Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64730 | Ermita de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-antoni | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. | XX | Reformes al 1662 i reconstruida el 1958 | L'ermita de Sant Antoni és un edifici de planta rectangular de nau única, amb la façana d'accés orientada a nord-est, coberta amb volta de canó una mica rebaixada i un acabat exterior ondulat fet de formigó armat, coronat per una creu. L'interior està arrebossat, pintat de blanc, i té un sòcol de pedra de més d'un metre d'alçada. Sota coberta hi ha una línia d'imposta composta d'una cornisa de petites mènsules d'on arrenca la volta de la nau. La pavimentació està composta per rajola ceràmica vermella. Exteriorment, les façanes són de maçoneria arrebossada amb morter de calç en alguns punts i, en d'altres, amb morter de ciment pòrtland fruit de reparacions que s'hi han dut a terme. Les cantonades són de carreus d'arenisca vermella vistos, que també són presents delimitant les dues portes d'accés a l'edifici i definint una línia sota la coberta de la façana principal. L'edifici està situat sobre una banqueta que es pot observar a la façana sud-est. Per accedir a l'interior s'han de pujar quatre graons i entrar per una porta amb arc de mig punt definit amb dovelles. Al damunt hi ha una inscripció amb la data 1958, any de l'última reconstrucció. A cada costat de la porta hi ha un banc de pedra adossat a la façana. Damunt la porta hi ha un òcul emmarcat amb pedra vista. A la façana posterior també hi ha una porta d'entrada, rectangular, delimitada per carreus de pedra que permet l'accés a una planta semisoterrada que correspon a l'antiga cisterna del Castell. Per sobre aquesta porta també hi ha i un petit òcul. A l'entorn hi trobem una zona formigonada amb unes escales amb baranes metàl·liques que permeten salvar el desnivell existent al sector sud i que esdevenen un mirador excepcional del territori. | 08244-16 | Cim del Montpedrós, recinte del Castellnou de Cervelló | El 16 de maig de 1292, Guerau de Cervelló va fundar un benefici a l'altar de Sant Antoni del castell Vell de Cervelló. Al desembre següent, se'n funda un altre en honor a Maria, de Sant Antoni Abat i de tots el Sants, per tal que es resés per ell i els seus familiars a l'altar de Sant Antoni Abat de la capella de Castellnou de Cervelló. Per al manteniment del culte, va concedir la meitat del delme que rebia dels molins nous de Sant Vicenç dels Horts i altres censos. Sembla, però, que el Castellnou de Cervelló i la seva capella van quedar força malmesos durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), o potser abans, a causa del terratrèmol de 1428, i després van quedar abandonats. En la visita pastoral del 17 d'agost de 1484 no hi havia ningú que servís la capella i s'esmentava com ermita ('capella heremitoriam'), tot i que encara conservava alguns elements. El 1498 la situació s'havia agreujat, ja que l'edifici amenaçava ruïna i es trobava sense cap altar ni ornament, per la qual cosa es va manar que es reparés. Tot i això, aquesta reparació no es va fer fins a finals del segle XVII. El 13 de maig de 1662, Dalmau d'Ivorra, baró de Sant Vicenç, donava permís per reconstruir la capella a instància de Jaume Mas, rector de la parròquia de Santa Coloma, i dels jurats Rafael Julià i Rafael Via. La capella va ser beneïda el dia 27 de juliol de 1664 pel vicari general del bisbat de Barcelona, el reverend doctor Pere Màrtir Febrer, que havia estat rector de Santa Coloma de Cervelló. Es va fer una processó des de l'església de Santa Coloma, s'hi va celebrar una missa, un dinar popular i es va ballar una danseta. Des de llavors l'edifici va estar en ús fins a l'any 1836, quan la capella va tornar a ser abandonada. Hi havia mantingut el culte diferents ermitans, el darrer dels quals va ser Oleguer Forgas (1817-1836). La capella actual és fruit d'una reconstrucció feta el 1958 per iniciativa popular i amb pedres de l'antiga església i del castell. De fet, està parcialment construïda sobre l'antiga cisterna del recinte defensiu. Actualment s'hi celebra l'Aplec anual de Sant Antoni, que té lloc l'últim cap de setmana del mes d'abril. El 2019 s'hi ha celebrat el 65è aplec. | 41.3697600,2.0026700 | 416593 | 4580285 | 1958 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64730-foto-08244-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64730-foto-08244-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64730-foto-08244-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Iniciativa popular | Cada any s'hi fa l'aplec de Sant Antoni. A la teulada hi ha el vèrtex un punt geodèsic 285127001 | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||
| 64731 | Aplec de l'Ermita de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-de-sant-antoni | XX | L'any 2019, s'hi ha celebrat el 65è aplec de l'Ermita de Sant Antoni, organitzat per la Comissió Ermita de Sant Antoni i l'Associació Excursionista Amics de la Muntanya. L'aplec que es realitza entorn de l'ermita durant el mes d'abril, i ha anat evolucionant al llarg dels anys. D'una banda s'han intentat recuperar les antigues tradicions, però també s'han incorporat noves activitats. Actualment les activitats consten en la pujada a l'Ermita 'corrinyada a l'Ermita', un cop allà es fa un esmorzar de forquilla amb botifarres a la brasa. A les 12 - 12:30 del migdia, té lloc la missa i la ballada de Sardanes. Des de l'any 2016, també es fa una caminada nocturna abans de l'aplec, que puja a Sant Antoni. | 08244-17 | Serrat de la Torrassa, al recinte del Castellnou de Cervelló | Segurament l'origen de l'aplec té a veure amb la recuperació d'una tradició popular anterior. És sabut que la nova capella construïda al segle XVII fou beneïda el dia 27 de juliol de 1664. Aquell dia es va fer una processó des de l'església de Santa Coloma, amb l'assistència del baró de Sant Vicenç, Dalmau d'Ivorra, la seva esposa, Caterina Salbà, i tota la població. El rector de Sant Boi, Francesch Sbert, hi va celebrar una missa, i després es va fer un dinar popular i es va ballar una danseta per part dels jurats Jaume Monner i Domènech Via i pels administradors Maties Campmany i Rafael Julià. Cal no oblidar que l'edifici es va reconstruir de nou a finals dels anys 50 del segle XX per iniciativa popular, per tant sempre ha tingut un valor simbòlic important dins el municipi. Als anys '60 s'hi havien fet acampades i focs de camp. | 41.3697600,2.0026700 | 416593 | 4580285 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64731-foto-08244-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64731-foto-08244-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64731-foto-08244-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisitina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 64732 | Can Julià de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-de-la-muntanya | <p>AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. http://aleixcolonia.com/colonia-guell_can_julia/</p> | XVIII | Reformes el 1788 | <p>La masia de Can Julià està formada per un conjunt de diferents edificis adossats al voltant del cos central, amb un pati al davant, esdevenint un conjunt de cases quasi independents associades a uns terrenys de cultiu. El cos principal és de planta basilical, amb planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant de teula ceràmica àrab. Per sota coberta té una cornisa feta de maó vist, que defineix un conjunt de petits arcs cecs. La façana principal, orientada a sud, està composta a partir de tres eixos verticals. Sobre el central, a la planta baixa, hi ha la porta d'accés amb arc rebaixat i dovelles de pedra i, a cada costat, hi ha una finestra. Al primer pis hi ha tres balcons amb baranes de ferro. El central és el de majors dimensions, però tots ells estan definits per llindes i brancals de pedra escairada. A la llinda del balcó central hi ha una inscripció amb els noms 'BALDIRI' i 'JULIAN' separats per la data 1785. Entremig d'aquests balcons hi ha dos rellotges de sol bessons en força mal estat de conservació. Per últim, al pis superior, sobre l'eix central hi ha tres finestres amb arc rebaixat i una a cada costat sobre les obertures de les plantes inferiors. En aquest últim pis, per sobre les finestres i a l'eix central, hi ha les restes del que sembla una politja. A cada costat del cos principal hi ha adossats dos cossos de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula ceràmica a una i dues aigües. En el cos de llevant, a la planta baixa hi ha una porta amb arc de mig punt i dovelles de pedra. En el primer pis hi ha obertures molt petites, mentre que a la planta superior les obertures són lleugerament més grans i totes tenen ampit. A l'extrem de llevant d'aquest annex s'hi conserven les restes d'una possible garita de guaita o defensa, feta amb maons disposats de cap i base de pedra, que té algunes espitlleres. Probablement havia servit d'element defensiu de la masia en el decurs d'alguna de les guerres del segle XIX. El cos de ponent està força transforma. També té planta baixa i dos pisos, amb obertures petites sense ornamentació. Les façanes encara conserven les restes d'un esgrafiat amb motius geomètrics que tractava el conjunt de forma unitària. Si ens guiem per la llinda del 1788 i les característiques dels esgrafiats, estèticament encaixarien al segle XVIII. Per tant, sembla que en aquest moment es devia fer una reforma important a la casa que va comportar (mitjançant l'esgrafiat i potser també la modificació d'algunes obertures) la unificació de les façanes de tots tres cossos per donar un aspecte senyorial a l'edifici A la part posterior d'aquests cossos encara n'hi ha altres cossos adossats. La finca disposava de mina d'aigua, situada prop de la rotonda que uneix actualment el carrer de Can Julià amb l'Avinguda Lluís Companys o ' Via Cornisa'. La mina alimentava una font (font de Can Julià) amb bassa, ja desapareguda. També a la mina hi havia un canó per evitar les pedregades. Al pati hi havia un safareig on les dones rentaven la roba, encara que normalment ho feien els de la fàbrica.</p> | 08244-18 | Camí de la Torre Salbana, Carrer de Sant Julià, 9 | <p>La masia deu el nom a Rafel Julià, de Sant Esteve Sesrovires, que el 1590 va casar-se amb Joana Archs (propietària del mas Archs de la parròquia de Sant Boi de Llobregat), que després va adoptar com a denominació el cognom del seu marit. Gairebé cent anys més tard, encara es recordava l'antic apel·latiu de la masia, quan el 29 de juny de 1682 se citava a 'Raphael Julia antes archs' en el repartiment que el Comú de Santa Coloma de Cervelló feia entre els veïns de la població pel pagament de la caritat de Sant Roc. Rafel Julià fou el membre de la famíliar més implicat en el territori, participant en la Guerra dels Segadors i la Revolta dels Barretines, però a diferència d'Antoni Soler de la Torre només va ser empresonat una temporada. Durant la dècada de 1660 s'havia significat com un dels membres més actius del Comú o Consell de la Vila de Santa Coloma. El 13 de març de 1662, amb Rafel Via (l'altre jurat de la població) i el rector de la parròquia, mossèn Jaume Mas, va sol·licitar a Dalmau d'Ivorra, baró de Sant Vicenç, permís per reconstruir l'ermita de Sant Antoni de Montpedrós. El 7 de maig següent, com a jurat major, va ser nomenat administrador de les obres de reedificació de la capella, juntament amb Maties Campmany, i el diumenge 27 de juliol de 1664 en l'acte de la seva benedicció va tenir el privilegi de ballar una dansa. L'època més puixant del mas Julià va ser la segona meitat del segle XVIII, quan n'era propietari Baldiri Julià. El 1782 hi vivien 20 persones, una quinzena de servei. Tanmateix, a finals del segle XIX en concret i segons el constracte de compravenda el 15 d'abril de 1899, el mas va acabar integrat en la finca Güell. Posteriorment, la casa va ser convent de monges i després es va acondiciar per acollir-hi famílies de la Colònia quan hi arribaven, fins que els era adjudicada nova casa. Tot i així, algunes de les families residents actualment hi han estat des d'abans de la guerra civil. Actualment és propietat de l'INCASÒL.</p> | 41.3646400,2.0251500 | 418467 | 4579695 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64732-foto-08244-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64732-foto-08244-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64732-foto-08244-18-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Té una mina d'aigua | 119|94 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||
| 64733 | Rellotge de sol de Can Julià I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia-i | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis. Per tant, orientat a sud-est. Rellotge d'autor, es troba en força mal estat de conservació, però encara s'hi intueixen alguns elements. És rectangular, amb frontó i esgrafiat a la paret, s'hi aprecien amb molta dificultat les marques horàries. Hi ha un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-19 | Carrer de Sant Julià, 9, Masia Can Julià de la Muntanya | 41.3555200,2.0253700 | 418474 | 4578683 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64733-foto-08244-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64733-foto-08244-19-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3254 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||
| 64734 | Rellotge de sol Can Julià II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-julia-ii | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical, ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis. Per tant, orientat a sud-oest Rellotge d'autor, es troba en força mal estat de conservació, però encara s'hi intueixen alguns elements. És rectangular, esgrafiat a la paret i ja no s'hi veuen les marques horàries ni cap mena d'ornamentació. Conserva el gnòmon de vareta simple. Hi ha un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-20 | Carrer de Sant Julià, 9, Masia Can Julià de la Muntanya | 41.3645000,2.0251600 | 418467 | 4579680 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64734-foto-08244-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64734-foto-08244-20-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 6316 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||
| 64735 | Festa de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-cirera | <p>https://www.santacolomadecervello.cat/festa-de-la-cirera/</p> | XX | <p>La Festa de la Cirera arrencà l'any 1986 gràcies a l'esforç d'un grup de pagesos i pageses que, amb la intenció de reivindicar la importància de la seva feina, van decidir fer una mostra dels seus productes, amb la cirera com a protagonista. Amb el pas dels anys aquesta festa s'ha anat diversificant i, mantenint la Mostra de la Cirera com a punt central, hi ha afegit altres actes festius i tradicionals. Se celebra entre finals de maig i principis de juny de cada any, i el 2019 se n'ha celebrat la 34a edició. A banda de la venda i degustació de cireres i altres productes agrícoles, al voltant de la festa es generen tota una sèrie d'actes paral·lels que van des del concurs de cartells de la Festa a exposicions, Gastronomia km 0, collida i tast de cireres, tallers familiars, etc. És una festa en la que hi estan representades totes les barriades del poble a través de la presència de les seves associacions en parades al carrer.</p> | 08244-21 | Nucli urbà de Santa Coloma de Cervello | 41.3676500,2.0176000 | 417839 | 4580037 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64735-foto-08244-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64735-foto-08244-21-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-10-11 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 64736 | Festa del Modernisme de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-modernisme-de-la-colonia-guell | https://www.coloniamodernista.cat | XX | La Festa del Modernisme de la Colònia Güell va ser creada l'any 2001. Té lloc al mes d'octubre, i està organitzada per l'Associació la Colònia Modernista, una entitat sense ànim de lucre. En la festa s'hi recreen, amb caire festiu, la vida quotidiana de la Colònia de fa 100 anys. Aquesta recreació utilitza el mètode d'Història Viva mitjançant teatralitzacions al carrer, actuacions musicals, exposicions i altres activitats culturals. Les Festes del Modernisme tenen un fil argumental que varia cada any. L'objectiu és no repetir-se i representar algun fet significatiu des del punt de vista de la història local. Amb aquesta base, es pot extrapolar i fer incursions en aspectes culturals i de caràcter més general. | 08244-22 | Colònia Güell | El Modernisme fou un moviment artístic desenvolupat entre 1890 i el 1910, que pretenia modernitzar Catalunya. Va triomfar perquè hi havia una classe social, la burgesia catalana, enriquida per la industrialització, que hi donà suport, adquirí les obres d'art i en promocionà la construcció en molts casos. A Santa Coloma de Cervelló, la figura d'Eusebi Güell va canviar la seva història quan va tancar el Vapor Vell de Sants i va fer construir una nova fàbrica i la colònia al seu entorn. Més tard demanà a Antoni Gaudí que hi fes la nova església, avui internacionalment coneguda com la Cripta Gaudí de la Colònia Güell. La Festa del Modernisme, doncs, se celebra en un marc incomparable, la mateixa Colònia Güell, tot mostrant de la manera més fidel possible la vida social de principis del segle XX així com el patrimoni arquitectònic industrial que té la Colònia. Però sobretot el que es pretén és contribuir a la preservació de la identitat de la colònia, a la conservació del seu patrimoni i a la cohesió del seu veïnat. Aquesta festivitat ha estat inclosa en el cens de festes locals d'interès turístic, i va ser guardonada amb el premi Josep Maria Jujol de preservació del patrimoni, en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat del 2007. | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64736-foto-08244-22-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|119 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 64737 | Torre Salbana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-salbana | <p>AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona. PADRÓ, Josep. 14 de juny de 2009. La Torre Salbana de Santa Coloma de Cervelló. PAGÈS I PARETAS, Montserrat. 'Torre Salbana'. Catalunya Romànica, vol. XX, El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme, Barcelona 1992. P. 416, 417.</p> | XIII-XIX | Reformes als segles XIV-XV i 1896 | <p>Conjunt amb una torre d'origen medieval a la qual s'hi annexaren construccions al llarg del temps. Actualment el conjunt està delimitat per murs de maçoneria i tàpia coronats amb una espècie de cornisa rematada de forma circular a la part superior, i que sobresurt de la línia de paret. En aquest mur, que delimita el pati interior del recinte, hi ha dues bestorres circulars rematades amb merlets que flanquegen la porta d'accés a l'edifici. Aquestes bestorres tenen diverses espitlleres, i la porta feta amb arc ogival de quasi 3 m d'alçada i amb pilastres laterals, conserva la reixa de ferro. La torre fa uns 4 metres de diàmetre interior, i els murs tenen un gruix aproximat de 2 metres. Està construïda amb pedres de mides diverses lligades amb morter de calç, i arriba a una alçada de gairebé 15 metres. Per les obertures exteriors, tot i que s'hi detecten reformes, és evident que la torre tenia a l'interior diferents nivells. Entre aquestes reformes destaca una finestra neogòtica amb guardapols fruit d'una reforma vuitcentista. També hi ha un rellotge de sol. La torre està coronada per una falsa barbacana de maó vist, sostinguda per arcs cecs i merlets. La casa senyorial s'adossa a la torre per la banda de nord-oest. Té una bestorre de base quadrada a la façana principal, amb obertures rectangulars amb guardapols. La resta d'obertures de la mateixa façana, tres al primer pis i tres al segons pis (aquestes més petites) també tenen guardapols. La construcció està feta amb pedra i totxo, però completament arrebossada, amb incisions que imiten un carreuat de pedra. En aquesta mateixa façana, a la bestorre, hi ha un escut d'armes esculpit en pedra. L'escut pròpiament dit està inclinat a l'est, és quadrat amb punta apuntada i té una àliga amb la mateixa inclinació esculpida al centre. El conjunt està envoltat per fulles i timbrat per un casc. Al sobre i dins d'una banda s'hi llegeix 'Torre Salbana'. A la façana nord-oest hi ha unes finestres d'arc de mig punt que defineixen el que havia estat una galeria al segon pis. La resta d'obertures són rectangulars sense ornamentació de cap mena.</p> | 08244-23 | Camí de la Torre Salbana, a tocar de la Colònia Güell. | <p>La Torre Salbana té l'origen en l'anomenada torre d'Eles, documentada l'any 992 i situada dins del terme del castell de Cervelló. Segons Montserrat Pagès, aquella fortificació devia tractar-se d'un cos de planta quadrada bastit amb aparell d'opus spicatum, al que possiblement pertany el pany de paret de l'ala oest de l'edifici. Aquesta construcció és precedent a la torre de planta circular actual, que va ser bastida al segle XI, com les de Benviure (Sant Boi de LLobregat) i de Coaner (Sant Mateu de Bages). Formava part de la línia de frontera de la vall baixa del Llobregat, juntament amb els castells de Castellví de Rosanes, d'Eramprunyà (Gavà) i de Cervelló i les veïnes torres del Llor i la de Benviure (a Sant Boi de LLobregat). Lluís Monjas explica que l'any 1156 ja tenia terme propi, anomenat de Cort, o Sacort, per Pere Cort, feudatari dels Cervelló. Després, la quadra de Sacort va passar d'aquella família a mans dels Castellbell (inici del segle XIV), a Pere Bosc, escrivà reial, i els seus descendents (fins 1389 o 1390), a Pere Sacalm, doctor en lleis i vicecanceller del rei, i a Joan Jordà, doctor en drets, que n'era propietari el 1504. Unes cinc dècades més tard, els senyors de Salbà, del castell de l'Albà (Aiguamúrcia, Baix Camp), va adquirir la propietat i li van donar nom, mitjançant el casament de Pere de Salbà amb Elisabet-Joana de Montmany, senyora de la torre de Sacort. Els successors d'aquesta família, que es van emparentar amb altres nissagues ennoblides, van mantenir la propietat durant més de quatre segles. El 5 d'abril de 1896, l'Ajuntament de Santa Coloma va concedir a Ramon de Sarriera i Vilallonga, marquès de Barberà i de la Manresana i propietari de la finca 'permiso para construir un portal y cercar la propiedad que posee en este término municipal conocida con el nombre de 'Torre Salvana'. Tot seguit, es van emprendre les obres, que també van afectar l'antiga torre i el casal que s'hi adossa, format per quatre ales entorn d'un pati. Per tant fou al segle XIX, quan es va unificar el conjunt per remarcar amb refaccions neomedievals per donar-li un aire de castell El 1973, Sixte Pers, Josep Segura i Josep Maria Ballesteros, aparellador municipal de Santa Coloma, van comprar la finca al marquès amb la intenció d'urbanitzar-la, refiant-se que l'Ajuntament requalificaria els terrenys, cosa que no va permetre la Comissió Provincial d'Urbanisme. Després, des dels anys 1980, el conjunt monumental ha sofert un progressiu deteriorament, que ha deixat el casal en estat gairebé ruïnós, i ha anat passant a mans de diferents propietaris. En la dècada de 1990, va ser adquirit per un aristòcrata italià, que va aconseguir una subvenció europea per reconstruir-lo, tot i que, finalment, no es va decidir a fer-ho. Poc després, ho va comprar un grup inversor de Sant Boi de Llobregat per tal d'especular i, tot i que en els darrers anys hi ha hagut algunes propostes per recuperar l'edifici cap no s'ha concretat.</p> | 41.3659000,2.0287700 | 418771 | 4579832 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64737-foto-08244-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64737-foto-08244-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64737-foto-08244-23-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-09-20 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Torre d'Eles | 92|98|116|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||
| 64738 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-13 | http://www.joanpascual.com/projectes/casa-consistorial-i-urbanitzacio-a-santa-coloma-de-cervello/ | XX | L'edifici fou construït a finals del segle XX substituint l'antic Ajuntament ubicat al nucli antic. | Edifici de planta quadrangular i uns 2000m2 de superfície situat en un dels eixamples que prolonguen el nucli antic del municipi. Correspon a una construcció d'estil modern, feta amb cubs de formigó gris definint línies rectes i sòbries. Els cubs de formigó estan disposats a diferents alçades, adaptant-se a la topografia del terreny, i s'alternen amb grans finestrals amb perfils blancs. De fet, l'edifici està format per dos cossos juxtaposats. | 08244-1 | Carrer de Pau Casals, 26-34. | 41.3687300,2.0163500 | 417736 | 4580158 | 1997 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Joan Pascual i Ramon Ausió, Arquitectes | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 64739 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-0 | PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona | XIX | Reformes durant dècades de 1890 a 1910, 1929-1930 i segona meitat del segle XX. | Edifici de planta quadrangular d'uns 130 m2 de superfície i dues plantes, amb coberta de dues crugies de teulada de ceràmica àrab. Situat al nucli antic del municipi, l'accés principal és des de la Plaça de la Constitució, on hi ha les dues portes d'accés. Totes les obertures de la planta baixa, incloses les portes, són rectangulars i estan rematades a la part superior amb arc rebaixat, mentre que les del pis superior, finestres i balcons, són rectangulars. Totes elles estan definides per un engruixit dels seus límits, fet d'obra, que sobresurt de la línia de façana i que ressalta les seves proporcions. Les finestres són de fusta pintada en blanc, i la barana dels balcons, la façana principal així com les obertures del carrer de l'església, són de forja. Per últim, en destaca la cornisa correguda feta de maó vist disposat a trencajunt, formant arcuacions cegues sobre permòdols a totes les façanes excepte la de ponent. A la façana principal hi ha 15 arcuacions i 22 a les altres. Entre els arcs, i en negatiu (és a dir inserit a la façana), hi ha obertures romboïdals amb forma de creu al centre que permeten la ventilació. | 08244-2 | Plaça de la Constitució, 1 | Santa Coloma de Cervelló antigament no tenia un edifici propi com Ajuntament, i sembla que durant el segle XVI es reunien a l'Església de Santa Coloma, i al segle XVII a la rectoria. En la primera acta de sessió del ple de l'Ajuntament conservada, del dia 17 d'agost de 1844, es menciona que els membres del consistori es van reunir 'en la sala consistorial de este Pueblo', que devia continuar sent encara la rectoria. El 1855, en concret el 30 de març, l'alcalde Francesc Mitjans, en un ple de l'Ajuntament acorda amb la resta de membres construir la Casa Consistorial del municipi, proposta acceptada per tots els presents. Per tal d'endegar i coordinar el projecte es creà una comissió composta pel mateix alcalde, així com Pere Cardona, Miquel Pascual, Jacint Llonch i el secretari, amb facultats per dirigir les obres, formar el pressupost i el seu repartiment entre els contribuents. Es va resoldre edificar-la en un terreny de Salvador Caldés, de la masia Can Caldés, que va cedir-lo a canvi de cobrar-ne 80 rals anuals de cens. Després de la seva construcció a l'última dècada del segle XIX i les dues primeres del segle XX, s'hi van fer algunes reformes i reparacions (1896 i 1921), canvis en la fusteria (1902 i 1912). Durant la primera meitat del segle XX, 1929 i 1930 es van fer reformes a l'interior, dirigides per l'arquitecte municipal, Francesc Berenguer i Bellvehí, fill de Francesc Berenguer i Mestres, ajudant de l'arquitecte Antoni Gaudí en edificis com ara la Cripta de la Colònia Güell.Francesc Berenguer i Bellvehí també fou autor de diversos edificis, avui catalogats, dins la Colònia. Segons l'inventari de béns de propietat municipal del 1971, aleshores l'estat de conservació de l'edifici ja era deficient i la planta baixa estava destinada a escola de nenes i a consultori, i el pis a habitatge de la mestra i a dependències municipals. Finalment, l'any 1997 es va produir el trasllat de l'Ajuntament a l'edifici actual, d'obra nova. | 41.3670100,2.0153700 | 417652 | 4579968 | 1855 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64739-foto-08244-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64739-foto-08244-2-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 64740 | Ca l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lordal | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/historia/</p> | XIX | <p>Edifici independent format per tres cases unifamiliars adossades, amb planta baixa, pis, golfes i soterrani convertit en jardí a la part posterior. Situat a la zona residencial de la Colònia Güell, és el primer edifici que es troba en entrar-hi. Obra construïda entorn el 1894, que tant per la forma de la seva planta com en la singularitat de les façanes i la seva simetria, dota l'edifici d'una gran originalitat. Tot i que no té l'aspecte típic d'una masia, sí s'observa com d'una manera o altra l'arquitecte va voler recollir els trets més significatius de les cases pairals. Per exemple l'edificació té una planta basilical i teulada a dos vessants, i el parament està fet amb conglomerat de pedra de mides diverses lligades amb morter de calç, sobre el qual s'adossen diverses estructures. El marcat caràcter historicista de l'edificació, més enllà de l'aparença d'una casa pairal a la part davantera, també queda reflectit a la part posterior amb una construcció a diferents nivells i cossos. Sens dubte, però, el que més destaca de l'edifici són les cantonades arrodonides, i els elements decoratius, és especialment rellevant la filigrana del treball amb maó vist. Això és visible a les finestres, les tres xemeneies, el porxo, la cisterna o el ràfec sota coberta.</p> | 08244-3 | Plaça d'Anselm Clavé, 1, 1A i 1B | <p>La casa fou habitada en origen per la familia Ros de l'Ordal, d'aquí el seu nom, i encara en són els propietaris. Tanmateix, altres famílies com els Cruañas, Gaudó, Montanès i Carrión també hi han viscut. Tots ells pagesos que treballaven les terres de l'amo en qualitat d'arrendataris. Alguns membres d'aquestes famílies també treballaven a la fàbrica. Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, al segle XIX es va plantejar un nou tipus d'indústria, les colònies industrials, és a dir, les cases dels obrers i equipaments al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava de fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, casa del metge, farmàcia i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Güell en la seva condició de mecenes de la cultura, va encarregar projectes a diversos arquitectes de primera fila, com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres o Joan Rubió.</p> | 41.3622900,2.0283600 | 418732 | 4579431 | 1893 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Atribuida tant a Francesc Berenguer Mestres com a Joan Rubió Bellver | A l'interior hi havia hagut un pou, però degut a reformes posteriors a l'edifici i nous usos en l'espai l'ha modificat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||
| 64741 | Camí de Can Ros del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-ros-del-llor | BARREDA, M.L. 1991. Memòria d'excavació al camí vell del Llor-Lluís Companys [inèdit]. PIERA, L. 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries. [Barcelona] Vol. 48-50 (1993), II. AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona | -650 +300 | Jaciment ibero-romà amb estructures d'emmagatzematge, que s'estén entre els termes municipals de Santa Coloma i Sant Boi. Només se'n coneixen algunes sitges excavades als anys 80 i 90 fruit de diverses obres a la zona, però que afectaren la part del jaciment pertanyent a Sant Boi de Llobregat. Després de l'excavació les estructures van ser cobertes indefinidament amb ciment. Sense estructures visibles actualment, el jaciment correspon a un camp completament erm on sembla que no s'hi cultiva. Durant la visita realitzada el 2019 a l'indret no s'hi va recuperar ni observar material. | 08244-4 | Explotació agropecuària a l'est del mas de Can Ros del Llor, en un camp de conreu. | Unes prospeccions de Ramon Mas i el Grup de Recerques Arqueològiques van constatar, bàsicament per la presència de material en superfície, l'existència d'un assentament ibèric en els camps situats a tocar del camí vell del Llor, entre els termes municipals de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat. La notícia d'aquesta troballa està publicada a la revista Empúries (núm. 48-50, II: 208), pel senyor Llibert Piera l'any 1978. Més endavant, l'any 1983 arran d'unes obres d'urbanització a la zona, però en la part del jaciment corresponent a Sant Boi, es van localitzar algunes sitges reblertes amb material ibèric i romà. Núria Molist i Ferran Puig hi van dirigir una excavació arqueològica d'urgència. Uns anys més tard, l'abril de 1991, i en el decurs de l'obertura d'unes rases per a la canalització de la xarxa de clavegueram, van aparèixer dues sitges més, també en terme municipal de Sant Boi de Llobregat, molt malmeses per l'acció de la maquinària pesant. Maria Lledó Barrera es va fer càrrec a l'agost d'aquell any de l'excavació d'urgència. Una de les sitges es va datar al segle I aC; l'altra, tot i recuperar-shi diversos elements de cultura material, no es va poder datar. | 41.3588500,2.0255800 | 418495 | 4579052 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64741-foto-08244-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64741-foto-08244-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64741-foto-08244-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Sembla que actualment no s'hi cultiva. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 64742 | Camí de Can Salgado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-salgado | SOLÍAS, J. M. El poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana. Barcelona, 1982. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona. AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona | -700+500 | En un extrem d'un camp dedicat al conreu de cereals s'hi van trobar, en prospeccions superficials als anys 70, diferents i abundants fragments de ceràmica romana entre els quals cal destacar fragments de ceràmica sigil·lada itàlica, sudgàl·lica, hispànica i africana A, així com doli, àmfora, etc. Durant la visita realitzada el 2019 a l'indret no s'hi va recuperar ni observar material. | 08244-5 | Al nord de la masia Torre Forés, en uns camps abandonats que havien estat conreats. | 41.3589700,2.0136200 | 417495 | 4579077 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64742-foto-08244-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64742-foto-08244-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64742-foto-08244-5-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 64743 | Torre Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-fores | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona MARTÍ, Mossen Fedreric. Juny de 1933. 'Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. 2'. L'Estel, 4. MONJAS MANSO, Lluis. Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. P. 56, 68, 85, 89, 196, 198, 201 [inèdit]. PADRÓ, JOSEP; RIQUELME, JOAN. 2002. Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. P. 38, 65, 87. | XIII | Reformes als segles XVII, XVIII, segona meitat del segle XIX i primera meitat del segle XX. | Conjunt arquitectònic format per diferents edificis i edificacions annexes (cellers i capella, entre altres). L'edifici principal és de planta rectangular i té planta baixa, primer pis i golfes amb coberta a dues aigües feta amb teula ceràmica àrab. La façana principal està orientada a sud-est, i dóna accés al jardí. Aquí trobem la porta principal feta amb arc de dovelles de pedra vista, a l'esquerra de la qual hi ha una gran finestra rectangular reixada. Sobre la porta, a la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro amb dues petites finestres a l'esquerra. A les golfes, just per sobre el balcó de la primera planta, hi ha una finestra triforada, i al costat del balcó esmentat hi ha un rellotge de sol. Al cos principal sembla que s'hi va adossar un cos annex al sector nord, amb coberta a una vessant amb teula ceràmica, però amb menys alçada que la resta d'edificacions. A la planta baixa de la façana orientada a sud-oest hi ha una finestra i la porta d'accés a la capella, i a la planta pis una finestra i dos arcs corresponents al porxo que hi ha orientat a nord-oest. A la façana lateral, al costat de la porta d'accés al molí, hi ha un plafó ceràmic on es representa la imatge de Sant Jordi. A la part posterior de la masia hi ha adossats altres cossos annexes amb terrat i ampits amb merlets. A la façana d'un d'ells, i al costat de la porta d'accés al jardí des del camí d'arribada, hi ha un escut d'armes amb la inscripció 'Armas de Lopez de Zamora', i a tocar una petita campana de ferro forjat. En aquesta mateixa façana hi ha un banc i sòcols amb rajoles esmaltades de cartabó en verd i groc. Sobre la coberta del cos principal s'eleva una torre rectangular coronada per merlets i un òcul a cadascuna de les seves façanes. La masia disposa d'una capella a la planta baixa, amb un únic espai i un retaule, i a la part posterior hi ha una petita sagristia. A la planta baixa també hi ha un molí amb una gran premsa de fusta, amb cofins per extreure oli i vi. L'estructura d'aquest espai està composada per pilars i arcs de maó de pla. L'edifici esta envoltat per zones enjardinades a dos nivells, l'inferior destinant a hort on hi ha una font d'obra. També s'han de tenir present algunes decoracions del jardí, com les làmpades i l'interior de l'edifici on conserven elements mobles, arquitectònics i pictòrics des del segle XVII fins el segle XX. Com element del segle XVI en destaca una volta rebaixada amb llunetes que actua de coberta d'un petit celler de la oest de l'edifici. Del segle XVIII seria la capella, construïda per Jacinto Salgado, que a més té un retaule pintat entre altres elements. Per l'estil, també daten del set-cents les dues cambres amb alcova de la banda de ponent del conjunt edificat, en una de les quals hi ha un llit d'Olot, de la mateixa època, amb el capçal policromat, on es representa una Mare de Déu del Roser i, probablement, el rellotge de sol de la façana de llevant. Per últim destaca la pintura d'un soldat a la porta de la sala d'estar del porxo, també d'aquesta època però que representa un cos militar d'elit de mitjans del segle XVII. Al segle XIX es podria adscriure el forjat de bigues del sostre del celler gran, i el quadre ovalat amb una dama asseguda, penjat en aquest espai. També d'aquest segle serien el trull, o molí d'oli, amb una gran premsa de fusta que se situa a l'ala nord de la masia. De finals del segle XX, i amb l'objectiu de dotar l'edifici d'un aire més senyorial son el cos d'entrada a l'angle nord-oest i la torratxa damunt del cos principal, la finestra triforada de pedra del pis de la façana est i a l'entrada es va fixar l'escut de pedra. | 08244-6 | Camí de Can Salgado s/n | Segons la documentació conservada, l'heretat Capmàs va ser comprada per Guerau de Cervelló a Pere Garini el 10 de gener de 1297 i anteriorment havia estat en mans del senyor d'Hostalric i de la torre del Llor (Sant Boi de Llobregat). El 1374, era propietat de Guillem Ervig, que tenia el mas Ervig, l'actual Can Via. El 1377 apareix Jaume Isbert com a propietari del mas anomenat Capmàs o Isbert, que estava prop de la serra del Llor. El 1582, a més, apareix esmentada com 'Mas Sbert', on vivia Pere Morter i la seva esposa, Magdalena Oliver. Entre els segles XVII i XIX, el Mas fou propietat de diferents famílies foranes de Santa Coloma, que no hi vivien, per la qual cosa van encarregar-ne la seva administració a masovers. L'any 1609 el mas Sbert ja apareix anomenat com a 'casa de mossèn 'senyor' Forés', tot i que la denominació anterior es va seguir recordant algunes dècades després, ja que el 1648 s'esmentava com 'lo mas Sbert o torra de Forés'. Aquell senyor era Joan Agustí de Forés, personatge que va ocupar diferents càrrecs de l'administració estatal i local a Catalunya, com per exemple veguer de Barcelona. A mitjan segle XVII, el mas va passar a mans de la família Palas, o Palàs, emparentats amb els Forés. El 1661, el mas és designat com 'Torra Forés vuy Palas' i, el 1664, 'lo mas Sbert vuy Palas'. Els Palas Forés van alinear-se en el bàndol austriacista durant la guerra de Successió (1700-1714), per això després les autoritats borbòniques van confiscar la finca i la van cedir al senyor Antonio del Frago. Poques dècades després, va passar a mans d'un militar filipista anomenat Jacinto Salgado, del qual va prendre el nom, i el 1761 era coneguda com 'Torra del Sr. Jacinto Salgado'. Entorn l'any 1888 la van comprar Manuel Solá Fontrodona, de Caldes d'Estrach, i Serapio Roca Casadevall. L'any 1933, Josep Baró ja havia comprat la finca i, el 1946, va passar a mans d'Artur Sedó i Guichard, que pertanyia a la família propietària de la colònia Sedó d'Esparreguera. El 1963 Sedó va adquirir la masia veïna, Can Via i, poc després Jordi Tubella Codina li va comprar ambdues propietats, amb la intenció d'urbanitzar-les sota el nom de Davis Club i Davis Club II, tot i que, finalment, només va promoure la primera urbanització, en els terrenys de Can Via. Tubella, de forma totalment arbitrària, va rebatejar la finca com Mas Terra Alta. En la diada de Catalunya de 1979, s'hi va celebrar un aplec per commemorar el dia i reivindicar la recuperació de l'antiga denominació, de Torre Forés. | 41.3584300,2.0131100 | 417452 | 4579017 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64743-foto-08244-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64743-foto-08244-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64743-foto-08244-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A l'interior hi h elements mobles i elements arquitectònics i pictòrics des del segle XVII fins el segle XX. Té un rellotge de sol a la façana principal.També coneguda com A Can Salgado o Mas Terra Alta | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 64744 | Escut d'armes de Torre Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-darmes-de-torre-fores | XIX | A l'accés de la finca per la banda nord-oest, a tocar de la porta d'entrada, hi ha un escut de pedra on es llegeix 'Armas de López de Zamora' amb les quatre barres de l'escut d'Aragó i un lleó al damunt, llinatge originari de la vila de Bierge (Aragó) del qual es desconeix la relació amb els propietaris de la finca. Sembla que aquest escut es va col·locar durant les reformes l'edifici a finals segle XIX, quan es vol donar un caràcter més senyorial a la finca, i es construeix un nou cos d'entrada i una torratxa al damunt, ambdós edificis coronats per merlets. En aquest moment a finals del segle XIX, els propietaris eren Manuel Solà Fontrodona, i Serapio Roca Casadevall. Fins aleshores, i des de mitjans de segle XVII, la finca havia estat propietat de la família Salgado. | 08244-7 | Camí de Can Salgado, s/n | 41.3584300,2.0131100 | 417452 | 4579017 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64744-foto-08244-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64744-foto-08244-7-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No està registrat com a BCIN. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 64745 | Parc Agrari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-agrari | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona https://parcs.diba.cat/web/BaixLlobregat | Espai de més de 2 km de llargada destinat fonamentalment a l'explotació agrícola, principalment de regadiu, beneficiat pels sòls al·luvials i l'elevada humitat existent a causa de la proximitat del riu. El Parc Agrari de Santa Coloma de Cervelló forma part del Parc Agrari del Baix Llobregat situat a les planes al·luvials del delta i de la vall baixa del riu Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat. El territori del parc, de 2938 ha, està integrat per catorze municipis: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans. En el tram de Santa Coloma encara es conserva el parcel·lari característic de regadiu, original del segle XIX. Molts dels elements utilitzats per afavorir aquesta explotació agrícola encara es conserven al municipi, com els canals, séquies i una elaborada xarxa de camins a través del parcel·lari, molt arrelat al lloc amb l'existència de nombroses barraques lligades a la feina del camp. Per tant, el parc agrari constitueix en sí mateix un patrimoni cultural, econòmic, ecològic i paisatgístic importantíssim dins l'àrea metropolitana de Barcelona. | 08244-8 | Carretera BV-2002, entre els Km 3,100 i 5,500 | Ja en època romana la vall baixa del Llobregat fou reconeguda com a via de comunicació privilegiada cap a i des del Pla de Barcelona, importància que continuà durant l'edat mitjana. Les primeres descripcions sistemàtiques del paisatge de la zona són del segle XVIII, a partir de les respostes de pobles com Molins o Sant Feliu al qüestionari de Francisco de Zamora. Gràcies a aquest qüestionari se sap que part del fons de la vall estava ocupat per sorrals, i que hi havia freqüents inundacions, tot i que hi havia zones on emparrar les vinyes i obtenir-hi raïm en fresc o vi grec. A la segona meitat del s. XVIII, la construcció del 'camino recto' derivat del decret de Carles III de 1761 representà un canvi de primer ordre en el paisatge, amb la implantació del traçat de la N-II (comunicant Madrid amb la Jonquera) i l'aparició del pont de Molins de Rei. Però segurament un dels canvis més significatius fou la inauguració el 1819 del canal de la Infanta Carlota, al marge esquerre del riu. A final del segle XIX, a la zona regada pel canal de l'esquerra ja s'hi havien imposat els fruiters de regadiu. L'arribada l'any 1854 de la línia de tren al marge esquerre va comportar comptar amb un excel·lent mecanisme d'exportació i, també, de transport eficient a Barcelona. Al seu torn, l'any 1858 fou inaugurat inicialment (de forma definitiva, el 1885) el canal de la Dreta del Llobregat. Aquest canal té 14 km, i va de Sant Vicenç dels Horts al Prat de Llobregat. Els conflictes entre el canal de la dreta i l'esquerra es van estendre durant anys, però a inicis del segle XX l'explotació agrícola ja era un fet a ambdós costats. Juntament amb la importància de l'agricultura, al segle XIX i, sobretot a començaments del XX, s'implanta la indústria a la zona, cosa que provocà canvis paisatgístics importants. En aquest procés s'inclou la creació de la colònia Güell, la cripta de la qual (obra d'Antoni Gaudí) ha estat declarada patrimoni de la Humanitat. | 41.3653300,2.0346600 | 419263 | 4579763 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64745-foto-08244-8-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del Parc Agrari del Baix Llobregat | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||
| 64746 | Xemeneia de la Fàbrica de Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-de-cartro | PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona | XX | L'estructura està a tocar del canal, envoltada de vegetació i té alguns grafits pintats a la part baixa. S'està degradant progressivament. | Xemeneia de secció circular feta de maó ceràmic vist, edificada sobre una base feta de pedra i morter de planta quadrada. El tronc té forma d'un con truncat, que es genera a partir d'una circumferència, fa uns 14,33 m d'alçada i té un diàmetre a la part superior de 1,7 m i uns 2,4 m a la part baixa. Per a la construcció de la xemeneia es van utilitzar maons aplantillats de color vermellós, si bé a cada pocs centímetres, es defineix un cercle de maons de color groguenc. Aquesta disposició alternant les franges més gruixudes de línies de maó vermell amb una línia de color groc es repeteix fins al coronament de la xemeneia i ajuda a percebre la seva esveltesa. La base és de planta quadrada, de 3,25 m de costat i té un fris de maó de 0,35 m de gruix que forma un dentellat ornamental. Aquesta base es troba parcialment terraplenada i n'emergeix una part d' 1,75 m d'alçada, la resta no és visible. Estava vinculada al tiratge d'una caldera de vapor. A simple vista no es veuen evidències d'haver patit cap reforma o modificació. L'estructura està a tocar del canal, envoltada de vegetació i té alguns grafits pintats a la part baixa. | 08244-9 | Entre el canal de la dreta del Llobregat i la riera de Ca n'Isbert, en el vial de la BV-2002 | Segons consta en la matrícula industrial de l'Ajuntament de Santa Coloma, entre els anys 1921 i 1922 es documenta l'empresa anomenada 'Viuda de Ramon Esteva', que tributava 1.121,24 pessetes per '1 máquina para fabricar cartón ordinario por el procediment continuo 1 metro o centimetros' i també 168,19 pessetes per '15% fuerza hidráulica'. És a aquesta empresa a qui s'atribueix la construcció de la xemeneia. Entre el 1922-1923 aquesta societat ja havia passat a mans de Metje Bové que la mantingué fins al 1934, quan apareix com a propietari Zoïl Janés. A partir del 1941 fins al 1960 quan es va tancar, és propietat de Josep Maria Frigola Carreras. A la dècada dels 80 s'hi va instal·lar un magatzem de ferros i posteriorment es va enderrocar, deixant únicament com a testimoni del seu passat la xemeneia | 41.3681000,2.0273600 | 418656 | 4580077 | 1921 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64746-foto-08244-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64746-foto-08244-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64746-foto-08244-9-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Empresa Viuda de Ramon Esteva | 105|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||
| 64747 | Canal de la dreta del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-dreta-del-llobregat | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona SANS, JAUME; PANAREDA, Josep M. Gener de 2011. 'El Canal de la Dreta del Llobregat, paisaje y biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona (España)'. Colloque internacional. Usages ecologiques, economiques et sociaux de l'eau agricole en méditerranée: quels enjeux pour quels services. Université de Provence. https://canaldreta.org | XIX | Reformes durant el segle XX | Obra d'infraestructura feta per l'enginyer Eusebi Soler, d'aproximadament 16 km de llarg, paral·lela al riu. Neix a Sant Vicenç dels Horts i travessa les poblacions de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat de Llobregat, on desemboca prop de la llacuna de la Ricarda. Dins el terme de Santa Coloma, hi transcorren uns 2,5 km d'aquest canal. Aquesta obra hidràulica aprofita l'aigua sobrant del canal de la Infanta (a l'esquerra del riu i aigües amunt) i transporta un cabal aproximat de 1.300 l/s. Les obres es van iniciar el 1855 i no se'n va inaugurar el primer tram fins el 1859. La seva obra va comportar la posada en marxa d'una extensa infraestructura de séquies menors de regadiu i desguàs, que es reparteix per gran part del delta. Al llarg del seu traçat, a més, hi ha una sèrie de ponts per poder accedir als horts des de la carretera. Al tram de Santa Coloma, originalment hi havia cinc ponts, i més tard se'n van fer set més. En línies generals es tracta de construccions realitzades amb voltes de maó ceràmic a sardinell de dues rosques. Al damunt, per assolir el nivell de circulació, es va aixecar la construcció amb maó ceràmic. Tot el maó ceràmic és vist. En alguns casos, el mur de maó s'alça per damunt la cota del camí i fa de barana. N'hi ha un parell que són de formigó, però molts d'ells han anat patint transformacions al llarg dels anys. | 08244-10 | Carretera BV-2002, entre els Km. 3,100 - 4,800 | A inicis del segle XIX es va plantejar la construcció dels dos canals a banda i banda del Llobregat. El projecte comptava amb el mateix promotor, l'arquitecte barceloní Tomàs Soler i Ferrer, qui a més tenia el suport de Francisco José Castaños, Capità General de Catalunya. Mentre que el canal de l'esquerra, que portava aigua des de Molins de Rei a Sants passant per Cornella, anomenat Canal de la Infanta Luisa Carlota de Borbón s'executà entre 1817 i 1820, no va passar el mateix amb el canal de la dreta. L'obra d'aquest segon canal s'endegà el 1819, però les fortes riuades de l'any següent van malmetre tant les obres, que aquestes es van aturar quasi 30 anys. No va ser fins al 1855 quan l'enginyer Eusebi Soler va reprendre les obres després d'aconseguir de l'Estat la concessió per a la construcció del canal per Reial Decret. L'obra va trigar a construir-se uns 10 anys, degut principalment, entre d'altres, a nombrosos problemes a causa del litigi constant amb el canal de l'esquerra per la captació del volum d'aigua. Diverses ordres reials, de 1857 i 1859, van establir límits en la captació d'aigua del Canal de la Infanta, però no va ser fins a finals del segle XIX que la situació es regulà definitivament. El 1874, l'Estat va haver de confiscar el canal a causa de la mala gestió dels administradors i el 1880 el va cedir a la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta, formada pels terratinents de Santa Coloma, de Sant Boi i del Prat: Jaume Pascual, Eusebi Jover, Pere Cardona i Josep Vidal, aquest últim en representació d'Eusebi Güell. Tots ells van ser els comissionats que van acceptar el tracte que comportava la cessió de les aigües del riu en el tram comprès des de 100 metres aigües avall de la presa del canal de la Infanta fins al punt compatible amb la legislació vigent, a canvi d'un cànon anual. El 1896 era encarregada l'administració al Sindicat de Regants del Canal de la Dreta i, des del 1990, ho és per la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat. A més de servir per abastar d'aigua els conreus de la riba del Llobregat, el canal també s'aprofità per fabricar energia elèctrica per enllumenat públic i particular de Sant Boi de Llobregat. | 41.3572600,2.0303600 | 418893 | 4578871 | 1819 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64747-foto-08244-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64747-foto-08244-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tomàs Soler (1819) i Eusebi Soler (1855-1865). | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||
| 64748 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot-1 | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. | XVIII | Reformes: 1737, mitjan segle XIX i segona meitat del segle XX | La masia de Can Ribot és una construcció molt transformada al llarg dels anys i constituïda per diferents cossos. Un cop perduda la seva funció com a explotació agrícola, va esdevenir restaurant i actualment és una escola de la fundació pedagògica AKUA. Tant a l'est com a l'oest, així com al nord i sud de l'edifici principal, s'hi han anat adossant diferents cossos al llarg dels anys, adaptats als usos i gustos de cada època, el que li dóna una actualment una composició volumètrica de grans dimensions. L'edifici principal queda engolit al centre. Tot i les grans transformacions, encara es poden resseguir els elements arquitectònics originals i l'estructura de l'interior del cos principal, amb característiques d'una masia tradicional d'època moderna. L'edifici principal és de planta rectangular amb planta baixa i primer pis cobert a dues aigües amb teula de ceràmica àrab. Està format per tres crugies paral·leles distribuïdes a partir d'una central, amb entrada al pis inferior, on hi ha dos grans arcs rodons de pedra, un tapiat, i sala al pis. Aquesta disposició coincideix amb l'inventari de Narcís Ribot i la seva esposa Joana Ribot de l'any 1638. Aquesta distribució no variava gaire de la que s'aporta en un inventari posterior, del 19 d'abril de 1695, quan hi havia: l'entrada, el menjador, la cuina, l'estable, el celler, el salador, la sala, la cambra dels mossos, la cambra de la mestressa, la cambra de les minyones i la cambra de les posts. La llinda de pedra de la finestra central del frontís, que provenia d'una altra part de la casa i hi va ser col·locada a les darreries del segle XX, i en ella hi ha gravat 'NARCIS (una representació d'un ribot) RIBOT / 1737'. Per tant, sembla que al segle XVIII es va dur a terme una reforma a la masia, i que s'hi adossaren alguns cossos tant al nord com a l'oest i l'obertura d'un nou portal, l'actual, amb arc rebaixat. L'edifici també tenia una capella (de fet, als anys 30 del segle XX s'hi celebrava un aplec), i ja des del 1905 tenien permís del bisbe i cardenal de Barcelona per celebrar-hi missa. Segurament durant la segona meitat del segle XIX, en època dels Suñer, la casa i el seu entorn van ser objecte d'una reforma per tal d'adaptar-la al gust de l'època i donar-li un caràcter senyorial. L'aspecte que llueix actualment l'edifici es deu a les transformacions de les dècades de 1970 i de 1980, a partir del moment en què es va promoure la urbanització Cesalpina, per tal d'intentar recuperar el caràcter arquitectònic de masia que havia perdut un segle enrere. Aleshores es van desmuntar tots els elements obra dels Suñer (terrassa amb balustrada, coronament, balcons, revestiments, galeria de llevant, aterrasaments, etc., que es coneixen gràcies a fotografies) i l'edifici es va dotar de nous espais dedicats a menjadors i salons per a dinars i banquets. El juny de 1972, Carmen Rodríguez i Leonor Peláez van sol·licitar permís a l'Ajuntament per aixecar el nou cos a l'angle nord-oest, segons projecte de l'arquitecte Pedro María Cendoya Martínez. Deu anys més tard, Jaime Bernárdez Torres va promoure la construcció d'un nou annex a l'oest, segons projecte de l'arquitecte Albert Gili Vidal. També es va construir el cos situat a la banda de llevant del conjunt, on hi havia hagut dependències agropecuàries. Tot i que no hi hem tingut accés, hi ha constància de l'equipament (mobiliari i elements arquitectònics) conservats a l'interior. Hi destaca l'antic forn de pa amb volta de pedra i ceràmica que es troba en una dependència de la planta baixa; un arc de pedra al vestíbul de la mateixa planta i el parament de ponent del cos principal. A més s'han de destacar tres plafons ceràmics que representen a Sant Narcís, Santa Sabina i Sant Antoni de Pàdua, datats possiblement al segle XVIII. | 08244-11 | Avinguda del Comte Ramon Berenguer, 138 | Les primeres notícies sobre el mas daten del 12 de març de 1254, quan Bernat de Malla el ven a un cavaller anomenat Bernat de Torrelles. El 1322 estava en mans de Pere Palomer, i va romandre en mans d'aquesta família entre 1374 i 1391. L'any 1440 el posseïa Joan Mainés i, poques dècades més tard, era de Pere Mainés, membre d'una família documentada a Santa Coloma des del 1370 i que tenia diverses possessions al municipi. Així per diferenciar-la d'altres propietats, el mas s'anomenava casa de Joan Maynés. Més endavant la pubilla dels Maynes, Joana, es va casar amb Narcís Ribot, a qui el mas deu nom, i que ja apareix documentat així des de 1583. Després de la mort de Narcís el 1638 la masia va estar llogada fins el 1651, quan la seva filla Magdalena Ribas i Ribot se'n fa càrrec. Després va passar a mans del seu fill, Pere Monner, per la qual cosa, el 1658 a Santa Coloma constaven dues cases anomenades Monner, la de 'Pere Moner antes Ribot y antes Maynés de la Costa' i la de 'Jaume Moner', cosí de l'anterior (l'actual Can Monner). Al primer terç del segle XVIII va passar a mans d'un descendent de Pere Moner, Narcís Ribot, casat amb Sabina, que va adoptar el nom de la masia com a cognom i que el 1788 està documentat com a 'Familiar de número del Santo Oficio de la Inquisición del presente Principado de Cataluña'. Un càrrec de caràcter laic que implicava deures i privilegis. Els Ribot van ser succeïts en la propietat de la finca a mitjan segle XIX, pels Suñer, en casar-se Dorotea Ribot i Formosa amb Josep Suñer Puigjaner. Durant les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX, la casa, que estava en mans de Lluïsa Balaguer i Bruguera de Taltabull, era usada com a residència estiuenca. Després va passar a mans del matrimoni format per Antoni Suñer Ribot i Enriqueta Castells Sivilla. En la dècada de 1960 el mas va ser comprat per Ricardo Mariana Mariñelarena, que hi va promoure la urbanització 'Cesalpina, ciudad de vacaciones'. El pla parcial Cesalpina va ser redactat el març de 1967 pels arquitectes Juan Antonio Cendoya i Joan Riera Virgili i s'hi proclamava el lema que 'en temas de turismo, España es diferente, Cesalpina es diferente'. Poc després, el 10 de juliol de 1969 va ser declarada Centro de Interés Turístico Nacional pel decret 1641/69 del Consell de ministres, publicat al BOE vint dies després. En aquella època la masia es va convertir en restaurant i va deixar de funcionar com a finca agrícola. Actualment és una escola privada de la fundació Akua. | 41.3597600,2.0039500 | 416687 | 4579174 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64748-foto-08244-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64748-foto-08244-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Té una llinda amb un ribot esculpit. També tenia una mina d'aigua, un safareig i una font que sembla que brollava damunt mateix del safareig. Actualment la font no està en servei; des d'Urbanisme de l'Ajuntament es va anular per temes de potabilitat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 64749 | Can Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roc | PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona | XVIII | Reformes als segles XVII i XVIII. La planta baixa i el porxo es troben apuntalats per risc d'esfondrament, | La masia de Can Roc és un edifici de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües de teula ceràmica àrab, i la façana principal orientada a sud-est. Té adossats diferents cossos annexes a la zona nord-est, formant un angle recte. Hi ha un altre cos que és el que configura el front de carrer, on hi ha la portalada d'accés realitzada amb maó ceràmic vist, amb un arc rebaixat de doble rosca i porta de fusta amb reblons. Aquest cos té l'alçada d'una planta, i està cobert amb un terrat. Entre els diferents cossos edificats queda un espai destinat a pati, tancat per un mur d'obra. A la part posterior de la masia hi ha un altre pati. A partir de la documentació conservada, en concret un inventari de béns de 20 de febrer de 1630 se sap que la casa comptava amb entrada, estable, cuina, sala, la cambra de la xemeneia, l'empostissat sobre del celler i la cambra principal. Per la distribució, podria correspondre a una masia típica de tres crugies paral·leles del segle XVI o XVII. | 08244-12 | Plaça de la Constitució, 4 | A diferència d'altres masos del municipi, en aquest cas el nom no prové d'un cognom, sinó del nom d'un dels seus propietaris, en Roc Mas, que ho va ser entre les darreries del segle XVII i l'inici del següent. L'any 2011 l'Ajuntament adquireix la masia i es declarada BCIL pel Ple de 23 de maig de 2019, L'any 1612 el mas era denominat 'Casa d'Andreu Mas olim, antigament Vendrell' el 1685 constava com 'Casa Roch Mas de la plassa' i el 1658 com 'Casa de Gabriel Mas antes Vendrell'. El cognom Vendrell està documentat a Santa Coloma des del 1304, quan Pere Vendrell va comprar a Raimon Gombau una peça de terra que depenia del mas Ervig (actual Can Via). Tanmateix, es té notícia de l'edifici des de 1391, quan s'esmenta com a propietat de Bonanat Vendrell, situat a la sagrera de l'església de Santa Coloma, i amb les seves afrontacions perfectament definides. La nissaga Vendrell va mantenir-ne la propietat fins poc abans del 1612, quan ja hi era establert Andreu Mas. El seu hereu, Gabriel Mas, va casar-se amb Joana i van tenir tres fills, Benet, el primogènit, Marianna i Roc. El darrer, que va donar nom a la casa, fou qui l'heretà a l'inici de la dècada de 1680 i va llegar-la al seu fill Pau. La nissaga Mas va ser succeïda pels Gelabert, a mitjan segle XIX. | 41.3690000,2.0155500 | 417669 | 4580188 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64749-foto-08244-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64749-foto-08244-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64749-foto-08244-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Es conserva una part del mobiliari i elements artístics, d'ús domèstic i eines de treball, Hi ha un fons documental que l'antiga propietària ha donat a l'Ajuntament, que es dipositarà a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, i que inclou un període temporal que va de finals del segle XIV fins a l'actualitat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 64750 | Can Soler de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-de-la-torre | <p>AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/41-patrimoni-cultural/can-soler-de-la-torre.html</p> | XVII | Reformes al 1622, 1692, 1700 i última dècada del segle XIX-primera dècada del segle XX. | <p>Situada dins el recinte de la Colònia Güell, correspon a una gran edificació formada per un cos principal, més altres adossats al nord, est i oest. Té una capella amb advocació a la Mare de Déu dels Dolors a la banda occidental. L'edifici principal és de planta basilical amb planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a tres aigües feta de teules de ceràmica àrab. La façana principal està orientada a sud i a la planta baixa hi ha la porta d'accés, feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra vista. A la dovella central hi ha esculpida la data 1692 i a sobre, en relleu, el que sembla un sol. Malauradament està parcialment arrasat per la construcció del balcó del primer pis, corresponent a una reforma posterior. Encara a la planta baixa i a banda i banda de la porta, hi ha hi ha finestres amb reixes de forja; la de ponent és de majors dimensions i té esculpides creus i rosetes a la llinda. A la planta pis, sobre de la porta i de cadascuna de les dues finestres, hi ha tres balcons amb brancals i llinda de pedra amb inscripcions. A cada costat dels balcons laterals hi ha una galeria d'arcs de mig punt. Pel que es refereix a les inscripcions a la llinda del balcó central, es llegeix Iesus Maria i Antoni Solé, separats ambdós noms per un monograma IHS. A la finestra oest hi ha la data 1700 i una orla amb el monograma IHS, i a la finestra est s'hi llegeix 1622 i un motiu escultòric amb el monograma IHS. Per últim, damunt del balcó central trobem les golfes, on hi ha un conjunt de cinc finestres d'arc de mig punt que arrenquen d'una imposta correguda que les recull totes. Encara a la façana principal, hi ha més elements d'interès. A llevant, sota la finestra hi ha una petita pica de pedra arenisca encastada, a sobre un bloc de pedra que suportava un broc i la data 1778, al damunt del qual hi ha unes lletres il·legibles. A ponent de la porta principal, hi ha un banc corregut d'obra amb sòcols amb rajoles esmaltades de cartabó en verd i blanc. La porta principal té una doble porta de ferro forjat, de mitjana alçada, que servia per tancar l'accés quan el porticó gran de fusta estava obert. Per últim, també a la façana principal, entre els balcons del primer pis hi ha les restes de dos rellotges de sol bessons. També destaquen els acabats de les xemeneies de l'edifici principal, amb ornamentacions clarament modernistes. El cos principal té adossat a nord un altre edifici, amb planta baixa i dues plantes pis amb la façana al parc urbà de la colònia. A la planta baixa, les obertures són petites i sense ornamentació. A la planta pis destaca un balcó central recolzat sobre mènsules metàl·liques amb una obertura amb arc rebaixat amb una gran vidriera. Tant a llevant com a ponent d'aquest, hi ha un balcó i una finestra amb les obertures protegides amb guardapols. A la planta superior hi ha petites obertures sota el ràfec de la coberta. La façana lateral de llevant està oberta amb sis finestres d'arc de mig punt que corresponen a una de les galeries de la planta pis. La galeria de ponent està tancada per la façana lateral, ja que hi ha adossat un cos annex. El forjat de fusta que cobreix la sala de la galeria es troba en força bones condicions. Formant un angle recte al sector de ponent de la masia, hi ha una capella amb advocació a la Mare de Déu dels Dolors amb la coberta a dues aigües. Té un accés des de la Plaça de la Masia, a través d'una porta rectangular definida de carreus i llinda de pedra. Per sobre hi ha un òcul que respecta l'eix central de la façana que està coronada per una cornisa corbada i té una espadanya al costat oest. En angle amb la capella hi ha les instal·lacions i magatzems amb una cisterna seca on hi ha una escultura de pedra en forma de sol anomenada 'El Soley', que sembla un vell rellotge de sol, però el seu emplaçament actual es a l'ombra.</p> | 08244-13 | Plaça de la Masia, 1 | <p>En origen la construcció devia ser una torre defensiva, de fet el 1444 apareix com a Torre Burguesa, i durant quatre segles fou propietat de la família Soler. Segons es desprèn de la llinda de la finestra est del pis a la façana principal, el 1622 Antoni Soler de la Torre hi va emprendre la primera gran reforma, per convertir-la, segurament, en una masia de tres crugies, amb una planta similar a la que ens ha arribat avui. Per tant és versemblant pensar que la construcció original tingués una gran entrada al cos central, celler, estable i cuina als baixos, la sala damunt de l'entrada, que distribuïa les cambres disposades a banda i banda, i les golfes al capdamunt. Antoni Soler va ser un dels capitostos de la revolta pagesa anomenada dels Barretines (1687-1689) i, a causa de la seva rebel·lia, va ser assassinat el 2 de desembre de 1689, i es va manar enderrocar Can Soler i tirar sal a les seves terres. El seu fill Antoni i el seu gendre, Joan Roure, van recuperar l'edifici per gràcia especial del Rei. Les inscripcions de la clau del portal adovellat '1692' i de la llinda del balcó de la banda oest de la façana principal '1700' remeten a l'època en la qual van viure aquests dos propietaris. Després de l'ordre d'aterrament, la casa es va reconstruir o refer, i possiblement les llindes amb les creus i rosetes, que són de caràcter medieval, devien ser reaprofitades i pertanyien a l'antiga torre. A partir d'aquell moment, la masia es va convertir en una de les més pròsperes de la comarca. Segurament al segle XVIII i coincidint amb l'ascensió econòmica de la família ja s'havia bastit la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. En la dècada de 1740 la família havia deixat les terres en mans de masovers per residir a Sant Boi i després, cap a l'any 1826, es va instal·lar a Barcelona. A mitjan segle XIX els Soler van començar a contreure deutes i, el 1860, després de la mort de Baldiri Soler de la Torre i Ubach, el seu germà petit, Joan, va vendre la finca a l'industrial Joan Güell i Ferrer, quan era la més extensa del terme de Sant Boi de Llobregat. L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia Güell en els terrenys de Can Soler, que va quedar envoltada per la fàbrica tèxtil al sud i per les cases dels treballadors a nord-oest. Poc després, Güell va encarregar la reforma de l'interior de la casa a Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador d'Antoni Gaudí, per tal d'hostatjar a la família durant les seves estades ocasionals. Va aixecar arcs parabòlics, com el que dóna accés a la capella des de la masia, va modernitzar el lavabo i la cuina, i dotà algunes cambres del pis amb llar de foc. També va renovar el menjador amb arrimadors de fusta, una llar de foc i aplicacions de fusta i ferro al sostre, del centre del qual penja una làmpada de ferro i vidre, el disseny de la qual alguns estudiosos atribueixen a Gaudí. Aleshores, la vella capella dels Dolors va servir d'església als treballadors de la colònia, fins que no es va obrir al culte el temple projectat per Gaudí, dedicat al Sagrat Cor el 1915. El 1892, Güell va aconseguir segregar la finca, que aleshores ja constava dins el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, de la jurisdicció parroquial de Sant Boi i unir-la a la de Santa Coloma. Durant la Guerra Civil Espanyola, Can Soler va ser utilitzada com a seu de l'Ajuntament. En la dècada de 1960, els Güell van vendre's la masia a Teresa Farré i Pedret, i el 1998 la van comprar Fèlix Sánchez i Janin Vacassy.</p> | 41.3616900,2.0296300 | 418838 | 4579364 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64750-foto-08244-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64750-foto-08244-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64750-foto-08244-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmotne (iPAT Serveis Culturals) | Part de la decoració interior de la planta noble podria atribuir-se a Francesc Berenguer i Mestres. Entre les edificacions vinculades a la finca, també hi ha una antiga mina d'aigua que va paral·lela al camí de Can Ros. També coneguda com 'La Masia' | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||
| 64751 | Rellotge de sol de Can Soler I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-soler-i | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi s'ha perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'oest del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est. El rellotge es troba en força mal estat de conservació, de fet no s'hi aprecien marques horàries de cap mena, i el quadrant està esborrat. Només se'n conserva el gnòmon de vareta. Té un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-14 | Plaça de la Masia, 1 | 41.3615800,2.0296200 | 418837 | 4579351 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 1764 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||
| 64752 | Rellotge de sol de Can Soler II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-soler-ii | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi s'ha perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est. El rellotge es troba en força mal estat de conservació, així i tot encara s'hi intueixen algunes coses. Seria de planta quadrangular amb el coronament apuntat, esgrafiat a la paret. Es conserva sencer el gnòmon de vareta, amb una espècie de flor al pol. No s'aprecien marques horàries de cap mena i té un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó. La part inferior del rellotge està completament coberta per un arrebossat modern de ciment fet en aquesta part de la façana.</p> | 08244-15 | 8894301DF1789F0001YG | 41.3616400,2.0297500 | 418848 | 4579358 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3040 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||
| 64753 | Rellotge de sol de la Torre Salbana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-salbana | XIX | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la torre circular del recinte, orientat sud-oest. Rellotge d'autor, es troba en força mal estat de conservació. És rectangular, fet amb morter i amb els extrems lliscats i inclinats. Ja no es veuen les marques horàries ni cap mena d'ornamentació. Conserva el gnòmon de vareta simple.</p> | 08244-24 | Camí de la Torre Salbana, a tocar de la Colònia Güell | 41.3657700,2.0287100 | 418766 | 4579817 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64753-foto-08244-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64753-foto-08244-24-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3255 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1772 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||
| 64754 | Jaciment de la Torre Salbana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre-salbana | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PIERA, L., 1993: 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries (Barcelona), 48-50. II: 206-211. SOLÍAS, J.M., 1982: El poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana. Barcelona. PAGÉS, M., 1992 : Santa Coloma de Cervelló. Torre Salbana. Catalunya Romànica XX: el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: 416-417 | -650-50 | Terreny erm situat dins la finca de torre Salbana, en els quals i durant la revisió de la carta arqueològica es van recuperar alguns fragments de ceràmica ibèrica. Més enllà d'això cal recordar que la Torre Salbana correspon a una construcció de defensa datada al segle XI. Durant la visita realitzada el 2019 a l'indret no s'hi va recuperar o observar material. | 08244-25 | A tocar de la Torre Salbana | 41.3655500,2.0286900 | 418764 | 4579793 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64754-foto-08244-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64754-foto-08244-25-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 64755 | Escut d'armes I de la Torre Salbana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-darmes-i-de-la-torre-salbana | <p>PADRÓ, Josep. 14 de juny de 2009. La Torre Salbana de Santa Coloma de Cervelló. PAGÈS I PARETAS, Montserrat. Torre Salbana. Catalunya Romànica, vol. XX, El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme, Barcelona 1992. P. 416, 417.</p> | XIX | <p>A la bestorre de la façana principal, hi ha un escut d'armes esculpit en pedra. L'escut pròpiament dit està inclinat a l'est, és quadrat amb punta apuntada i té una àliga/fènix amb la mateixa inclinació esculpida al centre. El conjunt està envoltat per fulles i timbrat per un casc. A sobre i dins d'una banda s'hi llegeix 'Torre Salvana'.</p> | 08244-26 | Camí de la Torre Salbana, a tocar de la colònia Güell. | 41.3658700,2.0289300 | 418784 | 4579828 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64755-foto-08244-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64755-foto-08244-26-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No està registrat com a BCIN, tot i que la torre si ho és. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||
| 64756 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-2 | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan. 2002. Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. P. 36, 93, 94. | XVII | Reformes a la segona meitat del segle XVII i primera meitat del segle XX | Edifici format per un cos principal al que s'hi adossen altres construccions, tant a l'oest com al nord. A més té altres edificacions com la casa dels masovers i coberts d'una planta aixecats a l'est i al sud de l'edifici principal. La disposició del conjunt defineix un pati central. El cos principal és de planta rectangular, amb planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab a dues aigües i cornisa ornamentada amb rajola ceràmica. L'edifici es composa a partir de tres eixos verticals d'obertures, i cada eix té una obertura rectangular a la planta baixa i primera, mentre que a la segona, hi ha dues obertures simètriques coronades amb un arc rebaixat. Totes les obertures, així com les cantonades de l'edifici principal, estan ressaltades amb un engruiximent de l'estuc imitant carreus de pedra rectangulars. L'eix central inclou la porta d'entrada amb arc de mig punt a la que s'hi accedeix mitjançant una escala amb balustrada d'obra lateral i quatre graons. Al nord del cos principal hi ha un altre edifici annexat i a l'est, fruit d'una ampliació posterior, n'hi ha un altre amb una galeria de 10 arcs rebaixats al primer pis. Aquest annex té una part amb terrat i l'altra coberta, i se li adossen dos edificis més, un al nord i l'altre a l'est. El pati davant de l'edifici principal està delimitat per la construcció d'altres coberts i edificis annexes, com la casa dels masovers, i s'hi accedeix tant pel sud com per l'est. Fora del pati hi ha una era amb un paviment de rajola ceràmica vermella i un antic graner al costat. La façana principal, fruit d'una reforma de la segona meitat del segle XX, està revestida amb estuc i presenta a l'esquerra del balcó del primer pis un esgrafiat de la Mare de Déu de Montserrat i, a la dreta, un rellotge de sol. Tot i que no hem accedit a l'interior de l'edifici, gràcies als 7 inventaris de la casa datats entre 1609 i 1705 i conservats a l'arxiu parroquial es pot tenir una idea de la seva distribució interior. Aquestes notícies permeten suposar que, entre els anys 1631 i 1695, al cos principal del conjunt edificat de la casa (situat ara a l'angle sud-oest) s'hi va adossar el de la banda de darrere, al costat nord, i el del costat est; a més, segurament, en aquesta època ja s'havia configurat el pati situat davant de la casa i existia l'era i el graner del costat, situats extramurs, alguns metres cap a sud-oest del portal. El cos adossat a l'est del principal, avui encara anomenat estable, té un pis al damunt, 'la cambrada', on dormien els mossos i segurament va ser bastit amb posterioritat al 1695, l'any 1999 va ser condicionat com habitatge segons projecte de l'arquitecte Miquel Maria Pascual Casanovas. Més cap a l'est hi ha un altre cos adossat bastit a la primera meitat del segle XX i que serveix de magatzem. Segons Josep Pascual, l'aspecte de les façanes del cos principal, revestides amb estuc i ornades amb un rellotge de sol i una representació de la Mare de Déu de Montserrat esgrafiats, es deuen a una reforma efectuada entorn l'any 1955 pel seu avi, que també va instal·lar una font de rocalla al pati, de caràcter romàntic. | 08244-27 | Camí de Can Colomer, 1 | Segons els registres parroquians de confessió de Santa Coloma del 1658, la masia constava com 'Casa Colomer, abans Paschual i anteriorment Blancafort'. La casa de Blancafort està documentada el 29 d'octubre de 1327, tot i que la seva antiguitat podria remuntar-se al segle anterior, ja que el 2 d'agost de 1225 Guillem de Blancafort, juntament amb la seva dona Ramona i el seu fill Ramon, va dotar l'altar de Santa Maria de l'església de Santa Coloma amb un benefici per al remei de les seves ànimes. El 1327, la casa estava en mans del cavaller Berenguer de Baulici, que l'havia establert a un altre Guillem de Blancafort. Segons tres documents, datats dels anys 1342, 1343 i 1348, Bauluci va nomenar hereus de la casa de Blancafort la seva filla Jacoba i el seu gendre, Bartomeu de Vilafranca, que van haver de compartir la propietat de la finca amb els monestirs de Sant Pere de les Puel·les i de Santa Maria de Valldonzella. Durant la segona meitat del segle XIV la casa va ser establerta a Pere Duran i després a Guillem Duran i Bartomeu Solà, primer i segon marit respectivament de la seva filla, Elisenda Duran. El 1446 hi era establert Jaume Rouric i el 1582 ja n'era propietari Bartomeu Colomer, que va donar nom al mas i que, en un document sense datar de l'Arxiu Parroquial de Santa Coloma, consta com a successor de Rafel Pasqual en la possessió de la finca. Segons que explica Josep Pascual, l'actual propietari del mas, basant-se en un arbre genealògic de la família, el primer Colomer que s'hi va establir s'anomenava Nicolau i era originari de Castellterçol. La nissaga que avui ostenta la titularitat de la masia, també propietària de Can Mallol i de Can Monner, va accedir-hi pel casament de Miquel Pascual amb la pubilla Caterina Colomer, celebrat entorn l'any 1746. Actualment i tal com succeïa des d'antic, les seves terres estan dedicades a la producció de fruita. | 41.3749200,2.0207800 | 418114 | 4580841 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64756-foto-08244-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64756-foto-08244-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64756-foto-08244-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Romàntic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|101|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 64757 | Rellotge de sol de Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-colomer | http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a la banda est d'aquesta, a tocar del balcó central del primer pis. Per tant, amb orientació sud-est. Correspon a un rellotge artístic, de planta quadrangular i coronament arrodonit, esgrafiat a la paret. A l'interior hi ha representada una escena al·legòrica agrícola, a l'esquerra hi ha un paller, a la dreta un arbre, i al centre un pagès llaurant el camp amb una arada tirada per un cavall. Per sota l'escena hi ha el lema 'Jo sense sol i tu sense fe no som res'. Es conserva sencer el gnòmon de vareta, amb un sol al pol, per sobre l'escena agrícola. Els nombres estan inscrits, en números romans, dins una banda que voleia entre l'escena i el lema. Marca les hores i mitges hores, de les 8 del matí a les 3 de la tarda, en cicles de 12 hores, la línia de les 12 és vertical. | 08244-28 | Camí de Can Colomer, 1 | 41.3749200,2.0206200 | 418101 | 4580841 | 1955 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64757-foto-08244-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64757-foto-08244-28-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3303 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 64758 | Jaciment de Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-colomer | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona SOLIAS, JM (1982) El poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona | -650-50 | Terrenys agrícoles amb arbres fruiters situats entorn del Mas de Can Colomer, en els quals i durant la revisió de la carta arqueològica es van recuperar alguns fragments de ceràmica ibèrica en superfície. | 08244-29 | Camí de Can Colomer, 1 | 41.3745700,2.0210600 | 418137 | 4580802 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64758-foto-08244-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64758-foto-08244-29-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Durant la visita realitzada el 2019 a l'indret no s'hi van recuperar o observar materials. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 64759 | Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrassa | <p>AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània.</p> | XI | <p>Al nord-oest del serrat, fora del recinte emmurallat del castell i separada per una petita vall a una cota inferior que el recinte fortificat, hi ha una torre circular coneguda com la Torrassa. És una torre rodona, força arrasada i completament colgada a l'interior per l'enderroc de la seva ensulsiada. Fa entorn els 4 m de diàmetre, i els murs conserven una alçada entorn 1 i 1,50 m. L'estructura està bastida a partir de grans blocs de pedra sense escairar, de mides diverses, lligats amb morter de calç. Es troba completament envoltada de vegetació, i l'extrem oest és el més arrasat. Per la seva tècnica constructiva i tenint present la citació documental de l'existència d'una torre al Montpedrós l'any 1089, sembla versemblant datar aquest vers el segle XI. És evident que aquest element defensiu tenia relació directa amb el Castellnou de Cervelló, ubicat al cim del turó de Sant Antoni, uns metres al sud de la Torrassa. La seva ubicació és estratègica per vigilar la vall baixa del Llobregat. Per arribar-hi cal seguir un petit sender, força sinuós des de la cara nord de l'ermita de Sant Antoni o bé seguir les senyalitzacions que hi ha al turó, per on passen el 'Sender de la Font de l'Artiga i la Roca Dreta' i el PR-C-161.</p> | 08244-30 | Serrat de la Torrassa | <p>Els primers testimonis d'ocupació humana de Santa Coloma es troben al serrat de la Torrassa i al veí cim del turó de Sant Antoni, també anomenat de Montpedrós, i daten d'època prehistòrica. Després d'això, i ja en època medieval en destaquen diferents construccions. A finals del segle IX es va produir la primera ocupació i fortificació del Castellnou de Cervelló que es trobava dins el terme del de Cervelló. Després fou venut l'any 992 pels comtes Ramon i Ermengol a Ènyec Bonfill, que va adoptar Cervelló com a cognom del seu llinatge i que segurament va reforçar o reedificar la fortificació de Montpedrós i hi devia bastir la torre ('Torrassa'), documentada l'any 1089. En l'actualitat, a més de les restes de l'antic castell al cim de Montpedrós, es conserva part de la torre albarrana 'La Torrassa, de planta rodona i situada a l'extrem septentrional de la carena del serrat del mateix nom. Aquesta construcció podria correspondre be la torre circular del 1089, però també podria identificar-se amb la 'bestorre d'En Rosanes', esmentada el 1391. La fortificació de Montpedrós es documenta com a Castellnou de Cervelló l'any 1292, per distingir-la de l'antic castell de Cervelló, denominat, a partir d'ara, com Castellvell. A banda del castell, i també esmentada en aquella data, hi havia la capella dedicada a Sant Antoni Abat. El Castellnou sembla ser que va quedar força malmès al llarg del segle XV, bé per la guerra Civil Catalana, bé pel terratrèmol del 1428, destrosses de les quals ja no es va recuperar i va quedar abandonat. La capella, però, va ser reconstruïda per iniciativa de la parròquia i del consell de la vila de Santa Coloma entre el 1662 i 1664, després va tornar a quedar abandonada (1836) i l'any 1958 es va tornar a reconstruir per iniciativa popular.</p> | 41.3715700,1.9998900 | 416363 | 4580489 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64759-foto-08244-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64759-foto-08244-30-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-09-20 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No està registrat com a BCIN Elnom original del castell era Castellnou de Cervelló | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||
| 64760 | Roca dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-dreta | https://amicsmuntanya.blogspot.com/2011/12/la-via-ferrada-de-la-roca-dreta.html | XX | Gran bloc de roca d'esquist de 15 metres d'alçada desprès de la muntanya i caigut verticalment. Actualment correspon a una via ferrada d'iniciació. L'equipament és correcte, disposa de línies de vida amb fraccionaments i s'ha reforçat la capçalera amb parabolts; el descens és en ràpel. Els últims anys s'ha obert una nova via per la cara nord. Per accedir-hi, hi ha senyalitzacions per tota la zona i des del GR-92 que travessa el Montpedrós per la banda est (Etapa 20 de la ruta segons FEEC, Federació d'entitats excursionistes de Catalunya). Es pot accedir a la roca dreta des d'un trencall en direcció oest en aquest camí o des del dipòsit d'aigua situat a la part alta del turó anomenat Pla de la Bassota. | 08244-31 | Falda del Montpedrós | 41.3693600,2.0057900 | 416853 | 4580238 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64760-foto-08244-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64760-foto-08244-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64760-foto-08244-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 64761 | Vinya del Rajoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rajoler | ESTEBAN, Joan Josep 'Vinya del Rajoler. Pla de les Vinyes'. A: Diversos autors. Actes de les jornades d'arqueologia i paleontologia, La Garriga, 2001. primera edició. Departament de Cultura. 1. p.295 ESTEBAN I CASTANERA, Joan Josep; Memòria del seguiment de màquines a la Vinya del Rajoler (Santa Coloma de Cervelló-Barcelona). Pla de les Vinyes. 1999. Núm. Mem. 2997 | -600-50 | El jaciment de la Vinya del Rajoler està situat a les primeres terrasses per sobre de la plana del riu, molt a prop de l'estació d'FGC de Santa Coloma de Cervelló. Els treballs desenvolupats en l'actuació de 1999 van ser de delimitació del jaciment. El resultat va ser una àrea d'uns 50 m² amb materials arqueològics molt erosionats. El fet de trobar ceràmica dispersa per tot el solar, va constatar que el jaciment era bastant més extens del que s'havia conservat. La majoria de ceràmica recuperada permet fixar la cronologia en el període ibèric i parlar d'una petita ocupació de caràcter rural, vinculat al cultiu. | 08244-32 | A les proximitats de l'estació de ferrocarril de Santa Coloma de Cervelló | El jaciment de la Vinya del Rajoler, juntament amb els materials ceràmics recuperats a Can Colomer, Can Lluch, Torre Salbana i Turó del Montpedrós evidencien la presència ibèrica al municipi. | 41.3700200,2.0233900 | 418326 | 4580294 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64761-foto-08244-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64761-foto-08244-32-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a Pla de les Vinyes. Hi ha una vitrina amb materials ceràmics procedents del jaciment al vestíbul de l'Ajuntament.No surten les coordenades ni a la fitxa IPAPC ni al Geoportal de la Generalitat. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 64762 | Societat Recreativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa | http://xecat.gencat.cat/equipaments/societat-recreativa-de-santa-coloma-de-cervello | XX | Edifici construït a la segona meitat del segle XX per allotjar la Societat Recreativa, una entitat que té com a finalitat fomentar la cultura i les activitats de caire lúdic i recreatiu. S'hi fan activitats durant tot l'any, i participa en les activitats culturals i lúdiques del municipi: Festa Major, Carnaval, Festa de la Cirera, etc. A més s'hi fan activitats pròpies, tallers, projecció de pel·lícules, etc. L'edifici disposa de diferents sales, així com d'un teatre i un bar a la planta baixa. Constructivament correspon a un edifici modern amb una cornisa ondulant i un rellotge a la façana. A l'interior hi destaca una àmplia escala de caragol. La societat disposa del seu propi grup de teatre, nascut a principis del segle passat. Als anys quaranta aquesta activitat es consolida i es crea un grup de teatre estable que no tan sols actua al municipi, sinó que fa també representacions pels pobles veïns. La inauguració de la Societat Recreativa representà un pas definitiu per l'entitat, perquè el grup disposà d'un local permanent i en condicions per fer teatre. Ambdós, tant la societat com el grup de teatre disposen d'un grup de Facebook on es va informant de les activitats. Pertany a la FAC Federació d'Ateneus de Catalunya | 08244-33 | Plaça del Pi Tallat, 1 | A inicis del segle XIX, la colònia Güell es trobava en plena efervescència, fins i tot el 1912 la Companyia General de Ferrocarrils Catalans havia inaugurat el seu baixador a la Colònia. Tanmateix el nucli antic de Santa Coloma, havia tingut una evolució diferent i a mitjans del segle XX, tot i l'ús més generalitzat de l'automòbil, la manca de transport públic encara feia que es trobés relativament aïllat i fora de l'abast de grans inversions. Tot i això, a finals de la dècada dels 1960 s'hi havia realitzat algunes construccions importants, com la Societat Recreativa, el 1967, per part del veïnat. En aquell moment, disposava de sala de teatre-cinema, locals de reunió i pista de bàsquet. Substituint en part les funcions que feia el local social del carrer Padró, actualment desparegut, amb sala de teatre-cinema i bar. Actualment, la Societat Recreativa s'ha adaptat a les noves necessitats de la societat, i continua fent la mateixa funció. L'any 2017 va celebrar el seu 50è aniversari. | 41.3682000,2.0174000 | 417823 | 4580098 | 1967 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64762-foto-08244-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64762-foto-08244-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64762-foto-08244-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 64763 | Placa a Mossèn Salvador Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-mossen-salvador-clariana | XX | <p>Placa de marbre negre, instal·lada a la paret nord que delimita el replà que hi ha just davant de l'entrada de l'església, després de pujar les escales d'accés. En ella s'hi pot llegir 'En record i admiració a Mossèn Salvador Clariana que va ser rector d'aquesta parròquia des de 1955 a 1980 que Déu el tingui a la Glòria'</p> | 08244-34 | Carrer de l'Església, 14-16 | <p>Placa pagada i col·locada en aquest lloc pel senyor Josep Martí, veí del lloc. Mossèn Salvador Clariana va ser rector de la vila durant 25 anys. Entre les tasques que realitzà hi ha la reconstrucció dels elements destruïts durant la guerra civil, tasca que compartí amb el seu predecessor Joaquim Roca i Antoni Auladell.</p> | 41.3666000,2.0149900 | 417619 | 4579922 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64763-foto-08244-34-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | 119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 64764 | Casal de Cesalpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cesalpina | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/entitats-i-associacions/associacio-de-veins-de-cesalpina.html | XX | Edifici rectangular de dues plantes, orientat nord-sud i construït el 2001. Els murs laterals són d'obra vista, és a dir, de maons ceràmics. La part davantera és un gran vidre, i la posterior només té finestres al primer pis. L'edifici és seu de l'associació de veïns de Celapina, la qual pretén fomentar la vinculació entre els residents i potenciar la zona amb activitats tant culturals, esportives com associatives, a banda d'aconseguir millores en les infraestructures. A l'exterior de l'edifici hi ha un parc amb banc, taules de ping pong i cistelles de bàsquet. | 08244-35 | Plaça de Benet Barcelona s/n | En la dècada de 1960, Ricardo Mariana Mariñelarena, va promoure la urbanització 'Cesalpina, ciudad de vacaciones'. El pla parcial Cesalpina va ser redactat el març de 1967 pels arquitectes Juan Antonio Cendoya i Joan Riera Virgili i s'hi proclamava el lema que 'en temas de turismo, España es diferente, Cesalpina es diferente'. Poc després, el 10 de juliol de 1969 va ser declarada Centro de Interés Turístico Nacional pel decret 1641/69 del Consell de ministres, publicat al BOE vint dies després. El seu emplaçament és dispers i s'estén entre l'anomenada Plaça dels Eucaliptus, Font del Murri, fins a arribar a Can Cartró, en els límits amb Torrelles. Actualment, la urbanització és cada vegada més una zona de primera residència. | 41.3591000,2.0048100 | 416758 | 4579100 | 2001 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 64765 | Rellotge de sol de la Torre Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-fores | XX | Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, a tocar del balcó central del primer pis; per tant, orientat a l'est. Correspon a un rellotge artístic, de planta circular esgrafiat a la paret, amb un rivet definit al voltant. Se'n conserva sencer el gnòmon de vareta, però no es conserven restes horàries de cap mena. | 08244-36 | Camí de Can Salgado, s/n | 41.3583700,2.0132000 | 417459 | 4579010 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64765-foto-08244-36-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||
| 64766 | Mina d'aigua de Can Julià de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-julia-de-la-muntanya | XIX-XX | Sistema de captació d'aigües subterrànies possiblement usat en el passat per a ús agrícola i de boca. Només es conserva la boca de la mina, feta amb maons, i de la qual possiblement se n'ha perdut la coberta. Ara està segellada amb un gran bloc de formigó i un reixat metàl·lic a la porta. Desconeixem les característiques del coll, dimensions i divisions internes de l'estructura. Segons es desprén d'un video del Sr. Miquel Carrión, l'estructura té coberta de maó apuntada. Sobre la bocamina actual hi havia un canó per evitar les pedregades, del qual tan sols en resta la base. L'aigua estava canalitzada fins a la font de can Julià, canalització que es va tallar amb la construcció de la Via Cornisa. | 08244-37 | Camí de la Torre Salbana, Carrer de Sant Julià, 9 | El Mas de Can Julià de la Muntanya està situat a la part alta de la Colònia Güell. La seva època d'esplendor fou el segle XVIII, però al segle XIX va acabar integrant-se a la colònia Güell. | 41.3649000,2.0238100 | 418355 | 4579725 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64766-foto-08244-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64766-foto-08244-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64766-foto-08244-37-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | Està a tocar d'una via de comunicació, la Via Cornisa. | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 64767 | Mina d'aigua de Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-ribot | XIX-XX | Sistema de captació d'aigües subterrànies possiblement per a us agrícola i de boca vinculat al Mas de Can Ribot. Es conserva la boca de la mina, feta amb maons i completament arrebossat, així com la seva coberta, feta amb revoltons i amb volta de canó. L'accés està tancat amb una porta de ferro amb un cadenat. Desconeixem les característiques del coll, dimensions i divisions internes de l'estructura. | 08244-38 | Rere la Finca del C/ Llobregat, 26 | El Mas de Can Ribot està situat a la urbanització de Cesalpina. Amb origen en època medieval, la seva època d'esplendor fou el segle XVIII, i ha anat evolucionat al llarg dels segles. Un cop abandonada la seva activitat agrícola, va esdevenir restaurant, i actualment és una escola. | 41.3588100,2.0008100 | 416423 | 4579071 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64767-foto-08244-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64767-foto-08244-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64767-foto-08244-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 64768 | Safareig de Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-ribot | XX | Restes d'un safareig de planta quadrangular fet amb maons i tot arrebossat amb ciment que encara conserva els blocs de pedra inclinats on es rentava la roba. La resta de murs laterals estan coronats amb maons disposats plans. Aquest safareig podria recollir aigües de la font de Can Ribot que no s'ha localitzat. Al seu interior hi ha una pintada on es llegeix 'Respetad la Fuente'. En una de les pedres de rentar hi ha incís un cor amb una cara somrient a l'interior. | 08244-39 | Rere la Finca del C/ Avinguda Comte Berenguer, 125 | El Mas de Can Ribot està situat a la urbanització de Cesalpina. Amb origen en època medieval, la seva època d'esplendor fóu el segle XVIII, i ha anat evolucionat al llarg dels segles, deixant al seva activitat agrícola per esdevenir restaurant, i escola actualment. | 41.3586400,2.0011100 | 416448 | 4579052 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64768-foto-08244-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64768-foto-08244-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64768-foto-08244-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 64769 | Can Carletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carletes | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/equipaments/330-centre-de-recursos-juvenils-can-carletes.html | XX | Equipament municipal que consta d'un edifici rectangular amb grans finestrals ubicat entre el Pla de les Vinyes i el Parc de Can Carletes i La Pineda. El centre compta amb un equip educatiu que treballa aplicant metodologies participatives, vivencials i dinàmiques amb l'objectiu d'acompanyar les persones joves en el seu procés vital, donant resposta a les seves necessitats i demandes, i a les del seu entorn. El recinte, a banda de l'edifici principal (on hi ha ludoteca, aula multimèdia, sala d'actes i sala polivalent) té a l'exterior una pista de patinatge en línia, skate i bma, un punt de trobada, una carpa de jocs exterior, amfiteatre amb graderies per fomentar la creació i experimentació, un espai ecològic amb un petit hort i un espai per a realitzar tallers a l'aire lliure. | 08244-40 | Carrer Sant Jordi, 25 (Parc de Can Carletes) | El centre de Can Carletes, com espai de Recursos Juvenils, es va inaugurar el maig de 2009. L'espai aprofità unes infraestructures precedents, que des de feia anys havien tingut altres finalitats. L'equipament es va remodelar i dotar de nous serveis. L'any 2018 era un equipament completament consolidat, amb 6.348 usos i 1.349 consultes al Servei d'Informació Juvenil, convertint-se en un referent per a la població jove del poble. | 41.3702800,2.0138700 | 417530 | 4580332 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64769-foto-08244-40-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 64770 | Roure del torrent de Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-can-ribot | Roure de grans dimensions, amb un tronc que es divideix en quatre grans branques, de capçada de gairebé 25 m de diàmetre i uns 12 m d'alçada. Aquest espècimen és possiblement el testimoni d'una roureda que hauria ocupat aquest espai. En estar situat a peus del Torrent de Cal Ribot, s'ha beneficiat de la humitat per afavorir el seu creixement. | 08244-41 | Rere la finca de l'avinguda Comte de Berenguer, 8 | 41.3616200,2.0052900 | 416802 | 4579379 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64770-foto-08244-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64770-foto-08244-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. L'arbre fou localitzat de forma fortuïta pel Sr. Joaquin Lázaro Redon en una passejada pel municipi. Encuriosit per les dimensions de l'espècimen, i com que no va trobar-lo en cap registre d'arbres monumentals, va comunicar la seva existència a l'Ajuntament. | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||
| 64771 | Creu de Can Salgado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-salgado | XIX-XX | S'ha perdut quasi totalment | Creu força degradada de la que quasi no es conserven traces de l'estructura original. A través de fotografies antigues, es coneix que tenia una base de pedra llicorella sobre la qual hi havia tres graons de pedra que componien el conjunt de la grada. Per sobre ja s'aixecava el fust, coronat per una creu de pedra. Actualment només en són visibles les restes de la base, de planta circular, delimitada per pedres, i un gran bloc de granit circular treballat. Per sobre hi ha amuntegades pedres de llicorella. | 08244-42 | Camí de Can Salgado | No es té notícia sobre ni qui ni quan va col·locar la creu en aquest punt. Va ser enderrocada per actes vandàlics entre els anys 70 i 90 del segle XX. Actualment, per sobre les poques restes originals conservades, hi ha una pila de pedres. És possible que per la seva ubicació, entre els termes de Sant Boi i Santa Coloma, substitueixi alguna creu de terme antiga. La creu només era un punt de referència i sembla que mai va ocasionar aplecs ni cerimònies de cap mena. | 41.3604400,2.0147600 | 417592 | 4579239 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64771-foto-08244-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64771-foto-08244-42-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Creu de Torre Forés, nom de la masia. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 64772 | Llegenda de l'Himne dels Segadors a Torre Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhimne-dels-segadors-a-torre-fores | MARTI I ALBANELL, Mossèn Frederic (1996) Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Plecs d'Historial local 3. Amb motiu del 25è numero de la Font del Murri. Santa Coloma de Cervelló. https://www.ccma.c at/tv3/alacarta/divendres/la-masia-can-salgado-bressol-de-lhimne-dels-segadors/video/4582052/ | XVIII | La masia de Torre Fores fou confiscada i entregada a un militar de Felip V de Borbó el 1716, rere la Guerra de Successió, passant a anomenar-se Can Salgado. Segons la llegenda fou entregada per venjança, perquè fou el lloc on es va cantar per primer cop Els Segadors, com a himne polític reivindicatiu. | 08244-43 | Torre Forés | L'any 2014 es va fer un acte a la finca per tal de restituir el nom original de Torre Forés, i recuperar la llegenda. Acte en el marc del 300è aniversari de l'11 de Setembre. | 41.3584300,2.0131000 | 417451 | 4579017 | 1714 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64772-foto-08244-43-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 64773 | Ateneu Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-unio | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/colonia-guell-lateneu-unio/</p> | XIX | <p>Edifici de línia simple, d'estil modernista historicista, de tipus casal, que es troba aixecat al costat del teatre Fontova. Té dues plantes amb tres obertures grans rectangulars a cada una. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i dues finestres, i al primer pis hi trobem tres balcons, el central una mica més gran. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les del teatre, situat a tocar. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana, és comú als dos edificis i és el nexe d'unió física i estètica entre elles. Segurament, tal com era habitual, ambdós estarien connectats per la planta baixa. El cafè situat a la primera planta, encara conserva molts dels detalls modernistes originals, com la fusteria, forja, bancs, taules i cadires, algunes portes i la mateixa distribució.</p> | 08244-44 | Plaça de Joan Güell, 6 | <p>L'Ateneu Unió fou una de les primeres institucions de la Colònia, fundada en una data possiblement anterior a 1899. El 1891 Eusebi Güell estableix a Josep Elias Basca , que construeix el cafè per a la seva pròpia explotació. El 1892 es va inaugurar el Teatre Fontova, abans que existís l'Ateneu Unió. El 1900 Güell compra a Elias el cafè construït i, cedeix l'us a l'Ateneu Unió, que s'havia fundat uns pocs anys abans en el marc del Teatre Fontova. Teatre i cafè quedaven units com a edificis de l'Ateneu Unió per sempre més. Era una societat recreativa amb saló-cafè, billar i biblioteca. Com a tal, doncs, el seu objectiu era fomentar la cultura i les activitats de caràcter lúdic i recreatiu. Aquí hi assajava la coral La Maquinista (agregada als Cors Clavé), s'hi feien reunions, balls, festes i obres teatrals al teatre Fontova, just al costat. La Colònia, més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Sembla que a principis de segle les tertúlies al cafè, les partides de cartes, dòmino o escacs, entre d'altres i el teatre eren la distracció més habituals a la colònia. Durant la Guerra Civil, l'Ateneu va ser el marc de moltes reunions polítiques i sindicals. Va haver de canviar el nom pel d'Unión Cultural. En els estatuts dels anys ‘30 es prohibia parlar malament de l'amo de la Colònia. L'any 2017, se celebrà el 125è aniversari (prenent com a data 1892, quan s'inaugurà el teatre), que és el primer local inaugurat dels que componen l'actual Ateneu. Així i tot, el primer esment a l'Ateneu pròpiament dit és de 1899 en els llibres d'actes, però segurament abans de redactar aquest document ja hi havia una organització provisional prèvia, la Sociedad de Bailes Fontova.</p> | 41.3613000,2.0275400 | 418662 | 4579322 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64773-foto-08244-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64773-foto-08244-44-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tots dos edificis (Teatre Fontova i el cafè) formen un conjunt. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||
| 64774 | Teatre Fontova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-fontova | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://fontovateatre.blogspot.com</p> | XIX | <p>Edifici situat a tocar de l'Ateneu Unió. És una estructura simple, d'estil modernista historicista. Presenta una façana de dues plantes amb acabament de teulada a doble vessant i amb un coronament simulant unes inexistents golfes. Això es tradueix en un perllongament vertical de la façana, però sense estructures a la banda posterior. A la planta baixa hi ha una porta central amb arc de mig punt, flanquejada per dues finestres també amb arc de mig punt a banda i banda. Aquestes finestres avui tapiades conserven els forjats originals datats el 1903, tal com es pot llegir. A les reixes forjades apareixen escuts de Catalunya, mostrant el caire catalanista de l'Ateneu. El cos que sobresurt de la façana és un afegit posterior, fet per ubicar-hi la màquina de projecció cinematogràfica. El primer pis té una petita obertura central i una senzilla sanefa d'esgrafiats simulant un frontó que emmarca el nom del teatre i la data de construcció, 1892. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les de l'Ateneu. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana és el nexe d'unió física i estètica entre ambdós edificis. A principis dels 1960 es va fer el cos de taquilles i entrada a la sala, edificat sobre el pati. El teatre disposava d'unes llotges perifèriques en planta baixa i un pis amb bancs correguts a sobre. Aquesta disposició es va perdre quan es va voler donar més aforament a la platea. Aleshores es va fer un amfiteatre una mica més gran. És la mateixa reforma que es va fer quan el nou cancell d'entrada. El teatre té el teler a una altura suficient com per enlairar decorats sencers.</p> | 08244-45 | Plaça de Joan Güell, 6 | <p>Tant el teatre com l'Ateneu foren les primeres institucions recreatives de la colònia. Segons una notícia de la Vanguardia del dia 10 d'agost de 1892, se sap que amb motiu de la Festa Major de Santa Coloma de Cervelló s'inauguraria un teatre a la Colònia Güell 'i es representaria una obra de teatre, Almodis, que havia guanyat els Jocs Florals de 1880'. La Colònia més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Actualment disposa del seu propi grup de teatre amateur, Fontova Teatre.</p> | 41.3612200,2.0276300 | 418670 | 4579313 | 1892 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part de l'Ateneu Unió. Conegut pels habitants de la Colònia com la Sala, la Sala de l'Ateneu, o el teatre de l'Ateneu, | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||
| 64775 | Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-guell | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/ca/que-visitar/</p> | XIX | <p>Nucli de població situat al sud-est del centre urbà de Santa Coloma. És una entitat poblacional singular que conserva l'estètica, distribució, i estructura de colònia industrial. Encara manté un paisatge arquitectònic típic del segle XIX, que es respira en molts racons, conservant un patrimoni històric i artístic de reconeixement mundial. Evidentment, amb el pas del temps el recinte s'ha anat adaptant a les necessitats actuals. La colònia Güell naixia l'any 1890, en els terrenys de la finca de Can Soler de la Torre, i està formada per l'antiga fàbrica tèxtil, avui recinte industrial, i el nucli urbà amb els habitatges dels obrers, actualment residències particulars i els edificis representatius de l'arquitectura modernista. Sens dubte, l'element més significatiu és l'església del Sagrat Cor de Gaudí, coneguda com la Cripta Güell. La Colònia Güell fou declarada Bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric l'any 1990, i la Cripta ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005. El recinte fabril es troba al sud del conjunt, dins un clos tancat, com espai independent, però indestriable, ja que sense ell no s'entendria la colònia. Al seu interior es conserven encara edificis emblemàtics com el de la Filatura, el Tint Vell, la xemeneia, els pous i galeries o els edificis d'estandatges entre d'altres. Pel que fa a el nucli, la majoria dels habitatges van ser finançats per Eusebi Güell, que els venia o llogava. Un terç de les cases van ser construïdes pels mateixos pagesos i obrers que hi vivien, algún pagès, comerciants locals o persones de fora de la colònia. El conjunt d'habitatges és força variat, atès que es van anar construint en diferents èpoques i per diferents arquitectes. Així i tot, la característica comuna és que són edificis entre mitgeres, amb planta baixa i primer pis, amb jardinet davant i eixida a darrere. El material constructiu més comú és el maó vist. La primera illa de cases va ser Aranyó, Monturiol, Barrau, i després s'afegí el carrer Malvehy. Aquests últim, juntament amb el carrer Barrau i Aranyó i la Plaça Joan Güell, formen el primer sector de construcció de la Colònia. Barrau és el carrer central i eix compositiu del conjunt, amb la Plaça Joan Güell com a espai culminant, on hi ha equipaments socials com l'Ateneu Unió. Amb el creixement de la Colònia s'edificaren els carrers de Reixac, de Claudi Güell, de Frederic Martí , Pin i Soler, Passatge Espinal, Lluís Artó o carrer del Bosc de Joaquim Folguera. En cadascun d'aquests carrers s'hi troben diferents tipologies d'habitatges, bona part amb elements decoratius a les balustrades i les cornises fets de maó, el que els donen una singularitat pròpia. Els noms dels carrers van ser posats per l'empresa, i tenien la seva especial significació. Altres s'han posat més tard bé per iniciativa popular o significació política. Entre els edificis més destacats, a banda de la cripta i el conjunt de cases dels obrers dels diferents carrers, destaca l'Escola i la casa del Metge, Ca l'Ordal, Ca l'Espinal, la Cooperativa o el centre cultural Sant Lluís. Al nord del conjunt hi ha l'església del Sagrat Cor, la cripta de la colònia Güell i la rectoria; així com la Masia de Can Julià de la Muntanya i el club esportiu Eusebi Güell. Al sud, a tocar de la fàbrica, hi ha la Masia de can Soler de la Torre. També es coneix l'existència de tres refugis antiaeris vinculats amb la Guerra Civil espanyola al voltant de la colònia.</p> | 08244-46 | Colònia Güell | <p>La Colònia té origen en la fàbrica de panes i velluts El Vapor Vell creada a Sants, per Joan Güell el 1840. El 1890, el seu fill Eusebi Güell la traslladà a Santa Coloma de Cervelló. La causa d'aquest trasllat fou el desig de trobar la pau social i l'engrandiment de la fàbrica a conseqüència de la implantació del teler patent Roda que havia aportat Ferran Alsina, el primer director de la Colònia. A això es sumava el record de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França. Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva. Sobretot, va contractar una nova plantilla d'obrers procedents del camp, de la comarca i de moltes comarques de Catalunya, famílies sense experiència de lluita sindical, famílies pobres que van trobar en la indústria la seva “Terra Promesa” i es van refer. En aquest context històric de reivindicació obrera, el Papa Lleó XIII publicava la Rerum novarum. Els Güell, seguint la doctrina, van crear tots els serveis que creien que els obrers necessitaven per a la seva vivència cristiana. La colònia disposava de metge i farmàcia, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella a banda de la fàbrica i les cases dels obrers. Eusebi Güell encarregà la construcció d'edificis importants a Antoni Gaudí, com l'església de la Colònia, i sembla que la disposició urbanística del conjunt, així com la casa del metge, la cooperativa i algunes cases de treballadors es podria atribuir a Francesc Berenguer i Mestres, un dels seus col·laboradors. Joan Rubió i Bellver també hi va construir algunes edificacions, com Ca L'Espinal o Ca l'Ordal, i Francesc Berenguer Bellvehi construí el centre cultural Sant Lluís i la casa parroquial. El 1910 treballaven a la Colònia uns mil obrers, i el 1917 uns mil dos-cents. El 1920 es convertí en Colònia Güell SA. Col·lectivitzada durant la guerra civil, els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973. El 1990 la Colònia fou declarada BCIN, i el canvi de segle XX al XXI s'endegà la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l'església, l'antiga cooperativa de consum i la plaça de Joan Güell. També es van fer millores a les pinedes entorn del camí de Gaudí. Amb motiu de l'any internacional de Gaudí, el 2002, es construí un nou aparcament de visitants i es va implantar l'organització del servei de visites al conjunt de la Colònia.</p> | 41.3615200,2.0276600 | 418673 | 4579347 | 1890 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-09-20 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Berenguer Bellvehi, Joan Rubio i Bellver | La Cripta és patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||
| 64776 | Edificis del carrer Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-aranyo | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-aranyo-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Conjunt de cases de gran senzillesa, amb un petit jardí a la part davantera, tancat per un muret baix d'obra i eixida a la banda posterior. Són edificis de planta baixa, pis i golfes, amb porta (amb una petita marquesina) i finestra a la planta baixa i balcó i finestra al primer pis. Aquest conjunt d'edificis estan fets de maó vist col·locat de costat i a trencajunts, sense definir relleus. La diferent disposició i orientació del maó en llocs concrets és el que ressalta els elements de l'edifici. Això és especialment visible a les obertures, on els maons estan disposats de forma vertical. També destaca la sanefa en voladís que hi ha sota el ràfec i, per sota, uns característics respiralls rectangulars. De tota manera, l'element més singular és l'escala suspesa de la casa núm. 23, a la cantonada amb el carrer Barrau. L'escala recorda una torre medieval, i es projecta cap a l'exterior en semicercle tot descrivint unes falses arcades cegues.</p> | 08244-47 | Carrer Aranyó, 23-29 | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos. Les cases dels obrers estaven separades de la fàbrica per una zona agrícola, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia. Els carrers de la Colònia Güell estan orientats est-oest, amb la Plaça de Joan Güell al centre. Del conjunt, el carrer d'Aranyó (anomenat en honor d'un industrial tèxtil) tanca el grup de carrers per la banda nord. En aquest carrer de cases d'antics obrers hi ha diferents construccions, atribuïbles segurament a diferents èpoques, cadascuna amb la seva singularitat, destacant però el grup entre els núm. 23 i 29 pel seu marcat estil modernista. Al número 29 d'aquest carrer hi havia una barberia, Cal Mateu Chalmeta, que a banda de barber era l'impulsor del club d'escacs de la Colònia. Al número 49 era el lloc on recollien la roba per dur-la a la tintoreria, i al número 45 hi va haver una perruqueria de dones.</p> | 41.3615800,2.0271100 | 418627 | 4579354 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64776-foto-08244-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64776-foto-08244-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64776-foto-08244-47-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||
| 64777 | Edificis del carrer Barrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-barrau | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-barrau-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Conjunt de cases d'obrers que formen part de les més antigues de la Colònia. Es caracteritzen per ser molt senzilles i austeres. Són cases de planta baixa i primer pis, amb eixida darrera i pati davant tancat per un muret d'obra a mitjana alçada. Són cases de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, amb obertures compostes per finestres i balcons, tot i que no es repeteixen ni distribueixen de la mateixa manera en totes les cases. Per exemple, el núm. 42 té portes i finestres amb arc rebaixat. Els edificis estan arrebossats exteriorment i tenen coberta a doble vessant, amb teulada de teula corba.</p> | 08244-48 | Carrer Barrau | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers, diferents serveis i la fàbrica, constituint un conjunt amb personalitat pròpia. La colònia Güell està composta per una trama reticular de carrers organitzada en dos sectors. El sector més antic té l'eix compositiu del carrer Barrau, amb els carrers Malvehy i Aranyó que li són paral·lels. Els carrers Monturiol, Llevant i Ponent són perpendiculars. Al mig del carrer Barrau hi ha la Plaça Joan Güell. El segon sector, que forma angle recte amb el primer, més modern, està format pels carrers Claudi Güell i Reixac, creuats pel carrer Frederic Martí. En el vèrtex dels dos sectors hi ha l'edifici singular de Ca l'Ordal. Del conjunt, el carrer Barrau, com hem vist, està situat just al centre, connectant amb la plaça, i correspon al carrer més llarg i més antic de la Colònia. Porta el nom de Jacint Barrau i Cortès, enginyer, mecànic i inventor d'un teler que portava el seu nom. Nascut a Reus el 1810, va morir a Barcelona el 1884. Al carrer Barrau i hi havia les principals botigues, farmàcia, carnisseria de Cal Barreda, forn de pa de la família Comes, etc. Així mateix el carrer Barrau també té un tram sense edificacions, el que connecta amb el Parc i l'Avinguda Ferran Alsina. Una singularitat del carrer és l'edifici núm. 8, construït amb posterioritat, ja que en aquest punt hi havia hagut un passatge que donava accés a diferents cases. Al final del carrer, hi ha l'escola i la casa del Mestre.</p> | 41.3618300,2.0281000 | 418710 | 4579381 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64777-foto-08244-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64777-foto-08244-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64777-foto-08244-48-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||
| 64778 | Antiga Escola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola | <p>VILAJULIU I MARTINEZ, Montserrat (2007). La colònia Güell amb ulls de dona. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Generalitat de Catalunya. Associació Dones pels 4 Cantons. Associació La Colònia Modernista PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Construcció feta amb lloseta de pedra i maó vist, unida mitjançant un pont esglaonat decorat amb elements curvilinis a la Casa del Mestre. El pont recolza sobre dos grans arcs parabòlics, on es pot detectar la influència de Gaudí. L'escola segueix un marcat caràcter historicista. És de planta irregular, amb lleugera forma d'U orientada al sud. Té planta baixa i primer pis, i mentre que el primer està recobert amb lloses de pedra, la resta està feta amb maó vist. Destaca per les cantonades arrodonides de la banda sud, i el remarcat amb maó vist de les obertures i la sanefa sota el ràfec. Pel que fa a les obertures, estan perfectament distribuïdes per tot l'edifici i són rectangulars o van definint una espècie de galeries, de 6 o 10 obertures allargades remarcades en ziga-zaga. Al primer pis hi ha una terrassa. La coberta és a quatre aigües feta de teula àrab vidrada en verd i groc.</p> | 08244-49 | Carrer Barrau, 27-48 | <p>La construcció de la colònia s'inicià el 1890 i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers, els serveis i la fabrica, constituint un conjunt. En aquest context, l'escola i la casa del mestre eren elements importants, dins els diversos serveis que oferia el recinte. L'escola era gratuïta per als fills dels obrers, i l'ensenyament era diferent per nois i noies. Primer va ser escola de nois a la planta baixa, la part de dalt restava oberta i era per fer gimnàstica. Posteriorment es tancà amb vidres i l'ocuparen les nenes amb monges de professores, i en la seva formació es donava èmfasi als treballs manuals i domèstics. Tot i que a la xemeneia porta la data de 1911, l'obra es va realitzar entre els anys 1912 i 1913. Entre 1916 i 1917 es van construir simultàniament l'Escola de Nens i l'Escola de Nenes, a l'edifici del Centre Sant Lluís. Els mestres que hi han viscut són, per ordre d'antiguitat: Josep Franquesa Aliberch, Josep Baiget Massip i la seva filla Maria Àngela, Guillem Morell Huguet i Maria Carme Pons Llabrés. A la part nord d'aquesta casa hi va viure en Francesc Bernal Ferrer, aprenent, després ajudant, contramestre i finalment majordom de tissatge de la fàbrica. El 1987 l'escola encara continuava funcionant, fins que es va construir un nou edifici. La casa del mestre va acollir fins al 2011 la llar d'infants Sol Solet, i ara està tancada per diferents patologies.</p> | 41.3604000,2.0262300 | 418552 | 4579224 | 1910-11 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64778-foto-08244-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64778-foto-08244-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64778-foto-08244-49-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Berenguer i Mestre | Comunica amb la casa del mestre, formant un conjunt | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||
| 64779 | Casa del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-metge | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular i coberta a dues aigües, aïllat i envoltat d'un petit jardí. Té planta baixa i primer pis, i presenta les parets arrebossades. El maó vist és utilitat per ressaltar les cantonades de l'edifici i les obertures, distribuïdes en tres eixos. Al centre i al primer pis trobem la porta d'entrada amb finestra a banda i banda, estructura que es repeteix al primer pis, però amb un balcó al centre. Les finestres conserven les reixes de ferro forjat. Destaca especialment el doble ràfec dentant de la teulada i, per sota d'ell, el fris en ziga-zaga que dissimula els respiralls de les golfes, tot fet en maó vist.</p> | 08244-50 | Carrer Malvehy, 16 | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i se la va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. La presència d'un metge i, per tant, la seva casa, era indispensable dins els diversos serveis que oferia el recinte. Construït entorn el 1910, es desconeix tant el seu arquitecte com el moment en què deixà de ser residència del metge per esdevenir un habitatge privat.</p> | 41.3608500,2.0273500 | 418646 | 4579272 | 1910 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64779-foto-08244-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64779-foto-08244-50-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml