Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64733 | Rellotge de sol de Can Julià I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia-i | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis. Per tant, orientat a sud-est. Rellotge d'autor, es troba en força mal estat de conservació, però encara s'hi intueixen alguns elements. És rectangular, amb frontó i esgrafiat a la paret, s'hi aprecien amb molta dificultat les marques horàries. Hi ha un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-19 | Carrer de Sant Julià, 9, Masia Can Julià de la Muntanya | 41.3555200,2.0253700 | 418474 | 4578683 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64733-foto-08244-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64733-foto-08244-19-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3254 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64824 | Creu del Puig de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puig-de-can-cartro | XX | La creu s'alça sobre una base quadrada amb dos graons, construïts amb maçoneria i rematats amb rajols quadrats. L'amplada i profunditat d'aquests graons permet el seu ús com a banc i alhora acull, en cadascuna de les seves quatre cares, una placa amb el nom de cadascun dels quatre municipis que hi confronten. Al costat corresponent a Sant Boi de Llobregat hi ha una segona placa commemorativa del 25è aniversari de l'erecció de la creu (1981) i una tercera, amb un poema de Jacint Verdaguer, que commemora el cinquantenari (2006) i suposa la recuperació de l'aplec. A la part més alta de la base també hi ha encastada una placa amb un vèrtex geodèsic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. El cos pròpiament dit de la creu està fet amb formigó. | 08244-95 | Puig de Can Cartró | El lloc on s'alça la creu assenyala allà on creixia l'anomenat Pi del Cartró. Aquest pi pinyoner monumental, que destacava dalt del turó, era un punt de referència del paisatge, fins i tot per als navegants. El lloc era molt concorregut per part dels excursionistes, i havia acollit aplecs, dinars i berenades, fins que el 22 de febrer de 1915 un temporal de vent el va aterrar. L'any 1956, 25è aniversari de la Unió Excursionista de Catalunya, la secció de Sant Boi de Llobregat hi va alçar la creu tot recuperant aquest punt de referència. | 41.3561500,1.9865200 | 415225 | 4578790 | 1956 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64824-foto-08244-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64824-foto-08244-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | UEC - Sant Boi de Llobregat | També coneguda com a Creu del Pi del Cartró. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 64825 | Aplec de la Creu de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-creu-de-can-cartro | https://www.torrelles.cat/fitxer/9827/Aplec%20de%20la%20Creu%20de%20Can%20Cartr%C3%B3.pdf | XXI | Aplec recuperat l'any 2006 que no és fruit d'una devoció religiosa, sinó una iniciativa excursionista. Els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Torrelles de Llobregat, juntament amb Òmnium Cultural i les respectives colles excursionistes, organitzen anualment (el darrer cap de setmana de setembre o el primer d'octubre)aquesta trobada en la qual els caminaires pugen simultàniament des de les quatre poblacions fins al peu de la creu. Un cop allà, s'hi esmorza i s'hi canten cançons. | 08244-96 | Puig de Can Cartró | El lloc on s'alça la creu assenyala allà on creixia l'anomenat Pi del Cartró. Aquest pi monumental, que destacava dalt del turó, era un punt de referència del paisatge, fins i tot per als navegants. El lloc era molt concorregut per part dels excursionistes, i havia acollit aplecs, dinars i berenades, fins que el 22 de febrer de 1915 un temporal de vent el va aterrar. L'any 1956, 25è aniversari de la Unió Excursionista de Catalunya, la secció de Sant Boi de Llobregat hi va alçar la creu tot recuperant aquest punt de referència. L'aplec com a tal es va recuperar l'any 2006. | 41.3561500,1.9865200 | 415225 | 4578790 | 2006 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64825-foto-08244-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64823 | Puig del Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-cartro | SOLÍAS, J. M. El poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana. Barcelona, 1982. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona. | III-I aC | No hi ha indicis suficients per poder-ho determinar. | Jaciment arqueològic conegut arran de la troballa de materials en superfície a la dècada de 1960 per part del Sr. Ramon Mas. Es tracta de ceràmica d'època ibèrica (sense poder-ne precisar més la cronologia. En el moment de visitar el lloc no s'hi va apreciar l'existència de materials o de cap mena d'estructura en superfície, possiblement per l'acció erosiva d'una banda i per la cobertura vegetal d'una altra. Amb les evidències que es tenen del jaciment no es pot afirmar que correspongui a un poblat però, si més no, les excel·lents condicions de visibilitat del lloc l'hauria convertit en un lloc de freqüentació en època ibèrica. | 08244-94 | Puig del Cartró | 41.3563900,1.9864200 | 415217 | 4578816 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64823-foto-08244-94-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64747 | Canal de la dreta del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-dreta-del-llobregat | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona SANS, JAUME; PANAREDA, Josep M. Gener de 2011. 'El Canal de la Dreta del Llobregat, paisaje y biodiversidad en el espacio metropolitano de Barcelona (España)'. Colloque internacional. Usages ecologiques, economiques et sociaux de l'eau agricole en méditerranée: quels enjeux pour quels services. Université de Provence. https://canaldreta.org | XIX | Reformes durant el segle XX | Obra d'infraestructura feta per l'enginyer Eusebi Soler, d'aproximadament 16 km de llarg, paral·lela al riu. Neix a Sant Vicenç dels Horts i travessa les poblacions de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat de Llobregat, on desemboca prop de la llacuna de la Ricarda. Dins el terme de Santa Coloma, hi transcorren uns 2,5 km d'aquest canal. Aquesta obra hidràulica aprofita l'aigua sobrant del canal de la Infanta (a l'esquerra del riu i aigües amunt) i transporta un cabal aproximat de 1.300 l/s. Les obres es van iniciar el 1855 i no se'n va inaugurar el primer tram fins el 1859. La seva obra va comportar la posada en marxa d'una extensa infraestructura de séquies menors de regadiu i desguàs, que es reparteix per gran part del delta. Al llarg del seu traçat, a més, hi ha una sèrie de ponts per poder accedir als horts des de la carretera. Al tram de Santa Coloma, originalment hi havia cinc ponts, i més tard se'n van fer set més. En línies generals es tracta de construccions realitzades amb voltes de maó ceràmic a sardinell de dues rosques. Al damunt, per assolir el nivell de circulació, es va aixecar la construcció amb maó ceràmic. Tot el maó ceràmic és vist. En alguns casos, el mur de maó s'alça per damunt la cota del camí i fa de barana. N'hi ha un parell que són de formigó, però molts d'ells han anat patint transformacions al llarg dels anys. | 08244-10 | Carretera BV-2002, entre els Km. 3,100 - 4,800 | A inicis del segle XIX es va plantejar la construcció dels dos canals a banda i banda del Llobregat. El projecte comptava amb el mateix promotor, l'arquitecte barceloní Tomàs Soler i Ferrer, qui a més tenia el suport de Francisco José Castaños, Capità General de Catalunya. Mentre que el canal de l'esquerra, que portava aigua des de Molins de Rei a Sants passant per Cornella, anomenat Canal de la Infanta Luisa Carlota de Borbón s'executà entre 1817 i 1820, no va passar el mateix amb el canal de la dreta. L'obra d'aquest segon canal s'endegà el 1819, però les fortes riuades de l'any següent van malmetre tant les obres, que aquestes es van aturar quasi 30 anys. No va ser fins al 1855 quan l'enginyer Eusebi Soler va reprendre les obres després d'aconseguir de l'Estat la concessió per a la construcció del canal per Reial Decret. L'obra va trigar a construir-se uns 10 anys, degut principalment, entre d'altres, a nombrosos problemes a causa del litigi constant amb el canal de l'esquerra per la captació del volum d'aigua. Diverses ordres reials, de 1857 i 1859, van establir límits en la captació d'aigua del Canal de la Infanta, però no va ser fins a finals del segle XIX que la situació es regulà definitivament. El 1874, l'Estat va haver de confiscar el canal a causa de la mala gestió dels administradors i el 1880 el va cedir a la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta, formada pels terratinents de Santa Coloma, de Sant Boi i del Prat: Jaume Pascual, Eusebi Jover, Pere Cardona i Josep Vidal, aquest últim en representació d'Eusebi Güell. Tots ells van ser els comissionats que van acceptar el tracte que comportava la cessió de les aigües del riu en el tram comprès des de 100 metres aigües avall de la presa del canal de la Infanta fins al punt compatible amb la legislació vigent, a canvi d'un cànon anual. El 1896 era encarregada l'administració al Sindicat de Regants del Canal de la Dreta i, des del 1990, ho és per la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat. A més de servir per abastar d'aigua els conreus de la riba del Llobregat, el canal també s'aprofità per fabricar energia elèctrica per enllumenat públic i particular de Sant Boi de Llobregat. | 41.3572600,2.0303600 | 418893 | 4578871 | 1819 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64747-foto-08244-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64747-foto-08244-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tomàs Soler (1819) i Eusebi Soler (1855-1865). | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 64859 | Barraca de vinya de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-can-cartro | http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció de pedra seca orientada a l'oest de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada definida per un arc primitiu (o d'ametlla). La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva estructura es troba coberta de vegetació, el que en dificulta la visibilitat, però possiblement ha contribuït a la seva conservació. | 08244-130 | Entorn de Can Cartró | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.3578100,1.9984200 | 416222 | 4578962 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64859-foto-08244-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64859-foto-08244-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a l'element19739 de la Viquipedra. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64765 | Rellotge de sol de la Torre Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-fores | XX | Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, a tocar del balcó central del primer pis; per tant, orientat a l'est. Correspon a un rellotge artístic, de planta circular esgrafiat a la paret, amb un rivet definit al voltant. Se'n conserva sencer el gnòmon de vareta, però no es conserven restes horàries de cap mena. | 08244-36 | Camí de Can Salgado, s/n | 41.3583700,2.0132000 | 417459 | 4579010 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64765-foto-08244-36-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 64772 | Llegenda de l'Himne dels Segadors a Torre Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhimne-dels-segadors-a-torre-fores | MARTI I ALBANELL, Mossèn Frederic (1996) Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Plecs d'Historial local 3. Amb motiu del 25è numero de la Font del Murri. Santa Coloma de Cervelló. https://www.ccma.c at/tv3/alacarta/divendres/la-masia-can-salgado-bressol-de-lhimne-dels-segadors/video/4582052/ | XVIII | La masia de Torre Fores fou confiscada i entregada a un militar de Felip V de Borbó el 1716, rere la Guerra de Successió, passant a anomenar-se Can Salgado. Segons la llegenda fou entregada per venjança, perquè fou el lloc on es va cantar per primer cop Els Segadors, com a himne polític reivindicatiu. | 08244-43 | Torre Forés | L'any 2014 es va fer un acte a la finca per tal de restituir el nom original de Torre Forés, i recuperar la llegenda. Acte en el marc del 300è aniversari de l'11 de Setembre. | 41.3584300,2.0131000 | 417451 | 4579017 | 1714 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64772-foto-08244-43-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64743 | Torre Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-fores | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona MARTÍ, Mossen Fedreric. Juny de 1933. 'Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. 2'. L'Estel, 4. MONJAS MANSO, Lluis. Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. P. 56, 68, 85, 89, 196, 198, 201 [inèdit]. PADRÓ, JOSEP; RIQUELME, JOAN. 2002. Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. P. 38, 65, 87. | XIII | Reformes als segles XVII, XVIII, segona meitat del segle XIX i primera meitat del segle XX. | Conjunt arquitectònic format per diferents edificis i edificacions annexes (cellers i capella, entre altres). L'edifici principal és de planta rectangular i té planta baixa, primer pis i golfes amb coberta a dues aigües feta amb teula ceràmica àrab. La façana principal està orientada a sud-est, i dóna accés al jardí. Aquí trobem la porta principal feta amb arc de dovelles de pedra vista, a l'esquerra de la qual hi ha una gran finestra rectangular reixada. Sobre la porta, a la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro amb dues petites finestres a l'esquerra. A les golfes, just per sobre el balcó de la primera planta, hi ha una finestra triforada, i al costat del balcó esmentat hi ha un rellotge de sol. Al cos principal sembla que s'hi va adossar un cos annex al sector nord, amb coberta a una vessant amb teula ceràmica, però amb menys alçada que la resta d'edificacions. A la planta baixa de la façana orientada a sud-oest hi ha una finestra i la porta d'accés a la capella, i a la planta pis una finestra i dos arcs corresponents al porxo que hi ha orientat a nord-oest. A la façana lateral, al costat de la porta d'accés al molí, hi ha un plafó ceràmic on es representa la imatge de Sant Jordi. A la part posterior de la masia hi ha adossats altres cossos annexes amb terrat i ampits amb merlets. A la façana d'un d'ells, i al costat de la porta d'accés al jardí des del camí d'arribada, hi ha un escut d'armes amb la inscripció 'Armas de Lopez de Zamora', i a tocar una petita campana de ferro forjat. En aquesta mateixa façana hi ha un banc i sòcols amb rajoles esmaltades de cartabó en verd i groc. Sobre la coberta del cos principal s'eleva una torre rectangular coronada per merlets i un òcul a cadascuna de les seves façanes. La masia disposa d'una capella a la planta baixa, amb un únic espai i un retaule, i a la part posterior hi ha una petita sagristia. A la planta baixa també hi ha un molí amb una gran premsa de fusta, amb cofins per extreure oli i vi. L'estructura d'aquest espai està composada per pilars i arcs de maó de pla. L'edifici esta envoltat per zones enjardinades a dos nivells, l'inferior destinant a hort on hi ha una font d'obra. També s'han de tenir present algunes decoracions del jardí, com les làmpades i l'interior de l'edifici on conserven elements mobles, arquitectònics i pictòrics des del segle XVII fins el segle XX. Com element del segle XVI en destaca una volta rebaixada amb llunetes que actua de coberta d'un petit celler de la oest de l'edifici. Del segle XVIII seria la capella, construïda per Jacinto Salgado, que a més té un retaule pintat entre altres elements. Per l'estil, també daten del set-cents les dues cambres amb alcova de la banda de ponent del conjunt edificat, en una de les quals hi ha un llit d'Olot, de la mateixa època, amb el capçal policromat, on es representa una Mare de Déu del Roser i, probablement, el rellotge de sol de la façana de llevant. Per últim destaca la pintura d'un soldat a la porta de la sala d'estar del porxo, també d'aquesta època però que representa un cos militar d'elit de mitjans del segle XVII. Al segle XIX es podria adscriure el forjat de bigues del sostre del celler gran, i el quadre ovalat amb una dama asseguda, penjat en aquest espai. També d'aquest segle serien el trull, o molí d'oli, amb una gran premsa de fusta que se situa a l'ala nord de la masia. De finals del segle XX, i amb l'objectiu de dotar l'edifici d'un aire més senyorial son el cos d'entrada a l'angle nord-oest i la torratxa damunt del cos principal, la finestra triforada de pedra del pis de la façana est i a l'entrada es va fixar l'escut de pedra. | 08244-6 | Camí de Can Salgado s/n | Segons la documentació conservada, l'heretat Capmàs va ser comprada per Guerau de Cervelló a Pere Garini el 10 de gener de 1297 i anteriorment havia estat en mans del senyor d'Hostalric i de la torre del Llor (Sant Boi de Llobregat). El 1374, era propietat de Guillem Ervig, que tenia el mas Ervig, l'actual Can Via. El 1377 apareix Jaume Isbert com a propietari del mas anomenat Capmàs o Isbert, que estava prop de la serra del Llor. El 1582, a més, apareix esmentada com 'Mas Sbert', on vivia Pere Morter i la seva esposa, Magdalena Oliver. Entre els segles XVII i XIX, el Mas fou propietat de diferents famílies foranes de Santa Coloma, que no hi vivien, per la qual cosa van encarregar-ne la seva administració a masovers. L'any 1609 el mas Sbert ja apareix anomenat com a 'casa de mossèn 'senyor' Forés', tot i que la denominació anterior es va seguir recordant algunes dècades després, ja que el 1648 s'esmentava com 'lo mas Sbert o torra de Forés'. Aquell senyor era Joan Agustí de Forés, personatge que va ocupar diferents càrrecs de l'administració estatal i local a Catalunya, com per exemple veguer de Barcelona. A mitjan segle XVII, el mas va passar a mans de la família Palas, o Palàs, emparentats amb els Forés. El 1661, el mas és designat com 'Torra Forés vuy Palas' i, el 1664, 'lo mas Sbert vuy Palas'. Els Palas Forés van alinear-se en el bàndol austriacista durant la guerra de Successió (1700-1714), per això després les autoritats borbòniques van confiscar la finca i la van cedir al senyor Antonio del Frago. Poques dècades després, va passar a mans d'un militar filipista anomenat Jacinto Salgado, del qual va prendre el nom, i el 1761 era coneguda com 'Torra del Sr. Jacinto Salgado'. Entorn l'any 1888 la van comprar Manuel Solá Fontrodona, de Caldes d'Estrach, i Serapio Roca Casadevall. L'any 1933, Josep Baró ja havia comprat la finca i, el 1946, va passar a mans d'Artur Sedó i Guichard, que pertanyia a la família propietària de la colònia Sedó d'Esparreguera. El 1963 Sedó va adquirir la masia veïna, Can Via i, poc després Jordi Tubella Codina li va comprar ambdues propietats, amb la intenció d'urbanitzar-les sota el nom de Davis Club i Davis Club II, tot i que, finalment, només va promoure la primera urbanització, en els terrenys de Can Via. Tubella, de forma totalment arbitrària, va rebatejar la finca com Mas Terra Alta. En la diada de Catalunya de 1979, s'hi va celebrar un aplec per commemorar el dia i reivindicar la recuperació de l'antiga denominació, de Torre Forés. | 41.3584300,2.0131100 | 417452 | 4579017 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64743-foto-08244-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64743-foto-08244-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64743-foto-08244-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A l'interior hi h elements mobles i elements arquitectònics i pictòrics des del segle XVII fins el segle XX. Té un rellotge de sol a la façana principal.També coneguda com A Can Salgado o Mas Terra Alta | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 64744 | Escut d'armes de Torre Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-darmes-de-torre-fores | XIX | A l'accés de la finca per la banda nord-oest, a tocar de la porta d'entrada, hi ha un escut de pedra on es llegeix 'Armas de López de Zamora' amb les quatre barres de l'escut d'Aragó i un lleó al damunt, llinatge originari de la vila de Bierge (Aragó) del qual es desconeix la relació amb els propietaris de la finca. Sembla que aquest escut es va col·locar durant les reformes l'edifici a finals segle XIX, quan es vol donar un caràcter més senyorial a la finca, i es construeix un nou cos d'entrada i una torratxa al damunt, ambdós edificis coronats per merlets. En aquest moment a finals del segle XIX, els propietaris eren Manuel Solà Fontrodona, i Serapio Roca Casadevall. Fins aleshores, i des de mitjans de segle XVII, la finca havia estat propietat de la família Salgado. | 08244-7 | Camí de Can Salgado, s/n | 41.3584300,2.0131100 | 417452 | 4579017 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64744-foto-08244-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64744-foto-08244-7-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No està registrat com a BCIN. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64768 | Safareig de Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-ribot | XX | Restes d'un safareig de planta quadrangular fet amb maons i tot arrebossat amb ciment que encara conserva els blocs de pedra inclinats on es rentava la roba. La resta de murs laterals estan coronats amb maons disposats plans. Aquest safareig podria recollir aigües de la font de Can Ribot que no s'ha localitzat. Al seu interior hi ha una pintada on es llegeix 'Respetad la Fuente'. En una de les pedres de rentar hi ha incís un cor amb una cara somrient a l'interior. | 08244-39 | Rere la Finca del C/ Avinguda Comte Berenguer, 125 | El Mas de Can Ribot està situat a la urbanització de Cesalpina. Amb origen en època medieval, la seva època d'esplendor fóu el segle XVIII, i ha anat evolucionat al llarg dels segles, deixant al seva activitat agrícola per esdevenir restaurant, i escola actualment. | 41.3586400,2.0011100 | 416448 | 4579052 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64768-foto-08244-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64768-foto-08244-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64768-foto-08244-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64767 | Mina d'aigua de Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-ribot | XIX-XX | Sistema de captació d'aigües subterrànies possiblement per a us agrícola i de boca vinculat al Mas de Can Ribot. Es conserva la boca de la mina, feta amb maons i completament arrebossat, així com la seva coberta, feta amb revoltons i amb volta de canó. L'accés està tancat amb una porta de ferro amb un cadenat. Desconeixem les característiques del coll, dimensions i divisions internes de l'estructura. | 08244-38 | Rere la Finca del C/ Llobregat, 26 | El Mas de Can Ribot està situat a la urbanització de Cesalpina. Amb origen en època medieval, la seva època d'esplendor fou el segle XVIII, i ha anat evolucionat al llarg dels segles. Un cop abandonada la seva activitat agrícola, va esdevenir restaurant, i actualment és una escola. | 41.3588100,2.0008100 | 416423 | 4579071 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64767-foto-08244-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64767-foto-08244-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64767-foto-08244-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64741 | Camí de Can Ros del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-ros-del-llor | BARREDA, M.L. 1991. Memòria d'excavació al camí vell del Llor-Lluís Companys [inèdit]. PIERA, L. 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries. [Barcelona] Vol. 48-50 (1993), II. AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona | -650 +300 | Jaciment ibero-romà amb estructures d'emmagatzematge, que s'estén entre els termes municipals de Santa Coloma i Sant Boi. Només se'n coneixen algunes sitges excavades als anys 80 i 90 fruit de diverses obres a la zona, però que afectaren la part del jaciment pertanyent a Sant Boi de Llobregat. Després de l'excavació les estructures van ser cobertes indefinidament amb ciment. Sense estructures visibles actualment, el jaciment correspon a un camp completament erm on sembla que no s'hi cultiva. Durant la visita realitzada el 2019 a l'indret no s'hi va recuperar ni observar material. | 08244-4 | Explotació agropecuària a l'est del mas de Can Ros del Llor, en un camp de conreu. | Unes prospeccions de Ramon Mas i el Grup de Recerques Arqueològiques van constatar, bàsicament per la presència de material en superfície, l'existència d'un assentament ibèric en els camps situats a tocar del camí vell del Llor, entre els termes municipals de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat. La notícia d'aquesta troballa està publicada a la revista Empúries (núm. 48-50, II: 208), pel senyor Llibert Piera l'any 1978. Més endavant, l'any 1983 arran d'unes obres d'urbanització a la zona, però en la part del jaciment corresponent a Sant Boi, es van localitzar algunes sitges reblertes amb material ibèric i romà. Núria Molist i Ferran Puig hi van dirigir una excavació arqueològica d'urgència. Uns anys més tard, l'abril de 1991, i en el decurs de l'obertura d'unes rases per a la canalització de la xarxa de clavegueram, van aparèixer dues sitges més, també en terme municipal de Sant Boi de Llobregat, molt malmeses per l'acció de la maquinària pesant. Maria Lledó Barrera es va fer càrrec a l'agost d'aquell any de l'excavació d'urgència. Una de les sitges es va datar al segle I aC; l'altra, tot i recuperar-shi diversos elements de cultura material, no es va poder datar. | 41.3588500,2.0255800 | 418495 | 4579052 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64741-foto-08244-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64741-foto-08244-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64741-foto-08244-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Sembla que actualment no s'hi cultiva. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64742 | Camí de Can Salgado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-salgado | SOLÍAS, J. M. El poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana. Barcelona, 1982. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona. AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona | -700+500 | En un extrem d'un camp dedicat al conreu de cereals s'hi van trobar, en prospeccions superficials als anys 70, diferents i abundants fragments de ceràmica romana entre els quals cal destacar fragments de ceràmica sigil·lada itàlica, sudgàl·lica, hispànica i africana A, així com doli, àmfora, etc. Durant la visita realitzada el 2019 a l'indret no s'hi va recuperar ni observar material. | 08244-5 | Al nord de la masia Torre Forés, en uns camps abandonats que havien estat conreats. | 41.3589700,2.0136200 | 417495 | 4579077 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64742-foto-08244-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64742-foto-08244-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64742-foto-08244-5-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64764 | Casal de Cesalpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cesalpina | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/entitats-i-associacions/associacio-de-veins-de-cesalpina.html | XX | Edifici rectangular de dues plantes, orientat nord-sud i construït el 2001. Els murs laterals són d'obra vista, és a dir, de maons ceràmics. La part davantera és un gran vidre, i la posterior només té finestres al primer pis. L'edifici és seu de l'associació de veïns de Celapina, la qual pretén fomentar la vinculació entre els residents i potenciar la zona amb activitats tant culturals, esportives com associatives, a banda d'aconseguir millores en les infraestructures. A l'exterior de l'edifici hi ha un parc amb banc, taules de ping pong i cistelles de bàsquet. | 08244-35 | Plaça de Benet Barcelona s/n | En la dècada de 1960, Ricardo Mariana Mariñelarena, va promoure la urbanització 'Cesalpina, ciudad de vacaciones'. El pla parcial Cesalpina va ser redactat el març de 1967 pels arquitectes Juan Antonio Cendoya i Joan Riera Virgili i s'hi proclamava el lema que 'en temas de turismo, España es diferente, Cesalpina es diferente'. Poc després, el 10 de juliol de 1969 va ser declarada Centro de Interés Turístico Nacional pel decret 1641/69 del Consell de ministres, publicat al BOE vint dies després. El seu emplaçament és dispers i s'estén entre l'anomenada Plaça dels Eucaliptus, Font del Murri, fins a arribar a Can Cartró, en els límits amb Torrelles. Actualment, la urbanització és cada vegada més una zona de primera residència. | 41.3591000,2.0048100 | 416758 | 4579100 | 2001 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64808 | Festa Major de Cesalpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cesalpina | XX | El darrer cap de setmana del mes de juliol se celebra la Festa Major de la urbanització de Cesalpina. La festa comença la nit de divendres amb una primera sessió de música i ball. L'endemà, dissabte, es programen activitats per a petits i adults amb un cert component competitiu. Els premis es donen a la nit, entre els dos actes principals: el sopar popular i el ball de festa major, amb orquestra. Finalment, diumenge, es completa el programa amb una botifarrada popular, tallers infantils, un campionat de cartes i un bany d'escuma; a la tarda es reprenen els actes amb un espectacle infantil, una exhibició de dansa, un concurs de truites i, per acabar, el fi de festa i pica-pica. | 08244-79 | Plaça de Benet XV | La urbanització de Cesalpina va néixer fruit d'una iniciativa privada a la dècada de 1960. Com succeeix en altres casos, el sorgiment i consolidació de la festa major és un instrument de cohesió del veïnat, més enllà de la celebració d'activitats culturals en sí. | 41.3591000,2.0048100 | 416758 | 4579100 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 64748 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot-1 | AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. | XVIII | Reformes: 1737, mitjan segle XIX i segona meitat del segle XX | La masia de Can Ribot és una construcció molt transformada al llarg dels anys i constituïda per diferents cossos. Un cop perduda la seva funció com a explotació agrícola, va esdevenir restaurant i actualment és una escola de la fundació pedagògica AKUA. Tant a l'est com a l'oest, així com al nord i sud de l'edifici principal, s'hi han anat adossant diferents cossos al llarg dels anys, adaptats als usos i gustos de cada època, el que li dóna una actualment una composició volumètrica de grans dimensions. L'edifici principal queda engolit al centre. Tot i les grans transformacions, encara es poden resseguir els elements arquitectònics originals i l'estructura de l'interior del cos principal, amb característiques d'una masia tradicional d'època moderna. L'edifici principal és de planta rectangular amb planta baixa i primer pis cobert a dues aigües amb teula de ceràmica àrab. Està format per tres crugies paral·leles distribuïdes a partir d'una central, amb entrada al pis inferior, on hi ha dos grans arcs rodons de pedra, un tapiat, i sala al pis. Aquesta disposició coincideix amb l'inventari de Narcís Ribot i la seva esposa Joana Ribot de l'any 1638. Aquesta distribució no variava gaire de la que s'aporta en un inventari posterior, del 19 d'abril de 1695, quan hi havia: l'entrada, el menjador, la cuina, l'estable, el celler, el salador, la sala, la cambra dels mossos, la cambra de la mestressa, la cambra de les minyones i la cambra de les posts. La llinda de pedra de la finestra central del frontís, que provenia d'una altra part de la casa i hi va ser col·locada a les darreries del segle XX, i en ella hi ha gravat 'NARCIS (una representació d'un ribot) RIBOT / 1737'. Per tant, sembla que al segle XVIII es va dur a terme una reforma a la masia, i que s'hi adossaren alguns cossos tant al nord com a l'oest i l'obertura d'un nou portal, l'actual, amb arc rebaixat. L'edifici també tenia una capella (de fet, als anys 30 del segle XX s'hi celebrava un aplec), i ja des del 1905 tenien permís del bisbe i cardenal de Barcelona per celebrar-hi missa. Segurament durant la segona meitat del segle XIX, en època dels Suñer, la casa i el seu entorn van ser objecte d'una reforma per tal d'adaptar-la al gust de l'època i donar-li un caràcter senyorial. L'aspecte que llueix actualment l'edifici es deu a les transformacions de les dècades de 1970 i de 1980, a partir del moment en què es va promoure la urbanització Cesalpina, per tal d'intentar recuperar el caràcter arquitectònic de masia que havia perdut un segle enrere. Aleshores es van desmuntar tots els elements obra dels Suñer (terrassa amb balustrada, coronament, balcons, revestiments, galeria de llevant, aterrasaments, etc., que es coneixen gràcies a fotografies) i l'edifici es va dotar de nous espais dedicats a menjadors i salons per a dinars i banquets. El juny de 1972, Carmen Rodríguez i Leonor Peláez van sol·licitar permís a l'Ajuntament per aixecar el nou cos a l'angle nord-oest, segons projecte de l'arquitecte Pedro María Cendoya Martínez. Deu anys més tard, Jaime Bernárdez Torres va promoure la construcció d'un nou annex a l'oest, segons projecte de l'arquitecte Albert Gili Vidal. També es va construir el cos situat a la banda de llevant del conjunt, on hi havia hagut dependències agropecuàries. Tot i que no hi hem tingut accés, hi ha constància de l'equipament (mobiliari i elements arquitectònics) conservats a l'interior. Hi destaca l'antic forn de pa amb volta de pedra i ceràmica que es troba en una dependència de la planta baixa; un arc de pedra al vestíbul de la mateixa planta i el parament de ponent del cos principal. A més s'han de destacar tres plafons ceràmics que representen a Sant Narcís, Santa Sabina i Sant Antoni de Pàdua, datats possiblement al segle XVIII. | 08244-11 | Avinguda del Comte Ramon Berenguer, 138 | Les primeres notícies sobre el mas daten del 12 de març de 1254, quan Bernat de Malla el ven a un cavaller anomenat Bernat de Torrelles. El 1322 estava en mans de Pere Palomer, i va romandre en mans d'aquesta família entre 1374 i 1391. L'any 1440 el posseïa Joan Mainés i, poques dècades més tard, era de Pere Mainés, membre d'una família documentada a Santa Coloma des del 1370 i que tenia diverses possessions al municipi. Així per diferenciar-la d'altres propietats, el mas s'anomenava casa de Joan Maynés. Més endavant la pubilla dels Maynes, Joana, es va casar amb Narcís Ribot, a qui el mas deu nom, i que ja apareix documentat així des de 1583. Després de la mort de Narcís el 1638 la masia va estar llogada fins el 1651, quan la seva filla Magdalena Ribas i Ribot se'n fa càrrec. Després va passar a mans del seu fill, Pere Monner, per la qual cosa, el 1658 a Santa Coloma constaven dues cases anomenades Monner, la de 'Pere Moner antes Ribot y antes Maynés de la Costa' i la de 'Jaume Moner', cosí de l'anterior (l'actual Can Monner). Al primer terç del segle XVIII va passar a mans d'un descendent de Pere Moner, Narcís Ribot, casat amb Sabina, que va adoptar el nom de la masia com a cognom i que el 1788 està documentat com a 'Familiar de número del Santo Oficio de la Inquisición del presente Principado de Cataluña'. Un càrrec de caràcter laic que implicava deures i privilegis. Els Ribot van ser succeïts en la propietat de la finca a mitjan segle XIX, pels Suñer, en casar-se Dorotea Ribot i Formosa amb Josep Suñer Puigjaner. Durant les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX, la casa, que estava en mans de Lluïsa Balaguer i Bruguera de Taltabull, era usada com a residència estiuenca. Després va passar a mans del matrimoni format per Antoni Suñer Ribot i Enriqueta Castells Sivilla. En la dècada de 1960 el mas va ser comprat per Ricardo Mariana Mariñelarena, que hi va promoure la urbanització 'Cesalpina, ciudad de vacaciones'. El pla parcial Cesalpina va ser redactat el març de 1967 pels arquitectes Juan Antonio Cendoya i Joan Riera Virgili i s'hi proclamava el lema que 'en temas de turismo, España es diferente, Cesalpina es diferente'. Poc després, el 10 de juliol de 1969 va ser declarada Centro de Interés Turístico Nacional pel decret 1641/69 del Consell de ministres, publicat al BOE vint dies després. En aquella època la masia es va convertir en restaurant i va deixar de funcionar com a finca agrícola. Actualment és una escola privada de la fundació Akua. | 41.3597600,2.0039500 | 416687 | 4579174 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64748-foto-08244-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64748-foto-08244-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Té una llinda amb un ribot esculpit. També tenia una mina d'aigua, un safareig i una font que sembla que brollava damunt mateix del safareig. Actualment la font no està en servei; des d'Urbanisme de l'Ajuntament es va anular per temes de potabilitat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 64810 | Fites de pedra del Carrer Monturiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-pedra-del-carrer-monturiol | XX | Afectades per actes incívics, però recuperables. | <p>Parella de fites de pedra que flanquegen el carrer Monturiol en el seu extrem de llevant, allà on comunica amb el Camí de Can Ros. Estan fetes de pedra, i tenen una forma troncocònica. A la part alta, tenen gravades les sigles 'E.G.', corresponents al propietari de la Colònia, Eusebi Güell.</p> | 08244-81 | Carrer Monturiol, cantonada camí de Can Ros | <p>Aquestes fites de pedra assenyalen l'entrada a la finca de Can Soler (Güell). Originàriament n'hi havia més, situades als camins d'accés a la finca des d'altres propietats, deixant constància que es tractava d'una propietat privada. Una vegada a l'any (divendres sant), es tancava l'accés al recinte mitjançant cadenes collades a aquestes fites.</p> | 41.3603200,2.0274900 | 418657 | 4579213 | 1900 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64810-foto-08244-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64810-foto-08244-81-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 105 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 64778 | Antiga Escola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola | <p>VILAJULIU I MARTINEZ, Montserrat (2007). La colònia Güell amb ulls de dona. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Generalitat de Catalunya. Associació Dones pels 4 Cantons. Associació La Colònia Modernista PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Construcció feta amb lloseta de pedra i maó vist, unida mitjançant un pont esglaonat decorat amb elements curvilinis a la Casa del Mestre. El pont recolza sobre dos grans arcs parabòlics, on es pot detectar la influència de Gaudí. L'escola segueix un marcat caràcter historicista. És de planta irregular, amb lleugera forma d'U orientada al sud. Té planta baixa i primer pis, i mentre que el primer està recobert amb lloses de pedra, la resta està feta amb maó vist. Destaca per les cantonades arrodonides de la banda sud, i el remarcat amb maó vist de les obertures i la sanefa sota el ràfec. Pel que fa a les obertures, estan perfectament distribuïdes per tot l'edifici i són rectangulars o van definint una espècie de galeries, de 6 o 10 obertures allargades remarcades en ziga-zaga. Al primer pis hi ha una terrassa. La coberta és a quatre aigües feta de teula àrab vidrada en verd i groc.</p> | 08244-49 | Carrer Barrau, 27-48 | <p>La construcció de la colònia s'inicià el 1890 i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers, els serveis i la fabrica, constituint un conjunt. En aquest context, l'escola i la casa del mestre eren elements importants, dins els diversos serveis que oferia el recinte. L'escola era gratuïta per als fills dels obrers, i l'ensenyament era diferent per nois i noies. Primer va ser escola de nois a la planta baixa, la part de dalt restava oberta i era per fer gimnàstica. Posteriorment es tancà amb vidres i l'ocuparen les nenes amb monges de professores, i en la seva formació es donava èmfasi als treballs manuals i domèstics. Tot i que a la xemeneia porta la data de 1911, l'obra es va realitzar entre els anys 1912 i 1913. Entre 1916 i 1917 es van construir simultàniament l'Escola de Nens i l'Escola de Nenes, a l'edifici del Centre Sant Lluís. Els mestres que hi han viscut són, per ordre d'antiguitat: Josep Franquesa Aliberch, Josep Baiget Massip i la seva filla Maria Àngela, Guillem Morell Huguet i Maria Carme Pons Llabrés. A la part nord d'aquesta casa hi va viure en Francesc Bernal Ferrer, aprenent, després ajudant, contramestre i finalment majordom de tissatge de la fàbrica. El 1987 l'escola encara continuava funcionant, fins que es va construir un nou edifici. La casa del mestre va acollir fins al 2011 la llar d'infants Sol Solet, i ara està tancada per diferents patologies.</p> | 41.3604000,2.0262300 | 418552 | 4579224 | 1910-11 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64778-foto-08244-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64778-foto-08244-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64778-foto-08244-49-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Berenguer i Mestre | Comunica amb la casa del mestre, formant un conjunt | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||
| 64771 | Creu de Can Salgado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-salgado | XIX-XX | S'ha perdut quasi totalment | Creu força degradada de la que quasi no es conserven traces de l'estructura original. A través de fotografies antigues, es coneix que tenia una base de pedra llicorella sobre la qual hi havia tres graons de pedra que componien el conjunt de la grada. Per sobre ja s'aixecava el fust, coronat per una creu de pedra. Actualment només en són visibles les restes de la base, de planta circular, delimitada per pedres, i un gran bloc de granit circular treballat. Per sobre hi ha amuntegades pedres de llicorella. | 08244-42 | Camí de Can Salgado | No es té notícia sobre ni qui ni quan va col·locar la creu en aquest punt. Va ser enderrocada per actes vandàlics entre els anys 70 i 90 del segle XX. Actualment, per sobre les poques restes originals conservades, hi ha una pila de pedres. És possible que per la seva ubicació, entre els termes de Sant Boi i Santa Coloma, substitueixi alguna creu de terme antiga. La creu només era un punt de referència i sembla que mai va ocasionar aplecs ni cerimònies de cap mena. | 41.3604400,2.0147600 | 417592 | 4579239 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64771-foto-08244-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64771-foto-08244-42-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Creu de Torre Forés, nom de la masia. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64847 | Drac dels Diables de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-dels-diables-de-la-colonia-guell | <p>www.facebook.com/diables.coloniaguell http://bestiaridefoc.cat/bestia120.php</p> | XX | <p>El drac de la Colla de Diables de la Colònia Güell, anomenat Skarrec, és un exemplar de bestiari festiu recent. Està elaborat amb materials i tècniques inspirats en l'obra de Gaudí a l'església de la Colònia: l'estructura (que descansa sobre tres rodes) està feta de tubs de ferro, mentre que la pell de les ales, coll i cap incorporen filat d'acer. En total, el drac té unes mides de 3 x 2,5 x 6 m, i té 11 punts de foc.</p> | 08244-118 | Camí de Can Ros s/n | 41.3604400,2.0282200 | 418718 | 4579226 | 1991 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 64784 | Casa de naixement de Joaquim Folguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-naixement-de-joaquim-folguera | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular d'una única planta, amb la façana principal orientada al camí de Can Ros. Aquesta façana té una porta central i dues finestres a banda i banda, les laterals només tenen dues finestres. Totes les obertures són rectangulars, coronades amb arc rebaixat i amb el seu contorn ressaltat amb el mateix estuc que cobreix tota la façana. De les quatre finestres, les dues dels extrems són cegues, i als laterals la de migdia també és cega. Tota la part superior de l'edifici correspon a un terrat, i està delimitat per una balustrada. Per sota hi ha una espècie de cornisa, amb unes petites obertures cegues rectangulars també decorades. Aquests elements i el coronament en forma d'estrella d'una de les dues xemeneies, són els trets que li donen més aire modernista a la construcció. Tota la propietat està tancada per un mur de maçoneria coronat per una reixa de ferro forjat a la part alta.</p> | 08244-55 | Carrer Monturiol, 13 | <p>Fill de l'industrial Manuel Folguera i Duran i de la Madrona Poal i Coret, va néixer el 24 d'octubre de 1893 a la Colònia Güell. Poeta i crític literari. Una greu malaltia invalidant l'obligà a abandonar els estudis d'enginyeria i aleshores intensificà la dedicació a la literatura, en la que destacà per una intel·ligència i una cultura realment excepcionals. Va ser redactor del Diari de Sabadell, cofundador i redactor de La Revista i va col·laborar a Trossos i a Un enemic del poble. La biblioteca de la colònia porta el seu nom, i a banda té un carrer a la mateixa colònia, té una Plaça al barri de Sant Gervasi de Barcelona i un Carrer a Sabadell.</p> | 41.3604500,2.0276100 | 418667 | 4579228 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64784-foto-08244-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64784-foto-08244-55-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A la façana principal hi ha la placa de commemoració del naixement del poeta. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 64789 | Placa a Joaquim Folguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-joaquim-folguera | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XX | <p>A la façana principal de la seva casa natal, hi ha la placa que commemora el naixement del poeta. És feta de pedra, amb aboixardat i on es llegeix ' Al poeta Joaquim Folguera i Poal que nasqué en aquesta casa el dia 24 d'octubre de l'any 1893. Colònia Güell 3 -V-1986'. Per sobre d'aquesta placa, a la part inferior dreta, n'hi ha una altra de petita, feta de granit i on hi ha gravat 'Congres internacional de la llengua Catalana, MCMVI i un 86 a la part inferior'</p> | 08244-60 | Carrer Monturiol, 13 | <p>Fill de l'industrial Manuel Folguera i Duran i de la Madrona Poal i Coret, va néixer el 24 d'octubre de 1893 a la Colònia Güell. Fou oeta i crític literari. Una greu malaltia invalidant l'obligà a abandonar els estudis d'enginyeria i aleshores intensificà la dedicació a la literatura, en la que destacà per una intel·ligència i una cultura realment excepcionals. Va ser redactor del Diari de Sabadell, cofundador i redactor de La Revista i va col·laborar a Trossos i a Un enemic del poble. La biblioteca de la colònia porta el seu nom, i a banda té un carrer a la mateixa Colònia, té una Plaça al barri de Sant Gervasi de Barcelona i un Carrer a Sabadell.</p> | 41.3604500,2.0276100 | 418667 | 4579228 | 1986 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64789-foto-08244-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64789-foto-08244-60-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-01-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Situada a la casa de naixement del poeta. | 119|98 | 52 | 2.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 64838 | Casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-1 | <p>VILAJULIU I MARTINEZ, Montserrat (2007). La colònia Güell amb ulls de dona. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Generalitat de Catalunya. Associació Dones pels 4 Cantons. Associació La Colònia Modernista PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Construcció feta amb lloseta de pedra i maó vist, unida a l'Antiga Escola mitjançant un pont esglaonat decorat amb elements curvilinis. El pont recolza sobre dos grans arcs parabòlics, on es pot detectar la influència de Gaudí. La casa del mestre està construïda en tota la part baixa amb lloseta de pedra, i té destacats amb maó vist: la franja alta de l'edifici, les cantonades arrodonides, el perímetre de les obertures i els elements singulars, com la xemeneia, o la garita. Aquest detall accentua la varietat de nivells, construccions, terrasses i teulades que li donen la seva singular aparença de castell. Les obertures són principalment rectangulars i de mides diverses, i estan distribuïdes per totes les façanes. L'edificació d'aparença desigual i irregular té un accés amb escales a la banda nord, i una gran diferència estètica entre aquesta façana i la sud, que comunica amb l'escola. Les teulades són de teula esmaltada en verd i negre, amb cobertes a dues i quatre vessants. L'edifici presenta una marcada tendència historicista, com es pot veure per la seva torre/garita circular disposada a la cantonada. La torre està rematada amb merlets i disposa de dos nivells, segons es desprèn per dues línies de finestres, una a la part baixa i una altra a la part superior. La base d'aquesta garita està formada per cilindres tallats, disposats de forma decreixent. El conjunt està coronat per un pinacle cònic recobert amb ceràmica vidrada i una creu de ferro forjat. A la xemeneia, encastada entre les edificacions a diferent nivell, hi apareix la data de 1911 feta amb trencadís de ceràmica vidrada.</p> | 08244-109 | Carrer Barrau 27-28 | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. En aquest context, la casa del mestre i l'escola eren elements importants, dins els diversos serveis que oferia el recinte. L'escola era gratuïta pels fills dels obrers, i l'ensenyament era diferent per nois i noies. Primer va ser escola de nois a la planta baixa, la part de dalt restava oberta i era per fer gimnàstica. Posteriorment es tancà amb vidres i l'ocuparen les nenes amb monges de professores. Tot i que els ensenyaven a llegir i escriure, en la seva formació es donava èmfasi als treballs manuals i domèstics. L'edifici es va construir entre 1911-1912, i fou dotat de les millors condicions del moment. Els mestres que hi han viscut són, per ordre d'antiguitat: Josep Franquesa Aliberch, Josep Baiget Massip i Guillem Morell i Huguet nascut a Santanyí, Mallorca, que portava l'escola juntament amb la seva esposa també mestra Maria Carme Pons Llabrés de Palma. A la part nord d'aquesta casa hi va viure en Gregori Bernal Ferrer, contramestre de la fàbrica. El 1987 l'escola encara continuava funcionant, i la casa del mestre va acollir fins al 2011 la llar d'infants Sol Solet.</p> | 41.3605300,2.0261000 | 418541 | 4579238 | 1910-11 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64838-foto-08244-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64838-foto-08244-109-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmone (iPAT Serveis Culturals) | L'edific comunica amb l'antiga escola formant un únic conjunt. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 64816 | Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cartro | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIV-XXI | No es va poder comprovar. | La masia de Can Cartró es composa de dos cossos juxtaposats en sentit longitudinal, de planta baixa i pis, amb amples diferents, ambdós coberts amb coberta de teula ceràmica àrab a dues aigües. L'accés principal es troba a la façana meridional del cos situat més al sud, a través d'una porta adovellada amb arc de mig punt. Les finestres no tenen ornamentació de cap mena. A la façana sud on hi ha l'accés, hi ha un antic rellotge de sol, tot i que no s'hi ha pogut tenir accés. A llevant del cos principal, i a un nivell del terreny més baix que el cos principal de la masia, hi ha un cobert construït amb maçoneria de pedra vista i coberta de plaques de fibrociment. | 08244-87 | Disseminat de Can Cartró | El primer document que esmenta aquest mas data del 1318, però sota la denominació de Mas Cogullada. A la primera meitat del segle XVII es van succeir tres famílies en la propietat de la casa després dels Cogullada: els Casas, els Eres i els Cartró, que hi van viure fins l'any 1875. A partir d'aleshores va deixar-la en mans de masovers. | 41.3605800,1.9992800 | 416298 | 4579269 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64816-foto-08244-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64816-foto-08244-87-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No es va poder accedir al mas. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64796 | Ca l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinal-0 | XX | <p>Habitatge de planta pràcticament quadrada, situat a la cantonada dels carrers Monturiol i Malvehy, vers els quals s'orienten les seves façanes principals. Està format per planta baixa i primer pis, en els quals s'alternen franges horitzontals de maó vist amb altres de conglomerat de pedra. Les obertures i altres elements arquitectònics també estan resolts amb maó vist. L'element més destacat és la porta, situada al xamfrà, i sobre la qual s'alça un balconet torratxa al pis superior. A la planta baixa i el primer pis hi ha finestres simples i geminades amb forma d'hexàgon allargassat. Com a colofó i element uniformitzador de la façana i la torratxa, s'hi disposa una sanefa reticulada de maons, sobre la qual remata el conjunt la barana del terrat superior. L'edifici, projectat per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, té una marcada influència de del primer gaudinisme quant a l'ús d'elements historicistes d'inspiració gòtica.</p> | 08244-67 | Carrer Monturiol, 9 | <p>L'habitatge fou construït al mateix temps que la resta de la Colònia Güell. Als forjats de l'entrada hi figura la data '1900'.</p> | 41.3607200,2.0272000 | 418633 | 4579258 | 1900 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64796-foto-08244-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64796-foto-08244-67-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Joan Rubió i Bellver | 105 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 64779 | Casa del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-metge | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular i coberta a dues aigües, aïllat i envoltat d'un petit jardí. Té planta baixa i primer pis, i presenta les parets arrebossades. El maó vist és utilitat per ressaltar les cantonades de l'edifici i les obertures, distribuïdes en tres eixos. Al centre i al primer pis trobem la porta d'entrada amb finestra a banda i banda, estructura que es repeteix al primer pis, però amb un balcó al centre. Les finestres conserven les reixes de ferro forjat. Destaca especialment el doble ràfec dentant de la teulada i, per sota d'ell, el fris en ziga-zaga que dissimula els respiralls de les golfes, tot fet en maó vist.</p> | 08244-50 | Carrer Malvehy, 16 | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i se la va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. La presència d'un metge i, per tant, la seva casa, era indispensable dins els diversos serveis que oferia el recinte. Construït entorn el 1910, es desconeix tant el seu arquitecte com el moment en què deixà de ser residència del metge per esdevenir un habitatge privat.</p> | 41.3608500,2.0273500 | 418646 | 4579272 | 1910 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64779-foto-08244-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64779-foto-08244-50-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 64853 | Refugi antiaeri del Carrer Malvehy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-del-carrer-malvehy | <p>Padró Margó, J. (2007): Dels pomells de joventut a la col·lectivització obrera. Centre d'estudis comarcals del Baix Llobregat.</p> | XX | Les entrades han quedat obstruïdes, i es desconeix l'estat de conservació de la galeria | <p>Refugi situat al talús de darrere de les cases del Carrer Malvehy, amb dues entrades separades per una seixantena de metres: la primera, rere els blocs de pisos; la segona, rere la casa número 21. De les dues entrades, la primera (rere els blocs) encara es conserva tapada per la vegetació del marge.</p> | 08244-124 | Carrer Malvehy (part de darrera) | <p>L'atac sobre Barcelona del 13 de febrer de 1937 des del creuer italià Eugenio di Savoia (que disparà 24 obusos, causant 18 morts i 18 ferits) va portar a la Generalitat de Catalunya a crear la Junta de Defensa Passiva i n'impulsés els equivalents a nivell provincial i local. L'octubre de 1937, l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i el Comitè de Defensa Passiva van habilitar el refugi entre la Fonda i l'estació de tren. A finals de febrer de 1938 es construïren els del carrer Malvehy i el de la Biblioteca.</p> | 41.3609500,2.0282900 | 418725 | 4579283 | 1937 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64853-foto-08244-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64781 | Dipòsit d'aigua del jardí de la torre del director | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-del-jardi-de-la-torre-del-director | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/historia/</p> | XIX | <p>Situat al jardí de la torre del director, correspon a una estructura de base poligonal feta amb aplacat de pedra de mida diversa i maó vist a les cantoneres. El dipòsit en si és cilíndric i està coronat per una cúpula decorada amb quatre franges dentades de maons. Aquestes franges corresponen i estan alineades amb les cantonades de l'estructura poligonal de la base. A l'espai central del dipòsit, és a dir entre la base i l'arrencament de la cúpula, aquestes cantoneres també hi estan representades, essent el punt on són més amples, ja que s'endinsen des de la cantonada vers el cilindre que defineix el dipòsit. El trànsit entre aquesta part central i la superior es fa mitjançant una plataforma poligonal, amb ràfec de maons col·locats de costat.</p> | 08244-52 | A la colònia Güell, en concret al camí de Can Ros. | <p>Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, es va plantejar una nova indústria en el marc d'una Colònia industrial, és a dir, les cases dels obrers al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. La distribució d'aigües era bastant eficaç i s'havia solucionat amb una sèrie de pous que subministraven aigua tant a la fàbrica com a les cases. Dintre del recinte fabril, però, hi havia un pou amb aquesta singular dipòsit torre d'aigües que proveïa la casa del director, fins que es va distribuir per xarxa.</p> | 41.3609900,2.0294500 | 418822 | 4579286 | 1895 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64781-foto-08244-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64781-foto-08244-52-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 49 | 1.5 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 64804 | Conjunt Carrer Malvehy, 15-19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-malvehy-15-19 | XX | <p>Habitatges de planta baixa, primer pis i golfes construïts amb maó arrebossat en la seva totalitat, sense cap espai ni sanefa per al maó vist ni la pedra. Les obertures estan remarcades per una senzilla franja d'estuc sense cap ornament, igual que la que separa un habitatge de l'altre, els pisos entre ells i les golfes. La part ornamental ve donada pels elements historicistes: els balcons i l'embigat de fusta que remarca el ràfec ample, sota una teulada de teula amb vesant a la façana. Cal destacar la sèrie d'obertures estretes i rectangulars que s'obren a les golfes, com una versió simplificada de les fileres d'arquets de les cases de pagès. Com la majoria de les cases de la Colònia Güell, disposa d'un petit espai al davant per a plantes amb una tanca baixa.</p> | 08244-75 | Carrer Malvehy | <p>Com altres grups de cases per als obrers de la colònia, cerca una harmonia en la volumetria i en l'ús auster de materials sense renunciar a un gust estètic. Tot i mantenir els mateixos criteris, en altres grups d'habitatges se segueixen llenguatges arquitectònics diferents, de manera que la no uniformització dels habitatges també va ser un factor considerat. Així mateix, proporcionava a les famílies uns habitatges unifamiliars més grans i en un entorn més saludable que al que haguessin pogut accedir a la ciutat.</p> | 41.3610900,2.0279900 | 418700 | 4579298 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64804-foto-08244-75-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, aquest grup de cases apareix erròniament referenciat amb els números 17-19. | 105 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64805 | Conjunt Carrer Malvehy, 3-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-malvehy-3-13 | XX | <p>Conjunt de cases que segueix en essència les característiques pròpies dels habitatges d'obrers de la colònia, tot i que incorporen golfes com a tret distintiu. Conformades, doncs, per planta baixa, un pis i golfes, la façana està recoberta de lloses irregulars de pedra amb les unions remarcades per palets de riera pacientment col·locats. L'austeritat de materials de la façana està compensada per la profusió de franges de maó vist que tracen un sòcol, separen la planta baixa del primer pis, remarquen les golfes, emmarquen els límits de les cases i donen importància a la porta principal (rematada amb un arc rectilini) i la seva vertical, centrant l'edifici en una simetria perfecta. Com a gran motiu ornamental hi ha una sanefa, també de maó vist, de considerable amplada que integra les finestres d'arquet de les golfes, atreu l'atenció òptica i marca l'horitzontalitat general de les edificacions. La coberta és de teula àrab. Totes tenen un petit jardí al davant amb un mur baix d'obra.</p> | 08244-76 | Carrer Malvehy | <p>Com altres grups de cases per als obrers de la colònia, cerca una harmonia en la volumetria i en l'ús de materials austers sense renunciar a un gust estètic. Així mateix, proporcionava a les famílies uns habitatges unifamiliars més grans i en un entorn més saludable que al que haguessin pogut accedir a la ciutat.</p> | 41.3610900,2.0279900 | 418700 | 4579298 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64805-foto-08244-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64805-foto-08244-76-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, aquest grup de cases apareix erròniament referenciat amb els números 3-15. | 105 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64774 | Teatre Fontova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-fontova | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://fontovateatre.blogspot.com</p> | XIX | <p>Edifici situat a tocar de l'Ateneu Unió. És una estructura simple, d'estil modernista historicista. Presenta una façana de dues plantes amb acabament de teulada a doble vessant i amb un coronament simulant unes inexistents golfes. Això es tradueix en un perllongament vertical de la façana, però sense estructures a la banda posterior. A la planta baixa hi ha una porta central amb arc de mig punt, flanquejada per dues finestres també amb arc de mig punt a banda i banda. Aquestes finestres avui tapiades conserven els forjats originals datats el 1903, tal com es pot llegir. A les reixes forjades apareixen escuts de Catalunya, mostrant el caire catalanista de l'Ateneu. El cos que sobresurt de la façana és un afegit posterior, fet per ubicar-hi la màquina de projecció cinematogràfica. El primer pis té una petita obertura central i una senzilla sanefa d'esgrafiats simulant un frontó que emmarca el nom del teatre i la data de construcció, 1892. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les de l'Ateneu. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana és el nexe d'unió física i estètica entre ambdós edificis. A principis dels 1960 es va fer el cos de taquilles i entrada a la sala, edificat sobre el pati. El teatre disposava d'unes llotges perifèriques en planta baixa i un pis amb bancs correguts a sobre. Aquesta disposició es va perdre quan es va voler donar més aforament a la platea. Aleshores es va fer un amfiteatre una mica més gran. És la mateixa reforma que es va fer quan el nou cancell d'entrada. El teatre té el teler a una altura suficient com per enlairar decorats sencers.</p> | 08244-45 | Plaça de Joan Güell, 6 | <p>Tant el teatre com l'Ateneu foren les primeres institucions recreatives de la colònia. Segons una notícia de la Vanguardia del dia 10 d'agost de 1892, se sap que amb motiu de la Festa Major de Santa Coloma de Cervelló s'inauguraria un teatre a la Colònia Güell 'i es representaria una obra de teatre, Almodis, que havia guanyat els Jocs Florals de 1880'. La Colònia més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Actualment disposa del seu propi grup de teatre amateur, Fontova Teatre.</p> | 41.3612200,2.0276300 | 418670 | 4579313 | 1892 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part de l'Ateneu Unió. Conegut pels habitants de la Colònia com la Sala, la Sala de l'Ateneu, o el teatre de l'Ateneu, | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 64773 | Ateneu Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-unio | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/colonia-guell-lateneu-unio/</p> | XIX | <p>Edifici de línia simple, d'estil modernista historicista, de tipus casal, que es troba aixecat al costat del teatre Fontova. Té dues plantes amb tres obertures grans rectangulars a cada una. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i dues finestres, i al primer pis hi trobem tres balcons, el central una mica més gran. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les del teatre, situat a tocar. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana, és comú als dos edificis i és el nexe d'unió física i estètica entre elles. Segurament, tal com era habitual, ambdós estarien connectats per la planta baixa. El cafè situat a la primera planta, encara conserva molts dels detalls modernistes originals, com la fusteria, forja, bancs, taules i cadires, algunes portes i la mateixa distribució.</p> | 08244-44 | Plaça de Joan Güell, 6 | <p>L'Ateneu Unió fou una de les primeres institucions de la Colònia, fundada en una data possiblement anterior a 1899. El 1891 Eusebi Güell estableix a Josep Elias Basca , que construeix el cafè per a la seva pròpia explotació. El 1892 es va inaugurar el Teatre Fontova, abans que existís l'Ateneu Unió. El 1900 Güell compra a Elias el cafè construït i, cedeix l'us a l'Ateneu Unió, que s'havia fundat uns pocs anys abans en el marc del Teatre Fontova. Teatre i cafè quedaven units com a edificis de l'Ateneu Unió per sempre més. Era una societat recreativa amb saló-cafè, billar i biblioteca. Com a tal, doncs, el seu objectiu era fomentar la cultura i les activitats de caràcter lúdic i recreatiu. Aquí hi assajava la coral La Maquinista (agregada als Cors Clavé), s'hi feien reunions, balls, festes i obres teatrals al teatre Fontova, just al costat. La Colònia, més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Sembla que a principis de segle les tertúlies al cafè, les partides de cartes, dòmino o escacs, entre d'altres i el teatre eren la distracció més habituals a la colònia. Durant la Guerra Civil, l'Ateneu va ser el marc de moltes reunions polítiques i sindicals. Va haver de canviar el nom pel d'Unión Cultural. En els estatuts dels anys ‘30 es prohibia parlar malament de l'amo de la Colònia. L'any 2017, se celebrà el 125è aniversari (prenent com a data 1892, quan s'inaugurà el teatre), que és el primer local inaugurat dels que componen l'actual Ateneu. Així i tot, el primer esment a l'Ateneu pròpiament dit és de 1899 en els llibres d'actes, però segurament abans de redactar aquest document ja hi havia una organització provisional prèvia, la Sociedad de Bailes Fontova.</p> | 41.3613000,2.0275400 | 418662 | 4579322 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64773-foto-08244-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64773-foto-08244-44-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tots dos edificis (Teatre Fontova i el cafè) formen un conjunt. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 64813 | Font del Murri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-murri | V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. https://sites.google.com/site/fontdelmurri/ | XX | La font no es conserva amb la fesomia original. | A la falda de l'elevació de Can Ribot, actualment ocupada per la urbanització de Cesalpina, ha quedat reservada entre vials una petita peça de terreny denominada Jardí de la Font del Murri. Aquest espai ocupa just el fons del Torrent de Can Via, essent triat en el seu moment per captar l'aigua i abastir-ne la població. La font original ha estat molt alterada per successives adaptacions de la instal·lació i l'aterraplenament de la plaça. | 08244-84 | Plaça de la Font del Murri | L'any 1927, Enriqueta Castells Sivilla (vídua d'Antoni Suñer Ribot i, per tant, propietària de la masia de Can Ribot) va vendre a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló un terreny de la seva propietat a un preu molt baix. Amb aquesta transacció facilitava l'extracció d'aigües de la Font del Murri per tal d'abastir la població. El consistori li ho va agrair amb un document que inclou una vista del poble pintada per J. Primo Milà que encara es conserva a la masia, avui convertida en escola. | 41.3614600,2.0082600 | 417050 | 4579358 | 1927 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64813-foto-08244-84-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La font del Murri dóna nom a la revista que publicà l'Associació de veïns de Santa Coloma - Casc Antic durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XX!. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 64736 | Festa del Modernisme de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-modernisme-de-la-colonia-guell | https://www.coloniamodernista.cat | XX | La Festa del Modernisme de la Colònia Güell va ser creada l'any 2001. Té lloc al mes d'octubre, i està organitzada per l'Associació la Colònia Modernista, una entitat sense ànim de lucre. En la festa s'hi recreen, amb caire festiu, la vida quotidiana de la Colònia de fa 100 anys. Aquesta recreació utilitza el mètode d'Història Viva mitjançant teatralitzacions al carrer, actuacions musicals, exposicions i altres activitats culturals. Les Festes del Modernisme tenen un fil argumental que varia cada any. L'objectiu és no repetir-se i representar algun fet significatiu des del punt de vista de la història local. Amb aquesta base, es pot extrapolar i fer incursions en aspectes culturals i de caràcter més general. | 08244-22 | Colònia Güell | El Modernisme fou un moviment artístic desenvolupat entre 1890 i el 1910, que pretenia modernitzar Catalunya. Va triomfar perquè hi havia una classe social, la burgesia catalana, enriquida per la industrialització, que hi donà suport, adquirí les obres d'art i en promocionà la construcció en molts casos. A Santa Coloma de Cervelló, la figura d'Eusebi Güell va canviar la seva història quan va tancar el Vapor Vell de Sants i va fer construir una nova fàbrica i la colònia al seu entorn. Més tard demanà a Antoni Gaudí que hi fes la nova església, avui internacionalment coneguda com la Cripta Gaudí de la Colònia Güell. La Festa del Modernisme, doncs, se celebra en un marc incomparable, la mateixa Colònia Güell, tot mostrant de la manera més fidel possible la vida social de principis del segle XX així com el patrimoni arquitectònic industrial que té la Colònia. Però sobretot el que es pretén és contribuir a la preservació de la identitat de la colònia, a la conservació del seu patrimoni i a la cohesió del seu veïnat. Aquesta festivitat ha estat inclosa en el cens de festes locals d'interès turístic, i va ser guardonada amb el premi Josep Maria Jujol de preservació del patrimoni, en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat del 2007. | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64736-foto-08244-22-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|119 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 64811 | Festa Major de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-colonia-guell | XX | El segon cap de setmana de juny (si bé, en ocasions, alguns actes es traslladen a caps de setmana successius) se celebra la Festa Major de la Colònia Güell. L'organitza la Comissió de Festa Major, i hi participen les associacions del nucli. Els actes inclouen activitats pròpies d'aquestes associacions, com ara un torneig d'escacs, una trobada de puntaires, una ballada de sardanes o un correfoc. Així mateix, hi ha actes lúdics com les botifarrades i altres àpats populars, així com balls i castells de focs. | 08244-82 | Plaça de Joan Güell | Originàriament se celebrava la Festa Major de la colònia coincidint amb la Mare de Déu d'Agost. Posteriorment es va passar a Sant Jaume, fent honor a l'onomàstica de Santiago Güell i López, amo-gerent de la fàbrica. Finalment va passar al Sagrat Cor (segon divendres després de Corpus), atès que les vacances de la fàbrica es feien a continuació de Sant Jaume i quan els treballadors van començar a tenir motos, cotxes i a viatjar per vacances, la Festa Major quedava deslluïda. | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64811-foto-08244-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64821 | Monument a Eusebi Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-eusebi-guell | XX | Ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions. | <p>En un punt destacat de la Colònia Güell s'obre la una plaça rectangular dedicada a Joan Güell, el pare del fundador de la colònia. El centre de la plaça l'ocupa un tancat (amb perímetre de barana de forja) ovalat enjardinat, on s'alça l'escultura. La base està edificada amb granit gris que alterna línies rectes i arrodonides: sobre una peanya rectilínia decorada amb motllures i una sanefa de garlandes, s'alcen dos elements volutats que flanquegen l'element central, de perfil rectangular. A la part posterior de la peanya, la tanca de forja gira per permetre l'accés a una petita font, situada sota la inscripció 'MONUMENT INAUGURAT L'ANY 1935', visiblement alterada posteriorment (farcint algunes lletres i gravant-ne d'altres) per aconseguir-ne la traducció al castellà 'MONUMENTO INAUGURADO AÑO 1935'. En un lateral de la peanya hi ha gravats, discretament, els noms dels escultors: 'M. Y L. OSLÉ'. A la part frontal hi trobem les dues inscripcions principals, novament alterades per traduir-les. A dalt, la dels dedicants 'LA COLONIA GÜELL AL SEU FUNDAD[OR]', que passa a ser 'LA COLONIA GÜELL A SU FUNDAD[OR]', quedant la part final tapaa pels plecs de roba de la part superior. La inscripció de sota, resa 'EUSEBI GÜELL Y BASIGALUPI EN L'ANY 1890', que passa a ser 'EUSEBIO GÜELL Y BACIGALUPI EN EL AÑO 1890'. Com a colofó de la base granítica, hi ha un escut de Catalunya amb una branca d'olivera. Sobre aquesta base en granit gris, que segueix cànons i motius propis de la tradició academicista, s'hi destaquen tres elements en marbre blanc. Sobre cadascuna de les volutes laterals hi ha un escut ovalat envoltat per garlandes; l'un, amb els atributs d'Hermes (el pétasos alat i el caduceu) acompanyats per un martell i la inscripció 'TREBALL'; l'altre, amb els atributs d'Atena (un casc guarnit amb un cap de moltó i un lleó) acompanyat per la inscripció 'SAVIESA'. Per tant, ambdós escuts volen reflectir tant la capacitat i èxit d'Eusebi Güell en el seu vessant d'industrial com la seva condició d'intel·lectual i protector d'artistes. Finalment, al capdamunt del conjunt s'alça el bust d'Eusebi Güell, esculpit també en marbre blanc. No se'l representa frontalment, sinó en una disposició a 3/4, i a una alçada (fins sota del pit) que inclou la representació dels braços i mans, trencant amb una configuració tradicional del bust. Amb la mirada llarga, Eusebi Güell és representat amb un llibre a les mans i amb un teixit que penja per sobre de la base grisa, reforçant el contrast cromàtic i de línies i, de nou, reforçant el doble vessant econòmic (el teixit) i intel·lectual (el llibre).</p> | 08244-92 | Plaça de Joan Güell | <p>El monument fou inaugurat el 1935 en part per subscripció popular i en part per aportació de Colònia Güell S.A. El cap de l'estàtua va ser arrencat el juliol de 1936 per un grup anarquista forà lligant-li una corda al coll i estirant amb un camió. El 1939 el cap va ser reposat i els falangistes van traduir al castellà la inscripció del pedestal. Els anys 2010 aproximadament algú li va trencar el nas, que va ser reposat recentment.</p> | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 1935 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64821-foto-08244-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64821-foto-08244-92-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | OSLÉ I SAEZ DE MEDRANO, Llucià i OSLÉ I SAEZ DE MEDRANO, Miquel. | 105 | 51 | 2.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 64775 | Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-guell | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/ca/que-visitar/</p> | XIX | <p>Nucli de població situat al sud-est del centre urbà de Santa Coloma. És una entitat poblacional singular que conserva l'estètica, distribució, i estructura de colònia industrial. Encara manté un paisatge arquitectònic típic del segle XIX, que es respira en molts racons, conservant un patrimoni històric i artístic de reconeixement mundial. Evidentment, amb el pas del temps el recinte s'ha anat adaptant a les necessitats actuals. La colònia Güell naixia l'any 1890, en els terrenys de la finca de Can Soler de la Torre, i està formada per l'antiga fàbrica tèxtil, avui recinte industrial, i el nucli urbà amb els habitatges dels obrers, actualment residències particulars i els edificis representatius de l'arquitectura modernista. Sens dubte, l'element més significatiu és l'església del Sagrat Cor de Gaudí, coneguda com la Cripta Güell. La Colònia Güell fou declarada Bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric l'any 1990, i la Cripta ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005. El recinte fabril es troba al sud del conjunt, dins un clos tancat, com espai independent, però indestriable, ja que sense ell no s'entendria la colònia. Al seu interior es conserven encara edificis emblemàtics com el de la Filatura, el Tint Vell, la xemeneia, els pous i galeries o els edificis d'estandatges entre d'altres. Pel que fa a el nucli, la majoria dels habitatges van ser finançats per Eusebi Güell, que els venia o llogava. Un terç de les cases van ser construïdes pels mateixos pagesos i obrers que hi vivien, algún pagès, comerciants locals o persones de fora de la colònia. El conjunt d'habitatges és força variat, atès que es van anar construint en diferents èpoques i per diferents arquitectes. Així i tot, la característica comuna és que són edificis entre mitgeres, amb planta baixa i primer pis, amb jardinet davant i eixida a darrere. El material constructiu més comú és el maó vist. La primera illa de cases va ser Aranyó, Monturiol, Barrau, i després s'afegí el carrer Malvehy. Aquests últim, juntament amb el carrer Barrau i Aranyó i la Plaça Joan Güell, formen el primer sector de construcció de la Colònia. Barrau és el carrer central i eix compositiu del conjunt, amb la Plaça Joan Güell com a espai culminant, on hi ha equipaments socials com l'Ateneu Unió. Amb el creixement de la Colònia s'edificaren els carrers de Reixac, de Claudi Güell, de Frederic Martí , Pin i Soler, Passatge Espinal, Lluís Artó o carrer del Bosc de Joaquim Folguera. En cadascun d'aquests carrers s'hi troben diferents tipologies d'habitatges, bona part amb elements decoratius a les balustrades i les cornises fets de maó, el que els donen una singularitat pròpia. Els noms dels carrers van ser posats per l'empresa, i tenien la seva especial significació. Altres s'han posat més tard bé per iniciativa popular o significació política. Entre els edificis més destacats, a banda de la cripta i el conjunt de cases dels obrers dels diferents carrers, destaca l'Escola i la casa del Metge, Ca l'Ordal, Ca l'Espinal, la Cooperativa o el centre cultural Sant Lluís. Al nord del conjunt hi ha l'església del Sagrat Cor, la cripta de la colònia Güell i la rectoria; així com la Masia de Can Julià de la Muntanya i el club esportiu Eusebi Güell. Al sud, a tocar de la fàbrica, hi ha la Masia de can Soler de la Torre. També es coneix l'existència de tres refugis antiaeris vinculats amb la Guerra Civil espanyola al voltant de la colònia.</p> | 08244-46 | Colònia Güell | <p>La Colònia té origen en la fàbrica de panes i velluts El Vapor Vell creada a Sants, per Joan Güell el 1840. El 1890, el seu fill Eusebi Güell la traslladà a Santa Coloma de Cervelló. La causa d'aquest trasllat fou el desig de trobar la pau social i l'engrandiment de la fàbrica a conseqüència de la implantació del teler patent Roda que havia aportat Ferran Alsina, el primer director de la Colònia. A això es sumava el record de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França. Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva. Sobretot, va contractar una nova plantilla d'obrers procedents del camp, de la comarca i de moltes comarques de Catalunya, famílies sense experiència de lluita sindical, famílies pobres que van trobar en la indústria la seva “Terra Promesa” i es van refer. En aquest context històric de reivindicació obrera, el Papa Lleó XIII publicava la Rerum novarum. Els Güell, seguint la doctrina, van crear tots els serveis que creien que els obrers necessitaven per a la seva vivència cristiana. La colònia disposava de metge i farmàcia, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella a banda de la fàbrica i les cases dels obrers. Eusebi Güell encarregà la construcció d'edificis importants a Antoni Gaudí, com l'església de la Colònia, i sembla que la disposició urbanística del conjunt, així com la casa del metge, la cooperativa i algunes cases de treballadors es podria atribuir a Francesc Berenguer i Mestres, un dels seus col·laboradors. Joan Rubió i Bellver també hi va construir algunes edificacions, com Ca L'Espinal o Ca l'Ordal, i Francesc Berenguer Bellvehi construí el centre cultural Sant Lluís i la casa parroquial. El 1910 treballaven a la Colònia uns mil obrers, i el 1917 uns mil dos-cents. El 1920 es convertí en Colònia Güell SA. Col·lectivitzada durant la guerra civil, els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973. El 1990 la Colònia fou declarada BCIN, i el canvi de segle XX al XXI s'endegà la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l'església, l'antiga cooperativa de consum i la plaça de Joan Güell. També es van fer millores a les pinedes entorn del camí de Gaudí. Amb motiu de l'any internacional de Gaudí, el 2002, es construí un nou aparcament de visitants i es va implantar l'organització del servei de visites al conjunt de la Colònia.</p> | 41.3615200,2.0276600 | 418673 | 4579347 | 1890 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-09-20 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Berenguer Bellvehi, Joan Rubio i Bellver | La Cripta és patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||
| 64776 | Edificis del carrer Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-aranyo | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-aranyo-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Conjunt de cases de gran senzillesa, amb un petit jardí a la part davantera, tancat per un muret baix d'obra i eixida a la banda posterior. Són edificis de planta baixa, pis i golfes, amb porta (amb una petita marquesina) i finestra a la planta baixa i balcó i finestra al primer pis. Aquest conjunt d'edificis estan fets de maó vist col·locat de costat i a trencajunts, sense definir relleus. La diferent disposició i orientació del maó en llocs concrets és el que ressalta els elements de l'edifici. Això és especialment visible a les obertures, on els maons estan disposats de forma vertical. També destaca la sanefa en voladís que hi ha sota el ràfec i, per sota, uns característics respiralls rectangulars. De tota manera, l'element més singular és l'escala suspesa de la casa núm. 23, a la cantonada amb el carrer Barrau. L'escala recorda una torre medieval, i es projecta cap a l'exterior en semicercle tot descrivint unes falses arcades cegues.</p> | 08244-47 | Carrer Aranyó, 23-29 | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos. Les cases dels obrers estaven separades de la fàbrica per una zona agrícola, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia. Els carrers de la Colònia Güell estan orientats est-oest, amb la Plaça de Joan Güell al centre. Del conjunt, el carrer d'Aranyó (anomenat en honor d'un industrial tèxtil) tanca el grup de carrers per la banda nord. En aquest carrer de cases d'antics obrers hi ha diferents construccions, atribuïbles segurament a diferents èpoques, cadascuna amb la seva singularitat, destacant però el grup entre els núm. 23 i 29 pel seu marcat estil modernista. Al número 29 d'aquest carrer hi havia una barberia, Cal Mateu Chalmeta, que a banda de barber era l'impulsor del club d'escacs de la Colònia. Al número 49 era el lloc on recollien la roba per dur-la a la tintoreria, i al número 45 hi va haver una perruqueria de dones.</p> | 41.3615800,2.0271100 | 418627 | 4579354 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64776-foto-08244-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64776-foto-08244-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64776-foto-08244-47-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64751 | Rellotge de sol de Can Soler I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-soler-i | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi s'ha perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'oest del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est. El rellotge es troba en força mal estat de conservació, de fet no s'hi aprecien marques horàries de cap mena, i el quadrant està esborrat. Només se'n conserva el gnòmon de vareta. Té un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-14 | Plaça de la Masia, 1 | 41.3615800,2.0296200 | 418837 | 4579351 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 1764 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64770 | Roure del torrent de Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-can-ribot | Roure de grans dimensions, amb un tronc que es divideix en quatre grans branques, de capçada de gairebé 25 m de diàmetre i uns 12 m d'alçada. Aquest espècimen és possiblement el testimoni d'una roureda que hauria ocupat aquest espai. En estar situat a peus del Torrent de Cal Ribot, s'ha beneficiat de la humitat per afavorir el seu creixement. | 08244-41 | Rere la finca de l'avinguda Comte de Berenguer, 8 | 41.3616200,2.0052900 | 416802 | 4579379 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64770-foto-08244-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64770-foto-08244-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. L'arbre fou localitzat de forma fortuïta pel Sr. Joaquin Lázaro Redon en una passejada pel municipi. Encuriosit per les dimensions de l'espècimen, i com que no va trobar-lo en cap registre d'arbres monumentals, va comunicar la seva existència a l'Ajuntament. | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 64752 | Rellotge de sol de Can Soler II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-soler-ii | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi s'ha perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est. El rellotge es troba en força mal estat de conservació, així i tot encara s'hi intueixen algunes coses. Seria de planta quadrangular amb el coronament apuntat, esgrafiat a la paret. Es conserva sencer el gnòmon de vareta, amb una espècie de flor al pol. No s'aprecien marques horàries de cap mena i té un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó. La part inferior del rellotge està completament coberta per un arrebossat modern de ciment fet en aquesta part de la façana.</p> | 08244-15 | 8894301DF1789F0001YG | 41.3616400,2.0297500 | 418848 | 4579358 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3040 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64750 | Can Soler de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-de-la-torre | <p>AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/41-patrimoni-cultural/can-soler-de-la-torre.html</p> | XVII | Reformes al 1622, 1692, 1700 i última dècada del segle XIX-primera dècada del segle XX. | <p>Situada dins el recinte de la Colònia Güell, correspon a una gran edificació formada per un cos principal, més altres adossats al nord, est i oest. Té una capella amb advocació a la Mare de Déu dels Dolors a la banda occidental. L'edifici principal és de planta basilical amb planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a tres aigües feta de teules de ceràmica àrab. La façana principal està orientada a sud i a la planta baixa hi ha la porta d'accés, feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra vista. A la dovella central hi ha esculpida la data 1692 i a sobre, en relleu, el que sembla un sol. Malauradament està parcialment arrasat per la construcció del balcó del primer pis, corresponent a una reforma posterior. Encara a la planta baixa i a banda i banda de la porta, hi ha hi ha finestres amb reixes de forja; la de ponent és de majors dimensions i té esculpides creus i rosetes a la llinda. A la planta pis, sobre de la porta i de cadascuna de les dues finestres, hi ha tres balcons amb brancals i llinda de pedra amb inscripcions. A cada costat dels balcons laterals hi ha una galeria d'arcs de mig punt. Pel que es refereix a les inscripcions a la llinda del balcó central, es llegeix Iesus Maria i Antoni Solé, separats ambdós noms per un monograma IHS. A la finestra oest hi ha la data 1700 i una orla amb el monograma IHS, i a la finestra est s'hi llegeix 1622 i un motiu escultòric amb el monograma IHS. Per últim, damunt del balcó central trobem les golfes, on hi ha un conjunt de cinc finestres d'arc de mig punt que arrenquen d'una imposta correguda que les recull totes. Encara a la façana principal, hi ha més elements d'interès. A llevant, sota la finestra hi ha una petita pica de pedra arenisca encastada, a sobre un bloc de pedra que suportava un broc i la data 1778, al damunt del qual hi ha unes lletres il·legibles. A ponent de la porta principal, hi ha un banc corregut d'obra amb sòcols amb rajoles esmaltades de cartabó en verd i blanc. La porta principal té una doble porta de ferro forjat, de mitjana alçada, que servia per tancar l'accés quan el porticó gran de fusta estava obert. Per últim, també a la façana principal, entre els balcons del primer pis hi ha les restes de dos rellotges de sol bessons. També destaquen els acabats de les xemeneies de l'edifici principal, amb ornamentacions clarament modernistes. El cos principal té adossat a nord un altre edifici, amb planta baixa i dues plantes pis amb la façana al parc urbà de la colònia. A la planta baixa, les obertures són petites i sense ornamentació. A la planta pis destaca un balcó central recolzat sobre mènsules metàl·liques amb una obertura amb arc rebaixat amb una gran vidriera. Tant a llevant com a ponent d'aquest, hi ha un balcó i una finestra amb les obertures protegides amb guardapols. A la planta superior hi ha petites obertures sota el ràfec de la coberta. La façana lateral de llevant està oberta amb sis finestres d'arc de mig punt que corresponen a una de les galeries de la planta pis. La galeria de ponent està tancada per la façana lateral, ja que hi ha adossat un cos annex. El forjat de fusta que cobreix la sala de la galeria es troba en força bones condicions. Formant un angle recte al sector de ponent de la masia, hi ha una capella amb advocació a la Mare de Déu dels Dolors amb la coberta a dues aigües. Té un accés des de la Plaça de la Masia, a través d'una porta rectangular definida de carreus i llinda de pedra. Per sobre hi ha un òcul que respecta l'eix central de la façana que està coronada per una cornisa corbada i té una espadanya al costat oest. En angle amb la capella hi ha les instal·lacions i magatzems amb una cisterna seca on hi ha una escultura de pedra en forma de sol anomenada 'El Soley', que sembla un vell rellotge de sol, però el seu emplaçament actual es a l'ombra.</p> | 08244-13 | Plaça de la Masia, 1 | <p>En origen la construcció devia ser una torre defensiva, de fet el 1444 apareix com a Torre Burguesa, i durant quatre segles fou propietat de la família Soler. Segons es desprèn de la llinda de la finestra est del pis a la façana principal, el 1622 Antoni Soler de la Torre hi va emprendre la primera gran reforma, per convertir-la, segurament, en una masia de tres crugies, amb una planta similar a la que ens ha arribat avui. Per tant és versemblant pensar que la construcció original tingués una gran entrada al cos central, celler, estable i cuina als baixos, la sala damunt de l'entrada, que distribuïa les cambres disposades a banda i banda, i les golfes al capdamunt. Antoni Soler va ser un dels capitostos de la revolta pagesa anomenada dels Barretines (1687-1689) i, a causa de la seva rebel·lia, va ser assassinat el 2 de desembre de 1689, i es va manar enderrocar Can Soler i tirar sal a les seves terres. El seu fill Antoni i el seu gendre, Joan Roure, van recuperar l'edifici per gràcia especial del Rei. Les inscripcions de la clau del portal adovellat '1692' i de la llinda del balcó de la banda oest de la façana principal '1700' remeten a l'època en la qual van viure aquests dos propietaris. Després de l'ordre d'aterrament, la casa es va reconstruir o refer, i possiblement les llindes amb les creus i rosetes, que són de caràcter medieval, devien ser reaprofitades i pertanyien a l'antiga torre. A partir d'aquell moment, la masia es va convertir en una de les més pròsperes de la comarca. Segurament al segle XVIII i coincidint amb l'ascensió econòmica de la família ja s'havia bastit la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. En la dècada de 1740 la família havia deixat les terres en mans de masovers per residir a Sant Boi i després, cap a l'any 1826, es va instal·lar a Barcelona. A mitjan segle XIX els Soler van començar a contreure deutes i, el 1860, després de la mort de Baldiri Soler de la Torre i Ubach, el seu germà petit, Joan, va vendre la finca a l'industrial Joan Güell i Ferrer, quan era la més extensa del terme de Sant Boi de Llobregat. L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia Güell en els terrenys de Can Soler, que va quedar envoltada per la fàbrica tèxtil al sud i per les cases dels treballadors a nord-oest. Poc després, Güell va encarregar la reforma de l'interior de la casa a Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador d'Antoni Gaudí, per tal d'hostatjar a la família durant les seves estades ocasionals. Va aixecar arcs parabòlics, com el que dóna accés a la capella des de la masia, va modernitzar el lavabo i la cuina, i dotà algunes cambres del pis amb llar de foc. També va renovar el menjador amb arrimadors de fusta, una llar de foc i aplicacions de fusta i ferro al sostre, del centre del qual penja una làmpada de ferro i vidre, el disseny de la qual alguns estudiosos atribueixen a Gaudí. Aleshores, la vella capella dels Dolors va servir d'església als treballadors de la colònia, fins que no es va obrir al culte el temple projectat per Gaudí, dedicat al Sagrat Cor el 1915. El 1892, Güell va aconseguir segregar la finca, que aleshores ja constava dins el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, de la jurisdicció parroquial de Sant Boi i unir-la a la de Santa Coloma. Durant la Guerra Civil Espanyola, Can Soler va ser utilitzada com a seu de l'Ajuntament. En la dècada de 1960, els Güell van vendre's la masia a Teresa Farré i Pedret, i el 1998 la van comprar Fèlix Sánchez i Janin Vacassy.</p> | 41.3616900,2.0296300 | 418838 | 4579364 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64750-foto-08244-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64750-foto-08244-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64750-foto-08244-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmotne (iPAT Serveis Culturals) | Part de la decoració interior de la planta noble podria atribuir-se a Francesc Berenguer i Mestres. Entre les edificacions vinculades a la finca, també hi ha una antiga mina d'aigua que va paral·lela al camí de Can Ros. També coneguda com 'La Masia' | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 64843 | Camp de futbol municipal Eusebi Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-futbol-municipal-eusebi-guell | Llibre d'or del fútbol català: amb unes interessants notes gràfiques i informatives a honor del Futbol Nacional i Internacional / ed. recomanada i patrocinada per la Federació Catalana de Futbol Associació. Barcelona: B. Ribes Bancells, Edicions Monjoia, 1928. http://eusebiguell.blogspot.com/ | XX | El camp de futbol fou construït l'any 1907 en un espai llavors situat entre camps de conreu a les afores de la Colònia Güell. La fesomia original era simplement la superfície del terreny de joc (llavors de 100 x 50 m) condicionada, malgrat que amb un desnivell considerable vers el gol sud. Amb la fundació del club l'any 1909 s'hi van anar afegint elements: una primera llotja i bancs al lateral oest i un marcador al lateral est. Al llarg de la dècada de 1990, s'escurçà la llargada del terreny de joc (passant a tenir 96 m x 57 m) per tal d'encabir unes noves instal·lacions (vestidors, magatzems i cafeteria) rere el gol sud. Al llarg de la primera dècada del segle XXI, s'ha dotat l'estadi d'una superfície de gespa artificial amb cautxú. | 08244-114 | Can Julià, s/n | L'any 1909 es va fundar el Futbol Club Güell per als treballadors de la fàbrica tèxtil, fent-ne un dels clubs degans del país. Amb el temps, la inclusió de noves seccions esportives en feu canviar el nom a Centre d'Esports Eusebi Güell. Durant la II República, diversos futbolistes i atletes sorgits del club van arribar a competir professionalment. Actualment, el camp és de titularitat municipal. | 41.3617800,2.0290800 | 418792 | 4579374 | 1907 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64843-foto-08244-114-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64777 | Edificis del carrer Barrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-barrau | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-barrau-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Conjunt de cases d'obrers que formen part de les més antigues de la Colònia. Es caracteritzen per ser molt senzilles i austeres. Són cases de planta baixa i primer pis, amb eixida darrera i pati davant tancat per un muret d'obra a mitjana alçada. Són cases de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, amb obertures compostes per finestres i balcons, tot i que no es repeteixen ni distribueixen de la mateixa manera en totes les cases. Per exemple, el núm. 42 té portes i finestres amb arc rebaixat. Els edificis estan arrebossats exteriorment i tenen coberta a doble vessant, amb teulada de teula corba.</p> | 08244-48 | Carrer Barrau | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers, diferents serveis i la fàbrica, constituint un conjunt amb personalitat pròpia. La colònia Güell està composta per una trama reticular de carrers organitzada en dos sectors. El sector més antic té l'eix compositiu del carrer Barrau, amb els carrers Malvehy i Aranyó que li són paral·lels. Els carrers Monturiol, Llevant i Ponent són perpendiculars. Al mig del carrer Barrau hi ha la Plaça Joan Güell. El segon sector, que forma angle recte amb el primer, més modern, està format pels carrers Claudi Güell i Reixac, creuats pel carrer Frederic Martí. En el vèrtex dels dos sectors hi ha l'edifici singular de Ca l'Ordal. Del conjunt, el carrer Barrau, com hem vist, està situat just al centre, connectant amb la plaça, i correspon al carrer més llarg i més antic de la Colònia. Porta el nom de Jacint Barrau i Cortès, enginyer, mecànic i inventor d'un teler que portava el seu nom. Nascut a Reus el 1810, va morir a Barcelona el 1884. Al carrer Barrau i hi havia les principals botigues, farmàcia, carnisseria de Cal Barreda, forn de pa de la família Comes, etc. Així mateix el carrer Barrau també té un tram sense edificacions, el que connecta amb el Parc i l'Avinguda Ferran Alsina. Una singularitat del carrer és l'edifici núm. 8, construït amb posterioritat, ja que en aquest punt hi havia hagut un passatge que donava accés a diferents cases. Al final del carrer, hi ha l'escola i la casa del Mestre.</p> | 41.3618300,2.0281000 | 418710 | 4579381 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64777-foto-08244-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64777-foto-08244-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64777-foto-08244-48-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64793 | Centre Municipal de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-municipal-de-sant-lluis | XX | <p>Edifici de planta rectangular allargassada que consta d'un sol nivell. Alçat amb maó, l'obra queda vista al sòcol, les obertures, un seguit de pilastres i el ràfec de l'edifici, mentre que la resta de la façana està arrebossada. Les pilastres verticals subdivideixen la façana en 12 seccions, amb un ritme compositiu basat en la reiteració dels elements en maó vist. En 10 d'elles hi trobem el sòcol, un fris de maó, unes finestres geminades (rematades en sengles arcs esgraonats), un nou fris, un òcul esgraonat i, finalment, el ràfec. A les dues restants, ubicades a la segona secció des de cada extrem, hi ha el sòcol i el fris inferior tallats per una gran porta rematada amb arc rectilini, el segon fris i un òcul esgraonat allargassat, acompanyant la major alçada en aquestes secció prèvies al ràfec. La porta de l'esquerra de la façana dóna accés a la Biblioteca Joaquim Folguera, mentre que la situada a la dreta accedeix al que havia estat el teatre del Centre Parroquial Sant Lluís. A la dreta hi ha un petit pati, amb una porta de ferro forjat. L'ús dels materials i proporcions de l'edifici concorda amb la resta de la Colònia, i s'emmarca estilísticament en el modernisme industrial.</p> | 08244-64 | Carrer Aranyó, 12-14 | <p>L'edifici fou acabat l'any 1917, i inicialment va servir com a escola de nenes i seu del Patronat Obrer de la Sagrada Família, que com a centre parroquial allotjava diverses activitats. Durant la guerra civil, les nenes van ser traslladades a l'escola del bosc (mixta) i la part de l'edifici del carrer Aranyó va quedar a disposició exclusiva del Patronat Obrer, altrament anomenat Centre Parroquial de Sant Lluís. Amb el temps, aquesta part de l'edifici va acabar sent un teatre i altres espais annexes d'usos diversos. Després de la guerra civil, una part de l'edifici es va destinar a biblioteca. La biblioteca l'organitzaven un grup de persones que pagaven una quota destinada al manteniment i a l'augment del fons bibliogràfic. Manuel Folguera i Duran (que havia estat president de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana), pare del poeta Joaquim Folguera i Poal, va donar la seva col·lecció personal a la biblioteca, però actualment es conserva a la Biblioteca Pilarín Bayés. L'any 1973, en produir-se el tancament de la fàbrica, una reunió per parlar sobre el futur de les escoles per part dels pares dels alumnes va comportar la clausura de la biblioteca per ordre de la Guàrdia Civil fins l'any 1975. Actualment, l'edifici segueix allotjant la biblioteca Joaquim Folguera (que forma part de la xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, tot i que la seva activitat ha estat traslladada a la moderna biblioteca Pilarín Bayés del nucli antic.) i el Centre Cultural Sant Lluís.</p> | 41.3618900,2.0271800 | 418633 | 4579388 | 1915 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64793-foto-08244-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64793-foto-08244-64-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-09-20 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Berenguer i Bellvehí | També conegut pel nom de la Biblioteca Joaquim Folguera. | 105 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 64860 | Refugi antiaeri rere la biblioteca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-rere-la-biblioteca | Padró Margó, J. (2007): Dels pomells de joventut a la col·lectivització obrera. Centre d'estudis comarcals del Baix Llobregat. | XX | Les entrades han quedat obstruïdes, i es desconeix l'estat de conservació de la galeria | Refugi antiaeri situat rere la Biblioteca Joaquim Folguera, al talús que hi ha passat un petit curs estacional d'aigua. Amb una sola entrada, era el més petit dels tres refugis de la Colònia. Tenia forma de 'L', amb un primer tram de 15 m en baixada i un segon de 20 m. Va ser poc utilitzat, degut a la desconfiança que generava el fet que només tingués una sortida. | 08244-131 | Part de darrera del Carrer Aranyó | L'atac sobre Barcelona del 13 de febrer de 1937 des del creuer italià Eugenio di Savoia (que disparà 24 obusos, causant 18 morts i 18 ferits) va portar a la Generalitat de Catalunya a crear la Junta de Defensa Passiva i n'impulsés els equivalents a nivell provincial i local. L'octubre de 1937, l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i el Comitè de Defensa Passiva van habilitar el refugi entre la Fonda i l'estació de tren. A finals de febrer de 1938 es construïren els del carrer Malvehy i el de la Biblioteca. | 41.3619200,2.0268800 | 418608 | 4579392 | 1938 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64860-foto-08244-131-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 64844 | Antic convent de Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-de-monges | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici molt auster, de planta rectangular i completament arrebossat a l'exterior. Consta de planta baixa i primer mis, amb portes tant al carrer Claudi Güell com al carrer Aranyó. Totes les obertures són rectangulars, distribuïdes regular i simètricament en ambdues plantes. A la façana posterior s'hi observen algunes finestres rematades amb arc apuntat o bé geminades, que actualment es troben tapiades. A la part posterior, i a tocar amb el centre Sant Lluís, hi ha un pati, delimitat per una tanca feta de maó vist amb portes de ferro forjat. Pel que fa a la capella, adossada al convent, per l'exterior hi ha total absència de qualsevol senyal religiós, i en destaca una munió de petites, estretes i allargades obertures laterals. L'edifici està completament arrebossat i pintat de color salmó.</p> | 08244-115 | Carrer de Claudi Güell, 1. Al xamfrà entre aquest carrer i el carrer Aranyó | <p>Aquest edifici va ser la primera escola de la Colònia, convent de les monges Carmelites i parvulari. A banda de totes aquestes funcions, era la residència de les monges i on aquestes oferien dos serveis als treballadors, tenien cura dels malalts i vigilaven els nens que no es podien quedar amb els avis mentre els seus pares treballaven a la fàbrica. Durant la Guerra Civil les monges van haver de marxar, i l'edifici va ser destinat a local del Comitè de Milícies i a habitatge del porter de la fàbrica. Actualment hi ha el Casal d'avis.</p> | 41.3621800,2.0275900 | 418668 | 4579420 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64844-foto-08244-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64844-foto-08244-115-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | 105 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64740 | Ca l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lordal | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/historia/</p> | XIX | <p>Edifici independent format per tres cases unifamiliars adossades, amb planta baixa, pis, golfes i soterrani convertit en jardí a la part posterior. Situat a la zona residencial de la Colònia Güell, és el primer edifici que es troba en entrar-hi. Obra construïda entorn el 1894, que tant per la forma de la seva planta com en la singularitat de les façanes i la seva simetria, dota l'edifici d'una gran originalitat. Tot i que no té l'aspecte típic d'una masia, sí s'observa com d'una manera o altra l'arquitecte va voler recollir els trets més significatius de les cases pairals. Per exemple l'edificació té una planta basilical i teulada a dos vessants, i el parament està fet amb conglomerat de pedra de mides diverses lligades amb morter de calç, sobre el qual s'adossen diverses estructures. El marcat caràcter historicista de l'edificació, més enllà de l'aparença d'una casa pairal a la part davantera, també queda reflectit a la part posterior amb una construcció a diferents nivells i cossos. Sens dubte, però, el que més destaca de l'edifici són les cantonades arrodonides, i els elements decoratius, és especialment rellevant la filigrana del treball amb maó vist. Això és visible a les finestres, les tres xemeneies, el porxo, la cisterna o el ràfec sota coberta.</p> | 08244-3 | Plaça d'Anselm Clavé, 1, 1A i 1B | <p>La casa fou habitada en origen per la familia Ros de l'Ordal, d'aquí el seu nom, i encara en són els propietaris. Tanmateix, altres famílies com els Cruañas, Gaudó, Montanès i Carrión també hi han viscut. Tots ells pagesos que treballaven les terres de l'amo en qualitat d'arrendataris. Alguns membres d'aquestes famílies també treballaven a la fàbrica. Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, al segle XIX es va plantejar un nou tipus d'indústria, les colònies industrials, és a dir, les cases dels obrers i equipaments al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava de fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, casa del metge, farmàcia i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Güell en la seva condició de mecenes de la cultura, va encarregar projectes a diversos arquitectes de primera fila, com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres o Joan Rubió.</p> | 41.3622900,2.0283600 | 418732 | 4579431 | 1893 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Atribuida tant a Francesc Berenguer Mestres com a Joan Rubió Bellver | A l'interior hi havia hagut un pou, però degut a reformes posteriors a l'edifici i nous usos en l'espai l'ha modificat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||
| 64785 | La fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-2 | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/41-patrimoni-cultural/recinte-industrial-de-la-colonia-guell.html</p> | XIX | Alguns edificis van ser restaurats entre 2001-2004 | <p>El recinte fabril de la Colònia es troba separat dels habitatges i serveis. S'aixeca a llevant de la Masia de Can Soler de la Torre, definint un clos tancat amb diferents edificacions; algunes connectades entre si, però totes elles comunicades per carrers que permeten el trànsit d'uns edificis amb els altres. El recinte encara manté l'estructura original, i els carrers s'acostumaven a anomenar verbalment per la secció productiva dominant. Tot i que el recinte està lleugerament transformat, es conserven bona part dels edificis originals, tots ells fet amb maó vist i de tres tipologies: fàbrica de pisos, edificis en gelosia, i edificis de sostre de dent de serra. Entre aquests edificis, en destaca el de la Filatura, construït seguint el model anglès, anomenat també 'manchesterià', i que consisteix en la distribució de l'edifici en una planta baixa i quatre pisos iguals de planta lliure, amb grans finestrals i on cadascun dels quals comprenia un procés diferent de la filatura. En ell hi havia la màquina de vapor. En altres edificacions, com els estendatges, destaca la disposició del maó, col·locat de cantell formant petites obertures en forma rectangular o triangular, que facilitava la ventilació. També cal fer menció de l'edifici de les Calderes, situat entre els “carrers” de la màquina de vapor i el dels tints. Just davant aquesta construcció de planta rectangular i teulada a dues vessants hi ha el cos d'escales, muntacàrregues i transmissions de l'edifici de la filatura. Al subsòl del “carrer” màquines de vapor hi havia les carboneres, i al final del carrer hi ha l'antic edifici dels electricistes i el transformador que va ser bombardejat el 1938, en concret el dia 11 de setembre. A la fàbrica també hi havia dos grans dipòsits d'aigua, un de planta quadrada, adossat al mur que dóna a Can Soler de la Torre, i que actualment és una nau industrial. L'altre, construït més recentment (ja que és de formigó) té planta circular i dóna a la plaça de la Masia. La colònia, a diferència d'altres, no utilitzà mai l'energia hidràulica, i funcionava amb vapor. Testimoni d'això és la gran xemeneia de planta cilíndrica, de 46 m d'alçada que encara es conserva dempeus. També es conserva la reixa de ferro forjat de la porta d'entrada principal a la colònia, així com la reixa de la porta per on accedien els treballadors, a banda d'altres construccions annexes on hi hauria oficines i serveis de la fàbrica. Altres dels elements conservats al recinte són els túnels d'extracció de borres i els túnels de transmissió (actualment usats per a passar-hi serveis). També es conserven els quatre pous, dos fora de servei, el de davant de la filatura i el de les tondoses, i dos en servei. D'aquests últims un és relativament modern, i l'altre es troba rere la porteria. Aquest pou fou un dels més importants construïts a finals del segle XIX, feia 14 m de fondària. El 1908 es va instal·lar un segon grup de calderes i màquina de vapor a l'edifici de les tondoses. La fàbrica es va electrificar el 1915. Tot i que hi ha algunes empreses que hi tenen la seu, hi ha edificis en estat ruïnós i han perdut les cobertes. El recinte està completament tancat per un mur que en delimita el perímetre.</p> | 08244-56 | Avinguda de Ferran Alsina, s/n | <p>Després de la mort de Baldiri Soler de la Torre i Ubach, el 1860 el seu germà petit, Joan, va vendre el Mas de Can Soler de la Torre i tots els seus terrenys a l'industrial Joan Güell i Ferrer. L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia en els terrenys de Can Soler, i hi encarregà diversos projectes a Gaudí i altres arquitectes de renom com Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. La colònia disposava de casa del metge, farmàcia, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, capella, habitatges dels obrers i, per descomptat, la fàbrica, sens dubte l'element més important. Tot això, concentrat en una superfície total d'unes 160 hectàrees. En el seu origen era la 'Fábrica de panas i veludos de Güell i Cia' i la seva història sempre va anar lligada a la fundació de la Colònia, esdevenint un clar exemple de l'impuls que va tenir la indústria tèxtil a la Catalunya de principis del segle XX. A la fàbrica s'hi transformava el cotó, que venia d'Amèrica en panes, velluts i velludets. Cadascun dels edificis de la fàbrica estava destinat a una tasca determinada dins el procés de transformació de la matèria primera en producte final. Un reflex d'això s'observa en el nom que verbalment se li dóna als carrers, que es remet a dita activitat, com l'edifici de la filatura, els telers, el tint, estandatges, etc. A banda d'aquests edificis, dins el recinte fabril també hi havia alguns edificis de serveis com les oficines, el consultori mèdic, l'oficina del delineant, tallers auxiliars de fusteria, manyeria, electricistes, corretgers, paletes i pintors. El transport de material entre els diferents edificis es feia mitjançant una xarxa de raïls i vagonetes que s'empenyien per tot el recinte fabril. El dia 11 de setembre de 1938, un avió nacional va tirar dues bombes contra la fàbrica. La primera impactà contra el transformador i va deixar la fàbrica sense energia. La segona va caure en uns camps de garrofers, fora el recinte, i no va arribar a explotar. Cap de les dues va causar danys personals. L'any 1944 la fàbrica va ser adquirida per la família Bertrand Serra. Després de quasi un segle de producció ininterrompuda, el 1973 la fabrica tancà definitivament, i el recinte quedà en desús fins que als anys 80 del segle XX, va ser llogat a l'empresa Crèdit & Docks per a magatzems, i l'activitat econòmica es reactivà amb la instal·lació de diferents tallers i empreses. Posteriorment es va vendre per parts i es va formar una comunitat de propietaris del recinte industrial. Tanmateix, el recinte no estava preparat per a les necessitats actuals de la indústria i, tot i algunes millores, no va acabar de consolidar-se. Estava pendent d'una planificació urbanística que s'ha ajornat durant anys i que ha topat amb moltes dificultats malgrat els esforços esmerçats L'any 2002 l'empresa Colònia Güell S.A comprà tot allò que estava a la venda del recinte, el 62 %, amb l'objectiu d'instal·lar-hi un parc de negoci o Brain Business Park, és a dir, un espai per al desenvolupament d'empreses i d'activitat econòmica específicament relacionada amb el món de la tecnologia, de 70.000 m² de superfície. L'arquitecte Òscar Tusquets, restaurà i rehabilità entre 2001 i 2004 l'edifici de la Filatura i Tint Vell, on actualment tenen seu diferents oficines. La restauració d'Oscar Tusquets va merèixer el Premi Bonaplata de Rehabilitació d'edificis industrials l'any 2005. El Pla Especial redactat per Jordi Rogent i Manuel Giralt, que no ha estat desplegat, va rebre el Premi d'Arqueologia Industrial Citta de Terni, el mateix any. Diverses circumstàncies han anat aturant la posada en marxa i recuperació total del recinte fins avui.</p> | 41.3622900,2.0315600 | 419000 | 4579428 | 1890 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64785-foto-08244-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64785-foto-08244-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64785-foto-08244-56-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Ferran Alsina | Destaca l'edifi de les Filatures i el Tint Vell, els estandatges, la xemeneia, els pous i els dipòsits. També conegut com recinte industrial de la Colònia Güell, | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml