Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65172 | Puigdasens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdasens | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>Mas senzill que s'organitza al voltant de petites construccions annexes d'escassa qualitat constructiva. És de planta rectangular i es troba orientada d'est a oest. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. Totes les obertures són arrebossades. S'hi accedeix pel primer pis a través d'una escala adossada en paral·lel a la façana principal. Presenta cabirons de fusta a la part del ràfec. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color terrós.</p> | 08246-105 | La Serreta | <p>La història d'aquesta explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1950 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. Es coneixia per ca la Cigüenya.</p> | 41.9152300,2.2748400 | 439864 | 4640619 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aparentment es troba abandonada. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65173 | Lipsanoteca de ceràmica de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-ceramica-de-santa-eugenia | <p>BARRACHINA, J. (2003). Lipsanoteca de Santa Eugènia de Berga. AADD. (2003). Guia de les col·leccions. Museu Episcopal de Vic: 252. JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:550. PLANELL, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:249-250. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XI | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb una amplada màxima de 7'70 cm, un diàmetre de base de 4'5 cm i una alçària de 6'23 cm, amb una obertura superior de 3 cm. Presenta una forma ovoïdal, similar a una petita olla, de la qual foren suprimits el coll i la nansa, i només en resta part de l'arrencament. Aquesta peça, de factura senzilla i forma globular, ha estat feta al torn ràpid en argila envernissada de color vermell fosc o amb vidriat marró, amb lleugers jaspiats més foscos. Com als figons vitris, se li va trencar el llarg coll per tal de poder-hi introduir les relíquies i presenta una esquerda en diagonal que la secciona en dues meitats i l'arrencament d'una nansa. És una de les ceràmiques vidriades més antigues trobades a Catalunya, després de l'antiguitat, originària de Còrdova i datada de cap a l'any 1000. Tancada i utilitzada com a lipsanoteca a mitjan segle XI. Es creu que l'envàs original portava algun tipus de líquid preuat procedent del califat cordovès. Els envasos, en alguns casos, es reutilitzaven litúrgicament, i això ha permès la seva supervivència. L'obertura superior fou tapada per un segell de centre el·lipsoïdal, envoltat per l'efígie del comte Bernat Tallaferro, impresa set vegades. Sis dels estampillats discorren en cercle entremig d'evidents empremtes digitals damunt la cera, restant marcada únicament la pedra de l'anell amb la representació en relleu d'un cap humà. Però el setè estampillat que figura en la part central de la massa de cera i betum deixà impresa, a més de la pedra, la muntura del segell en un oval, que entre dues gràfiles paral·leles porta la inscripció de 'Bernardus comes' en lletres capitals. Segons documenta Pladevall, contenia restes d'ossos i d'un teixit envoltori, del tot malmès, de lli.</p> | 08246-106 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Posar relíquies d'algun sant en els altars quan es consagraven era un costum de l'església catòlica que s'ha mantingut fins els nostres dies. Aquesta pràctica era una continuació de les celebracions sobre tombes o relíquies de màrtirs per demanar la seva intercessió davant Déu i com a ritual de sacralització d'un nou espai de culte. Sovint també passava que quan alguna església es consagrava més d'una vegada es posaven noves relíquies i les antigues es guardaven al mateix reconditori. L'aproximació cronològica ens l'aporta el segell de la lipsanoteca. Aquest segell de cera que la tapa és el primer que es conserva d'un comte català, i correspon al comte de Besalú Bernat Tallaferro (994-1020), posteriorment utilitzat pel seu germà Oliba (971-1046) abat de Ripoll i Cuixà, més tard bisbe de Vic. El segell, usat pel bisbe en el moment de la deposició de les relíquies estava estampat set vegades, tal com prescrivia el text del pontifical de Vic del segle XI. La diversificació tipològica dificulta una possible comparació estilística amb altres peces catalanes o foranes. Aquest segell és idèntic al de la lipsanoteca que hi ha al mateix Museu (n. 2 286) procedent de Sant Pere de Casserres, la qual té també el recipient tapat amb un segell, impresa amb la llegenda 'Bernardus Comes'. I segons Junyent el camafeu romà és idèntica a la impressió d'altres dos, un al de Sant Pere de Casserres, església monàstica acabada cap a 1039, i l'altra Sant Julià de Vilatorta, consagrada el 1050. Es tracta en els tres casos de la utilització d'un mateix segell, corresponent a un dels anells que els bisbes i magnats es transmetien per testament i que eren elaborats amb camafeus o coral·lines antics i d'època romana. A través del segell i de l'acta de consagració de Santa Eugènia del 1173 tenim una referència a una església més antiga, construïda al darrer terç del segle XI. El segell ha estat datat entorn la primera meitat del segle XI, si es relaciona amb el bisbe Oliba i si tenim en comte que en el ritu de consagració de les esglésies, i en concret, de l'altar, un cop beneïda i ungida l'ara amb els sants o lis, eren dipositades les relíquies al reconditori, segellades amb el propi segell del consagrant. Cal recordar que Bernat I de Besalú va morir el 1020 i que la peça podria haver estat propietat del bisbe Oliba i utilitzada fins als volts del 1075.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1000 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65173-foto-08246-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65173-foto-08246-106-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 732. Data d'ingrés: 1971. El segell d'autenticitat de les relíquies es va fer amb l'anell del comte de Besalú, Bernat Tallaferro (1020) 'Bernardus Comes' centrat per un camafeu romà, amb bust viril. L'actual església de Santa Eugènia és del segle XII (1173) encara que l'anterior degué ser consagrada a mitjan segle XI, per l'abat Oliva (1046), germà de Bernat Tallaferro que degué heretà i emprar el segell. Aquesta lipsanoteca es degué reutilitzar en la reconstrucció aprofitant el segellat d'autenticitat de les relíquies. | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65174 | Llac del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llac-del-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Les arrels dels arbres estan fent malbé el mur perimetral fet de totxos. Del mur en alguns trams ja n'ha saltat l'arrebossat | <p>El llac artificial, de forma curvilínia, té el paviment irregular, i una de les voreres de pedra de terrer; la que dóna a Vic és de totxo. El mur de totxos, que inicialment era arrebossat, té una alçada irregular, però sol ser d'1m. Un dels 2 ponts que el creuen esta fet amb volta de rajola, té una amplada de 1'75m, una alçada aproximadament de 2'25m. I una llum de 3,9m. Per al banda que dona a Vic hi creixen canyes i nombrosos arbres, les arrels dels quals estan fent malbé el mur perimetral fet de totxos. Del mur en alguns trams ja n'ha saltat l'arrebossat. Hi havia un passeig que voltava el llac, el qual es difícil de seguir per la vegetació que en dificulta el pas. No és aconsellable transitar per sobre els ponts per presentar un estat de conservació deficient. Es troba força abandonat i només hi ha aigua en aquelles zones en què el terreny presenta una major fondària; això fa que es pugui caminar pel que havia estat l'interior del llac. L'acció dels agents meteorològics i la falta de manteniment són els factors que malmeten el mur de totxos, els 2 ponts que el creuen</p> | 08246-107 | Plantalamor-Gener | <p>Era d'ús exclusiu de la família propietària del mas Gener, i de la casa anomenada Villa Carmen. L'ajuntament disposa de fotografies antigues en què es veu una barca a rems que transita pel llac.</p> | 41.9092800,2.2778100 | 440105 | 4639956 | 1850 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65174-foto-08246-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Donada la seva peculiaritat, tot i tractar-se d'un llac artificial, és una llàstima que s'acabi perdent. És un dels pocs indrets del municipi amb presència arbòria, d'aquí que seria interessant preservar-ho. A prop de la casa i a tocar el hi ha La Cascada, un monticle construït amb pedres per l'interior del qual passava l'aigua. Disposava d'una escala exterior que permetia accedir al punt més alt, on hi havia un mirador. En no passar-hi aigua és una gruta amb 2 obertures, en què hom pot romandre dret a l'interior. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 65175 | Llegenda del Serrat de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-les-bruixes | <p>ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 13-14.</p> | XX | No massa coneguda | <p>La gent gran del poble recorda que de petits, i per castigar-los els hi deien: t'enviaré al Serrat de les Bruixes, tot sol. Aquest indret, es troba al Puigsacost, sobre el Sot de les Bruixes, i es diu, que qui hi anava podia veure els cabells de les bruixes, que eren en realitat els núvols. Roviró recull en el seu llibre dues llegendes relacionades amb aquest serrat de les Bruixes, una s'anomena Les bruixes ballant a dalt del Serrat: 'Un dia d'estiu, el pagès de la casa de Puigsacost de Santa Eugènia de Berga estava treballant els camps que menava al peu del Serrat de les Bruixes. S'acostava un temporal molt gros pel cantó de muntanya, amb uns núvols negres molt grossos. Va veure a dalt del serrat una cosa que rotllava, que ballava; s'hi va fixar bé i va veure que era una balladora: una bruixa que anava ballant dalt el serrat. Al moment va arribar la pedregada. Una pedregada que li ho va xafar tot'. I l'altra s'intitula la bruixa que va ajudar al pagès: 'El pobre pagès de Puigsacost estava ben desesperat, tot li anava malament. La collita se li va anar en orris a causa d'una forta tempesta que li va deixar tots els camps ben pelats. A aquest pobre home se li havien mort tres criatures petites molt seguides. Li passava una desgràcia darrera l'altra. Tots els veïns judicaven que les culpables d'aquestes morts i tots els seus mals eren les bruixes. Una de les bruixes del pou de la ning-ning va anar a visitar el pobre home uns pocs dies després d'una tempesta. No els va fer cap mal, el contrari, els volia ajudar. Aquest dia, mentre la bruixa era allà a la casa va veure que el gall pujava sobre una gallina. A l'acte la gallina va quedar morta. La dona del pagès ja es desesperava: un altre cap de bestiar mort! Però aquella bruixa va tranquilitzar la dona i li va dir que la volia ajudar i que a partir d'ara no se li moriria mai més cap fill. I va ser veritat. Aquella dona va tenir dos fills més i no es van morir; ara ja són grans'.</p> | 08246-108 | Puigsacost | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer creure a la mainada. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de les Bruixes, ben documentat amb el Sot de les Bruixes, situat a sota mateix.</p> | 41.8989200,2.2791800 | 440209 | 4638805 | anys 30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65175-foto-08246-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Les dues narracions recollides per Roviró les explicà Filomena Comes de Santa Eugènia de Berga el dia 24 de juliol de 1989. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 65176 | Lleres del torrent de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lleres-del-torrent-de-santa-eugenia | S'està perdent com espai natural | <p>A la confluència dels ramals que venen del Gurri i de la Riera de Santa Eugènia i altres rierols es documenten les restes de flora i fauna autòctona de riera. Abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Presenta un notable valor paisatgístic.</p> | 08246-109 | Santa Eugènia de Berga | <p>Paratge de gran interès natural on s'hi troben fonts tant emblemàtiques pel municipi com la Font Xica o la Font Rodona. Aquest espai, recentment arranjat en algun tram és un dels punts d'interès natural més concorreguts del poble. Entorn situat als peus de la riereta forma part del recorregut de nombroses rutes relacionada amb la natura i situat al costat mateix del poble. La seva adequació, hauria de ser imminent, respon a les necessitats de conservació dels diversos espais naturals del municipi. La seva bona situació geogràfica i la seva accessibiliat, fan pensar que la zona era coneguda i explotada des d'antic i aquest fet queda demostrat amb la presència de nombrosos horts a la zona que reguen amb l'aigua de la mateixa riereta i que de ben segur ja existien en època moderna.</p> | 41.8975100,2.2721300 | 439623 | 4638653 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65176-foto-08246-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 65177 | L'Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lomeda | <p>GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 46. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII | <p>Edifici de planta baixa primer pis, amb unes golfes sota coberta. La fàbrica és de murs de pedra irregular amb les cantoneres diferenciades. Té diversos cossos afegits al cos principal i, el del costat nord, té un parell de contraforts. En el conjunt s'observen algunes finestres amb elements de pedra i motllures bisellades, possiblement d'alguna reforma del segle XVIII. Els afegits i reparacions es varen fer fins ben entrat el segle XX. Façana principal a migdia. Façana porxada: dos arcs rebaixats a planta baixa i primera planta, pilar de maó massís a la planta sota teulada. Sembla, a partir de la poca informació coneguda de la casa, que darrera els porxos hi ha la façana original de l'edifici. Porta tapiada al mur est; finestres de diverses tipologies i moltes reparacions amb maó massís. El camí d'accés ha afectat extraordinàriament el sòl del costat est del mas, fins al punt que es va haver de reforçar la base de la cantonada sudest de l'edifici.</p> | 08246-110 | Sant Marc | <p>Masia documentada al segle XIV, en un document del 1368, com un mas remença de Roger de Vilademany de la parròquia de Santa Maria de Vilalleons. La seva característica principal era la situació jurídica a la que es trobava subjecte, el remença com a home propi i afocat d'un senyor. Aquest tindrà el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos. Aquesta figura ha de retre als seus senyors homenatge i fidelitat normalment són demandes que es realitzen quan la propietat es transmet o quan una persona entra al mas amb motiu del seu casament amb una altra de condició servil. També trobem indicis de servitud quan una persona, pe abandonar el mas, ha de pagar al seu senyor directe una quantitat. Aquest mas el trobarem present al llarg de tota l'època moderna i contemporània. La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia, on destaca la reconversió en camp d'aviació d'aquesta zona del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9096600,2.3005800 | 441994 | 4639982 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65179 | Mare de Déu del Roser del mas dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-del-mas-dels-frares | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu del Roser os. 364' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. TORRENT, C. (1981). Mas dels Frares. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic: 436-443.</p> | XVI-XX | <p>Edifici religiós, capella d'una sola nau adossada a l'angle sud-est del mas dels Frares o mas dels Cassanyes. De planta quadrada, amb l'altar a llevant i entrada a migdia. S'hi accedeix a través d'una escala corba de dos trams. El portal és d'arc peraltat i al damunt hi ha un fals òcul. Es coronada per un campanaret d'espadanya amb campana i creu. A la part de llevant i a la planta hi ha un portalet rectangular. A la part nord s'adossa un cos de planta que s'uneix a la masoveria i que correspon a la mateixa. Es construïda en pedra arrebossada al damunt i pintada, presenta unes decoracions que imiten els carreus d'escaire.</p> | 08246-112 | La Serreta | <p>L'actual capella en substitueix una d'anterior, inaugurada pel cardenal Casañas bisbe de Barcelona el dia 8 de setembre de 1907 i dedicada a la verge del Roser. També havia estat dedicada a la Mare de Déu de les Victòries de la qual tenia una imatge que va ser cremada durant la guerra i que avui podem veure una reproducció in situ amb tela. Conserva un Sant Josep de talla. Hi ha un acta de donació de les relíquies del Cardenal Salvador Casañas i Pagès el 24 de juliol de 1911 pel Josep Bisbe de Vic.</p> | 41.9137100,2.2811300 | 440384 | 4640445 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65180 | Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-i-santa-amancia-de-sala-dheures | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures, os. 363' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Capella de la Mare de Déu del Roser també dedicada a Santa Amància de Saladeures.Espai situat sota la torre del casal nou de Sala-d'heures i inaugurada al 1934. S'accedeix al recinte per un portal d'arc de mig punt que fa d'avantportal fins arribar a la porta. Aquesta presenta una creu penjada a la porta que n'indica la sacralitat. A l'interior s'obre un espai format per una sala rectangular on es disposen els bancs i un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser. Dues peces de la torre es guarden a l'interior de l'anomenat nou castell, penjades en una paret de cara a migjorn, prop de la capella de Santa Amància. La capella està pintada de blanc i presenta un sostre treballat imitant una coberta realçada, formada per un transversal més estret, l'arrancament del qual es troba per sobre de la corresponent volta longitudinal, restant les claus a la mateixa alçada.Tant el castell nou com la capella incorporada foren construïts a partir dels anys 1930. la capella s'erigí en honor a una nena màrtir romana, les despulles de la qual i la làpida que hi havia al seu sepulcre a les catacumbes foren traslladats a Sala-d'Heures per un cardenal parent dels Fontcoberta, amos actuals del castell.</p> | 08246-113 | Sala-d'Heures | <p>Amb la construcció moderna del casal de Sala-d'Heures van desaparèixer els vestigis medievals de la domus antiga. El casal conserva el mobiliari dels temps inicials i sobretot un ric arxiu que pot donar molta més informació sobre Santa Eugènia. La nova capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, guarda les despulles de Santa Amància, una santa portada de les catacumbes romanes i guardada en un altar lateral de la part dreta de la capella amb la pedra o làpida original que diu: RECESSIT UN PAE AMANTIA QUI VIXIT ANNOS X. DIES XXV', aquesta santa va ser portada de les catacumbes de Sant Calixt, i la va lliurar als primers Pascual el bisbe de Vic i parent de la família Antoni Pasqual (1684-1707) i durant segles es va guardar a la capella de Sant Joan de Saladeures. Amb les obres del nou casal, realitzades entre el 1930 i 1934 a mans del mestre d'obres de Taradell Ramon Serra i Toneu, l'estiu del 1934 aquesta ja era habitada i també s'havia demanat permís per celebrar missa al nou oratori o capella situada al peu de la torre. Així doncs, a partir del 1934 les misses es van celebrar a la nova capella de la Mare de Déu del Carme i del Roser, situada sota la torre del casal, tal com consta en una sol·licitud que dirigeix el rector de Santa Eugènia a instàncies d'Ignasi de Fontcoberta al bisbe de Vic el mes de juliol de 1934, on es demana permís per dir dues misses, una a Sala-d'Heures i l'altra a Sant Joan.</p> | 41.9027600,2.3011300 | 442033 | 4639216 | 1934 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-2.jpg | Legal i física | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Inhumació infantil d'una nena d'uns 10 anys, abillada i momificada. Es creu que és Santa Amància i reposa sobre un altar lateral de la part dreta de la capella, amb la làpida original. | 83|98|80 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||
| 65181 | Mas Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. GAVIN, J.M. (1984). 'El Sant Crist del Bulló, os. 407' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 168. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08246-114 | Zona del Bulló | <p>El mas Bolló o Bulló, conegut inicialment com a mas Guamir, és dels més antics del municipi. El seu nom té clares reminiscències germàniques (Wadamirus o Guadamirus). El nom de Guamir apareix esmentat per primer cop, i de forma puntual, al 1206 quan es cita a Ramon Guamir com a testimoni en un document altmedieval, però no surt ben documentat fins als volts del 1225, quan era hereu Bernat Guamir, casat amb Arsenda. L'alt domini del mas pertanyia als castlans del castell de Taradell i segurament per aquesta raó i per passar-hi el camí ral de Taradell a Vic, quan es va desmembrar el terme del castell de Taradell, el mas Guamir o Bolló hi va restar unit. La família Guamir es va extingir a inicis del segle XV i per això l'any 1419 va comprar el mas Pere Feliu Bolló de Malla, que va canviar el cognom i aviat el nom del llinatge i del mas. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Taradell. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Feliu Bolló com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 s'esmenta senzillament lo hereu Bolló. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 aquest mas tenia units el mas Erumir o arumir i el mas Mestre. El cognom Bolló va perdurar fins pels volts del 1750, quan la pubilla Rosa Bolló, es va casar amb Pere Colomer, hereu del mas Colomer de Taradell. Aquesta família va donar tot un seguit de fills a l'església (canonges, rectors, monjos i simples beneficiats). És notable el literat i rector de Centelles Dr. Damià Bolló (1617-1658), així com els darrers Mn. Josep Bolló i Joan Colomer, que van regir la mongia de Santa Eugènia. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Bolló tenia 9 habitants. El mas Bolló habitat sempre pels seus amos, és un gran casal amb teulat a dos vessants i amb la façana a migdia i perpendicular al teulat. El nucli central es va refer el 1750 aprofitant murs i estructures anteriors. Més tard es va ampliar un cos amb galeries a la part llevantina del mas i altres dependències per a les feines agrícoles entorn un barri clos. El mas guarda un vell i ric arxiu documental que està molt ben cuidat per part dels propietaris.</p> | 41.9017300,2.2725200 | 439659 | 4639121 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una de les dependències de mas és una capella interior. Es tracta d'una capella dedicada al Sant Crist, coneguda com el Sant Crist del Bulló. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65182 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala-1 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 43-45. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | Alguns elements s'han perdut | <p>Casa aïllada envoltada pel polígon del Bulló formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a les activitats agropecuàries; aquesta característica és molt comuna de les masies de tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. La casa es troba molt reformada, amb les parets arrebossades i nombroses reformes de difícil identificació. La porta principal té una alçada de 3'25m, mentre que interiorment és de 2'5m. Té una amplada interior de 1'65m i exterior de 3'05m. L'arcada esta formada per 13 pedres. El gruix dels brancals de pedra, que tenen una llargada d'1m oscil·la entre 20 i 25 cm. Desgast que presenta algunes pedres en tractar-se de pedra sorrenca i perquè algunes de la banda dreta ho estan per l'acció del salpàs. Alhora, enganxat als baixos de la banda esquerra hi ha la caseta del gos, actualment en desús; mentre que hi ha unes bigues de pòrtland d'un terrat clavades a la part superior de l'arcada.</p> | 08246-115 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest mas apareix esmentat en la documentació de l'arxiu parroquial des d'època moderna tot i que en el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, i aquest és el cas del mas Català que pagava 1 diner i mig a la talla de 1422. Ja en el segle XIV, consta que aquest mas gaudeix del domini directe d'un altar, en aquest cas dedicat a Sant Llorenç, amb la condició de dependent. Aquests masos dependents paguen un cens, en diner o en espècies per mantenir el domini útil del mas i cal assenyalar que aquest tipus de dominis eren a mans d'eclesiàstics, o en mans d'un poder laic, petita noblesa o laics que han ascendit de classe social sense tenir orígens nobiliaris. En el mateix cas es trobaven el mas Pont i el mas Torrent, tots dos de Santa Eugènia i actualment d'ubicació desconeguda, al haver canviat de nom la propietat. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Joan Soler, àlies Català com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Lluís Fontanelles, àlies Català. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que tenia annexat un mas conegut com l'Esquiró. Corona l'entrada la inscripció gravada entre tres pedres: 'Ave Maria sin pecado concebida' que per la tipologia podria ser del s XVIII. Per sobre hi ha una petita pedra en què hi ha gravades les inicials I(esus) H(ome) S(alvador) i la data de 1576. La casa en haver estat molt reformada. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que la Teuleria del Català tenia 6 habitants i el Català 8 habitants.</p> | 41.9020600,2.2798700 | 440269 | 4639153 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65182-foto-08246-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65182-foto-08246-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65183 | Mas dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-frares | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido Judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Mas dels Frares. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici civil, masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana presenta un portal rectangular de pedra, franquejar per finestres com el balcó del primer pis, a les golfes hi ha també una obertura. A ponent s'hi adossa un cos de porxos coberts a una vessant i amb dos portals a la planta i 4 finestres al primer pis. A tramuntana s'hi adossen diversos cossos destinats a funcions agrícoles i que formen un clos que tanca la lliça. La masoveria, igual que la capella s'hi annexionen per la part de llevant. Ostenta diverses piques de pedra portades d'altres indrets. L'estat de conservació és bo al estar adequada com a segona residència. Els ràfecs de la façana són molt treballats.</p> | 08246-116 | La Serreta | <p>L'origen del nom del mas rau en el haver estat residència de frares. Es creu que en un inici hauria estat de propietat senyorial, possiblement a mans d'una de les grans famílies de la zona, bé els castlans del Castell, dels senyors com els Heures, els Santa Eugènia o els Benages o també probablement com a propietat de la catedral de Vic i de les seves administracions o pabordies. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix en Francesc del Mas dels Frares com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 es diu que Guillem Soler està al mas dels Frares. En època moderna, el domini passà a noves mans, en el cas del Mas dels Frares la propietat va passar a mans dels frares de la Mercè, de Vic, fet evidenciat per la presència d'un rellotge de sol amb l'escut dels Mercedaris i la data de 1739 que fa referència a una restauració o ampliació. i en la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que tenia unit el mas Vilalba. La presència d'aquesta congregació de mercedaris va desaparèixer amb la desamortització. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Mas dels Frares tenia 9 habitants. En el nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 l'hi trobem enregistrada com a Mas dels Frares o Can Font, considerat com a Caserio. Conserva un rellotge de sol del 1739, fou reformada al 1906, 1940 com ho indiquen les inscripcions al portal de la lliça i 1955 a la cabanya nord.</p> | 41.9137400,2.2810000 | 440374 | 4640449 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65183-foto-08246-116-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas també conegut com Can Font o Casa del Font. El mas es veu envoltat per unes granges que es coneixen com les Granges Emeterio. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65184 | Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-duran-0 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido Judicial de Vic. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic:436-443. TORRENT, C. (1981) Mas Duran. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>El mas, construïda amb pedra del país i amb la coberta de teula àrab a dues vessants, s'aixeca sobre roca viva. És ampliada per la part posterior amb coberts i un porxo afegit a la façana principal. La casa té una llargada de 14'5m i una amplada de 9. La llinda de la porta principal és de fusta de roure, mentre que els brancals són de pedra, però no es veuen bé en estar arrebossades -s'hauria de treure els arrebossats. El fet que s'hagi construït coberts i ampliat una part del mas fa que sigui difícil percebre'n l'estructura originària. L'entorn immediat presenta un safareig, arbres i horts. El pou es troba a uns 10 m. Davant mateix de la porta d'entrada a la casa. El material de construcció és totxo unit amb morter de calç. La coberta, refeta, és d'uralita i a dues vessants. Té una fondària d'uns 15m. Si bé exteriorment és de planta quadrada (1'25x1'25), sota terra és de planta circular. L'alçada del cos exterior és de 2'25m. La porta del pou té una alçada d'1m i una amplada de 75cm.</p> | 08246-117 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El topònim Duran apareix esmentat per primer cop, i de forma puntual, en diversos documents altmedievals quan es cita a Arnau Duran al 1228 i als germans Ferrer i Bernat Duran el 1230 com a testimonis en diversos pleits. Tot i en aquest moment no es pot confirmar la presència d'aquest mas, pròpiament dit, si que es documentarà de forma sistemàtica l'existència d'una família Duran al municipi des de l'edat mitjana. I ben aviat aquest mas ja serà present en la documentació de l'arxiu municipal iniciat al 1275 i que conserva abudant informació de tota la baixa edat mitjana i època moderna. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Duran que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. Es diu que aquest mas havia tingut un hospici o sanatori pels empestats de la pesta negre. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Gabriel Duran com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Joan Duran. També a la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest mas tenia units el de Puigvert, el de la Costa i el Coll. El 1826 es convertí en una dependència del mas Bolló. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Duran tenia 2 habitants. Sobre la porta principal en ceràmica, hi ha el número 6. El Duran el trobem esmentat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 com a 'Masia casa de labranza' i abans, en un llistat del segle XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga consta com a masia moderna. Segons els llogaters del mas, el pou es deuria haver realitzat pels volts de l'any 1920. la coberta, abans de refer-se amb uralita, era de totxanes.</p> | 41.9059300,2.2744700 | 439825 | 4639586 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65184-foto-08246-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65184-foto-08246-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entorn format per camps de conreu, el polígon industrial i nombrosos coberts, on guardar eines, i corrals pel bestiar. Masia d'estructura complexa. El cos principal és rectangular, cobert a una sola vessant que vessa les aigües a migdia on es troba la façana. Aquesta presenta un portal rectangular amb llinda de fusta a la planta i una finestreta al primer pis. A la part esquerre s'hi adossa un cos de construcció més moderna que abriga uns porxos al primer pis sostinguts per pilars de totxo. A la part dreta de la façana hi ha unes escales exteriors que condueixen al primer pis. A ponent hi ha poques obertures, les parets són de totxo i els escaires de pedra picada. Al nord hi ha tres cossos adossats un darrera l'altre i tots vessen les aigües al nord. Aquest sector presenta poques obertures. Es construïda amb pedra unida amb morter, alguns afegitons de totxo i alguns sectors són arrebossats. L'estat de conservació es mitjà. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65185 | Mas Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fontanelles | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Can Coll. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici civil, masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, en la qual hi ha un portal de grosses dovelles i dues finestres d'influència gòtica datades al XVI-XVII. A la part esquerra de la façana hi ha un porxo annexionat posteriorment. A la part posterior hi ha un oratori dedicat a Santa Benita o Beneta. Al davant de la masia hi han construccions modernes, amb un portal d'entrada a la lliça. Pedra picada, arrebossada recentment. La casa, sense les ampliacions posteriors, amida 15 m de llargada i té una amplada de 12 m. La coberta de teula àrab és a dos vents. El cos principal té finestrals al primer pis i a les golfes fou refet no fa massa temps. La seva llargada és d'uns 9m i recentment ha estat arranjada la façana principal que ha estat arrebossada, els porticons restaurats i les obertures consolidades i que ressalten. El portal, format per 22 peces de pedra, no presenta cap tipus d'inscripció ni data gravada a les pedres. Té una amplada 1'70m i una alçada de 2'70m. La porta tot i ser relativament nova, no desentona gens. Destaca que l'arrebossat tapa parcialment la part superior d'algunes pedres i els laterals inferiors. L'únic element no propi de la porta és un clau clavat al brancal esquerra. L'entorn molt ben condicionat, amb la paret refeta i presència de plantes als laterals. La finestra que hi ha sobre el portal no té cap inscripció té una amplada de 95 cm i una alçada de 1'20m. Està formada per tres brancals de pedra per banda i una llinda també de pedra i porticons nous. La llinda que corona la finestra té gravada la data de 1619 i una petita creu a la part central. Destaca una altra finestra que té una amplada de 1'20 m i una alçada de 1'50 m. La llinda que corona l'obertura té una llargada de 1'70m i una alçada de 50 cm. A més, està formada per 4 brancals de pedra. La llinda té gravada la data 1593 i les inicials IHS. Un dels aspectes que crida l'atenció es que la llinda i dos brancals són d'una tonalitat més fosca que la resta de pedres, indicant una posició secundària. També semblaria que hi ha una pedra, de tonalitat blanca, que seria l'originaria pedra. El mas té un pas interior que es troba entre la casa i el cos de porxos. Presenta tres arcades fetes de totxo disposades en forma de plec de llibre. El pas té una amplada de 2'70 m. Hi ha dos tipus de coberta, un fet amb totxo, d'una època més recent i un fet amb tres lloses de pedra de construcció més antiga. La gent que viu a la casa l'anomenen 'sota el pont'. La part de sostre, feta de lloses de pedra, esta al mateix nivell de sostre, també de lloses, de l'interior de la cort. La part més nova de sostre és feta amb totxo i bigues de pòrtland que no lliga amb la part original de lloses. Els annexos ramaders estan formats per una cort i una pallissa. La pallissa té una amplada de 6'80 i una llargada de 10m. La teulada, d'uralita i per sota cabirons i bigues de roure és a dos vents. Formada per planta baixa i primer pis, a aquesta s'hi accedeix per una porta de fusta o per una escala de pedra. Els dos nivells estan separats per un sostre d'empostissat. Un pilar fet de pedres i amb una amplada de 4 cm separa les dues obertures laterals, una d'elles té una amplada de 3'75 m. La palla es treia per dues obertures laterals, una d'elles tapiada amb un envà de maons. Es tracta d'un element arquitectònic singular per l'ús de pedres cantoneres, bigues de fusta de roure i paret de tapia. Per darrera la pallissa passa la carretera que porta a cal Rei de Fontanelles, enganxat hi té un cobert. A tocar hi ha la porta d'entrada al mas i una escala exterior que permet salvar el desnivell entre pallissa i altres dependències respecte la porta d'accés a la finca. El material de construcció és divers: paret de tàpia, ús de pedra del país, totxos i trossos de teules. A les corts que queden a un nivell inferior s'empraren per fer paret quatre lloses de pedra que tenen una alçada d'1m i una amplada que oscil·la entre 1'30 i 2m.</p> | 08246-118 | Sant Marc | <p>Mas documentat des del segle XIII, tradicionalment molt destacat. El nom de Fontanelles apareix esmentat per primer cop el 1194 quan es cita a Pere de Fontanelles com a testimoni en un document altmedieval. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Fontanelles que pagava 3 diners i mig a la talla de 1422. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Lluís Fontanelles com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Miquel Fontanelles. Durant els segle XIX els hereus Plantalamor, Fontanelles i el Bulló, van mantenir discussions per tenir un lloc privilegiat a l'església parroquial. Del mas al segle XIX en va sortir un canonge i dos sacerdots. Coronant el portal hi ha una imatge del Sagrat cor. Aquest mas hi trobem l'origen d'una antiga família que dóna molts eclesiàstics i ciutadans honrats de Vic. Segons notícies extretes dels llibres de l'arxiu parroquial de Santa Eugènia, iniciat el 10 novembre 1608, la consueta vella i un extracte de Plantalamor, entre les possessions del mas Fontanelles hi havia el mas Prixana, Rosa, i Translocoll de Sant Marc. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Fontanelles tenia 19 habitants.</p> | 41.9113500,2.2902400 | 441138 | 4640177 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) La cort és un edifici de 5'70 m llarg per 3m ample. Les parets de pedra són unides amb morter de calç. El paviment és enllosat a l'igual que el sostre, fet amb cinc lloses de pedra que tenen cadascuna una amplada de 1'20m. També hi ha unes arcades, fetes de totxo que permeten accedir a d'altres compartiments. Sostre a base de lloses de pedres de grans dimensions. L'accés a la cort es fa per una porta que hi ha al pas interior que queda entre els dos cossos d'edificis. A prop de la casa queda el molí de vent i la font de Fontanelles. A la part posterior hi ha un oratori, dedicat a Santa Beneta. | 94|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65186 | Mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gener | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Mas Gener. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1952). Parròquia de Santa Eugènia. Ausa vol.1: 437-443. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | Alguns elements en desús | <p>També conegut com el Palau o Villa Carmen, al estar adossat a aquesta. Edifici civil. Antiga masia orientada a ponent, cobert a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana, la qual té un portal adovellat, semicobert per uns porxos adossats a la façana de construcció recent. A la part de llevant, adossat al mas s'hi construí una torre o petit castell, que forma tres cossos ben determinats i s'hi accedeix mitjançant unes escalinates laterals. Aquesta part de l'edifici és la que s'anomena Villa Carmen. Destaquen notables elements de ferro forjat, així com uns lleons alats de pedra picada situats als pilars de l'entrada. L'edifici estava envoltat per un ampli jardí i un llac artificial. La casa, que s'aixeca sobre roca natural, mesura 18'6m de llargada i 16,1m d'amplada. Consta de planta baixa i 2 pisos. La teulada, a dos vessats, és de bigues i llates de fusta, teula àrab i rajoles. La barbacana presenta doble filera de teules. A la façana que dóna a la cara nord hi ha onze finestres, i una porta, damunt de la qual hi ha imatge de Sant Jordi, de construcció recent. De les obertures, destaquen les reixes i els llangardaixos. Tres finestres tenen les llindes de pedra. A la façana principal hi ha tres obertures per planta. Quatre pilars aguanten el terrat, al qual s'hi accedeix pel 1er pis. Als xamfrans de la casa hi ha pedres cantoneres. Al costat que dóna a Santa Eugènia hi ha 11 finestres, algunes tenen els brancals de pedra. El portal principal té una alçada aproximada de 2'65m, una amplada interior d'1'6m i una amplada exterior, amb brancals de pedra inclosos, de 3'78m. Del portal s'identifiquen fins a 16 dovelles, les quals tenen una allargada de 90cm. A mà esquerra s'aprecia un número, identificació de la casa durant la guerra civil. De les diverses obertures destaquen dues finestres, una, que es troba a l'esquerra de la façana principal de la casa, té la llinda i els brancals de pedra. A nivell inferior no s'aprecia cap brancal, és probable que originàriament hagués estat una finestra. La llinda superior, que no té cap inscripció, ni data gravada, té una llargada de 2'3m. La reixa de ferro, poc treballada, té 7 barrots i 2 travessers. Una segona finestra, situada a la dreta de al façana principal de la casa, té una alçada aproximadament d'1'75m una amplada interior d'1'16m, i una amplada exterior d'1'67m. Està formada per dues llindes i 4 pedres per banda. El gruix de les peces és de 26cm. No presenta cap tipus de data ni inscripció gravada a la llinda superior. Cal destacar la reixa de ferro, formada per 8 barrots i 4 travesseres. El cos està format per 2 pilastres coronades per unes peces piramidals, dóna accés a la llisa o pati de la casa, i a aquesta. L'alçada és d'uns 4m, mentre que el pas té una amplada de 2'32m. Cada pilastra està formada per 8 -9 peces de pedra. La reixa, de ferro, és de 2 fulles, i té una picaporta a la banda dreta. El coronament i un brancal de la pilastra de l'esquerra són de construcció recent. Les parets laterals, que conformen el tancat, estan construïdes amb pedres i maons trencats units amb morter de calç. A l'interior de la casa hi ha una gran sala, que té 5 portes, amb els corresponents brancals i la llinda de pedra. A tocar la façana principal hi ha un abeurador per a bestiar. El safareig té una amplada d'1'48m, una llargada de 2,2m i una alçada de 75cm. Té 2 piques, que tenen una amplada de 40 cm, però de llargada una medeix 62cm i l'altre 97cm. El gruix de la paret és de 16cm. Construït amb pedra, té les parets arrebossades. Present un molt bon estat de conservació, fet que ho propicia que encara es faci servir per rentar la roba. Situat sota un cobert, el qual podem veure a mà dreta, en entrar al patí de la casa, té a tocar diversos receptacles que es fan servir per treure aigua, i en cap cas dificulten l'accés al safareig. Estructura associada a l'aprofitament hidràulic del mas Gener. L'aigua amb què s'alimenta el safareig prové de la mina de la Font Freda.</p> | 08246-119 | Plantalamor-Gener | <p>El Gener és un mas documentat des del segle XII amb el nom de Gener de Palou per trobar-se dins l'antiga vil·la rural de Palou; la casa també rep el nom de Palau degut a que el bisbe de Vic (el mas havia estat propietat del bisbat) hi venia a estiuejar i a passar-hi temporades. La vil·la de Palou o Palaciolo més endavant anomenada Januario de Palaciolo estenia la seva demarcació per les actuals finques dels masos Roure i Gener i les terres que termenejaven amb el mas Erumir o Arumí. El lloc es documenta al 940 quan Froila i Aurieldes van vendre a Aine terres en el terme del Castell de Taradell al lloc dit Palaciolo. Més tard, una altra venda esmenta el lloc com la Villa Palaciolo. En el segle XIII hi haurà un parell de masos, el Palou i el Gener anomenats inicialment Januario de Palaciolo. Entre la molta documentació existent, consta que el 1169, Ramon Amat de Palaçol, amb la seva muller Maria i els fills, dóna com a dot a una altra filla seva, Ramona, terres que tenen a prop de les comes de Vilalba i a prop de la coma de Sant Pere, que tenen sota domini del monestir de Sant Pere de Rodes. El 1277, Pere March de Santa Eugènia i Elisenda de Benages, amb el seu fill Ramon, estableixen i confirmen a Ramon Januario de Palaciolo o del Gener de Palou i a la seva mare Berenguera i també a Ramon de Cirer, Bernat de Moles, Ferrer de Cirer, Pere de Palou, Pere de Solà, Berenguer Anax i Ferrer Julià, la facultat de prendre aigua, ells i els seus successors, en el torrent que discorre de Berga i en altres torrents de la parròquia de Santa Eugènia, i portar-la cap als seus masos per regar. A canvi d'un cens anual de dos parells de gallines. En Ramon Gener de Palou pagarà, a més, un tribut de 6 sous anuals per disposar de tota l'aigua tots els dissabtes, des de la posta de sol fins a la sortida de sol del diumenge i tots els dimarts, des de la sortida de sol fins a la posta. El document porta escrit al peu i en lletra dels segles XVII o XVIII 'establiment de l'aigua del molí del Jener en lo any 1277'. Sembla una confirmació i un nou establiment (el 1259, Beatriu de Torroella havia fet una concessió semblant a un antecessor del Gener de Palou). Al 1299 aquests terrenys seran venuts per Sança de Cabrera, filla de Bertant de Santa Eugènia a Bernat de Vilademany. Aquest delme dels Santa Eugènia, que tenien compartit amb la família Benages, ocupava la part de llevant del terme i el sector de Palou o dels voltants dels masos Roure i Gener. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consta que aquest mas que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. En el fogatge de 1515 apareix Francesc galí, àlies Janer com a cap de casa, i en el fogatge de 1553 consta que en Masnou està al Janer de la Plana. També fou anomenat el Gener de la Plana formant part d'unes grans propietats de Santa Eugènia, pertanyent als Sr., Monteis, el patrimoni s'anà repartint i ara està totalment fragmentat. Segons notícies de l'arxiu parroquial, iniciat el 10 novembre de 1689, la consueta vella i un extracte de Plantalamor, els propietats del Gener comprenien: la masia del Ramon de Palou, el Soler de la Plana, el Julià, el Borrell, el Soler i la Trulla (domini compartit entre el Duran, Plantalamor i Conill). Entre els segles XVI i XVII va ser propietat d'una família de juristes i terratinents cognominada Morillo, que abans del 1580 varen aixecar al costat del mas una capella dedicada a Sant Nicolau de Tolentino. A principis del segle XVII es va fer la cessió dels Morillo, condicionada a una redempció de censos el mas i propietat va passar a les monges carmelites del convent de les Davallades de Vic. En els Llibrets de Compliment Pasqual del 1826, consta que el Gener tenia 18 habitants. Amb la desamortització de 1837 fou incautat per l'estat i posat a subhasta; el va adquirir, junt amb el veí mas Roure, la família Carbó. Durant bona part del segle passat es reunia aquí l'Ajuntament de Santa Eugènia.</p> | 41.9096400,2.2779600 | 440118 | 4639996 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65186-foto-08246-119-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés a la casa es fa per una pista, de terra, que s'agafa a mà dreta de la carretera d'Arbúcies, venint de Vic, a l'alçada del km 2. la casa presenta un entorn molt ben cuidat per la banda que dóna a Vic. Amb la presència d'una zona verda i d'una piscina. Pel costat de Sta Eugènia hi ha coberts (fets amb tova, pedra blava, còdols i maons), granges, un safareig, i el llac del Gener, en desús. En parlar dels orígens històrics d'aquest mas s'ha insinuat que en aquest lloc, que la documentació anomena Palaciolo, Palçol, Palol i Palou i que etimològicament s'associen a un petit palau, podia haver-hi una mansió senyorial d'un antic gran terratinent. A finals del segle XIX i inicis de segle XX, la família Carbó feu construí Villa Carmen. Es tracta d'un edifici annexionat al Gener i que respon a una construcció d'estil acadèmic francès envoltat vers migdia per un gran tancat amb un jardí i un petit llac artificial, tot malmès durant la guerra civil (1936-1939) i ara força descuidat. El portal és de la mateixa tipologia que d'altres que es poden veure en d'altres masos del municipi. A mà esquerra, penjat de la paret, hi ha 2 peces de ceràmica, en una hi diu 'CUARTEL 3º. DEL SUR', i a l'altre hi ha el número 1. | 99|102|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65187 | Mas Genís o Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-genis-o-sant-genis | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. IGLÉSIAS, I. 'Fogatge de 1553'. TORRENT, C. (1981). Mas Genís. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1952). Santa Eugènia de Berga. Ausa vol I: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Edifici civil, masia de grans dimensions, de planta quadrada coberta a 4 vessants. La façana es troba orientada al SO amb un portal d'arc rebaixat pintat imitant la pedra. Finestres a la planta, 3 balcons al primer pis i 3 finestres al segon pis. Una de les finestres de la planta té una inflexió gòtica. Al SE s'annexiona un cos de porxos, annexió visible des de la façana. A nivell de primer pis s'obren 5 arcs de mig punt, amb l'arrencada de ferro. A la part NO cal remarcar unes finestres amb llangardaix a la planta, un ampit motllurat i una llinda gòtica al primer pis, a la part NE hi ha un cos modern. Es construïda amb pedra basta, picada, tapia, totxo i arrebossat.</p> | 08246-120 | Zona del Bulló | <p>El mas Genís surt documentat des del segle XIII amb el nom de Sant Genís, cosa que fa suposar que a l'indret hi podria haver hagut una capella dedicada a aquest sant. Als segles X i XI constava la capella de domus Sti. Genesi no saben si guardava el mateix emplaçament actual. El Genís, sense l'afegitó de sant i amb aquest nom emprat com a cognom familiar és conegut per la documentació des de mitjan segle XIV. Conserva un notable arxiu que s'inicia vers el 1370 i en ell es guarda abundant documentació, així com una crònica dels fets del segle XIX, enregistrats per un pubill del mas. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas d'aquest mas que pagava 2 diners a la talla de 1422. La masia es troba ben documentada des del segle XIV i en els fogatges de la parròquia de Santa Eugènia de 1553 on hi trobem inscrit un tal Joan Genis. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Jaume Montbarbat, àlies Genis com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Joan Genís. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest mas tenia units els de Tornamira, Montalegre i Font i en el nomenclàtor de la província de Barcelona està registrada com Masia casa de labranza. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Genis tenia 8 habitants. L'edifici actual és de planta quadrada , amb coberta o teulada a quadre vessants, un annex amb galeries a la part de llevant i altres edificacions complementàries, tot ell resultat d'un seguit d'obres i ampliacions iniciades el segle passat i continuades al 1921, moment en què la façana presenta un bonic portal adovellat. L'any 1949 moment en què es va procedir a l'arranjament total de les façanes i es va arrebossar, i el 1965 quan s'hi va annexionar un cos. La remodelació moderna fa difícil establir una lectura arquitectònica de les diferents parts del mas, ara totalment integrada. A l'interior hi ha un portal d'arc deprimit amb unes rosetes a l'intradós. Al primer graó de l'entrada hi ha una antiga llinda amb decoració conopial i la datació de la part més antiga la dóna una llinda interna on hi ha escrit: FRANCISCO GENIS 1649.</p> | 41.8988000,2.2635400 | 438911 | 4638802 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65187-foto-08246-120-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65188 | Mas la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | En obres. | <p>La casa que té una llargada de 21'5m i una amplada de 9'5m està formada per planta baixa i un pis. A la façana principal hi ha la porta d'accés i 2 finestres a la planta baixa, mentre que al primers pis es veuen 3 finestres. A la façana posterior hi ha petites obertures, i a la de ponent hi ha cinc finestres. La part posterior de la casa té més alçada que la part del davant. La porta principal té una amplada d'1'92m. I una alçada de 2'12m fins el replà d'entrada a la casa. Formada per deu llates de fusta, destaca per estar clavetejada, amb 5 fileres de claus amb disposició horitzontal i dues verticals. El picaporta, decorat amb motius geomètrics, fa 11cm de diàmetre i 2 de gruix. A tocar la porta hi ha un abeurador, de pedra , el qual té una llargada exterior de 1'35m una amplada exterior de 60cm una llargada interior de 1'13m una amplada interior de 42cm. Davant de la casa hi ha una vorera feta de pòrtland i totxos. La pallisa, amb una amplada de 9'8m està formada per baixos i pis, i presenta obertures tapiades amb maons, dues de les quals estan fetes amb volta de maons. Al 1er pis de la pallisa s'hi accedeix per una obertura, tapada amb llates, que queda en el pas. La paret de la pallisa que dóna al torrent està feta amb pedra blava fins al 1er pis. La teulada de la pallisa, amb bigues de fusta, a 2 vents i de teula àrab, cobreix el pas que hi ha entre aquest edifici i el cobert adossat al mas. A la paret de la pallisa que dóna al pas hi ha un maó en què hi ha gravada una mà dreta i 2 amb la representació d'un ventall. El pas, que salva el desnivell que hi ha entre als camps situats darrera la casa i aquesta, té una amplada d'1'2 i una llargada de 6m. El cobert, adossat a la casa, té una llargada de 13'5m amb la teulada de teula àrab a un sol vessant. La porta d'accés, feta de maons, és de punt rodó. El safareig està construït amb totxos, presenta les parets interiors lliscades, mentre que les exteriors estan arrebossades. Té una alçada interior d'1m. Té una amplada interior d'1'66m i exterior de 2,05 de llargada exterior fa 2,6m i interiorment 2'33m. El safareig presenta 2 piques. La pica té una amplada de 45cm i una llargada de 2'75m. El dipòsit, de secció circular i construït amb maons, té una alçada d'1'1m un diàmetre exterior d'1m i interior fa 80cm. Junt amb el safareig hi ha un dipòsit d'aigua. El dipòsit d'aigua servia per rentar roba de gent de Vic. El safareig té la particularitat que s'hi podia rentar tant des de dins la casa com des de fora.</p> | 08246-121 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El conjunt format per casa, cobert i pallisa té una disposició en forma de lletra. A. La pallisa s'hi tancaven els carros , mentre que al cobert hi havia el bestiar. Sobre la porta hi havia hagut 2 plaques de companyies d'assegurances, i una imatge d'un Sagrat Cor. Sobre la porta hi ha una placa de ceràmica amb el número 9, que correspon a l'adreça de la casa. A nivell superior de la porta hi ha una fusta quadrada (17X17cm) que servia per tirar el salpàs. Al terra, davant de la porta principal, h ha 3 lloses (87cm llargada i 65 amplada) que havien d'anar a la pl. Padró com a coberta del mur, però no s'arribaren a posar. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que la Gatonera tenia 3 habitants.</p> | 41.9050800,2.2845400 | 440659 | 4639485 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65188-foto-08246-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65188-foto-08246-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65188-foto-08246-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre el torrent i l'era de la casa hi ha una mina d'aigua. Situat a tocar al cruïlla dels torrents de Sta Eugènia i del Mig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65189 | Mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-mitja | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. TORRENT, C. (1981). Mas Mitjà. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII | La vegetació la cobreix en part | <p>Edifici civil, situat en una petita elevació al mig del sector de conreus a la part nord-est del terme i format per un cos rectangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, aquesta té al seu davant uns porxos i tres cossos sostinguts per pilans, un d'ells cobert a manera de galeria. La masia presenta una planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, la qual té porxos adossats, sostinguts per pilars. A la part dreta hi ha un pont que comunica amb la capella de la Concepció. L'edifici és bastit amb pedra, calç, tàpia i maó més embigat de fusta. A la part posterior hi ha un portal tancat amb la lliça. La masia presenta un estat d'abandó. El mas amb una llargada de 13 m i una amplada de 14,80 m, està format de planta baixa i dos pisos. La coberta de teula àrab i amb l'ús de bigues de fusta és de dues vessants. Enganxada a la façana principal hi ha un porxo, que té una amplada de 4 m, i la teulada a una sola vessant. Alhora presenta dos contraforts, un a cada extrem de la façana principal. Davant hi havia hagut una bassa, d'ús exclusiu del bestiar de la casa, i també d'era amb el paviment fet de llosa de pedra. A l'esquerra del mas hi ha un cobert que era la cort dels porcs, mentre que a la dreta queda la capella. Per la part de darrera hi ha enganxada la casa de cal Teuler, a la que s'accedeix per aquesta façana. Estava formada de planta baixa, dos pisos i golfes i feia les funcions de graner. La distribució de les obertures, de construcció senzilla és irregular. Aquesta casa havia disposat d'una bassa, avui tapada i d'ús exclusiu per al bestiar. Per la part posterior hi ha nombrosos arbres i arbustos que tapen parcialment la visió del mas. A prop del mas hi ha un cobert que servia per guardar el bestiar, però antigament havia estat un forn de cocció de teules, del qual no en queda res. A la dreta de la capella hi ha les restes d'un cobert, aterrat. La teulada presenta mol mal estat de conservació, han caigut les teules de les puntes i, també en alguns punts, no hi ha canaleres. Si bé les parets aparenten solidesa, el fet que a la casa no hi visqui ningú aguditza els problemes de conservació. En la construcció es van emprar diversos materials: tapia, maó i pedra del país; també destaca l'ús de les pedres cantoneres al xamfrà del que és pròpiament el mas.</p> | 08246-122 | La Serreta | <p>El mas Mitjà no consta amb aquest nom en els antics fogatges i talles del segle XV i XVI i no apareix en la documentació eclesiàstica o municipal fins avançat el segle XVII. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que tenia units els masos Soquerrats i Despols. A la part dreta del mas, antigament comunicada amb aquest per un pont, hi ha una capella sense culte dedicada a la Mare de Déu de la Concepció. Una cabana i altres edificacions annexes complementen aquest mas, que sembla edificat bàsicament en el segle XVIII. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Masmitjà tenia 12 habitants. El mas fou casa natal de l'historiador franciscà Josep M. Pou i Martí i de Magdalena Mitjà, mare de Sant Miquel dels Sants. D'altra banda, a pocs metres de la masia hi ha un petit oratori a Sant Miquel dels Sants, aixecat vers el 1862 per la propietària Maria de Ferrer, Marquesa de Puerto Nuevo. La finca també havia estat de la família Ubach.</p> | 41.9183700,2.2774400 | 440083 | 4640965 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65189-foto-08246-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65189-foto-08246-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la part dreta del mas, i comunicada per un pont, hi ha la capella de la Mare de Déu de la Concepció, ara sense culte, i que al 1857 la seva propietària Maria de Ferer, Marquesa de Puerto Nuevo, va demanar permís al Bisbe de Vic, per poder-hi celebrar culte. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65190 | Mas Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigoriol | <p>TORRENT, C. (1981). Puigoriol. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>La casa, anomenada també Puig-Oriol, es troba edificada sobre roca natural, esta formada de planta baixa i primer pis. La coberta de teula àrab és a 2 vents. A la façana principal hi ha 3 finestres 2 al primer pis i 1 a la plana baixa. Per la part posterior es distingeixen 2 èpoques de construcció. L'amplada de la casa és de 8 m aproximadament i la llargada de 11'70 m. Però agafant només la part més vella amida 8'20m. L'entorn està format per diversos annexes ramaders (coberts, etc.) i a la part posterior hi ha tres contraforts fets amb pedra de terrer. Els paisatge est dominat per camps de conreu i els masos can Bertrà, Genís i Can Coll.</p> | 08246-123 | Zona del Bulló | <p>Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Puigoriol tenia 3 habitants. Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada al seu paper de masoveria o petit mas lligada al mas Genís i al veí mas Bertran. El mas Puigoriol ha estat recentment molt reformat i no es poden fer apreciacions sobre les seves característiques constructives. A finals del XVIII consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga, junt a altres masos de l'entorn, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció.</p> | 41.9008100,2.2665900 | 439166 | 4639023 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65190-foto-08246-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65191 | Mas Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reig-0 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 45-46. TORRENT, C. (1981). Mas Reig. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | Presenta abandonament | <p>Petita masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Per les característiques constructives hi distingim un cos annexionat a ponent que s'embiga sota la mateixa vessant. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana presenta un portal d'arc de mig punt i diverses obertures totalment asimètriques. A tramuntana les obertures són petites .Davant la façana hi ha un cobert de pedra a una vessant. A l'interior de la casa hi ha una escala de pedra amb els sostres empostissats i encaironats. S'hi conserven fogons de pedra i una llac de foc. A les golfes hi ha l'antic graner amb les partions característiques. Es construïda amb pedra basta unida amb morter i afegitons de tàpia i totxo. L'estat de conservació és dolent. La porta, en la seva totalitat, està construïda amb 103 totxos, havent-n'hi de bisellats per agafar el punt de la volta. D'alçada mesura 2'34 m i d'amplada 1'55m. Els totxos de l'arc tenen una amplada oscil·lant entre 4 i 6 cm, mentre que els dels brancals tenen una llargada de 37 cm i una amplada de 19 cm. Amb peces escapçades, i en algun punt està arrebossat. La part inferior dels brancals està refeta amb totxos foradats. La seva integritat està en perill per l'estat d'abandó en què es troba. Es veu la porta si s'agafa un passatge que queda darrera un cobert. A l'entorn s'ubica una granja de bestiar boví. Masia construïda amb murs de pedra basta, tapia, arrebossat i totxo, amb bigues de fusta pòrtland i teules.</p> | 08246-124 | Sala-d'Heures | <p>Masia la història de la qual ve unida a la de l'antic Mas Aimerich, els seus habitants eren alouers, conserva les restes d'una possible torre de defensa datada XII-XIII. Al segle XIV és un dels masos remences, a mans de Bernat de Vilademany, tal i com consta en un document del 1345. La seva característica principal és la situació jurídica, el remença com a home propi i afocat d'un senyor que té el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos 'in manso Reig quam tenet et exolit Raimundus Reig constitutis in parrochia Sancte Eugenia de Berga cum medietate quam habeo et hominibus et mulieribus, domibus, honoribus et possessionibus', en aquesta mateixa situació es troba el mas Alió de Santa Eugènia també de Bernat de Vilademany.En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Reig, que té lo dit Eimeric que pagava 1 diner a la talla de 1422. I tot i que aquest mas apareix poc documentat en època medieval si que ho farà en època moderna, on en la Consueta de 1639 consta que era de l'Aimeric de Riudeperes i tenia units els masos Alió o de na Cília de Berga i Torrent. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareixen dos caps de casa, en Joan Vivet, masover del Reig i en Julià Pou, també masover del mas Reig. Aquest mas era masoveria de l'Aimeric i conserva grosses lloses de pedra que semblen indicar la presència d'un antic molí. Un fadristern del mas, Rafael Reig, vers el 1500 va entrar per pubill al gran mas Real de Taradell, que a partir d'aleshores es va convertir en el mas Reig i Real o simplement Rei. El mas molt aviat va passar a ser una masoveria del mas Aimerich, i per això no es va renovar. Sobre la porta hi ha una finestra, amb brancals i llinda de pedra, sense cap inscripció. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Mas Reig i la Teuleria tenien 9 i 4 habitants respectivament. El llinatge es manté des d'aquestes dades fins l'actualitat.</p> | 41.9056900,2.2938000 | 441428 | 4639546 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65192 | Mas Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roure | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. TORRENT, C. (1981). Mas Roure. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Nomenclàtor de la provincia de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. GONZAL DE REPARAZ. (1982). La Plana de Vic. Editat per Barcino el 1928 i reeditada per Eumo al 1982. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIII-XX | Presenta abandonament | <p>Edifici civil. Masia de planta quadrada, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos, façana amb una portal rectangular a la planta, una finestra tapiada, tres balcons al primer pis, amb inflexió gòtica així com la finestra central del segon pis. A llevant s'adossa un cos que sobresurt per la part de migdia que abriga uns porxos d'arc de mig punt al primer pis i junt amb el mur d'una cabanya forma un clos que tanca la lliça, el portal es resguardat per un portalet amb llinda de fusta datada. A ponent s'obren diverses finestres de nova construcció però al primer pis conserva finestres de forma gotitzant. En aquest indret hi ha un pont que comunica amb la capella. La part N correspon a la vivenda dels amos, té diverses obertures.</p> | 08246-125 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest mas, situat al peu de la carretera de Saladeures surt documentat des dels segles XII i XIII, primer en relació amb l'antiga vil·la rural de Palou, i més tard amb un desaparegut mas Moles, del que va absorbir la propietat. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Roure que pagava 2 diners a la talla de 1422. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 aquest mas tenia units els masos Moles i Narbona. El mas actual té una part antiga, el cos central feta segurament el segle XVII, de forma rectangular, gairebé quadrada, amb coberta a dues vessants i la façana a migdia, perpendicular al carener. Al seu davant a part meridional hi té un ampli barri tancat per un portal on hi consta la data de 1879 i les inicials de J. C, relacionat amb la família Carbó, antiga propietària del mas, moment en què també es devia construir el cos de galeries que tanca o emmarca la part de llevant del barri. Aquest cos central té tres balcons a la planta noble i finestres guardant simetria al segon pis. Tan la porta actual com altres obertures del mas indiquen que s'hi ha fet diverses reformes, destaca la presència de l'escut del bisbat i una efígie religiosa. Aquest mas pertanyia de molt antic al capítol de canonges de Vic, junt amb les terres de l'antic mas Moles fins que passà a propietat del Dr. Carbó al 1840. Igual que el Gener era de la mateixa propietat però aquí hi passaven les vacances els Canonges de la Catedral de Vic. A part de ponent del mas, consta cap el 1770 una capella dedicada a Sant Pere, unida al mas per un pont modern. La seva estructura, de la que es conserva bé la façana, es troba unida a un sector novament edificat que forma una vivenda o segona masoveria. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el mas Roure tenia 9 habitants. Les darreres reformes es van realitzar per habilitar els diversos espais i per fer la vivenda dels propietaris actuals, els Monteys, quan la propietat es va separar de la del Gener o dels Carbó. La masia també apareix registrada en el nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860 i consta com masia casa de labranza. Una fotografia i una nota al peu de la mateixa en un llibre de Gonzal de Reparaz sobre la plana de Vic permet veure el mas a la segona dècada d'aquest segle XIX, i les reformes que s'hi feien com a resultat de l'aparició de noves necessitats. La casa del costat es un habitatge que amortitza part de l'església dedicada a Sant Pere i el pont que uneix les dues cases es el passadís per on passaven per dir la missa; en el jardí de la part de darrera de la casa principal hi ha una escala per pujar al primer pis que té la forma de calze.</p> | 41.9080400,2.2835500 | 440580 | 4639814 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65192-foto-08246-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65192-foto-08246-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65192-foto-08246-125-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Té una gran era enllosada, assentada sobre roca viva. Conserva un refugi de la guerra civil espanyola. L'escala d'accés a les estances on vivien els amos tenia forma de calze, tot i que també es comunicaven per dins. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65193 | Mas Susentó o Casanova de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-susento-o-casanova-de-plantalamor | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Casanova de Plantalamor. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic:436-443.</p> | XVIII | Si bé presenta un bon estat de conservació, com a elements sobrers de la façana hi ha les instal·lacions de llum i telèfon. Les parets estan arrebossades, i en algunes zones l'arrebossat esta força esquerdat. | <p>Presenta una planta basilical, amb porxo o galeria al sector de ponent i façana a migdia. Té un ample portal adovellat i ha estat objecte fa pocs anys d'una total restauració on s'han posat en relleu les pedres cantoneres i les llindes fetes de pedra ben tallada. La façana central presenta un portal adovellat i una finestra abans formada per una obertura de balcó del qual en resten les pedres de l'enmarcament. Mas que s'aixeca sobre roca viva, format per planta baixa, pis i golfes. Té una amplada de 12'60m i una llargada de 14'50m. A banda i banda del que és pròpiament la casa hi ha edificacions afegides, cas de coberts i un porxo. De la façana destaca la pedra picada vista dels xamfrans, la porta i dues finestres amb brancals de pedra (una sobre la porta i un a mà esquerra). La façana de l'habitatge està en molt bones condicions. No hi ha cap element ni objecte que dificulti tenir una bona visió de la porta, la qual a banda i banda, a nivell de terra presenta una filera de plantes i cactus de tota mena. La porta, que té una alçada de 2'90m i una amplada de 1'80m no té cap data ni cap inscripció gravada a la pedra. L'arcada la formen 11 pedres i lateralment té 4 brancals, que tenen un gruix de 23 cm. La porta inicialment era més alta per dalt, 3,15m; actualment escurçada per la volta de ciment ràpid i rajola que són d'època posterior. Alhora, la pedra d'entrada va ser posada a un nivell inferior, d'aquí que es vegin totxos per banda. Presenta un bon estat de conservació, si bé hi ha brancals de mà dreta que estan desgastats per l'acció del salpàs. Un aspecte negatiu és l'existència d'una llum al capdamunt de la volta. Els brancals inferiors, de banda i banda, tenen clavats uns ferros corresponents a una antiga porta. La finestra, situada a mà esquerra de la porta d'entrada a la casa de pagès, té una alçada de 1'50m i una amplada 1m. La llinda superior no té cap tipus d'inscripció ni data i lateralment té 3 brancals. A destacar el treball de ferro forjat de la reixa, formada per 6 vares verticals i 9 horitzontals.</p> | 08246-126 | Plantalamor-Gener | <p>Mas del segle XVIII que passà d'antiga masoveria a casa residencial. Segons la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, es detalla que la Casa nova de Plantalamo tenia 15 habitants en 4 famílies.Masia la història de la qual va lligada al mas Plantalamor que el trobem registrat en el nomenclàtor de la província amb les inicials ACL. La casa nova de Plantalamor fou una masoveria del mas del mateix nom. En un llistat de masies del segle XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga consta com a masia moderna</p> | 41.9073500,2.2691900 | 439388 | 4639748 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Davant de la casa hi ha un espai pavimentat que correspondria amb l'era, i una zona ajardinada. A la part posterior del mas hi ha les corts del bestiar. Des del mas es pot veure Santa Eugènia, Montseny, Saladeures i Puiglagulla. Edifici civil. Masia de planta basilical situada dalt d'un terrer. Té la façana orientada a migdia. A ponent hi ha adossat un porxo de planta i primer pis. A llevant hi ha un altre cos de planta baixa. La façana presenta un portal de grosses dovelles i dues finestres a la planta, tres finestres amb ampits motllurats al primer pis i una al cos central correspon a les golfes. A ponent hi ha una finestreta a les golfes i una obertura del porxo al primer pis. Al nord s'hi obren tres finestres i a l'est dues al primer pis i una a les golfes. L'estat de conservació és bo, està arrebossada i pintada i els elements de resalt són de pedra picada. Murs de pedra basta unida amb morter. Tàpia, arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65194 | Mina de la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>La mina té una forma de L capiculada. S'accedeix al punt de recollida per un passadís de 3m de llarg, 1'40 alçada que impedeix caminar dret, i una amplada entre 0,70 i 1m. El sostre el formen quatre lloses de pedra de forma rectangular. Al final del passadís hi ha una bassa que té una amplada de 1'30m, llargada 2'30 i fondària oscil·lant entre 1-1'20 m, el terra del fons és de pedra i al seu interior hi ha dos esglaons. La mina presenta un bon estat de conservació i en el seu interior encara hi ha aigua. L'entrada té les parets de totxo, però el passadís està fet amb pedra seca i pedra unida amb morter de calç. A l'interior hi ha una paret de maons. Està brut i deixat amb presència de runa i accentuat pel fet que a la casa no hi viu ningú. Uns troncs i unes uralites tapen l'entrada.</p> | 08246-127 | Nucli de Santa Eugènia | <p>S'extreia aigua per ús de la casa i consum del bestiar. Es diu que havia servit d'amagatall o refugi durant la Guerra Civil. La presència de 5 voltes petites a les parets que envolten la bassa podrien ser les restes d'algun establiment que fes ús d'aigua, cas d'una adoberia. Una de les voltes conté la bomba que fa pujar l'aigua de casa.</p> | 41.9048600,2.2844700 | 440653 | 4639461 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65194-foto-08246-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65194-foto-08246-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65195 | Molí de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-plantalamor | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>Aquesta construcció feta amb pedra del país i pedres de riu unides amb morter de calç, té una amplada de 5'10 m, i una alçada aproximada de 3'05 m. La boca d'arc de mig punt rebaixat, té una alçada de 1'10 m i una amplada de 2'70 m. La coberta respecte la paret sobresurt 60 cm. Tot i la presència de vegetació, i que la paret de rajoles que obstrueix l'entrada presenta una pintada, es pot dir que el seu estat de conservació es bo. La boca està tapiada per evitar que s'hi pugui entrar, fet que indirectament n'ha facilitat la conservació. L'entorn està molt brut, tant de deixalles inorgàniques, com de vegetació, que tapa els laterals i la coberta. Alhora, el torrent, al seu pas per aquest punt està força brut. A l'entorn també hi ha algun camp.</p> | 08246-128 | Plantalamor-Gener | <p>Si bé és possible que es tracti d'un molí, no es descarta que servís com a forn de teules o rajoles ja que el tipus d'arcada permet incloure'l en aquesta tipologia. Element patrimonial molt interessant. Aquest molí de Plantalamor fou masoveria o dependència tradicional del mas. Es troba prop del riu Gurri i les estructures actuals remmplacen un molí del segle XII. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Carles Codinach, com a cap de casa del molí de Plantalamor. Des del 1068 es cita un molí, el molí d'en Guitard, situat a tocar el riu Gurri, a l'alçada de Plantalamor. Del segle XIII en endavant trobarem altres molins com el de Gener i el de Conca, aquest en el Samuntà. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que aquest molí tenia 4 habitants.</p> | 41.9118400,2.2679100 | 439286 | 4640247 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65196 | Molí de vent de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-fontanelles | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>El molí que té un 10 m d'alçada i una amplada de 1'9 m i llargada de 2'15 m ,està bastit amb maons massissos units amb morter de calç. La única obertura la forma una porta rectangular de 1'80 alçada i 80 amplada,. A la part posterior hi ha un respirador que fa de coronament. Per sobre passa la carretera que porta de Fontanelles a cal Rei, a tocar hi ha la font de Fontanelles, un canal i una bassa. Per sobre queden uns arbres, paratge on hi anava la canalla a berenar. L'accés és fàcil, ja que es pot fer des de la mateixa carretera a peu, tot i quedar a un nivell inferior. En estar en desús, la part superior està coberta per vegetació. A l'interior, en un xamfrà hi ha escala feta de trenta barilles de ferro a mode de graons que permet accedir a la part superior de la construcció. Entre les barilles hi ha una distància de 45 cm. Seguint la carretera es pot accedir a Calldetenes i a Sant Marc.</p> | 08246-129 | Sant Marc | <p>La seva finalitat era fer pujar l'aigua des del pou i des d'aquí cap a Fontanelles per a un ús domèstic. Amb el temps s'instal·là un motor, amb el que el molí quedà en desús.</p> | 41.9127400,2.2904900 | 441160 | 4640331 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65196-foto-08246-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65196-foto-08246-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65197 | Molí del mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mas-gener | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici de planta rectangular organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior, a tocar del riu Gurri format per una petita obertura semi-circular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell conformat per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos deixant un espai lliure entre l'accés a la casa i el carrer, espai que és utilitzat com a hort. Aquesta construcció utilitza la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal i la façana sud presenten un enguixat senzill, mentre que a les altres dues façanes la pedra apareix repicada. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés 1'60 m d'altura amb llindes a la part superior com a únic element decoratiu destacable i dues petites finestres situades al primer pis obertes amb posterioritat.</p> | 08246-130 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest molí apareix lligat a la història del mas Gener i el trobem a la documentació des d'època moderna, com a tal. La Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 diu que aquest molí fou edificat al 1591. El mas Gener consta des del segle XII amb el nom de Gener de Palou, per haver-se format dins l'antiga vil·la rural del Palou. Un dels edificis vinculats a aquest mas era el molí del Gener, tot i que es conserva molt poca documentació al respecte. Un altre document notable és del 8 d'agost de 1277, i en ell Pere March de Santa Eugènia i Elisenda de Benages, amb el seu fill Ramon, estableixen i confirmen a Ramon Januario de Palaciolo o del Gener de Palou i a la seva mare Berenguera i també a Ramon de Cirer, Bernat de Moles, Ferrer de Cirer, Pere de Palou, Pere de Solà, Berenguer Anax i Ferrer Julià, la facultat de prendre aigua, ells i els seus successors, en el torrent que discorre de Berga i en altres torrents de la parròquia de Santa Eugènia, i portar-la cap als seus masos per regar. Per això els pagaran un cens anual de dos parells de gallines. En Ramon Gener de Palou pagarà, a més, un tribut de 6 sous anuals per la facultat de disposar ell tot sol de tota l'aigua tots els dissabtes des de la posta de sol fins a la sortida de sol del diumenge i tots els dimarts de cada setmana, des de la sortida de sol fins a la posta. El document porta escrit al peu i en lletra dels segles XVII o XVIII l'establiment de l'aigua del molí del Jener en lo any 1277. Sembla tractar-se d'una confirmació i un nou establiment, ja que al 1259 la senyora Beatriu de Torroella havia fet una concessió semblant a un antecessor del Gener de Palou. Des del 1068 es cita un molí, el molí d'en Guitard, situat a tocar el riu Gurri, a l'alçada de Plantalamor. Del segle XIII en endavant trobarem altres molins com el de Gener i el de Conca, aquest en el Samuntà. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Molí del Gener tenia 7 habitants.</p> | 41.9068600,2.2800500 | 440288 | 4639686 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65197-foto-08246-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65197-foto-08246-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65197-foto-08246-130-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65198 | Oratori de Sant Miquel dels Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-miquel-dels-sants | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | Manquen alguns elements | <p>La construcció, feta amb pedra del país unida amb morter de calç, està formada per dos cossos, l'orador i un petit jardí interior. A l'interior de la porteta que té hi ha una pintura que representa la serra del Montseny en rajola valenciana de 7-8 peces en blanc i verd. La portella de l'oratori de ferro forjat amida 70 per 70 cm. El jardí mesura 1'40m d'amplada i 2'20 m de llarg. S'accedeix per una porta de ferro forjat que es tanca amb un forriac i que fa 60 per 1'40. Construcció envoltada de camps de conreu, del Mas Mitjà abandonat i la fàbrica de Làctics. A part de l'arç, esmentat en la documentació, al pati interior de l'oratori hi creix un noguer. Falten algunes pedres del coronament de les parets.</p> | 08246-131 | La Serreta | <p>L'oratori es bastí en aquest indret perquè la mare de Miquel dels Sants (Miquel Argemí i Mitjà) era natural d'aquest mas. Alhora, diu la tradició que Miquel dels Sants resava i es flagel·lava amb un arç, encara present a tocar de l'oratori. Per altres es construí com homenatge a Sant Miquel aixecat vers el 1862 per la propietària Maria de Ferrer, Marquesa de Puerto Nuevo. Sobre la porta que dóna accés al jardí hi ha una reixa de ferro forjat, les inicials gravades de JHS (Jesús Home Salvador), la porteta de l'oratori està coronada per un escut de ferro, amb una àliga per banda i una gerra a la part central.</p> | 41.9182500,2.2770600 | 440051 | 4640952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65198-foto-08246-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65198-foto-08246-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65199 | Pahissa del mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahissa-del-mas-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Les 2 pallisses estan situades davant per davant de la casa, aproximadament a uns 50m. Davant es veuen, encara que parcialment, degut a la presència de vegetació- les lloses que formaven l'era, avui en desús. La coberta d'ambdues construccions és a dues vessants i de teula àrab. Les 2 pallisses, separades inicialment, estat ajuntades per falsos coberts. El cos de la dreta, fet amb pedra blava ajuntada amb morter de calç, té una llargada aproximadament de 8'33m i una amplada de 6,5m. La porta té com a brancals maons massissos. El cos de l'esquerra, amb una paret de tàpia i pedres a la part inferior, té la mateixa llargada que l'altre cobert, i una amplada interior de 6'33m. El sistema d'encavalcades, de fusta, que sustenten les teulades és diferent en ambdós coberts. Estat de conservació L'aparença és de més solidesa en el cobert de la dreta que en el de l'esquerra, fet que ho explicaria que aquest té façana feta d'obra, mentre que el primer s'aguanta principalment per les parets laterals. La no utilització de les 2 pallisses pot fer perillar la seva integritat.</p> | 08246-132 | Plantalamor-Gener | <p>Estructures associades a les activitats econòmiques del mas Gener. Segurament aquest espai va ser utilitzat amb diferents usos en el decurs del seva història, bastit en un moment incert del segle XIX o anterior. Aquesta construcció, de factura rural, es troba relacionada a l'activitat agrícola- ramadera de la zona, i actualment encara és utilitzada per a guardar-hi la palla. Segurament la seva presència va lligada també a Villa Carmen, que hauria funcionat com a habitatge, com un annex a la casa que hauria tingut diverses funcions (magatzem, cobert, pahissa, etc.).</p> | 41.9095500,2.2771500 | 440050 | 4639986 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65199-foto-08246-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65200 | Palanca de can Baixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-can-baixeres | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>De la palanca només en queda un pilar que dóna a Can Baixeres. El pilar té una amplada aproximada de 1'20 i 1'30m. La palanca tenia uns 20 m de llargada, una amplada aproximada de 1 m i estava construïda amb fusta de roure. Per la banda de can Coll es recolzava sobre la roca natural. El pilar, que ara queda a una banda, inicialment era al bell mig del riu, però en anar-se emplenant la vorera del municipi de Vic de terra i altres sediments ha provocat que en quedés en una vorera. La vegetació tapa la major part del pilar, el què en dificulta la seva visió. Per la cara que dóna aigües amunt, el pilar presenta una forma triangular per refusar l'aigua cap a les bandes. Història:</p> | 08246-133 | Zona del Bulló | <p>La palanca tenia un únic pilar i el seu perfil feia pendent, en estar can Coll a un nivell més enlairat que can Baixeres. Es deuria construir a resultes dels desperfectes provocats per l'aiguat del 1940 en la primitiva palanca que era aigües amunt. Tenia com a finalitat comunicar ambdues bandes del Gurri.</p> | 41.9038000,2.2660600 | 439125 | 4639356 | 1940 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65200-foto-08246-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65201 | Palanca de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-font-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Entorn brut, de brossa vegetal. Dominat per bardisses i encanyissats. Presència d'horts petits. Per sobre hi passa la carretera d'Arbúcies direcció Taradell. | <p>Palanca que fa de llarg uns 4 m i 80 cm ample, està situada 1 m sobre el curs del torrent. Construïda amb 4 taulons de fusta de roure units amb dos ferros un a cada extrem. No disposa de voreres ni sistemes d'il·luminació.</p> | 08246-134 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. Antigament les dones del Raval anaven a rentar la roba a tocar el pont.</p> | 41.8975900,2.2842700 | 440630 | 4638654 | 1950-60 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La palanca de construcció rudimentària presenta dos taulons exteriors força deteriorats, el que pot fer perillar la seva consistència. No obstant això el pas no resulta perillós. Està situada al límit territorial dels municipis de Santa Eugènia i Taradell a 1,5 m hi ha la fia F-2T. Lloc de pas per accedir als horts de Manel Vilaró i per anar a passejar la gent de Santa Eugènia direcció Llagostera. Aigües avall trobem el pont de la Serra. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65202 | Palanca de la font Xica o can Soms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-font-xica-o-can-soms | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Ple de runa provinent de la construcció i deixalles inorgàniques. A la zona hi ha forces arbres: plàtans, pollancres i acàcies. A poca distància hi ha la resclosa i la font Xica. | <p>Palanca amb una amplada de 80 cm i una llargada de 7'5 m, situada a una alçada de 60 cm respecte el torrent. Construïda amb formigó es sustenta sobre el torrent per mitjà de dos bidons de 200 l. De formigó. Les baranes de filat de tanca, tenen una alçada de 90 cm.</p> | 08246-135 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. La utilització de diferents materials de construcció al pont i als estreps pot indicar l'existència d'un pont anterior a l'actual. Segons sembla hi havia hagut una totxana que tenia gravada una data avui inexistent. A tocar el torrent, i fins als anys 60 les dones del poble anaven a rentar la roba de gent de Vic. També hi ha un aljub i un safareig fets de pedra picada que es troben a 3 m. Colgats sota runa i terra, en propietat de Joan Comas Cassany (Reixach)</p> | 41.8996800,2.2853700 | 440723 | 4638885 | 1980 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65202-foto-08246-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Lloc a recuperar per les passejades de la gent de Santa Eugènia, per la presència de nombrosos elements patrimonials, presència d'aigua, al ser un lloc fresc i ombrat. Lloc de pas per anar a Vilalleons (possibilitat de recuperar el camí ral). | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 65203 | Palanca de la Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-teuleria | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Desapareguda | <p>La palanca original deuria tenir una llargada d'uns 6 m, i una amplada de 50 cm. Estava construïda amb dos taulons de fusta de roure. La palanca estava lligada a un extrem per una cadena de ferro clavada al terra. Es veu un pilar que s'aixeca sobre roca natural, el qual té una alçada de 50 cm, una llargada de 70 cm i una amplada de 46 cm. Els únics testimonis que queden de la palanca són els pilars, un dels quals està a tocar el curs del torrent, i l'altra no es veu en quedar sota la vegetació. El pilar visible presenta un bon estat de conservació, i només el creixement de la població, pot arribar a cobrir-lo. Està construït amb totxo, fet a la pròpia Teuleria. El curs d'aigua del torrent de Saladeures, sobre el qual es va construir la palanca presenta un nivell d'aigua molt ínfim. En baixar poca aigua la vegetació ha anat ocupant les lleres del torrent.</p> | 08246-136 | Sala-d'Heures | <p>La part fixe de la palanca va desaparèixer entre 1950 i 1960, essent-ne una e les seves causes que es podrís un dels taulons. La feien servir els veïns de la zona (La Teuleria, l'Omeda, can Rumia i Saladeures...) per anar a buscar el camí que unia Saladeures amb el poble de Santaeugènia. Actualment restes visibles part dels pilars de sustentació i la construcció del pont de la Teuleria que ha passat a ser el camí més emprat.</p> | 41.9051700,2.2941200 | 441454 | 4639488 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aigües avall queda la font de l'Escopeta difícil de localitzar enmig de tanta vegetació. A prop queda el pont de Saladeures construït el 1925. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 65204 | Palanca dels Taradells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-dels-taradells | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Té una llargada de 12 m, una amplada de 3'9 m, i una alçada sobre el torrent de 1'10 m. El paviment de la palanca és de formigó armat i l'aigua passa per sota per mitjà de nous tubs, sis de 70 cm de diàmetre i tres de 60 cm. No disposa de baranes, ni voreres ni cap sistema d'il·luminació. Presenta una excel·lent conservació. Al curs del torrent, abans de creuar la palanca, s'aplega una certa quantitat de brossa vegetal i terra que pot esdevenir un perill en el cas d'una revinguda del riu, donat que poden embussar-se les canonades.</p> | 08246-137 | Gener-Plantalamor | <p>L'antiga palanca, feta de dos bigues de roure, tenia una llargada de 9-10 m. L'únic testimoni que en queda són tres cavitats de 40 per 30 cm excavats a la roca que es poden veure al torrent aigües avall de l'actual palanca i que servien per encabir-hi els pilars de fusta de roure. No estava collat als pilars i si a les voreres per mitjà de dues cadenes, la mesura es va perdre per evitar que en cas de revingudes del riu la palanca fos arrossegada aigües avall. El diccionari geográfico-estadístic de Madoz, editat el 1850 però amb dades del 1842 parla de la palanca amb les següents paraules: 'para facilitar el paso del rio (Gurri) hay un puente de madera en el camino carretero que des de Vich conduce a Santa Eugenia i Taradell'.</p> | 41.9103000,2.2649600 | 439040 | 4640078 | 1960-70 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop ha quedat la casa nova de Torre Vinages. La palanca que fa de partió entre els municipis de Santa Eugènia i de Vic es fa servir de drecera pels vehicles i vianants que volen moure's entre ambdós municipis. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||
| 65205 | Pantà de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro que li donen solidesa. Es de forma corba, té tres sortides d'aigua, fa 9 m alçada i el mur té una amplada de 1'60 m. El canal que fa de sobreeixidor, que surt de la banda esquerra del pantà té una amplada d'uns 4 m i les parets una alçada aproximada de 1'10 m. La vegetació que creix davant la façana principal i els laterals del pantà impedeix veure-la i fotografiar-la. A la banda esquerra s'ha anat acumulant amb els anys terra i d'altres sediments, que fa que el pantà sembli més petit de què realment és. Presenta molt bon estat. Es pot transitar per sobre la presa, si bé la vegetació hi ha anat creixent, fent que s'anés tapant el paviment que ara és de terra quan per sota hi ha pedra. El canal, que presenta les parets fetes amb pedra del país unides amb morter, s'aixeca sobre roca natural, i està força malmès.</p> | 08246-138 | Sala-d'Heures | <p>Agafa aigua dels torrents de Vilalleons i Rocafarigola. Inicialment estava situada aigües avall del torrent de Saladeures. A la part superior de la façana principal hi ha una placa on hi deia any de construcció, però en estar esborrat no es pot llegir. El promotor de l'obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d'aigua, el pont, el canal, la font del Paradís, a fi d'aplegar aigua per a la casa i altres dependències. El pantà quan estava en funcionament servia per recollir aigua per regar els jardins, avui abandonats, i per consum del bestiar. El fet que durant l'any es buidi alguna vegada impedeix que pugui esdevenir un ecosistema per a tot tipus de fauna, si bé no és un element difós turísticament, si que és força conegut i concorregut.</p> | 41.8994100,2.3026700 | 442158 | 4638843 | 1920-35 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65205-foto-08246-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65206 | Pedrera de la font del Paradís al pla de les Sardanes a Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-del-paradis-al-pla-de-les-sardanes-a-sala-dheures | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 205.</p> | XIV-XVIII | Actualment cobert de vegetació | <p>Espai obert explotat de forma sistemàtica, creant un corriol artificial que porta del Pla de les Sardanes a la Font del Paradís. Actualment cobert de vegetació, tot i que que s'entreveuen nombrosos punts d'extracció.</p> | 08246-139 | Sala-d'Heures | <p>Aquesta pedrera ha estat considerada un dels punts d'abastiment de pedra per la construcció de la catedral de Vic, en època medieval. Aquestes foren explotades de forma més o menys sistemàtica durant l'època moderna, fins que l'agotament va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 41.8986100,2.3023900 | 442134 | 4638754 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65207 | Pedrera dels Ascensaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-dels-ascensaments | XVI-XX | Abandonada | <p>Espai obert que s'havia emprat com a punt d'extracció de pedra calcària. Quan l'explotació ja no era viable o els propietaris/ explotadors ja no podien de fer-se'n càrrec, la pedrera s'abandonava. Aquest fet va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions des d'època moderna, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. En general, aquestes petites explotacions de caire local van deixar de funcionar amb l'aparició d'un mercat de major abast a menor inversió. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 08246-140 | Sala-d'Heures | <p>Antiga pedrera d'extracció de calcària a cel obert situada en el paratge dels ascensaments i avui abandonada. Segons informacions orals a la zona de Sala-d'Heures hi havia hagut més punts d'extracció de pedra, avui tots abandonats i de difícil ubicació. Aquestes estructures es troben en un estat de conservació molt precari i, en la majoria dels casos, coberts d'una espessa vegetació. Aquests afloraments geològics de base calcària es troben i trobaven en punts específics del municipi ja es tractés d'una explotació permanent o a mode de prova; la gent del poble en recorda més d'un, sempre situats prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. En alguns punts del municipi es van donar les condicions òptimes per desenvolupar aquesta activitat centrada en la proximitat al bosc (la llenya era un element molt important), pedra calcària abundant, proximitat a la plana (la qual cosa volia dir bones comunicacions) i per últim, personal que feia feines de temporada i que, per tant, esporàdicament podia quedar lliure per a treballar de calciner. Aquesta activitat, ben documentada fins a mitjan segle XX presenta una forquilla cronològica que pot recular fins època moderna i baixmedieval.</p> | 41.8983300,2.3044000 | 442300 | 4638722 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65207-foto-08246-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65207-foto-08246-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65208 | Llera del torrent de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-torrent-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | <p>Els torrent de Torrent de Sala-d'Heures forma part dels altres cursos d'aigua del municipi, a part del Gurri, amb un cabal escàs junt altres torrenteres. En aquests entorns hi són presents els arbres de ribera i els pollancres. Sobre el casal de Sala-d'Heures s'hi va construir un pantà que emmagatzema l'aigua per la casa sobre aquest propi torrent. El caràcter pla i poc accidentat de la zona el fa molt apte per l'agricultura, encara dinàmica, que té com a complement la ramaderia, sobretot les explotacions bovines i porcines, la qual cosa ha fet que s'hagi canviat bona part dels conreus tradicionals de blat, patates i llegums per altres relacionats amb els farratges o llegums. Aquestes explotacions són de tipus mitjà i petit i no depen del cabdal del torrent. El terme té poc sector de bosc, però a la part de llevant i vers Sala-d'Heures hi ha els millors boscos de roures i alzines i algunes notables clapes de pinedes.</p> | 08246-141 | Paratge de Sala-d'Heures | <p>El nom del torrent li vé donar per la proximitat d'aquest amb el casal de Sala-d'Heures. Aquest espai, recentment arranjat en algun tram és un dels punts d'interès natural més concorreguts del poble. Entorn situat als peus de la riereta forma part del recorregut de nombroses rutes relacionada amb la natura. La seva adequació, de factura recent, respon a les necessitats de conservació dels diversos espais naturals del municipi. La seva bona situació geogràfica i la seva accessibiliat, fan pensar que la zona era coneguda i explotada des d'antic. Aquest fet queda demostrat amb la presència de nombrosos horts a la zona que reguen amb l'aigua de la mateixa riereta i que de ben segur ja existien en època moderna.</p> | 41.8994100,2.3026500 | 442156 | 4638843 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65208-foto-08246-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||||||
| 65209 | Placa de Ramon Fontanelles a la plaça Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-ramon-fontanelles-a-la-placa-montseny | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La làpida, feta de marbre de Carrara, de forma trapezoïdal té una gruixària d'entre 8 i 10 cm. Alçada d'1'15 i amplada 1m. La placa es troba a la zona dels absis de l'església parroquial en un parterra de gespa i petits arbres i es troba en bones condicions, però hi falta l'encapçalament, la part inferior, i peces laterals, una de les quals és al jardí de la rectoria i una altre, el sòcol, fa de banc per seure a la plaça major.</p> | 08246-142 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La làpida correspon a un monument funerari que hi havia hagut a la capella fonda de l'església en memòria de Mn. Ramon Fontanelles, beneficiat de l'església de la Pietat i de la Catedral de Vic. Va morir el 1873. el monument data de 1882 i va romandre a l'església fins els anys 50-60 en que es va desmuntar en motiu de les obres de restauració de l'església. Una part de la làpida es troba al jardi d'un veí de la Plaça Montseny.</p> | 41.9001600,2.2833600 | 440557 | 4638939 | 1882 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65209-foto-08246-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 24-IX-1882. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65210 | Pont de cal Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Les voreres del torrent estan brutes de brossa, runes i plàstics. | <p>El pont construït amb volta de rajola i parets de totxo presenta els estreps de pedra. L'alçada sobre el curs del torrent és de 2'5 m. Té una amplada de 3'5 m i una llargada de 4'5m . El paviment és d'asfalt sobre formigó. No disposa de voreres i com a sistema il·luminació hi ha una farola. Les baranes tenen una alçada 1 m esta formada per 5 biguetes verticals i 3 passamans de tub rodó. A tocar hi ha una casa de la Gatonera deshabitada. A més hi ha altres elements patrimonials, pont de la Gatonera, Pou de can Sacaire i mina de la Gatonera. El pont presenta bon estat de conservació. L'aspecte negatiu és la seva poca amplada que en dificulta el trànsit rodat.</p> | 08246-143 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Pedro Lujan va fer les baranes del pont pels volts de 1985. Es tracta d'una obra civil de factura recent.</p> | 41.9051900,2.2837000 | 440590 | 4639498 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65210-foto-08246-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Remuntant el curs del torrent trobem la confluència aigües dels torrents del Mig i Santa Eugènia. Per sobre transcorre el carrer Pirineu que comunica el poble amb la carretera de Saladeures i és molt transitat pels vehicles que volen estalviar-se passar per la carretera d'Arbúcies. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65211 | Pont de cal Teuler del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-teuler-del-mas-mitja | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>El pont d'una sola arcada de punt rodó té una alçada de 75-80 cm respecte el curs del torrent, i una llum de 1'70 m. La llargada de la part antiga mesura 3'50 m, i la part ampliada és de 50 cm. No disposa de voreres ni cap sistema d'il·luminació. Es troba entre els camps de Benlloch i de la Farigoleta. L'entorn està brut de vegetació i arbres (noguer, soguer...) que ocupen la major part del torrent, que la majoria de vegades baixa sense aigua, el que dificulta veure'n les parets. L'acumulació de terra al torrent fa que sembli més baix del que realment és. La volta està feta amb maons massissos, mentre que s'emprà pedra del país a les parets laterals i frontals. La seva estructura es massissa, gràcies a l'ampliació de la solera a fi de facilitar el pas de vehicles.</p> | 08246-144 | La Serreta | <p>Es va construir per anar del mas Mitjà al Serrat de Calldetenes i a l'invers. Se sap que el pont havia disposat de baranes. L'any 1998 es va fer la solera i s'eixamplà el pont, per la façana que dóna a Calldetenes.</p> | 41.9193400,2.2778800 | 440120 | 4641073 | fi XIX | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65211-foto-08246-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés és fàcil ja que es pot fer des de la carretera que passa per darrera del Mas Mitjà. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65212 | Pont de la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>El pont amida 2'6 m de llum, té parets de pedra i la volta de rajola. L'estrep esquerra s'aixeca sobre la roca natural. L'amplada interior del pont és de 2'25m. L'alçada de la volta respecte el torrent és de 2m. L'alçada de les baranes és de 85 cm i l'amplada de la part superior és de 3'5 m. Les baranes són de totxana arrebossada i el coronament presenta lloses de pedra. El paviment interior és de terra el que facilita el creixement de la vegetació. No té voreres ni cap sistema il·luminació. L'entorn és molt brut, presència de vegetació i plàstics a les voreres del torrent. La part posterior dels pisos de can Baixeres edificats al costat del torrent de totxana vista desmereix l'indret en que hi ha acàcies i hortes. Bon estat estructural. Canonada de serveis instal·lada al costat.</p> | 08246-145 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Les baranes són posteriors al pont.</p> | 41.9051200,2.2841000 | 440623 | 4639490 | p.1950 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65212-foto-08246-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aigües amunt hi ha el pont de Can Sacaire i la mina d'aigua de la Gatonera, mentre que torrent avall hi ha el pont del carrer Catalunya. El pont és d'ús exclusiu dels vianants i petits vehicles (bicicletes, motos, cotxes...)ja que una pedra situada a la banda que dona al carrer Catalunya impedeix el pas de vehicles més grossos. En caminar per sobre es percep la volta del pont. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65213 | Pont de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-serra | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Les parets estan tapades per la vegetació fet que dificulta tenir-ne una bona visió. | <p>Pont que té una amplada de 4m una alçada sobre el torrent de 3'70 m i una llum de 3'30 m. És d'un sol arc de put rodó de volta de rajola que s'aixeca sobre uns estreps fets de pedra del país, unides amb morter. Dos parets laterals de pedra, a banda i banda del pont fan de contraforts.</p> | 08246-146 | Antic camí de la Serra, sobre el torrent de Santa Eugènia. | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. La utilització de diferents materials de construcció al pont i als estreps pot indicar l'existència d'un pont anterior a l'actual. Segons sembla hi havia hagut una totxana que tenia gravada una data avui no localitzada, tot i que si hi ha una rajola amb un nom gravat: Josep Solà o Soler. Pel tipus de grafia i tècnica aquesta reforma en obra del pont podria haver tingut lloc a finals del segle XIX. Antigament les dones del poble anaven a rentar la roba a tocar el pont.</p> | 41.8988800,2.2852700 | 440714 | 4638796 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65213-foto-08246-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65213-foto-08246-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Els marges del torrent presenten bardisses, argelagues i d'arbres hi ha pollancres i acàcies. El camí que hi mena està força brut. Al voltant també hi ha camps (Hort d'en Tuneu, abandonat) i el monticle sota el qual hi ha colgades les escombraries que hi llençava Santa Eugènia. S'hi accedeix per un camí de terra que surt a mà dreta del camí ral de Vilalleons. Per sobre hi transcorre el camí que duia al mas la Serra de Taradell i avui porta a camps i permet arribar al barri de la Creu del Cim. La gent de Santa Eugènia hi passa en les seves caminades. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65214 | Pont de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Les voreres estan plenes de brossa i les bardisses que tapen els laterals del pont. | <p>El pont que no és de volta té una amplada interior de 4'5m. Els estreps són de pedra picada. Les baranes estan formades per dues pilastres de pedra picada i tenen el passamà de tub de ferro. Les baranes tenen una llargada de 3'5m. Les pilastres tenen una alçada de 90 cm, i una amplada i llargada de 40 per 40. El paviment és asfàltic. No disposa de voreres ni cap sistema il·luminació. A banda i banda de la carretera hi havia hagut 8 guarda-rodes, quatre a cada lateral. Algunes estan tombades i altres han desaparegut.</p> | 08246-147 | Sala-d'Heures | <p>Per aquell punt passava el camí ral Vic-Viladrau. El pont té la data de 1925 gravada en els dos pilars d'entrada al pont per la dreta. Sota el pont hi ha la resclosa de la teuleria de l'Aymerich a la qual s'hi pot accedir per una escala lateral que queda sota el pont, però la presència de vegetació romagueres i bardisses i aigua dificulten l'accés.</p> | 41.9058700,2.2940300 | 441447 | 4639566 | 1925 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65214-foto-08246-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Presenta un bon estat de conservació. L'acumulació de terra a les voreres del pont fa que hi neixi vegetació, amb el consegüent perill d'ocupació del vial. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||
| 65215 | Pont del carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-catalunya | XX | <p>Pont en forma de trapezi. La llargada del mur de l'est és de 13'7m i el de l'oest fa 17'60m. L'amplada és de 5'10m. Té una alçada de 2'7m fins a la solera i de 4'25m fins la barana. Les baranes estan fetes de totxana arrebossada i com a passamà hi ha un tub de ferro galvanitzat. La seva alçada és de 80 cm i 1m. Formigó armat encofrat. En quan a l'estructura ofereix bon estat de conservació, però no es pot dir el mateix del paviment que presenta algun sot. Entorn dominat per habitatges. Torrent avall hi ha unes zones verdes ben cuidades amb arbres, bancs i gespa. No obstant l'espai que queda entre aquest passeig i el torrent està força deixat i caldria condicionar-lo aigües amunt no hi ha cap passeig.</p> | 08246-148 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Estructura molt recent.</p> | 41.9057100,2.2834600 | 440570 | 4639556 | c.1980 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65215-foto-08246-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Connecta els carrers Catalunya, Puigmal, Santiago Rusiñol, Pla Duran. Aigües amunt hi ha els ponts de la Gatonera i can Sacaire. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65216 | Pont del carrer Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-reguer | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Pont amb 20 bigues de formigó armat. Amb una llargada de 5'2 m i una amplada interior de 10 m. Les baranes metàl·liques de tub quadrat tenen una alçada de 1'15 m. Els estreps estan construïts amb formigó armat. L'alçada respecte el torrent és de 5'30 m. El paviment és asfalt no té voreres i presenta un fanal a la vorera dreta, direcció el barri de la Creu. Entorn dominat per la presència del torrent. Per la banda de l'escola les voreres estan brutes de vegetació (bardisses, canyes...) amb la presència d'una noguera. També hi ha un cert nombre de plàstics. Per sobre el pont passa una línia de 400 mil volts i per les escoles una de 25 mil volts.</p> | 08246-149 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La seva construcció a càrrec de Joan Güell Mas va venir motivada per la necessitat d'accedir al barri de la Creu del Cim. També es coneix com el Pont del Canyet i fins al 1991 pertanyia a Taradell. Al peu del torrent hi ha el lloc conegut com el canyet on les dones anaven a rentar roba i més endavant es tirava el bestiar mort, perquè sel mengessin els animals carronyers de la zona. Seguint el curs del torrent de Santa Eugènia amunt trobem la font Rodona i el paratge de la Font Xica; aigües avall hi ha la cruïlla amb el torrent del mig i més endavant els ponts de can Sacaire i la Gatonera.</p> | 41.9010400,2.2858000 | 440760 | 4639035 | 1985-90 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65216-foto-08246-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||||||
| 65217 | Pont del mas dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-mas-dels-frares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Molt cobert de vegetació | <p>El pont té una llargada de 3,3m, una amplada interior de 1'5m, i la volta té una alçada aproximada d'1'9m. Les parets són de pedra, unida amb morter de calç, mentre que en la volta s'utilitzaren maons. És molt difícil trobar el pont, ja que no es fa servir, el que fa que hi creixi la vegetació silvestre. A prop hi ha can Co i el mas els Frares. A partir del pont, en direcció a Calldetenes, ha desaparegut el camí ral perquè la gent del mas el Rei de Fontanelles ho ha convertit en un cap.</p> | 08246-150 | La Serreta | <p>La barra de ferro la posaren els de cal Rei de Fontanelles, en acabar la Guerra Civil, per impedir el pas de carruatges per les seves propietats.</p> | 41.9148700,2.2832500 | 440561 | 4640573 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65217-foto-08246-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi accedeix des del mas Els Frares en direcció a can Co, seguit el camí ral Calldetenes- Santa Eugènia, el qual fa de partió entre 2 camps. Sobre el torrent de Sant Marc o del molí d'en Moles. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65218 | Pont del mas Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-mas-roure | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIV-XX | <p>El pont que s'aixeca sobre la roca natural té una amplada de 5'7m i una llargada de 6'2m. De llum amida 2'5m i l'alçada de l'arc és de 3m. La base té un revestiment de pollant. Presenta tres trams de construcció, l'antic fet amb pedra del país i maons i amb una amplada de 3m, a continuació hi ha una ampliació. La vegetació que creix a les voreres del torrent dificulta veure el pont per la banda antiga. També hi ha presència de plàstics i brossa. A les voreres interiors del pont s'acumula terra i creix vegetació. Presenta bon estat de conservació si bé les dues ampliacions i les baranes n'han malmès la imatge, en especial aigües amunt. Entre les etapes de la segona i tercera ampliació hi passen tubs de serveis.</p> | 08246-151 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Segons la tradició oral és el pont més antic de la comarca i per ell hi passava la via romana. Del pont destaca l'arc de punt rodó amb volta de pedra. Per sobre passava la carretera que va del poble al mas Roure i s'ajunta amb la carretera de Saladeures. Aigües avall trobem una mica de bassa que es fa servir per agafar aigua i la font d'en Manon, mentre que aigües amunt hi ha la resclosa de la font Freda. Ramon Comas Aumatell a finals XX el va refer en quedar enfonsat la part central.</p> | 41.9066500,2.2845700 | 440663 | 4639659 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65218-foto-08246-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65218-foto-08246-151-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||
| 65219 | Pont del Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-reguer | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Amplada 4'5m amb una llargada de 6'75 m. L'alçada de l'arcada fins el punt de volta és de 1'70 m. La volta és de rajola i per sobre hi ha pedra del apis. Les baranes fetes de totxo i arrebossades tenen una alçada 1 m i una amplada de 15 cm. El pont no disposa d'il·luminació ni voreres. Les voreres del torrent presenten força vegetació (bardisses i argelagues) però l'element més negatiu és el pas per davant de l'arca del pont d'una canonada amb serveis del càmping. A l'entorn també dominen arbres (roures i pollancres) el càmping, un dipòsit de GLP i un indicador de ferro que originàriament deia 'Camí Particular del Reguer'.</p> | 08246-152 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 estava adscrit a Taradell. En aquest pont el torrent del Reguer aporta les seves aigües al torrent del Mig.</p> | 41.9009000,2.2883500 | 440971 | 4639018 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Tot i les obres d'eixamplament sofertes per la seva part posterior, el pont presenta un bon estat de conservació. Per una banda es veu la part antiga mentre que per l'altra està tapada a causa de l'eixamplat fet amb nou bigues de formigó. Per poder veure aquest pont s'ha de passar per l'interior del càmping. A més de dur al Raguer també porta al cementiri de Santa Eugènia i enllaça amb el camí ral de Vic-Viladrau. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||||||
| 65220 | Creu de la Santa Missió o del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-o-del-padro | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL. A (1955-1957). 'El castillo de Taradell y su primitivo término' a Ausa III. Vic: 492-501. PLADEVALL, A. (1997). Història i vida d'un vell poble osonenc. Santa Eugènia de Berga. L'entorn, 13. Ed. Eumo. Vic. Extret del document titulat: Rodalia del Terme de Taradell, Arxiu Parroquial de Taradell, còpia del segle XVII amb autorització notarial.</p> | XX | <p>La base, pedra de color blavós coneguda com pedra de Saladeures, té una llargada de 65cm i una amplada de 60cm. La creu de ferro té una alçada d 1'5m i una amplada total de 90cm i en la seva part central de 12cm. Al centre de la creu hi ha les inicials JHS i AM, sobreposades. Les inscripcions a la pedra, no estan gaire desgastades, el que en facilita la seva lectura. La creu de ferro esta ben collada a la pedra.</p> | 08246-153 | Nucli de Santa Eugènia | <p>De les quatre cares de la base de la creu, 2 no tenen inscripcions, mentre que les altres 2, est i oest tenen dates gravades corresponents a la celebració de la diverses missions a la població. Est: Santa Missió 1930; oest: Santa Missió 1940, 1952 i 1966. Les primeres referències al padró daten d'època medieval, aquest inicialment es trobava ubicat a ponent de l'església parroquial de Santa Eugènia, però es desconeix si aquest emplaçament ja coincideix amb l'actual, dins la sagrera i a l'extrem oest sobre una elevació de terreny. Al 1325 va tenir lloc una delimitació del terme del castell de Taradell, en el sector on Santa Eugènia termenejava amb la ciutat de Vic, els actes d'aquesta delimitació o la convocatòria per fer-la van tenir lloc a la sagrera de Santa Eugènia, prop del pedró. Concretament, el dijous 14 de març de 1325 Bernat de Mont-Rodon i en Pere Ferrer del Pla varen convocar a la sagrera de Santa Eugènia de Berga, prop del pedró, tots els senyors i procuradors. La convocatòria es va mantenir tot el dia i veient que no es presentava ningú de la part contrària al senyor de Taradell, els comissionats reials i el jurista Jaume de Cardona van convocar una nova coneixença l'endemà. El divendres tampoc va aparèixer cap dels representants del ca ciutat de Vic, ni del terme de Meda, i per això els mandataris reials van procedir a la delimitació: Per la part de ponent el terme del castell de Taradell segueix el riu Gurri fins a prop o l'envista del mas Hospital de la ciutat de Vic, i continua per dita riera o riu Gurri fins prop del Pont del Gurri, això és fins al lloc en el qual, acaba la parròquia de Vic, de tal manera que ni en dit lloc ni en cap altre, res de la parròquia de Vic és del terme del Castell de Taradell. Des d'aquí el terme continua (...). El notari va fer constar que tot això es va decidir i es va dur a terme prop del pedró de l'església de Santa Eugènia de Berga el divendres 15 de març de 1325 a l'hora que tocaven a tèrcia a la catedral de Vic, en presència de Pere de Vilademany i els testimonis següents: Berenguer abat de l'Estany, Berenguer de Postius clergue de Vic, Berenguer de Farners, Dalmau d'Avinyó i Bartomeu de Togores; cavallers de Berenguer Roure, Bonanat de Vila i Arnau Morera, clergues i altres prohoms. També signen el document que va redactar el notari de Vic Pere Vivet, Bertant de Montrodon, Peere Ferrer del Pla i el seu assessor i jurista Jaume de Cardona. Aquest és un dels darrers testimonis de la subjecció de tot el terme al castell de Taradell, que es trencarà al 1350. Es coneixen altres intervencions dels senyors de Taradell en el terme del municipi actual de Santa Eugènia fins els volts de 1345. A partir d'aquest moment, i per motius que actualment es desconeixen, s'inicià l'autonomia de Santa Eugènia coma Quadra o terme autònom, dintre del castell de Taradell. Aquesta autonomia va ser més ferma pels volts de 1358, i definitiva a partir de 1385. La documentació a partir d'època moderna aporta escassa informació que ens permeti conèixer la sagrera o la població de Santa Eugènia desrpés de la despoblació de mitjan segle XIV. Sovint apareix esmentat el Puigsacost, lloc on tenien terres diferents persones de la sagrera, el camí de la font, el camí de la Serra i de Llagostera, el call inferior i el lloc del Pedró, on es convocaven els feligresos per tractar temes que afectaven la parròquia o parroquians.</p> | 41.9005200,2.2825200 | 440487 | 4638980 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65220-foto-08246-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65220-foto-08246-153-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés a la creu es pot fer des de tres carrers: Pare Solà, Canigó i Girona. Des d'aquest indrets es té una bona visió de part de la plana de Vic. La pedra que aguanta la creu, quan es va separar l'ajuntament de Santa Eugènia de Vic, al quedar desprotegits dels lladres van instaurar un somatent i els lladres que agafaven els deixaven lligats al pedró per a escarni públic. | 98 | 51 | 2.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | ||||
| 65221 | Porta d'accés a la finca de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-dacces-a-la-finca-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La porta està formada per dues fulles de ferro forjat, coronades per una llinda, també de ferro forjat, on es veu la lletra F en daurat i que correspon al cognom de Fontcuberta. Una bola de pedra corona els dos pilars de planta quadrada (68 per 68 m). L'entrada té una alçada d'uns 5 m, i la fulla de l'esquerra té una porta interior, que mesura 75 cm d'amplada i 2'4 d'alçada. Poc abans d'arribar al portal, la pista o carretera es bifurca i permet anar cap a Saladeures o bé cap a Vilalleons i el mas el Lleopart. Entorn net amb presència de camps i arbres abans d'arribar a la finca.</p> | 08246-154 | Sala-d'Heures | <p>La porta es va fer amb motiu dels casaments de M. Carmen Torrado de Fontcuberta (1952), M. Dolores de Aguilera de Fontcuberta (1953) i Carmen de Aguilera de Fontcuberta (1954). Abans hi havia hagut una cadena de ferro que unia les dues pedres que precedeixen l'entrada.</p> | 41.9042700,2.2998100 | 441925 | 4639385 | 1952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Abans de la porta, hi ha a banda i banda, una filera de boixos, precedida per unes pedres (56 cm de llargada per 46 cm d'amplada) que tenen inscripcions gravades, en una es pot llegir 'camino particular' i l'altra 'prohibido el paso', a prop hi ha la casa de pagès de Saladeures. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 | |||||||
| 65222 | Porta del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | En previsió de les obres d'ordenació urbanística en aquest indret la creu serà traslladada. | <p>La porta té una amplada de 1'38m i una alçada de 2'4m. La llinda superior, que té una llargada de 1'85m i una alçada de 25 cm, té gravat la data de 1876 i una creu llatina. Els quatre brancals (25cm x25cm) i els dos inferiors són de pedra. La porta interior, originària, de xapa de ferro (meitat reixa) fa 2'45 de alçada i 74 cm d'amplada cada fulla. Els brancals laterals, en ser de pedra sorrenca, estan força desgastats, tal i com passa amb al llinda superior en que gairebé no es pot llegir la data. Falta de manteniment de la façana principal, ha saltat la pintura blanca de l'arrebossat, motivat per la construcció del nou cementiri, fet que provocà la desaparició d'aquest del nucli urbà de la població.</p> | 08246-155 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Construït a la 2 meitat dels XIX en substitució del que hi havia al voltant de l'església parroquial. La porta conserva gravada a la llinda superior la data de 1876.</p> | 41.9009500,2.2844900 | 440651 | 4639026 | 1876 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65222-foto-08246-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una creu de ferro corona la coberta, de teula, d'entrada al cementiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml