Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65202 | Palanca de la font Xica o can Soms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-font-xica-o-can-soms | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Ple de runa provinent de la construcció i deixalles inorgàniques. A la zona hi ha forces arbres: plàtans, pollancres i acàcies. A poca distància hi ha la resclosa i la font Xica. | <p>Palanca amb una amplada de 80 cm i una llargada de 7'5 m, situada a una alçada de 60 cm respecte el torrent. Construïda amb formigó es sustenta sobre el torrent per mitjà de dos bidons de 200 l. De formigó. Les baranes de filat de tanca, tenen una alçada de 90 cm.</p> | 08246-135 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. La utilització de diferents materials de construcció al pont i als estreps pot indicar l'existència d'un pont anterior a l'actual. Segons sembla hi havia hagut una totxana que tenia gravada una data avui inexistent. A tocar el torrent, i fins als anys 60 les dones del poble anaven a rentar la roba de gent de Vic. També hi ha un aljub i un safareig fets de pedra picada que es troben a 3 m. Colgats sota runa i terra, en propietat de Joan Comas Cassany (Reixach)</p> | 41.8996800,2.2853700 | 440723 | 4638885 | 1980 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65202-foto-08246-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Lloc a recuperar per les passejades de la gent de Santa Eugènia, per la presència de nombrosos elements patrimonials, presència d'aigua, al ser un lloc fresc i ombrat. Lloc de pas per anar a Vilalleons (possibilitat de recuperar el camí ral). | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||
| 65203 | Palanca de la Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-teuleria | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Desapareguda | <p>La palanca original deuria tenir una llargada d'uns 6 m, i una amplada de 50 cm. Estava construïda amb dos taulons de fusta de roure. La palanca estava lligada a un extrem per una cadena de ferro clavada al terra. Es veu un pilar que s'aixeca sobre roca natural, el qual té una alçada de 50 cm, una llargada de 70 cm i una amplada de 46 cm. Els únics testimonis que queden de la palanca són els pilars, un dels quals està a tocar el curs del torrent, i l'altra no es veu en quedar sota la vegetació. El pilar visible presenta un bon estat de conservació, i només el creixement de la població, pot arribar a cobrir-lo. Està construït amb totxo, fet a la pròpia Teuleria. El curs d'aigua del torrent de Saladeures, sobre el qual es va construir la palanca presenta un nivell d'aigua molt ínfim. En baixar poca aigua la vegetació ha anat ocupant les lleres del torrent.</p> | 08246-136 | Sala-d'Heures | <p>La part fixe de la palanca va desaparèixer entre 1950 i 1960, essent-ne una e les seves causes que es podrís un dels taulons. La feien servir els veïns de la zona (La Teuleria, l'Omeda, can Rumia i Saladeures...) per anar a buscar el camí que unia Saladeures amb el poble de Santaeugènia. Actualment restes visibles part dels pilars de sustentació i la construcció del pont de la Teuleria que ha passat a ser el camí més emprat.</p> | 41.9051700,2.2941200 | 441454 | 4639488 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aigües avall queda la font de l'Escopeta difícil de localitzar enmig de tanta vegetació. A prop queda el pont de Saladeures construït el 1925. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 65204 | Palanca dels Taradells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-dels-taradells | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Té una llargada de 12 m, una amplada de 3'9 m, i una alçada sobre el torrent de 1'10 m. El paviment de la palanca és de formigó armat i l'aigua passa per sota per mitjà de nous tubs, sis de 70 cm de diàmetre i tres de 60 cm. No disposa de baranes, ni voreres ni cap sistema d'il·luminació. Presenta una excel·lent conservació. Al curs del torrent, abans de creuar la palanca, s'aplega una certa quantitat de brossa vegetal i terra que pot esdevenir un perill en el cas d'una revinguda del riu, donat que poden embussar-se les canonades.</p> | 08246-137 | Gener-Plantalamor | <p>L'antiga palanca, feta de dos bigues de roure, tenia una llargada de 9-10 m. L'únic testimoni que en queda són tres cavitats de 40 per 30 cm excavats a la roca que es poden veure al torrent aigües avall de l'actual palanca i que servien per encabir-hi els pilars de fusta de roure. No estava collat als pilars i si a les voreres per mitjà de dues cadenes, la mesura es va perdre per evitar que en cas de revingudes del riu la palanca fos arrossegada aigües avall. El diccionari geográfico-estadístic de Madoz, editat el 1850 però amb dades del 1842 parla de la palanca amb les següents paraules: 'para facilitar el paso del rio (Gurri) hay un puente de madera en el camino carretero que des de Vich conduce a Santa Eugenia i Taradell'.</p> | 41.9103000,2.2649600 | 439040 | 4640078 | 1960-70 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop ha quedat la casa nova de Torre Vinages. La palanca que fa de partió entre els municipis de Santa Eugènia i de Vic es fa servir de drecera pels vehicles i vianants que volen moure's entre ambdós municipis. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 65205 | Pantà de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro que li donen solidesa. Es de forma corba, té tres sortides d'aigua, fa 9 m alçada i el mur té una amplada de 1'60 m. El canal que fa de sobreeixidor, que surt de la banda esquerra del pantà té una amplada d'uns 4 m i les parets una alçada aproximada de 1'10 m. La vegetació que creix davant la façana principal i els laterals del pantà impedeix veure-la i fotografiar-la. A la banda esquerra s'ha anat acumulant amb els anys terra i d'altres sediments, que fa que el pantà sembli més petit de què realment és. Presenta molt bon estat. Es pot transitar per sobre la presa, si bé la vegetació hi ha anat creixent, fent que s'anés tapant el paviment que ara és de terra quan per sota hi ha pedra. El canal, que presenta les parets fetes amb pedra del país unides amb morter, s'aixeca sobre roca natural, i està força malmès.</p> | 08246-138 | Sala-d'Heures | <p>Agafa aigua dels torrents de Vilalleons i Rocafarigola. Inicialment estava situada aigües avall del torrent de Saladeures. A la part superior de la façana principal hi ha una placa on hi deia any de construcció, però en estar esborrat no es pot llegir. El promotor de l'obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d'aigua, el pont, el canal, la font del Paradís, a fi d'aplegar aigua per a la casa i altres dependències. El pantà quan estava en funcionament servia per recollir aigua per regar els jardins, avui abandonats, i per consum del bestiar. El fet que durant l'any es buidi alguna vegada impedeix que pugui esdevenir un ecosistema per a tot tipus de fauna, si bé no és un element difós turísticament, si que és força conegut i concorregut.</p> | 41.8994100,2.3026700 | 442158 | 4638843 | 1920-35 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65205-foto-08246-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65208 | Llera del torrent de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-torrent-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | <p>Els torrent de Torrent de Sala-d'Heures forma part dels altres cursos d'aigua del municipi, a part del Gurri, amb un cabal escàs junt altres torrenteres. En aquests entorns hi són presents els arbres de ribera i els pollancres. Sobre el casal de Sala-d'Heures s'hi va construir un pantà que emmagatzema l'aigua per la casa sobre aquest propi torrent. El caràcter pla i poc accidentat de la zona el fa molt apte per l'agricultura, encara dinàmica, que té com a complement la ramaderia, sobretot les explotacions bovines i porcines, la qual cosa ha fet que s'hagi canviat bona part dels conreus tradicionals de blat, patates i llegums per altres relacionats amb els farratges o llegums. Aquestes explotacions són de tipus mitjà i petit i no depen del cabdal del torrent. El terme té poc sector de bosc, però a la part de llevant i vers Sala-d'Heures hi ha els millors boscos de roures i alzines i algunes notables clapes de pinedes.</p> | 08246-141 | Paratge de Sala-d'Heures | <p>El nom del torrent li vé donar per la proximitat d'aquest amb el casal de Sala-d'Heures. Aquest espai, recentment arranjat en algun tram és un dels punts d'interès natural més concorreguts del poble. Entorn situat als peus de la riereta forma part del recorregut de nombroses rutes relacionada amb la natura. La seva adequació, de factura recent, respon a les necessitats de conservació dels diversos espais naturals del municipi. La seva bona situació geogràfica i la seva accessibiliat, fan pensar que la zona era coneguda i explotada des d'antic. Aquest fet queda demostrat amb la presència de nombrosos horts a la zona que reguen amb l'aigua de la mateixa riereta i que de ben segur ja existien en època moderna.</p> | 41.8994100,2.3026500 | 442156 | 4638843 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65208-foto-08246-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 65209 | Placa de Ramon Fontanelles a la plaça Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-ramon-fontanelles-a-la-placa-montseny | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La làpida, feta de marbre de Carrara, de forma trapezoïdal té una gruixària d'entre 8 i 10 cm. Alçada d'1'15 i amplada 1m. La placa es troba a la zona dels absis de l'església parroquial en un parterra de gespa i petits arbres i es troba en bones condicions, però hi falta l'encapçalament, la part inferior, i peces laterals, una de les quals és al jardí de la rectoria i una altre, el sòcol, fa de banc per seure a la plaça major.</p> | 08246-142 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La làpida correspon a un monument funerari que hi havia hagut a la capella fonda de l'església en memòria de Mn. Ramon Fontanelles, beneficiat de l'església de la Pietat i de la Catedral de Vic. Va morir el 1873. el monument data de 1882 i va romandre a l'església fins els anys 50-60 en que es va desmuntar en motiu de les obres de restauració de l'església. Una part de la làpida es troba al jardi d'un veí de la Plaça Montseny.</p> | 41.9001600,2.2833600 | 440557 | 4638939 | 1882 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65209-foto-08246-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 24-IX-1882. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 65210 | Pont de cal Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Les voreres del torrent estan brutes de brossa, runes i plàstics. | <p>El pont construït amb volta de rajola i parets de totxo presenta els estreps de pedra. L'alçada sobre el curs del torrent és de 2'5 m. Té una amplada de 3'5 m i una llargada de 4'5m . El paviment és d'asfalt sobre formigó. No disposa de voreres i com a sistema il·luminació hi ha una farola. Les baranes tenen una alçada 1 m esta formada per 5 biguetes verticals i 3 passamans de tub rodó. A tocar hi ha una casa de la Gatonera deshabitada. A més hi ha altres elements patrimonials, pont de la Gatonera, Pou de can Sacaire i mina de la Gatonera. El pont presenta bon estat de conservació. L'aspecte negatiu és la seva poca amplada que en dificulta el trànsit rodat.</p> | 08246-143 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Pedro Lujan va fer les baranes del pont pels volts de 1985. Es tracta d'una obra civil de factura recent.</p> | 41.9051900,2.2837000 | 440590 | 4639498 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65210-foto-08246-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Remuntant el curs del torrent trobem la confluència aigües dels torrents del Mig i Santa Eugènia. Per sobre transcorre el carrer Pirineu que comunica el poble amb la carretera de Saladeures i és molt transitat pels vehicles que volen estalviar-se passar per la carretera d'Arbúcies. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 65211 | Pont de cal Teuler del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-teuler-del-mas-mitja | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>El pont d'una sola arcada de punt rodó té una alçada de 75-80 cm respecte el curs del torrent, i una llum de 1'70 m. La llargada de la part antiga mesura 3'50 m, i la part ampliada és de 50 cm. No disposa de voreres ni cap sistema d'il·luminació. Es troba entre els camps de Benlloch i de la Farigoleta. L'entorn està brut de vegetació i arbres (noguer, soguer...) que ocupen la major part del torrent, que la majoria de vegades baixa sense aigua, el que dificulta veure'n les parets. L'acumulació de terra al torrent fa que sembli més baix del que realment és. La volta està feta amb maons massissos, mentre que s'emprà pedra del país a les parets laterals i frontals. La seva estructura es massissa, gràcies a l'ampliació de la solera a fi de facilitar el pas de vehicles.</p> | 08246-144 | La Serreta | <p>Es va construir per anar del mas Mitjà al Serrat de Calldetenes i a l'invers. Se sap que el pont havia disposat de baranes. L'any 1998 es va fer la solera i s'eixamplà el pont, per la façana que dóna a Calldetenes.</p> | 41.9193400,2.2778800 | 440120 | 4641073 | fi XIX | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65211-foto-08246-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés és fàcil ja que es pot fer des de la carretera que passa per darrera del Mas Mitjà. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 65212 | Pont de la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>El pont amida 2'6 m de llum, té parets de pedra i la volta de rajola. L'estrep esquerra s'aixeca sobre la roca natural. L'amplada interior del pont és de 2'25m. L'alçada de la volta respecte el torrent és de 2m. L'alçada de les baranes és de 85 cm i l'amplada de la part superior és de 3'5 m. Les baranes són de totxana arrebossada i el coronament presenta lloses de pedra. El paviment interior és de terra el que facilita el creixement de la vegetació. No té voreres ni cap sistema il·luminació. L'entorn és molt brut, presència de vegetació i plàstics a les voreres del torrent. La part posterior dels pisos de can Baixeres edificats al costat del torrent de totxana vista desmereix l'indret en que hi ha acàcies i hortes. Bon estat estructural. Canonada de serveis instal·lada al costat.</p> | 08246-145 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Les baranes són posteriors al pont.</p> | 41.9051200,2.2841000 | 440623 | 4639490 | p.1950 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65212-foto-08246-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aigües amunt hi ha el pont de Can Sacaire i la mina d'aigua de la Gatonera, mentre que torrent avall hi ha el pont del carrer Catalunya. El pont és d'ús exclusiu dels vianants i petits vehicles (bicicletes, motos, cotxes...)ja que una pedra situada a la banda que dona al carrer Catalunya impedeix el pas de vehicles més grossos. En caminar per sobre es percep la volta del pont. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 65213 | Pont de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-serra | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Les parets estan tapades per la vegetació fet que dificulta tenir-ne una bona visió. | <p>Pont que té una amplada de 4m una alçada sobre el torrent de 3'70 m i una llum de 3'30 m. És d'un sol arc de put rodó de volta de rajola que s'aixeca sobre uns estreps fets de pedra del país, unides amb morter. Dos parets laterals de pedra, a banda i banda del pont fan de contraforts.</p> | 08246-146 | Antic camí de la Serra, sobre el torrent de Santa Eugènia. | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. La utilització de diferents materials de construcció al pont i als estreps pot indicar l'existència d'un pont anterior a l'actual. Segons sembla hi havia hagut una totxana que tenia gravada una data avui no localitzada, tot i que si hi ha una rajola amb un nom gravat: Josep Solà o Soler. Pel tipus de grafia i tècnica aquesta reforma en obra del pont podria haver tingut lloc a finals del segle XIX. Antigament les dones del poble anaven a rentar la roba a tocar el pont.</p> | 41.8988800,2.2852700 | 440714 | 4638796 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65213-foto-08246-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65213-foto-08246-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Els marges del torrent presenten bardisses, argelagues i d'arbres hi ha pollancres i acàcies. El camí que hi mena està força brut. Al voltant també hi ha camps (Hort d'en Tuneu, abandonat) i el monticle sota el qual hi ha colgades les escombraries que hi llençava Santa Eugènia. S'hi accedeix per un camí de terra que surt a mà dreta del camí ral de Vilalleons. Per sobre hi transcorre el camí que duia al mas la Serra de Taradell i avui porta a camps i permet arribar al barri de la Creu del Cim. La gent de Santa Eugènia hi passa en les seves caminades. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 65214 | Pont de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Les voreres estan plenes de brossa i les bardisses que tapen els laterals del pont. | <p>El pont que no és de volta té una amplada interior de 4'5m. Els estreps són de pedra picada. Les baranes estan formades per dues pilastres de pedra picada i tenen el passamà de tub de ferro. Les baranes tenen una llargada de 3'5m. Les pilastres tenen una alçada de 90 cm, i una amplada i llargada de 40 per 40. El paviment és asfàltic. No disposa de voreres ni cap sistema il·luminació. A banda i banda de la carretera hi havia hagut 8 guarda-rodes, quatre a cada lateral. Algunes estan tombades i altres han desaparegut.</p> | 08246-147 | Sala-d'Heures | <p>Per aquell punt passava el camí ral Vic-Viladrau. El pont té la data de 1925 gravada en els dos pilars d'entrada al pont per la dreta. Sota el pont hi ha la resclosa de la teuleria de l'Aymerich a la qual s'hi pot accedir per una escala lateral que queda sota el pont, però la presència de vegetació romagueres i bardisses i aigua dificulten l'accés.</p> | 41.9058700,2.2940300 | 441447 | 4639566 | 1925 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65214-foto-08246-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Presenta un bon estat de conservació. L'acumulació de terra a les voreres del pont fa que hi neixi vegetació, amb el consegüent perill d'ocupació del vial. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||
| 65216 | Pont del carrer Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-reguer | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Pont amb 20 bigues de formigó armat. Amb una llargada de 5'2 m i una amplada interior de 10 m. Les baranes metàl·liques de tub quadrat tenen una alçada de 1'15 m. Els estreps estan construïts amb formigó armat. L'alçada respecte el torrent és de 5'30 m. El paviment és asfalt no té voreres i presenta un fanal a la vorera dreta, direcció el barri de la Creu. Entorn dominat per la presència del torrent. Per la banda de l'escola les voreres estan brutes de vegetació (bardisses, canyes...) amb la presència d'una noguera. També hi ha un cert nombre de plàstics. Per sobre el pont passa una línia de 400 mil volts i per les escoles una de 25 mil volts.</p> | 08246-149 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La seva construcció a càrrec de Joan Güell Mas va venir motivada per la necessitat d'accedir al barri de la Creu del Cim. També es coneix com el Pont del Canyet i fins al 1991 pertanyia a Taradell. Al peu del torrent hi ha el lloc conegut com el canyet on les dones anaven a rentar roba i més endavant es tirava el bestiar mort, perquè sel mengessin els animals carronyers de la zona. Seguint el curs del torrent de Santa Eugènia amunt trobem la font Rodona i el paratge de la Font Xica; aigües avall hi ha la cruïlla amb el torrent del mig i més endavant els ponts de can Sacaire i la Gatonera.</p> | 41.9010400,2.2858000 | 440760 | 4639035 | 1985-90 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65216-foto-08246-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65217 | Pont del mas dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-mas-dels-frares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Molt cobert de vegetació | <p>El pont té una llargada de 3,3m, una amplada interior de 1'5m, i la volta té una alçada aproximada d'1'9m. Les parets són de pedra, unida amb morter de calç, mentre que en la volta s'utilitzaren maons. És molt difícil trobar el pont, ja que no es fa servir, el que fa que hi creixi la vegetació silvestre. A prop hi ha can Co i el mas els Frares. A partir del pont, en direcció a Calldetenes, ha desaparegut el camí ral perquè la gent del mas el Rei de Fontanelles ho ha convertit en un cap.</p> | 08246-150 | La Serreta | <p>La barra de ferro la posaren els de cal Rei de Fontanelles, en acabar la Guerra Civil, per impedir el pas de carruatges per les seves propietats.</p> | 41.9148700,2.2832500 | 440561 | 4640573 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65217-foto-08246-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi accedeix des del mas Els Frares en direcció a can Co, seguit el camí ral Calldetenes- Santa Eugènia, el qual fa de partió entre 2 camps. Sobre el torrent de Sant Marc o del molí d'en Moles. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 65218 | Pont del mas Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-mas-roure | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIV-XX | <p>El pont que s'aixeca sobre la roca natural té una amplada de 5'7m i una llargada de 6'2m. De llum amida 2'5m i l'alçada de l'arc és de 3m. La base té un revestiment de pollant. Presenta tres trams de construcció, l'antic fet amb pedra del país i maons i amb una amplada de 3m, a continuació hi ha una ampliació. La vegetació que creix a les voreres del torrent dificulta veure el pont per la banda antiga. També hi ha presència de plàstics i brossa. A les voreres interiors del pont s'acumula terra i creix vegetació. Presenta bon estat de conservació si bé les dues ampliacions i les baranes n'han malmès la imatge, en especial aigües amunt. Entre les etapes de la segona i tercera ampliació hi passen tubs de serveis.</p> | 08246-151 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Segons la tradició oral és el pont més antic de la comarca i per ell hi passava la via romana. Del pont destaca l'arc de punt rodó amb volta de pedra. Per sobre passava la carretera que va del poble al mas Roure i s'ajunta amb la carretera de Saladeures. Aigües avall trobem una mica de bassa que es fa servir per agafar aigua i la font d'en Manon, mentre que aigües amunt hi ha la resclosa de la font Freda. Ramon Comas Aumatell a finals XX el va refer en quedar enfonsat la part central.</p> | 41.9066500,2.2845700 | 440663 | 4639659 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65218-foto-08246-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65218-foto-08246-151-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 65219 | Pont del Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-reguer | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Amplada 4'5m amb una llargada de 6'75 m. L'alçada de l'arcada fins el punt de volta és de 1'70 m. La volta és de rajola i per sobre hi ha pedra del apis. Les baranes fetes de totxo i arrebossades tenen una alçada 1 m i una amplada de 15 cm. El pont no disposa d'il·luminació ni voreres. Les voreres del torrent presenten força vegetació (bardisses i argelagues) però l'element més negatiu és el pas per davant de l'arca del pont d'una canonada amb serveis del càmping. A l'entorn també dominen arbres (roures i pollancres) el càmping, un dipòsit de GLP i un indicador de ferro que originàriament deia 'Camí Particular del Reguer'.</p> | 08246-152 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 estava adscrit a Taradell. En aquest pont el torrent del Reguer aporta les seves aigües al torrent del Mig.</p> | 41.9009000,2.2883500 | 440971 | 4639018 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Tot i les obres d'eixamplament sofertes per la seva part posterior, el pont presenta un bon estat de conservació. Per una banda es veu la part antiga mentre que per l'altra està tapada a causa de l'eixamplat fet amb nou bigues de formigó. Per poder veure aquest pont s'ha de passar per l'interior del càmping. A més de dur al Raguer també porta al cementiri de Santa Eugènia i enllaça amb el camí ral de Vic-Viladrau. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 65221 | Porta d'accés a la finca de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-dacces-a-la-finca-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La porta està formada per dues fulles de ferro forjat, coronades per una llinda, també de ferro forjat, on es veu la lletra F en daurat i que correspon al cognom de Fontcuberta. Una bola de pedra corona els dos pilars de planta quadrada (68 per 68 m). L'entrada té una alçada d'uns 5 m, i la fulla de l'esquerra té una porta interior, que mesura 75 cm d'amplada i 2'4 d'alçada. Poc abans d'arribar al portal, la pista o carretera es bifurca i permet anar cap a Saladeures o bé cap a Vilalleons i el mas el Lleopart. Entorn net amb presència de camps i arbres abans d'arribar a la finca.</p> | 08246-154 | Sala-d'Heures | <p>La porta es va fer amb motiu dels casaments de M. Carmen Torrado de Fontcuberta (1952), M. Dolores de Aguilera de Fontcuberta (1953) i Carmen de Aguilera de Fontcuberta (1954). Abans hi havia hagut una cadena de ferro que unia les dues pedres que precedeixen l'entrada.</p> | 41.9042700,2.2998100 | 441925 | 4639385 | 1952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Abans de la porta, hi ha a banda i banda, una filera de boixos, precedida per unes pedres (56 cm de llargada per 46 cm d'amplada) que tenen inscripcions gravades, en una es pot llegir 'camino particular' i l'altra 'prohibido el paso', a prop hi ha la casa de pagès de Saladeures. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 65222 | Porta del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | En previsió de les obres d'ordenació urbanística en aquest indret la creu serà traslladada. | <p>La porta té una amplada de 1'38m i una alçada de 2'4m. La llinda superior, que té una llargada de 1'85m i una alçada de 25 cm, té gravat la data de 1876 i una creu llatina. Els quatre brancals (25cm x25cm) i els dos inferiors són de pedra. La porta interior, originària, de xapa de ferro (meitat reixa) fa 2'45 de alçada i 74 cm d'amplada cada fulla. Els brancals laterals, en ser de pedra sorrenca, estan força desgastats, tal i com passa amb al llinda superior en que gairebé no es pot llegir la data. Falta de manteniment de la façana principal, ha saltat la pintura blanca de l'arrebossat, motivat per la construcció del nou cementiri, fet que provocà la desaparició d'aquest del nucli urbà de la població.</p> | 08246-155 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Construït a la 2 meitat dels XIX en substitució del que hi havia al voltant de l'església parroquial. La porta conserva gravada a la llinda superior la data de 1876.</p> | 41.9009500,2.2844900 | 440651 | 4639026 | 1876 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65222-foto-08246-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una creu de ferro corona la coberta, de teula, d'entrada al cementiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||
| 65223 | Can Baixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baixeres | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici format per una planta rectangular organitzada en tres pisos i una coberta de tèula àrabiga, disposada a partir d'un carener perpendicular a la façana. Correspon a un edifici aïllat, que hauria tingut diverses dependències annexes, avui concentrada al costat oest. L'estructura formada per baixos, pisos i golfes, aquestes darreres sense obertures, es troba a un nivell lleugerament inferior al nivell de circulació actual fet que provoca que per accedir a la façana principal faci falta baixar de nivell. A la façana principal hi ha una porta rectangular delimitada per brancals i llinda ben treballats, però sense inscripció, i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana, dues inferiors, a banda i banda de la porta; i tres superiors, amb reformes. Al mur lateral trobem finestretes protegides per reixes. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, tot i que conserva l'estructura original també mostra evidències de contacte amb el foc en una estanca del primer pis. L'edifici presenta un acabat a mode d'un sòcol arrebossat i la resta pintat en blanc.</p> | 08246-156 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest antic mas i actual habitatge, originariament situat fora la sagrera de Santa Eugènia però proper al nucli antic de població hauria passat per diversos propietaris. Es desconeix quan la família Baixeres traspassà la propietat, però aquesta es documenta amb aquest nom des del segle XX. Es conegut al municipi perquè fins als anys 80 va ser la parada de l'autobus.</p> | 41.8986500,2.2828600 | 440514 | 4638772 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65223-foto-08246-156-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 65224 | Pou de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-coll | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XX | En desús | <p>Construït amb pedra del país, còdols i maons units amb morter de calç. L'obertura que facilitava extreure`n l'aigua mesura 1'60 m d'alçada i 70 cm d'amplada. A banda i banda de la façana hi ha un reposador, de pedra. Té una coberta de teula àrab, a dos vents, i per sota rajola plana. Es troba situat sobre un pujolet, en un lloc assolellat i amb vegetació típica d'un àmbit secà. A prop queda la font del conill, el riu Gurri a l'altra banda del qual hi ha la casa de can Baixeres (municipi de Vic). Per sobre la carretera queda la casa de can Coll i també hi ha l'empresa de Vivers Tortadès. Presenta un mal estat de conservació, amb caiguda d'arrebossats, teulada en mal estat i uns cables metàl·lics que envolten el pou. La vegetació que l'envolta no en dificulta ni la visió ni la conservació.</p> | 08246-157 | Zona del Bulló | <p>La funcionalitat d'aquesta estructura era portar aigua a can Coll. Els reposadors servien per posar-hi les galledes. El riu, a sota el pont, fa de partió entre els municipis de Santa Eugènia i Vic. Si bé està feta proper al riu Gurri no agafa l'aigua del riu. Va estar en funcionament fins els anys 70. La carretera de terra que va de Casanova de Plantalamor al Genís és emprada per la gent gran per anar a passejar. Al riu Gurri encara queden evidències de la palanca que permetia creuar-lo.</p> | 41.9034100,2.2663500 | 439149 | 4639312 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65226 | Pou de can Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Presenta bon estat de conservació si bé avui dia ja no se'n treu aigua. | <p>La caseta del pou té una alçada de 2'35m una amplada de 1'65m i una llargada de 1'65m. Les parets estan construïdes amb maons. Les teulades a dos vents és de maxambrat i pollant. La portella per on s'agafava l'aigua és de fusta, i té forma quadrada 1m alçada i 70 cm ample. La fondària del pou és d'uns 6m. L'entorn és força dolent en haver-hi a tocar el carrer Pirineu que no té voreres, presenta un alt índex de trànsit i a més hi ha una granja amb la consegüent emanació olors.</p> | 08246-159 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Pou construït per Joan Comas Surroca a la dècada dels anys 20 a fi d'agafar aigua per a ús dels residents a can Sacaire, on es rentava roba per a gent de Vic. A més de la carretera que porta al mas Roure i connecta amb la carretera de Saladeures davant mateix hi ha el vial que porta a la granja Natàlia i al barri de la creu del Cim. Els elements patrimonials més pròxims són el pont de can Sacaire i la mina d'aigua de la Gatonera.</p> | 41.9051600,2.2839900 | 440614 | 4639494 | p.1920 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 65227 | Pou de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sala | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | En desús | <p>La caseta del pou té una amplada de 75 cm i una llargada de 77cm. La coberta, de teula àrab i quadrada, és a 2 vessants; al carener s'utilitzà teula àrab. Els 4 costats de la caseta estan arrebossats. La porta, de fusta, té una amplada de 83 cm i una alçada d'un m. La porta la formen 5 llates o taulons, els quals tenen cadascun una amplada aproximada de 15cm. Al voltant del pou hi ha camps de conreu i a uns 50m la casa de can Sala. De l'entorn també és de destacar la presència d'un rec. A prop hi ha el mas Mitjà.</p> | 08246-160 | La Serreta | <p>Estructura associada a l'abastiment d'aigua del mas Can Sala.</p> | 41.9204300,2.2762000 | 439982 | 4641195 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65227-foto-08246-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65228 | Pou de can Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-ton | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVI-XX | Ple de vegetació | <p>El pou amida 2m per 2m, i 1m d'alçada- està construït amb totxo i les parets exteriors arrebossades. La coberta la formen dues lloses de pedra, una sobreposada a l'altre. L'obertura del pou, que mesura 60 cm per 40 cm es troba en un extrem. Es podia accedir a l'interior a través de 3 graons. Envoltat de bardisses, principalment ortigues, i arbres com saüquers. A tocar passa el riu Gurri i a prop hi ha les restes del mas Can Ton.</p> | 08246-161 | La Serreta | <p>Construït per abastir d'aigua el mas de Can Ton.</p> | 41.9146000,2.2654400 | 439084 | 4640555 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65228-foto-08246-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65228-foto-08246-161-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65229 | Pou de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Entorn dominat per la presència d'hortes, el torrent que presenta unes voreres brutes de brossa, el creixement de canyes, i per la carretera que porta a Taradell que transcorre per un nivell superior. | <p>La caseta del pou presenta un bon estat de conservació. L'ús que es fa actualment dels horts pròxims comporta l'absència de vegetació, bardisses que pugi perjudicar la construcció. La construcció presenta una coberta a dues vessants, feta de totxana recoberta amb dos dits de ciment. La façana que dóna al torrent fa 1'70 m, mentre que la façana principal, amb porta d'accés a l'interior mesura 1'60 m. A més la porta presenta petites obertures que tenen una amplada de 15 cm. Per la banda que dóna al torrent transcorre un camí que porta vers Llagostera i els camps de Manel Vilaró. Antigament, el camí passava més a tocar el torrent.</p> | 08246-162 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Sobre la porta que dóna accés a l'interior del pou hi havia hagut una data, avui desapareguda. Es construí per agafar aigua de la Font de Rector i subministrar aigua al poble.</p> | 41.8980400,2.2841900 | 440624 | 4638704 | anys 50 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la part posterior hi ha la palanca de la Font del Rector i una fita que separa els Municipis de Santa Eugènia i Taradell. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 65233 | Pou i canal de la sínia de can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-canal-de-la-sinia-de-can-pol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | Les voreres del torrent estan molt brutes | <p>El pou de la sínia, fet de maons, pedra del país i morter de calç. Des d'una barana es pot veure l'interior del pou, buit i on hi ha una arcada sobre la qual es bastí una barraca. La fondària fins a la barana és d'uns 6m, la part descoberta té una amplada de 1'32m, i una llargada de 1'39m. Entre la paret de la barraca i la que dóna al canal hi ha dues lloses, separades entre elles al voltant d'1 metre. La distància entre el pou i els pilars que sustenten el canal és de 4'5m. Les voreres del torrent estan molt brutes tant de vegetació silvestre com de deixalles inorgàniques. L'entorn també està dominat per la presència d'horts, camps de conreu i el rec Fondo, ple de brossa vegetal. El canal, amb una llargada fins als dipòsits d'uns 25m, és aeri ja que transcorre a uns 3'65m d'alçada i per sobre quinze pilars fets de maons massissos units amb morter de calç. Els pilars, que mesuren d'alçada 3'20, estan un dels altres a una distància oscil·lant entre 1'30 i 1'60 m. El primer pilar a tocar de la sínia és més gran. A tocar del canal passava el rec fondo, el qual està ple de brossa vegetal, i pel qual no passa gens d'aigua. El paisatge ve dominat per la presència de camps de conreu, pou a l'interior d'un edifici de totxos, hortes. L'aigua discorre per l'interior d'unes peces de pedra situades sobre uns pilars. El fet que funcioni i la manca d'un manteniment en pot perillar la seva integritat. La vegetació silvestre tapa la part del camal més propera als dipòsits.</p> | 08246-166 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Acabada la guerra civil encara funcionava per treure aigua per regar les hortes de can Pol i pel consum de la casa. Davant hi ha una construcció de totxos que és un pou, fet el 1969 per l'empresa Colomer Montmany per captar aigua per a ús propi, el que ha fet que no hi hagi aigua a l'interior del pou de la sínia. La finalitat del canal era portar l'aigua que s'extreia de la sínia fins a dos dipòsits d'aigua. Aquest element arquitectònic no s'entén sense la sínia i els dos dipòsits. A l'altra banda del torrent queda l'esplanada de la font de la Noguera on es feien sardanes als anys 50.</p> | 41.9077800,2.2724300 | 439657 | 4639793 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65233-foto-08246-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65233-foto-08246-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65233-foto-08246-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | De la sínia només en queda el pou del qual s'extreia l'aigua per mitjà d'una mula que donava voltes al voltant del pou. La manca de manteniment conduirà a un deteriorament progressiu. S'hi accedeix per un camí que s'agafa a la part posterior de la casa de Can Pol. La sínia es troba situada entre can Pol, el Susentó i la Noguera. En el rec fondo, al costat dels dipòsits de l'aigua s'hi ha trobat restes d'un possible canal per regar de la mateixa sínia, format per un ponts en arcada de pedra. | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 65234 | Pou mas Casanova d'en Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-mas-casanova-den-pascual | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | Una part desapareguda | <p>Pou de planta circular, que amida 1'1 de diàmetre interior, 7 de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 2 . Cobert a 2 vents amb ús en ala d'una sola llosa de pedra i a l'altre de 3; d'aquestes, n'hi ha una de petada, essent suplerta per uralita. Al carener hi ha sis teules de tipus àrab. Presenta 2 reposadors, de 65 m. D'alçada, un a cada banda de l'obertura. Aquesta, feta de fusta, té una alçada de 1m i una amplada de 75cm. El sostre interior té una biga de pòrtland. El fet d'estar en desús i que creixi vegetació i arbres a prop en pot fer perillar la seva integritat. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç.</p> | 08246-167 | Sant Marc | <p>Avui esta en desús però es construí per proporcionar aigua als residents a la casa de pagès. Conserva la presència de reposadors, ús de lloses a la coberta i planta circular.</p> | 41.9077600,2.2935300 | 441407 | 4639776 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65234-foto-08246-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65234-foto-08246-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A 5 min passa la carretera de Sant Marc, que permet anar a Vilalleons i l'Omeda. L'entorn també esta dominat per la presència d'horts, soguers, saüquers, camps de conreu. La casa queda a l'altre banda de la carretera. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 65235 | Rec de la font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-font-xica | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Estructura que presenta un recorregut d'uns 100 m i té el seu inici en la vessant esquerra de la resclosa. El rec té una fondària i amplària de 15 cm. Està construït amb totxos, dos laterals i un horitzontal que fa de paviment. En un primer tram d'uns 10 m transcorre per sota la runa que s'ha acumulat a sobre. La seva conservació no és del tot satisfactòria donat que el rec presenta trams refets amb pòrtland en els quals s'aprofita les obres de millora per eixamplar-ho. Alhora són evidents esllavissades de terra del marge sobre el rec.</p> | 08246-168 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La seva finalitat és proporcionar aigua, a l'estiu, als horts de Penedès. Cada 4 o 5 m hi ha una entrada d'aigua del rec vers un hort determinat. Un camí que transcorre entre lloses de pedra comunica aquest rec amb la font Rodona que es troba a l'altra banda del torrent.</p> | 41.8992700,2.2854600 | 440730 | 4638839 | a.1936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pel costat esquerra hi ha un marge on creixen les bardisses, mentre que per la banda dreta hi ha un pas que permet accedir als horts. A la font Rodona, al carrer del Reguer, i a l'escola pública. Un mur de pedra seca separa els horts del torrent de Santa Eugènia. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 65239 | Resclosa de la font dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-dels-frares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVII -XIX | <p>Construïda amb pedra del país pel sistema de pedra seca unida a pes, té una alçada de 2m i una llargada de 15m. A la paret lateral dreta hi ha clavades al terra jaces de pedra, que amiden 1'90 m d'alçada i 30 cm d'amplada. Disposa de dos bragants o sortides d'aigua, una a la façana i l'altra a la banda esquerra. La coberta o part superior es veu refeta, obra que degué produir-se als segles XIX-XX. Si no té lloc la recuperació de la vegetació acabarà per colgar-la, dificultant la seva visió. El cabal de l'aigua ha minvat molt respecte èpoques anteriors. La vegetació silvestre que creix a les voreres del torrent impedeix veure aquesta estructura fàcilment. L'entorn, en un ambient ombrívol i fresc, té com element desmereixedor les bombes d'aigua de l'empresa de Vic Colomer Montmany.</p> | 08246-172 | Plantalamor-Gener | <p>Es veu com inicialment era feta amb lloses de pedra, davant de les quals, posteriorment, s'hi aixeca una paret de pedra seca. Possiblement es va construir per agafar aigua pel molí de Plantalamor. Actualment no té cap utilitat. És una de les tres rescloses del municipi.</p> | 41.9104400,2.2710200 | 439543 | 4640089 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65239-foto-08246-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65239-foto-08246-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al torrent, abans d'arribar a la resclosa hom pot veure un bagant de fusta (75 cm d'amplada i 1'55m d'alçada), tres troncs d'alzina que servien per aguantar les parets laterals de la resclosa, i una paret de 8'20m de llargada feta amb pedra i unida amb morter de calç. A prop, aigües amunt hi ha la casa de la Noguera. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65240 | Resclosa de la font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-xica | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | L'entorn més proper presenta molta brossa i runa acumulada amb el pas dels anys. Actualment ja no hi ha abocaments. | <p>Resclosa construïda amb formigó armat. Té una alçada de 2 m, una amplada de murs de 50 cm i una llargada de 8 m. A la part davantera presenta un desaigua i cinc contraforts amb una alçada de 60 cm. Al coronament hi ha teula, de 70 cm de llargada que fa de sobreeixidor. Presenta un bon estat de conservació, no obstant perd aigua per l'estrep esquerra. L'única part antiga que perviu de la primitiva resclosa. Alhora a la banda interior dreta s'acumula una gran quantitat de sorra i terra, que facilita el creixement de la vegetació.</p> | 08246-173 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquesta resclosa substitueix una d'anterior que estava feta amb fusta. Els cinc contraforts deixen constància de la seva construcció amb les inicials JCP (primer contrafort) i els números 3,5,8,2 en els següents quatre contraforts (3-V-1982). La seva finalitat ha estat la d'agafar aigua per les hortes.</p> | 41.8997200,2.2853300 | 440720 | 4638889 | 1982 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A tocar hi ha la font Xica i a prop la Palanca de la Font Xica. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 65241 | Resclosa del Molí del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Bon estat, es podria consolidar. La vorera dreta com a protecció de la llera presenta blocs de pedra. | <p>La resclosa té una llargada de 3'9m i una alçada de 1'05m. Per sobre la resclosa hi ha una passera que possibilita transitar entre ambdues bandes del torrent. A les voreres del torrent de Santa Eugènia s'ha creat un petit ecosistema amb presència de fauna ,caus de polles i foxes, també rates i flora fluvial com boga. També hi ha arbres (om, acàcies, albes). Caldria consolidar aquesta zona i eliminar brossa i vegetació no fluvial, cas de bardisses i ortigues. Del rec o canal que portava aigua al molí del Gener, aparentment no en queda res. En èpoques passades quan baixava aigua hi havia barbs, bagres, carpes i crancs, avui tots inexistents.</p> | 08246-174 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La actual resclosa fou realitzada en substitució d'una altra, desapareguda amb l'aiguat de 1940, però que en queden vestigis: presència de tres troncs de roure al mig del curs del torrent que tenien la missió de sustentar les pedres de la resclosa, dues lloses de pedra a la vorera esquerra que servien per tancar-la i paret de plec de llibre a l'estrep esquerra. A poca distància, aigües avall, hi ha dos forats de forma quadrada que contenien també bigues de roure. La resclosa actual fou realitzada pels germans Joan i Jordi Roma fent ús de 10 sacs de pollant a fi de recollir aigua per regar uns horts.</p> | 41.9070300,2.2821800 | 440465 | 4639703 | c.1970 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65241-foto-08246-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 65242 | Resclosa grossa de la font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-grossa-de-la-font-freda | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>La resclosa té una llargada aproximada de 12 m, una amplada 1'8 m i una alçada de 3 m. Construïda amb pedra del país posada, en alguns trams, en forma de plec de llibre. A tocar queda la caseta del pou de Ceràmiques Aymerich, així com les instal·lacions d'aquesta fàbrica, des d'on s'hi pot accedir fàcilment, tot i l'abundant vegetació. En estar totalment en desús i la dificultat per localitzar la resclosa en pot dificultar la localització.</p> | 08246-175 | Sala-d'Heures | <p>La finalitat d'aquesta resclosa no era recollir aigua sinó que servia de pas ja que era emprat per les persones i carros que volien creuar el torrent. Era un dels indrets escollits pel jovent del poble per anar-hi a pescar, sobretot crancs, bagres i bargs. Als anys setanta va desaparèixer. En Aquest paratge es documenta una altra resclosa que portava l'aigua per la bassa del mas Roure. La resclosa documentada tenia l'objectiu per filtrar l'aigua i que aquesta baixés més neta. Amb un canal aquesta aigua anava cap al mas.</p> | 41.9048500,2.2887600 | 441009 | 4639456 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65242-foto-08246-175-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aigües avall, a uns 150m de distància hi havia una altra resclosa més petita, avui desapareguda de la quan en sortia un canal que dia aigua des del torrent fins al mas Roure. Paratge a recuperar donada la seva bellesa, en especial l'espai que queda als peus de la resclosa. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65243 | Respirador de la Torre de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/respirador-de-la-torre-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La construcció té una alçada de 3'25 m i és de planta quadrada. El cos de la torre mesura 65 per 65 mentre que la base més ampla amida 75 per 75 m. Està coronada per una coberta a dos vents construïda amb dues pedres del país. Sota la coberta hi ha un forat per on surt l'aire. Si bé les heures tapen la base i part de les cares de la torre, i la presència de grafits a la cara que dóna al camí, es pot dir que presenta un bon estat de conservació. Els arbres i la vegetació no afecten la visualització de la torre, des de totes les perspectives.</p> | 08246-176 | Sala-d'Heures | <p>La seva finalitat és treure l'aire de la canonada per on passa l'aigua que va des de la font del Paradís als dos dipòsits que hi ha a tocar del torrent de Saladeures.</p> | 41.8988700,2.3016500 | 442073 | 4638784 | 1920 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65243-foto-08246-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65244 | Llera del riu Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-riu-gurri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | Presenta necessitat de neteja i conservació | <p>El municipi és tributari hidrogràficament del riu Gurri, i a través d'aquest ho és del riu Ter. El riu Gurri forma bona part del límit ponentí del municipi i hi desemboquen les petites rieres o torrenteres del terme, la més important pren diferents noms, però en el curs inferior és coneguda com a Riera del Molí del Gener o de Santa Eugènia. Aquesta riera neix sota Puig-l'agulla, i rep inicialment el nom de torrent o riera de Vilalleons, i es va enriquint amb corrents secundaris, el més important dels quals és el torrent o riera de Santa Eugènia. Els altres corrents d'aigua són de cabal escàs o nul, i la major part són torrenteres. En aquests entorns hi són presents els arbres de ribera i els pollancres, sobretot vers el Gurri i els torrents secundaris.</p> | 08246-177 | Plantalamor-Gener | <p>El riu Gurri apareix a la documentació per primer cop cap el 888 amb el topònim de Gori. Tradicionalment aquest riu ha actuat de partió entre els diversos municipis de Santa Eugènia de Berga, Vic, Taradell i Malla. La seva presència va facilitar l'assentament humà en aquesta zona en un entorn on els recursos hidràulics són escassos i de caire estacional. No és d'estranyar que al llarg del seu curs es construíssim en època medieval, o fins i tot en un moment anterior, cases i masies com les de Plantalamor, Torre de Benages, el Mercer, can Baixeres, etc. El riu, serà doncs present en nombrosa documentació d'època medieval i moderna fent referència a límits de propietats, afrontacions entre senyors i com límit municipal.</p> | 41.9109500,2.2667200 | 439187 | 4640149 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65244-foto-08246-177-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 65231 | Pou de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-plantalamor | <p>DALMAU, A. 2001. Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | En part en mal estat | <p>El pou, de planta quadrada, mesura 25 cm de llargada. Per la façana que dona a la camí té la porta que permetia accedir a l'interior, la qual mesura 75 cm d'amplada i 1'20 m d'alçada. Les façanes laterals són esglaonades. El material de construcció, en la seva totalitat és totxo. Presència de vegetació al voltant i l'interior, i per absència de coberta o teulada, que originàriament deuria ser a una sola vessant. El pou actualment subministra aigua a una granja porcina.</p> | 08246-164 | Plantalamor-Gener | <p>A tocar passa el camí que permetia anar de Santa Eugènia a Vic, i l'inrevés i, actualment, possibilita l'accés a la font dels Frares i al molí de Plantalamor.</p> | 41.9149300,2.2674700 | 439253 | 4640590 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65231-foto-08246-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65232 | Pou del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-mitja | <p>DALMAU, A. 2001. Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | En desús | <p>El pou és de planta quadrada (1'40 per 1'40). La porta, tancada amb forriac i feta amb fusta de roure, fa 80 cm d'amplada i 1'10 m d'alçada. Les parets estan fetes amb maons massissos i la coberta de teula àrab, és a dos vents, i presenta pedres per aguantar les teules i dos respiradors. Pou enganxat al safareig, en desús, fet en pòrtland de 80 per 80 cm. A tocar passa un camí, l'entorn està dominat per la presència de camps de blat. Ofereix un estat de conservació regular, però en no utilitzar-se i la manca de manteniment en pot fer perillar la seva integritat.</p> | 08246-165 | La Sereta | <p>Pou en desús, havia servit per subministrar aigua al mas Mitjà, a cal Teuler o Teuleria del mas Mitjà. Respecte al mas Mitjà queda a una distància d'uns 80 m. A prop hi ha un molí de vent que data dels anys 60-70.</p> | 41.9180200,2.2775100 | 440088 | 4640927 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65232-foto-08246-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65232-foto-08246-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65179 | Mare de Déu del Roser del mas dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-del-mas-dels-frares | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu del Roser os. 364' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. TORRENT, C. (1981). Mas dels Frares. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic: 436-443.</p> | XVI-XX | <p>Edifici religiós, capella d'una sola nau adossada a l'angle sud-est del mas dels Frares o mas dels Cassanyes. De planta quadrada, amb l'altar a llevant i entrada a migdia. S'hi accedeix a través d'una escala corba de dos trams. El portal és d'arc peraltat i al damunt hi ha un fals òcul. Es coronada per un campanaret d'espadanya amb campana i creu. A la part de llevant i a la planta hi ha un portalet rectangular. A la part nord s'adossa un cos de planta que s'uneix a la masoveria i que correspon a la mateixa. Es construïda en pedra arrebossada al damunt i pintada, presenta unes decoracions que imiten els carreus d'escaire.</p> | 08246-112 | La Serreta | <p>L'actual capella en substitueix una d'anterior, inaugurada pel cardenal Casañas bisbe de Barcelona el dia 8 de setembre de 1907 i dedicada a la verge del Roser. També havia estat dedicada a la Mare de Déu de les Victòries de la qual tenia una imatge que va ser cremada durant la guerra i que avui podem veure una reproducció in situ amb tela. Conserva un Sant Josep de talla. Hi ha un acta de donació de les relíquies del Cardenal Salvador Casañas i Pagès el 24 de juliol de 1911 pel Josep Bisbe de Vic.</p> | 41.9137100,2.2811300 | 440384 | 4640445 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 65116 | Capella de la Puríssima Concepció de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-concepcio-de-plantalamor | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima Concepció de Plantalamor os. 366' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIV-XX | La capella està poc cuidada. Hi manca manteniment com ho prova que hagin saltat algunes teules de la coberta. | <p>Capella situada prop el mas Plantalamor, o Reixach, dedicada a la Puríssima Concepció o capella de la sagrada Família. La capella amida 5 m d'amplada i 7m de llargada. La porta fa 1'90 m d'alçada i 1'10m d'amplada. Sobre la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar construït amb pedra local. A la banda de llevant hi ha un ull de bou, i la coberta és a dos vents de teula aràbiga. Les parets exteriors estan arrebossats. Entorn format per l'existència de camps i herba de poca alçada, però davant mateix hi predomina la vegetació silvestre que impedeix observar la totalitat de l'estructura. A prop hi ha una granja i unes barraques.</p> | 08246-48 | Plantalamor-Gener | <p>Les pedres dels xamfrans i la llinda de sobre la porta provenen de la casa de Plantalamor, un cop aterrada. La capella no compleix cap missió religiosa i resta com a testimoni de l'antic mas Plantalamor. Conserva les parets exteriors en bon estat mentre que l'interior està deteriorat. Des d'aquest punt es té una excel·lent vista sobre la ciutat de Vic. El mas Plantalamor, documentat amb aquest topònim des d'època medieval. i en altres temps anomenat Reixac hi van tenir lloc esdeveniments històrics destacats. All 1472 s'hi va firmar la capitulació de Vic i la concòrdia entre la ciutat i el rei Joan II (20 juny 1472 conservat al pergamí de l'Arxiu Municipal de Vic Llibre 30 dels privilegis fols. 267-273). Entorn del mateix hi ha una llegenda popular basada amb el nom del mas que pretén que aquest deriva dels amors frustrats del rei Jaume I amb una noia del mas. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas d'aquest mas que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. En aquest mas, en altres temps anomenat Reixac. Aquest mas apareix a la documentació d'època baix medieval i moderna de l'arxiu parroquial de Santa Eugènia formant part dels masos rellevants del municipi. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Segimon Plantalamor com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Bartomeu Plantalamor. També es documenta el mas Plantalamor la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 on s'esmenta que té units els masos Gurri, Pujol, Tria i Cunit. El nom subsisteix en l'antic Molí de Plantalamor, situat prop del riu Gurri i en la masia de Casanova de Plantalamor. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Plantalamor tenia 14 habitants.</p> | 41.9149500,2.2675000 | 439255 | 4640593 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65117 | Capella de la Puríssima del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-del-mas-mitja | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima, os. 367' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Capella Mas Mitjà. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | Interiorment ha perdut tots els seus elements. Exteriorment està molt deixada. | <p>La capella, que mesura 5'05 m d'amplada i 7'90 m de llargada, està coronada per un campanar de simple espadanya. La porta, encarada al migdia té una alçada interior de 2'30 m i una amplada interior de 1'20 m. La llinda que hi ha sobre la porta fa 50 cm d'alçada i 1'66m de llargada. La coberta de teula àrab és a doble vessant. L'accés a la casa està tapiat en rajola. Alhora la part baixa de la façana presenta grafits. Interior en molt mal estat de conservació, tot i que la cuina encara conserva tots els elements (fogons, armaris, empotrats, piques i aixetes...). Bona part de les façanes estan arrebossades i al voltant de les obertures i xamfrans s'empra la pedra picada. Les parets estan fetes amb pedra del país i maons units amb morter. Hi havia hagut dos esglaons que permetien l'accés. A la façana hi ha un ull de bou de forma octogonal i per sobre d'aquesta hi ha una jaça de fusta de roure. A la banda que dóna a la casa hi ha un edifici annex que havia servit de sagristia, que té unes dimensions menors que la capella i de la que es veu una paret, en bon estat de conservació, i que presenta una finestreta.</p> | 08246-49 | la Serreta | <p>La capella de la Concepció que comunica la casa mitjançant un pont és de planta rectangular, amb un òscul a la façana i un campanar d'espadanya a la corona. A l'interior de la mateixa hi ha unes pintures en estat d'abandó (i segons la fitxa d'escàs valor). Serveix de magatzem pel grà al 1981. A l'interior hi ha la imatge pintada de la Puríssima. La campana que corona la capella està foradada d'un tret de pistola (fet per en Narcís). Al seu interiors els veïns de la zona assistien a doctrina. Hi havia hagut un pas que permetia accedir de la casa al cor de la capella. Element arquitectònic que forma part de la finca Mas Mitjà. Estat d'abandonament de tot l'indret, donat a que ningú hi resideix. El paratge predominant està format per la vegetació típica del solell i pel roquisar sobre el qual s'aixeca la capella.</p> | 41.9183200,2.2776500 | 440100 | 4640960 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65180 | Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-i-santa-amancia-de-sala-dheures | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures, os. 363' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Capella de la Mare de Déu del Roser també dedicada a Santa Amància de Saladeures.Espai situat sota la torre del casal nou de Sala-d'heures i inaugurada al 1934. S'accedeix al recinte per un portal d'arc de mig punt que fa d'avantportal fins arribar a la porta. Aquesta presenta una creu penjada a la porta que n'indica la sacralitat. A l'interior s'obre un espai format per una sala rectangular on es disposen els bancs i un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser. Dues peces de la torre es guarden a l'interior de l'anomenat nou castell, penjades en una paret de cara a migjorn, prop de la capella de Santa Amància. La capella està pintada de blanc i presenta un sostre treballat imitant una coberta realçada, formada per un transversal més estret, l'arrancament del qual es troba per sobre de la corresponent volta longitudinal, restant les claus a la mateixa alçada.Tant el castell nou com la capella incorporada foren construïts a partir dels anys 1930. la capella s'erigí en honor a una nena màrtir romana, les despulles de la qual i la làpida que hi havia al seu sepulcre a les catacumbes foren traslladats a Sala-d'Heures per un cardenal parent dels Fontcoberta, amos actuals del castell.</p> | 08246-113 | Sala-d'Heures | <p>Amb la construcció moderna del casal de Sala-d'Heures van desaparèixer els vestigis medievals de la domus antiga. El casal conserva el mobiliari dels temps inicials i sobretot un ric arxiu que pot donar molta més informació sobre Santa Eugènia. La nova capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, guarda les despulles de Santa Amància, una santa portada de les catacumbes romanes i guardada en un altar lateral de la part dreta de la capella amb la pedra o làpida original que diu: RECESSIT UN PAE AMANTIA QUI VIXIT ANNOS X. DIES XXV', aquesta santa va ser portada de les catacumbes de Sant Calixt, i la va lliurar als primers Pascual el bisbe de Vic i parent de la família Antoni Pasqual (1684-1707) i durant segles es va guardar a la capella de Sant Joan de Saladeures. Amb les obres del nou casal, realitzades entre el 1930 i 1934 a mans del mestre d'obres de Taradell Ramon Serra i Toneu, l'estiu del 1934 aquesta ja era habitada i també s'havia demanat permís per celebrar missa al nou oratori o capella situada al peu de la torre. Així doncs, a partir del 1934 les misses es van celebrar a la nova capella de la Mare de Déu del Carme i del Roser, situada sota la torre del casal, tal com consta en una sol·licitud que dirigeix el rector de Santa Eugènia a instàncies d'Ignasi de Fontcoberta al bisbe de Vic el mes de juliol de 1934, on es demana permís per dir dues misses, una a Sala-d'Heures i l'altra a Sant Joan.</p> | 41.9027600,2.3011300 | 442033 | 4639216 | 1934 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-2.jpg | Legal i física | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Inhumació infantil d'una nena d'uns 10 anys, abillada i momificada. Es creu que és Santa Amància i reposa sobre un altar lateral de la part dreta de la capella, amb la làpida original. | 83|98|80 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||
| 65120 | Capella de Sant Pere del mas Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-del-mas-roure | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere os. 365' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 154. TORRENT, C. (1981). Capella de Sant Pere al mas Roure. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. El portal, descentrat del centre de l'edificació és d'arc deprimit o còncau, amb motllures amb una finestra de construcció recent al damunt però sobreposada a una de més antiga amb un trencaaigües de la mateixa tipologia que el portal. A la part esquerra s'obre un altre portal rectangular amb un òcul al damunt. A ponent s'adossa un cos i a llevant hi ha una obertura de construcció recent i un pont que comunica amb la casa. Al nord només hi ha una finestreta. Sota els ràfecs dels murs laterals hi ha carteles i els angles ostenten grossos correus de pedra picada. Pedra basta, morter arrebossat, escaire obertura pedra picada, bigues de fusta i teula. L'estat de conservació és força precari ja que s'han perdut les primitives funcions i es destina a habitatge. Construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. La capçalera de la capella presenta una estructura rectangular i al seu parament interior, parcialment arrebossat, s'hi observa l'existència d'una antiga obertura interior i actualment tapiada, segurament una poterna o porta petita per accedir directament al mas. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles. Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada afectant de forma significativa la coberta de la capella.</p> | 08246-52 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La història de la capella es troba lligada a la del mas Roure. El que avui és visible de la capella, és l'edifici al costat del pont, amb la part superior modificada i una casa adosada al costat. Al costat de l'edifici Gavin va documentar una font feta amb l'antic campanar de la capella, cap als anys 70-80 del segle XX i actualment perduda. Aquest edifici religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia era emprada pels habitants del mas Roure, però també pels religiosos de Vic que hi feien estades. L'estat de conservació és força precari ja que s'han perdut les primitives funcions i es destina a tasques agrícoles.</p> | 41.9081100,2.2833500 | 440563 | 4639822 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65120-foto-08246-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65120-foto-08246-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 65119 | Capella de Sant Nicolau del mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-nicolau-del-mas-gener | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 271. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIII | Enrunada | <p>Restes d'estructures d'una capella de planta rectangular d'aproximadament 8 per 5 m i orientada est-oest seguint la tipologia estàndard de les esglésies cristianes. Aquest edifici presentava una nau única rectangular rematada amb absis tradicional de difícil identificació. Les restes dels paraments conservats mostren una construcció basada en carreus regulars, ben treballats de petit tamany de pedra local. També es localitzen una sèrie de murs de parament similar al de la capella i d'orientació i atribució dubtosa.</p> | 08246-51 | Plantalamor-Gener | <p>El mas Gener consta des del segle XII amb el nom de Gener de Palou, per haver-se format dins l'antiga vil·la rural del Palou. La part més visible o coneguda és la torre de Villa Carmen. Edifici aixecat per la família Carbó que la va envoltar d'un jardí i un llac, on hi havia la Capella de Sant Nicolau. Tot fou malmès durant la Guerra Civil 1936- 1939, i ara es troba molt descuidat.</p> | 41.9093800,2.2775400 | 440083 | 4639967 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65119-foto-08246-51-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65141 | Església Nova de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-santa-eugenia | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia, os. 360' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Edifici isolat, capella construïda en el decurs de les obres de restauració de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i que en va adquirir les funcions parroquials en el decurs en què aquesta estava en obres. Aquesta estructura presenta una planta el·lipsoïdal, i una nau coberta amb volta apuntada. La coberta és de teula aràbiga i murs de maó, maçoneria i arrebossat, amb una nau única. Presenta una cornisa seguida que dóna la volta a l'interior del temple. La façana té una portada d'arc rebaixat i al damunt una finestra de mig punt, una d'el·líptica i una obertura superior amb un ull de bou.</p> | 08246-74 | Nucli de Santa Eugènia | <p>En el decurs dels treballs de restauració realitzats a l'església parroquial de Santa Eugènia, entre el 1955 i 1975 a càrrec de la Diputació Provincial de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs i més tard el Servei de Restauració de Monuments de la Generalitat de Catalunya (1988) que va completar la restauració amb la neteja i consolidació del campanar, es va enderrocar la capella fonda del Santíssim de factura barroca i adossada al costat sud-est de l'església parroquial i al que s'accedia a través de les capelles laterals barroques. En aquest mateix costat es va construir una nova capella del Santíssim amb la intenció que servís d'església provisional per poder celebrar culte mentre duressin les obres. Aquest edifici és una construcció de planta poligonal cobert amb una volta octogonal d'arcs apuntats prefabricats de formigó a manera de cúpula. La coberta és de pavelló octogonal, revestida amb teula àrab. L'aparell exterior és de paredat comú, sense enlluir. A cada costat, sota la cornisa, s'obren un conjunt de 5 finestres rectangulars en posició vertical, de maó (altes i estretes separades per l'obra de maó a manera de mainells). La porta del nou edifici s'obre a l'oest i els seus brancals són formats per grossos carreus a manera d'encoixinat. Aquesta mena d'encoixinat s'estén per tot el perímetre a manera de sòcol, d'un metre i mig d'alçada aproximadament. En el projecte que es conserva al SCCM els detalls i l'acabat exterior són més acurats, sembla que per qüestions econòmiques de temps, o perquè la direcció ho va deixar a mans dels paletes i del rector, l'edifici té l'aspecte d'inacabat. Aquesta capella provisional coneguda com església nova conecta amb el temple a través de la sagristia i de la capella que avui conté l'altar de Sant Isidre, al sud.</p> | 41.9001300,2.2832700 | 440549 | 4638936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||||
| 65177 | L'Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lomeda | <p>GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 46. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII | <p>Edifici de planta baixa primer pis, amb unes golfes sota coberta. La fàbrica és de murs de pedra irregular amb les cantoneres diferenciades. Té diversos cossos afegits al cos principal i, el del costat nord, té un parell de contraforts. En el conjunt s'observen algunes finestres amb elements de pedra i motllures bisellades, possiblement d'alguna reforma del segle XVIII. Els afegits i reparacions es varen fer fins ben entrat el segle XX. Façana principal a migdia. Façana porxada: dos arcs rebaixats a planta baixa i primera planta, pilar de maó massís a la planta sota teulada. Sembla, a partir de la poca informació coneguda de la casa, que darrera els porxos hi ha la façana original de l'edifici. Porta tapiada al mur est; finestres de diverses tipologies i moltes reparacions amb maó massís. El camí d'accés ha afectat extraordinàriament el sòl del costat est del mas, fins al punt que es va haver de reforçar la base de la cantonada sudest de l'edifici.</p> | 08246-110 | Sant Marc | <p>Masia documentada al segle XIV, en un document del 1368, com un mas remença de Roger de Vilademany de la parròquia de Santa Maria de Vilalleons. La seva característica principal era la situació jurídica a la que es trobava subjecte, el remença com a home propi i afocat d'un senyor. Aquest tindrà el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos. Aquesta figura ha de retre als seus senyors homenatge i fidelitat normalment són demandes que es realitzen quan la propietat es transmet o quan una persona entra al mas amb motiu del seu casament amb una altra de condició servil. També trobem indicis de servitud quan una persona, pe abandonar el mas, ha de pagar al seu senyor directe una quantitat. Aquest mas el trobarem present al llarg de tota l'època moderna i contemporània. La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia, on destaca la reconversió en camp d'aviació d'aquesta zona del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9096600,2.3005800 | 441994 | 4639982 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 65206 | Pedrera de la font del Paradís al pla de les Sardanes a Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-del-paradis-al-pla-de-les-sardanes-a-sala-dheures | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 205.</p> | XIV-XVIII | Actualment cobert de vegetació | <p>Espai obert explotat de forma sistemàtica, creant un corriol artificial que porta del Pla de les Sardanes a la Font del Paradís. Actualment cobert de vegetació, tot i que que s'entreveuen nombrosos punts d'extracció.</p> | 08246-139 | Sala-d'Heures | <p>Aquesta pedrera ha estat considerada un dels punts d'abastiment de pedra per la construcció de la catedral de Vic, en època medieval. Aquestes foren explotades de forma més o menys sistemàtica durant l'època moderna, fins que l'agotament va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 41.8986100,2.3023900 | 442134 | 4638754 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65255 | Sardana de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Anton Dachs PERALBA, A. (1940-1960) Que bonica ets Santa Eugènia. Partitura.</p> | XX | <p>Sardana de Santa Eugènia de Berga que porta per títol: Que bonica ets Santa Eugènia Musica: Andreu Peralba Lletra: Salvador Junyent Som la gent de Santa Eugènia que venim tots a cantar la sardana del nostre poble perquè la puguem ballar fins les flors amb harmonia posen goig llum i color i l'ambient és d'alegria tot respira pau i amor. Les places i els jardins del nostre poble et deixa un bes dolç llum per recordar un lloc meravellós on tots podem mirar el verd dels arbres i els ocells cantar Quan passes pels carrers ditxós qui els mira somriuen els rosers amb el goig teu les roses i els clavells ajuntant un pom que bonica que ets Santa Eugènia Mentre puntegem la sardana amb gran delit als braços tots mirem enlaire I cada punt es un arpegi en l'infinit que tos fem més bonic amb el nostre aire I mentre volen les senyeres per l'entorn els fadrins volten les donzelles Els cors bateguen forts tots donem-nos les mans Ballem la nostra dansa catalans.</p> | 08246-188 | <p>Obra d'Andreu Peralba Codina, nascut al Bages 1906, fou músic i mestre de Sallent. Entre les seves obres destaquen: La Plaça de Sallent (1943), Dansaires Sallentins i Pardal enamorat (1948), L'Andreuet (1954), Cel blau, Petit i eixerit i la més bonica de Sants (1955), El tranquil drapaire i Nostra Dansa (1956), El Pepet enamorat i La iaia Lola (1957), És per tu (1958) i Sallent primera ciutat gegantera (1985). Tot i que la sardana no porta data, aquesta es deuria fer, segurament per encàrrec, entre els anys 40 i 50 del segle XX. Es tracta d'una sardana coral, és a dir una composició que té lletra i per tant pot ser cantades. Degut a l'impuls del cant coral i a la utilització per part dels compositors de sardanes de cançons populars, aviat varen aparèixer compositors i poetes que feien sardanes per a lletres, lletres per a sardanes o bé tot a l'hora. Passat el periode orfeonístic català, les sardanes corals han entrat en un parèntesi només obert, de tant en tant, per algun intent de rellançament. L'origen de la sardana és difícil de determinar, en primer lloc cal remarcar que la dansa circular en col·lectivitat es veu repetida en multitud de danses que no tenen cap relació directa amb la sardana. Cal descobrir per tant l'origen de la divisió numèrica dels passos i compassos, la diferencia de les altres. Els únics documents que ens resten de la sardana, abracen el període comprès entre els segles XVI i XVIII. És possible que el ball rodó i el ball mesclat siguin els precursors de la sardana, tal i com l'entenem ara. Les ballades a la plaça del poble es fan molt nombroses durant el segle XIX, hi intervenien gent de totes les edats. El programa es componia de quatre contrapassos, llargs i curts, i es cloïa la tarda amb una sardana. Cap el 1825, apareix la 'sardana llarga', com a fruit del desig popular d'evitar el problema d'espai que representava ballar el contrapàs. El primer pas d'aquesta transformació va consistir a duplicar el nombre de compassos de la sardana curta, però sense alterar el seu marc mètric. Després de la guerra, mica en mica, tornen a aparèixer les entitats sardanistes. Al 1950 es constituí l'Obra del Ballet Popular de manera formal, amb l'objectiu de coordinar les entitats propulsores i s'establiren les 'Jornades d'Estudis Sardanistes' ( 1959 ), el 'Dia Universal de la Sardana' ( 1960 ).</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1956 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Andreu Peralba i Salvador Junyent | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||||
| 65076 | Barraca d'en Pep de la burra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-pep-de-la-burra | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | Parcialment ensorrada i enrocada | <p>Construcció que correspon a una obertura que es coneix tradicionalment com a barraca, tot i que actualment ha perdut tot element antròpic. Es troba parcialment ensorrada i enrocada per els nens que hi van a jugar. La zona és força concorreguda perquè al davant hi ha el camp de fútbol nou de Santa Eugènia, al lloc anomenat el Sot de les Bruixes. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructur aovalada de mides força comunes i reduïdes, amb una sola obertura d'accés orientada a la cara nord.</p> | 08246-8 | Zona del Puigsacost | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció realitzada per el Pep de la Burra a mitjan segle XX. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una obertura excavada de poca alçada, construïda a la roca o paret natural, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es troba perduda.. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió tot i que es coneix que cap els anys 40 del segle XX en Pep de la Burra, un habitant de Santa Eugènia que no estava en els seus cabals, va estar a punt de matar un senyor amb un volant. Per agafar-lo li van parar un esquer, i li van dir que el portarien a caçar a Saragossa, però enlloc d'això el tancar a Sant Boi. Un altre personatge conegut era en Ramon de Can Pic de Taradell, aquest senyor només volia resar i pregar, una vegada es va escapar de Sant Boi, i per agafar-lo com que només feia cas del rector i de l'escolà. Amb el somatent el van anar a buscar a casa seu i van tirar una corda entorn casa seu. Desrpés van entrar el rector Josep Mas, el metge de Taradell i Antoni Dachs i el van trobar enfilat a dalt les golfes, a les bigues, i en Ton li va dir que si baixava el Mossèn el podia confessar, i quan el mossèn va anar per confessar-ho el metge li va poder donar una indicció i el va adormir i el van poder agafar.</p> | 41.8984100,2.2769500 | 440023 | 4638750 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65076-foto-08246-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al voltant d'aquest espai es conserven diversos caus de conills, fets antropicament perquè l'amo del Bulló hi pogués caçar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||
| 65101 | Amagatall a can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-a-can-coll | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural sobre el riu Gurri. Aquest correspon a una formació geològica composta per terra i per la sobreposició de capes del període calcari. Es tracta d'un espai d'uns 80 m d'ample i 3 m que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta irregular, sota els espais de conreu de can Coll o Vivers Tortadès. profunditat molt coberta per la i parcialment enrunada. Espai actualment en desús però segurament ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-33 | Zona del Bulló | <p>Tot i que és poca la gent de Santa Eugènia que coneix l'existència d'aquest tipus d'estructures, és habitual que en decurs de la guerra i la postguerra les diferents cases, tant rurals com urbanes organitzéssin les seves necessitats bàsiques mitjançant la ditribució, consum i estocatge d'elements bàsics com els queviures. Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai s'hauria obert en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9040500,2.2660100 | 439121 | 4639384 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65101-foto-08246-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 65166 | Gegants de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Jaume Pérez. www.staeugenia.diba.es/entitats/grallers</p> | XX | <p>L'Eugènia de 36 Kg. I 3'60 m, la geganta, va ser pagada per 'L' Associació de Pensionistes / Casal d'Avis' que n'escollí el nom, és tracta de la representació d'una pubilla catalana. En Berga, el gegant, de 36 Kg. I 3'70 m, de fou comprat al mateix temps i al mateix lloc per l'ajuntament per a completar la parella, el nom d' En Berga fou triat en un referèndum entre la població, organitzat per la colla gegantera acabada d'estrenar. El nom de Berga, que complementa el nom del municipi, prové d'una vila rural documentada des de l'any 910 i que es recorda encara per la partida de terra anomenada els Plans d'en Berga.</p> | 08246-99 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Gegants creats l'any 1996.Estrenats el dia de la Festa Major, 1 de setembre de 1996 i 'batejats' el 13 d'octubre del mateix any; foren els padrins els gegants del Carrer de la Riera de Vic, Guillem de Caçador i Caterina, i els gegants de Taradell, Guillem de Montrodon i Tiburgeta de Taradell. Cap al 1995 de diferents grups de joves de la parròquia va sortir la idea de fer un grup de grallers. Un any més tard, l'ajuntament anunciava que, a iniciativa i alhora ajudats econòmicament pel casal dels avis, volia comprar una parella de gegants. Arrel d'aquesta proposta tornà a prendre força la formació d'un grup de grallers, però ara, amb l'objectiu més clar de poder, a part de les altres coses abans esmentades, acompanyar els gegants del poble. Una quinzena de joves dels diferents àmbits del poble ens començàrem a trobar i fer els primers assajos durant l'estiu d'aquest mateix any (1996), de forma amateur. La primera sortida oficial va ser a Santa Eugènia, durant la festa dels Tonis de l'any 1997. Al cap d'uns mesos després de la primera sortida, que van batejar el grup amb els nom actual de 'Els Grallers de la Nau'.</p> | 41.9002100,2.2830000 | 440527 | 4638945 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Desde de l'any 1999 tenen un Ball propi amb música composta per Sebastià Bardolet i coreografia d' Antoni Rodríguez per a gralla seca, gralla dolça i baix. Fou ballat per primera vegada a la mostra de Balls de la Ciutat Gegantera de Vic i estrenat oficialment el 3 de setembre a l'inici de la Festa Major. Aquest ball es fa en ocasions especials. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||
| 65245 | Amagatall de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-fontanelles | <p>Informació oral: Josep Dachs i mas Fontanelles.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural. Aquest correspon a una formació geològica composta per la sobreposició de capes del període calcari pròpies de la zona i situada al peu de la serra de Sant Marc. Es tracta d'un espai d'uns 60 m d'ample i 3 m de profunditat completament exempt de vegetació que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta i secció ovalats, situat sota un terraplè natural al peu d'una torrrentera. Espai ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-178 | Sant Marc | <p>Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai, proper al mas Fontanelles, s'hauria creat en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9129700,2.2920200 | 441287 | 4640356 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65245-foto-08246-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | |||||||||
| 65169 | Lipsanoteca de fusta de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-fusta-de-santa-eugenia | <p>JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:549-550. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Lipsanoteca 2 de Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:258. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | Aquesta peça es troba en un estat de conservació bastant deficient. | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb un diàmetre màxim de 8 cm, un diàmetre de boca de 5'20 cm i una alçària de 5'15 cm, amb una amplària de 4'5 cm. Aquesta petita lipsanoteca de fusta presenta una forma de casquet esfèric, amb una base més ampla que l'obertura superior. A l'interior hi ha fragments del material que corresponia a la tapa. L'objecte fou treballat al torn i buidat per dintre de manera que les seves parets formen una planxa de fusta molt prima i uniforme. Tot i que es tracta d'una mostra molt senzilla, presenta una decoració policroma feta amb bandes de diversos colors que cenyeixen horitzontalment el recipient. A la zona mitjana destaca una banda de color vermell força ampla, amb tres franges negres més estretes superposades, i a l'altura de l'obertura superior hi ha una línia negra sobre unes tonalitats de color ocre i marró, molt d'acord amb altres models similars a l'època. A l'interior hi van aparèixer restes, molt malmeses, de pergamí.</p> | 08246-102 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Es fa difícil saber la data en què fou confeccionada aquesta peça, ja que fou trobada sense cap documenta a l'interior que la pogués identificar. No obstant les dificultats d'atribució cronològica, aquestes peces permeten proposar una datació relativa a les dues fases de construcció de l'edifici. Suposant que es pogués relacionar amb la segona consagració de l'església de l'any 1173, la seva datació podria correspondre aproximadament cap a aquest moment, segons A. Pladevall i A. Diéguez.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 717. Data d'ingrés: 1971. Aquesta peça, tot i que en el moment de la seva troballa tenia la massa de betum i cera en molt mal estat de conservació Eduard Junyent hi va documentar la presència del segell de Bernat Tallaferro. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 | ||||||||||
| 65250 | Via romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana | <p>MOLAS, M.D. (1982). Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Col·lecció Osona a la Butxaca n. 4. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Només es conserva en part | <p>S'han localitzat evidències d'una pavimentació que indica la presència de traces d'un antic camí amb estructures viàries associades. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí tot i que el pas d'un camí actual i les nombroses alteracions sofertes en aquest entorn dificulten la realització de descripcions acurades, ja que en aquest cas no van acompanyades d'altre material arqueològic o d'algun element indicador.</p> | 08246-183 | La Serreta | <p>Antic camí de cronologia incerta que la tradició oral considera d'època romana, ja que no es pot parlar de cap element de datació ni cap relació crono-funcional a nivell constructiu que permeti assegurar un vincle entre ells. Malgrat tot, la no localització d'elements de datació que permetessin ajustar la cronologia d'aquest camí, no es pot descartar que l'indret i les condicions on es construí l'empedrat podia haver estat al mateix lloc per on es podria passar un dels vials de l'itinerari del camí romà que enllaçava la Plana de Vic amb el Vallès a través del Congost i que ha estat extensament documentat amb la troballa del conjunt de mil·liaris del molí de les Canes a la segona meitat del XIX i en les excavacions d'urgència realitzades en les successives ampliacions de l'actual C-17; i que també s'hauria de posar en relació amb l'antic camí de Vic, el pas tradicional de la Vall del Congost, per unir l'eix Barcelona-Vic. Seguint la via i en el lloc conegut com el Molí de l'Albanell es documenta la presència d'un mil·liari. Les vies de comunicació romanes, com a sistema d'apropament entre el món romà i d'indígena van ser un element bàsic per difondre la romanització, tant pel seu caràcter militar com a xarxa comercial i de comunicació. Cal assenyalar que sovint els romans aprofitaven les rutes de comunicació existents que es remuntaven a la prehistòria, algunes de trànsit més local. El pas de la via romana que comunicava la Plana de Vic i Barcelona queda ben testimoniada pel conjunt de mil·liaris del Molí de les Canes (Centelles), un a l'Albanell així com fragments de calçada a la pujada de Sant Antoni (Centelles-Seva). El mil·liari de l'Albanell va ser recollit prop l'antic camí ral cap el 1882 i no es conserva la inscripció. Bona part d'aquesta documentació fa referència al baix imperi i data les reparacions i reformes fetes a la via. D'Ausa, després de travessar el Gurri continuaria pel carrer de Sant Francesc, prop la factoria Colomer Munmany. A continuació seguiria vers l'Albanell, el mas Colomer, Torrellebreta i Turó de les Goules, cap a Tona fins arribar als Hostalets de Balenyà. En algun punt proper al mas Albanell sortiria una via o ramal secundari a aquest eix que creuaria el municipi per comunicar la zona de plana cap a Calldetenes o Vilalleons i altres destins més o menys propers.</p> | 41.9170700,2.2830400 | 440546 | 4640817 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65250-foto-08246-183-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 83|85|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc