Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64860 | Refugi antiaeri rere la biblioteca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-rere-la-biblioteca | Padró Margó, J. (2007): Dels pomells de joventut a la col·lectivització obrera. Centre d'estudis comarcals del Baix Llobregat. | XX | Les entrades han quedat obstruïdes, i es desconeix l'estat de conservació de la galeria | Refugi antiaeri situat rere la Biblioteca Joaquim Folguera, al talús que hi ha passat un petit curs estacional d'aigua. Amb una sola entrada, era el més petit dels tres refugis de la Colònia. Tenia forma de 'L', amb un primer tram de 15 m en baixada i un segon de 20 m. Va ser poc utilitzat, degut a la desconfiança que generava el fet que només tingués una sortida. | 08244-131 | Part de darrera del Carrer Aranyó | L'atac sobre Barcelona del 13 de febrer de 1937 des del creuer italià Eugenio di Savoia (que disparà 24 obusos, causant 18 morts i 18 ferits) va portar a la Generalitat de Catalunya a crear la Junta de Defensa Passiva i n'impulsés els equivalents a nivell provincial i local. L'octubre de 1937, l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i el Comitè de Defensa Passiva van habilitar el refugi entre la Fonda i l'estació de tren. A finals de febrer de 1938 es construïren els del carrer Malvehy i el de la Biblioteca. | 41.3619200,2.0268800 | 418608 | 4579392 | 1938 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64860-foto-08244-131-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 64859 | Barraca de vinya de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-can-cartro | http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció de pedra seca orientada a l'oest de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada definida per un arc primitiu (o d'ametlla). La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva estructura es troba coberta de vegetació, el que en dificulta la visibilitat, però possiblement ha contribuït a la seva conservació. | 08244-130 | Entorn de Can Cartró | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.3578100,1.9984200 | 416222 | 4578962 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64859-foto-08244-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64859-foto-08244-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a l'element19739 de la Viquipedra. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 64858 | Sender del Parc dels cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-parc-dels-cirerers | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/rutes/ruta-1-sender-del-parc-dels-cirerers.html | XXI | Recorregut semicircular d'uns 5 km de llargada, 120 m de desnivell i dificultat baixa, realitzable en 1.30 h a peu, també apte per a BTT. Transcorre pel nucli antic i diversos parcs urbans, però també àmbits rurals que donen una idea de la importància del món agrari al municipi, amb els masos i les zones de cultiu. També s'aproxima a la Colònia Güell, patrimoni mundial de la UNESCO. Durant l'itinerari, a banda de la flora i fauna, hi ha diversos punts a banda del Parc dels Cirerers. Durant la caminada també es passa pels parcs de la riera de Can Via, de la Font del Murri, i el metropolità de Can Lluc; les masies de Can Roc, Can Via, Torre Forés i Can Julià de la Muntanya, amb els seus territoris agraris. | 08244-129 | Inici a la Plaça de les Vinyes | 41.3686900,2.0171800 | 417805 | 4580152 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64858-foto-08244-129-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot l'itinerari està senyalitzat i té dues variants. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 64857 | Sender de la Font de l'Artiga i la Roca dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-la-font-de-lartiga-i-la-roca-dreta | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/rutes/ruta-2-sender-de-la-font-de-lartiga-i-la-roca-dreta.html | XXI | Recorregut semicircular d'uns 5 km de llargada, 290 m de desnivell i dificultat mitjana, realitzable en un parell d'hores a peu. Transcorre per la zona més boscosa del municipi, i connecta el nucli antic amb el Montpedrós a la seva vessant oriental. Durant l'itinerari, a banda de flora i fauna pròpia del territori, hi ha diversos punts d'interès més enllà de la Font de l'Artiga i la Roca Dreta. Durant la caminada s'arriba al cim del Montpedrós, amb restes del Castellnou de Cervelló i l'ermita de Sant Antoni, el petròglif del Montpedrós i unes magnífiques vistes sobre la vall baixa del Llobregat i el massís del Garraf-Ordal. | 08244-128 | Inici a la Plaça de les Vinyes | 41.3686900,2.0171800 | 417805 | 4580152 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64857-foto-08244-128-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot l'itinerari està senyalitzat. No apte per BTT. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||
| 64856 | Rajoles de Sant Roc i Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-sant-roc-i-santa-coloma | XX | Conjunt de 3 imatges (cadascuna de les quals composades per 6 rajoles vidrades) que antigament decoraven l'antiga font de la Plaça de la Constitució, i que actualment es troben muntades dins marcs de fusta. La primera de les imatges representa a Sant Roc caracteritzat com a peregrí, mostrant una nafra a la cuixa i acompanyat per un gos; amb una església de fons. La segona imatge representa a Santa Coloma amb un llibre (sobre el qual hi ha un colom) a la mà esquerra i una gran ploma a la dreta; de fons, una imatge de la Torre Salbana i d'una església. La tercera representa l'escut de la vila, amb un colom en ple vol sobre el qual hi ha una corona de senyor. | 08244-127 | Carrer de Pau Casals, 26-34. | La portada d'aigua corrent a Santa Coloma de Cervelló l'any 1927 gràcies a les facilitats donades per Enriqueta Castells Sivilla, propietària de Can Ribot, va permetre ubicar una font pública davant de l'ajuntament de l'època, a la Plaça de la Constitució. Reformes posteriors en aquest espai van suposar el desmantellament de la font, de la qual se'n van conservar les rajoles. | 41.3687300,2.0163500 | 417736 | 4580158 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64856-foto-08244-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64856-foto-08244-127-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 64854 | Béns mobles artístics i d'ús domèstic de Can Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bens-mobles-artistics-i-dus-domestic-de-can-roc | XIX-XX | Alguns dels mobles de fusta mostren l'acció de xil·lòfags. | L'adquisició de Can Roc per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló (per tal de conservar-la i donar-li un ús públic) incloïa diverses peces de mobiliari, elements decoratius i atuells d'ús domèstic. Cal destacar-ne una habitació de mobiliari isabelí, format per un llit, tauleta de nit, dues calaixeres, un tocador amb mirall, dos ribellers i una vitrina amb la imatge de Santa Anna i Santa Maria nena. Aquest conjunt es caracteritza per l'ús de fusta amb decoració incisa i lacada en negre, ocasionalment amb elements de marbre o ceràmics. La resta del mobiliari, dispers per diversos espais de la casa, inclouen taules, cadires i dues caixes de núvia de fusta tallada notables. A la cuina i altres estances, cal ressenyar-hi la presència d'armariets i prestatges encastats, a més d'atuells d'aram. Al celler hi ha tines, una premsa de cargol, una piadora, tenalles, un banc de fusta i eines del camp. | 08244-125 | Plaça de la Constitució, 4 | 41.3690000,2.0155500 | 417669 | 4580188 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'Ajuntament està elaborant un inventari exhaustiu dels objectes, alguns dels quals es trobaven embalats en el moment de la visita. | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 64853 | Refugi antiaeri del Carrer Malvehy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-del-carrer-malvehy | <p>Padró Margó, J. (2007): Dels pomells de joventut a la col·lectivització obrera. Centre d'estudis comarcals del Baix Llobregat.</p> | XX | Les entrades han quedat obstruïdes, i es desconeix l'estat de conservació de la galeria | <p>Refugi situat al talús de darrere de les cases del Carrer Malvehy, amb dues entrades separades per una seixantena de metres: la primera, rere els blocs de pisos; la segona, rere la casa número 21. De les dues entrades, la primera (rere els blocs) encara es conserva tapada per la vegetació del marge.</p> | 08244-124 | Carrer Malvehy (part de darrera) | <p>L'atac sobre Barcelona del 13 de febrer de 1937 des del creuer italià Eugenio di Savoia (que disparà 24 obusos, causant 18 morts i 18 ferits) va portar a la Generalitat de Catalunya a crear la Junta de Defensa Passiva i n'impulsés els equivalents a nivell provincial i local. L'octubre de 1937, l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i el Comitè de Defensa Passiva van habilitar el refugi entre la Fonda i l'estació de tren. A finals de febrer de 1938 es construïren els del carrer Malvehy i el de la Biblioteca.</p> | 41.3609500,2.0282900 | 418725 | 4579283 | 1937 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64853-foto-08244-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 64852 | Goigs a Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-coloma | XX | Goigs amb la capçalera 'Goigs de la gloriosa V. Y M. S. Coloma, que se cantan en sa Titular Parroquia, com á Patrona sua, del Ter,e de Cervelló, Bisbát de Barcelona'. El gravat mostra Santa Coloma amb un colom a la mà dreta i una gran ploma a l'esquerra. Està flanquejada per un gravat de l'església de Santa Coloma a l'esquerra (amb el Montpedrós de fons) i per la imatge de Sant Antoni Abat i la seva ermita a la dreta. El text, a tres columnes sense corondells, consta de 9 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha una oració en català. El revers està encapçalat per la partitura, mentre que la part central de la plana l'ocupa una ressenya hagiogràfica de Santa Coloma. No hi consta cap data ni autoria. | 08244-123 | 41.3665500,2.0148700 | 417609 | 4579917 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64852-foto-08244-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 64850 | Goigs a Sant Antoni (3) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni-3 | XX | Goigs amb la capçalera 'Goigs al gloriós Sant Antoni Abat, que es venera a l'ermita de la muntanya del Montpedrós, parròquia de Santa Coloma de Cervelló,bisbat de Sant Feliu de Llobregat”. El gravat, que trenca la línia superior de l'orla (de fulles i cireres) mostra Sant Antoni Abat vestit amb uns hàbits. Sosté un bàcul a la mà esquerra, i porta un llibre tancat a la dreta. Davant seu hi ha un porquet. Aquesta imatge del Sant es fon amb la de l'ermita a la que dóna nom. En aquesta part del gravat hi consta el nom de l'autor de la il·lustració, J. Rovira. El text, a tres columnes sense corondells, consta de 7 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura, que al seu torn té a sota una oració en català. Al peu hi consta l'autoria: lletra i música de Mn. Josep Soler i dibuix de Jordi Rovira. Finalment, trencant la part inferior de l'orla, hi ha un nou gravat que representa l'església de Santa Coloma amb el Montpedrós (i l'ermita de Sant Antoni) al fons. Els gravats i l'orla estan acolorits, així com determinades parts del text estan ressaltades en vermell. El revers està encapçalat per la partitura, mentre que la part central de la plana l'ocupa una notícia històrica entorn a l'ermita de Sant Antoni. Al peu hi consta de nou el gravat amb la imatge de l'ermita, i el text “Edició commemorativa del LX aplec a l'ermita de Sant Antoni Abat en el cim del Montpedrós en el terme de Santa Coloma de Cervelló. Comissió de Sant Antoni (Amics de la Muntanya), Santa Coloma de Cervelló, el 27 d'abril de 2014'. | 08244-121 | 41.3697600,2.0026700 | 416593 | 4580285 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64850-foto-08244-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||||||
| 64846 | Gegants, gegantons i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-i-capgrossos-0 | http://webs.gegants.cat/santacolomadecervello/ | XX | Batejats els 13 d'agost de 1989 | Santa Coloma té dues parelles de gegants idèntiques, els gegants vells i els gegants nous. En ambdós casos es tracta del Roc i la Coloma, un hereu i una pubilla vestits amb roba de festa del segle XVII. La seva imatge pretén recuperar la identitat agrícola i rural del poble al llarg d'aquella centúria, quan proliferaren les masies i l'explotació agrícola del territori. Els seus noms es deuen als patrons del poble: Santa Coloma, patrona de l'església parroquial i Sant Roc, que esdevingué patró per salvar el poble de la pesta. Les figures estan fetes de cartró pedra amb cavallets de fusta. Els gegants vells, van ser creats el Mestre Domènech Umbert l'any 1989 i són propietat de l'Ajuntament. La Coloma té una alçada de 3,90 m i un pes de 73 kg, i el Roc té una alçada de 4,10 centímetres i pesa 76 kg. Els gegants nous, construïts als 2019, són propietat dels Geganters i Grallers de Santa Coloma, i van ser creats per Jordi Grau, del Taller del Drac. El Roc, pesa 55 kg i té una alçada de 4,12m, mentre que la Coloma pesa 52 Kg i té una alçada de 3,92 m. El municipi té també una parella de gegantons i de capgrossos. Els primers, construïts els 2015, són el David, de 19 kg i 2,40 m d'alçada, i la Rosa, de 16 kg i 2,30 m d'alçada. Els capgrossos, el Cireró i la Cirera, van ser construïts l'any 2005. Ambdues parelles son propietat de l'Associació Mostra de la Cirera. Els balls dels gegants estan relacionats amb diferents moments de la seva història. El ball més antic correspon a la 'Dansa a la Villareta', estrenat el 13 d'agost, dia del seu bateig. Correspon a una adaptació d'un ballet original del mestre local Jaume Pau, i el seu títol fa referència als conreus de cirerers que donaven fama al poble, la Villareta n'és una varietat. La dansa de la 'Cuallarga' s'estrenà el 12 de maig del 2013, i es balla des d'aleshores. Després de la desaparició de la colla vella, es perdé la partitura del ball original (Dansa a la Villareta), i per la impossibilitat d'executar-lo la colla va decidir fer-ne un de nou, que simbolitzés la recuperació de la colla. La coreografia reprodueix escenes en què la geganta prova d'animar el seu company a ballar. El ball de l'enamorat, és presentat com el 'ball del prometatge' atès que va ser aquest dia, 29 de desembre del 2013, quan es va estrenar. Amb motiu del 25è aniversari de la colla, els gegants ballaren 'La dansa del cirerer' el 12 de juliol de 2014, per primer cop i durant el Pregó dels Actes. Pel 30è aniversari, els gegants nous i vells, van ballar 'La Dansa dels 30 anys'. Excepte la Villareta, obra de Jaume Pau, la resta de les danses tenen música de Joan Vicens. | 08244-117 | Carrer de Pau Casals, 26-34. | La colla gegantera es va fundar el 1988, i a l'agost del 1989 es batejaven el Roc i la Coloma. Després del seu bateig els Gegants van viure una gran activitat durant anys, convertint-se en unes figures molt estimades pel poble. El moment àlgid fou quan el Roc fou l'Hereu del Baix el 1999, acollint la segona trobada de gegants de la comarca del Baix Llobregat. Durant els anys següents, però, la colla anà perdent força fins quasi desaparèixer. De fet, els gegants només es podien veure al vestíbul de l'Ajuntament. Afortunadament, el 2012 un grup de jovent del poble (molts d'ells fills dels qui havien iniciat l'antiga colla) decideix recuperar els gegants. Dins aquest procés de renovació i recuperació, es va decidir fer una rèplica dels gegants vells, més lleugeres però el màxim de fidels als originals. El 2017 se celebren els 30 anys de la colla, amb una exposició de figures i fotografies de la història de la colla dels Gegants, on es van exposar els Gegants de Sant Boi, Sant Climent, Agrupació Folklòrica de Sant Feliu i de Sant Joan Samora i es van realitzar diversos actes. El primer acte del 30è Aniversari va ser la “Cercavila contra l'Oblit” un passeig teatralitzat ple de llums i colors, narrat pels capgrossos de Santa Coloma, els Cireros. Al final del cercavila, els quatre Gegants, nous i vells, van ballar “La Dansa dels 30 anys” composada per Joan Vicens i interpretada per la Banda del Gínjol. | 41.3687300,2.0161900 | 417722 | 4580158 | 1989 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64846-foto-08244-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64846-foto-08244-117-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Domènech Umbert | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 64845 | Conjunt de materials mobles de l'església de la Colònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-materials-mobles-de-lesglesia-de-la-colonia | http://incasol.gencat.cat/ca/actualitat/noticies/Noticia/not_190905_criptagaudi | XX | L'església de la Colònia Güell, com és habitual, comptava ja d'origen amb un seguit d'objectes mobles que formaven part de la imatgeria i litúrgia del temple. Amb el temps, i considerant-ne el notable valor historicoartístic, alguns d'aquests elements es troben exposats en diversos llocs. Així mateix, el fet que l'obra arquitectònica quedés inacabada va generar que un seguit d'elements constructius quedessin disposats a l'esplanada oest de l'església a l'espera d'ésser emprats. Descriurem aquests elements com a integrants d'una mateixa col·lecció, malgrat trobar-se físicament en 6 espais diferents. En primer lloc, els elements mobles més destacats ubicats a l'interior de l'església són: sagrari (dissenyat per Jujol), imatge del Sagrat Cor (procedent d'un taller d'Olot), imatges de la Sagrada Família (de procedència olotina), imatge de la Puríssima (del segle XVII i estil manierista) i petxines que fan de piles beneiteres (procedents de les Filipines, transportades per la companyia Trasatlàntica del Marquès de Comillas). També in situ a l'església, tot i que a l'exterior, cal esmentar la campana (anomenada Maria Immaculada, apadrinada per l'esposa de Manuel Bertrand, amo de la fàbrica, l'any 1949). En segon lloc, a l'exterior de l'església (concretament a l'esplanada que té a ponent) hi ha els materials constructius mai utilitzats situats de l‘església: bases i fusts de columnes En tercer lloc, a la Pia Almoina de Barcelona hi ha exposades (en les plantes segona i tercera de l'edifici) una sèrie de mobles, objectes litúrgics i fotografíes procedents de l'església de la Colònia Güell. Sumen un total de 26: 1 roda de campanetes de bronze i ferro, 2 canelobres de sobretaula de ferro forjat i daurat (dissenyats per Josep M. Jujol, 1947), Quadre a l'oli de la vinguda de l'Esperit Sant o Pentecosta (Vincentius Carduchi, 1625), 8 bancs de fusta i ferro de fidels, 1 faristol de música (disseny atribuit a Gaudí), 2 canelobres de peu raconers (disseny de Gaudí, 1915), 6 fotografies relacionades amb l'església de la Colònia (de maquetes, projectes, i de la construcción), 1 fotografia d'Antoni Gaudí i 1 Banc de treball d'Antoni Gaudí (entre 1910 i 1914). Les tres darreres ubicacions d'elements mobles procedents de l'església de la Colònia Güell corresponen a sengles bancs de fusta dels feligresos: a més dels ja esmentats a la Pia Almoina, n'hi ha 1 en dipòsit al Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1 al Museu Gaudí i un darrer en una altra localització que s'ignora. | 08244-116 | Carrer del Bosc, 6 | 41.3638200,2.0278300 | 418690 | 4579602 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64845-foto-08244-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64845-foto-08244-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64845-foto-08244-116-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Gaudí, Josep M. Jujol, Vincentius Carduchi i altres | Està previst l'arranjament i de l'exterior de l'església i la museïtzació dels materials constructius no emprats que s'hi troben. | 105|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 64844 | Antic convent de Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-de-monges | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici molt auster, de planta rectangular i completament arrebossat a l'exterior. Consta de planta baixa i primer mis, amb portes tant al carrer Claudi Güell com al carrer Aranyó. Totes les obertures són rectangulars, distribuïdes regular i simètricament en ambdues plantes. A la façana posterior s'hi observen algunes finestres rematades amb arc apuntat o bé geminades, que actualment es troben tapiades. A la part posterior, i a tocar amb el centre Sant Lluís, hi ha un pati, delimitat per una tanca feta de maó vist amb portes de ferro forjat. Pel que fa a la capella, adossada al convent, per l'exterior hi ha total absència de qualsevol senyal religiós, i en destaca una munió de petites, estretes i allargades obertures laterals. L'edifici està completament arrebossat i pintat de color salmó.</p> | 08244-115 | Carrer de Claudi Güell, 1. Al xamfrà entre aquest carrer i el carrer Aranyó | <p>Aquest edifici va ser la primera escola de la Colònia, convent de les monges Carmelites i parvulari. A banda de totes aquestes funcions, era la residència de les monges i on aquestes oferien dos serveis als treballadors, tenien cura dels malalts i vigilaven els nens que no es podien quedar amb els avis mentre els seus pares treballaven a la fàbrica. Durant la Guerra Civil les monges van haver de marxar, i l'edifici va ser destinat a local del Comitè de Milícies i a habitatge del porter de la fàbrica. Actualment hi ha el Casal d'avis.</p> | 41.3621800,2.0275900 | 418668 | 4579420 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64844-foto-08244-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64844-foto-08244-115-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | 105 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 64843 | Camp de futbol municipal Eusebi Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-futbol-municipal-eusebi-guell | Llibre d'or del fútbol català: amb unes interessants notes gràfiques i informatives a honor del Futbol Nacional i Internacional / ed. recomanada i patrocinada per la Federació Catalana de Futbol Associació. Barcelona: B. Ribes Bancells, Edicions Monjoia, 1928. http://eusebiguell.blogspot.com/ | XX | El camp de futbol fou construït l'any 1907 en un espai llavors situat entre camps de conreu a les afores de la Colònia Güell. La fesomia original era simplement la superfície del terreny de joc (llavors de 100 x 50 m) condicionada, malgrat que amb un desnivell considerable vers el gol sud. Amb la fundació del club l'any 1909 s'hi van anar afegint elements: una primera llotja i bancs al lateral oest i un marcador al lateral est. Al llarg de la dècada de 1990, s'escurçà la llargada del terreny de joc (passant a tenir 96 m x 57 m) per tal d'encabir unes noves instal·lacions (vestidors, magatzems i cafeteria) rere el gol sud. Al llarg de la primera dècada del segle XXI, s'ha dotat l'estadi d'una superfície de gespa artificial amb cautxú. | 08244-114 | Can Julià, s/n | L'any 1909 es va fundar el Futbol Club Güell per als treballadors de la fàbrica tèxtil, fent-ne un dels clubs degans del país. Amb el temps, la inclusió de noves seccions esportives en feu canviar el nom a Centre d'Esports Eusebi Güell. Durant la II República, diversos futbolistes i atletes sorgits del club van arribar a competir professionalment. Actualment, el camp és de titularitat municipal. | 41.3617800,2.0290800 | 418792 | 4579374 | 1907 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64843-foto-08244-114-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 64842 | Monument a Antoni Gaudí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antoni-gaudi | Puigdollers, Bernat (2014): 'Pau Badia Ripoll, escultor de la Sagrada Família', a Temple, núm. 1 gener/febrer de 2014, p. 12-13. Junta constructora del temple de la Sagrada Família. https://bernatpuigdollers.wordpress.com/pau-badia-ripoll-escultor-de-la-sagrada-familia/ | XX | L'element central del monument és un bust d'Antoni Gaudí sostingut per una columna helicoïdal de secció hexagonal. El bust (que abasta el cap i la part superior del tòrax, sense espatlles) mostra un Gaudí madur, vestit amb jaqueta i corbata, amb la mirada al front i tractat amb els traços suaus i arrodonits propis de l'autor. A l'esquena hi ha gravada la inscripció “REGALO DE DÑA. / Mª TERESA FERRE / PEDRET, A LA COLO- / NIA GUELL 1970”. Davant del bust, a terra, hi ha dues plaques de pedra que commemoren sengles aniversaris de l'església. La primera té gravada la inscripció '75 ANIVERSARI / CRIPTA GAUDÍ / 4-10-1908 / COLÒNIA GÜELL / -1983'; I LA SEGONA 'CENTENARI / 4-10-1908 / 4-10-2008 / ESGLÉSIA-CRIPTA / ANTONI GAUDÍ / COLÒNIA GÜELL'. | 08244-113 | Zona enjardinada al Carrer Reixach | El Bust de Gaudí és obra de l'escultor Pau Badia Ripoll (Miravet, 1887 - Barcelona, 1977). Era nebot de l'escultor Carles Mani i Roig, gràcies al qual treballà durant un any a la Sagrada Família. A la mort de Mani i Roig, Badia es va desvincular de l'obra del Temple, i no es va dedicar de manera exclusiva a l'escultura. La seva obra, escassa, se centra precisament en la figura d'Antoni Gaudí. El bust de la Colònia Güell es va fer l'any 1970 a iniciativa de la senyora Maria Teresa Ferré Pedret, propietària de Can Soler de la Torre, de qui se'n desconeix la vinculació amb Badia Ripoll. Possiblement el bust es va fer a partir d'un model anterior de l'escultor, a partir del qual també es va fer l'exemplar de bronze que hi ha al Museu de la Sagrada Família. | 41.3632800,2.0275800 | 418668 | 4579542 | 1970 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64842-foto-08244-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64842-foto-08244-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Pau Badia Ripoll | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 64841 | Refugi antiaeri de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-lestacio | Padró Margó, J. (2007): Dels pomells de joventut a la col·lectivització obrera. Centre d'estudis comarcals del Baix Llobregat. | XX | Les entrades han quedat obstruïdes, i es desconeix l'estat de conservació de la galeria | Fou el primer i el més gran dels tres refugis antiaeris habilitats a la Colònia Güell. De traçat rectilini, possiblement es va fer adaptant una mina d'aigua preexistent. Els seus més de 180 m discorrien entre una entrada situada a la Fonda de la Colònia Güell i una altra al pas a nivell de l'antiga estació de ferrocarrils. Malgrat que se'n coneix el traçat i probablement es conserva en la seva totalitat, les entrades estan tancades arran de les obres i els moviments de terres que s'hi ha dut a terme al llarg del temps. | 08244-112 | Talús vora la BV-2002 | L'atac sobre Barcelona del 13 de febrer de 1937 des del creuer italià Eugenio di Savoia (que disparà 24 obusos, causant 18 morts i 18 ferits) va portar a la Generalitat de Catalunya a crear la Junta de Defensa Passiva i n'impulsés els equivalents a nivell provincial i local. L'octubre de 1937, l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i el Comitè de Defensa Passiva van habilitar el refugi entre la Fonda i l'estació de tren. A finals de febrer de 1938 es construïren els del carrer Malvehy i el de la Biblioteca. | 41.3637100,2.0314600 | 418993 | 4579586 | 1937 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64841-foto-08244-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 64840 | Placa i arbre de les dones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-i-arbre-de-les-dones | https://www.donesenxarxa.cat/locals/web-local-cervello/cervello-planta-cara-a-la/ | XXI | En el moment de la visita, l'arbre havia estat retirat. | Espai commemoratiu format originalment per una thuia (actualment inexistent) i una placa metàl·lica fixada a terra amb el text gravat “ARBRE DE LES DONES / 25 de novembre / Dia internacional contra la / Violència Masclista”. | 08244-111 | Plaça de l'Ajuntament | La placa fou descoberta divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. | 41.3686300,2.0159400 | 417701 | 4580147 | 2011 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64840-foto-08244-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La placa fou descoberta divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 64839 | Escultura d'homenatge a les dones de Santa Coloma de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-a-les-dones-de-santa-coloma-de-cervello | https://www.donesenxarxa.cat/locals/web-local-cervello/cervello-planta-cara-a-la/ | XXI | Estatueta de bronze no figurativa, de formes sinuoses de la qual (que creixen i s'eixamplen en la vertical) tracen ones que poden evocar siluetes. La figura està muntada sobre un peu massís de marbre negre, al seu torn sobreelevat per una piràmide truncada de fusta, que en una de les seves cares presenta una placa gravada amb la inscripció “Homenatge a les dones de / Santa Coloma de Cervelló / 25 de novembre de 2011 / Pere Garcia Leyes”. | 08244-110 | Carrer de Pau Casals, 26-34. | L'estàtua fou donada per l'autor a les dones de Santa Coloma de Cervelló, i fou inaugurada divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. | 41.3687300,2.0163500 | 417736 | 4580158 | 2011 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64839-foto-08244-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64839-foto-08244-110-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Pere Garcia Leyes | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 64838 | Casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-1 | <p>VILAJULIU I MARTINEZ, Montserrat (2007). La colònia Güell amb ulls de dona. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Generalitat de Catalunya. Associació Dones pels 4 Cantons. Associació La Colònia Modernista PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Construcció feta amb lloseta de pedra i maó vist, unida a l'Antiga Escola mitjançant un pont esglaonat decorat amb elements curvilinis. El pont recolza sobre dos grans arcs parabòlics, on es pot detectar la influència de Gaudí. La casa del mestre està construïda en tota la part baixa amb lloseta de pedra, i té destacats amb maó vist: la franja alta de l'edifici, les cantonades arrodonides, el perímetre de les obertures i els elements singulars, com la xemeneia, o la garita. Aquest detall accentua la varietat de nivells, construccions, terrasses i teulades que li donen la seva singular aparença de castell. Les obertures són principalment rectangulars i de mides diverses, i estan distribuïdes per totes les façanes. L'edificació d'aparença desigual i irregular té un accés amb escales a la banda nord, i una gran diferència estètica entre aquesta façana i la sud, que comunica amb l'escola. Les teulades són de teula esmaltada en verd i negre, amb cobertes a dues i quatre vessants. L'edifici presenta una marcada tendència historicista, com es pot veure per la seva torre/garita circular disposada a la cantonada. La torre està rematada amb merlets i disposa de dos nivells, segons es desprèn per dues línies de finestres, una a la part baixa i una altra a la part superior. La base d'aquesta garita està formada per cilindres tallats, disposats de forma decreixent. El conjunt està coronat per un pinacle cònic recobert amb ceràmica vidrada i una creu de ferro forjat. A la xemeneia, encastada entre les edificacions a diferent nivell, hi apareix la data de 1911 feta amb trencadís de ceràmica vidrada.</p> | 08244-109 | Carrer Barrau 27-28 | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. En aquest context, la casa del mestre i l'escola eren elements importants, dins els diversos serveis que oferia el recinte. L'escola era gratuïta pels fills dels obrers, i l'ensenyament era diferent per nois i noies. Primer va ser escola de nois a la planta baixa, la part de dalt restava oberta i era per fer gimnàstica. Posteriorment es tancà amb vidres i l'ocuparen les nenes amb monges de professores. Tot i que els ensenyaven a llegir i escriure, en la seva formació es donava èmfasi als treballs manuals i domèstics. L'edifici es va construir entre 1911-1912, i fou dotat de les millors condicions del moment. Els mestres que hi han viscut són, per ordre d'antiguitat: Josep Franquesa Aliberch, Josep Baiget Massip i Guillem Morell i Huguet nascut a Santanyí, Mallorca, que portava l'escola juntament amb la seva esposa també mestra Maria Carme Pons Llabrés de Palma. A la part nord d'aquesta casa hi va viure en Gregori Bernal Ferrer, contramestre de la fàbrica. El 1987 l'escola encara continuava funcionant, i la casa del mestre va acollir fins al 2011 la llar d'infants Sol Solet.</p> | 41.3605300,2.0261000 | 418541 | 4579238 | 1910-11 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64838-foto-08244-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64838-foto-08244-109-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmone (iPAT Serveis Culturals) | L'edific comunica amb l'antiga escola formant un únic conjunt. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||
| 64837 | Pou de la Mariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-mariana | Pou de cos cilíndric alçat amb maçoneria i cobert amb una cúspide de maons. A una certa distància del terra hi ha una obertura quadrada, tancada amb una batent de fusta. A l'interior s'hi aprecia la politja per fer baixar la galleda. Per la seva ubicació, perfora la capa freàtica que discorre sota la riera de Can Via. | 08244-108 | Riera de Can Via | Abans que el poble tingués xarxa d'aigua corrent (cosa que s'aconseguí l'any 1927, amb l'aprofitament de l'aigua de la Font del Murri) molts veïns hi anaven a buscar l'aigua. | 41.3656200,2.0148600 | 417607 | 4579814 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64837-foto-08244-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64837-foto-08244-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 64836 | Camí de Gaudí i banc del Sinofós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-gaudi-i-banc-del-sinofos | XX | El banc és actual. | Entre l'església i el torrent proper a la fonda transcorre un camí de 155 m de llargada que va perfilant un tall vertical del terreny. Pel cantó contrari, delimiten el camí unes tanques sinuoses construïdes amb pedra, en determinats punts acompanyades d'embornals també fets de pedra. Al tram final del camí hi ha un banc denominat del 'Sinofós' (denominació popular dels bancs sovintejats per gent gran), totalment nou i mancat d'interès per sí mateix, però que recupera un ús social que s'havia perdut. La darrera inflexió del camí, de superfície esglaonada, correspon a l'anomenat pont del torrent, que se sustenta sobre una volta parabòlica. | 08244-107 | Plaça d'Isidre Grané Castanera | 41.3628800,2.0309600 | 418950 | 4579494 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64836-foto-08244-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64836-foto-08244-107-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | S'atribueix a l'entorn de Gaudí | Un arranjament del camí d'inicis de segle XXI ha afegit més trams de tanques i embornals als originals. El criteri per distingir-los és que els nous són més rectilinis. | 105 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 64835 | Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-bruixes-0 | És una llegenda poc fixada. | El lloc conegut com a Plaça o Pla de les Bruixes reuneix moltes condicions pròpies dels llocs de pas: és una zona emboscada, amb una cruïlla de camins, alhora que un pas de carena i un punt intermig d'ascens al Montpedrós. Aquestes condicions han estat popularment i històrica associades a espais de trànsit entre allò terrenal i allò que és diví o màgic. El topònim, que trobem en altres contrades de Catalunya (com a suposat lloc de trobada de bruixes), porta associada en aquest cas una llegenda de la qual no estan fixats ni l'origen ni el relat exacte. El fil argumental explicaria com la Coloma, filla del senyor del Castellnou de Cervelló, és forçada a casar-se amb un home que no estima. Quan intenta desdir-se'n, els seus germans l'assassinen tallant-li el cap, que baixa rodolant fins la Plaça de les Bruixes. | 08244-106 | Al collet que puja al Montpedrós des de Santa Coloma | 41.3675000,2.0022300 | 416553 | 4580035 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64835-foto-08244-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64835-foto-08244-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a Pla de les Bruixes. Al collet entre Can Gallina (Torrelles) i Can Via. Hi conflueixen el camí de Can Cartró a Sant Antoni i el que puja de Can Gallina i va cap a Santa Coloma. | 98|94 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 64834 | Arxiu Diocesà de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-sant-feliu | <p>https://www.bisbatsantfeliu.cat/uploads/recursos/contingut/2914/ca/691SantaColomaCervelloParroquiaSantaColooma.pdf</p> | XV-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Sant Feliu conserva, entre altres, els fons documentals procedents de la Parròquia de Santa Coloma. Segles XV-XX. Aquests fons són d'índole diversa, tant pel que fa a la seva procedència (civil, senyorial o eclesiàstica) com a la seva temàtica (econòmica, litúrgica, etc.). Els fons de la Parròquia de Santa Coloma estan classificats en: 1) Civil i senyorial, segles XVII-XIX 2) Consueta, 1913-1955; 3) Confraries i associacions: Acció catòlica (homes), 1946-1953; Administració, 1832-1855; Apostolat de l'oració, 1955; Sagrat Cor, 1949-1958; Tercera Regla, ca. 1720; Índex, 1832-1855; Mare de Déu del Roser, s. XVI – 1926; Ntra. Sra. Concepció, 1646-1737; 4) Correspondència, segles XVI-XIX; 5) Demografia, 1932-1957; 6) Dispersa, 1694-1974: 7) Economia: Administració parroquial, 1577-1954; Administració altars, 1856-1980; Arrendaments, 1907-1952; Bací de les ànimes, 1663-1980; Capbreu de rendes, segle XV; Censals, 1597-1860; Comptes i rebuts, S. XVII-XX; Dietari de Mn. Baruta, 1594-1647; Llevadors de dèbit i crèdit, 1669-1730; Llevadors de delmes, 1648-1845; Llevadors de censos, 1782-1892; Llevadors de rendes, 1592-1646; Subministrament d'aigües, 1927-1949; 8) Misses i aniversaris, 1621-1905; 9) Notarial: Capítols matrimonials, 1519-1887; Inventaris i possessions, 1540-1752; Manuals notarials, 1593-1694; Testaments, 1519-1714; 10) Notarial. Diversa: Acta de caució, 1731; Actes notarials, 1550-1864; Àpoques, 1588 i 1763; Beneficis, 1638; Capbreus, 1445-1684; Certificats, 1726-1930; Concòrdies, 1716-1738; Contractes, 1708-1740; Debitoris, 1577-1764; Demandes, 1750; Dot, 1697; Establiments, 1711; Plets, 1550-1745; Procures, 1658-1735; Requeriments, 1596-1779; Súpliques, 1883; Usdefruit, 1862; 11) Obra: Comptes de culte i fàbrica, ca. 1508-1957; Rebuts, s. XVI-1949; 12) Pergamins i impresos: 22 pergamins (cobertes de llibres); 56 pergamins solts; 13) Sacramental: Baptismes, 1567-1571 (Conté Defuncions 1562-1647 i Visites pastorals 1616-1701, 1582-1739, 1740-1858, 1852, 1859-1889 (Conté Confirmacions 1865), 1889-1899, 1899-1945; Confirmacions, 1608-1609, 1865 (Vegeu llibre de Baptismes, 1859-1889); Defuncions, 1562-1647 (Vegeu llibre Baptismes, 1567-1571), 1647-1742, 1743-1897, 1856, 1859-1896; Matrimonis, 1568-1858, 1856-1858, 1869-1898; 14) Sacramental. Diversa: Baptismes (esborranys), 1912-1927 i 1938-1945; Certificats de baptisme, 1576-1661; Certificats de defuncions, 1864-1890; Certificats de solteria, 1917-1942; Compliment pasqual, 1900-1904; Consentiments paterns, 1939-1945; Expedients matrimonials, 1700-1914; Llibre de funeràries, 1773-1825; Llibreta dels drets parroquials dels difunts, 1826-1857; Llibretes de comunió, 1582-1897; Llicències matrimonials, [s.d.] i segle XVII; Registres sacramentals, 1868-1955; 15) Visites pastorals i documents episcopals: 1616-1953.</p> | 08244-105 | Carrer d'Armenteres, 35 (Sant Feliu de Llobregat) | 41.3687200,2.0161900 | 417722 | 4580157 | 1445-198 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64834-foto-08244-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64834-foto-08244-105-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 64833 | Biblioteca Pilarín Bayés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-pilarin-bayes | XXI | La Biblioteca Pilarín Bayés, inaugurada l'any 2002, està integrada dins la Xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. A més del seu fons generalista, que abasta matèries variades, la Biblioteca és dipositària dels següents fons: Col·lecció Local: monografies, revistes (l'Estel, Labor, Sol Ixent, la Font del Murri, Periòdic Mural), autors locals, etc.; 625. Fons especial colònies industrials (Colònia Güell i colònies tèxtils); 235. Fons Patrimonial Joaquim Folguera (literatura catalana, obra del poeta, i altres); 952. Cripta Gaudí i Modernisme; 430. Carpetes temàtiques sobre Modernisme i Festa del Modernisme. 6 catàlegs de mostres de roba de la Fàbrica Tèxtil Colònia Güell. Monografies i programes de Festa Major. Programes, cartells, pamflets i papers no catalogats. | 08244-104 | Passatge de Maria Mercè Marçal, s/n | 41.3684700,2.0174100 | 417824 | 4580128 | 2002 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64833-foto-08244-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64833-foto-08244-104-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 64832 | Arxiu Comarcal del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-baix-llobregat | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/cercaFons.do?&cerca=fons&dataConcreta=0&tipusUnitatCerca=0&page=92 | XIX-XX | Arxiu adscrit a la Xarxa d'Arxius Comarcals que acull (juntament amb altres fons de la comarca) un total de 8 fons procedents de Santa Coloma de Cervelló, d'origen divers. D'entre ells, els més destacats per la quantitat de documents, l'arc cronològic que cobreixen i la seva significació històrica són el Fons de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló (1841-1987) i el Fons de la Colònia Güell, SA (1858-1960). | 08244-103 | Carrer de Clementina Arderiu, 23, baixos (Sant Feliu de Llobregat) | L'entrada dels fons descrits a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat s'ha produit arran d'un seguit de donacions, la més important de les quals es va materialitzar els anys 2013-2014 per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, que hi va aportar els arxius propis (fins 1987), els del Jutjat de Pau i els de la Cooperativa de Consum de la Colònia Güell, que custodiava. | 41.3687300,2.0163500 | 417736 | 4580158 | 1841 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64832-foto-08244-103-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 64830 | Roure del Parc de Can Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-parc-de-can-lluc | XIX | Roure de grans dimensions, el tronc de la qual queda subdividit en quatre des del la base. La seva alçada màxima voreja els 10 m, i la capçada assoleix els 17 m de diàmetre. | 08244-101 | Parc urbà de Can Lluc | L'espai actualment ocupat pel parc estava immers, fins finals del segle XX, dins una zona agrària. Aquesta i altres alzines resseguien el curs d'un petit torrent, que actualment discorre entubat. | 41.3693700,2.0173700 | 417822 | 4580228 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64830-foto-08244-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | El parc forma part de la xarxa de parcs urbans de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 64829 | Pi Tallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-tallat | XIX | S'hi aprecien signes de deteriorament. | Tronc sec d'un gran pi (supera els 4 m d'alçada) ja mort, que ha perdut completament la capçada. Aquest pi és el testimoni d'un petit bosquet que, primer entre camps de conreu, va anar sent absorbit pel creixement urbà del nucli de Santa Coloma de Cervelló. A mitjan segle XX la plaça va adquirir la fesomia triangular actual. Seguint l'evolució d'aquest espai mitjançant els ortofotomapes de l'ICGC, l'any 2009 van ser tallats tots els pins llevat del tronc que queda. Més enllà del valor material d'aquest especímen botànic, la seva rellevància rau en el factor popular i toponímic, ja que dóna nom a la plaça on es troba. | 08244-100 | Plaça del Pi Tallat | Aquest nom popular ve de l'acció de la propietat del terreny quan va fer tallar el pi contra la voluntat del poble, però es va poder aturar la tala de la resta. En el primer ajuntament democràtic es va introduir oficialment aquest nom en el llistat de carrers i places. | 41.3676900,2.0176600 | 417844 | 4580041 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64829-foto-08244-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64829-foto-08244-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 64828 | Col·lecció d'elements de la Cooperativa de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-la-cooperativa-de-la-colonia-guell | XX | El Centre d'Interpretació de la Colònia Güell acull una mostra permanent de peces (cal tenir en compte que n'hi ha més que estan emmagatzemades) d'art, mobiliari, maquinària i altres elements procedents de Colònia Güell S.A. i de la Cooperativa de Consum Colònia Güell. Des d'un punt de vista artístic, les dues peces amb més rellevància són els de bronze d'Eusebi Güell i de Ferran Alsina que s'exhibeixen al Centre d'Interpretació. El bust d'Alsina està signat per Eduard B. Alentorn, escultor de Falset amb una coneguda obra escultòrica. Una fotografia l'Alexandre Marletti (de 200x60 cm) mostra una panoràmica de la Colònia l'any 1917. Un altre element rellevant per al coneixement del conjunt patrimonial és la maqueta de la fàbrica, de 3x2 m. Realitzada entre finals de la dècada de 1950 i inicis dels 1960, empra la fusta per als edificis i llautó per a les inscripcions. Un dispositiu elèctric permetia encendre els llums de la secció seleccionada per un comandament manual. Part de la col·lecció se centra en elements associats a la funció productiva de la fàbrica. Entre ells, un seguit d'instruments elèctrics (un dinamòmetre, una maqueta del sistema d'estiratge Balmes, un aspi-en aquest darrer cas no originari de la fàbrica-), però també diversos catàlegs de retalls de roba i mostres dels gèneres produïts per la Colònia Güell. Entre el mobiliari (bona part del qual procedia de la sala de lectura), cal destacar un gran armari, una vitrina i una taula, junt amb un conjunt bibliogràfic. Cal també esmentar la reproducció de la maqueta esterostàtica ideada per Gaudí per visualitzar en tres dimensions l'estructura de l'església de la colònia. A més dels elements descrits, la col·lecció de la Cooperativa inclou diverses eines agrícoles i d'altra mena que no s'hi exposen. | 08244-99 | Carrer Claudi Güell, 6 | Aquestes peces van ser cedides per l'empresa a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Anteriorment havien estat exposades als Cellers de la Cooperativa, fins que fou habilitat el Centre d'Interpretació actual. | 41.3627100,2.0274300 | 418655 | 4579479 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64828-foto-08244-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64828-foto-08244-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Diversos autors | Aquestes peces van ser cedides per l'empresa a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Anteriorment havien estat exposades als Cellers de la Cooperativa, fins que fou habilitat el Centre d'Interpretació actual. El fons documental està en dipòsit a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 64827 | Turó de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-antoni | III-I aC | No hi ha prou elements per establir-ho. | La muntanya de Sant Antoni, amb un màxim de 351,8 m d'altitud, és el punt més elevat del terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, i domina un extens territori al seu voltant. Aquest fet, junt amb la disponibilitat d'espai al capdamunt on establir-se, hi ha atret els humans a assentar-s'hi en diverses ocasions. Aquest fet resulta evident amb el castell medieval de Montpedrós (a partir del segle XIII anomenat Castell Nou de Cervelló), però prèviament ja hi havia hagut un assentament iber. Si bé a la plataforma superior de la muntanya el castell sembla haver arrasat l'estratigrafia més antiga, als vessants s'hi troben grans quantitats de ceràmica ibèrica. No obstant, la manca d'una intervenció arqueològica amb metodologia científica no fa possible escatir la morfologia i cronologia exacta d'aquest jaciment iber. | 08244-98 | Montpedrós | 41.3698500,2.0025700 | 416585 | 4580295 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64827-foto-08244-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64827-foto-08244-98-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a Montpedrós. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 64826 | Creu de la Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-0 | XX | Creu senzilla actualment fonamentada sobre una base de formigó i un vas metàl·lic de secció quadrada. Al seu interior s'hi encaixa la creu en sí, feta de dues peces de fusta tallada en secció quadrada i amb una escotadura prèvia a un acabament arrodonit als dos extrems del travesser i al capdamunt de la creu. Tant el vas metàl·lic que la subjecta com la creu estan pintats de color blanc. Allà on s'encreuen ambdues peces hi ha un cartell amb la inscripció pintada 'Creu de la Missió'. | 08244-97 | A l'entrada de la Colònia Güell, just davant de la rectoria. | Al rètol antic de la creu, s'hi llegia 'RECORD DE LA MISSIÓ ANY 1917 RESTAURADA EN LA MISSIÓ DE L'ANY SANT 1950'. Aquest origen l'any 1917 coincideix amb un moment de consolidació de la colònia. | 41.3647200,2.0281200 | 418715 | 4579701 | 1917 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64826-foto-08244-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64826-foto-08244-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 64825 | Aplec de la Creu de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-creu-de-can-cartro | https://www.torrelles.cat/fitxer/9827/Aplec%20de%20la%20Creu%20de%20Can%20Cartr%C3%B3.pdf | XXI | Aplec recuperat l'any 2006 que no és fruit d'una devoció religiosa, sinó una iniciativa excursionista. Els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Torrelles de Llobregat, juntament amb Òmnium Cultural i les respectives colles excursionistes, organitzen anualment (el darrer cap de setmana de setembre o el primer d'octubre)aquesta trobada en la qual els caminaires pugen simultàniament des de les quatre poblacions fins al peu de la creu. Un cop allà, s'hi esmorza i s'hi canten cançons. | 08244-96 | Puig de Can Cartró | El lloc on s'alça la creu assenyala allà on creixia l'anomenat Pi del Cartró. Aquest pi monumental, que destacava dalt del turó, era un punt de referència del paisatge, fins i tot per als navegants. El lloc era molt concorregut per part dels excursionistes, i havia acollit aplecs, dinars i berenades, fins que el 22 de febrer de 1915 un temporal de vent el va aterrar. L'any 1956, 25è aniversari de la Unió Excursionista de Catalunya, la secció de Sant Boi de Llobregat hi va alçar la creu tot recuperant aquest punt de referència. L'aplec com a tal es va recuperar l'any 2006. | 41.3561500,1.9865200 | 415225 | 4578790 | 2006 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64825-foto-08244-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 64824 | Creu del Puig de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puig-de-can-cartro | XX | La creu s'alça sobre una base quadrada amb dos graons, construïts amb maçoneria i rematats amb rajols quadrats. L'amplada i profunditat d'aquests graons permet el seu ús com a banc i alhora acull, en cadascuna de les seves quatre cares, una placa amb el nom de cadascun dels quatre municipis que hi confronten. Al costat corresponent a Sant Boi de Llobregat hi ha una segona placa commemorativa del 25è aniversari de l'erecció de la creu (1981) i una tercera, amb un poema de Jacint Verdaguer, que commemora el cinquantenari (2006) i suposa la recuperació de l'aplec. A la part més alta de la base també hi ha encastada una placa amb un vèrtex geodèsic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. El cos pròpiament dit de la creu està fet amb formigó. | 08244-95 | Puig de Can Cartró | El lloc on s'alça la creu assenyala allà on creixia l'anomenat Pi del Cartró. Aquest pi pinyoner monumental, que destacava dalt del turó, era un punt de referència del paisatge, fins i tot per als navegants. El lloc era molt concorregut per part dels excursionistes, i havia acollit aplecs, dinars i berenades, fins que el 22 de febrer de 1915 un temporal de vent el va aterrar. L'any 1956, 25è aniversari de la Unió Excursionista de Catalunya, la secció de Sant Boi de Llobregat hi va alçar la creu tot recuperant aquest punt de referència. | 41.3561500,1.9865200 | 415225 | 4578790 | 1956 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64824-foto-08244-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64824-foto-08244-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | UEC - Sant Boi de Llobregat | També coneguda com a Creu del Pi del Cartró. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||
| 64823 | Puig del Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-cartro | SOLÍAS, J. M. El poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana. Barcelona, 1982. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona. | III-I aC | No hi ha indicis suficients per poder-ho determinar. | Jaciment arqueològic conegut arran de la troballa de materials en superfície a la dècada de 1960 per part del Sr. Ramon Mas. Es tracta de ceràmica d'època ibèrica (sense poder-ne precisar més la cronologia. En el moment de visitar el lloc no s'hi va apreciar l'existència de materials o de cap mena d'estructura en superfície, possiblement per l'acció erosiva d'una banda i per la cobertura vegetal d'una altra. Amb les evidències que es tenen del jaciment no es pot afirmar que correspongui a un poblat però, si més no, les excel·lents condicions de visibilitat del lloc l'hauria convertit en un lloc de freqüentació en època ibèrica. | 08244-94 | Puig del Cartró | 41.3563900,1.9864200 | 415217 | 4578816 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64823-foto-08244-94-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 64822 | Pedra gravada del Montpedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-gravada-del-montpedros | <p>Aflorament rocós de pissarra en forma prismàtica. La inflexió central de la roca defineix dues fàcies, en cadascuna de les quals hi ha una imatge gravada amb una a incisió regular i profunda (a priori, realitzada amb eines metàl·liques). La primera d'elles, orientada vers llevant, presenta un motiu soliforme resolt amb un punt central, un cercle i vuit petits segments que representen els raigs del sol. Des de la part superior de la circumferència es prolonguen dues línies més llargues. Abans de separar-se, estan creuades per una línia transversal. En conjunt, recorda a la simbologia abstracta del carro del sol, però es tracta de la signatura de l'autor del gravat. A la dreta de l'anterior, encarada al nord, la segona figura està formada per una doble espiral que fa dues voltes i mitja i que acaba amb un conjunt de línies paral·leles. Per sobre l'aquest element, hi ha cinc orificis que coincideixen amb la separació entre els 5 dits de la mà dreta. A la part inferior esquerra hi ha una petita espiral de dues voltes. A tocar seu hi ha un seguit de línies unides a dos petits cercles amb banyes, cosa que podria interpretar-se com una altra configuració del carro del sol. Es tracta d'una producció contemporània feta per un artista local.</p> | 08244-93 | Al peu del camí que ressegueix la carena del Serrat de la Torrassa. | <p>L'any 2020 va patir un acte vandàlic i es van trencar algunes parts de la pedra. </p> | 41.3703900,2.0021700 | 416552 | 4580355 | Dècada dels anys 1990. | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64822-foto-08244-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64822-foto-08244-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-11 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Punsola, artista plàstic | Realitzada per l'artista plàstic Francesc Punsola els anys 1990. | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 64821 | Monument a Eusebi Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-eusebi-guell | XX | Ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions. | <p>En un punt destacat de la Colònia Güell s'obre la una plaça rectangular dedicada a Joan Güell, el pare del fundador de la colònia. El centre de la plaça l'ocupa un tancat (amb perímetre de barana de forja) ovalat enjardinat, on s'alça l'escultura. La base està edificada amb granit gris que alterna línies rectes i arrodonides: sobre una peanya rectilínia decorada amb motllures i una sanefa de garlandes, s'alcen dos elements volutats que flanquegen l'element central, de perfil rectangular. A la part posterior de la peanya, la tanca de forja gira per permetre l'accés a una petita font, situada sota la inscripció 'MONUMENT INAUGURAT L'ANY 1935', visiblement alterada posteriorment (farcint algunes lletres i gravant-ne d'altres) per aconseguir-ne la traducció al castellà 'MONUMENTO INAUGURADO AÑO 1935'. En un lateral de la peanya hi ha gravats, discretament, els noms dels escultors: 'M. Y L. OSLÉ'. A la part frontal hi trobem les dues inscripcions principals, novament alterades per traduir-les. A dalt, la dels dedicants 'LA COLONIA GÜELL AL SEU FUNDAD[OR]', que passa a ser 'LA COLONIA GÜELL A SU FUNDAD[OR]', quedant la part final tapaa pels plecs de roba de la part superior. La inscripció de sota, resa 'EUSEBI GÜELL Y BASIGALUPI EN L'ANY 1890', que passa a ser 'EUSEBIO GÜELL Y BACIGALUPI EN EL AÑO 1890'. Com a colofó de la base granítica, hi ha un escut de Catalunya amb una branca d'olivera. Sobre aquesta base en granit gris, que segueix cànons i motius propis de la tradició academicista, s'hi destaquen tres elements en marbre blanc. Sobre cadascuna de les volutes laterals hi ha un escut ovalat envoltat per garlandes; l'un, amb els atributs d'Hermes (el pétasos alat i el caduceu) acompanyats per un martell i la inscripció 'TREBALL'; l'altre, amb els atributs d'Atena (un casc guarnit amb un cap de moltó i un lleó) acompanyat per la inscripció 'SAVIESA'. Per tant, ambdós escuts volen reflectir tant la capacitat i èxit d'Eusebi Güell en el seu vessant d'industrial com la seva condició d'intel·lectual i protector d'artistes. Finalment, al capdamunt del conjunt s'alça el bust d'Eusebi Güell, esculpit també en marbre blanc. No se'l representa frontalment, sinó en una disposició a 3/4, i a una alçada (fins sota del pit) que inclou la representació dels braços i mans, trencant amb una configuració tradicional del bust. Amb la mirada llarga, Eusebi Güell és representat amb un llibre a les mans i amb un teixit que penja per sobre de la base grisa, reforçant el contrast cromàtic i de línies i, de nou, reforçant el doble vessant econòmic (el teixit) i intel·lectual (el llibre).</p> | 08244-92 | Plaça de Joan Güell | <p>El monument fou inaugurat el 1935 en part per subscripció popular i en part per aportació de Colònia Güell S.A. El cap de l'estàtua va ser arrencat el juliol de 1936 per un grup anarquista forà lligant-li una corda al coll i estirant amb un camió. El 1939 el cap va ser reposat i els falangistes van traduir al castellà la inscripció del pedestal. Els anys 2010 aproximadament algú li va trencar el nas, que va ser reposat recentment.</p> | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 1935 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64821-foto-08244-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64821-foto-08244-92-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | OSLÉ I SAEZ DE MEDRANO, Llucià i OSLÉ I SAEZ DE MEDRANO, Miquel. | 105 | 51 | 2.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||
| 64820 | Can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-via-0 | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiope. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIII-XXI | La masia de Can Via és un edifici de planta trapezoïdal, de planta baixa i dos pisos. La façana principal està orientada a sud i dóna al jardí. Tot i això, l'accés preferent actual és per la façana de darrera, orientada a nord, que dóna al carrer dels Cirerers. L'obertura principal de la façana sud és una porta dovellada amb arc de mig punt. A la clau hi ha la inscripció 'IHS JAUME VIA FEBRE ALS 28 ANY 1717'. A cada banda de la porta hi ha tres finestres, en aquest cas adintellades. Al primer pis hi ha sis finestres, tres de les quals (les centrals, sobre la porta principal) tenen ampit, brancals i llinda de pedra vista. A la segona planta hi ha sis conjunts de tres finestres amb arc de mig punt, i una finestra del mateix tipus aïllada a l'extrem de ponent. A la façana de llevant, les obertures del primer pis són amb arc de mig punt. A la façana nord, que dóna al carrer, les finestres de la segona planta són com les de la planta respectiva a la façana principal, mentre que a la resta de planta són rectangulars de nova factura. A la planta baixa hi ha una portalada amb arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra vista, en aquest cas sense cap inscripció. Des d'aquesta façana nord s'aprecia una torratxa coronada per merlets esglaonats i amb la data 1717 pintada. Al jardí que hi al sector nord enfront de la façana d'accés hi ha una molí de sang i una premsa mecànica construïda el 1877 a Sant Vicenç dels Horts, segons consta a la mateixa peça. A ponent hi ha l'era de la masia, que està pavimentada amb rajola ceràmica vermella manual, amb peces que tenen gravats diferents motius: la data de 1895, la data de 1896, una mà, un ocell, les petjades d'un gat o gos, una circumferència amb radis composada entre quatre rajoles i motius geomètrics amb forma de tres franges traçades en diagonal. A l'interior destaca la cambra i alcova amb paviment hidràulic i portes amb fusteries treballades, d'estil alfonsí, de l'ala est de la planta pis, i el sostre decorat amb guixeries de motius florals en una dependència de la planta baixa, fruit de les obres del segle XIX. | 08244-91 | Carrer dels Cirerers, 6 | L'origen de la masia es remunta al segle XIII, sota el nom del Mas d'Ervig, establert el 1278 a Pere Campllong per Guillem de Cervelló. El 1374 ja trobem que el propietari, Marc Ervig, havia adoptat com a cognom el nom del mas. Serà així fins mitjan segle XV o fins i tot el segle XVI, quan s'hi instal·laren els Via. Aquesta família va mantenir-ne la possessió fins mitjan segle XIX, quan van ser succeïts pels Pascual, emparentats amb els propietaris homònims de Can Colomer. No es pot deduir com podia haver estat el mas medieval Ervig, però sí que es pot aproximar una hipòtesi de com era la casa en època Moderna: estaria formada per tres crugies paral·leles organitzades entorn d'una central, amb entrada als baixos i sala al pis, una configuració que correspondria a mitjan segle XVII. Hi havia una entrada, el celleret de la cambra de baix, la cambreta de dit celler, el celler gran, la cuina, l'estable (que devia ser espaiós, ja que hi ha constància que era utilitzat per pastors que portaven ramats des del Ripollès), la sala, la cambra de l'escala, la cambra del blat i la cambra principal. Reformes posteriors van afegir-hi cossos a les bandes est, oest i nord. A més de les reformes del mas, a l'exterior del mateix (davant la façana nord) hi ha dos elements que deixen constància de la seva puixança econòmica. Per una banda, un molí de sang que conserva la mola i la petita bassa per fer el primer triturat de les olives; de l'altra, una premsa de torsió de ferro, on es llegeix 'CONSTRUIDA / en / S. VICENS DELS HORTS. / 1877.' A la segona meitat del segle XX, la masia va canviar diversos cops de propietaris, i finalment va esdevenir una residència geriàtrica. L'adaptació a les necessitats d'aquest ús ha implicat un seguit de reformes i ampliacions del conjunt. | 41.3638700,2.0106800 | 417255 | 4579623 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64820-foto-08244-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64820-foto-08244-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64820-foto-08244-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 64819 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-3 | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. SANCHO I BOVÉ, ANNA. Els Soler de la Torre. Una família de la pagesia santboiana a l'Antic Règim. Treball de recerca del curs de doctorat 2002-2004. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIV | La masia és un edifici de planta basilical, amb planta baixa, pis i golfes, orientada a sud-est i amb pati al davant. Té un cos central més elevat, amb coberta a dues aigües amb pendent perpendicular a la façana, i dos cossos laterals més baixos amb pendent paral·lel a la façana principal que estan acabades amb teula ceràmica àrab. Aquesta composició només es pot observar a la part posterior des del carrer Àngel Guimerà, ja que la façana principal, que està rematada amb un pendent a dues aigües, és més alta que aquests cossos i n'oculta la seva composició volumètrica. Té l'accés a la façana principal, on hi ha un portal amb arc de mig punt i una finestra a cada banda. A la planta pis hi ha tres finestres, cadascuna d'elles sobre una de les obertures de la planta inferior. La central té els brancals i la llinda de pedra amb un escut esculpit i gravada la data de '1632', mentre que les laterals la tenen de maó ceràmic. També hi ha un rellotge de sol. A les golfes només hi ha una obertura sobre l'eix central. A la façana posterior les obertures son petites, sense cap criteri compositiu ni ornamentació, les finestres dels cos sud tenen brancals i llinda de pedra i que al cos nord hi ha una porta de factura moderna. La volumetria que s'observa des de l'exterior remet a un edifici de tres crugies paral·leles, amb entrada a la central dels baixos, i amb sala al capdamunt, una distribució força característica de l'època moderna. A la llinda de la finestra central del pis de la façana principal hi ha gravat un escut i el cognom Mas. | 08244-90 | Carrer Sant Roc, 12 | Can Ramon té l'origen en el mas medieval anomenat Pasteller. Els Pasteller estan documentats a Santa Coloma des de 1303. Al segle XVI hi trobem vivint els Mas, que hi continuaran fins a mitjan segle XVIII. Després d'ells, s'hi succeiran els Busquets i els Ventura. | 41.3667100,2.0143500 | 417566 | 4579935 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64819-foto-08244-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64819-foto-08244-90-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 64818 | Can Monner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monner | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiope. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVI | La masia de Can Monner és un edifici de planta basilical que consta d'un cos principal, altres d'adossats i edificis annexos que tanquen el pati que hi dóna accés. El principal, orientat a sud-est, té una part central de planta baixa i dues plantes a manera de cos torre, flanquejada per dues parts de planta baixa i un sol pis. En aquesta part central hi ha una porta amb brancals i arc de mig punt de dovelles de pedra, l'intradós del qual va ser retallat en algun moment en forma d'arc rebaixat. A la primera planta hi ha un balcó, i a la segona tres finestres amb arc de mig punt fetes amb maó. Els cossos laterals, més baixos, tenen dues finestres a cada planta, amb les mes grans de la planta baixa enreixades. A ponent hi ha adossats altres volums de planta baixa i planta pis amb cobertes a dues aigües amb teula ceràmica àrab. Tenen un accés des del pati a través d'una porta amb llinda de fusta. A la part nord també hi ha altres volums de diferents alçades de les mateixes característiques que la resta de les edificacions. El pati està delimitat per un mur d'obra i algunes de les edificacions annexes amb les ruïnes d'un estable a nord-est. Té un portal amb reixa de ferro on hi ha les inicials JG (Joan Gelabert Tubella); al paviment del pati també hi ha gravades les inicials 'JGT'. | 08244-89 | Disseminat de Can Monner | Les terres de Can Monner estaven relacionades amb el monestir de Valldonzella (propietari d'una part de la casa de Blancafort, l'actual masia de Can Colomer i pertanyien a Jaume Alegre. L'any 1594 les va establir a Jeroni Monner, que fou qui va donar nom a la casa. Els Monner hi visqueren fins a mitjan segle XIX, quan Josep Gelabert, casat amb Rosa Monner entorn l'any 1815, va fer-se'n càrrec. Al segle XX la propietat acaba passant a la família Pascual, que encara n'és propietària. | 41.3727900,2.0126700 | 417433 | 4580612 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64818-foto-08244-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64818-foto-08244-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64818-foto-08244-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 64817 | Can Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallol-0 | MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiope. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. | XVI-XXI | L'edifici i el seu entorn mostren signes evidents de deteriorament. | La masia consta d'un conjunt d'edificacions agrupades definint un trapezi amb un pati al mig. El cos principal tanca el flanc nord-oest del recinte, i ell mateix està format per edificis annexats en diferents èpoques. Aparentment, l'edifici més antic estava disposat en sentit nord-oest-sud-est, però una reforma posterior l'integrà en el cos principal descrit. Aquest, consta de planta baixa i primer pis, amb les obertures repartides en cinc rengles que guarden simetria. A la part central de la planta baixa, davant una escalinata, hi ha una porta d'accés antigament de mig punt i ara estintolada, amb dues finestres també quadrangulars a cada banda. Al primer pis, sobre la porta hi ha una balconada suportada per mènsules i amb dues portes. A cadascun dels seus costats hi ha dues finestres més. La façana està arrebossada i, malgrat haver perdut la policromia, conserva incisions ornamentals i de dates, que la situaria a cavall dels segles XVII i XVIII. Entre la resta de cossos que tanquen el pati hi ha coberts, galliners i una gran bassa ornamentada amb una balustrada a l'angle sud-est. El pati central, en algun moment, va ser arreglat com a jardí. Així ho indiquen no tan sols la balustrada ceràmica que perfila la bassa, sinó també un paviment de còdols, una font amb nenúfars i un pou amb la maquinària per a l'elevació de l'aigua, un safareig de pedra adossat i un enrajolat que representa la imatge de sant Antoni de Pàdua. | 08244-88 | Disseminat de Can Mallol | Els primers propietaris dels quals es té notícia són el matrimoni format per Antoni Cases i Elisabet Monner, que posseïen la masia almenys des del 1582, i també el mas Cogullada (Can Cartró) l'any 1600. La nissaga Mallol, que va donar nom a la finca, accedí a la propietat entorn l'any 1637. A mitjan segle XVIII, el casament d'una pubilla dels Mallol amb un Mitjans va perpetuar el cognom del segon a la propietat fins el segle XIX, que arribà a mans dels Pascual, actuals propietaris. | 41.3752400,2.0107700 | 417277 | 4580886 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64817-foto-08244-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64817-foto-08244-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64817-foto-08244-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 64816 | Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cartro | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIV-XXI | No es va poder comprovar. | La masia de Can Cartró es composa de dos cossos juxtaposats en sentit longitudinal, de planta baixa i pis, amb amples diferents, ambdós coberts amb coberta de teula ceràmica àrab a dues aigües. L'accés principal es troba a la façana meridional del cos situat més al sud, a través d'una porta adovellada amb arc de mig punt. Les finestres no tenen ornamentació de cap mena. A la façana sud on hi ha l'accés, hi ha un antic rellotge de sol, tot i que no s'hi ha pogut tenir accés. A llevant del cos principal, i a un nivell del terreny més baix que el cos principal de la masia, hi ha un cobert construït amb maçoneria de pedra vista i coberta de plaques de fibrociment. | 08244-87 | Disseminat de Can Cartró | El primer document que esmenta aquest mas data del 1318, però sota la denominació de Mas Cogullada. A la primera meitat del segle XVII es van succeir tres famílies en la propietat de la casa després dels Cogullada: els Casas, els Eres i els Cartró, que hi van viure fins l'any 1875. A partir d'aleshores va deixar-la en mans de masovers. | 41.3605800,1.9992800 | 416298 | 4579269 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64816-foto-08244-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64816-foto-08244-87-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No es va poder accedir al mas. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 64815 | Ca n'Isbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nisbert | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIV-XXI | El cos principal del mas és de planta basilical, amb altres cossos annexes. La façana principal està orientada vers el sud, i consta de planta baixa, primer pis i golfes. Les obertures s'ordenen en base a tres eixos que guarden simetria. A la planta baixa, sobre l'eix central, hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt i dovelles. A banda i banda hi ha sengles obertures (enreixades) quadrangulars amb llindes i brancals de pedra vista. Al primer pis hi ha tres balcons amb baranes de fosa, amb brancals i llindes de pedra vista com a la planta baixa. A la planta de les golfes hi ha una galeria de tres finestres amb arc rebaixat sobre l'eix central, i un òcul el·líptic a cada banda. El cos adossat a la façana nord és de dues plantes, amb coberta de teula ceràmica àrab. L'interior de la masia està organitzat a voltant d'un gran espai central distribuidor. L'entrada als baixos està pavimentada amb rajola hidràulica, amb el menjador a l'oest i la cuina a l'est, i la sala al pis. Es conserva la cuina amb la campana d'obra. També hi ha na fresquera excavada a la roca a la qual s'accedeix des de l'interior de l'habitatge. Al cos posterior hi ha una premsa de vi. El pati de la masia està delimitat per un mur on es troba el portal del barri i tres cossos annexos destinats a diferents usos, com garatge i magatzems. Al davant de la masia, a l'altra banda del camí d'accés, hi ha una antiga torre d'aigua construïda amb fàbrica de maó. Fora del pati, a ponent, hi ha l'antiga pallissa que actualment s'utilitza per guardar-hi la maquinària agrícola. A la clau de l'arc de l'entrada i a llindes de les finestres hi ha múltiples inscripcions, que fan referència sobretot a dates de la segona meitat del segle XVIII. | 08244-86 | Avinguda del Baix Llobregat, 121 | La primera referència documental del cognom Isbert a Santa Coloma de Cervelló data del 1348, possiblement en relació amb la masia Can Salgado (documentada com Mas Isbert el 1391). L'actual Ca n'Isbert està citada com a tal per primera vegada l'any 1619. Cinc generacions d'aquesta família hi van viure fins l'any 1748. En les darreries del segle XVIII, la família Cardona va succeir als Esbert en la propietat de la finca. A l'inici del segle XX, el casament de la pubilla dels Cardona amb un Soler fa que sigui aquest cognom el dels propietaris que han arribat fins a l'actualitat. | 41.3684400,2.0256500 | 418513 | 4580117 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64815-foto-08244-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64815-foto-08244-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64815-foto-08244-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||||||
| 64814 | Paratge de la font de l'Artiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-de-lartiga | Zona boscosa caracteritzada per la presència de pi blanc, alzina i roure. Al sotabosc hi creixen el marfull, l'aladern, l'aladern fals, el llentiscle, l'arboç, el galzeran, el bruc, i l'esparreguera, entre altres espècies. La frondositat i relatiu aïllament d'aquest paratge dona cabuda una riquesa faunística notable: s'hi troben l'esquirol comú, el toixó, la guineu, la geneta, el conill, el porc senglar i l'eriçó, a més de diverses aus com la mallerenga cuallarga, el mussol comú, el tudó, la tórtora, el gaig comú, la merla, el pit-roig, el xoriguer, el gamarús i l'òliba, i rèptils com la sargantana, el llangardaix i algunes serps. | 08244-85 | A la falda del Montpedrós | Aquesta zona era molt apreciada popularment com a lloc per a fer-hi berenades, especialment per la presència de la font de l'Artiga, actualment perduda. No gaire lluny de la font de l'Artiga hi havia una bassa d'aigua (popularment, la Bassota) on els carboners hi apagaven les brases. | 41.3699600,2.0094900 | 417164 | 4580301 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64814-foto-08244-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64814-foto-08244-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Aquest paratge forma part del 'Sender de la Font de l'Artiga i la Roca Dreta', una ruta semicircular senyalitzada que enllaça el nucli antic amb la vessant oriental del Montpedrós. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||||
| 64813 | Font del Murri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-murri | V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. https://sites.google.com/site/fontdelmurri/ | XX | La font no es conserva amb la fesomia original. | A la falda de l'elevació de Can Ribot, actualment ocupada per la urbanització de Cesalpina, ha quedat reservada entre vials una petita peça de terreny denominada Jardí de la Font del Murri. Aquest espai ocupa just el fons del Torrent de Can Via, essent triat en el seu moment per captar l'aigua i abastir-ne la població. La font original ha estat molt alterada per successives adaptacions de la instal·lació i l'aterraplenament de la plaça. | 08244-84 | Plaça de la Font del Murri | L'any 1927, Enriqueta Castells Sivilla (vídua d'Antoni Suñer Ribot i, per tant, propietària de la masia de Can Ribot) va vendre a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló un terreny de la seva propietat a un preu molt baix. Amb aquesta transacció facilitava l'extracció d'aigües de la Font del Murri per tal d'abastir la població. El consistori li ho va agrair amb un document que inclou una vista del poble pintada per J. Primo Milà que encara es conserva a la masia, avui convertida en escola. | 41.3614600,2.0082600 | 417050 | 4579358 | 1927 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64813-foto-08244-84-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La font del Murri dóna nom a la revista que publicà l'Associació de veïns de Santa Coloma - Casc Antic durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XX!. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||
| 64811 | Festa Major de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-colonia-guell | XX | El segon cap de setmana de juny (si bé, en ocasions, alguns actes es traslladen a caps de setmana successius) se celebra la Festa Major de la Colònia Güell. L'organitza la Comissió de Festa Major, i hi participen les associacions del nucli. Els actes inclouen activitats pròpies d'aquestes associacions, com ara un torneig d'escacs, una trobada de puntaires, una ballada de sardanes o un correfoc. Així mateix, hi ha actes lúdics com les botifarrades i altres àpats populars, així com balls i castells de focs. | 08244-82 | Plaça de Joan Güell | Originàriament se celebrava la Festa Major de la colònia coincidint amb la Mare de Déu d'Agost. Posteriorment es va passar a Sant Jaume, fent honor a l'onomàstica de Santiago Güell i López, amo-gerent de la fàbrica. Finalment va passar al Sagrat Cor (segon divendres després de Corpus), atès que les vacances de la fàbrica es feien a continuació de Sant Jaume i quan els treballadors van començar a tenir motos, cotxes i a viatjar per vacances, la Festa Major quedava deslluïda. | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64811-foto-08244-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||||
| 64810 | Fites de pedra del Carrer Monturiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-pedra-del-carrer-monturiol | XX | Afectades per actes incívics, però recuperables. | <p>Parella de fites de pedra que flanquegen el carrer Monturiol en el seu extrem de llevant, allà on comunica amb el Camí de Can Ros. Estan fetes de pedra, i tenen una forma troncocònica. A la part alta, tenen gravades les sigles 'E.G.', corresponents al propietari de la Colònia, Eusebi Güell.</p> | 08244-81 | Carrer Monturiol, cantonada camí de Can Ros | <p>Aquestes fites de pedra assenyalen l'entrada a la finca de Can Soler (Güell). Originàriament n'hi havia més, situades als camins d'accés a la finca des d'altres propietats, deixant constància que es tractava d'una propietat privada. Una vegada a l'any (divendres sant), es tancava l'accés al recinte mitjançant cadenes collades a aquestes fites.</p> | 41.3603200,2.0274900 | 418657 | 4579213 | 1900 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64810-foto-08244-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64810-foto-08244-81-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 105 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||
| 64807 | Església parroquial de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-coloma | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiope. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. 'Santa Coloma de Cervelló'. Catalunya romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Volum XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P. 414-415. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | X-XXI | Església parroquial del poble, en la qual s'hi detecten evidències de com, al llarg del temps, la seva fesomia ha estat alterada. El temple original era d'estil romànic, i tenia el presbiteri orientat vers llevant. Aquesta capçalera estava rematada per un absis central i dues absidioles (tan sols se'n conserva l'absidiola sud), però és probable que tan sols tingués una nau. A l'exterior, ja comptaria amb un campanar. A més de l'absidiola sud, correspondrien a aquest primer edifici la façana de ponent (amb un aparell de carreus ben escairats, que sembla correspondre a un romànic tardà), la volta de canó un xic apuntada i, només en cas que l'edifici hagués tingut tres naus, també el mur lateral sud. D'un moment immediatament posterior dataria la base del primer campanar, que va obstruir l'accés a l'absidiola conservada. A finals del segle XVI es va obrir una capella a cada costat de la nau, en una posició centrada: la de Sant Antoni al lateral nord i la del Roser al sud. El canvi més notable, però, el va experimentar al segle XIX. Es van enderrocar l'absis central i l'absidiola nord de l'església per tal de prolongar la nau cap a l'est i alçar-hi la nova façana neoclàssica, alhora que a l'interior s'hi habilitava un cor. Per a la nova porta, s'hi va reutilitzar un portal del segle XVI. Lògicament, aquests canvis van obligar a traslladar el presbiteri a l'extrem de ponent. A finals del segle XX es va allargar cap al sud la capella del Roser, situant en aquest espai el nou presbiteri. | 08244-78 | Carrer Església, 18 | L'origen del poble de Santa Coloma està lligat al de l'església de la qual pren el nom. L'any 1026 es cita (al cartulari de Sant Cugat) l'altar de Santa Coloma dins el Terme de Montpedrós. El 1089 l'església apareix ja documentada com a parròquia, dedicada a Santa Maria i a Santa Coloma. A partir del 1323 es comença a anomenar Santa Coloma de Cervelló. A partir de la fi del segle XVI, amb la darrera gran reforma de l'església, comença a haver-hi referències documentals als altars de Sant Antoni, de Sant Sebastià, de Sant Roc, etc. | 41.3665500,2.0148700 | 417609 | 4579917 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64807-foto-08244-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64807-foto-08244-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64807-foto-08244-78-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Recentment s'han trobat i estudiat unes restes de pintures, realitzades amb la tècnica de tremp, a la volta de l'església. Són de temàtica decorativa i motius vegetals, amb aplicacions de full d'or. Pertanyen als segles XVI i XVI. Són d'autor desconegut. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||||||
| 64806 | Església parroquial del Sagrat Cor. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-del-sagrat-cor | <p>Bohigas, Oriol. Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. 2a ed.. Barcelona: Lumen, 1973. p.397. Bohigas, Oriol. Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. 3a ed. Barcelona: Lumen, 1983. 2 Güell, Xavier. Antoni Gaudí. 1a ed.. Barcelona: Gustavo Gili, 1986. p.219 p.. Solà-Morales, Ignasi de. Gaudí. 1a ed.. Barcelona: Polígrafa, 1983. p.127 p.. Tarragó, Salvador. Gaudí. 2a ed.. Barcelona: Escudo de Oro, 1979. p.126 p.</p> | XX | S'hi han dut a terme diverses intervencions de restauració i arranjament de l'espai, i n'hi ha una de prevista en un futur proper. | <p>L'edifici correspon a la cripta de l'església projectada per Gaudí per a la Colònia Güell, mai acabada. L'element que té més protagonisme a l'exterior és el pòrtic d'entrada. Les columnes monolítiques o bé de pedres basàltiques i escòria de ferro, com les parets, s'eleven per sostenir una porxada les voltes del qual, fetes de rajol, tenen forma de paraboloides hiperbòlics que semblen suspesos. Aquest porxo sosté una escala que havia de donar accés a l'església, mai no construïda. Sobre la porta d'entrada hi ha un mosaic treballat en ceràmica vidrada i maó cuit, de 'trencadís'. És d'un fort simbolisme: al centre hi ha l'anagrama de Maria envoltat de motius vegetals i flors i flanquejat pels símbols de les quatre virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança). Al capdamunt hi ha la creu en flames i, als angles externs, l'alfa i l'omega. Els símbols de la creu, l'alfa i l'omega es repeteixen a totes les finestres laterals de la cripta (de forma ovoïdal, remarcant un mosaic multicolor i vidres com a rosasses reproduint la creu estilitzada en unes i amb finestrons com a papallones en les petites) i als paraboloides hiperbòlics, combinades amb les inicials C.G, que són una constant en tota la colònia. A l'interior, s'alternen columnes monolítiques amb altres de maó o bé mixtes, enllaçades per arcs catenaris i arquets (costelles) que sostenen la coberta plana. A efectes de distribució de l'espai, es tracta d'una nau única. La significació del temple ve donada, sens dubte, per la participació de Gaudí, el que li va valdre la inclusió a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Entre els seus valors hi ha el fet que l'arquitecte hi assajà diversos elements que posteriorment va aplicar en altres de les seves grans obres, però també ho és per mèrits propis per la combinació de materials i per la concepció de l'espai. Paral·lelament al traç de Gaudí, hi ha diversos elements significatius que corresponen a altres autors. L'església ha tingut fins a quatre altars majors al llarg de la seva història. L'actual és el tercer que s'hi va fer, dissenyat per Jujol, tot i que reconfigurat (en el que podem considerar el quart format) per tal d'adaptar-lo a les noves necessitats litúrgiques que emanaren del Concili Vaticà II. L'altar de la Sagrada Família també fou dissenyat per Jujol, i l'altar de la Mare de Déu de Montserrat és obra d'Isidre Puig Boada. </p> | 08244-77 | Carrer del Bosc, 6 | <p>Gaudí començà a treballar l'any 1898 en el projecte, tot i que les obres no començaren fins el 1908. S'interromperen el 1915, quan només s'havia acabat la cripta, que fou consagrada aquell mateix any. La mort d'Eusebi Güell l'any 1918 va suposar l'abandonament definitiu del projecte. L'edifici fou assaltat el 25 de juliol de 1936, cremant-ne alguns dels bancs i desballestant-ne els altars. Durant la guerra civil es va convertir en magatzem de la Unió de Rabassaires i caserna del Cos de Tren de les tropes republicanes. En aquesta mateixa època es va enderrocar la caseta on Gaudí tenia la maqueta polifunicular (que portava anys abandonada), la que es va considerar que ni tenia cap valor ni el projecte tindria continuïtat, un cop morts Eusebi Güell i el mateix Gaudí. L'any 1939 fou restaurada, convertint-se en parròquia el 20 de juliol de 1955 amb la benedicció del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Entre el 1999 i el 2002 la cripta fou restaurada de nou i se'n substituí la coberta provisional que es va fer quan Gaudí va ser separat de les obres.</p> | 41.3638200,2.0278300 | 418690 | 4579602 | 1915 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64806-foto-08244-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64806-foto-08244-77-3.jpg | Legal i física | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | Patrimoni Unesco | UNESCO World Heritage | Cultural | 2021-09-20 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Gaudí | També coneguda com a Cripta de la Colònia Güell. | 105 | 45 | 1.1 | 1789 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |
| 64805 | Conjunt Carrer Malvehy, 3-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-malvehy-3-13 | XX | <p>Conjunt de cases que segueix en essència les característiques pròpies dels habitatges d'obrers de la colònia, tot i que incorporen golfes com a tret distintiu. Conformades, doncs, per planta baixa, un pis i golfes, la façana està recoberta de lloses irregulars de pedra amb les unions remarcades per palets de riera pacientment col·locats. L'austeritat de materials de la façana està compensada per la profusió de franges de maó vist que tracen un sòcol, separen la planta baixa del primer pis, remarquen les golfes, emmarquen els límits de les cases i donen importància a la porta principal (rematada amb un arc rectilini) i la seva vertical, centrant l'edifici en una simetria perfecta. Com a gran motiu ornamental hi ha una sanefa, també de maó vist, de considerable amplada que integra les finestres d'arquet de les golfes, atreu l'atenció òptica i marca l'horitzontalitat general de les edificacions. La coberta és de teula àrab. Totes tenen un petit jardí al davant amb un mur baix d'obra.</p> | 08244-76 | Carrer Malvehy | <p>Com altres grups de cases per als obrers de la colònia, cerca una harmonia en la volumetria i en l'ús de materials austers sense renunciar a un gust estètic. Així mateix, proporcionava a les famílies uns habitatges unifamiliars més grans i en un entorn més saludable que al que haguessin pogut accedir a la ciutat.</p> | 41.3610900,2.0279900 | 418700 | 4579298 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64805-foto-08244-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64805-foto-08244-76-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, aquest grup de cases apareix erròniament referenciat amb els números 3-15. | 105 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 64804 | Conjunt Carrer Malvehy, 15-19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-malvehy-15-19 | XX | <p>Habitatges de planta baixa, primer pis i golfes construïts amb maó arrebossat en la seva totalitat, sense cap espai ni sanefa per al maó vist ni la pedra. Les obertures estan remarcades per una senzilla franja d'estuc sense cap ornament, igual que la que separa un habitatge de l'altre, els pisos entre ells i les golfes. La part ornamental ve donada pels elements historicistes: els balcons i l'embigat de fusta que remarca el ràfec ample, sota una teulada de teula amb vesant a la façana. Cal destacar la sèrie d'obertures estretes i rectangulars que s'obren a les golfes, com una versió simplificada de les fileres d'arquets de les cases de pagès. Com la majoria de les cases de la Colònia Güell, disposa d'un petit espai al davant per a plantes amb una tanca baixa.</p> | 08244-75 | Carrer Malvehy | <p>Com altres grups de cases per als obrers de la colònia, cerca una harmonia en la volumetria i en l'ús auster de materials sense renunciar a un gust estètic. Tot i mantenir els mateixos criteris, en altres grups d'habitatges se segueixen llenguatges arquitectònics diferents, de manera que la no uniformització dels habitatges també va ser un factor considerat. Així mateix, proporcionava a les famílies uns habitatges unifamiliars més grans i en un entorn més saludable que al que haguessin pogut accedir a la ciutat.</p> | 41.3610900,2.0279900 | 418700 | 4579298 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64804-foto-08244-75-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, aquest grup de cases apareix erròniament referenciat amb els números 17-19. | 105 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | |||||
| 64803 | Carrer de Claudi Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-claudi-guell | XX | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa i primer pis. La planta baixa manté l'alineació de façanes del carrer, l'aparell constructiu està arrebossat i hi ha un total de 6 obertures adintellades. Aquest primer nivell de façana està rematat per un fris de maó (que traça una sanefa i una línia de falsos permòdols), que sosté la barana del nivell superior. El primer pis, amb la façana enretirada formant una terrassa entre aquesta i l'alineació de façana de la planta baixa, està subdividit en quatre unitats. Cadascuna d'elles presenta 3 obertures vers la terrassa: una porta central i dues finestres enreixades emmarcades per maó vist i rematades amb arcs rectilinis. Llevat del ràfec, també de maó vist, la resta de la façana està coberta per un arrebossat aboixardat. La coberta (unitària per a tota l'edificació) és essencialment a dues aigües, malgrat que està aixamfranada als extrems.</p> | 08244-74 | Carrer de Claudi Güell, 9-15 | <p>L'edifici es construí l'any 1920, reservant-ne els baixos com a cellers i per a activitats complementàries a la Cooperativa de Consum.</p> | 41.3624900,2.0271200 | 418629 | 4579455 | 1920 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64803-foto-08244-74-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La planta baixa de l'edifici correspon als cellers de la cooperativa, que tenen una fitxa pròpia. | 105 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 | ||||
| 64802 | Centre urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-urba | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiopee. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. 'Santa Coloma de Cervelló'. Catalunya romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. volum XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 414-415. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XI-XXI | L'origen del poble és d'època baixmedieval. L'element aglutinador va ser l'església, documentada l'any 1026 i amb categoria de parròquia almenys des de 1089. Dins la sagrera s'hi encabien el cementiri, un figueral i la rectoria. Al llarg del camí que portava a Castellnou de Cervelló (l'actual carrer de l'Església i camí de Can Via) i al voltant d'una plaça (que devia coincidir amb l'actual plaça de la Constitució) s'hi van anar agrupant cases ja des del segle XIV, com ara Can Baruta (enderrocat l'any 2010, el Mas Rauric, o Bosc (la desapareguda Can Comas), el Mas Trobat (la desapareguda Can Caldés) i, ben a prop, la Casa de Bonanat Vendrell (ara Can Roc) i el Mas Pasteller (avui Can Ramon). Potser ja a finals del segle XVIII (i, sens dubte, al XIX), el nucli primitiu es va anar estenent pel camí que comunicava el poble amb el Camí Reial de Sant Boi a Sant Vicenç dels Horts. S'originà, doncs, el carrer Padró, caracteritzat per les cases entre mitgeres, amb entrada de carro i pati posterior per a tasques agrícoles, que s'ajustaven a les necessitats dels petits propietaris agrícoles, pagesos arrendataris i jornalers que s'hi instal·laren. El dia 30 de març de 1855, l'alcalde de la població, Francesc Mitjans, va impulsar la construcció d'una casa consistorial arran de la plaça. L'any 1858 s'aprovava l'establiment d'una escola de nens a la mateixa casa consistorial. Després de dècades d'estancament, a mitjan segle XX el nucli antic va experimentar un creixement notable, amb la consolidació dels carrers Pau Casals, passatge Núria, Pare Pere Boronat, Àngel Guimerà, Bosc i Muntanya, Lluís Pascual Roca i avinguda del Baix Llobregat, Joaquim Roca, Joan XXIII, Miquel Cardona i Eusebi Jover (també anomenat popularment carrer de la poca farina). Aquesta zona és la que, en conjunt, és considerada el nucli antic de Santa Coloma de Cervelló. | 08244-73 | Mansanes entorn a la parròquia i de l'ajuntament vell | 41.3668300,2.0151900 | 417636 | 4579948 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64802-foto-08244-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64802-foto-08244-73-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a nucli antic. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/