Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64780 | Edificis del carrer Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-reixac | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-reixac-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Carrer de la Colònia Güell compost per cases dels obrers, conserva l'estètica original, harmònica sense ser unitària. Les edificacions de la banda oest del núm. 1 al 5, són casetes de planta baixa i pis entre mitgeres, amb un cert aire arabitzant, combinat amb l'ús del maó vist. Menció a banda mereix la casa del núm. 7, tota pintada de blanc i beix amb els seus arcs de ferradura, que remeten a una arquitectura eclèctica pre-modernista. La presència del maó vist a les cantonades, baranes superior, cornises i les sanefes entorn de les obertures, són els trets característiques de les edificacions d'aquest carrer. És destacable que cadascuna de les cases sigui similar però completament diferent de la veïna. Per exemple, mentre al núm. 1 el guardapols de les obertures és triangular, al següent és esglaonat, i en els núm. 3 i 5 són en arc apuntat. Les baranes superiors són diferents en cadascun dels edificis, com la cornisa i el ràfec. A la banda est del carrer destaquen les edificacions del 2 al 10, amb característiques similars.</p> | 08244-51 | Carrer Reixac | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. Els carrers de la Colònia Güell estan orientats est-oest, amb la plaça de Joan Güell al centre. Del conjunt, el carrer Reixac (dedicat a Josep Reixac, contramestre de telers i ajudant de Jacint Barrau), està situat a la banda nord de la zona residencial. Conegut també com a carrer Nou, connectava el nucli amb la nova església de la Colònia Güell. Es va urbanitzar poc després dels primers carrers del nucli, els carrers Barrau, Aranyó i Malvehy.</p> | 41.3629000,2.0278600 | 418691 | 4579500 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64780-foto-08244-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64780-foto-08244-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64780-foto-08244-51-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||
| 64781 | Dipòsit d'aigua del jardí de la torre del director | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-del-jardi-de-la-torre-del-director | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/historia/</p> | XIX | <p>Situat al jardí de la torre del director, correspon a una estructura de base poligonal feta amb aplacat de pedra de mida diversa i maó vist a les cantoneres. El dipòsit en si és cilíndric i està coronat per una cúpula decorada amb quatre franges dentades de maons. Aquestes franges corresponen i estan alineades amb les cantonades de l'estructura poligonal de la base. A l'espai central del dipòsit, és a dir entre la base i l'arrencament de la cúpula, aquestes cantoneres també hi estan representades, essent el punt on són més amples, ja que s'endinsen des de la cantonada vers el cilindre que defineix el dipòsit. El trànsit entre aquesta part central i la superior es fa mitjançant una plataforma poligonal, amb ràfec de maons col·locats de costat.</p> | 08244-52 | A la colònia Güell, en concret al camí de Can Ros. | <p>Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, es va plantejar una nova indústria en el marc d'una Colònia industrial, és a dir, les cases dels obrers al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. La distribució d'aigües era bastant eficaç i s'havia solucionat amb una sèrie de pous que subministraven aigua tant a la fàbrica com a les cases. Dintre del recinte fabril, però, hi havia un pou amb aquesta singular dipòsit torre d'aigües que proveïa la casa del director, fins que es va distribuir per xarxa.</p> | 41.3609900,2.0294500 | 418822 | 4579286 | 1895 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64781-foto-08244-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64781-foto-08244-52-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 49 | 1.5 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||
| 64782 | Casa del secretari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-secretari | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici amb planta baixa a la confluència dels carrers Aranyó i Claudi Güell, amb cantonada en xamfrà, on té l'entrada principal. L'edifici és simètric i ben proporcionat externament, amb tres finestres idèntiques al primer pis de cadascuna de les façanes, i tres finestres a la planta baixa que dóna al carrer Güell i dues finestres i una porta al carrer Aranyó. La porta, però, no trenca la simetria del primer pis, car conserva la mateixa alçada i respecta l'arc de mig punt i les dues columnetes flanquejant l'entrada que trobem presents a les finestres. Al capdamunt, i sobre cadascuna de les finestres del pis superior, hi ha ulls de bou cecs. A la planta pis s'hi obre un balcó de maó amb estucs cobert a manera de galeria d'arquets amb columnetes. Tot l'edifici està estucat imitant carreus i coronat per una ampla franja amb els emblemes de les quatre barres i la creu de Sant Jordi, a l'igual que al balcó, on a més s'hi afegeix un rat-penat, al·lusiu a l'escut de la família Güell, on també hi apareix. Es tracta d'un edifici eclèctic amb un clar aire neomedieval.</p> | 08244-53 | Plaça d'Anselm Clavé, Carrer Aranyó 6-8 | <p>Hi han viscut famílies diverses i actualment és el consultori mèdic. Rep el nom de casa del secretari perquè durant molts anys hi va viure el secretari de l'ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, fins i tot va actuar d'oficina municipal quan el secretari va canviar d'habitatge. Actualment és el consultori mèdic.</p> | 41.3623700,2.0278300 | 418688 | 4579441 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64782-foto-08244-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64782-foto-08244-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64782-foto-08244-53-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com el Jutjat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||
| 64783 | Carrer Reixac, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-reixac-7 | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-reixac-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Edifici situat al número 7 del carrer Reixac, que tot i tenir característiques similars a la resta d'edificacions del carrer, té trets propis que li donen singularitat i la diferencien de la resta. Edifici format per quatre habitatges de planta rectangular amb planta baixa i primer pis, però a diferència de les altres es troba completament arrebossada per una gruixuda capa d'estuc. Té unes franges horitzontals amb una sanefa amb línies verticals que separa la planta baixa del primer pis, que es repeteix en el sòcol i la barana del terrat. Aquesta mateixa sanefa però amb línies horitzontals es repeteix en els dos laterals de la façana, destacant-la encara més del conjunt del carrer. Les obertures, sense balcons, estan emmarcades amb estucs simulant un arc de ferradura, a l'estil de les cases del nord d'Àfrica, i pintades de blanc (el que reforça l'efecte). A la planta baixa hi ha tres portes d'accés, corresponents a l'entrada dels dos habitatges de la planta baixa i a l'escala per accedir als dos habitatges del primer pis. Entre les portes hi ha una petita finestra, i al primer pis hi ha 5 finestres més, totes de la mateixa mida. La central és cega.</p> | 08244-54 | Carrer Reixac, 7 | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. Els carrers de la Colònia Güell estan orientats est-oest, amb la Plaça de Joan Güell al centre. Del conjunt, el carrer Reixac, dedicat a Josep Reixac (contramestre de telers i ajudant de Jacint Barrau), està situat a la banda nord de la zona residencial. Conegut també com carrer Nou, connectava el nucli amb la nova església de la Colònia Güell. Es va urbanitzar poc després dels primers carrers del nucli, els carrers Barrau, Aranyó i Malvehy.</p> | 41.3626600,2.0279500 | 418698 | 4579473 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64783-foto-08244-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64783-foto-08244-54-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||
| 64784 | Casa de naixement de Joaquim Folguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-naixement-de-joaquim-folguera | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular d'una única planta, amb la façana principal orientada al camí de Can Ros. Aquesta façana té una porta central i dues finestres a banda i banda, les laterals només tenen dues finestres. Totes les obertures són rectangulars, coronades amb arc rebaixat i amb el seu contorn ressaltat amb el mateix estuc que cobreix tota la façana. De les quatre finestres, les dues dels extrems són cegues, i als laterals la de migdia també és cega. Tota la part superior de l'edifici correspon a un terrat, i està delimitat per una balustrada. Per sota hi ha una espècie de cornisa, amb unes petites obertures cegues rectangulars també decorades. Aquests elements i el coronament en forma d'estrella d'una de les dues xemeneies, són els trets que li donen més aire modernista a la construcció. Tota la propietat està tancada per un mur de maçoneria coronat per una reixa de ferro forjat a la part alta.</p> | 08244-55 | Carrer Monturiol, 13 | <p>Fill de l'industrial Manuel Folguera i Duran i de la Madrona Poal i Coret, va néixer el 24 d'octubre de 1893 a la Colònia Güell. Poeta i crític literari. Una greu malaltia invalidant l'obligà a abandonar els estudis d'enginyeria i aleshores intensificà la dedicació a la literatura, en la que destacà per una intel·ligència i una cultura realment excepcionals. Va ser redactor del Diari de Sabadell, cofundador i redactor de La Revista i va col·laborar a Trossos i a Un enemic del poble. La biblioteca de la colònia porta el seu nom, i a banda té un carrer a la mateixa colònia, té una Plaça al barri de Sant Gervasi de Barcelona i un Carrer a Sabadell.</p> | 41.3604500,2.0276100 | 418667 | 4579228 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64784-foto-08244-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64784-foto-08244-55-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A la façana principal hi ha la placa de commemoració del naixement del poeta. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||
| 64785 | La fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-2 | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/41-patrimoni-cultural/recinte-industrial-de-la-colonia-guell.html</p> | XIX | Alguns edificis van ser restaurats entre 2001-2004 | <p>El recinte fabril de la Colònia es troba separat dels habitatges i serveis. S'aixeca a llevant de la Masia de Can Soler de la Torre, definint un clos tancat amb diferents edificacions; algunes connectades entre si, però totes elles comunicades per carrers que permeten el trànsit d'uns edificis amb els altres. El recinte encara manté l'estructura original, i els carrers s'acostumaven a anomenar verbalment per la secció productiva dominant. Tot i que el recinte està lleugerament transformat, es conserven bona part dels edificis originals, tots ells fet amb maó vist i de tres tipologies: fàbrica de pisos, edificis en gelosia, i edificis de sostre de dent de serra. Entre aquests edificis, en destaca el de la Filatura, construït seguint el model anglès, anomenat també 'manchesterià', i que consisteix en la distribució de l'edifici en una planta baixa i quatre pisos iguals de planta lliure, amb grans finestrals i on cadascun dels quals comprenia un procés diferent de la filatura. En ell hi havia la màquina de vapor. En altres edificacions, com els estendatges, destaca la disposició del maó, col·locat de cantell formant petites obertures en forma rectangular o triangular, que facilitava la ventilació. També cal fer menció de l'edifici de les Calderes, situat entre els “carrers” de la màquina de vapor i el dels tints. Just davant aquesta construcció de planta rectangular i teulada a dues vessants hi ha el cos d'escales, muntacàrregues i transmissions de l'edifici de la filatura. Al subsòl del “carrer” màquines de vapor hi havia les carboneres, i al final del carrer hi ha l'antic edifici dels electricistes i el transformador que va ser bombardejat el 1938, en concret el dia 11 de setembre. A la fàbrica també hi havia dos grans dipòsits d'aigua, un de planta quadrada, adossat al mur que dóna a Can Soler de la Torre, i que actualment és una nau industrial. L'altre, construït més recentment (ja que és de formigó) té planta circular i dóna a la plaça de la Masia. La colònia, a diferència d'altres, no utilitzà mai l'energia hidràulica, i funcionava amb vapor. Testimoni d'això és la gran xemeneia de planta cilíndrica, de 46 m d'alçada que encara es conserva dempeus. També es conserva la reixa de ferro forjat de la porta d'entrada principal a la colònia, així com la reixa de la porta per on accedien els treballadors, a banda d'altres construccions annexes on hi hauria oficines i serveis de la fàbrica. Altres dels elements conservats al recinte són els túnels d'extracció de borres i els túnels de transmissió (actualment usats per a passar-hi serveis). També es conserven els quatre pous, dos fora de servei, el de davant de la filatura i el de les tondoses, i dos en servei. D'aquests últims un és relativament modern, i l'altre es troba rere la porteria. Aquest pou fou un dels més importants construïts a finals del segle XIX, feia 14 m de fondària. El 1908 es va instal·lar un segon grup de calderes i màquina de vapor a l'edifici de les tondoses. La fàbrica es va electrificar el 1915. Tot i que hi ha algunes empreses que hi tenen la seu, hi ha edificis en estat ruïnós i han perdut les cobertes. El recinte està completament tancat per un mur que en delimita el perímetre.</p> | 08244-56 | Avinguda de Ferran Alsina, s/n | <p>Després de la mort de Baldiri Soler de la Torre i Ubach, el 1860 el seu germà petit, Joan, va vendre el Mas de Can Soler de la Torre i tots els seus terrenys a l'industrial Joan Güell i Ferrer. L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia en els terrenys de Can Soler, i hi encarregà diversos projectes a Gaudí i altres arquitectes de renom com Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. La colònia disposava de casa del metge, farmàcia, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, capella, habitatges dels obrers i, per descomptat, la fàbrica, sens dubte l'element més important. Tot això, concentrat en una superfície total d'unes 160 hectàrees. En el seu origen era la 'Fábrica de panas i veludos de Güell i Cia' i la seva història sempre va anar lligada a la fundació de la Colònia, esdevenint un clar exemple de l'impuls que va tenir la indústria tèxtil a la Catalunya de principis del segle XX. A la fàbrica s'hi transformava el cotó, que venia d'Amèrica en panes, velluts i velludets. Cadascun dels edificis de la fàbrica estava destinat a una tasca determinada dins el procés de transformació de la matèria primera en producte final. Un reflex d'això s'observa en el nom que verbalment se li dóna als carrers, que es remet a dita activitat, com l'edifici de la filatura, els telers, el tint, estandatges, etc. A banda d'aquests edificis, dins el recinte fabril també hi havia alguns edificis de serveis com les oficines, el consultori mèdic, l'oficina del delineant, tallers auxiliars de fusteria, manyeria, electricistes, corretgers, paletes i pintors. El transport de material entre els diferents edificis es feia mitjançant una xarxa de raïls i vagonetes que s'empenyien per tot el recinte fabril. El dia 11 de setembre de 1938, un avió nacional va tirar dues bombes contra la fàbrica. La primera impactà contra el transformador i va deixar la fàbrica sense energia. La segona va caure en uns camps de garrofers, fora el recinte, i no va arribar a explotar. Cap de les dues va causar danys personals. L'any 1944 la fàbrica va ser adquirida per la família Bertrand Serra. Després de quasi un segle de producció ininterrompuda, el 1973 la fabrica tancà definitivament, i el recinte quedà en desús fins que als anys 80 del segle XX, va ser llogat a l'empresa Crèdit & Docks per a magatzems, i l'activitat econòmica es reactivà amb la instal·lació de diferents tallers i empreses. Posteriorment es va vendre per parts i es va formar una comunitat de propietaris del recinte industrial. Tanmateix, el recinte no estava preparat per a les necessitats actuals de la indústria i, tot i algunes millores, no va acabar de consolidar-se. Estava pendent d'una planificació urbanística que s'ha ajornat durant anys i que ha topat amb moltes dificultats malgrat els esforços esmerçats L'any 2002 l'empresa Colònia Güell S.A comprà tot allò que estava a la venda del recinte, el 62 %, amb l'objectiu d'instal·lar-hi un parc de negoci o Brain Business Park, és a dir, un espai per al desenvolupament d'empreses i d'activitat econòmica específicament relacionada amb el món de la tecnologia, de 70.000 m² de superfície. L'arquitecte Òscar Tusquets, restaurà i rehabilità entre 2001 i 2004 l'edifici de la Filatura i Tint Vell, on actualment tenen seu diferents oficines. La restauració d'Oscar Tusquets va merèixer el Premi Bonaplata de Rehabilitació d'edificis industrials l'any 2005. El Pla Especial redactat per Jordi Rogent i Manuel Giralt, que no ha estat desplegat, va rebre el Premi d'Arqueologia Industrial Citta de Terni, el mateix any. Diverses circumstàncies han anat aturant la posada en marxa i recuperació total del recinte fins avui.</p> | 41.3622900,2.0315600 | 419000 | 4579428 | 1890 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64785-foto-08244-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64785-foto-08244-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64785-foto-08244-56-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Ferran Alsina | Destaca l'edifi de les Filatures i el Tint Vell, els estandatges, la xemeneia, els pous i els dipòsits. També conegut com recinte industrial de la Colònia Güell, | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |
| 64786 | La fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonda-0 | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici de planta semi rectangular amb un extrem aixamfranat, situada a tocar de la carreta BV-2002, just davant de l'entrada del recinte fabril de la Colònia. És un edifici que segueix l'estètica de molts dels edificis de la Colònia, és a dir, planta baixa i primer pis amb coberta a doble vessant amb teula àrab. Està fet amb maó arrebossat, ressaltant amb maó vist les cantonades, cornisa i obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'entrada, definida per un arc apuntat, a banda i banda de la qual hi ha dues finestres bessones rematades amb arc apuntat. En la cantonada aixamfranada hi ha una finestra de majors dimensions, coronada amb arc apuntat i guardapols de la mateixa forma. Ja al primer pis, la distribució d'obertures es repeteix. Per sobre la porta d'accés hi ha tres grans finestres bessones, de dimensions més grans que la resta de l'edifici. A banda i banda hi ha dues finestres bessones. En la cantonada aixamfranada hi ha una finestra cega, i a l'extrem oest de l'edifici hi ha una finestra independent.</p> | 08244-57 | Avinguda de Ferran Alsina, 1 | <p>La Colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava de casa del metge, farmàcia, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Era, per tant, un conjunt independent on els obrers treballaven i tenien cobertes totes les necessitats bàsiques. Primitivament hi hagué la fonda de “Cal Ninyo” al carrer Barrau, 13. Després es va construir aquesta en la que, a banda de servir menjars i begudes, hi havia servei d'habitacions, usades freqüentment per muntadors i altres passavolants que tenien alguna relació amb la fàbrica.</p> | 41.3628800,2.0318900 | 419028 | 4579494 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64786-foto-08244-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64786-foto-08244-57-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||
| 64787 | Habitatge de la Plaça Anselm Clavé-Carrer Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-anselm-clave-carrer-reixac | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-pin-soler-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Edifici construït a la cantonada entre els carres Reixac i Pin i Soler, que segueix una estètica similar als habitatges del carrer Reixac, corresponents a cases dels obrers. Correspon a un habitatge notable, de planta rectangular amb planta baixa i primer pis, coberta a doble vessant de teula àrab i un petit jardí circular a la part davantera. Construït amb maó arrebossat, amb maó vist en destaquen totes les obertures, la barana de la coberta, la cornisa, les cantonades i una franja que separa ambdós pisos. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres laterals, mentre que al primer pis hi ha dues finestres i balcó central.</p> | 08244-58 | Carrer Pin i Soler, 1 | <p>Casa situada a la confluència entre la Plaça Anselm Clavé, el carrer Reixac i el Carrer Pin i Soler. Aquest últim, dedicat a l'escriptor Josep Pin i Soler, fou un dels últims en acabar-se. D'aquí ve el nom popular de 'Carrer Nou' en procés d'oblit, però que la gent gran de la Colònia encara recorda i l'anomena així.</p> | 41.3626600,2.0282900 | 418727 | 4579472 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64787-foto-08244-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64787-foto-08244-58-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||
| 64788 | Filatura i Tint Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/filatura-i-tint-vell | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. https://www.espaisrecobrats.cat/colonia-guell-edificis-de-filatures-i-del-tint-vell-colonia-guell-brain-business-park/</p> | XIX | Rehabilitats entre 2001-2004 | <p>En el complex fabril es duia a terme tot el procés productiu del tèxtil, i per això hi havia l'edifici de filatura, els telers, el tint, l'estandatge, el tallador, l'edifici per a la màquina d'aprest i els tallers de fusteria, serralleria, tondoses, perxes, màquines de parar, acabats, tallers auxiliars de mecànica, fusteria, paletes, pintors, electricistes, llauners, corretgers, etc. L'edifici principal, el de filatura, es caracteritza per adoptar el model arquitectònic de Manchester, amb una distribució de planta baixa i quatre plantes pis amb planta lliure que comprenien, cadascuna, un procés diferent la filatura. L'estructura està composta per dues fileres de pilars de ferro colat que formen tres volums amb cobertes a dues aigües de teula àrab. L'entrega dels pilars amb les jàsseres de fusta de pi d'Oregon, reforçades amb tirants de ferro, es resol amb una cartel·la-capitell. El paviment estava format per un entarimat de fusta. Les façanes, d'obra de maó vist, estan compostes per una repetició de la mateixa obertura. L'edifici del tint vell, de quatre plantes en el volum central, també respon al tipus de fàbrica de pisos, però de menys altura que l'edifici de filatura. L'estructura interior estava formada per tres fileres de pilars de ferro colat que aguantaven jàsseres de fusta de pi d'Oregon i formaven tres volums: el central, de quatre plantes, i els laterals, de tres plantes, tancats amb cobertes a dues aigües formades amb teula àrab.</p> | 08244-59 | Carrer A. Edifici Filatura-Colonia Güell | <p>L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia, on la fàbrica sens dubte era l'element principal. A la fàbrica s'hi transformava el cotó, que venia d'Amèrica en panes, velluts i velludets. Cadascun dels edificis de la fàbrica estava destinat a un treball determinat dins el procés de transformació de la matèria primera en producte final. Tot i que el recinte està lleugerament transformat, es conserven bona part dels edificis originals, tots ells fet amb maó vist i de tres tipologies: fàbrica de pisos, edificis en gelosia, i edificis de sostre de dent de serra. Entre els anys 2001 i 2004 l'arquitecte Òscar Tusquests fou l'encarregat de dur a terme la rehabilitació d'alguns dels edificis més emblemàtics, La Filatura i el Tint Vell. L'objectiu fou respectar al màxim l'edifici original i no ocultar la seva evolució, per això es va procedir a la restauració de les façanes dels dos edificis. En el tint, es construí un nou volum amb escales d'acer i vidre i murs de totxo vidrat de color blau brillant, per acollir les comunicacions verticals al voltant de les quals se situen els serveis comuns de cada planta. Per al pas de les instal·lacions, es construí un fals terra. A la façana, se substituïren les antigues fusteries per unes de color vermell per remarcar-ne la contemporaneïtat. En l'edifici de filatura, també es va crear un nou nucli central de comunicacions verticals per adaptar l'edifici a les necessitats actuals. Una nau al sud del recinte, antigament l'edifici de les tondoses, on hi havia hagut la segona màquina de vapor, acull la Fundació Gaspar de Portolà, dedicada a la integració de persones amb discapacitat intel·lectual. A l'edifici del tint hi havia el Gaudí Research Centre, que recentment s'ha traslladat a uns locals de la filatura.</p> | 41.3623100,2.0313100 | 418979 | 4579431 | 2001-04 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64788-foto-08244-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64788-foto-08244-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64788-foto-08244-59-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Òscar Tusquets | Premi Bonaplata de Restauració l'any 2006. | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |
| 64789 | Placa a Joaquim Folguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-joaquim-folguera | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XX | <p>A la façana principal de la seva casa natal, hi ha la placa que commemora el naixement del poeta. És feta de pedra, amb aboixardat i on es llegeix ' Al poeta Joaquim Folguera i Poal que nasqué en aquesta casa el dia 24 d'octubre de l'any 1893. Colònia Güell 3 -V-1986'. Per sobre d'aquesta placa, a la part inferior dreta, n'hi ha una altra de petita, feta de granit i on hi ha gravat 'Congres internacional de la llengua Catalana, MCMVI i un 86 a la part inferior'</p> | 08244-60 | Carrer Monturiol, 13 | <p>Fill de l'industrial Manuel Folguera i Duran i de la Madrona Poal i Coret, va néixer el 24 d'octubre de 1893 a la Colònia Güell. Fou oeta i crític literari. Una greu malaltia invalidant l'obligà a abandonar els estudis d'enginyeria i aleshores intensificà la dedicació a la literatura, en la que destacà per una intel·ligència i una cultura realment excepcionals. Va ser redactor del Diari de Sabadell, cofundador i redactor de La Revista i va col·laborar a Trossos i a Un enemic del poble. La biblioteca de la colònia porta el seu nom, i a banda té un carrer a la mateixa Colònia, té una Plaça al barri de Sant Gervasi de Barcelona i un Carrer a Sabadell.</p> | 41.3604500,2.0276100 | 418667 | 4579228 | 1986 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64789-foto-08244-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64789-foto-08244-60-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-01-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Situada a la casa de naixement del poeta. | 119|98 | 52 | 2.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||
| 64790 | Escut d'armes II de la Torre Salbana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-darmes-ii-de-la-torre-salbana | <p>PADRÓ, Josep. 14 de juny de 2009. La Torre Salbana de Santa Coloma de Cervelló. PAGÈS I PARETAS, Montserrat. Torre Salbana. Catalunya Romànica, vol. XX, El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme, Barcelona 1992. P. 416, 417.</p> | XIX | <p>Al recinte s'hi accedeix des del carrer de la torre Salbana, quasi a tocar de la carretera, on es conserva part del mur de tancament i la porta d'entrada al recinte. Per sobre la porta s'aixeca un tram de mur, coronat per merlets, al centre del qual hi ha un escut d'armes de pedra quadrat amb punta apuntada, envoltat per fulles i timbrat per un casc. Al centre entrellaçades hi ha les lletres m i b.</p> | 08244-61 | Camí de la Torre Salbana, a tocar de la colònia Güell. | 41.3649300,2.0289000 | 418781 | 4579724 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64790-foto-08244-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64790-foto-08244-61-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No està registrat com a BCIN, tot i que la torre si ho és. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||
| 64791 | Antics cellers de la Cooperativa de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-cellers-de-la-cooperativa-de-la-colonia-guell | XX | La planta baixa fou remodelada l'any 2008. | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa i primer pis. La planta baixa manté l'alineació de façanes del carrer, l'aparell constructiu està arrebossat i hi ha un total de 6 obertures adintellades. Aquest primer nivell de façana està rematat per un fris de maó (que traça una sanefa i una línia de falsos permòdols), que sosté la barana del nivell superior. L'interior d'aquesta planta baixa està estructurat en base a rengles de pilars de maó vist, sobre els quals s'alcen murs careners (que salven l'espai entre pilars mitjançant arcs rebaixats) que sostenen la coberta de volta catalana.</p> | 08244-62 | Carrer de Claudi Güell, 9-15 | <p>L'edifici es construí l'any 1920 com a complement a la Cooperativa de Consum, situada a l'altra banda del carrer i en funcionament des de dues dècades abans. Hi havia tres espais diferenciats: la carbonera (a la part que no té habitatges a sobre), el celler i el magatzem per als derivats de la matança del porc. Els baixos havien allotjat el primer centre d'interpretació de la Colònia Güell, però actualment tan sols funcionen com a serveis públics i, ocasionalment, com a sala d'exposicions.</p> | 41.3625800,2.0272400 | 418639 | 4579465 | 1920 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64791-foto-08244-62-2.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La planta baixa de l'edifici correspon als cellers i carboneres, i actualment hi té habilitats una zona d'exposició i uns serveis públics. El cos superior correspon a habitatges, que tenen una fitxa pròpia. | 116 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||
| 64792 | Cooperativa de consum de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-consum-de-la-colonia-guell | XX | L'espai interior ha estat molt transformat. | <p>Edifici de planta rectangular amb un petit pati interior, que ocupa la cantonada sud-oest d'una illa de cases, perfilada pels carrers Claudi Güell i Mossèn Frederic Martí. Consta de planta baixa, primer pis i unes golfes simulades. El sòcol, les cantonades i els marcs de les obertures són de maó vist, mentre que la resta de la façana està arrebossada. A la planta baixa s'hi obren un seguit de portes entre les quals s'intercalen finestres geminades. Al primer pis, sobre aquestes finestres geminades arrenquen uns balcons (també en maó vist) a mode de barbacana, entre els quals s'intercalen grans finestrals, tot guardant harmonia amb les obertures dels baixos. Totes les obertures de l'edifici estan resoltes amb arcs rectilinis i, en alguns casos presenten baranes o enreixats de forja. Com a colofó de l'edifici hi ha un ampli ràfec de maó vist que traça una sanefa, sobre el qual descansa la teulada de teula àrab. Estilísticament, l'edifici es pot adscriure a l'historicisme.</p> | 08244-63 | Carrer de Claudi Güell, 6 | <p>Inaugurada el 1900, la Cooperativa era un dels centres de referència de la colònia fabril des d'un punt de vista operatiu i social. Aquesta rellevància es va voler ressaltar donant a l'edifici una superfície notable u una estètica cuidada. A la dècada de 1980 l'equipament mantenia en certa manera la seva activitat original, com a magatzem i comerç d'alimentació (arrendat a particulars) a la planta baixa, mentre que el primer pis funcionava com a local social. Actualment, l'espai és el centre d'acollida de visitants i centre d'interpretació de la Colònia Güell, i disposa d'espais d'exhibició d'una col·lecció pròpia.</p> | 41.3627100,2.0274300 | 418655 | 4579479 | 1900 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64792-foto-08244-63-2.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellver | 116 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||
| 64793 | Centre Municipal de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-municipal-de-sant-lluis | XX | <p>Edifici de planta rectangular allargassada que consta d'un sol nivell. Alçat amb maó, l'obra queda vista al sòcol, les obertures, un seguit de pilastres i el ràfec de l'edifici, mentre que la resta de la façana està arrebossada. Les pilastres verticals subdivideixen la façana en 12 seccions, amb un ritme compositiu basat en la reiteració dels elements en maó vist. En 10 d'elles hi trobem el sòcol, un fris de maó, unes finestres geminades (rematades en sengles arcs esgraonats), un nou fris, un òcul esgraonat i, finalment, el ràfec. A les dues restants, ubicades a la segona secció des de cada extrem, hi ha el sòcol i el fris inferior tallats per una gran porta rematada amb arc rectilini, el segon fris i un òcul esgraonat allargassat, acompanyant la major alçada en aquestes secció prèvies al ràfec. La porta de l'esquerra de la façana dóna accés a la Biblioteca Joaquim Folguera, mentre que la situada a la dreta accedeix al que havia estat el teatre del Centre Parroquial Sant Lluís. A la dreta hi ha un petit pati, amb una porta de ferro forjat. L'ús dels materials i proporcions de l'edifici concorda amb la resta de la Colònia, i s'emmarca estilísticament en el modernisme industrial.</p> | 08244-64 | Carrer Aranyó, 12-14 | <p>L'edifici fou acabat l'any 1917, i inicialment va servir com a escola de nenes i seu del Patronat Obrer de la Sagrada Família, que com a centre parroquial allotjava diverses activitats. Durant la guerra civil, les nenes van ser traslladades a l'escola del bosc (mixta) i la part de l'edifici del carrer Aranyó va quedar a disposició exclusiva del Patronat Obrer, altrament anomenat Centre Parroquial de Sant Lluís. Amb el temps, aquesta part de l'edifici va acabar sent un teatre i altres espais annexes d'usos diversos. Després de la guerra civil, una part de l'edifici es va destinar a biblioteca. La biblioteca l'organitzaven un grup de persones que pagaven una quota destinada al manteniment i a l'augment del fons bibliogràfic. Manuel Folguera i Duran (que havia estat president de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana), pare del poeta Joaquim Folguera i Poal, va donar la seva col·lecció personal a la biblioteca, però actualment es conserva a la Biblioteca Pilarín Bayés. L'any 1973, en produir-se el tancament de la fàbrica, una reunió per parlar sobre el futur de les escoles per part dels pares dels alumnes va comportar la clausura de la biblioteca per ordre de la Guàrdia Civil fins l'any 1975. Actualment, l'edifici segueix allotjant la biblioteca Joaquim Folguera (que forma part de la xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, tot i que la seva activitat ha estat traslladada a la moderna biblioteca Pilarín Bayés del nucli antic.) i el Centre Cultural Sant Lluís.</p> | 41.3618900,2.0271800 | 418633 | 4579388 | 1915 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64793-foto-08244-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64793-foto-08244-64-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-09-20 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Berenguer i Bellvehí | També conegut pel nom de la Biblioteca Joaquim Folguera. | 105 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||
| 64794 | Boletíada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boletiada | http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Boletiada-Santa-Coloma-de-Cervello https://www.facebook.com/roca.dreta https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/entitats-i-associacions/grup-micologic-la-roca-dreta.html | XX | Trobada dedicada a la micologia que se celebra el primer cap de setmana del mes d'octubre. El dissabte es fa una sortida en grup (fora del municipi) a cercar bolets. L'endemà, diumenge, es fa una mostra dels bolets trobats i classificats a la Societat recreativa, acompanyada d'altres activitats com una degustació de bolets a la Plaça del Pi Tallat. | 08244-65 | Va tenir la seva primera edició l'any 1996, organitzada per l'Agrupament Amics de la Muntanya. Des de l'any 2005, es va constituir el Grup Micològic La Roca Dreta, que des de llavors se'n cuida. | 41.3676900,2.0176600 | 417844 | 4580041 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||||||
| 64795 | Rellotge de sol de Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-ramon | V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. https://gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 | Rellotge de sol pintat a la façana principal (encarada al sud-est) de Can Ramon. Té forma rectangular, i està en posició vertical declinant. Actualment només és reconeixible gràcies al gnòmon de vareta, ja que el seu deteriorament no permet veure'n ni marques horàries ni cap mena d'ornamentació. | 08244-66 | Carrer de Sant Roc, 12 | 41.3666700,2.0144000 | 417570 | 4579931 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64795-foto-08244-66-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Referència: 3253 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||||
| 64796 | Ca l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinal-0 | XX | <p>Habitatge de planta pràcticament quadrada, situat a la cantonada dels carrers Monturiol i Malvehy, vers els quals s'orienten les seves façanes principals. Està format per planta baixa i primer pis, en els quals s'alternen franges horitzontals de maó vist amb altres de conglomerat de pedra. Les obertures i altres elements arquitectònics també estan resolts amb maó vist. L'element més destacat és la porta, situada al xamfrà, i sobre la qual s'alça un balconet torratxa al pis superior. A la planta baixa i el primer pis hi ha finestres simples i geminades amb forma d'hexàgon allargassat. Com a colofó i element uniformitzador de la façana i la torratxa, s'hi disposa una sanefa reticulada de maons, sobre la qual remata el conjunt la barana del terrat superior. L'edifici, projectat per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, té una marcada influència de del primer gaudinisme quant a l'ús d'elements historicistes d'inspiració gòtica.</p> | 08244-67 | Carrer Monturiol, 9 | <p>L'habitatge fou construït al mateix temps que la resta de la Colònia Güell. Als forjats de l'entrada hi figura la data '1900'.</p> | 41.3607200,2.0272000 | 418633 | 4579258 | 1900 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64796-foto-08244-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64796-foto-08244-67-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Joan Rubió i Bellver | 105 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||
| 64797 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-5 | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecslocals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIV-XXI | Edifici de planta irregular (vagament en forma de lletra L), amb planta baixa i primer pis, situat entre el camí de Can Via i el carrer de l'Església. Un dels trets més característics de l'edifici és la seva connexió del seu primer pis amb l'església de Santa Coloma mitjançant un pont cobert (l'obra del qual és de maçoneria però que se sustenta sobre un arc rebaixat de maons) que traça un passatge sota seu. La façana situada davant l'església de Santa Coloma presenta un arrebossat uniforme i unes obertures rectilínies tant en planta baixa com en el primer pis, que semblen ser el resultat de remodelacions contemporànies de l'edifici. El cos principal, no obstant, és aquell la façana del qual s'obre al sud-oest. A la planta baixa, presenta al centre una gran portalada adovellada que, si bé originàriament devia traçar un arc de mig punt, posteriorment fou alterada retallant-ne l'intradós fins deixar-hi una obertura rectangular. A esquerra i dreta de la portalada s'hi disposen una i dues finestres (respectivament) quadrangulars protegides amb sengles enreixats. Al pis superior hi ha tan sols tres finestres, totes adintellades, si bé la de l'esquerra té la part superior retallada simulant un arc rebaixat monolític. La finestra central té sobre seu un arc de descàrrega de maons. Tota aquesta façana està feta amb maçoneria irregular vista (originàriament arrebossada, com mostren fotografies antigues), llevat dels blocs de pedra ben tallada que defineixen les obertures i un bloc situat al damunt de la clau de l'arc on hi ha esculpits dos angelets barrocs que sostenen una porta, la porta dels cels. Probablement aquest element formava part originàriament del portal de l'església. De la resta de l'edifici cal destacar la galeria d'arcs peraltats que hi ha a l'angle sud-est del primer pis. | 08244-68 | Carrer de l'Església, 15 | La rectoria (hospicium rectoria) està documentada des de l'any 1357, precisament arran de la necessitat de restaurar-la, palesant que el seu origen és encara anterior. La documentació escrita també deixa testimoni de reformes als segles XV, XVII i XIX. Les darreres intervencions corresponen a finals del segle XX: el 1990 es va fer una nova coberta, el 1995 es van substituir els forjats suportats per bigues de fusta per uns de nous amb bigues de formigó i es van col·locar nous paviments, i el 1998 es va arreglar el pas elevat que uneix la rectoria i l'església. A més de la funció principal d'habitatge del rector, està documentat l'ús de la rectoria com a lloc de reunió del consell de la vila al llarg del segle XVII. El mes de juliol de 1936, l'església va ser saquejada per forasters i la rectoria va ser destinada a seu del comitè local de la UGT, biblioteca i taller de modistes. | 41.3663700,2.0150700 | 417626 | 4579897 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64797-foto-08244-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64797-foto-08244-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64797-foto-08244-68-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a Casa Parroquial. A l'interior, que no s'ha pogut visitar, hi ha constància d'una pedra amb una inscripció gòtica i una altra amb un esgrafiat que representa un campanar, a més d'una sitja, un forn, un arc de pedra a la planta baixa del segon cos i un arrimador ceràmic. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 64798 | Centre Cívic Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-sant-roc | XXI | Edifici en planta baixa de recent construcció, de planta rectangular allargassada i edificat amb seccions prefabricades. Està dotat amb espais de diverses mides per tal d'adaptar-se a les necessitats de l'associacionisme veïnal de Sant Roc. La seva rellevància no es deu al seu valor arquitectònic, sinó al seu vessant social. | 08244-69 | Avinguda de les Flors, 1 Bis | Al llarg de les dècades de 1960 i 1970, al límit nord del terme municipal amb el de Sant Vicenç dels Horts, hi va créixer de manera espontània la urbanització de Sant Roc. La seva ubicació en dificulta la connexió amb la resta de sòl urbà del municipi. L'obertura del centre volia fomentar el teixit associatiu veïnal del barri i el desenvolupament d'activitats, va ser la seu de l'associació de veïns 'les Formigues' (o bé 'las Hormiguitas'), que en el moment de la visita estava aparentment inactiva. | 41.3786700,2.0135400 | 417513 | 4581264 | 2013 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a Casal Municipal Sant Roc. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||||
| 64799 | Castellnou de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellnou-de-cervello | CATALÀ ROCA, PERE; BRASÓ I VAQUÉS, MIQUEL; FLUVIÀ I ESCORSA, ARMAND DE. 1967. 'Castell de Cervelló' dins Els Castells Catalans. Volum I. Barcelona: Rafael Dalmau Editor. P. 364-375. CATALÀ ROCA, PERE; BRASÓ I VAQUÉS, MIQUEL; FLUVIÀ I ESCORSA, ARMAND DE. 1967. 'Castell de Sant Vicenç' dins Els Castells Catalans. Volum I. Barcelona: Rafael Dalmau Editor. P. 473-475. MARTÍ, MOSSÈN FREDERIC. Agost de 1933. 'Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. IV'. L'Estel, 6. MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecslocals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiopee. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. 'Santa Coloma de Cervelló'. Catalunya Romànica.. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Volum XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 413-415. PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. 'Cervelló'. Catalunya Romànica.. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Volum XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 332-339. Arxiu Parroquial de Santa Coloma de Cervelló, caixa 9, llibretes de comunió i de confessió (1582-1897); caixa 15, 'Llibre que porta las pesas canadas' (1656-1694). MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecslocals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | X | Es desconeix l'estat de conservació de les restes del subsòl | El cim de la muntanya té unes condicions de visibilitat i defensives ideals. El castell es va construir aprofitant al màxim la superfície que la corona, assentant els murs perimetrals sobre els perfils verticals de la roca. El seu traçat és pràcticament rectangular i en sentit NO-SE. L'aparell constructiu consta de pedres irregulars en mida i forma, desbastades per la cara externa. En algun tram (especialment el del flanc nord-est), s'hi detecten restes d'opus spicatum. Respecte a la subdivisió interna del castell, en superfície tot just s'hi reconeixen la torre quadrada (possiblement del segle X), diversos murs que podrien correspondre a les reformes del segle XIII i una cisterna excavada a la roca i coberta amb volta de canó, sobre part de la qual s'alça la capella moderna de Sant Antoni. Malgrat que no s'apreciï amb nitidesa aquesta subdivisió interna, aparentment hi queda estratigrafia arqueològica que, mitjanant una intervenció, podria deixar al descobert noves estructures. | 08244-70 | Al capdamunt de la muntanya de Sant Antoni o Montpedrós | La muntanya de Sant Antoni, amb un màxim de 351,8 m d'altitud, és el punt més elevat del terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, i domina un extens territori al seu voltant. Aquest fet, junt amb la disponibilitat d'espai al capdamunt on establir-se, hi ha atret els humans a assentar-s'hi en diverses ocasions. El primer assentament testimoniat (a través de la troballa de ceràmica en superfície) correspondria a l'època ibèrica. Cap a l'últim quart del segle IX, en plena conquesta del territori per part dels comtats catalans, es va produir la primera ocupació i fortificació del Castellnou de Cervelló, que es trobava dins el terme dels Cervelló. L'any 992, els comtes Ramon i Ermengol van vendre el castell de Cervelló a Ènnec Bonfill, que va prendre el cognom Cervelló i possiblement va reforçar el Castellnou de Cervelló i hi devia bastir la torre albarrana (anomenada la Torrassa). El Castellnou de Cervelló ostenta aquest nom almenys des de l'any 1292 (en contraposició al castell de Cervelló, denominat com Castellvell). Aquell mateix any s'hi esmenta per primer com capella de Sant Antoni Abat. Al segle XV (tal vegada arran del terratrèmol de 1428 o per la guerra Civil Catalana de 1462-1472), el castell va quedar malmès i abandonat. La capella, però, va ser reconstruïda en diverses ocasions (1662 i 1958), el que explica la imposició de l'advocació religiosa a l'hora de denominar la muntanya. | 41.3698500,2.0025700 | 416585 | 4580295 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64799-foto-08244-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64799-foto-08244-70-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La seva superfície queda dividida longitudinalment entre els termes de Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat. També anomenat Castell de Montpedrós. | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||
| 64800 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-10 | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecslocals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX | El cementiri, de planta rectangular, està delimitat en tot el seu perímetre per un mur de tanca. Al costat est s'hi obre la porta d'accés, una portalada amb un arc de mig punt de carreus de pedra coronada amb una creu. A la porta de forja hi ha la data 1894. Dins el cementiri hi ha tres tipus d'enterrament: nínxols, tombes i panteons. Els nínxols s'adossen als murs perimetrals est, sud i oest, i assoleixen una alçada de tres i quatre pisos. A la zona més antiga (sud) els nínxols tenen tres pisos i estan construïts amb maó vist i coronats amb capcers triangulars esglaonats. A la part central del recinte, en una zona enjardinada, hi ha localitzades les tombes, entre les que destaca la de la família Suñer-Ribot. Un camí perpendicular al principal delimita la zona, on hi ha dos panteons (famílies Castany i Balmes). Al sector nord, entre les dues ampliacions modernes, hi ha un tercer panteó, on està enterrat el torero Ricardo Torres 'Bombita'. Al creuament dels camins interiors hi ha una creu de grans dimensions revestida amb petites pedres. | 08244-71 | Camí del Bosc del Cementiri | L'antic cementiri parroquial es trobava al costat sud de l'església de Santa Coloma. A finals del segle XIX, fruit de les limitacions d'espai i les noves consideracions en matèria de salubritat van impulsar-ne el trasllat a l'exterior de la població. El 28 d'octubre de 1889, l'Ajuntament de Santa Coloma va comprar per 590 pessetes un terreny boscós d'aproximadament 21 àrees, en el paratge dit Can Busquets, a la muntanya de Sant Antoni. No obstant, el mes de juny de 1893 es va decidir canviar d'emplaçament, i es va adquirir per 500 pessetes un terreny de la finca denominada la Rutlla. El mes d'agost de 1984 s'iniciaren les obres, que en un principi partien d'un plànol en el qual els nínxols s'havien de disposar en semicercle, tallats per tres camins radials que confluïen a la porta. Finalment, es va optar per la solució visible avui dia, tot i que la construcció tant del mur perimetral com dels nínxols fou gradual. Els panteons mereixen un punt i apart per la significació històrica i/o popular de les persones enterrades. El panteó de 'Dorotea Ribot y Formosa Suñer. José Suñer Puigjaner 1887' correspon als propietaris de la masia Can Ribot, d'especial significació a l'hora de facilitar l'abastiment d'aigua corrent a la població. A l'extrem nord hi ha la capella-panteó denominada popularment, del 'Bombita', sobrenom del torero Ricardo Torres Reina (Tomares, 1879-Sevilla, 1936). El torero hi descansa juntament amb la seva esposa, Maria Concepció Regordosa Jover (filla de l'empresari tèxtil Romà Regordosa Soldevila i Hortènsia Jover Cucurny), la seva sogra i el seu cunyat. Durant la Guerra Civil Espanyola es va destruir la creu del cementiri, i el dia 28 de maig de 1939 es va reposar i va ser beneïda. | 41.3689600,2.0213700 | 418156 | 4580178 | 1893 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64800-foto-08244-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64800-foto-08244-71-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 64801 | Centre Cívic Can Baruta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-can-baruta | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XXI | El Centre Cívic Can Baruta és l'equipament on es troben les dependències administratives del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Així mateix, s'hi concentren els serveis dels Espais Familiars La Masieta, el Punt Òmnia i el Centre de Desenvolupament infantil i Atenció Precoç (CDIAP). No obstant, el Centre Cívic també disposa d'espais per acollir les activitats de diverses entitats de caire cultural, veïnal, social i econòmic. Entre d'altres, s'hi fan exposicions, tallers i conferències i assaigs musicals. Físicament, es tracta d'un edifici de nova creació, amb planta en forma d''L' i distribuït en dos nivells (planta baixa i primer pis). | 08244-72 | Carrer de Lluís Pascual Roca, 2 | El centre cívic rep el nom del mas que ocupava el mateix emplaçament almenys des del segle XV (formant part del nucli originari medieval) fins que fou enderrocat l'any 2010. Tan sols se'n conserva el graner. | 41.3666300,2.0154000 | 417654 | 4579925 | 2013 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64801-foto-08244-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 64802 | Centre urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-urba | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiopee. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. 'Santa Coloma de Cervelló'. Catalunya romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. volum XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 414-415. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XI-XXI | L'origen del poble és d'època baixmedieval. L'element aglutinador va ser l'església, documentada l'any 1026 i amb categoria de parròquia almenys des de 1089. Dins la sagrera s'hi encabien el cementiri, un figueral i la rectoria. Al llarg del camí que portava a Castellnou de Cervelló (l'actual carrer de l'Església i camí de Can Via) i al voltant d'una plaça (que devia coincidir amb l'actual plaça de la Constitució) s'hi van anar agrupant cases ja des del segle XIV, com ara Can Baruta (enderrocat l'any 2010, el Mas Rauric, o Bosc (la desapareguda Can Comas), el Mas Trobat (la desapareguda Can Caldés) i, ben a prop, la Casa de Bonanat Vendrell (ara Can Roc) i el Mas Pasteller (avui Can Ramon). Potser ja a finals del segle XVIII (i, sens dubte, al XIX), el nucli primitiu es va anar estenent pel camí que comunicava el poble amb el Camí Reial de Sant Boi a Sant Vicenç dels Horts. S'originà, doncs, el carrer Padró, caracteritzat per les cases entre mitgeres, amb entrada de carro i pati posterior per a tasques agrícoles, que s'ajustaven a les necessitats dels petits propietaris agrícoles, pagesos arrendataris i jornalers que s'hi instal·laren. El dia 30 de març de 1855, l'alcalde de la població, Francesc Mitjans, va impulsar la construcció d'una casa consistorial arran de la plaça. L'any 1858 s'aprovava l'establiment d'una escola de nens a la mateixa casa consistorial. Després de dècades d'estancament, a mitjan segle XX el nucli antic va experimentar un creixement notable, amb la consolidació dels carrers Pau Casals, passatge Núria, Pare Pere Boronat, Àngel Guimerà, Bosc i Muntanya, Lluís Pascual Roca i avinguda del Baix Llobregat, Joaquim Roca, Joan XXIII, Miquel Cardona i Eusebi Jover (també anomenat popularment carrer de la poca farina). Aquesta zona és la que, en conjunt, és considerada el nucli antic de Santa Coloma de Cervelló. | 08244-73 | Mansanes entorn a la parròquia i de l'ajuntament vell | 41.3668300,2.0151900 | 417636 | 4579948 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64802-foto-08244-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64802-foto-08244-73-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a nucli antic. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||
| 64803 | Carrer de Claudi Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-claudi-guell | XX | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa i primer pis. La planta baixa manté l'alineació de façanes del carrer, l'aparell constructiu està arrebossat i hi ha un total de 6 obertures adintellades. Aquest primer nivell de façana està rematat per un fris de maó (que traça una sanefa i una línia de falsos permòdols), que sosté la barana del nivell superior. El primer pis, amb la façana enretirada formant una terrassa entre aquesta i l'alineació de façana de la planta baixa, està subdividit en quatre unitats. Cadascuna d'elles presenta 3 obertures vers la terrassa: una porta central i dues finestres enreixades emmarcades per maó vist i rematades amb arcs rectilinis. Llevat del ràfec, també de maó vist, la resta de la façana està coberta per un arrebossat aboixardat. La coberta (unitària per a tota l'edificació) és essencialment a dues aigües, malgrat que està aixamfranada als extrems.</p> | 08244-74 | Carrer de Claudi Güell, 9-15 | <p>L'edifici es construí l'any 1920, reservant-ne els baixos com a cellers i per a activitats complementàries a la Cooperativa de Consum.</p> | 41.3624900,2.0271200 | 418629 | 4579455 | 1920 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64803-foto-08244-74-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La planta baixa de l'edifici correspon als cellers de la cooperativa, que tenen una fitxa pròpia. | 105 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||
| 64804 | Conjunt Carrer Malvehy, 15-19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-malvehy-15-19 | XX | <p>Habitatges de planta baixa, primer pis i golfes construïts amb maó arrebossat en la seva totalitat, sense cap espai ni sanefa per al maó vist ni la pedra. Les obertures estan remarcades per una senzilla franja d'estuc sense cap ornament, igual que la que separa un habitatge de l'altre, els pisos entre ells i les golfes. La part ornamental ve donada pels elements historicistes: els balcons i l'embigat de fusta que remarca el ràfec ample, sota una teulada de teula amb vesant a la façana. Cal destacar la sèrie d'obertures estretes i rectangulars que s'obren a les golfes, com una versió simplificada de les fileres d'arquets de les cases de pagès. Com la majoria de les cases de la Colònia Güell, disposa d'un petit espai al davant per a plantes amb una tanca baixa.</p> | 08244-75 | Carrer Malvehy | <p>Com altres grups de cases per als obrers de la colònia, cerca una harmonia en la volumetria i en l'ús auster de materials sense renunciar a un gust estètic. Tot i mantenir els mateixos criteris, en altres grups d'habitatges se segueixen llenguatges arquitectònics diferents, de manera que la no uniformització dels habitatges també va ser un factor considerat. Així mateix, proporcionava a les famílies uns habitatges unifamiliars més grans i en un entorn més saludable que al que haguessin pogut accedir a la ciutat.</p> | 41.3610900,2.0279900 | 418700 | 4579298 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64804-foto-08244-75-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, aquest grup de cases apareix erròniament referenciat amb els números 17-19. | 105 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||
| 64805 | Conjunt Carrer Malvehy, 3-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-malvehy-3-13 | XX | <p>Conjunt de cases que segueix en essència les característiques pròpies dels habitatges d'obrers de la colònia, tot i que incorporen golfes com a tret distintiu. Conformades, doncs, per planta baixa, un pis i golfes, la façana està recoberta de lloses irregulars de pedra amb les unions remarcades per palets de riera pacientment col·locats. L'austeritat de materials de la façana està compensada per la profusió de franges de maó vist que tracen un sòcol, separen la planta baixa del primer pis, remarquen les golfes, emmarquen els límits de les cases i donen importància a la porta principal (rematada amb un arc rectilini) i la seva vertical, centrant l'edifici en una simetria perfecta. Com a gran motiu ornamental hi ha una sanefa, també de maó vist, de considerable amplada que integra les finestres d'arquet de les golfes, atreu l'atenció òptica i marca l'horitzontalitat general de les edificacions. La coberta és de teula àrab. Totes tenen un petit jardí al davant amb un mur baix d'obra.</p> | 08244-76 | Carrer Malvehy | <p>Com altres grups de cases per als obrers de la colònia, cerca una harmonia en la volumetria i en l'ús de materials austers sense renunciar a un gust estètic. Així mateix, proporcionava a les famílies uns habitatges unifamiliars més grans i en un entorn més saludable que al que haguessin pogut accedir a la ciutat.</p> | 41.3610900,2.0279900 | 418700 | 4579298 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64805-foto-08244-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64805-foto-08244-76-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, aquest grup de cases apareix erròniament referenciat amb els números 3-15. | 105 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||
| 64806 | Església parroquial del Sagrat Cor. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-del-sagrat-cor | <p>Bohigas, Oriol. Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. 2a ed.. Barcelona: Lumen, 1973. p.397. Bohigas, Oriol. Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. 3a ed. Barcelona: Lumen, 1983. 2 Güell, Xavier. Antoni Gaudí. 1a ed.. Barcelona: Gustavo Gili, 1986. p.219 p.. Solà-Morales, Ignasi de. Gaudí. 1a ed.. Barcelona: Polígrafa, 1983. p.127 p.. Tarragó, Salvador. Gaudí. 2a ed.. Barcelona: Escudo de Oro, 1979. p.126 p.</p> | XX | S'hi han dut a terme diverses intervencions de restauració i arranjament de l'espai, i n'hi ha una de prevista en un futur proper. | <p>L'edifici correspon a la cripta de l'església projectada per Gaudí per a la Colònia Güell, mai acabada. L'element que té més protagonisme a l'exterior és el pòrtic d'entrada. Les columnes monolítiques o bé de pedres basàltiques i escòria de ferro, com les parets, s'eleven per sostenir una porxada les voltes del qual, fetes de rajol, tenen forma de paraboloides hiperbòlics que semblen suspesos. Aquest porxo sosté una escala que havia de donar accés a l'església, mai no construïda. Sobre la porta d'entrada hi ha un mosaic treballat en ceràmica vidrada i maó cuit, de 'trencadís'. És d'un fort simbolisme: al centre hi ha l'anagrama de Maria envoltat de motius vegetals i flors i flanquejat pels símbols de les quatre virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança). Al capdamunt hi ha la creu en flames i, als angles externs, l'alfa i l'omega. Els símbols de la creu, l'alfa i l'omega es repeteixen a totes les finestres laterals de la cripta (de forma ovoïdal, remarcant un mosaic multicolor i vidres com a rosasses reproduint la creu estilitzada en unes i amb finestrons com a papallones en les petites) i als paraboloides hiperbòlics, combinades amb les inicials C.G, que són una constant en tota la colònia. A l'interior, s'alternen columnes monolítiques amb altres de maó o bé mixtes, enllaçades per arcs catenaris i arquets (costelles) que sostenen la coberta plana. A efectes de distribució de l'espai, es tracta d'una nau única. La significació del temple ve donada, sens dubte, per la participació de Gaudí, el que li va valdre la inclusió a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Entre els seus valors hi ha el fet que l'arquitecte hi assajà diversos elements que posteriorment va aplicar en altres de les seves grans obres, però també ho és per mèrits propis per la combinació de materials i per la concepció de l'espai. Paral·lelament al traç de Gaudí, hi ha diversos elements significatius que corresponen a altres autors. L'església ha tingut fins a quatre altars majors al llarg de la seva història. L'actual és el tercer que s'hi va fer, dissenyat per Jujol, tot i que reconfigurat (en el que podem considerar el quart format) per tal d'adaptar-lo a les noves necessitats litúrgiques que emanaren del Concili Vaticà II. L'altar de la Sagrada Família també fou dissenyat per Jujol, i l'altar de la Mare de Déu de Montserrat és obra d'Isidre Puig Boada. </p> | 08244-77 | Carrer del Bosc, 6 | <p>Gaudí començà a treballar l'any 1898 en el projecte, tot i que les obres no començaren fins el 1908. S'interromperen el 1915, quan només s'havia acabat la cripta, que fou consagrada aquell mateix any. La mort d'Eusebi Güell l'any 1918 va suposar l'abandonament definitiu del projecte. L'edifici fou assaltat el 25 de juliol de 1936, cremant-ne alguns dels bancs i desballestant-ne els altars. Durant la guerra civil es va convertir en magatzem de la Unió de Rabassaires i caserna del Cos de Tren de les tropes republicanes. En aquesta mateixa època es va enderrocar la caseta on Gaudí tenia la maqueta polifunicular (que portava anys abandonada), la que es va considerar que ni tenia cap valor ni el projecte tindria continuïtat, un cop morts Eusebi Güell i el mateix Gaudí. L'any 1939 fou restaurada, convertint-se en parròquia el 20 de juliol de 1955 amb la benedicció del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Entre el 1999 i el 2002 la cripta fou restaurada de nou i se'n substituí la coberta provisional que es va fer quan Gaudí va ser separat de les obres.</p> | 41.3638200,2.0278300 | 418690 | 4579602 | 1915 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64806-foto-08244-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64806-foto-08244-77-3.jpg | Legal i física | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | Patrimoni Unesco | UNESCO World Heritage | Cultural | 2021-09-20 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Gaudí | També coneguda com a Cripta de la Colònia Güell. | 105 | 45 | 1.1 | 1789 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |
| 64807 | Església parroquial de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-coloma | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiope. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. 'Santa Coloma de Cervelló'. Catalunya romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Volum XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P. 414-415. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | X-XXI | Església parroquial del poble, en la qual s'hi detecten evidències de com, al llarg del temps, la seva fesomia ha estat alterada. El temple original era d'estil romànic, i tenia el presbiteri orientat vers llevant. Aquesta capçalera estava rematada per un absis central i dues absidioles (tan sols se'n conserva l'absidiola sud), però és probable que tan sols tingués una nau. A l'exterior, ja comptaria amb un campanar. A més de l'absidiola sud, correspondrien a aquest primer edifici la façana de ponent (amb un aparell de carreus ben escairats, que sembla correspondre a un romànic tardà), la volta de canó un xic apuntada i, només en cas que l'edifici hagués tingut tres naus, també el mur lateral sud. D'un moment immediatament posterior dataria la base del primer campanar, que va obstruir l'accés a l'absidiola conservada. A finals del segle XVI es va obrir una capella a cada costat de la nau, en una posició centrada: la de Sant Antoni al lateral nord i la del Roser al sud. El canvi més notable, però, el va experimentar al segle XIX. Es van enderrocar l'absis central i l'absidiola nord de l'església per tal de prolongar la nau cap a l'est i alçar-hi la nova façana neoclàssica, alhora que a l'interior s'hi habilitava un cor. Per a la nova porta, s'hi va reutilitzar un portal del segle XVI. Lògicament, aquests canvis van obligar a traslladar el presbiteri a l'extrem de ponent. A finals del segle XX es va allargar cap al sud la capella del Roser, situant en aquest espai el nou presbiteri. | 08244-78 | Carrer Església, 18 | L'origen del poble de Santa Coloma està lligat al de l'església de la qual pren el nom. L'any 1026 es cita (al cartulari de Sant Cugat) l'altar de Santa Coloma dins el Terme de Montpedrós. El 1089 l'església apareix ja documentada com a parròquia, dedicada a Santa Maria i a Santa Coloma. A partir del 1323 es comença a anomenar Santa Coloma de Cervelló. A partir de la fi del segle XVI, amb la darrera gran reforma de l'església, comença a haver-hi referències documentals als altars de Sant Antoni, de Sant Sebastià, de Sant Roc, etc. | 41.3665500,2.0148700 | 417609 | 4579917 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64807-foto-08244-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64807-foto-08244-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64807-foto-08244-78-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Recentment s'han trobat i estudiat unes restes de pintures, realitzades amb la tècnica de tremp, a la volta de l'església. Són de temàtica decorativa i motius vegetals, amb aplicacions de full d'or. Pertanyen als segles XVI i XVI. Són d'autor desconegut. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 64808 | Festa Major de Cesalpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cesalpina | XX | El darrer cap de setmana del mes de juliol se celebra la Festa Major de la urbanització de Cesalpina. La festa comença la nit de divendres amb una primera sessió de música i ball. L'endemà, dissabte, es programen activitats per a petits i adults amb un cert component competitiu. Els premis es donen a la nit, entre els dos actes principals: el sopar popular i el ball de festa major, amb orquestra. Finalment, diumenge, es completa el programa amb una botifarrada popular, tallers infantils, un campionat de cartes i un bany d'escuma; a la tarda es reprenen els actes amb un espectacle infantil, una exhibició de dansa, un concurs de truites i, per acabar, el fi de festa i pica-pica. | 08244-79 | Plaça de Benet XV | La urbanització de Cesalpina va néixer fruit d'una iniciativa privada a la dècada de 1960. Com succeeix en altres casos, el sorgiment i consolidació de la festa major és un instrument de cohesió del veïnat, més enllà de la celebració d'activitats culturals en sí. | 41.3591000,2.0048100 | 416758 | 4579100 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||||||
| 64809 | Festa de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-roc | XX | Festa Major de la urbanització de Sant Roc, celebrada durant el mes de juliol. En els actes, que varien cada any, hi té especial rellevància el sopar popular que aplega als veïns. | 08244-80 | Carrer de les Flors, 1 Bis | L'origen de la festa és relativament recent, ja que la urbanització es va formar a les dècades de 1960 i 1970. | 41.3786700,2.0135400 | 417513 | 4581264 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||||||
| 64810 | Fites de pedra del Carrer Monturiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-pedra-del-carrer-monturiol | XX | Afectades per actes incívics, però recuperables. | <p>Parella de fites de pedra que flanquegen el carrer Monturiol en el seu extrem de llevant, allà on comunica amb el Camí de Can Ros. Estan fetes de pedra, i tenen una forma troncocònica. A la part alta, tenen gravades les sigles 'E.G.', corresponents al propietari de la Colònia, Eusebi Güell.</p> | 08244-81 | Carrer Monturiol, cantonada camí de Can Ros | <p>Aquestes fites de pedra assenyalen l'entrada a la finca de Can Soler (Güell). Originàriament n'hi havia més, situades als camins d'accés a la finca des d'altres propietats, deixant constància que es tractava d'una propietat privada. Una vegada a l'any (divendres sant), es tancava l'accés al recinte mitjançant cadenes collades a aquestes fites.</p> | 41.3603200,2.0274900 | 418657 | 4579213 | 1900 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64810-foto-08244-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64810-foto-08244-81-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 105 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||
| 64811 | Festa Major de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-colonia-guell | XX | El segon cap de setmana de juny (si bé, en ocasions, alguns actes es traslladen a caps de setmana successius) se celebra la Festa Major de la Colònia Güell. L'organitza la Comissió de Festa Major, i hi participen les associacions del nucli. Els actes inclouen activitats pròpies d'aquestes associacions, com ara un torneig d'escacs, una trobada de puntaires, una ballada de sardanes o un correfoc. Així mateix, hi ha actes lúdics com les botifarrades i altres àpats populars, així com balls i castells de focs. | 08244-82 | Plaça de Joan Güell | Originàriament se celebrava la Festa Major de la colònia coincidint amb la Mare de Déu d'Agost. Posteriorment es va passar a Sant Jaume, fent honor a l'onomàstica de Santiago Güell i López, amo-gerent de la fàbrica. Finalment va passar al Sagrat Cor (segon divendres després de Corpus), atès que les vacances de la fàbrica es feien a continuació de Sant Jaume i quan els treballadors van començar a tenir motos, cotxes i a viatjar per vacances, la Festa Major quedava deslluïda. | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64811-foto-08244-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||||
| 64812 | Festa Major de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-coloma | XX | Organitzada per la comissió de Festes de Santa Coloma i la Regidoria de Cultura, la Festa Major de Santa Coloma de Cervelló se celebra entorn al 16 d'agost, diada de Sant Roc, patró de Santa Coloma de Cervelló. Compta amb una gran quantitat d'actes, que barregen components tradicionals amb altres activitats lúdiques. Així, d'una banda hi trobem salts de comparses, sardanes, gegants i grallers i havaneres; de l'altra, diferents balls populars, jocs al fang, concurs de titius, baixada d'andròmines, caminada nocturna, espectacles i tallers infantils, bany d'escuma i un vermut i un sopar popular. El dia 16 se celebra la missa en honor al sant patró, i es fa la passada dels gegants Roc i Coloma. | 08244-83 | Plaça del Pi Tallat | 41.3676900,2.0176600 | 417844 | 4580041 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||||||||
| 64813 | Font del Murri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-murri | V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. https://sites.google.com/site/fontdelmurri/ | XX | La font no es conserva amb la fesomia original. | A la falda de l'elevació de Can Ribot, actualment ocupada per la urbanització de Cesalpina, ha quedat reservada entre vials una petita peça de terreny denominada Jardí de la Font del Murri. Aquest espai ocupa just el fons del Torrent de Can Via, essent triat en el seu moment per captar l'aigua i abastir-ne la població. La font original ha estat molt alterada per successives adaptacions de la instal·lació i l'aterraplenament de la plaça. | 08244-84 | Plaça de la Font del Murri | L'any 1927, Enriqueta Castells Sivilla (vídua d'Antoni Suñer Ribot i, per tant, propietària de la masia de Can Ribot) va vendre a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló un terreny de la seva propietat a un preu molt baix. Amb aquesta transacció facilitava l'extracció d'aigües de la Font del Murri per tal d'abastir la població. El consistori li ho va agrair amb un document que inclou una vista del poble pintada per J. Primo Milà que encara es conserva a la masia, avui convertida en escola. | 41.3614600,2.0082600 | 417050 | 4579358 | 1927 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64813-foto-08244-84-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La font del Murri dóna nom a la revista que publicà l'Associació de veïns de Santa Coloma - Casc Antic durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XX!. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||
| 64814 | Paratge de la font de l'Artiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-de-lartiga | Zona boscosa caracteritzada per la presència de pi blanc, alzina i roure. Al sotabosc hi creixen el marfull, l'aladern, l'aladern fals, el llentiscle, l'arboç, el galzeran, el bruc, i l'esparreguera, entre altres espècies. La frondositat i relatiu aïllament d'aquest paratge dona cabuda una riquesa faunística notable: s'hi troben l'esquirol comú, el toixó, la guineu, la geneta, el conill, el porc senglar i l'eriçó, a més de diverses aus com la mallerenga cuallarga, el mussol comú, el tudó, la tórtora, el gaig comú, la merla, el pit-roig, el xoriguer, el gamarús i l'òliba, i rèptils com la sargantana, el llangardaix i algunes serps. | 08244-85 | A la falda del Montpedrós | Aquesta zona era molt apreciada popularment com a lloc per a fer-hi berenades, especialment per la presència de la font de l'Artiga, actualment perduda. No gaire lluny de la font de l'Artiga hi havia una bassa d'aigua (popularment, la Bassota) on els carboners hi apagaven les brases. | 41.3699600,2.0094900 | 417164 | 4580301 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64814-foto-08244-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64814-foto-08244-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Aquest paratge forma part del 'Sender de la Font de l'Artiga i la Roca Dreta', una ruta semicircular senyalitzada que enllaça el nucli antic amb la vessant oriental del Montpedrós. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||||||
| 64815 | Ca n'Isbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nisbert | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIV-XXI | El cos principal del mas és de planta basilical, amb altres cossos annexes. La façana principal està orientada vers el sud, i consta de planta baixa, primer pis i golfes. Les obertures s'ordenen en base a tres eixos que guarden simetria. A la planta baixa, sobre l'eix central, hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt i dovelles. A banda i banda hi ha sengles obertures (enreixades) quadrangulars amb llindes i brancals de pedra vista. Al primer pis hi ha tres balcons amb baranes de fosa, amb brancals i llindes de pedra vista com a la planta baixa. A la planta de les golfes hi ha una galeria de tres finestres amb arc rebaixat sobre l'eix central, i un òcul el·líptic a cada banda. El cos adossat a la façana nord és de dues plantes, amb coberta de teula ceràmica àrab. L'interior de la masia està organitzat a voltant d'un gran espai central distribuidor. L'entrada als baixos està pavimentada amb rajola hidràulica, amb el menjador a l'oest i la cuina a l'est, i la sala al pis. Es conserva la cuina amb la campana d'obra. També hi ha na fresquera excavada a la roca a la qual s'accedeix des de l'interior de l'habitatge. Al cos posterior hi ha una premsa de vi. El pati de la masia està delimitat per un mur on es troba el portal del barri i tres cossos annexos destinats a diferents usos, com garatge i magatzems. Al davant de la masia, a l'altra banda del camí d'accés, hi ha una antiga torre d'aigua construïda amb fàbrica de maó. Fora del pati, a ponent, hi ha l'antiga pallissa que actualment s'utilitza per guardar-hi la maquinària agrícola. A la clau de l'arc de l'entrada i a llindes de les finestres hi ha múltiples inscripcions, que fan referència sobretot a dates de la segona meitat del segle XVIII. | 08244-86 | Avinguda del Baix Llobregat, 121 | La primera referència documental del cognom Isbert a Santa Coloma de Cervelló data del 1348, possiblement en relació amb la masia Can Salgado (documentada com Mas Isbert el 1391). L'actual Ca n'Isbert està citada com a tal per primera vegada l'any 1619. Cinc generacions d'aquesta família hi van viure fins l'any 1748. En les darreries del segle XVIII, la família Cardona va succeir als Esbert en la propietat de la finca. A l'inici del segle XX, el casament de la pubilla dels Cardona amb un Soler fa que sigui aquest cognom el dels propietaris que han arribat fins a l'actualitat. | 41.3684400,2.0256500 | 418513 | 4580117 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64815-foto-08244-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64815-foto-08244-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64815-foto-08244-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||
| 64816 | Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cartro | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIV-XXI | No es va poder comprovar. | La masia de Can Cartró es composa de dos cossos juxtaposats en sentit longitudinal, de planta baixa i pis, amb amples diferents, ambdós coberts amb coberta de teula ceràmica àrab a dues aigües. L'accés principal es troba a la façana meridional del cos situat més al sud, a través d'una porta adovellada amb arc de mig punt. Les finestres no tenen ornamentació de cap mena. A la façana sud on hi ha l'accés, hi ha un antic rellotge de sol, tot i que no s'hi ha pogut tenir accés. A llevant del cos principal, i a un nivell del terreny més baix que el cos principal de la masia, hi ha un cobert construït amb maçoneria de pedra vista i coberta de plaques de fibrociment. | 08244-87 | Disseminat de Can Cartró | El primer document que esmenta aquest mas data del 1318, però sota la denominació de Mas Cogullada. A la primera meitat del segle XVII es van succeir tres famílies en la propietat de la casa després dels Cogullada: els Casas, els Eres i els Cartró, que hi van viure fins l'any 1875. A partir d'aleshores va deixar-la en mans de masovers. | 41.3605800,1.9992800 | 416298 | 4579269 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64816-foto-08244-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64816-foto-08244-87-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No es va poder accedir al mas. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 64817 | Can Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallol-0 | MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiope. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. | XVI-XXI | L'edifici i el seu entorn mostren signes evidents de deteriorament. | La masia consta d'un conjunt d'edificacions agrupades definint un trapezi amb un pati al mig. El cos principal tanca el flanc nord-oest del recinte, i ell mateix està format per edificis annexats en diferents èpoques. Aparentment, l'edifici més antic estava disposat en sentit nord-oest-sud-est, però una reforma posterior l'integrà en el cos principal descrit. Aquest, consta de planta baixa i primer pis, amb les obertures repartides en cinc rengles que guarden simetria. A la part central de la planta baixa, davant una escalinata, hi ha una porta d'accés antigament de mig punt i ara estintolada, amb dues finestres també quadrangulars a cada banda. Al primer pis, sobre la porta hi ha una balconada suportada per mènsules i amb dues portes. A cadascun dels seus costats hi ha dues finestres més. La façana està arrebossada i, malgrat haver perdut la policromia, conserva incisions ornamentals i de dates, que la situaria a cavall dels segles XVII i XVIII. Entre la resta de cossos que tanquen el pati hi ha coberts, galliners i una gran bassa ornamentada amb una balustrada a l'angle sud-est. El pati central, en algun moment, va ser arreglat com a jardí. Així ho indiquen no tan sols la balustrada ceràmica que perfila la bassa, sinó també un paviment de còdols, una font amb nenúfars i un pou amb la maquinària per a l'elevació de l'aigua, un safareig de pedra adossat i un enrajolat que representa la imatge de sant Antoni de Pàdua. | 08244-88 | Disseminat de Can Mallol | Els primers propietaris dels quals es té notícia són el matrimoni format per Antoni Cases i Elisabet Monner, que posseïen la masia almenys des del 1582, i també el mas Cogullada (Can Cartró) l'any 1600. La nissaga Mallol, que va donar nom a la finca, accedí a la propietat entorn l'any 1637. A mitjan segle XVIII, el casament d'una pubilla dels Mallol amb un Mitjans va perpetuar el cognom del segon a la propietat fins el segle XIX, que arribà a mans dels Pascual, actuals propietaris. | 41.3752400,2.0107700 | 417277 | 4580886 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64817-foto-08244-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64817-foto-08244-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64817-foto-08244-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 64818 | Can Monner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monner | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiope. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XVI | La masia de Can Monner és un edifici de planta basilical que consta d'un cos principal, altres d'adossats i edificis annexos que tanquen el pati que hi dóna accés. El principal, orientat a sud-est, té una part central de planta baixa i dues plantes a manera de cos torre, flanquejada per dues parts de planta baixa i un sol pis. En aquesta part central hi ha una porta amb brancals i arc de mig punt de dovelles de pedra, l'intradós del qual va ser retallat en algun moment en forma d'arc rebaixat. A la primera planta hi ha un balcó, i a la segona tres finestres amb arc de mig punt fetes amb maó. Els cossos laterals, més baixos, tenen dues finestres a cada planta, amb les mes grans de la planta baixa enreixades. A ponent hi ha adossats altres volums de planta baixa i planta pis amb cobertes a dues aigües amb teula ceràmica àrab. Tenen un accés des del pati a través d'una porta amb llinda de fusta. A la part nord també hi ha altres volums de diferents alçades de les mateixes característiques que la resta de les edificacions. El pati està delimitat per un mur d'obra i algunes de les edificacions annexes amb les ruïnes d'un estable a nord-est. Té un portal amb reixa de ferro on hi ha les inicials JG (Joan Gelabert Tubella); al paviment del pati també hi ha gravades les inicials 'JGT'. | 08244-89 | Disseminat de Can Monner | Les terres de Can Monner estaven relacionades amb el monestir de Valldonzella (propietari d'una part de la casa de Blancafort, l'actual masia de Can Colomer i pertanyien a Jaume Alegre. L'any 1594 les va establir a Jeroni Monner, que fou qui va donar nom a la casa. Els Monner hi visqueren fins a mitjan segle XIX, quan Josep Gelabert, casat amb Rosa Monner entorn l'any 1815, va fer-se'n càrrec. Al segle XX la propietat acaba passant a la família Pascual, que encara n'és propietària. | 41.3727900,2.0126700 | 417433 | 4580612 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64818-foto-08244-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64818-foto-08244-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64818-foto-08244-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||
| 64819 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-3 | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. SANCHO I BOVÉ, ANNA. Els Soler de la Torre. Una família de la pagesia santboiana a l'Antic Règim. Treball de recerca del curs de doctorat 2002-2004. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIV | La masia és un edifici de planta basilical, amb planta baixa, pis i golfes, orientada a sud-est i amb pati al davant. Té un cos central més elevat, amb coberta a dues aigües amb pendent perpendicular a la façana, i dos cossos laterals més baixos amb pendent paral·lel a la façana principal que estan acabades amb teula ceràmica àrab. Aquesta composició només es pot observar a la part posterior des del carrer Àngel Guimerà, ja que la façana principal, que està rematada amb un pendent a dues aigües, és més alta que aquests cossos i n'oculta la seva composició volumètrica. Té l'accés a la façana principal, on hi ha un portal amb arc de mig punt i una finestra a cada banda. A la planta pis hi ha tres finestres, cadascuna d'elles sobre una de les obertures de la planta inferior. La central té els brancals i la llinda de pedra amb un escut esculpit i gravada la data de '1632', mentre que les laterals la tenen de maó ceràmic. També hi ha un rellotge de sol. A les golfes només hi ha una obertura sobre l'eix central. A la façana posterior les obertures son petites, sense cap criteri compositiu ni ornamentació, les finestres dels cos sud tenen brancals i llinda de pedra i que al cos nord hi ha una porta de factura moderna. La volumetria que s'observa des de l'exterior remet a un edifici de tres crugies paral·leles, amb entrada a la central dels baixos, i amb sala al capdamunt, una distribució força característica de l'època moderna. A la llinda de la finestra central del pis de la façana principal hi ha gravat un escut i el cognom Mas. | 08244-90 | Carrer Sant Roc, 12 | Can Ramon té l'origen en el mas medieval anomenat Pasteller. Els Pasteller estan documentats a Santa Coloma des de 1303. Al segle XVI hi trobem vivint els Mas, que hi continuaran fins a mitjan segle XVIII. Després d'ells, s'hi succeiran els Busquets i els Ventura. | 41.3667100,2.0143500 | 417566 | 4579935 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64819-foto-08244-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64819-foto-08244-90-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||
| 64820 | Can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-via-0 | MONJAS MANSO, L. (1995): Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. Plecs locals d'Història, 2. Santa Coloma de Cervelló: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. Barcelona: Cassiope. PADRÓ, J.; RIQUELME, J. (2002): Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. V.A. (2011): Inventari de masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIII-XXI | La masia de Can Via és un edifici de planta trapezoïdal, de planta baixa i dos pisos. La façana principal està orientada a sud i dóna al jardí. Tot i això, l'accés preferent actual és per la façana de darrera, orientada a nord, que dóna al carrer dels Cirerers. L'obertura principal de la façana sud és una porta dovellada amb arc de mig punt. A la clau hi ha la inscripció 'IHS JAUME VIA FEBRE ALS 28 ANY 1717'. A cada banda de la porta hi ha tres finestres, en aquest cas adintellades. Al primer pis hi ha sis finestres, tres de les quals (les centrals, sobre la porta principal) tenen ampit, brancals i llinda de pedra vista. A la segona planta hi ha sis conjunts de tres finestres amb arc de mig punt, i una finestra del mateix tipus aïllada a l'extrem de ponent. A la façana de llevant, les obertures del primer pis són amb arc de mig punt. A la façana nord, que dóna al carrer, les finestres de la segona planta són com les de la planta respectiva a la façana principal, mentre que a la resta de planta són rectangulars de nova factura. A la planta baixa hi ha una portalada amb arc de mig punt amb brancals i dovelles de pedra vista, en aquest cas sense cap inscripció. Des d'aquesta façana nord s'aprecia una torratxa coronada per merlets esglaonats i amb la data 1717 pintada. Al jardí que hi al sector nord enfront de la façana d'accés hi ha una molí de sang i una premsa mecànica construïda el 1877 a Sant Vicenç dels Horts, segons consta a la mateixa peça. A ponent hi ha l'era de la masia, que està pavimentada amb rajola ceràmica vermella manual, amb peces que tenen gravats diferents motius: la data de 1895, la data de 1896, una mà, un ocell, les petjades d'un gat o gos, una circumferència amb radis composada entre quatre rajoles i motius geomètrics amb forma de tres franges traçades en diagonal. A l'interior destaca la cambra i alcova amb paviment hidràulic i portes amb fusteries treballades, d'estil alfonsí, de l'ala est de la planta pis, i el sostre decorat amb guixeries de motius florals en una dependència de la planta baixa, fruit de les obres del segle XIX. | 08244-91 | Carrer dels Cirerers, 6 | L'origen de la masia es remunta al segle XIII, sota el nom del Mas d'Ervig, establert el 1278 a Pere Campllong per Guillem de Cervelló. El 1374 ja trobem que el propietari, Marc Ervig, havia adoptat com a cognom el nom del mas. Serà així fins mitjan segle XV o fins i tot el segle XVI, quan s'hi instal·laren els Via. Aquesta família va mantenir-ne la possessió fins mitjan segle XIX, quan van ser succeïts pels Pascual, emparentats amb els propietaris homònims de Can Colomer. No es pot deduir com podia haver estat el mas medieval Ervig, però sí que es pot aproximar una hipòtesi de com era la casa en època Moderna: estaria formada per tres crugies paral·leles organitzades entorn d'una central, amb entrada als baixos i sala al pis, una configuració que correspondria a mitjan segle XVII. Hi havia una entrada, el celleret de la cambra de baix, la cambreta de dit celler, el celler gran, la cuina, l'estable (que devia ser espaiós, ja que hi ha constància que era utilitzat per pastors que portaven ramats des del Ripollès), la sala, la cambra de l'escala, la cambra del blat i la cambra principal. Reformes posteriors van afegir-hi cossos a les bandes est, oest i nord. A més de les reformes del mas, a l'exterior del mateix (davant la façana nord) hi ha dos elements que deixen constància de la seva puixança econòmica. Per una banda, un molí de sang que conserva la mola i la petita bassa per fer el primer triturat de les olives; de l'altra, una premsa de torsió de ferro, on es llegeix 'CONSTRUIDA / en / S. VICENS DELS HORTS. / 1877.' A la segona meitat del segle XX, la masia va canviar diversos cops de propietaris, i finalment va esdevenir una residència geriàtrica. L'adaptació a les necessitats d'aquest ús ha implicat un seguit de reformes i ampliacions del conjunt. | 41.3638700,2.0106800 | 417255 | 4579623 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64820-foto-08244-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64820-foto-08244-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64820-foto-08244-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||
| 64821 | Monument a Eusebi Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-eusebi-guell | XX | Ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions. | <p>En un punt destacat de la Colònia Güell s'obre la una plaça rectangular dedicada a Joan Güell, el pare del fundador de la colònia. El centre de la plaça l'ocupa un tancat (amb perímetre de barana de forja) ovalat enjardinat, on s'alça l'escultura. La base està edificada amb granit gris que alterna línies rectes i arrodonides: sobre una peanya rectilínia decorada amb motllures i una sanefa de garlandes, s'alcen dos elements volutats que flanquegen l'element central, de perfil rectangular. A la part posterior de la peanya, la tanca de forja gira per permetre l'accés a una petita font, situada sota la inscripció 'MONUMENT INAUGURAT L'ANY 1935', visiblement alterada posteriorment (farcint algunes lletres i gravant-ne d'altres) per aconseguir-ne la traducció al castellà 'MONUMENTO INAUGURADO AÑO 1935'. En un lateral de la peanya hi ha gravats, discretament, els noms dels escultors: 'M. Y L. OSLÉ'. A la part frontal hi trobem les dues inscripcions principals, novament alterades per traduir-les. A dalt, la dels dedicants 'LA COLONIA GÜELL AL SEU FUNDAD[OR]', que passa a ser 'LA COLONIA GÜELL A SU FUNDAD[OR]', quedant la part final tapaa pels plecs de roba de la part superior. La inscripció de sota, resa 'EUSEBI GÜELL Y BASIGALUPI EN L'ANY 1890', que passa a ser 'EUSEBIO GÜELL Y BACIGALUPI EN EL AÑO 1890'. Com a colofó de la base granítica, hi ha un escut de Catalunya amb una branca d'olivera. Sobre aquesta base en granit gris, que segueix cànons i motius propis de la tradició academicista, s'hi destaquen tres elements en marbre blanc. Sobre cadascuna de les volutes laterals hi ha un escut ovalat envoltat per garlandes; l'un, amb els atributs d'Hermes (el pétasos alat i el caduceu) acompanyats per un martell i la inscripció 'TREBALL'; l'altre, amb els atributs d'Atena (un casc guarnit amb un cap de moltó i un lleó) acompanyat per la inscripció 'SAVIESA'. Per tant, ambdós escuts volen reflectir tant la capacitat i èxit d'Eusebi Güell en el seu vessant d'industrial com la seva condició d'intel·lectual i protector d'artistes. Finalment, al capdamunt del conjunt s'alça el bust d'Eusebi Güell, esculpit també en marbre blanc. No se'l representa frontalment, sinó en una disposició a 3/4, i a una alçada (fins sota del pit) que inclou la representació dels braços i mans, trencant amb una configuració tradicional del bust. Amb la mirada llarga, Eusebi Güell és representat amb un llibre a les mans i amb un teixit que penja per sobre de la base grisa, reforçant el contrast cromàtic i de línies i, de nou, reforçant el doble vessant econòmic (el teixit) i intel·lectual (el llibre).</p> | 08244-92 | Plaça de Joan Güell | <p>El monument fou inaugurat el 1935 en part per subscripció popular i en part per aportació de Colònia Güell S.A. El cap de l'estàtua va ser arrencat el juliol de 1936 per un grup anarquista forà lligant-li una corda al coll i estirant amb un camió. El 1939 el cap va ser reposat i els falangistes van traduir al castellà la inscripció del pedestal. Els anys 2010 aproximadament algú li va trencar el nas, que va ser reposat recentment.</p> | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 1935 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64821-foto-08244-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64821-foto-08244-92-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | OSLÉ I SAEZ DE MEDRANO, Llucià i OSLÉ I SAEZ DE MEDRANO, Miquel. | 105 | 51 | 2.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||
| 64822 | Pedra gravada del Montpedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-gravada-del-montpedros | <p>Aflorament rocós de pissarra en forma prismàtica. La inflexió central de la roca defineix dues fàcies, en cadascuna de les quals hi ha una imatge gravada amb una a incisió regular i profunda (a priori, realitzada amb eines metàl·liques). La primera d'elles, orientada vers llevant, presenta un motiu soliforme resolt amb un punt central, un cercle i vuit petits segments que representen els raigs del sol. Des de la part superior de la circumferència es prolonguen dues línies més llargues. Abans de separar-se, estan creuades per una línia transversal. En conjunt, recorda a la simbologia abstracta del carro del sol, però es tracta de la signatura de l'autor del gravat. A la dreta de l'anterior, encarada al nord, la segona figura està formada per una doble espiral que fa dues voltes i mitja i que acaba amb un conjunt de línies paral·leles. Per sobre l'aquest element, hi ha cinc orificis que coincideixen amb la separació entre els 5 dits de la mà dreta. A la part inferior esquerra hi ha una petita espiral de dues voltes. A tocar seu hi ha un seguit de línies unides a dos petits cercles amb banyes, cosa que podria interpretar-se com una altra configuració del carro del sol. Es tracta d'una producció contemporània feta per un artista local.</p> | 08244-93 | Al peu del camí que ressegueix la carena del Serrat de la Torrassa. | <p>L'any 2020 va patir un acte vandàlic i es van trencar algunes parts de la pedra. </p> | 41.3703900,2.0021700 | 416552 | 4580355 | Dècada dels anys 1990. | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64822-foto-08244-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64822-foto-08244-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-10-11 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Punsola, artista plàstic | Realitzada per l'artista plàstic Francesc Punsola els anys 1990. | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 64823 | Puig del Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-cartro | SOLÍAS, J. M. El poblament del curs inferior del Llobregat a l'època romana. Barcelona, 1982. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona. | III-I aC | No hi ha indicis suficients per poder-ho determinar. | Jaciment arqueològic conegut arran de la troballa de materials en superfície a la dècada de 1960 per part del Sr. Ramon Mas. Es tracta de ceràmica d'època ibèrica (sense poder-ne precisar més la cronologia. En el moment de visitar el lloc no s'hi va apreciar l'existència de materials o de cap mena d'estructura en superfície, possiblement per l'acció erosiva d'una banda i per la cobertura vegetal d'una altra. Amb les evidències que es tenen del jaciment no es pot afirmar que correspongui a un poblat però, si més no, les excel·lents condicions de visibilitat del lloc l'hauria convertit en un lloc de freqüentació en època ibèrica. | 08244-94 | Puig del Cartró | 41.3563900,1.9864200 | 415217 | 4578816 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64823-foto-08244-94-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||||
| 64824 | Creu del Puig de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puig-de-can-cartro | XX | La creu s'alça sobre una base quadrada amb dos graons, construïts amb maçoneria i rematats amb rajols quadrats. L'amplada i profunditat d'aquests graons permet el seu ús com a banc i alhora acull, en cadascuna de les seves quatre cares, una placa amb el nom de cadascun dels quatre municipis que hi confronten. Al costat corresponent a Sant Boi de Llobregat hi ha una segona placa commemorativa del 25è aniversari de l'erecció de la creu (1981) i una tercera, amb un poema de Jacint Verdaguer, que commemora el cinquantenari (2006) i suposa la recuperació de l'aplec. A la part més alta de la base també hi ha encastada una placa amb un vèrtex geodèsic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. El cos pròpiament dit de la creu està fet amb formigó. | 08244-95 | Puig de Can Cartró | El lloc on s'alça la creu assenyala allà on creixia l'anomenat Pi del Cartró. Aquest pi pinyoner monumental, que destacava dalt del turó, era un punt de referència del paisatge, fins i tot per als navegants. El lloc era molt concorregut per part dels excursionistes, i havia acollit aplecs, dinars i berenades, fins que el 22 de febrer de 1915 un temporal de vent el va aterrar. L'any 1956, 25è aniversari de la Unió Excursionista de Catalunya, la secció de Sant Boi de Llobregat hi va alçar la creu tot recuperant aquest punt de referència. | 41.3561500,1.9865200 | 415225 | 4578790 | 1956 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64824-foto-08244-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64824-foto-08244-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | UEC - Sant Boi de Llobregat | També coneguda com a Creu del Pi del Cartró. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||
| 64825 | Aplec de la Creu de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-creu-de-can-cartro | https://www.torrelles.cat/fitxer/9827/Aplec%20de%20la%20Creu%20de%20Can%20Cartr%C3%B3.pdf | XXI | Aplec recuperat l'any 2006 que no és fruit d'una devoció religiosa, sinó una iniciativa excursionista. Els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Torrelles de Llobregat, juntament amb Òmnium Cultural i les respectives colles excursionistes, organitzen anualment (el darrer cap de setmana de setembre o el primer d'octubre)aquesta trobada en la qual els caminaires pugen simultàniament des de les quatre poblacions fins al peu de la creu. Un cop allà, s'hi esmorza i s'hi canten cançons. | 08244-96 | Puig de Can Cartró | El lloc on s'alça la creu assenyala allà on creixia l'anomenat Pi del Cartró. Aquest pi monumental, que destacava dalt del turó, era un punt de referència del paisatge, fins i tot per als navegants. El lloc era molt concorregut per part dels excursionistes, i havia acollit aplecs, dinars i berenades, fins que el 22 de febrer de 1915 un temporal de vent el va aterrar. L'any 1956, 25è aniversari de la Unió Excursionista de Catalunya, la secció de Sant Boi de Llobregat hi va alçar la creu tot recuperant aquest punt de referència. L'aplec com a tal es va recuperar l'any 2006. | 41.3561500,1.9865200 | 415225 | 4578790 | 2006 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64825-foto-08244-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 64826 | Creu de la Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-0 | XX | Creu senzilla actualment fonamentada sobre una base de formigó i un vas metàl·lic de secció quadrada. Al seu interior s'hi encaixa la creu en sí, feta de dues peces de fusta tallada en secció quadrada i amb una escotadura prèvia a un acabament arrodonit als dos extrems del travesser i al capdamunt de la creu. Tant el vas metàl·lic que la subjecta com la creu estan pintats de color blanc. Allà on s'encreuen ambdues peces hi ha un cartell amb la inscripció pintada 'Creu de la Missió'. | 08244-97 | A l'entrada de la Colònia Güell, just davant de la rectoria. | Al rètol antic de la creu, s'hi llegia 'RECORD DE LA MISSIÓ ANY 1917 RESTAURADA EN LA MISSIÓ DE L'ANY SANT 1950'. Aquest origen l'any 1917 coincideix amb un moment de consolidació de la colònia. | 41.3647200,2.0281200 | 418715 | 4579701 | 1917 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64826-foto-08244-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64826-foto-08244-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | |||||||||
| 64827 | Turó de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-sant-antoni | III-I aC | No hi ha prou elements per establir-ho. | La muntanya de Sant Antoni, amb un màxim de 351,8 m d'altitud, és el punt més elevat del terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, i domina un extens territori al seu voltant. Aquest fet, junt amb la disponibilitat d'espai al capdamunt on establir-se, hi ha atret els humans a assentar-s'hi en diverses ocasions. Aquest fet resulta evident amb el castell medieval de Montpedrós (a partir del segle XIII anomenat Castell Nou de Cervelló), però prèviament ja hi havia hagut un assentament iber. Si bé a la plataforma superior de la muntanya el castell sembla haver arrasat l'estratigrafia més antiga, als vessants s'hi troben grans quantitats de ceràmica ibèrica. No obstant, la manca d'una intervenció arqueològica amb metodologia científica no fa possible escatir la morfologia i cronologia exacta d'aquest jaciment iber. | 08244-98 | Montpedrós | 41.3698500,2.0025700 | 416585 | 4580295 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64827-foto-08244-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64827-foto-08244-98-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com a Montpedrós. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||||
| 64828 | Col·lecció d'elements de la Cooperativa de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-la-cooperativa-de-la-colonia-guell | XX | El Centre d'Interpretació de la Colònia Güell acull una mostra permanent de peces (cal tenir en compte que n'hi ha més que estan emmagatzemades) d'art, mobiliari, maquinària i altres elements procedents de Colònia Güell S.A. i de la Cooperativa de Consum Colònia Güell. Des d'un punt de vista artístic, les dues peces amb més rellevància són els de bronze d'Eusebi Güell i de Ferran Alsina que s'exhibeixen al Centre d'Interpretació. El bust d'Alsina està signat per Eduard B. Alentorn, escultor de Falset amb una coneguda obra escultòrica. Una fotografia l'Alexandre Marletti (de 200x60 cm) mostra una panoràmica de la Colònia l'any 1917. Un altre element rellevant per al coneixement del conjunt patrimonial és la maqueta de la fàbrica, de 3x2 m. Realitzada entre finals de la dècada de 1950 i inicis dels 1960, empra la fusta per als edificis i llautó per a les inscripcions. Un dispositiu elèctric permetia encendre els llums de la secció seleccionada per un comandament manual. Part de la col·lecció se centra en elements associats a la funció productiva de la fàbrica. Entre ells, un seguit d'instruments elèctrics (un dinamòmetre, una maqueta del sistema d'estiratge Balmes, un aspi-en aquest darrer cas no originari de la fàbrica-), però també diversos catàlegs de retalls de roba i mostres dels gèneres produïts per la Colònia Güell. Entre el mobiliari (bona part del qual procedia de la sala de lectura), cal destacar un gran armari, una vitrina i una taula, junt amb un conjunt bibliogràfic. Cal també esmentar la reproducció de la maqueta esterostàtica ideada per Gaudí per visualitzar en tres dimensions l'estructura de l'església de la colònia. A més dels elements descrits, la col·lecció de la Cooperativa inclou diverses eines agrícoles i d'altra mena que no s'hi exposen. | 08244-99 | Carrer Claudi Güell, 6 | Aquestes peces van ser cedides per l'empresa a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Anteriorment havien estat exposades als Cellers de la Cooperativa, fins que fou habilitat el Centre d'Interpretació actual. | 41.3627100,2.0274300 | 418655 | 4579479 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64828-foto-08244-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64828-foto-08244-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Diversos autors | Aquestes peces van ser cedides per l'empresa a l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Anteriorment havien estat exposades als Cellers de la Cooperativa, fins que fou habilitat el Centre d'Interpretació actual. El fons documental està en dipòsit a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 | ||||||||
| 64829 | Pi Tallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-tallat | XIX | S'hi aprecien signes de deteriorament. | Tronc sec d'un gran pi (supera els 4 m d'alçada) ja mort, que ha perdut completament la capçada. Aquest pi és el testimoni d'un petit bosquet que, primer entre camps de conreu, va anar sent absorbit pel creixement urbà del nucli de Santa Coloma de Cervelló. A mitjan segle XX la plaça va adquirir la fesomia triangular actual. Seguint l'evolució d'aquest espai mitjançant els ortofotomapes de l'ICGC, l'any 2009 van ser tallats tots els pins llevat del tronc que queda. Més enllà del valor material d'aquest especímen botànic, la seva rellevància rau en el factor popular i toponímic, ja que dóna nom a la plaça on es troba. | 08244-100 | Plaça del Pi Tallat | Aquest nom popular ve de l'acció de la propietat del terreny quan va fer tallar el pi contra la voluntat del poble, però es va poder aturar la tala de la resta. En el primer ajuntament democràtic es va introduir oficialment aquest nom en el llistat de carrers i places. | 41.3676900,2.0176600 | 417844 | 4580041 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64829-foto-08244-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64829-foto-08244-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 321,23 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml