Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65254 | Arxiu fotogràfic de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-santa-eugenia | <p>http://staeugenia.diba.es/SEB2006/arxiufotografic/arxiufotografic.htm</p> | <p>Arxiu fotogràfic que recull nombroses imatges de Santa Eugènia, 300 fotos, des de temes fotogràfics (plànols, vistes aèries, vistes generals, vistes parcials, carrers i places, cases particulars, edificis civils, edificis religiosos, immobles municipals, instal·lacions esportives, masos i cases de pagès. Dins patrimoni arquitectònic es documenten escuts heràldics, epigrafia i capitells. Com a festes i activitats del poble hi ha imatges d'actes oficials, esdeveniments, campaments, Festa Major, Festa dels Tonis, Festa de Corpus, Festa de la Providència, Festes particulars, Festa dels Quintos, Festa de Rams, Festa de Reis, Festa del jovent, Festa de Maig, Festa dels Lluïsos (tots els nois entraven a una congregació de Sant Lluís fins que es casaven), el mateix amb les noies i les filles de Maria i la festa de les pabordesses de Santa Eugènia També hi ha imatges d'entitats ASCURSEB, Joventut Esportiva, Grup de Teatre. Imatges d'iconografia (individual o de grups), Escoles (Escola Nacional o privada) i els Impresos (anunci, títol, document oficial, recordatori), oficis (eines del camp) i obra pictòrica (retrat i paisatge)</p> | 08246-187 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest fons d'imatges s'abasteix de la col·lecció municipal i alguna compra però cal assenyalar que la majoria de fotos són cedides pels habitants del municipi. d'Antoni Dachs, Vicenç Tió i Jutglar, Francesc Camps i Calberons, Joan Codina i Dachs, Joan Balsach Vilamala, Andrés Garcia i Serrano, Josep Pradesaba i Codinachs, Maria Crivillers i Generó, Francesc Aimeric, Concepció Taña Comas, Josep Pujols Pratdesaba. Ildefons Colomer Pou, Josep Serra Arumí, Josep Arumí Molist, Pere Tomàs Molist, Vcenç Tió Xuclar, Ramon Taña Codinachs, Josep Sala Claveras, Joan Comas Cassany, Marià Pratdesaba Tona, Joan Tuneu Tañà, Josep Pratdesaba Bou, Angel Serra Puigdesens, Jordi Pratdesaba Codinachs, Joan Pratdesaba Bosch, Antoni Nofreries (Vic el Gravat), Maria Prat Prat, Ignasi Ribera, Joan Balasach Vilamala, Maria Vilaró Baranera. Joan Roma Sala, Ramona Pou Ferrer. Algunes es troben en suport informàtic a la web de l'ajuntament i altres són subjectes d'exposicions temporals per part de l'ajuntament.</p> | 41.9002000,2.2830300 | 440529 | 4638944 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65254-foto-08246-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65254-foto-08246-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65190 | Mas Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigoriol | <p>TORRENT, C. (1981). Puigoriol. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>La casa, anomenada també Puig-Oriol, es troba edificada sobre roca natural, esta formada de planta baixa i primer pis. La coberta de teula àrab és a 2 vents. A la façana principal hi ha 3 finestres 2 al primer pis i 1 a la plana baixa. Per la part posterior es distingeixen 2 èpoques de construcció. L'amplada de la casa és de 8 m aproximadament i la llargada de 11'70 m. Però agafant només la part més vella amida 8'20m. L'entorn està format per diversos annexes ramaders (coberts, etc.) i a la part posterior hi ha tres contraforts fets amb pedra de terrer. Els paisatge est dominat per camps de conreu i els masos can Bertrà, Genís i Can Coll.</p> | 08246-123 | Zona del Bulló | <p>Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Puigoriol tenia 3 habitants. Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada al seu paper de masoveria o petit mas lligada al mas Genís i al veí mas Bertran. El mas Puigoriol ha estat recentment molt reformat i no es poden fer apreciacions sobre les seves característiques constructives. A finals del XVIII consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga, junt a altres masos de l'entorn, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció.</p> | 41.9008100,2.2665900 | 439166 | 4639023 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65190-foto-08246-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65099 | Can Marró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marro | <p>TORRENT, C. (1981). Can Marró. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici civil, masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis. La façana presenta un portal rectangular de pedra, molt assalinada, parcialment cobert d'arrebossat, una finestra i dues al primer pis. A ponent es de construcció recent amb totxo i uralita. A llevant dues finestres, al nord s'adossa un altre cos també recent. Es troba situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis. La façana presenta un portal rectangular de pedra, parcialment cobert d'arrebossat, una finestra i dues al primer pis. A ponent es de construcció recent amb un altre cos també recent. Es troba situada en un petit serradet prop de Sant Marc, li s'observen moltes etapes constructives.</p> | 08246-31 | Sant Marc | <p>Edifici bastit en un petit serradet prop de Sant Marc, Tot i que es té molt poca documentació d'aquest mas amb aquest topònim, la factura sembla indicar la seva construcció en un moment incert de l'època moderna. Es desconeix els diversos propietaris que ha tingut el mas, però si que sabem que en el segle XIX consta com a Marró. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Can Marró tenia 3 habitants. I també apareix en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 com a Masia casa de labranza. Els antics propietaris haiven estat els senyors Vergés. Actualment l'espai ha estat arrenjat i adequat per a fer-hi activitats de turisme rural.</p> | 41.9184800,2.2849200 | 440703 | 4640972 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65099-foto-08246-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65099-foto-08246-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65081 | Cal Rei de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-de-fontanelles | <p>TORRENT, C. (1981). Cal rei. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Mas format per una construcció de base rectangular, distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà, ben assentada i, a nivell constructiu, molt modificada. No resta cap element visible de la fàbrica original, només les llindes de la porta d'entrada i la disposició de les obertures i estances mas. A nivell estructural si que es pot intuir la disposició d'una galeria o porxada al primer pis de la casa, junt a les habitacions i altres estances del mas, mentre que a la planta baixa es disposa la cuina, menjador i altres espais comunitaris. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga, recentment reformada. La façana principal es troba orientada al sud. En aquesta façana també s'hi obren diverses obertures, totes de factura força senzilla. A la façana exterior, hi ha un rellotge de sol, arranjat recentment, i en tot l'espai de davant s'obre un petit jardí on destaca una olivera. La casa del costat, de disposició similar és de factura recent, i els annexes ramaders es troben separats, situats a peu del camí de Fontanelles a can Co. Tot i que a fitxa realitzada per la Generalitat de Catalunya al 1981 esmenta: Murs de pedra unida amb morter, totxo i arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules que conformen un edifici civil. Petita masia en la qual s'hi endevinen tres etapes constructives. La primitiva, de planta rectangular, d'un sol tram, està construïda amb la base de pedra i alçat de tàpia, aquí hi degué haver la llinda primitiva datada el 1833 que ara es troba a la façana actual. Seguint la mateixa orientació a migdia, i per la part del nord, hi ha un tram adossat de pedra i amb la mateixa coberta. A la part de migdia s'hi adossa un altre cos que data de principis de segle, correspon a la façana actual amb un portal rectangular i dues finestres, al primer pis hi ha tres arcades i dues finestres. A llevant s'hi adossa un cos de construcció més recent. A ponent s'observen les tres fases constructives fetes amb diferent aparell.</p> | 08246-13 | Sant Marc | <p>Edifici que conforma una tradicional masoveria, en aquest cas associada al mas Fontanelles i amb aquest nom la trobem registrada en un llistat de masies modernes del s. XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga. En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 també apareix com a 'Masia casa de labranza'. Inicialment era un petit mas, de planta quadrada, reformat el 1833, que va ser ampliat per la banda de migdia i nord. El resultat és el mas actual, amb tres grans arcs o finestrals de galeria centrals. Al costat s'hi ha construït una casa o torre moderna que recorda als antics masos de tipus basilical, amb una àmplia balconada a la façana. El seu propietari és S.A.T. Cal Rei, una societat cooperativa familiar que es dedica a la cria de vaques i vedelles; els vedells que neixen van destinats a la carn, però les vedelles se les queden per vaques de llet, pel seu propi negoci d'envasat i comercialització de la producció de la llet, sense haver de passar per cap intermediari, de les vaques al consumidor. En el procés d'envasat de la llet, primer entren les vaques a la sala de munyir de 6 en 6; cada vaca és rentada i desinfectada i es munyen totes 6 a la plegada, però la llet de cadascuna va separada per analitzar-ne i controlar-ne la producció per separat; la llet surt a 37 graus de temperatura que conduïda per unes canonades passa per entre unes plaques de gel i queda refredada en uns segons a 3-4 graus i conservada en uns tancs per a l'espera l'envasat.</p> | 41.9140400,2.2886300 | 441007 | 4640477 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba situada a la part esquerre del camí ral de Puiglagulla i fou masoveria de Fontanelles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65230 | Pou de la ning-ning | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-ning-ning | <p>ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 13</p> | XX | Poc coneguda | <p>A sobre Santa Eugènia de Berga, abans d'arribar al poble de Taradell hi ha el serrat de les Bruixes al Puigsacost. En aquest serrat es diu que hi passen coses molt estranyes i d'aquí li vé el seu nom. Expliquen que hi havia un pou, conegut com el pou de la ning-ning que era habitat per bruixes. Quan hi tiraves una pedra i queia al fons feia ning-ning perquè hi havia les bruixes a sota. Aquesta llegenda contempla altres versions, l'Antoni Dachs explica que cap al Puigsacost, hi havia una mena de pou o sitja buida, que quan era petit l'havien amenaçat de portar-li, si no feia bondat, per deixar-lo allà a mercè de les inclemències i dels animals que hi poguéssin anar.</p> | 08246-163 | Puigsacost | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer creure a la mainada. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de les Bruixes, ben documentat amb el Sot de les Bruixes, situat a sota mateix.</p> | 41.8982300,2.2778500 | 440098 | 4638729 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65230-foto-08246-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65230-foto-08246-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Informació oral facilitada per Maria Prat al 1989, i Antoni Dachs al 2006, ambdós de Santa Eugènia de Berga. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65175 | Llegenda del Serrat de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-les-bruixes | <p>ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 13-14.</p> | XX | No massa coneguda | <p>La gent gran del poble recorda que de petits, i per castigar-los els hi deien: t'enviaré al Serrat de les Bruixes, tot sol. Aquest indret, es troba al Puigsacost, sobre el Sot de les Bruixes, i es diu, que qui hi anava podia veure els cabells de les bruixes, que eren en realitat els núvols. Roviró recull en el seu llibre dues llegendes relacionades amb aquest serrat de les Bruixes, una s'anomena Les bruixes ballant a dalt del Serrat: 'Un dia d'estiu, el pagès de la casa de Puigsacost de Santa Eugènia de Berga estava treballant els camps que menava al peu del Serrat de les Bruixes. S'acostava un temporal molt gros pel cantó de muntanya, amb uns núvols negres molt grossos. Va veure a dalt del serrat una cosa que rotllava, que ballava; s'hi va fixar bé i va veure que era una balladora: una bruixa que anava ballant dalt el serrat. Al moment va arribar la pedregada. Una pedregada que li ho va xafar tot'. I l'altra s'intitula la bruixa que va ajudar al pagès: 'El pobre pagès de Puigsacost estava ben desesperat, tot li anava malament. La collita se li va anar en orris a causa d'una forta tempesta que li va deixar tots els camps ben pelats. A aquest pobre home se li havien mort tres criatures petites molt seguides. Li passava una desgràcia darrera l'altra. Tots els veïns judicaven que les culpables d'aquestes morts i tots els seus mals eren les bruixes. Una de les bruixes del pou de la ning-ning va anar a visitar el pobre home uns pocs dies després d'una tempesta. No els va fer cap mal, el contrari, els volia ajudar. Aquest dia, mentre la bruixa era allà a la casa va veure que el gall pujava sobre una gallina. A l'acte la gallina va quedar morta. La dona del pagès ja es desesperava: un altre cap de bestiar mort! Però aquella bruixa va tranquilitzar la dona i li va dir que la volia ajudar i que a partir d'ara no se li moriria mai més cap fill. I va ser veritat. Aquella dona va tenir dos fills més i no es van morir; ara ja són grans'.</p> | 08246-108 | Puigsacost | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer creure a la mainada. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de les Bruixes, ben documentat amb el Sot de les Bruixes, situat a sota mateix.</p> | 41.8989200,2.2791800 | 440209 | 4638805 | anys 30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65175-foto-08246-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Les dues narracions recollides per Roviró les explicà Filomena Comes de Santa Eugènia de Berga el dia 24 de juliol de 1989. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||
| 65074 | Arxiu Municipal de Santa Eugènia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-eugenia-de-berga | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjans del segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1893 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1917; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que compren des de el Servei militar i quintes fins a la instrucció pública i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1911, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau documentat des del 1884 junt a la correspondència vària tramesa des de 1938. L'arxiu municipal també consta d'un destacat fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural.</p> | 08246-6 | Nucli de Santa Eugènia de Berga | <p>L'arxiu municipal de Santa Eugènia de Berga és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars. Però sobretot el fet que el terme municipal depengués en gran mesura dels termes del voltant (Taradell, Calldetenes, Vic) constituint-se com a municipi autònom fins el 1840, ha marcat de forma significativa la seva trajectòria municipal i el seu registre documental.</p> | 41.9001100,2.2832600 | 440548 | 4638934 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 65075 | Arxiu Parroquial de Santa Eugènia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eugenia-de-berga | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | <p>L'Arxiu Parroquial de Santa Eugènia de Berga es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven diverses unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XIII al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna (1554-1949). Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Arxiu format per llibres de baptismes, 10 unitats en paper, volum i lligall datats de 1473-1856. Els volums dedicats a les confirmacions, una unitat en paper volum de 1676 a 1800. Els llibres de casaments, en 6 unitats, paper, volum i lligall de 1578 a 1852. Les defuncions datades entre 1585 i 1848, en 7 unitats, paper en volum i lligall. I documentació diversa referent a la vària saramental, en 7 unitats en paper, volum i lligall de 1840 a 1957. Els aniversaris i celebracions de 1585 a 1913, en 7 unitats documentals en paper, volum i lligall. I finalment documentació de la administració de l'obra de 1501 a 1851, en tres unitats, de paper, volum i lligall.</p> | 08246-7 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'església parroquial de Santa Eugènia va crear nombrosa documentació entorn els habitants de la sagrera del mateix municipi des de l'alta edat mitjana, sobretot a partir del segle XIII. Aquests documents abarquen des de informació sobre naixements i defuncions dels habitants, fins a activitats de les confraries i altres activitats i despeses dels religiosos. En el decurs de la Guerra Civil Espanyola es va perdre part de la documentació conservada a l'església parroquial, tot i que per la proximitat amb Vic i la seva seu episcopal, part de la documentació es va recollir a l'Arxiu Episcopal de Vic.</p> | 41.9002700,2.2833300 | 440554 | 4638952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65075-foto-08246-7-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65080 | Cal Pastisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser-0 | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta baixa, amb dues portes d'accés, una primera planta, i una planta sota teulada o golfes. Aquesta estructura es troba situada a la sagrera, entre la Plaça i ja en el carrer Girona. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb una coberta a doble vessant, orientada de nord a sud, amb un carener pla. La base s'assenta sobre el terreny irregular donant lloc a una planta baixa amb diferents desnivells i limitada amb pedres cantoneres als angles de la casa. Es tracta d'un edifici força remodelat, s'observen restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres, tant de la façana principal com de la resta, sobretot els ampits i els brancals de les finestres laterals que són de pedra ben treballada. La façana principal presenta una estructura força asimètrica. Presenta dues portes d'accés, una a la botiga o forn de pa i l'altre a l'habitatge. Ambdues portes presenten particularitats, la porta de la botiga, reformada, de talla baixa i amb obertura central; i l'accés a la casa amb una obertura d'accés limitada per llinda i brancals ben treballats. En aquesta planta baixa també hi ha una petita finestra que correspon a la part d'habitatge i que presenta els elements d'ampit, llinda i brancals i que sembla oberta en un cos diferenciat i de coberta més alta . Al primer pis hi ha dues finestres i una tercera convertida en balcó i disposada al centre de la façana. La part superior, o golfes és un cos afegit en obra, com es pot apreciar a la façana lateral, presenta una disposició constructiva homogènia, amb tres petites obertures central, sense marcar. La resta de façanes presenten la mateix tipologia. A la banda est s'obren dues obertures al primer pis; mentre que a l'altra banda, i alineades amb la galeria, hi ha tres finestres marcades amb llinda i brancals, dues de les quals molt juntes formant un conjunt asimètric. L'estructura interior d'aquest edifici ha estat força modificada tal com demostren els paraments exteriors. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre part de l'urbanisme inicial del nucli antic de Santa Eugènia de Berga.</p> | 08246-12 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Segons la informació proporcionada pels Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que viuen a Santa Eugènia i que són majors de 8 anys, es detalla que a Cal Pastisser hi havia 8 habitants. Tot i que l'estructura actual de la casa hagi estat força modificada, la seva ubicació així com el seu nom fan pensar que aquest edifici ja formava part de l'antic nucli de Santa Eugènia de Berga, o que s'hi va afegir en un moment posterior, ja en època moderna. A la casa, però, no es conserva documentació que ens pugui fer recular la cronologia de l'edifici. Si que es coneix que al nucli de Santa Eugènia l'any 1348 vivien en el poble poques famílies. Durant la Pesta Negra va morir bona part de la població i només van quedar 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família, des d'aleshores es va considerar com un poble maleït i no hi volia venir a viure ningú, fins l'any 1708 quan va venir el rector Segimon Casanova i Riquer, qui va buscar fonts com la Font Xica o La Font Rodona i va donar el terreny i el material per edificar les cases del poble. Tot i que es desconeix si cal Pastisser ja formava part d'aquest segon moment d'auge constructiu, si que cal remarcar les nombroses modificacions que presenta l'edifici. Els propietaris, de tota la vida, conserven alguns elements antics del forn, com les pales, pasteres i altres petits objectes adscrits a un horitzó cronològic d'inici del segle XX.</p> | 41.9001500,2.2827700 | 440508 | 4638939 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65082 | Camí ral de Vic a Taradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-taradell | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Es tracta el camí que travessa el terme municipal de sud a nord. El ramal actual segueix la carretera B-520, mentre que en el seu orígen presenta nombrosos trams de terra batuda i seguint el camí que vorejava el nucli de Santa Eugènia, entrant per Can Rita, Can Coll, seguia amunt cap a Taradell segurament a través del Puigsacost. Pel punt de l'Hostalet del Bulló. Tot i que aquest vial ha patit moltes reparacions i modificacions parcials del traçat al llag del temps, i causats tant per les inclemències del temps com per l'acció humana, resta perdut en algun tram però també es conserven alguns fragments de paviment de llosa i murets contenció que el limitaven.</p> | 08246-14 | Zona del Bulló | <p>Els principals accessos que passen per Santa Eugènia han estat seguint els principals eixos de comunicació del municipi. Així part del camí ral de Taradell a Vic que passava per l'Hostal del Bolló i les Palanques del Gurri i seguia cap a la creu del Mercer, és encara vigent. Tot i la dificultat de datar cronològicament un camí o vial, podem dir aquest camí tradicional es documenta des de l'edat mitjana, essent doncs, una antiga via de comunicació encara utilitzada. Una proposta d'arranjament d'aquest espai va tenir lloc al 1891. En aquest any l'ajuntament de Vic va exposar als representats dels municipis veïns, entre ells Santa Eugènia la necessitat de crear una xarxa de camins veïns que possibilités la comunicació entre poblacions. Es pretenia demanar a la Diputació de Barcelona, la construcció de dues carreteres, una aprofitaria el camí de Vica Taradell que creuant el Gurri s'iniciaria a la Torre de Benages i Gracià, passaria per Santa Eugènia i arribaria a Taradell pel Puigsacost. I una segona via que havia d'unir Vic amb Vilalleons, però cap dels dos es va arribar a materialitzar. Aquest però si que es va arrenjar diverses vegades en motiu dels aiguats del 1940 i també al 1965 en el tram comprès entre la passarel·la sobre el Gurri i la Casanova de Plantalamor. No va ser fins a mitjan de la segona dècada del segle XX que el Govern Civil i la Diputació de Barcelona van contribuir a la millora de les comunicacions de Santa Eugènia. El 25 de setembre de 1914 la Jefatura d'Obras Publicas del Govern Civil va pagar les expropiacions dels terrenys afectats per la construcció de la carretera de Vic a Taradell, també coneguda com a carretera d'Arbúcies, posterior B-520.</p> | 41.9087800,2.2660700 | 439131 | 4639909 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65082-foto-08246-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65082-foto-08246-14-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65083 | Camí ral de Vic a Viladrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-viladrau | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | En alguns trams es troba perdut | <p>Es tracta el camí que travessa el terme municipal direcció nord-est a sud-oest. Aquest entraria al terme municipal de Santa Eug`ènia de Berga per Calldetenes i l'Hostal d'en Moles o can Co, el tram més ben conservat correspon al de can Co a la zona del mas Fontanelles. En aquest punt pot pendre dos ramals, un direcció sud-est cap a la Serra de Sant Marc, per la Casanova d'en Pascual, Can Discorre i cap a l'Omeda, sortint ja del municipi. I en direcció sud-oest cap a la Teuleria de l'Aymeric i per sobre el cementiri nou, cap el Sot de la Dona Morta. Aquest darrer ramal és el més propici. Cal assenyalar que en alguns trams es troba perdut i sobreposat per alguna nova carretera, mentre que en altres trams és de terra batuda i que segueix vorejant el nucli de Santa Eugènia i seguia amunt cap a Viladrau, ben pavimentat sobre el cementiri nou i els Plans d'en Berga.</p> | 08246-15 | Santa Eugènia de Berga | <p>El municipi, segons la delimitació fixada al segle XIV i retocada en època moderna, té per eix nord- sud la carretera comarcal B-520 que va de Vic a Arbúcies, aquesta carretera és l'espina dorsal del terme i d'ella surten tots els camins o pistes que enllacen els masos i indrets de l terme. La més notable és l'antiga carretera de Sala-d'Heures, amb una derivació a la Casanova d'en Pasqual, que continua vers l'alçada de l'Omeda on es bifurca amb un brancal que porta a Sant Marc i un altre que continua pel mig del pla de la Mata fins trobar la carretera de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons i ambdues cap a Viladrau. Des d'època antiga el terme de Santa Eugènia era travessat per diferents camins rals o camins públics de protecció reial. El més important era el camí ral d'Olot a Barcelona que baixava del Cabrerès, passava per Roda i Calldetenes i travessava el terme de Santa Eugènia d'on sortia per sota el mas Tarrés d'Amunt i seguia vers el Ral per entroncar amb el camí de la Cerdanya o de Barcelona a Puigcerdà, també conegut com a camí ral a Viladrau. Aquests vials estaven sovint subjectes a obres i reformes. En aquest context destaca l'acord del 1940 d'arranjament dels camins que van patir els efectes de l'aiguat del 1940 i que presentaven un estat de conservació més precari. Aquests eren la carretera de Sala-d'Heures, el camí al Coll, al Tarrés i Genis i l'entrada al poble per la carretera nova del revolt (B-520). Per tirar endavant les obres, els veïns i usuaris es van veure obligats a treballar-hi per mitjà de l'impost de prestació personal.</p> | 41.9043200,2.2978000 | 441758 | 4639391 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65083-foto-08246-15-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65086 | Can Baranera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baranera | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | <p>Masia també coneguda com la Teuleria del Català i can Violi està formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes, actualment ensorrades. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08246-18 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la zona. La primera referència documental es situa ja en època moderna i ja en el 1553. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. Molt reformat al llarg dels segles XIX i XX: Antigament era coneguda com la Teuleria del Català, i més tard fou conegut com Can Vi i Oli de Can Violi de Gurb; o can Piteru. En aquest pla entre C/ Pirineu i Can Violi hi havia uns tancats desrpés de la guerra civil, als anys 40, on s'hi guardaven porcs, procedents del contraband amb Andalusia. Aquests porcs negres els portaven fins a Vic amb tren i després anaven fins a Santa Eugènia a peu, en ramats i de nits. Aquí les guardaven i desrpés es realtizava l'engreix i el contraband. També van posar un molí per fer el pinso del bestiar i van arranjar la casa en aquests moments.</p> | 41.9028000,2.2830900 | 440537 | 4639233 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65086-foto-08246-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65086-foto-08246-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65088 | Font dels Pollancres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pollancres | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XXI | <p>Petita font situada al polígon de Santa Eugènia en una lleugera pendent a prop la carretera del Bolló. La seva fàbrica és força senzilla, es tracta d'una estructura adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans arbres i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar per a jugar la canalla i una pista de skate.</p> | 08246-20 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Font que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació del polígon del Bulló i d'Explasa a finals del segle XX i inicis del segle XXI. Situada en una plataforma a peu de la carretera del Bolló constitueix un lloc de trobada per la gent de tot el poble, tant per la proximitat de la zona esportiva, com per la presència d'un camp de futbol i altres equipaments lúdics. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants.</p> | 41.9026600,2.2774300 | 440067 | 4639221 | 2006 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65098 | Can Godayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-godayol | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta quadrada, lleugerament esbiaixada, amb coberta a dues vessants nord-sud. Té façana al carrer del Call. Consta de planta baixa i pis sota coberta. Des de la façana són clarament visibles les dues crugies de l'edifici, essent la coberta d'un dels cossos de menor alçada que l'altra. No conserva les obertures originals; les actuals es troben disposades de forma aleatòria per la façana, essent totes elles arrebossades. A la planta baixa hi ha dos portals, un dels quals és de majors dimensions. Sobre l'actual porta d'accés hi ha una placa de terra cuita que té gravades la data 1793, les inicials I(Iesus) H (Home) S (Salvador), una creu i la inscripció; (Joan Godayol ma fecit). L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08246-30 | Nucli de Santa Eugènia | <p>En el llibre de Compliment Pascual, de 1826, hi consta la casa Godayol en que hi vivia Francesc Casanovas. En Ton Dachs té uns maons amb inscripcions provinents d'aquesta casa, que va arreplegar en fer-s'hi obres i els propietaris van llençar. Relacionada amb la fitxa 116, són dues cases que estan de costat i en que la placa té la mateixa tipologia i mides el que podria fer pensar que han estat fetes amb el mateix motlle. Les referències històriques de Can Godayol s'han de posar en relació al seu emplaçament. Situat dins la sagrera de Santa Eugènia. Per similituds amb altres cases de la zona, segurament aquesta fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. També serà durant l'època moderna que Santa Eugènia arribarà al seu màxim esplendor i sembla lògic pensar en una reestructuració en aquest moment. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral i de la presència d'un hort.</p> | 41.9007500,2.2835500 | 440573 | 4639005 | 1793 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65098-foto-08246-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65098-foto-08246-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La placa té una llargada de 40 cm i una alçada de 35cm i es troba en perfecte estat de conservació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65102 | Can Pebràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pebras | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici mitger de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. El seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània. A la façana principal les obertures es disposen de forma regular aprofitant llindes i brancals nous. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. Destaca la porta principal que té una alçada de 2'36m. i una amplada de 1'75m. Corona la porta una llinda, de 2'30m. De llargada i una amplada de 40cm. Que té gravada i emmarcada la data 1783. Té 5 brancals per banda, els quals tenen un gruix de 20 cm. A més a més de la porta, que és l'element més interessant, la façana presenta una balconada al pis superior, i 5 finestres, de les quals només tres tenen els brancals de pedra. Davant la presència d'aquest elements arquitectònics s'aconsella protegir tota la façana. En termes generals es pot dir que presenta un bon estat de conservació. Destacar només que un brancal de pedra que queda a mà dreta esta força desgastat per l'acció de la sal llençada durant la celebració del salpàs.</p> | 08246-34 | Nucli de Santa Eugènia. | <p>Forma part d'una de les cases originals conservades al nucli del poble, i bona part d'elles es troben a l'antic eix de comunicació format l'entorn de la sagrera. Aquest és el cas de Can Pebràs, situada al Raval, cal carrer d'entrada al a sagrerar. Edifici construït en un moment indeterminat de l'època moderna, tot i que se'n coneix documentació escrita. Formava part del nucli original format al costat del camí. Presenta importants reformes constructives. A la zona del Raval les cases es situaren arrenglerades a banda i banda de l'antic camí ral, lloc de pas obligat per accedir des de Taradell a Santa Eugènia. Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular del segle XVII. Els propietaris actuals la tenen com habitatge a la part superior mantenint els diversos elements arquitectònics específics com les finestres, el portal, etc. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga, però les successives reformes posteriors situen l'edifici al segle XVII. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici, segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. És desconeix el període cronològic al qual s'adscriu aquest edifici, però pe la seva posició al peu del camí ral i per la tècnica constructiva emprada en el seu parament, aquest pot recular a l'època moderna amb reformes al mateix segle XVIII.</p> | 41.8988700,2.2830000 | 440526 | 4638796 | 1783 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65102-foto-08246-34-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65104 | Can Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-xic | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XVIII | Recentment restaurada. | <p>Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati davanter tancat i una petita pallissa. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una l'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior i el serveis van ser construïts, en una reforma posterior del mas, a la part de darrera. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana i limitada per dos petits bancs de pedra; al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de tamany rectangular mitjà i acabat amb matxembrat, mentre que el central fou convertit en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem.</p> | 08246-36 | Zona del Puigsacost | <p>Les notícies històriques de Can Pere Xic són força recents, de mitjan del segle XVIII i es redueixen als cadastres municipals de Santa Eugènia. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial. Mas del segle XIX forma part de les construccions edificades entorn de les poblacions, per gent sovint originària de masos, que passava a esdevenir gent d'ofici, però que volia mantenir un cert contacte amb la terra com a complement de l'activitat professional. És una de les primeres cases que es va construir als voltants del Puigsacost, sobre la carretera de Vic a Taradell, dintre el tradicional terme municipal d'aquesta última població. La seva edificació és posterior al 1892, al no aparèixer al cens amb aquest nom. Tot i que no descarta que existís amb un altre nom. L'edifici inicial, amb coberta a doble vessant, s'ha modificat i ampliat recentment, amb la construcció d'un cos annex que consta d'una galeria o pati situat a sobre de l'edificació i amb una reforma de façanes i obertures.</p> | 41.8975000,2.2807300 | 440336 | 4638646 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65104-foto-08246-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65104-foto-08246-36-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65108 | Can Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rita | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>El mas està format per un edifici original i un conjunt d'annexes adossats, on destaca la vivenda actual. El cos original està format per una planta quadrangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les pedres cantoneres visibles. Aquestes són de pedra calcària local ben treballada i de dimensions mitjanes, mentre que la coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit, cobert amb teula aràbiga. El cos original es troba orientat de sud a nord, mentre que les altres estructures ho estaran d'est a oest. En la façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 3 finestres de tamany desigual i disposades simètricament, que presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades i part de les llindes pintades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és de factura contemporània amb una organització en planta baixa i primer pis. La coberta és més baixa i les finestres es disposen seguint un eix de simetria horitzontal. Darrera del cos principal trobem la pallissa i un corral amb una coberta a una vessant i a la zona nord-est la resta d'estructures ramaderes formades per les corts del bestiar.</p> | 08246-40 | Plantalamor-Gener | <p>Una primera referència documental la trobem en la documentació del segle XVIII on s'esmenta a en Rita, propietari del mas. La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1850 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal les obertures conservades presenten llindes però cap d'elles gravada.</p> | 41.9081000,2.2673500 | 439236 | 4639832 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65108-foto-08246-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65108-foto-08246-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Trencant a la dreta en el camí de la Casanova de Plantalamor a la Torre de Benages (Vic) | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65111 | Can Soms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soms | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>La porta té una alçada de 2'3m i una amplada de 1'5m. La llinda té gravada la data de 1712 i una creu. Els brancals són de pedra. La porta inferior, feta amb nou taulons de fusta de roure, possiblement sigui originària. La finestra, d'1m d'amplada i 1'2m de llargada, té tres brancals de pedra per banda, una llinda superior sense inscripcions i ampit. Respecte a la finestra, dir que l'ampit esta força desgastat i que es veu que havia estat pintada de color blau i blanc. De la porta ressaltar que els brancals inferiors estan tapats amb arrebossat; els superiors, de pedra sorrenca estant desgastats per l'acció del salpàs; la llinda que corona la porta té enganxada una rajola amb el número 2. Destacar que ha saltat l'arrebossat blanc en algunes zones de la façana, i que la canonada de l'aigua que baixa de la teulada ho fa per sobre els brancals de la finestra.</p> | 08246-43 | Nucli de Santa Eugènia | 41.9002200,2.2837100 | 440586 | 4638946 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65111-foto-08246-43-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65122 | Capitells romànics de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-romanics-de-santa-eugenia | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XI-XIII | Renovats i restaurats | <p>Es tracta de dos capitells que van aparèixer isolats en el decurs de les obres de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i que foren recollits i dipositats a l'ajuntament del mateix municipi. Si bé, es desconeix la seva ubicació exacta, aquests s'associen a l'església romànica de Santa Eugènia i sembla que aquests haurien estat extrets del seu lloc original i, possiblement, amortitzats com a material de rebuig en un moment indeterminat. Actualment, el principal conjunt de capitells conservats es troben a l'entrada a l'església de Santa Eugènia de Berga formant la portada a partir d'una configuració d'arcs de mig punt o arquivoltes, amb capitells, columnes. Els fust de les columnes i algun altre element de suport varen ésser renovats i restaurats, i podria ser que en aquest moment s'extraviessin aquestes dues peces. en canvi les bases i tota la decoració que es desenvolupa al capitells, arcuacions i arcades són genuïns. La decoració de les bases és molt simple, consta d'elements sobreposats formats per parts còncaves entre dues de convexes. Tanmateix, és en els capitells on hi trobem tot el desplegament d'elements decoratius característics de l'anomenada escola escultòrica de Vic o Ripoll, ben present a Osona i el Ripollès durant la segona meitat del segle XII. Es creu que el conjunt forma part del taller o escola d'escultors que es va moure per Osona, el Ripollès i alguns indrets de la Garrotxa i el Berguedà que es coneix com l'Escola de Ripoll. S'anomena així perquè va treballar en diferents obres del monestir, sobretot a l'ala més antiga del claustre, que va fer construir l'abat Ramon de Berga a partir del 1172. Aquesta escola va treballar molt a la catedral de Vic, a Llucà i a diferents esglésies de la Plana de Vic. Els elements més destacats són els quatre capitells que sostenen les dues arquivoltes i que tenen una estructura que recorda els capitells corintis. La temàtica d'esquerra a dreta és: Primer capitell format per dos pisos de fulles, el primer d'un terç d'alçada, mentre que les del segon són més allargades i s'enrotllen en volutes sota els angles superiors del capitell i enmig hi té un cap en relleu. Segon capitell que té a sota l'angle de l'àbac, personatges asseguts amb trets simiescos a les cares i fulles sota els angles del capitell; enmig hi ha un element vegetal estilitzat. El tercer capitell, o el de l'interior del costat dret, té dos nivells de fulles recorbades que emmarquen una palmeta central, a la part inferior, mentre que les del nivell superior són més amples i es situen sota l'angle, enmig hi ha esculpit un cap o una carota. El quart capitell, d'influència coríntia, té representats dos ocells que s'enfronten a l'angle de l'àbac, amb motius vegetals en forma de palma a la part inferior. Per sobre dels àbacs dels capitells i resseguint els plecs de la portada fins al pla de la façana hi ha una imposta en forma de cornisa que té una decoració vegetal continua a mode de fulles amples que omplen les corbes que forma ja corda o tija. Tot sembla indicar que aquestes peces formen part del mateix conjunt, tot i que el seu alt grau d'erosió fa que només a través d'un estudi complert realitzat per un tècnic especialista pugi aportar nova informació.</p> | 08246-54 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquests dos capitells es creu que procedeixen de l'església i que amb motiu d'algunes obres de restauració o ampliació es van treure del seu lloc primitiu emplaçament. Durant molt temps es varen guarda a l'Ajuntament de Santa Eugènia, fins que al 1936 o 1939 es van recol·locar empotrats en el mur arrodonit de factura moderna que fa de suport a l'antiga placeta del Pedró, tot i que actualment es tornen a trobar en dependències municipals, a causa de l'estat avançat d'erosió (2006). Es tracta de dues peces que presenten una disposició clàssica arcaica formada per derivacions del tipus corinti o ornamentació que recorda les fulles d'acant molt primitives i un treball senzill de trepa, més acostada a les obres del segle XI. El seu estat de conservació dificulta determinar la seva primitva funció i l'època d'execució.</p> | 41.9002100,2.2830100 | 440528 | 4638945 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65122-foto-08246-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65122-foto-08246-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65122-foto-08246-54-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troben ubicats a les dependències de l'Ajuntament de Santa Eugènia. | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65125 | Casanova del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-mas-mitja | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | Algunes parts han desaparegut | <p>Mas format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud agrupats. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors havent perdut la part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxana. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions.</p> | 08246-57 | Sant Marc | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX i construït abans de la guerra civil espanyola. La nova construcció en obra ha dificultat l'estudi arquitectònic del conjunt. Amb tot i per paral·lels amb les altres construccions documentades a la zona. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten documentar un afegiment del mateix segle XX. El topònim ens permet relacionar-lo amb el veí mas Mitjà.</p> | 41.9177700,2.2813200 | 440404 | 4640896 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65125-foto-08246-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | També conegut com a Can Calces. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65126 | Casanova del Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-puigsacost | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Casa també coneguda com a Can Sargantana. Edifici format per una construcció de planta rectangular orientada de sud a nord i organitzada en planta baixa i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és la pedra calcària local de dimensions mitjanes lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra local situats en els angles de l'edifici. La coberta està formada per una teulada a doble vessant de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud, tot i que actualment els habitants del mas utilitzen la façana oest, i l'accés es fa a través d'una portalada adovellada que dóna lloc a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'habitacions, concretament a una gran sala que dóna pas a les estances que es troben en ambdós pisos. A la façana principal es pot observar l'afegit, a la banda oest, d'un un segon cos rectangular que segueix la disposició general de l'edifici. Aquesta façana presenta una estructura particular, les obertures es disposen de forma irregular en els diferents pisos: en el primer pis s'obren quatre obertures (una de les quals tapiada), totes estan emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats i amb una repisa treballada que actua com a principal element decoratiu. Dues d'aquestes, les de la banda oest van ser modificades passant a ser convertides en portes d'accés a una terrassa. Mentre que al segon pis s'obren tres obertures, dues de petites dimensions (una de les quals parcialment tapiada i que hauria funcionat com a finestral) i una tercera centrada que segueix el mateix tractament que la resta. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes disposats a banda i banda de façana formant un cobert amb funcions de terrat i un edifici rectangular d'una sola nau utilitzat com a estables. Les dues estructures formen part d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres. La façana est del mas segueix el mateix eix rectangular i amb una disposició simètrica de les obertures, amb un total de 14, en els seus tres pisos. La morfologia d'aquestes obertures és diversa en funció de les reformes arquitectòniques que s'han portat a terme al mas. Es documenten finestres motllurades amb carreus de pedra local i amb repisa treballada, juntament amb finestres acabades amb obra i finestres convertides en balcons. La fàbrica del mur continua essent la pedra de dimensions petites, mitjanes lligades amb morter i en alguns punts amb arrebossat. Per aquesta cara s'adossa un altre cos rectangular i de petites dimensions, format per tres murs de pedra local, poc treballada, actualment sense coberta i en força mal estat de conservació. Segurament aquest espai funcionaria amb una altra construcció situada al davant i actualment utilitzada com a magatzem i com a estable per al bestiar. Al voltant del mas es poden observar altres annexes ramaders de factura contemporània, actualment en ús.</p> | 08246-58 | Puigsacost | <p>Les notícies històriques de La Casanova del Puigsacost són força recents, associada a la l'assentament a la zona i Turó del Puigsacost i es redueixen als cadastres municipals de Santa Eugènia. La casa tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim es podria pensar que va ser concebut com a masoveria o residència en època contemporania. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial. Mas del segle XIX forma part de les construccions edificades entorn de les poblacions, per gent sovint originària de masos, que passava a esdevenir gent d'ofici, però que volia mantenir un cert contacte amb la terra com a complement de l'activitat professional. És una de les cases que es va construir als voltants del Puigsacost, sobre la carretera de Vic a Taradell, dintre el tradicional terme municipal d'aquesta última població.</p> | 41.8976000,2.2800000 | 440276 | 4638658 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65126-foto-08246-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65127 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-2 | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades.</p> | 08246-59 | Plantalamor-Gener | 41.9098400,2.2726300 | 439676 | 4640022 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65127-foto-08246-59-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65139 | Entorn al camp d'aviació de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-al-camp-daviacio-de-la-guerra-civil | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | 1934-39 | Presenta cert abandonament | <p>Tot i que estrictament el camp d'aviació no es troba situat al municipi de Santa Eugènia de Berga, aquest es troba molt aprop. A més de la prroximitat amb el mas Omeda i amb Saladeures, molta gent de Santa Eugènia havia anat a treballar al camp i coneixia els refugis de la zona.</p> | 08246-72 | Sala-d'Heures | <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9093800,2.3012300 | 442047 | 4639951 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65139-foto-08246-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65172 | Puigdasens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdasens | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>Mas senzill que s'organitza al voltant de petites construccions annexes d'escassa qualitat constructiva. És de planta rectangular i es troba orientada d'est a oest. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. Totes les obertures són arrebossades. S'hi accedeix pel primer pis a través d'una escala adossada en paral·lel a la façana principal. Presenta cabirons de fusta a la part del ràfec. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color terrós.</p> | 08246-105 | La Serreta | <p>La història d'aquesta explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1950 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. Es coneixia per ca la Cigüenya.</p> | 41.9152300,2.2748400 | 439864 | 4640619 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aparentment es troba abandonada. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65238 | Refugi dels comandaments de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-dels-comandaments-de-sala-dheures | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Edifici semi-excavat davant el Casal de Saladeures. Es tracta d'una estrutura rectangular, feta amb pòrtland, maó i pedra local, amb diverses obetures i dependències.</p> | 08246-171 | Sala-d'Heures | <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9028800,2.3008100 | 442007 | 4639230 | 1936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65238-foto-08246-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65238-foto-08246-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65247 | Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | <p>Temple d'una sola nau amb voltes i cúpula d'obra cuita acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. La tècnica constructiva utilitzada en aquesta església està formada per murs de carreus de petites dimensions de pedra local i bastament lligats amb morter de calç i un arrebossat a sobre. La factura dels murs apareix rematada per carreus de dimensions lleugerament més grans que es situen a les cantonades amb certa funció ornamental. La coberta segueix l'estructura tradicional a doble vessant amb teula aràbiga i el caraner perpendicular a la façana. En aquest punt s'hi troba ubicat un campanar d'espadanya acabat amb punta i amb espai per dues campanes. Aquest campanar es broba cobert a ambdues bandes per teula aràbiga i les obertures per les campanes estan acabades amb obra. A la façana principal, orientada a l'oest, s'hi troba centrada una porta rectangular acabada amb una llinda de pedra local ben treballada i una obertura en roseta allargada per la seva part inferior passant a una obertura triangular en forma de ferradura. Les dues capelles laterals es troben adossades a la nau única i tot i que segueixen la mateixa tècnica constructiva que la resta del temple presenten dues petites obertures rectangulars a l'extrem superior de l'estructura que també apareix coberta amb teula aràbiga.</p> | 08246-180 | Sant Marc | <p>La presència humana en aquest indret recula a l'època medieval, moment on es van documentar una sèrie de tombes, a la primera meitat del segle XX, i que actualment es troben il·localizades. En aquest indret, i posteriorment, es construí un santuari dedicat a Sant Marc, ja al segle XVI. Per la seva privilegiada situació geogràfica, aquest ha esdevingut un lloc important per gent d'arreu de la comarca, ja en el marc dels actes religiosos de l'Aplec a Sant Marc, com de punt de trobada. Aquesta capella aïllada, està construïda just al límit de les parròquies de Santa Eugènia i Sant Martí de Riudeperes (Calldetenes). Aquesta circumstància va fer que estigués sota la cura comuna dels rectors d'ambdues parròquies. Va ser només a partir de la creació de la nova parròquia de la Mare de Déu de la Mercè de Calldetenes, entorn el 1878, quan es va passar la responsabilitat a Santa Eugènia. La capella apareix documentada al 1530, quan l'amo del mas Pons de Sant Martí de Riudeperes va vendre a Pere de Granollacs, una vinya situada 'prope capellam sancti Marchi de Puig ces Serres (CF. Vic, Salvi Beuló, man. 1530). A l'arxiu de Santa Eugènia no trobem notícies directes sobre el seu culte fins entrat el segle XVII. La serra, apareix citada des del 1321 com el puig o la serra de Rodamilans. El nom de Puig-ses-serres se li va donar al segle XVI, tot i que de seguida es coneixerà com a Sant Marc.</p> | 41.9158700,2.2925900 | 441337 | 4640677 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65249 | Teuleria del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-mas-mitja | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | Desaparegut | <p>No s'observa cap de les estructures que havien format la teuleria del mas Mitjà. Es tracta d'una construcció, parcialment enrunada i coberta per abundant vegetació que no conserva cap tipus de material associat a la cocció dels forns. A l'entorn més immediat és localitzen abundants fragments de teula trencada, aquests poden correspondre al mateix mas Mitjà.</p> | 08246-182 | La Serreta | <p>Estructura que podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria del mateix mas. En aquest forn es courien diversos objectes realitzats amb argila i posteriorment cuits en una sola cocció oxidant o reductora. Normalment s'aplica aquesta definició a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís de monococció. Les olles o pots, plats, gots i una llista interminable de peces són les que tradicionalment es denominen terrisseria. Tot i que en aquest cas es pot parlar d'una producció centrada en les teules. Les peces s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó (procés pel qual es depurava l'argila. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, era la matèria primera per fer les diferents peces), pastaven i assaonaven un cop l'argila s'havia pastat i es trobava ja prou bé es pastava la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop l'argila preparada, fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta i posteriorment es posaven a coure. L'activitat d'aquest forn s'ha de relacionar amb el funcionament del gran mas Mitjà en època moderna, entre els segles XVII-XIX i responent a les necessitats de reforma o construcció de la mateixa, així com de ls masos propers.</p> | 41.9181900,2.2777500 | 440108 | 4640945 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65252 | Zona d'interès arqueològic a Plantalamor-Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dinteres-arqueologic-a-plantalamor-gener | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Desconegut | <p>A la col·lecció de prehistòria de J. Sala i Moles de Vic, segons Pladevall, hi havia dues destrals de pedra recollides entre Plantalamor i el Gener. Es desconeix la localització exacta de l'indret on van aparèixer i les característiques de les mateixes, aquest material, fou dipositat a la junta de Museus i actualment resta pendent d'estudi. Malgrat tot, la zona de Plantalamor i del mas Gener, fins el mas del Frares, gaudeixen d'unes condicions d'assentament òptim que no haurien descartat les diverses comunitats humanes.</p> | 08246-185 | Plantalamor-Gener | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Santa Eugènia de Berga, tot i no estar molt ben documentada ni presenta a la Carta Arqueològica de Catalunya, queda palesa per la troballa de diversos materials associats a aquests periodes. La troballa de restes lítiques ja sigui en context primari o secundari, ens pot fer pensar en una possible ocupació de la zona en època prehistòrica, com queda ben palès en els municipis veïns de la zona.</p> | 41.9140800,2.2672800 | 439236 | 4640496 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65252-foto-08246-185-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 78|79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65253 | Zona d'interès arqueològic al Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dinteres-arqueologic-al-puigsacost | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Material desaparegut | <p>Es va trobar un sílex treballat al peu del Puigsacost. Es desconeix si es tractava de material in situ o aportat i on es conserva la peça. Aquest element ressenyat per Pladevall (1997) com a material procedent de la col·lecció J. Sala i Molas de Vic, es troba pendent d'estudi. En les visites realitzades en el decurs d'aquest inventari a la zona, no s'ha documentat material afí, tampoc cap veí de la zona del Puigsacost sembla que tingui notícia o material d'aquest tipus.</p> | 08246-186 | Puigsacost | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Santa Eugènia de Berga, tot i no estar molt ben documentada ni presenta a la Carta Arqueològica de Catalunya, queda palesa per la troballa de diversos materials associats a aquests periodes. El vestigi més important, fins al moment documentat pertany al periode iibero-romà, i romà amb el pas d'una via romana, així com per les troballes d'alguns fragments ceràmics associats a aquest període.</p> | 41.8973400,2.2760700 | 439949 | 4638631 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65253-foto-08246-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65253-foto-08246-186-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65193 | Mas Susentó o Casanova de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-susento-o-casanova-de-plantalamor | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Casanova de Plantalamor. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic:436-443.</p> | XVIII | Si bé presenta un bon estat de conservació, com a elements sobrers de la façana hi ha les instal·lacions de llum i telèfon. Les parets estan arrebossades, i en algunes zones l'arrebossat esta força esquerdat. | <p>Presenta una planta basilical, amb porxo o galeria al sector de ponent i façana a migdia. Té un ample portal adovellat i ha estat objecte fa pocs anys d'una total restauració on s'han posat en relleu les pedres cantoneres i les llindes fetes de pedra ben tallada. La façana central presenta un portal adovellat i una finestra abans formada per una obertura de balcó del qual en resten les pedres de l'enmarcament. Mas que s'aixeca sobre roca viva, format per planta baixa, pis i golfes. Té una amplada de 12'60m i una llargada de 14'50m. A banda i banda del que és pròpiament la casa hi ha edificacions afegides, cas de coberts i un porxo. De la façana destaca la pedra picada vista dels xamfrans, la porta i dues finestres amb brancals de pedra (una sobre la porta i un a mà esquerra). La façana de l'habitatge està en molt bones condicions. No hi ha cap element ni objecte que dificulti tenir una bona visió de la porta, la qual a banda i banda, a nivell de terra presenta una filera de plantes i cactus de tota mena. La porta, que té una alçada de 2'90m i una amplada de 1'80m no té cap data ni cap inscripció gravada a la pedra. L'arcada la formen 11 pedres i lateralment té 4 brancals, que tenen un gruix de 23 cm. La porta inicialment era més alta per dalt, 3,15m; actualment escurçada per la volta de ciment ràpid i rajola que són d'època posterior. Alhora, la pedra d'entrada va ser posada a un nivell inferior, d'aquí que es vegin totxos per banda. Presenta un bon estat de conservació, si bé hi ha brancals de mà dreta que estan desgastats per l'acció del salpàs. Un aspecte negatiu és l'existència d'una llum al capdamunt de la volta. Els brancals inferiors, de banda i banda, tenen clavats uns ferros corresponents a una antiga porta. La finestra, situada a mà esquerra de la porta d'entrada a la casa de pagès, té una alçada de 1'50m i una amplada 1m. La llinda superior no té cap tipus d'inscripció ni data i lateralment té 3 brancals. A destacar el treball de ferro forjat de la reixa, formada per 6 vares verticals i 9 horitzontals.</p> | 08246-126 | Plantalamor-Gener | <p>Mas del segle XVIII que passà d'antiga masoveria a casa residencial. Segons la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, es detalla que la Casa nova de Plantalamo tenia 15 habitants en 4 famílies.Masia la història de la qual va lligada al mas Plantalamor que el trobem registrat en el nomenclàtor de la província amb les inicials ACL. La casa nova de Plantalamor fou una masoveria del mas del mateix nom. En un llistat de masies del segle XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga consta com a masia moderna</p> | 41.9073500,2.2691900 | 439388 | 4639748 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Davant de la casa hi ha un espai pavimentat que correspondria amb l'era, i una zona ajardinada. A la part posterior del mas hi ha les corts del bestiar. Des del mas es pot veure Santa Eugènia, Montseny, Saladeures i Puiglagulla. Edifici civil. Masia de planta basilical situada dalt d'un terrer. Té la façana orientada a migdia. A ponent hi ha adossat un porxo de planta i primer pis. A llevant hi ha un altre cos de planta baixa. La façana presenta un portal de grosses dovelles i dues finestres a la planta, tres finestres amb ampits motllurats al primer pis i una al cos central correspon a les golfes. A ponent hi ha una finestreta a les golfes i una obertura del porxo al primer pis. Al nord s'hi obren tres finestres i a l'est dues al primer pis i una a les golfes. L'estat de conservació és bo, està arrebossada i pintada i els elements de resalt són de pedra picada. Murs de pedra basta unida amb morter. Tàpia, arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65106 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol-0 | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Can Pol. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici isolat amb una sèrie de dependències annexes i un petit hort. Es tracta d'una masoveria de planta quadrada, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, afegides posteriorment. La façana presenta un cos afegit de porxos amb quatre arcs rebaixats i baranes de fusta. El portal d'accés a la casa també és rebaixat hi el flanqueja una finestra. A llevant s'hi adossa un altre cos, al nord hi ha dues finestres i s'observa clarament un sobreaixecament de la casa. A ponent s'hi obre un altre portal i finestres al primer pis i golfes. En aquest sector hi ha un clos tancat per un mur amb parets de pedra i tàpia on hi havia l'antiga horta, avui abandonada. És construïda amb pedra basta, morter, totxo i arrebossat al damunt. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants, orientada direcció nord a sud, aiguavessant a la façana principal. La fàbrica és de murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment combinant amb l'ús de la tapia a la part superior. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo, i l'acabament d'arrebossat i pintat a l'exterior dificulta l'anàlisi constructiu. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica. La porta d'accés amb el portal adovellat i rebaixat i una finestra amb elements (ampit, llinda i brancals) a un costat amb motllures bisellades amb la pedra calcària. Al primer pis hi ha dues finestres d'iguals dimensions i que segueixen la mateixa disposició que la inferior, i separades per un rellotge de sol de factura moderna. La part superior, al tractar-se d'un afegit presenta una disposició constructiva desigual hi ha dues finestres, una més gran que l'altre, amb un petit rapís i amb motllures de pedres disposades en horitzontal, unes sobre les altres. A la façana est s'obren un parell de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements de pedra calcària. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta de la façana principal.</p> | 08246-38 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Can Pol forma part de l'actual nucli urbà de Santa Eugènia de Berga, tot i que originàriament es tractava d'una petita explotació agrària, de caire isolat i situada sobre una petita elevació a les afores de la sagrera. En general, es pot datar la casa d'època moderna, amb perduració al llarg de l'època contemporània. Segurament el mas ja exisita ad'abans ja que Can Pol el trobem registrat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. havia estat propietat dels Colomer del Bolló, com a part de les seves propietats.</p> | 41.9070800,2.2739900 | 439786 | 4639714 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65106-foto-08246-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65106-foto-08246-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65089 | Can Bertrà o can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertra-o-can-bertran | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. IGLESIAS, J. (1989). 'El fogatge del 1553' estudi i transcripció I Barcelona. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>També conegut con Can Bertran o la Casanova de Terrerons. Edifici civil bastit amb murs tàpia, pedra basta, morter de calç i totxo; i una coberta de bigues de fusta i teules. Es tracta d'una petita masoveria de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i primer pis. La façana presenta un portal rectangular de totxo i amb llinda de fusta. A la part nord-oest hi ha un cobert de totxanes seguint la mateixa vessant. Al SE podem apreciar clarament els dos tipus d'aparell constructiu, a la de tàpia no hi ha cap obertura i a la de pedra n'hi ha dues. A la part del nord-est s'hi adossa un cos de nova construcció però conserva una finestra amb una reixa de ferro forjat. Es construïda amb pedra blava sense picar, unida amb morter de calç, totxo i tàpia.La casa, que té una llargada de 14'70m i una amplada de 9'70m, esta construïda amb diversos materials: tàpia, totxos, pedres de riu Gurri, i pedra del país. Els còdols solen estar a nivell de terra. Enganxats a la façana principal i a la part posterior hi ha afegits diversos coberts. La coberta, de teula àrab, és a dos vents. A la façana principal a més de la porta hi ha quatre finestres. Davant de la casa hi ha dos tipus de boixos i a poca distància una bassa en què hi va a para l'aigua de la pluja que cau sobre la casa. Destacar que a la bassa i creix una gran quantitat de boga. La vista de la casa permet veure el Genís, Puigoriol, Terrerons, la part posterior de can Coll i camps de conreu.</p> | 08246-21 | Zona del Bulló | <p>Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada a uns masos, actualment en terme de Taradell, anomenants Terrarons (antic terrers d'Avall) i Terrers (antic terrers d'Amunt). El mas Terrers el trobem esmentat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. també trobem esmentat el Terrer de Vall en el fogatge de la parròquia de Santa Eugènia de Berga de 1553. Aquest edifici correspondria a una masoveria lligada aquests masos esmentats i vinculada també al mas Genís. El Bertran consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga al segle XVIII, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció. Per la part posterior es veu que la casa va ser edificada en dos èpoques; la pròpia teulada deixa constància de dos períodes molt clars de construcció, ambdós situables en època moderna.</p> | 41.9013800,2.2652400 | 439055 | 4639088 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65092 | Can Co o l'Hostal d'en Molas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-co-o-lhostal-den-molas | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860- Partido judicial de Vic TORRENT, C. (1981). Can Co. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | <p>Edifici civil estructurat en una masia de tipus basilical amb cossos que l'envolten i formen un clos que tanca la lliça amb un portal a llevant i un altre a ponent. El material constructiu emprat es basa en murs de pedra basta, morter de calç i totxo i amb una coberta de bigues de fusta i teules aràbigues. Consta de planta baixa, primer pis i golfes damunt el cos central. La façana es troba orientada a migdia i s'hi adossen un cos de porxos sostinguts per pilars quadrats i coberts a una vessant. Es dona accés a la casa a través de la planta baixa dels porxos i presenta un portal rectangular amb llinda datada. A llevant hi ha poques obertures algunes de les quals són de construcció recent. A ponent també hi ha poques obertures. A tramuntana malgrat els cossos adossats es veu l'estructura basilical i petites finestres. Es construïda amb lleves de pedra i morter de calç, alguns afegitons de totxo. El mur de la lliça té alguns sectors de tàpia. Edificació de planta allargada i orientada de nord a sud. Segueix una estructura modulada en planta baixa i dos pisos.L'abruptuositat del terreny ha portat a una adaptació de l'estructura construïda formant diferents alçats i cossos on es distribuirien les diferents dependències de l'hostal. La tècnica constructiva utilitzada es pot apreciar en alguns punts de la construcció, aquesta es centra en l'ús del carreu de petites dimensions de pedra local de la zona lligats amb morter i amb un doble arrebossat exterior.</p> | 08246-24 | La Serreta | <p>L'actual mas de Can Co, conegut tradicionalment per l'Hostal d'en Moles era un dels antics hostals del camí ral del terme de Santa Eugènia. Aquest hostal es troba edificat al peu del camí ral de Vic a Viladrau i del Camí que va de Vic a Vilalleons i a Puig-l'agulla i no lluny de l'antic camí ral de Barcelona a Olot per Calldetenes. Aquest indret privilegiat li va permetre esdevenir un hostal força concorregut. L'edifici és un mas de tipus basilical, amb un cos afegit de porxos i galeries bastit en època moderna o a finals de l'edat mitjana. En el portal principal del mas hi ha la data de 1772, per molts autors, moment en què fou edificat. Més endavant el trobem ben present en totes les llistes de la parròquia i altra documentació municipal. També la trobem registrada en el nomenclàtor de la província de BCN de l'any 1860 i consta com a 'masia casa de labranza'. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que l'Hostal del Moles tenia 7 habitants. Quan els camins rals varen ser substituïts per les modernes carreteres, ja en el segle XIX, l'Hostal d'en Moles o Can Co va continuar exercint aquesta funció fins mitjan segle XX ja que pel costat del mas passava el camí de les peregrinacions o visites dels vigatans a Puig-l'agulla. L'auca de Puig-l'agulla, escrita vers el 1925 té encara un dibuix del mas i em següent rodolí: 'No's descuiden a Can Co- d'anar-hi a fer la petició'.</p> | 41.9175300,2.2829800 | 440541 | 4640868 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65092-foto-08246-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65092-foto-08246-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'envolta una gran lliça, amb un clos tancat entorn del mas que engloba aquest amb les corts i altres dependències annexes, amb les obertures d'un portal a llevant, i un altre a ponent en el marc de la seva funció d'hostal. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65250 | Via romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana | <p>MOLAS, M.D. (1982). Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Col·lecció Osona a la Butxaca n. 4. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Només es conserva en part | <p>S'han localitzat evidències d'una pavimentació que indica la presència de traces d'un antic camí amb estructures viàries associades. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí tot i que el pas d'un camí actual i les nombroses alteracions sofertes en aquest entorn dificulten la realització de descripcions acurades, ja que en aquest cas no van acompanyades d'altre material arqueològic o d'algun element indicador.</p> | 08246-183 | La Serreta | <p>Antic camí de cronologia incerta que la tradició oral considera d'època romana, ja que no es pot parlar de cap element de datació ni cap relació crono-funcional a nivell constructiu que permeti assegurar un vincle entre ells. Malgrat tot, la no localització d'elements de datació que permetessin ajustar la cronologia d'aquest camí, no es pot descartar que l'indret i les condicions on es construí l'empedrat podia haver estat al mateix lloc per on es podria passar un dels vials de l'itinerari del camí romà que enllaçava la Plana de Vic amb el Vallès a través del Congost i que ha estat extensament documentat amb la troballa del conjunt de mil·liaris del molí de les Canes a la segona meitat del XIX i en les excavacions d'urgència realitzades en les successives ampliacions de l'actual C-17; i que també s'hauria de posar en relació amb l'antic camí de Vic, el pas tradicional de la Vall del Congost, per unir l'eix Barcelona-Vic. Seguint la via i en el lloc conegut com el Molí de l'Albanell es documenta la presència d'un mil·liari. Les vies de comunicació romanes, com a sistema d'apropament entre el món romà i d'indígena van ser un element bàsic per difondre la romanització, tant pel seu caràcter militar com a xarxa comercial i de comunicació. Cal assenyalar que sovint els romans aprofitaven les rutes de comunicació existents que es remuntaven a la prehistòria, algunes de trànsit més local. El pas de la via romana que comunicava la Plana de Vic i Barcelona queda ben testimoniada pel conjunt de mil·liaris del Molí de les Canes (Centelles), un a l'Albanell així com fragments de calçada a la pujada de Sant Antoni (Centelles-Seva). El mil·liari de l'Albanell va ser recollit prop l'antic camí ral cap el 1882 i no es conserva la inscripció. Bona part d'aquesta documentació fa referència al baix imperi i data les reparacions i reformes fetes a la via. D'Ausa, després de travessar el Gurri continuaria pel carrer de Sant Francesc, prop la factoria Colomer Munmany. A continuació seguiria vers l'Albanell, el mas Colomer, Torrellebreta i Turó de les Goules, cap a Tona fins arribar als Hostalets de Balenyà. En algun punt proper al mas Albanell sortiria una via o ramal secundari a aquest eix que creuaria el municipi per comunicar la zona de plana cap a Calldetenes o Vilalleons i altres destins més o menys propers.</p> | 41.9170700,2.2830400 | 440546 | 4640817 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65250-foto-08246-183-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 83|85|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65169 | Lipsanoteca de fusta de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-fusta-de-santa-eugenia | <p>JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:549-550. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Lipsanoteca 2 de Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:258. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | Aquesta peça es troba en un estat de conservació bastant deficient. | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb un diàmetre màxim de 8 cm, un diàmetre de boca de 5'20 cm i una alçària de 5'15 cm, amb una amplària de 4'5 cm. Aquesta petita lipsanoteca de fusta presenta una forma de casquet esfèric, amb una base més ampla que l'obertura superior. A l'interior hi ha fragments del material que corresponia a la tapa. L'objecte fou treballat al torn i buidat per dintre de manera que les seves parets formen una planxa de fusta molt prima i uniforme. Tot i que es tracta d'una mostra molt senzilla, presenta una decoració policroma feta amb bandes de diversos colors que cenyeixen horitzontalment el recipient. A la zona mitjana destaca una banda de color vermell força ampla, amb tres franges negres més estretes superposades, i a l'altura de l'obertura superior hi ha una línia negra sobre unes tonalitats de color ocre i marró, molt d'acord amb altres models similars a l'època. A l'interior hi van aparèixer restes, molt malmeses, de pergamí.</p> | 08246-102 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Es fa difícil saber la data en què fou confeccionada aquesta peça, ja que fou trobada sense cap documenta a l'interior que la pogués identificar. No obstant les dificultats d'atribució cronològica, aquestes peces permeten proposar una datació relativa a les dues fases de construcció de l'edifici. Suposant que es pogués relacionar amb la segona consagració de l'església de l'any 1173, la seva datació podria correspondre aproximadament cap a aquest moment, segons A. Pladevall i A. Diéguez.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 717. Data d'ingrés: 1971. Aquesta peça, tot i que en el moment de la seva troballa tenia la massa de betum i cera en molt mal estat de conservació Eduard Junyent hi va documentar la presència del segell de Bernat Tallaferro. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65245 | Amagatall de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-fontanelles | <p>Informació oral: Josep Dachs i mas Fontanelles.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural. Aquest correspon a una formació geològica composta per la sobreposició de capes del període calcari pròpies de la zona i situada al peu de la serra de Sant Marc. Es tracta d'un espai d'uns 60 m d'ample i 3 m de profunditat completament exempt de vegetació que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta i secció ovalats, situat sota un terraplè natural al peu d'una torrrentera. Espai ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-178 | Sant Marc | <p>Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai, proper al mas Fontanelles, s'hauria creat en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9129700,2.2920200 | 441287 | 4640356 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65245-foto-08246-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65166 | Gegants de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Jaume Pérez. www.staeugenia.diba.es/entitats/grallers</p> | XX | <p>L'Eugènia de 36 Kg. I 3'60 m, la geganta, va ser pagada per 'L' Associació de Pensionistes / Casal d'Avis' que n'escollí el nom, és tracta de la representació d'una pubilla catalana. En Berga, el gegant, de 36 Kg. I 3'70 m, de fou comprat al mateix temps i al mateix lloc per l'ajuntament per a completar la parella, el nom d' En Berga fou triat en un referèndum entre la població, organitzat per la colla gegantera acabada d'estrenar. El nom de Berga, que complementa el nom del municipi, prové d'una vila rural documentada des de l'any 910 i que es recorda encara per la partida de terra anomenada els Plans d'en Berga.</p> | 08246-99 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Gegants creats l'any 1996.Estrenats el dia de la Festa Major, 1 de setembre de 1996 i 'batejats' el 13 d'octubre del mateix any; foren els padrins els gegants del Carrer de la Riera de Vic, Guillem de Caçador i Caterina, i els gegants de Taradell, Guillem de Montrodon i Tiburgeta de Taradell. Cap al 1995 de diferents grups de joves de la parròquia va sortir la idea de fer un grup de grallers. Un any més tard, l'ajuntament anunciava que, a iniciativa i alhora ajudats econòmicament pel casal dels avis, volia comprar una parella de gegants. Arrel d'aquesta proposta tornà a prendre força la formació d'un grup de grallers, però ara, amb l'objectiu més clar de poder, a part de les altres coses abans esmentades, acompanyar els gegants del poble. Una quinzena de joves dels diferents àmbits del poble ens començàrem a trobar i fer els primers assajos durant l'estiu d'aquest mateix any (1996), de forma amateur. La primera sortida oficial va ser a Santa Eugènia, durant la festa dels Tonis de l'any 1997. Al cap d'uns mesos després de la primera sortida, que van batejar el grup amb els nom actual de 'Els Grallers de la Nau'.</p> | 41.9002100,2.2830000 | 440527 | 4638945 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Desde de l'any 1999 tenen un Ball propi amb música composta per Sebastià Bardolet i coreografia d' Antoni Rodríguez per a gralla seca, gralla dolça i baix. Fou ballat per primera vegada a la mostra de Balls de la Ciutat Gegantera de Vic i estrenat oficialment el 3 de setembre a l'inici de la Festa Major. Aquest ball es fa en ocasions especials. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65076 | Barraca d'en Pep de la burra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-pep-de-la-burra | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | Parcialment ensorrada i enrocada | <p>Construcció que correspon a una obertura que es coneix tradicionalment com a barraca, tot i que actualment ha perdut tot element antròpic. Es troba parcialment ensorrada i enrocada per els nens que hi van a jugar. La zona és força concorreguda perquè al davant hi ha el camp de fútbol nou de Santa Eugènia, al lloc anomenat el Sot de les Bruixes. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructur aovalada de mides força comunes i reduïdes, amb una sola obertura d'accés orientada a la cara nord.</p> | 08246-8 | Zona del Puigsacost | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció realitzada per el Pep de la Burra a mitjan segle XX. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una obertura excavada de poca alçada, construïda a la roca o paret natural, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es troba perduda.. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió tot i que es coneix que cap els anys 40 del segle XX en Pep de la Burra, un habitant de Santa Eugènia que no estava en els seus cabals, va estar a punt de matar un senyor amb un volant. Per agafar-lo li van parar un esquer, i li van dir que el portarien a caçar a Saragossa, però enlloc d'això el tancar a Sant Boi. Un altre personatge conegut era en Ramon de Can Pic de Taradell, aquest senyor només volia resar i pregar, una vegada es va escapar de Sant Boi, i per agafar-lo com que només feia cas del rector i de l'escolà. Amb el somatent el van anar a buscar a casa seu i van tirar una corda entorn casa seu. Desrpés van entrar el rector Josep Mas, el metge de Taradell i Antoni Dachs i el van trobar enfilat a dalt les golfes, a les bigues, i en Ton li va dir que si baixava el Mossèn el podia confessar, i quan el mossèn va anar per confessar-ho el metge li va poder donar una indicció i el va adormir i el van poder agafar.</p> | 41.8984100,2.2769500 | 440023 | 4638750 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65076-foto-08246-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al voltant d'aquest espai es conserven diversos caus de conills, fets antropicament perquè l'amo del Bulló hi pogués caçar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65101 | Amagatall a can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-a-can-coll | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural sobre el riu Gurri. Aquest correspon a una formació geològica composta per terra i per la sobreposició de capes del període calcari. Es tracta d'un espai d'uns 80 m d'ample i 3 m que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta irregular, sota els espais de conreu de can Coll o Vivers Tortadès. profunditat molt coberta per la i parcialment enrunada. Espai actualment en desús però segurament ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-33 | Zona del Bulló | <p>Tot i que és poca la gent de Santa Eugènia que coneix l'existència d'aquest tipus d'estructures, és habitual que en decurs de la guerra i la postguerra les diferents cases, tant rurals com urbanes organitzéssin les seves necessitats bàsiques mitjançant la ditribució, consum i estocatge d'elements bàsics com els queviures. Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai s'hauria obert en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9040500,2.2660100 | 439121 | 4639384 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65101-foto-08246-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65255 | Sardana de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Anton Dachs PERALBA, A. (1940-1960) Que bonica ets Santa Eugènia. Partitura.</p> | XX | <p>Sardana de Santa Eugènia de Berga que porta per títol: Que bonica ets Santa Eugènia Musica: Andreu Peralba Lletra: Salvador Junyent Som la gent de Santa Eugènia que venim tots a cantar la sardana del nostre poble perquè la puguem ballar fins les flors amb harmonia posen goig llum i color i l'ambient és d'alegria tot respira pau i amor. Les places i els jardins del nostre poble et deixa un bes dolç llum per recordar un lloc meravellós on tots podem mirar el verd dels arbres i els ocells cantar Quan passes pels carrers ditxós qui els mira somriuen els rosers amb el goig teu les roses i els clavells ajuntant un pom que bonica que ets Santa Eugènia Mentre puntegem la sardana amb gran delit als braços tots mirem enlaire I cada punt es un arpegi en l'infinit que tos fem més bonic amb el nostre aire I mentre volen les senyeres per l'entorn els fadrins volten les donzelles Els cors bateguen forts tots donem-nos les mans Ballem la nostra dansa catalans.</p> | 08246-188 | <p>Obra d'Andreu Peralba Codina, nascut al Bages 1906, fou músic i mestre de Sallent. Entre les seves obres destaquen: La Plaça de Sallent (1943), Dansaires Sallentins i Pardal enamorat (1948), L'Andreuet (1954), Cel blau, Petit i eixerit i la més bonica de Sants (1955), El tranquil drapaire i Nostra Dansa (1956), El Pepet enamorat i La iaia Lola (1957), És per tu (1958) i Sallent primera ciutat gegantera (1985). Tot i que la sardana no porta data, aquesta es deuria fer, segurament per encàrrec, entre els anys 40 i 50 del segle XX. Es tracta d'una sardana coral, és a dir una composició que té lletra i per tant pot ser cantades. Degut a l'impuls del cant coral i a la utilització per part dels compositors de sardanes de cançons populars, aviat varen aparèixer compositors i poetes que feien sardanes per a lletres, lletres per a sardanes o bé tot a l'hora. Passat el periode orfeonístic català, les sardanes corals han entrat en un parèntesi només obert, de tant en tant, per algun intent de rellançament. L'origen de la sardana és difícil de determinar, en primer lloc cal remarcar que la dansa circular en col·lectivitat es veu repetida en multitud de danses que no tenen cap relació directa amb la sardana. Cal descobrir per tant l'origen de la divisió numèrica dels passos i compassos, la diferencia de les altres. Els únics documents que ens resten de la sardana, abracen el període comprès entre els segles XVI i XVIII. És possible que el ball rodó i el ball mesclat siguin els precursors de la sardana, tal i com l'entenem ara. Les ballades a la plaça del poble es fan molt nombroses durant el segle XIX, hi intervenien gent de totes les edats. El programa es componia de quatre contrapassos, llargs i curts, i es cloïa la tarda amb una sardana. Cap el 1825, apareix la 'sardana llarga', com a fruit del desig popular d'evitar el problema d'espai que representava ballar el contrapàs. El primer pas d'aquesta transformació va consistir a duplicar el nombre de compassos de la sardana curta, però sense alterar el seu marc mètric. Després de la guerra, mica en mica, tornen a aparèixer les entitats sardanistes. Al 1950 es constituí l'Obra del Ballet Popular de manera formal, amb l'objectiu de coordinar les entitats propulsores i s'establiren les 'Jornades d'Estudis Sardanistes' ( 1959 ), el 'Dia Universal de la Sardana' ( 1960 ).</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1956 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Andreu Peralba i Salvador Junyent | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65206 | Pedrera de la font del Paradís al pla de les Sardanes a Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-del-paradis-al-pla-de-les-sardanes-a-sala-dheures | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 205.</p> | XIV-XVIII | Actualment cobert de vegetació | <p>Espai obert explotat de forma sistemàtica, creant un corriol artificial que porta del Pla de les Sardanes a la Font del Paradís. Actualment cobert de vegetació, tot i que que s'entreveuen nombrosos punts d'extracció.</p> | 08246-139 | Sala-d'Heures | <p>Aquesta pedrera ha estat considerada un dels punts d'abastiment de pedra per la construcció de la catedral de Vic, en època medieval. Aquestes foren explotades de forma més o menys sistemàtica durant l'època moderna, fins que l'agotament va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 41.8986100,2.3023900 | 442134 | 4638754 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65177 | L'Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lomeda | <p>GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 46. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII | <p>Edifici de planta baixa primer pis, amb unes golfes sota coberta. La fàbrica és de murs de pedra irregular amb les cantoneres diferenciades. Té diversos cossos afegits al cos principal i, el del costat nord, té un parell de contraforts. En el conjunt s'observen algunes finestres amb elements de pedra i motllures bisellades, possiblement d'alguna reforma del segle XVIII. Els afegits i reparacions es varen fer fins ben entrat el segle XX. Façana principal a migdia. Façana porxada: dos arcs rebaixats a planta baixa i primera planta, pilar de maó massís a la planta sota teulada. Sembla, a partir de la poca informació coneguda de la casa, que darrera els porxos hi ha la façana original de l'edifici. Porta tapiada al mur est; finestres de diverses tipologies i moltes reparacions amb maó massís. El camí d'accés ha afectat extraordinàriament el sòl del costat est del mas, fins al punt que es va haver de reforçar la base de la cantonada sudest de l'edifici.</p> | 08246-110 | Sant Marc | <p>Masia documentada al segle XIV, en un document del 1368, com un mas remença de Roger de Vilademany de la parròquia de Santa Maria de Vilalleons. La seva característica principal era la situació jurídica a la que es trobava subjecte, el remença com a home propi i afocat d'un senyor. Aquest tindrà el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos. Aquesta figura ha de retre als seus senyors homenatge i fidelitat normalment són demandes que es realitzen quan la propietat es transmet o quan una persona entra al mas amb motiu del seu casament amb una altra de condició servil. També trobem indicis de servitud quan una persona, pe abandonar el mas, ha de pagar al seu senyor directe una quantitat. Aquest mas el trobarem present al llarg de tota l'època moderna i contemporània. La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia, on destaca la reconversió en camp d'aviació d'aquesta zona del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9096600,2.3005800 | 441994 | 4639982 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65141 | Església Nova de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-santa-eugenia | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia, os. 360' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Edifici isolat, capella construïda en el decurs de les obres de restauració de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i que en va adquirir les funcions parroquials en el decurs en què aquesta estava en obres. Aquesta estructura presenta una planta el·lipsoïdal, i una nau coberta amb volta apuntada. La coberta és de teula aràbiga i murs de maó, maçoneria i arrebossat, amb una nau única. Presenta una cornisa seguida que dóna la volta a l'interior del temple. La façana té una portada d'arc rebaixat i al damunt una finestra de mig punt, una d'el·líptica i una obertura superior amb un ull de bou.</p> | 08246-74 | Nucli de Santa Eugènia | <p>En el decurs dels treballs de restauració realitzats a l'església parroquial de Santa Eugènia, entre el 1955 i 1975 a càrrec de la Diputació Provincial de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs i més tard el Servei de Restauració de Monuments de la Generalitat de Catalunya (1988) que va completar la restauració amb la neteja i consolidació del campanar, es va enderrocar la capella fonda del Santíssim de factura barroca i adossada al costat sud-est de l'església parroquial i al que s'accedia a través de les capelles laterals barroques. En aquest mateix costat es va construir una nova capella del Santíssim amb la intenció que servís d'església provisional per poder celebrar culte mentre duressin les obres. Aquest edifici és una construcció de planta poligonal cobert amb una volta octogonal d'arcs apuntats prefabricats de formigó a manera de cúpula. La coberta és de pavelló octogonal, revestida amb teula àrab. L'aparell exterior és de paredat comú, sense enlluir. A cada costat, sota la cornisa, s'obren un conjunt de 5 finestres rectangulars en posició vertical, de maó (altes i estretes separades per l'obra de maó a manera de mainells). La porta del nou edifici s'obre a l'oest i els seus brancals són formats per grossos carreus a manera d'encoixinat. Aquesta mena d'encoixinat s'estén per tot el perímetre a manera de sòcol, d'un metre i mig d'alçada aproximadament. En el projecte que es conserva al SCCM els detalls i l'acabat exterior són més acurats, sembla que per qüestions econòmiques de temps, o perquè la direcció ho va deixar a mans dels paletes i del rector, l'edifici té l'aspecte d'inacabat. Aquesta capella provisional coneguda com església nova conecta amb el temple a través de la sagristia i de la capella que avui conté l'altar de Sant Isidre, al sud.</p> | 41.9001300,2.2832700 | 440549 | 4638936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 65119 | Capella de Sant Nicolau del mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-nicolau-del-mas-gener | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 271. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIII | Enrunada | <p>Restes d'estructures d'una capella de planta rectangular d'aproximadament 8 per 5 m i orientada est-oest seguint la tipologia estàndard de les esglésies cristianes. Aquest edifici presentava una nau única rectangular rematada amb absis tradicional de difícil identificació. Les restes dels paraments conservats mostren una construcció basada en carreus regulars, ben treballats de petit tamany de pedra local. També es localitzen una sèrie de murs de parament similar al de la capella i d'orientació i atribució dubtosa.</p> | 08246-51 | Plantalamor-Gener | <p>El mas Gener consta des del segle XII amb el nom de Gener de Palou, per haver-se format dins l'antiga vil·la rural del Palou. La part més visible o coneguda és la torre de Villa Carmen. Edifici aixecat per la família Carbó que la va envoltar d'un jardí i un llac, on hi havia la Capella de Sant Nicolau. Tot fou malmès durant la Guerra Civil 1936- 1939, i ara es troba molt descuidat.</p> | 41.9093800,2.2775400 | 440083 | 4639967 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65119-foto-08246-51-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65120 | Capella de Sant Pere del mas Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-del-mas-roure | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere os. 365' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 154. TORRENT, C. (1981). Capella de Sant Pere al mas Roure. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. El portal, descentrat del centre de l'edificació és d'arc deprimit o còncau, amb motllures amb una finestra de construcció recent al damunt però sobreposada a una de més antiga amb un trencaaigües de la mateixa tipologia que el portal. A la part esquerra s'obre un altre portal rectangular amb un òcul al damunt. A ponent s'adossa un cos i a llevant hi ha una obertura de construcció recent i un pont que comunica amb la casa. Al nord només hi ha una finestreta. Sota els ràfecs dels murs laterals hi ha carteles i els angles ostenten grossos correus de pedra picada. Pedra basta, morter arrebossat, escaire obertura pedra picada, bigues de fusta i teula. L'estat de conservació és força precari ja que s'han perdut les primitives funcions i es destina a habitatge. Construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. La capçalera de la capella presenta una estructura rectangular i al seu parament interior, parcialment arrebossat, s'hi observa l'existència d'una antiga obertura interior i actualment tapiada, segurament una poterna o porta petita per accedir directament al mas. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles. Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada afectant de forma significativa la coberta de la capella.</p> | 08246-52 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La història de la capella es troba lligada a la del mas Roure. El que avui és visible de la capella, és l'edifici al costat del pont, amb la part superior modificada i una casa adosada al costat. Al costat de l'edifici Gavin va documentar una font feta amb l'antic campanar de la capella, cap als anys 70-80 del segle XX i actualment perduda. Aquest edifici religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia era emprada pels habitants del mas Roure, però també pels religiosos de Vic que hi feien estades. L'estat de conservació és força precari ja que s'han perdut les primitives funcions i es destina a tasques agrícoles.</p> | 41.9081100,2.2833500 | 440563 | 4639822 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65120-foto-08246-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65120-foto-08246-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65180 | Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-i-santa-amancia-de-sala-dheures | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures, os. 363' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Capella de la Mare de Déu del Roser també dedicada a Santa Amància de Saladeures.Espai situat sota la torre del casal nou de Sala-d'heures i inaugurada al 1934. S'accedeix al recinte per un portal d'arc de mig punt que fa d'avantportal fins arribar a la porta. Aquesta presenta una creu penjada a la porta que n'indica la sacralitat. A l'interior s'obre un espai format per una sala rectangular on es disposen els bancs i un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser. Dues peces de la torre es guarden a l'interior de l'anomenat nou castell, penjades en una paret de cara a migjorn, prop de la capella de Santa Amància. La capella està pintada de blanc i presenta un sostre treballat imitant una coberta realçada, formada per un transversal més estret, l'arrancament del qual es troba per sobre de la corresponent volta longitudinal, restant les claus a la mateixa alçada.Tant el castell nou com la capella incorporada foren construïts a partir dels anys 1930. la capella s'erigí en honor a una nena màrtir romana, les despulles de la qual i la làpida que hi havia al seu sepulcre a les catacumbes foren traslladats a Sala-d'Heures per un cardenal parent dels Fontcoberta, amos actuals del castell.</p> | 08246-113 | Sala-d'Heures | <p>Amb la construcció moderna del casal de Sala-d'Heures van desaparèixer els vestigis medievals de la domus antiga. El casal conserva el mobiliari dels temps inicials i sobretot un ric arxiu que pot donar molta més informació sobre Santa Eugènia. La nova capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, guarda les despulles de Santa Amància, una santa portada de les catacumbes romanes i guardada en un altar lateral de la part dreta de la capella amb la pedra o làpida original que diu: RECESSIT UN PAE AMANTIA QUI VIXIT ANNOS X. DIES XXV', aquesta santa va ser portada de les catacumbes de Sant Calixt, i la va lliurar als primers Pascual el bisbe de Vic i parent de la família Antoni Pasqual (1684-1707) i durant segles es va guardar a la capella de Sant Joan de Saladeures. Amb les obres del nou casal, realitzades entre el 1930 i 1934 a mans del mestre d'obres de Taradell Ramon Serra i Toneu, l'estiu del 1934 aquesta ja era habitada i també s'havia demanat permís per celebrar missa al nou oratori o capella situada al peu de la torre. Així doncs, a partir del 1934 les misses es van celebrar a la nova capella de la Mare de Déu del Carme i del Roser, situada sota la torre del casal, tal com consta en una sol·licitud que dirigeix el rector de Santa Eugènia a instàncies d'Ignasi de Fontcoberta al bisbe de Vic el mes de juliol de 1934, on es demana permís per dir dues misses, una a Sala-d'Heures i l'altra a Sant Joan.</p> | 41.9027600,2.3011300 | 442033 | 4639216 | 1934 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-2.jpg | Legal i física | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Inhumació infantil d'una nena d'uns 10 anys, abillada i momificada. Es creu que és Santa Amància i reposa sobre un altar lateral de la part dreta de la capella, amb la làpida original. | 83|98|80 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||
| 65117 | Capella de la Puríssima del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-del-mas-mitja | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima, os. 367' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Capella Mas Mitjà. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | Interiorment ha perdut tots els seus elements. Exteriorment està molt deixada. | <p>La capella, que mesura 5'05 m d'amplada i 7'90 m de llargada, està coronada per un campanar de simple espadanya. La porta, encarada al migdia té una alçada interior de 2'30 m i una amplada interior de 1'20 m. La llinda que hi ha sobre la porta fa 50 cm d'alçada i 1'66m de llargada. La coberta de teula àrab és a doble vessant. L'accés a la casa està tapiat en rajola. Alhora la part baixa de la façana presenta grafits. Interior en molt mal estat de conservació, tot i que la cuina encara conserva tots els elements (fogons, armaris, empotrats, piques i aixetes...). Bona part de les façanes estan arrebossades i al voltant de les obertures i xamfrans s'empra la pedra picada. Les parets estan fetes amb pedra del país i maons units amb morter. Hi havia hagut dos esglaons que permetien l'accés. A la façana hi ha un ull de bou de forma octogonal i per sobre d'aquesta hi ha una jaça de fusta de roure. A la banda que dóna a la casa hi ha un edifici annex que havia servit de sagristia, que té unes dimensions menors que la capella i de la que es veu una paret, en bon estat de conservació, i que presenta una finestreta.</p> | 08246-49 | la Serreta | <p>La capella de la Concepció que comunica la casa mitjançant un pont és de planta rectangular, amb un òscul a la façana i un campanar d'espadanya a la corona. A l'interior de la mateixa hi ha unes pintures en estat d'abandó (i segons la fitxa d'escàs valor). Serveix de magatzem pel grà al 1981. A l'interior hi ha la imatge pintada de la Puríssima. La campana que corona la capella està foradada d'un tret de pistola (fet per en Narcís). Al seu interiors els veïns de la zona assistien a doctrina. Hi havia hagut un pas que permetia accedir de la casa al cor de la capella. Element arquitectònic que forma part de la finca Mas Mitjà. Estat d'abandonament de tot l'indret, donat a que ningú hi resideix. El paratge predominant està format per la vegetació típica del solell i pel roquisar sobre el qual s'aixeca la capella.</p> | 41.9183200,2.2776500 | 440100 | 4640960 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65116 | Capella de la Puríssima Concepció de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-concepcio-de-plantalamor | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima Concepció de Plantalamor os. 366' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIV-XX | La capella està poc cuidada. Hi manca manteniment com ho prova que hagin saltat algunes teules de la coberta. | <p>Capella situada prop el mas Plantalamor, o Reixach, dedicada a la Puríssima Concepció o capella de la sagrada Família. La capella amida 5 m d'amplada i 7m de llargada. La porta fa 1'90 m d'alçada i 1'10m d'amplada. Sobre la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar construït amb pedra local. A la banda de llevant hi ha un ull de bou, i la coberta és a dos vents de teula aràbiga. Les parets exteriors estan arrebossats. Entorn format per l'existència de camps i herba de poca alçada, però davant mateix hi predomina la vegetació silvestre que impedeix observar la totalitat de l'estructura. A prop hi ha una granja i unes barraques.</p> | 08246-48 | Plantalamor-Gener | <p>Les pedres dels xamfrans i la llinda de sobre la porta provenen de la casa de Plantalamor, un cop aterrada. La capella no compleix cap missió religiosa i resta com a testimoni de l'antic mas Plantalamor. Conserva les parets exteriors en bon estat mentre que l'interior està deteriorat. Des d'aquest punt es té una excel·lent vista sobre la ciutat de Vic. El mas Plantalamor, documentat amb aquest topònim des d'època medieval. i en altres temps anomenat Reixac hi van tenir lloc esdeveniments històrics destacats. All 1472 s'hi va firmar la capitulació de Vic i la concòrdia entre la ciutat i el rei Joan II (20 juny 1472 conservat al pergamí de l'Arxiu Municipal de Vic Llibre 30 dels privilegis fols. 267-273). Entorn del mateix hi ha una llegenda popular basada amb el nom del mas que pretén que aquest deriva dels amors frustrats del rei Jaume I amb una noia del mas. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas d'aquest mas que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. En aquest mas, en altres temps anomenat Reixac. Aquest mas apareix a la documentació d'època baix medieval i moderna de l'arxiu parroquial de Santa Eugènia formant part dels masos rellevants del municipi. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Segimon Plantalamor com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Bartomeu Plantalamor. També es documenta el mas Plantalamor la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 on s'esmenta que té units els masos Gurri, Pujol, Tria i Cunit. El nom subsisteix en l'antic Molí de Plantalamor, situat prop del riu Gurri i en la masia de Casanova de Plantalamor. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Plantalamor tenia 14 habitants.</p> | 41.9149500,2.2675000 | 439255 | 4640593 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65179 | Mare de Déu del Roser del mas dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-del-mas-dels-frares | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu del Roser os. 364' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. TORRENT, C. (1981). Mas dels Frares. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic: 436-443.</p> | XVI-XX | <p>Edifici religiós, capella d'una sola nau adossada a l'angle sud-est del mas dels Frares o mas dels Cassanyes. De planta quadrada, amb l'altar a llevant i entrada a migdia. S'hi accedeix a través d'una escala corba de dos trams. El portal és d'arc peraltat i al damunt hi ha un fals òcul. Es coronada per un campanaret d'espadanya amb campana i creu. A la part de llevant i a la planta hi ha un portalet rectangular. A la part nord s'adossa un cos de planta que s'uneix a la masoveria i que correspon a la mateixa. Es construïda en pedra arrebossada al damunt i pintada, presenta unes decoracions que imiten els carreus d'escaire.</p> | 08246-112 | La Serreta | <p>L'actual capella en substitueix una d'anterior, inaugurada pel cardenal Casañas bisbe de Barcelona el dia 8 de setembre de 1907 i dedicada a la verge del Roser. També havia estat dedicada a la Mare de Déu de les Victòries de la qual tenia una imatge que va ser cremada durant la guerra i que avui podem veure una reproducció in situ amb tela. Conserva un Sant Josep de talla. Hi ha un acta de donació de les relíquies del Cardenal Salvador Casañas i Pagès el 24 de juliol de 1911 pel Josep Bisbe de Vic.</p> | 41.9137100,2.2811300 | 440384 | 4640445 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65231 | Pou de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-plantalamor | <p>DALMAU, A. 2001. Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | En part en mal estat | <p>El pou, de planta quadrada, mesura 25 cm de llargada. Per la façana que dona a la camí té la porta que permetia accedir a l'interior, la qual mesura 75 cm d'amplada i 1'20 m d'alçada. Les façanes laterals són esglaonades. El material de construcció, en la seva totalitat és totxo. Presència de vegetació al voltant i l'interior, i per absència de coberta o teulada, que originàriament deuria ser a una sola vessant. El pou actualment subministra aigua a una granja porcina.</p> | 08246-164 | Plantalamor-Gener | <p>A tocar passa el camí que permetia anar de Santa Eugènia a Vic, i l'inrevés i, actualment, possibilita l'accés a la font dels Frares i al molí de Plantalamor.</p> | 41.9149300,2.2674700 | 439253 | 4640590 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65231-foto-08246-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/