Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65187 | Mas Genís o Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-genis-o-sant-genis | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. IGLÉSIAS, I. 'Fogatge de 1553'. TORRENT, C. (1981). Mas Genís. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1952). Santa Eugènia de Berga. Ausa vol I: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Edifici civil, masia de grans dimensions, de planta quadrada coberta a 4 vessants. La façana es troba orientada al SO amb un portal d'arc rebaixat pintat imitant la pedra. Finestres a la planta, 3 balcons al primer pis i 3 finestres al segon pis. Una de les finestres de la planta té una inflexió gòtica. Al SE s'annexiona un cos de porxos, annexió visible des de la façana. A nivell de primer pis s'obren 5 arcs de mig punt, amb l'arrencada de ferro. A la part NO cal remarcar unes finestres amb llangardaix a la planta, un ampit motllurat i una llinda gòtica al primer pis, a la part NE hi ha un cos modern. Es construïda amb pedra basta, picada, tapia, totxo i arrebossat.</p> | 08246-120 | Zona del Bulló | <p>El mas Genís surt documentat des del segle XIII amb el nom de Sant Genís, cosa que fa suposar que a l'indret hi podria haver hagut una capella dedicada a aquest sant. Als segles X i XI constava la capella de domus Sti. Genesi no saben si guardava el mateix emplaçament actual. El Genís, sense l'afegitó de sant i amb aquest nom emprat com a cognom familiar és conegut per la documentació des de mitjan segle XIV. Conserva un notable arxiu que s'inicia vers el 1370 i en ell es guarda abundant documentació, així com una crònica dels fets del segle XIX, enregistrats per un pubill del mas. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas d'aquest mas que pagava 2 diners a la talla de 1422. La masia es troba ben documentada des del segle XIV i en els fogatges de la parròquia de Santa Eugènia de 1553 on hi trobem inscrit un tal Joan Genis. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Jaume Montbarbat, àlies Genis com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Joan Genís. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest mas tenia units els de Tornamira, Montalegre i Font i en el nomenclàtor de la província de Barcelona està registrada com Masia casa de labranza. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Genis tenia 8 habitants. L'edifici actual és de planta quadrada , amb coberta o teulada a quadre vessants, un annex amb galeries a la part de llevant i altres edificacions complementàries, tot ell resultat d'un seguit d'obres i ampliacions iniciades el segle passat i continuades al 1921, moment en què la façana presenta un bonic portal adovellat. L'any 1949 moment en què es va procedir a l'arranjament total de les façanes i es va arrebossar, i el 1965 quan s'hi va annexionar un cos. La remodelació moderna fa difícil establir una lectura arquitectònica de les diferents parts del mas, ara totalment integrada. A l'interior hi ha un portal d'arc deprimit amb unes rosetes a l'intradós. Al primer graó de l'entrada hi ha una antiga llinda amb decoració conopial i la datació de la part més antiga la dóna una llinda interna on hi ha escrit: FRANCISCO GENIS 1649.</p> | 41.8988000,2.2635400 | 438911 | 4638802 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65187-foto-08246-120-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65168 | Horta de can Detes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-can-detes | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de dues parets de feixa, una feta amb lloses de pedra, en disposició vertical, que tenen una amplada de 1'26 m, una alçada de 1'30 m i un gruix de 20 cm. La seva llargada és de 17'30 m. L'altra paret, més curta, feta amb còdols, teules i pedra del país units amb morter de calç, presenta una arcada, feta de maons i té una alçada de 2'80 m i una llum de 2'5 m. L'amplada d'aquest mur és de 60 cm. A l'interior d'aquestes feixes hi ha un camp, així com davant de la façana que presenta l'arcada. Per la paret lateral, de les lloses, passa el camí que comunica de Santa Eugènia a Vic. La vegetació va cobrint les parets i en dificulta la seva nítida visió, sobretot a la zona on acaba la paret i on hi ha l'arcada.</p> | 08246-101 | Plantalamor-Gener | <p>No queda prou clar a que correspondrien aquestes parets: les parets d'uns horts, el testimoni del molí de can Ton, el testimoni d'una fàbrica que no s'arribà a construir. Les lloses de la paret lateral podrien correspondre a la bassa del molí. A tocar hi passa un camí que fan servir més la gent de Vic que la de Santa Eugènia, per anar a passejar. Els còdols utilitzats en la construcció van ser extrets, segurament, del riu Gurri, el qual queda a prop. A prop també hi ha les restes de Can Ton i la palanca del Marcer. Eren d'una gent que feien d'Hortalans i venien verdura a Vic.</p> | 41.9170500,2.2636700 | 438940 | 4640829 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65168-foto-08246-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65204 | Palanca dels Taradells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-dels-taradells | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Té una llargada de 12 m, una amplada de 3'9 m, i una alçada sobre el torrent de 1'10 m. El paviment de la palanca és de formigó armat i l'aigua passa per sota per mitjà de nous tubs, sis de 70 cm de diàmetre i tres de 60 cm. No disposa de baranes, ni voreres ni cap sistema d'il·luminació. Presenta una excel·lent conservació. Al curs del torrent, abans de creuar la palanca, s'aplega una certa quantitat de brossa vegetal i terra que pot esdevenir un perill en el cas d'una revinguda del riu, donat que poden embussar-se les canonades.</p> | 08246-137 | Gener-Plantalamor | <p>L'antiga palanca, feta de dos bigues de roure, tenia una llargada de 9-10 m. L'únic testimoni que en queda són tres cavitats de 40 per 30 cm excavats a la roca que es poden veure al torrent aigües avall de l'actual palanca i que servien per encabir-hi els pilars de fusta de roure. No estava collat als pilars i si a les voreres per mitjà de dues cadenes, la mesura es va perdre per evitar que en cas de revingudes del riu la palanca fos arrossegada aigües avall. El diccionari geográfico-estadístic de Madoz, editat el 1850 però amb dades del 1842 parla de la palanca amb les següents paraules: 'para facilitar el paso del rio (Gurri) hay un puente de madera en el camino carretero que des de Vich conduce a Santa Eugenia i Taradell'.</p> | 41.9103000,2.2649600 | 439040 | 4640078 | 1960-70 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop ha quedat la casa nova de Torre Vinages. La palanca que fa de partió entre els municipis de Santa Eugènia i de Vic es fa servir de drecera pels vehicles i vianants que volen moure's entre ambdós municipis. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 65089 | Can Bertrà o can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertra-o-can-bertran | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. IGLESIAS, J. (1989). 'El fogatge del 1553' estudi i transcripció I Barcelona. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>També conegut con Can Bertran o la Casanova de Terrerons. Edifici civil bastit amb murs tàpia, pedra basta, morter de calç i totxo; i una coberta de bigues de fusta i teules. Es tracta d'una petita masoveria de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i primer pis. La façana presenta un portal rectangular de totxo i amb llinda de fusta. A la part nord-oest hi ha un cobert de totxanes seguint la mateixa vessant. Al SE podem apreciar clarament els dos tipus d'aparell constructiu, a la de tàpia no hi ha cap obertura i a la de pedra n'hi ha dues. A la part del nord-est s'hi adossa un cos de nova construcció però conserva una finestra amb una reixa de ferro forjat. Es construïda amb pedra blava sense picar, unida amb morter de calç, totxo i tàpia.La casa, que té una llargada de 14'70m i una amplada de 9'70m, esta construïda amb diversos materials: tàpia, totxos, pedres de riu Gurri, i pedra del país. Els còdols solen estar a nivell de terra. Enganxats a la façana principal i a la part posterior hi ha afegits diversos coberts. La coberta, de teula àrab, és a dos vents. A la façana principal a més de la porta hi ha quatre finestres. Davant de la casa hi ha dos tipus de boixos i a poca distància una bassa en què hi va a para l'aigua de la pluja que cau sobre la casa. Destacar que a la bassa i creix una gran quantitat de boga. La vista de la casa permet veure el Genís, Puigoriol, Terrerons, la part posterior de can Coll i camps de conreu.</p> | 08246-21 | Zona del Bulló | <p>Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada a uns masos, actualment en terme de Taradell, anomenants Terrarons (antic terrers d'Avall) i Terrers (antic terrers d'Amunt). El mas Terrers el trobem esmentat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. també trobem esmentat el Terrer de Vall en el fogatge de la parròquia de Santa Eugènia de Berga de 1553. Aquest edifici correspondria a una masoveria lligada aquests masos esmentats i vinculada també al mas Genís. El Bertran consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga al segle XVIII, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció. Per la part posterior es veu que la casa va ser edificada en dos èpoques; la pròpia teulada deixa constància de dos períodes molt clars de construcció, ambdós situables en època moderna.</p> | 41.9013800,2.2652400 | 439055 | 4639088 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65112 | Can Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-1 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | Enrunat | <p>Del mas només en queden unes parets en una zona molt embardissada i de difícil accés. La casa era de planta baixa i pis. De la quadra també en queden les parets però s'hi pot accedir, tot i que la vegetació ocupi la totalitat de l'entorn i l'interior de les ruïnes. La quadra, que amida 5'40m de llarg per 3 m d'alçada es construir amb pedra del país ajuntada amb morter de calç i totxana en les obertures. El mur té una potència d'uns 40 cm. De la quadra encara és visible un estable i l'abeurador. El paisatge està format per bardisses i camps de conreus. A tocar de les ruïnes de la quadra hi ha una quadra de nova construcció. Destaca la presència d'un om de considerables dimensions a prop de la quadra venint del riu Gurri.</p> | 08246-44 | Plantalamor-Gener | <p>La casa de pagès va estar habitada fins la dècada dels anys 60 del segle XX.</p> | 41.9146300,2.2653100 | 439073 | 4640559 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65112-foto-08246-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop queda el Pou de can Ton, el riu Gurri i un camí vorejat de plàtans. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65228 | Pou de can Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-ton | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVI-XX | Ple de vegetació | <p>El pou amida 2m per 2m, i 1m d'alçada- està construït amb totxo i les parets exteriors arrebossades. La coberta la formen dues lloses de pedra, una sobreposada a l'altre. L'obertura del pou, que mesura 60 cm per 40 cm es troba en un extrem. Es podia accedir a l'interior a través de 3 graons. Envoltat de bardisses, principalment ortigues, i arbres com saüquers. A tocar passa el riu Gurri i a prop hi ha les restes del mas Can Ton.</p> | 08246-161 | La Serreta | <p>Construït per abastir d'aigua el mas de Can Ton.</p> | 41.9146000,2.2654400 | 439084 | 4640555 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65228-foto-08246-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65228-foto-08246-161-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65147 | Fita de can Serrahima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-serrahima | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Està ubicada en un marge, el que fa que l'accés sigui difícil així com veure la fita, al qual està envoltada de vegetació. En un nivell inferior, a davant, queda el riu Gurri. A mà esquerra hi ha un camp, mentre que a mà dreta hi ha el camí que duu a Vic. A uns 50 m. En línia recta queda la casa de Serrahima. Els costats de la fita amiden aproximadament uns 25 centímetres. El fet que hagi estat colgada parcialment fa que es llegeixin les lletres 'Sta (EU) GENI (A)'. Les lletres EU i A o hi són degut que falta el tros de pedra on estaven. L'estat de conservació és precari; s'han després alguns fragments de pedra, el que impedeix llegir el nom de Vic, i la fita presenta una esquerda vertical, al mig que va de dalt a baix el que posa en perill la seva previvència. La causa podria ser la incidència dels agents meteorològics, fet accentuat en un lloc ombrívol amb una alta densitat d'humitat.</p> | 08246-80 | La Serreta | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes municipals de Sta Eugènia i Vic.</p> | 41.9196500,2.2656100 | 439103 | 4641116 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 65101 | Amagatall a can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-a-can-coll | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural sobre el riu Gurri. Aquest correspon a una formació geològica composta per terra i per la sobreposició de capes del període calcari. Es tracta d'un espai d'uns 80 m d'ample i 3 m que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta irregular, sota els espais de conreu de can Coll o Vivers Tortadès. profunditat molt coberta per la i parcialment enrunada. Espai actualment en desús però segurament ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-33 | Zona del Bulló | <p>Tot i que és poca la gent de Santa Eugènia que coneix l'existència d'aquest tipus d'estructures, és habitual que en decurs de la guerra i la postguerra les diferents cases, tant rurals com urbanes organitzéssin les seves necessitats bàsiques mitjançant la ditribució, consum i estocatge d'elements bàsics com els queviures. Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai s'hauria obert en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9040500,2.2660100 | 439121 | 4639384 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65101-foto-08246-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65200 | Palanca de can Baixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-can-baixeres | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>De la palanca només en queda un pilar que dóna a Can Baixeres. El pilar té una amplada aproximada de 1'20 i 1'30m. La palanca tenia uns 20 m de llargada, una amplada aproximada de 1 m i estava construïda amb fusta de roure. Per la banda de can Coll es recolzava sobre la roca natural. El pilar, que ara queda a una banda, inicialment era al bell mig del riu, però en anar-se emplenant la vorera del municipi de Vic de terra i altres sediments ha provocat que en quedés en una vorera. La vegetació tapa la major part del pilar, el què en dificulta la seva visió. Per la cara que dóna aigües amunt, el pilar presenta una forma triangular per refusar l'aigua cap a les bandes. Història:</p> | 08246-133 | Zona del Bulló | <p>La palanca tenia un únic pilar i el seu perfil feia pendent, en estar can Coll a un nivell més enlairat que can Baixeres. Es deuria construir a resultes dels desperfectes provocats per l'aiguat del 1940 en la primitiva palanca que era aigües amunt. Tenia com a finalitat comunicar ambdues bandes del Gurri.</p> | 41.9038000,2.2660600 | 439125 | 4639356 | 1940 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65200-foto-08246-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65082 | Camí ral de Vic a Taradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-taradell | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Es tracta el camí que travessa el terme municipal de sud a nord. El ramal actual segueix la carretera B-520, mentre que en el seu orígen presenta nombrosos trams de terra batuda i seguint el camí que vorejava el nucli de Santa Eugènia, entrant per Can Rita, Can Coll, seguia amunt cap a Taradell segurament a través del Puigsacost. Pel punt de l'Hostalet del Bulló. Tot i que aquest vial ha patit moltes reparacions i modificacions parcials del traçat al llag del temps, i causats tant per les inclemències del temps com per l'acció humana, resta perdut en algun tram però també es conserven alguns fragments de paviment de llosa i murets contenció que el limitaven.</p> | 08246-14 | Zona del Bulló | <p>Els principals accessos que passen per Santa Eugènia han estat seguint els principals eixos de comunicació del municipi. Així part del camí ral de Taradell a Vic que passava per l'Hostal del Bolló i les Palanques del Gurri i seguia cap a la creu del Mercer, és encara vigent. Tot i la dificultat de datar cronològicament un camí o vial, podem dir aquest camí tradicional es documenta des de l'edat mitjana, essent doncs, una antiga via de comunicació encara utilitzada. Una proposta d'arranjament d'aquest espai va tenir lloc al 1891. En aquest any l'ajuntament de Vic va exposar als representats dels municipis veïns, entre ells Santa Eugènia la necessitat de crear una xarxa de camins veïns que possibilités la comunicació entre poblacions. Es pretenia demanar a la Diputació de Barcelona, la construcció de dues carreteres, una aprofitaria el camí de Vica Taradell que creuant el Gurri s'iniciaria a la Torre de Benages i Gracià, passaria per Santa Eugènia i arribaria a Taradell pel Puigsacost. I una segona via que havia d'unir Vic amb Vilalleons, però cap dels dos es va arribar a materialitzar. Aquest però si que es va arrenjar diverses vegades en motiu dels aiguats del 1940 i també al 1965 en el tram comprès entre la passarel·la sobre el Gurri i la Casanova de Plantalamor. No va ser fins a mitjan de la segona dècada del segle XX que el Govern Civil i la Diputació de Barcelona van contribuir a la millora de les comunicacions de Santa Eugènia. El 25 de setembre de 1914 la Jefatura d'Obras Publicas del Govern Civil va pagar les expropiacions dels terrenys afectats per la construcció de la carretera de Vic a Taradell, també coneguda com a carretera d'Arbúcies, posterior B-520.</p> | 41.9087800,2.2660700 | 439131 | 4639909 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65082-foto-08246-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65082-foto-08246-14-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65224 | Pou de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-coll | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XX | En desús | <p>Construït amb pedra del país, còdols i maons units amb morter de calç. L'obertura que facilitava extreure`n l'aigua mesura 1'60 m d'alçada i 70 cm d'amplada. A banda i banda de la façana hi ha un reposador, de pedra. Té una coberta de teula àrab, a dos vents, i per sota rajola plana. Es troba situat sobre un pujolet, en un lloc assolellat i amb vegetació típica d'un àmbit secà. A prop queda la font del conill, el riu Gurri a l'altra banda del qual hi ha la casa de can Baixeres (municipi de Vic). Per sobre la carretera queda la casa de can Coll i també hi ha l'empresa de Vivers Tortadès. Presenta un mal estat de conservació, amb caiguda d'arrebossats, teulada en mal estat i uns cables metàl·lics que envolten el pou. La vegetació que l'envolta no en dificulta ni la visió ni la conservació.</p> | 08246-157 | Zona del Bulló | <p>La funcionalitat d'aquesta estructura era portar aigua a can Coll. Els reposadors servien per posar-hi les galledes. El riu, a sota el pont, fa de partió entre els municipis de Santa Eugènia i Vic. Si bé està feta proper al riu Gurri no agafa l'aigua del riu. Va estar en funcionament fins els anys 70. La carretera de terra que va de Casanova de Plantalamor al Genís és emprada per la gent gran per anar a passejar. Al riu Gurri encara queden evidències de la palanca que permetia creuar-lo.</p> | 41.9034100,2.2663500 | 439149 | 4639312 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65224-foto-08246-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65190 | Mas Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigoriol | <p>TORRENT, C. (1981). Puigoriol. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>La casa, anomenada també Puig-Oriol, es troba edificada sobre roca natural, esta formada de planta baixa i primer pis. La coberta de teula àrab és a 2 vents. A la façana principal hi ha 3 finestres 2 al primer pis i 1 a la plana baixa. Per la part posterior es distingeixen 2 èpoques de construcció. L'amplada de la casa és de 8 m aproximadament i la llargada de 11'70 m. Però agafant només la part més vella amida 8'20m. L'entorn està format per diversos annexes ramaders (coberts, etc.) i a la part posterior hi ha tres contraforts fets amb pedra de terrer. Els paisatge est dominat per camps de conreu i els masos can Bertrà, Genís i Can Coll.</p> | 08246-123 | Zona del Bulló | <p>Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Puigoriol tenia 3 habitants. Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada al seu paper de masoveria o petit mas lligada al mas Genís i al veí mas Bertran. El mas Puigoriol ha estat recentment molt reformat i no es poden fer apreciacions sobre les seves característiques constructives. A finals del XVIII consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga, junt a altres masos de l'entorn, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció.</p> | 41.9008100,2.2665900 | 439166 | 4639023 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65190-foto-08246-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65244 | Llera del riu Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-riu-gurri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | Presenta necessitat de neteja i conservació | <p>El municipi és tributari hidrogràficament del riu Gurri, i a través d'aquest ho és del riu Ter. El riu Gurri forma bona part del límit ponentí del municipi i hi desemboquen les petites rieres o torrenteres del terme, la més important pren diferents noms, però en el curs inferior és coneguda com a Riera del Molí del Gener o de Santa Eugènia. Aquesta riera neix sota Puig-l'agulla, i rep inicialment el nom de torrent o riera de Vilalleons, i es va enriquint amb corrents secundaris, el més important dels quals és el torrent o riera de Santa Eugènia. Els altres corrents d'aigua són de cabal escàs o nul, i la major part són torrenteres. En aquests entorns hi són presents els arbres de ribera i els pollancres, sobretot vers el Gurri i els torrents secundaris.</p> | 08246-177 | Plantalamor-Gener | <p>El riu Gurri apareix a la documentació per primer cop cap el 888 amb el topònim de Gori. Tradicionalment aquest riu ha actuat de partió entre els diversos municipis de Santa Eugènia de Berga, Vic, Taradell i Malla. La seva presència va facilitar l'assentament humà en aquesta zona en un entorn on els recursos hidràulics són escassos i de caire estacional. No és d'estranyar que al llarg del seu curs es construíssim en època medieval, o fins i tot en un moment anterior, cases i masies com les de Plantalamor, Torre de Benages, el Mercer, can Baixeres, etc. El riu, serà doncs present en nombrosa documentació d'època medieval i moderna fent referència a límits de propietats, afrontacions entre senyors i com límit municipal.</p> | 41.9109500,2.2667200 | 439187 | 4640149 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65244-foto-08246-177-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 65158 | Font del Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-conill-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La font està situada dins un espai quadrat, en què les parets tenen una alçada i una amplada de 70cm. Una paret és de roca natural i les altres tres són de totxana, arrebossades amb ciment. La font raja poc, essent-ne una de les causes que l'aigua es perdi en el camí de baixada cap el riu Gurri, en no estar convenientment canalitzada. En estar envoltada i coberta de vegetació la major part de l'any fa que sigui un lloc amb molta humitat, el que provoca el despreniment de l'arrebossat de les parets que envolten la font. La manca de manteniment i el no fer-ho servir ha provocat l'acumulació de sediment, donant-li una posició enlairada que no tenia inicialment.</p> | 08246-91 | Zona del Bulló | <p>Hi ha gravada la data de 1985, moment en que es deuria fer alguna obra d'arranjament. No subministrava aigua a la casa i hi anava a beure la gent que passava per la zona. Actualment ja no es fa servir, si bé hi ha que raja aigua. El nom de conill ve donat per la presència d'aquest animal en aquesta zona. El terra del camí, quan es glaçava, hi anava la canalla a patinar.</p> | 41.9037600,2.2670100 | 439204 | 4639351 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La font és al camí de pedra que porta al Gurri, quedant a l'altra banda del riu la casa de can Baixeres (Vic). Entorn de pedra i argelagues. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 65093 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-6 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Can Coll. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | Presenta la necessitat de rehabilitació | <p>Edifici civil, de planta rectangular allargada a est i oest. La façana principal es troba orientada al sud. Aquest edifici està format per una planta baixa i dos pis i es troba assentada directament sobre la roca natural. Es tracta d'una masia de planta rectangular assentada damunt d'un serradet de margues, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada al sud-est. La façana presenta un portal rectangular format per grans carreus de pedra, a la part esquerre s'hi annexiona un altre cos on s'hi veuen restes d'un portal més baix, tres finestres amb ampits al primer pis i un portal d'arc de mig punt al segon pis, flanquejat a cada costat per finestres. Al costat nord-est només s'hi obre una finestra al segon pis i hi ha un dipòsit de lloses de pedra. Mentre que a la façana nord-oest hi ha dues finestretes a la planta baixa, una amb l'ampit motllurat al primer pis i una al segon pis. Al costat sud-oest es troba annexiona un altre cos aprofitant elements antics de pedra ( escaires, porta i finestra). A migdia hi ha una amplia era de cairons. Per l'aparell constructiu format per murs de pedra basta, morter tàpia, arrebossat, pedra picada i amb una coberta de bigues de fusta i teules deduïm que el segon pis correspon a una segona etapa constructiva ja que els escaires només arriben al primer pis. També s'hi afegí el cos sud-oest. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa és feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis.</p> | 08246-25 | Zona del Bulló | <p>Les referències històriques de Can Coll s'han de posar en relació al seu emplaçament, situat prop el camí ral de Vic a Taradell. Apareixerà a la documentació d'època moderna, com consta a la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 unit al mas Duran. Per similituds amb altres masos de la zona, segurament aquest mas fou parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. També serà durant l'època moderna que Santa Eugènia arribarà al seu màxim esplendor i sembla lògic pensar en una reestructuració en aquest moment. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que can Coll tenia 5 habitants. La trobem registrada en el nomenclàtor de la província de l'any 1860 i consta com a 'masia casa de labranza'. Actualment ha perdut les tasques de masia i a l'entorn s'hi troben els Vivers Tortadès.</p> | 41.9038400,2.2672400 | 439223 | 4639359 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 65108 | Can Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rita | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>El mas està format per un edifici original i un conjunt d'annexes adossats, on destaca la vivenda actual. El cos original està format per una planta quadrangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les pedres cantoneres visibles. Aquestes són de pedra calcària local ben treballada i de dimensions mitjanes, mentre que la coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit, cobert amb teula aràbiga. El cos original es troba orientat de sud a nord, mentre que les altres estructures ho estaran d'est a oest. En la façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 3 finestres de tamany desigual i disposades simètricament, que presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades i part de les llindes pintades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és de factura contemporània amb una organització en planta baixa i primer pis. La coberta és més baixa i les finestres es disposen seguint un eix de simetria horitzontal. Darrera del cos principal trobem la pallissa i un corral amb una coberta a una vessant i a la zona nord-est la resta d'estructures ramaderes formades per les corts del bestiar.</p> | 08246-40 | Plantalamor-Gener | <p>Una primera referència documental la trobem en la documentació del segle XVIII on s'esmenta a en Rita, propietari del mas. La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1850 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal les obertures conservades presenten llindes però cap d'elles gravada.</p> | 41.9081000,2.2673500 | 439236 | 4639832 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65108-foto-08246-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65108-foto-08246-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Trencant a la dreta en el camí de la Casanova de Plantalamor a la Torre de Benages (Vic) | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65252 | Zona d'interès arqueològic a Plantalamor-Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dinteres-arqueologic-a-plantalamor-gener | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Desconegut | <p>A la col·lecció de prehistòria de J. Sala i Moles de Vic, segons Pladevall, hi havia dues destrals de pedra recollides entre Plantalamor i el Gener. Es desconeix la localització exacta de l'indret on van aparèixer i les característiques de les mateixes, aquest material, fou dipositat a la junta de Museus i actualment resta pendent d'estudi. Malgrat tot, la zona de Plantalamor i del mas Gener, fins el mas del Frares, gaudeixen d'unes condicions d'assentament òptim que no haurien descartat les diverses comunitats humanes.</p> | 08246-185 | Plantalamor-Gener | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Santa Eugènia de Berga, tot i no estar molt ben documentada ni presenta a la Carta Arqueològica de Catalunya, queda palesa per la troballa de diversos materials associats a aquests periodes. La troballa de restes lítiques ja sigui en context primari o secundari, ens pot fer pensar en una possible ocupació de la zona en època prehistòrica, com queda ben palès en els municipis veïns de la zona.</p> | 41.9140800,2.2672800 | 439236 | 4640496 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65252-foto-08246-185-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 78|79 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65231 | Pou de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-plantalamor | <p>DALMAU, A. 2001. Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | En part en mal estat | <p>El pou, de planta quadrada, mesura 25 cm de llargada. Per la façana que dona a la camí té la porta que permetia accedir a l'interior, la qual mesura 75 cm d'amplada i 1'20 m d'alçada. Les façanes laterals són esglaonades. El material de construcció, en la seva totalitat és totxo. Presència de vegetació al voltant i l'interior, i per absència de coberta o teulada, que originàriament deuria ser a una sola vessant. El pou actualment subministra aigua a una granja porcina.</p> | 08246-164 | Plantalamor-Gener | <p>A tocar passa el camí que permetia anar de Santa Eugènia a Vic, i l'inrevés i, actualment, possibilita l'accés a la font dels Frares i al molí de Plantalamor.</p> | 41.9149300,2.2674700 | 439253 | 4640590 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65231-foto-08246-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65116 | Capella de la Puríssima Concepció de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-concepcio-de-plantalamor | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima Concepció de Plantalamor os. 366' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIV-XX | La capella està poc cuidada. Hi manca manteniment com ho prova que hagin saltat algunes teules de la coberta. | <p>Capella situada prop el mas Plantalamor, o Reixach, dedicada a la Puríssima Concepció o capella de la sagrada Família. La capella amida 5 m d'amplada i 7m de llargada. La porta fa 1'90 m d'alçada i 1'10m d'amplada. Sobre la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar construït amb pedra local. A la banda de llevant hi ha un ull de bou, i la coberta és a dos vents de teula aràbiga. Les parets exteriors estan arrebossats. Entorn format per l'existència de camps i herba de poca alçada, però davant mateix hi predomina la vegetació silvestre que impedeix observar la totalitat de l'estructura. A prop hi ha una granja i unes barraques.</p> | 08246-48 | Plantalamor-Gener | <p>Les pedres dels xamfrans i la llinda de sobre la porta provenen de la casa de Plantalamor, un cop aterrada. La capella no compleix cap missió religiosa i resta com a testimoni de l'antic mas Plantalamor. Conserva les parets exteriors en bon estat mentre que l'interior està deteriorat. Des d'aquest punt es té una excel·lent vista sobre la ciutat de Vic. El mas Plantalamor, documentat amb aquest topònim des d'època medieval. i en altres temps anomenat Reixac hi van tenir lloc esdeveniments històrics destacats. All 1472 s'hi va firmar la capitulació de Vic i la concòrdia entre la ciutat i el rei Joan II (20 juny 1472 conservat al pergamí de l'Arxiu Municipal de Vic Llibre 30 dels privilegis fols. 267-273). Entorn del mateix hi ha una llegenda popular basada amb el nom del mas que pretén que aquest deriva dels amors frustrats del rei Jaume I amb una noia del mas. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas d'aquest mas que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. En aquest mas, en altres temps anomenat Reixac. Aquest mas apareix a la documentació d'època baix medieval i moderna de l'arxiu parroquial de Santa Eugènia formant part dels masos rellevants del municipi. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Segimon Plantalamor com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Bartomeu Plantalamor. També es documenta el mas Plantalamor la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 on s'esmenta que té units els masos Gurri, Pujol, Tria i Cunit. El nom subsisteix en l'antic Molí de Plantalamor, situat prop del riu Gurri i en la masia de Casanova de Plantalamor. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Plantalamor tenia 14 habitants.</p> | 41.9149500,2.2675000 | 439255 | 4640593 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65116-foto-08246-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65107 | Can Reixach o Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reixach-o-plantalamor | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. TORRENT, C. (1981). Plantalamor. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIII-XX | Una part aterrada | <p>Edifici civil format per un casal de planta rectangular, amb un cos transersal de galeries a la part de migdia, va ser aterrat fa pocs ays després d'haver passat per un llarg període d'abandonament, expoliació i incendi. Ara només queda en peu la senzilla capella de la Mare de Déu de la Concepció que s'aixeca al costat del mas. Com consta a l'inventari de la Generalitat: Masia de planta rectangular orientada a migdia, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La vessant esquerra és més perllongada que l'altre. El cos principal té un cos adossat formant grans porxos d'arc rebaixats i coberts a una sola vessant. A la part posterior de la casa hi ha una eixida que correspon al primer pis, construïda amb pedra i que ubica un pou cisterna. Presenta la tipologia de mas reformat al XVIII, malgrat que als anys 80 del segle XX estava totalment abandonat.</p> | 08246-39 | Plantalamor-Gener | <p>El mas Plantalamor, documentat amb aquest topònim des d'època medieval. i en altres temps anomenat Reixac hi van tenir lloc esdeveniments històrics destacats. All 1472 s'hi va firmar la capitulació de Vic i la concòrdia entre la ciutat i el rei Joan II (20 juny 1472 conservat al pergamí de l'Arxiu Municipal de Vic Llibre 30 dels privilegis fols. 267-273). Entorn del mateix hi ha una llegenda popular basada amb el nom del mas que pretén que aquest deriva dels amors frustrats del rei Jaume I amb una noia del mas. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas d'aquest mas que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. En aquest mas, en altres temps anomenat Reixac. Aquest mas apareix a la documentació d'època baix medieval i moderna de l'arxiu parroquial de Santa Eugènia formant part dels masos rellevants del municipi. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Segimon Plantalamor com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Bartomeu Plantalamor. També es documenta el mas Plantalamor la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 on s'esmenta que té units els masos Gurri, Pujol, Tria i Cunit. El nom subsisteix en l'antic Molí de Plantalamor, situat prop del riu Gurri i en la masia de Casanova de Plantalamor. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Plantalamor tenia 14 habitants. Aquest mas, desrpés de passar per un calvari d'abandonament, expoliació i un incendi fou enderrocat.</p> | 41.9144100,2.2675300 | 439257 | 4640533 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65107-foto-08246-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65107-foto-08246-39-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65195 | Molí de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-plantalamor | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>Aquesta construcció feta amb pedra del país i pedres de riu unides amb morter de calç, té una amplada de 5'10 m, i una alçada aproximada de 3'05 m. La boca d'arc de mig punt rebaixat, té una alçada de 1'10 m i una amplada de 2'70 m. La coberta respecte la paret sobresurt 60 cm. Tot i la presència de vegetació, i que la paret de rajoles que obstrueix l'entrada presenta una pintada, es pot dir que el seu estat de conservació es bo. La boca està tapiada per evitar que s'hi pugui entrar, fet que indirectament n'ha facilitat la conservació. L'entorn està molt brut, tant de deixalles inorgàniques, com de vegetació, que tapa els laterals i la coberta. Alhora, el torrent, al seu pas per aquest punt està força brut. A l'entorn també hi ha algun camp.</p> | 08246-128 | Plantalamor-Gener | <p>Si bé és possible que es tracti d'un molí, no es descarta que servís com a forn de teules o rajoles ja que el tipus d'arcada permet incloure'l en aquesta tipologia. Element patrimonial molt interessant. Aquest molí de Plantalamor fou masoveria o dependència tradicional del mas. Es troba prop del riu Gurri i les estructures actuals remmplacen un molí del segle XII. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Carles Codinach, com a cap de casa del molí de Plantalamor. Des del 1068 es cita un molí, el molí d'en Guitard, situat a tocar el riu Gurri, a l'alçada de Plantalamor. Del segle XIII en endavant trobarem altres molins com el de Gener i el de Conca, aquest en el Samuntà. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que aquest molí tenia 4 habitants.</p> | 41.9118400,2.2679100 | 439286 | 4640247 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65195-foto-08246-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65193 | Mas Susentó o Casanova de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-susento-o-casanova-de-plantalamor | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Casanova de Plantalamor. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic:436-443.</p> | XVIII | Si bé presenta un bon estat de conservació, com a elements sobrers de la façana hi ha les instal·lacions de llum i telèfon. Les parets estan arrebossades, i en algunes zones l'arrebossat esta força esquerdat. | <p>Presenta una planta basilical, amb porxo o galeria al sector de ponent i façana a migdia. Té un ample portal adovellat i ha estat objecte fa pocs anys d'una total restauració on s'han posat en relleu les pedres cantoneres i les llindes fetes de pedra ben tallada. La façana central presenta un portal adovellat i una finestra abans formada per una obertura de balcó del qual en resten les pedres de l'enmarcament. Mas que s'aixeca sobre roca viva, format per planta baixa, pis i golfes. Té una amplada de 12'60m i una llargada de 14'50m. A banda i banda del que és pròpiament la casa hi ha edificacions afegides, cas de coberts i un porxo. De la façana destaca la pedra picada vista dels xamfrans, la porta i dues finestres amb brancals de pedra (una sobre la porta i un a mà esquerra). La façana de l'habitatge està en molt bones condicions. No hi ha cap element ni objecte que dificulti tenir una bona visió de la porta, la qual a banda i banda, a nivell de terra presenta una filera de plantes i cactus de tota mena. La porta, que té una alçada de 2'90m i una amplada de 1'80m no té cap data ni cap inscripció gravada a la pedra. L'arcada la formen 11 pedres i lateralment té 4 brancals, que tenen un gruix de 23 cm. La porta inicialment era més alta per dalt, 3,15m; actualment escurçada per la volta de ciment ràpid i rajola que són d'època posterior. Alhora, la pedra d'entrada va ser posada a un nivell inferior, d'aquí que es vegin totxos per banda. Presenta un bon estat de conservació, si bé hi ha brancals de mà dreta que estan desgastats per l'acció del salpàs. Un aspecte negatiu és l'existència d'una llum al capdamunt de la volta. Els brancals inferiors, de banda i banda, tenen clavats uns ferros corresponents a una antiga porta. La finestra, situada a mà esquerra de la porta d'entrada a la casa de pagès, té una alçada de 1'50m i una amplada 1m. La llinda superior no té cap tipus d'inscripció ni data i lateralment té 3 brancals. A destacar el treball de ferro forjat de la reixa, formada per 6 vares verticals i 9 horitzontals.</p> | 08246-126 | Plantalamor-Gener | <p>Mas del segle XVIII que passà d'antiga masoveria a casa residencial. Segons la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, es detalla que la Casa nova de Plantalamo tenia 15 habitants en 4 famílies.Masia la història de la qual va lligada al mas Plantalamor que el trobem registrat en el nomenclàtor de la província amb les inicials ACL. La casa nova de Plantalamor fou una masoveria del mas del mateix nom. En un llistat de masies del segle XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga consta com a masia moderna</p> | 41.9073500,2.2691900 | 439388 | 4639748 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65193-foto-08246-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Davant de la casa hi ha un espai pavimentat que correspondria amb l'era, i una zona ajardinada. A la part posterior del mas hi ha les corts del bestiar. Des del mas es pot veure Santa Eugènia, Montseny, Saladeures i Puiglagulla. Edifici civil. Masia de planta basilical situada dalt d'un terrer. Té la façana orientada a migdia. A ponent hi ha adossat un porxo de planta i primer pis. A llevant hi ha un altre cos de planta baixa. La façana presenta un portal de grosses dovelles i dues finestres a la planta, tres finestres amb ampits motllurats al primer pis i una al cos central correspon a les golfes. A ponent hi ha una finestreta a les golfes i una obertura del porxo al primer pis. Al nord s'hi obren tres finestres i a l'est dues al primer pis i una a les golfes. L'estat de conservació és bo, està arrebossada i pintada i els elements de resalt són de pedra picada. Murs de pedra basta unida amb morter. Tàpia, arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65149 | Fita de Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigoriol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita està formada per un bloc monolític de 20 cm i amb una amplada de 30 cm, sobresortint del terra uns 35 cm, però cal pensar que és més alta. No presenta cap número ni cap tipus d'inscripció ni data. Es troba al punt d'intersecció de diversos camps, el que provoca que quan es treballen s'acumula terra en aquest punt, amb el que la fita està força colgada de terra i vegetació, especialment bardisses.</p> | 08246-82 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8987400,2.2696200 | 439416 | 4638791 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba als peus d'un pal d'electricitat i envoltada de camps de conreu. Es troba a la mateixa línia que la fita de can Parés. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 65150 | Fita de Puigsegur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigsegur | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Les cares de la fita amiden 23cm i d'alçada són visibles 40cm. En una cara s'identifiquen les lletres 'S EU/GENI' i al cantó oposa hi ha '46 VICH'. La fita, que en la part superior està arrodonida, està força desgastada, com ho corrobora el fet que se'n hagi desprès un fragment. En un nivell inferior queda la pista o carretera que porta de can Sala a les granges de can Cuera i al camí ral Viladrau 'Vic. Davant de la fita hi ha el mas Puigsegur, adscrit al municipi de Vic, però pertany a la parròquia de Sta Eugènia.</p> | 08246-83 | La Serreta | <p>Fita de delimitació de terme entre Santa Eugènia de Berga i Vic.</p> | 41.9184900,2.2698300 | 439452 | 4640984 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 65151 | Fita de Puigsegur 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigsegur-2 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>La fita, esta força desgastada, especialment en la part superior, que acaba amb punt rodó. Es dificultós llegir les lletres gravades a les cares. Cada costat té una amplada de 25cm. En una de les cares s'hi pot llegir 'S EU/ GENIA' i en el cantó oposat '45 VICH'. L'entorn més immediat presenta vegetació, que en créixer tapa la fita. També és de destacar la presència de camps en les proximitats. A prop hi ha la capella de Sant Llàtzer (Calldetenes) i la urbanització de can Gorcs. Adscrita aquell municipi.</p> | 08246-84 | La Serreta | <p>Fita de delimitació de terme entre Santa Eugènia de Berga i Vic.</p> | 41.9200100,2.2703300 | 439495 | 4641152 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 65146 | Fita de can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-pares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita té una amplada de 45 cm, una alçada aproximadament de 68 cm i una gruix de 20 cm. No presenta cap numero ni cap tipus d'inscripció ni data. La pedra no està posada verticalment ja que està una mica tombada. La vegetació que l'envolta és d'alçada petita el que significa, de moment, cap perill per la seva conservació. Envoltada de camps i edificis a prop té les cases de can Parés, el Bulló i el mas Puigoriol.</p> | 08246-79 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8983000,2.2711000 | 439538 | 4638742 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Si continuem en línia recta cap el mas Puigoriol arribarem a trobar una fita. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 65239 | Resclosa de la font dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-dels-frares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVII -XIX | <p>Construïda amb pedra del país pel sistema de pedra seca unida a pes, té una alçada de 2m i una llargada de 15m. A la paret lateral dreta hi ha clavades al terra jaces de pedra, que amiden 1'90 m d'alçada i 30 cm d'amplada. Disposa de dos bragants o sortides d'aigua, una a la façana i l'altra a la banda esquerra. La coberta o part superior es veu refeta, obra que degué produir-se als segles XIX-XX. Si no té lloc la recuperació de la vegetació acabarà per colgar-la, dificultant la seva visió. El cabal de l'aigua ha minvat molt respecte èpoques anteriors. La vegetació silvestre que creix a les voreres del torrent impedeix veure aquesta estructura fàcilment. L'entorn, en un ambient ombrívol i fresc, té com element desmereixedor les bombes d'aigua de l'empresa de Vic Colomer Montmany.</p> | 08246-172 | Plantalamor-Gener | <p>Es veu com inicialment era feta amb lloses de pedra, davant de les quals, posteriorment, s'hi aixeca una paret de pedra seca. Possiblement es va construir per agafar aigua pel molí de Plantalamor. Actualment no té cap utilitat. És una de les tres rescloses del municipi.</p> | 41.9104400,2.2710200 | 439543 | 4640089 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65239-foto-08246-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65239-foto-08246-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al torrent, abans d'arribar a la resclosa hom pot veure un bagant de fusta (75 cm d'amplada i 1'55m d'alçada), tres troncs d'alzina que servien per aguantar les parets laterals de la resclosa, i una paret de 8'20m de llargada feta amb pedra i unida amb morter de calç. A prop, aigües amunt hi ha la casa de la Noguera. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65162 | Font dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-frares-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | Enrunada | <p>La font es troba pràcticament perduda arran de les obres d'instal·lació de la canalització de gas. Només en queda una pedra solta en què hi ha marcat el canalet de la font. També es poden veure els tubs d'altres fonts menor que hi havia a la zona i que actualment no ragen. El paratge es caracteritza per la presència de roques, i el torrent de Santa Eugènia presenta les lleres molt brutes de vegetació, bardisses, ortigues i saüquers.</p> | 08246-95 | Plantalamor-Gener | <p>El diccionari de P. Madoz del 1850, amb informació del 1842 diu que la font és: 'muy concurrida de los vecinos de Vich'. Al torrent hi havia hagut unes passeres avui inexistents, que possibilitaven travessar-lo per accedir al paratge. Tot aquest espai, de gran interès natural, es troba força perdut.</p> | 41.9104400,2.2710500 | 439545 | 4640089 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||||
| 65156 | Font de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-noguera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVI-XX | Coberta per vegetació | <p>La font està formada per tres cossos. Sobre el cos central hi ha una portella. L'alçada de la paret exterior és d'1m, i la llargada total és de 2'30m. Els materials de construcció són totxos i pedra del país. Per accedir a la font es passa per sobre un rec per mitjà d'uns taulons. La font no raja. A l'interior del cos central de la font hi ha una bomba. A les dues juntes que separen els tres cossos de la font hi creix vegetació. L'estat de conservació és regular. A prop hi passa el torrent de Santa Eugènia, vorejat per una arbreda, creant un espai ombrívol i fresc. Al rec, pel qual no passa aigua hi creix tota mena de vegetació feréstega. L'entorn també ve dominat per l'existència de camps.</p> | 08246-89 | Plantalamor-Gener | <p>Fou ampliada i millorada en diversos anys.i es troba darrera la Noguera, a tocar del rec que mena al llac Gener. La gent de Vic hi venia a fer berenars, i als anys 50, cada diumenge d'estiu es feien sardanes al passeig de plàtans que voreja el torrent de Santa Eugènia. Tenia com a finalitat subministrar aigua a la casa de la Noguera, però actualment està en desús. Davant la font i a terra, hi ha una llosa de pedra que no és altra cosa que una taula colgada sota terra, que es feia servir per fer berenars.</p> | 41.9097600,2.2714400 | 439577 | 4640014 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65156-foto-08246-89-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65176 | Lleres del torrent de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lleres-del-torrent-de-santa-eugenia | S'està perdent com espai natural | <p>A la confluència dels ramals que venen del Gurri i de la Riera de Santa Eugènia i altres rierols es documenten les restes de flora i fauna autòctona de riera. Abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Presenta un notable valor paisatgístic.</p> | 08246-109 | Santa Eugènia de Berga | <p>Paratge de gran interès natural on s'hi troben fonts tant emblemàtiques pel municipi com la Font Xica o la Font Rodona. Aquest espai, recentment arranjat en algun tram és un dels punts d'interès natural més concorreguts del poble. Entorn situat als peus de la riereta forma part del recorregut de nombroses rutes relacionada amb la natura i situat al costat mateix del poble. La seva adequació, hauria de ser imminent, respon a les necessitats de conservació dels diversos espais naturals del municipi. La seva bona situació geogràfica i la seva accessibiliat, fan pensar que la zona era coneguda i explotada des d'antic i aquest fet queda demostrat amb la presència de nombrosos horts a la zona que reguen amb l'aigua de la mateixa riereta i que de ben segur ja existien en època moderna.</p> | 41.8975100,2.2721300 | 439623 | 4638653 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65176-foto-08246-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||||
| 65137 | Dipòsits de can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-can-pol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>Els dos dipòsits, que presenten exteriorment dos nivells, estan enganxats i tenen una alçada total de 2'74m. Un és de planta rectangular (10 m de llargada per 5m d'amplada) i l'altra és de planta quadrada. Les parets del dipòsit rectangular, situat al nivell superior, a mode de baranes estan formades per lloses de pedra (aproximadament 1'40m d'alçada, 10 cm de gruix) i pilars (de 40 per 40). A les parets més llargues hi ha tres lloses per banda i la més curta n'hi ha dues. Element arquitectònic en desús i amb caràcter marginal que es troba al mig de camps. La solidesa en la construcció no sembla perillar per l'acció de les bardisses.Marcat per la presència de camps de conreu en actiu i zones arbustives que ocupen bona part de l'entorn. Aquestes dificulten veure'n l'exterior, com és el cas del dipòsit de mida més petit.</p> | 08246-70 | Zona del Bulló | <p>Es construeix per guardar aigua que servia per regar els camps de la de la casa de can Pol. Juntament amb la sínia i el canal serveix per explicar un mecanisme que es feia servir al municipi per extreure aigua del subsòl.</p> | 41.9075700,2.2721400 | 439633 | 4639770 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65137-foto-08246-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop del torrent de Santa Eugènia i darrera a Can Pol. S'accediex pel camí que dona la volta per darrera la casa o mas de can Pol i que queda mort davant els dipòsits. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65143 | Fita de can Cuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-cuera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Escapçada | <p>Fita 5 entre Vic i Sta Eugènia. Ha patit diverses mutilacions, especialment en la part superior, el que fa que actualment tingui la forma triangular. No hi ha vegetació que posi en perill la seva integritat, i que n'impedeixi fotografiar-la. La pedra no presenta cap tipus d'inscripció. Si bé ara està culminada per una forma triangular cal pensar que inicialment tenia certa semblança amb d'altres termes.</p> | 08246-76 | La Serreta | <p>La fita, vigent en l'actualitat, limita els termes de Sta Eugènia i Vic. Des d'aquesta fita es veu la número 4. a tocar hi ha un camp gran, ara és d'un únic propietari, però abans era de 2; el que no impedeix que una part del camp pertanyi al municipi de Sta Eugènia i l'altre a Vic.</p> | 41.9204200,2.2720200 | 439635 | 4641197 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'accedeix a la fita per un pas que queda entre 2 granges o coberts de l'explotació de can Cuera. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 65233 | Pou i canal de la sínia de can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-canal-de-la-sinia-de-can-pol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | Les voreres del torrent estan molt brutes | <p>El pou de la sínia, fet de maons, pedra del país i morter de calç. Des d'una barana es pot veure l'interior del pou, buit i on hi ha una arcada sobre la qual es bastí una barraca. La fondària fins a la barana és d'uns 6m, la part descoberta té una amplada de 1'32m, i una llargada de 1'39m. Entre la paret de la barraca i la que dóna al canal hi ha dues lloses, separades entre elles al voltant d'1 metre. La distància entre el pou i els pilars que sustenten el canal és de 4'5m. Les voreres del torrent estan molt brutes tant de vegetació silvestre com de deixalles inorgàniques. L'entorn també està dominat per la presència d'horts, camps de conreu i el rec Fondo, ple de brossa vegetal. El canal, amb una llargada fins als dipòsits d'uns 25m, és aeri ja que transcorre a uns 3'65m d'alçada i per sobre quinze pilars fets de maons massissos units amb morter de calç. Els pilars, que mesuren d'alçada 3'20, estan un dels altres a una distància oscil·lant entre 1'30 i 1'60 m. El primer pilar a tocar de la sínia és més gran. A tocar del canal passava el rec fondo, el qual està ple de brossa vegetal, i pel qual no passa gens d'aigua. El paisatge ve dominat per la presència de camps de conreu, pou a l'interior d'un edifici de totxos, hortes. L'aigua discorre per l'interior d'unes peces de pedra situades sobre uns pilars. El fet que funcioni i la manca d'un manteniment en pot perillar la seva integritat. La vegetació silvestre tapa la part del camal més propera als dipòsits.</p> | 08246-166 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Acabada la guerra civil encara funcionava per treure aigua per regar les hortes de can Pol i pel consum de la casa. Davant hi ha una construcció de totxos que és un pou, fet el 1969 per l'empresa Colomer Montmany per captar aigua per a ús propi, el que ha fet que no hi hagi aigua a l'interior del pou de la sínia. La finalitat del canal era portar l'aigua que s'extreia de la sínia fins a dos dipòsits d'aigua. Aquest element arquitectònic no s'entén sense la sínia i els dos dipòsits. A l'altra banda del torrent queda l'esplanada de la font de la Noguera on es feien sardanes als anys 50.</p> | 41.9077800,2.2724300 | 439657 | 4639793 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65233-foto-08246-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65233-foto-08246-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65233-foto-08246-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | De la sínia només en queda el pou del qual s'extreia l'aigua per mitjà d'una mula que donava voltes al voltant del pou. La manca de manteniment conduirà a un deteriorament progressiu. S'hi accedeix per un camí que s'agafa a la part posterior de la casa de Can Pol. La sínia es troba situada entre can Pol, el Susentó i la Noguera. En el rec fondo, al costat dels dipòsits de l'aigua s'hi ha trobat restes d'un possible canal per regar de la mateixa sínia, format per un ponts en arcada de pedra. | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65181 | Mas Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. GAVIN, J.M. (1984). 'El Sant Crist del Bulló, os. 407' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 168. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08246-114 | Zona del Bulló | <p>El mas Bolló o Bulló, conegut inicialment com a mas Guamir, és dels més antics del municipi. El seu nom té clares reminiscències germàniques (Wadamirus o Guadamirus). El nom de Guamir apareix esmentat per primer cop, i de forma puntual, al 1206 quan es cita a Ramon Guamir com a testimoni en un document altmedieval, però no surt ben documentat fins als volts del 1225, quan era hereu Bernat Guamir, casat amb Arsenda. L'alt domini del mas pertanyia als castlans del castell de Taradell i segurament per aquesta raó i per passar-hi el camí ral de Taradell a Vic, quan es va desmembrar el terme del castell de Taradell, el mas Guamir o Bolló hi va restar unit. La família Guamir es va extingir a inicis del segle XV i per això l'any 1419 va comprar el mas Pere Feliu Bolló de Malla, que va canviar el cognom i aviat el nom del llinatge i del mas. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Taradell. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Feliu Bolló com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 s'esmenta senzillament lo hereu Bolló. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 aquest mas tenia units el mas Erumir o arumir i el mas Mestre. El cognom Bolló va perdurar fins pels volts del 1750, quan la pubilla Rosa Bolló, es va casar amb Pere Colomer, hereu del mas Colomer de Taradell. Aquesta família va donar tot un seguit de fills a l'església (canonges, rectors, monjos i simples beneficiats). És notable el literat i rector de Centelles Dr. Damià Bolló (1617-1658), així com els darrers Mn. Josep Bolló i Joan Colomer, que van regir la mongia de Santa Eugènia. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Bolló tenia 9 habitants. El mas Bolló habitat sempre pels seus amos, és un gran casal amb teulat a dos vessants i amb la façana a migdia i perpendicular al teulat. El nucli central es va refer el 1750 aprofitant murs i estructures anteriors. Més tard es va ampliar un cos amb galeries a la part llevantina del mas i altres dependències per a les feines agrícoles entorn un barri clos. El mas guarda un vell i ric arxiu documental que està molt ben cuidat per part dels propietaris.</p> | 41.9017300,2.2725200 | 439659 | 4639121 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una de les dependències de mas és una capella interior. Es tracta d'una capella dedicada al Sant Crist, coneguda com el Sant Crist del Bulló. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65070 | Antic Hostal del Bulló o Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-bullo-o-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII-XX | Es troba en obres. | <p>Conegut també com l'Hostalet del Bulló. Mas format en base una planta rectangular, amb coberta a dues vessants, amb façana mirant a migdia i al peu del vell camí de Taradell a Vic. Presenta una estructura en planta baixa i primer pis i conserva llindes de pedra en les obertures antigues, bé que moltes han estat transformades. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'est. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part del cos principal de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos: la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prellongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos. A l'entorn s'obren diversos annexes ramaders, o altres dependències, alguns dels quals ensorrats.</p> | 08246-2 | Zona del Bulló | <p>L'Hostal del Bulló, o l'Hostalet del Bulló, és una de les poques masies segregades del terme de Taradell i incorporades al de Santa Eugènia. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 apareix documentat com a casa de J. Castanyer del Camí, i durant algun temps es va conèixer com mas Castanyer de la Creu, i també inicialment se li deia l'Hostal d'en Jaques. Aquest Hostal d'en Jaques es va erigir va erigir vers l'any 1565, en un punt estratègic al lloc on es creuaven el camí ral d'Olot a Barcelona amb el de Taradell a Vic. En aquest moment de la segona meitat del segle XVI, és també quan es basteixen els primers hostals de Calldetenes, per atendre els vianants dels camins rals i perquè la gent de Santa Eugènia hi pogués anar a comprar sense pagar els arbitris o les imposicions dels queviures de la ciutat de Vic (tenia permís de carnisseria). Va ser un lloc de contraban, i quan es va regularitzar el mercat també es va acabar l'època de l'hostal. El primer dels documents de l'arxiu del mas Bolló que parla de l'hostalet data del dia 1 de febrer de 1640 quan Joan Molet, paraire de Taradell i el seu fill Jaume per satisfer els deutes que tenien, va vendre a carta de gràcies, les cases o el mas dit lo Hostal d'en Jaques, amb la carnisseria i totes les terres, situat dins la parròquia de Santa Eugènia i el terme de Taradell. En donar els límits de la venda diu que termenejava a llevant amb les terres del mas Bolló, a migdia amb les d'en Tarrés d'amunt i una part amb el camí ral de Taradell a Vic; a ponent amb una part de la finca d'en Tarrés i una altre apart amb el camí ral que anava de la vila d'Olot a la ciutat de Barcelona i a tramuntana amb el mateix camí ral. El comprador en va pagar 600 lliures, un preu molt elevat per la casa i poques terres, cosa que indica que el que es va pagar també era poder fer l'hostal. Aquesta casa pagava un cens anual de 2 lliures i 10 sous al ciutadà de Vic Miquel Joan de Granollacs, i 2 sous a l'any a la Batllia General de Catalunya pel dret de tenir carnisseria. En aquesta època l'hostal havia perdut el seu valor inicial i per això en Portavella el va vendre o cedir a l'hospital de Vic i aquest, com que estava deshabitat i gairebé en ruïnes el va posar a subhasta pública. El 17 de setembre de 1661 el va comprar Jacint Bolló, amo del mas Bolló, i sempre més va restar unit a aquell mas, tot i que hi vivia la família Castanyer. El 1673 Damià Bolló, per tal d'amliar la seva propietat va comprar, a Andreu Tarrés d'amunt 15 quarteres de terra que formaven part de la gran coromina del mas Tarrés i que termenejaven amb el conegut camí ral d'Olot, Calldetenes i Vic i amb el lloc conegut com lo Call de l'Hostal. Poc abans, en Bolló havia comprat en aquest indret, a carta de gràcia, 2 quarterers de terra entre el Gení i Tarrés i el 1745 els Bolló encara van ampliar la finca comprant terres properes a l'hostal a l'amo del mas Català. Amb el nom d'Hostal va continuar tenint funcions d'hostalatge fins inicis del segle XIX i com a masia fins ben entrat el segle XX. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que l'Hostalet del Bulló tenia 6 habitants. Entre 1820 i 1831 s'hi va reunir l'ajuntament cismàtic de Masies de Taradell, com recorda una majòlica de la façana de l'edifici i que va ser abolit el 1831 pel Reial Consell de Barcelona. La llinda del portal tenia gravada la data de 1565, actualment molt esborrada, i la finestra de sobre el portal conservava una lleu decoració que confirmava que es va edificar al segle XVI. Al llarg de l'època moderna tingué un desenvolupament paral·lel als altres masos propers (reformes al cos principal i construcció d'estructures annexes), patint un cert estancament al llarg del segle XX acabant en ruïnes a finals del mateix segle. A inicis de segle XXI està tornant a ser restaurat i arranjat.</p> | 41.8994000,2.2726800 | 439670 | 4638863 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències havia estat utilitzat fins fa poc com a cort per al bestiar i com a paller. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65127 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-2 | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades.</p> | 08246-59 | Plantalamor-Gener | 41.9098400,2.2726300 | 439676 | 4640022 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65127-foto-08246-59-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||||
| 65095 | Can Cuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuera | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Algunes parts refetes i altres deteriorades | <p>La casa té una amplada de 8'1m i una llargada d'11,15m (la part antiga) i de 7'65m (la part nova). Sobra l'entrada hi ha un porxo, amb tres portes, que es sustenta sobre 4 pilars. La teulada és a 2 vessants, menys la part de davant que és a 3. la façana principal de la part originària, coberta parcialment per una marquesina, sobre la porta hi ha una llinda de roure, però no presenta cap inscripció. La part antiga té afegit un cobert, mentre que a la part posterior hi ha un altre cobert. Les reixes de es obertures són senzilles. E alguns punts de les parets ha saltat l'arrebossat, fet que s'ha arreglat posant paletades de ciment. Només està pintada l'actual façana principal. En la construcció s'empraren diferents tipus de material: totxos massissos, maons, i tàpia. Les bigues són de fusta i la xemeneia és de recent construcció. Davant de la casa hi ha un pati amb una taula i un banc, i una mica de jardí, poc cuidat, amb avets i acàcies. Al voltant es disposen diversos annexes ramaders.</p> | 08246-27 | La Serreta | <p>La casa fou construïda, principalment, en dues etapes. L'entrada a la casa ha variat degut al canvi de la façana principal, abans era a la cara nord (part antiga) i ara és a la cara de migdia (part nova). Hi ha un pou a la part lateral-posterior), però no és visible atès que està totalment colgat d'heures; tot i això s'entreveu que és planta circular. Segons sembla al pou hi ha inscripció on es pot llegir: '1941 any de fam'. Actualment no se'n treu aigua.</p> | 41.9204100,2.2733200 | 439743 | 4641195 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65095-foto-08246-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65095-foto-08246-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi accedeix per un trencant que quedà a mà esquerra de la carretera d'Arbúcies, aproximadament en el Km 1. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65106 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol-0 | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Can Pol. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici isolat amb una sèrie de dependències annexes i un petit hort. Es tracta d'una masoveria de planta quadrada, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, afegides posteriorment. La façana presenta un cos afegit de porxos amb quatre arcs rebaixats i baranes de fusta. El portal d'accés a la casa també és rebaixat hi el flanqueja una finestra. A llevant s'hi adossa un altre cos, al nord hi ha dues finestres i s'observa clarament un sobreaixecament de la casa. A ponent s'hi obre un altre portal i finestres al primer pis i golfes. En aquest sector hi ha un clos tancat per un mur amb parets de pedra i tàpia on hi havia l'antiga horta, avui abandonada. És construïda amb pedra basta, morter, totxo i arrebossat al damunt. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants, orientada direcció nord a sud, aiguavessant a la façana principal. La fàbrica és de murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment combinant amb l'ús de la tapia a la part superior. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo, i l'acabament d'arrebossat i pintat a l'exterior dificulta l'anàlisi constructiu. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica. La porta d'accés amb el portal adovellat i rebaixat i una finestra amb elements (ampit, llinda i brancals) a un costat amb motllures bisellades amb la pedra calcària. Al primer pis hi ha dues finestres d'iguals dimensions i que segueixen la mateixa disposició que la inferior, i separades per un rellotge de sol de factura moderna. La part superior, al tractar-se d'un afegit presenta una disposició constructiva desigual hi ha dues finestres, una més gran que l'altre, amb un petit rapís i amb motllures de pedres disposades en horitzontal, unes sobre les altres. A la façana est s'obren un parell de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements de pedra calcària. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta de la façana principal.</p> | 08246-38 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Can Pol forma part de l'actual nucli urbà de Santa Eugènia de Berga, tot i que originàriament es tractava d'una petita explotació agrària, de caire isolat i situada sobre una petita elevació a les afores de la sagrera. En general, es pot datar la casa d'època moderna, amb perduració al llarg de l'època contemporània. Segurament el mas ja exisita ad'abans ja que Can Pol el trobem registrat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. havia estat propietat dels Colomer del Bolló, com a part de les seves propietats.</p> | 41.9070800,2.2739900 | 439786 | 4639714 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65106-foto-08246-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65106-foto-08246-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65184 | Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-duran-0 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido Judicial de Vic. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic:436-443. TORRENT, C. (1981) Mas Duran. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>El mas, construïda amb pedra del país i amb la coberta de teula àrab a dues vessants, s'aixeca sobre roca viva. És ampliada per la part posterior amb coberts i un porxo afegit a la façana principal. La casa té una llargada de 14'5m i una amplada de 9. La llinda de la porta principal és de fusta de roure, mentre que els brancals són de pedra, però no es veuen bé en estar arrebossades -s'hauria de treure els arrebossats. El fet que s'hagi construït coberts i ampliat una part del mas fa que sigui difícil percebre'n l'estructura originària. L'entorn immediat presenta un safareig, arbres i horts. El pou es troba a uns 10 m. Davant mateix de la porta d'entrada a la casa. El material de construcció és totxo unit amb morter de calç. La coberta, refeta, és d'uralita i a dues vessants. Té una fondària d'uns 15m. Si bé exteriorment és de planta quadrada (1'25x1'25), sota terra és de planta circular. L'alçada del cos exterior és de 2'25m. La porta del pou té una alçada d'1m i una amplada de 75cm.</p> | 08246-117 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El topònim Duran apareix esmentat per primer cop, i de forma puntual, en diversos documents altmedievals quan es cita a Arnau Duran al 1228 i als germans Ferrer i Bernat Duran el 1230 com a testimonis en diversos pleits. Tot i en aquest moment no es pot confirmar la presència d'aquest mas, pròpiament dit, si que es documentarà de forma sistemàtica l'existència d'una família Duran al municipi des de l'edat mitjana. I ben aviat aquest mas ja serà present en la documentació de l'arxiu municipal iniciat al 1275 i que conserva abudant informació de tota la baixa edat mitjana i època moderna. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas del mas Duran que pagava 5 diners a la talla de 1422, una de les més cares del municipi. Es diu que aquest mas havia tingut un hospici o sanatori pels empestats de la pesta negre. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Gabriel Duran com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Joan Duran. També a la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest mas tenia units el de Puigvert, el de la Costa i el Coll. El 1826 es convertí en una dependència del mas Bolló. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Duran tenia 2 habitants. Sobre la porta principal en ceràmica, hi ha el número 6. El Duran el trobem esmentat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 com a 'Masia casa de labranza' i abans, en un llistat del segle XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga consta com a masia moderna. Segons els llogaters del mas, el pou es deuria haver realitzat pels volts de l'any 1920. la coberta, abans de refer-se amb uralita, era de totxanes.</p> | 41.9059300,2.2744700 | 439825 | 4639586 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65184-foto-08246-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65184-foto-08246-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entorn format per camps de conreu, el polígon industrial i nombrosos coberts, on guardar eines, i corrals pel bestiar. Masia d'estructura complexa. El cos principal és rectangular, cobert a una sola vessant que vessa les aigües a migdia on es troba la façana. Aquesta presenta un portal rectangular amb llinda de fusta a la planta i una finestreta al primer pis. A la part esquerre s'hi adossa un cos de construcció més moderna que abriga uns porxos al primer pis sostinguts per pilars de totxo. A la part dreta de la façana hi ha unes escales exteriors que condueixen al primer pis. A ponent hi ha poques obertures, les parets són de totxo i els escaires de pedra picada. Al nord hi ha tres cossos adossats un darrera l'altre i tots vessen les aigües al nord. Aquest sector presenta poques obertures. Es construïda amb pedra unida amb morter, alguns afegitons de totxo i alguns sectors són arrebossats. L'estat de conservació es mitjà. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65172 | Puigdasens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdasens | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>Mas senzill que s'organitza al voltant de petites construccions annexes d'escassa qualitat constructiva. És de planta rectangular i es troba orientada d'est a oest. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. Totes les obertures són arrebossades. S'hi accedeix pel primer pis a través d'una escala adossada en paral·lel a la façana principal. Presenta cabirons de fusta a la part del ràfec. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color terrós.</p> | 08246-105 | La Serreta | <p>La història d'aquesta explotació agrícola- ramadera és força recent, una llinda a la porta de l'entrada porta la data inscrita de 1950 i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. Es coneixia per ca la Cigüenya.</p> | 41.9152300,2.2748400 | 439864 | 4640619 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65172-foto-08246-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aparentment es troba abandonada. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65109 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-4 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>La casa, té una amplada de 10'3m i una llargada de 14'2m no presenta cap element d'interès arquitectònic. La porta d'accés a la casa té brancals de pedra, però és de construcció recent. La teulada, de teula àrabiga, és a doble vessants. A la façana posterior, que dona a Calldetenes, hi ha afegit un petit cobert i 6 obertures; la façana principal, que té afegit el terrat, presenta la porta i cinc obertures, metres que la cara que dóna a Vic té un cobert i 2 obertures. Els baixos de la casa hi ha vaques, però de bestiar també n'hi ha en altres coberts, que estan a una certa distància del mas. Els voltants del mas venen dominats per la presència de camps de conreu. La teulada, que s'ha canviat recentment, està feta amb bigues de pòrtland. Alhora tota la casa està arrebossada i pintada de color blanc.</p> | 08246-41 | La Serreta | <p>Mas habitat, les estructures conservades del qual daten d'època contemporània. La casa actual és el resultat de 3 intervencions: un primer cos principal, on després s'hi afegí un cos lateral, de menor alçada, i per últim es féu un petit cos sobre el que hi ha un terrat. Alhora, és de suposar que les obertures inicialment estaven posades de forma diferent. Als baixos de la casa hi havia hagut un pou però es suprimí. La casa havia tingut unes basses, avui inexistents en haver-hi en el seu lloc unes granges. Des de la casa es té una bona vista sobre Calldetenes, la capella de Sant Marc, les serralades de Bellmunt i el Collsacabra, i la Plana de Vic. Per davant de la casa passa el camí ral Vic-Viladrau que duu a can Cuera.</p> | 41.9205300,2.2757100 | 439941 | 4641206 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65109-foto-08246-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas situat al camí ral de Vic a Viladrau. S'hi accedeix per la pista que s'agafa a mà esquerra del a carretera d'Arbúcies, aproximadament Km 1. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65253 | Zona d'interès arqueològic al Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dinteres-arqueologic-al-puigsacost | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Material desaparegut | <p>Es va trobar un sílex treballat al peu del Puigsacost. Es desconeix si es tractava de material in situ o aportat i on es conserva la peça. Aquest element ressenyat per Pladevall (1997) com a material procedent de la col·lecció J. Sala i Molas de Vic, es troba pendent d'estudi. En les visites realitzades en el decurs d'aquest inventari a la zona, no s'ha documentat material afí, tampoc cap veí de la zona del Puigsacost sembla que tingui notícia o material d'aquest tipus.</p> | 08246-186 | Puigsacost | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Santa Eugènia de Berga, tot i no estar molt ben documentada ni presenta a la Carta Arqueològica de Catalunya, queda palesa per la troballa de diversos materials associats a aquests periodes. El vestigi més important, fins al moment documentat pertany al periode iibero-romà, i romà amb el pas d'una via romana, així com per les troballes d'alguns fragments ceràmics associats a aquest període.</p> | 41.8973400,2.2760700 | 439949 | 4638631 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65253-foto-08246-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65253-foto-08246-186-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65227 | Pou de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sala | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | En desús | <p>La caseta del pou té una amplada de 75 cm i una llargada de 77cm. La coberta, de teula àrab i quadrada, és a 2 vessants; al carener s'utilitzà teula àrab. Els 4 costats de la caseta estan arrebossats. La porta, de fusta, té una amplada de 83 cm i una alçada d'un m. La porta la formen 5 llates o taulons, els quals tenen cadascun una amplada aproximada de 15cm. Al voltant del pou hi ha camps de conreu i a uns 50m la casa de can Sala. De l'entorn també és de destacar la presència d'un rec. A prop hi ha el mas Mitjà.</p> | 08246-160 | La Serreta | <p>Estructura associada a l'abastiment d'aigua del mas Can Sala.</p> | 41.9204300,2.2762000 | 439982 | 4641195 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65227-foto-08246-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65076 | Barraca d'en Pep de la burra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-pep-de-la-burra | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | Parcialment ensorrada i enrocada | <p>Construcció que correspon a una obertura que es coneix tradicionalment com a barraca, tot i que actualment ha perdut tot element antròpic. Es troba parcialment ensorrada i enrocada per els nens que hi van a jugar. La zona és força concorreguda perquè al davant hi ha el camp de fútbol nou de Santa Eugènia, al lloc anomenat el Sot de les Bruixes. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructur aovalada de mides força comunes i reduïdes, amb una sola obertura d'accés orientada a la cara nord.</p> | 08246-8 | Zona del Puigsacost | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció realitzada per el Pep de la Burra a mitjan segle XX. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una obertura excavada de poca alçada, construïda a la roca o paret natural, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es troba perduda.. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió tot i que es coneix que cap els anys 40 del segle XX en Pep de la Burra, un habitant de Santa Eugènia que no estava en els seus cabals, va estar a punt de matar un senyor amb un volant. Per agafar-lo li van parar un esquer, i li van dir que el portarien a caçar a Saragossa, però enlloc d'això el tancar a Sant Boi. Un altre personatge conegut era en Ramon de Can Pic de Taradell, aquest senyor només volia resar i pregar, una vegada es va escapar de Sant Boi, i per agafar-lo com que només feia cas del rector i de l'escolà. Amb el somatent el van anar a buscar a casa seu i van tirar una corda entorn casa seu. Desrpés van entrar el rector Josep Mas, el metge de Taradell i Antoni Dachs i el van trobar enfilat a dalt les golfes, a les bigues, i en Ton li va dir que si baixava el Mossèn el podia confessar, i quan el mossèn va anar per confessar-ho el metge li va poder donar una indicció i el va adormir i el van poder agafar.</p> | 41.8984100,2.2769500 | 440023 | 4638750 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65076-foto-08246-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al voltant d'aquest espai es conserven diversos caus de conills, fets antropicament perquè l'amo del Bulló hi pogués caçar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65199 | Pahissa del mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahissa-del-mas-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Les 2 pallisses estan situades davant per davant de la casa, aproximadament a uns 50m. Davant es veuen, encara que parcialment, degut a la presència de vegetació- les lloses que formaven l'era, avui en desús. La coberta d'ambdues construccions és a dues vessants i de teula àrab. Les 2 pallisses, separades inicialment, estat ajuntades per falsos coberts. El cos de la dreta, fet amb pedra blava ajuntada amb morter de calç, té una llargada aproximadament de 8'33m i una amplada de 6,5m. La porta té com a brancals maons massissos. El cos de l'esquerra, amb una paret de tàpia i pedres a la part inferior, té la mateixa llargada que l'altre cobert, i una amplada interior de 6'33m. El sistema d'encavalcades, de fusta, que sustenten les teulades és diferent en ambdós coberts. Estat de conservació L'aparença és de més solidesa en el cobert de la dreta que en el de l'esquerra, fet que ho explicaria que aquest té façana feta d'obra, mentre que el primer s'aguanta principalment per les parets laterals. La no utilització de les 2 pallisses pot fer perillar la seva integritat.</p> | 08246-132 | Plantalamor-Gener | <p>Estructures associades a les activitats econòmiques del mas Gener. Segurament aquest espai va ser utilitzat amb diferents usos en el decurs del seva història, bastit en un moment incert del segle XIX o anterior. Aquesta construcció, de factura rural, es troba relacionada a l'activitat agrícola- ramadera de la zona, i actualment encara és utilitzada per a guardar-hi la palla. Segurament la seva presència va lligada també a Villa Carmen, que hauria funcionat com a habitatge, com un annex a la casa que hauria tingut diverses funcions (magatzem, cobert, pahissa, etc.).</p> | 41.9095500,2.2771500 | 440050 | 4639986 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65199-foto-08246-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||||
| 65198 | Oratori de Sant Miquel dels Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-miquel-dels-sants | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | Manquen alguns elements | <p>La construcció, feta amb pedra del país unida amb morter de calç, està formada per dos cossos, l'orador i un petit jardí interior. A l'interior de la porteta que té hi ha una pintura que representa la serra del Montseny en rajola valenciana de 7-8 peces en blanc i verd. La portella de l'oratori de ferro forjat amida 70 per 70 cm. El jardí mesura 1'40m d'amplada i 2'20 m de llarg. S'accedeix per una porta de ferro forjat que es tanca amb un forriac i que fa 60 per 1'40. Construcció envoltada de camps de conreu, del Mas Mitjà abandonat i la fàbrica de Làctics. A part de l'arç, esmentat en la documentació, al pati interior de l'oratori hi creix un noguer. Falten algunes pedres del coronament de les parets.</p> | 08246-131 | La Serreta | <p>L'oratori es bastí en aquest indret perquè la mare de Miquel dels Sants (Miquel Argemí i Mitjà) era natural d'aquest mas. Alhora, diu la tradició que Miquel dels Sants resava i es flagel·lava amb un arç, encara present a tocar de l'oratori. Per altres es construí com homenatge a Sant Miquel aixecat vers el 1862 per la propietària Maria de Ferrer, Marquesa de Puerto Nuevo. Sobre la porta que dóna accés al jardí hi ha una reixa de ferro forjat, les inicials gravades de JHS (Jesús Home Salvador), la porteta de l'oratori està coronada per un escut de ferro, amb una àliga per banda i una gerra a la part central.</p> | 41.9182500,2.2770600 | 440051 | 4640952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65198-foto-08246-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65198-foto-08246-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65088 | Font dels Pollancres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pollancres | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XXI | <p>Petita font situada al polígon de Santa Eugènia en una lleugera pendent a prop la carretera del Bolló. La seva fàbrica és força senzilla, es tracta d'una estructura adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans arbres i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar per a jugar la canalla i una pista de skate.</p> | 08246-20 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Font que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació del polígon del Bulló i d'Explasa a finals del segle XX i inicis del segle XXI. Situada en una plataforma a peu de la carretera del Bolló constitueix un lloc de trobada per la gent de tot el poble, tant per la proximitat de la zona esportiva, com per la presència d'un camp de futbol i altres equipaments lúdics. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants.</p> | 41.9026600,2.2774300 | 440067 | 4639221 | 2006 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65088-foto-08246-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65119 | Capella de Sant Nicolau del mas Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-nicolau-del-mas-gener | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 271. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIII | Enrunada | <p>Restes d'estructures d'una capella de planta rectangular d'aproximadament 8 per 5 m i orientada est-oest seguint la tipologia estàndard de les esglésies cristianes. Aquest edifici presentava una nau única rectangular rematada amb absis tradicional de difícil identificació. Les restes dels paraments conservats mostren una construcció basada en carreus regulars, ben treballats de petit tamany de pedra local. També es localitzen una sèrie de murs de parament similar al de la capella i d'orientació i atribució dubtosa.</p> | 08246-51 | Plantalamor-Gener | <p>El mas Gener consta des del segle XII amb el nom de Gener de Palou, per haver-se format dins l'antiga vil·la rural del Palou. La part més visible o coneguda és la torre de Villa Carmen. Edifici aixecat per la família Carbó que la va envoltar d'un jardí i un llac, on hi havia la Capella de Sant Nicolau. Tot fou malmès durant la Guerra Civil 1936- 1939, i ara es troba molt descuidat.</p> | 41.9093800,2.2775400 | 440083 | 4639967 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65119-foto-08246-51-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 65189 | Mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-mitja | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. TORRENT, C. (1981). Mas Mitjà. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII | La vegetació la cobreix en part | <p>Edifici civil, situat en una petita elevació al mig del sector de conreus a la part nord-est del terme i format per un cos rectangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, aquesta té al seu davant uns porxos i tres cossos sostinguts per pilans, un d'ells cobert a manera de galeria. La masia presenta una planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, la qual té porxos adossats, sostinguts per pilars. A la part dreta hi ha un pont que comunica amb la capella de la Concepció. L'edifici és bastit amb pedra, calç, tàpia i maó més embigat de fusta. A la part posterior hi ha un portal tancat amb la lliça. La masia presenta un estat d'abandó. El mas amb una llargada de 13 m i una amplada de 14,80 m, està format de planta baixa i dos pisos. La coberta de teula àrab i amb l'ús de bigues de fusta és de dues vessants. Enganxada a la façana principal hi ha un porxo, que té una amplada de 4 m, i la teulada a una sola vessant. Alhora presenta dos contraforts, un a cada extrem de la façana principal. Davant hi havia hagut una bassa, d'ús exclusiu del bestiar de la casa, i també d'era amb el paviment fet de llosa de pedra. A l'esquerra del mas hi ha un cobert que era la cort dels porcs, mentre que a la dreta queda la capella. Per la part de darrera hi ha enganxada la casa de cal Teuler, a la que s'accedeix per aquesta façana. Estava formada de planta baixa, dos pisos i golfes i feia les funcions de graner. La distribució de les obertures, de construcció senzilla és irregular. Aquesta casa havia disposat d'una bassa, avui tapada i d'ús exclusiu per al bestiar. Per la part posterior hi ha nombrosos arbres i arbustos que tapen parcialment la visió del mas. A prop del mas hi ha un cobert que servia per guardar el bestiar, però antigament havia estat un forn de cocció de teules, del qual no en queda res. A la dreta de la capella hi ha les restes d'un cobert, aterrat. La teulada presenta mol mal estat de conservació, han caigut les teules de les puntes i, també en alguns punts, no hi ha canaleres. Si bé les parets aparenten solidesa, el fet que a la casa no hi visqui ningú aguditza els problemes de conservació. En la construcció es van emprar diversos materials: tapia, maó i pedra del país; també destaca l'ús de les pedres cantoneres al xamfrà del que és pròpiament el mas.</p> | 08246-122 | La Serreta | <p>El mas Mitjà no consta amb aquest nom en els antics fogatges i talles del segle XV i XVI i no apareix en la documentació eclesiàstica o municipal fins avançat el segle XVII. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que tenia units els masos Soquerrats i Despols. A la part dreta del mas, antigament comunicada amb aquest per un pont, hi ha una capella sense culte dedicada a la Mare de Déu de la Concepció. Una cabana i altres edificacions annexes complementen aquest mas, que sembla edificat bàsicament en el segle XVIII. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Masmitjà tenia 12 habitants. El mas fou casa natal de l'historiador franciscà Josep M. Pou i Martí i de Magdalena Mitjà, mare de Sant Miquel dels Sants. D'altra banda, a pocs metres de la masia hi ha un petit oratori a Sant Miquel dels Sants, aixecat vers el 1862 per la propietària Maria de Ferrer, Marquesa de Puerto Nuevo. La finca també havia estat de la família Ubach.</p> | 41.9183700,2.2774400 | 440083 | 4640965 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65189-foto-08246-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65189-foto-08246-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la part dreta del mas, i comunicada per un pont, hi ha la capella de la Mare de Déu de la Concepció, ara sense culte, i que al 1857 la seva propietària Maria de Ferer, Marquesa de Puerto Nuevo, va demanar permís al Bisbe de Vic, per poder-hi celebrar culte. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 65232 | Pou del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-mitja | <p>DALMAU, A. 2001. Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | En desús | <p>El pou és de planta quadrada (1'40 per 1'40). La porta, tancada amb forriac i feta amb fusta de roure, fa 80 cm d'amplada i 1'10 m d'alçada. Les parets estan fetes amb maons massissos i la coberta de teula àrab, és a dos vents, i presenta pedres per aguantar les teules i dos respiradors. Pou enganxat al safareig, en desús, fet en pòrtland de 80 per 80 cm. A tocar passa un camí, l'entorn està dominat per la presència de camps de blat. Ofereix un estat de conservació regular, però en no utilitzar-se i la manca de manteniment en pot fer perillar la seva integritat.</p> | 08246-165 | La Sereta | <p>Pou en desús, havia servit per subministrar aigua al mas Mitjà, a cal Teuler o Teuleria del mas Mitjà. Respecte al mas Mitjà queda a una distància d'uns 80 m. A prop hi ha un molí de vent que data dels anys 60-70.</p> | 41.9180200,2.2775100 | 440088 | 4640927 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65232-foto-08246-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65232-foto-08246-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/