima prosperitat; aleshores era propietat d’Antoni Pladellorens, originari de la Granada (Alt Penedès), i per aquest motiu era també conegut com a Manso Pladellorens. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot i que era un mas dedicat fonamentalment al conreu de la vinya, que ocupava un terç de la seva superfície, la propietat tenia una activitat econòmica molt diversificada. Segons el cadastre de 1929, tenia una superfície de 678.000m2, dels quals 228.000 eren dedicats al cultiu de la vinya, 312.800 eren de bosc, 43.000 de cultiu de secà, 30.000 de regadiu i 64.800 eren de terra erma. També hi havia activitat ramadera, tot i que tenia un paper secundari. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament Can Feliu havia estat un conjunt d’edificacions que constava de cases per als masovers, quadres per al bestiar, un gran celler amb cup, una gran era i un moll de descàrrega. Quan es va construir la urbanització de Sant Quirze Jardí es van talar els boscos que envoltaven la masia i enderrocar la major part de les edificacions; només va quedar la casa dels amos i els porxos situats davant l’edificació. Els últims masovers de can Feliu van ser la família Baldomar, i durant l'inici de la dècada de 1980 encara hi vivia un pastor que, amb la destrucció dels camps del voltant, va abandonar la masia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1997 l’Ajuntament de Sant Quirze va comprar el mas i, dos anys més tard, una escola-taller va iniciar la seva restauració; actualment és un Centre Cívic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Can Feliu i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic </span><span lang='ES'>vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística. </span></span></span></span></p> | 41.5334300,2.0751200 | 422846 | 4598389 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99029-162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99029-163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99029-164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99029-165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99029-166.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Can Feliu era una finca amb una gran abundància d’aigua, ja que prop de la masia hi havia dues mines. Tenia un sistema de regadiu amb canalitzacions d’obra, força avançat per l’època, que portaven l’aigua a l’horta, ubicada on actualment hi ha el parc de Can Feliu. Gràcies a l’abundància d’aigua i a aquest sistema de canalització la masia va ser la concessionària de la xarxa d’aigua potable del poble i va abastir les cases fins mitjans dels anys 40, quan la van portar de Can Casablancas. Al costat de l’era de la masia (que actualment és un ampli espai entre la casa i els porxos) hi havia un forn d’obra. Els maons que es van fabricar en aquest forn van servir per construir els porxos que es conserven i també per construir l’edifici de la Patronal. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99031 | Can Barra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barra | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segle XVII | <p><span><span><span><span>Conjunt de construccions i estructures que conformaven una gran masia. El cos principal és un edifici de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Està format per una planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al sud-est, presenta tres eixos d’obertures: en el nivell inferior, un portal d’arc rebaixat, centrat i amb una finestra a cada banda; al primer pis, tres balcons; i a les golfes, tres finestres d’arc de mig punt a la part central, a la manera de les antigues galeries de solana, i una finestra quadrangular a cada extrem de la façana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici principal disposa de diferents annexos. A la dreta s’hi adossa un cos quadrangular de menor altura, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que presenta una galeria amb tres finestres d’arc de mig punt al primer pis i un safareig exterior al mur lateral; darrera seu i adjunt també al cos principal trobem un gran celler. D’altra banda, a l’esquerra de l’edifici s’adossa un altre cos de planta irregular formant un angle obtús amb la façana principal; al primer pis hi trobem novament una galeria amb finestres d’arc de mig punt que atorga una estètica uniforme al conjunt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior de l’edifici principal es conserva l’espai de la cuina amb un foc a terra central i una gran campana, així com el forn de pa. Completen el conjunt altres estructures que antigament havien estat les quadres per al bestiar i diferents magatzems propis d’una explotació agrícola i ramadera. Totes les construccions de la masia queden tancades i delimitades per un mur, decorat amb grans recipients. Dins el clos trobem també la casa i els jardins de la Torre Gorina, que havia estat la residència dels senyors, i un espai amb vinyes replantades.</span></span></span></span></p> | 08238-18 | Passeig de Can Barra, s/n | <p><span><span><span><a><span>La masia està documentada des de l’any 1667; es desconeix si abans ja existia. Can Barra era una de les masies més importants de Sant Quirze: segons el cadastre de 1929 la finca tenia una extensió total de 456.000 m2, gairebé la meitat dels quals (226.000m2) dedicats a la vinya. La resta corresponia a 108.000 m2 de terra erma, 118.000 m2 de secà i 4000m2 de regadiu. Als anys 90, amb la construcció de la urbanització de Sant Quirze Parc, van desaparèixer les vinyes i gran part del bosc. </span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1888, en ser edificada la Torre Gorina, aquesta va esdevenir la casa dels senyors i la masia originària es va convertir en la residència dels masovers. </span><span>A principis del segle XX aquests eren els Feliu-Puig, mentre que a inicis dels anys ’90 Josep Espín i la seva família van ser els últims masovers i habitants de Can Barra. Aleshores la torre servia de magatzem a l’Ajuntament. A principis dels 2000 la masia va passar a ser de propietat municipal i va ser rehabilitada. Avui en dia l’edifici principal és ocupat per les l’Escola d’Adults l’Olivera; el celler, un espai multifuncional; i les construccions annexes són utilitzades per les entitats Gegants i Grallers de Sant Quirze del Vallès i el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Barra i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística</span></span></span></p> | 41.5275600,2.0830500 | 423501 | 4597730 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-1810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99031-1811.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 99032 | Can Viver de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viver-de-la-serra | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segle XV | <p><span><span><span><span>Masia de tipus basilical amb façana orientada al sud-oest on s’hi defineixen tres cossos, el central més ample i elevat. Aquest cos central, de teulada a doble vessant, presenta una porta d’accés a la planta baixa, d’arc rebaixat, un finestral al primer pis i tres finestres d’arc de mig punt peraltat a la zona de les golfes, a manera de galeria de solana. Totes les obertures estan emmarcades amb maó vist.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els cossos laterals, de coberta a una vessant, presenten diferents obertures quadrangulars als dos nivells. Al cos esquerre hi ha una segona porta d’accés amb arc rebaixat a la planta baixa, i entre ambdues portes un banc d’obra adossat al mur. A l’extrem dret de la façana s'hi ha afegit un pou construït amb maons; segons ens informa la propietat actual, aquest pou no estaria connectat amb la capa freàtica del subsol sinó que recollia l’aigua de pluja a través d’un sistema de canalitzacions de la teulada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia està configurada per dos habitatges més, de baixos i pis cadascun, i diferents dependències annexes, antigament utilitzades per a feines agrícoles. La major part de les construccions, incloent la principal, estan arrebossades amb ciment; a la façana principal del mas s’han respectat les obertures emmarcades amb maó vist i el rellotge de sol. Tot el conjunt està tancat per un mur amb dos grans portals fets de maó, d’arc rebaixat i portes enreixades, situats a l’est i a l’oest del recinte. Segons informa la propietat actual, davant la porta de llevant hi havia l'antiga era, indret on actualment hi ha una bassa de construcció recent. </span></span></span></span></p> | 08238-19 | Situada a prop del quilòmetre 16 de la carretera de Rubí (comarcal 1413), en un revolt del traçat antic. | <p><span><span><span><span>Can Viver de la Serra està documentat des de 1487. Segons el cadastre de 1929 la finca tenia una superfície de 1.182.800 m², dels quals 94.400 eren dedicats al cultiu de la vinya, 377.200 eren de bosc, 136.000 de cultiu de secà, 8.000 de regadiu i 567.200 eren de terra erma. També era una de les poques masies que tenia activitat ramadera, tot i que amb un paper secundari. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tal i com era habitual al municipi, la masia era propietat d’una família de Sabadell, els Barnola, i els que portaven les terres i la casa eren masovers. En morir sense descendència els seus últims propietaris, Feliu Barnola i Dolors Vallribera, la masia va passar a la Fundació Barnola-Vallribera Sant Josep, una entitat privada que el matrimoni havia demanat que es crees després de la seva mort amb l’objectiu que administrés totes les seves propietats i en repartís els rendiments als necessitats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fins a finals dels anys noranta del segle passat encara hi vivien masovers que es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. L’any 2008 la casa va passar a la propietat actual. Actualment algunes dependències de la masia es lloguen per a festes i celebracions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Viver i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística</span></span></span></p> | 41.5185900,2.0687600 | 422298 | 4596747 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99032-198.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Antigament la finca disposava de dues basses: la font del Llorer i la seva bassa, avui en dia cobertes de vegetació, i la bassa de l’hort, ubicada enmig del bosc i actualment seca. Prop de la masia s’hi van localitzar, a la dècada de 1960, restes de ceràmica ibèrica i d’època moderna (materials dipositats al Museu d’Història de Sabadell); aquesta troballa va fer considerar l’existència d’un assentament ibèric. No obstant això, no s’ha localitzat mai cap estructura relacionada amb aquest possible jaciment. D’altra banda, en un marge darrera la casa es van documentar sis forats excavats a l’argila que als anys ‘80 es van interpretar com un possible columbari – llocs on es col·locaven urnes amb les cendres d’individus incinerats - però que molt probablement haurien estat en realitat llocs preparats per col·locar-hi arnes o ruscos d’abelles. Aquests elements han motivat que tot l’entorn de la masia fos inclòs al Catàleg de Béns a Protegir de Sant Quirze del Vallès com a jaciment de categoria BPU (núm. J-14).Molt a prop de la masia hi ha la Torre Barnola, una casa construïda a mitjan segle XX com a residència per al matrimoni Barnola-Vallribera, propietaris de Can Viver. L’edifici està inclòs al Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès com a BPU (núm. 0008-013). | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99033 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-4 | <p><span><span><span>ANTONI COTS, Pau (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | Segles XVII-XX | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants, carener perpendicular a la façana i ràfec construït amb triple renglera de teules. La porta d’accés, d’arc de mig punt adovellat, està una mica desplaçada de l’eix central. La casa està formada per planta baixa i dos pisos, però donat que està bastida en un talús els nivells són desiguals; per aquest motiu les finestres es reparteixen de forma irregular per la façana. Aquestes tenen llindes de pedra escalonades, diferents entre elles i que no són originals de la casa. A banda i banda de la porta d’accés hi ha dos bancs de pedra adossats al mur. La façana és arrebossada i hi destaca un rellotge de sol. L’edifici té adossats un annex al nord i un porxo a l’est, cantó on també hi ha una bassa-piscina, totes elles construccions posteriors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cantó sud-est, molt a prop de la casa, hi ha coberts de construcció moderna que han estat adaptats a quadres per a l’activitat hípica. Una part és sobrealçada a manera d’habitatge; segurament en algun moment havia estat la masoveria. </span></span></span></span></p> | 08238-20 | Camí de Can Camps | <p><span><span><span><span>Can Camps és una masia situada al sud-oest del terme de Sant Quirze, prop del límit amb els municipis de Sant Cugat i Cerdanyola. Existeixen escrits de l’any 1487 que testimonien l'existència d’una casa amb el nom de Camps, i en un document de 1673 apareix com a can “Camps de la Serra” (ja fos per identificació orogràfica o perquè potser pertanyia a Can Viver de la Serra). Segons el cadastre de 1929 tenia una superfície de 307.600 m2, dels quals 207.200 eren ocupats per zona boscosa, 27.200 dedicats al cultiu de la vinya, 71.200 al cultiu de secà i 1.600 de regadiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els anys quaranta i cinquanta del segle passat s’hi instal·là una hípica, activitat que encara es manté actualment, i s’hi van afegir les quadres. Durant la dècada de 1960 va ser adquirida per una nova propietat que hi va fer nombroses reformes, entre elles l’afegitó de les llindes de les finestres, el porxo lateral, l’annex de la façana nord i la piscina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de 1990 la masia va ser adquirida per la propietat actual, que va fer noves obres de manteniment i va naturalitzar la piscina, avui en dia més semblant a una bassa. Durant un temps la hípica va anomenar-se “Les Alzines”, molt probablement en referència als arbres centenaris de la finca, i s’afegí aquest nom al rellotge de sol. Des del 2018, la hípica es va passar a gestionar per la mateixa propietat de la casa i va recuperar la denominació de Can Camps. Si bé des de fa dècades l’activitat principal ha estat la d’hípica, també ha funcionat de manera complementària com a allotjament rural i restaurant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Camps i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</span></span></span></p> | 41.5099300,2.0718000 | 422541 | 4595782 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99033-202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99033-203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99033-204.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | La finca és coneguda per les seves alzines centenàries. Força a prop de la masia, cap a l’oest i prop del camí, hi ha dues monumentals alzines separades uns 30 metres, incorporades al Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès: l'alzina de Can Camps I (núm. 7 del catàleg) i l'alzina de Can Camps II (núm 8). També era un punt de referència el desaparegut pi de Can Camps, un gran arbre situat just a la carena i visible des de molts quilòmetres a la rodona; un llamp el va fer malbé. A pocs metres de la casa, vora el torrent, hi havia dos forns de calç oberts en un talús. Segons informació de la propietat de la finca avui en dia es conserven en molt mal estat. Al sud-est de la masia hi havia hagut la font de Can Camps, avui desapareguda, que era molt freqüentada per excursionistes i caçadors; als anys 1940 la seva aigua era venuda a la ciutat de Sabadell. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99034 | Can Pallàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallas-4 | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | Segles XIII, XVII, XX. | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Té planta baixa i un pis, tot i que, donat que la casa està situada en un desnivell, el cantó de migdia disposa d’una dependència per sota del pis principal – l’antiga vaqueria - amb accés directe des de l’exterior. La masia ha estat força remodelada en les últimes dècades, fet que ha modificat el seu aspecte original. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal, orientada a l’est, disposa d’una porta d’accés central flanquejada per dos bancs de pedra i una finestra a cada banda, mentre que el pis superior disposa de tres finestrals amb barana ubicats de manera simètrica, el central just damunt la porta. La façana sud té un gran portal central d’arc rebaixat que dona accés a la vaqueria citada anteriorment. En aquesta façana s’afegí posteriorment un cos superior central a manera de cos basilical, amb balcó, i coronat per un rellotge de sol. La resta d’obertures, de mida desigual, s’ubiquen de manera arbitrària. Davant hi ha una piscina de nova construcció que intenta imitar una antiga bassa amb un contorn fet de maons. La façana nord també va ser transformada, en aquest cas amb l’afegit d’una galeria porxada. Tot i les nombroses modificacions, es mantenen algunes dependències de l’antiga masia com la vaqueria amb les seves menjadores i també el celler amb el cup i la premsa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la resta d’edificacions del mas, part dels coberts que envoltaven la casa van ser enderrocats; només se’n conserva un al nord-est de l’edifici principal. Aquest queda unit, mitjançant un mur, a una portalada que donava accés al conjunt des de l’antiga era enrajolada, avui desapareguda. El paviment de rajoles que hi ha actualment és fruit d'una remodelació i l'indret s'utilitza com a zona d’aparcament. Al sud, entre la casa i la riera, hi ha una zona amb terrasses on antigament hi havia els horts; actualment està enjardinat. Els horts es regaven amb una bassa que encara existeix prop la riera, tot i que fou coberta per seguretat quan es va abandonar l’activitat hortícola. Al pati interior de la casa s’hi conserven dues basses que recollien l’aigua de la mina de Can Pallàs (que es va perdre al fer l’autopista Sabadell-Terrassa) i un pou. </span></span></span></span></p> | 08238-21 | Avinguda Can Pallars, 68 | <p><span><span><span><span>L’actual masia de Can Pallàs, molt modificada respecte a l’edifici original, és un antic mas anomenat originàriament Can Ramonell. Aquest apareix referenciat ja al segle XII en un document del cartulari de Sant Cugat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el cadastre de 1929 la finca tenia una extensió de prop de 348.400m2, dels quals 120.400 eren dedicats al cultiu de la vinya, 38.800 eren de regadiu, 60.400 de cultiu de secà i 128.800 eren de bosc. La finca va ser propietat durant molts anys de la família Casamitjana de Barcelona, fins que l’any 1966 va ser adquirida per dues famílies que actualment encara en mantenen la propietat. A la dècada de 1970 la finca va començar a urbanitzar-se, i actualment una bona part està ocupada amb xalets unifamiliars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Pallàs i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística</span></span></span></p> | 41.5377500,2.0638000 | 421907 | 4598878 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-211.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99034-216.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Molt a prop de la casa, al sud, hi ha la font de la Riba, actualment seca i en mal estat, i el jaciment sepulcral de la Balma neolítica de Can Pallàs, excavat en la seva totalitat.A l’inici del camí d’accés a la casa hi ha una roda de molí de pedra amb el nom de la masia gravat; aquest element, però, no prové del mas original.En el Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès, la masia de Can Pallàs es relaciona amb les anomenades “Torres de Can Pallàs” (núm. 20910-01) i s’explica que aquestes edificacions modernes s’haurien construït quan la masia va abandonar la seva funció, substituint-la com a residència dels propietaris. Segons informa la propietat actual, però, la qüestió no va succeir d’aquesta manera: les dues torres actuals són habitatges edificats a partir de dues petites construccions auxiliars ja existents a la finca. L’any 1966 aquestes van quedar en mans d'una de les famílies propietàries, que les va reformar donant-los l’aspecte actual, mentre que l'altra família va quedar-se la casa de pagès. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99035 | Can Llobateras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobateras | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | Segles XVII-XX | La casa fou restaurada a finals del 1980 i es manté en molt bon estat de conservació. | <p><span><span><span><span>Masia amb coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. És de planta baixa i un pis. Té el portal, d’arc de mig punt adovellat, desplaçat a la dreta de la façana. Segons el Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès aquest fet podria indicar que la porta correspongués a una construcció més antiga que s’hauria ampliat cap a l’esquerra, on actualment hi ha una altra porta rectangular. Les finestres - dues a la planta baixa i tres al primer pis - es disposen de manera irregular. De les tres finestres de la part superior la de l’esquerra presenta una llinda i muntants de pedra, fet que reforçaria la hipòtesi que es tractés de la part més antiga de la casa. Al costat d’aquesta obertura hi ha un rellotge de sol. A banda i banda del portal d’accés la façana presenta dos bancs d’obra adossats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Prop del cantó est de la masia hi ha un cobert, més gran que la casa; una part de l’estructura del qual presenta el sostre ensorrat. Al sud-est, una mica més allunyada del mas, hi ha una torre de construcció més moderna. </span></span></span></span></p> | 08238-22 | Urbanització de Can Pallars i Llobateres | <p><span><span><span><span>Avui en dia Can Llobateras és una masoveria subsidiària d’una torre principal, però antigament era la masia que donà origen a la finca. La torre fou construïda molt posteriorment; per les seves característiques arquitectòniques probablement a finals del primer terç del segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals dels anys cinquanta del segle passat la masia va ser adquirida per la família propietària avui en dia. L’aspecte actual es deu a la restauració realitzada a finals de la dècada de 1980, en la qual es va intentar recuperar la fesomia original de la masia retirant tots els afegits com, per exemple, uns porxos moderns construïts amb pilars metàl·lics i cobertes de plàstic. També en aquesta època es van plantar els xiprers ubicats al camí d’accés a la casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment la masia és l’habitatge dels masovers i la torre la residència ocasional dels propietaris. La finca manté l’activitat agrícola i forestal. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Llobateras i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</span></span></span></p> | 41.5399900,2.0574800 | 421383 | 4599133 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99035-226.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Prop de la casa hi havia la font que portava el mateix nom, d’estructura molt simple: una canonada que sortia del marge i un terra de rajola rústica catalana. Durant la dècada de 1970 uns aiguats van ensorrar el marge i la font va quedar colgada. El mas conservava l’antiga premsa de vi, que actualment està ubicada davant la torre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 99037 | Església Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p><span lang='CA'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></p> <p><span lang='CA'>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p> </p> | Segles XI - XVIII - XX | <p><span lang='CA'>L’església parroquial de Sant Quirze és un petit edifici d’una sola nau amb capelles laterals, volta de canó i teulada asimètrica de dos aiguavessos. L’exterior és molt auster; presenta un acabat arrebossat que en la part frontal està pintat i en la posterior, on està molt més desgastat, deixa entreveure un aparell de maçoneria irregular. </span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici ha estat molt modificat al llarg dels segles. L’aspecte actual és fruit d’una gran remodelació de finals del segle XVII - principis del XVIII, moment en el qual es van enderrocar els murs per ampliar l’antic temple, i de la construcció de la torre superior del campanar l’any 1912.</span></p> <p><span lang='CA'>A la façana frontal, el portal d’entrada està emmarcat i coronat per una arcada semicircular de color blanc on apareix escrit el nom de la parròquia, que deixa un espai amb una petita imatge del santa Julita amb sant Quirze infant. Ambdós elements - el nom i la parròquia - van ser afegits als anys noranta del segle passat. A mitja alçada hi ha una finestra d’arc apuntat i una motllura on s’inicia el campanar pròpiament dit, que presideix tota la façana. Aquest és de planta quadrada i consta de diversos nivells: damunt la torre principal s’aixeca una de superior i la del rellotge, que van reduint-se en perímetre. Corona l’estructura un suport metàl·lic amb les campanes de les hores i una creu. Els cossos superiors estan decorats amb merlets esglaonats.</span></p> <p><span lang='CA'>Malgrat totes les transformacions, queden traces de l’edifici romànic original en algunes parts de l’antic campanar d’espadanya, integrades a l’actual torre i ocultes per l’arrebossat. Segons les fonts bibliogràfiques consultades, el campanar actual hauria aprofitat l’antic i gruixut mur de ponent (d’1’80 metres de gruix) i les dues finestres frontals serien els ulls de l’antiga espadanya. A la façana sud s'observen les traces de l'enderroc de l'edifici de la rectoria, antigament adossat a l'església.</span></p> | 08238-24 | Plaça de la Vila | <p><span lang='CA'>L’església de Sant Quirze va ser construïda a l’antic camí de Barcelona a Manresa, que passava també per Terrassa. Es desconeix l’any d’edificació de l’església, però segons Casado (2001) la primera notícia documental és de l’any 996, quan s’especifica que va ser fundada al terme de Terrassa, a les muntanyes de Galliners. Va ser consagrada posteriorment, l’any 1050, pel bisbe Guislabert de Barcelona i quedà sotmesa als dominis del monestir de Sant Cugat. No és fins l’any 1114, però, que trobem la primera referència de l’església com a parròquia en un document del Cartulari de Sant Cugat.</span></p> <p><span lang='CA'>Entre els anys 1701-1702<span> </span>es va ampliar l’antic temple, que s’havia quedat petit a causa del creixement demogràfic. Aquesta ampliació va ser realitzada pel mestre d’obres de Cardedeu Joan Picassó i va comportar l’enderrocament de bona part del temple original. Els materials enrunats es van utilitzar per a la construcció de la nova obra, juntament amb els procedents de l’enderroc de l’església de Sant Pere dels Torrents, situada pròxima a Can Barra. També es va bastir un nou altar major de tipus barroc. </span></p> <p><span lang='CA'>L’última gran reforma constructiva va ser l’any 1912, quan es va remodelar la torre del campanar per tal de posar-hi el rellotge actual. A principis dels 2000 es va enderrocar la rectoria i es va construir una nova església per a la celebració del culte ordinari, quedant l’edifici antic per a ocasions extraordinàries.</span></p> | 41.5331200,2.0814400 | 423373 | 4598348 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99037-241_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99037-242_0.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | L’església parroquial ha tingut diferents retaules al llarg de la seva història. El primer, gòtic, va ser fet pel mestre aragonès Pere Garcia de Benavarri al segle XV si s’hi representen fragments de la vida de Sant Quirze i Santa Julita; actualment es troba al Museu Diocesà de Barcelona. L’any 1708 es construí un segon altar d’estil barroc obra de l’escultor mataroní Joan Vila, daurat el 1722 pel sabadellenc Miquel Ferran; va ser destruït durant la Guerra Civil. Finalment, l’altar que es conserva actualment és una obra dels anys 60 feta per l’escultor Juvanteny que imita el retaule gòtic. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99038 | Torre d'estiueig Passeig de les Magnòlies, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-passeig-de-les-magnolies-2 | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><a>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</a></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, format per una planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a dues vessants. En un dels extrems de la façana principal s’adossa una torre quadrangular amb coberta piramidal i un gran finestral d’arc de mig punt a la paret frontal per damunt del qual hi ha una petita cornisa; entre aquesta i la coberta s’observen dues grans inicials esgrafiades (una G i una possible K) corresponents als propietaris i promotors de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les teulades disposen de ràfecs sostinguts per mènsules de fusta i tres pinacles decoratius: un al vèrtex de la coberta piramidal de la torre i un a cada extrem del carener de la teulada del cos principal. Tot l’edifici està pintat d’un color crema que contrasta amb el verd de la teulada i els elements de fusteria. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gran jardí que envolta la finca està delimitat per un mur perimetral, també de color crema, amb una bardissa a la part superior. Aquest és més alt en el passeig Magnòlies que no pas al passatge Moreres degut a la inclinació del terreny; en aquest segon carrer el mur disposa també d’una barana d’obra pintada de blanc. L’accés principal a la finca és a través d’un gran portal amb reixa format per una entrada central més ampla i dues laterals flanquejades per pilars. Dins el jardí destaca una galeria vegetal que condueix fins a la porta principal de l’edifici. A la finca també hi ha dues construccions més, separades de la torre principal, a mode de garatge i annexos.</span></span></span></span></p> | 08238-25 | Passeig de les Magnòlies, n. 2 | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX en terrenys que la Societat Ribes i Cia. va comprar al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, industrials i gent benestant de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5268700,2.0332200 | 419343 | 4597698 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99038-252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99038-253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99038-254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99038-255.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, separat del nucli urbà de Sant Quirze per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99039 | Torre d'estiueig Passeig de les Magnòlies, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-passeig-de-les-magnolies-4 | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular i coberta de teula àrab a quatre vessants. Disposa de planta baixa i primer pis. En una de les façanes laterals hi ha un petit cos adossat amb una coberta plana que conforma un petit balcó al primer pis. Aquest cos presenta una cornisa decorada amb una sanefa de ceràmica blava que té continuïtat en la resta de l’edifici, resseguint-lo perimetralment. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana frontal presenta tres línies verticals d’obertures: a la planta baixa, una porta central amb finestres a banda i banda i, al pis superior, tres finestres allargades, essent la central més petita. Aquestes presenten, sota l’ampit, una decoració conformada per una senzilla línia de rajoles de color blau marí. A la planta baixa destaca un petit porxo amb teulada a doble vessant i fusteria vista situat damunt la porta d’entrada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'edifici està situat a un nivell superior respecte el pla del carrer, per la qual cosa l’accés es realitza mitjançant una graonada. La casa està envoltada per un jardí que es troba separat del carrer per un mur coronat per una barana d’obra, actualment força cobert per heura. S’accedeix a la finca per una porta enreixada flanquejada per dos pilars que presenten un adorn de ceràmica blava de forma romboidal, a joc amb la decoració dels pilars del porxo d’entrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant les façanes com el mur exterior estan pintades de color blanc, que contrasta amb el blau de la decoració ceràmica, els porticons de les finestres i la resta d'elements en fusta. Aquesta estètica dona un toc mediterrani al conjunt propi de l’arquitectura noucentista.</span></span></span></span></p> | 08238-26 | Passeig de les Magnòlies, n. 4 | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5267300,2.0333100 | 419350 | 4597683 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99039-262.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99039-263.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99039-264.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99040 | Torre d'estiueig Carrer de les Magnòlies, 12 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-carrer-de-les-magnolies-12-bis | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). </a>Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular amb coberta a doble vessant de teula àrab i format per una planta baixa i un primer pis. Es troba elevat respecte el pla del carrer i s’hi accedeix a través d’una graonada. L’edifici està envoltat per un jardí, delimitat de l’exterior per un mur, a la cantonada sud-est del qual s’aixeca un garatge amb accés directe des del carrer i coberta plana a mode de terrat amb barana balustrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la torre, la façana principal està definida per tres seccions horitzontals separades per cornises blanques; la que separa la planta baixa i el primer pis ressegueix tot el perímetre de l’edifici. Al pis superior s’observen tres finestres decorades amb llindes blanques que contrasten amb el color crema de la façana. La finestra central, més petita, presenta una decoració inferior a mode de balconet que es recolza sobre la cornisa, mentre que les laterals tenen un ampit remarcat en color blanc. La secció superior està formada per un tester de perfil mixtilini amb tres ondulacions i coronat per tres pinacles de ceràmica situats de manera simètrica al centre i als dos extrems. </span></span></span></span></p> | 08238-27 | Carrer de les Magnòlies, n. 12 bis | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5260200,2.0332400 | 419343 | 4597604 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99040-272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99040-273.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99041 | Torre d'estiueig Carrer de les Magnòlies, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-carrer-de-les-magnolies-20 | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). </span></a><span lang='IT'>Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular i coberta plana que conforma un terrat. Està format per un garatge, una planta baixa elevada respecte el pla del carrer a la qual s’accedeix per dues graonades laterals, i un primer pis. Damunt hi ha un volum quadrangular que probablement correspon al cos d’escala per accedir a la coberta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha una estructura porxada que ocupa tota la façana, amb quatre columnes que serveixen de base per la balconada del primer pis. La porta d’accés es troba centrada i té una finestra a cada costat. El primer pis presenta dos finestrals als laterals que donen accés a la balconada i estan alineats amb les finestres de la planta baixa. Entremig hi ha esculpit un medalló ovalat amb ornamentacions vegetals. Totes les obertures disposen de porticons de fusta de color blau. Les finestres i finestrals de la façana principal tenen un arc de mig punt amb una decoració esculpida a la dovella central, mentre que les de la resta de façanes són rectangulars i amb les llindes decorades amb esgrafiats. Corona l’edifici una balconada balustrada, que conforma el terrat, amb una petita cornisa dentada a sota i, més avall, una sanefa esgrafiada que envolta tot el perímetre de la torre.</span></span></span></span></p> | 08238-28 | Carrer de les Magnòlies núm. 20. | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5252500,2.0331900 | 419338 | 4597519 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99041-282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99041-283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99041-284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99041-285.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99042 | Torre d'estiueig Passeig de les Moreres, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-passeig-de-les-moreres-1 | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). </span></a><span lang='IT'>Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p>Edifici de planta irregular, de forma similar a un quart de cercle amb dos laterals que conformen un angle recte i un altre lateral corbat. A l’extrem nord-est del perfil circular trobem un petit cos quadrangular adossat a mode de tribuna que constitueix la porta d’entrada, força ampla i amb un arc rebaixat. S’hi accedeix a través d’una graonada ja que l’edifici, format per una única planta, es troba elevat respecte el nivell de carrer. </p> <p>La façana circular correspon a una galeria vidrada amb tres finestrals rectangulars separats per semicolumnes amb capitell jònic d’imitació classicista pròpia de l’arquitectura noucentista. L’edifici té una coberta plana i un remat superior en forma de mur que, després d’una motllura dentada i una petita cornisa, s’alça per damunt la coberta. Aquest ressegueix tot el perímetre de l’edifici i està coronat per diverses esferes decoratives distribuïdes regularment. Damunt la porta d’entrada aquest remat pren una forma ondulada i presenta un medalló al centre amb la inscripció “1929”, que molt probablement fa referència a l’any de construcció de la torre. </p> <p>La casa està envoltada per un pati separat del carrer mitjançant un mur de pedra amb reixa perimetral que disposa de diversos pilars coronats per elements decoratius ceràmics: en la majoria, grans copes, i en el cas de l’entrada, dues esferes a conjunt amb les del coronament. Al nord-oest de l’edifici s’hi adossa un garatge de planta quadrangular, amb accés directe des del carrer, que imita l’estètica de la torre. Totes les façanes estan pintades de blanc, color que contrasta amb la tonalitat beix dels elements decoratius.</p> | 08238-29 | Passeig de les Moreres, n.1 | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5276100,2.0336100 | 419376 | 4597780 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99042-292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99042-293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99042-294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99042-295.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99043 | Torre d'estiueig Passeig del Ferrocarril, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-passeig-del-ferrocarril-18 | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular cobert amb una teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana i un ràfec sostingut per mènsules de fusta. Disposa de planta baixa i dos pisos, el superior corresponent a un espai sota teulada a mode de golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta, a la planta baixa, la porta d’accés i una finestra a cada banda i, al primer pis, tres grans finestrals alineats amb les obertures inferiors. Al nivell superior hi ha tres finestres petites, la central de forma apuntada. Sota els ampits de les obertures (tant de la façana frontal com de les laterals) hi ha sanefes ceràmiques de color blanc i blau, tonalitats que també trobem en les rajoles que decoren, a l’alçada del primer pis, els quatre angles de l’edifici. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La torre està vorejada per un jardí que queda separat del carrer per un mur. S’hi accedeix a través d’una porta enreixada flanquejada per dos pilars coronats amb elements ceràmics decoratius en forma de pinya. Totes les façanes estan pintades de blanc mentre que els diferents elements decoratius ceràmics són de color blau, configurant una estètica mediterrània característica de l’arquitectura noucentista. </span></span></span></span></p> | 08238-30 | Passeig del Ferrocarril, n. 18. | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 419391 | 419391 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99043-302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99043-303.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta torre d’estiueig s’ubica al barri de les Fonts, el més allunyat del nucli antic de Sant Quirze del qual queda separat per la serra de Galliners. Les Fonts té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 99045 | Arxiu Municipal de Sant Quirze del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-quirze-del-valles | Segles XIX-XX | <p><span><span><span>L’arxiu municipal custodia el fons de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, el del Jutjat de Pau i els fons privats de Joan Vila Puig (amb fitxa específica en el mapa, núm. 56) i Miquel Aznar Carreño. El conjunt de la documentació està ubicada en dos indrets diferents: en un espai de la planta baixa de l’edifici principal de l’Ajuntament, a la plaça de la Vila, i a un local municipal del carrer Sant Isidre destinat específicament a servei d’arxiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons de l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès aplega tota la documentació que fa referència a la gestió general de la institució. És el fons més gran i important, i ocupa uns 670 metres lineals en paper. Abasta des de l’any 1842 fins al 2007. De la segona meitat del segle XIX es conserva un reduït grup de documents corresponents al cadastre, padró d’habitants, comptes, béns i drets municipals, i algunes activitats desenvolupades per les institucions municipals. A finals del S. XIX es van començar a iniciar les sèries documentals que formen el fons documental de l’Ajuntament, derivades de l’exercici de les seves funcions i competències.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons del Jutjat de Pau abasta el període 1844-1989 i ocupa 3’8 metres lineals en paper organitzats en 40 unitats d’instal·lació. Conté, entre d’altra documentació, expedients de judicis, certificats de matrimoni, defunció i naixement, i actes de conciliació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons privat de Miquel Aznar Carreño ocupa 2 metres lineals en paper, amb 19 unitats d’instal·lació i 164 unitats documentals. Conté documents del període 1884-2008 i és resultat de l’interès per la història i el col·leccionisme d’Aznar i la seva dona. Aquest fons personal està focalitzat sobretot en el període de la Guerra Civil Espanyola i la dictadura. Un gran gruix correspon a documentació militar, però també n’hi ha d’àmbit polític i relativa a diverses associacions, així com una important col·lecció d’hemeroteca, principalment amb exemplars de La Vanguardia. El senyor Aznar també va rebre documentació de diverses persones del municipi, però es desconeix el moment d’aquesta donació i el nom de les persones donants. </span></span></span></p> | 08238-32 | Carrer Sant Isidre s/n i Plaça de la Vila 1. | <p><span><span><span>Als anys 1980 la documentació municipal es trobava abandonada al soterrani de l’antic Ajuntament, aleshores en desús, situat al carrer del Pintor Vila Puig. En aquest context, el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze (GIHSQ) va agafar part de la documentació per tal de protegir-la i preservar-la. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1987 es va produir la primera intervenció arxivística: es contractà una arxivera, es va habilitar la segona planta de l’Ajuntament com a servei d’arxiu, s’hi va traslladar la documentació que es trobava al soterrani de l’antic Ajuntament i s’inicià un primer inventari. L’any 1991 l’Arxiu Comarcal de Terrassa va realitzar un inventari més exhaustiu, tant del que es custodiava al servei d’arxiu com de la documentació que seguia custodiant el GIHSQ. Aleshores es creà una base de dades seguint el quadre de classificació normalitzat que el Departament de Cultura de la Generalitat va proposar per la documentació municipal l’any 1989 (Normes per a la classificació de la documentació municipal), tot i que amb algunes revisions i modificacions posteriors, aprovant-se el definitiu l’any 2015. L’any 2007 el GIHSQ va donar part de la documentació que custodiava, que va ser integrada dins del fons municipal. Posteriorment l’entitat ha realitzat més donacions, però no n’ha quedat constància documental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al fons Miquel Aznar Carreño, la documentació va estar en custòdia del seu propietari fins a la seva mort; aleshores la seva família en va fer donació a l’Arxiu Municipal de Sant Quirze del Vallès. El fons va ingressar a l’arxiu a partir de dues donacions els anys 2023 i 2024. </span></span></span></p> | 41.5327763,2.0807451 | 423315 | 4598311 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99045-322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99045-323.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 99048 | Rellotge de sol Carrer Barcelona, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-barcelona-40 | <p><span><span><span>Rellotge de sol en forma de plafó ceràmic rectangular format per un mosaic de 56 rajoles (8 d’alt per 7 d’ample). El rellotge té orientació sud-est i presenta línies horàries, de 6 a 2, a les hores i les mitges hores. Els números són aràbics i es presenten dins un marc de color verd fosc. No té gnòmon. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El rellotge presenta diversos elements decoratius. Al pol s’observa un sol, els rajos del qual representen les línies horàries; al seu costat esquerre -llevant- un gall i a la dreta - ponent - un mussol i la lluna. A l’extrem superior del plafó ceràmic hi ha escrit, en un rètol tipus cinta, el lema “el temps no el pots deturar però pots no perdre’l”.</span></span></span></p> | 08238-35 | Carrer Barcelona, n. 40 | <p>El rellotge de sol està situat en una de les primeres cases construïdes a mitjans dels anys 1980 en urbanitzar-se la finca de Mas Duran. Els propietaris van encarregar-lo a la ceramista sabadellenca Josefina Tutusaus, que durant anys va tenir una escola de ceràmica a la capital vallesana. </p> | 41.5323034,2.0838042 | 423569 | 4598255 | 1985 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99048-352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99048-353.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Josefina Tutusaus | El rellotge de sol té la particularitat que, tot i que la ceramista va deixar el forat per poder encaixar el gnòmon, mai ha arribat a tenir vareta i, per tant, mai ha marcat l'hora. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99070 | Rellotge de sol de Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-duran | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX | El pas del temps havia esborrat gairebé per complet el dibuix del rellotge; l’any 2016 va ser restaurat amb un disseny que va intentar conservar al màxim la imatge de l’original. | <p><span lang='CA'>Rellotge de sol rectangular esgrafiat en calç. Les línies i els nombres estan pintats amb un to granat o marronós. Té orientació sud-est, un gnòmon de vareta simple i està emmarcat. Les línies horàries estan configurades de 5 a 3 i s'indica cada hora amb numeració aràbiga. </span></p> | 08238-36 | Avinguda Camí del Mas n. 9 | <p><span lang='CA'>Aquest rellotge de sol està situat a la façana de la masia coneguda com el Mas Duran, construïda al segle XVI i propietat de la família que li donà el nom: els Duran, la casa pairal dels quals encara es conserva al carrer Pedregar de Sabadell.</span></p> <p><span lang='CA'>A Sant Quirze pràcticament totes les masies disposaven d’un rellotge de sol a la façana; el del Mas Duran és un dels pocs exemples que es conserva actualment. </span></p> | 41.5326670,2.0850000 | 423670 | 4598295 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99070-391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99070-392.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99071 | Rellotge de sol de Can Casarramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-casarramona | Segles XVIII-XIX | <p><span><span><span>Rellotge de sol pintat a la façana de la masia de Can Casarramona. Consisteix en un rectangle vertical del mateix color de la façana, enquadrat per un marc de color groc, més gruixut en el costat inferior. Disposa de línies horàries de 7 a 3, indicades amb números romans dibuixats en color negre. Té gnòmon de vareta i orientació sud-est. </span></span></span></p> | 08238-37 | C/ del Mig, 14 | <p><span><span><span>Aquest rellotge de sol està situat a la façana Can Casarramona, una antiga masia avui integrada dins el nucli urbà. A Sant Quirze pràcticament totes les masies disposaven d’un rellotge de sol a la façana; el de Can Casarramona és un dels pocs que es conserva actualment. </span></span></span>Aquests elements acostumaven a afegir-se en un moment posterior a la construcció de l’edifici, generalment als segles XVIII o XIX.</p> | 41.5317400,2.0814700 | 423374 | 4598195 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99071-371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99071-372.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 99072 | Ara-altar de Sant Feliuet de Vilamilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-altar-de-sant-feliuet-de-vilamilans | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>PALOL, Pere de (1957) Las mesas de altar paleocristianas en la Tarraconense. A “Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana”, núm. 19, pàgs. 81-102.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1991). Sant Feliuet de Vilamilans; altar. A “Catalunya Romànica”, vol. XVIII, El Vallès Occidental – El Vallès Oriental. Fundació Enciclopèdia Catalana, pàgs. 214-215.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA i ROSSELLÓ, Josep (1961). Ermites del Vallès. Rafael Dalmau, editor. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VIVES, José (1949). Un nuevo altar romano-cristiano en la Tarraconense. A “Analecta Bollandiana”, núm LXVII, pàgs. 401-406.</span></span></span></p> | Segle V | L’any 1949, en el moment de la seva descoberta, l’ara estava fragmentada i va ser restaurada. | <p><span><span><span>Bloc de marbre blanc en forma de taula irregular, circular per la part posterior i recta per l’anterior i els laterals. Mesura 72 centímetres d’amplada i 65 de diàmetre màxim, amb un gruix de 10 centímetres a la cara anterior que en la resta van disminuint, configurant una inclinació de l’altar cap a la part posterior. </span></span></span><span><span><span>L’epigrafia de l’ara permet datar-la al voltant del segle V. L’ara correspon a la tipologia d’ares “en sigma”, d’origen oriental però esteses arreu del Mediterrani. És una de les millors mostres conservada al Vallès del procés de cristianització del territori.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les vores rectes de l’ara estan decorades amb una doble motllura (una superior i una inferior) esculpides a base d’un cordó de perles ovalades. A l’interior d’aquest fris hi ha la següent inscripció, feta en versos hexàmetres clàssics i perfectament mesurats en breus i llargs, separats per fulles i creus: FELICI MISERO PENARUM PONDERA PELLE / XPE DS PER CUNCTA PIUS QUI SCLA REGNAS / HIC SCS SEMPER SEDITO HIC ABITATOR ADESTO / FELICI MISERO TOTA TU TRISTIA TOLLE. Aquesta inscripció es podria traduir de la següent manera: “Al malaurat Fèlix, lleveu el pes de les seves penes, Crist Déu misericordiós, que regneu pels segles. Aquí, sant, jeu per sempre, estableix aquí el teu habitatge. Al malaurat Fèlix, lleveu tota tristesa”. </span></span></span><span><span><span>La inscripció fa referència al fet que Fèlix pot “jeure i habitar” (sedito hic abitator); això fa pensar que potser no es refereix al sant a qui està dedicada l’església sinó a un personatge que dugués el seu mateix nom; podria tractar-se d’un propietari cristià de la zona, segurament el donador de l’altar o el fundador de la capella. Pel que fa a aquesta coincidència de noms, el personatge podria anomenar-se Fèlix en honor a un temple ja existent amb aquesta advocació, o bé haver fet erigir el temple a l’advocació del sant que portés el seu nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, la superfície interior de l’ara és plena de noms gravats, alguns d’ells sobreposats i </span></span></span><span><span><span>segurament corresponents a diversos moments, l’epigrafia els situa al segle X. Entre els noms destaca un DONADEL ABBA, que ha estat identificat amb Donadéu, abat de Sant Cugat entre els anys 904 i 917. Per aquesta raó l’ara deuria formar part d’una restauració del culte o d’una nova consagració de l’església a l’entorn del segle X. Posteriorment l’ara hauria perdut el seu ús o sentit i va ser fragmentada i llençada.</span></span></span></p> <p> </p> | 08238-38 | Magatzem del Museu de Rubí (Plaça del Doctor Guardiet, nº 9) | <p><span><span><span>L’any 1949, durant les obres de restauració de l’ermita, van aparèixer a l’absis de l’esquerra – el més antic de la construcció -, dins una sitja a tres metres del nivell del sòl, fragments d’una ara d’altar romano-cristiana. Va ser possible reconstruir-la gairebé sencera i va ser col·locada en forma d’altar en el mateix lloc, al peu d’una imatge de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada del 2000 es va considerar que l'ermita no garantia les condicions necessàries per a la seva protecciói i conservació, i es decidí el seu trasllat. Donada la seva ubicació va caldre resoldre una dicotomia: l'altar corresponia geogràficament al terme municipal de Sant Quirze del Vallès, però alhora estava circumscrita a la parròquia de Sant Feliu, pertanyent a l'arxiprestat de Rubí. Finalment va prevaldre el dret eclesiàstic, ja que es considerava la peça un objecte sacre, i d'aquesta manera va anar a parar a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, que el custodia des d'aleshores.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.5332782,2.0807451 | 423316 | 4598367 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99072-385.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-10-08 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 84 | 52 | 2.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99073 | Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-duran-1 | <p><a><span><span lang='CA'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></a></p> <p><span><span lang='CA'>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XVI | <p><a><span lang='CA'>Masia senzilla de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos i teulada a quatre vessants. Completa l’estructura un cos de construcció més recent, d’una única planta i adossat a la façana nord-est a mode de garatge o magatzem. L’edifici està lleugerament elevat en relació al nivell del carrer.</span></a></p> <p><span><span lang='CA'>La façana principal conserva l’estructura original. A la planta baixa, centrat, hi ha el portal d’entrada adovellat i un finestral enreixat a la seva dreta. Al costat de la porta d’accés hi ha un volum exterior, molt probablement un pou o cisterna. El primer pis presenta tres finestres disposades de manera regular, actualment tapiades, així com un rellotge de sol esgrafiat en calç. Finalment, al nivell superior s’observen quatre petites finestres que formen una galeria de solana. A la façana posterior s’hi obren algunes finestres de manera arbitrària; probablement pertanyen a moments diferents. </span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Antigament el mur nord-est de l’edifici presentava diverses obertures, però actualment només es manté una finestra enreixada a la planta baixa; la resta de façana va ser modificada i avui en dia presenta un gran cartell publicitari.</span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Tot l’edifici està arrebossat i pintat, però la pedra original encara és visible en el muntant i la dovella del portal i els pilars i llindes de les finestres de la façana principal i sud-oest. </span></span></p> | 08238-39 | Av. Camí del Mas, 9 | <p><span lang='CA'>El Mas Duran és un bon testimoni del passat agrícola de Sant Quirze, que fins fa poques dècades era un poble de base fonamentalment agrària, amb un origen localitzat als masos i les masies.</span></p> <p><span lang='CA'>La casa va ser edificada a la segona meitat del segle XVII. Com passava amb la majoria de les masies de Sant Quirze, era propietat de terratinents<span> </span>de Sabadell a qui els pagesos arrendaven les terres; en aquest cas pertanyia a la família Duran, de qui prengué el nom. La seva casa pairal encara existeix al carrer del Pedregar de Sabadell, que fou construïda entre </span>els anys 1578 i 1606 amb les característiques pròpies d’una casa senyorial i, a la vegada, de producció agrícola: se’n conserven els cellers, els cups i les restes d’una fabrica de sabó a la planta baixa i el saló principal i les cambres de la planta noble.</p> <p>La masia, a<span lang='CA'>nomenada popularment simplement “El Mas”, estava situada molt a prop del nucli antic. Segons les dades del cadastre de l’any 1929, Tenia una superfície de 548.000 m2 dels quals 247.000 eren dedicats al conreu de la vinya, 281.600 de secà (principalment sembrats de cereals) i 18.800 eren de regadiu.</span></p> <p><span lang='CA'>La família Llobet, masovers durant moltes generacions, hi van instal·lar un restaurant que va estar obert fins a mitjans dels anys 60. El creixement urbanístic del poble en les últimes dècades va provocar que avui en dia aquesta antiga masia es trobi al mig del barri que porta el mateix nom: Mas Duran. L’edifici va ser restaurat i actualment és la seu de la constructora Mas Duran S.A.</span></p> <p><span><span><span>El Mas Duran i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</span></span></span></p> | 41.5327000,2.0848800 | 423660 | 4598299 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-392.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99073-394.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Administratiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Abans de la urbanització dels terrenys, que van aplanar tota la zona amb l’abocament de terres, l’entorn del mas era un lloc ensotat i ombrívol amb molts arbres, sobretot plàtans, una zona molt visitada per quirzetencs i sabadellencs. Com totes les masies de Sant Quirze, el Mas Duran tenia associada una font. Molt a prop de la casa hi havia la font de les Morisques, també coneguda (sobretot a Sabadell) com de la Taula Rodona, que donà origen a l’actual parc de les Morisques. A la zona també hi havia la font del Cantó, situada al costat del camí dels Maiols, molt utilitzada per la gent que anava a peu a Sabadell i per regar els terrenys d’horta del voltant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99074 | Fons arqueològic Bòbila Madurell - Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-bobila-madurell-museu-darqueologia-de-catalunya | <p><span><span><span>CANALS SALOMÓ, Antoni; MERCADAL FERNÁNDEZ, Oriol; RIBÉ MONGE, Genís (1988). “El complex arqueològic Bòbila Madurell - Serrat de Can Feu: història de la investigació (1921-1987). Revista Arraona, núm 2, pàgs. 9-26.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLASENCIA FIGUEROA, Javier (2016) Bòbila Madurell-Mas Duran: Formas de vida en el Neolítico medio y final del nordeste peninsular. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Col·lecció de materials arqueològics dipositats al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Seu Barcelona, provinents del jaciment de la Bòbila Madurell. El conjunt està format per 50 objectes ben documentats i registrats, a més d’altres caixes amb un volum important de materials d’excavacions antigues (provinents probablement de les campanyes realitzades prèviament a la creació del Museu d’Història de Sabadell i del Servei d’Arqueologia de Catalunya).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als materials ben documentats, aquests provenen de les campanyes d’excavació dels anys 1976-1978 i 1984. Els objectes són molt variats: macrolític (molins, mans de molins,...), destrals de pedra polida, objectes d’ornamentació, indústria lítica tallada, fragments de ceràmica, restes antropològiques, indústria òssia i restes carpològiques. La majoria es troben a la reserva, però n’hi ha alguns – un molí, una mà de molí i ornaments - en exposició. </span></span></span></span></p> | 08238-40 | Museu d'Arqueologia de Catalunya - Seu Barcelona | <p><span><span><span><span lang='ES'>L’any 1921 es va excavar una profunda rasa prop de l’actual estació de ferrocarril de Sant Quirze per fer-hi passar la via del tren i van aparèixer, a uns dos metres de profunditat, una fossa que contenia restes de ceràmica i tres sepulcres amb material arqueològic d’època neolítica. Aquests objectes van ser recollits per Vicenç Renom i Lluís Mas del Museu de la Ciutat de Sabadell i van passar a formar part de l’antic i desaparegut Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona, l’actual Museu d’Arqueologia de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir de l’any 1931, arran de la instal·lació de la Bòbila Madurell (que va donar nom al jaciment) i la seva activitat d’extracció d’argiles, es van anar posant al descobert noves restes d’època neolítica i a les dècades de 1930 i 1940 es van realitzar diverses intervencions arqueològiques; els materials recuperats, però, consten com a dipositats al Museu d’Història de Sabadell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els anys 1970 i 1980, com a conseqüència de l’execució d’obres d’infraestructura, es van localitzar noves restes en els sectors del Serrat de Can Feu i de la Bòbila. L’any 1974, amb la construcció de l’autopista C-58 (aleshores A-18) i la seva xarxa viària subsidiària van aparèixer noves restes que van ser excavades per equips del Museu d’Història de Sabadell i l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Els treballs es van allargar fins el 1985 i van permetre documentar diferents estructures com sepulcres, d’habitació i restes d’assentaments a l’aire lliure del neolític i l’edat del bronze, i també d’època romana. Alguns dels objectes provinents d’aquestes intervencions formen part de la col·lecció del MAC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment es van realitzar més intervencions en d’altres sectors del jaciment però no consta cap material arqueològic dipositat al MAC provinent d’aquestes excavacions.</span></span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | El jaciment de la Bòbila Madurell ocupava una superfície de més de 30 hectàrees, delimitades a l’est pel vessant del serrat de Can Feu, al nord i oest pel torrent de la Taula Rodona i al sud pel Poble Sec. Donada la seva gran extensió s’acostuma a dividir la zona en tres grans sectors: Bòbila Madurell/Mas Duran, Serrat de Can Feu, i supermercat Alcampo / Poble Sec.És un dels jaciments neolítics més importants d’Europa donada la gran quantitat d’estructures documentades al llarg de les més de set dècades d’excavacions arqueològiques: al voltant de 80 fosses d’emmagatzematge i 120 sepulcres pertanyents al Neolític Mig així com nombrosos fons de cabanes. A partir d’aquestes troballes s’ha interpretat la Bòbila Madurell com un assentament estable i concentrat que s’estendria a ambdós costats d’una gran necròpolis i que podria tenir un paper de control i preeminència en relació a la resta de jaciments del territori. Aquest poblat va tenir continuïtat a l’edat del Bronze i en època ibèrica i íberoromana i també es va detectar una darrera etapa d’ocupació entre els segles VI i VIII dC, en què segurament es van aprofitar algunes estructures tardanes i materials de construcció. | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||||
| 99076 | Arbre solitari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-solitari | <p>COTS, Pau Antoni (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | <p><span lang='CA'>Alzina de grans dimensions, d’aproximadament 11 metres d’alçada, que creix aïllada en un camp de conreu. Té una capçada regular i rodona i branques baixes que aporten ombra a la part inferior. Presenta un bloc de ciment a la base, element afegit probablement per falcar la soca del tronc que disposava de molt poc sediment a la base. </span></p> | 08238-42 | Camp de conreu al sud de la masia de Can Ponsich. | <p><span lang='CA'>L’arbre és freqüentment visitat perquè l’indret on es troba és una zona concorreguda per caminants i passejants. En temps recents algú hi havia construït un gronxador de fusta, però actualment ha desaparegut i només en resta un fragment de corda en una branca. </span></p> | 41.5313200,2.0680100 | 422251 | 4598161 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99076-424.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Aquesta alzina no és excepcional en la seva espècie, però el fet de trobar-se aïllada en un camp de conreu el fa molt singular i recognoscible. Per aquest motiu és coneguda com a “arbre solitari” i ha esdevingut popular entre els i les habitants de Sant Quirze. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||||
| 99078 | Roures de Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-vinyals | <p><span><span><span>ANTONI COTS, Pau (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | En general l'estat de conservació dels tres arbres és bo; no obstant, cal destacar que el roure de can Vinyals II presenta diverses podes degudes probablement al seu estat de salut (segons el Catàleg d'arbres i arbredes, a causa d'una infecció pel banyarriquer del roure) i també per permetre el pas a maquinària agrícola de grans dimensions pel camí. Aquestes podes probablement han afectat el seu creixement: presenta una capçada reduïda en comparació a les dimensions de la base. | <p>Conjunt de tres roures antics, de soques amples i notables dimensions, ubicats a les proximitats de la masia de Can Vinyals. </p> <p>El roure de can Vinyals I està ubicat en un sender perpendicular al camí que connecta les masies de ca n'Arús i Can Vinyals, i que neix poc abans d'arribar a aquest mas. És un exemplar de roure martinenc (quercus pubescens) amb una gran soca de 3 metres de circumferència, una capçada densa, oberta i arrodonida que mesura 16'30 per 17'20 metres d'amplada i una alçada que arriba als 17 metres. Té les branques gruixudes i, segons s'observa, sembla que no han estat podades ni alterades.</p> <p>El roure de can Vinyals II és un roure de fulla gran (quercus petraea) situat a un lateral del camí que connecta les masies de ca n'Arús i Can Vinyals. Té una soca d'aproximadament tres metres de circumferència, 16'4 metres d'alçada i una capçada arrodonida i irregular, que podem considerar reduïda tenint en compte les dimensions de la soca: només medeix 9'80 metres d'amplada. Donada la seva espècie (roure de fulla gran) les seves fulles són més grans que la dels altres dos roures (martinencs).</p> <p><span><span><span>Finalment, el roure de can Vinyals III està situat en un pendent que actua com a marge entre dos camps de conreu de la finca de Can Vinyals, a prop del camí de terra que condueix a la masia. És un exemplar de roure martinenc (<em>quercus pubescents</em>) de més de vint metres d’alçada. Té una soca gruixuda, de tres metres de diàmetre, i les seves branques creixen llargues, amb múltiples bifurcacions, formant una capçada arrodonida, densa i gran de més de 23 metres d’amplada. És el roure de majors dimensions documentat al municipi: la seva situació relativament aïllada, en una pendent al marge de dos camps de conreu, ha evitat que fos alterat per cap poda ni malmès per la maquinària i ha permès que es desenvolupés sense problemes, assolint les proporcions i estructura propis d’un arbre de la seva espècie i edat. </span></span></span></p> | 08238-44 | Disseminat de can Vinyals. | <p><span><span><span>La plana del Vallès és terra de roures, especialment en aquells indrets on la humitat és més elevada. Tot i que en les últimes dècades el paisatge de Sant Quirze ha estat molt modificat, encara és possible veure roures en diversos indrets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El roure es troba dins la finca de Can Vinyals, una de la vintena de masies que encara es conserven dins el terme municipal de Sant Quirze. Part d'aquesta finca no va ser afectada pels incendis de l’estiu del 1994 i per aquest motiu l’entorn conserva la seva massa forestal i els camps agrícoles en força bon estat. </span></span></span></p> | 41.5222000,2.0835500 | 423536 | 4597134 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-442_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99078-442.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Les coordenades geogràfiques i l'altitud que apareixen al mapa corresponen a la ubicació del Roure de Can Vinyals III, situat en un punt més o menys intermig del conjunt. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 99079 | Pollancreda del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-del-torrent | <p>COTS, Pau Antoni (2023) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | <p><span><span><span>Conjunt de pollancres (<em>populus nigra</em>) situats a la vora del torrent que hi ha entre les masies de ca n’Arús i Can Vinyals, al marge d’un camp. Tenen unes soques grans i amples i uns troncs allargats i alts, d’aproximadament trenta metres d’alçada. De fet, destaquen per ser els de majors dimensions trobades al municipi. No presenten cap alteració antròpica.</span></span></span></p> | 08238-45 | Disseminat de can Vinyals | <p>La pollancreda es troba entre els masos de ca n'Arús i can Vinyals, dues de la vintena de masies que encara es conserven dins el terme municipal de Sant Quirze. Part d'aquesta finca no va ser afectada pels incendis de l’estiu del 1994 i per aquest motiu l’entorn conserva la seva massa forestal i els camps agrícoles en força bon estat. <span><span><span>Aquest fet es demostra per l’existència a la finca de l’anomenat roure de can Vinyals III, inclòs al catàleg d’arbres i arbredes com a arbre d’interès comarcal (núm. 23) i diversos exemplars inclosos com a arbres d’interès local: roure de can Vinyals I (núm. 21), roure de Can Vinyals II (núm. 22) i lledoner de can Vinyals (núm. 24). </span></span></span></p> | 41.5217800,2.0842400 | 423593 | 4597087 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99079-452.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||||
| 99080 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-11 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | Segle XIX-XX | <p><span><span><span><span>Carrer ubicat al nucli històric de Sant Quirze que conserva diversos habitatges amb la tipologia característica de les antigues cases del poble. Aquestes són edificis entre mitgeres de planta baixa i un pis amb cobertes de teula àrab, carener horitzontal a la façana i ràfec incipient. Acostumen a tenir una eixida a la part posterior. Es tracta d’edificis funcionals i senzills, sense decoracions en obertures i de materials simples. Actualment la majoria de façanes estan arrebossades i ens alguns casos pintades; els murs eren de pedra sense treballar, tal i com es pot observar en algunes cases que s’han restaurat eliminant l’arrebossat o bé que n’han perdut una part. En alguns casos la finestra del primer pis va ser transformada en balcó, i moltes de les de la planta baixa estan protegides per reixes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El carrer presenta força heterogeneïtat ja que s’alternen cases que mantenen el seu aspecte original (en diferents estats de conservació); d’altres que, tot i que han estat restaurades conservant la seva antiga estructura, han alterat l’aparença recobrint les façanes amb materials que no respecten els originals o pintant-les de colors vius; i també edificacions totalment noves. </span></span></span></span></p> | 08238-46 | Carrer Nou | <p><span><span><span><span>Malgrat el seu nom, el carrer Nou és un dels més antics del poble i, per aquest motiu, conserva alguns dels habitatges també més antics. Sant Quirze va fer la primera crescuda per la zona dels carrers Nou (d’aquí el seu nom) i Pi i Margall. Abans de la gran expansió contemporània, a principis de 1920 el nucli històric estava limitat i configurat per aquests dos “nous” carrers juntament amb l’antic carrer Major (actual Vila Puig), la plaça de la Constitución (Plaça de la Vila), l’inici del carrer Sant Isidre, l’aleshores carrer de San Quirico (avui Pompeu Fabra i Montserrat), els carrers Sant Ignasi, dels Pous i del Mig i l’avinguda del Primero de Mayo (Pau Casals). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com és habitual en els carrers antics, aquest té l’amplada justa per a carros i tartanes i per aquest motiu quan es van urbanitzar les voreres van quedar molt estretes. Fa uns anys es van eliminar anivellant tot el terra i avui en dia és un carrer de vianants, amb accés de vehicles permès només al veïnat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest carrer destaca un establiment de caràcter centenari: el forn de pa ubicat al número 41, obert l'any 1887 per Josep Solé l’any i des del 1955 en mans de la família Valls Graells, que encara el manté en funcionament. També hi havia la Caixa d’Estalvis de Sabadell, edifici que fou cedit a l’Ajuntament l’any 1980; des d’aleshores ha acollit el Jutjat de Pau, la primera Biblioteca Municipal, la Societat Coral Il·lustració Artística o les sessions plenàries. Actualment, s'hi desenvolupen activitats de diverses entitats com el Club d'Escacs, el Cercle de Cultura i el Grup Artístic TT. A la planta baixa de l'equipament també s'hi ubica l'Associació de voluntaris i voluntàries de Protecció Civil.</span></span></span></span></p> | 41.5315100,2.0824600 | 423456 | 4598169 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99080-466.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 99081 | Carrer Vila Puig - Antic Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vila-puig-antic-carrer-major | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El carrer Vila Puig articula part del nucli històric de Sant Quirze entre la plaça de la Vila i la Ronda d’Arraona, en direcció SE-NO. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat gran part dels edificis han estat bastant modificats, alguns enderrocats i construïts de nou, al llarg del carrer es conserven alguns habitatges que, tot i que restaurats i modificats, mantenen la tipologia de casa de poble característica del nucli antic. Es tracta d’habitatges unifamiliars modestos, entre mitgeres, de planta baixa i pis – en molt pocs casos s’ha ampliat amb un segon pis o golfes -, cobertes de teula àrab, façanes simples sense decoracions i materials senzills. També acostumaven a tenir una eixida a la part posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Més enllà d’aquestes característiques comunes, les cases presenten força heterogeneïtat tant en l’alçada com en l’amplada. Tampoc hi ha uniformitat en la forma, estructura i nombre d’obertures. La majoria de portes són rectangulars; destaquen, però, les finques n. 13 i 15 per conservar un portal amb arc de mig punt construït amb maons. Totes les façanes estan arrebossades, la majoria pintades, i presenten diverses tonalitats. Algunes cases tenen un sòcol remarcat, que en algunes ocasions – poques – està revestit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De tot el carrer destaca el tram més pròxim a la plaça de la Vila, entre les finques 5 i 21, ja que conserva un seguit de cases de la tipologia característica del nucli antic sense cap construcció moderna entremig que trenqui la homogeneïtat del conjunt.</span></span></span></span></p> | 08238-47 | Carrer Vila Puig | <p><span><span><span><span lang='CA'>L'actual carrer Vila Puig era antigament el carrer Major de Sant Quirze. Formava part del nucli primigeni de població, construït a l’entorn de l’església a mitjan del segle XVII. Conserva, per tant, alguns dels habitatges més antics del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant molt de temps el Carrer Major va ser l’eix principal del poble: hi havia botigues, la centraleta telefònica (Cal Valentí dels Telèfons, ubicat a la casa n. 33) i també l’escola vella i l’ajuntament antic, on avui en dia hi ha l’edifici del Casal d’Avis. També era escenari de celebracions, festes i actes públics juntament amb la plaça de la Vila. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Als anys trenta del segle XX el carrer es va urbanitzar; tot i que amb el terreny encara sense asfaltar, tenia voreres ben construïdes i arbres a banda i banda. Finalment l’any 1973 va ser asfaltat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1890, a la casa del número 43, hi va néixer el quirzetenc més famós i honorat: el pintor Joan Vila Puig. Actualment el carrer porta el nom de Vila Puig en record seu i la seva casa natal s’ha convertit en un equipament cultural. </span></span></span></span></p> | 41.5334200,2.0802200 | 423272 | 4598383 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-478.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99081-479.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 99084 | Mural del Casal d'Avis Serra de Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-casal-davis-serra-de-galliners | <p><span><span><span>Mural pintat en una paret del Casal d’Avis Serra de Galliners, a la façana posterior que dona al pati. Una part és exterior mentre que una altra s’ubica a l’interior de l’edifici. És obra del grafiter sabadellenc Werens. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part exterior, sobre un fons de color crema, es representa la mà d’una dona gran que rega tres flors amb una mànega. L’artista ha hagut d’adaptar-se a l’arquitectura de la façana, acomodant el dibuix a diversos elements presents al mur com el muntant d’aigua, la motllura de la part superior o el cos que sobresurt. Les tiges afloren des de l’interior de l'edifici on, damunt d’un fons de color vermell, observem com arrelen en un terra d’on surten diversos rotlles de pel·lícula.</span></span></span></p> | 08238-50 | Casal d'Avis Serra de Galliners (C/ Vila Puig, 22) | <p><span><span><span>L’Ajuntament de Sant Quirze va encarregar aquest mural, inaugurat el novembre del 2020, com un reconeixement i homenatge a les persones grans usuàries del Casal d’Avis Serra de Galliners. Té una part simbòlica ja que, tal i com explica el mateix artista, la mà que rega les flors representa el treball, la constància, la saviesa, el coneixement i la tècnica assolits al llarg d'una vida que ha acumulat experiències i esdeveniments importants. El mural il·lustra com les generacions que venen per sota – la gent gran – rega les noves generacions per ajudar-les a créixer. Segons paraules de l’artista, la inspiració per aquesta obra va ser una fotografia de les mans de la seva pròpia mare. D’altra banda, a la part interior les tiges ben arrelades a la terra volen representar el pas del temps i una vida completada amb èxit, mentre que els rotlles de pel·lícula de Super-8 simbolitzen els records de tota una vida per explicar. </span></span></span></p> | 41.5338987,2.0802111 | 423271 | 4598436 | 2020 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99084-502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99084-503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99084-504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Werens (Ramon Puig) | Werens és el nom artístic del grafiter sabadellenc Ramon Puig. És un dels pioners del grafiti a Catalunya, un artista de reconegut prestigi format a la Massana i al London College of Printing amb més de 30 anys de trajectòria. El seu art urbà, caracteritzat per graffitis coloristes i dinàmics, s’escampa per diversos indrets del món: Marraqueix, Venècia, Berlín, Bombai, Nova York, Londres o Lisboa, entre d’altres. Més enllà de l’estètica, les seves obres també desprenen denúncia i reivindicació. Art urbà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99086 | Retaule de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2014). El retaule gòtic de Sant Quirze i Santa Julita. Brau edicions.</span></span></span></p> | XV | Als anys 1980 l’estat de conservació del retaule era regular: presentava alguna cremada i zones fumades, gotes de cera adherides i s’havien perdut alguns elements com parts del guardapols i dels marcs. Entre 1982-1988 va ser restaurat pel Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat de Catalunya. | <p><span><span><span>Retaule constituït per quatre posts de fusta, una a cada lateral i dos per al cos central, inserides en una estructura semicircular de 250 x 280 centímetres. Els marcs i les ornamentacions arquitectòniques són daurades i té guardapols repussats decorats amb colradura. Les vuit escenes que formen el retaule es distribueixen en tres carrers, de dos pisos el central i tres cadascun dels laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule està dedicat als màrtirs cristians Sant Quirze i Santa Julita, titulars de la parròquia de Sant Quirze del Vallès. A l’escena superior del cos central es representa el Calvari mentre que a la inferior hi veiem una imatge dels sants: Julita asseguda en un tron de fusta amb el seu fill Quirze dret al davant, ambdós amb els atributs del seu martiri (la gran serra, el llarg ganivet i els claus). Als seus peus hi ha pintats els noms “SAT:JOLITA” i “SAT: QUIRCH”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als carrers laterals hi ha sis escenes que narren el martiri de Sant Quirze i Santa Julita a Tars (actual Turquia) l’any 304: la seva negació a adorar els ídols pagans, la flagel·lació, la predicació a la presó, l’espedaçament amb una gran serra, la caldera i el degollament. </span></span></span></p> | 08238-52 | Museu Diocesà de Barcelona | <p><span><span><span>Primer atribuït a Jaume Huguet, actualment el retaule es considera obra del pintor aragonès Pere Garcia de Benavarri. Sembla que l'obra fou encarregada a inicis de la segona meitat del segle XV al taller del pintor Bernat Martorell però l’any 1455, després de la seva mort, la seva vídua va contractar Pere Garcia per tal que dirigís el taller i enllestís les obres inacabades i les ja contractades (sembla que inicialment havia de continuar amb l'obrador Miquel Nadal, deixeble de Bernat Martorell, però que aquest no es va entendre amb la seva família). Entre les obres encarregades al taller hi hauria aquest retaule, que hauria estat finalitzat entre 1456 i 1462. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule gòtic va decorar l’altar major de l’església parroquial de Sant Quirze fins el segle XVIII, quan les obres d’engrandiment del temple van provocar que la peça quedés petita per l’espai destinat al nou altar, a part de poc atractiva per l'estètica de l'època, i fou substituïda per un retaule barroc. Aquest, obra de Joan Vila de Mataró, fou construït l’any 1708 i daurat </span></span></span>el 1722 pel sabadellenc Miquel Ferran; <span><span><span>va ser destruït l’any 1936. El retaule gòtic degué quedar desplaçat a algun dels espais laterals de la nova parròquia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 25 de setembre de 1902 es va inaugurar al Palau de Belles Arts de Barcelona una exposició que recollia obres d'art catalanes de diferents èpoques, amb diversos retaules; entre ells, el de Sant Quirze i Santa Julita. Segurament arran d'aquesta exposició el bisbat de Barcelona va començar a mostrar interès per l'estat de conservació del retaule, que sembla que ja no va retornar a la parròquia i va passar a formar part del fons del Museu Diocesà de Barcelona, inaugurat l'any 1916, on ocupà un lloc destacat, especialment després de la restauració de 1985. </span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 1456-1462 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Pere Garcia de Benavarri | Sant Quirze i Santa Julita foren dos romans de fe cristiana, mare i fill, que van ser perseguits, martiritzats i sacrificats per les seves creences durant les persecucions de l’emperador romà Dioclecià al segle III. Són els patrons del poble; Sant Quirze va donar nom primer a la parròquia (documentada almenys des del segle XIII) i posteriorment al municipi. | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||||
| 99088 | Escultura Dona del Neolític | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dona-del-neolitic | L’any 2017 l'escultura va aparèixer amb pintades i poc després va patir un acte vandàlic que la trencar i fer caure a terra. Posteriorment va ser restaurada i actualment es troba en bon estat de conservació. | <p><span><span><span>Escultura d’estil naturalista, d’aproximadament dos metres d’alçada, elaborada en bronze sobre un basament de pedra irregular. Representa una dona prehistòrica agricultora: duu calçat, vestit amb cinturó i un collaret d’inspiració neolítica i porta un feix d’espigues tallades sota un braç i una falç a l’altra mà. En el pedestal hi ha una placa d’alumini on s’indica el títol i l’autor de l’obra: 'Dona del Neolític', Jaume Cases. També s’hi pot llegir una explicació sobre el significat de l’escultura, “un homenatge a la figura de la dona recol·lectora i al passat neolític de Sant Quirze del Vallès, que té el seu màxim exponent al jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell”.</span></span></span></p> | 08238-54 | A l'entrada del Parc de les Morisques | <p><span><span><span>L’escultura va ser inaugurada l’any 2004 i estava situada originalment a la zona nord del parc de les Morisques. L’any 2017 va patir un acte vandàlic i va ser retirada. Després de ser restaurada, el 8 de març de 2023, coincidint amb el dia internacional de la dona, l’escultura va ser reinaugurada, aquesta vegada ubicada a l’entrada principal del parc. </span></span></span></p> | 41.5330675,2.0855513 | 423716 | 4598339 | 2004 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99088-5420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99088-5430.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Jaume Cases Martínez | Jaume Cases (Barcelona, 1942 – Reus, 2023) fou un pintor, escultor i dibuixant. Va ser veí de Sant Quirze durant molts anys i estava fortament implicat a la vida participativa del municipi, vinculat a entitats com el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze. L’any 2011 va rebre el Premi Mussol Sant Quirze. A més de l’escultura “Dona del Neolític”, al poble també hi té el monument a Rafael Casanova. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 99089 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-7 | <p><span><span><span>Monument format per un gran monòlit irregular de pedra de Montjuïc, de 1’80 metres d’alçada, que fa de suport d’un bust de bronze. Aquest representa la figura de Rafael Casanova amb el cap lleugerament alçat i una mà, que sembla sobresortir de la pedra, damunt el pit esquerre. A la part superior del monòlit, sota el bust, hi podem llegir en lletres majúscules metàl·liques la següent inscripció: RAFAEL CASANOVA 1660-1743. </span></span></span></p> | 08238-55 | Plaça 14 d'abril | <p><span><span><span>El monument de Rafael Casanova, obra de Jaume Cases, va ser inaugurat l’11 de setembre de l'any 2000 coincidint amb la Diada Nacional. Des d’aquella data, cada any es realitza la tradicional ofrena floral a qui va ser conseller en cap i protagonista de la defensa de Barcelona l’any 1714.</span></span></span></p> | 41.5328963,2.0879757 | 423918 | 4598318 | 2000 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-556.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Jaume Cases Martínez | El monument es troba al bell mig d’una rotonda, al centre d’un parterre ortogonal. Un passadís pavimentat de pedra permet apropar-se a l’escultura. Jaume Cases (Barcelona, 1942 – Reus, 2023) fou un pintor, escultor i dibuixant. Va ser veí de Sant Quirze durant molts anys i estava fortament implicat a la vida participativa del municipi, vinculat a entitats com el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze. L’any 2011 va rebre el Premi Mussol Sant Quirze. A més del monument a Rafael Casanova, al poble també hi té l’escultura de la Dona del Neolític. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99090 | Fons Vila Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-vila-puig | Segle XX | <p><span><span><span>Fons personal i biblioteca particular de Joan Vila Puig, pintor nascut a Sant Quirze del Vallès, a l’antic carrer Major que avui porta el seu nom.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons personal, que ocupa un metre lineal en paper i està custodiat a l’arxiu municipal, conté documentació personal de l'artista com ara documents identificatius i personals, documentació sanitària, correspondència, factures de l'època i algunes notes biogràfiques, així com un petit fons de fotografies. D’altra banda, també hi ha documents relacionats amb les seves exposicions - com catàlegs, correspondència, reculls de premsa – i homenatges i premis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al fons de la biblioteca particular del pintor, aquest està format per llibres i revistes de tota mena però principalment relacionats amb l’art. La col·lecció disposa de 601 exemplars que conformen 460 registres bibliogràfics. La Biblioteca Marcel Ayats és dipositària d’aquest fons, ubicat en una sala de la planta baixa habilitada per a la consulta de la col·lecció i també com a aula d’estudi compartit. </span></span></span></p> | 08238-56 | Biblioteca Marcel Ayats / Arxiu municipal de Sant Quirze | <p><span><span><span>Joan Vila Puig (Sant Quirze del Vallès, 1890 – Bellaterra, 1963) fou un pintor deixeble de Joan Vila Cinca a Sabadell i, posteriorment, de la Llotja i l’Escola de Bells Oficis a Barcelona. Va ampliar els seus estudis, pensionat per l’Ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid. La seva obra se centra en temes rurals humils i té com a tema freqüent els paisatges del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva primera exposició individual va ser al Centro Artístico de Granada l’any 1918 i des d’aleshores la seva trajectòria no s’aturà, exposant en diferents indrets com Barcelona i Madrid (1920) o París (1930). Al llarg de la seva carrera va aconseguir nombrosos reconeixements: diverses medalles a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid (tercera l’any 1929, segona l’any 1930 i primera l’any 1943), premi extraordinari a Barcelona (1942), medalla d’honor del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1948) i del Salón de Otoño de la mateixa ciutat (1955). A Sabadell li va ser concedida la medalla d’argent de la ciutat i, el 1953, la medalla Vila i Cinca.</span></span></span></p> <p>Des de fa dècades hi ha un estret lligam entre Sant Quirze i el seu veí més il·lustre, Joan Vila Puig. Ja el 1945 el poble va retre-li un homenatge donant el seu nom al carrer Major i col·locant una placa commemorativa a la façana de la casa on va néixer. L’any 1999 l’Ajuntament va comprar l’edifici, aleshores propietat de la família de Joan Vila Puig, amb el compromís de rehabilitar-la respectant algunes de les estances originals i d'ubicar-hi un equipament cultural. L’any 2005 va obrir la Casa de Cultura Vila Puig, un espai dedicat a fer divulgació de l’obra pictòrica del pintor des de la seva casa natal i tres anys més tard, el 2008, la família va donar el fons documental i bibliogràfic del pintor a l'Ajuntament.</p> | 41.5333023,2.0807398 | 423315 | 4598369 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99090-562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99090-563.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Joan Vila Puig | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 99091 | Moles del molí de Can Barra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-can-barra | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVIII | L’any 2002 tant les moles com el cartell informatiu disposat al seu davant van ser vandalitzades amb pintades d’esprai. Posteriorment van ser netejades i avui en dia presenten un bon estat de conservació. | <p><span><span><span>Conjunt de dues moles de pedra situades a l’espai enjardinat d’una rotonda. La mola volandera està dipositada horitzontalment a terra i s’hi pot apreciar la marca de la nadilla (peça de ferro avui desapareguda), mentre que la mola sotana es presenta plantada al seu darrera. Davant el conjunt hi ha un petit cartell informatiu on s’explica la seva història i procedència. </span></span></span></p> | 08238-57 | Rotonda de Pladellorens, a la cruïlla entre l’avinguda Antoni Gaudí i el carrer Llaurador. | <p><span><span><span>Al costat del torrent de Sant Quirze, dins la finca de la masia de Can Barra – documentada al segle XVII i una de les més importants de Sant Quirze - hi havia hagut un molí. El riu, de fet, era antigament conegut com a Mulnell, nom que estaria relacionat amb l’existència d’un molí o molinell. Al segle XX aquesta estructura ja estava en desús i totalment enrunada i l’any 1988, abans de fer-se el sanejament de la llera per convertir-lo en un espai d’esbarjo urbà (l’actual Parc de Can Barra), el Grup d’Investigació Històrica de Sant Quirze del Vallès en va recuperar les dues moles, que van ser instal·lades en la rotonda on es troben actualment. </span></span></span></p> | 41.5313800,2.0802200 | 423269 | 4598156 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-5710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-573.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-574.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 51 | 2.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99092 | La Patronal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-patronal | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XX | L'estat general de conservació és molt bo, malgrat la façana del pis inferior presenta alguns grafitis i alguns dels maons del mur tenen un desgast important. | <p><span lang='CA'>Edifici modernista fet de maons. És una construcció aïllada de planta rectangular, dues alçades i coberta a dos aiguavessos de fibrociment. El nivell inferior presenta una planta més gran, amb un cos afegit la coberta del qual funciona com a terrassa del pis principal. Totes dues alçades tenen accés directe des del carrer degut al desnivell existent entre l’avinguda Pau Casals i el carrer Barcelona.</span></p> <p><span lang='CA'>A la façana principal, sis pilastres acanalades amb base de pedra blanca divideixen l’espai en seccions regulars i emmarquen les cinc obertures: la porta principal central, dues finestres a cada banda i dues portes més als extrems. Totes les obertures excepte la porta central estan protegides amb porticons de fusta de llibret. Les cinc obertures tenen llinda amb sanefa de motius florals, que serveix alhora com a base d’un timpà en arc de mig punt elaborat amb vidres de colors; damunt el de la porta central, resseguint l’arc, s’hi pot llegir “La Patronal”.</span></p> <p><span lang='CA'>Una cornisa separa el cos horitzontal principal d’un coronament triangular, gairebé a mode de frontó. Hi destaca una arcada cega central, on es llegeix l’any de construcció de l’edifici (1921) en números romans i dues petits obertures circulars a cada costat amb gelosies que simulen les quatre barres.</span></p> <p><span lang='CA'>Les façanes laterals i posterior presenten una estructura força similar tot i que sense el coronament triangular, només present en façana la principal. En la reforma de l’edifici es va adossar un volum annex al costat sud-est, de ciment i vidre, planta rectangular i coberta plana que funciona com a entrada actual i connecta el pis superior amb l’inferior. </span></p> | 08238-58 | Avinguda Pau Casals, 86-88 | <p><span><span><span>La Patronal va ser construïda l’any 1922 amb l’objectiu de ser el centre d’oci i punt de trobada dels propietaris i les classes benestants de Sant Quirze, en contraposició a l’altre centre de la vida social del poble, la Cooperativa o Sindicat Agrícola, on es reunien els treballadors. Per finançar la construcció de l’edifici es van emetre accions que s’anaven amortitzant cada any amb les aportacions dels seus socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part de dalt de l’edifici, avui denominada Sala Històrica, era la sala de ball i també disposava d’un petit escenari on es celebraven actes culturals i socials així com obres de teatre. També hi havia un jardí a la part posterior de l’edifici. Després de la Guerra Civil va desaparèixer la sala d’espectacles i el local es va dividir en dues parts: en una es va instal·lar el Cafè Espanyol i l’altre va ser utilitzada com a taller. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1998 es va restaurar i rehabilitar l’edifici per crear un equipament municipal i cultural a Sant Quirze, i es va recuperar el seu nom antic: La Patronal. Actualment la planta baixa de l’edifici (la “Sala Salut Pastor”) disposa d’una sala d’exposicions i d’un espai polivalent amb un petit escenari, i té una capacitat per a 265 persones. La planta superior, anomenada “Sala Històrica”, té escenari i graderies amb una capacitat per a 206 persones; s’hi realitzen sobretot obres de teatres i concerts. </span></span></span></p> | 41.5329100,2.0823800 | 423451 | 4598324 | 1922 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99092-581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99092-582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99092-583.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Una de les singularitats principals de l’edifici és que el maó amb què està construït va ser cuit al forn que hi havia a la masia de Can Feliu, un dels masos de Sant Quirze més propers al centre històric. Aquest material constructiu, considerat pobre, havia estat recuperat per l’arquitectura modernista i es va seguir utilitzant durant el noucentisme. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||
| 99093 | Antic Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTIN BERBOIS, Josep Lluís (2017). Pa amb vi i sucre. Història oral de Sant Quirze del Vallès. Rafael Dalmau editor.</span></span></span></p> | L'edifici presenta alguns grafitis i diverses descamacions de l'arrebossat, sobretot a la façana lateral, però en general el seu estat de conservació és bo. | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, format per una planta baixa i un pis superior i amb coberta de fibrociment a dues vessants. És mitger amb l’edifici veí i fa cantonada entre la plaça de l’església i el carreró de Sant Isidre, que presenta un cert desnivell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tota la façana mostra una clara simetria en les obertures, que es presenten en cinc eixos verticals, així com en els elements decoratius. La planta baixa té dues portes als extrems i tres grans finestrals al centre; totes cinc obertures presenten un perfil superior mixtilini. A primer pis hi ha tres grans finestrals a l’espai central que donen accés a una balconada correguda, de barana senzilla de ferro, que descansa sobre mènsules. Entre els finestrals, que presenten arcs de mig punt a la part superior, hi ha motllures decoratives a nivell d’arrencament de l’arc. A ambdós costats hi ha una finestra rectangular vertical amb un òcul al damunt, elements actualment tapiats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com a elements divisoris dels espais exteriors hi ha quatre motllures verticals que emmarquen les portes i finestres laterals; presenten la forma de pilastres adossades acabades en capitells compostos (de volutes i fulles). D’altra banda, una motllura horitzontal amb dentells es repeteix per marcar la diferenciació entre les dues plantes i entre el pis superior i la cornisa. Damunt, un acroteri que tapa la coberta conté al centre un plafó de ceràmica blanca on s’hi llegeix “Sindicato Agrícola / Fundado en 1917”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana lateral esquerra, que dona al carreró de Sant Isidre, hi ha un volum adossat a l'alçada del primer pis; era l'espai destinat a la màquina de projecció del cinema. Les finestres d'aquest nivell estan tapiades. La façana posterior no presenta cap obertura i tampoc està arrebossada, deixant veure l'aparell constructiu de maons.</span></span></span></span></p> | 08238-59 | Plaça de la Vila, 8 | <p><span><span><span><span>L’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX va obligar els pagesos a replantejar-se el procés d’elaboració amb la finalitat de reduir costos i riscos i aconseguir un vi de més qualitat; per aquest motiu sovint es van associar per comprar en comú els sulfats i adobs i elaborar el vi conjuntament. Fou en aquest context que l’any 1917 es va fundar a Sant Quirze el “Sindicato Agrícola Cooperativo”, que l’any 1927 va fer construir l’edifici de la Cooperativa Agrícola. Aquest era el lloc de reunió i esbarjo de la classe treballadora, formada per petits pagesos, parcers i jornalers, en contraposició a l’edifici de la Patronal, molt pròxim i adreçat a les classes més benestants. Va ser un projecte del sabadellenc Josep Renom, que exercia d’arquitecte municipal de Sant Quirze.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als baixos de l’edifici hi havia un bar que obria els caps de setmana i també quan plovia molt perquè els pagesos, que no podien anar a treballar, anessin a fer el cafè i a jugar a les cartes. Actualment el bar encara funciona sota el nom “Bar Hermanos Bravo”, família que el regenta des dels anys setanta del segle passat. A la planta baixa també hi havia hagut un economat, una carnisseria i posteriorment una botiga de queviures regentada per la família Bonafont, que l’any 1972 va esdevenir el supermercat SPAR; avui en dia l’espai està desocupat. Al primer pis hi havia una sala on s’hi celebraven balls i teatre, i també el cinema “Cine Nuevo”. Aquest va funcionar de meitats dels anys quaranta fins a mitjans de la dècada del 1970; avui en dia la seva màquina de projecció està exposada a l’edifici de la Patronal. Posteriorment la sala del primer pis va esdevenir un gimnàs i actualment l’espai està en desús.</span></span></span></span></p> | 41.5328800,2.0807000 | 423311 | 4598322 | 1927 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-594.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-596.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Josep Renom | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 99094 | Estació dels Ferrocarrils Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dels-ferrocarrils-catalans-0 | <p><a><span><span lang='CA'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></a></p> <p><span><span lang='CA'>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XX | <p><span lang='CA'>Edifici auster de planta quadrada a quatre vents, dos pisos i teulada amb quatre vessants coberta amb teula roja. L’exterior està pintat de blanc, amb un ampli sòcol de color gris. L’element més característic és la porxada de la planta baixa, configurada com una galeria d’arcs de mig punt, especialment destacable a les cares est i nord que donen a l’andana i al carrer respectivament. </span></p> <p><span lang='CA'>En aquestes mateixes façanes destaca, centrat, el logotip dels Ferrocarrils Catalans; just a sota, al costat que dona a l’andana, s’observa un rellotge de paret de doble cara. El pis superior disposa de diverses finestres amb porticons de fusta. Malgrat les reformes i ampliacions posteriors, l’edifici ha mantingut l’estructura original. <span> </span></span></p> | 08238-60 | Passeig de l'Estació | <p><span lang='CA'>L’estació de tren de Sant Quirze del Vallès va ser inaugurada l’1 de juny del 1922 amb la inauguració del tram de ferrocarril entre Sant Cugat i Sabadell. Aleshores l’estació, situada en una trinxera, disposava d’una sola via, fet que es va mantenir durant aproximadament 60 anys. L’estació ha patit diverses modificacions i ampliacions; la més significativa va ser la construcció d’un pis superior, que va ser utilitzat com a residència del cap d’estació, l’any 1956. <span> </span></span></p> <p><span lang='CA'>En el moment de la seva construcció l’indret on està situada l’estació estava relativament lluny del nucli urbà. Aquest fet responia al model que va seguir la construcció de la línia de ferrocarril, amb estacions situades en àrees on estava previst iniciar la urbanització d’un suburbi jardí dins el qual l’estació havia de ser una casa més. </span></p> <p><span lang='CA'>El ferrocarril va representar una empenta per al creixement del poble, fins aleshores lloc d'estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l'arribada del tren elèctric, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d'habitatges de segona residència, proliferant el tipus de torre familiar. </span>Aquest creixement va obligar a la realització, l'any 1923, d’un pla d'ampliació urbanística parcial que va anar a càrrec de l’arquitecte municipal de Sabadell, Josep Renom i Costa. </p> | 41.5300600,2.0885700 | 423964 | 4598002 | 1922 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-604.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99098 | Gegants Quirze i Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-quirze-i-julita | <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | L’any 2000 el cos i les bancades dels gegants van ser remodelats per la casa Ingenio de Barcelona amb la intenció de rebaixar els 95 quilograms que pesava aleshores cada figura, restant com a parts originals només el cap i les mans. L’any 2004 van ser estrenats els vestits nous que actualment porten. | <p><span><span><span><span>Parella de gegants que representen dos romans, en Quirze i la Julita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En Quirze mesura 3’70 metres i pesa 70 quilograms. Va vestit amb una túnica blanca ribetejada amb una fina línia vermella a les mànigues, a la cintura i als baixos de la faldilla. Duu una capa del mateix color, amb l’escut de Sant Quirze brodat al centre, una cadena penjada del coll i sosté un pergamí amb la mà dreta. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Julita mesura 3’65 metres i pesa 65 quilograms. Porta també una túnica blanca, en aquest cas amb un ribet verd als baixos de la faldilla; una camisa de color crema que cobreix la túnica (a la manera d’una <em>stola</em> però més curta i de màniga llarga) amb l’escut de Sant Quirze brodat al pit; i un vel que li cobreix el cap i del qual sosté un dels extrems amb la mà dreta, recordant d’alguna manera una <em>palla</em> romana.</span></span></span></span></p> | 08238-64 | Passeig de Can Barra | <p><span><span><span><span>Antigament les ballades de gegants per la Festa Major de Sant Quirze es feien amb gegants de les poblacions veïnes o altres que es llogaven per a l’ocasió. L’any 1984 els geganters d’origen sabadellenc Albert Beltran Hilari i Antoni Beltran Asens van proposar a l’Ajuntament fer uns gegants del poble, i d’aquesta manera es va crear la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès i la primera parella de gegants del poble, en Quirze i la Julita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El constructor va ser Juan Cabus i Soms, de Gelida, i els seus motlles van ser destruïts per evitar imitacions. En la creació dels gegants hi va col·laborar com a dissenyadora Mabel Piérola, il·lustradora i escriptora que en aquell moment vivia a Sant Quirze; ella va fer els esbossos per als vestits originals, que van ser cosits per les àvies del Casal d’Avis. Finalment, la perruquera Roser Llàcer en va fer les perruques. Els vestits actuals, obra de Ramon Roig de Terrassa, van ser estrenats l'any 2004. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Malgrat des del moment de la seva creació, l'any 1984, la parella de gegants ja va sortir en ballades celebrades en diferents localitats, no van ser batejats fins el 2 de setembre de 1985 a Sant Quirze, durant la Festa Major. Els van apadrinar els gegants de Sabadell i de Mataró. </span></span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 1984 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-645.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Juan Cabus i Soms | Sant Quirze i Santa Julita eren dos romans de fe cristiana, mare i fill, que van ser perseguits, martiritzats i sacrificats per les seves creences durant les persecucions de l’emperador romà Dioclecià al segle III. Són els patrons del poble; Sant Quirze va donar nom primer a la parròquia i posteriorment al municipi. En Quirze i la Julita són dos dels set gegants que té actualment la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès, i que es completen amb la parella de gegantons del mussol Feliu i l’òliba Obdúlia, el gegantó Albert Beltran Hilari, la geganta Mariona, i els gegantons infantils del Lleó Quirze i la Princesa Julita, fets per començar a introduir en el món dels gegants els nens i nenes. La colla també compta amb cinc capgrossos: l’avi, l’àvia, el bomber, el guerrer i la bruixa. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||
| 99099 | Gegantons mussols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-mussols | <p><span><span><span>Parella de gegantons que representen un mussol i una òliba. D’estil realista, tots dos es presenten amb les ales - confeccionades amb roba - plegades, en situació de repòs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mussol Feliu té una alçada de 2’70 metres i pesa 25 quilograms. Duu una faldilla de color granat i una faixa vermella amb l'escut de Sant Quirze cosit; aquest és un retall de les primeres camises que va tenir la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès. L’òliba Obdúlia és una mica més petita, amb 2’50 metres d’alçada i 20 quilograms de pes, i porta una faixa verda i una faldilla ocre – de la mateixa tonalitat del seu cos - decorada a la vora inferior amb un ribet també verd. El vermell i el verd de les faixes són, de fet, els colors de la bandera municipal. </span></span></span></p> | 08238-65 | Masia de Can Barra | <p><span><span><span>El mussol Feliu va ser batejat el 16 de juny de l´any 2002, durant la Festa dels Patrons. El van anomenar així per la masia de Can Feliu, antic mas del poble i actual Centre Cívic de Sant Quirze. Els seus padrins van ser els Gegants de Gràcia de Sabadell i els Gegants de Sant Andreu de la Barca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’òliba va ser batejada el 5 de setembre de 2004, durant la Festa Major. En el seu cas el nom és anecdòtic: es diu Obdúlia perquè el dia que es va estrenar era Santa Obdúlia. Els seus padrins van ser els Gegants de Sant Vicenç dels Horts i els Gegants del Prat del Llobregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2002 i 2012 la parella de gegantons mussols van tenir un ball propi que realitzaven conjuntament amb els gegants Quirze i Julita; el 'Ball del Mussol', amb música i coreografia creada per membres de la pròpia Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès. Actualment ja no es balla.</span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 2002-2004 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99099-652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99099-653.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Jordi Grau i Martí (Taller El Drac Petit) | Sant Quirze del Vallès era conegut com el poble dels mussols, tot i que el motiu no és del tot clar. D’una banda, es diu que antigament hi havia una gran presència de mussols a la Serra de Galliners i que en els seus boscos es podien caçar aquestes aus. També s’explica que els quirzetencs havien rebut el malnom de 'mussols' a causa de les tradicionals rivalitats entre pobles veïns. Sigui quin sigui el motiu, el mussol s’ha convertit en un símbol d’identitat del municipi i es pot trobar en molts indrets, com per exemple en una de les seves parelles de gegants. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | ||||||
| 99100 | Casa Vila Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vila-puig | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | Mitjan segle XIX | L'estat de conservació és bo en general, tot i que la façana presenta taques de regalims d'aigua de la coberta i en algunes parts el revestiment de calç comença a deteriorar-se. | <p><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, representativa del tipus de casa que configurava l’antic carrer Major. La façana, arrebossada i enlluïda amb blanc de calç, té una sola línia vertical d’obertures, desplaçada a l’esquerra respecte l’eix de simetria: la porta d’accés a la planta baixa i un balcó al primer pis, ambdós d’arc rebaixat, i una finestra a la part superior. A la dreta de la façana s’observa una placa commemorativa de bronze amb una inscripció i un petit relleu amb el bust del pintor. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior de la casa destaquen diversos espais que es mantenen tal i com eren en origen. L’estança principal conserva la llar de foc original i un forat al terra a través del qual el raïm s’abocava al cup que hi ha al celler, ubicat al soterrani. Actualment l’estança acull una exposició permanent del pintor Joan Vila Puig on, entre d’altres elements, podem veure el seu bust (obra de l’escultor Llorenç Cairó), alguna obra del pintor i la seva taula de treball. El celler és un dels espais que es manté com antigament, amb les seves botes i el cup, i una taula original de la casa. En un nivell intermedi entre la planta baixa i el primer pis s’ubica la cuina, que es conserva igual que al segle XIX, amb rajoles decorades a les parets i els fogons, l'aigüera i l'escorreplats originals. La casa també disposa d’una eixida o pati a la part posterior on trobem la comuna, un forn de coure pa i un pou cobert construïts amb maons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues plantes superiors estan totalment modificades i actualment són sales polivalents per acollir-hi exposicions, xerrades i tallers. </span></span></span></span></p> | 08238-66 | Carrer Vila Puig, nº45 | <p><span><span><span><span>Segons testimoni del fill del pintor, la construcció dataria de 1850, any que figurava en un dels rajols de la coberta. De la casa original l’edifici en manté intacta l’estructura i l’aspecte; només van ser enderrocades les pallisses i corrals que hi havia a la part del darrera en urbanitzar-se el carrer Pompeu Fabra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 10 de novembre de l’any 1890 Joan Vila Puig va néixer en aquesta casa ubicada al número 43 del que aleshores era el carrer Major de la vila. Hi va viure fins als catorze anys, moment en què la família es va traslladar a Sabadell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta casa els pares de Vila Puig, Isidre i Maria, hi tenien un petit hostal i una botiga de queviures a l’entrada. Allí hi venien els productes de l’hort, algunes fruites, bacallà i sifons i gasoses. Aquests dos últims productes els proveïa Joan Vila Cinca, que en tenia una fàbrica a Sabadell. Aquest fet és remarcable ja que, a part de tenir aquest petit negoci, també era dibuixant i pintor i fou qui s’adonà durant les visites a la botiga de la predisposició artística de Joan Vila Puig. Vila Cinca va recomanar als seus pares que estimulessin la seva vocació, i el jove Joan entrà d’aprenent a una empresa de pintura decorativa de Sabadell, “Palà i Caixac”, i començà a assistir a les classes de dibuix que Vila Cinca impartia a l’Escola Industrial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1945 Sant Quirze va retre un homenatge a Vila Puig, el seu veí més il·lustre, donant el seu nom al carrer Major i col·locant una placa commemorativa a la façana de la casa on va néixer. </span></span></span></span><span><span><span><span>El desembre de l’any 1999 l’Ajuntament va comprar l’edifici, aleshores propietat de la família de Joan Vila Puig, amb el compromís de rehabilitar-la respectant algunes de les estances originals i d'ubicar-hi un equipament cultural. L’any 2005 va obrir la Casa de Cultura Vila Puig, un espai dedicat a fer divulgació de l’obra pictòrica del pintor des de la seva casa natal així com a donar a conèixer com era una casa rural de finals del segle XIX. A més, les plantes superiors estan habilitades per acollir tot tipus d’exposicions artístiques i per realitzar actes i activitats culturals.</span></span></span></span></p> | 41.5340000,2.0793300 | 423198 | 4598448 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-662.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-664.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-666.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-667.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-6610.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Joan Vila Puig (Sant Quirze del Vallès, 1890 – Bellaterra, 1963) fou un pintor deixeble de Joan Vila Cinca a Sabadell i, posteriorment, de la Llotja i l’Escola de Bells Oficis a Barcelona. Va ampliar els seus estudis, pensionat per l’Ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid. La seva obra se centra en temes rurals humils i té com a tema freqüent els paisatges del Vallès.La seva primera exposició individual va ser al Centro Artístico de Granada l’any 1918 i des d’aleshores la seva trajectòria no s’aturà, exposant en diferents indrets com Barcelona i Madrid (1920) o París (1930). Al llarg de la seva carrera va aconseguir nombrosos reconeixements: diverses medalles a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid (tercera l’any 1929, segona l’any 1930 i primera l’any 1943), premi extraordinari a Barcelona (1942), medalla d’honor del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1948) i del Salón de Otoño de la mateixa ciutat (1955). A Sabadell li va ser concedida la medalla d’argent de la ciutat i, el 1953, la medalla Vila i Cinca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 99101 | Escultura 'Continuum' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-continuum | <p><span lang='CA'>MEDINA, R. (2020). Tom Carr. L’escultura mental: presència i contingència. Viena edicions.</span></p> <p><span lang='CA'>DDAA (2000) Tom Carr. Orbis. Centre d’Art Santa Mònica. Barcelona. 15 juny – 31 agost 2000. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | S. XX | L'estat de conservació general és bo, tot i que hi ha alguns segments que comencen a presentar trams amb algun desgast a la pintura. | <p><span lang='CA'>“Continuum” és una escultura formada per un element principal, situat a la plaça de l’Estació, i diversos elements secundaris distribuïts al Parc de les Morisques. L’element central consisteix en una gran estructura vertical d’acer inoxidable de 14 metres d’alçada formada per tres eixos verticals, lleugerament corbats cap enfora, i quatre eixos travessers que les uneixen formant una torre.<span> </span>Dues línies d’acer, pintades de vermells diferents, s’entortolliguen entre elles formant una espiral que davalla per l’estructura i s’enfonsa al terra. Després, les dues línies va apareixent i desapareixent per separat al seu voltant i en d’altres indrets més allunyats del poble. </span></p> | 08238-67 | Plaça de l'Estació i Parc de les Morisques | <p><span lang='CA'>L’escultura “Continuum” va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Sant Quirze a l’artista Tom Carr, veí del municipi. L’any 2000 ja havia realitzat els primers esborranys del projecte, tot i que l’escultura no va ser inaugurada fins el 2003. </span></p> <p><span lang='CA'>Tom Carr és un artista contemporani de projecció internacional. D’origen nord-americà, va néixer a Tarragona l’any 1956. Després de viure als Estats Units va tornar a Catalunya per estudiar Belles Arts, i actualment viu i treballa a Sant Quirze. La seva obra inclou escultures públiques en espais exteriors a Europa i Estats Units, així com nombroses exposicions i projeccions i instal·lacions lumíniques.</span></p> | 41.5302700,2.0869300 | 423828 | 4598027 | 2003 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-676.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | Tom Carr | Amb aquesta obra, l’artista pretén donar a diversos indrets del poble el sentit de pertànyer a una mateixa unitat, com un lligam que relaciona uns espais amb els altres cohesionant un municipi que ha patit una gran transformació i creixement en les últimes dècades. | 98 | 51 | 2.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||
| 99102 | Dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-1 | <p><span lang='CA'>VVAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></p> <p><span lang='CA'>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull Gràfic 1878-1985. Editorial Efadós.</span></p> | S. XX | A finals del 2017 es va dur a terme una intervenció per restaurar el dipòsit, que patia un deteriorament general. En aquesta actuació es va reparar la base i es va reforçar l’estructura de les jàsseres amb bandes de fibra de carboni. Així mateix, se li va donar una capa d’imprimació i es va protegir la superfície amb pintura plàstica. | <p><span lang='CA'>Dipòsit cilíndric de ciment alçat sobre una estructura de base hexagonal, també de ciment, formada per sis columnes unides amb quatre nivells de bigues transversals. Una escala metàl·lica vertical permet l’accés al capdamunt del dipòsit. </span></p> | 08238-68 | Carrer de Pompeu Fabra 39 (B) | <p><span lang='CA'>Aquest dipòsit és un testimoni de l’evolució del subministrament d’aigua a Sant Quirze del Vallès. En els seus inicis el poble depenia de pous per abastir d’aigua les cases particulars, però el creixement urbanístic d’inicis dels anys vint, motivat sobretot per la construcció de noves torres d’estiueig,<span> </span>va fer necessari un nou i millor sistema de distribució d’aigua. Igual que s’havia fet en altres poblacions com la veïna Sabadell, que el 1919 va inaugurar la Torre de l’Aigua (element que, tot i ser força més monumental, es pot comparar), es va aprovar la construcció d’un dipòsit alçat perquè l’aigua arribés amb prou pressió. </span></p> <p><span lang='CA'>Aquesta infraestructura va ser inaugurada el 1922. El dipòsit va ser crucial en l’abastament d’aigua durant dècades, tot i que la població encara va patir mancances fins a la construcció, als anys quaranta, d’una canonada que portava aigua des de Vallvidrera fins a Sabadell i Sant Quirze. Amb posterioritat es va construir un altre dipòsit d’aigua alçat a la part nord de la població, entre els carrers Egara i Noguera. </span></p> | 41.5332200,2.0792800 | 423193 | 4598361 | 1922 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99102-682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99102-683.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 99103 | Can Travessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-travessa | <p><span><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | En general l'estructura, coberta, obertures i elements decoratius de l'edifici es conserven en bon estat, però el pas del temps ha embrutit la façana i ha difuminat la decoració pictòrica del nivell superior. | <p><span><span><span><span>Torre d’estiueig de planta quadrada i coberta de teula àrab a quatre vents, amb amplis ràfecs sostinguts per mènsules de fusta i rematada per un pinacle decoratiu. L’edifici està format per planta baixa, primer pis i golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal destaca, a l’esquerra, una tribuna que va des de la planta baixa i fins a l’últim nivell, amb coberta de teula àrab a quatre vessants rematada també per un pinacle decoratiu. Al primer pis, el cos principal presenta dos balcons amb arc rebaixat, mentre que a la tribuna observem un balcó amb tres finestres verticals. Totes les obertures tenen persianes de llibret en verd fosc i els balcons baranes de ferro forjat. Al nivell de les golfes, la façana està pintada i presenta motius florals esgrafiats; també hi ha petites obertures – tant al cos superior com a la tribuna – amb llindes motllurades i pintades. Entre els dos nivells d’obertures de la tribuna destaca un fris de ceràmica en tons verds i motius triangulars, a joc amb les sanefes decoratives que hi ha sota els balcons del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa està situada en un talús que fa que quedi elevada respecte el carrer. S’hi accedeix per una escalinata decorada amb grans gerros als murs laterals. </span></span></span></span></p> | 08238-69 | Carrer Magnòlies, 10-12. | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5262000,2.0332400 | 419344 | 4597624 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99103-691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99103-692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99103-693.jpg | Legal | Noucentisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Existeix certa confusió amb el nom de la casa: malgrat Can Travessa fa referència a l’última persona que tenia arrendada la casa, ben coneguda al barri, alguns veïns mai havien sentit a dir que aquesta s’anomenés així. Davant aquesta situació, hem mantingut la denominació de Can Travessa per mantenir un criteri únic amb l’Inventari de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès. | 106|105 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||
| 99104 | Antic Hotel Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hotel-blau | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Gran edifici de planta rectangular format per diversos cossos i volums, de planta baixa i dos pisos. Presenta una estructura simètrica formada per un cos central de coberta plana, dos volums intermedis amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana, amb pinacles als extrems, i dos cossos laterals més, a mode de torres, amb coberta a quatre aiguavessos i un ràfec volat sostingut per una estructura de fusta. El cos central presenta un volum adossat a la façana de ponent que configura una terrassa al nivell del primer pis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot l’edifici està pintat de blanc, seguint la influència mediterrània de l’arquitectura noucentista. Sobre aquest fons destaca el color blau de la fusteria externa de les nombroses obertures repartides per les diferents façanes i de les senzilles decoracions ceràmiques que hi ha sota algunes finestres. També observem aquest color en les rajoles angulars que decoren les cantonades dels cossos laterals a l’alçada del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures es distribueixen de manera totalment simètrica; totes són rectangulars exceptuant els grans portals de la planta baixa ubicats als cossos intermedis i laterals, que presenten formes esglaonades als angles, i tres finestres d’arc de mig punt a la façana est, al nivell superior del cos central. Aquest volum està rematat per un tester mixtilini i ondulat on, segons el Catàleg de Béns a protegir de Sant Quirze, antigament hi havia una inscripció al tester central superior on hi posava “Hotel Blau”; actualment no es conserva. </span></span></span></span></p> | 08238-70 | Plaça de l’Estació, 2 (Les Fonts) | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. </span></span></span></span><span><span><span><span>En aquest context hem de situar la construcció d’aquest gran edifici, just davant les vies del tren i molt a prop de l’estació del Ferrocarril. Antigament va ser un hotel i un restaurant amb grans salons per a banquets, mentre que avui en dia hi trobem la Residència Geriàtrica Nostra Senyora Verge del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les Fonts és el barri més allunyat del nucli antic de Sant Quirze, del qual queda separat per la serra de Galliners. Té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5277700,2.0332800 | 419349 | 4597798 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-704.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 | |||||||
| 99105 | Villa Rosario | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosario | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segona meitat del segle XX | El mur perimetral presenta una pintada. | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar de tipus torre d’estiueig, amb planta baixa i primer pis i coberta a doble vessant coronada per un frontó ondulat. L’edifici està format per un cos principal de planta rectangular i un altre en forma d'angle recte que s’adossa pel cantó esquerre de la façana principal. Aquest cos està rematat per una balconada balustrada que coincideix amb el pis superior, configurant una petita terrassa. Al costat oposat sobresurt una petita tribuna poligonal també culminada per un balcó. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa està separada del carrer per un mur i una tanca perimetral amb una porta de ferro forjat que permet accedir al pati. La porta principal, situada al cos secundari, ofereix un accés directe des del carrer. A la façana principal, en el cantó superior dret de la porta, hi ha un petit plafó ceràmic on s’hi pot llegir el nom de la casa, “Villa Rosario”. L’edifici està revestit d’un arrebossat de coloració gris-marró, sense pintar. </span></span></span></span></p> | 08238-71 | Avinguda Pau Casals, 90 | <p><span>Sant Quirze era lloc d’estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l’arribada del tren elèctric l’any 1921, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d’habitatges de segona residència i el tipus de torre familiar va proliferar. </span></p> <p><span>Villa Rosario està ubicada a l’avinguda Pau Casals, abans coneguda popularment com la carretera ja que era l’entrada i la sortida des de la carretera de Rubí a Sabadell. També era el nexe d’unió del centre del poble amb el tren elèctric. Per aquest motiu era un dels eixos principals del poble, que va anar creixent a banda i banda d’aquesta avinguda. </span></p> <p><span>L’edifici va ser durant molts anys un consultori mèdic, ja que hi vivia el doctor Josep Maria Relat </span><span lang='ES'>(Avinyó, 1910- St. Quirze del Vallès, 1985). Relat va arribar a Sant Quirze l'any 1933, on va desenvolupar la seva activitat professional durant 43 anys. Va ser especialment important la seva ajuda a les víctimes de les riuades de l'any 1962. Als anys setanta el seu consultori va passar als baixos de l'edifici de l'Ajuntament. En homenatge a ell i a la seva tasca, el poble de Sant Quirze va donar el seu nom a una plaça i hi va erigir una escultura amb el seu bust.</span></p> | 41.5330500,2.0821100 | 423429 | 4598340 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99105-712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99105-713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99105-714.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 254,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/