Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65131 | Caseta de bombes d'aigua de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-bombes-daigua-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Tapada per la vegetació | <p>Edifici construït sobre un dipòsit d'aigua. És de planta quadrada (2'8 per 2'8 m) i està bastit amb pedra del país. La coberta de la qual en destaca la barbacana, és a dos vents, amb ús de teula àrab. La façana principal té únicament la porta de fusta, d'accés a l'interior. A la banda de ponent hi ha una finestra de punt rodó. Entorn dominat per l'existència de argelagues, bardisses, heures i arços que dificulten la visió de la totalitat de l'edifici, en especial la part posterior i lateral esquerra. Construcció d'una gran consistència. El creixement descontrolat de la vegetació de l'indret en pot fer perillar la seva solidesa. La teulada presenta algunes teules trencades.</p> | 08246-63 | Sala-d'Heures | <p>A l'interior hi ha les bombes d'aigua i els comptadors d'electricitat, a la part posterior de l'edifici hi ha un pal d'electricitat.</p> | 41.9022600,2.2994800 | 441896 | 4639162 | 1920 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65131-foto-08246-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65140 | Església parroquial de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eugenia | <p>AADD. (1955). 'Va ser restaurada l'església de Santa Eugènia de Berga' a Destino n. 984, 08.10.1955. AA.DD. (1986). 'Santa Eugènia de Berga'. A Osona II, Catalunya Romànica vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 543-550. GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia, os. 360' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. JUNYENT, E. (1945). Itinerario histórico de las parroquias del obispado. Hoja parroquial n.14, abril 1945. LACUESTA, R. (2000). Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Tesis Doctoral. PALLÀS, C. (1956). Proyecto de restauración de la iglésia de Santa Eugénia de Berga. Diputació de Barcelona. PLADEVALL, A. (1988). Gran Geografia Comarcal. Osona i Ripollès p. 116. PLADEVALL, A. (1988). Església parroquial. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | <p>Edifici de planta de creu llatina, de nau única coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un transsepte on s'obren tres absis. El central estava dedicat a Santa Eugènia, el de la part nord a Santa Cecília i el de migdia a Sant Jaume. Els absis no tenen cap decoració externa, només tenen una finestreta de doble esqueixada al centre. El de la part meridional es va refer sobre les bases del que s'havia destruït en construir la sagristia. Damunt del creuer s'eleva un cimbori octogonal amb petxines. A sobre, s'aixeca el campanar de torre de tres pisos, amb les arcuacions entre lesenes de pedra vermella emmarcant i embellint els finestrals. El pis inferior té dues finestres simples d'arc de mig punt, el segon bífores i el tercer, trífores. L'aparell de l'edifici és de dos tipus diferents: de carreuons escairats, disposats en filades uniformes en el cimbori i de carreus petits ben tallats, en filades uniformes i desiguals als absis i més regulars a ponent. Les façanes laterals han estat decorades amb un fris continu d'arcuacions i finestres cegues, en gran part fruit de la restauració. Les arcuacions, finestres i denticles són realitzats amb una arenisca vermella, la qual forma una composició cromàtica en el conjunt de l'església. Els murs laterals de la nau, amb dues finestres d'arc de mig punt per banda, foren refets parcialment, així com un fris d'arcuacions i finestres cegues, fruit de les obres de restauració. En canvi és original la decoració del cimbori, que consisteix en un fris continu d'arcuacions sobre les finestres dels nivells superiors L'accés es realitza per la façana principal (a ponent), de pedra ben tallada, similar al campanar. Té un capcer triangular amb lesenes a cada costat. S'observa una torreta amb l'escala de cargol d'accés al campanar. Destaca una rosassa amb unes estructures lobulades o radials entorn d'un eix central, molt singular malgrat no presentar decoració escultòrica. La portalada, relacionada directament amb els obradors de Ripoll i de Vic, es troba situada al centre, i està formada per arquivoltes sobreposades sostingudes per capitells i quatre columnes. Fou concebuda sense llinda ni timpà. La decoració escultòrica, especialment notable, la converteix en l'element més significatiu de les transformacions de l'església el segle XII. Els capitells, derivats del corinti antic, presenten una decoració vegetal de fulles i palmetes, amb volutes, ocells i personatges grotescos. Les arquivoltes també tenen decoració escultòrica (fullatges entrellaçats, soguejat amb fullatge sinusoïdal, entrellaçat de cintes, palmetes juxtaposades,..) A la rectoria de Santa Eugènia es conserven algunes peces interessants i alguns elements van passar al Museu Episcopal de Vic: capitells isolats, un sarcòfag de pedra del segle XIII-XIV i alguns fragments.</p> | 08246-73 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El lloc és documentat des del 915, en una venda d' una terra situada al castell de Taradell, en terme de la vila Berga. S'esmenta com a edifici i parròquia des del 976, on es parla d' un edifici preromànic del segle X o anterior. L'església actual és una edificació romànica del segle XI (fou renovada entorn el 1050 pel bisbe Oliva o Guillem de Tavertet), ampliada i millorada al segle XII i àmpliament restaurada el segle XX. Els segles XII i XIII es precisa l'existència de tres altars, citats a inicis del segle XII. Vers l'any 1144 l'església fou cedida a la canònica vigatana. A partir de llavors es feren importants obres de reforma al temple, amb la construcció d'un cimbori-campanar sobre la cúpula, una portalada amb arcuacions i capitells esculpits i una petita torreta al cantó sud-est. El 1.173 el bisbe de Vic i el de Tortosa consagren el temple de nou, dedicant-lo a la Verge Maria, mare de Déu, de Santa Eugènia, Santa Cecília, i Sant Jaume. Les notícies aportades en època moderna són força abundants. Al llarg dels anys tenen lloc diversos afegitons i reformes, com la construcció de diverses capelles laterals, la supressió d'una absidiola per la sagristia, l'enguixament de tot l'interior, la modificació de la part superior de la façana, i finalment, la construcció d'una capella del Santíssim al costat de migdia, a l'indret on el 1860 es va construir la inacabada capella hexagonal actual. Entre el 1955 i 1975 es van realizar, en dues fases, les intervencions de restauració per mà de la Diputació de Barcelona amb l'objectiu de recuperar l'antiga fesomia del temple i eliminar els elements posteriors a l'època romànica. En els treballs s'enderroca la capella barroca del Santíssim construint una nova capella provisional, coneguda com 'església nova'. Amb la finalitat de recuperar l'aspecte original, es va rebaixar el capcer de la façana principal oest, fins la línia que es perfilava exteriorment, i tota la coberta de la nau fins al transsepte. A la façana es va construir una torreta amb una finestra geminada a cada cara, coronada per un fris de dents de serra i una cornisa llisa, i coberta de lloses de pedra. Amb això es va recuperar la perspectiva del costat oest del cimbori. A la façana nord també es van enderrocar les capelles laterals barroques i es va refer la façana continuant el fris d'arcuacions cegues del coronament. En el parament reconstruït s'hi van obrir dues finestres d'arc rodó de doble esqueixada. També es va refer la façana sud, i es van suprimir els afegits de la zona de l'absis. Es va enderrocar la sagristia de planta rectangular i uns corrals que havien alterat l'absidiola de migdia i un terç de l'absis central, es va reconstruir l'absidiola de migdia i es va consolidar l'absis central. A més es van fer noves les cobertes dels tres absis amb teula àrab. Paral·lelament es va refer l'ala sud del transsepte que es va cobrir també amb teula aràbiga. En la segona fase, les obres es van centrar a l'interior de l'església. La decoració existent era d'estil barroc- neoclàssic; els paraments i voltes eren estucats imitant grans carreus. A l'absis central s'aixecaven l'altar i el retaule tardobarroc, dedicat a Sta. Eugènia. La volta de l'absis corresponent al retaule, era de cassetons. L'actuació va partir dels mateixos criteris que a l'exterior: afany per deixar la pedra vista, i suprimir totes les construccions i decoracions d'època posterior al romànic. Es va desmuntar els retaules, l'altar, la trona i altres elements barrocs, es van repicar els paraments i les voltes de la nau, del transsepte i els absis, i la volta del cimbori. El Servei de Restauració de Monuments de la Generalitat de Catalunya el 1.988 va completar la restauració amb la neteja i consolidació del campanar. Actualment manté la seva funció d'església parroquial i és un dels millors exemples del romànic osonenc.</p> | 41.9001300,2.2832600 | 440548 | 4638936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Per a la comprensió de l'estat actual de l'edifici cal assenyalar que entre els anys 1955-1957 l'església fou restaurada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. En aquell moment la nau havia estat ampliada pels cantons de tramuntana i de migjorn amb l'obertura de capelles i la pràctica desaparició de les façanes originals respectives. Tanmateix l'absidiola de tramuntana havia estat molt alterada per la seva conversió en sagristia. La restauració consistí en una radical operació de retorn a unes possibles formes originals, anorreant les ampliacions i refent les façanes de tramuntana, de migjorn i de ponent, juntament amb l'absidiola de tramuntana i altres parts de l'edifici. Puig i Cadafalch inclou l'església de Santa Eugènia de Berga fins el grup d'esglésies de planta de creu llatina amb cimbori. El que atrau a aquest estudiós és la superposició d'estils que hi ha en aquest edifici; segons aquest, es tracta d'una església consagrada l'any 1183 i a aquesta època sembla que pertanyen els absis, la façana i el campanar, mentre que el cimbori fou construït amb el sistema de decoració de les esglésies de la Plana de Vic, característiques del final del segle. En els murs laterals, per a Puig i Cadafalch, es repeteix la mateixa transformació de l'aparell, com si a una església antiga s'haguessin adherit absis i façanes noves, mentre que sobre el cimbori era aixecat un nou campanar. Pel que fa a l'aparell, en aquest edifici hom pot observar, segons Puig i Cadafalch, en estudiar l'estratificació arquitectònica dos períodes corresponents a dues variants del romànic: una, on l'aparell és petit, tot just desbastat, amb els murs decorats amb arcuacions aparellades, finestres cegues i faixes llombardes, sense escultura, obra purament de mestres de cases; el segon, on els carreus són treballats més perfectament, obra de picapedrers, amb arcuacions sovint d'una sola peça, oblidat el primitiu origen en el que apareixen les columnes adossades i l'escultura. Aquest període és una derivació i conseqüència del primer. D'altres edificis adoptaren el tipus de planta de creu amb cúpula i cimbori, amb un campanar de torre sobre el cimbori, com els de Sant Ponç de Corbera o Santa Maria de Terrassa, però que en cap cas no assoleixen la monumentalitat del campanar de Santa Eugènia de Berga. Durant aquestes obres de restauració del 1965, i després de repicar els murs de l'interior de l'església es van descobrir uns fragments de pintures murals de finals del segle XIII. La part més notable que es va poder salvar és un primer fragment de pintura que representa la imatge d'un àngel i els vestigis d'una ala i la cua, el qual va aparèixer a l'inici de l'absis menor o de la part de migdia, dedicat a Santa Cecília, patrona de la música. L'altre fragment era una composició formada per sanefes lligades entre si, de formes vegetals, i en un cantó presentava vestigis del cap nimbat d'un àngel o bé un sant. Cal suposar que devien formar part d'una composició més àmplia tant a l'interior dels absis, com a la resta de la nau. Aquestes pintures van ser arrancades i dipositades al Museu Episcopal de Vic el 18 de setembre de 1979, i s'han datat d'inicis del període gòtic, del pas del segle XIII al XIV. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||
| 65141 | Església Nova de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-santa-eugenia | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia, os. 360' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Edifici isolat, capella construïda en el decurs de les obres de restauració de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i que en va adquirir les funcions parroquials en el decurs en què aquesta estava en obres. Aquesta estructura presenta una planta el·lipsoïdal, i una nau coberta amb volta apuntada. La coberta és de teula aràbiga i murs de maó, maçoneria i arrebossat, amb una nau única. Presenta una cornisa seguida que dóna la volta a l'interior del temple. La façana té una portada d'arc rebaixat i al damunt una finestra de mig punt, una d'el·líptica i una obertura superior amb un ull de bou.</p> | 08246-74 | Nucli de Santa Eugènia | <p>En el decurs dels treballs de restauració realitzats a l'església parroquial de Santa Eugènia, entre el 1955 i 1975 a càrrec de la Diputació Provincial de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs i més tard el Servei de Restauració de Monuments de la Generalitat de Catalunya (1988) que va completar la restauració amb la neteja i consolidació del campanar, es va enderrocar la capella fonda del Santíssim de factura barroca i adossada al costat sud-est de l'església parroquial i al que s'accedia a través de les capelles laterals barroques. En aquest mateix costat es va construir una nova capella del Santíssim amb la intenció que servís d'església provisional per poder celebrar culte mentre duressin les obres. Aquest edifici és una construcció de planta poligonal cobert amb una volta octogonal d'arcs apuntats prefabricats de formigó a manera de cúpula. La coberta és de pavelló octogonal, revestida amb teula àrab. L'aparell exterior és de paredat comú, sense enlluir. A cada costat, sota la cornisa, s'obren un conjunt de 5 finestres rectangulars en posició vertical, de maó (altes i estretes separades per l'obra de maó a manera de mainells). La porta del nou edifici s'obre a l'oest i els seus brancals són formats per grossos carreus a manera d'encoixinat. Aquesta mena d'encoixinat s'estén per tot el perímetre a manera de sòcol, d'un metre i mig d'alçada aproximadament. En el projecte que es conserva al SCCM els detalls i l'acabat exterior són més acurats, sembla que per qüestions econòmiques de temps, o perquè la direcció ho va deixar a mans dels paletes i del rector, l'edifici té l'aspecte d'inacabat. Aquesta capella provisional coneguda com església nova conecta amb el temple a través de la sagristia i de la capella que avui conté l'altar de Sant Isidre, al sud.</p> | 41.9001300,2.2832700 | 440549 | 4638936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 65170 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-4 | <p>DALMAU, A. (1997). Aspectes per a una història del segle XX. A PLADEVALL, A. Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic: 189 i ss.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici construït amb una paret mitgera i fent angle amb el carrer Canigó i el Carrer del Mig o del Pare Solà. Aquesta estructura presenta una organització amb planta primer pis i golfes; amb la façana oberta a la Plaça Major amb una obertura central a mode de porta principal, unes obertures al primer pis ordenades per una finestra multipartida i un rellotge en la mateixa façana principal.. La coberta amb teula aràbiga és de doble vessant, i en el cos central es conserven diversos esgrafiats amb motius geomètrics. Al pis inferior, actualment és punt de reunió de les diverses entitats de Santa Eugènia mentre que el primer pis havia estat casa del mestre i aula de l'escola pública per a nens i les golfes, per a les nenes.</p> | 08246-103 | Nucli de Santa Eugènia | <p>No es té constància que hi hagués una casa on la batllia de Santa Eugènia, documentada des del 1395 junt amb Vilalleons, tingués seu en municipi. Les reunions comunitaries tenien lloc a la Plaça Reial de l'Omeda mentre que les que afectaven només els santaeugeniencs es feien davant l'església parroquial, a l'indret conegut com a Fossar Xic. Al 1843, quan els termes de Santa Eugènia i Vilalleons es van separar, es té notícia que el consistori es reunia a la capella de Sant Nicolau del Gener. Aquesta situació va perdurar fins al 1853, quan les reunions es van passar a celebrar en una casa, propietat del bisbat de Vic, que hi havia al carrer Pare Solà (local de l'ajuntament). El bisbe de Vic, Josep Morgades, va vendre d'immoble a l'ajuntament el 3 de maig de 1892. A mitjan segle XX les dependències municipals es van traslladar a l'immoble que va servir d'escola nacional, fins al 1994, fins el 5 de setembre de 1994 quan es va inaugurar l'actual casa de la vila. No es té notícia d'una escola pública a Santa Eugènia fins el 1789, quan el comú de Santa Eugènia i Vilalleons va destinar 40 rals per pagar el mestre de minyons; però no sabem on estava situada l'escola. Al costat d'una possible escola entorn la parròquia també hi havia, des del segle XVIII, seminaristes o estudiants de capellà que ensenyaven als nois de les cases de pagès a canvi de menjar i allotjament, ben documentat en el llibre de compliment pasqual de 1826. A principi de segle XIX funcionava una escola de tipus liberal; a l'any 1836, el mestre era Josep Giró, i vivia a la casa del mestre. Com assenyalava Madoz 'tiene escuela de instrucción primaria, asistida por unos 44 alumnos y dotada por los fondos del común con 535 reales y 10 maravedises'. Al 1890, en el decurs d'una inspecció, es documentà un alt absentisme a causa de que a partir de 1886 s'havia posat en funcionament l'escola privada de noies de les Germanes Dominiques, i a partir de l'agost del 1890, de l'escola parroquial de nois, que eren gratuïtes. Al 1906 sembla que l'escola nacional estava en un estat d'abandonament. I tot i que la junta local d'ensenyament la considerava d'inútil permanència, l'escola no es va tancar. Un informe del 1911, la mestra Clotilde Abelló, deia que les condicions higièniques del local deixaven molt a desitjar i el fet que l'escola estigués sota teulada provocava que els joves passessin del calor al fred extrem; el local era de reduïdes dimensions i amb poca llum natural, a més tenien poc material escolar. Al març de 1918 l'inspector d'ensenyament va manifestar que l'escola pública continuava funcionant sota mínims. Després de la dictadura de Primo de Rivera (1923) i amb la II República es va crear l'Escola Nacional Pública el 13 de juliol de 1931. Gràcies a una estadística d'ensenyament del 1932 es coneix que l'escola tenia mobiliari modern. També funcionava l'escola privada de nens a Can Gil i la de noies a les germanes dominiques. L'esclat de la Guerra Civil al 1936 no va comportar que l'educació quedés desatesa ja que en una mateixa aula es feien classes mixtes. I a partir del 1939 s'imposà un nou règim polític que propugnava una escola estatal, disciplinària i anticatalana. Al 1944 aquesta escola tenia 54 alumnes. Als anys 50 i 60 del segle XX hi hagué un fort rellançament en tots els camps. L'edifici escolar va ser objecte de contínues reformes; el 1957 es van aterrar envans, establir el servei higiènic i obrir una finestra; i a pis superior o golfes, on hi havia les noies, es varen tapar les obertures del sostre. Al 1959 es van fer obres en general. Quan l'escola privada de noies va tancar al 1960 aleshores es van traslladar. L'escola de nois continuà en el mateix immoble fins als anys 70, es van fer diverses reformes provisionals tot esperant la construcció d'un nou edifici, que es va inaugurar al 1983, com Escola pública Jacint Verdaguer. L'edifici va quedar a mans de l'ajuntament esdevenint magatzem i seu d'entitats, fins a dia d'avui.</p> | 41.9004000,2.2829700 | 440525 | 4638966 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'arxiu consta tota la documentació dels grups municipals des del 1848, a excepció del període de la Tercera Guerra Carlina i la II República. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65172 | Puigdasens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdasens | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>Mas senzill que s'organitza al voltant de petites construccions annexes d'escassa qualitat constructiva. És de planta rectangular i es troba orientada d'est a oest. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. Totes les obertures són arrebossades. S'hi accedeix pel primer pis a través d'una escala adossada en paral·lel a la façana principal. Presenta cabirons de fusta a la part del ràfec. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color terrós.</p> | 08246-105 | La Serreta | <p>La història d'aquesta explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1950 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. Es coneixia per ca la Cigüenya.</p> | 41.9152300,2.2748400 | 439864 | 4640619 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aparentment es troba abandonada. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65177 | L'Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lomeda | <p>GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 46. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII | <p>Edifici de planta baixa primer pis, amb unes golfes sota coberta. La fàbrica és de murs de pedra irregular amb les cantoneres diferenciades. Té diversos cossos afegits al cos principal i, el del costat nord, té un parell de contraforts. En el conjunt s'observen algunes finestres amb elements de pedra i motllures bisellades, possiblement d'alguna reforma del segle XVIII. Els afegits i reparacions es varen fer fins ben entrat el segle XX. Façana principal a migdia. Façana porxada: dos arcs rebaixats a planta baixa i primera planta, pilar de maó massís a la planta sota teulada. Sembla, a partir de la poca informació coneguda de la casa, que darrera els porxos hi ha la façana original de l'edifici. Porta tapiada al mur est; finestres de diverses tipologies i moltes reparacions amb maó massís. El camí d'accés ha afectat extraordinàriament el sòl del costat est del mas, fins al punt que es va haver de reforçar la base de la cantonada sudest de l'edifici.</p> | 08246-110 | Sant Marc | <p>Masia documentada al segle XIV, en un document del 1368, com un mas remença de Roger de Vilademany de la parròquia de Santa Maria de Vilalleons. La seva característica principal era la situació jurídica a la que es trobava subjecte, el remença com a home propi i afocat d'un senyor. Aquest tindrà el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos. Aquesta figura ha de retre als seus senyors homenatge i fidelitat normalment són demandes que es realitzen quan la propietat es transmet o quan una persona entra al mas amb motiu del seu casament amb una altra de condició servil. També trobem indicis de servitud quan una persona, pe abandonar el mas, ha de pagar al seu senyor directe una quantitat. Aquest mas el trobarem present al llarg de tota l'època moderna i contemporània. La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia, on destaca la reconversió en camp d'aviació d'aquesta zona del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9096600,2.3005800 | 441994 | 4639982 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65177-foto-08246-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65179 | Mare de Déu del Roser del mas dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-del-mas-dels-frares | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu del Roser os. 364' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. TORRENT, C. (1981). Mas dels Frares. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic: 436-443.</p> | XVI-XX | <p>Edifici religiós, capella d'una sola nau adossada a l'angle sud-est del mas dels Frares o mas dels Cassanyes. De planta quadrada, amb l'altar a llevant i entrada a migdia. S'hi accedeix a través d'una escala corba de dos trams. El portal és d'arc peraltat i al damunt hi ha un fals òcul. Es coronada per un campanaret d'espadanya amb campana i creu. A la part de llevant i a la planta hi ha un portalet rectangular. A la part nord s'adossa un cos de planta que s'uneix a la masoveria i que correspon a la mateixa. Es construïda en pedra arrebossada al damunt i pintada, presenta unes decoracions que imiten els carreus d'escaire.</p> | 08246-112 | La Serreta | <p>L'actual capella en substitueix una d'anterior, inaugurada pel cardenal Casañas bisbe de Barcelona el dia 8 de setembre de 1907 i dedicada a la verge del Roser. També havia estat dedicada a la Mare de Déu de les Victòries de la qual tenia una imatge que va ser cremada durant la guerra i que avui podem veure una reproducció in situ amb tela. Conserva un Sant Josep de talla. Hi ha un acta de donació de les relíquies del Cardenal Salvador Casañas i Pagès el 24 de juliol de 1911 pel Josep Bisbe de Vic.</p> | 41.9137100,2.2811300 | 440384 | 4640445 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65179-foto-08246-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65180 | Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-i-santa-amancia-de-sala-dheures | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures, os. 363' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Capella de la Mare de Déu del Roser també dedicada a Santa Amància de Saladeures.Espai situat sota la torre del casal nou de Sala-d'heures i inaugurada al 1934. S'accedeix al recinte per un portal d'arc de mig punt que fa d'avantportal fins arribar a la porta. Aquesta presenta una creu penjada a la porta que n'indica la sacralitat. A l'interior s'obre un espai format per una sala rectangular on es disposen els bancs i un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser. Dues peces de la torre es guarden a l'interior de l'anomenat nou castell, penjades en una paret de cara a migjorn, prop de la capella de Santa Amància. La capella està pintada de blanc i presenta un sostre treballat imitant una coberta realçada, formada per un transversal més estret, l'arrancament del qual es troba per sobre de la corresponent volta longitudinal, restant les claus a la mateixa alçada.Tant el castell nou com la capella incorporada foren construïts a partir dels anys 1930. la capella s'erigí en honor a una nena màrtir romana, les despulles de la qual i la làpida que hi havia al seu sepulcre a les catacumbes foren traslladats a Sala-d'Heures per un cardenal parent dels Fontcoberta, amos actuals del castell.</p> | 08246-113 | Sala-d'Heures | <p>Amb la construcció moderna del casal de Sala-d'Heures van desaparèixer els vestigis medievals de la domus antiga. El casal conserva el mobiliari dels temps inicials i sobretot un ric arxiu que pot donar molta més informació sobre Santa Eugènia. La nova capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, guarda les despulles de Santa Amància, una santa portada de les catacumbes romanes i guardada en un altar lateral de la part dreta de la capella amb la pedra o làpida original que diu: RECESSIT UN PAE AMANTIA QUI VIXIT ANNOS X. DIES XXV', aquesta santa va ser portada de les catacumbes de Sant Calixt, i la va lliurar als primers Pascual el bisbe de Vic i parent de la família Antoni Pasqual (1684-1707) i durant segles es va guardar a la capella de Sant Joan de Saladeures. Amb les obres del nou casal, realitzades entre el 1930 i 1934 a mans del mestre d'obres de Taradell Ramon Serra i Toneu, l'estiu del 1934 aquesta ja era habitada i també s'havia demanat permís per celebrar missa al nou oratori o capella situada al peu de la torre. Així doncs, a partir del 1934 les misses es van celebrar a la nova capella de la Mare de Déu del Carme i del Roser, situada sota la torre del casal, tal com consta en una sol·licitud que dirigeix el rector de Santa Eugènia a instàncies d'Ignasi de Fontcoberta al bisbe de Vic el mes de juliol de 1934, on es demana permís per dir dues misses, una a Sala-d'Heures i l'altra a Sant Joan.</p> | 41.9027600,2.3011300 | 442033 | 4639216 | 1934 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-2.jpg | Legal i física | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Inhumació infantil d'una nena d'uns 10 anys, abillada i momificada. Es creu que és Santa Amància i reposa sobre un altar lateral de la part dreta de la capella, amb la làpida original. | 83|98|80 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||
| 65182 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala-1 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 43-45. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | Alguns elements s'han perdut | <p>Casa aïllada envoltada pel polígon del Bulló formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a les activitats agropecuàries; aquesta característica és molt comuna de les masies de tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. La casa es troba molt reformada, amb les parets arrebossades i nombroses reformes de difícil identificació. La porta principal té una alçada de 3'25m, mentre que interiorment és de 2'5m. Té una amplada interior de 1'65m i exterior de 3'05m. L'arcada esta formada per 13 pedres. El gruix dels brancals de pedra, que tenen una llargada d'1m oscil·la entre 20 i 25 cm. Desgast que presenta algunes pedres en tractar-se de pedra sorrenca i perquè algunes de la banda dreta ho estan per l'acció del salpàs. Alhora, enganxat als baixos de la banda esquerra hi ha la caseta del gos, actualment en desús; mentre que hi ha unes bigues de pòrtland d'un terrat clavades a la part superior de l'arcada.</p> | 08246-115 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest mas apareix esmentat en la documentació de l'arxiu parroquial des d'època moderna tot i que en el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, i aquest és el cas del mas Català que pagava 1 diner i mig a la talla de 1422. Ja en el segle XIV, consta que aquest mas gaudeix del domini directe d'un altar, en aquest cas dedicat a Sant Llorenç, amb la condició de dependent. Aquests masos dependents paguen un cens, en diner o en espècies per mantenir el domini útil del mas i cal assenyalar que aquest tipus de dominis eren a mans d'eclesiàstics, o en mans d'un poder laic, petita noblesa o laics que han ascendit de classe social sense tenir orígens nobiliaris. En el mateix cas es trobaven el mas Pont i el mas Torrent, tots dos de Santa Eugènia i actualment d'ubicació desconeguda, al haver canviat de nom la propietat. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Joan Soler, àlies Català com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Lluís Fontanelles, àlies Català. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que tenia annexat un mas conegut com l'Esquiró. Corona l'entrada la inscripció gravada entre tres pedres: 'Ave Maria sin pecado concebida' que per la tipologia podria ser del s XVIII. Per sobre hi ha una petita pedra en què hi ha gravades les inicials I(esus) H(ome) S(alvador) i la data de 1576. La casa en haver estat molt reformada. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que la Teuleria del Català tenia 6 habitants i el Català 8 habitants.</p> | 41.9020600,2.2798700 | 440269 | 4639153 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65182-foto-08246-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65182-foto-08246-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65183 | Mas dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-frares | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido Judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Mas dels Frares. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici civil, masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana presenta un portal rectangular de pedra, franquejar per finestres com el balcó del primer pis, a les golfes hi ha també una obertura. A ponent s'hi adossa un cos de porxos coberts a una vessant i amb dos portals a la planta i 4 finestres al primer pis. A tramuntana s'hi adossen diversos cossos destinats a funcions agrícoles i que formen un clos que tanca la lliça. La masoveria, igual que la capella s'hi annexionen per la part de llevant. Ostenta diverses piques de pedra portades d'altres indrets. L'estat de conservació és bo al estar adequada com a segona residència. Els ràfecs de la façana són molt treballats.</p> | 08246-116 | La Serreta | <p>L'origen del nom del mas rau en el haver estat residència de frares. Es creu que en un inici hauria estat de propietat senyorial, possiblement a mans d'una de les grans famílies de la zona, bé els castlans del Castell, dels senyors com els Heures, els Santa Eugènia o els Benages o també probablement com a propietat de la catedral de Vic i de les seves administracions o pabordies. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix en Francesc del Mas dels Frares com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 es diu que Guillem Soler està al mas dels Frares. En època moderna, el domini passà a noves mans, en el cas del Mas dels Frares la propietat va passar a mans dels frares de la Mercè, de Vic, fet evidenciat per la presència d'un rellotge de sol amb l'escut dels Mercedaris i la data de 1739 que fa referència a una restauració o ampliació. i en la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que tenia unit el mas Vilalba. La presència d'aquesta congregació de mercedaris va desaparèixer amb la desamortització. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Mas dels Frares tenia 9 habitants. En el nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 l'hi trobem enregistrada com a Mas dels Frares o Can Font, considerat com a Caserio. Conserva un rellotge de sol del 1739, fou reformada al 1906, 1940 com ho indiquen les inscripcions al portal de la lliça i 1955 a la cabanya nord.</p> | 41.9137400,2.2810000 | 440374 | 4640449 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65183-foto-08246-116-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas també conegut com Can Font o Casa del Font. El mas es veu envoltat per unes granges que es coneixen com les Granges Emeterio. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65184 | Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-duran-0 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido Judicial de Vic. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic:436-443. TORRENT, C. (1981) Mas Duran. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>El mas, construïda amb pedra del país i amb la coberta de teula àrab a dues vessants, s'aixeca sobre roca viva. És ampliada per la part posterior amb coberts i un porxo afegit a la façana principal. La casa té una llargada de 14'5m i una amplada de 9. La llinda de la porta principal és de fusta de roure, mentre que els brancals són de pedra, però no es veuen bé en estar arrebossades -s'hauria de treure els arrebossats. El fet que s'hagi construït coberts i ampliat una part del mas fa que sigui difícil percebre'n l'estructura originària. L'entorn immediat presenta un safareig, arbres i horts. El pou es troba a uns 10 m. Davant mateix de la porta d'entrada a la casa. El material de construcció és totxo unit amb morter de calç. La coberta, refeta, és d'uralita i a dues vessants. Té una fondària d'uns 15m. Si bé exteriorment és de planta quadrada (1'25x1'25), sota terra és de planta circular. L'alçada del cos exterior és de 2'25m. La porta del pou té una alçada d'1m i una amplada de 75cm.</p> | 08246-117 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El topònim Duran apareix esmentat per primer cop, i de forma puntual, en diversos documents altmedievals quan es cita a Arnau Duran al 1228 i als germans Ferrer i Bernat Duran el 1230 com a testimonis en diversos pleits. Tot i en aquest moment no es pot confirmar la presència d'aquest mas, pròpiament dit, si que es documentarà de forma sistemàtica l'existència d'una família Duran al municipi des de l'edat mitjana. I ben aviat aquest mas ja serà present en la documentació de l'arxiu municipal iniciat al 1275 i que conserva abudant informació de tota la baixa edat mitjana i època moderna. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Duran que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. Es diu que aquest mas havia tingut un hospici o sanatori pels empestats de la pesta negre. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Gabriel Duran com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Joan Duran. També a la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest mas tenia units el de Puigvert, el de la Costa i el Coll. El 1826 es convertí en una dependència del mas Bolló. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Duran tenia 2 habitants. Sobre la porta principal en ceràmica, hi ha el número 6. El Duran el trobem esmentat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 com a 'Masia casa de labranza' i abans, en un llistat del segle XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga consta com a masia moderna. Segons els llogaters del mas, el pou es deuria haver realitzat pels volts de l'any 1920. la coberta, abans de refer-se amb uralita, era de totxanes.</p> | 41.9059300,2.2744700 | 439825 | 4639586 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65184-foto-08246-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65184-foto-08246-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entorn format per camps de conreu, el polígon industrial i nombrosos coberts, on guardar eines, i corrals pel bestiar. Masia d'estructura complexa. El cos principal és rectangular, cobert a una sola vessant que vessa les aigües a migdia on es troba la façana. Aquesta presenta un portal rectangular amb llinda de fusta a la planta i una finestreta al primer pis. A la part esquerre s'hi adossa un cos de construcció més moderna que abriga uns porxos al primer pis sostinguts per pilars de totxo. A la part dreta de la façana hi ha unes escales exteriors que condueixen al primer pis. A ponent hi ha poques obertures, les parets són de totxo i els escaires de pedra picada. Al nord hi ha tres cossos adossats un darrera l'altre i tots vessen les aigües al nord. Aquest sector presenta poques obertures. Es construïda amb pedra unida amb morter, alguns afegitons de totxo i alguns sectors són arrebossats. L'estat de conservació es mitjà. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65188 | Mas la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | En obres. | <p>La casa que té una llargada de 21'5m i una amplada de 9'5m està formada per planta baixa i un pis. A la façana principal hi ha la porta d'accés i 2 finestres a la planta baixa, mentre que al primers pis es veuen 3 finestres. A la façana posterior hi ha petites obertures, i a la de ponent hi ha cinc finestres. La part posterior de la casa té més alçada que la part del davant. La porta principal té una amplada d'1'92m. I una alçada de 2'12m fins el replà d'entrada a la casa. Formada per deu llates de fusta, destaca per estar clavetejada, amb 5 fileres de claus amb disposició horitzontal i dues verticals. El picaporta, decorat amb motius geomètrics, fa 11cm de diàmetre i 2 de gruix. A tocar la porta hi ha un abeurador, de pedra , el qual té una llargada exterior de 1'35m una amplada exterior de 60cm una llargada interior de 1'13m una amplada interior de 42cm. Davant de la casa hi ha una vorera feta de pòrtland i totxos. La pallisa, amb una amplada de 9'8m està formada per baixos i pis, i presenta obertures tapiades amb maons, dues de les quals estan fetes amb volta de maons. Al 1er pis de la pallisa s'hi accedeix per una obertura, tapada amb llates, que queda en el pas. La paret de la pallisa que dóna al torrent està feta amb pedra blava fins al 1er pis. La teulada de la pallisa, amb bigues de fusta, a 2 vents i de teula àrab, cobreix el pas que hi ha entre aquest edifici i el cobert adossat al mas. A la paret de la pallisa que dóna al pas hi ha un maó en què hi ha gravada una mà dreta i 2 amb la representació d'un ventall. El pas, que salva el desnivell que hi ha entre als camps situats darrera la casa i aquesta, té una amplada d'1'2 i una llargada de 6m. El cobert, adossat a la casa, té una llargada de 13'5m amb la teulada de teula àrab a un sol vessant. La porta d'accés, feta de maons, és de punt rodó. El safareig està construït amb totxos, presenta les parets interiors lliscades, mentre que les exteriors estan arrebossades. Té una alçada interior d'1m. Té una amplada interior d'1'66m i exterior de 2,05 de llargada exterior fa 2,6m i interiorment 2'33m. El safareig presenta 2 piques. La pica té una amplada de 45cm i una llargada de 2'75m. El dipòsit, de secció circular i construït amb maons, té una alçada d'1'1m un diàmetre exterior d'1m i interior fa 80cm. Junt amb el safareig hi ha un dipòsit d'aigua. El dipòsit d'aigua servia per rentar roba de gent de Vic. El safareig té la particularitat que s'hi podia rentar tant des de dins la casa com des de fora.</p> | 08246-121 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El conjunt format per casa, cobert i pallisa té una disposició en forma de lletra. A. La pallisa s'hi tancaven els carros , mentre que al cobert hi havia el bestiar. Sobre la porta hi havia hagut 2 plaques de companyies d'assegurances, i una imatge d'un Sagrat Cor. Sobre la porta hi ha una placa de ceràmica amb el número 9, que correspon a l'adreça de la casa. A nivell superior de la porta hi ha una fusta quadrada (17X17cm) que servia per tirar el salpàs. Al terra, davant de la porta principal, h ha 3 lloses (87cm llargada i 65 amplada) que havien d'anar a la pl. Padró com a coberta del mur, però no s'arribaren a posar. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que la Gatonera tenia 3 habitants.</p> | 41.9050800,2.2845400 | 440659 | 4639485 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65188-foto-08246-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65188-foto-08246-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65188-foto-08246-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre el torrent i l'era de la casa hi ha una mina d'aigua. Situat a tocar al cruïlla dels torrents de Sta Eugènia i del Mig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65189 | Mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-mitja | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. TORRENT, C. (1981). Mas Mitjà. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII | La vegetació la cobreix en part | <p>Edifici civil, situat en una petita elevació al mig del sector de conreus a la part nord-est del terme i format per un cos rectangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, aquesta té al seu davant uns porxos i tres cossos sostinguts per pilans, un d'ells cobert a manera de galeria. La masia presenta una planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, la qual té porxos adossats, sostinguts per pilars. A la part dreta hi ha un pont que comunica amb la capella de la Concepció. L'edifici és bastit amb pedra, calç, tàpia i maó més embigat de fusta. A la part posterior hi ha un portal tancat amb la lliça. La masia presenta un estat d'abandó. El mas amb una llargada de 13 m i una amplada de 14,80 m, està format de planta baixa i dos pisos. La coberta de teula àrab i amb l'ús de bigues de fusta és de dues vessants. Enganxada a la façana principal hi ha un porxo, que té una amplada de 4 m, i la teulada a una sola vessant. Alhora presenta dos contraforts, un a cada extrem de la façana principal. Davant hi havia hagut una bassa, d'ús exclusiu del bestiar de la casa, i també d'era amb el paviment fet de llosa de pedra. A l'esquerra del mas hi ha un cobert que era la cort dels porcs, mentre que a la dreta queda la capella. Per la part de darrera hi ha enganxada la casa de cal Teuler, a la que s'accedeix per aquesta façana. Estava formada de planta baixa, dos pisos i golfes i feia les funcions de graner. La distribució de les obertures, de construcció senzilla és irregular. Aquesta casa havia disposat d'una bassa, avui tapada i d'ús exclusiu per al bestiar. Per la part posterior hi ha nombrosos arbres i arbustos que tapen parcialment la visió del mas. A prop del mas hi ha un cobert que servia per guardar el bestiar, però antigament havia estat un forn de cocció de teules, del qual no en queda res. A la dreta de la capella hi ha les restes d'un cobert, aterrat. La teulada presenta mol mal estat de conservació, han caigut les teules de les puntes i, també en alguns punts, no hi ha canaleres. Si bé les parets aparenten solidesa, el fet que a la casa no hi visqui ningú aguditza els problemes de conservació. En la construcció es van emprar diversos materials: tapia, maó i pedra del país; també destaca l'ús de les pedres cantoneres al xamfrà del que és pròpiament el mas.</p> | 08246-122 | La Serreta | <p>El mas Mitjà no consta amb aquest nom en els antics fogatges i talles del segle XV i XVI i no apareix en la documentació eclesiàstica o municipal fins avançat el segle XVII. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que tenia units els masos Soquerrats i Despols. A la part dreta del mas, antigament comunicada amb aquest per un pont, hi ha una capella sense culte dedicada a la Mare de Déu de la Concepció. Una cabana i altres edificacions annexes complementen aquest mas, que sembla edificat bàsicament en el segle XVIII. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Masmitjà tenia 12 habitants. El mas fou casa natal de l'historiador franciscà Josep M. Pou i Martí i de Magdalena Mitjà, mare de Sant Miquel dels Sants. D'altra banda, a pocs metres de la masia hi ha un petit oratori a Sant Miquel dels Sants, aixecat vers el 1862 per la propietària Maria de Ferrer, Marquesa de Puerto Nuevo. La finca també havia estat de la família Ubach.</p> | 41.9183700,2.2774400 | 440083 | 4640965 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65189-foto-08246-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65189-foto-08246-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la part dreta del mas, i comunicada per un pont, hi ha la capella de la Mare de Déu de la Concepció, ara sense culte, i que al 1857 la seva propietària Maria de Ferer, Marquesa de Puerto Nuevo, va demanar permís al Bisbe de Vic, per poder-hi celebrar culte. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65190 | Mas Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigoriol | <p>TORRENT, C. (1981). Puigoriol. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>La casa, anomenada també Puig-Oriol, es troba edificada sobre roca natural, esta formada de planta baixa i primer pis. La coberta de teula àrab és a 2 vents. A la façana principal hi ha 3 finestres 2 al primer pis i 1 a la plana baixa. Per la part posterior es distingeixen 2 èpoques de construcció. L'amplada de la casa és de 8 m aproximadament i la llargada de 11'70 m. Però agafant només la part més vella amida 8'20m. L'entorn està format per diversos annexes ramaders (coberts, etc.) i a la part posterior hi ha tres contraforts fets amb pedra de terrer. Els paisatge est dominat per camps de conreu i els masos can Bertrà, Genís i Can Coll.</p> | 08246-123 | Zona del Bulló | <p>Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Puigoriol tenia 3 habitants. Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada al seu paper de masoveria o petit mas lligada al mas Genís i al veí mas Bertran. El mas Puigoriol ha estat recentment molt reformat i no es poden fer apreciacions sobre les seves característiques constructives. A finals del XVIII consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga, junt a altres masos de l'entorn, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció.</p> | 41.9008100,2.2665900 | 439166 | 4639023 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65190-foto-08246-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65191 | Mas Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reig-0 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRACIA, E. (1989). Estructura agrària de la Plana de Vic al segle XIV. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona: 45-46. TORRENT, C. (1981). Mas Reig. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | Presenta abandonament | <p>Petita masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Per les característiques constructives hi distingim un cos annexionat a ponent que s'embiga sota la mateixa vessant. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana presenta un portal d'arc de mig punt i diverses obertures totalment asimètriques. A tramuntana les obertures són petites .Davant la façana hi ha un cobert de pedra a una vessant. A l'interior de la casa hi ha una escala de pedra amb els sostres empostissats i encaironats. S'hi conserven fogons de pedra i una llac de foc. A les golfes hi ha l'antic graner amb les partions característiques. Es construïda amb pedra basta unida amb morter i afegitons de tàpia i totxo. L'estat de conservació és dolent. La porta, en la seva totalitat, està construïda amb 103 totxos, havent-n'hi de bisellats per agafar el punt de la volta. D'alçada mesura 2'34 m i d'amplada 1'55m. Els totxos de l'arc tenen una amplada oscil·lant entre 4 i 6 cm, mentre que els dels brancals tenen una llargada de 37 cm i una amplada de 19 cm. Amb peces escapçades, i en algun punt està arrebossat. La part inferior dels brancals està refeta amb totxos foradats. La seva integritat està en perill per l'estat d'abandó en què es troba. Es veu la porta si s'agafa un passatge que queda darrera un cobert. A l'entorn s'ubica una granja de bestiar boví. Masia construïda amb murs de pedra basta, tapia, arrebossat i totxo, amb bigues de fusta pòrtland i teules.</p> | 08246-124 | Sala-d'Heures | <p>Masia la història de la qual ve unida a la de l'antic Mas Aimerich, els seus habitants eren alouers, conserva les restes d'una possible torre de defensa datada XII-XIII. Al segle XIV és un dels masos remences, a mans de Bernat de Vilademany, tal i com consta en un document del 1345. La seva característica principal és la situació jurídica, el remença com a home propi i afocat d'un senyor que té el domini directe sobre d'immoble amb què es relaciona el remença, estant subjecte a tot tipus de drets senyorials i mals usos 'in manso Reig quam tenet et exolit Raimundus Reig constitutis in parrochia Sancte Eugenia de Berga cum medietate quam habeo et hominibus et mulieribus, domibus, honoribus et possessionibus', en aquesta mateixa situació es troba el mas Alió de Santa Eugènia també de Bernat de Vilademany.En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Reig, que té lo dit Eimeric que pagava 1 diner a la talla de 1422. I tot i que aquest mas apareix poc documentat en època medieval si que ho farà en època moderna, on en la Consueta de 1639 consta que era de l'Aimeric de Riudeperes i tenia units els masos Alió o de na Cília de Berga i Torrent. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareixen dos caps de casa, en Joan Vivet, masover del Reig i en Julià Pou, també masover del mas Reig. Aquest mas era masoveria de l'Aimeric i conserva grosses lloses de pedra que semblen indicar la presència d'un antic molí. Un fadristern del mas, Rafael Reig, vers el 1500 va entrar per pubill al gran mas Real de Taradell, que a partir d'aleshores es va convertir en el mas Reig i Real o simplement Rei. El mas molt aviat va passar a ser una masoveria del mas Aimerich, i per això no es va renovar. Sobre la porta hi ha una finestra, amb brancals i llinda de pedra, sense cap inscripció. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Mas Reig i la Teuleria tenien 9 i 4 habitants respectivament. El llinatge es manté des d'aquestes dades fins l'actualitat.</p> | 41.9056900,2.2938000 | 441428 | 4639546 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65191-foto-08246-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65192 | Mas Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roure | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. TORRENT, C. (1981). Mas Roure. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Nomenclàtor de la provincia de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. GONZAL DE REPARAZ. (1982). La Plana de Vic. Editat per Barcino el 1928 i reeditada per Eumo al 1982. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIII-XX | Presenta abandonament | <p>Edifici civil. Masia de planta quadrada, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos, façana amb una portal rectangular a la planta, una finestra tapiada, tres balcons al primer pis, amb inflexió gòtica així com la finestra central del segon pis. A llevant s'adossa un cos que sobresurt per la part de migdia que abriga uns porxos d'arc de mig punt al primer pis i junt amb el mur d'una cabanya forma un clos que tanca la lliça, el portal es resguardat per un portalet amb llinda de fusta datada. A ponent s'obren diverses finestres de nova construcció però al primer pis conserva finestres de forma gotitzant. En aquest indret hi ha un pont que comunica amb la capella. La part N correspon a la vivenda dels amos, té diverses obertures.</p> | 08246-125 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest mas, situat al peu de la carretera de Saladeures surt documentat des dels segles XII i XIII, primer en relació amb l'antiga vil·la rural de Palou, i més tard amb un desaparegut mas Moles, del que va absorbir la propietat. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Roure que pagava 2 diners a la talla de 1422. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 aquest mas tenia units els masos Moles i Narbona. El mas actual té una part antiga, el cos central feta segurament el segle XVII, de forma rectangular, gairebé quadrada, amb coberta a dues vessants i la façana a migdia, perpendicular al carener. Al seu davant a part meridional hi té un ampli barri tancat per un portal on hi consta la data de 1879 i les inicials de J. C, relacionat amb la família Carbó, antiga propietària del mas, moment en què també es devia construir el cos de galeries que tanca o emmarca la part de llevant del barri. Aquest cos central té tres balcons a la planta noble i finestres guardant simetria al segon pis. Tan la porta actual com altres obertures del mas indiquen que s'hi ha fet diverses reformes, destaca la presència de l'escut del bisbat i una efígie religiosa. Aquest mas pertanyia de molt antic al capítol de canonges de Vic, junt amb les terres de l'antic mas Moles fins que passà a propietat del Dr. Carbó al 1840. Igual que el Gener era de la mateixa propietat però aquí hi passaven les vacances els Canonges de la Catedral de Vic. A part de ponent del mas, consta cap el 1770 una capella dedicada a Sant Pere, unida al mas per un pont modern. La seva estructura, de la que es conserva bé la façana, es troba unida a un sector novament edificat que forma una vivenda o segona masoveria. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el mas Roure tenia 9 habitants. Les darreres reformes es van realitzar per habilitar els diversos espais i per fer la vivenda dels propietaris actuals, els Monteys, quan la propietat es va separar de la del Gener o dels Carbó. La masia també apareix registrada en el nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860 i consta com masia casa de labranza. Una fotografia i una nota al peu de la mateixa en un llibre de Gonzal de Reparaz sobre la plana de Vic permet veure el mas a la segona dècada d'aquest segle XIX, i les reformes que s'hi feien com a resultat de l'aparició de noves necessitats. La casa del costat es un habitatge que amortitza part de l'església dedicada a Sant Pere i el pont que uneix les dues cases es el passadís per on passaven per dir la missa; en el jardí de la part de darrera de la casa principal hi ha una escala per pujar al primer pis que té la forma de calze.</p> | 41.9080400,2.2835500 | 440580 | 4639814 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65192-foto-08246-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65192-foto-08246-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65192-foto-08246-125-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Té una gran era enllosada, assentada sobre roca viva. Conserva un refugi de la guerra civil espanyola. L'escala d'accés a les estances on vivien els amos tenia forma de calze, tot i que també es comunicaven per dins. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65193 | Mas Susentó o Casanova de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-susento-o-casanova-de-plantalamor | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Casanova de Plantalamor. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic:436-443.</p> | XVIII | Si bé presenta un bon estat de conservació, com a elements sobrers de la façana hi ha les instal·lacions de llum i telèfon. Les parets estan arrebossades, i en algunes zones l'arrebossat esta força esquerdat. | <p>Presenta una planta basilical, amb porxo o galeria al sector de ponent i façana a migdia. Té un ample portal adovellat i ha estat objecte fa pocs anys d'una total restauració on s'han posat en relleu les pedres cantoneres i les llindes fetes de pedra ben tallada. La façana central presenta un portal adovellat i una finestra abans formada per una obertura de balcó del qual en resten les pedres de l'enmarcament. Mas que s'aixeca sobre roca viva, format per planta baixa, pis i golfes. Té una amplada de 12'60m i una llargada de 14'50m. A banda i banda del que és pròpiament la casa hi ha edificacions afegides, cas de coberts i un porxo. De la façana destaca la pedra picada vista dels xamfrans, la porta i dues finestres amb brancals de pedra (una sobre la porta i un a mà esquerra). La façana de l'habitatge està en molt bones condicions. No hi ha cap element ni objecte que dificulti tenir una bona visió de la porta, la qual a banda i banda, a nivell de terra presenta una filera de plantes i cactus de tota mena. La porta, que té una alçada de 2'90m i una amplada de 1'80m no té cap data ni cap inscripció gravada a la pedra. L'arcada la formen 11 pedres i lateralment té 4 brancals, que tenen un gruix de 23 cm. La porta inicialment era més alta per dalt, 3,15m; actualment escurçada per la volta de ciment ràpid i rajola que són d'època posterior. Alhora, la pedra d'entrada va ser posada a un nivell inferior, d'aquí que es vegin totxos per banda. Presenta un bon estat de conservació, si bé hi ha brancals de mà dreta que estan desgastats per l'acció del salpàs. Un aspecte negatiu és l'existència d'una llum al capdamunt de la volta. Els brancals inferiors, de banda i banda, tenen clavats uns ferros corresponents a una antiga porta. La finestra, situada a mà esquerra de la porta d'entrada a la casa de pagès, té una alçada de 1'50m i una amplada 1m. La llinda superior no té cap tipus d'inscripció ni data i lateralment té 3 brancals. A destacar el treball de ferro forjat de la reixa, formada per 6 vares verticals i 9 horitzontals.</p> | 08246-126 | Plantalamor-Gener | <p>Mas del segle XVIII que passà d'antiga masoveria a casa residencial. Segons la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, es detalla que la Casa nova de Plantalamo tenia 15 habitants en 4 famílies.Masia la història de la qual va lligada al mas Plantalamor que el trobem registrat en el nomenclàtor de la província amb les inicials ACL. La casa nova de Plantalamor fou una masoveria del mas del mateix nom. En un llistat de masies del segle XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga consta com a masia moderna</p> | 41.9073500,2.2691900 | 439388 | 4639748 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Davant de la casa hi ha un espai pavimentat que correspondria amb l'era, i una zona ajardinada. A la part posterior del mas hi ha les corts del bestiar. Des del mas es pot veure Santa Eugènia, Montseny, Saladeures i Puiglagulla. Edifici civil. Masia de planta basilical situada dalt d'un terrer. Té la façana orientada a migdia. A ponent hi ha adossat un porxo de planta i primer pis. A llevant hi ha un altre cos de planta baixa. La façana presenta un portal de grosses dovelles i dues finestres a la planta, tres finestres amb ampits motllurats al primer pis i una al cos central correspon a les golfes. A ponent hi ha una finestreta a les golfes i una obertura del porxo al primer pis. Al nord s'hi obren tres finestres i a l'est dues al primer pis i una a les golfes. L'estat de conservació és bo, està arrebossada i pintada i els elements de resalt són de pedra picada. Murs de pedra basta unida amb morter. Tàpia, arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65195 | Molí de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-plantalamor | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>Aquesta construcció feta amb pedra del país i pedres de riu unides amb morter de calç, té una amplada de 5'10 m, i una alçada aproximada de 3'05 m. La boca d'arc de mig punt rebaixat, té una alçada de 1'10 m i una amplada de 2'70 m. La coberta respecte la paret sobresurt 60 cm. Tot i la presència de vegetació, i que la paret de rajoles que obstrueix l'entrada presenta una pintada, es pot dir que el seu estat de conservació es bo. La boca està tapiada per evitar que s'hi pugui entrar, fet que indirectament n'ha facilitat la conservació. L'entorn està molt brut, tant de deixalles inorgàniques, com de vegetació, que tapa els laterals i la coberta. Alhora, el torrent, al seu pas per aquest punt està força brut. A l'entorn també hi ha algun camp.</p> | 08246-128 | Plantalamor-Gener | <p>Si bé és possible que es tracti d'un molí, no es descarta que servís com a forn de teules o rajoles ja que el tipus d'arcada permet incloure'l en aquesta tipologia. Element patrimonial molt interessant. Aquest molí de Plantalamor fou masoveria o dependència tradicional del mas. Es troba prop del riu Gurri i les estructures actuals remmplacen un molí del segle XII. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Carles Codinach, com a cap de casa del molí de Plantalamor. Des del 1068 es cita un molí, el molí d'en Guitard, situat a tocar el riu Gurri, a l'alçada de Plantalamor. Del segle XIII en endavant trobarem altres molins com el de Gener i el de Conca, aquest en el Samuntà. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que aquest molí tenia 4 habitants.</p> | 41.9118400,2.2679100 | 439286 | 4640247 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65197 | Molí del mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mas-gener | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici de planta rectangular organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior, a tocar del riu Gurri format per una petita obertura semi-circular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell conformat per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos deixant un espai lliure entre l'accés a la casa i el carrer, espai que és utilitzat com a hort. Aquesta construcció utilitza la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal i la façana sud presenten un enguixat senzill, mentre que a les altres dues façanes la pedra apareix repicada. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés 1'60 m d'altura amb llindes a la part superior com a únic element decoratiu destacable i dues petites finestres situades al primer pis obertes amb posterioritat.</p> | 08246-130 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest molí apareix lligat a la història del mas Gener i el trobem a la documentació des d'època moderna, com a tal. La Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 diu que aquest molí fou edificat al 1591. El mas Gener consta des del segle XII amb el nom de Gener de Palou, per haver-se format dins l'antiga vil·la rural del Palou. Un dels edificis vinculats a aquest mas era el molí del Gener, tot i que es conserva molt poca documentació al respecte. Un altre document notable és del 8 d'agost de 1277, i en ell Pere March de Santa Eugènia i Elisenda de Benages, amb el seu fill Ramon, estableixen i confirmen a Ramon Januario de Palaciolo o del Gener de Palou i a la seva mare Berenguera i també a Ramon de Cirer, Bernat de Moles, Ferrer de Cirer, Pere de Palou, Pere de Solà, Berenguer Anax i Ferrer Julià, la facultat de prendre aigua, ells i els seus successors, en el torrent que discorre de Berga i en altres torrents de la parròquia de Santa Eugènia, i portar-la cap als seus masos per regar. Per això els pagaran un cens anual de dos parells de gallines. En Ramon Gener de Palou pagarà, a més, un tribut de 6 sous anuals per la facultat de disposar ell tot sol de tota l'aigua tots els dissabtes des de la posta de sol fins a la sortida de sol del diumenge i tots els dimarts de cada setmana, des de la sortida de sol fins a la posta. El document porta escrit al peu i en lletra dels segles XVII o XVIII l'establiment de l'aigua del molí del Jener en lo any 1277. Sembla tractar-se d'una confirmació i un nou establiment, ja que al 1259 la senyora Beatriu de Torroella havia fet una concessió semblant a un antecessor del Gener de Palou. Des del 1068 es cita un molí, el molí d'en Guitard, situat a tocar el riu Gurri, a l'alçada de Plantalamor. Del segle XIII en endavant trobarem altres molins com el de Gener i el de Conca, aquest en el Samuntà. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Molí del Gener tenia 7 habitants.</p> | 41.9068600,2.2800500 | 440288 | 4639686 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65197-foto-08246-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65197-foto-08246-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65197-foto-08246-130-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65198 | Oratori de Sant Miquel dels Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-miquel-dels-sants | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | Manquen alguns elements | <p>La construcció, feta amb pedra del país unida amb morter de calç, està formada per dos cossos, l'orador i un petit jardí interior. A l'interior de la porteta que té hi ha una pintura que representa la serra del Montseny en rajola valenciana de 7-8 peces en blanc i verd. La portella de l'oratori de ferro forjat amida 70 per 70 cm. El jardí mesura 1'40m d'amplada i 2'20 m de llarg. S'accedeix per una porta de ferro forjat que es tanca amb un forriac i que fa 60 per 1'40. Construcció envoltada de camps de conreu, del Mas Mitjà abandonat i la fàbrica de Làctics. A part de l'arç, esmentat en la documentació, al pati interior de l'oratori hi creix un noguer. Falten algunes pedres del coronament de les parets.</p> | 08246-131 | La Serreta | <p>L'oratori es bastí en aquest indret perquè la mare de Miquel dels Sants (Miquel Argemí i Mitjà) era natural d'aquest mas. Alhora, diu la tradició que Miquel dels Sants resava i es flagel·lava amb un arç, encara present a tocar de l'oratori. Per altres es construí com homenatge a Sant Miquel aixecat vers el 1862 per la propietària Maria de Ferrer, Marquesa de Puerto Nuevo. Sobre la porta que dóna accés al jardí hi ha una reixa de ferro forjat, les inicials gravades de JHS (Jesús Home Salvador), la porteta de l'oratori està coronada per un escut de ferro, amb una àliga per banda i una gerra a la part central.</p> | 41.9182500,2.2770600 | 440051 | 4640952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65198-foto-08246-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65198-foto-08246-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65199 | Pahissa del mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahissa-del-mas-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Les 2 pallisses estan situades davant per davant de la casa, aproximadament a uns 50m. Davant es veuen, encara que parcialment, degut a la presència de vegetació- les lloses que formaven l'era, avui en desús. La coberta d'ambdues construccions és a dues vessants i de teula àrab. Les 2 pallisses, separades inicialment, estat ajuntades per falsos coberts. El cos de la dreta, fet amb pedra blava ajuntada amb morter de calç, té una llargada aproximadament de 8'33m i una amplada de 6,5m. La porta té com a brancals maons massissos. El cos de l'esquerra, amb una paret de tàpia i pedres a la part inferior, té la mateixa llargada que l'altre cobert, i una amplada interior de 6'33m. El sistema d'encavalcades, de fusta, que sustenten les teulades és diferent en ambdós coberts. Estat de conservació L'aparença és de més solidesa en el cobert de la dreta que en el de l'esquerra, fet que ho explicaria que aquest té façana feta d'obra, mentre que el primer s'aguanta principalment per les parets laterals. La no utilització de les 2 pallisses pot fer perillar la seva integritat.</p> | 08246-132 | Plantalamor-Gener | <p>Estructures associades a les activitats econòmiques del mas Gener. Segurament aquest espai va ser utilitzat amb diferents usos en el decurs del seva història, bastit en un moment incert del segle XIX o anterior. Aquesta construcció, de factura rural, es troba relacionada a l'activitat agrícola- ramadera de la zona, i actualment encara és utilitzada per a guardar-hi la palla. Segurament la seva presència va lligada també a Villa Carmen, que hauria funcionat com a habitatge, com un annex a la casa que hauria tingut diverses funcions (magatzem, cobert, pahissa, etc.).</p> | 41.9095500,2.2771500 | 440050 | 4639986 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65199-foto-08246-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65223 | Can Baixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baixeres | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici format per una planta rectangular organitzada en tres pisos i una coberta de tèula àrabiga, disposada a partir d'un carener perpendicular a la façana. Correspon a un edifici aïllat, que hauria tingut diverses dependències annexes, avui concentrada al costat oest. L'estructura formada per baixos, pisos i golfes, aquestes darreres sense obertures, es troba a un nivell lleugerament inferior al nivell de circulació actual fet que provoca que per accedir a la façana principal faci falta baixar de nivell. A la façana principal hi ha una porta rectangular delimitada per brancals i llinda ben treballats, però sense inscripció, i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana, dues inferiors, a banda i banda de la porta; i tres superiors, amb reformes. Al mur lateral trobem finestretes protegides per reixes. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, tot i que conserva l'estructura original també mostra evidències de contacte amb el foc en una estanca del primer pis. L'edifici presenta un acabat a mode d'un sòcol arrebossat i la resta pintat en blanc.</p> | 08246-156 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest antic mas i actual habitatge, originariament situat fora la sagrera de Santa Eugènia però proper al nucli antic de població hauria passat per diversos propietaris. Es desconeix quan la família Baixeres traspassà la propietat, però aquesta es documenta amb aquest nom des del segle XX. Es conegut al municipi perquè fins als anys 80 va ser la parada de l'autobus.</p> | 41.8986500,2.2828600 | 440514 | 4638772 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65223-foto-08246-156-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65225 | Mas Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cisteller | XVIII-XX | En desús | <p>Edifici de planta quadrada, amb planta baixa i un pis cobert amb una teulada a doble vessant. Els murs de la planta baixa són de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra. La porta original de l'edifici actualment és a l'interior, amagada per un cos adossat a la façana sud. Les bigues de fusta del trespol van ser substituïdes per biguetes. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic (i en una data indeterminada) se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest. L'estructura i els acabats són molt senzills, sense presència de cap element arquitectònic destacat. Presenta un porxo centrat a la banda sud de la construcció. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Al costat oest hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció.</p> | 08246-158 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El conjunt format per la casa i les estances annexes conserven la tipologia del segle XIX. Aquest mas, originariament situat fora la sagrera de Santa Eugènia però proper al nucli antic de població hauria passat per diversos propietaris. Es desconeix l'evolució de la família cisteller, tot i que si que és té notícies d'una casa anomenada cal cisteller a dins del poble. Aquesta petita explitació agrària es documenta amb aquest nom des del segle XX.</p> | 41.9047400,2.2841300 | 440625 | 4639447 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65225-foto-08246-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65225-foto-08246-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65247 | Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | <p>Temple d'una sola nau amb voltes i cúpula d'obra cuita acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. La tècnica constructiva utilitzada en aquesta església està formada per murs de carreus de petites dimensions de pedra local i bastament lligats amb morter de calç i un arrebossat a sobre. La factura dels murs apareix rematada per carreus de dimensions lleugerament més grans que es situen a les cantonades amb certa funció ornamental. La coberta segueix l'estructura tradicional a doble vessant amb teula aràbiga i el caraner perpendicular a la façana. En aquest punt s'hi troba ubicat un campanar d'espadanya acabat amb punta i amb espai per dues campanes. Aquest campanar es broba cobert a ambdues bandes per teula aràbiga i les obertures per les campanes estan acabades amb obra. A la façana principal, orientada a l'oest, s'hi troba centrada una porta rectangular acabada amb una llinda de pedra local ben treballada i una obertura en roseta allargada per la seva part inferior passant a una obertura triangular en forma de ferradura. Les dues capelles laterals es troben adossades a la nau única i tot i que segueixen la mateixa tècnica constructiva que la resta del temple presenten dues petites obertures rectangulars a l'extrem superior de l'estructura que també apareix coberta amb teula aràbiga.</p> | 08246-180 | Sant Marc | <p>La presència humana en aquest indret recula a l'època medieval, moment on es van documentar una sèrie de tombes, a la primera meitat del segle XX, i que actualment es troben il·localizades. En aquest indret, i posteriorment, es construí un santuari dedicat a Sant Marc, ja al segle XVI. Per la seva privilegiada situació geogràfica, aquest ha esdevingut un lloc important per gent d'arreu de la comarca, ja en el marc dels actes religiosos de l'Aplec a Sant Marc, com de punt de trobada. Aquesta capella aïllada, està construïda just al límit de les parròquies de Santa Eugènia i Sant Martí de Riudeperes (Calldetenes). Aquesta circumstància va fer que estigués sota la cura comuna dels rectors d'ambdues parròquies. Va ser només a partir de la creació de la nova parròquia de la Mare de Déu de la Mercè de Calldetenes, entorn el 1878, quan es va passar la responsabilitat a Santa Eugènia. La capella apareix documentada al 1530, quan l'amo del mas Pons de Sant Martí de Riudeperes va vendre a Pere de Granollacs, una vinya situada 'prope capellam sancti Marchi de Puig ces Serres (CF. Vic, Salvi Beuló, man. 1530). A l'arxiu de Santa Eugènia no trobem notícies directes sobre el seu culte fins entrat el segle XVII. La serra, apareix citada des del 1321 com el puig o la serra de Rodamilans. El nom de Puig-ses-serres se li va donar al segle XVI, tot i que de seguida es coneixerà com a Sant Marc.</p> | 41.9158700,2.2925900 | 441337 | 4640677 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65248 | Teuleria de l'Aymerich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-laymerich | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Teuleria de l'Aymerich. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XIX | Només resta una part | <p>Edifici civil, petita masia de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba situada a migdia, consta de planta baixa i primer pis. El portal de la façana és rectangular amb llinda de fusta i presenta un afegitó a cobert a la planta i dues finestres al primer pis. Hi ha finestres de petites dimensions. Els ràfecs són escassos i per l'aparell del mur s'observen diverses etapes constructives que van de la maçoneria, pedra picada i totxo a tramuntana. Teuleria i dependències agrícoles formats per murs de pedra blava, morter i totxo, bigues de fusta i teules. Edifici de planta rectangular amb la coberta de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana i utilitzant com a material de construcció la pedra, rajola i la tàpia. L'actual casa es fruit de dues èpoques constructives diferents, tal com es pot apreciar a la façana principal. La casa està envoltada per construccions annexes formades per corts i coberts per a l'engreix de vaques. En quant a la vegetació es pot dir que creixen ortigues i bardisses al pas que hi ha entre la façana principal i uns coberts. Hi ha una arcada apuntalada. L'únic espai que encara es va servir és la planta baixa dedicada a la cort de bestiar boví.</p> | 08246-181 | Sala-d'Heures | <p>Antiga teuleria o bòbila destinada a fer teules que encara conserva una mena de sitja excavada a terra i destinada a pastar-hi la terrissa. Ha perdut la primitiva funció però continua essent masoveria de l'antic alou Aiemrich amb documentació des del XVIII. Un fadristern del mas, Rafael Reig, vers el 1500 va entrar per pubill al gran mas Real de Taradell, que a partir d'aleshores es va convertir en el mas Reig i Real o simplement Rei. El mas molt aviat va passar a ser una masoveria del mas Aimeric, i per això no es va renovar. Cap al 1780 ja funcionava com a teuleria, i en aquest establiment es feren algunes de les teules que s'empraren en l'edificació de les capelles laterals de l'església parroquial. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Mas Reig i la Teuleria tenien 9 i 4 habitants respectivament. Els elements arquitectònics destacables són la porta d'entrada i dues arcades que es troben a la façana principal. Les dues arcades de 2'50m d'amplada cadascuna, i una alçada de 2'40m donaven a un balcó, avui inexistent.</p> | 41.9058000,2.2895500 | 441075 | 4639561 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65248-foto-08246-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65248-foto-08246-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65248-foto-08246-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65069 | Aljub dels Horts del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-dels-horts-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Aljub que fa uns 6 m de llarg i té una amplada de 3 m, és de planta irregular però tirant a rectangular. Hi ha uns esglaons coberts que permeten accedir a l'interior fins arribar a una alçada on hi havia aigua que es treia amb un buidador. Les parets són de roca natural i totxo. L'obertura d'un pou en un lloc pròxim provocà l'esgotament de la deu d'aigua que proveïa l'aljub, i que ara s'ha convertit en un forat que tendeix a desaparèixer colgat sota la brossa i runa de tota mena. De l'aljub sortia un rec que servia per repartir aigua entre les hortes, actualment no visible. Els horts que hi ha a prop estan menats, però les margeres i l'espai que ocupa l'aljub resta poc visible.</p> | 08246-1 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La seva finalitat és aplegar aigua per regar els horts que queden al davant, amb un cabal d'aigua que solia oscil·lar d' 1-1'5 metres. La gestió de l'aigua a Santa Eugènia és un motiu de preocupació des de l'edat mitjana. Al nucli de Santa Eugènia l'any 1348 vivien en el poble poques famílies. Durant la Pesta Negra va morir bona part de la població i només van quedar 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família, des d'aleshores es va considerar com un poble maleït i no hi volia venir a viure ningú, fins l'any 1708 quan va venir el rector Segimon Casanova i Riquer, qui va buscar fonts com la Font Xica o La Font Rodona va donar el terreny i el material per edificar les cases del poble, i es va reordenar tot aquest entorn.</p> | 41.9003200,2.2853500 | 440722 | 4638956 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65069-foto-08246-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65069-foto-08246-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65069-foto-08246-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés es fàcil i es pot fer des del carrer del Reguer o des del camí ral de Vilalleons. A prop queda la font Rodona, el paratge de la font Xica, el pont del carrer del Reguer i el barri de la Creu del Cim. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65077 | Baranera, dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baranera-diposit-daigua | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>El dipòsit elevat de can Baranera va ser projectat en formigó i ferro i acabat amb maçoneria, i posteriorment pintat de blanc. Es tracta d'una estructura d'emmatzegament d'aigua encarregat pels amos del mas Baranera i antiga teuleria, és un cilindre apuntat que es recolza en un punt fixe format per una columna massissa. Aquest dipòsit d'aigua de grans dimensions que presenta una estructura turriforme formada per un peu o base de planta cilíndrica disposa d'una zona d'emmagatzament a mode de contenidor unitari i presenta amb una estructura de coberta a la part superior. Actualment es denomina aigua potable a l'aigua tractada per el seu consum humà segons els estàndards de qualitat de les diverses autoritats locals i internacionals. En les zones d'intensiu ús agrícola és difícil trobar pous l'aigua aptes pel consum humà sense passar per cap tractament. Són especialment els valors dels nitrats i els compostos fitosanitaris els que actuen com indicadors negatius junt a les bactèries, els minerals i les partícules en suspensió. En alguns llocs es construïen cisternes i aljubs que recullen les aigües pluvials, aquests solen ser subterranis perquè l'aigua es mantingui fresca i sense accés, i en casos més concrets estructures aèries. És el subministració d'aquesta aigua potable al consumidor particular el que va portar a inicis del segle XX a la realització d'unes obres d'enginyeria hidràulica de caràcter privat.</p> | 08246-9 | Nucli de Santa Eugènia de Berga. | <p>Element construït cap al 1950, com a dipòsit d'aigua per a usos domèstics i per regar, així com abastir les diverses necessitats de can Baranera. Forma part del conjunt de Can Baranera, es tractaria d''una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la zona. La primera referència documental es situa ja en època moderna i ja en el 1553. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. Molt reformat al llarg dels segles XIX i XX:</p> | 41.9027200,2.2836000 | 440579 | 4639224 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65077-foto-08246-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65079 | Porta de cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-cal-cisteller | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici format per planta baixa i dos pisos amb una coberta a doble vessant. L'estructura de l'edifici és de fàbrica recent i s'ha anat adaptant a les necessitats de a cada moment; conserva, però, la obertura de l'habitatge antic. Es tracta d'una porta amb brancals de pedra, la llinda s'ha modificat, ja que la peça presenta un arc rebaixat decoratiu picat posteriorment;. La porta té una amplada de 1'3m i una alçada de 2'2m. Els brancals de pedra ,5 per banda, tenen una gruixària de 23 cm i la llinda que corona la porta té una llargada d'1'8m i una amplada de 55cm.</p> | 08246-11 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La llinda presenta gravada a la pedra, i a l'interior de 2 cercles, la inscripció 'Ave Maria sin pecado concebida'. Per la tipologia de la inscripció, força present al poble, caldria pensar que seria del segle XVIII, malgrat que no hi hagi cap data que ho corrobori. L'any 2001 fou aterrada la casa primitiva, només es salvà la llinda i brancals de pedra de la porta principal, que s'ha canviat d'emplaçament ja que s'ha muntat més a prop de la casa amb el número 8, quan inicialment estava en una posició més centrada. Alhora no s'ha conservat l'amplada originària de la porta i s'ha fet més estreta. La casa és coneix com a Cal Cisteller perquè fins a finals dels anys 70 del segle XX hi havia hagut un cisteller.</p> | 41.9003500,2.2826900 | 440501 | 4638961 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65079-foto-08246-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65079-foto-08246-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65121 | Fita de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-sant-marc | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La fita té una amplada de 35 cm, una alçada aproximadament de 40 cm i una gruix de 24 cm. No presenta cap tipus d'inscripció ni data. La peça està situada sobre el Pla de Sant Marc, al costat de l'església o capella del mateix nom.</p> | 08246-53 | Sant Marc | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes municipals de Sta Eugènia i Calldetenes. La reivindicació de l'espai de Sant Marc per part d'ambdós municipis és ben present en la població. En aquest indret, documentat ja al segle XVI es va construir el santuari dedicat a Sant Marc. Per la seva privilegiada situació geogràfica, aquest ha esdevingut un lloc de reunió pels habitants del poble.</p> | 41.9158600,2.2924500 | 441325 | 4640676 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65121-foto-08246-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65137 | Dipòsits de can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-can-pol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>Els dos dipòsits, que presenten exteriorment dos nivells, estan enganxats i tenen una alçada total de 2'74m. Un és de planta rectangular (10 m de llargada per 5m d'amplada) i l'altra és de planta quadrada. Les parets del dipòsit rectangular, situat al nivell superior, a mode de baranes estan formades per lloses de pedra (aproximadament 1'40m d'alçada, 10 cm de gruix) i pilars (de 40 per 40). A les parets més llargues hi ha tres lloses per banda i la més curta n'hi ha dues. Element arquitectònic en desús i amb caràcter marginal que es troba al mig de camps. La solidesa en la construcció no sembla perillar per l'acció de les bardisses.Marcat per la presència de camps de conreu en actiu i zones arbustives que ocupen bona part de l'entorn. Aquestes dificulten veure'n l'exterior, com és el cas del dipòsit de mida més petit.</p> | 08246-70 | Zona del Bulló | <p>Es construeix per guardar aigua que servia per regar els camps de la de la casa de can Pol. Juntament amb la sínia i el canal serveix per explicar un mecanisme que es feia servir al municipi per extreure aigua del subsòl.</p> | 41.9075700,2.2721400 | 439633 | 4639770 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop del torrent de Santa Eugènia i darrera a Can Pol. S'accediex pel camí que dona la volta per darrera la casa o mas de can Pol i que queda mort davant els dipòsits. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65143 | Fita de can Cuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-cuera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Escapçada | <p>Fita 5 entre Vic i Sta Eugènia. Ha patit diverses mutilacions, especialment en la part superior, el que fa que actualment tingui la forma triangular. No hi ha vegetació que posi en perill la seva integritat, i que n'impedeixi fotografiar-la. La pedra no presenta cap tipus d'inscripció. Si bé ara està culminada per una forma triangular cal pensar que inicialment tenia certa semblança amb d'altres termes.</p> | 08246-76 | La Serreta | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes de Sta Eugènia i Vic. Des d'aquesta fita es veu la número 4. a tocar hi ha un camp gran, ara és d'un únic propietari, però abans era de 2; el que no impedeix que una part del camp pertanyi al municipi de Sta Eugènia i l'altre a Vic.</p> | 41.9204200,2.2720200 | 439635 | 4641197 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'accedeix a la fita per un pas que queda entre 2 granges o coberts de l'explotació de can Cuera. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65144 | Fita de can Discorre 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-discorre-1 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>L'amplada de les cares és de 24cm i la gruixària o amplada és de 15cm. La part de la fita que quedaria a l'intempèrie faria 45cm. No presenta cap número no cap inicials gravades. Es troba uns 50m de la casa de pagès de can Discorra. A uns 6m queda la cruïlla de la carretera que porta a Sant Marc i al que duu al mas la Serra de Sant Marc. El seu estat de conservació és força bo tot i que els treballs agrícoles que es fan en dos camps propers fa que es vagi acumulant terra al voltant de la fita, el que pot fer que acabi colgada sota terra si no es té cura d'anar-la descalçant.</p> | 08246-77 | Sant Marc | <p>Segurament deuria servir per indicar la partió entre els municipis de Santa Eugènia i Sant Martí de Riudeperes.</p> | 41.9125100,2.2961800 | 441631 | 4640302 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65144-foto-08246-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65145 | Fita de can Discorre 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-discorre-2 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>És de forma triangular. A la cara més ampla que fa 35cm hi ha les inicials VS, mentre que a les cares laterals que amiden 20cm hi ha les inicials SE. La vara més estreta fa 15cm. Sobre aquesta fita se'n recolza una altra, la Fita de Can Discorre 1. En treballar en els dos caps es va acumulant terra al voltant de la fita, el que pot fer que acabi colgada sota terra si no es té cura d'anar-la descalçant.</p> | 08246-78 | Sant Marc | <p>Tot i no dur gravada l'any 1843 podria ser que hagués se instal·lada aleshores. Presenta les inicials gravades SE (Santa Eugènia) i VS (Vilalleons).</p> | 41.9123300,2.2960900 | 441624 | 4640282 | 1843 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65145-foto-08246-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba uns 50m de la casa de pagès de can Discorra. A uns 6m queda la cruïlla de la carretera que porta a Sant Marc i al que duu al mas la Serra de Sant Marc. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65146 | Fita de can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-pares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita té una amplada de 45 cm, una alçada aproximadament de 68 cm i una gruix de 20 cm. No presenta cap numero ni cap tipus d'inscripció ni data. La pedra no està posada verticalment ja que està una mica tombada. La vegetació que l'envolta és d'alçada petita el que significa, de moment, cap perill per la seva conservació. Envoltada de camps i edificis a prop té les cases de can Parés, el Bulló i el mas Puigoriol.</p> | 08246-79 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8983000,2.2711000 | 439538 | 4638742 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Si continuem en línia recta cap el mas Puigoriol arribarem a trobar una fita. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65147 | Fita de can Serrahima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-serrahima | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Està ubicada en un marge, el que fa que l'accés sigui difícil així com veure la fita, al qual està envoltada de vegetació. En un nivell inferior, a davant, queda el riu Gurri. A mà esquerra hi ha un camp, mentre que a mà dreta hi ha el camí que duu a Vic. A uns 50 m. En línia recta queda la casa de Serrahima. Els costats de la fita amiden aproximadament uns 25 centímetres. El fet que hagi estat colgada parcialment fa que es llegeixin les lletres 'Sta (EU) GENI (A)'. Les lletres EU i A o hi són degut que falta el tros de pedra on estaven. L'estat de conservació és precari; s'han després alguns fragments de pedra, el que impedeix llegir el nom de Vic, i la fita presenta una esquerda vertical, al mig que va de dalt a baix el que posa en perill la seva previvència. La causa podria ser la incidència dels agents meteorològics, fet accentuat en un lloc ombrívol amb una alta densitat d'humitat.</p> | 08246-80 | La Serreta | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes municipals de Sta Eugènia i Vic.</p> | 41.9196500,2.2656100 | 439103 | 4641116 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 65148 | Fita de la Serra de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-sant-marc | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>Peça monolítica de forma triangular i escapçada, de 10 cm per 45 cm (base) i 30 cm els dos costats. Impossibilitat de saber-ne l'alçada a l'estar clavada a terra. Molt bon estat de conservació, estan inscrites les inicials dels municipis que termenejen en aquest punt, així com l'any 1843. El perill de la seva conservació es troba en la vegetació silvestre que creix a prop.</p> | 08246-81 | Sant Marc | <p>Fita instal·lada al 1943 per senyalar els límits entre els municipis de Santa Eugènia, Vilalleons, i Sant Martí de Riudeperes. A la fita hi ha les inicials que designen a cadascun d'ells SE, VS i SMI.</p> | 41.9110400,2.2978300 | 441767 | 4640138 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65148-foto-08246-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65148-foto-08246-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cobert per la vegetació. No es veu des de la carretera. Prop Can Discorre. A l'altra banda de la carretera que porta a Sant Marc hi ha dues fites al mig de dos camps de conreu. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65149 | Fita de Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigoriol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita està formada per un bloc monolític de 20 cm i amb una amplada de 30 cm, sobresortint del terra uns 35 cm, però cal pensar que és més alta. No presenta cap número ni cap tipus d'inscripció ni data. Es troba al punt d'intersecció de diversos camps, el que provoca que quan es treballen s'acumula terra en aquest punt, amb el que la fita està força colgada de terra i vegetació, especialment bardisses.</p> | 08246-82 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8987400,2.2696200 | 439416 | 4638791 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba als peus d'un pal d'electricitat i envoltada de camps de conreu. Es troba a la mateixa línia que la fita de can Parés. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65150 | Fita de Puigsegur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigsegur | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Les cares de la fita amiden 23cm i d'alçada són visibles 40cm. En una cara s'identifiquen les lletres 'S EU/GENI' i al cantó oposa hi ha '46 VICH'. La fita, que en la part superior està arrodonida, està força desgastada, com ho corrobora el fet que se'n hagi desprès un fragment. En un nivell inferior queda la pista o carretera que porta de can Sala a les granges de can Cuera i al camí ral Viladrau 'Vic. Davant de la fita hi ha el mas Puigsegur, adscrit al municipi de Vic, però pertany a la parròquia de Sta Eugènia.</p> | 08246-83 | La Serreta | <p>Fita de delimitació de terme entre Santa Eugènia de Berga i Vic.</p> | 41.9184900,2.2698300 | 439452 | 4640984 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 65151 | Fita de Puigsegur 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigsegur-2 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La fita, esta força desgastada, especialment en la part superior, que acaba amb punt rodó. Es dificultós llegir les lletres gravades a les cares. Cada costat té una amplada de 25cm. En una de les cares s'hi pot llegir 'S EU/ GENIA' i en el cantó oposat '45 VICH'. L'entorn més immediat presenta vegetació, que en créixer tapa la fita. També és de destacar la presència de camps en les proximitats. A prop hi ha la capella de Sant Llàtzer (Calldetenes) i la urbanització de can Gorcs. Adscrita aquell municipi.</p> | 08246-84 | La Serreta | <p>Fita de delimitació de terme entre Santa Eugènia de Berga i Vic.</p> | 41.9200100,2.2703300 | 439495 | 4641152 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||
| 65152 | Fita del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX -XX | <p>Fita adossada en el mur que hi ha al carrer del Reguer, el qual es troba davant de l'antic cementiri. No és possible veure les 4 cares de la fita atès que està empotrada en sentit vertical. L'alçada de la pedra és de 57cm, mentre que té una gruixària de 25cm. A mà esquerra queda l'antic cementiri, bastit a la segona meitat del s XIX; per davant del mur passen vehicles i vianants. L'entorn és correcte.</p> | 08246-85 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La fita servia per delimitar els municipis de Sta Eugènia de Berga i Taradell; segons les actes de reconeixement de termes dels anys vint del segle XX. Arran del canvi de límits entre els 2 pobles (1991) la fita no està vigent.</p> | 41.9009600,2.2845800 | 440659 | 4639027 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | De cara a la futura urbanització de l'espai que ara ocupa el poble, s'hauria de preservar la fita i seria interessant que quedés ubicada en el mateix lloc on es troba ara. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65153 | Fita del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-collet | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La fita amida 20 cm de gruix, amb una llargada de 26cm, i en quant a l'alçada es veuen prop de 50cm. La pedra no presenta cap tipus d'inscripció. La pedra, petada per la part superior, està mig tombada i envolada de Bardisses.</p> | 08246-86 | Sant Marc | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes de Sta Eugènia i Calldetenes, (abans Sant Martí de Riudeperes).</p> | 41.9215000,2.2837200 | 440606 | 4641309 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La fita està situada a la cruïlla del camí ral de Sta Eugènia- Calldetenes amb el camí que porta a l'ermita de Sant Marc. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 65155 | Font de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanelles-1 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La font té un tub de ferro amb un diàmetre de 5 cm el qual surt d'un mur de pedra d'1m d'alçada, fet amb pedra del país i algun maó. Als peus de la font hi ha un abeurador, fet amb pedra del país i que amida 2'75 m de llargada exterior per 2'60 m de llargada interior, 55 cm d'amplada exterior i 43 cm d'amplada interior. De les bandes surten uns murs de pedra amb el què aquest espai fa una espècie de tancat. L'entorn més proper està en força mal estat i brut, per la presència de vegetació que ho va colgant tot sota terra. Manca el manteniment provocat pel fet d'estar fora de servei. La vegetació va ocupant les parets, i el ciment que recobria les pedres de la paret ha saltat parcialment en algunes zones.</p> | 08246-88 | Sant Marc | <p>A la font s'hi aturaven a veure les vaques i també la mainada del poble que anava a fer berenars a la zona arbrada, plena d'ombres, que queda per sobre la carretera. Es tracta d'una font que sempre raja, però la proporció d'aigua varia segons les èpoques de l'any. L'aigua fa el següent trajecte: de la font a l'abeurador i d'aquí cap a la bassa per mitjà d'un canalet. A prop hi ha el molí de vent de Fontanelles. Tot aquest conjunt, sobretot la bassa i l'estructura del rec, així com la font, podrien ser més antigues i datar d'època contemporània.</p> | 41.9127600,2.2904900 | 441160 | 4640334 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65155-foto-08246-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65155-foto-08246-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65167 | Glorieta del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-del-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | Coberta de vegetació completament | <p>La glorieta és de planta rectangular (3'1x2'95). Formada per 4 pilars, un per cantonada fes de pedra del país, amb una alçada de 2'15m amiden d'amplada i llargada 40cm. Al centre hi ha un brollador de planta circular i fet de totxo. Té un diàmetre interior d'1m i exterior d'1'6m. L'alçada interior de les parets del brollador és de 40 cm. El tub de l'aigua té un diàmetre interior de 8 cm i un gruix de 30cm. La vegetació va cobrint tot i en estar en desús el brollador farà que acabi colgat sota les herbes. Els pilars de la glorieta, sotmesos als agents meterològics, es van deteriorant. Damunt de 2 pilars encara s'hi veu una biga de fusta. La urbanització d'aquest espai en pot comportà la seva total desaparició.</p> | 08246-100 | Plantalamor-Gener | <p>La coberta de la glorieta era una cúpula en forma de triangle amb ús de teules. L'aigua que sortia pel brollador venia de la mina de la Font Freda i un cop sortia anava a parar el llac.Des d'aquest punt, enlairat sobre la carretera de Vic-Taradell, és té molt bona visita sobre els masos Gener, Fontanelles, els Frares i el Gener.</p> | 41.9084900,2.2787400 | 440181 | 4639868 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65167-foto-08246-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La glorieta esta situada entre la carretera i els carrers asfaltats d'una futura urbanització. Al voltant tot el que en altre temps tenia una presència ara es troba en estat d'abandó: creixement de vegetació silvestre en una zona que abans eren jardins, el llac es va fent malbé i la casa de Villa Carmen esta deshabitada. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65171 | La rectoria i farmàcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-i-farmacia | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una porta i una finestra de l'antiga rectoria de Santa Eugènia, conservades a la façana principal de l'actual farmàcia del municipi. La porta la integren 22 pedres, de les quals 11 formen l'arcada com a dovelles. La porta té una alçada interior de 2'10m, una amplada interior de 1'65 i una amplada exterior de 3'06 m. El gruix de les pedres és de 20 cm i les dovelles tenen una llargada oscil·lant entre els 75 cm i 1m. Presenta un bon estat de conservació, si bé el fet de tractar-se d'una pedra de tipus sorrenca fa que es vagi desengrunant progressivament i que es vagi esborrant la inscripció que l'encapçala. Alhora, a la part central de l'arcada, hi ha dos claus en què s'hi pengen guarniments de Nadal. Finestra formada per una llinda que té una alçada de 32 cm i una llargada de 1'10 m i la reixa de ferro de fosa, més petita que la llinda. La obertura té una alçada de 1'05 m i una amplada de 85 cm. Es troba en força mal estat de conservació, degut a l'acció d'erosió sobre la llinda, feta amb una pedra sorrenca que es desfà fàcilment, el que ha fet que no es pugi llegir la inscripció que hi ha sota la data. Alhora, un fil de telèfon travessa per sobre la banda dreta de la llinda.</p> | 08246-104 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Originàriament aquests elements formaven part de l'antiga rectoria. La porta d'entrada a la rectoria, actualment dóna accés a la farmàcia i encapçala l'arcada una inscripció gravada en pedra i a l'interior dos cercles en què s'hi pot llegir: Ave Maria sin pecado concebida, tot i que estigui parcialment esborrada. Mentre que la llinda que corona l'obertura de la finestra té gravada la data 1704 i per sota hi havia hagut una inscripció que podia correspondre al nom del rector que pel que s'intueix podria dir-se Johan.</p> | 41.8999300,2.2831900 | 440542 | 4638914 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65171-foto-08246-104-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A les juntes i tapant la part superior d'algunes pedres hi ha ciment, element que desmereix aquest element arquitectònic. A prop queda la casa de can Parrella, amb elements arquitectònics del segle XVIII. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE LA FARMÀCIA DE SANTA EUGÈNIA | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65194 | Mina de la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>La mina té una forma de L capiculada. S'accedeix al punt de recollida per un passadís de 3m de llarg, 1'40 alçada que impedeix caminar dret, i una amplada entre 0,70 i 1m. El sostre el formen quatre lloses de pedra de forma rectangular. Al final del passadís hi ha una bassa que té una amplada de 1'30m, llargada 2'30 i fondària oscil·lant entre 1-1'20 m, el terra del fons és de pedra i al seu interior hi ha dos esglaons. La mina presenta un bon estat de conservació i en el seu interior encara hi ha aigua. L'entrada té les parets de totxo, però el passadís està fet amb pedra seca i pedra unida amb morter de calç. A l'interior hi ha una paret de maons. Està brut i deixat amb presència de runa i accentuat pel fet que a la casa no hi viu ningú. Uns troncs i unes uralites tapen l'entrada.</p> | 08246-127 | Nucli de Santa Eugènia | <p>S'extreia aigua per ús de la casa i consum del bestiar. Es diu que havia servit d'amagatall o refugi durant la Guerra Civil. La presència de 5 voltes petites a les parets que envolten la bassa podrien ser les restes d'algun establiment que fes ús d'aigua, cas d'una adoberia. Una de les voltes conté la bomba que fa pujar l'aigua de casa.</p> | 41.9048600,2.2844700 | 440653 | 4639461 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65194-foto-08246-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65194-foto-08246-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65196 | Molí de vent de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-fontanelles | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>El molí que té un 10 m d'alçada i una amplada de 1'9 m i llargada de 2'15 m ,està bastit amb maons massissos units amb morter de calç. La única obertura la forma una porta rectangular de 1'80 alçada i 80 amplada,. A la part posterior hi ha un respirador que fa de coronament. Per sobre passa la carretera que porta de Fontanelles a cal Rei, a tocar hi ha la font de Fontanelles, un canal i una bassa. Per sobre queden uns arbres, paratge on hi anava la canalla a berenar. L'accés és fàcil, ja que es pot fer des de la mateixa carretera a peu, tot i quedar a un nivell inferior. En estar en desús, la part superior està coberta per vegetació. A l'interior, en un xamfrà hi ha escala feta de trenta barilles de ferro a mode de graons que permet accedir a la part superior de la construcció. Entre les barilles hi ha una distància de 45 cm. Seguint la carretera es pot accedir a Calldetenes i a Sant Marc.</p> | 08246-129 | Sant Marc | <p>La seva finalitat era fer pujar l'aigua des del pou i des d'aquí cap a Fontanelles per a un ús domèstic. Amb el temps s'instal·là un motor, amb el que el molí quedà en desús.</p> | 41.9127400,2.2904900 | 441160 | 4640331 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65196-foto-08246-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65196-foto-08246-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65221 | Porta d'accés a la finca de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-dacces-a-la-finca-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La porta està formada per dues fulles de ferro forjat, coronades per una llinda, també de ferro forjat, on es veu la lletra F en daurat i que correspon al cognom de Fontcuberta. Una bola de pedra corona els dos pilars de planta quadrada (68 per 68 m). L'entrada té una alçada d'uns 5 m, i la fulla de l'esquerra té una porta interior, que mesura 75 cm d'amplada i 2'4 d'alçada. Poc abans d'arribar al portal, la pista o carretera es bifurca i permet anar cap a Saladeures o bé cap a Vilalleons i el mas el Lleopart. Entorn net amb presència de camps i arbres abans d'arribar a la finca.</p> | 08246-154 | Sala-d'Heures | <p>La porta es va fer amb motiu dels casaments de M. Carmen Torrado de Fontcuberta (1952), M. Dolores de Aguilera de Fontcuberta (1953) i Carmen de Aguilera de Fontcuberta (1954). Abans hi havia hagut una cadena de ferro que unia les dues pedres que precedeixen l'entrada.</p> | 41.9042700,2.2998100 | 441925 | 4639385 | 1952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Abans de la porta, hi ha a banda i banda, una filera de boixos, precedida per unes pedres (56 cm de llargada per 46 cm d'amplada) que tenen inscripcions gravades, en una es pot llegir 'camino particular' i l'altra 'prohibido el paso', a prop hi ha la casa de pagès de Saladeures. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 65222 | Porta del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | En previsió de les obres d'ordenació urbanística en aquest indret la creu serà traslladada. | <p>La porta té una amplada de 1'38m i una alçada de 2'4m. La llinda superior, que té una llargada de 1'85m i una alçada de 25 cm, té gravat la data de 1876 i una creu llatina. Els quatre brancals (25cm x25cm) i els dos inferiors són de pedra. La porta interior, originària, de xapa de ferro (meitat reixa) fa 2'45 de alçada i 74 cm d'amplada cada fulla. Els brancals laterals, en ser de pedra sorrenca, estan força desgastats, tal i com passa amb al llinda superior en que gairebé no es pot llegir la data. Falta de manteniment de la façana principal, ha saltat la pintura blanca de l'arrebossat, motivat per la construcció del nou cementiri, fet que provocà la desaparició d'aquest del nucli urbà de la població.</p> | 08246-155 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Construït a la 2 meitat dels XIX en substitució del que hi havia al voltant de l'església parroquial. La porta conserva gravada a la llinda superior la data de 1876.</p> | 41.9009500,2.2844900 | 440651 | 4639026 | 1876 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65222-foto-08246-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una creu de ferro corona la coberta, de teula, d'entrada al cementiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||
| 65224 | Pou de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-coll | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XX | En desús | <p>Construït amb pedra del país, còdols i maons units amb morter de calç. L'obertura que facilitava extreure`n l'aigua mesura 1'60 m d'alçada i 70 cm d'amplada. A banda i banda de la façana hi ha un reposador, de pedra. Té una coberta de teula àrab, a dos vents, i per sota rajola plana. Es troba situat sobre un pujolet, en un lloc assolellat i amb vegetació típica d'un àmbit secà. A prop queda la font del conill, el riu Gurri a l'altra banda del qual hi ha la casa de can Baixeres (municipi de Vic). Per sobre la carretera queda la casa de can Coll i també hi ha l'empresa de Vivers Tortadès. Presenta un mal estat de conservació, amb caiguda d'arrebossats, teulada en mal estat i uns cables metàl·lics que envolten el pou. La vegetació que l'envolta no en dificulta ni la visió ni la conservació.</p> | 08246-157 | Zona del Bulló | <p>La funcionalitat d'aquesta estructura era portar aigua a can Coll. Els reposadors servien per posar-hi les galledes. El riu, a sota el pont, fa de partió entre els municipis de Santa Eugènia i Vic. Si bé està feta proper al riu Gurri no agafa l'aigua del riu. Va estar en funcionament fins els anys 70. La carretera de terra que va de Casanova de Plantalamor al Genís és emprada per la gent gran per anar a passejar. Al riu Gurri encara queden evidències de la palanca que permetia creuar-lo.</p> | 41.9034100,2.2663500 | 439149 | 4639312 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||
| 65226 | Pou de can Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Presenta bon estat de conservació si bé avui dia ja no se'n treu aigua. | <p>La caseta del pou té una alçada de 2'35m una amplada de 1'65m i una llargada de 1'65m. Les parets estan construïdes amb maons. Les teulades a dos vents és de maxambrat i pollant. La portella per on s'agafava l'aigua és de fusta, i té forma quadrada 1m alçada i 70 cm ample. La fondària del pou és d'uns 6m. L'entorn és força dolent en haver-hi a tocar el carrer Pirineu que no té voreres, presenta un alt índex de trànsit i a més hi ha una granja amb la consegüent emanació olors.</p> | 08246-159 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Pou construït per Joan Comas Surroca a la dècada dels anys 20 a fi d'agafar aigua per a ús dels residents a can Sacaire, on es rentava roba per a gent de Vic. A més de la carretera que porta al mas Roure i connecta amb la carretera de Saladeures davant mateix hi ha el vial que porta a la granja Natàlia i al barri de la creu del Cim. Els elements patrimonials més pròxims són el pont de can Sacaire i la mina d'aigua de la Gatonera.</p> | 41.9051600,2.2839900 | 440614 | 4639494 | p.1920 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/