Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64689 | Inscripcions lapidàries de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcions-lapidaries-de-santa-cecilia | <p>SITGES I MOLINS, X. (1977) Les esglésies Pre-Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d'Estalvis de Manresa: Manresa.</p> | X | <p>Al cenobi de Santa Cecília s'hi van trobar dues inscripcions lapidàries, gravades en bloc d'arenisca. La primera, que mesura 50 x 25 x 15 cm., es troba força deteriorada, per la qual cosa el text està incomplet. Diu així: ]RE SCA MARIA VIRGINI[ S & MARQUIO CV UXO[ ET GEORGII EPISCO CODA La segona, que mesura 53 x 28 x 16 cm., correspon al fragment d'una làpida, i està inscrita amb el mateix text a les dues cares. Diu així: ]RE SCA MA[ S COMES ET MARQUIO C[ S ET GEORGII EPI EUSONEN[ AD CESARIUS ABBA SIVL C MONACI[ REDVS ET SIC INTOIRI XI K MR SB E DC[ O FILIO KARVLONI GELEMIR[</p> | 08242-106 | Abadia de Montserrat | <p>La segona i única làpida que Mundó ha pogut transcriure recorda l'erecció canònica de Santa Cecília pel que era el bisbe de Vic, Jordi, que visqué en temps de Sunyer i Riquilda, quan Cesari n'era abat. La cerimònia fou l'any 946, mentre la inscripció podria datar d'entre el 947 i el 981, any en què morí Jordi de Vic i l'abat Cesari, respectivament. La segona cara on es repeteix la inscripció s'explica com una correcció, ja que una queda interrompuda en fer referència al bisbe, posant que ja era difunt. Com que la intenció era recordar l'efemèride, es va rectificar a l'altra cara com si fos present.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Restringit | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | No ens ha estat permès d'accedir-hi. | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64690 | Creu processional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-0 | <p>SITGES I MOLINS, X. (2001) L'argenteria i l'orfebreria al Bages. Segles X-XVIII. Centre d'Estudis del Bages: Manresa.</p> | XVI-XVIII | <p>Al costat de l'altar major de l'església de Sant Esteve nou hi ha la creu processional de Marganell. És feta de plata, i mesura 89 x 43 cm. No presenta línies gaire reeixides, ja que els medallons es troben molt a prop dels florons terminals de pal i travesser, ja que aquests són tan curts que gairebé s'hi confonen. SITGES I MOLINS (2001:1)</p> | 08242-107 | Sant Esteve Nou | 41.6409200,1.7895300 | 399189 | 4610617 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64690-foto-08242-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64690-foto-08242-107-2.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 94|93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 64695 | Artesania ceràmica de Sant Benet de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/artesania-ceramica-de-sant-benet-de-montserrat | <p>Al monestir de Sant Benet de Montserrat elaboren artesanalment plafons i figures ceràmiques. Tot i que es troben pintades amb colors primaris, el que les fa úniques és la tècnica emprada, anomenada 'tècnica de la gota'. Consisteix en posar una gota al costat de l'altra, i una vegada finalitzat el motiu es couen. S'hi poden trobar gerros, figures de sants, plafons, crists, etc.</p> | 08242-112 | Monestir de Sant Benet de Montserrat | 41.6097500,1.8271500 | 402275 | 4607113 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | La ceràmica produïda es ven a la botiga del monestir, pel que constitueix la seva principal font d'ingressos. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 64696 | Ball de la Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-0 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. FLORÍ, E. (1947). Obsequi de filial gratitud. Barcelona: Balmes. REDÓ, S. (1996) Montserrat i el seu entorn. Col·lecció d'indrets (I). Angle Editorial. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>El ball de la coca o de Plaça es celebra cada any durant la Festa del Panellet. El fan dues parelles; les noies representen l'administradora d'aquell any i de l'entrant de la Verge del Roser, mentre els nois ho són de Sant Esteve. La primera noia porta en una mà una safata amb una coca amb confits al voltant, i en l'altra es replega la faldilla. Balla al compàs de la música, donant mig giravolt a dreta i esquerra fins que, en acabar la cadència, dóna un giravolt sencer, deixant caure els confits que els infants recullen. Mentre, el noi la segueix a distància. En acabar la primera part de la dansa li passa la coca a la segona noia, repetint-se el ball . Aquesta dansa simbolitza el traspàs de càrrecs per a l'any vinent. La lletra de la cançó és la següent. 'Qui no vulgui ballar bé, a fora vagi, a fora vagi; qui no vulgui ballar bé, a fora vagi, al carrer. Al carrer no hi vull anar, que si plou em mullaria; al carrer no hi vull anar, que si plou no em vull mullar. La, la, la, lara la, la, la, lara lara, lara, lara, lara, la'.</p> | 08242-113 | Plaça de l'Església | <p>Presumiblement, aquest ball s'inclou en la festa del vot del poble de Marganell fet a Sant Pere Regalat en motiu de l'epidèmia del còlera de 1885. La primera vegada que apareix citat en un document és en un manuscrit del Mn. Diego Cruzells, rector entre 1707 i 1715. Segons un manuscrit de Llorenç Sallent i Gotés, rector a principis del segle XX, la festa es va instaurar després de la pesta de l'any 1652 en honor a Sant Isidor. També hi ha la possibilitat que s'iniciés durant pesta posterior, el 1885.</p> | 41.6409900,1.7893300 | 399173 | 4610625 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64696-foto-08242-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64696-foto-08242-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64697 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet-3 | <p>FLORÍ, E. (1947). Obsequi de filial gratitud. Barcelona: Balmes. REDÓ, S. (1996) Montserrat i el seu entorn. Col·lecció d'indrets (I). Angle Editorial. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>La festa del Panellet és la celebració més important i antiga del poble de Marganell. Es celebra el dia de Sant Pere Regalat, i cada any reuneix a tot el poble. Comença amb una missa solemne i amb la benedicció del terme, del pa i el vi. Seguidament, a la plaça de l'església es balla el Ball de la Coca i es lliura el panellet. Després es ballen sardanes. Cada any, els dies propers a la festa s'acompanyen de diversos actes de caràcter lúdic i festiu, entre els quals hi ha partit de futbol, la fira de productes artesanals, i els tallers infantils, entre d'altres.</p> | 08242-114 | Plaça de l'Església | <p>Presumiblement, l'origen de la festa és el vot del poble de Marganell fet a Sant Pere Regalat en motiu de l'epidèmia del còlera de 1885. Aquest dia, el 13 de maig, després de l'ofici solemne, s'organitzava una processó i s'anava a beneir el terme amb la Veracreu. A continuació, acompanyats de l'orquestra, es cantaven els Goigs de Sant Pere Regalat. Finalment, es repartia un panet per tots, encara que originalment es donava als pobres. La primera vegada que apareix citat en un document és en un manuscrit del Mn. Diego Cruzells, rector entre 1707 i 1715. Segons un manuscrit de Llorenç Sallent i Gotés, rector a principis del segle XX, la festa es va instaurar després de la pesta de l'any 1652 en honor a Sant Isidor. També hi ha la possibilitat que s'iniciés durant l'epidèmia posterior, el 1885. Com explica Eugeni Florí al seu llibre, es deixà de celebrar durant uns quants anys en motiu de la guerra, perquè estava prohibit el culte religiós.</p> | 41.6409900,1.7893300 | 399173 | 4610625 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64697-foto-08242-114-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64698 | Pintura mural de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-santa-cecilia | <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona</p> | <p>A la paret de la part esquerra de l'absis de Santa Cecília, junt a una fornícula, hi ha dibuixada una figura d'un bust. Mesura 30 x 15 com. Podria tractar-se d'un bisbe, ja que porta el capell triangular característic, que té unes creus desdibuixades inscrites en cercles dibuixats de color vermell. El contorn de la figura es troba pintat amb línies negres i vermelles. Es tracta d'un dibuix molt esquemàtic i lineal, sense profunditat. Pel seu tractament tècnic, el més probable és que es tractés d'un 'grafit', i no tant d'una composició pictòrica.</p> | 08242-115 | Santa Cecília de Montserrat | <p>El perímetre interior de l'absis central de Santa Cecília es troba decorat amb pintura, que es creu que fou incorporada durant la restauració de 1928, feta per Josep Puig i Cadafalch. La que sí que es creu que és original, del romànic tardà, és la figura del bust.</p> | 41.6115000,1.8172400 | 401452 | 4607319 | 08242 | Marganell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64698-foto-08242-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64698-foto-08242-115-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 64699 | Acta fundació i de consagració de l'església de Santa Cecília de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-fundacio-i-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-cecilia-de-montserrat | <p>AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XVIII | <p>El monestir de Santa Cecília és dels pocs que conserva la seva acta de fundació i la de consagració. Tot i que les originals, que es trobaven a l'arxiu de Santa Maria de Montserrat, es van perdre, es conserven les còpies d'època moderna. En primer lloc, l'acta de fundació del monestir de Sant Cecília, fou sol·licitada per l'abat Cesari i quatre monjos a la comtessa Riquilda de Barcelona, i fou concedida pel bisbe Jordi de Vic. Datava del 25 de maig de l'any 945. En segon lloc, tenim l'acta de consagració del monestir, també sol·licitada per l'abat Cesari, i concebuda pel bisbe Guadamir de Vic. Aquesta datava del 13 o 15 de mes desconegut i de l'any 957. Ambdós documents es troben escrits en llatí.</p> | 08242-116 | Biblioteca de Catalunya | <p>La còpia original de l'acta de fundació i la de consagració de Santa Cecília es trobaven a l'arxiu de Santa Maria de Montserrat. Es van perdre, tot i que afortunadament en queda una còpia del segle XVIII, feta per Jaume Pasqual i recollida al Sacrae Antiquitatis Cataloniae Monumenta, conservat a la Biblioteca de Catalunya. L'ha traduït Paquita Sellés Verdaguer.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||
| 64700 | Llegenda de Montserrat de Marganell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-montserrat-de-marganell | <p>AMADES, J. (1982) Folklore de Catalunya, Barcelona: Editorial Selecta.</p> | <p>Joan Amades recull al seu llibre una llegenda sobre Marganell explicada per Moisès Capella, de Terrassa, l'any 1918. Explica el motiu pel qual la gent vella de les poblacions properes a Montserrat anomenaven la muntanya Montserrat de Marganell. Fa temps, on avui hi ha la muntanya, hi havia una gran plana agrícola amb conreus de vinya. Un bon dia, quan la gent de la zona es despertà, es trobaren aquesta gran muntanya, sense saber com havia anat a parar allà. Després de la sorpresa i por inicials, els veïns propers a la muntanya van reunir-se per decidir en quin terme s'havia d'agregar. Tothom la volia fer seva, pel que cada poble va escollir la persona més espavilada per guanyar als altres. Els d'Olesa argumentaven que era la població més gran i important de les que hi donaven, els de Collbató ho negaven dient que el seu poble era el més gran, i els del Bruc estaven disposats a guanyar el plet a cops d'estaca, si calia. La diversitat d'opinions generà un gran escàndol. El poblet de Marganell hi va enviar un homenet, que amb tanta cridòria no s'atrevia ni a parlar. En el moment més fort de la disputa, quan semblava que s'havia de resoldre a garrotades, se sentí una veu profunda que deia: 'Marganeeell, Montserrat d'ell Marganeeell, Montserrat d'ell'. Aquella veu va fer callar tothom, i tots van estar d'acord que venia del cel i era una manifestació de Nostre Senyor que la muntanya havia de pertànyer a Marganell, el poble més xic i insignificant. Com tantes vegades, es va veure premiada la humilitat i la prudència davant la vanitat i la pretensió. Aquest és el motiu pel qual la major part de Montserrat pertany a Marganell, i perquè la gent gran encara l'anomena Montserrat de Marganell.</p> | 08242-117 | Marganell | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 64701 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva diversa documentació relacionada amb el municipi de Marganell. Es troba classificada per any, concepte, dimensions i folis: 1. (1874) Inventari de l'església.22x16 cms. 2 folis 2. (1875) Del rector, consultant al bisbat sobre els aranzels que deu aplicar i també sobre reducció de misses. 22 x 16 cms. 2 folis. 3. (1875) Relació de l'origen, fundació, patronat, advocació, categoria i altres circumstàncies de la parròquia de Sant Esteve de Marganell. 43 x 21 coms. 2 folis. 4. (1876) Escrits sobre la cessió de Santa Cecília al Monestir de Montserrat. 32 x 22 cms. 9 folis. 5. (1877) Certificació del bisbat de Vic per la qual Santa Cecília de Marganell queda conceptuada de la permutació remesa pel Sr. Bisbe al governador civil de Barcelona. 32 x 22 cms. 2 folis. 6. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat, suplicant que Santa Cecília sigui agregada a la nova parròquia i remerciant pel permís de trasllat del seu cementiri. 22 x 14 cms. 2 folis. 7. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat demanant autorització per a traslladar les restes que hi ha al cementiri de Santa Cecília a la nova església parroquial de Marganell. 22 x 16 coms. 2 folis. 8. (1879) De l'abat de Montserrat comunicant la presa de possessió de Santa Cecília i comentant la posterior actuació del rector de Marganell. 21 x 14 coms. 2 folis. 9. (1879) De l'abat de Montserrat al bisbat demanant autorització per a traslladar els ossos al cementiri de Santa Cecília en deixar aquesta d'ésser parròquia. 22 x 16 cms. 2 folis. 10. (1879) De l'abat de Montserrat al Mn. Palà del bisbat, sobre les diferències que té amb el rector de Marganell sobre l'església de Santa Cecília. 21 x 15 cms. 5 folis. 11. (1879) A Mn. Palà del bisbat sobre el plet de la casa i terres de la rectoria. 21 x 15 cms. 2 folis. 12. (1879) Acusant rebuda del bisbat del decret relatiu a l'església de Santa Cecília. 21 x 15 cms. 2 folis. 13. (1879) Del rector informant al bisbat de l'expedient relatiu a la rectoria i terres de l'entorn. 21 x 15 cms. 4 folis. 14. (1879) Del rector de Marganell al bisbat informant-lo d'haver entregat les claus de l'església de Santa Cecília a l'abat de Montserrat. 21 x 15 cms. 2 folis. 15. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà del bisbat sobre la conversa tinguda amb el rector de Marganell en entregar-li aquest les claus de l'església de Santa Cecília. 21 x 11 cms. 2 folis. 16. (181879) Del rector de Marganell al bisbat informant de l'estat ruïnós de l'església i casa parroquial de Santa Cecília i la nova cessió al Monestir de Montserrat. 21 x 14 cms. 4 folis. 17. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà dels bisbat aportant dades i documents sobre la incorporació de Santa Cecília amb les diferències que té amb el rector de Marganell. 21 x 11 cms. 4 folis. 18. De l'abat de Montserrat a Mn. Palà del bisbat, informant de la carta que li ha enviat el rector de Marganell i les diferències que té amb ell. 21 x 18 cms. 3 folis. 19. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà el bisbat sobre els problemes que sorgirien en cas d'ésser incorporada l'església de Santa Cecília al monestir. 21 x 14 cms. 4 folis. 20. (1879) Del rector al bisbat sobre l'entrega de la capella de Santa Cecília al monestir de Montserrat. 21 x 15 cms. 3 folis. 21. (1879) De l'abat de Montserrat a Mn. Palà sobre els actes d'entrega de l'església de Santa Cecília i la seva agregació a Montserrat. 21 x 14 cms. 4 folis. 22. (1879) Acord entre el rector de Marganell i l'abat de Montserrat per l'entrega al monestir de l'església de Santa Cecília i casa annexa. Ordre del bisbat per a traslladar aquesta escriptura per a la seva aprovació. 32 x 22 cms. 4 folis. 23. (1880) Còpia de la correspondència sostinguda entre l'abat de Montserrat i el rector de Marganell sobre assumptes referents a Sta. Cecília. 21x 14 cms. 4 folis.</p> | 08242-118 | Arxiu Diocesà de Barcelona | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | (Continuació descripció) 24. (1880) Del rector de Marganell al bisbat, comunicant la seva satisfacció pel fet de celebrar una missa dominical a Santa Cecília, i per la delimitació de la seva parròquia. Instància inclosa de l'abat de Montserrat sobre aquests temes. 22 x 16 cms. 4 folis. 25. (1880) Del rector de Marganell a Mn. Palà del bisbat mostrant la seva disconformitat amb l'abat de Montserrat, sobre l'arrendament de les terres de Santa Cecília. 21 x 14 cms. 2 folis. 26. (1880) Al bisbat de part del rector de Marganell sobre el tema de l'arrendament de les terres de Santa Cecília. 21 x 13 cms. 2 folis. 27. (1880) Del rector a Mn. Palà del bisbat sobre les diferències que té amb l'abat de Montserrat. 21x 13 cms. 2 folis. 28. (1880) Del rector al bisbat, sobre l'acomiadament del parcer que conrea les terres de Santa Cecília. 21 x 13 cms. 2 folis 29. (1880) De l'abat de Montserrat al bisbat sobre la celebració del seu mil·lenari, demanant que pel seu estat de salut el dispensi de tot acte públic, i demanant l'ordenació d'un monjo. 21 x 13 cms. 2 folis. 30. (1880) De Rosendo Casanova a Francisco de P.del Villar sobre la salut de l'abat de Montserrat i diversos assumptes, entre ells, el de les relíquies de Santa Cecília (2 cartes 9. 22 x 16 cms. 4 folis. 31. (1880) A l'abat de Montserrat certificant l'entrega d'una relíquia a Santa Cecília. 32 x 22 cms.2 folis 32. (1883) Declaració del rector de Marganell, renunciant a tota indemnització pel traspàs de l'església de Santa Cecília al monestir de Montserrat. 32 x 22 cms. 4 folis. 33. (1885) Del rector al bisbat sol·licitant participar en la distribució d'almoines per a misses, degut a la seva carència de recursos econòmics. 22 x 16 cms. 2 folis. 34. (1881) De Joan Calsina al bisbat demanant la benedicció del panteó familiar de Can Calsina. 32 x 22 cms. 6 folis. 35. (1903) Del rector de Marganell al bisbat demanant el retorn de les terres de Santa Cecília de Montserrat a la seva parròquia. Diferents cartes referents a l'esmentada qüestió. 32 x 2 cms. 10 folis. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||||
| 64702 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-19 | XVI-XX | Es troben en un prestatge, sense classificar, i sense un control ambiental específic. | <p>L'arxiu de la parròquia de Marganell es troba a situat a la nova església de Sant Esteve. Conserva la documentació generada per la parròquia majoritàriament entre segles XVIII i XX. També hi ha un volum amb documentació del segle XVI al XVIII. La documentació més destacada que s'hi conserva és la següent: Un volum que conté: - (1904, 1844, 1862 i 1879) Documents de concessió de terres de Santa Cecília i correspondència entre el bisbe de Barcelona i el Mn. Rovira de Marganell. - Document de cessió de Santa Cecília al monestir de Montserrat. - (1843) Documents sobre el trasllat del rector de Santa Cecília a Marganell. - (1861) Correspondència entre el bisbe de Vic, l'abat de Montserrat i el rector de Marganell, sobre el mal estat en què es troba Santa Cecília, i proposant la seva cessió a Santa Maria de Montserrat com a solució. Un volum de Llicències matrimonials (1700 a 1874) Un volum de consentiments paterns (1866 a 1884) Un volum amb plànols de la planta de Sant Esteve de Marganell a escala 1200. Un volum d'expedients matrimonials (1939, 1960 a 1964) Un volum de documents diversos, entre els quals hi ha testaments, arrendaments, censos, inventaris, plets, baptismes, testimonis, etc. (1500 a 1700). Un volum amb testaments (1600 a 1924). Un volum amb capítols matrimonials (1653 a 1818, 1875 a 1895 i 1900 a 1933) i llicències de la cúria, documents de la mort dels 'Tres Roures'(on es van afusellar 24 persones). Un inventari d'objectes de Santa Cecília (1923). Un volum de notificacions i avisos (1793 a 1801) Un volum de procures i apogas (1618-1700) D'entre els llibres, destaca: - Missale Romanum (1911) - Breviarium Romanum (1799) - Libro Inventario de la casa rectoral (1924) - Llibre del registre del cementiri de l'església parroquial de Santa Cecília de Marganell (1897).</p> | 08242-119 | Sant Esteve Nou | 41.6409000,1.7896000 | 399195 | 4610615 | 08242 | Marganell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64702-foto-08242-119-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 64703 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-18 | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l’any 2001. L’any 2016 la mateixa Oficina de Patrimoni Cultural va dur a terme una segona organització. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2017 l’Ajuntament forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Des del mes de novembre de 2019 l’Ajuntament va començar a tramitar expedients electrònics seguint la metodologia SeTDIBA amb el gestor d’expedients Firmadoc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08242-120 | Carrer de Sant Esteve s/n 08298 Marganell | 41.6405100,1.7903800 | 399259 | 4610570 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64703-20240318085145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64703-20230522144322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64703-20230522144814.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2024-03-18 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Aquesta fitxa ha estat actualitzada amb data 18/03/2024 desprès de la reorganització de l'arxiu. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 64704 | Parc Natural de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-montserrat-0 | <p>http://mediambient.gencat.net/</p> | <p>El Parc Natural de Montserrat ocupa una superfície de 3.650 hectàrees, incloent-hi una zona de Reserva Natural Parcial, i abraçant tota la muntanya i la seva falda. Es troba entre les comarques del Bages, el Baix Llobregat i l'Anoia. Té una àrea de protecció de 4.039 ha, regulada pel Pla Especial de Protecció del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. El seu territori també està inclòs dins el Pla d'espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) i de la xarxa ecològica d'àmbit europeu Natura 2000. Geològicament, la muntanya s'ha anat modelant al llarg dels mil·lennis formant aquesta serra de relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, els agents físics hi han obert coves, avencs i torrenteres. Pel que fa a vegetació, hi predomina el bosc mediterrani, destacant-ne les alzines i en menor quantitat les rouredes. La fauna que hi podem trobar és el tudó, el tord, el falcó, el roquerol, el ballester, el pela-roques, la salamandra o la fagina, entre d'altres. També hi destaquen l'esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges. Al municipi de Marganell, tot el sector sud es troba inclòs dins el Parc Natural, arribant fins a l'alçada de l'urbanització del Casot. Pel que fa a l'espai PEIN i Natura 2000, que comprenen la mateixa zona, ocupa un total de 808 hectàrees d'aquest.</p> | 08242-121 | Sud del terme municipal de Marganell | <p>El 29 de gener de 1987 es va declarar la figura del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, amb l'objectiu de la conservació, gestió i difusió dels valors d'aquest patrimoni natural, cultural i històric.</p> | 41.6103200,1.7968200 | 399749 | 4607211 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64704-foto-08242-121-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 64705 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal | XX | <p>Al Servei del Patrimoni Cultural Local tenen una col·lecció fotogràfica amb imatges relacionades amb Marganell que daten des de 1918 fins al 1964. La seva temàtica és de l'església de Santa Cecília, sortint retratada tant a nivell general com detalls arquitectònics, especialment dels absis. En destaca una donació de tres fotografies fetes per Josep Puig i Cadafalch.</p> | 08242-122 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 64707 | Campanes de Sant Esteve Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-esteve-nou | XIX | <p>Al campanar de l'església de Sant Esteve Nou, s'hi van incorporar dues de les campanes. Ambdues són de bronze; una és de petites i l'altra de mitjanes dimensions.</p> | 08242-124 | Sant Esteve Nou | <p>L'església de Sant Esteve nou fou bastida a mitjans del segle XX. Les campanes que s'hi van col·locar podrien ser les que es trobaven a l'antiga església de Sant Esteve, avui en estat ruïnós. Tot i així, també és probable que les originals fossin robades durant la Guerra Civil.</p> | 41.6408600,1.7894800 | 399185 | 4610610 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64707-foto-08242-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 64708 | Fita de terme de Marganell, Castellgalí i Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-marganell-castellgali-i-sant-vicenc | <p>Fita de terme que consisteix en un una petita pedra quadrangular situada just el punt on el terme de Marganell limita amb el de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet. A la banda de Marganell hi ha inscrit 'MNLL', a la de Sant Vicenç 'SVIS' i a la de Castellgalí 'CTLÍ'.</p> | 08242-125 | Serra de Punxabudell | 41.6584600,1.8091700 | 400852 | 4612541 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64708-foto-08242-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64708-foto-08242-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||
| 64709 | Cal Tomaset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomaset | XIX | <p>Casa que es troba situada sobre un marge, dins el nucli de Cal Janet. És de planta baixa i pis i es troba formada per dos cossos paral·lels, amb la coberta a dos vessants que desaigüen a la façana principal i posterior. El cos de garbí sobresurt en un nivell d'alçat respecte la resta, i que també es troba avançat. En aquest hi ha escrit amb rajola ceràmica 'Cal Tomaset'. Les obertures són totes arrebossades, trobant-se un dels accessos al primer pis (s'hi puja a través d'una escala exterior). L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original, mentre allà on es troba desgastat hi veiem la pedra vista.</p> | 08242-126 | Nucli de Marganell | 41.6404200,1.7914000 | 399344 | 4610559 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64709-foto-08242-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64709-foto-08242-126-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||
| 64710 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-8 | XIX | <p>Casa que es troba situada a mitja pendent del nucli de Cal Janet. És de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Fou aixecada un nivell respecte l'original amb maó, que s'ha deixat vist. Consta d'un portal centrat de pedra carejada i llinda plana. Les finestres del primer pis són de pedra carejada pintada de color blanc, mentre les de les golfes són d'obra. Té accés pel primer pis des de la façana posterior, a través d'unes escales metàl·liques. L'acabat exterior és de pedra vista, coberta en gran part per una planta enfiladissa.</p> | 08242-127 | Nucli de Marganell | 41.6404500,1.7927200 | 399454 | 4610561 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64710-foto-08242-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64710-foto-08242-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64710-foto-08242-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Sobre el portal hi ha un aparell d'aire acondicionat que en desmillora l'aspecte. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 64711 | Cal Pedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pedo | <p>AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. AAVV (2007) Pla Especial d'Identificació i Regulació de les Masies i Cases Rurals en Sòl No Urbanitzable Susceptibles de Recuperació o de Preservació, Ajuntament de Marganell.</p> | XIX | La coberta es troba en mal estat. | <p>Petita masia que es troba situada en una zona agrícola, sobre el nucli de Marganell. És de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants que desaigüen a la façana principal i posterior. Consta de dos cossos paral·lels adossats, el principal lleugerament superior a l'altre. Adossades de forma perpendicular a la façana principal hi trobem les corts, d'un sol nivell d'alçat i acabades amb pedra. La façana principal combina obertures ceràmiques amb d'altres de pedra carejada. El volum orientat a tramuntana es troba obert amb finestres de pedra carejada a la façana principal, i en un extrem de la façana lateral hi ha una obertura que probablement es correspon amb una tina. Modernament, al primer pis de la façana de migdia s'hi ha afegit un balcó. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original de color terrós i la pedra vista on aquest no es conserva.</p> | 08242-128 | Pla de Cal Tinet | 41.6420900,1.7890500 | 399151 | 4610747 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64711-foto-08242-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64711-foto-08242-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64711-foto-08242-128-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Manté tots els elements tipològics tradicionals. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 64712 | Escultura de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-santa-cecilia | <p>ALTÉS I AGUILÓ, F.X.; Butlletí del Santuari de Montserrat: 'Una visita a Santa Cecília de Montserrat a les darreries del segle XVIII'. Montserrat.</p> | XIV | Es troba mutilada. | <p>Escultura de marbre que representa la imatge de Santa Cecília, que es troba situada a la 'sala gòtica'de l'hostatgeria del monestir de Montserrat. Està feta amb marbre blanc i es troba mutilada, faltant-li el cap i els braços. Es tracta d'una escultura estàtica que porta una túnica que cau fent plecs fins a l'alçada dels peus. Sembla que al peu de l'escultura hi tenia tres escuts heràldics, que podrien correspondre a les armes del monestir de Santa Cecília. Igualment, a partir d'un dibuix del segle XVIII que es conserva, es creu que en una mà portava el llibre dels evangelis i un orguenet, i a l'altra la palma del martiri, que constitueixen els atributs associats a la santa. També portava una corona.</p> | 08242-129 | Abadia de Montserrat (Monistrol) | <p>L'any 1789 l'alcalde del crim a l'Audiència de Barcelona visità el monestir de Santa Cecília. Venia amb la intenció de publicar una obra monumental que recollís la geografia i la història de Montserrat. Fou rebut per mossèn Lluís Francolí, qui li mostrà l'antic cenobi i li explicà part de la seva història. Impressionat, aquest ho volgué incloure a la seva obra, pel que demanà a Pere Pau Montaña i Llanas, sots-director de la l'escola de la llotja de Barcelona, que li pintés uns dibuixos per incloure-l'hi. Amb aquests dibuixos hem pogut saber l'estat en què es trobava l'església i els objectes que albergava al seu interior. Entre aquests, destaca la imatge de l'escultura de Santa Cecília, que permet conèixer el seu estat abans que quedés mutilada. Es trobava presidint el retaule de l'altar major de Santa Cecília.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Restringit | Regular | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | No s'ha tingut obtingut permís per inventariar els béns dins de l'abadia de Montserrat. | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 64713 | Llegenda de la fundació de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fundacio-de-santa-cecilia | <p>BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de Marganell.</p> | <p>Explica la llegenda els moros havien intentat conquerir Montserrat moltes vegades i mai no ho havien aconseguit. Però en una ocasió van reunir un exèrcit molt nombrós i poderós per aconseguir-ho, per tal d'apoderar-se d'una vegada de la muntanya. Carlemany s'hi enfrontà amb una gran batalla, la més gran ocorreguda entre moros i catalans. L'exèrcit de Carlemany constava de dos grups: els devots de Santa Cecília, amb la festa el 22 de novembre, i els volts de Santa Caterina, amb festa el 25 de novembre. Els soldats sabien que Carlemany tenia per costum batejar els indrets amb nom del sant del dia als indrets on guanyaven batalles. Així doncs, cadascun dels grups volia guanyar el dia de la seva santa. Per això, en arribar el dia de Santa Cecília, els devots de Santa Caterina no s'esforçaven prou. En adonar-se'n, Carlemany els amonestà dient que com a bons cristians s'havia de guanyar al sarraí com abans millor. Així que lluitaren amb totes les seves energies i guanyaren finalment la batalla. Per a commemorar-ho, Carlemany hi féu aixecar una ermita.</p> | 08242-130 | Santa Cecília | 41.6114900,1.8171500 | 401445 | 4607317 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 64714 | Llegenda del Castell de Marganell i Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-marganell-i-santa-cecilia | <p>BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de Marganell. CATALÀ I ROCA, P.(1983). Llegendes de Castells Catalans. Barcelona: Col·lecció Nissaga nº2.</p> | <p>Explica la llegenda que fa molts anys, abans de construir-se el santuari de la Mare de Déu, Santa Cecília era un castell anomenat de Marganell. La dama d'aquest, anomenada Cecília, era molt virtuosa i caritativa i feia una vida de santa. El diable li tenia enveja i es proposà fer-li perdre la virtut. Un dia que el senyor de Marganell va anar de cacera, el diable féu girar el mal temps i anà al castell en busca de refugi. La caritativa Cecília l'acollí i li donà sopar. Durant aquest, el diable li revelà que guardava un secret que portaria un gran trasbals al castell. En preguntar-li quin era aquest secret, el diable li va dir que un vellet li havia explicat la següent història. Quan la seva muller encara estava alletant la seva filla, els senyors del castell van tenir una altra nena. Però aquesta emmalaltí i morí. Per por a perdre el favor i la paga dels senyors, van decidir canviar la seva filla per la seva filla. El diable afegí que el vellet, que era el seu didot, ho pensava contar abans de morir. Però que hi havia una solució, que no era altra que matar-lo mentre dormia. Ella, sentint-se temptada, anà a la cambra del vell amb el diable, el mataren i amagaren el cos darrera les mates. A la matinada, el senyor del castell tornà de cacera, i va ensopegar amb el cos del vell, encara agonitzant. Aquest li va poder contar qui li havia fet. Ple d'ira, el cavaller entrà al castell i, a la capella, s'hi trobà a la seva muller jugant a cartes amb el diable, amb les mans encara plenes de sang. Aleshores li clavà una espasa al pit i la deixà morta. Al moment es sentí una riallada i un tro infernal, i l'edifici sencer es va esfondrar, quedant només en peu la capella. El diable es convertí en senyor de les runes, i hi anava a les nits a jugar a cartes amb una colla de renegats, formant un gran aldarull per tota la muntanya. Anys més tard, després de la troballa de la Mare de Déu, quan els monjos ja habitaven al monestir, van disposar-se a fer fora el diable de la muntanya. Un monjo decidí anar-li a plantar cara. Es posaren a jugar a cartes amb el diable, pactant que el vencedor es quedaria amb les restes del castell. Van haver de jugar set partides, totes vençudes pel monjo, ja que els dimonis l'acusaven de fer trampes. Quan guanyà l'última, un tro terrible féu tremolar la muntanya, i tots els éssers infernals van desaparèixer. Llavors, el cos de Cecília que es trobava davant l'altar va aureolar-se i fou amortallada cristianament. Nostre Senyor l'havia perdonat per les seves grans virtuts i al que havia hagut de patir estant tants anys envoltada de dimonis. Perquè el diable no pogués tornar, els monjos van aixecar-hi un altre monestir, que van dedicar a Santa Cecília.</p> | 08242-131 | Santa Cecília | 41.6114900,1.8171500 | 401445 | 4607317 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 64715 | Llegenda de l'almoina de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lalmoina-de-santa-cecilia | <p>BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de Marganell.</p> | <p>Des de molt antic, el dia de la festa de Santa Cecília es donava un panet i vi bo a les persones que sortien de l'ofici. El cost d'aquesta ofrena la sufragaven cada any una casa diferent del terme. Quan li tocà pagar a Can Clariana, l'amo ho veié un costum poca-solta i es negà a pagar-ho. Aviat els caigué una gran calamitat, ja que perderen totes les collites i bestiar, juntament amb molts dels estadants de la casa. Anys més tard, quan l'Infant de la casa va créixer, va saber el que havia fet el seu avantpassat i va prometre que mai més faltaria l'almoina de 'pa i trago' el dia de Santa Cecília. Des de llavors Can Clariana es va convertir en una gran propietat, amb moltes riqueses i coneguda arreu de la comarca.</p> | 08242-132 | Santa Cecília | 41.6114900,1.8171500 | 401445 | 4607317 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 64716 | Cançó per la mort del rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-per-la-mort-del-rector | <p>BLASCO I PLANESAS, D. (1996). Marganell i els seus avantpassats. Ajuntament de Marganell.</p> | <p>En motiu de l'afusellament del rector de Marganell, es féu popular aquesta cançó: 'Poble de Marganell ¿Voleu que no tremoli? Ván fosellá el Rector s'en portaren el Globo y en un gos lo penjaren per més mofa i horror. Visqui l'Iglesia Santa, las tropas y el Baró'.</p> | 08242-133 | Marganell | <p>El 22 d'abril del 1823 el rector de Marganell, Mn. Lluís Francolí, fou afusellat per les tropes franceses. Com a record, es construí la Creu del Capellà, fora del terme de Marganell. A principis de segle, però, fou destruïda, pel que tan sols en queda el sòcol.</p> | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||||
| 64717 | Rec de cal Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-cal-janet | XIX-XX | Només es conserva un tram d'obra de canalització. | <p>A tocar de la riera de Marganell hi trobem les restes d'un sistema de canalització per al rec. Es tracta d'un tros de mur de pedra obert amb un tram en arc de mig punt ceràmic, així com d'un brancal d'un altre arc que es troba interromput. Sobre el mur hi ha el canal, construït amb teula àrab invertida, per on passava l'aigua per al rec, creuant la riera.</p> | 08242-134 | Davant el nucli de Cal Janet | <p>Segons fonts orals, el canal passava per les que serien les baranes del pont de Cal Janet. Lamentablement, la riuada de l'any 2000 s'ho emportà tot.</p> | 41.6400900,1.7902600 | 399249 | 4610524 | 08242 | Marganell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64717-foto-08242-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64717-foto-08242-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||
| 64718 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-1 | <p>Al torrent de la Font de l'Alba hi trobem la font que li dóna nom. Està situada dins el torrent, i consta d'un tub d'on brolla directament l'aigua. Consta d'un plafó ceràmic, amb el seu nom, posat pel Club Muntanyenc Monistrolenc, que la va arranjar l'any 1993.</p> | 08242-135 | Parc Natural de Montserrat | 41.6253000,1.8281400 | 402381 | 4608838 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64718-foto-08242-135-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret- KuanUm | Es troba just al límit del terme amb Castellbell i el Vilar. Penjada en un pi arran del camí del Piteu hi ha una indicació de la font. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||||
| 64719 | Cases de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-placa-de-lajuntament | XIX-XX | <p>Al carrer de la Plaça de l'Ajuntament hi trobem un conjunt de cases adossades de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. La major part consten d'obertures modernes arrebossades, algunes de les quals conserven el portal d'arc escarser, ceràmic en dues cases i arrebossat a les altres. L'acabat exterior del conjunt combina la pedra vista d'algunes cases amb l'arrebossat d'altres. A l'altre costat del carrer hi trobem la casa del Florí Nou, i davant d'aquesta una altra, que probablement es corresponen cronològicament amb les anteriors. Totes dues són de planta baixa i pis, amb la coberta que desaigua a les façanes laterals. La casa de Cal Florí Nou presenta obertures noves, mentre l'altra les té de pedra carejada. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat i majoritàriament de pedra vista.</p> | 08242-136 | Nucli de Marganell | 41.6401800,1.7929700 | 399475 | 4610531 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64719-foto-08242-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Una de les cases havia estat l'ajuntament. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 64722 | El Roser de tot l'any | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roser-de-tot-lany | <p>FLORÍ, E. (1947). Obsequi de filial gratitud. Barcelona: Balmes.</p> | desapareguda | <p>Antigament, cada primer diumenge de mes, es feia una solemne processó resant el sant Rosari. Un dels propietaris del poble portava la creu processional, obrint la marxa de la comitiva, seguit pels estendards i el rector. Darrera s'hi agrupava tot el poble, primer els homes i després les dones. Aleshores es donava una volta pel Padró i es tornava al temple, on s'entonaven els Goigs del Roser.</p> | 08242-139 | Marganell | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 64724 | Barraca al nord del Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-del-gras | XVIII-XIX | <p>Barraca de vinya de mitjanes dimensions i de planta circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. Aquesta es troba tapada de pedres, havent perdut part de la terra que la cobria. Al ràfec hi ha col·locades lloses planes que faciliten que desaigüi. La porta d'entrada consta d'una llinda monolítica de pedra, mentre els brancals estan formats per pedres irregulars de notables dimensions. Es troba en una zona boscosa, que antigament havia estat conreada.</p> | 08242-141 | Vinya del Rafel | 41.6510600,1.7862100 | 398929 | 4611747 | 08242 | Marganell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64724-foto-08242-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64724-foto-08242-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Es correspon amb la fitxa número 57 de l'Inventari de construccions en sòl no urbanitzable fet per l'Ajuntament de Marganell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 64725 | Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felix-1 | XIX | Tot i que la casa de Cal Fèlix es troba en bon estat, els volums que es troben dins la finca es troben en mal estat estructural. | <p>Casa de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. La façana posterior es troba tapada en la seva pràctica totalitat, ja que es troba construïda contra un marge. A la façana principal té el portal de pedra carejada i llinda plana inscrita amb l'any '1821'. Al primer pis hi ha dues finestres de pedra carejada i al segon pis dues d'arrebossades a un extrem i una altra d'arc de mig punt ceràmic a l'altre extrem. Aquesta última obertura s'entén com una prol·longació de la galeria horitzontal que hi ha a la façana de migdia, on hi ha quatre pòrtics més. A sota de la galeria hi ha dos portals oberts de pedra carejada, a través es fan visibles els sostres de pedra amb volta de canó. Davant d'aquesta façana, aprofitant el desnivell del terreny, s'hi ha construït una terrassa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb els angles cantoners de pedra vistos, i el sòcol de llosa moderna. A uns 45 metres en direcció sud oest hi trobem una altra construcció d'interès. És de planta baixa i pis, amb la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Presenta un portal de pedra carejada i llinda plana, així com diverses obertures, a les diferents façanes, de pedra carejada. L'acabat exterior del volum és la pedra vista. Davant d'aquest s'hi alça un cos allargat que podria correspondre a una tina. Igualment, a la façana posterior hi té una casa adossada, de planta baixa i pis amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta casa ja pertany a la finca veïna.</p> | 08242-142 | Nucli de Marganell | 41.6419200,1.7917900 | 399379 | 4610725 | 1821 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64725-foto-08242-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64725-foto-08242-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64725-foto-08242-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | Les coordenades del volum que es troba dins la finca són: 399448, 4610883. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||
| 64726 | Camí Vell a Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-sant-esteve | <p>Camí que comença a prop del km. 6 de la ctra. BV-1103, en direcció a la masia de Ca l'Envetat. Transcorre per la zona de la Vicària i enllaça amb el camí del Casot, a prop de l'església de Sant Esteve. Fa un total d'uns 840 metres, al llarg d'un recorregut amb desnivell, en una zona agrícola i forestal.</p> | 08242-143 | La Vicària | <p>Aquest camí era recorregut per la gent del poble per anar a l'antiga església de Sant Esteve.</p> | 41.6396900,1.7994800 | 400016 | 4610469 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||||||
| 64727 | Camí de Marganell a Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-marganell-a-sant-salvador-de-guardiola | <p>Camí que comença al nucli de Marganell i que porta a Sant Salvador de Guardiola. Passa per les Escoles Velles, seguint per Cal Fèlix, Cal Rossell, arribant fins al Camí de Roldors, el qual enllaça amb la carretera BV-1123. Fa un total d'uns 2145 metres, per un recorregut amb desnivell que transcorre en una zona bàsicament agrícola fins que enllaça amb la carretera. El darrer tram es troba asfaltat, que correspon a la carretera.</p> | 08242-144 | Nord del municipi de Marganell | 41.6436600,1.7911400 | 399328 | 4610919 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | |||||||||||||||
| 64728 | Pont de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-fusta | XX | <p>Pont de gelosia situat davant el nucli de Cal Janet i que es troba construït sobre la riera de Marganell. El material de construcció emprat és la fusta, tant al tauler com als laterals. És d'un sol tram, amb el tauler recolzat en cada extrem per estreps de formigó. És un pont concebut com a passarel·la, per tal de facilitar el pas als vianants.</p> | 08242-145 | Riera de Marganell | 41.6399300,1.7901800 | 399242 | 4610506 | 2000 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64728-foto-08242-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 | ||||||||||
| 64729 | Vaca Matonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vaca-matonera | <p>http://www.lletnostra.com/cow_parade/catala/cow_parade.htm</p> | XXI | <p>Escultura contemporània d'una vaca de dimensions naturals, pintada sobre una base groga i ornamentació de colors vius. És feta de polièster i fibra de vidre. Es troba davant la caseta de fusta, constituïnt un element emblemàtic del poble.</p> | 08242-146 | Davant del nucli de Cal Janet | <p>Va ser adquirida per l'ajuntament en motiu de la Cow Parade 2005, celebrada a Barcelona. Van ser fetes per diversos dissenyadors i artistes catalans, tant de coneguts com d'anònims. La Cow Parade és un esdeveniment d'àmbit internacional que es va celebrar a Barcelona per tal de recaptar fons pel Casal d'Infants del Raval. Després de l'exposició de les vaques pels carrers de la ciutat es procedí a la venda de gran part de les vaques a la subhasta de caritat, celebrada durant les festes de la Mercè. Aquest moviment ja ha visitat ciutats tan importants com Tòquio, Nova York, Estocolm, Londres, Sidney, Las Vegas, Brussel·les i Praga.</p> | 41.6407100,1.7888800 | 399135 | 4610594 | 2005 | 08242 | Marganell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64729-foto-08242-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64729-foto-08242-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64729-foto-08242-146-3.jpg | Inexistent | Pop Art|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | 117|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 2,66 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/