Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
65131 Caseta de bombes d'aigua de Sala-d'Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-bombes-daigua-de-sala-dheures <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX Tapada per la vegetació <p>Edifici construït sobre un dipòsit d'aigua. És de planta quadrada (2'8 per 2'8 m) i està bastit amb pedra del país. La coberta de la qual en destaca la barbacana, és a dos vents, amb ús de teula àrab. La façana principal té únicament la porta de fusta, d'accés a l'interior. A la banda de ponent hi ha una finestra de punt rodó. Entorn dominat per l'existència de argelagues, bardisses, heures i arços que dificulten la visió de la totalitat de l'edifici, en especial la part posterior i lateral esquerra. Construcció d'una gran consistència. El creixement descontrolat de la vegetació de l'indret en pot fer perillar la seva solidesa. La teulada presenta algunes teules trencades.</p> 08246-63 Sala-d'Heures <p>A l'interior hi ha les bombes d'aigua i els comptadors d'electricitat, a la part posterior de l'edifici hi ha un pal d'electricitat.</p> 41.9022600,2.2994800 441896 4639162 1920 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65131-foto-08246-63-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-10-02 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65243 Respirador de la Torre de Sala-d'Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/respirador-de-la-torre-de-sala-dheures <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX <p>La construcció té una alçada de 3'25 m i és de planta quadrada. El cos de la torre mesura 65 per 65 mentre que la base més ampla amida 75 per 75 m. Està coronada per una coberta a dos vents construïda amb dues pedres del país. Sota la coberta hi ha un forat per on surt l'aire. Si bé les heures tapen la base i part de les cares de la torre, i la presència de grafits a la cara que dóna al camí, es pot dir que presenta un bon estat de conservació. Els arbres i la vegetació no afecten la visualització de la torre, des de totes les perspectives.</p> 08246-176 Sala-d'Heures <p>La seva finalitat és treure l'aire de la canonada per on passa l'aigua que va des de la font del Paradís als dos dipòsits que hi ha a tocar del torrent de Saladeures.</p> 41.8988700,2.3016500 442073 4638784 1920 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65243-foto-08246-176-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65130 Caseta d'Aliets de Sala-d'Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-daliets-de-sala-dheures <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX La teulada està deteriorada <p>Edifici de planta quadrangular, de 4'87 m per 4'90 m, construït amb pedra del país. L'entrada a l'interior es fa a través d'una porta de fusta sota un portal de punt rodó amb pedra disposada a plec de llibre. A les façanes laterals hi ha dues obertures, de punt rodó, imitació de l'estil romànic i amb dos llangardaixos. La coberta és de teula àrab a dos vents, i presenta un ràfec decorat amb cinc fileres de rajols i teules ceràmics. Els angles cantoners es troben marcats amb carreus més o menys escairats de petites dimensions. L'entorn es troba força descuidat, amb presència de bardisses i arbres com plataners, acàcies, roures i avets. Davant de la façana nord oest hi ha una bassa que proveeix amb l'aigua sobrant dels aliets. La teulada està plena de vegetació i fullaraca, el que propicia l'aixecament de les teules i segurament l'entrada de l'aigua de pluja anterior. Així mateix, l'heura cobreix bona part de les parets exteriors.</p> 08246-62 Sala-d'Heures <p>L'interior de la caseta conté els aliets o bombes. Aquest mecanisme que es va servir per pujar aigua, en aquest cas cap a la casa. L'aigua venia del pantà per un rec o canalet i en arribar a la casa els aliets la pujaven fins un dipòsits 'La Copa' amb la finalitat de regar els jardins i proporcionar aigua al bestiar. Mentre que per beure feien servir l'aigua de la copa.</p> 41.9023600,2.3008300 442008 4639172 1920-30 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65130-foto-08246-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65130-foto-08246-62-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-10-02 00:00:00 Anna M. Gómez Bach La caseta es troba entre la pista forestal que porta fins a Vilalleons i el camí que porta a uns horts. A prop hi ha el casal de Saladeures i la casa dels masovers. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65136 La Copa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-copa <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX <p>Dipòsit d'aigües elevat situat al paratge de Sala-d'Heures, ubicat a la part més elevade el turó on s'aixeca la masoveria sobre el casal de Sala-d'Heures. Aquest contenidor d'aigua potable respon a la funció d'emmagatzematge de l'aigua tractada per el seu consum humà segons els estàndards de qualitat de les diverses autoritats locals i internacionals. En les zones d'intensiu ús agrícola és difícil trobar pous l'aigua aptes pel consum humà sense passar per cap tractament. Són especialment els valors dels nitrats i els compostos fitosanitaris els que actuen com indicadors negatius junt a les bactèries, els minerals i les partícules en suspensió. En alguns llocs es construïen cisternes i aljubs que recullen les aigües pluvials, aquests solen ser subterranis perquè l'aigua es mantingui fresca i sense accés, i en casos més concrets estructures aèries. És el subministració d'aquesta aigua potable al consumidor particular el que va portar a inicis del segle XX a la realització d'unes obres d'enginyeria hidràulica de caràcter privat. Aquest dipòsit va ser projectat en obra, ferro i formigó i ferro. Es tracta d'una estructura d'emmatzegament d'aigua encarregat pels propietaris Sala-d'Heures per abastir la casa i la masoveria, a nivell estructural està formada per un cos sobreaixecat, de forma cilíndrica que es recolza en un punt fixe format per una columna o torre massissa. Aquest dipòsit disposa d'una zona d'emmagatzament a mode de contenidor unitari i presenta amb una estructura de coberta a la part superior, que li dóna la forma d'una copa, nom pel qual és conegut.</p> 08246-69 Sala-d'Heures <p>El casal de Sala-d'Heures disposa d'una important infraestructura d'abastiment hidràulic, fruit de les obres iniciades pels seus propietaris a mitjan del segon quart del segle XX. Amb la reconstrucció del casal, la família Fontcoberta portà a terme importants obres hidràuliques, des del pantà fins a la canalització, així com diferents sistemes d'aprofitament de les aigües residuals per rec i usos secundaris. En el cas de la copa l'aigua es capta i s'emmagatzema per a consum humà, mentre que l'aigua que prové dels dipòsits que hi ha a tocar el torrent de Saladeures també destinada al consum dels residents al casal de Saladeures.La finalitat dels dipòsits és recollit l'aigua que prové de la font del Paradís per mitjà d'una canalització soterrada, fet al 1925 i 1930 per abastir d'aigua al casal.</p> 41.9040100,2.3015900 442072 4639354 1920-30 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65136-foto-08246-69-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach A prop del Torrent de Sala-d'Heures també es localitzen dos nous dipòsits. Conjunt de dipòsits construïts amb pedra del país es troba adossat a la paret de la feixa. Un dels dipòsits té una llargada de 2'35 m i una alçada de 1'60 m. A la façana principal hi ha una porteta amb dos golfos, que permet accedir a l'interior; mesura 50cm d'amplada i 75 cm d'alçada. El dipòsit es troba a la zona coneguda com els jardins de Saladeures. Presenta un bon estat de conservació, si bé la vegetació que cobreix la coberta i les heures que ocupen bona part de la façana poden afavorir el seu deteriorament. Dos dipòsits, de planta circular, amb un diàmetre exterior de 13'10 m i una alçada de 3m. Per entrar a l'interior hi ha una trapa a la coberta que fa 70 cm de diàmetre. El material de construcció és el formigó armat. Es troben ubicats a banda i banda del torrent. Entorn dominat per vegetació típica de bosc i per matolls i bardisses de tota mena. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65157 Font de Sala-d'Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sala-dheures <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX Absència d'una llosa a la coberta, i perquè la vegetació, especialment l'heura. <p>La font, que té una coberta a dos vents, té una amplada de 60 cm i una alçada de 90 cm. Tota ella està construïda amb pedra del país. A la part posterior de la font hi havia hagut una portella de ferro. L'entorn està dominat per la presència de prats, camps conreats, arbres de tota mena, i les diverses estructures hidràuliques. Element que es troba en un estat de conservació força deficient, per l'absència d'una llosa a la coberta, i perquè la vegetació, especialment l'heura, ho va cobrint tot. A tocar hi havia una aixeta de control de les canonades o conduccions d'aigua.</p> 08246-90 Sala-d'Heures <p>Aquesta font es va fer per anar-hi a berenar els senyors del Casal de Sala-d'Heures. Just a sota s'hi trobava una altra font i l'aigua que rajava era la que sobrava del dipòsit d'aigua per a ús domèstic, situat davant mateix de la font del Paradís. La font inventariada actualment ja no raja i es troba trencada i el material arquitectònic dispersat per un camp proper. Aquesta estructura formava part de la gran infraestructura hidràulica organitzada a Sala-d'Heures.</p> 41.9025200,2.2994900 441897 4639190 1920-30 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65157-foto-08246-90-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-10-02 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65159 Font del Paradís https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-paradis <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRUP DE DEFENSA DEL TER. 2005. Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 205.</p> XX <p>La font, feta amb pedra del país, la forma un cos rectangular (2'60 m amplada pr 4'3 m alçada), coronat per una estructura semicircular que té una alçada aproximada de 1'3 m. Al bell mig del cos rectangular hi ha una porteta que servia per controlar l'aigua, així com per netejar el dipòsit. La presència de pedres i terra als peus de la font, fa que actualment tingui menys alçada. La font està situada a un nivell inferior que el terra i l'únic accés és a través de 9-10 graons, bona part coberts per vegetació típica del bac: boixos, molsa, etc. L'aigua de la font porta molta calç, com ho proven les formacions calcàries als peus del punt del qual emergeix l'aigua. La vegetació que creix al paratge és un perill per la integritat de la font.</p> 08246-92 Sala-d'Heures <p>La font, feta cap als anys 30 del segle XX respon a l'adequació de tot aquest paratge de Sala-d'Heures com a lloc d'esbarjo i lleure. Prop de la font, en el camí que porta a Santa Eugènia, hi ha l'indret d'on van treure la pedra per construir la catedral de Vic. Per davant passa el camí que s'agafa a Santa Eugènia i va cap el pla de la Pomareda o de les Sardanes. La font raja segons l'època de l'any i segons l'aigua que es necessita a Sala-d'Heures. Seria molt interessant recuperar-la, sinó hi ha perill que acabi coberta per terra i vegetació, com és el cas de l'escala. A prop hi ha l'aqüeducte que porta l'aigua vers els dipòsits.</p> 41.9006200,2.2997500 441917 4638979 1920-30 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65159-foto-08246-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65159-foto-08246-92-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-10-02 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65205 Pantà de Sala-d'Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sala-dheures <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX <p>Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro que li donen solidesa. Es de forma corba, té tres sortides d'aigua, fa 9 m alçada i el mur té una amplada de 1'60 m. El canal que fa de sobreeixidor, que surt de la banda esquerra del pantà té una amplada d'uns 4 m i les parets una alçada aproximada de 1'10 m. La vegetació que creix davant la façana principal i els laterals del pantà impedeix veure-la i fotografiar-la. A la banda esquerra s'ha anat acumulant amb els anys terra i d'altres sediments, que fa que el pantà sembli més petit de què realment és. Presenta molt bon estat. Es pot transitar per sobre la presa, si bé la vegetació hi ha anat creixent, fent que s'anés tapant el paviment que ara és de terra quan per sota hi ha pedra. El canal, que presenta les parets fetes amb pedra del país unides amb morter, s'aixeca sobre roca natural, i està força malmès.</p> 08246-138 Sala-d'Heures <p>Agafa aigua dels torrents de Vilalleons i Rocafarigola. Inicialment estava situada aigües avall del torrent de Saladeures. A la part superior de la façana principal hi ha una placa on hi deia any de construcció, però en estar esborrat no es pot llegir. El promotor de l'obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d'aigua, el pont, el canal, la font del Paradís, a fi d'aplegar aigua per a la casa i altres dependències. El pantà quan estava en funcionament servia per recollir aigua per regar els jardins, avui abandonats, i per consum del bestiar. El fet que durant l'any es buidi alguna vegada impedeix que pugui esdevenir un ecosistema per a tot tipus de fauna, si bé no és un element difós turísticament, si que és força conegut i concorregut.</p> 41.8994100,2.3026700 442158 4638843 1920-35 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65205-foto-08246-138-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65071 Aqüeducte de Sala-d'heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-sala-dheures <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. DALMAU, A. (2003). Santa Eugènia de Berga. Un poble per descobrir. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> XX <p>Pont situat sobre el torrent de Saladeures i format per 9 arcades de punt rodó. Té una amplada exterior de 1'30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m. Presenta uns forats quadrats (10 per 10) a les parets interiors als quals recolzaven unes baranes de fusta, avui inexistents. Voltants coberts per vegetació, alguns dels quals neixen i creixen a l'interior del torrent, el que pot suposar un perill en crescudes del cabdal del torrent. La presència de vegetació dificulta la visibilitat dels laterals del pont. El pont construït amb pedra del país i ciment, presenta un bon estat de conservació tot i que a l'interior hi ha fulles i terra i les façanes exteriors estan recobertes amb heures.</p> 08246-3 Sala-d'Heures <p>Per l'interior del pont passa la canalització que porta aigua de la font del Paradís als dos dipòsits d'aigua que hi ha a tocar el torrent de Saladeures, aigües avall. Salva la pendent del torrent de Sala-d'Heures mitjançant la construcció d'un pont-aqueducte. Bona part dels elements visibles a aquestes obres d'infraestructura hidràulica del casal de Sala-d'heures daten d'inici del segle XX.</p> 41.9002100,2.3006600 441992 4638933 1925 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65071-foto-08246-3-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2020-10-02 00:00:00 Anna M. Gómez Bach A 40 cm de distància, direcció sud, hi ha la font del Paradís i, cap al nord, ben passat el pont hi ha una torre de respiració. Tot aquest conjunt de construccions seria d'interès per fer passejades si estigués millor condicionat i senyalitzat. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65214 Pont de Sala-d'Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sala-dheures <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX Les voreres estan plenes de brossa i les bardisses que tapen els laterals del pont. <p>El pont que no és de volta té una amplada interior de 4'5m. Els estreps són de pedra picada. Les baranes estan formades per dues pilastres de pedra picada i tenen el passamà de tub de ferro. Les baranes tenen una llargada de 3'5m. Les pilastres tenen una alçada de 90 cm, i una amplada i llargada de 40 per 40. El paviment és asfàltic. No disposa de voreres ni cap sistema il·luminació. A banda i banda de la carretera hi havia hagut 8 guarda-rodes, quatre a cada lateral. Algunes estan tombades i altres han desaparegut.</p> 08246-147 Sala-d'Heures <p>Per aquell punt passava el camí ral Vic-Viladrau. El pont té la data de 1925 gravada en els dos pilars d'entrada al pont per la dreta. Sota el pont hi ha la resclosa de la teuleria de l'Aymerich a la qual s'hi pot accedir per una escala lateral que queda sota el pont, però la presència de vegetació romagueres i bardisses i aigua dificulten l'accés.</p> 41.9058700,2.2940300 441447 4639566 1925 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65214-foto-08246-147-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Presenta un bon estat de conservació. L'acumulació de terra a les voreres del pont fa que hi neixi vegetació, amb el consegüent perill d'ocupació del vial. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65115 Canal de Sala-d'Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-sala-dheures <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX Precari donat que no es troba en funcionament; observant-se trams ensorrats i d'altres refets amb formigó <p>El canal s'inicia als peus del pantà i finalitza el seu recorregut al casal de Sala-d'Heures, aquest discorre sempre per la banda dreta del torrent amb una extensió d'aproximadament un quilòmetre, donat que no es recte. Té una amplada interior de 20 cm i exterior de 28 cm, té una alçada interior de 9 cm i exterior de 13 cm. Per sota hi ha una biga que forma una única peça. Durant el seu trajecte passa per la muntanya, amb predomini de roures, arços i per la vorera de camps, actualment en desús. En alguns trams, més enlairats el canal descansa sobre uns pilars fets amb pedra o formigó. En estar en desús en un futur acabarà desapareixent enmig de la vegetació.</p> 08246-47 Sala-d'Heures <p>Actualment ho té cap utilitat però havia servit per portar aigua fins a la finca on es feia servir per regar els jardins i consum del bestiar. El seu recorregut es pot seguir per un camí que marxa paral·lel entre els dipòsits que hi ha sota el Casal i el pantà. Element de poc interès arquitectònic, donada la seva senzillesa, però imprescindible per conèixer la distribució de l'aigua a la finca de Saladeures.</p> 41.9005100,2.3025600 442150 4638965 1925-35 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65115-foto-08246-47-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-10-02 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65180 Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-i-santa-amancia-de-sala-dheures <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures, os. 363' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> XX <p>Capella de la Mare de Déu del Roser també dedicada a Santa Amància de Saladeures.Espai situat sota la torre del casal nou de Sala-d'heures i inaugurada al 1934. S'accedeix al recinte per un portal d'arc de mig punt que fa d'avantportal fins arribar a la porta. Aquesta presenta una creu penjada a la porta que n'indica la sacralitat. A l'interior s'obre un espai format per una sala rectangular on es disposen els bancs i un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser. Dues peces de la torre es guarden a l'interior de l'anomenat nou castell, penjades en una paret de cara a migjorn, prop de la capella de Santa Amància. La capella està pintada de blanc i presenta un sostre treballat imitant una coberta realçada, formada per un transversal més estret, l'arrancament del qual es troba per sobre de la corresponent volta longitudinal, restant les claus a la mateixa alçada.Tant el castell nou com la capella incorporada foren construïts a partir dels anys 1930. la capella s'erigí en honor a una nena màrtir romana, les despulles de la qual i la làpida que hi havia al seu sepulcre a les catacumbes foren traslladats a Sala-d'Heures per un cardenal parent dels Fontcoberta, amos actuals del castell.</p> 08246-113 Sala-d'Heures <p>Amb la construcció moderna del casal de Sala-d'Heures van desaparèixer els vestigis medievals de la domus antiga. El casal conserva el mobiliari dels temps inicials i sobretot un ric arxiu que pot donar molta més informació sobre Santa Eugènia. La nova capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, guarda les despulles de Santa Amància, una santa portada de les catacumbes romanes i guardada en un altar lateral de la part dreta de la capella amb la pedra o làpida original que diu: RECESSIT UN PAE AMANTIA QUI VIXIT ANNOS X. DIES XXV', aquesta santa va ser portada de les catacumbes de Sant Calixt, i la va lliurar als primers Pascual el bisbe de Vic i parent de la família Antoni Pasqual (1684-1707) i durant segles es va guardar a la capella de Sant Joan de Saladeures. Amb les obres del nou casal, realitzades entre el 1930 i 1934 a mans del mestre d'obres de Taradell Ramon Serra i Toneu, l'estiu del 1934 aquesta ja era habitada i també s'havia demanat permís per celebrar missa al nou oratori o capella situada al peu de la torre. Així doncs, a partir del 1934 les misses es van celebrar a la nova capella de la Mare de Déu del Carme i del Roser, situada sota la torre del casal, tal com consta en una sol·licitud que dirigeix el rector de Santa Eugènia a instàncies d'Ignasi de Fontcoberta al bisbe de Vic el mes de juliol de 1934, on es demana permís per dir dues misses, una a Sala-d'Heures i l'altra a Sant Joan.</p> 41.9027600,2.3011300 442033 4639216 1934 08246 Santa Eugènia de Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-2.jpg Legal i física Romà|Contemporani|Antic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Inhumació infantil d'una nena d'uns 10 anys, abillada i momificada. Es creu que és Santa Amància i reposa sobre un altar lateral de la part dreta de la capella, amb la làpida original. 83|98|80 45 1.1 1781 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65236 Refugi de l'Aumeda o Omeda https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-laumeda-o-omeda XX Completament cobert de vegetació <p>Refugi situat davant el mas Omeda, es troba tapiat amb totxo i l'accés és impracticable a causa de l'abundant vegetació arbustiva que creix a la zona.</p> 08246-169 Sant Marc <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> 41.9098500,2.3012400 442049 4640003 1936 08246 Santa Eugènia de Berga Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65236-foto-08246-169-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65237 Refugi de Sala-d'Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-sala-dheures XX <p>Refugi excavat a la roca natural. Es tracta d'una estructura excavada en forma de ferradura, l'obertura és semicircular i es realitza per sobre uns marges, sota el casal de Saladeures. L'accés de uns 3 m de boca i 0'7m d'alçària donen pas a un passadís en forma circular, on un individu cap dret i on hi ha espai de sobres per deixar part de l'armament o avituallament en cas d'atac o en situació de defensa.</p> 08246-170 Sala-d'Heures <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> 41.9038600,2.3004500 441978 4639339 1936 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65237-foto-08246-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65237-foto-08246-170-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65238 Refugi dels comandaments de Sala-d'Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-dels-comandaments-de-sala-dheures <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> XX <p>Edifici semi-excavat davant el Casal de Saladeures. Es tracta d'una estrutura rectangular, feta amb pòrtland, maó i pedra local, amb diverses obetures i dependències.</p> 08246-171 Sala-d'Heures <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> 41.9028800,2.3008100 442007 4639230 1936 08246 Santa Eugènia de Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65238-foto-08246-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65238-foto-08246-171-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65142 Festa de Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-1 XX <p>Les festes s'inicien el dia abans de Sant Antoni, amb una missa en honor al Sant, l'endemà hi sol haver activitats diverses per a tots els públics i edats. Des de representacions de teatre, interncanvi de plaques de cava, el concurs de dibuix infantil, etc. Els elements més destacats són el passa carrer, el sopar i el ball dels Tonis. El dia següent, es fa l'esmorzar de traginers, una missa a les 11h i el passant dels tres tombds, amb els abandarats i pubills que correspongui aquell any.</p> 08246-75 Nucli de Santa Eugènia <p>Festa tradicional catalana que a Santa Eugènia es celebra ininterrompudament des dels anys 30 i ha esdevingut la festa més cohesionadora del poble. Aquesta celebració es documenta per primer cop al 1888 en motiu d'unes obres al retaule de Sant Isidre. S'edita una petita revista municipal on es fa propaganda i difusió de la festa i a l'arxiu municipal consta nombrosa documentació, sobreto gràfica, de la festa i els tipus de celebracions que s'han fet al llarg dels anys.</p> 41.9000800,2.2832300 440546 4638931 1939 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65200 Palanca de can Baixeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-can-baixeres <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX <p>De la palanca només en queda un pilar que dóna a Can Baixeres. El pilar té una amplada aproximada de 1'20 i 1'30m. La palanca tenia uns 20 m de llargada, una amplada aproximada de 1 m i estava construïda amb fusta de roure. Per la banda de can Coll es recolzava sobre la roca natural. El pilar, que ara queda a una banda, inicialment era al bell mig del riu, però en anar-se emplenant la vorera del municipi de Vic de terra i altres sediments ha provocat que en quedés en una vorera. La vegetació tapa la major part del pilar, el què en dificulta la seva visió. Per la cara que dóna aigües amunt, el pilar presenta una forma triangular per refusar l'aigua cap a les bandes. Història:</p> 08246-133 Zona del Bulló <p>La palanca tenia un únic pilar i el seu perfil feia pendent, en estar can Coll a un nivell més enlairat que can Baixeres. Es deuria construir a resultes dels desperfectes provocats per l'aiguat del 1940 en la primitiva palanca que era aigües amunt. Tenia com a finalitat comunicar ambdues bandes del Gurri.</p> 41.9038000,2.2660600 439125 4639356 1940 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65200-foto-08246-133-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65201 Palanca de la font del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-font-del-rector <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX Entorn brut, de brossa vegetal. Dominat per bardisses i encanyissats. Presència d'horts petits. Per sobre hi passa la carretera d'Arbúcies direcció Taradell. <p>Palanca que fa de llarg uns 4 m i 80 cm ample, està situada 1 m sobre el curs del torrent. Construïda amb 4 taulons de fusta de roure units amb dos ferros un a cada extrem. No disposa de voreres ni sistemes d'il·luminació.</p> 08246-134 Nucli de Santa Eugènia <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. Antigament les dones del Raval anaven a rentar la roba a tocar el pont.</p> 41.8975900,2.2842700 440630 4638654 1950-60 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach La palanca de construcció rudimentària presenta dos taulons exteriors força deteriorats, el que pot fer perillar la seva consistència. No obstant això el pas no resulta perillós. Està situada al límit territorial dels municipis de Santa Eugènia i Taradell a 1,5 m hi ha la fia F-2T. Lloc de pas per accedir als horts de Manel Vilaró i per anar a passejar la gent de Santa Eugènia direcció Llagostera. Aigües avall trobem el pont de la Serra. 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65221 Porta d'accés a la finca de Sala-d'Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-dacces-a-la-finca-de-sala-dheures <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX <p>La porta està formada per dues fulles de ferro forjat, coronades per una llinda, també de ferro forjat, on es veu la lletra F en daurat i que correspon al cognom de Fontcuberta. Una bola de pedra corona els dos pilars de planta quadrada (68 per 68 m). L'entrada té una alçada d'uns 5 m, i la fulla de l'esquerra té una porta interior, que mesura 75 cm d'amplada i 2'4 d'alçada. Poc abans d'arribar al portal, la pista o carretera es bifurca i permet anar cap a Saladeures o bé cap a Vilalleons i el mas el Lleopart. Entorn net amb presència de camps i arbres abans d'arribar a la finca.</p> 08246-154 Sala-d'Heures <p>La porta es va fer amb motiu dels casaments de M. Carmen Torrado de Fontcuberta (1952), M. Dolores de Aguilera de Fontcuberta (1953) i Carmen de Aguilera de Fontcuberta (1954). Abans hi havia hagut una cadena de ferro que unia les dues pedres que precedeixen l'entrada.</p> 41.9042700,2.2998100 441925 4639385 1952 08246 Santa Eugènia de Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Abans de la porta, hi ha a banda i banda, una filera de boixos, precedida per unes pedres (56 cm de llargada per 46 cm d'amplada) que tenen inscripcions gravades, en una es pot llegir 'camino particular' i l'altra 'prohibido el paso', a prop hi ha la casa de pagès de Saladeures. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65255 Sardana de Santa Eugènia https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-santa-eugenia <p>Informació oral: Anton Dachs PERALBA, A. (1940-1960) Que bonica ets Santa Eugènia. Partitura.</p> XX <p>Sardana de Santa Eugènia de Berga que porta per títol: Que bonica ets Santa Eugènia Musica: Andreu Peralba Lletra: Salvador Junyent Som la gent de Santa Eugènia que venim tots a cantar la sardana del nostre poble perquè la puguem ballar fins les flors amb harmonia posen goig llum i color i l'ambient és d'alegria tot respira pau i amor. Les places i els jardins del nostre poble et deixa un bes dolç llum per recordar un lloc meravellós on tots podem mirar el verd dels arbres i els ocells cantar Quan passes pels carrers ditxós qui els mira somriuen els rosers amb el goig teu les roses i els clavells ajuntant un pom que bonica que ets Santa Eugènia Mentre puntegem la sardana amb gran delit als braços tots mirem enlaire I cada punt es un arpegi en l'infinit que tos fem més bonic amb el nostre aire I mentre volen les senyeres per l'entorn els fadrins volten les donzelles Els cors bateguen forts tots donem-nos les mans Ballem la nostra dansa catalans.</p> 08246-188 <p>Obra d'Andreu Peralba Codina, nascut al Bages 1906, fou músic i mestre de Sallent. Entre les seves obres destaquen: La Plaça de Sallent (1943), Dansaires Sallentins i Pardal enamorat (1948), L'Andreuet (1954), Cel blau, Petit i eixerit i la més bonica de Sants (1955), El tranquil drapaire i Nostra Dansa (1956), El Pepet enamorat i La iaia Lola (1957), És per tu (1958) i Sallent primera ciutat gegantera (1985). Tot i que la sardana no porta data, aquesta es deuria fer, segurament per encàrrec, entre els anys 40 i 50 del segle XX. Es tracta d'una sardana coral, és a dir una composició que té lletra i per tant pot ser cantades. Degut a l'impuls del cant coral i a la utilització per part dels compositors de sardanes de cançons populars, aviat varen aparèixer compositors i poetes que feien sardanes per a lletres, lletres per a sardanes o bé tot a l'hora. Passat el periode orfeonístic català, les sardanes corals han entrat en un parèntesi només obert, de tant en tant, per algun intent de rellançament. L'origen de la sardana és difícil de determinar, en primer lloc cal remarcar que la dansa circular en col·lectivitat es veu repetida en multitud de danses que no tenen cap relació directa amb la sardana. Cal descobrir per tant l'origen de la divisió numèrica dels passos i compassos, la diferencia de les altres. Els únics documents que ens resten de la sardana, abracen el període comprès entre els segles XVI i XVIII. És possible que el ball rodó i el ball mesclat siguin els precursors de la sardana, tal i com l'entenem ara. Les ballades a la plaça del poble es fan molt nombroses durant el segle XIX, hi intervenien gent de totes les edats. El programa es componia de quatre contrapassos, llargs i curts, i es cloïa la tarda amb una sardana. Cap el 1825, apareix la 'sardana llarga', com a fruit del desig popular d'evitar el problema d'espai que representava ballar el contrapàs. El primer pas d'aquesta transformació va consistir a duplicar el nombre de compassos de la sardana curta, però sense alterar el seu marc mètric. Després de la guerra, mica en mica, tornen a aparèixer les entitats sardanistes. Al 1950 es constituí l'Obra del Ballet Popular de manera formal, amb l'objectiu de coordinar les entitats propulsores i s'establiren les 'Jornades d'Estudis Sardanistes' ( 1959 ), el 'Dia Universal de la Sardana' ( 1960 ).</p> 41.9000800,2.2832300 440546 4638931 1956 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Andreu Peralba i Salvador Junyent 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65204 Palanca dels Taradells https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-dels-taradells <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX <p>Té una llargada de 12 m, una amplada de 3'9 m, i una alçada sobre el torrent de 1'10 m. El paviment de la palanca és de formigó armat i l'aigua passa per sota per mitjà de nous tubs, sis de 70 cm de diàmetre i tres de 60 cm. No disposa de baranes, ni voreres ni cap sistema d'il·luminació. Presenta una excel·lent conservació. Al curs del torrent, abans de creuar la palanca, s'aplega una certa quantitat de brossa vegetal i terra que pot esdevenir un perill en el cas d'una revinguda del riu, donat que poden embussar-se les canonades.</p> 08246-137 Gener-Plantalamor <p>L'antiga palanca, feta de dos bigues de roure, tenia una llargada de 9-10 m. L'únic testimoni que en queda són tres cavitats de 40 per 30 cm excavats a la roca que es poden veure al torrent aigües avall de l'actual palanca i que servien per encabir-hi els pilars de fusta de roure. No estava collat als pilars i si a les voreres per mitjà de dues cadenes, la mesura es va perdre per evitar que en cas de revingudes del riu la palanca fos arrossegada aigües avall. El diccionari geográfico-estadístic de Madoz, editat el 1850 però amb dades del 1842 parla de la palanca amb les següents paraules: 'para facilitar el paso del rio (Gurri) hay un puente de madera en el camino carretero que des de Vich conduce a Santa Eugenia i Taradell'.</p> 41.9103000,2.2649600 439040 4640078 1960-70 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach A prop ha quedat la casa nova de Torre Vinages. La palanca que fa de partió entre els municipis de Santa Eugènia i de Vic es fa servir de drecera pels vehicles i vianants que volen moure's entre ambdós municipis. 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65202 Palanca de la font Xica o can Soms https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-font-xica-o-can-soms <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX Ple de runa provinent de la construcció i deixalles inorgàniques. A la zona hi ha forces arbres: plàtans, pollancres i acàcies. A poca distància hi ha la resclosa i la font Xica. <p>Palanca amb una amplada de 80 cm i una llargada de 7'5 m, situada a una alçada de 60 cm respecte el torrent. Construïda amb formigó es sustenta sobre el torrent per mitjà de dos bidons de 200 l. De formigó. Les baranes de filat de tanca, tenen una alçada de 90 cm.</p> 08246-135 Nucli de Santa Eugènia <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. La utilització de diferents materials de construcció al pont i als estreps pot indicar l'existència d'un pont anterior a l'actual. Segons sembla hi havia hagut una totxana que tenia gravada una data avui inexistent. A tocar el torrent, i fins als anys 60 les dones del poble anaven a rentar la roba de gent de Vic. També hi ha un aljub i un safareig fets de pedra picada que es troben a 3 m. Colgats sota runa i terra, en propietat de Joan Comas Cassany (Reixach)</p> 41.8996800,2.2853700 440723 4638885 1980 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65202-foto-08246-135-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Lloc a recuperar per les passejades de la gent de Santa Eugènia, per la presència de nombrosos elements patrimonials, presència d'aigua, al ser un lloc fresc i ombrat. Lloc de pas per anar a Vilalleons (possibilitat de recuperar el camí ral). 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65240 Resclosa de la font Xica https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-xica <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX L'entorn més proper presenta molta brossa i runa acumulada amb el pas dels anys. Actualment ja no hi ha abocaments. <p>Resclosa construïda amb formigó armat. Té una alçada de 2 m, una amplada de murs de 50 cm i una llargada de 8 m. A la part davantera presenta un desaigua i cinc contraforts amb una alçada de 60 cm. Al coronament hi ha teula, de 70 cm de llargada que fa de sobreeixidor. Presenta un bon estat de conservació, no obstant perd aigua per l'estrep esquerra. L'única part antiga que perviu de la primitiva resclosa. Alhora a la banda interior dreta s'acumula una gran quantitat de sorra i terra, que facilita el creixement de la vegetació.</p> 08246-173 Nucli de Santa Eugènia <p>Aquesta resclosa substitueix una d'anterior que estava feta amb fusta. Els cinc contraforts deixen constància de la seva construcció amb les inicials JCP (primer contrafort) i els números 3,5,8,2 en els següents quatre contraforts (3-V-1982). La seva finalitat ha estat la d'agafar aigua per les hortes.</p> 41.8997200,2.2853300 440720 4638889 1982 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach A tocar hi ha la font Xica i a prop la Palanca de la Font Xica. 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65216 Pont del carrer Reguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-reguer <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX <p>Pont amb 20 bigues de formigó armat. Amb una llargada de 5'2 m i una amplada interior de 10 m. Les baranes metàl·liques de tub quadrat tenen una alçada de 1'15 m. Els estreps estan construïts amb formigó armat. L'alçada respecte el torrent és de 5'30 m. El paviment és asfalt no té voreres i presenta un fanal a la vorera dreta, direcció el barri de la Creu. Entorn dominat per la presència del torrent. Per la banda de l'escola les voreres estan brutes de vegetació (bardisses, canyes...) amb la presència d'una noguera. També hi ha un cert nombre de plàstics. Per sobre el pont passa una línia de 400 mil volts i per les escoles una de 25 mil volts.</p> 08246-149 Nucli de Santa Eugènia <p>La seva construcció a càrrec de Joan Güell Mas va venir motivada per la necessitat d'accedir al barri de la Creu del Cim. També es coneix com el Pont del Canyet i fins al 1991 pertanyia a Taradell. Al peu del torrent hi ha el lloc conegut com el canyet on les dones anaven a rentar roba i més endavant es tirava el bestiar mort, perquè sel mengessin els animals carronyers de la zona. Seguint el curs del torrent de Santa Eugènia amunt trobem la font Rodona i el paratge de la Font Xica; aigües avall hi ha la cruïlla amb el torrent del mig i més endavant els ponts de can Sacaire i la Gatonera.</p> 41.9010400,2.2858000 440760 4639035 1985-90 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65216-foto-08246-149-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65163 Font d'en Manon https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-manon <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 206.</p> XX <p>En aquesta font, abans de sortir l'aigua, aquesta es recull en un dipòsit natural de forma rectangular i que s'acaba amb corba. El dipòsit està construït amb totxos sobre la roca natural. Surt a l'exterior per mitjà de 3 brocs. L'alçada de la paret de la font, feta amb totxo, és de 2'05m mentre que l'amplada oscil·la entre 2'35m la part inferior i 90 cm la capçalera. Les voreres del torrent i zona propera la font estan netes de bardisses, però si seguim el curs del torrent el paratge està brut de vegetació. Els arbres dominants són acàcies algun soguer i om.</p> 08246-96 Nucli de Santa Eugènia <p>El nom de Manom prové del nom Ramon Molist, un home que va donar a conèixer Santa Eugènia de Berga, que feia pous i el seu fill en Josep va quedar cec d'una barrinada i van deixar l'ofici i es guanyava la vida venent números de la once per la comarca, acompanyat de la seva germana. La font fou feta pel seu pare. Els anys 40 es va fer una altra sortida a la font, amb el que en tenia dues. Va ser refeta per la brigada de l'ajuntament Joan Crous Pladevall i Josep Rovira Ferrer, veïns del poble, al 2000. Si bé ja rajava des del 20 juny no fou inaugurada fins 11 setembre durant les festes del barri de l'Arumí. A l'estiu és un lloc molt agradable per la presència d'ombra i en quedar a tocar del torrent. Aigües avall hi ha una resclosa del molí del gener i si remuntem el torrent trobarem el pont del mas Roure.</p> 41.9072700,2.2833400 440562 4639729 2000 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65163-foto-08246-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65163-foto-08246-96-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-02 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Reformada al 2000, no obstant caldria condicionar l'entorn. Com molt bé diu una placa l'aigua no està tractada. La font queda just darrera de les cases del carrer Rossinyol, al costat del torrent de Saladeures. 98 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65088 Font dels Pollancres https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pollancres <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> XXI <p>Petita font situada al polígon de Santa Eugènia en una lleugera pendent a prop la carretera del Bolló. La seva fàbrica és força senzilla, es tracta d'una estructura adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans arbres i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar per a jugar la canalla i una pista de skate.</p> 08246-20 Nucli de Santa Eugènia <p>Font que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació del polígon del Bulló i d'Explasa a finals del segle XX i inicis del segle XXI. Situada en una plataforma a peu de la carretera del Bolló constitueix un lloc de trobada per la gent de tot el poble, tant per la proximitat de la zona esportiva, com per la presència d'un camp de futbol i altres equipaments lúdics. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants.</p> 41.9026600,2.2774300 440067 4639221 2006 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2020-10-02 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65235 Rec de la font Xica https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-font-xica <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX <p>Estructura que presenta un recorregut d'uns 100 m i té el seu inici en la vessant esquerra de la resclosa. El rec té una fondària i amplària de 15 cm. Està construït amb totxos, dos laterals i un horitzontal que fa de paviment. En un primer tram d'uns 10 m transcorre per sota la runa que s'ha acumulat a sobre. La seva conservació no és del tot satisfactòria donat que el rec presenta trams refets amb pòrtland en els quals s'aprofita les obres de millora per eixamplar-ho. Alhora són evidents esllavissades de terra del marge sobre el rec.</p> 08246-168 Nucli de Santa Eugènia <p>La seva finalitat és proporcionar aigua, a l'estiu, als horts de Penedès. Cada 4 o 5 m hi ha una entrada d'aigua del rec vers un hort determinat. Un camí que transcorre entre lloses de pedra comunica aquest rec amb la font Rodona que es troba a l'altra banda del torrent.</p> 41.8992700,2.2854600 440730 4638839 a.1936 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Pel costat esquerra hi ha un marge on creixen les bardisses, mentre que per la banda dreta hi ha un pas que permet accedir als horts. A la font Rodona, al carrer del Reguer, i a l'escola pública. Un mur de pedra seca separa els horts del torrent de Santa Eugènia. 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65175 Llegenda del Serrat de les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-les-bruixes <p>ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 13-14.</p> XX No massa coneguda <p>La gent gran del poble recorda que de petits, i per castigar-los els hi deien: t'enviaré al Serrat de les Bruixes, tot sol. Aquest indret, es troba al Puigsacost, sobre el Sot de les Bruixes, i es diu, que qui hi anava podia veure els cabells de les bruixes, que eren en realitat els núvols. Roviró recull en el seu llibre dues llegendes relacionades amb aquest serrat de les Bruixes, una s'anomena Les bruixes ballant a dalt del Serrat: 'Un dia d'estiu, el pagès de la casa de Puigsacost de Santa Eugènia de Berga estava treballant els camps que menava al peu del Serrat de les Bruixes. S'acostava un temporal molt gros pel cantó de muntanya, amb uns núvols negres molt grossos. Va veure a dalt del serrat una cosa que rotllava, que ballava; s'hi va fixar bé i va veure que era una balladora: una bruixa que anava ballant dalt el serrat. Al moment va arribar la pedregada. Una pedregada que li ho va xafar tot'. I l'altra s'intitula la bruixa que va ajudar al pagès: 'El pobre pagès de Puigsacost estava ben desesperat, tot li anava malament. La collita se li va anar en orris a causa d'una forta tempesta que li va deixar tots els camps ben pelats. A aquest pobre home se li havien mort tres criatures petites molt seguides. Li passava una desgràcia darrera l'altra. Tots els veïns judicaven que les culpables d'aquestes morts i tots els seus mals eren les bruixes. Una de les bruixes del pou de la ning-ning va anar a visitar el pobre home uns pocs dies després d'una tempesta. No els va fer cap mal, el contrari, els volia ajudar. Aquest dia, mentre la bruixa era allà a la casa va veure que el gall pujava sobre una gallina. A l'acte la gallina va quedar morta. La dona del pagès ja es desesperava: un altre cap de bestiar mort! Però aquella bruixa va tranquilitzar la dona i li va dir que la volia ajudar i que a partir d'ara no se li moriria mai més cap fill. I va ser veritat. Aquella dona va tenir dos fills més i no es van morir; ara ja són grans'.</p> 08246-108 Puigsacost <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer creure a la mainada. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de les Bruixes, ben documentat amb el Sot de les Bruixes, situat a sota mateix.</p> 41.8989200,2.2791800 440209 4638805 anys 30 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65175-foto-08246-108-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Les dues narracions recollides per Roviró les explicà Filomena Comes de Santa Eugènia de Berga el dia 24 de juliol de 1989. 98 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65229 Pou de la font del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-del-rector <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX Entorn dominat per la presència d'hortes, el torrent que presenta unes voreres brutes de brossa, el creixement de canyes, i per la carretera que porta a Taradell que transcorre per un nivell superior. <p>La caseta del pou presenta un bon estat de conservació. L'ús que es fa actualment dels horts pròxims comporta l'absència de vegetació, bardisses que pugi perjudicar la construcció. La construcció presenta una coberta a dues vessants, feta de totxana recoberta amb dos dits de ciment. La façana que dóna al torrent fa 1'70 m, mentre que la façana principal, amb porta d'accés a l'interior mesura 1'60 m. A més la porta presenta petites obertures que tenen una amplada de 15 cm. Per la banda que dóna al torrent transcorre un camí que porta vers Llagostera i els camps de Manel Vilaró. Antigament, el camí passava més a tocar el torrent.</p> 08246-162 Nucli de Santa Eugènia <p>Sobre la porta que dóna accés a l'interior del pou hi havia hagut una data, avui desapareguda. Es construí per agafar aigua de la Font de Rector i subministrar aigua al poble.</p> 41.8980400,2.2841900 440624 4638704 anys 50 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Productiu 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach A la part posterior hi ha la palanca de la Font del Rector i una fita que separa els Municipis de Santa Eugènia i Taradell. 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65241 Resclosa del Molí del Gener https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-gener <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX Bon estat, es podria consolidar. La vorera dreta com a protecció de la llera presenta blocs de pedra. <p>La resclosa té una llargada de 3'9m i una alçada de 1'05m. Per sobre la resclosa hi ha una passera que possibilita transitar entre ambdues bandes del torrent. A les voreres del torrent de Santa Eugènia s'ha creat un petit ecosistema amb presència de fauna ,caus de polles i foxes, també rates i flora fluvial com boga. També hi ha arbres (om, acàcies, albes). Caldria consolidar aquesta zona i eliminar brossa i vegetació no fluvial, cas de bardisses i ortigues. Del rec o canal que portava aigua al molí del Gener, aparentment no en queda res. En èpoques passades quan baixava aigua hi havia barbs, bagres, carpes i crancs, avui tots inexistents.</p> 08246-174 Nucli de Santa Eugènia <p>La actual resclosa fou realitzada en substitució d'una altra, desapareguda amb l'aiguat de 1940, però que en queden vestigis: presència de tres troncs de roure al mig del curs del torrent que tenien la missió de sustentar les pedres de la resclosa, dues lloses de pedra a la vorera esquerra que servien per tancar-la i paret de plec de llibre a l'estrep esquerra. A poca distància, aigües avall, hi ha dos forats de forma quadrada que contenien també bigues de roure. La resclosa actual fou realitzada pels germans Joan i Jordi Roma fent ús de 10 sacs de pollant a fi de recollir aigua per regar uns horts.</p> 41.9070300,2.2821800 440465 4639703 c.1970 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65241-foto-08246-174-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65215 Pont del carrer Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-catalunya XX <p>Pont en forma de trapezi. La llargada del mur de l'est és de 13'7m i el de l'oest fa 17'60m. L'amplada és de 5'10m. Té una alçada de 2'7m fins a la solera i de 4'25m fins la barana. Les baranes estan fetes de totxana arrebossada i com a passamà hi ha un tub de ferro galvanitzat. La seva alçada és de 80 cm i 1m. Formigó armat encofrat. En quan a l'estructura ofereix bon estat de conservació, però no es pot dir el mateix del paviment que presenta algun sot. Entorn dominat per habitatges. Torrent avall hi ha unes zones verdes ben cuidades amb arbres, bancs i gespa. No obstant l'espai que queda entre aquest passeig i el torrent està força deixat i caldria condicionar-lo aigües amunt no hi ha cap passeig.</p> 08246-148 Nucli de Santa Eugènia <p>Estructura molt recent.</p> 41.9057100,2.2834600 440570 4639556 c.1980 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65215-foto-08246-148-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Connecta els carrers Catalunya, Puigmal, Santiago Rusiñol, Pla Duran. Aigües amunt hi ha els ponts de la Gatonera i can Sacaire. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65211 Pont de cal Teuler del mas Mitjà https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-teuler-del-mas-mitja <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XIX-XX <p>El pont d'una sola arcada de punt rodó té una alçada de 75-80 cm respecte el curs del torrent, i una llum de 1'70 m. La llargada de la part antiga mesura 3'50 m, i la part ampliada és de 50 cm. No disposa de voreres ni cap sistema d'il·luminació. Es troba entre els camps de Benlloch i de la Farigoleta. L'entorn està brut de vegetació i arbres (noguer, soguer...) que ocupen la major part del torrent, que la majoria de vegades baixa sense aigua, el que dificulta veure'n les parets. L'acumulació de terra al torrent fa que sembli més baix del que realment és. La volta està feta amb maons massissos, mentre que s'emprà pedra del país a les parets laterals i frontals. La seva estructura es massissa, gràcies a l'ampliació de la solera a fi de facilitar el pas de vehicles.</p> 08246-144 La Serreta <p>Es va construir per anar del mas Mitjà al Serrat de Calldetenes i a l'invers. Se sap que el pont havia disposat de baranes. L'any 1998 es va fer la solera i s'eixamplà el pont, per la façana que dóna a Calldetenes.</p> 41.9193400,2.2778800 440120 4641073 fi XIX 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65211-foto-08246-144-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach L'accés és fàcil ja que es pot fer des de la carretera que passa per darrera del Mas Mitjà. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65226 Pou de can Sacaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sacaire <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX Presenta bon estat de conservació si bé avui dia ja no se'n treu aigua. <p>La caseta del pou té una alçada de 2'35m una amplada de 1'65m i una llargada de 1'65m. Les parets estan construïdes amb maons. Les teulades a dos vents és de maxambrat i pollant. La portella per on s'agafava l'aigua és de fusta, i té forma quadrada 1m alçada i 70 cm ample. La fondària del pou és d'uns 6m. L'entorn és força dolent en haver-hi a tocar el carrer Pirineu que no té voreres, presenta un alt índex de trànsit i a més hi ha una granja amb la consegüent emanació olors.</p> 08246-159 Nucli de Santa Eugènia <p>Pou construït per Joan Comas Surroca a la dècada dels anys 20 a fi d'agafar aigua per a ús dels residents a can Sacaire, on es rentava roba per a gent de Vic. A més de la carretera que porta al mas Roure i connecta amb la carretera de Saladeures davant mateix hi ha el vial que porta a la granja Natàlia i al barri de la creu del Cim. Els elements patrimonials més pròxims són el pont de can Sacaire i la mina d'aigua de la Gatonera.</p> 41.9051600,2.2839900 440614 4639494 p.1920 08246 Santa Eugènia de Berga Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
65212 Pont de la Gatonera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gatonera <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> XX <p>El pont amida 2'6 m de llum, té parets de pedra i la volta de rajola. L'estrep esquerra s'aixeca sobre la roca natural. L'amplada interior del pont és de 2'25m. L'alçada de la volta respecte el torrent és de 2m. L'alçada de les baranes és de 85 cm i l'amplada de la part superior és de 3'5 m. Les baranes són de totxana arrebossada i el coronament presenta lloses de pedra. El paviment interior és de terra el que facilita el creixement de la vegetació. No té voreres ni cap sistema il·luminació. L'entorn és molt brut, presència de vegetació i plàstics a les voreres del torrent. La part posterior dels pisos de can Baixeres edificats al costat del torrent de totxana vista desmereix l'indret en que hi ha acàcies i hortes. Bon estat estructural. Canonada de serveis instal·lada al costat.</p> 08246-145 Nucli de Santa Eugènia <p>Les baranes són posteriors al pont.</p> 41.9051200,2.2841000 440623 4639490 p.1950 08246 Santa Eugènia de Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65212-foto-08246-145-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-10-05 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Aigües amunt hi ha el pont de Can Sacaire i la mina d'aigua de la Gatonera, mentre que torrent avall hi ha el pont del carrer Catalunya. El pont és d'ús exclusiu dels vianants i petits vehicles (bicicletes, motos, cotxes...)ja que una pedra situada a la banda que dona al carrer Catalunya impedeix el pas de vehicles més grossos. En caminar per sobre es percep la volta del pont. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc