Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
64830 Roure del Parc de Can Lluc https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-parc-de-can-lluc XIX Roure de grans dimensions, el tronc de la qual queda subdividit en quatre des del la base. La seva alçada màxima voreja els 10 m, i la capçada assoleix els 17 m de diàmetre. 08244-101 Parc urbà de Can Lluc L'espai actualment ocupat pel parc estava immers, fins finals del segle XX, dins una zona agrària. Aquesta i altres alzines resseguien el curs d'un petit torrent, que actualment discorre entubat. 41.3693700,2.0173700 417822 4580228 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64830-foto-08244-101-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) El parc forma part de la xarxa de parcs urbans de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 98 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64831 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-33 XX-XXI L'arxiu reuneix els fons propis de l'administració local de Santa Coloma de Cervelló a partir de l'any 1988, ja que els fons amb data anterior es troben dipositats a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. 08244-102 Carrer de Pau Casals, 26-34. 41.3687200,2.0161900 417722 4580157 1988 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64832 Arxiu Comarcal del Baix Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-baix-llobregat http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/cercaFons.do?&cerca=fons&dataConcreta=0&tipusUnitatCerca=0&page=92 XIX-XX Arxiu adscrit a la Xarxa d'Arxius Comarcals que acull (juntament amb altres fons de la comarca) un total de 8 fons procedents de Santa Coloma de Cervelló, d'origen divers. D'entre ells, els més destacats per la quantitat de documents, l'arc cronològic que cobreixen i la seva significació històrica són el Fons de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló (1841-1987) i el Fons de la Colònia Güell, SA (1858-1960). 08244-103 Carrer de Clementina Arderiu, 23, baixos (Sant Feliu de Llobregat) L'entrada dels fons descrits a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat s'ha produit arran d'un seguit de donacions, la més important de les quals es va materialitzar els anys 2013-2014 per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, que hi va aportar els arxius propis (fins 1987), els del Jutjat de Pau i els de la Cooperativa de Consum de la Colònia Güell, que custodiava. 41.3687300,2.0163500 417736 4580158 1841 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64832-foto-08244-103-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64833 Biblioteca Pilarín Bayés https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-pilarin-bayes XXI La Biblioteca Pilarín Bayés, inaugurada l'any 2002, està integrada dins la Xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. A més del seu fons generalista, que abasta matèries variades, la Biblioteca és dipositària dels següents fons: Col·lecció Local: monografies, revistes (l'Estel, Labor, Sol Ixent, la Font del Murri, Periòdic Mural), autors locals, etc.; 625. Fons especial colònies industrials (Colònia Güell i colònies tèxtils); 235. Fons Patrimonial Joaquim Folguera (literatura catalana, obra del poeta, i altres); 952. Cripta Gaudí i Modernisme; 430. Carpetes temàtiques sobre Modernisme i Festa del Modernisme. 6 catàlegs de mostres de roba de la Fàbrica Tèxtil Colònia Güell. Monografies i programes de Festa Major. Programes, cartells, pamflets i papers no catalogats. 08244-104 Passatge de Maria Mercè Marçal, s/n 41.3684700,2.0174100 417824 4580128 2002 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64833-foto-08244-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64833-foto-08244-104-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 57 3.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64834 Arxiu Diocesà de Sant Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-sant-feliu <p>https://www.bisbatsantfeliu.cat/uploads/recursos/contingut/2914/ca/691SantaColomaCervelloParroquiaSantaColooma.pdf</p> XV-XX <p>L'Arxiu Diocesà de Sant Feliu conserva, entre altres, els fons documentals procedents de la Parròquia de Santa Coloma. Segles XV-XX. Aquests fons són d'índole diversa, tant pel que fa a la seva procedència (civil, senyorial o eclesiàstica) com a la seva temàtica (econòmica, litúrgica, etc.). Els fons de la Parròquia de Santa Coloma estan classificats en: 1) Civil i senyorial, segles XVII-XIX 2) Consueta, 1913-1955; 3) Confraries i associacions: Acció catòlica (homes), 1946-1953; Administració, 1832-1855; Apostolat de l'oració, 1955; Sagrat Cor, 1949-1958; Tercera Regla, ca. 1720; Índex, 1832-1855; Mare de Déu del Roser, s. XVI – 1926; Ntra. Sra. Concepció, 1646-1737; 4) Correspondència, segles XVI-XIX; 5) Demografia, 1932-1957; 6) Dispersa, 1694-1974: 7) Economia: Administració parroquial, 1577-1954; Administració altars, 1856-1980; Arrendaments, 1907-1952; Bací de les ànimes, 1663-1980; Capbreu de rendes, segle XV; Censals, 1597-1860; Comptes i rebuts, S. XVII-XX; Dietari de Mn. Baruta, 1594-1647; Llevadors de dèbit i crèdit, 1669-1730; Llevadors de delmes, 1648-1845; Llevadors de censos, 1782-1892; Llevadors de rendes, 1592-1646; Subministrament d'aigües, 1927-1949; 8) Misses i aniversaris, 1621-1905; 9) Notarial: Capítols matrimonials, 1519-1887; Inventaris i possessions, 1540-1752; Manuals notarials, 1593-1694; Testaments, 1519-1714; 10) Notarial. Diversa: Acta de caució, 1731; Actes notarials, 1550-1864; Àpoques, 1588 i 1763; Beneficis, 1638; Capbreus, 1445-1684; Certificats, 1726-1930; Concòrdies, 1716-1738; Contractes, 1708-1740; Debitoris, 1577-1764; Demandes, 1750; Dot, 1697; Establiments, 1711; Plets, 1550-1745; Procures, 1658-1735; Requeriments, 1596-1779; Súpliques, 1883; Usdefruit, 1862; 11) Obra: Comptes de culte i fàbrica, ca. 1508-1957; Rebuts, s. XVI-1949; 12) Pergamins i impresos: 22 pergamins (cobertes de llibres); 56 pergamins solts; 13) Sacramental: Baptismes, 1567-1571 (Conté Defuncions 1562-1647 i Visites pastorals 1616-1701, 1582-1739, 1740-1858, 1852, 1859-1889 (Conté Confirmacions 1865), 1889-1899, 1899-1945; Confirmacions, 1608-1609, 1865 (Vegeu llibre de Baptismes, 1859-1889); Defuncions, 1562-1647 (Vegeu llibre Baptismes, 1567-1571), 1647-1742, 1743-1897, 1856, 1859-1896; Matrimonis, 1568-1858, 1856-1858, 1869-1898; 14) Sacramental. Diversa: Baptismes (esborranys), 1912-1927 i 1938-1945; Certificats de baptisme, 1576-1661; Certificats de defuncions, 1864-1890; Certificats de solteria, 1917-1942; Compliment pasqual, 1900-1904; Consentiments paterns, 1939-1945; Expedients matrimonials, 1700-1914; Llibre de funeràries, 1773-1825; Llibreta dels drets parroquials dels difunts, 1826-1857; Llibretes de comunió, 1582-1897; Llicències matrimonials, [s.d.] i segle XVII; Registres sacramentals, 1868-1955; 15) Visites pastorals i documents episcopals: 1616-1953.</p> 08244-105 Carrer d'Armenteres, 35 (Sant Feliu de Llobregat) 41.3687200,2.0161900 417722 4580157 1445-198 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64834-foto-08244-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64834-foto-08244-105-2.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2021-04-09 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 94|98|85 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64835 Plaça de les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-bruixes-0 És una llegenda poc fixada. El lloc conegut com a Plaça o Pla de les Bruixes reuneix moltes condicions pròpies dels llocs de pas: és una zona emboscada, amb una cruïlla de camins, alhora que un pas de carena i un punt intermig d'ascens al Montpedrós. Aquestes condicions han estat popularment i històrica associades a espais de trànsit entre allò terrenal i allò que és diví o màgic. El topònim, que trobem en altres contrades de Catalunya (com a suposat lloc de trobada de bruixes), porta associada en aquest cas una llegenda de la qual no estan fixats ni l'origen ni el relat exacte. El fil argumental explicaria com la Coloma, filla del senyor del Castellnou de Cervelló, és forçada a casar-se amb un home que no estima. Quan intenta desdir-se'n, els seus germans l'assassinen tallant-li el cap, que baixa rodolant fins la Plaça de les Bruixes. 08244-106 Al collet que puja al Montpedrós des de Santa Coloma 41.3675000,2.0022300 416553 4580035 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64835-foto-08244-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64835-foto-08244-106-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) També conegut com a Pla de les Bruixes. Al collet entre Can Gallina (Torrelles) i Can Via. Hi conflueixen el camí de Can Cartró a Sant Antoni i el que puja de Can Gallina i va cap a Santa Coloma. 98|94 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64836 Camí de Gaudí i banc del Sinofós https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-gaudi-i-banc-del-sinofos XX El banc és actual. Entre l'església i el torrent proper a la fonda transcorre un camí de 155 m de llargada que va perfilant un tall vertical del terreny. Pel cantó contrari, delimiten el camí unes tanques sinuoses construïdes amb pedra, en determinats punts acompanyades d'embornals també fets de pedra. Al tram final del camí hi ha un banc denominat del 'Sinofós' (denominació popular dels bancs sovintejats per gent gran), totalment nou i mancat d'interès per sí mateix, però que recupera un ús social que s'havia perdut. La darrera inflexió del camí, de superfície esglaonada, correspon a l'anomenat pont del torrent, que se sustenta sobre una volta parabòlica. 08244-107 Plaça d'Isidre Grané Castanera 41.3628800,2.0309600 418950 4579494 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64836-foto-08244-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64836-foto-08244-107-3.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) S'atribueix a l'entorn de Gaudí Un arranjament del camí d'inicis de segle XXI ha afegit més trams de tanques i embornals als originals. El criteri per distingir-los és que els nous són més rectilinis. 105 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64837 Pou de la Mariana https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-mariana Pou de cos cilíndric alçat amb maçoneria i cobert amb una cúspide de maons. A una certa distància del terra hi ha una obertura quadrada, tancada amb una batent de fusta. A l'interior s'hi aprecia la politja per fer baixar la galleda. Per la seva ubicació, perfora la capa freàtica que discorre sota la riera de Can Via. 08244-108 Riera de Can Via Abans que el poble tingués xarxa d'aigua corrent (cosa que s'aconseguí l'any 1927, amb l'aprofitament de l'aigua de la Font del Murri) molts veïns hi anaven a buscar l'aigua. 41.3656200,2.0148600 417607 4579814 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64837-foto-08244-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64837-foto-08244-108-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 119|98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64838 Casa del Mestre https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-1 <p>VILAJULIU I MARTINEZ, Montserrat (2007). La colònia Güell amb ulls de dona. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Generalitat de Catalunya. Associació Dones pels 4 Cantons. Associació La Colònia Modernista PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> XIX <p>Construcció feta amb lloseta de pedra i maó vist, unida a l'Antiga Escola mitjançant un pont esglaonat decorat amb elements curvilinis. El pont recolza sobre dos grans arcs parabòlics, on es pot detectar la influència de Gaudí. La casa del mestre està construïda en tota la part baixa amb lloseta de pedra, i té destacats amb maó vist: la franja alta de l'edifici, les cantonades arrodonides, el perímetre de les obertures i els elements singulars, com la xemeneia, o la garita. Aquest detall accentua la varietat de nivells, construccions, terrasses i teulades que li donen la seva singular aparença de castell. Les obertures són principalment rectangulars i de mides diverses, i estan distribuïdes per totes les façanes. L'edificació d'aparença desigual i irregular té un accés amb escales a la banda nord, i una gran diferència estètica entre aquesta façana i la sud, que comunica amb l'escola. Les teulades són de teula esmaltada en verd i negre, amb cobertes a dues i quatre vessants. L'edifici presenta una marcada tendència historicista, com es pot veure per la seva torre/garita circular disposada a la cantonada. La torre està rematada amb merlets i disposa de dos nivells, segons es desprèn per dues línies de finestres, una a la part baixa i una altra a la part superior. La base d'aquesta garita està formada per cilindres tallats, disposats de forma decreixent. El conjunt està coronat per un pinacle cònic recobert amb ceràmica vidrada i una creu de ferro forjat. A la xemeneia, encastada entre les edificacions a diferent nivell, hi apareix la data de 1911 feta amb trencadís de ceràmica vidrada.</p> 08244-109 Carrer Barrau 27-28 <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. En aquest context, la casa del mestre i l'escola eren elements importants, dins els diversos serveis que oferia el recinte. L'escola era gratuïta pels fills dels obrers, i l'ensenyament era diferent per nois i noies. Primer va ser escola de nois a la planta baixa, la part de dalt restava oberta i era per fer gimnàstica. Posteriorment es tancà amb vidres i l'ocuparen les nenes amb monges de professores. Tot i que els ensenyaven a llegir i escriure, en la seva formació es donava èmfasi als treballs manuals i domèstics. L'edifici es va construir entre 1911-1912, i fou dotat de les millors condicions del moment. Els mestres que hi han viscut són, per ordre d'antiguitat: Josep Franquesa Aliberch, Josep Baiget Massip i Guillem Morell i Huguet nascut a Santanyí, Mallorca, que portava l'escola juntament amb la seva esposa també mestra Maria Carme Pons Llabrés de Palma. A la part nord d'aquesta casa hi va viure en Gregori Bernal Ferrer, contramestre de la fàbrica. El 1987 l'escola encara continuava funcionant, i la casa del mestre va acollir fins al 2011 la llar d'infants Sol Solet.</p> 41.3605300,2.0261000 418541 4579238 1910-11 08244 Santa Coloma de Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64838-foto-08244-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64838-foto-08244-109-2.jpg Legal Modernisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Monument 2019-12-23 00:00:00 Cristina Belmone (iPAT Serveis Culturals) L'edific comunica amb l'antiga escola formant un únic conjunt. 105|116|98 45 1.1 1779 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64839 Escultura d'homenatge a les dones de Santa Coloma de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-a-les-dones-de-santa-coloma-de-cervello https://www.donesenxarxa.cat/locals/web-local-cervello/cervello-planta-cara-a-la/ XXI Estatueta de bronze no figurativa, de formes sinuoses de la qual (que creixen i s'eixamplen en la vertical) tracen ones que poden evocar siluetes. La figura està muntada sobre un peu massís de marbre negre, al seu torn sobreelevat per una piràmide truncada de fusta, que en una de les seves cares presenta una placa gravada amb la inscripció “Homenatge a les dones de / Santa Coloma de Cervelló / 25 de novembre de 2011 / Pere Garcia Leyes”. 08244-110 Carrer de Pau Casals, 26-34. L'estàtua fou donada per l'autor a les dones de Santa Coloma de Cervelló, i fou inaugurada divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. 41.3687300,2.0163500 417736 4580158 2011 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64839-foto-08244-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64839-foto-08244-110-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Pere Garcia Leyes 98 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64840 Placa i arbre de les dones https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-i-arbre-de-les-dones https://www.donesenxarxa.cat/locals/web-local-cervello/cervello-planta-cara-a-la/ XXI En el moment de la visita, l'arbre havia estat retirat. Espai commemoratiu format originalment per una thuia (actualment inexistent) i una placa metàl·lica fixada a terra amb el text gravat “ARBRE DE LES DONES / 25 de novembre / Dia internacional contra la / Violència Masclista”. 08244-111 Plaça de l'Ajuntament La placa fou descoberta divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. 41.3686300,2.0159400 417701 4580147 2011 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64840-foto-08244-111-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) La placa fou descoberta divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64841 Refugi antiaeri de l'Estació https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-lestacio Padró Margó, J. (2007): Dels pomells de joventut a la col·lectivització obrera. Centre d'estudis comarcals del Baix Llobregat. XX Les entrades han quedat obstruïdes, i es desconeix l'estat de conservació de la galeria Fou el primer i el més gran dels tres refugis antiaeris habilitats a la Colònia Güell. De traçat rectilini, possiblement es va fer adaptant una mina d'aigua preexistent. Els seus més de 180 m discorrien entre una entrada situada a la Fonda de la Colònia Güell i una altra al pas a nivell de l'antiga estació de ferrocarrils. Malgrat que se'n coneix el traçat i probablement es conserva en la seva totalitat, les entrades estan tancades arran de les obres i els moviments de terres que s'hi ha dut a terme al llarg del temps. 08244-112 Talús vora la BV-2002 L'atac sobre Barcelona del 13 de febrer de 1937 des del creuer italià Eugenio di Savoia (que disparà 24 obusos, causant 18 morts i 18 ferits) va portar a la Generalitat de Catalunya a crear la Junta de Defensa Passiva i n'impulsés els equivalents a nivell provincial i local. L'octubre de 1937, l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i el Comitè de Defensa Passiva van habilitar el refugi entre la Fonda i l'estació de tren. A finals de febrer de 1938 es construïren els del carrer Malvehy i el de la Biblioteca. 41.3637100,2.0314600 418993 4579586 1937 08244 Santa Coloma de Cervelló Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64841-foto-08244-112-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64842 Monument a Antoni Gaudí https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antoni-gaudi Puigdollers, Bernat (2014): 'Pau Badia Ripoll, escultor de la Sagrada Família', a Temple, núm. 1 gener/febrer de 2014, p. 12-13. Junta constructora del temple de la Sagrada Família. https://bernatpuigdollers.wordpress.com/pau-badia-ripoll-escultor-de-la-sagrada-familia/ XX L'element central del monument és un bust d'Antoni Gaudí sostingut per una columna helicoïdal de secció hexagonal. El bust (que abasta el cap i la part superior del tòrax, sense espatlles) mostra un Gaudí madur, vestit amb jaqueta i corbata, amb la mirada al front i tractat amb els traços suaus i arrodonits propis de l'autor. A l'esquena hi ha gravada la inscripció “REGALO DE DÑA. / Mª TERESA FERRE / PEDRET, A LA COLO- / NIA GUELL 1970”. Davant del bust, a terra, hi ha dues plaques de pedra que commemoren sengles aniversaris de l'església. La primera té gravada la inscripció '75 ANIVERSARI / CRIPTA GAUDÍ / 4-10-1908 / COLÒNIA GÜELL / -1983'; I LA SEGONA 'CENTENARI / 4-10-1908 / 4-10-2008 / ESGLÉSIA-CRIPTA / ANTONI GAUDÍ / COLÒNIA GÜELL'. 08244-113 Zona enjardinada al Carrer Reixach El Bust de Gaudí és obra de l'escultor Pau Badia Ripoll (Miravet, 1887 - Barcelona, 1977). Era nebot de l'escultor Carles Mani i Roig, gràcies al qual treballà durant un any a la Sagrada Família. A la mort de Mani i Roig, Badia es va desvincular de l'obra del Temple, i no es va dedicar de manera exclusiva a l'escultura. La seva obra, escassa, se centra precisament en la figura d'Antoni Gaudí. El bust de la Colònia Güell es va fer l'any 1970 a iniciativa de la senyora Maria Teresa Ferré Pedret, propietària de Can Soler de la Torre, de qui se'n desconeix la vinculació amb Badia Ripoll. Possiblement el bust es va fer a partir d'un model anterior de l'escultor, a partir del qual també es va fer l'exemplar de bronze que hi ha al Museu de la Sagrada Família. 41.3632800,2.0275800 418668 4579542 1970 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64842-foto-08244-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64842-foto-08244-113-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Pau Badia Ripoll 98 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64843 Camp de futbol municipal Eusebi Güell https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-futbol-municipal-eusebi-guell Llibre d'or del fútbol català: amb unes interessants notes gràfiques i informatives a honor del Futbol Nacional i Internacional / ed. recomanada i patrocinada per la Federació Catalana de Futbol Associació. Barcelona: B. Ribes Bancells, Edicions Monjoia, 1928. http://eusebiguell.blogspot.com/ XX El camp de futbol fou construït l'any 1907 en un espai llavors situat entre camps de conreu a les afores de la Colònia Güell. La fesomia original era simplement la superfície del terreny de joc (llavors de 100 x 50 m) condicionada, malgrat que amb un desnivell considerable vers el gol sud. Amb la fundació del club l'any 1909 s'hi van anar afegint elements: una primera llotja i bancs al lateral oest i un marcador al lateral est. Al llarg de la dècada de 1990, s'escurçà la llargada del terreny de joc (passant a tenir 96 m x 57 m) per tal d'encabir unes noves instal·lacions (vestidors, magatzems i cafeteria) rere el gol sud. Al llarg de la primera dècada del segle XXI, s'ha dotat l'estadi d'una superfície de gespa artificial amb cautxú. 08244-114 Can Julià, s/n L'any 1909 es va fundar el Futbol Club Güell per als treballadors de la fàbrica tèxtil, fent-ne un dels clubs degans del país. Amb el temps, la inclusió de noves seccions esportives en feu canviar el nom a Centre d'Esports Eusebi Güell. Durant la II República, diversos futbolistes i atletes sorgits del club van arribar a competir professionalment. Actualment, el camp és de titularitat municipal. 41.3617800,2.0290800 418792 4579374 1907 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64843-foto-08244-114-2.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64844 Antic convent de Monges https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-de-monges <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> XIX <p>Edifici molt auster, de planta rectangular i completament arrebossat a l'exterior. Consta de planta baixa i primer mis, amb portes tant al carrer Claudi Güell com al carrer Aranyó. Totes les obertures són rectangulars, distribuïdes regular i simètricament en ambdues plantes. A la façana posterior s'hi observen algunes finestres rematades amb arc apuntat o bé geminades, que actualment es troben tapiades. A la part posterior, i a tocar amb el centre Sant Lluís, hi ha un pati, delimitat per una tanca feta de maó vist amb portes de ferro forjat. Pel que fa a la capella, adossada al convent, per l'exterior hi ha total absència de qualsevol senyal religiós, i en destaca una munió de petites, estretes i allargades obertures laterals. L'edifici està completament arrebossat i pintat de color salmó.</p> 08244-115 Carrer de Claudi Güell, 1. Al xamfrà entre aquest carrer i el carrer Aranyó <p>Aquest edifici va ser la primera escola de la Colònia, convent de les monges Carmelites i parvulari. A banda de totes aquestes funcions, era la residència de les monges i on aquestes oferien dos serveis als treballadors, tenien cura dels malalts i vigilaven els nens que no es podien quedar amb els avis mentre els seus pares treballaven a la fàbrica. Durant la Guerra Civil les monges van haver de marxar, i l'edifici va ser destinat a local del Comitè de Milícies i a habitatge del porter de la fàbrica. Actualment hi ha el Casal d'avis.</p> 41.3621800,2.0275900 418668 4579420 08244 Santa Coloma de Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64844-foto-08244-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64844-foto-08244-115-3.jpg Legal Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Social BCIN National Monument Record Monument 2019-12-23 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 105 45 1.1 1779 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64845 Conjunt de materials mobles de l'església de la Colònia https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-materials-mobles-de-lesglesia-de-la-colonia http://incasol.gencat.cat/ca/actualitat/noticies/Noticia/not_190905_criptagaudi XX L'església de la Colònia Güell, com és habitual, comptava ja d'origen amb un seguit d'objectes mobles que formaven part de la imatgeria i litúrgia del temple. Amb el temps, i considerant-ne el notable valor historicoartístic, alguns d'aquests elements es troben exposats en diversos llocs. Així mateix, el fet que l'obra arquitectònica quedés inacabada va generar que un seguit d'elements constructius quedessin disposats a l'esplanada oest de l'església a l'espera d'ésser emprats. Descriurem aquests elements com a integrants d'una mateixa col·lecció, malgrat trobar-se físicament en 6 espais diferents. En primer lloc, els elements mobles més destacats ubicats a l'interior de l'església són: sagrari (dissenyat per Jujol), imatge del Sagrat Cor (procedent d'un taller d'Olot), imatges de la Sagrada Família (de procedència olotina), imatge de la Puríssima (del segle XVII i estil manierista) i petxines que fan de piles beneiteres (procedents de les Filipines, transportades per la companyia Trasatlàntica del Marquès de Comillas). També in situ a l'església, tot i que a l'exterior, cal esmentar la campana (anomenada Maria Immaculada, apadrinada per l'esposa de Manuel Bertrand, amo de la fàbrica, l'any 1949). En segon lloc, a l'exterior de l'església (concretament a l'esplanada que té a ponent) hi ha els materials constructius mai utilitzats situats de l‘església: bases i fusts de columnes En tercer lloc, a la Pia Almoina de Barcelona hi ha exposades (en les plantes segona i tercera de l'edifici) una sèrie de mobles, objectes litúrgics i fotografíes procedents de l'església de la Colònia Güell. Sumen un total de 26: 1 roda de campanetes de bronze i ferro, 2 canelobres de sobretaula de ferro forjat i daurat (dissenyats per Josep M. Jujol, 1947), Quadre a l'oli de la vinguda de l'Esperit Sant o Pentecosta (Vincentius Carduchi, 1625), 8 bancs de fusta i ferro de fidels, 1 faristol de música (disseny atribuit a Gaudí), 2 canelobres de peu raconers (disseny de Gaudí, 1915), 6 fotografies relacionades amb l'església de la Colònia (de maquetes, projectes, i de la construcción), 1 fotografia d'Antoni Gaudí i 1 Banc de treball d'Antoni Gaudí (entre 1910 i 1914). Les tres darreres ubicacions d'elements mobles procedents de l'església de la Colònia Güell corresponen a sengles bancs de fusta dels feligresos: a més dels ja esmentats a la Pia Almoina, n'hi ha 1 en dipòsit al Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1 al Museu Gaudí i un darrer en una altra localització que s'ignora. 08244-116 Carrer del Bosc, 6 41.3638200,2.0278300 418690 4579602 08244 Santa Coloma de Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64845-foto-08244-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64845-foto-08244-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64845-foto-08244-116-3.jpg Física Modernisme|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Antoni Gaudí, Josep M. Jujol, Vincentius Carduchi i altres Està previst l'arranjament i de l'exterior de l'església i la museïtzació dels materials constructius no emprats que s'hi troben. 105|98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64846 Gegants, gegantons i capgrossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-i-capgrossos-0 http://webs.gegants.cat/santacolomadecervello/ XX Batejats els 13 d'agost de 1989 Santa Coloma té dues parelles de gegants idèntiques, els gegants vells i els gegants nous. En ambdós casos es tracta del Roc i la Coloma, un hereu i una pubilla vestits amb roba de festa del segle XVII. La seva imatge pretén recuperar la identitat agrícola i rural del poble al llarg d'aquella centúria, quan proliferaren les masies i l'explotació agrícola del territori. Els seus noms es deuen als patrons del poble: Santa Coloma, patrona de l'església parroquial i Sant Roc, que esdevingué patró per salvar el poble de la pesta. Les figures estan fetes de cartró pedra amb cavallets de fusta. Els gegants vells, van ser creats el Mestre Domènech Umbert l'any 1989 i són propietat de l'Ajuntament. La Coloma té una alçada de 3,90 m i un pes de 73 kg, i el Roc té una alçada de 4,10 centímetres i pesa 76 kg. Els gegants nous, construïts als 2019, són propietat dels Geganters i Grallers de Santa Coloma, i van ser creats per Jordi Grau, del Taller del Drac. El Roc, pesa 55 kg i té una alçada de 4,12m, mentre que la Coloma pesa 52 Kg i té una alçada de 3,92 m. El municipi té també una parella de gegantons i de capgrossos. Els primers, construïts els 2015, són el David, de 19 kg i 2,40 m d'alçada, i la Rosa, de 16 kg i 2,30 m d'alçada. Els capgrossos, el Cireró i la Cirera, van ser construïts l'any 2005. Ambdues parelles son propietat de l'Associació Mostra de la Cirera. Els balls dels gegants estan relacionats amb diferents moments de la seva història. El ball més antic correspon a la 'Dansa a la Villareta', estrenat el 13 d'agost, dia del seu bateig. Correspon a una adaptació d'un ballet original del mestre local Jaume Pau, i el seu títol fa referència als conreus de cirerers que donaven fama al poble, la Villareta n'és una varietat. La dansa de la 'Cuallarga' s'estrenà el 12 de maig del 2013, i es balla des d'aleshores. Després de la desaparició de la colla vella, es perdé la partitura del ball original (Dansa a la Villareta), i per la impossibilitat d'executar-lo la colla va decidir fer-ne un de nou, que simbolitzés la recuperació de la colla. La coreografia reprodueix escenes en què la geganta prova d'animar el seu company a ballar. El ball de l'enamorat, és presentat com el 'ball del prometatge' atès que va ser aquest dia, 29 de desembre del 2013, quan es va estrenar. Amb motiu del 25è aniversari de la colla, els gegants ballaren 'La dansa del cirerer' el 12 de juliol de 2014, per primer cop i durant el Pregó dels Actes. Pel 30è aniversari, els gegants nous i vells, van ballar 'La Dansa dels 30 anys'. Excepte la Villareta, obra de Jaume Pau, la resta de les danses tenen música de Joan Vicens. 08244-117 Carrer de Pau Casals, 26-34. La colla gegantera es va fundar el 1988, i a l'agost del 1989 es batejaven el Roc i la Coloma. Després del seu bateig els Gegants van viure una gran activitat durant anys, convertint-se en unes figures molt estimades pel poble. El moment àlgid fou quan el Roc fou l'Hereu del Baix el 1999, acollint la segona trobada de gegants de la comarca del Baix Llobregat. Durant els anys següents, però, la colla anà perdent força fins quasi desaparèixer. De fet, els gegants només es podien veure al vestíbul de l'Ajuntament. Afortunadament, el 2012 un grup de jovent del poble (molts d'ells fills dels qui havien iniciat l'antiga colla) decideix recuperar els gegants. Dins aquest procés de renovació i recuperació, es va decidir fer una rèplica dels gegants vells, més lleugeres però el màxim de fidels als originals. El 2017 se celebren els 30 anys de la colla, amb una exposició de figures i fotografies de la història de la colla dels Gegants, on es van exposar els Gegants de Sant Boi, Sant Climent, Agrupació Folklòrica de Sant Feliu i de Sant Joan Samora i es van realitzar diversos actes. El primer acte del 30è Aniversari va ser la “Cercavila contra l'Oblit” un passeig teatralitzat ple de llums i colors, narrat pels capgrossos de Santa Coloma, els Cireros. Al final del cercavila, els quatre Gegants, nous i vells, van ballar “La Dansa dels 30 anys” composada per Joan Vicens i interpretada per la Banda del Gínjol. 41.3687300,2.0161900 417722 4580158 1989 08244 Santa Coloma de Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64846-foto-08244-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64846-foto-08244-117-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Domènech Umbert 119|98 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64847 Drac dels Diables de la Colònia Güell https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-dels-diables-de-la-colonia-guell <p>www.facebook.com/diables.coloniaguell http://bestiaridefoc.cat/bestia120.php</p> XX <p>El drac de la Colla de Diables de la Colònia Güell, anomenat Skarrec, és un exemplar de bestiari festiu recent. Està elaborat amb materials i tècniques inspirats en l'obra de Gaudí a l'església de la Colònia: l'estructura (que descansa sobre tres rodes) està feta de tubs de ferro, mentre que la pell de les ales, coll i cap incorporen filat d'acer. En total, el drac té unes mides de 3 x 2,5 x 6 m, i té 11 punts de foc.</p> 08244-118 Camí de Can Ros s/n 41.3604400,2.0282200 418718 4579226 1991 08244 Santa Coloma de Cervelló Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64848 Goigs a Sant Antoni (1) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni-1 XX Goigs amb la capçalera 'Goigs al gloriós S. Antoni Abat, que se venera en sa pròpia Hermita del Terme de Santa Coloma de Cervelló, del Bisbat de Barcelona”. El gravat mostra Sant Antoni Abat vestit amb uns hàbits amb la tau al pit. Sosté a la mà dreta un bàcul del qual penja una campaneta, i porta un llibre obert a l'esquerra. Davant seu hi ha una foguera, i rere el seu cos sorgeix un porc. De fons, s'hi veu un paisatge en el qual destaca un cim, presumiblement el Montpedrós. A la part superior hi ha una barra de la qual pengen exvots en forma de parts del cos. A ambdós costats del gravat hi ha ornaments de gerros amb flors. L'orla és amb motius geomètrics i vegetals. El text, a dues columnes (separades entre si per un corondell amb motius vegetals) consta de 9 estrofes i una tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, sota l'orla, hi consta el nom de la impremta: 'Barcelona: en la Estampa de Miquel y Tomas Gaspar, baixada de la Presó, frente la plaça del Rey', sense l'any d'impressió. 08244-119 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Es canten a l'Aplec de Sant Antoni, el tercer diumenge d'abril. No consta que hi hagi partitura o que estigui musicada, però es canten amb una melodia determinada coneguda pels assidus. 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64849 Goigs a Sant Antoni (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni-2 XX Goigs amb la capçalera 'Goigs a Sant Antoni Abat, que es venera a l'ermita de la muntanya de Montpedrós, parròquia de Santa Coloma de Cervelló'. El gravat, que trenca la línia superior de l'orla (de fulles i cireres) mostra Sant Antoni Abat vestit amb uns hàbits. Sosté un bàcul a la mà esquerra, i porta un llibre tancat a la dreta. Davant seu hi ha un porquet. Aquesta imatge del Sant es fon amb la de l'ermita a la que dóna nom. En aquesta part del gravat hi consta el nom de l'autor de la il·lustració, J. Rovira. El text, a tres columnes sense corondells, consta de 7 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura. Al peu hi consta l'autoria: lletra i música de Mn. Josep Soler i dibuix de Jordi Rovira; també hi ha l'any: 1987. Finalment, trencant la part inferior de l'orla, hi ha un nou gravat que representa l'església de Santa Coloma amb el Montpedrós (i l'ermita de Sant Antoni) al fons. 08244-120 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64850 Goigs a Sant Antoni (3) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni-3 XX Goigs amb la capçalera 'Goigs al gloriós Sant Antoni Abat, que es venera a l'ermita de la muntanya del Montpedrós, parròquia de Santa Coloma de Cervelló,bisbat de Sant Feliu de Llobregat”. El gravat, que trenca la línia superior de l'orla (de fulles i cireres) mostra Sant Antoni Abat vestit amb uns hàbits. Sosté un bàcul a la mà esquerra, i porta un llibre tancat a la dreta. Davant seu hi ha un porquet. Aquesta imatge del Sant es fon amb la de l'ermita a la que dóna nom. En aquesta part del gravat hi consta el nom de l'autor de la il·lustració, J. Rovira. El text, a tres columnes sense corondells, consta de 7 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha la partitura, que al seu torn té a sota una oració en català. Al peu hi consta l'autoria: lletra i música de Mn. Josep Soler i dibuix de Jordi Rovira. Finalment, trencant la part inferior de l'orla, hi ha un nou gravat que representa l'església de Santa Coloma amb el Montpedrós (i l'ermita de Sant Antoni) al fons. Els gravats i l'orla estan acolorits, així com determinades parts del text estan ressaltades en vermell. El revers està encapçalat per la partitura, mentre que la part central de la plana l'ocupa una notícia històrica entorn a l'ermita de Sant Antoni. Al peu hi consta de nou el gravat amb la imatge de l'ermita, i el text “Edició commemorativa del LX aplec a l'ermita de Sant Antoni Abat en el cim del Montpedrós en el terme de Santa Coloma de Cervelló. Comissió de Sant Antoni (Amics de la Muntanya), Santa Coloma de Cervelló, el 27 d'abril de 2014'. 08244-121 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64850-foto-08244-121-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64851 Goigs a la Mare de Déu de la Consolació https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-la-consolacio XX Goigs amb la capçalera 'Goigs de Ntra. Sra. De la Consolació col·locada en la hermita de S. Antoni Abat, del Terme de Santa Colóma de Cervelló, del Bisbat de Barcelona'. El gravat mostra la Mare de Déu de la Consolació, coronada i sostenint a la mà dreta un pom de flors i a l'esquerra un infant Jesús. La imatge, emmarcada per un arc i uns cortinatges, té als seus peus un paisatge aturonat a l'esquerra del qual hi ha una població (presumiblement Santa Coloma de Cervelló) i, a la dreta, un pont que santa un riu (el Llobregat?) fins arribar a una construcció. A ambdós costats del gravat hi ha àngels venerant-la. L'orla és amb motius vegetals. El text, a dues columnes (separades entre si per un corondell d'estels) consta de 9 estrofes i una tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, sota l'orla, hi consta el nom de la impremta: 'Barcelona: en la Estampa de Miquel y Tomas Gaspar, baixada de la Presó, frente la plaça del Rey', sense l'any d'impressió. 08244-122 41.3697600,2.0026700 416593 4580285 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64852 Goigs a Santa Coloma https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-coloma XX Goigs amb la capçalera 'Goigs de la gloriosa V. Y M. S. Coloma, que se cantan en sa Titular Parroquia, com á Patrona sua, del Ter,e de Cervelló, Bisbát de Barcelona'. El gravat mostra Santa Coloma amb un colom a la mà dreta i una gran ploma a l'esquerra. Està flanquejada per un gravat de l'església de Santa Coloma a l'esquerra (amb el Montpedrós de fons) i per la imatge de Sant Antoni Abat i la seva ermita a la dreta. El text, a tres columnes sense corondells, consta de 9 estrofes i una tornada. Sota el text hi ha una oració en català. El revers està encapçalat per la partitura, mentre que la part central de la plana l'ocupa una ressenya hagiogràfica de Santa Coloma. No hi consta cap data ni autoria. 08244-123 41.3665500,2.0148700 417609 4579917 08244 Santa Coloma de Cervelló Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64852-foto-08244-123-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64853 Refugi antiaeri del Carrer Malvehy https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-del-carrer-malvehy <p>Padró Margó, J. (2007): Dels pomells de joventut a la col·lectivització obrera. Centre d'estudis comarcals del Baix Llobregat.</p> XX Les entrades han quedat obstruïdes, i es desconeix l'estat de conservació de la galeria <p>Refugi situat al talús de darrere de les cases del Carrer Malvehy, amb dues entrades separades per una seixantena de metres: la primera, rere els blocs de pisos; la segona, rere la casa número 21. De les dues entrades, la primera (rere els blocs) encara es conserva tapada per la vegetació del marge.</p> 08244-124 Carrer Malvehy (part de darrera) <p>L'atac sobre Barcelona del 13 de febrer de 1937 des del creuer italià Eugenio di Savoia (que disparà 24 obusos, causant 18 morts i 18 ferits) va portar a la Generalitat de Catalunya a crear la Junta de Defensa Passiva i n'impulsés els equivalents a nivell provincial i local. L'octubre de 1937, l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i el Comitè de Defensa Passiva van habilitar el refugi entre la Fonda i l'estació de tren. A finals de febrer de 1938 es construïren els del carrer Malvehy i el de la Biblioteca.</p> 41.3609500,2.0282900 418725 4579283 1937 08244 Santa Coloma de Cervelló Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64853-foto-08244-124-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64854 Béns mobles artístics i d'ús domèstic de Can Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/bens-mobles-artistics-i-dus-domestic-de-can-roc XIX-XX Alguns dels mobles de fusta mostren l'acció de xil·lòfags. L'adquisició de Can Roc per part de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló (per tal de conservar-la i donar-li un ús públic) incloïa diverses peces de mobiliari, elements decoratius i atuells d'ús domèstic. Cal destacar-ne una habitació de mobiliari isabelí, format per un llit, tauleta de nit, dues calaixeres, un tocador amb mirall, dos ribellers i una vitrina amb la imatge de Santa Anna i Santa Maria nena. Aquest conjunt es caracteritza per l'ús de fusta amb decoració incisa i lacada en negre, ocasionalment amb elements de marbre o ceràmics. La resta del mobiliari, dispers per diversos espais de la casa, inclouen taules, cadires i dues caixes de núvia de fusta tallada notables. A la cuina i altres estances, cal ressenyar-hi la presència d'armariets i prestatges encastats, a més d'atuells d'aram. Al celler hi ha tines, una premsa de cargol, una piadora, tenalles, un banc de fusta i eines del camp. 08244-125 Plaça de la Constitució, 4 41.3690000,2.0155500 417669 4580188 08244 Santa Coloma de Cervelló Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64854-foto-08244-125-3.jpg Física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) L'Ajuntament està elaborant un inventari exhaustiu dels objectes, alguns dels quals es trobaven embalats en el moment de la visita. 98|119|94 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64856 Rajoles de Sant Roc i Santa Coloma https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-sant-roc-i-santa-coloma XX Conjunt de 3 imatges (cadascuna de les quals composades per 6 rajoles vidrades) que antigament decoraven l'antiga font de la Plaça de la Constitució, i que actualment es troben muntades dins marcs de fusta. La primera de les imatges representa a Sant Roc caracteritzat com a peregrí, mostrant una nafra a la cuixa i acompanyat per un gos; amb una església de fons. La segona imatge representa a Santa Coloma amb un llibre (sobre el qual hi ha un colom) a la mà esquerra i una gran ploma a la dreta; de fons, una imatge de la Torre Salbana i d'una església. La tercera representa l'escut de la vila, amb un colom en ple vol sobre el qual hi ha una corona de senyor. 08244-127 Carrer de Pau Casals, 26-34. La portada d'aigua corrent a Santa Coloma de Cervelló l'any 1927 gràcies a les facilitats donades per Enriqueta Castells Sivilla, propietària de Can Ribot, va permetre ubicar una font pública davant de l'ajuntament de l'època, a la Plaça de la Constitució. Reformes posteriors en aquest espai van suposar el desmantellament de la font, de la qual se'n van conservar les rajoles. 41.3687300,2.0163500 417736 4580158 08244 Santa Coloma de Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64856-foto-08244-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64856-foto-08244-127-3.jpg Física Popular Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 119 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64857 Sender de la Font de l'Artiga i la Roca dreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-la-font-de-lartiga-i-la-roca-dreta https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/rutes/ruta-2-sender-de-la-font-de-lartiga-i-la-roca-dreta.html XXI Recorregut semicircular d'uns 5 km de llargada, 290 m de desnivell i dificultat mitjana, realitzable en un parell d'hores a peu. Transcorre per la zona més boscosa del municipi, i connecta el nucli antic amb el Montpedrós a la seva vessant oriental. Durant l'itinerari, a banda de flora i fauna pròpia del territori, hi ha diversos punts d'interès més enllà de la Font de l'Artiga i la Roca Dreta. Durant la caminada s'arriba al cim del Montpedrós, amb restes del Castellnou de Cervelló i l'ermita de Sant Antoni, el petròglif del Montpedrós i unes magnífiques vistes sobre la vall baixa del Llobregat i el massís del Garraf-Ordal. 08244-128 Inici a la Plaça de les Vinyes 41.3686900,2.0171800 417805 4580152 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64857-foto-08244-128-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Tot l'itinerari està senyalitzat. No apte per BTT. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64858 Sender del Parc dels cirerers https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-parc-dels-cirerers https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/rutes/ruta-1-sender-del-parc-dels-cirerers.html XXI Recorregut semicircular d'uns 5 km de llargada, 120 m de desnivell i dificultat baixa, realitzable en 1.30 h a peu, també apte per a BTT. Transcorre pel nucli antic i diversos parcs urbans, però també àmbits rurals que donen una idea de la importància del món agrari al municipi, amb els masos i les zones de cultiu. També s'aproxima a la Colònia Güell, patrimoni mundial de la UNESCO. Durant l'itinerari, a banda de la flora i fauna, hi ha diversos punts a banda del Parc dels Cirerers. Durant la caminada també es passa pels parcs de la riera de Can Via, de la Font del Murri, i el metropolità de Can Lluc; les masies de Can Roc, Can Via, Torre Forés i Can Julià de la Muntanya, amb els seus territoris agraris. 08244-129 Inici a la Plaça de les Vinyes 41.3686900,2.0171800 417805 4580152 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64858-foto-08244-129-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Tot l'itinerari està senyalitzat i té dues variants. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64859 Barraca de vinya de Can Cartró https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-can-cartro http://wikipedra.catpaisatge.net XIX Construcció de pedra seca orientada a l'oest de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada definida per un arc primitiu (o d'ametlla). La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva estructura es troba coberta de vegetació, el que en dificulta la visibilitat, però possiblement ha contribuït a la seva conservació. 08244-130 Entorn de Can Cartró És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. 41.3578100,1.9984200 416222 4578962 08244 Santa Coloma de Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64859-foto-08244-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64859-foto-08244-130-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Correspon a l'element19739 de la Viquipedra. 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
64860 Refugi antiaeri rere la biblioteca https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-rere-la-biblioteca Padró Margó, J. (2007): Dels pomells de joventut a la col·lectivització obrera. Centre d'estudis comarcals del Baix Llobregat. XX Les entrades han quedat obstruïdes, i es desconeix l'estat de conservació de la galeria Refugi antiaeri situat rere la Biblioteca Joaquim Folguera, al talús que hi ha passat un petit curs estacional d'aigua. Amb una sola entrada, era el més petit dels tres refugis de la Colònia. Tenia forma de 'L', amb un primer tram de 15 m en baixada i un segon de 20 m. Va ser poc utilitzat, degut a la desconfiança que generava el fet que només tingués una sortida. 08244-131 Part de darrera del Carrer Aranyó L'atac sobre Barcelona del 13 de febrer de 1937 des del creuer italià Eugenio di Savoia (que disparà 24 obusos, causant 18 morts i 18 ferits) va portar a la Generalitat de Catalunya a crear la Junta de Defensa Passiva i n'impulsés els equivalents a nivell provincial i local. L'octubre de 1937, l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i el Comitè de Defensa Passiva van habilitar el refugi entre la Fonda i l'estació de tren. A finals de febrer de 1938 es construïren els del carrer Malvehy i el de la Biblioteca. 41.3619200,2.0268800 418608 4579392 1938 08244 Santa Coloma de Cervelló Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64860-foto-08244-131-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 119 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-12-07 09:37
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 320,29 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc