Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64770 | Roure del torrent de Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-can-ribot | Roure de grans dimensions, amb un tronc que es divideix en quatre grans branques, de capçada de gairebé 25 m de diàmetre i uns 12 m d'alçada. Aquest espècimen és possiblement el testimoni d'una roureda que hauria ocupat aquest espai. En estar situat a peus del Torrent de Cal Ribot, s'ha beneficiat de la humitat per afavorir el seu creixement. | 08244-41 | Rere la finca de l'avinguda Comte de Berenguer, 8 | 41.3616200,2.0052900 | 416802 | 4579379 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64770-foto-08244-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64770-foto-08244-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. L'arbre fou localitzat de forma fortuïta pel Sr. Joaquin Lázaro Redon en una passejada pel municipi. Encuriosit per les dimensions de l'espècimen, i com que no va trobar-lo en cap registre d'arbres monumentals, va comunicar la seva existència a l'Ajuntament. | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 64775 | Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-guell | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/ca/que-visitar/</p> | XIX | <p>Nucli de població situat al sud-est del centre urbà de Santa Coloma. És una entitat poblacional singular que conserva l'estètica, distribució, i estructura de colònia industrial. Encara manté un paisatge arquitectònic típic del segle XIX, que es respira en molts racons, conservant un patrimoni històric i artístic de reconeixement mundial. Evidentment, amb el pas del temps el recinte s'ha anat adaptant a les necessitats actuals. La colònia Güell naixia l'any 1890, en els terrenys de la finca de Can Soler de la Torre, i està formada per l'antiga fàbrica tèxtil, avui recinte industrial, i el nucli urbà amb els habitatges dels obrers, actualment residències particulars i els edificis representatius de l'arquitectura modernista. Sens dubte, l'element més significatiu és l'església del Sagrat Cor de Gaudí, coneguda com la Cripta Güell. La Colònia Güell fou declarada Bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric l'any 1990, i la Cripta ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005. El recinte fabril es troba al sud del conjunt, dins un clos tancat, com espai independent, però indestriable, ja que sense ell no s'entendria la colònia. Al seu interior es conserven encara edificis emblemàtics com el de la Filatura, el Tint Vell, la xemeneia, els pous i galeries o els edificis d'estandatges entre d'altres. Pel que fa a el nucli, la majoria dels habitatges van ser finançats per Eusebi Güell, que els venia o llogava. Un terç de les cases van ser construïdes pels mateixos pagesos i obrers que hi vivien, algún pagès, comerciants locals o persones de fora de la colònia. El conjunt d'habitatges és força variat, atès que es van anar construint en diferents èpoques i per diferents arquitectes. Així i tot, la característica comuna és que són edificis entre mitgeres, amb planta baixa i primer pis, amb jardinet davant i eixida a darrere. El material constructiu més comú és el maó vist. La primera illa de cases va ser Aranyó, Monturiol, Barrau, i després s'afegí el carrer Malvehy. Aquests últim, juntament amb el carrer Barrau i Aranyó i la Plaça Joan Güell, formen el primer sector de construcció de la Colònia. Barrau és el carrer central i eix compositiu del conjunt, amb la Plaça Joan Güell com a espai culminant, on hi ha equipaments socials com l'Ateneu Unió. Amb el creixement de la Colònia s'edificaren els carrers de Reixac, de Claudi Güell, de Frederic Martí , Pin i Soler, Passatge Espinal, Lluís Artó o carrer del Bosc de Joaquim Folguera. En cadascun d'aquests carrers s'hi troben diferents tipologies d'habitatges, bona part amb elements decoratius a les balustrades i les cornises fets de maó, el que els donen una singularitat pròpia. Els noms dels carrers van ser posats per l'empresa, i tenien la seva especial significació. Altres s'han posat més tard bé per iniciativa popular o significació política. Entre els edificis més destacats, a banda de la cripta i el conjunt de cases dels obrers dels diferents carrers, destaca l'Escola i la casa del Metge, Ca l'Ordal, Ca l'Espinal, la Cooperativa o el centre cultural Sant Lluís. Al nord del conjunt hi ha l'església del Sagrat Cor, la cripta de la colònia Güell i la rectoria; així com la Masia de Can Julià de la Muntanya i el club esportiu Eusebi Güell. Al sud, a tocar de la fàbrica, hi ha la Masia de can Soler de la Torre. També es coneix l'existència de tres refugis antiaeris vinculats amb la Guerra Civil espanyola al voltant de la colònia.</p> | 08244-46 | Colònia Güell | <p>La Colònia té origen en la fàbrica de panes i velluts El Vapor Vell creada a Sants, per Joan Güell el 1840. El 1890, el seu fill Eusebi Güell la traslladà a Santa Coloma de Cervelló. La causa d'aquest trasllat fou el desig de trobar la pau social i l'engrandiment de la fàbrica a conseqüència de la implantació del teler patent Roda que havia aportat Ferran Alsina, el primer director de la Colònia. A això es sumava el record de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França. Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva. Sobretot, va contractar una nova plantilla d'obrers procedents del camp, de la comarca i de moltes comarques de Catalunya, famílies sense experiència de lluita sindical, famílies pobres que van trobar en la indústria la seva “Terra Promesa” i es van refer. En aquest context històric de reivindicació obrera, el Papa Lleó XIII publicava la Rerum novarum. Els Güell, seguint la doctrina, van crear tots els serveis que creien que els obrers necessitaven per a la seva vivència cristiana. La colònia disposava de metge i farmàcia, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella a banda de la fàbrica i les cases dels obrers. Eusebi Güell encarregà la construcció d'edificis importants a Antoni Gaudí, com l'església de la Colònia, i sembla que la disposició urbanística del conjunt, així com la casa del metge, la cooperativa i algunes cases de treballadors es podria atribuir a Francesc Berenguer i Mestres, un dels seus col·laboradors. Joan Rubió i Bellver també hi va construir algunes edificacions, com Ca L'Espinal o Ca l'Ordal, i Francesc Berenguer Bellvehi construí el centre cultural Sant Lluís i la casa parroquial. El 1910 treballaven a la Colònia uns mil obrers, i el 1917 uns mil dos-cents. El 1920 es convertí en Colònia Güell SA. Col·lectivitzada durant la guerra civil, els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973. El 1990 la Colònia fou declarada BCIN, i el canvi de segle XX al XXI s'endegà la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l'església, l'antiga cooperativa de consum i la plaça de Joan Güell. També es van fer millores a les pinedes entorn del camí de Gaudí. Amb motiu de l'any internacional de Gaudí, el 2002, es construí un nou aparcament de visitants i es va implantar l'organització del servei de visites al conjunt de la Colònia.</p> | 41.3615200,2.0276600 | 418673 | 4579347 | 1890 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-09-20 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Berenguer Bellvehi, Joan Rubio i Bellver | La Cripta és patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||
| 64781 | Dipòsit d'aigua del jardí de la torre del director | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-del-jardi-de-la-torre-del-director | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/historia/</p> | XIX | <p>Situat al jardí de la torre del director, correspon a una estructura de base poligonal feta amb aplacat de pedra de mida diversa i maó vist a les cantoneres. El dipòsit en si és cilíndric i està coronat per una cúpula decorada amb quatre franges dentades de maons. Aquestes franges corresponen i estan alineades amb les cantonades de l'estructura poligonal de la base. A l'espai central del dipòsit, és a dir entre la base i l'arrencament de la cúpula, aquestes cantoneres també hi estan representades, essent el punt on són més amples, ja que s'endinsen des de la cantonada vers el cilindre que defineix el dipòsit. El trànsit entre aquesta part central i la superior es fa mitjançant una plataforma poligonal, amb ràfec de maons col·locats de costat.</p> | 08244-52 | A la colònia Güell, en concret al camí de Can Ros. | <p>Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, es va plantejar una nova indústria en el marc d'una Colònia industrial, és a dir, les cases dels obrers al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. La distribució d'aigües era bastant eficaç i s'havia solucionat amb una sèrie de pous que subministraven aigua tant a la fàbrica com a les cases. Dintre del recinte fabril, però, hi havia un pou amb aquesta singular dipòsit torre d'aigües que proveïa la casa del director, fins que es va distribuir per xarxa.</p> | 41.3609900,2.0294500 | 418822 | 4579286 | 1895 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64781-foto-08244-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64781-foto-08244-52-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 49 | 1.5 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 64800 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-10 | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecslocals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX | El cementiri, de planta rectangular, està delimitat en tot el seu perímetre per un mur de tanca. Al costat est s'hi obre la porta d'accés, una portalada amb un arc de mig punt de carreus de pedra coronada amb una creu. A la porta de forja hi ha la data 1894. Dins el cementiri hi ha tres tipus d'enterrament: nínxols, tombes i panteons. Els nínxols s'adossen als murs perimetrals est, sud i oest, i assoleixen una alçada de tres i quatre pisos. A la zona més antiga (sud) els nínxols tenen tres pisos i estan construïts amb maó vist i coronats amb capcers triangulars esglaonats. A la part central del recinte, en una zona enjardinada, hi ha localitzades les tombes, entre les que destaca la de la família Suñer-Ribot. Un camí perpendicular al principal delimita la zona, on hi ha dos panteons (famílies Castany i Balmes). Al sector nord, entre les dues ampliacions modernes, hi ha un tercer panteó, on està enterrat el torero Ricardo Torres 'Bombita'. Al creuament dels camins interiors hi ha una creu de grans dimensions revestida amb petites pedres. | 08244-71 | Camí del Bosc del Cementiri | L'antic cementiri parroquial es trobava al costat sud de l'església de Santa Coloma. A finals del segle XIX, fruit de les limitacions d'espai i les noves consideracions en matèria de salubritat van impulsar-ne el trasllat a l'exterior de la població. El 28 d'octubre de 1889, l'Ajuntament de Santa Coloma va comprar per 590 pessetes un terreny boscós d'aproximadament 21 àrees, en el paratge dit Can Busquets, a la muntanya de Sant Antoni. No obstant, el mes de juny de 1893 es va decidir canviar d'emplaçament, i es va adquirir per 500 pessetes un terreny de la finca denominada la Rutlla. El mes d'agost de 1984 s'iniciaren les obres, que en un principi partien d'un plànol en el qual els nínxols s'havien de disposar en semicercle, tallats per tres camins radials que confluïen a la porta. Finalment, es va optar per la solució visible avui dia, tot i que la construcció tant del mur perimetral com dels nínxols fou gradual. Els panteons mereixen un punt i apart per la significació històrica i/o popular de les persones enterrades. El panteó de 'Dorotea Ribot y Formosa Suñer. José Suñer Puigjaner 1887' correspon als propietaris de la masia Can Ribot, d'especial significació a l'hora de facilitar l'abastiment d'aigua corrent a la població. A l'extrem nord hi ha la capella-panteó denominada popularment, del 'Bombita', sobrenom del torero Ricardo Torres Reina (Tomares, 1879-Sevilla, 1936). El torero hi descansa juntament amb la seva esposa, Maria Concepció Regordosa Jover (filla de l'empresari tèxtil Romà Regordosa Soldevila i Hortènsia Jover Cucurny), la seva sogra i el seu cunyat. Durant la Guerra Civil Espanyola es va destruir la creu del cementiri, i el dia 28 de maig de 1939 es va reposar i va ser beneïda. | 41.3689600,2.0213700 | 418156 | 4580178 | 1893 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64800-foto-08244-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64800-foto-08244-71-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64802 | Centre urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-urba | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiopee. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. 'Santa Coloma de Cervelló'. Catalunya romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. volum XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 414-415. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XI-XXI | L'origen del poble és d'època baixmedieval. L'element aglutinador va ser l'església, documentada l'any 1026 i amb categoria de parròquia almenys des de 1089. Dins la sagrera s'hi encabien el cementiri, un figueral i la rectoria. Al llarg del camí que portava a Castellnou de Cervelló (l'actual carrer de l'Església i camí de Can Via) i al voltant d'una plaça (que devia coincidir amb l'actual plaça de la Constitució) s'hi van anar agrupant cases ja des del segle XIV, com ara Can Baruta (enderrocat l'any 2010, el Mas Rauric, o Bosc (la desapareguda Can Comas), el Mas Trobat (la desapareguda Can Caldés) i, ben a prop, la Casa de Bonanat Vendrell (ara Can Roc) i el Mas Pasteller (avui Can Ramon). Potser ja a finals del segle XVIII (i, sens dubte, al XIX), el nucli primitiu es va anar estenent pel camí que comunicava el poble amb el Camí Reial de Sant Boi a Sant Vicenç dels Horts. S'originà, doncs, el carrer Padró, caracteritzat per les cases entre mitgeres, amb entrada de carro i pati posterior per a tasques agrícoles, que s'ajustaven a les necessitats dels petits propietaris agrícoles, pagesos arrendataris i jornalers que s'hi instal·laren. El dia 30 de març de 1855, l'alcalde de la població, Francesc Mitjans, va impulsar la construcció d'una casa consistorial arran de la plaça. L'any 1858 s'aprovava l'establiment d'una escola de nens a la mateixa casa consistorial. Després de dècades d'estancament, a mitjan segle XX el nucli antic va experimentar un creixement notable, amb la consolidació dels carrers Pau Casals, passatge Núria, Pare Pere Boronat, Àngel Guimerà, Bosc i Muntanya, Lluís Pascual Roca i avinguda del Baix Llobregat, Joaquim Roca, Joan XXIII, Miquel Cardona i Eusebi Jover (també anomenat popularment carrer de la poca farina). Aquesta zona és la que, en conjunt, és considerada el nucli antic de Santa Coloma de Cervelló. | 08244-73 | Mansanes entorn a la parròquia i de l'ajuntament vell | 41.3668300,2.0151900 | 417636 | 4579948 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64802-foto-08244-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64802-foto-08244-73-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a nucli antic. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 64813 | Font del Murri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-murri | V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. https://sites.google.com/site/fontdelmurri/ | XX | La font no es conserva amb la fesomia original. | A la falda de l'elevació de Can Ribot, actualment ocupada per la urbanització de Cesalpina, ha quedat reservada entre vials una petita peça de terreny denominada Jardí de la Font del Murri. Aquest espai ocupa just el fons del Torrent de Can Via, essent triat en el seu moment per captar l'aigua i abastir-ne la població. La font original ha estat molt alterada per successives adaptacions de la instal·lació i l'aterraplenament de la plaça. | 08244-84 | Plaça de la Font del Murri | L'any 1927, Enriqueta Castells Sivilla (vídua d'Antoni Suñer Ribot i, per tant, propietària de la masia de Can Ribot) va vendre a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló un terreny de la seva propietat a un preu molt baix. Amb aquesta transacció facilitava l'extracció d'aigües de la Font del Murri per tal d'abastir la població. El consistori li ho va agrair amb un document que inclou una vista del poble pintada per J. Primo Milà que encara es conserva a la masia, avui convertida en escola. | 41.3614600,2.0082600 | 417050 | 4579358 | 1927 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64813-foto-08244-84-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La font del Murri dóna nom a la revista que publicà l'Associació de veïns de Santa Coloma - Casc Antic durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XX!. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 64830 | Roure del Parc de Can Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-parc-de-can-lluc | XIX | Roure de grans dimensions, el tronc de la qual queda subdividit en quatre des del la base. La seva alçada màxima voreja els 10 m, i la capçada assoleix els 17 m de diàmetre. | 08244-101 | Parc urbà de Can Lluc | L'espai actualment ocupat pel parc estava immers, fins finals del segle XX, dins una zona agrària. Aquesta i altres alzines resseguien el curs d'un petit torrent, que actualment discorre entubat. | 41.3693700,2.0173700 | 417822 | 4580228 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64830-foto-08244-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | El parc forma part de la xarxa de parcs urbans de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 64836 | Camí de Gaudí i banc del Sinofós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-gaudi-i-banc-del-sinofos | XX | El banc és actual. | Entre l'església i el torrent proper a la fonda transcorre un camí de 155 m de llargada que va perfilant un tall vertical del terreny. Pel cantó contrari, delimiten el camí unes tanques sinuoses construïdes amb pedra, en determinats punts acompanyades d'embornals també fets de pedra. Al tram final del camí hi ha un banc denominat del 'Sinofós' (denominació popular dels bancs sovintejats per gent gran), totalment nou i mancat d'interès per sí mateix, però que recupera un ús social que s'havia perdut. La darrera inflexió del camí, de superfície esglaonada, correspon a l'anomenat pont del torrent, que se sustenta sobre una volta parabòlica. | 08244-107 | Plaça d'Isidre Grané Castanera | 41.3628800,2.0309600 | 418950 | 4579494 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64836-foto-08244-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64836-foto-08244-107-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | S'atribueix a l'entorn de Gaudí | Un arranjament del camí d'inicis de segle XXI ha afegit més trams de tanques i embornals als originals. El criteri per distingir-los és que els nous són més rectilinis. | 105 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64843 | Camp de futbol municipal Eusebi Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-futbol-municipal-eusebi-guell | Llibre d'or del fútbol català: amb unes interessants notes gràfiques i informatives a honor del Futbol Nacional i Internacional / ed. recomanada i patrocinada per la Federació Catalana de Futbol Associació. Barcelona: B. Ribes Bancells, Edicions Monjoia, 1928. http://eusebiguell.blogspot.com/ | XX | El camp de futbol fou construït l'any 1907 en un espai llavors situat entre camps de conreu a les afores de la Colònia Güell. La fesomia original era simplement la superfície del terreny de joc (llavors de 100 x 50 m) condicionada, malgrat que amb un desnivell considerable vers el gol sud. Amb la fundació del club l'any 1909 s'hi van anar afegint elements: una primera llotja i bancs al lateral oest i un marcador al lateral est. Al llarg de la dècada de 1990, s'escurçà la llargada del terreny de joc (passant a tenir 96 m x 57 m) per tal d'encabir unes noves instal·lacions (vestidors, magatzems i cafeteria) rere el gol sud. Al llarg de la primera dècada del segle XXI, s'ha dotat l'estadi d'una superfície de gespa artificial amb cautxú. | 08244-114 | Can Julià, s/n | L'any 1909 es va fundar el Futbol Club Güell per als treballadors de la fàbrica tèxtil, fent-ne un dels clubs degans del país. Amb el temps, la inclusió de noves seccions esportives en feu canviar el nom a Centre d'Esports Eusebi Güell. Durant la II República, diversos futbolistes i atletes sorgits del club van arribar a competir professionalment. Actualment, el camp és de titularitat municipal. | 41.3617800,2.0290800 | 418792 | 4579374 | 1907 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64843-foto-08244-114-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64738 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-13 | http://www.joanpascual.com/projectes/casa-consistorial-i-urbanitzacio-a-santa-coloma-de-cervello/ | XX | L'edifici fou construït a finals del segle XX substituint l'antic Ajuntament ubicat al nucli antic. | Edifici de planta quadrangular i uns 2000m2 de superfície situat en un dels eixamples que prolonguen el nucli antic del municipi. Correspon a una construcció d'estil modern, feta amb cubs de formigó gris definint línies rectes i sòbries. Els cubs de formigó estan disposats a diferents alçades, adaptant-se a la topografia del terreny, i s'alternen amb grans finestrals amb perfils blancs. De fet, l'edifici està format per dos cossos juxtaposats. | 08244-1 | Carrer de Pau Casals, 26-34. | 41.3687300,2.0163500 | 417736 | 4580158 | 1997 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Joan Pascual i Ramon Ausió, Arquitectes | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64774 | Teatre Fontova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-fontova | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://fontovateatre.blogspot.com</p> | XIX | <p>Edifici situat a tocar de l'Ateneu Unió. És una estructura simple, d'estil modernista historicista. Presenta una façana de dues plantes amb acabament de teulada a doble vessant i amb un coronament simulant unes inexistents golfes. Això es tradueix en un perllongament vertical de la façana, però sense estructures a la banda posterior. A la planta baixa hi ha una porta central amb arc de mig punt, flanquejada per dues finestres també amb arc de mig punt a banda i banda. Aquestes finestres avui tapiades conserven els forjats originals datats el 1903, tal com es pot llegir. A les reixes forjades apareixen escuts de Catalunya, mostrant el caire catalanista de l'Ateneu. El cos que sobresurt de la façana és un afegit posterior, fet per ubicar-hi la màquina de projecció cinematogràfica. El primer pis té una petita obertura central i una senzilla sanefa d'esgrafiats simulant un frontó que emmarca el nom del teatre i la data de construcció, 1892. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les de l'Ateneu. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana és el nexe d'unió física i estètica entre ambdós edificis. A principis dels 1960 es va fer el cos de taquilles i entrada a la sala, edificat sobre el pati. El teatre disposava d'unes llotges perifèriques en planta baixa i un pis amb bancs correguts a sobre. Aquesta disposició es va perdre quan es va voler donar més aforament a la platea. Aleshores es va fer un amfiteatre una mica més gran. És la mateixa reforma que es va fer quan el nou cancell d'entrada. El teatre té el teler a una altura suficient com per enlairar decorats sencers.</p> | 08244-45 | Plaça de Joan Güell, 6 | <p>Tant el teatre com l'Ateneu foren les primeres institucions recreatives de la colònia. Segons una notícia de la Vanguardia del dia 10 d'agost de 1892, se sap que amb motiu de la Festa Major de Santa Coloma de Cervelló s'inauguraria un teatre a la Colònia Güell 'i es representaria una obra de teatre, Almodis, que havia guanyat els Jocs Florals de 1880'. La Colònia més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Actualment disposa del seu propi grup de teatre amateur, Fontova Teatre.</p> | 41.3612200,2.0276300 | 418670 | 4579313 | 1892 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part de l'Ateneu Unió. Conegut pels habitants de la Colònia com la Sala, la Sala de l'Ateneu, o el teatre de l'Ateneu, | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 64791 | Antics cellers de la Cooperativa de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-cellers-de-la-cooperativa-de-la-colonia-guell | XX | La planta baixa fou remodelada l'any 2008. | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa i primer pis. La planta baixa manté l'alineació de façanes del carrer, l'aparell constructiu està arrebossat i hi ha un total de 6 obertures adintellades. Aquest primer nivell de façana està rematat per un fris de maó (que traça una sanefa i una línia de falsos permòdols), que sosté la barana del nivell superior. L'interior d'aquesta planta baixa està estructurat en base a rengles de pilars de maó vist, sobre els quals s'alcen murs careners (que salven l'espai entre pilars mitjançant arcs rebaixats) que sostenen la coberta de volta catalana.</p> | 08244-62 | Carrer de Claudi Güell, 9-15 | <p>L'edifici es construí l'any 1920 com a complement a la Cooperativa de Consum, situada a l'altra banda del carrer i en funcionament des de dues dècades abans. Hi havia tres espais diferenciats: la carbonera (a la part que no té habitatges a sobre), el celler i el magatzem per als derivats de la matança del porc. Els baixos havien allotjat el primer centre d'interpretació de la Colònia Güell, però actualment tan sols funcionen com a serveis públics i, ocasionalment, com a sala d'exposicions.</p> | 41.3625800,2.0272400 | 418639 | 4579465 | 1920 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64791-foto-08244-62-2.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La planta baixa de l'edifici correspon als cellers i carboneres, i actualment hi té habilitats una zona d'exposició i uns serveis públics. El cos superior correspon a habitatges, que tenen una fitxa pròpia. | 116 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 64792 | Cooperativa de consum de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-consum-de-la-colonia-guell | XX | L'espai interior ha estat molt transformat. | <p>Edifici de planta rectangular amb un petit pati interior, que ocupa la cantonada sud-oest d'una illa de cases, perfilada pels carrers Claudi Güell i Mossèn Frederic Martí. Consta de planta baixa, primer pis i unes golfes simulades. El sòcol, les cantonades i els marcs de les obertures són de maó vist, mentre que la resta de la façana està arrebossada. A la planta baixa s'hi obren un seguit de portes entre les quals s'intercalen finestres geminades. Al primer pis, sobre aquestes finestres geminades arrenquen uns balcons (també en maó vist) a mode de barbacana, entre els quals s'intercalen grans finestrals, tot guardant harmonia amb les obertures dels baixos. Totes les obertures de l'edifici estan resoltes amb arcs rectilinis i, en alguns casos presenten baranes o enreixats de forja. Com a colofó de l'edifici hi ha un ampli ràfec de maó vist que traça una sanefa, sobre el qual descansa la teulada de teula àrab. Estilísticament, l'edifici es pot adscriure a l'historicisme.</p> | 08244-63 | Carrer de Claudi Güell, 6 | <p>Inaugurada el 1900, la Cooperativa era un dels centres de referència de la colònia fabril des d'un punt de vista operatiu i social. Aquesta rellevància es va voler ressaltar donant a l'edifici una superfície notable u una estètica cuidada. A la dècada de 1980 l'equipament mantenia en certa manera la seva activitat original, com a magatzem i comerç d'alimentació (arrendat a particulars) a la planta baixa, mentre que el primer pis funcionava com a local social. Actualment, l'espai és el centre d'acollida de visitants i centre d'interpretació de la Colònia Güell, i disposa d'espais d'exhibició d'una col·lecció pròpia.</p> | 41.3627100,2.0274300 | 418655 | 4579479 | 1900 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64792-foto-08244-63-2.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellver | 116 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 64793 | Centre Municipal de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-municipal-de-sant-lluis | XX | <p>Edifici de planta rectangular allargassada que consta d'un sol nivell. Alçat amb maó, l'obra queda vista al sòcol, les obertures, un seguit de pilastres i el ràfec de l'edifici, mentre que la resta de la façana està arrebossada. Les pilastres verticals subdivideixen la façana en 12 seccions, amb un ritme compositiu basat en la reiteració dels elements en maó vist. En 10 d'elles hi trobem el sòcol, un fris de maó, unes finestres geminades (rematades en sengles arcs esgraonats), un nou fris, un òcul esgraonat i, finalment, el ràfec. A les dues restants, ubicades a la segona secció des de cada extrem, hi ha el sòcol i el fris inferior tallats per una gran porta rematada amb arc rectilini, el segon fris i un òcul esgraonat allargassat, acompanyant la major alçada en aquestes secció prèvies al ràfec. La porta de l'esquerra de la façana dóna accés a la Biblioteca Joaquim Folguera, mentre que la situada a la dreta accedeix al que havia estat el teatre del Centre Parroquial Sant Lluís. A la dreta hi ha un petit pati, amb una porta de ferro forjat. L'ús dels materials i proporcions de l'edifici concorda amb la resta de la Colònia, i s'emmarca estilísticament en el modernisme industrial.</p> | 08244-64 | Carrer Aranyó, 12-14 | <p>L'edifici fou acabat l'any 1917, i inicialment va servir com a escola de nenes i seu del Patronat Obrer de la Sagrada Família, que com a centre parroquial allotjava diverses activitats. Durant la guerra civil, les nenes van ser traslladades a l'escola del bosc (mixta) i la part de l'edifici del carrer Aranyó va quedar a disposició exclusiva del Patronat Obrer, altrament anomenat Centre Parroquial de Sant Lluís. Amb el temps, aquesta part de l'edifici va acabar sent un teatre i altres espais annexes d'usos diversos. Després de la guerra civil, una part de l'edifici es va destinar a biblioteca. La biblioteca l'organitzaven un grup de persones que pagaven una quota destinada al manteniment i a l'augment del fons bibliogràfic. Manuel Folguera i Duran (que havia estat president de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana), pare del poeta Joaquim Folguera i Poal, va donar la seva col·lecció personal a la biblioteca, però actualment es conserva a la Biblioteca Pilarín Bayés. L'any 1973, en produir-se el tancament de la fàbrica, una reunió per parlar sobre el futur de les escoles per part dels pares dels alumnes va comportar la clausura de la biblioteca per ordre de la Guàrdia Civil fins l'any 1975. Actualment, l'edifici segueix allotjant la biblioteca Joaquim Folguera (que forma part de la xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, tot i que la seva activitat ha estat traslladada a la moderna biblioteca Pilarín Bayés del nucli antic.) i el Centre Cultural Sant Lluís.</p> | 41.3618900,2.0271800 | 418633 | 4579388 | 1915 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64793-foto-08244-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64793-foto-08244-64-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-09-20 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Berenguer i Bellvehí | També conegut pel nom de la Biblioteca Joaquim Folguera. | 105 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 64794 | Boletíada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boletiada | http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Boletiada-Santa-Coloma-de-Cervello https://www.facebook.com/roca.dreta https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/entitats-i-associacions/grup-micologic-la-roca-dreta.html | XX | Trobada dedicada a la micologia que se celebra el primer cap de setmana del mes d'octubre. El dissabte es fa una sortida en grup (fora del municipi) a cercar bolets. L'endemà, diumenge, es fa una mostra dels bolets trobats i classificats a la Societat recreativa, acompanyada d'altres activitats com una degustació de bolets a la Plaça del Pi Tallat. | 08244-65 | Va tenir la seva primera edició l'any 1996, organitzada per l'Agrupament Amics de la Muntanya. Des de l'any 2005, es va constituir el Grup Micològic La Roca Dreta, que des de llavors se'n cuida. | 41.3676900,2.0176600 | 417844 | 4580041 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 64798 | Centre Cívic Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-sant-roc | XXI | Edifici en planta baixa de recent construcció, de planta rectangular allargassada i edificat amb seccions prefabricades. Està dotat amb espais de diverses mides per tal d'adaptar-se a les necessitats de l'associacionisme veïnal de Sant Roc. La seva rellevància no es deu al seu valor arquitectònic, sinó al seu vessant social. | 08244-69 | Avinguda de les Flors, 1 Bis | Al llarg de les dècades de 1960 i 1970, al límit nord del terme municipal amb el de Sant Vicenç dels Horts, hi va créixer de manera espontània la urbanització de Sant Roc. La seva ubicació en dificulta la connexió amb la resta de sòl urbà del municipi. L'obertura del centre volia fomentar el teixit associatiu veïnal del barri i el desenvolupament d'activitats, va ser la seu de l'associació de veïns 'les Formigues' (o bé 'las Hormiguitas'), que en el moment de la visita estava aparentment inactiva. | 41.3786700,2.0135400 | 417513 | 4581264 | 2013 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a Casal Municipal Sant Roc. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 64801 | Centre Cívic Can Baruta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-can-baruta | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XXI | El Centre Cívic Can Baruta és l'equipament on es troben les dependències administratives del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Així mateix, s'hi concentren els serveis dels Espais Familiars La Masieta, el Punt Òmnia i el Centre de Desenvolupament infantil i Atenció Precoç (CDIAP). No obstant, el Centre Cívic també disposa d'espais per acollir les activitats de diverses entitats de caire cultural, veïnal, social i econòmic. Entre d'altres, s'hi fan exposicions, tallers i conferències i assaigs musicals. Físicament, es tracta d'un edifici de nova creació, amb planta en forma d''L' i distribuït en dos nivells (planta baixa i primer pis). | 08244-72 | Carrer de Lluís Pascual Roca, 2 | El centre cívic rep el nom del mas que ocupava el mateix emplaçament almenys des del segle XV (formant part del nucli originari medieval) fins que fou enderrocat l'any 2010. Tan sols se'n conserva el graner. | 41.3666300,2.0154000 | 417654 | 4579925 | 2013 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64801-foto-08244-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64808 | Festa Major de Cesalpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cesalpina | XX | El darrer cap de setmana del mes de juliol se celebra la Festa Major de la urbanització de Cesalpina. La festa comença la nit de divendres amb una primera sessió de música i ball. L'endemà, dissabte, es programen activitats per a petits i adults amb un cert component competitiu. Els premis es donen a la nit, entre els dos actes principals: el sopar popular i el ball de festa major, amb orquestra. Finalment, diumenge, es completa el programa amb una botifarrada popular, tallers infantils, un campionat de cartes i un bany d'escuma; a la tarda es reprenen els actes amb un espectacle infantil, una exhibició de dansa, un concurs de truites i, per acabar, el fi de festa i pica-pica. | 08244-79 | Plaça de Benet XV | La urbanització de Cesalpina va néixer fruit d'una iniciativa privada a la dècada de 1960. Com succeeix en altres casos, el sorgiment i consolidació de la festa major és un instrument de cohesió del veïnat, més enllà de la celebració d'activitats culturals en sí. | 41.3591000,2.0048100 | 416758 | 4579100 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 64809 | Festa de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-roc | XX | Festa Major de la urbanització de Sant Roc, celebrada durant el mes de juliol. En els actes, que varien cada any, hi té especial rellevància el sopar popular que aplega als veïns. | 08244-80 | Carrer de les Flors, 1 Bis | L'origen de la festa és relativament recent, ja que la urbanització es va formar a les dècades de 1960 i 1970. | 41.3786700,2.0135400 | 417513 | 4581264 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 64810 | Fites de pedra del Carrer Monturiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-pedra-del-carrer-monturiol | XX | Afectades per actes incívics, però recuperables. | <p>Parella de fites de pedra que flanquegen el carrer Monturiol en el seu extrem de llevant, allà on comunica amb el Camí de Can Ros. Estan fetes de pedra, i tenen una forma troncocònica. A la part alta, tenen gravades les sigles 'E.G.', corresponents al propietari de la Colònia, Eusebi Güell.</p> | 08244-81 | Carrer Monturiol, cantonada camí de Can Ros | <p>Aquestes fites de pedra assenyalen l'entrada a la finca de Can Soler (Güell). Originàriament n'hi havia més, situades als camins d'accés a la finca des d'altres propietats, deixant constància que es tractava d'una propietat privada. Una vegada a l'any (divendres sant), es tancava l'accés al recinte mitjançant cadenes collades a aquestes fites.</p> | 41.3603200,2.0274900 | 418657 | 4579213 | 1900 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64810-foto-08244-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64810-foto-08244-81-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 105 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||
| 64811 | Festa Major de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-colonia-guell | XX | El segon cap de setmana de juny (si bé, en ocasions, alguns actes es traslladen a caps de setmana successius) se celebra la Festa Major de la Colònia Güell. L'organitza la Comissió de Festa Major, i hi participen les associacions del nucli. Els actes inclouen activitats pròpies d'aquestes associacions, com ara un torneig d'escacs, una trobada de puntaires, una ballada de sardanes o un correfoc. Així mateix, hi ha actes lúdics com les botifarrades i altres àpats populars, així com balls i castells de focs. | 08244-82 | Plaça de Joan Güell | Originàriament se celebrava la Festa Major de la colònia coincidint amb la Mare de Déu d'Agost. Posteriorment es va passar a Sant Jaume, fent honor a l'onomàstica de Santiago Güell i López, amo-gerent de la fàbrica. Finalment va passar al Sagrat Cor (segon divendres després de Corpus), atès que les vacances de la fàbrica es feien a continuació de Sant Jaume i quan els treballadors van començar a tenir motos, cotxes i a viatjar per vacances, la Festa Major quedava deslluïda. | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64811-foto-08244-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64812 | Festa Major de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-coloma | XX | Organitzada per la comissió de Festes de Santa Coloma i la Regidoria de Cultura, la Festa Major de Santa Coloma de Cervelló se celebra entorn al 16 d'agost, diada de Sant Roc, patró de Santa Coloma de Cervelló. Compta amb una gran quantitat d'actes, que barregen components tradicionals amb altres activitats lúdiques. Així, d'una banda hi trobem salts de comparses, sardanes, gegants i grallers i havaneres; de l'altra, diferents balls populars, jocs al fang, concurs de titius, baixada d'andròmines, caminada nocturna, espectacles i tallers infantils, bany d'escuma i un vermut i un sopar popular. El dia 16 se celebra la missa en honor al sant patró, i es fa la passada dels gegants Roc i Coloma. | 08244-83 | Plaça del Pi Tallat | 41.3676900,2.0176600 | 417844 | 4580041 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 64821 | Monument a Eusebi Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-eusebi-guell | XX | Ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions. | <p>En un punt destacat de la Colònia Güell s'obre la una plaça rectangular dedicada a Joan Güell, el pare del fundador de la colònia. El centre de la plaça l'ocupa un tancat (amb perímetre de barana de forja) ovalat enjardinat, on s'alça l'escultura. La base està edificada amb granit gris que alterna línies rectes i arrodonides: sobre una peanya rectilínia decorada amb motllures i una sanefa de garlandes, s'alcen dos elements volutats que flanquegen l'element central, de perfil rectangular. A la part posterior de la peanya, la tanca de forja gira per permetre l'accés a una petita font, situada sota la inscripció 'MONUMENT INAUGURAT L'ANY 1935', visiblement alterada posteriorment (farcint algunes lletres i gravant-ne d'altres) per aconseguir-ne la traducció al castellà 'MONUMENTO INAUGURADO AÑO 1935'. En un lateral de la peanya hi ha gravats, discretament, els noms dels escultors: 'M. Y L. OSLÉ'. A la part frontal hi trobem les dues inscripcions principals, novament alterades per traduir-les. A dalt, la dels dedicants 'LA COLONIA GÜELL AL SEU FUNDAD[OR]', que passa a ser 'LA COLONIA GÜELL A SU FUNDAD[OR]', quedant la part final tapaa pels plecs de roba de la part superior. La inscripció de sota, resa 'EUSEBI GÜELL Y BASIGALUPI EN L'ANY 1890', que passa a ser 'EUSEBIO GÜELL Y BACIGALUPI EN EL AÑO 1890'. Com a colofó de la base granítica, hi ha un escut de Catalunya amb una branca d'olivera. Sobre aquesta base en granit gris, que segueix cànons i motius propis de la tradició academicista, s'hi destaquen tres elements en marbre blanc. Sobre cadascuna de les volutes laterals hi ha un escut ovalat envoltat per garlandes; l'un, amb els atributs d'Hermes (el pétasos alat i el caduceu) acompanyats per un martell i la inscripció 'TREBALL'; l'altre, amb els atributs d'Atena (un casc guarnit amb un cap de moltó i un lleó) acompanyat per la inscripció 'SAVIESA'. Per tant, ambdós escuts volen reflectir tant la capacitat i èxit d'Eusebi Güell en el seu vessant d'industrial com la seva condició d'intel·lectual i protector d'artistes. Finalment, al capdamunt del conjunt s'alça el bust d'Eusebi Güell, esculpit també en marbre blanc. No se'l representa frontalment, sinó en una disposició a 3/4, i a una alçada (fins sota del pit) que inclou la representació dels braços i mans, trencant amb una configuració tradicional del bust. Amb la mirada llarga, Eusebi Güell és representat amb un llibre a les mans i amb un teixit que penja per sobre de la base grisa, reforçant el contrast cromàtic i de línies i, de nou, reforçant el doble vessant econòmic (el teixit) i intel·lectual (el llibre).</p> | 08244-92 | Plaça de Joan Güell | <p>El monument fou inaugurat el 1935 en part per subscripció popular i en part per aportació de Colònia Güell S.A. El cap de l'estàtua va ser arrencat el juliol de 1936 per un grup anarquista forà lligant-li una corda al coll i estirant amb un camió. El 1939 el cap va ser reposat i els falangistes van traduir al castellà la inscripció del pedestal. Els anys 2010 aproximadament algú li va trencar el nas, que va ser reposat recentment.</p> | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 1935 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64821-foto-08244-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64821-foto-08244-92-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | OSLÉ I SAEZ DE MEDRANO, Llucià i OSLÉ I SAEZ DE MEDRANO, Miquel. | 105 | 51 | 2.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||
| 64826 | Creu de la Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-0 | XX | Creu senzilla actualment fonamentada sobre una base de formigó i un vas metàl·lic de secció quadrada. Al seu interior s'hi encaixa la creu en sí, feta de dues peces de fusta tallada en secció quadrada i amb una escotadura prèvia a un acabament arrodonit als dos extrems del travesser i al capdamunt de la creu. Tant el vas metàl·lic que la subjecta com la creu estan pintats de color blanc. Allà on s'encreuen ambdues peces hi ha un cartell amb la inscripció pintada 'Creu de la Missió'. | 08244-97 | A l'entrada de la Colònia Güell, just davant de la rectoria. | Al rètol antic de la creu, s'hi llegia 'RECORD DE LA MISSIÓ ANY 1917 RESTAURADA EN LA MISSIÓ DE L'ANY SANT 1950'. Aquest origen l'any 1917 coincideix amb un moment de consolidació de la colònia. | 41.3647200,2.0281200 | 418715 | 4579701 | 1917 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64826-foto-08244-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64826-foto-08244-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 64828 | Col·lecció d'elements de la Cooperativa de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-la-cooperativa-de-la-colonia-guell | XX | El Centre d'Interpretació de la Colònia Güell acull una mostra permanent de peces (cal tenir en compte que n'hi ha més que estan emmagatzemades) d'art, mobiliari, maquinària i altres elements procedents de Colònia Güell S.A. i de la Cooperativa de Consum Colònia Güell. Des d'un punt de vista artístic, les dues peces amb més rellevància són els de bronze d'Eusebi Güell i de Ferran Alsina que s'exhibeixen al Centre d'Interpretació. El bust d'Alsina està signat per Eduard B. Alentorn, escultor de Falset amb una coneguda obra escultòrica. Una fotografia l'Alexandre Marletti (de 200x60 cm) mostra una panoràmica de la Colònia l'any 1917. Un altre element rellevant per al coneixement del conjunt patrimonial és la maqueta de la fàbrica, de 3x2 m. Realitzada entre finals de la dècada de 1950 i inicis dels 1960, empra la fusta per als edificis i llautó per a les inscripcions. Un dispositiu elèctric permetia encendre els llums de la secció seleccionada per un comandament manual. Part de la col·lecció se centra en elements associats a la funció productiva de la fàbrica. Entre ells, un seguit d'instruments elèctrics (un dinamòmetre, una maqueta del sistema d'estiratge Balmes, un aspi-en aquest darrer cas no originari de la fàbrica-), però també diversos catàlegs de retalls de roba i mostres dels gèneres produïts per la Colònia Güell. Entre el mobiliari (bona part del qual procedia de la sala de lectura), cal destacar un gran armari, una vitrina i una taula, junt amb un conjunt bibliogràfic. Cal també esmentar la reproducció de la maqueta esterostàtica ideada per Gaudí per visualitzar en tres dimensions l'estructura de l'església de la colònia. A més dels elements descrits, la col·lecció de la Cooperativa inclou diverses eines agrícoles i d'altra mena que no s'hi exposen. | 08244-99 | Carrer Claudi Güell, 6 | Aquestes peces van ser cedides per l'empresa a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Anteriorment havien estat exposades als Cellers de la Cooperativa, fins que fou habilitat el Centre d'Interpretació actual. | 41.3627100,2.0274300 | 418655 | 4579479 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64828-foto-08244-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64828-foto-08244-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Diversos autors | Aquestes peces van ser cedides per l'empresa a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Anteriorment havien estat exposades als Cellers de la Cooperativa, fins que fou habilitat el Centre d'Interpretació actual. El fons documental està en dipòsit a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64831 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-33 | XX-XXI | L'arxiu reuneix els fons propis de l'administració local de Santa Coloma de Cervelló a partir de l'any 1988, ja que els fons amb data anterior es troben dipositats a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 08244-102 | Carrer de Pau Casals, 26-34. | 41.3687200,2.0161900 | 417722 | 4580157 | 1988 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 64832 | Arxiu Comarcal del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-baix-llobregat | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/cercaFons.do?&cerca=fons&dataConcreta=0&tipusUnitatCerca=0&page=92 | XIX-XX | Arxiu adscrit a la Xarxa d'Arxius Comarcals que acull (juntament amb altres fons de la comarca) un total de 8 fons procedents de Santa Coloma de Cervelló, d'origen divers. D'entre ells, els més destacats per la quantitat de documents, l'arc cronològic que cobreixen i la seva significació històrica són el Fons de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló (1841-1987) i el Fons de la Colònia Güell, SA (1858-1960). | 08244-103 | Carrer de Clementina Arderiu, 23, baixos (Sant Feliu de Llobregat) | L'entrada dels fons descrits a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat s'ha produit arran d'un seguit de donacions, la més important de les quals es va materialitzar els anys 2013-2014 per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, que hi va aportar els arxius propis (fins 1987), els del Jutjat de Pau i els de la Cooperativa de Consum de la Colònia Güell, que custodiava. | 41.3687300,2.0163500 | 417736 | 4580158 | 1841 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64832-foto-08244-103-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64833 | Biblioteca Pilarín Bayés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-pilarin-bayes | XXI | La Biblioteca Pilarín Bayés, inaugurada l'any 2002, està integrada dins la Xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. A més del seu fons generalista, que abasta matèries variades, la Biblioteca és dipositària dels següents fons: Col·lecció Local: monografies, revistes (l'Estel, Labor, Sol Ixent, la Font del Murri, Periòdic Mural), autors locals, etc.; 625. Fons especial colònies industrials (Colònia Güell i colònies tèxtils); 235. Fons Patrimonial Joaquim Folguera (literatura catalana, obra del poeta, i altres); 952. Cripta Gaudí i Modernisme; 430. Carpetes temàtiques sobre Modernisme i Festa del Modernisme. 6 catàlegs de mostres de roba de la Fàbrica Tèxtil Colònia Güell. Monografies i programes de Festa Major. Programes, cartells, pamflets i papers no catalogats. | 08244-104 | Passatge de Maria Mercè Marçal, s/n | 41.3684700,2.0174100 | 417824 | 4580128 | 2002 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64833-foto-08244-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64833-foto-08244-104-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 57 | 3.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64834 | Arxiu Diocesà de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-sant-feliu | <p>https://www.bisbatsantfeliu.cat/uploads/recursos/contingut/2914/ca/691SantaColomaCervelloParroquiaSantaColooma.pdf</p> | XV-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Sant Feliu conserva, entre altres, els fons documentals procedents de la Parròquia de Santa Coloma. Segles XV-XX. Aquests fons són d'índole diversa, tant pel que fa a la seva procedència (civil, senyorial o eclesiàstica) com a la seva temàtica (econòmica, litúrgica, etc.). Els fons de la Parròquia de Santa Coloma estan classificats en: 1) Civil i senyorial, segles XVII-XIX 2) Consueta, 1913-1955; 3) Confraries i associacions: Acció catòlica (homes), 1946-1953; Administració, 1832-1855; Apostolat de l'oració, 1955; Sagrat Cor, 1949-1958; Tercera Regla, ca. 1720; Índex, 1832-1855; Mare de Déu del Roser, s. XVI – 1926; Ntra. Sra. Concepció, 1646-1737; 4) Correspondència, segles XVI-XIX; 5) Demografia, 1932-1957; 6) Dispersa, 1694-1974: 7) Economia: Administració parroquial, 1577-1954; Administració altars, 1856-1980; Arrendaments, 1907-1952; Bací de les ànimes, 1663-1980; Capbreu de rendes, segle XV; Censals, 1597-1860; Comptes i rebuts, S. XVII-XX; Dietari de Mn. Baruta, 1594-1647; Llevadors de dèbit i crèdit, 1669-1730; Llevadors de delmes, 1648-1845; Llevadors de censos, 1782-1892; Llevadors de rendes, 1592-1646; Subministrament d'aigües, 1927-1949; 8) Misses i aniversaris, 1621-1905; 9) Notarial: Capítols matrimonials, 1519-1887; Inventaris i possessions, 1540-1752; Manuals notarials, 1593-1694; Testaments, 1519-1714; 10) Notarial. Diversa: Acta de caució, 1731; Actes notarials, 1550-1864; Àpoques, 1588 i 1763; Beneficis, 1638; Capbreus, 1445-1684; Certificats, 1726-1930; Concòrdies, 1716-1738; Contractes, 1708-1740; Debitoris, 1577-1764; Demandes, 1750; Dot, 1697; Establiments, 1711; Plets, 1550-1745; Procures, 1658-1735; Requeriments, 1596-1779; Súpliques, 1883; Usdefruit, 1862; 11) Obra: Comptes de culte i fàbrica, ca. 1508-1957; Rebuts, s. XVI-1949; 12) Pergamins i impresos: 22 pergamins (cobertes de llibres); 56 pergamins solts; 13) Sacramental: Baptismes, 1567-1571 (Conté Defuncions 1562-1647 i Visites pastorals 1616-1701, 1582-1739, 1740-1858, 1852, 1859-1889 (Conté Confirmacions 1865), 1889-1899, 1899-1945; Confirmacions, 1608-1609, 1865 (Vegeu llibre de Baptismes, 1859-1889); Defuncions, 1562-1647 (Vegeu llibre Baptismes, 1567-1571), 1647-1742, 1743-1897, 1856, 1859-1896; Matrimonis, 1568-1858, 1856-1858, 1869-1898; 14) Sacramental. Diversa: Baptismes (esborranys), 1912-1927 i 1938-1945; Certificats de baptisme, 1576-1661; Certificats de defuncions, 1864-1890; Certificats de solteria, 1917-1942; Compliment pasqual, 1900-1904; Consentiments paterns, 1939-1945; Expedients matrimonials, 1700-1914; Llibre de funeràries, 1773-1825; Llibreta dels drets parroquials dels difunts, 1826-1857; Llibretes de comunió, 1582-1897; Llicències matrimonials, [s.d.] i segle XVII; Registres sacramentals, 1868-1955; 15) Visites pastorals i documents episcopals: 1616-1953.</p> | 08244-105 | Carrer d'Armenteres, 35 (Sant Feliu de Llobregat) | 41.3687200,2.0161900 | 417722 | 4580157 | 1445-198 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64834-foto-08244-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64834-foto-08244-105-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 64835 | Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-bruixes-0 | És una llegenda poc fixada. | El lloc conegut com a Plaça o Pla de les Bruixes reuneix moltes condicions pròpies dels llocs de pas: és una zona emboscada, amb una cruïlla de camins, alhora que un pas de carena i un punt intermig d'ascens al Montpedrós. Aquestes condicions han estat popularment i històrica associades a espais de trànsit entre allò terrenal i allò que és diví o màgic. El topònim, que trobem en altres contrades de Catalunya (com a suposat lloc de trobada de bruixes), porta associada en aquest cas una llegenda de la qual no estan fixats ni l'origen ni el relat exacte. El fil argumental explicaria com la Coloma, filla del senyor del Castellnou de Cervelló, és forçada a casar-se amb un home que no estima. Quan intenta desdir-se'n, els seus germans l'assassinen tallant-li el cap, que baixa rodolant fins la Plaça de les Bruixes. | 08244-106 | Al collet que puja al Montpedrós des de Santa Coloma | 41.3675000,2.0022300 | 416553 | 4580035 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64835-foto-08244-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64835-foto-08244-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a Pla de les Bruixes. Al collet entre Can Gallina (Torrelles) i Can Via. Hi conflueixen el camí de Can Cartró a Sant Antoni i el que puja de Can Gallina i va cap a Santa Coloma. | 98|94 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64839 | Escultura d'homenatge a les dones de Santa Coloma de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-a-les-dones-de-santa-coloma-de-cervello | https://www.donesenxarxa.cat/locals/web-local-cervello/cervello-planta-cara-a-la/ | XXI | Estatueta de bronze no figurativa, de formes sinuoses de la qual (que creixen i s'eixamplen en la vertical) tracen ones que poden evocar siluetes. La figura està muntada sobre un peu massís de marbre negre, al seu torn sobreelevat per una piràmide truncada de fusta, que en una de les seves cares presenta una placa gravada amb la inscripció “Homenatge a les dones de / Santa Coloma de Cervelló / 25 de novembre de 2011 / Pere Garcia Leyes”. | 08244-110 | Carrer de Pau Casals, 26-34. | L'estàtua fou donada per l'autor a les dones de Santa Coloma de Cervelló, i fou inaugurada divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. | 41.3687300,2.0163500 | 417736 | 4580158 | 2011 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64839-foto-08244-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64839-foto-08244-110-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Pere Garcia Leyes | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 64842 | Monument a Antoni Gaudí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antoni-gaudi | Puigdollers, Bernat (2014): 'Pau Badia Ripoll, escultor de la Sagrada Família', a Temple, núm. 1 gener/febrer de 2014, p. 12-13. Junta constructora del temple de la Sagrada Família. https://bernatpuigdollers.wordpress.com/pau-badia-ripoll-escultor-de-la-sagrada-familia/ | XX | L'element central del monument és un bust d'Antoni Gaudí sostingut per una columna helicoïdal de secció hexagonal. El bust (que abasta el cap i la part superior del tòrax, sense espatlles) mostra un Gaudí madur, vestit amb jaqueta i corbata, amb la mirada al front i tractat amb els traços suaus i arrodonits propis de l'autor. A l'esquena hi ha gravada la inscripció “REGALO DE DÑA. / Mª TERESA FERRE / PEDRET, A LA COLO- / NIA GUELL 1970”. Davant del bust, a terra, hi ha dues plaques de pedra que commemoren sengles aniversaris de l'església. La primera té gravada la inscripció '75 ANIVERSARI / CRIPTA GAUDÍ / 4-10-1908 / COLÒNIA GÜELL / -1983'; I LA SEGONA 'CENTENARI / 4-10-1908 / 4-10-2008 / ESGLÉSIA-CRIPTA / ANTONI GAUDÍ / COLÒNIA GÜELL'. | 08244-113 | Zona enjardinada al Carrer Reixach | El Bust de Gaudí és obra de l'escultor Pau Badia Ripoll (Miravet, 1887 - Barcelona, 1977). Era nebot de l'escultor Carles Mani i Roig, gràcies al qual treballà durant un any a la Sagrada Família. A la mort de Mani i Roig, Badia es va desvincular de l'obra del Temple, i no es va dedicar de manera exclusiva a l'escultura. La seva obra, escassa, se centra precisament en la figura d'Antoni Gaudí. El bust de la Colònia Güell es va fer l'any 1970 a iniciativa de la senyora Maria Teresa Ferré Pedret, propietària de Can Soler de la Torre, de qui se'n desconeix la vinculació amb Badia Ripoll. Possiblement el bust es va fer a partir d'un model anterior de l'escultor, a partir del qual també es va fer l'exemplar de bronze que hi ha al Museu de la Sagrada Família. | 41.3632800,2.0275800 | 418668 | 4579542 | 1970 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64842-foto-08244-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64842-foto-08244-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Pau Badia Ripoll | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 64846 | Gegants, gegantons i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-i-capgrossos-0 | http://webs.gegants.cat/santacolomadecervello/ | XX | Batejats els 13 d'agost de 1989 | Santa Coloma té dues parelles de gegants idèntiques, els gegants vells i els gegants nous. En ambdós casos es tracta del Roc i la Coloma, un hereu i una pubilla vestits amb roba de festa del segle XVII. La seva imatge pretén recuperar la identitat agrícola i rural del poble al llarg d'aquella centúria, quan proliferaren les masies i l'explotació agrícola del territori. Els seus noms es deuen als patrons del poble: Santa Coloma, patrona de l'església parroquial i Sant Roc, que esdevingué patró per salvar el poble de la pesta. Les figures estan fetes de cartró pedra amb cavallets de fusta. Els gegants vells, van ser creats el Mestre Domènech Umbert l'any 1989 i són propietat de l'Ajuntament. La Coloma té una alçada de 3,90 m i un pes de 73 kg, i el Roc té una alçada de 4,10 centímetres i pesa 76 kg. Els gegants nous, construïts als 2019, són propietat dels Geganters i Grallers de Santa Coloma, i van ser creats per Jordi Grau, del Taller del Drac. El Roc, pesa 55 kg i té una alçada de 4,12m, mentre que la Coloma pesa 52 Kg i té una alçada de 3,92 m. El municipi té també una parella de gegantons i de capgrossos. Els primers, construïts els 2015, són el David, de 19 kg i 2,40 m d'alçada, i la Rosa, de 16 kg i 2,30 m d'alçada. Els capgrossos, el Cireró i la Cirera, van ser construïts l'any 2005. Ambdues parelles son propietat de l'Associació Mostra de la Cirera. Els balls dels gegants estan relacionats amb diferents moments de la seva història. El ball més antic correspon a la 'Dansa a la Villareta', estrenat el 13 d'agost, dia del seu bateig. Correspon a una adaptació d'un ballet original del mestre local Jaume Pau, i el seu títol fa referència als conreus de cirerers que donaven fama al poble, la Villareta n'és una varietat. La dansa de la 'Cuallarga' s'estrenà el 12 de maig del 2013, i es balla des d'aleshores. Després de la desaparició de la colla vella, es perdé la partitura del ball original (Dansa a la Villareta), i per la impossibilitat d'executar-lo la colla va decidir fer-ne un de nou, que simbolitzés la recuperació de la colla. La coreografia reprodueix escenes en què la geganta prova d'animar el seu company a ballar. El ball de l'enamorat, és presentat com el 'ball del prometatge' atès que va ser aquest dia, 29 de desembre del 2013, quan es va estrenar. Amb motiu del 25è aniversari de la colla, els gegants ballaren 'La dansa del cirerer' el 12 de juliol de 2014, per primer cop i durant el Pregó dels Actes. Pel 30è aniversari, els gegants nous i vells, van ballar 'La Dansa dels 30 anys'. Excepte la Villareta, obra de Jaume Pau, la resta de les danses tenen música de Joan Vicens. | 08244-117 | Carrer de Pau Casals, 26-34. | La colla gegantera es va fundar el 1988, i a l'agost del 1989 es batejaven el Roc i la Coloma. Després del seu bateig els Gegants van viure una gran activitat durant anys, convertint-se en unes figures molt estimades pel poble. El moment àlgid fou quan el Roc fou l'Hereu del Baix el 1999, acollint la segona trobada de gegants de la comarca del Baix Llobregat. Durant els anys següents, però, la colla anà perdent força fins quasi desaparèixer. De fet, els gegants només es podien veure al vestíbul de l'Ajuntament. Afortunadament, el 2012 un grup de jovent del poble (molts d'ells fills dels qui havien iniciat l'antiga colla) decideix recuperar els gegants. Dins aquest procés de renovació i recuperació, es va decidir fer una rèplica dels gegants vells, més lleugeres però el màxim de fidels als originals. El 2017 se celebren els 30 anys de la colla, amb una exposició de figures i fotografies de la història de la colla dels Gegants, on es van exposar els Gegants de Sant Boi, Sant Climent, Agrupació Folklòrica de Sant Feliu i de Sant Joan Samora i es van realitzar diversos actes. El primer acte del 30è Aniversari va ser la “Cercavila contra l'Oblit” un passeig teatralitzat ple de llums i colors, narrat pels capgrossos de Santa Coloma, els Cireros. Al final del cercavila, els quatre Gegants, nous i vells, van ballar “La Dansa dels 30 anys” composada per Joan Vicens i interpretada per la Banda del Gínjol. | 41.3687300,2.0161900 | 417722 | 4580158 | 1989 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64846-foto-08244-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64846-foto-08244-117-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Domènech Umbert | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 64847 | Drac dels Diables de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-dels-diables-de-la-colonia-guell | <p>www.facebook.com/diables.coloniaguell http://bestiaridefoc.cat/bestia120.php</p> | XX | <p>El drac de la Colla de Diables de la Colònia Güell, anomenat Skarrec, és un exemplar de bestiari festiu recent. Està elaborat amb materials i tècniques inspirats en l'obra de Gaudí a l'església de la Colònia: l'estructura (que descansa sobre tres rodes) està feta de tubs de ferro, mentre que la pell de les ales, coll i cap incorporen filat d'acer. En total, el drac té unes mides de 3 x 2,5 x 6 m, i té 11 punts de foc.</p> | 08244-118 | Camí de Can Ros s/n | 41.3604400,2.0282200 | 418718 | 4579226 | 1991 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 64854 | Béns mobles artístics i d'ús domèstic de Can Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bens-mobles-artistics-i-dus-domestic-de-can-roc | XIX-XX | Alguns dels mobles de fusta mostren l'acció de xil·lòfags. | L'adquisició de Can Roc per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló (per tal de conservar-la i donar-li un ús públic) incloïa diverses peces de mobiliari, elements decoratius i atuells d'ús domèstic. Cal destacar-ne una habitació de mobiliari isabelí, format per un llit, tauleta de nit, dues calaixeres, un tocador amb mirall, dos ribellers i una vitrina amb la imatge de Santa Anna i Santa Maria nena. Aquest conjunt es caracteritza per l'ús de fusta amb decoració incisa i lacada en negre, ocasionalment amb elements de marbre o ceràmics. La resta del mobiliari, dispers per diversos espais de la casa, inclouen taules, cadires i dues caixes de núvia de fusta tallada notables. A la cuina i altres estances, cal ressenyar-hi la presència d'armariets i prestatges encastats, a més d'atuells d'aram. Al celler hi ha tines, una premsa de cargol, una piadora, tenalles, un banc de fusta i eines del camp. | 08244-125 | Plaça de la Constitució, 4 | 41.3690000,2.0155500 | 417669 | 4580188 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'Ajuntament està elaborant un inventari exhaustiu dels objectes, alguns dels quals es trobaven embalats en el moment de la visita. | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 64731 | Aplec de l'Ermita de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-de-sant-antoni | XX | L'any 2019, s'hi ha celebrat el 65è aplec de l'Ermita de Sant Antoni, organitzat per la Comissió Ermita de Sant Antoni i l'Associació Excursionista Amics de la Muntanya. L'aplec que es realitza entorn de l'ermita durant el mes d'abril, i ha anat evolucionant al llarg dels anys. D'una banda s'han intentat recuperar les antigues tradicions, però també s'han incorporat noves activitats. Actualment les activitats consten en la pujada a l'Ermita 'corrinyada a l'Ermita', un cop allà es fa un esmorzar de forquilla amb botifarres a la brasa. A les 12 - 12:30 del migdia, té lloc la missa i la ballada de Sardanes. Des de l'any 2016, també es fa una caminada nocturna abans de l'aplec, que puja a Sant Antoni. | 08244-17 | Serrat de la Torrassa, al recinte del Castellnou de Cervelló | Segurament l'origen de l'aplec té a veure amb la recuperació d'una tradició popular anterior. És sabut que la nova capella construïda al segle XVII fou beneïda el dia 27 de juliol de 1664. Aquell dia es va fer una processó des de l'església de Santa Coloma, amb l'assistència del baró de Sant Vicenç, Dalmau d'Ivorra, la seva esposa, Caterina Salbà, i tota la població. El rector de Sant Boi, Francesch Sbert, hi va celebrar una missa, i després es va fer un dinar popular i es va ballar una danseta per part dels jurats Jaume Monner i Domènech Via i pels administradors Maties Campmany i Rafael Julià. Cal no oblidar que l'edifici es va reconstruir de nou a finals dels anys 50 del segle XX per iniciativa popular, per tant sempre ha tingut un valor simbòlic important dins el municipi. Als anys '60 s'hi havien fet acampades i focs de camp. | 41.3697600,2.0026700 | 416593 | 4580285 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64731-foto-08244-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64731-foto-08244-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64731-foto-08244-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisitina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64735 | Festa de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-cirera | <p>https://www.santacolomadecervello.cat/festa-de-la-cirera/</p> | XX | <p>La Festa de la Cirera arrencà l'any 1986 gràcies a l'esforç d'un grup de pagesos i pageses que, amb la intenció de reivindicar la importància de la seva feina, van decidir fer una mostra dels seus productes, amb la cirera com a protagonista. Amb el pas dels anys aquesta festa s'ha anat diversificant i, mantenint la Mostra de la Cirera com a punt central, hi ha afegit altres actes festius i tradicionals. Se celebra entre finals de maig i principis de juny de cada any, i el 2019 se n'ha celebrat la 34a edició. A banda de la venda i degustació de cireres i altres productes agrícoles, al voltant de la festa es generen tota una sèrie d'actes paral·lels que van des del concurs de cartells de la Festa a exposicions, Gastronomia km 0, collida i tast de cireres, tallers familiars, etc. És una festa en la que hi estan representades totes les barriades del poble a través de la presència de les seves associacions en parades al carrer.</p> | 08244-21 | Nucli urbà de Santa Coloma de Cervello | 41.3676500,2.0176000 | 417839 | 4580037 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64735-foto-08244-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64735-foto-08244-21-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-10-11 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 64736 | Festa del Modernisme de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-modernisme-de-la-colonia-guell | https://www.coloniamodernista.cat | XX | La Festa del Modernisme de la Colònia Güell va ser creada l'any 2001. Té lloc al mes d'octubre, i està organitzada per l'Associació la Colònia Modernista, una entitat sense ànim de lucre. En la festa s'hi recreen, amb caire festiu, la vida quotidiana de la Colònia de fa 100 anys. Aquesta recreació utilitza el mètode d'Història Viva mitjançant teatralitzacions al carrer, actuacions musicals, exposicions i altres activitats culturals. Les Festes del Modernisme tenen un fil argumental que varia cada any. L'objectiu és no repetir-se i representar algun fet significatiu des del punt de vista de la història local. Amb aquesta base, es pot extrapolar i fer incursions en aspectes culturals i de caràcter més general. | 08244-22 | Colònia Güell | El Modernisme fou un moviment artístic desenvolupat entre 1890 i el 1910, que pretenia modernitzar Catalunya. Va triomfar perquè hi havia una classe social, la burgesia catalana, enriquida per la industrialització, que hi donà suport, adquirí les obres d'art i en promocionà la construcció en molts casos. A Santa Coloma de Cervelló, la figura d'Eusebi Güell va canviar la seva història quan va tancar el Vapor Vell de Sants i va fer construir una nova fàbrica i la colònia al seu entorn. Més tard demanà a Antoni Gaudí que hi fes la nova església, avui internacionalment coneguda com la Cripta Gaudí de la Colònia Güell. La Festa del Modernisme, doncs, se celebra en un marc incomparable, la mateixa Colònia Güell, tot mostrant de la manera més fidel possible la vida social de principis del segle XX així com el patrimoni arquitectònic industrial que té la Colònia. Però sobretot el que es pretén és contribuir a la preservació de la identitat de la colònia, a la conservació del seu patrimoni i a la cohesió del seu veïnat. Aquesta festivitat ha estat inclosa en el cens de festes locals d'interès turístic, i va ser guardonada amb el premi Josep Maria Jujol de preservació del patrimoni, en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat del 2007. | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64736-foto-08244-22-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|119 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 64760 | Roca dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-dreta | https://amicsmuntanya.blogspot.com/2011/12/la-via-ferrada-de-la-roca-dreta.html | XX | Gran bloc de roca d'esquist de 15 metres d'alçada desprès de la muntanya i caigut verticalment. Actualment correspon a una via ferrada d'iniciació. L'equipament és correcte, disposa de línies de vida amb fraccionaments i s'ha reforçat la capçalera amb parabolts; el descens és en ràpel. Els últims anys s'ha obert una nova via per la cara nord. Per accedir-hi, hi ha senyalitzacions per tota la zona i des del GR-92 que travessa el Montpedrós per la banda est (Etapa 20 de la ruta segons FEEC, Federació d'entitats excursionistes de Catalunya). Es pot accedir a la roca dreta des d'un trencall en direcció oest en aquest camí o des del dipòsit d'aigua situat a la part alta del turó anomenat Pla de la Bassota. | 08244-31 | Falda del Montpedrós | 41.3693600,2.0057900 | 416853 | 4580238 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64760-foto-08244-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64760-foto-08244-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64760-foto-08244-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64814 | Paratge de la font de l'Artiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-de-lartiga | Zona boscosa caracteritzada per la presència de pi blanc, alzina i roure. Al sotabosc hi creixen el marfull, l'aladern, l'aladern fals, el llentiscle, l'arboç, el galzeran, el bruc, i l'esparreguera, entre altres espècies. La frondositat i relatiu aïllament d'aquest paratge dona cabuda una riquesa faunística notable: s'hi troben l'esquirol comú, el toixó, la guineu, la geneta, el conill, el porc senglar i l'eriçó, a més de diverses aus com la mallerenga cuallarga, el mussol comú, el tudó, la tórtora, el gaig comú, la merla, el pit-roig, el xoriguer, el gamarús i l'òliba, i rèptils com la sargantana, el llangardaix i algunes serps. | 08244-85 | A la falda del Montpedrós | Aquesta zona era molt apreciada popularment com a lloc per a fer-hi berenades, especialment per la presència de la font de l'Artiga, actualment perduda. No gaire lluny de la font de l'Artiga hi havia una bassa d'aigua (popularment, la Bassota) on els carboners hi apagaven les brases. | 41.3699600,2.0094900 | 417164 | 4580301 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64814-foto-08244-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64814-foto-08244-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Aquest paratge forma part del 'Sender de la Font de l'Artiga i la Roca Dreta', una ruta semicircular senyalitzada que enllaça el nucli antic amb la vessant oriental del Montpedrós. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 64827 | Turó de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-antoni | III-I aC | No hi ha prou elements per establir-ho. | La muntanya de Sant Antoni, amb un màxim de 351,8 m d'altitud, és el punt més elevat del terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, i domina un extens territori al seu voltant. Aquest fet, junt amb la disponibilitat d'espai al capdamunt on establir-se, hi ha atret els humans a assentar-s'hi en diverses ocasions. Aquest fet resulta evident amb el castell medieval de Montpedrós (a partir del segle XIII anomenat Castell Nou de Cervelló), però prèviament ja hi havia hagut un assentament iber. Si bé a la plataforma superior de la muntanya el castell sembla haver arrasat l'estratigrafia més antiga, als vessants s'hi troben grans quantitats de ceràmica ibèrica. No obstant, la manca d'una intervenció arqueològica amb metodologia científica no fa possible escatir la morfologia i cronologia exacta d'aquest jaciment iber. | 08244-98 | Montpedrós | 41.3698500,2.0025700 | 416585 | 4580295 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64827-foto-08244-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64827-foto-08244-98-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a Montpedrós. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64857 | Sender de la Font de l'Artiga i la Roca dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-la-font-de-lartiga-i-la-roca-dreta | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/rutes/ruta-2-sender-de-la-font-de-lartiga-i-la-roca-dreta.html | XXI | Recorregut semicircular d'uns 5 km de llargada, 290 m de desnivell i dificultat mitjana, realitzable en un parell d'hores a peu. Transcorre per la zona més boscosa del municipi, i connecta el nucli antic amb el Montpedrós a la seva vessant oriental. Durant l'itinerari, a banda de flora i fauna pròpia del territori, hi ha diversos punts d'interès més enllà de la Font de l'Artiga i la Roca Dreta. Durant la caminada s'arriba al cim del Montpedrós, amb restes del Castellnou de Cervelló i l'ermita de Sant Antoni, el petròglif del Montpedrós i unes magnífiques vistes sobre la vall baixa del Llobregat i el massís del Garraf-Ordal. | 08244-128 | Inici a la Plaça de les Vinyes | 41.3686900,2.0171800 | 417805 | 4580152 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64857-foto-08244-128-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot l'itinerari està senyalitzat. No apte per BTT. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 64858 | Sender del Parc dels cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-parc-dels-cirerers | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/rutes/ruta-1-sender-del-parc-dels-cirerers.html | XXI | Recorregut semicircular d'uns 5 km de llargada, 120 m de desnivell i dificultat baixa, realitzable en 1.30 h a peu, també apte per a BTT. Transcorre pel nucli antic i diversos parcs urbans, però també àmbits rurals que donen una idea de la importància del món agrari al municipi, amb els masos i les zones de cultiu. També s'aproxima a la Colònia Güell, patrimoni mundial de la UNESCO. Durant l'itinerari, a banda de la flora i fauna, hi ha diversos punts a banda del Parc dels Cirerers. Durant la caminada també es passa pels parcs de la riera de Can Via, de la Font del Murri, i el metropolità de Can Lluc; les masies de Can Roc, Can Via, Torre Forés i Can Julià de la Muntanya, amb els seus territoris agraris. | 08244-129 | Inici a la Plaça de les Vinyes | 41.3686900,2.0171800 | 417805 | 4580152 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64858-foto-08244-129-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot l'itinerari està senyalitzat i té dues variants. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 64733 | Rellotge de sol de Can Julià I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia-i | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis. Per tant, orientat a sud-est. Rellotge d'autor, es troba en força mal estat de conservació, però encara s'hi intueixen alguns elements. És rectangular, amb frontó i esgrafiat a la paret, s'hi aprecien amb molta dificultat les marques horàries. Hi ha un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-19 | Carrer de Sant Julià, 9, Masia Can Julià de la Muntanya | 41.3555200,2.0253700 | 418474 | 4578683 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64733-foto-08244-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64733-foto-08244-19-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3254 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64734 | Rellotge de sol Can Julià II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-julia-ii | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical, ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis. Per tant, orientat a sud-oest Rellotge d'autor, es troba en força mal estat de conservació, però encara s'hi intueixen alguns elements. És rectangular, esgrafiat a la paret i ja no s'hi veuen les marques horàries ni cap mena d'ornamentació. Conserva el gnòmon de vareta simple. Hi ha un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-20 | Carrer de Sant Julià, 9, Masia Can Julià de la Muntanya | 41.3645000,2.0251600 | 418467 | 4579680 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64734-foto-08244-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64734-foto-08244-20-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 6316 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64744 | Escut d'armes de Torre Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-darmes-de-torre-fores | XIX | A l'accés de la finca per la banda nord-oest, a tocar de la porta d'entrada, hi ha un escut de pedra on es llegeix 'Armas de López de Zamora' amb les quatre barres de l'escut d'Aragó i un lleó al damunt, llinatge originari de la vila de Bierge (Aragó) del qual es desconeix la relació amb els propietaris de la finca. Sembla que aquest escut es va col·locar durant les reformes l'edifici a finals segle XIX, quan es vol donar un caràcter més senyorial a la finca, i es construeix un nou cos d'entrada i una torratxa al damunt, ambdós edificis coronats per merlets. En aquest moment a finals del segle XIX, els propietaris eren Manuel Solà Fontrodona, i Serapio Roca Casadevall. Fins aleshores, i des de mitjans de segle XVII, la finca havia estat propietat de la família Salgado. | 08244-7 | Camí de Can Salgado, s/n | 41.3584300,2.0131100 | 417452 | 4579017 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64744-foto-08244-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64744-foto-08244-7-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No està registrat com a BCIN. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||
| 64751 | Rellotge de sol de Can Soler I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-soler-i | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi s'ha perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'oest del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est. El rellotge es troba en força mal estat de conservació, de fet no s'hi aprecien marques horàries de cap mena, i el quadrant està esborrat. Només se'n conserva el gnòmon de vareta. Té un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-14 | Plaça de la Masia, 1 | 41.3615800,2.0296200 | 418837 | 4579351 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 1764 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64752 | Rellotge de sol de Can Soler II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-soler-ii | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi s'ha perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est. El rellotge es troba en força mal estat de conservació, així i tot encara s'hi intueixen algunes coses. Seria de planta quadrangular amb el coronament apuntat, esgrafiat a la paret. Es conserva sencer el gnòmon de vareta, amb una espècie de flor al pol. No s'aprecien marques horàries de cap mena i té un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó. La part inferior del rellotge està completament coberta per un arrebossat modern de ciment fet en aquesta part de la façana.</p> | 08244-15 | 8894301DF1789F0001YG | 41.3616400,2.0297500 | 418848 | 4579358 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3040 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||
| 64753 | Rellotge de sol de la Torre Salbana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-salbana | XIX | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la torre circular del recinte, orientat sud-oest. Rellotge d'autor, es troba en força mal estat de conservació. És rectangular, fet amb morter i amb els extrems lliscats i inclinats. Ja no es veuen les marques horàries ni cap mena d'ornamentació. Conserva el gnòmon de vareta simple.</p> | 08244-24 | Camí de la Torre Salbana, a tocar de la Colònia Güell | 41.3657700,2.0287100 | 418766 | 4579817 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64753-foto-08244-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64753-foto-08244-24-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3255 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1772 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||
| 64755 | Escut d'armes I de la Torre Salbana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-darmes-i-de-la-torre-salbana | <p>PADRÓ, Josep. 14 de juny de 2009. La Torre Salbana de Santa Coloma de Cervelló. PAGÈS I PARETAS, Montserrat. Torre Salbana. Catalunya Romànica, vol. XX, El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme, Barcelona 1992. P. 416, 417.</p> | XIX | <p>A la bestorre de la façana principal, hi ha un escut d'armes esculpit en pedra. L'escut pròpiament dit està inclinat a l'est, és quadrat amb punta apuntada i té una àliga/fènix amb la mateixa inclinació esculpida al centre. El conjunt està envoltat per fulles i timbrat per un casc. A sobre i dins d'una banda s'hi llegeix 'Torre Salvana'.</p> | 08244-26 | Camí de la Torre Salbana, a tocar de la colònia Güell. | 41.3658700,2.0289300 | 418784 | 4579828 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64755-foto-08244-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64755-foto-08244-26-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No està registrat com a BCIN, tot i que la torre si ho és. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/