Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65122 | Capitells romànics de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-romanics-de-santa-eugenia | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XI-XIII | Renovats i restaurats | <p>Es tracta de dos capitells que van aparèixer isolats en el decurs de les obres de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i que foren recollits i dipositats a l'ajuntament del mateix municipi. Si bé, es desconeix la seva ubicació exacta, aquests s'associen a l'església romànica de Santa Eugènia i sembla que aquests haurien estat extrets del seu lloc original i, possiblement, amortitzats com a material de rebuig en un moment indeterminat. Actualment, el principal conjunt de capitells conservats es troben a l'entrada a l'església de Santa Eugènia de Berga formant la portada a partir d'una configuració d'arcs de mig punt o arquivoltes, amb capitells, columnes. Els fust de les columnes i algun altre element de suport varen ésser renovats i restaurats, i podria ser que en aquest moment s'extraviessin aquestes dues peces. en canvi les bases i tota la decoració que es desenvolupa al capitells, arcuacions i arcades són genuïns. La decoració de les bases és molt simple, consta d'elements sobreposats formats per parts còncaves entre dues de convexes. Tanmateix, és en els capitells on hi trobem tot el desplegament d'elements decoratius característics de l'anomenada escola escultòrica de Vic o Ripoll, ben present a Osona i el Ripollès durant la segona meitat del segle XII. Es creu que el conjunt forma part del taller o escola d'escultors que es va moure per Osona, el Ripollès i alguns indrets de la Garrotxa i el Berguedà que es coneix com l'Escola de Ripoll. S'anomena així perquè va treballar en diferents obres del monestir, sobretot a l'ala més antiga del claustre, que va fer construir l'abat Ramon de Berga a partir del 1172. Aquesta escola va treballar molt a la catedral de Vic, a Llucà i a diferents esglésies de la Plana de Vic. Els elements més destacats són els quatre capitells que sostenen les dues arquivoltes i que tenen una estructura que recorda els capitells corintis. La temàtica d'esquerra a dreta és: Primer capitell format per dos pisos de fulles, el primer d'un terç d'alçada, mentre que les del segon són més allargades i s'enrotllen en volutes sota els angles superiors del capitell i enmig hi té un cap en relleu. Segon capitell que té a sota l'angle de l'àbac, personatges asseguts amb trets simiescos a les cares i fulles sota els angles del capitell; enmig hi ha un element vegetal estilitzat. El tercer capitell, o el de l'interior del costat dret, té dos nivells de fulles recorbades que emmarquen una palmeta central, a la part inferior, mentre que les del nivell superior són més amples i es situen sota l'angle, enmig hi ha esculpit un cap o una carota. El quart capitell, d'influència coríntia, té representats dos ocells que s'enfronten a l'angle de l'àbac, amb motius vegetals en forma de palma a la part inferior. Per sobre dels àbacs dels capitells i resseguint els plecs de la portada fins al pla de la façana hi ha una imposta en forma de cornisa que té una decoració vegetal continua a mode de fulles amples que omplen les corbes que forma ja corda o tija. Tot sembla indicar que aquestes peces formen part del mateix conjunt, tot i que el seu alt grau d'erosió fa que només a través d'un estudi complert realitzat per un tècnic especialista pugi aportar nova informació.</p> | 08246-54 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquests dos capitells es creu que procedeixen de l'església i que amb motiu d'algunes obres de restauració o ampliació es van treure del seu lloc primitiu emplaçament. Durant molt temps es varen guarda a l'Ajuntament de Santa Eugènia, fins que al 1936 o 1939 es van recol·locar empotrats en el mur arrodonit de factura moderna que fa de suport a l'antiga placeta del Pedró, tot i que actualment es tornen a trobar en dependències municipals, a causa de l'estat avançat d'erosió (2006). Es tracta de dues peces que presenten una disposició clàssica arcaica formada per derivacions del tipus corinti o ornamentació que recorda les fulles d'acant molt primitives i un treball senzill de trepa, més acostada a les obres del segle XI. El seu estat de conservació dificulta determinar la seva primitva funció i l'època d'execució.</p> | 41.9002100,2.2830100 | 440528 | 4638945 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65122-foto-08246-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65122-foto-08246-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65122-foto-08246-54-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troben ubicats a les dependències de l'Ajuntament de Santa Eugènia. | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||
| 65166 | Gegants de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Jaume Pérez. www.staeugenia.diba.es/entitats/grallers</p> | XX | <p>L'Eugènia de 36 Kg. I 3'60 m, la geganta, va ser pagada per 'L' Associació de Pensionistes / Casal d'Avis' que n'escollí el nom, és tracta de la representació d'una pubilla catalana. En Berga, el gegant, de 36 Kg. I 3'70 m, de fou comprat al mateix temps i al mateix lloc per l'ajuntament per a completar la parella, el nom d' En Berga fou triat en un referèndum entre la població, organitzat per la colla gegantera acabada d'estrenar. El nom de Berga, que complementa el nom del municipi, prové d'una vila rural documentada des de l'any 910 i que es recorda encara per la partida de terra anomenada els Plans d'en Berga.</p> | 08246-99 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Gegants creats l'any 1996.Estrenats el dia de la Festa Major, 1 de setembre de 1996 i 'batejats' el 13 d'octubre del mateix any; foren els padrins els gegants del Carrer de la Riera de Vic, Guillem de Caçador i Caterina, i els gegants de Taradell, Guillem de Montrodon i Tiburgeta de Taradell. Cap al 1995 de diferents grups de joves de la parròquia va sortir la idea de fer un grup de grallers. Un any més tard, l'ajuntament anunciava que, a iniciativa i alhora ajudats econòmicament pel casal dels avis, volia comprar una parella de gegants. Arrel d'aquesta proposta tornà a prendre força la formació d'un grup de grallers, però ara, amb l'objectiu més clar de poder, a part de les altres coses abans esmentades, acompanyar els gegants del poble. Una quinzena de joves dels diferents àmbits del poble ens començàrem a trobar i fer els primers assajos durant l'estiu d'aquest mateix any (1996), de forma amateur. La primera sortida oficial va ser a Santa Eugènia, durant la festa dels Tonis de l'any 1997. Al cap d'uns mesos després de la primera sortida, que van batejar el grup amb els nom actual de 'Els Grallers de la Nau'.</p> | 41.9002100,2.2830000 | 440527 | 4638945 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Desde de l'any 1999 tenen un Ball propi amb música composta per Sebastià Bardolet i coreografia d' Antoni Rodríguez per a gralla seca, gralla dolça i baix. Fou ballat per primera vegada a la mostra de Balls de la Ciutat Gegantera de Vic i estrenat oficialment el 3 de setembre a l'inici de la Festa Major. Aquest ball es fa en ocasions especials. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||
| 65169 | Lipsanoteca de fusta de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-fusta-de-santa-eugenia | <p>JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:549-550. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Lipsanoteca 2 de Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:258. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | Aquesta peça es troba en un estat de conservació bastant deficient. | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb un diàmetre màxim de 8 cm, un diàmetre de boca de 5'20 cm i una alçària de 5'15 cm, amb una amplària de 4'5 cm. Aquesta petita lipsanoteca de fusta presenta una forma de casquet esfèric, amb una base més ampla que l'obertura superior. A l'interior hi ha fragments del material que corresponia a la tapa. L'objecte fou treballat al torn i buidat per dintre de manera que les seves parets formen una planxa de fusta molt prima i uniforme. Tot i que es tracta d'una mostra molt senzilla, presenta una decoració policroma feta amb bandes de diversos colors que cenyeixen horitzontalment el recipient. A la zona mitjana destaca una banda de color vermell força ampla, amb tres franges negres més estretes superposades, i a l'altura de l'obertura superior hi ha una línia negra sobre unes tonalitats de color ocre i marró, molt d'acord amb altres models similars a l'època. A l'interior hi van aparèixer restes, molt malmeses, de pergamí.</p> | 08246-102 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Es fa difícil saber la data en què fou confeccionada aquesta peça, ja que fou trobada sense cap documenta a l'interior que la pogués identificar. No obstant les dificultats d'atribució cronològica, aquestes peces permeten proposar una datació relativa a les dues fases de construcció de l'edifici. Suposant que es pogués relacionar amb la segona consagració de l'església de l'any 1173, la seva datació podria correspondre aproximadament cap a aquest moment, segons A. Pladevall i A. Diéguez.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 717. Data d'ingrés: 1971. Aquesta peça, tot i que en el moment de la seva troballa tenia la massa de betum i cera en molt mal estat de conservació Eduard Junyent hi va documentar la presència del segell de Bernat Tallaferro. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||||
| 65173 | Lipsanoteca de ceràmica de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-ceramica-de-santa-eugenia | <p>BARRACHINA, J. (2003). Lipsanoteca de Santa Eugènia de Berga. AADD. (2003). Guia de les col·leccions. Museu Episcopal de Vic: 252. JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:550. PLANELL, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:249-250. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XI | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb una amplada màxima de 7'70 cm, un diàmetre de base de 4'5 cm i una alçària de 6'23 cm, amb una obertura superior de 3 cm. Presenta una forma ovoïdal, similar a una petita olla, de la qual foren suprimits el coll i la nansa, i només en resta part de l'arrencament. Aquesta peça, de factura senzilla i forma globular, ha estat feta al torn ràpid en argila envernissada de color vermell fosc o amb vidriat marró, amb lleugers jaspiats més foscos. Com als figons vitris, se li va trencar el llarg coll per tal de poder-hi introduir les relíquies i presenta una esquerda en diagonal que la secciona en dues meitats i l'arrencament d'una nansa. És una de les ceràmiques vidriades més antigues trobades a Catalunya, després de l'antiguitat, originària de Còrdova i datada de cap a l'any 1000. Tancada i utilitzada com a lipsanoteca a mitjan segle XI. Es creu que l'envàs original portava algun tipus de líquid preuat procedent del califat cordovès. Els envasos, en alguns casos, es reutilitzaven litúrgicament, i això ha permès la seva supervivència. L'obertura superior fou tapada per un segell de centre el·lipsoïdal, envoltat per l'efígie del comte Bernat Tallaferro, impresa set vegades. Sis dels estampillats discorren en cercle entremig d'evidents empremtes digitals damunt la cera, restant marcada únicament la pedra de l'anell amb la representació en relleu d'un cap humà. Però el setè estampillat que figura en la part central de la massa de cera i betum deixà impresa, a més de la pedra, la muntura del segell en un oval, que entre dues gràfiles paral·leles porta la inscripció de 'Bernardus comes' en lletres capitals. Segons documenta Pladevall, contenia restes d'ossos i d'un teixit envoltori, del tot malmès, de lli.</p> | 08246-106 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Posar relíquies d'algun sant en els altars quan es consagraven era un costum de l'església catòlica que s'ha mantingut fins els nostres dies. Aquesta pràctica era una continuació de les celebracions sobre tombes o relíquies de màrtirs per demanar la seva intercessió davant Déu i com a ritual de sacralització d'un nou espai de culte. Sovint també passava que quan alguna església es consagrava més d'una vegada es posaven noves relíquies i les antigues es guardaven al mateix reconditori. L'aproximació cronològica ens l'aporta el segell de la lipsanoteca. Aquest segell de cera que la tapa és el primer que es conserva d'un comte català, i correspon al comte de Besalú Bernat Tallaferro (994-1020), posteriorment utilitzat pel seu germà Oliba (971-1046) abat de Ripoll i Cuixà, més tard bisbe de Vic. El segell, usat pel bisbe en el moment de la deposició de les relíquies estava estampat set vegades, tal com prescrivia el text del pontifical de Vic del segle XI. La diversificació tipològica dificulta una possible comparació estilística amb altres peces catalanes o foranes. Aquest segell és idèntic al de la lipsanoteca que hi ha al mateix Museu (n. 2 286) procedent de Sant Pere de Casserres, la qual té també el recipient tapat amb un segell, impresa amb la llegenda 'Bernardus Comes'. I segons Junyent el camafeu romà és idèntica a la impressió d'altres dos, un al de Sant Pere de Casserres, església monàstica acabada cap a 1039, i l'altra Sant Julià de Vilatorta, consagrada el 1050. Es tracta en els tres casos de la utilització d'un mateix segell, corresponent a un dels anells que els bisbes i magnats es transmetien per testament i que eren elaborats amb camafeus o coral·lines antics i d'època romana. A través del segell i de l'acta de consagració de Santa Eugènia del 1173 tenim una referència a una església més antiga, construïda al darrer terç del segle XI. El segell ha estat datat entorn la primera meitat del segle XI, si es relaciona amb el bisbe Oliba i si tenim en comte que en el ritu de consagració de les esglésies, i en concret, de l'altar, un cop beneïda i ungida l'ara amb els sants o lis, eren dipositades les relíquies al reconditori, segellades amb el propi segell del consagrant. Cal recordar que Bernat I de Besalú va morir el 1020 i que la peça podria haver estat propietat del bisbe Oliba i utilitzada fins als volts del 1075.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1000 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65173-foto-08246-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65173-foto-08246-106-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 732. Data d'ingrés: 1971. El segell d'autenticitat de les relíquies es va fer amb l'anell del comte de Besalú, Bernat Tallaferro (1020) 'Bernardus Comes' centrat per un camafeu romà, amb bust viril. L'actual església de Santa Eugènia és del segle XII (1173) encara que l'anterior degué ser consagrada a mitjan segle XI, per l'abat Oliva (1046), germà de Bernat Tallaferro que degué heretà i emprar el segell. Aquesta lipsanoteca es degué reutilitzar en la reconstrucció aprofitant el segellat d'autenticitat de les relíquies. | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||
| 65246 | Retaule Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-sant-isidre | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. DALMAU, A. (2005). Santa Eugènia de Berga. Un poble per descobrir.Ajuntament de Santa Eugènia de Berga.</p> | XIX-XX | <p>El retaule està situat a l'interior de l'església parroquial, a l'espai lateral dret que dóna accés a la sagristia. Presenta quatre pisos ordenats cadascun en tres compartiments; als laterals es distribueixen 8 pintures, sis sobre fullola, i dues, les inferiors, sobre fusta, les quals fan referència a la vida de Sant Isidre i el mon agrari. Presideix el retaule una imatge del sant, i en el nivell immediatament inferior n'hi ha una de la Puríssima. Formen part del conjunt un conjunt de pintures afegides posteriorment al retaule. Al nivell superior, a la banda esquerra hi ha representat Sant Isidre que ofereix gra a un nen, i a la dreta alimenta uns coloms amb granes de blat. Al pis central, a la part esquerra, apareix el sant que resa mentre un àngel llaura la terra amb un parell de bous, i al adreta, veiem el sant que clava una agullada a terra i fa brollar una font d'una roca. Als nivells inferiors hi ha pintats diversos paisatges rurals i diverses eines del camp.</p> | 08246-179 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La imatge de Sant Isidre fou beneïda i inaugurada el 15 de maig de 1939, i tant aquesta com la de la puríssima foren realitzades a Olot per autor desconegut. Si que es coneix l'autor de les pintures sobre fullola, aquestes foren realitzades pel pintor vigatà Ramon Torrents i Riu els anys 1944 i 1945, en substitució d'unes fetes sobre tela a la dècada dels anys 1920-1930, i que foren malmeses durant la Guerra Civil. Es coneix que el pagament de les pintures de Torrents es va fer amb els recursos aportats, majoritàriament, pels administradors de la confraria de Sant Lluís i de les filles de Maria. I també que les dues pintures inferiors, realitzades sobre fusta, daten dels segles XVII o XVIII. El retaule conserva algunes dates inscrites en diversos punts del conjunt, que semblen fer esment a diverses fases i remodelacions. A la part central apareix, en relleu daurat sota la imatge de la Puríssima l'any incomplet de 16??, que sembla correspondre a l'any de la construcció. Les fonts existents permeten documentar que al 1634 ja existia l'altar de Sant Isidre i que en la crònica de la visita pastoral del bisbe Antoni Pasqual, feta el 12 d'agost de 1686, també hi consta l'altar. Les dues altres dues dates, 1762 i 1888, pintades en color groc sobre fons negre, estan distribuïdes en dos medallons, els dos primers números de les quals són a la banda esquerra, i els últims són a la banda dreta del cos central. Es té notícia que al 1762 Nicolau Castellet va daurar el retaule per 250 lliures. I que el conjunt també fou reformat al 1888, realitzant-se alguns treballs de millora i en motiu de la primera celebració de la festa dels Tonis al municipi, que tingué lloc aquell mateix any. L'any 2000 tingué lloc la restauració del retaule a mans del Servei de Béns Mobles de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la parròquia i l'ajuntament de Santa Eugènia de Berga.</p> | 41.9002700,2.2833300 | 440554 | 4638952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65246-foto-08246-179-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65255 | Sardana de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Anton Dachs PERALBA, A. (1940-1960) Que bonica ets Santa Eugènia. Partitura.</p> | XX | <p>Sardana de Santa Eugènia de Berga que porta per títol: Que bonica ets Santa Eugènia Musica: Andreu Peralba Lletra: Salvador Junyent Som la gent de Santa Eugènia que venim tots a cantar la sardana del nostre poble perquè la puguem ballar fins les flors amb harmonia posen goig llum i color i l'ambient és d'alegria tot respira pau i amor. Les places i els jardins del nostre poble et deixa un bes dolç llum per recordar un lloc meravellós on tots podem mirar el verd dels arbres i els ocells cantar Quan passes pels carrers ditxós qui els mira somriuen els rosers amb el goig teu les roses i els clavells ajuntant un pom que bonica que ets Santa Eugènia Mentre puntegem la sardana amb gran delit als braços tots mirem enlaire I cada punt es un arpegi en l'infinit que tos fem més bonic amb el nostre aire I mentre volen les senyeres per l'entorn els fadrins volten les donzelles Els cors bateguen forts tots donem-nos les mans Ballem la nostra dansa catalans.</p> | 08246-188 | <p>Obra d'Andreu Peralba Codina, nascut al Bages 1906, fou músic i mestre de Sallent. Entre les seves obres destaquen: La Plaça de Sallent (1943), Dansaires Sallentins i Pardal enamorat (1948), L'Andreuet (1954), Cel blau, Petit i eixerit i la més bonica de Sants (1955), El tranquil drapaire i Nostra Dansa (1956), El Pepet enamorat i La iaia Lola (1957), És per tu (1958) i Sallent primera ciutat gegantera (1985). Tot i que la sardana no porta data, aquesta es deuria fer, segurament per encàrrec, entre els anys 40 i 50 del segle XX. Es tracta d'una sardana coral, és a dir una composició que té lletra i per tant pot ser cantades. Degut a l'impuls del cant coral i a la utilització per part dels compositors de sardanes de cançons populars, aviat varen aparèixer compositors i poetes que feien sardanes per a lletres, lletres per a sardanes o bé tot a l'hora. Passat el periode orfeonístic català, les sardanes corals han entrat en un parèntesi només obert, de tant en tant, per algun intent de rellançament. L'origen de la sardana és difícil de determinar, en primer lloc cal remarcar que la dansa circular en col·lectivitat es veu repetida en multitud de danses que no tenen cap relació directa amb la sardana. Cal descobrir per tant l'origen de la divisió numèrica dels passos i compassos, la diferencia de les altres. Els únics documents que ens resten de la sardana, abracen el període comprès entre els segles XVI i XVIII. És possible que el ball rodó i el ball mesclat siguin els precursors de la sardana, tal i com l'entenem ara. Les ballades a la plaça del poble es fan molt nombroses durant el segle XIX, hi intervenien gent de totes les edats. El programa es componia de quatre contrapassos, llargs i curts, i es cloïa la tarda amb una sardana. Cap el 1825, apareix la 'sardana llarga', com a fruit del desig popular d'evitar el problema d'espai que representava ballar el contrapàs. El primer pas d'aquesta transformació va consistir a duplicar el nombre de compassos de la sardana curta, però sense alterar el seu marc mètric. Després de la guerra, mica en mica, tornen a aparèixer les entitats sardanistes. Al 1950 es constituí l'Obra del Ballet Popular de manera formal, amb l'objectiu de coordinar les entitats propulsores i s'establiren les 'Jornades d'Estudis Sardanistes' ( 1959 ), el 'Dia Universal de la Sardana' ( 1960 ).</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1956 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Andreu Peralba i Salvador Junyent | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||||
| 65142 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-1 | XX | <p>Les festes s'inicien el dia abans de Sant Antoni, amb una missa en honor al Sant, l'endemà hi sol haver activitats diverses per a tots els públics i edats. Des de representacions de teatre, interncanvi de plaques de cava, el concurs de dibuix infantil, etc. Els elements més destacats són el passa carrer, el sopar i el ball dels Tonis. El dia següent, es fa l'esmorzar de traginers, una missa a les 11h i el passant dels tres tombds, amb els abandarats i pubills que correspongui aquell any.</p> | 08246-75 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Festa tradicional catalana que a Santa Eugènia es celebra ininterrompudament des dels anys 30 i ha esdevingut la festa més cohesionadora del poble. Aquesta celebració es documenta per primer cop al 1888 en motiu d'unes obres al retaule de Sant Isidre. S'edita una petita revista municipal on es fa propaganda i difusió de la festa i a l'arxiu municipal consta nombrosa documentació, sobreto gràfica, de la festa i els tipus de celebracions que s'han fet al llarg dels anys.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1939 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65251 | Zona d'interès arqueològic a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dinteres-arqueologic-a-sant-marc | X-XIV | Desconegut | <p>Es documenta la presència d'unes tombes de lloses a l'extrem del Pla de Sant Marc. Per informadors orals, aquestes encara podrien restar visibles, i gent gran del poble recorda haver-les vist i que algú havia guardat algun fragment de llosa. En altres llocs del terme es documenten restes de ceràmica també pendents d'estudi i atribució.</p> | 08246-184 | Sant Marc | <p>La zona de Sant Marc presenta una llarga ocupació antròpica, tant per la seva situació privilegiada sobre la plana com pel fet de tractar-se d'una zona de pas. No és estrany, doncs, que aquest lloc fos utilitzat com espai d'enterrament, molt abans de la construcció de l'ermita. La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Santa Eugènia de Berga, tot i no estar molt ben documentada ni presenta a la Carta Arqueològica de Catalunya, queda palesa per la troballa de diversos materials associats a aquests periodes. El vestigi més important, fins al moment documentat pertany al periode iibero-romà, i romà amb el pas d'una via romana, així com per les troballes d'alguns fragments ceràmics associats a aquest període.</p> | 41.9141500,2.2903200 | 441147 | 4640488 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65251-foto-08246-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65251-foto-08246-184-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65252 | Zona d'interès arqueològic a Plantalamor-Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dinteres-arqueologic-a-plantalamor-gener | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Desconegut | <p>A la col·lecció de prehistòria de J. Sala i Moles de Vic, segons Pladevall, hi havia dues destrals de pedra recollides entre Plantalamor i el Gener. Es desconeix la localització exacta de l'indret on van aparèixer i les característiques de les mateixes, aquest material, fou dipositat a la junta de Museus i actualment resta pendent d'estudi. Malgrat tot, la zona de Plantalamor i del mas Gener, fins el mas del Frares, gaudeixen d'unes condicions d'assentament òptim que no haurien descartat les diverses comunitats humanes.</p> | 08246-185 | Plantalamor-Gener | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Santa Eugènia de Berga, tot i no estar molt ben documentada ni presenta a la Carta Arqueològica de Catalunya, queda palesa per la troballa de diversos materials associats a aquests periodes. La troballa de restes lítiques ja sigui en context primari o secundari, ens pot fer pensar en una possible ocupació de la zona en època prehistòrica, com queda ben palès en els municipis veïns de la zona.</p> | 41.9140800,2.2672800 | 439236 | 4640496 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65252-foto-08246-185-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 78|79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65253 | Zona d'interès arqueològic al Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dinteres-arqueologic-al-puigsacost | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Material desaparegut | <p>Es va trobar un sílex treballat al peu del Puigsacost. Es desconeix si es tractava de material in situ o aportat i on es conserva la peça. Aquest element ressenyat per Pladevall (1997) com a material procedent de la col·lecció J. Sala i Molas de Vic, es troba pendent d'estudi. En les visites realitzades en el decurs d'aquest inventari a la zona, no s'ha documentat material afí, tampoc cap veí de la zona del Puigsacost sembla que tingui notícia o material d'aquest tipus.</p> | 08246-186 | Puigsacost | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Santa Eugènia de Berga, tot i no estar molt ben documentada ni presenta a la Carta Arqueològica de Catalunya, queda palesa per la troballa de diversos materials associats a aquests periodes. El vestigi més important, fins al moment documentat pertany al periode iibero-romà, i romà amb el pas d'una via romana, així com per les troballes d'alguns fragments ceràmics associats a aquest període.</p> | 41.8973400,2.2760700 | 439949 | 4638631 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65253-foto-08246-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65253-foto-08246-186-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65074 | Arxiu Municipal de Santa Eugènia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-eugenia-de-berga | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjans del segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1893 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1917; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que compren des de el Servei militar i quintes fins a la instrucció pública i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1911, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau documentat des del 1884 junt a la correspondència vària tramesa des de 1938. L'arxiu municipal també consta d'un destacat fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural.</p> | 08246-6 | Nucli de Santa Eugènia de Berga | <p>L'arxiu municipal de Santa Eugènia de Berga és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars. Però sobretot el fet que el terme municipal depengués en gran mesura dels termes del voltant (Taradell, Calldetenes, Vic) constituint-se com a municipi autònom fins el 1840, ha marcat de forma significativa la seva trajectòria municipal i el seu registre documental.</p> | 41.9001100,2.2832600 | 440548 | 4638934 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||||||
| 65075 | Arxiu Parroquial de Santa Eugènia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eugenia-de-berga | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | <p>L'Arxiu Parroquial de Santa Eugènia de Berga es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven diverses unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XIII al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna (1554-1949). Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Arxiu format per llibres de baptismes, 10 unitats en paper, volum i lligall datats de 1473-1856. Els volums dedicats a les confirmacions, una unitat en paper volum de 1676 a 1800. Els llibres de casaments, en 6 unitats, paper, volum i lligall de 1578 a 1852. Les defuncions datades entre 1585 i 1848, en 7 unitats, paper en volum i lligall. I documentació diversa referent a la vària saramental, en 7 unitats en paper, volum i lligall de 1840 a 1957. Els aniversaris i celebracions de 1585 a 1913, en 7 unitats documentals en paper, volum i lligall. I finalment documentació de la administració de l'obra de 1501 a 1851, en tres unitats, de paper, volum i lligall.</p> | 08246-7 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'església parroquial de Santa Eugènia va crear nombrosa documentació entorn els habitants de la sagrera del mateix municipi des de l'alta edat mitjana, sobretot a partir del segle XIII. Aquests documents abarquen des de informació sobre naixements i defuncions dels habitants, fins a activitats de les confraries i altres activitats i despeses dels religiosos. En el decurs de la Guerra Civil Espanyola es va perdre part de la documentació conservada a l'església parroquial, tot i que per la proximitat amb Vic i la seva seu episcopal, part de la documentació es va recollir a l'Arxiu Episcopal de Vic.</p> | 41.9002700,2.2833300 | 440554 | 4638952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65075-foto-08246-7-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65254 | Arxiu fotogràfic de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-santa-eugenia | <p>http://staeugenia.diba.es/SEB2006/arxiufotografic/arxiufotografic.htm</p> | <p>Arxiu fotogràfic que recull nombroses imatges de Santa Eugènia, 300 fotos, des de temes fotogràfics (plànols, vistes aèries, vistes generals, vistes parcials, carrers i places, cases particulars, edificis civils, edificis religiosos, immobles municipals, instal·lacions esportives, masos i cases de pagès. Dins patrimoni arquitectònic es documenten escuts heràldics, epigrafia i capitells. Com a festes i activitats del poble hi ha imatges d'actes oficials, esdeveniments, campaments, Festa Major, Festa dels Tonis, Festa de Corpus, Festa de la Providència, Festes particulars, Festa dels Quintos, Festa de Rams, Festa de Reis, Festa del jovent, Festa de Maig, Festa dels Lluïsos (tots els nois entraven a una congregació de Sant Lluís fins que es casaven), el mateix amb les noies i les filles de Maria i la festa de les pabordesses de Santa Eugènia També hi ha imatges d'entitats ASCURSEB, Joventut Esportiva, Grup de Teatre. Imatges d'iconografia (individual o de grups), Escoles (Escola Nacional o privada) i els Impresos (anunci, títol, document oficial, recordatori), oficis (eines del camp) i obra pictòrica (retrat i paisatge)</p> | 08246-187 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest fons d'imatges s'abasteix de la col·lecció municipal i alguna compra però cal assenyalar que la majoria de fotos són cedides pels habitants del municipi. d'Antoni Dachs, Vicenç Tió i Jutglar, Francesc Camps i Calberons, Joan Codina i Dachs, Joan Balsach Vilamala, Andrés Garcia i Serrano, Josep Pradesaba i Codinachs, Maria Crivillers i Generó, Francesc Aimeric, Concepció Taña Comas, Josep Pujols Pratdesaba. Ildefons Colomer Pou, Josep Serra Arumí, Josep Arumí Molist, Pere Tomàs Molist, Vcenç Tió Xuclar, Ramon Taña Codinachs, Josep Sala Claveras, Joan Comas Cassany, Marià Pratdesaba Tona, Joan Tuneu Tañà, Josep Pratdesaba Bou, Angel Serra Puigdesens, Jordi Pratdesaba Codinachs, Joan Pratdesaba Bosch, Antoni Nofreries (Vic el Gravat), Maria Prat Prat, Ignasi Ribera, Joan Balasach Vilamala, Maria Vilaró Baranera. Joan Roma Sala, Ramona Pou Ferrer. Algunes es troben en suport informàtic a la web de l'ajuntament i altres són subjectes d'exposicions temporals per part de l'ajuntament.</p> | 41.9002000,2.2830300 | 440529 | 4638944 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65254-foto-08246-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65254-foto-08246-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||||
| 65088 | Font dels Pollancres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pollancres | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XXI | <p>Petita font situada al polígon de Santa Eugènia en una lleugera pendent a prop la carretera del Bolló. La seva fàbrica és força senzilla, es tracta d'una estructura adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans arbres i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar per a jugar la canalla i una pista de skate.</p> | 08246-20 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Font que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació del polígon del Bulló i d'Explasa a finals del segle XX i inicis del segle XXI. Situada en una plataforma a peu de la carretera del Bolló constitueix un lloc de trobada per la gent de tot el poble, tant per la proximitat de la zona esportiva, com per la presència d'un camp de futbol i altres equipaments lúdics. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants.</p> | 41.9026600,2.2774300 | 440067 | 4639221 | 2006 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||
| 65134 | Creu del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | En previsió de les obres d'ordenació urbanística en aquest indret la creu serà traslladada. | <p>La creu esta formada per cinc nivells: el sòcol (mides 90x90) i una alçada de 45cm; la columna, rodona, amb una alçada de 63cm i 88cm de circumferència: el cub, amb una creu gravada a cada costat, que amida 35x35 cm i una alçada de 26cm; i la creu de ferro que té una alçada de 1,45cm i una amplada de 85cm. Es troba situada al bell mig del recinte, al passadís que condueix de la porta principal a la capella. Està envoltada de parterres amb boixos, arbustos i gespa. En algun punt del sòcol ha saltat el ciment i la vegetació, fongs, creixen a les parts inferiors. Tot i això, es pot dir a grans trets que presenta un bon estat de conservació. El cub amb les creus, sobre on s'aixeca la creu, és una peça nova que s'instal·là en substitució d'una pedra, petada, que tenia una data gravada.</p> | 08246-67 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Estructura de fàbrica recent.</p> | 41.9011000,2.2845200 | 440654 | 4639043 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65134-foto-08246-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||
| 65135 | Creu del Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puigsacost | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | Està a punt de desprendre's la part superior, per aquest motiu interessa addecentar-la. | <p>La creu de ferro, corona un pedestal, format per tres nivells, que s'aixeca sobre roca natural i amb una alçada de 1'25m. La creu té una alçada de 70 cm, els braços fan 50 cm de llargada i té una circumferència de 88 mm. La pedra on està collada mesura 70 per 70 cm i té un gruix de 15 cm. El cos central té una alçada de 60 cm i una amplada de 40 cm. La base té una alçada de 45 cm i una llargada de 50 cm. La creu tenia una inscripció que ara és il·legible.</p> | 08246-68 | Puigsacost | <p>Posada en substitució d'una creu anterior que es va treure durant la Guerra Civil. En aquest punt, cada 25 de març, es donava pa als pobres i es beneïa el terme municipal, després de pujar en processó dient lletanies. Aquesta celebració, que tenia lloc el dia de l'Encarnació, es feia una processó al Puigsacost i allà tenia lloc la benedicció del terme i perquè hi hagués bona collita també es feia una repartició del pa. La celebració consistia en una missa i al baixar donaven una barreta d'1/4 de Kg a les persones que hi assistien i el que sobrava ho donaven al convent de monges. Aquest pa, recollit per el rector el pagava cada any un pagès diferent del poble. Aquesta activitat finalitzà als anys 70 del segle XX.</p> | 41.8980000,2.2790500 | 440197 | 4638703 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Des del Puigsacost es veu la Plana de Vic, Malla, l'Ermita de Sant Marc, el Montseny, Taradell, la serra de Bellmunt, els Pirineus. | 98|94 | 51 | 2.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||
| 65154 | Font de la plaça del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-pedro | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Petit espai o placeta ubicada al nucli del poble, darrera l'ajuntament i sota el pedró a la sortida del poble en direcció a Vic. En aquest punt, sobre el es va habilitar la Plaça del Pedró, urbanitzada i arranjada com espai col·lectiu amb una sèrie d'arbres i bancs per seure. En aquest indret d'ús comunitari s'hi troba ubicada la font en disposició central Aquesta està formada per una aixeta de metall i una pica amb una reixa que recapta les aigües sobrants en base un suport construït de disseny en obra i senzill. La plaçeta es troba limitada per les escales d'accés que porten de la carretera de Vic a Taradell a la plaça major, església i ajuntament.</p> | 08246-87 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb la construcció i arranjament de tot l'espai del Padró, així com la seva consolidació com espai urbà. Aquest espai es força concorregut tant per els infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com per els vianants i habitants del municipi.</p> | 41.9005700,2.2822600 | 440466 | 4638986 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65154-foto-08246-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65154-foto-08246-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65160 | Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-3 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La font està clavada en una pedra vertical, de formes irregulars en al part superior, que té un gruix de 25cm, una amplada frontal de 68 cm i una alçada d'uns 2m. A la part posterior de la pedra hi ha un contrafort per sustentar-la, que té una alçada d'1'3m i una amplada variable de 20cm (part superior) a 45 (base). La pica, que està sobre una vorera que mesura 2'6mX 1'65m. Té una alçada de 50cm; exteriorment mesura 60x60 mentre que interiorment fa 45x45 cm. La font presenta un bon estat de conservació. L'únic element del conjunt que caldria canviar és el broc, que té un disseny que desentona amb la resta de la font. S'hauria de mirar de fer-ne un altre més adequat. En ser una zona verda hi trobem en aquest espai: arbres, i jocs per a la mainada, bancs. L'únic element negatiu és la presència de diversos contenidors de reciclatge i escombraries. A uns 50m hi ha l'espai que havia ocupat l'antic camp de futbol de la població.</p> | 08246-93 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Al davant de la font s'hi pot llegir. 'Font del Raval, 22-III-1987'.La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb la dinamització del solar del Raval, antic camp de fútbo com a espai urbà. Com es pot apreciar a la inscripció gravada a la pedra de suport de la font, aquesta fou construïda al 1987. Aquest espai es força concorregut per la gent del poble, com a lloc de pas.</p> | 41.8993200,2.2834800 | 440566 | 4638846 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65160-foto-08246-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65160-foto-08246-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65161 | Font del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rossinyol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | L'entorn no es troba en bon estat | <p>Font rectangular acabada amb pòrtland, que es troba adossada a un marge sobre el qual passa un carrer asfaltat. Es troba coronada amb lloses de pedra, i tan sols consta d'un brollador metàl·lic encastat al mur. Les aigües cauen a una pica rectangular de pedra de poca profunditat, i la reixa del desaigüa de l'aigua fa 49 cm per 44 cm. L'aigua que subministra la font prové del pou anomenat aljub d'en Barrusca. A tocar de la font hi ha dues taules també de pòrtland d'1'98 m de llarg i 82 cm d'ample i 1'36 m de llarg i 71 cm d'ample. Els bancs per seure medeixen 1'57m de llarg per 34 cm d'ample i 2'15 m de llarg i 36'50 cm d'ample. També hi ha dos dos bancs enganxats a les parets que es recolzen al marge, que medeixen 2 m de llarg per 35 cm d'amplada, i 2'87 m de llargada per 46 o 42 cm segons el tram, ja que són desiguals. Un d'aquests té gravada al seient la data 1982, que fa referència a l'any d'arranjament de la font. A banda i banda de les taules també hi ha tres tamborets circulars de pòrtland. L'espai entorn de la font no té cap sistema d'il·luminació, i hi manquen papereres.</p> | 08246-94 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La font es bastí a mitjan segle XIX, quan al fer la carretera de Vic a Taradell van fer desviar l'aigua que recollia un aljub proper que abastia l'aigua al mas Català. La font presenta dues dates gravades, corresponents a millores realitzades: 1982, 21-5-1973. La gent del poble sempre ha anat a buscar aigua. El 2003 en motiu de l'acondicionament de l'espai es taparen les inscripcions. A tocar hi ha un camí que connecta amb la carretera a Arbúcies.</p> | 41.9002700,2.2808800 | 440351 | 4638953 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65161-foto-08246-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65161-foto-08246-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||
| 65209 | Placa de Ramon Fontanelles a la plaça Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-ramon-fontanelles-a-la-placa-montseny | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La làpida, feta de marbre de Carrara, de forma trapezoïdal té una gruixària d'entre 8 i 10 cm. Alçada d'1'15 i amplada 1m. La placa es troba a la zona dels absis de l'església parroquial en un parterra de gespa i petits arbres i es troba en bones condicions, però hi falta l'encapçalament, la part inferior, i peces laterals, una de les quals és al jardí de la rectoria i una altre, el sòcol, fa de banc per seure a la plaça major.</p> | 08246-142 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La làpida correspon a un monument funerari que hi havia hagut a la capella fonda de l'església en memòria de Mn. Ramon Fontanelles, beneficiat de l'església de la Pietat i de la Catedral de Vic. Va morir el 1873. el monument data de 1882 i va romandre a l'església fins els anys 50-60 en que es va desmuntar en motiu de les obres de restauració de l'església. Una part de la làpida es troba al jardi d'un veí de la Plaça Montseny.</p> | 41.9001600,2.2833600 | 440557 | 4638939 | 1882 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65209-foto-08246-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 24-IX-1882. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||
| 65220 | Creu de la Santa Missió o del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-o-del-padro | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL. A (1955-1957). 'El castillo de Taradell y su primitivo término' a Ausa III. Vic: 492-501. PLADEVALL, A. (1997). Història i vida d'un vell poble osonenc. Santa Eugènia de Berga. L'entorn, 13. Ed. Eumo. Vic. Extret del document titulat: Rodalia del Terme de Taradell, Arxiu Parroquial de Taradell, còpia del segle XVII amb autorització notarial.</p> | XX | <p>La base, pedra de color blavós coneguda com pedra de Saladeures, té una llargada de 65cm i una amplada de 60cm. La creu de ferro té una alçada d 1'5m i una amplada total de 90cm i en la seva part central de 12cm. Al centre de la creu hi ha les inicials JHS i AM, sobreposades. Les inscripcions a la pedra, no estan gaire desgastades, el que en facilita la seva lectura. La creu de ferro esta ben collada a la pedra.</p> | 08246-153 | Nucli de Santa Eugènia | <p>De les quatre cares de la base de la creu, 2 no tenen inscripcions, mentre que les altres 2, est i oest tenen dates gravades corresponents a la celebració de la diverses missions a la població. Est: Santa Missió 1930; oest: Santa Missió 1940, 1952 i 1966. Les primeres referències al padró daten d'època medieval, aquest inicialment es trobava ubicat a ponent de l'església parroquial de Santa Eugènia, però es desconeix si aquest emplaçament ja coincideix amb l'actual, dins la sagrera i a l'extrem oest sobre una elevació de terreny. Al 1325 va tenir lloc una delimitació del terme del castell de Taradell, en el sector on Santa Eugènia termenejava amb la ciutat de Vic, els actes d'aquesta delimitació o la convocatòria per fer-la van tenir lloc a la sagrera de Santa Eugènia, prop del pedró. Concretament, el dijous 14 de març de 1325 Bernat de Mont-Rodon i en Pere Ferrer del Pla varen convocar a la sagrera de Santa Eugènia de Berga, prop del pedró, tots els senyors i procuradors. La convocatòria es va mantenir tot el dia i veient que no es presentava ningú de la part contrària al senyor de Taradell, els comissionats reials i el jurista Jaume de Cardona van convocar una nova coneixença l'endemà. El divendres tampoc va aparèixer cap dels representants del ca ciutat de Vic, ni del terme de Meda, i per això els mandataris reials van procedir a la delimitació: Per la part de ponent el terme del castell de Taradell segueix el riu Gurri fins a prop o l'envista del mas Hospital de la ciutat de Vic, i continua per dita riera o riu Gurri fins prop del Pont del Gurri, això és fins al lloc en el qual, acaba la parròquia de Vic, de tal manera que ni en dit lloc ni en cap altre, res de la parròquia de Vic és del terme del Castell de Taradell. Des d'aquí el terme continua (...). El notari va fer constar que tot això es va decidir i es va dur a terme prop del pedró de l'església de Santa Eugènia de Berga el divendres 15 de març de 1325 a l'hora que tocaven a tèrcia a la catedral de Vic, en presència de Pere de Vilademany i els testimonis següents: Berenguer abat de l'Estany, Berenguer de Postius clergue de Vic, Berenguer de Farners, Dalmau d'Avinyó i Bartomeu de Togores; cavallers de Berenguer Roure, Bonanat de Vila i Arnau Morera, clergues i altres prohoms. També signen el document que va redactar el notari de Vic Pere Vivet, Bertant de Montrodon, Peere Ferrer del Pla i el seu assessor i jurista Jaume de Cardona. Aquest és un dels darrers testimonis de la subjecció de tot el terme al castell de Taradell, que es trencarà al 1350. Es coneixen altres intervencions dels senyors de Taradell en el terme del municipi actual de Santa Eugènia fins els volts de 1345. A partir d'aquest moment, i per motius que actualment es desconeixen, s'inicià l'autonomia de Santa Eugènia coma Quadra o terme autònom, dintre del castell de Taradell. Aquesta autonomia va ser més ferma pels volts de 1358, i definitiva a partir de 1385. La documentació a partir d'època moderna aporta escassa informació que ens permeti conèixer la sagrera o la població de Santa Eugènia desrpés de la despoblació de mitjan segle XIV. Sovint apareix esmentat el Puigsacost, lloc on tenien terres diferents persones de la sagrera, el camí de la font, el camí de la Serra i de Llagostera, el call inferior i el lloc del Pedró, on es convocaven els feligresos per tractar temes que afectaven la parròquia o parroquians.</p> | 41.9005200,2.2825200 | 440487 | 4638980 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65220-foto-08246-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65220-foto-08246-153-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés a la creu es pot fer des de tres carrers: Pare Solà, Canigó i Girona. Des d'aquest indrets es té una bona visió de part de la plana de Vic. La pedra que aguanta la creu, quan es va separar l'ajuntament de Santa Eugènia de Vic, al quedar desprotegits dels lladres van instaurar un somatent i els lladres que agafaven els deixaven lligats al pedró per a escarni públic. | 98 | 51 | 2.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||
| 65069 | Aljub dels Horts del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-dels-horts-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Aljub que fa uns 6 m de llarg i té una amplada de 3 m, és de planta irregular però tirant a rectangular. Hi ha uns esglaons coberts que permeten accedir a l'interior fins arribar a una alçada on hi havia aigua que es treia amb un buidador. Les parets són de roca natural i totxo. L'obertura d'un pou en un lloc pròxim provocà l'esgotament de la deu d'aigua que proveïa l'aljub, i que ara s'ha convertit en un forat que tendeix a desaparèixer colgat sota la brossa i runa de tota mena. De l'aljub sortia un rec que servia per repartir aigua entre les hortes, actualment no visible. Els horts que hi ha a prop estan menats, però les margeres i l'espai que ocupa l'aljub resta poc visible.</p> | 08246-1 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La seva finalitat és aplegar aigua per regar els horts que queden al davant, amb un cabal d'aigua que solia oscil·lar d' 1-1'5 metres. La gestió de l'aigua a Santa Eugènia és un motiu de preocupació des de l'edat mitjana. Al nucli de Santa Eugènia l'any 1348 vivien en el poble poques famílies. Durant la Pesta Negra va morir bona part de la població i només van quedar 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família, des d'aleshores es va considerar com un poble maleït i no hi volia venir a viure ningú, fins l'any 1708 quan va venir el rector Segimon Casanova i Riquer, qui va buscar fonts com la Font Xica o La Font Rodona va donar el terreny i el material per edificar les cases del poble, i es va reordenar tot aquest entorn.</p> | 41.9003200,2.2853500 | 440722 | 4638956 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65069-foto-08246-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65069-foto-08246-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65069-foto-08246-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés es fàcil i es pot fer des del carrer del Reguer o des del camí ral de Vilalleons. A prop queda la font Rodona, el paratge de la font Xica, el pont del carrer del Reguer i el barri de la Creu del Cim. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||
| 65077 | Baranera, dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baranera-diposit-daigua | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>El dipòsit elevat de can Baranera va ser projectat en formigó i ferro i acabat amb maçoneria, i posteriorment pintat de blanc. Es tracta d'una estructura d'emmatzegament d'aigua encarregat pels amos del mas Baranera i antiga teuleria, és un cilindre apuntat que es recolza en un punt fixe format per una columna massissa. Aquest dipòsit d'aigua de grans dimensions que presenta una estructura turriforme formada per un peu o base de planta cilíndrica disposa d'una zona d'emmagatzament a mode de contenidor unitari i presenta amb una estructura de coberta a la part superior. Actualment es denomina aigua potable a l'aigua tractada per el seu consum humà segons els estàndards de qualitat de les diverses autoritats locals i internacionals. En les zones d'intensiu ús agrícola és difícil trobar pous l'aigua aptes pel consum humà sense passar per cap tractament. Són especialment els valors dels nitrats i els compostos fitosanitaris els que actuen com indicadors negatius junt a les bactèries, els minerals i les partícules en suspensió. En alguns llocs es construïen cisternes i aljubs que recullen les aigües pluvials, aquests solen ser subterranis perquè l'aigua es mantingui fresca i sense accés, i en casos més concrets estructures aèries. És el subministració d'aquesta aigua potable al consumidor particular el que va portar a inicis del segle XX a la realització d'unes obres d'enginyeria hidràulica de caràcter privat.</p> | 08246-9 | Nucli de Santa Eugènia de Berga. | <p>Element construït cap al 1950, com a dipòsit d'aigua per a usos domèstics i per regar, així com abastir les diverses necessitats de can Baranera. Forma part del conjunt de Can Baranera, es tractaria d''una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la zona. La primera referència documental es situa ja en època moderna i ja en el 1553. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. Molt reformat al llarg dels segles XIX i XX:</p> | 41.9027200,2.2836000 | 440579 | 4639224 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65077-foto-08246-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65079 | Porta de cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-cal-cisteller | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici format per planta baixa i dos pisos amb una coberta a doble vessant. L'estructura de l'edifici és de fàbrica recent i s'ha anat adaptant a les necessitats de a cada moment; conserva, però, la obertura de l'habitatge antic. Es tracta d'una porta amb brancals de pedra, la llinda s'ha modificat, ja que la peça presenta un arc rebaixat decoratiu picat posteriorment;. La porta té una amplada de 1'3m i una alçada de 2'2m. Els brancals de pedra ,5 per banda, tenen una gruixària de 23 cm i la llinda que corona la porta té una llargada d'1'8m i una amplada de 55cm.</p> | 08246-11 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La llinda presenta gravada a la pedra, i a l'interior de 2 cercles, la inscripció 'Ave Maria sin pecado concebida'. Per la tipologia de la inscripció, força present al poble, caldria pensar que seria del segle XVIII, malgrat que no hi hagi cap data que ho corrobori. L'any 2001 fou aterrada la casa primitiva, només es salvà la llinda i brancals de pedra de la porta principal, que s'ha canviat d'emplaçament ja que s'ha muntat més a prop de la casa amb el número 8, quan inicialment estava en una posició més centrada. Alhora no s'ha conservat l'amplada originària de la porta i s'ha fet més estreta. La casa és coneix com a Cal Cisteller perquè fins a finals dels anys 70 del segle XX hi havia hagut un cisteller.</p> | 41.9003500,2.2826900 | 440501 | 4638961 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65079-foto-08246-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65079-foto-08246-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65121 | Fita de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-sant-marc | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La fita té una amplada de 35 cm, una alçada aproximadament de 40 cm i una gruix de 24 cm. No presenta cap tipus d'inscripció ni data. La peça està situada sobre el Pla de Sant Marc, al costat de l'església o capella del mateix nom.</p> | 08246-53 | Sant Marc | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes municipals de Sta Eugènia i Calldetenes. La reivindicació de l'espai de Sant Marc per part d'ambdós municipis és ben present en la població. En aquest indret, documentat ja al segle XVI es va construir el santuari dedicat a Sant Marc. Per la seva privilegiada situació geogràfica, aquest ha esdevingut un lloc de reunió pels habitants del poble.</p> | 41.9158600,2.2924500 | 441325 | 4640676 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65121-foto-08246-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65137 | Dipòsits de can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-can-pol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>Els dos dipòsits, que presenten exteriorment dos nivells, estan enganxats i tenen una alçada total de 2'74m. Un és de planta rectangular (10 m de llargada per 5m d'amplada) i l'altra és de planta quadrada. Les parets del dipòsit rectangular, situat al nivell superior, a mode de baranes estan formades per lloses de pedra (aproximadament 1'40m d'alçada, 10 cm de gruix) i pilars (de 40 per 40). A les parets més llargues hi ha tres lloses per banda i la més curta n'hi ha dues. Element arquitectònic en desús i amb caràcter marginal que es troba al mig de camps. La solidesa en la construcció no sembla perillar per l'acció de les bardisses.Marcat per la presència de camps de conreu en actiu i zones arbustives que ocupen bona part de l'entorn. Aquestes dificulten veure'n l'exterior, com és el cas del dipòsit de mida més petit.</p> | 08246-70 | Zona del Bulló | <p>Es construeix per guardar aigua que servia per regar els camps de la de la casa de can Pol. Juntament amb la sínia i el canal serveix per explicar un mecanisme que es feia servir al municipi per extreure aigua del subsòl.</p> | 41.9075700,2.2721400 | 439633 | 4639770 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop del torrent de Santa Eugènia i darrera a Can Pol. S'accediex pel camí que dona la volta per darrera la casa o mas de can Pol i que queda mort davant els dipòsits. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||
| 65143 | Fita de can Cuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-cuera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Escapçada | <p>Fita 5 entre Vic i Sta Eugènia. Ha patit diverses mutilacions, especialment en la part superior, el que fa que actualment tingui la forma triangular. No hi ha vegetació que posi en perill la seva integritat, i que n'impedeixi fotografiar-la. La pedra no presenta cap tipus d'inscripció. Si bé ara està culminada per una forma triangular cal pensar que inicialment tenia certa semblança amb d'altres termes.</p> | 08246-76 | La Serreta | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes de Sta Eugènia i Vic. Des d'aquesta fita es veu la número 4. a tocar hi ha un camp gran, ara és d'un únic propietari, però abans era de 2; el que no impedeix que una part del camp pertanyi al municipi de Sta Eugènia i l'altre a Vic.</p> | 41.9204200,2.2720200 | 439635 | 4641197 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'accedeix a la fita per un pas que queda entre 2 granges o coberts de l'explotació de can Cuera. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||||
| 65144 | Fita de can Discorre 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-discorre-1 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>L'amplada de les cares és de 24cm i la gruixària o amplada és de 15cm. La part de la fita que quedaria a l'intempèrie faria 45cm. No presenta cap número no cap inicials gravades. Es troba uns 50m de la casa de pagès de can Discorra. A uns 6m queda la cruïlla de la carretera que porta a Sant Marc i al que duu al mas la Serra de Sant Marc. El seu estat de conservació és força bo tot i que els treballs agrícoles que es fan en dos camps propers fa que es vagi acumulant terra al voltant de la fita, el que pot fer que acabi colgada sota terra si no es té cura d'anar-la descalçant.</p> | 08246-77 | Sant Marc | <p>Segurament deuria servir per indicar la partió entre els municipis de Santa Eugènia i Sant Martí de Riudeperes.</p> | 41.9125100,2.2961800 | 441631 | 4640302 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65144-foto-08246-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65145 | Fita de can Discorre 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-discorre-2 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>És de forma triangular. A la cara més ampla que fa 35cm hi ha les inicials VS, mentre que a les cares laterals que amiden 20cm hi ha les inicials SE. La vara més estreta fa 15cm. Sobre aquesta fita se'n recolza una altra, la Fita de Can Discorre 1. En treballar en els dos caps es va acumulant terra al voltant de la fita, el que pot fer que acabi colgada sota terra si no es té cura d'anar-la descalçant.</p> | 08246-78 | Sant Marc | <p>Tot i no dur gravada l'any 1843 podria ser que hagués se instal·lada aleshores. Presenta les inicials gravades SE (Santa Eugènia) i VS (Vilalleons).</p> | 41.9123300,2.2960900 | 441624 | 4640282 | 1843 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65145-foto-08246-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba uns 50m de la casa de pagès de can Discorra. A uns 6m queda la cruïlla de la carretera que porta a Sant Marc i al que duu al mas la Serra de Sant Marc. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||
| 65146 | Fita de can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-pares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita té una amplada de 45 cm, una alçada aproximadament de 68 cm i una gruix de 20 cm. No presenta cap numero ni cap tipus d'inscripció ni data. La pedra no està posada verticalment ja que està una mica tombada. La vegetació que l'envolta és d'alçada petita el que significa, de moment, cap perill per la seva conservació. Envoltada de camps i edificis a prop té les cases de can Parés, el Bulló i el mas Puigoriol.</p> | 08246-79 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8983000,2.2711000 | 439538 | 4638742 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Si continuem en línia recta cap el mas Puigoriol arribarem a trobar una fita. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||||
| 65147 | Fita de can Serrahima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-serrahima | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Està ubicada en un marge, el que fa que l'accés sigui difícil així com veure la fita, al qual està envoltada de vegetació. En un nivell inferior, a davant, queda el riu Gurri. A mà esquerra hi ha un camp, mentre que a mà dreta hi ha el camí que duu a Vic. A uns 50 m. En línia recta queda la casa de Serrahima. Els costats de la fita amiden aproximadament uns 25 centímetres. El fet que hagi estat colgada parcialment fa que es llegeixin les lletres 'Sta (EU) GENI (A)'. Les lletres EU i A o hi són degut que falta el tros de pedra on estaven. L'estat de conservació és precari; s'han després alguns fragments de pedra, el que impedeix llegir el nom de Vic, i la fita presenta una esquerda vertical, al mig que va de dalt a baix el que posa en perill la seva previvència. La causa podria ser la incidència dels agents meteorològics, fet accentuat en un lloc ombrívol amb una alta densitat d'humitat.</p> | 08246-80 | La Serreta | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes municipals de Sta Eugènia i Vic.</p> | 41.9196500,2.2656100 | 439103 | 4641116 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||||||
| 65148 | Fita de la Serra de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serra-de-sant-marc | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>Peça monolítica de forma triangular i escapçada, de 10 cm per 45 cm (base) i 30 cm els dos costats. Impossibilitat de saber-ne l'alçada a l'estar clavada a terra. Molt bon estat de conservació, estan inscrites les inicials dels municipis que termenejen en aquest punt, així com l'any 1843. El perill de la seva conservació es troba en la vegetació silvestre que creix a prop.</p> | 08246-81 | Sant Marc | <p>Fita instal·lada al 1943 per senyalar els límits entre els municipis de Santa Eugènia, Vilalleons, i Sant Martí de Riudeperes. A la fita hi ha les inicials que designen a cadascun d'ells SE, VS i SMI.</p> | 41.9110400,2.2978300 | 441767 | 4640138 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65148-foto-08246-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65148-foto-08246-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cobert per la vegetació. No es veu des de la carretera. Prop Can Discorre. A l'altra banda de la carretera que porta a Sant Marc hi ha dues fites al mig de dos camps de conreu. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||
| 65149 | Fita de Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigoriol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita està formada per un bloc monolític de 20 cm i amb una amplada de 30 cm, sobresortint del terra uns 35 cm, però cal pensar que és més alta. No presenta cap número ni cap tipus d'inscripció ni data. Es troba al punt d'intersecció de diversos camps, el que provoca que quan es treballen s'acumula terra en aquest punt, amb el que la fita està força colgada de terra i vegetació, especialment bardisses.</p> | 08246-82 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8987400,2.2696200 | 439416 | 4638791 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba als peus d'un pal d'electricitat i envoltada de camps de conreu. Es troba a la mateixa línia que la fita de can Parés. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||||
| 65150 | Fita de Puigsegur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigsegur | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Les cares de la fita amiden 23cm i d'alçada són visibles 40cm. En una cara s'identifiquen les lletres 'S EU/GENI' i al cantó oposa hi ha '46 VICH'. La fita, que en la part superior està arrodonida, està força desgastada, com ho corrobora el fet que se'n hagi desprès un fragment. En un nivell inferior queda la pista o carretera que porta de can Sala a les granges de can Cuera i al camí ral Viladrau 'Vic. Davant de la fita hi ha el mas Puigsegur, adscrit al municipi de Vic, però pertany a la parròquia de Sta Eugènia.</p> | 08246-83 | La Serreta | <p>Fita de delimitació de terme entre Santa Eugènia de Berga i Vic.</p> | 41.9184900,2.2698300 | 439452 | 4640984 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||||||
| 65151 | Fita de Puigsegur 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigsegur-2 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La fita, esta força desgastada, especialment en la part superior, que acaba amb punt rodó. Es dificultós llegir les lletres gravades a les cares. Cada costat té una amplada de 25cm. En una de les cares s'hi pot llegir 'S EU/ GENIA' i en el cantó oposat '45 VICH'. L'entorn més immediat presenta vegetació, que en créixer tapa la fita. També és de destacar la presència de camps en les proximitats. A prop hi ha la capella de Sant Llàtzer (Calldetenes) i la urbanització de can Gorcs. Adscrita aquell municipi.</p> | 08246-84 | La Serreta | <p>Fita de delimitació de terme entre Santa Eugènia de Berga i Vic.</p> | 41.9200100,2.2703300 | 439495 | 4641152 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||||||
| 65152 | Fita del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX -XX | <p>Fita adossada en el mur que hi ha al carrer del Reguer, el qual es troba davant de l'antic cementiri. No és possible veure les 4 cares de la fita atès que està empotrada en sentit vertical. L'alçada de la pedra és de 57cm, mentre que té una gruixària de 25cm. A mà esquerra queda l'antic cementiri, bastit a la segona meitat del s XIX; per davant del mur passen vehicles i vianants. L'entorn és correcte.</p> | 08246-85 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La fita servia per delimitar els municipis de Sta Eugènia de Berga i Taradell; segons les actes de reconeixement de termes dels anys vint del segle XX. Arran del canvi de límits entre els 2 pobles (1991) la fita no està vigent.</p> | 41.9009600,2.2845800 | 440659 | 4639027 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | De cara a la futura urbanització de l'espai que ara ocupa el poble, s'hauria de preservar la fita i seria interessant que quedés ubicada en el mateix lloc on es troba ara. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||||
| 65153 | Fita del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-collet | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La fita amida 20 cm de gruix, amb una llargada de 26cm, i en quant a l'alçada es veuen prop de 50cm. La pedra no presenta cap tipus d'inscripció. La pedra, petada per la part superior, està mig tombada i envolada de Bardisses.</p> | 08246-86 | Sant Marc | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes de Sta Eugènia i Calldetenes, (abans Sant Martí de Riudeperes).</p> | 41.9215000,2.2837200 | 440606 | 4641309 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La fita està situada a la cruïlla del camí ral de Sta Eugènia- Calldetenes amb el camí que porta a l'ermita de Sant Marc. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||||
| 65155 | Font de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanelles-1 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La font té un tub de ferro amb un diàmetre de 5 cm el qual surt d'un mur de pedra d'1m d'alçada, fet amb pedra del país i algun maó. Als peus de la font hi ha un abeurador, fet amb pedra del país i que amida 2'75 m de llargada exterior per 2'60 m de llargada interior, 55 cm d'amplada exterior i 43 cm d'amplada interior. De les bandes surten uns murs de pedra amb el què aquest espai fa una espècie de tancat. L'entorn més proper està en força mal estat i brut, per la presència de vegetació que ho va colgant tot sota terra. Manca el manteniment provocat pel fet d'estar fora de servei. La vegetació va ocupant les parets, i el ciment que recobria les pedres de la paret ha saltat parcialment en algunes zones.</p> | 08246-88 | Sant Marc | <p>A la font s'hi aturaven a veure les vaques i també la mainada del poble que anava a fer berenars a la zona arbrada, plena d'ombres, que queda per sobre la carretera. Es tracta d'una font que sempre raja, però la proporció d'aigua varia segons les èpoques de l'any. L'aigua fa el següent trajecte: de la font a l'abeurador i d'aquí cap a la bassa per mitjà d'un canalet. A prop hi ha el molí de vent de Fontanelles. Tot aquest conjunt, sobretot la bassa i l'estructura del rec, així com la font, podrien ser més antigues i datar d'època contemporània.</p> | 41.9127600,2.2904900 | 441160 | 4640334 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65155-foto-08246-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65155-foto-08246-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65167 | Glorieta del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-del-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | Coberta de vegetació completament | <p>La glorieta és de planta rectangular (3'1x2'95). Formada per 4 pilars, un per cantonada fes de pedra del país, amb una alçada de 2'15m amiden d'amplada i llargada 40cm. Al centre hi ha un brollador de planta circular i fet de totxo. Té un diàmetre interior d'1m i exterior d'1'6m. L'alçada interior de les parets del brollador és de 40 cm. El tub de l'aigua té un diàmetre interior de 8 cm i un gruix de 30cm. La vegetació va cobrint tot i en estar en desús el brollador farà que acabi colgat sota les herbes. Els pilars de la glorieta, sotmesos als agents meterològics, es van deteriorant. Damunt de 2 pilars encara s'hi veu una biga de fusta. La urbanització d'aquest espai en pot comportà la seva total desaparició.</p> | 08246-100 | Plantalamor-Gener | <p>La coberta de la glorieta era una cúpula en forma de triangle amb ús de teules. L'aigua que sortia pel brollador venia de la mina de la Font Freda i un cop sortia anava a parar el llac.Des d'aquest punt, enlairat sobre la carretera de Vic-Taradell, és té molt bona visita sobre els masos Gener, Fontanelles, els Frares i el Gener.</p> | 41.9084900,2.2787400 | 440181 | 4639868 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65167-foto-08246-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La glorieta esta situada entre la carretera i els carrers asfaltats d'una futura urbanització. Al voltant tot el que en altre temps tenia una presència ara es troba en estat d'abandó: creixement de vegetació silvestre en una zona que abans eren jardins, el llac es va fent malbé i la casa de Villa Carmen esta deshabitada. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||
| 65171 | La rectoria i farmàcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-i-farmacia | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una porta i una finestra de l'antiga rectoria de Santa Eugènia, conservades a la façana principal de l'actual farmàcia del municipi. La porta la integren 22 pedres, de les quals 11 formen l'arcada com a dovelles. La porta té una alçada interior de 2'10m, una amplada interior de 1'65 i una amplada exterior de 3'06 m. El gruix de les pedres és de 20 cm i les dovelles tenen una llargada oscil·lant entre els 75 cm i 1m. Presenta un bon estat de conservació, si bé el fet de tractar-se d'una pedra de tipus sorrenca fa que es vagi desengrunant progressivament i que es vagi esborrant la inscripció que l'encapçala. Alhora, a la part central de l'arcada, hi ha dos claus en què s'hi pengen guarniments de Nadal. Finestra formada per una llinda que té una alçada de 32 cm i una llargada de 1'10 m i la reixa de ferro de fosa, més petita que la llinda. La obertura té una alçada de 1'05 m i una amplada de 85 cm. Es troba en força mal estat de conservació, degut a l'acció d'erosió sobre la llinda, feta amb una pedra sorrenca que es desfà fàcilment, el que ha fet que no es pugi llegir la inscripció que hi ha sota la data. Alhora, un fil de telèfon travessa per sobre la banda dreta de la llinda.</p> | 08246-104 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Originàriament aquests elements formaven part de l'antiga rectoria. La porta d'entrada a la rectoria, actualment dóna accés a la farmàcia i encapçala l'arcada una inscripció gravada en pedra i a l'interior dos cercles en què s'hi pot llegir: Ave Maria sin pecado concebida, tot i que estigui parcialment esborrada. Mentre que la llinda que corona l'obertura de la finestra té gravada la data 1704 i per sota hi havia hagut una inscripció que podia correspondre al nom del rector que pel que s'intueix podria dir-se Johan.</p> | 41.8999300,2.2831900 | 440542 | 4638914 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65171-foto-08246-104-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A les juntes i tapant la part superior d'algunes pedres hi ha ciment, element que desmereix aquest element arquitectònic. A prop queda la casa de can Parrella, amb elements arquitectònics del segle XVIII. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE LA FARMÀCIA DE SANTA EUGÈNIA | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||
| 65194 | Mina de la Gatonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-gatonera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>La mina té una forma de L capiculada. S'accedeix al punt de recollida per un passadís de 3m de llarg, 1'40 alçada que impedeix caminar dret, i una amplada entre 0,70 i 1m. El sostre el formen quatre lloses de pedra de forma rectangular. Al final del passadís hi ha una bassa que té una amplada de 1'30m, llargada 2'30 i fondària oscil·lant entre 1-1'20 m, el terra del fons és de pedra i al seu interior hi ha dos esglaons. La mina presenta un bon estat de conservació i en el seu interior encara hi ha aigua. L'entrada té les parets de totxo, però el passadís està fet amb pedra seca i pedra unida amb morter de calç. A l'interior hi ha una paret de maons. Està brut i deixat amb presència de runa i accentuat pel fet que a la casa no hi viu ningú. Uns troncs i unes uralites tapen l'entrada.</p> | 08246-127 | Nucli de Santa Eugènia | <p>S'extreia aigua per ús de la casa i consum del bestiar. Es diu que havia servit d'amagatall o refugi durant la Guerra Civil. La presència de 5 voltes petites a les parets que envolten la bassa podrien ser les restes d'algun establiment que fes ús d'aigua, cas d'una adoberia. Una de les voltes conté la bomba que fa pujar l'aigua de casa.</p> | 41.9048600,2.2844700 | 440653 | 4639461 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65194-foto-08246-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65194-foto-08246-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65196 | Molí de vent de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-fontanelles | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>El molí que té un 10 m d'alçada i una amplada de 1'9 m i llargada de 2'15 m ,està bastit amb maons massissos units amb morter de calç. La única obertura la forma una porta rectangular de 1'80 alçada i 80 amplada,. A la part posterior hi ha un respirador que fa de coronament. Per sobre passa la carretera que porta de Fontanelles a cal Rei, a tocar hi ha la font de Fontanelles, un canal i una bassa. Per sobre queden uns arbres, paratge on hi anava la canalla a berenar. L'accés és fàcil, ja que es pot fer des de la mateixa carretera a peu, tot i quedar a un nivell inferior. En estar en desús, la part superior està coberta per vegetació. A l'interior, en un xamfrà hi ha escala feta de trenta barilles de ferro a mode de graons que permet accedir a la part superior de la construcció. Entre les barilles hi ha una distància de 45 cm. Seguint la carretera es pot accedir a Calldetenes i a Sant Marc.</p> | 08246-129 | Sant Marc | <p>La seva finalitat era fer pujar l'aigua des del pou i des d'aquí cap a Fontanelles per a un ús domèstic. Amb el temps s'instal·là un motor, amb el que el molí quedà en desús.</p> | 41.9127400,2.2904900 | 441160 | 4640331 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65196-foto-08246-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65196-foto-08246-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65221 | Porta d'accés a la finca de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-dacces-a-la-finca-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La porta està formada per dues fulles de ferro forjat, coronades per una llinda, també de ferro forjat, on es veu la lletra F en daurat i que correspon al cognom de Fontcuberta. Una bola de pedra corona els dos pilars de planta quadrada (68 per 68 m). L'entrada té una alçada d'uns 5 m, i la fulla de l'esquerra té una porta interior, que mesura 75 cm d'amplada i 2'4 d'alçada. Poc abans d'arribar al portal, la pista o carretera es bifurca i permet anar cap a Saladeures o bé cap a Vilalleons i el mas el Lleopart. Entorn net amb presència de camps i arbres abans d'arribar a la finca.</p> | 08246-154 | Sala-d'Heures | <p>La porta es va fer amb motiu dels casaments de M. Carmen Torrado de Fontcuberta (1952), M. Dolores de Aguilera de Fontcuberta (1953) i Carmen de Aguilera de Fontcuberta (1954). Abans hi havia hagut una cadena de ferro que unia les dues pedres que precedeixen l'entrada.</p> | 41.9042700,2.2998100 | 441925 | 4639385 | 1952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Abans de la porta, hi ha a banda i banda, una filera de boixos, precedida per unes pedres (56 cm de llargada per 46 cm d'amplada) que tenen inscripcions gravades, en una es pot llegir 'camino particular' i l'altra 'prohibido el paso', a prop hi ha la casa de pagès de Saladeures. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||
| 65222 | Porta del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | En previsió de les obres d'ordenació urbanística en aquest indret la creu serà traslladada. | <p>La porta té una amplada de 1'38m i una alçada de 2'4m. La llinda superior, que té una llargada de 1'85m i una alçada de 25 cm, té gravat la data de 1876 i una creu llatina. Els quatre brancals (25cm x25cm) i els dos inferiors són de pedra. La porta interior, originària, de xapa de ferro (meitat reixa) fa 2'45 de alçada i 74 cm d'amplada cada fulla. Els brancals laterals, en ser de pedra sorrenca, estan força desgastats, tal i com passa amb al llinda superior en que gairebé no es pot llegir la data. Falta de manteniment de la façana principal, ha saltat la pintura blanca de l'arrebossat, motivat per la construcció del nou cementiri, fet que provocà la desaparició d'aquest del nucli urbà de la població.</p> | 08246-155 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Construït a la 2 meitat dels XIX en substitució del que hi havia al voltant de l'església parroquial. La porta conserva gravada a la llinda superior la data de 1876.</p> | 41.9009500,2.2844900 | 440651 | 4639026 | 1876 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65222-foto-08246-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una creu de ferro corona la coberta, de teula, d'entrada al cementiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||
| 65224 | Pou de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-coll | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XX | En desús | <p>Construït amb pedra del país, còdols i maons units amb morter de calç. L'obertura que facilitava extreure`n l'aigua mesura 1'60 m d'alçada i 70 cm d'amplada. A banda i banda de la façana hi ha un reposador, de pedra. Té una coberta de teula àrab, a dos vents, i per sota rajola plana. Es troba situat sobre un pujolet, en un lloc assolellat i amb vegetació típica d'un àmbit secà. A prop queda la font del conill, el riu Gurri a l'altra banda del qual hi ha la casa de can Baixeres (municipi de Vic). Per sobre la carretera queda la casa de can Coll i també hi ha l'empresa de Vivers Tortadès. Presenta un mal estat de conservació, amb caiguda d'arrebossats, teulada en mal estat i uns cables metàl·lics que envolten el pou. La vegetació que l'envolta no en dificulta ni la visió ni la conservació.</p> | 08246-157 | Zona del Bulló | <p>La funcionalitat d'aquesta estructura era portar aigua a can Coll. Els reposadors servien per posar-hi les galledes. El riu, a sota el pont, fa de partió entre els municipis de Santa Eugènia i Vic. Si bé està feta proper al riu Gurri no agafa l'aigua del riu. Va estar en funcionament fins els anys 70. La carretera de terra que va de Casanova de Plantalamor al Genís és emprada per la gent gran per anar a passejar. Al riu Gurri encara queden evidències de la palanca que permetia creuar-lo.</p> | 41.9034100,2.2663500 | 439149 | 4639312 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||
| 65226 | Pou de can Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sacaire | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Presenta bon estat de conservació si bé avui dia ja no se'n treu aigua. | <p>La caseta del pou té una alçada de 2'35m una amplada de 1'65m i una llargada de 1'65m. Les parets estan construïdes amb maons. Les teulades a dos vents és de maxambrat i pollant. La portella per on s'agafava l'aigua és de fusta, i té forma quadrada 1m alçada i 70 cm ample. La fondària del pou és d'uns 6m. L'entorn és força dolent en haver-hi a tocar el carrer Pirineu que no té voreres, presenta un alt índex de trànsit i a més hi ha una granja amb la consegüent emanació olors.</p> | 08246-159 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Pou construït per Joan Comas Surroca a la dècada dels anys 20 a fi d'agafar aigua per a ús dels residents a can Sacaire, on es rentava roba per a gent de Vic. A més de la carretera que porta al mas Roure i connecta amb la carretera de Saladeures davant mateix hi ha el vial que porta a la granja Natàlia i al barri de la creu del Cim. Els elements patrimonials més pròxims són el pont de can Sacaire i la mina d'aigua de la Gatonera.</p> | 41.9051600,2.2839900 | 440614 | 4639494 | p.1920 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||||
| 65227 | Pou de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sala | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | En desús | <p>La caseta del pou té una amplada de 75 cm i una llargada de 77cm. La coberta, de teula àrab i quadrada, és a 2 vessants; al carener s'utilitzà teula àrab. Els 4 costats de la caseta estan arrebossats. La porta, de fusta, té una amplada de 83 cm i una alçada d'un m. La porta la formen 5 llates o taulons, els quals tenen cadascun una amplada aproximada de 15cm. Al voltant del pou hi ha camps de conreu i a uns 50m la casa de can Sala. De l'entorn també és de destacar la presència d'un rec. A prop hi ha el mas Mitjà.</p> | 08246-160 | La Serreta | <p>Estructura associada a l'abastiment d'aigua del mas Can Sala.</p> | 41.9204300,2.2762000 | 439982 | 4641195 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65227-foto-08246-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||
| 65228 | Pou de can Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-ton | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVI-XX | Ple de vegetació | <p>El pou amida 2m per 2m, i 1m d'alçada- està construït amb totxo i les parets exteriors arrebossades. La coberta la formen dues lloses de pedra, una sobreposada a l'altre. L'obertura del pou, que mesura 60 cm per 40 cm es troba en un extrem. Es podia accedir a l'interior a través de 3 graons. Envoltat de bardisses, principalment ortigues, i arbres com saüquers. A tocar passa el riu Gurri i a prop hi ha les restes del mas Can Ton.</p> | 08246-161 | La Serreta | <p>Construït per abastir d'aigua el mas de Can Ton.</p> | 41.9146000,2.2654400 | 439084 | 4640555 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65228-foto-08246-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65228-foto-08246-161-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | ||||||||
| 65229 | Pou de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Entorn dominat per la presència d'hortes, el torrent que presenta unes voreres brutes de brossa, el creixement de canyes, i per la carretera que porta a Taradell que transcorre per un nivell superior. | <p>La caseta del pou presenta un bon estat de conservació. L'ús que es fa actualment dels horts pròxims comporta l'absència de vegetació, bardisses que pugi perjudicar la construcció. La construcció presenta una coberta a dues vessants, feta de totxana recoberta amb dos dits de ciment. La façana que dóna al torrent fa 1'70 m, mentre que la façana principal, amb porta d'accés a l'interior mesura 1'60 m. A més la porta presenta petites obertures que tenen una amplada de 15 cm. Per la banda que dóna al torrent transcorre un camí que porta vers Llagostera i els camps de Manel Vilaró. Antigament, el camí passava més a tocar el torrent.</p> | 08246-162 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Sobre la porta que dóna accés a l'interior del pou hi havia hagut una data, avui desapareguda. Es construí per agafar aigua de la Font de Rector i subministrar aigua al poble.</p> | 41.8980400,2.2841900 | 440624 | 4638704 | anys 50 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la part posterior hi ha la palanca de la Font del Rector i una fita que separa els Municipis de Santa Eugènia i Taradell. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 | |||||||||
| 65231 | Pou de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-plantalamor | <p>DALMAU, A. 2001. Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | En part en mal estat | <p>El pou, de planta quadrada, mesura 25 cm de llargada. Per la façana que dona a la camí té la porta que permetia accedir a l'interior, la qual mesura 75 cm d'amplada i 1'20 m d'alçada. Les façanes laterals són esglaonades. El material de construcció, en la seva totalitat és totxo. Presència de vegetació al voltant i l'interior, i per absència de coberta o teulada, que originàriament deuria ser a una sola vessant. El pou actualment subministra aigua a una granja porcina.</p> | 08246-164 | Plantalamor-Gener | <p>A tocar passa el camí que permetia anar de Santa Eugènia a Vic, i l'inrevés i, actualment, possibilita l'accés a la font dels Frares i al molí de Plantalamor.</p> | 41.9149300,2.2674700 | 439253 | 4640590 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65231-foto-08246-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 05:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.