Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65093 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-6 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Can Coll. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | Presenta la necessitat de rehabilitació | <p>Edifici civil, de planta rectangular allargada a est i oest. La façana principal es troba orientada al sud. Aquest edifici està format per una planta baixa i dos pis i es troba assentada directament sobre la roca natural. Es tracta d'una masia de planta rectangular assentada damunt d'un serradet de margues, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada al sud-est. La façana presenta un portal rectangular format per grans carreus de pedra, a la part esquerre s'hi annexiona un altre cos on s'hi veuen restes d'un portal més baix, tres finestres amb ampits al primer pis i un portal d'arc de mig punt al segon pis, flanquejat a cada costat per finestres. Al costat nord-est només s'hi obre una finestra al segon pis i hi ha un dipòsit de lloses de pedra. Mentre que a la façana nord-oest hi ha dues finestretes a la planta baixa, una amb l'ampit motllurat al primer pis i una al segon pis. Al costat sud-oest es troba annexiona un altre cos aprofitant elements antics de pedra ( escaires, porta i finestra). A migdia hi ha una amplia era de cairons. Per l'aparell constructiu format per murs de pedra basta, morter tàpia, arrebossat, pedra picada i amb una coberta de bigues de fusta i teules deduïm que el segon pis correspon a una segona etapa constructiva ja que els escaires només arriben al primer pis. També s'hi afegí el cos sud-oest. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa és feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis.</p> | 08246-25 | Zona del Bulló | <p>Les referències històriques de Can Coll s'han de posar en relació al seu emplaçament, situat prop el camí ral de Vic a Taradell. Apareixerà a la documentació d'època moderna, com consta a la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 unit al mas Duran. Per similituds amb altres masos de la zona, segurament aquest mas fou parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. També serà durant l'època moderna que Santa Eugènia arribarà al seu màxim esplendor i sembla lògic pensar en una reestructuració en aquest moment. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que can Coll tenia 5 habitants. La trobem registrada en el nomenclàtor de la província de l'any 1860 i consta com a 'masia casa de labranza'. Actualment ha perdut les tasques de masia i a l'entorn s'hi troben els Vivers Tortadès.</p> | 41.9038400,2.2672400 | 439223 | 4639359 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65193 | Mas Susentó o Casanova de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-susento-o-casanova-de-plantalamor | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Casanova de Plantalamor. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic:436-443.</p> | XVIII | Si bé presenta un bon estat de conservació, com a elements sobrers de la façana hi ha les instal·lacions de llum i telèfon. Les parets estan arrebossades, i en algunes zones l'arrebossat esta força esquerdat. | <p>Presenta una planta basilical, amb porxo o galeria al sector de ponent i façana a migdia. Té un ample portal adovellat i ha estat objecte fa pocs anys d'una total restauració on s'han posat en relleu les pedres cantoneres i les llindes fetes de pedra ben tallada. La façana central presenta un portal adovellat i una finestra abans formada per una obertura de balcó del qual en resten les pedres de l'enmarcament. Mas que s'aixeca sobre roca viva, format per planta baixa, pis i golfes. Té una amplada de 12'60m i una llargada de 14'50m. A banda i banda del que és pròpiament la casa hi ha edificacions afegides, cas de coberts i un porxo. De la façana destaca la pedra picada vista dels xamfrans, la porta i dues finestres amb brancals de pedra (una sobre la porta i un a mà esquerra). La façana de l'habitatge està en molt bones condicions. No hi ha cap element ni objecte que dificulti tenir una bona visió de la porta, la qual a banda i banda, a nivell de terra presenta una filera de plantes i cactus de tota mena. La porta, que té una alçada de 2'90m i una amplada de 1'80m no té cap data ni cap inscripció gravada a la pedra. L'arcada la formen 11 pedres i lateralment té 4 brancals, que tenen un gruix de 23 cm. La porta inicialment era més alta per dalt, 3,15m; actualment escurçada per la volta de ciment ràpid i rajola que són d'època posterior. Alhora, la pedra d'entrada va ser posada a un nivell inferior, d'aquí que es vegin totxos per banda. Presenta un bon estat de conservació, si bé hi ha brancals de mà dreta que estan desgastats per l'acció del salpàs. Un aspecte negatiu és l'existència d'una llum al capdamunt de la volta. Els brancals inferiors, de banda i banda, tenen clavats uns ferros corresponents a una antiga porta. La finestra, situada a mà esquerra de la porta d'entrada a la casa de pagès, té una alçada de 1'50m i una amplada 1m. La llinda superior no té cap tipus d'inscripció ni data i lateralment té 3 brancals. A destacar el treball de ferro forjat de la reixa, formada per 6 vares verticals i 9 horitzontals.</p> | 08246-126 | Plantalamor-Gener | <p>Mas del segle XVIII que passà d'antiga masoveria a casa residencial. Segons la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, es detalla que la Casa nova de Plantalamo tenia 15 habitants en 4 famílies.Masia la història de la qual va lligada al mas Plantalamor que el trobem registrat en el nomenclàtor de la província amb les inicials ACL. La casa nova de Plantalamor fou una masoveria del mas del mateix nom. En un llistat de masies del segle XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga consta com a masia moderna</p> | 41.9073500,2.2691900 | 439388 | 4639748 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Davant de la casa hi ha un espai pavimentat que correspondria amb l'era, i una zona ajardinada. A la part posterior del mas hi ha les corts del bestiar. Des del mas es pot veure Santa Eugènia, Montseny, Saladeures i Puiglagulla. Edifici civil. Masia de planta basilical situada dalt d'un terrer. Té la façana orientada a migdia. A ponent hi ha adossat un porxo de planta i primer pis. A llevant hi ha un altre cos de planta baixa. La façana presenta un portal de grosses dovelles i dues finestres a la planta, tres finestres amb ampits motllurats al primer pis i una al cos central correspon a les golfes. A ponent hi ha una finestreta a les golfes i una obertura del porxo al primer pis. Al nord s'hi obren tres finestres i a l'est dues al primer pis i una a les golfes. L'estat de conservació és bo, està arrebossada i pintada i els elements de resalt són de pedra picada. Murs de pedra basta unida amb morter. Tàpia, arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65185 | Mas Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fontanelles | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Can Coll. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici civil, masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, en la qual hi ha un portal de grosses dovelles i dues finestres d'influència gòtica datades al XVI-XVII. A la part esquerra de la façana hi ha un porxo annexionat posteriorment. A la part posterior hi ha un oratori dedicat a Santa Benita o Beneta. Al davant de la masia hi han construccions modernes, amb un portal d'entrada a la lliça. Pedra picada, arrebossada recentment. La casa, sense les ampliacions posteriors, amida 15 m de llargada i té una amplada de 12 m. La coberta de teula àrab és a dos vents. El cos principal té finestrals al primer pis i a les golfes fou refet no fa massa temps. La seva llargada és d'uns 9m i recentment ha estat arranjada la façana principal que ha estat arrebossada, els porticons restaurats i les obertures consolidades i que ressalten. El portal, format per 22 peces de pedra, no presenta cap tipus d'inscripció ni data gravada a les pedres. Té una amplada 1'70m i una alçada de 2'70m. La porta tot i ser relativament nova, no desentona gens. Destaca que l'arrebossat tapa parcialment la part superior d'algunes pedres i els laterals inferiors. L'únic element no propi de la porta és un clau clavat al brancal esquerra. L'entorn molt ben condicionat, amb la paret refeta i presència de plantes als laterals. La finestra que hi ha sobre el portal no té cap inscripció té una amplada de 95 cm i una alçada de 1'20m. Està formada per tres brancals de pedra per banda i una llinda també de pedra i porticons nous. La llinda que corona la finestra té gravada la data de 1619 i una petita creu a la part central. Destaca una altra finestra que té una amplada de 1'20 m i una alçada de 1'50 m. La llinda que corona l'obertura té una llargada de 1'70m i una alçada de 50 cm. A més, està formada per 4 brancals de pedra. La llinda té gravada la data 1593 i les inicials IHS. Un dels aspectes que crida l'atenció es que la llinda i dos brancals són d'una tonalitat més fosca que la resta de pedres, indicant una posició secundària. També semblaria que hi ha una pedra, de tonalitat blanca, que seria l'originaria pedra. El mas té un pas interior que es troba entre la casa i el cos de porxos. Presenta tres arcades fetes de totxo disposades en forma de plec de llibre. El pas té una amplada de 2'70 m. Hi ha dos tipus de coberta, un fet amb totxo, d'una època més recent i un fet amb tres lloses de pedra de construcció més antiga. La gent que viu a la casa l'anomenen 'sota el pont'. La part de sostre, feta de lloses de pedra, esta al mateix nivell de sostre, també de lloses, de l'interior de la cort. La part més nova de sostre és feta amb totxo i bigues de pòrtland que no lliga amb la part original de lloses. Els annexos ramaders estan formats per una cort i una pallissa. La pallissa té una amplada de 6'80 i una llargada de 10m. La teulada, d'uralita i per sota cabirons i bigues de roure és a dos vents. Formada per planta baixa i primer pis, a aquesta s'hi accedeix per una porta de fusta o per una escala de pedra. Els dos nivells estan separats per un sostre d'empostissat. Un pilar fet de pedres i amb una amplada de 4 cm separa les dues obertures laterals, una d'elles té una amplada de 3'75 m. La palla es treia per dues obertures laterals, una d'elles tapiada amb un envà de maons. Es tracta d'un element arquitectònic singular per l'ús de pedres cantoneres, bigues de fusta de roure i paret de tapia. Per darrera la pallissa passa la carretera que porta a cal Rei de Fontanelles, enganxat hi té un cobert. A tocar hi ha la porta d'entrada al mas i una escala exterior que permet salvar el desnivell entre pallissa i altres dependències respecte la porta d'accés a la finca. El material de construcció és divers: paret de tàpia, ús de pedra del país, totxos i trossos de teules. A les corts que queden a un nivell inferior s'empraren per fer paret quatre lloses de pedra que tenen una alçada d'1m i una amplada que oscil·la entre 1'30 i 2m.</p> | 08246-118 | Sant Marc | <p>Mas documentat des del segle XIII, tradicionalment molt destacat. El nom de Fontanelles apareix esmentat per primer cop el 1194 quan es cita a Pere de Fontanelles com a testimoni en un document altmedieval. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Fontanelles que pagava 3 diners i mig a la talla de 1422. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Lluís Fontanelles com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Miquel Fontanelles. Durant els segle XIX els hereus Plantalamor, Fontanelles i el Bulló, van mantenir discussions per tenir un lloc privilegiat a l'església parroquial. Del mas al segle XIX en va sortir un canonge i dos sacerdots. Coronant el portal hi ha una imatge del Sagrat cor. Aquest mas hi trobem l'origen d'una antiga família que dóna molts eclesiàstics i ciutadans honrats de Vic. Segons notícies extretes dels llibres de l'arxiu parroquial de Santa Eugènia, iniciat el 10 novembre 1608, la consueta vella i un extracte de Plantalamor, entre les possessions del mas Fontanelles hi havia el mas Prixana, Rosa, i Translocoll de Sant Marc. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Fontanelles tenia 19 habitants.</p> | 41.9113500,2.2902400 | 441138 | 4640177 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65185-foto-08246-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) La cort és un edifici de 5'70 m llarg per 3m ample. Les parets de pedra són unides amb morter de calç. El paviment és enllosat a l'igual que el sostre, fet amb cinc lloses de pedra que tenen cadascuna una amplada de 1'20m. També hi ha unes arcades, fetes de totxo que permeten accedir a d'altres compartiments. Sostre a base de lloses de pedres de grans dimensions. L'accés a la cort es fa per una porta que hi ha al pas interior que queda entre els dos cossos d'edificis. A prop de la casa queda el molí de vent i la font de Fontanelles. A la part posterior hi ha un oratori, dedicat a Santa Beneta. | 94|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65109 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-4 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>La casa, té una amplada de 10'3m i una llargada de 14'2m no presenta cap element d'interès arquitectònic. La porta d'accés a la casa té brancals de pedra, però és de construcció recent. La teulada, de teula àrabiga, és a doble vessants. A la façana posterior, que dona a Calldetenes, hi ha afegit un petit cobert i 6 obertures; la façana principal, que té afegit el terrat, presenta la porta i cinc obertures, metres que la cara que dóna a Vic té un cobert i 2 obertures. Els baixos de la casa hi ha vaques, però de bestiar també n'hi ha en altres coberts, que estan a una certa distància del mas. Els voltants del mas venen dominats per la presència de camps de conreu. La teulada, que s'ha canviat recentment, està feta amb bigues de pòrtland. Alhora tota la casa està arrebossada i pintada de color blanc.</p> | 08246-41 | La Serreta | <p>Mas habitat, les estructures conservades del qual daten d'època contemporània. La casa actual és el resultat de 3 intervencions: un primer cos principal, on després s'hi afegí un cos lateral, de menor alçada, i per últim es féu un petit cos sobre el que hi ha un terrat. Alhora, és de suposar que les obertures inicialment estaven posades de forma diferent. Als baixos de la casa hi havia hagut un pou però es suprimí. La casa havia tingut unes basses, avui inexistents en haver-hi en el seu lloc unes granges. Des de la casa es té una bona vista sobre Calldetenes, la capella de Sant Marc, les serralades de Bellmunt i el Collsacabra, i la Plana de Vic. Per davant de la casa passa el camí ral Vic-Viladrau que duu a can Cuera.</p> | 41.9205300,2.2757100 | 439941 | 4641206 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas situat al camí ral de Vic a Viladrau. S'hi accedeix per la pista que s'agafa a mà esquerra del a carretera d'Arbúcies, aproximadament Km 1. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65125 | Casanova del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-mas-mitja | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | Algunes parts han desaparegut | <p>Mas format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud agrupats. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors havent perdut la part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxana. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions.</p> | 08246-57 | Sant Marc | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX i construït abans de la guerra civil espanyola. La nova construcció en obra ha dificultat l'estudi arquitectònic del conjunt. Amb tot i per paral·lels amb les altres construccions documentades a la zona. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten documentar un afegiment del mateix segle XX. El topònim ens permet relacionar-lo amb el veí mas Mitjà.</p> | 41.9177700,2.2813200 | 440404 | 4640896 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65125-foto-08246-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | També conegut com a Can Calces. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65177 | L'Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lomeda | <p>GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 46. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII | <p>Edifici de planta baixa primer pis, amb unes golfes sota coberta. La fàbrica és de murs de pedra irregular amb les cantoneres diferenciades. Té diversos cossos afegits al cos principal i, el del costat nord, té un parell de contraforts. En el conjunt s'observen algunes finestres amb elements de pedra i motllures bisellades, possiblement d'alguna reforma del segle XVIII. Els afegits i reparacions es varen fer fins ben entrat el segle XX. Façana principal a migdia. Façana porxada: dos arcs rebaixats a planta baixa i primera planta, pilar de maó massís a la planta sota teulada. Sembla, a partir de la poca informació coneguda de la casa, que darrera els porxos hi ha la façana original de l'edifici. Porta tapiada al mur est; finestres de diverses tipologies i moltes reparacions amb maó massís. El camí d'accés ha afectat extraordinàriament el sòl del costat est del mas, fins al punt que es va haver de reforçar la base de la cantonada sudest de l'edifici.</p> | 08246-110 | Sant Marc | <p>Masia documentada al segle XIV, en un document del 1368, com un mas remença de Roger de Vilademany de la parròquia de Santa Maria de Vilalleons. La seva característica principal era la situació jurídica a la que es trobava subjecte, el remença com a home propi i afocat d'un senyor. Aquest tindrà el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos. Aquesta figura ha de retre als seus senyors homenatge i fidelitat normalment són demandes que es realitzen quan la propietat es transmet o quan una persona entra al mas amb motiu del seu casament amb una altra de condició servil. També trobem indicis de servitud quan una persona, pe abandonar el mas, ha de pagar al seu senyor directe una quantitat. Aquest mas el trobarem present al llarg de tota l'època moderna i contemporània. La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia, on destaca la reconversió en camp d'aviació d'aquesta zona del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9096600,2.3005800 | 441994 | 4639982 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65191 | Mas Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reig-0 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 45-46. TORRENT, C. (1981). Mas Reig. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | Presenta abandonament | <p>Petita masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Per les característiques constructives hi distingim un cos annexionat a ponent que s'embiga sota la mateixa vessant. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana presenta un portal d'arc de mig punt i diverses obertures totalment asimètriques. A tramuntana les obertures són petites .Davant la façana hi ha un cobert de pedra a una vessant. A l'interior de la casa hi ha una escala de pedra amb els sostres empostissats i encaironats. S'hi conserven fogons de pedra i una llac de foc. A les golfes hi ha l'antic graner amb les partions característiques. Es construïda amb pedra basta unida amb morter i afegitons de tàpia i totxo. L'estat de conservació és dolent. La porta, en la seva totalitat, està construïda amb 103 totxos, havent-n'hi de bisellats per agafar el punt de la volta. D'alçada mesura 2'34 m i d'amplada 1'55m. Els totxos de l'arc tenen una amplada oscil·lant entre 4 i 6 cm, mentre que els dels brancals tenen una llargada de 37 cm i una amplada de 19 cm. Amb peces escapçades, i en algun punt està arrebossat. La part inferior dels brancals està refeta amb totxos foradats. La seva integritat està en perill per l'estat d'abandó en què es troba. Es veu la porta si s'agafa un passatge que queda darrera un cobert. A l'entorn s'ubica una granja de bestiar boví. Masia construïda amb murs de pedra basta, tapia, arrebossat i totxo, amb bigues de fusta pòrtland i teules.</p> | 08246-124 | Sala-d'Heures | <p>Masia la història de la qual ve unida a la de l'antic Mas Aimerich, els seus habitants eren alouers, conserva les restes d'una possible torre de defensa datada XII-XIII. Al segle XIV és un dels masos remences, a mans de Bernat de Vilademany, tal i com consta en un document del 1345. La seva característica principal és la situació jurídica, el remença com a home propi i afocat d'un senyor que té el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos 'in manso Reig quam tenet et exolit Raimundus Reig constitutis in parrochia Sancte Eugenia de Berga cum medietate quam habeo et hominibus et mulieribus, domibus, honoribus et possessionibus', en aquesta mateixa situació es troba el mas Alió de Santa Eugènia també de Bernat de Vilademany.En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Reig, que té lo dit Eimeric que pagava 1 diner a la talla de 1422. I tot i que aquest mas apareix poc documentat en època medieval si que ho farà en època moderna, on en la Consueta de 1639 consta que era de l'Aimeric de Riudeperes i tenia units els masos Alió o de na Cília de Berga i Torrent. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareixen dos caps de casa, en Joan Vivet, masover del Reig i en Julià Pou, també masover del mas Reig. Aquest mas era masoveria de l'Aimeric i conserva grosses lloses de pedra que semblen indicar la presència d'un antic molí. Un fadristern del mas, Rafael Reig, vers el 1500 va entrar per pubill al gran mas Real de Taradell, que a partir d'aleshores es va convertir en el mas Reig i Real o simplement Rei. El mas molt aviat va passar a ser una masoveria del mas Aimerich, i per això no es va renovar. Sobre la porta hi ha una finestra, amb brancals i llinda de pedra, sense cap inscripció. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Mas Reig i la Teuleria tenien 9 i 4 habitants respectivament. El llinatge es manté des d'aquestes dades fins l'actualitat.</p> | 41.9056900,2.2938000 | 441428 | 4639546 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65097 | Can Discorre o Discorra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-discorre-o-discorra | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Nomenclàtor de la província de BCN 1860. partido judicial de Vic TORRENT, C. (1981). Can Discorre. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | En el moment de fer la fitxa, la casa esta abandonada i ha sofert accions vandàliques. La vegetació ocupa bona part de l'accés a la casa i la balconada que hi ha sobre la porta tampoc presenta unes condicions òptimes de conservació. | <p>Edifici civil que forma una petita masoveria de planta quadrada coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Està construïda damunt un serradet de pedra viva i consta de planta baixa, primer pis. Presenta diversos cossos adossats de construcció diversa. La fàbrica està formada per murs de pedra basta, morter de calç, arrebossat i totxo, i la coberta de bigues i cavalls de fusta i teules. La façana presenta un portal rectangular de totxo amb llinda de fusta, dues finestres al primer pis. Té una amplada de 16'30m i una llargada de 10'60m, sense la zona posterior ampliada. Té la coberta de teula àrab a dos vents. Les parets estan fetes amb pedra del país amb ús de morter de calç i trossos de totxo com a material de rebliment. Davant la façana principal hi ha la llisa que té una amplada de 5'80m. Destaca la porta situada sota la balconada del terrat. Té una amplada de 1'60m i una alçada de 2'30m. No presenta cap data ni cap inscripció gravada als brancals de pedra. L'arcada està formada per pedres de 20cm de gruix i 38cm d'alçada. Els brancals de pedra estan força desgastats perquè es tracta d'una pedra sorrenca que es desfà. La porta, feta amb set taulons de fusta, està en força mal estat i caldria preservar-la si fos l'originaria. A la façana de llevant hi ha 5 obertures, una formada per 8 brancals de pedra de 75 cm d'ample i 1'20 m d'alçada i destaca per la reixa de ferro forjat. Una segona amb volta de plec de llibre i parcialment tapiada, amb una alçada de 1'30m i amplada de 1'80m. Una tercera formada per quatre brancals de pedra, un per banda, amb una alçada de 75cm, una amplada de 64 cm i amb una reixa de ferro forjat rematada. Una quarta es troba sota teulada, amb una llum de 1'5m d'ample per 80 cm. El porxo té una fondària de 5'15m i una alçada de 2'70m. El terra o paviment són lloses de pedra. A mà esquerra hi ha una porta per la qual s'accedeix a una quadre. Mentre que a mà dreta hi ha una obertura tapiada. El sostre està format per dos cavalls de fusta de roure, decorat amb rajoles. La casa va ser ampliada per la façana posterior que dóna a la carretera, edificant-se un terrat i a sota un femer. A la paret de llevant de la llisa hi ha una inscripció SR 22-12-19 que sembla correspondre a les obres de construcció de la llisa, el 1919. L'any 1999 e va refer la teulada i es va pujar el carener. Al costat trobem la cabana del mas. Aquest és de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana la qual es troba situada a migdia, davant de l'antiga era. Està bastida amb murs de pedra units amb morter de calç, i coberta amb teula aràbiga. La façana presenta un ampli portal d'arc de mig punt desplaçat cap a l'esquerra respecte el centre marcat pel carener. La porta d'aquest portal conserva una tipologia antiga, es feta amb llates de fusta i grans frontisses de ferro. La resta de murs són gairebé cecs. La part nord es reconstruïda amb totxo, la resta de murs són de pedra unida amb morter de calç. A llevant hi ha cossos moderns i s'hi conserva l'antic forn de la casa. A la façana nord hi ha un cos de pedra a la planta i totxo al primer pis que sembla ser l'antic femer cobert. En aquest mateix indret hi ha tres grans contraforts de pedra unida amb morter de calç. A davant de la casa s'hi conserva l'antiga era i la bassa de la casa.</p> | 08246-29 | Sant Marc | <p>Masia que la trobem documentada en un llistat de masos moderns confeccionada al s XVIII a la parròquia de Santa Eugènia de Berga. En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 la trobem registrada com a 'masia casa de labranza', igual que la cabana. La casa va ser ampliada per la façana posterior que dóna a la carretera, edificant-se un terrat i a sota un femer. A la paret de llevant de la llisa hi ha una inscripció SR 22-12-19 que sembla correspondre a les obres de construcció de la llisa, el 1919. L'any 1999 e va refer la teulada i es va pujar el carener. Malgrat que cap finestra presenta inscripcions a les llindes, per la tècnica constructiva i per paral·lels aquest mas es deuria bastir en època moderna.</p> | 41.9118200,2.2970300 | 441701 | 4640225 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65097-foto-08246-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65097-foto-08246-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65097-foto-08246-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'entorn es caracteritza per la presència de camps de conreu i arbres, entre els que destaca un avet, davant la casa. A prop de la casa, en dos camps, hi ha dues fites. Les estructures associades al funcionament del mas Discorre són nombroses, destaca el pou i safareig. El safareig està repartit en 2 compartiments: un fa 1'35 m de llargada i l'altre fa 1,4 m. L'amplada interior és 1'4 m i l'exterior es de 1'75 m. Les piques, que són 2 lloses de pedra, tenen una llargada entres 1'15 m una amplada de 40 cm i un gruix de 10 cm. La canal de les piques té una amplada aproximada de 20 cm. La paret que separa els 2 compartiments fa 15 cm de gruix. E paviment o terra és de totxos. Els materials de construcció utilitzats són totxos units amb morter de calç i amb les parets arrebossades, les interiors estan lliscades. La conservació no és massa bona ja que han saltat alguns arrebossats i la vegetació silvestre, en especial bardisses, creixen tant a l'interior com a l'exterior. Veure nítidament el safareig pot ser quelcom difícil per la vegetació que ocupa la majoria de la llisa que queda davant del porxo d'entrada a la casa. A tocar hi ha una cisterna a la qual hi anava a parar l'aigua del safareig per mitjà d'una canonada de ceràmica que té un diàmetre de 22 cm i el forat fa 5 cm. Mentre que el dipòsit o cisterna té un diàmetre interior de 1'4 m. La fondària des de l'obertura fins a l'aigua és de 1'55 m. La coberta esta feta amb 4 bigues, llates de roure, rajoles i teula àrab. La llosa de pedra que fa de barana fa 90 cm de llargada, 80 cm d'alçada i 10 cm de gruix. La porta de la cisterna fa 95 cm d'alçada i 70 cm d'amplada. Aquest es troba en un extrem de la llisa, per on s'hi accedeix per mitjà d'un pas que té una llargada de 1'35 m una amplada de 90 cm i una alçada de 2'5 m. El pas presenta 2 espitlleres, 1 a la dreta i l'altre a l'esquerra, tenen una amplada de 40 cm. I una alçada de 35 cm. El fet d'estar construït amb pedra de Saladeures fa que exteriorment tingui tonalitat blavosa, però és una pedra que es desfà força. La conservació és molt bona ja que la coberta va ser refeta no fa massa temps. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65170 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-4 | <p>DALMAU, A. (1997). Aspectes per a una història del segle XX. A PLADEVALL, A. Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic: 189 i ss.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici construït amb una paret mitgera i fent angle amb el carrer Canigó i el Carrer del Mig o del Pare Solà. Aquesta estructura presenta una organització amb planta primer pis i golfes; amb la façana oberta a la Plaça Major amb una obertura central a mode de porta principal, unes obertures al primer pis ordenades per una finestra multipartida i un rellotge en la mateixa façana principal.. La coberta amb teula aràbiga és de doble vessant, i en el cos central es conserven diversos esgrafiats amb motius geomètrics. Al pis inferior, actualment és punt de reunió de les diverses entitats de Santa Eugènia mentre que el primer pis havia estat casa del mestre i aula de l'escola pública per a nens i les golfes, per a les nenes.</p> | 08246-103 | Nucli de Santa Eugènia | <p>No es té constància que hi hagués una casa on la batllia de Santa Eugènia, documentada des del 1395 junt amb Vilalleons, tingués seu en municipi. Les reunions comunitaries tenien lloc a la Plaça Reial de l'Omeda mentre que les que afectaven només els santaeugeniencs es feien davant l'església parroquial, a l'indret conegut com a Fossar Xic. Al 1843, quan els termes de Santa Eugènia i Vilalleons es van separar, es té notícia que el consistori es reunia a la capella de Sant Nicolau del Gener. Aquesta situació va perdurar fins al 1853, quan les reunions es van passar a celebrar en una casa, propietat del bisbat de Vic, que hi havia al carrer Pare Solà (local de l'ajuntament). El bisbe de Vic, Josep Morgades, va vendre d'immoble a l'ajuntament el 3 de maig de 1892. A mitjan segle XX les dependències municipals es van traslladar a l'immoble que va servir d'escola nacional, fins al 1994, fins el 5 de setembre de 1994 quan es va inaugurar l'actual casa de la vila. No es té notícia d'una escola pública a Santa Eugènia fins el 1789, quan el comú de Santa Eugènia i Vilalleons va destinar 40 rals per pagar el mestre de minyons; però no sabem on estava situada l'escola. Al costat d'una possible escola entorn la parròquia també hi havia, des del segle XVIII, seminaristes o estudiants de capellà que ensenyaven als nois de les cases de pagès a canvi de menjar i allotjament, ben documentat en el llibre de compliment pasqual de 1826. A principi de segle XIX funcionava una escola de tipus liberal; a l'any 1836, el mestre era Josep Giró, i vivia a la casa del mestre. Com assenyalava Madoz 'tiene escuela de instrucción primaria, asistida por unos 44 alumnos y dotada por los fondos del común con 535 reales y 10 maravedises'. Al 1890, en el decurs d'una inspecció, es documentà un alt absentisme a causa de que a partir de 1886 s'havia posat en funcionament l'escola privada de noies de les Germanes Dominiques, i a partir de l'agost del 1890, de l'escola parroquial de nois, que eren gratuïtes. Al 1906 sembla que l'escola nacional estava en un estat d'abandonament. I tot i que la junta local d'ensenyament la considerava d'inútil permanència, l'escola no es va tancar. Un informe del 1911, la mestra Clotilde Abelló, deia que les condicions higièniques del local deixaven molt a desitjar i el fet que l'escola estigués sota teulada provocava que els joves passessin del calor al fred extrem; el local era de reduïdes dimensions i amb poca llum natural, a més tenien poc material escolar. Al març de 1918 l'inspector d'ensenyament va manifestar que l'escola pública continuava funcionant sota mínims. Després de la dictadura de Primo de Rivera (1923) i amb la II República es va crear l'Escola Nacional Pública el 13 de juliol de 1931. Gràcies a una estadística d'ensenyament del 1932 es coneix que l'escola tenia mobiliari modern. També funcionava l'escola privada de nens a Can Gil i la de noies a les germanes dominiques. L'esclat de la Guerra Civil al 1936 no va comportar que l'educació quedés desatesa ja que en una mateixa aula es feien classes mixtes. I a partir del 1939 s'imposà un nou règim polític que propugnava una escola estatal, disciplinària i anticatalana. Al 1944 aquesta escola tenia 54 alumnes. Als anys 50 i 60 del segle XX hi hagué un fort rellançament en tots els camps. L'edifici escolar va ser objecte de contínues reformes; el 1957 es van aterrar envans, establir el servei higiènic i obrir una finestra; i a pis superior o golfes, on hi havia les noies, es varen tapar les obertures del sostre. Al 1959 es van fer obres en general. Quan l'escola privada de noies va tancar al 1960 aleshores es van traslladar. L'escola de nois continuà en el mateix immoble fins als anys 70, es van fer diverses reformes provisionals tot esperant la construcció d'un nou edifici, que es va inaugurar al 1983, com Escola pública Jacint Verdaguer. L'edifici va quedar a mans de l'ajuntament esdevenint magatzem i seu d'entitats, fins a dia d'avui.</p> | 41.9004000,2.2829700 | 440525 | 4638966 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'arxiu consta tota la documentació dels grups municipals des del 1848, a excepció del període de la Tercera Guerra Carlina i la II República. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65168 | Horta de can Detes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-can-detes | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de dues parets de feixa, una feta amb lloses de pedra, en disposició vertical, que tenen una amplada de 1'26 m, una alçada de 1'30 m i un gruix de 20 cm. La seva llargada és de 17'30 m. L'altra paret, més curta, feta amb còdols, teules i pedra del país units amb morter de calç, presenta una arcada, feta de maons i té una alçada de 2'80 m i una llum de 2'5 m. L'amplada d'aquest mur és de 60 cm. A l'interior d'aquestes feixes hi ha un camp, així com davant de la façana que presenta l'arcada. Per la paret lateral, de les lloses, passa el camí que comunica de Santa Eugènia a Vic. La vegetació va cobrint les parets i en dificulta la seva nítida visió, sobretot a la zona on acaba la paret i on hi ha l'arcada.</p> | 08246-101 | Plantalamor-Gener | <p>No queda prou clar a que correspondrien aquestes parets: les parets d'uns horts, el testimoni del molí de can Ton, el testimoni d'una fàbrica que no s'arribà a construir. Les lloses de la paret lateral podrien correspondre a la bassa del molí. A tocar hi passa un camí que fan servir més la gent de Vic que la de Santa Eugènia, per anar a passejar. Els còdols utilitzats en la construcció van ser extrets, segurament, del riu Gurri, el qual queda a prop. A prop també hi ha les restes de Can Ton i la palanca del Marcer. Eren d'una gent que feien d'Hortalans i venien verdura a Vic.</p> | 41.9170500,2.2636700 | 438940 | 4640829 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65168-foto-08246-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65255 | Sardana de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Anton Dachs PERALBA, A. (1940-1960) Que bonica ets Santa Eugènia. Partitura.</p> | XX | <p>Sardana de Santa Eugènia de Berga que porta per títol: Que bonica ets Santa Eugènia Musica: Andreu Peralba Lletra: Salvador Junyent Som la gent de Santa Eugènia que venim tots a cantar la sardana del nostre poble perquè la puguem ballar fins les flors amb harmonia posen goig llum i color i l'ambient és d'alegria tot respira pau i amor. Les places i els jardins del nostre poble et deixa un bes dolç llum per recordar un lloc meravellós on tots podem mirar el verd dels arbres i els ocells cantar Quan passes pels carrers ditxós qui els mira somriuen els rosers amb el goig teu les roses i els clavells ajuntant un pom que bonica que ets Santa Eugènia Mentre puntegem la sardana amb gran delit als braços tots mirem enlaire I cada punt es un arpegi en l'infinit que tos fem més bonic amb el nostre aire I mentre volen les senyeres per l'entorn els fadrins volten les donzelles Els cors bateguen forts tots donem-nos les mans Ballem la nostra dansa catalans.</p> | 08246-188 | <p>Obra d'Andreu Peralba Codina, nascut al Bages 1906, fou músic i mestre de Sallent. Entre les seves obres destaquen: La Plaça de Sallent (1943), Dansaires Sallentins i Pardal enamorat (1948), L'Andreuet (1954), Cel blau, Petit i eixerit i la més bonica de Sants (1955), El tranquil drapaire i Nostra Dansa (1956), El Pepet enamorat i La iaia Lola (1957), És per tu (1958) i Sallent primera ciutat gegantera (1985). Tot i que la sardana no porta data, aquesta es deuria fer, segurament per encàrrec, entre els anys 40 i 50 del segle XX. Es tracta d'una sardana coral, és a dir una composició que té lletra i per tant pot ser cantades. Degut a l'impuls del cant coral i a la utilització per part dels compositors de sardanes de cançons populars, aviat varen aparèixer compositors i poetes que feien sardanes per a lletres, lletres per a sardanes o bé tot a l'hora. Passat el periode orfeonístic català, les sardanes corals han entrat en un parèntesi només obert, de tant en tant, per algun intent de rellançament. L'origen de la sardana és difícil de determinar, en primer lloc cal remarcar que la dansa circular en col·lectivitat es veu repetida en multitud de danses que no tenen cap relació directa amb la sardana. Cal descobrir per tant l'origen de la divisió numèrica dels passos i compassos, la diferencia de les altres. Els únics documents que ens resten de la sardana, abracen el període comprès entre els segles XVI i XVIII. És possible que el ball rodó i el ball mesclat siguin els precursors de la sardana, tal i com l'entenem ara. Les ballades a la plaça del poble es fan molt nombroses durant el segle XIX, hi intervenien gent de totes les edats. El programa es componia de quatre contrapassos, llargs i curts, i es cloïa la tarda amb una sardana. Cap el 1825, apareix la 'sardana llarga', com a fruit del desig popular d'evitar el problema d'espai que representava ballar el contrapàs. El primer pas d'aquesta transformació va consistir a duplicar el nombre de compassos de la sardana curta, però sense alterar el seu marc mètric. Després de la guerra, mica en mica, tornen a aparèixer les entitats sardanistes. Al 1950 es constituí l'Obra del Ballet Popular de manera formal, amb l'objectiu de coordinar les entitats propulsores i s'establiren les 'Jornades d'Estudis Sardanistes' ( 1959 ), el 'Dia Universal de la Sardana' ( 1960 ).</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1956 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Andreu Peralba i Salvador Junyent | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65171 | La rectoria i farmàcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-i-farmacia | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una porta i una finestra de l'antiga rectoria de Santa Eugènia, conservades a la façana principal de l'actual farmàcia del municipi. La porta la integren 22 pedres, de les quals 11 formen l'arcada com a dovelles. La porta té una alçada interior de 2'10m, una amplada interior de 1'65 i una amplada exterior de 3'06 m. El gruix de les pedres és de 20 cm i les dovelles tenen una llargada oscil·lant entre els 75 cm i 1m. Presenta un bon estat de conservació, si bé el fet de tractar-se d'una pedra de tipus sorrenca fa que es vagi desengrunant progressivament i que es vagi esborrant la inscripció que l'encapçala. Alhora, a la part central de l'arcada, hi ha dos claus en què s'hi pengen guarniments de Nadal. Finestra formada per una llinda que té una alçada de 32 cm i una llargada de 1'10 m i la reixa de ferro de fosa, més petita que la llinda. La obertura té una alçada de 1'05 m i una amplada de 85 cm. Es troba en força mal estat de conservació, degut a l'acció d'erosió sobre la llinda, feta amb una pedra sorrenca que es desfà fàcilment, el que ha fet que no es pugi llegir la inscripció que hi ha sota la data. Alhora, un fil de telèfon travessa per sobre la banda dreta de la llinda.</p> | 08246-104 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Originàriament aquests elements formaven part de l'antiga rectoria. La porta d'entrada a la rectoria, actualment dóna accés a la farmàcia i encapçala l'arcada una inscripció gravada en pedra i a l'interior dos cercles en què s'hi pot llegir: Ave Maria sin pecado concebida, tot i que estigui parcialment esborrada. Mentre que la llinda que corona l'obertura de la finestra té gravada la data 1704 i per sota hi havia hagut una inscripció que podia correspondre al nom del rector que pel que s'intueix podria dir-se Johan.</p> | 41.8999300,2.2831900 | 440542 | 4638914 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65171-foto-08246-104-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A les juntes i tapant la part superior d'algunes pedres hi ha ciment, element que desmereix aquest element arquitectònic. A prop queda la casa de can Parrella, amb elements arquitectònics del segle XVIII. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE LA FARMÀCIA DE SANTA EUGÈNIA | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65176 | Lleres del torrent de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lleres-del-torrent-de-santa-eugenia | S'està perdent com espai natural | <p>A la confluència dels ramals que venen del Gurri i de la Riera de Santa Eugènia i altres rierols es documenten les restes de flora i fauna autòctona de riera. Abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Presenta un notable valor paisatgístic.</p> | 08246-109 | Santa Eugènia de Berga | <p>Paratge de gran interès natural on s'hi troben fonts tant emblemàtiques pel municipi com la Font Xica o la Font Rodona. Aquest espai, recentment arranjat en algun tram és un dels punts d'interès natural més concorreguts del poble. Entorn situat als peus de la riereta forma part del recorregut de nombroses rutes relacionada amb la natura i situat al costat mateix del poble. La seva adequació, hauria de ser imminent, respon a les necessitats de conservació dels diversos espais naturals del municipi. La seva bona situació geogràfica i la seva accessibiliat, fan pensar que la zona era coneguda i explotada des d'antic i aquest fet queda demostrat amb la presència de nombrosos horts a la zona que reguen amb l'aigua de la mateixa riereta i que de ben segur ja existien en època moderna.</p> | 41.8975100,2.2721300 | 439623 | 4638653 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65176-foto-08246-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 65210 | Pont de cal Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Les voreres del torrent estan brutes de brossa, runes i plàstics. | <p>El pont construït amb volta de rajola i parets de totxo presenta els estreps de pedra. L'alçada sobre el curs del torrent és de 2'5 m. Té una amplada de 3'5 m i una llargada de 4'5m . El paviment és d'asfalt sobre formigó. No disposa de voreres i com a sistema il·luminació hi ha una farola. Les baranes tenen una alçada 1 m esta formada per 5 biguetes verticals i 3 passamans de tub rodó. A tocar hi ha una casa de la Gatonera deshabitada. A més hi ha altres elements patrimonials, pont de la Gatonera, Pou de can Sacaire i mina de la Gatonera. El pont presenta bon estat de conservació. L'aspecte negatiu és la seva poca amplada que en dificulta el trànsit rodat.</p> | 08246-143 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Pedro Lujan va fer les baranes del pont pels volts de 1985. Es tracta d'una obra civil de factura recent.</p> | 41.9051900,2.2837000 | 440590 | 4639498 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65210-foto-08246-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Remuntant el curs del torrent trobem la confluència aigües dels torrents del Mig i Santa Eugènia. Per sobre transcorre el carrer Pirineu que comunica el poble amb la carretera de Saladeures i és molt transitat pels vehicles que volen estalviar-se passar per la carretera d'Arbúcies. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65214 | Pont de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Les voreres estan plenes de brossa i les bardisses que tapen els laterals del pont. | <p>El pont que no és de volta té una amplada interior de 4'5m. Els estreps són de pedra picada. Les baranes estan formades per dues pilastres de pedra picada i tenen el passamà de tub de ferro. Les baranes tenen una llargada de 3'5m. Les pilastres tenen una alçada de 90 cm, i una amplada i llargada de 40 per 40. El paviment és asfàltic. No disposa de voreres ni cap sistema il·luminació. A banda i banda de la carretera hi havia hagut 8 guarda-rodes, quatre a cada lateral. Algunes estan tombades i altres han desaparegut.</p> | 08246-147 | Sala-d'Heures | <p>Per aquell punt passava el camí ral Vic-Viladrau. El pont té la data de 1925 gravada en els dos pilars d'entrada al pont per la dreta. Sota el pont hi ha la resclosa de la teuleria de l'Aymerich a la qual s'hi pot accedir per una escala lateral que queda sota el pont, però la presència de vegetació romagueres i bardisses i aigua dificulten l'accés.</p> | 41.9058700,2.2940300 | 441447 | 4639566 | 1925 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65214-foto-08246-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Presenta un bon estat de conservació. L'acumulació de terra a les voreres del pont fa que hi neixi vegetació, amb el consegüent perill d'ocupació del vial. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||
| 65071 | Aqüeducte de Sala-d'heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. DALMAU, A. (2003). Santa Eugènia de Berga. Un poble per descobrir. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Pont situat sobre el torrent de Saladeures i format per 9 arcades de punt rodó. Té una amplada exterior de 1'30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m. Presenta uns forats quadrats (10 per 10) a les parets interiors als quals recolzaven unes baranes de fusta, avui inexistents. Voltants coberts per vegetació, alguns dels quals neixen i creixen a l'interior del torrent, el que pot suposar un perill en crescudes del cabdal del torrent. La presència de vegetació dificulta la visibilitat dels laterals del pont. El pont construït amb pedra del país i ciment, presenta un bon estat de conservació tot i que a l'interior hi ha fulles i terra i les façanes exteriors estan recobertes amb heures.</p> | 08246-3 | Sala-d'Heures | <p>Per l'interior del pont passa la canalització que porta aigua de la font del Paradís als dos dipòsits d'aigua que hi ha a tocar el torrent de Saladeures, aigües avall. Salva la pendent del torrent de Sala-d'Heures mitjançant la construcció d'un pont-aqueducte. Bona part dels elements visibles a aquestes obres d'infraestructura hidràulica del casal de Sala-d'heures daten d'inici del segle XX.</p> | 41.9002100,2.3006600 | 441992 | 4638933 | 1925 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65071-foto-08246-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A 40 cm de distància, direcció sud, hi ha la font del Paradís i, cap al nord, ben passat el pont hi ha una torre de respiració. Tot aquest conjunt de construccions seria d'interès per fer passejades si estigués millor condicionat i senyalitzat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65135 | Creu del Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puigsacost | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | Està a punt de desprendre's la part superior, per aquest motiu interessa addecentar-la. | <p>La creu de ferro, corona un pedestal, format per tres nivells, que s'aixeca sobre roca natural i amb una alçada de 1'25m. La creu té una alçada de 70 cm, els braços fan 50 cm de llargada i té una circumferència de 88 mm. La pedra on està collada mesura 70 per 70 cm i té un gruix de 15 cm. El cos central té una alçada de 60 cm i una amplada de 40 cm. La base té una alçada de 45 cm i una llargada de 50 cm. La creu tenia una inscripció que ara és il·legible.</p> | 08246-68 | Puigsacost | <p>Posada en substitució d'una creu anterior que es va treure durant la Guerra Civil. En aquest punt, cada 25 de març, es donava pa als pobres i es beneïa el terme municipal, després de pujar en processó dient lletanies. Aquesta celebració, que tenia lloc el dia de l'Encarnació, es feia una processó al Puigsacost i allà tenia lloc la benedicció del terme i perquè hi hagués bona collita també es feia una repartició del pa. La celebració consistia en una missa i al baixar donaven una barreta d'1/4 de Kg a les persones que hi assistien i el que sobrava ho donaven al convent de monges. Aquest pa, recollit per el rector el pagava cada any un pagès diferent del poble. Aquesta activitat finalitzà als anys 70 del segle XX.</p> | 41.8980000,2.2790500 | 440197 | 4638703 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Des del Puigsacost es veu la Plana de Vic, Malla, l'Ermita de Sant Marc, el Montseny, Taradell, la serra de Bellmunt, els Pirineus. | 98|94 | 51 | 2.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||
| 65226 | Pou de can Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Presenta bon estat de conservació si bé avui dia ja no se'n treu aigua. | <p>La caseta del pou té una alçada de 2'35m una amplada de 1'65m i una llargada de 1'65m. Les parets estan construïdes amb maons. Les teulades a dos vents és de maxambrat i pollant. La portella per on s'agafava l'aigua és de fusta, i té forma quadrada 1m alçada i 70 cm ample. La fondària del pou és d'uns 6m. L'entorn és força dolent en haver-hi a tocar el carrer Pirineu que no té voreres, presenta un alt índex de trànsit i a més hi ha una granja amb la consegüent emanació olors.</p> | 08246-159 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Pou construït per Joan Comas Surroca a la dècada dels anys 20 a fi d'agafar aigua per a ús dels residents a can Sacaire, on es rentava roba per a gent de Vic. A més de la carretera que porta al mas Roure i connecta amb la carretera de Saladeures davant mateix hi ha el vial que porta a la granja Natàlia i al barri de la creu del Cim. Els elements patrimonials més pròxims són el pont de can Sacaire i la mina d'aigua de la Gatonera.</p> | 41.9051600,2.2839900 | 440614 | 4639494 | p.1920 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65232 | Pou del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-mitja | <p>DALMAU, A. 2001. Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | En desús | <p>El pou és de planta quadrada (1'40 per 1'40). La porta, tancada amb forriac i feta amb fusta de roure, fa 80 cm d'amplada i 1'10 m d'alçada. Les parets estan fetes amb maons massissos i la coberta de teula àrab, és a dos vents, i presenta pedres per aguantar les teules i dos respiradors. Pou enganxat al safareig, en desús, fet en pòrtland de 80 per 80 cm. A tocar passa un camí, l'entorn està dominat per la presència de camps de blat. Ofereix un estat de conservació regular, però en no utilitzar-se i la manca de manteniment en pot fer perillar la seva integritat.</p> | 08246-165 | La Sereta | <p>Pou en desús, havia servit per subministrar aigua al mas Mitjà, a cal Teuler o Teuleria del mas Mitjà. Respecte al mas Mitjà queda a una distància d'uns 80 m. A prop hi ha un molí de vent que data dels anys 60-70.</p> | 41.9180200,2.2775100 | 440088 | 4640927 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65232-foto-08246-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65232-foto-08246-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65194 | Mina de la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>La mina té una forma de L capiculada. S'accedeix al punt de recollida per un passadís de 3m de llarg, 1'40 alçada que impedeix caminar dret, i una amplada entre 0,70 i 1m. El sostre el formen quatre lloses de pedra de forma rectangular. Al final del passadís hi ha una bassa que té una amplada de 1'30m, llargada 2'30 i fondària oscil·lant entre 1-1'20 m, el terra del fons és de pedra i al seu interior hi ha dos esglaons. La mina presenta un bon estat de conservació i en el seu interior encara hi ha aigua. L'entrada té les parets de totxo, però el passadís està fet amb pedra seca i pedra unida amb morter de calç. A l'interior hi ha una paret de maons. Està brut i deixat amb presència de runa i accentuat pel fet que a la casa no hi viu ningú. Uns troncs i unes uralites tapen l'entrada.</p> | 08246-127 | Nucli de Santa Eugènia | <p>S'extreia aigua per ús de la casa i consum del bestiar. Es diu que havia servit d'amagatall o refugi durant la Guerra Civil. La presència de 5 voltes petites a les parets que envolten la bassa podrien ser les restes d'algun establiment que fes ús d'aigua, cas d'una adoberia. Una de les voltes conté la bomba que fa pujar l'aigua de casa.</p> | 41.9048600,2.2844700 | 440653 | 4639461 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65194-foto-08246-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65194-foto-08246-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65080 | Cal Pastisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser-0 | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta baixa, amb dues portes d'accés, una primera planta, i una planta sota teulada o golfes. Aquesta estructura es troba situada a la sagrera, entre la Plaça i ja en el carrer Girona. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb una coberta a doble vessant, orientada de nord a sud, amb un carener pla. La base s'assenta sobre el terreny irregular donant lloc a una planta baixa amb diferents desnivells i limitada amb pedres cantoneres als angles de la casa. Es tracta d'un edifici força remodelat, s'observen restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres, tant de la façana principal com de la resta, sobretot els ampits i els brancals de les finestres laterals que són de pedra ben treballada. La façana principal presenta una estructura força asimètrica. Presenta dues portes d'accés, una a la botiga o forn de pa i l'altre a l'habitatge. Ambdues portes presenten particularitats, la porta de la botiga, reformada, de talla baixa i amb obertura central; i l'accés a la casa amb una obertura d'accés limitada per llinda i brancals ben treballats. En aquesta planta baixa també hi ha una petita finestra que correspon a la part d'habitatge i que presenta els elements d'ampit, llinda i brancals i que sembla oberta en un cos diferenciat i de coberta més alta . Al primer pis hi ha dues finestres i una tercera convertida en balcó i disposada al centre de la façana. La part superior, o golfes és un cos afegit en obra, com es pot apreciar a la façana lateral, presenta una disposició constructiva homogènia, amb tres petites obertures central, sense marcar. La resta de façanes presenten la mateix tipologia. A la banda est s'obren dues obertures al primer pis; mentre que a l'altra banda, i alineades amb la galeria, hi ha tres finestres marcades amb llinda i brancals, dues de les quals molt juntes formant un conjunt asimètric. L'estructura interior d'aquest edifici ha estat força modificada tal com demostren els paraments exteriors. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre part de l'urbanisme inicial del nucli antic de Santa Eugènia de Berga.</p> | 08246-12 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Segons la informació proporcionada pels Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que viuen a Santa Eugènia i que són majors de 8 anys, es detalla que a Cal Pastisser hi havia 8 habitants. Tot i que l'estructura actual de la casa hagi estat força modificada, la seva ubicació així com el seu nom fan pensar que aquest edifici ja formava part de l'antic nucli de Santa Eugènia de Berga, o que s'hi va afegir en un moment posterior, ja en època moderna. A la casa, però, no es conserva documentació que ens pugui fer recular la cronologia de l'edifici. Si que es coneix que al nucli de Santa Eugènia l'any 1348 vivien en el poble poques famílies. Durant la Pesta Negra va morir bona part de la població i només van quedar 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família, des d'aleshores es va considerar com un poble maleït i no hi volia venir a viure ningú, fins l'any 1708 quan va venir el rector Segimon Casanova i Riquer, qui va buscar fonts com la Font Xica o La Font Rodona i va donar el terreny i el material per edificar les cases del poble. Tot i que es desconeix si cal Pastisser ja formava part d'aquest segon moment d'auge constructiu, si que cal remarcar les nombroses modificacions que presenta l'edifici. Els propietaris, de tota la vida, conserven alguns elements antics del forn, com les pales, pasteres i altres petits objectes adscrits a un horitzó cronològic d'inici del segle XX.</p> | 41.9001500,2.2827700 | 440508 | 4638939 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65218 | Pont del mas Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-mas-roure | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIV-XX | <p>El pont que s'aixeca sobre la roca natural té una amplada de 5'7m i una llargada de 6'2m. De llum amida 2'5m i l'alçada de l'arc és de 3m. La base té un revestiment de pollant. Presenta tres trams de construcció, l'antic fet amb pedra del país i maons i amb una amplada de 3m, a continuació hi ha una ampliació. La vegetació que creix a les voreres del torrent dificulta veure el pont per la banda antiga. També hi ha presència de plàstics i brossa. A les voreres interiors del pont s'acumula terra i creix vegetació. Presenta bon estat de conservació si bé les dues ampliacions i les baranes n'han malmès la imatge, en especial aigües amunt. Entre les etapes de la segona i tercera ampliació hi passen tubs de serveis.</p> | 08246-151 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Segons la tradició oral és el pont més antic de la comarca i per ell hi passava la via romana. Del pont destaca l'arc de punt rodó amb volta de pedra. Per sobre passava la carretera que va del poble al mas Roure i s'ajunta amb la carretera de Saladeures. Aigües avall trobem una mica de bassa que es fa servir per agafar aigua i la font d'en Manon, mentre que aigües amunt hi ha la resclosa de la font Freda. Ramon Comas Aumatell a finals XX el va refer en quedar enfonsat la part central.</p> | 41.9066500,2.2845700 | 440663 | 4639659 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65218-foto-08246-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65218-foto-08246-151-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65144 | Fita de can Discorre 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-discorre-1 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>L'amplada de les cares és de 24cm i la gruixària o amplada és de 15cm. La part de la fita que quedaria a l'intempèrie faria 45cm. No presenta cap número no cap inicials gravades. Es troba uns 50m de la casa de pagès de can Discorra. A uns 6m queda la cruïlla de la carretera que porta a Sant Marc i al que duu al mas la Serra de Sant Marc. El seu estat de conservació és força bo tot i que els treballs agrícoles que es fan en dos camps propers fa que es vagi acumulant terra al voltant de la fita, el que pot fer que acabi colgada sota terra si no es té cura d'anar-la descalçant.</p> | 08246-77 | Sant Marc | <p>Segurament deuria servir per indicar la partió entre els municipis de Santa Eugènia i Sant Martí de Riudeperes.</p> | 41.9125100,2.2961800 | 441631 | 4640302 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65144-foto-08246-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65195 | Molí de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-plantalamor | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>Aquesta construcció feta amb pedra del país i pedres de riu unides amb morter de calç, té una amplada de 5'10 m, i una alçada aproximada de 3'05 m. La boca d'arc de mig punt rebaixat, té una alçada de 1'10 m i una amplada de 2'70 m. La coberta respecte la paret sobresurt 60 cm. Tot i la presència de vegetació, i que la paret de rajoles que obstrueix l'entrada presenta una pintada, es pot dir que el seu estat de conservació es bo. La boca està tapiada per evitar que s'hi pugui entrar, fet que indirectament n'ha facilitat la conservació. L'entorn està molt brut, tant de deixalles inorgàniques, com de vegetació, que tapa els laterals i la coberta. Alhora, el torrent, al seu pas per aquest punt està força brut. A l'entorn també hi ha algun camp.</p> | 08246-128 | Plantalamor-Gener | <p>Si bé és possible que es tracti d'un molí, no es descarta que servís com a forn de teules o rajoles ja que el tipus d'arcada permet incloure'l en aquesta tipologia. Element patrimonial molt interessant. Aquest molí de Plantalamor fou masoveria o dependència tradicional del mas. Es troba prop del riu Gurri i les estructures actuals remmplacen un molí del segle XII. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Carles Codinach, com a cap de casa del molí de Plantalamor. Des del 1068 es cita un molí, el molí d'en Guitard, situat a tocar el riu Gurri, a l'alçada de Plantalamor. Del segle XIII en endavant trobarem altres molins com el de Gener i el de Conca, aquest en el Samuntà. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que aquest molí tenia 4 habitants.</p> | 41.9118400,2.2679100 | 439286 | 4640247 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65229 | Pou de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Entorn dominat per la presència d'hortes, el torrent que presenta unes voreres brutes de brossa, el creixement de canyes, i per la carretera que porta a Taradell que transcorre per un nivell superior. | <p>La caseta del pou presenta un bon estat de conservació. L'ús que es fa actualment dels horts pròxims comporta l'absència de vegetació, bardisses que pugi perjudicar la construcció. La construcció presenta una coberta a dues vessants, feta de totxana recoberta amb dos dits de ciment. La façana que dóna al torrent fa 1'70 m, mentre que la façana principal, amb porta d'accés a l'interior mesura 1'60 m. A més la porta presenta petites obertures que tenen una amplada de 15 cm. Per la banda que dóna al torrent transcorre un camí que porta vers Llagostera i els camps de Manel Vilaró. Antigament, el camí passava més a tocar el torrent.</p> | 08246-162 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Sobre la porta que dóna accés a l'interior del pou hi havia hagut una data, avui desapareguda. Es construí per agafar aigua de la Font de Rector i subministrar aigua al poble.</p> | 41.8980400,2.2841900 | 440624 | 4638704 | anys 50 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la part posterior hi ha la palanca de la Font del Rector i una fita que separa els Municipis de Santa Eugènia i Taradell. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65146 | Fita de can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-pares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita té una amplada de 45 cm, una alçada aproximadament de 68 cm i una gruix de 20 cm. No presenta cap numero ni cap tipus d'inscripció ni data. La pedra no està posada verticalment ja que està una mica tombada. La vegetació que l'envolta és d'alçada petita el que significa, de moment, cap perill per la seva conservació. Envoltada de camps i edificis a prop té les cases de can Parés, el Bulló i el mas Puigoriol.</p> | 08246-79 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8983000,2.2711000 | 439538 | 4638742 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Si continuem en línia recta cap el mas Puigoriol arribarem a trobar una fita. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65149 | Fita de Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigoriol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita està formada per un bloc monolític de 20 cm i amb una amplada de 30 cm, sobresortint del terra uns 35 cm, però cal pensar que és més alta. No presenta cap número ni cap tipus d'inscripció ni data. Es troba al punt d'intersecció de diversos camps, el que provoca que quan es treballen s'acumula terra en aquest punt, amb el que la fita està força colgada de terra i vegetació, especialment bardisses.</p> | 08246-82 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8987400,2.2696200 | 439416 | 4638791 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba als peus d'un pal d'electricitat i envoltada de camps de conreu. Es troba a la mateixa línia que la fita de can Parés. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65245 | Amagatall de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-fontanelles | <p>Informació oral: Josep Dachs i mas Fontanelles.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural. Aquest correspon a una formació geològica composta per la sobreposició de capes del període calcari pròpies de la zona i situada al peu de la serra de Sant Marc. Es tracta d'un espai d'uns 60 m d'ample i 3 m de profunditat completament exempt de vegetació que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta i secció ovalats, situat sota un terraplè natural al peu d'una torrrentera. Espai ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-178 | Sant Marc | <p>Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai, proper al mas Fontanelles, s'hauria creat en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9129700,2.2920200 | 441287 | 4640356 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65245-foto-08246-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65145 | Fita de can Discorre 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-discorre-2 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>És de forma triangular. A la cara més ampla que fa 35cm hi ha les inicials VS, mentre que a les cares laterals que amiden 20cm hi ha les inicials SE. La vara més estreta fa 15cm. Sobre aquesta fita se'n recolza una altra, la Fita de Can Discorre 1. En treballar en els dos caps es va acumulant terra al voltant de la fita, el que pot fer que acabi colgada sota terra si no es té cura d'anar-la descalçant.</p> | 08246-78 | Sant Marc | <p>Tot i no dur gravada l'any 1843 podria ser que hagués se instal·lada aleshores. Presenta les inicials gravades SE (Santa Eugènia) i VS (Vilalleons).</p> | 41.9123300,2.2960900 | 441624 | 4640282 | 1843 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65145-foto-08246-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba uns 50m de la casa de pagès de can Discorra. A uns 6m queda la cruïlla de la carretera que porta a Sant Marc i al que duu al mas la Serra de Sant Marc. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65101 | Amagatall a can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-a-can-coll | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural sobre el riu Gurri. Aquest correspon a una formació geològica composta per terra i per la sobreposició de capes del període calcari. Es tracta d'un espai d'uns 80 m d'ample i 3 m que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta irregular, sota els espais de conreu de can Coll o Vivers Tortadès. profunditat molt coberta per la i parcialment enrunada. Espai actualment en desús però segurament ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-33 | Zona del Bulló | <p>Tot i que és poca la gent de Santa Eugènia que coneix l'existència d'aquest tipus d'estructures, és habitual que en decurs de la guerra i la postguerra les diferents cases, tant rurals com urbanes organitzéssin les seves necessitats bàsiques mitjançant la ditribució, consum i estocatge d'elements bàsics com els queviures. Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai s'hauria obert en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9040500,2.2660100 | 439121 | 4639384 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65101-foto-08246-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65084 | Camí ral de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vilalleons | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Informació oral: Anton Dachs.</p> | Entorn brut de vegetació que creix anàrquicament. | <p>La part del camí ral de Vilalleons que va des del tram comprès entre el seu inici a Santa Eugènia, i per la Plaça Montseny, cap el paratge de la Font Xica. La seva amplada fa uns 2'5 m. Per la banda nord destaca el mur de pedra que aguanta un camp fet en pedra seca en forma de plec de llibre. El mur de pedra seca, presenta una alçada creixent conforme ens apropem al torrent de Santa Eugènia. Aquest oscil·la entre 50 cm i 2 m, en alguns trams, però, s'ha esllavissat el terreny i les pedres han caigut o es veuen desplaçades.</p> | 08246-16 | Santa Eugènia de Berga | <p>Un altre camí ral menava de Vilalleons a Vic, aquest si no passava per Santa Eugènia venia per Saladeures i seguia vers Fontanelles, can Co i el Pont del Gurri, mentre que si entrava a Santa Eugènia el vial sortia del nucli mateix del poble passant per la font Xica i cap a Vilalleons. Aquest darrer tram, el més ben preservat, va pertànyer fins el 1991 al terme de Taradell. Antigament es feia servir per anar a Vilalleons i actualment el fa servir la gent de Santa Eugènia per anar a passejar, per accedir als horts o a un barri de la Creu del Cim. Hi ha una bifurcació on s'agafa un camí a mà dreta que permet arribar a la Serra. Ambdós vials s'ajunten en el torrent de Vilalleons, en el desviació que portaria a Sant Julià. De la Roca de Taradell a Sant Julià, en el punt dels 4 camins (Sala-d'Heures, Sant Julià, Santa Eugènia i Vilalleons). La gent que anava de Santa Eugènia a Vilalleons tenia per costum tirar una pedra a l'alçada de la Creu del Cucut (formada per un basament en pedra, sense la creu, la gent del poble no recorda haver-la vist mai), en recordatori a un bandoler que el varen matar a Vilalleons (entre la Boixeda i La Caseta d'en Gili). Aquest mateix camí es feia en processó el dilluns de la Segona Pasqua quan s'anava a matar la cuca al santuari de Puiglagulla i es trobaven amb els veïns de Sant Julià, Vilalleons i els de Taradell, es tractava de fer unes pregàries en llatí tot portant la vera creu i es passava per aquest camí. Abans de la guerra tots els pobles anaven a matar la cuca a Vic, i després de la Guerra, es va organitzar aquesta activitat entre 3 o 4 pobles veïns. També el 8 de setembre, el dia de les Mare de Deus trobades, s'anava en processó a Vilalleons amb els de Sant Julià i es feien les mateixes lletanies.</p> | 41.8997400,2.2842600 | 440631 | 4638892 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65084-foto-08246-16-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El camí és de terra amb presència de runa d'obra i plàstics. A prop hi ha horts i camps i es veu la part posterior dels habitatges de la Plaça Montseny. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65113 | Can Tuneu o l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tuneu-o-lhostal | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba situada cara la Plaça Major conformant un dels primers carrers de la sagrera de Santa Eugènia. El seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents afecta tota la estructura. A la façana principal les obertures es disposen seguint una composició simètrica, i són totes arrebossades, excepte el portal. A la planta baixa s'obren dues portes, una de les quals amb la llinda de pedra gravada, amb diversos motius il·lustrats, l'any 1705 i una inscripció. La llinda inicialment era més alta, vora uns 60 cm, i actualment té una llargada de 2 m i una alçada de 45cm. Aquesta es troba parcialment tallada per la construcció d'un balcó totalment enganxat a la part superior de la llinda, i els fils de telèfon transcorren per sobre mateix de la llinda, el que dificulta veure-la nítidament. També són visibles tacs i forats pertanyents a l'instal·lació de cables en èpoques anteriors. En aquest portal també s'han incorporat relleus al mur imitant brancals. Els dos portals indicaran una disposició ordenada de tot l'espai a la resta de pisos. A la primera planta es troben dos finestrals de tamany mitjà, que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes baranes de ferro, i un d'ells presenta una llinda moderna, amb el mateix tractament que els brancals del portal principal. Al tercer pis o golfes les obertures són de petites finestres rectangulars. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Presenta un ràfec amb cabirons de fusta.</p> | 08246-45 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Una de les activitats econòmiques més arrelades a Santa Eugènia es centra en el sector serveis, sobretot a les fondes i les botigues de queviures. Des d'època baixmedieval, i sobretot moderna, es documenten l'hostal del Bolló i el de l'hostal d'en Moles (o Can Co), així com can Tuneu o l'hostal (al nucli de Santa Eugènia) i l'hostal Arumí (a l'entrada del municipi venint de Vic). Aquesta era la funció d'aquest hostal situat al nucli antic del poble. Es dóna el cas que la majoria d'aquestes fondes o hostals també oferien als clients el servei de botiga i queviures i de tota mena de productes. Marià Casassas va regentar una 'lonja de ultramarinos' (1893-1985) i un hostal (1888-1903). Com redacta Pladevall, els casos més coneguts pels santaeugeniencs serien els locals de Joan Arumí, Joan Tuneu i Joan Fabregó a finals segle XIX. L' Arumí tenia una botiga de vins i queviures al carrer de Santa Eugènia i que tenia funcions d'hostal. Un altre establiment dedicat a la venda d'aliments era el de Joan Tuneu situat a la Plaça Major, n.17. La seva activitat que també incloïa la venda de paper de fumar, es va iniciar al 1920, i abans al 1910 treballava com a hostaler. I un altre més, el de Joan Fabregó que tenia una fonda i botiga a la Plaça Major. La llinda que a la banda esquerra presenta un sol i a la dreta una lluna i un dimoni, té la inscripció 'Ave Maria sin pecado consebida 1705' repartida a banda i banda d'una creu que s'aixeca sobre un triangle.</p> | 41.9005600,2.2829100 | 440520 | 4638984 | 1705 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65113-foto-08246-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65113-foto-08246-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65108 | Can Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rita | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>El mas està format per un edifici original i un conjunt d'annexes adossats, on destaca la vivenda actual. El cos original està format per una planta quadrangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les pedres cantoneres visibles. Aquestes són de pedra calcària local ben treballada i de dimensions mitjanes, mentre que la coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit, cobert amb teula aràbiga. El cos original es troba orientat de sud a nord, mentre que les altres estructures ho estaran d'est a oest. En la façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 3 finestres de tamany desigual i disposades simètricament, que presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades i part de les llindes pintades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és de factura contemporània amb una organització en planta baixa i primer pis. La coberta és més baixa i les finestres es disposen seguint un eix de simetria horitzontal. Darrera del cos principal trobem la pallissa i un corral amb una coberta a una vessant i a la zona nord-est la resta d'estructures ramaderes formades per les corts del bestiar.</p> | 08246-40 | Plantalamor-Gener | <p>Una primera referència documental la trobem en la documentació del segle XVIII on s'esmenta a en Rita, propietari del mas. La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1850 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal les obertures conservades presenten llindes però cap d'elles gravada.</p> | 41.9081000,2.2673500 | 439236 | 4639832 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65108-foto-08246-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65108-foto-08246-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Trencant a la dreta en el camí de la Casanova de Plantalamor a la Torre de Benages (Vic) | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc