Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
64861 Mil·liari https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari LOSTAL PROS, J. (1992). Los miliarios de la provincia Tarraconense, Institución Fernando el Católico. DE SOTO, P. (2010) Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat , tesis en xarxa. PADRÓS, C. (2010), El territori de la Plana Ausetana i el seu entorn des de l'ibèric Ple a l'Alt Imperi, Cypsela, 18. II ane Es tracte d'un mil·liari cilíndric, de 104cm d'alçada per 31cm de diàmetre, treballat amb pedra sorrenca. La inscripció, que presenta un bon estat de conservació, gairebé dona tota la volta al seu perímetre i en ella es pot llegir: Man(ius)·Sergius Man(i)·f(ilius) I pro·co(n)s(ul). Aquesta frase fa referència al procònsol Manius Sergius, que va exercir el seu càrrec al voltant del 120-110 aC, i que dona nom a la via. Al mateix temps, es pot llegir 'I', que fa referència a la milla número 1, corresponent a la seva ubicació dins del camí. Aquestes estructures viaries portaven els noms dels responsables de la seva construcció, identificats a partir dels mil·liaris, com el de Santa Eulàlia de Riuprimer. L'objectiu d'aquestes infraestructures era unir les terres del Ter amb la costa Laietana i el sud, segurament per Sant Miquel del Fai i Caldes de Montbui. Actualment el mil·liari es troba a l'entrada de l'ajuntament del municipi, ja que va ser cedit pel propietari del terreny on es va trobar, el senyor Jesús Sánchez López. 08247-1 Ajuntament El mil·liari es va trobar l'any 1983, a l'interior del casc urbà, concretament al carrer Jacint Verdaguer, 3. El seu descobriment va comportar certs dubtes sobre si aquest era el seu lloc original o no, ja que no tenia cap element arqueològic associat. La funcionalitat d'aquests mil·liaris durant l'època romana era indicar les distàncies en milles dels camins. A Santa Eulàlia es va trobar el mil·liari número I, per tant, en aquest cas estaria determinant la primera milla d'un camí del que no coneixem el seu 'punt 0', – caput viae- però que hauria de trobar-se a una milla romana a la rodona. Malgrat això, l'inici de la via és desconegut en aquests moments. El que sí es pot establir és que aquesta via de comunicació presentava una trajectòria que transcorria paral·lela al Congost, per les zones altes, per tal d'unir el centre de la plana de Vic amb el Vallès Oriental, passant per Tona (milla VII) i Santa Eulàlia de Ronçana (milla XXI), on s'han documentat mil·liaris de les mateixes característiques. 41.9110300,2.1879100 432651 4640217 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64861-foto-08247-1-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 83 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64862 Riu Mèder https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-meder COROMINES, J. (1989). Onomasticon Cataloniae. SANTASUSAGNA I RIU, A. I TORT I DONADA, J. A propòsit del Riu Mèder: de Claveguera a l'aire lliure a curs fluvial renaturalitzat. II congrés de la Societat d'Onomàstica i la XXVII Jornada d'Antroponímia i Toponímia de la UIB. MOREU-REI, E. (1982). Els nostres noms de lloc. P. 135 TORT I DONADA, D. (2011) De noms i de llocs : miscel·lània d'homenatge a Albert Manent i Segimon El riu Mèder neix a la base dels turons dels serrats de la Minyona, el del Gran de la Roca i la Penyora, a uns 800m d'altitud aprox., al terme de Muntanyola (Osona). Aquest tram de capçalera, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer, rep el nom de Méder, de la mateixa manera que el tram de Sta. Eulàlia es conegut com a riera de Santa Eulàlia. El seu recorregut acaba a Vic, on passa a ser l'afluent principal del riu Gurri, que ho és a la vegada del riu Ter. Al seu pas per Santa Eulàlia, el Mèder, rep les aigües de recs, torrents i rieres, com els recs del Forn de la Calç, el de Torrents, el rec del Vilar, el rec de l'Horta del Vilar, el Rec de la Codina i el rec del Botei. El seu major afluent per la dreta és la riera de Muntanyola, que a la vegada rep les aigues del torrent del Bosc i del Dalmau, i el més important el torrent dels Casals. De la mateixa manera, el Mèder també rep les aigües de les riera de Sant Joan de Galí. A nivell natural, als seus marges es pot observar, principalment, el roure martinenc, propi de la biodiversitat d'aquesta zona de la plana. 08247-2 Santa Eulàlia de Riuprimer L'origen d'aquest topònim ha estat molt discutit durant els últims anys, segons autors com J. Corominas, la denominació té l'origen al seu estat de manteniment durant la seva historia, associat al concepte de Merder, 'Riu sollat d'escòries i de bruticia'. Així, es troba a les fonts el topònim de 'Sta. Eulalie in Rivo Merdero', al 923, o 'Sta. Eularia de Rivo Merdario', al 1068. Altres estudiosos, com E. Moreu-Rei, relacionen aquests tipus de topònims amb un origen llatí, concretament amb el diminutiu de 'merus' (clar, pur) i 'meritus'. La documentació mostra al s.XI, Santa Eulàlia de 'rivo meritabili', com a origen del Mèder, que ha esdevingut posteriorment: 'De Riuprimer'.Probablement, és a partir d'aquest concepte que es va evolucionar cap al nom del poble Riuprimer. 41.9088300,2.1895600 432785 4639971 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64862-foto-08247-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64862-foto-08247-2-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64863 Església de Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. PLADELASALA, J. (1952-1954), Parróquias vicenses. Riuprimer, AUSA, vol.I GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO (1991) Restauración de la iglesia de Santa Eulalia de Riuprimer. Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII) = Actuaciones en el patrimonio edificado medieval y moderno (siglos X al XVIII) / coord. Por Antoni González, Alberto López Mullor Fitxa 5450 de l'inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FIERRO, X. (1987).Memoria de las excavaciones realizadas en la iglesia de Santa Eulalia de Riuprimer (Osona) XI-XX Actualment, les seves característiques constructives ens mostren una estructura clàssica del barroc de la comarca, amb tres naus, creuer amb volta corbada i absis quadrat. La nau central es presenta coronada amb un timpà triangular i amb una alçada major que les dues naus laterals, que tenen un únic vessant de teulada. La porta d'accés és rectangular i es presenta associat a un timpà d'arquivolta d'arc rebaixat. Un altre element important a subratllar són els pilars que separen les naus, creats en el moment de la modificació de l'edifici. Es va transformar un espai d'una planta, de creu llatina amb transsepte i absis semicircular, en una de tres naus, mitjançant el trencament de les parets laterals per tal d'ampliar l'espai per aconseguir dos naus laterals. Al mateix temps, dins d'aquestes modificacions s'aterrà l'absis romànic i es va construir l'actual. El campanar, molt modificat, fins al segon pis, presenta una factura original, i el tercer i quart pis corresponen a una reforma portada a terme durant el segle XVII, moment en el que es col·loca una volta de casquet esfèric i una agulla piramidal de base quadrada. La seva restauració es va portar a terme durant els anys 1985-1987, pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Actualment, a la torre del campanar es troben dues campanes, la de majors dimensions dona les hores, la segona els quarts. A les golfes de l'església es troba conservada la teulada romànica original de la nau i el creuer amb la cornisa. Aquest espai també es fa servir com a museu. 08247-3 Plaça de l'Església, 5-15 El coneixement de la seva historia està determinat per la destrucció de l'arxiu parroquial pels francesos, quan el 17 d'abril de 1809 van entrar a l'església i la van cremar. Al mateix temps, van causar nombroses destrosses al mobiliari de l'interior de l'edifici parroquial. Aquest fet condiciona de manera important les fonts d'informació sobre l'evolució de l'església, quedant reduïdes als documents de les visites pastorals i a les intervencions arqueològiques fetes pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, aes anys 1985-1987. Les primeres informacions sobre l'església daten de l'any 904, quan Lodeg i la seva dona Albovara vengueren a Samuel 'que diuen Baró' una vinya situada a la Parròquia de Santa Eulàlia, al punt concret de Mulnells. Al 962 és citada com a parròquia, sense data ni informació sobre la consagració. Poc es coneix sobre les característiques d'aquesta primera parròquia, que devia servir per garantir l'assistència religiosa de la comunitat agrícola, de la zona, durant els segles IX i X. Aquesta primera església va ser enderrocada per tal de construir-ne una de nova, probablement degut a les necessitats de la població envers la seva religió (modernitzar l'anterior, necessitat de més espai, etc.). Aquesta segona església, de factura romànica, va ser consagrada pel bisbe Oliva, el dia 15 de gener del 1041. En aquell moment era un edifici d'una sola nau amb un dels laterals del transsepte dedicats a Santa Eulàlia. L'edifici mantindrà les seves característiques fins a principis del s. XIX, amb algunes modificacions al seu interior, com la creació de petits altars (com els de Sant Miquel i Santa Maria al s. XIV, els altars de Sant Iscle i Santa Victoria al s. XV) o la construcció de diferents elements com la sagristia i la rectoria al s. XV o el cor al s. XVI, entre d'altres. A inicis del s. XIX, és el moment d'una remodelació total de l'edifici, amb l'obertura de grans arcades de banda a banda dels murs laterals dins de les parets de la caixa que marcava el creuer, modificant així la planta de l'edifici d'un temple d'una sola nau a tres. Aquestes obres semblarien concloses l'any 1805, moment de la inscripció d'aquesta data al llindar de la porta principal de la parroquial. Posteriorment, s'inclou una capella al fons de l'església, dedicada al Santíssim i es fa una nova sagristia, reformes que semblen acabar a la dècada de 1860. Una de les últimes remodelacions es va portar a terme abans de 1936, amb l'encàrrec de dos plafons decoratius a Llucià Costa i Bosch, que anirien al presbiteri, i la decoració de la capella del Santíssim, per part del mateix pintor. Amb la Guerra Civil Espanyola van desapareixer els retaules i només es van poder conservar les pintures de Llucià Costa, per la qual cosa tots els elements que formen part de l'interior de l'església actual corresponen als anys 30 i 40 del s. XX. 41.9103700,2.1889900 432740 4640143 962 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-3.jpg Inexistent Modern|Barroc|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 94|96|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64864 Pedra de l'EsteladaPedra de l'EsteladaPedra de l'Estelada https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada XXI És una escultura de pedra, amb la forma representativa de la silueta de Catalunya, amb la composició metàl·lica de la senyera. Tot el conjunt es troba fixat al terra a partir d'una estructura metàl·lica. El monòlit té un pes aproximat de tres tones. 08247-4 Plaça de l'Onze de Septembre Aquest monument neix com a iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana de Riuprimer. P. Crusellas va ser el responsable de trobar la pedra, amb una forma del Principat de Catalunya, i amb l'ajuda de diferents voluntaris es va col·locar a la Plaça de l'Onze de Setembre. La seva inauguració es va celebrar el dia 29 de Juliol del 2012, dia en el que es va instal·lar el monòlit i es van portar a terme diferents actes complementaris, com una conferència, 'Com, quan, per quan i per què la independència', de la mà de l'escriptora Patrícia Gabancho o un tast de cerveses. 41.9117400,2.1915600 432954 4640293 2012 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64864-foto-08247-4-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes P. Crusellas i voluntaris 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64865 Monument Commemoratiu de la Festa del Segar i el Batre https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-la-festa-del-segar-i-el-batre TORRENTS I BUXÓ, J (2009), Femer fa graner: feines i eines de pagès a la Plana de Vic del segle XX,Temes d'Etnologia de Catalunya. TORRENTS I BUXÓ, J (2013), Eines i feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic durant el segle XX , Universitat de Vic. Https://www.ecomuseudelblat.cat/event/festa-del-segar-i-del-batre-a-santa-eulalia-de-riuprimer/ Http://www.santaeulaliariuprimer.cat/index.php?tipus=5&info=2140&PHPSESSID=4hu5ges9etscfe6nav928ubbj5&mida XX Monòlit de forma rectangular de pedra de 1,5m per 0,35m. Presenta una placa a la part central, on es veu la silueta de dos persones que porten a terme les feines de segar i batre, i una inscripció on es llegeix: 'En agraïment a tots el segadors que des de l'albada de cada dia van aixecar el nostre país des de la terra. I als que han mantingut viva la festa del segar i el batre des de 1997'. 08247-5 Carrer de Girona, 2 Com per la gran majoria dels treballs del camp, l'acció del segar i el batre és molt difícil definir el seu origen, però sí que es pot parlar del seu final al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, conseqüència de l'arribada de la mecanització del camp, a mitjans dels anys seixanta del segle XX, moment en el que es veuen les últimes garbes. A l'agost de 1997 es decideix fer una festa en homenatge a aquesta feina, que van denominar La Festa del Segar i el Batre. L'any 2016 van commemorar la vintena edició de la Festa, el dia 30 de juliol. Va ser una edició molt especial, amb moltes novetats com un logotip nou, camises noves pels Amics del Segar i el Batre del municipi i la inauguració del monument commemoratiu, el mateix dia a les 6 de la tarda. En aquest acte es va interpretar l'Himne Nacional de Catalunya, Els Segador, amb els Grallers de Vic i els Cantaires de Riuprimer. Posteriorment, els Falcons de Malla van actuar en la celebració amb les seves formacions humanes. 41.9102300,2.1903900 432856 4640126 2012 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64865-foto-08247-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64865-foto-08247-5-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64866 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-27 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XX Les Caramelles són una manifestació d'alegria per l'arribada de la primavera, omplint els carrers i les masies dels municipis de cançons i color. Tradicionalment, els caramellaires anaven cantant i ballant per les cases de pagès i els carrers del poble des de la nit de dissabte de Pasqua fins al diumenge. A canvi, si la gent vol, en agraïment els hi dona ous, botifarres o diners. A Santa Eulàlia de Riuprimer, des dels anys 60 del segle XX, hi ha tres grups de caramellaires; grans, mitjans i petits. A principis de febrer comencen els assajos, a partir d'una crida popular, i al cap de setmana de Pasqua fan la tradicional cantada de Caramelles pels carrer del municipi. Aquesta festa comença el dissabte de Pasqua a la tarda, quan la colla dels grans, formada per gairebé 50 cantaires i dirigits per Joan Montells, recorren les cases de pagès cantant i ballant. El diumenge, a 2/4 de 9 del matí, comença la cantada i la ballada pels carrers del poble a càrrec de les tres colles. La festa final és després de la missa de Glòria, a la Plaça de l'Església, acabant amb les típiques corrandes. Finalment, el dilluns de Pasqua, els petits i els mitjans canten i ballen per les cases de pagès. Els grups de caramellaires participen també en altres esdeveniments com l'aplec de Sant Sebastià, on desprès de la missa ballen i canten, sent aquesta l'última activitat de l'any. Tots els grups porten els mateixos vestits, els nois amb camisa blanca i llaç al coll, faixa i barretina. Les noies, el vestit tradicional. Tots amb espardenyes de set vetes. 08247-6 Santa Eulàlia de Riuprimer El grup de caramellaires a Santa Eulàlia de Riuprimer es va constituir al 1942, de la mà del músic Josep Taxés i Mestres, professor de l'Acadèmia de l'Abad Oliva de Ripoll. Aquell any es va estrenar a Santa Eulàlia el vals típic de caramelles 'Festa de joia i cants d'amor'. A la dècada dels 50 del segle XX E. Serra de Cal Ferrer, va agafar les regnes del grup dels grans i L. Gonell, va dirigir als petits. Fins aquell moment el grup de caramellaires només estava integrat per homes, fet que va canviar als inicis dels anys 60 quan també es va deixar participar a les dones. Des de la dècada dels 60 als 70, el grup de caramellaires va viure moments complicats, fins a finals dels 70, quan Mn. J. Canamassas i Mn. Domènec tornen a engrescar a un grup de joves i reviuen les caramelles al municipi. Va ser llavors, quan es van crear els tres grups d'edats que han perdurat fins a l'actualitat. La recuperació d'aquesta tradició va ser un moment important, que es va commemorar el dia 11 d'abril del 2004 –diada de Pasqua– per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de les cantades de caramelles de forma ininterrompuda i al 2018 els Caramellaires de Riuprimer van presentar un nou logotip, per començar amb els festejos del 40è aniversari de la recuperació de les Caramelles, al 2019. 41.9110300,2.1879100 432651 4640217 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64866-foto-08247-6-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64867 Llegenda del Puig de Ventallola https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-puig-de-ventallola ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic, ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Explica la llegenda que a prop del que avui es coneix com la creu de Sant Iscle, s'hi amagava una campana plena d'or. La seva ubicació no es coneguda, però s'explicava que des d'una finestra de la cuina de la casa forta de Ventallola es podia veure el lloc exacte on era la campana. La tradició també explicava que hi existien uns documents que detallaven pas a pas com trobar el tresor, però es van perdre quan va morir el vell de Ventallola i ara ningú sap on són. Molta gent ha intentat trobar el tresor, amb detectors i ballestes, però mai ningú ha estat capaç d'aconseguir-ho. En els documents perduts també donava indicacions sobre la ubicació d'altres tresors que els Ventallola van amagar, tant per les seves propietats com pels voltant de casa seva. Cada cop que veien perill (una guerra o bandolers, per exemple) ocultaven gerres plenes d'or. 08247-7 Santa Eulàlia de Riuprimer La tradició explica que els de Ventallola eren tan rics com tot el poble de Santa Eulàlia, i tot el terreny que es podia veure des de les finestres de la casa forta era de la seva propietat. Vivien de renda, sense haver de treballar, i només havien de comprar sal, ja que de les parts que els portaven els seus masovers encara els sobrava menjar. La llegenda va ser publicada per primera vegada al llibre '100 llegendes de la Plana de Vic', de Xavier Roviró i Alemany, on transcriu l'historia que li va contar a l'autor el veí de Santa Eulàlia de Riuprimer, Ramon Serra, el 19 de juliol de 1991. 41.9125900,2.1871500 432589 4640391 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64867-foto-08247-7-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64868 Festa del Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-reis MONTELLS, J.; VILLANUEVA, J. (2001). 25 Anys de Reis a Santa Eulàlia de Riuprimer. XX Els preparatius per la cavalcada de Reis comencen ja uns dies abans, normalment a finals de desembre, quan arriben a Santa Eulàlia tres patges de Ses Majestats, al Campus de la Rectoria. Allà recullen les cartes dels nens. Els Reis arriben al municipi la tarda del 5 de gener, quan baixen per la Avinguda d'Osona fins al carrer Girona, continuant pel Carrer del Mèder, Carrer De Balmes i des d'aquest punt ja van cap a la Plaça de l'Església. És aquí on es dirigeixen als nens amb un breu discurs i van a adorar al nen Jesús al pessebre vivent. L'ultima feina del Reis és la de repartir els regals casa per casa, a les famílies que ho hagin demanat, començant pel Carrer Nou. 08247-8 Nucli urbà La tradició del poble explica que abans dels anys 20 del segle XX la nit de reis es vivia amb molta intensitat pels nens, que deixaven una got d'aigua i uns plats amb espigues de blat de moro, pels cavalls que portaven a ses majestats. Aquesta mateixa nit, els nens i nenes més petits sortien al carrer per encendre fanalets casolans, elaborats amb una espelma i paper de diari. Els que eren més grans portaven atxes d'espígol i barballó. Tots junts, anaven cap al Serrat del Soler, on els grans pujaven a dalt del serrat per encendre fogueres i els petits es quedaven al costat del roure gros. 41.9121700,2.1900900 432833 4640342 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64868-foto-08247-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64868-foto-08247-8-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64869 Pessebres monumentals https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-monumentals Pessebristes de Santa Eulàlia (2013), Pessebres. 1989-2013. Santa Eulàlia de Riuprimer XX-XXI Un cop finalitza la missa del gall, el dia 24 de desembre, s'inaugura el diorama, amb una benedicció del mossèn i la presència dels membres de l'ajuntament. Per celebrar aquesta estrena es convida a coca i cava a tots el presents. Els diorames no només mostren l'escenari escollit si no que es complementen amb una composició de llums, música i una petita explicació que genera una representació de caire nadalenc i didàctic, ja que posa en valor el patrimoni cultura i tradicional. Es pot visitar durant els dies posteriors a Nadal i durant diferents dies festius del gener. 08247-9 Plaça de la Rectoria A Santa Eulàlia de Riuprimer el primer diorama va ser elaborat per dos afeccionats a les arts plàstiques, com eren el Pere Creus i el Joan Aguilar. L'idea originaria era fer una composició reproduint una casa del poble, com a centre del diorama. Aquesta idea es va continuar per grups de voluntaris durant 26 anys, representant el Mas El Pujol, El Molí de Torroella, Pla del Mig o la Riera, entre d'altres. A partir de 2015 es va considerar que ja no hi havia més elements representatius i es van començar a representar edificis distintius a nivell de Catalunya i que fossin reconeixibles per tothom, com per exemple el Monestir de Montserrat, el santuari de Núria, l'església de Taüll, el monestir de Sant Ramón i les muralles de Tossa, aquests dos darrers el 2018. La seva ubicació també ha anat evolucionant, ja que els primers deu anys s'exposaven aquests diorames als baixos de la rectoria, per després anar al local polivalent dels joves, per tornar posteriorment al seu origen, als baixos de la rectoria. La feina es desenvolupa gràcies a un grup de persones desinteressades, encapçalades pel Pere Creus, que treballen des de principis de novembre i que van celebrar el 2018 els 30 anys de treballs ininterromputs. 41.9101600,2.1892100 432758 4640119 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64869-foto-08247-9-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64870 El Roure Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure-gros ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. L'arbre no es troba en les millors condicions, potser necessitaria un tractament fitosanitari. Per portar-lo a terme s'ha de demanar autorització a l'administració, ja que és un arbre d'interés local i comarcal. El Roure Gros és un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis), centenari i de gran entitat, que es troba a 500m de l'entrada del poble, a la carretera BV-4316, direcció Sentfores, a la banda dreta i just al costat del Torrent del Botei i de la depuradora municipal d'aigües. Queda situat en un punt de desnivell natural del terreny, envoltat d'altres roures de dimensions i alçades menors. 08247-10 Al costat de la depuradora municipal d'aigües El roure gros forma part de moltes de les tradicions culturals del poble, ja que va ser punt de destí dels nens a les antigues celebracions de la nit de reis o punt de trobada de molts enamorats. 41.9127000,2.1936400 433128 4640398 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64870-foto-08247-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64870-foto-08247-10-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 Pilar Camañes Com a reconeixament a la seva singularitat i a la seva importància amb la tradició cultural del poble es va decidir que donaria nom a l'escola del poble. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64871 La Font del Janot https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-janot ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XX La Font d'en Janot es troba a la riba dreta del riu Méder, al costat de la carretera que va de Santa Eulàlia a Santa Maria d'Oló, la carretera BV-4316. Està formada per un mur de maons que acaba en forma semicircular, amb una placa metàl·lica a la seva part central, on es pot llegir el moment de la seva construcció l'any 1936. A la part inferior es veu un brollador metàl·lic per on cau l'aigua, que desprès d'acumular-se en una petita pica, desaigua directament al riu Mèder. 08247-11 Pla de les Saleres El municipi tenia una gran quantitat de deus naturals d'aigua. La font d'en Janot forma part de la font que ha estat durant molt segles punt d'abastiment pel poble, la font Gran. 41.9136400,2.1764600 431704 4640516 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64871-foto-08247-11-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Ornamental 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes L'entorn presenta poc manteniment 98 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64872 Cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-10 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XX El cementiri té una planta rectangular, amb un disseny innovador, portat a terme per l'arquitecte Vicenç Oliveras i Estapé. L'entrada presenta una forma circular i dona accés a un conjunt de dos nivells, comunicats per un edifici de forma rectangular, que sembla recordar la presència d'una capella. Els materials presents al conjunt són un altre dels elements destacables, ja que hi ha una combinació de ferro, formigó i pedra vista, poc comú en aquest tipus d'edifici. Les làpides es troben formant unes línies rectes al terra, fetes amb planxes de ferro. 08247-12 Carrer de Dalt, 3 El cementiri municipal ha tingut diverses ubicacions, la primera al voltant de l'església, a la sagrera, documentat fins al 1888. A finals del segle XIX, es construeix un nou espai sepulcral, on actualment es troba la Plaça Nova de l'Avinguda d'Osona. Aquest nou cementiri de seguida va presentar problemes de manteniment i un deteriorament important que va fer perillar la majoria de nínxols. Per aquest motiu, s'exhumà aquest cementiri i es buscà una tercera ubicació, establerta a les afores del municipi, als peus del pla de la Rovira i inaugurat el 9 de Juliol de 1997. 41.9147400,2.1870100 432580 4640630 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64872-foto-08247-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64872-foto-08247-12-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64873 Els Esbornacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esbornacs <p>BUSQUETS P., DOMINGUEZ A. &amp; VILAPLANA M. (1979): Geologia d'Osona. EUMO Editorial. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=11292&amp;consulta=MSUxK3ByYXQgZGUgY29tdGUlMistMSU%3D&amp;codi=20962</p> No hi ha mesures de conservació. <p>És un jaciment paleontològic ubicat enmig dels badlands, marges eocèniques blaves, es tracte de les Costes Males, detectat pel paleontòleg viguetà Sr. Francesc Farrés, l'any 1962. En aquest espai va descobrir un prístid (peix serra) de 57 cm de longitud amb 13 dents rostrals i vuit vèrtebres d'un mateix individu, amb el que es va definir un nou gènere i una nova espècie de prístid de l'Eocè: Mesopristis nov. gen. Osonensis nov. sp. (Holotip VPR 3-64, Col·lecció Farrés). Una altra de les descobertes va ser un rostre de 50 cm de xífid (peix espasa), Cylindracantus rectus. De la mateixa manera, s'han documentat restes d'animals vertebrats i invertebrats. La major part d'aquestes troballes es documenten en el tram superior de la formació de xaragalls.</p> 08247-13 Serrat de l'Om <p>Quan parlem de fòssils marins fem referència a les restes d'animals que van viure en les diferents èpoques geològiques, aquest concretament durant l'Eocè, i que es documenten inclosos en roques sedimentàries. Aquest tipus de fòssils marí són els més abundants, ja que Sota l'aigua tenen una major facilitat de conservació, que en sediments en contacta amb l'atmosfera. De la mateixa manera, en el mar es donen majorment animals i plantes que tenen parts dures fàcilment fossilitzables. A la plana de Vic el mar que ocupava aquesta regió en aquell moment era un mar poc profund, Mar de Tetis, dit de plataforma, on la vida en el fons era molt desenvolupada.</p> 41.9051200,2.2023800 433845 4639549 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64873-foto-08247-13-2.jpg Inexistent Paleògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-01-02 00:00:00 Pilar Camañes 124 1792 5.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64874 Les Costes Males https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-costes-males BUSQUETS P., DOMINGUEZ A. & VILAPLANA M. (1979): Geologia d'Osona. EUMO Editorial REGUANT, S. et alii, (1987) El terciari de la Plana: Plantejaments i resultats, Auxa XII/ 118-119. Plurals Fitxe descriptiva dels Espais d'interès geològic a Catalunya: 218. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Es troba ubicat al Serrat de l'Om, entre Santa Eulàlia de Riuprimer i la Guixa, es tracte d'un conjunt de xaragalls, en termes geològics badlands, que ocupen al voltant de 6ha, de les quals només la meitat formen part del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer. Aquests xaragalls estan formats per lutites carbonatades (margues), i conegudes normalment com a pedres mortes degut a la seva poca compactació. Aquest fet comporta que es desfasi molt fàcilment per l'acció de les aigües de pluja, formant modelats molt particulars, que originen turons testimoni i pendents molt típiques de la zona. En el cas de les Costes Males, podem observar destacades pendents i com l'espai queda dividit en dos parts, per una divisòria d'aigües, que aboquen al Mèder. Un altre element característic és el seu color grisenc i la presència de fòssils d'invertebrats marins, com és el jaciments dels Esbornacs, localitzat en aquest indret. Les seves característiques geològiques són un focus important d'atracció cultural, didàctica i científica, ja que són estudiats per diferents grups de geòlegs que estudien els processos d'erosió. 08247-14 Serrat de l'Om Són dipòsit d'origen marí d'edat Eocè (Bartonià, entre 42 i 35 milions d'anys), propis de zones més profundes de l'antiga conca marina i proper a la línia d'esculls de la costa. La causa de la formació d'aquest paisatge té el seu origen a l'actual Conca de l'Ebre, la qual quedava ocupada per un braç del mar que formava un gran golf per on penetrava l'oceà atlàntic des del Golf de Vizcaya, formant un mar poc profund i d'ambient càlid. Durant l'Eocè Superior, es va tancar l'entrada del Golf de Vizcaya, quedant un mar interior que amb el pas del temps, es va anar eixugant, deixant dipòsits d'evaporites (sals sòdiques i guix). 41.9051200,2.2023800 433845 4639549 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64874-foto-08247-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64874-foto-08247-14-3.jpg Inexistent Paleolític Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes No es troben indicacions de la seva ubicació 77 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64875 Domus de Torreferrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-torreferrada ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. XIII-XX Actualment no és habitada, s'ha ensorrat part de la teulada central, quedant a la vista l'embigat i altres elements interiors de la casa. Per tant, actualment el mas està parcialment enderrocat. La Domus de Torreferrada es un mas de planta baixa i un pis, que en el seu costat nord s'assenta directament damunt de la roca natural, visible al sobresortir 1,5 metres per damunt del nivell de circulació. La seva evolució edilícia queda patent a simple vista, amb murs de factura romànica, arcades d'estil gòtic, el cos d'estructura barroca i una arquitectura interior que barreja elements tradicionals amb d'altres de més moderns. Uns dels elements més destacables el trobem a la porta d'accés, fet a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta a partir d'uns encastats de ferro forjat. Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. La construcció principal del mas s'ha datat en època romànica. El segon element destacable és la torre, que s'observa integrada dins del mas. 08247-15 Pla de les Saleres La Domus de Torreferrada és una casa noble documentada el 1247, formada als seus inicis per una torre i els murs de tancament. Entre els anys 1453-62 hi residia Pere Roger de Castellet o de la Torre, batlle natural del bisbe de Vic en el terme del castell de Torroella. Al segle XVI va passar a ser un mas, que integrà les estructures anterior dins de la seva composició. Al voltant de l'any 1900 la propietat passa al senyor Vall que per raons de seguretat va eliminar la planta superior fent la teulada nova. Actualment no és habitada, s'ha enderrocat de manera parcial. 41.9117400,2.1748300 431567 4640306 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-3.jpg Inexistent Modern|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Per arribar-hi: A l'est del terme municipal, passada la Font Gran. Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8,200 a mà esquerra, hi ha un camí que amb un recorregut de 440m porta a la Vall, a 175m de la Vall hi ha Torrefarrera. 94|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64876 Porta de Torreferrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-torreferrada ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. La casa es troba practicament enderrocada La porta estava feta a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta amb tres peces metàl·liques, a cada batent de la porta, molt senzilles, formades per un parell de cintes, solcades per un nervi, les quals es juxtaposen i fan derivar els extrems, acabats en punta, vers els costats oposat. La finalitat d'aquesta decoració era lligar les parts dels batents. 08247-16 Pla de les Saleres La Domus de Torreferrada, com a masia, sembla tenir el seu inici cap al segle XVI, tot i que algunes evidències arquitectòniques són més antigues. La porta es considera de tradició romànica, moment en el que es data, i la decoració metàl·lica que l'acompanya, segons un estudi fet per l'arquitecte Josep Mª Pericas. 41.9117400,2.1748300 431567 4640306 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64876-foto-08247-16-2.jpg Inexistent Romànic Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. 92 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64877 Torre de Torreferrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-torreferrada <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. SARRI I VILAGELIU, J.; VIGUÉ I VIÑAS, J. (1986). «Domus de Torreferrada». A: Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 555 (Catalunya romànica, III)</p> XIII En estat de ruïna, parcialment enderrocada i envaït per la vegetació <p>La torre de la Torreferrada estaria formada per una construcció de planta baixa i dos pisos, dels quals se'n va fer enderrocar el superior a inicis del segle XX, construint una teulada homogènia per tot l'edifici en aquells moments. La part nord de la torre s'assenta sobre una veta de roca que sobresurt c. 1,5m sobre el nivell de circulació actual. En el segle XVII o potser ja abans aquesta torre va ser escapçada i es va integrar en el mas que hi va ser adossat, el qual tampoc no és d'estructura unitària. En una finestra hi ha la data de 1686, que fixa el moment de construcció d'una de les parts més notables de la construcció. Cap a l'any 1900 el nou propietari, Sr. Vall, fa escapçar el darrer pis de la torre, que queda reduïda fins al primer pis del cos principal de la casa. Es construeix una teulada homogènia per tot l'edifici. L'any 1915 la va visitar l'arquitecte Josep Mª Pericas, acompanyat de Joaquim Vilaplana del mas Pujolar, que en va fer un petit croquis i una relació, en la qual diu que la porta del mas és reforçada amb ferramenta, que ell creu que és d'època romànica, d'on considera que li deu venir el nom modern de Torreferrada. L'esmentat arquitecte calcula que inicialment la torre rectangular devia tenir tres o quatre pisos, separats amb trespols de fusta, sense voltes. Documenta a la seva part baixa arcs aparedats, juntament amb carreus de bona disposició que li van fer suposar que l'obra original devia ser del segle XIII o de finals de l'època romànica.</p> 08247-17 Pla de les Saleres <p>La domus de Torreferrada apareix documentada per primera vegada l'any 1247, en aquell moment les estructures que la formaven eren una torre i els murs de tancament. La seva denominació era domus de Turri o de ça Torra, un topònim que passa a ser cognom de molts del seu habitants. Aquesta estructura queda integrada a un edifici de majors dimensions, per ampliacions diverses. Segons treballs precedents (Aliberch et al.) en l'any 1320, n'eren senyors Berenguer de la Torre i la seva muller Andreua. Aquests devien ser els pares de Bertran de la Torre i de la seva germana Sibil·la, casada en 1335 amb Berenguer de Planell de Tona (Arx. Mas Planell, Tona, pergamí de 1335). L'any 1421 la domus era habitada per Constança, viuda de Romeu de la Torre, senyor de la domus de ça Torra i mare de Joana, que devia ser la pubilla casada amb Gombau de Castellet, àlies de la Torre. Aquest Gombau, el mateix any es diu batlle del terme de Torroella i fa promesa a l'ardiaca de Vic, per estar vacant el bisbat per mort d'Alfons de Tous, que recollirà tots els rèdits i drets de la batllia (C.F.V., Not. Pere Artigas., Man. 16, 1420-1421, s.f.). L'any 1463, Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, que en algun document es diu simplement Pere Roger de la Torre, va continuar amb l'exercici de la batllia del terme de Torroella, càrrec que tindrien tots els hereus perquè en altres ocasions és anomenat «batlle natural» pel bisbe de Vic i va fer arrendament d'aquesta batllia pel temps de set anys a raó de 42 lliures de moneda barcelonesa (C.F.V., Jaume Valls., Man. 13, 1462-1463, fol. 108). El 26 de febrer de 1474 els senyors Galzeran de Vilanova, Antoni Freser, rector de Santa Eulàlia, i Bernat Sorts, de Sentfores, actuaven com a tutors de Constança, filla de Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, senyor de la casa de la Torre (C.F.V. Not. J. Sallers, Mn. 21-22, 1473-1477, s.f.). Del segle XVI endavant la Torre figura ja només com un mas, que en 1553 era habitat per Jeroni Bosc i la seva família.</p> 41.9117400,2.1748300 431567 4640306 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64877-foto-08247-17-2.jpg Legal Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-21 00:00:00 Pilar Camañes 92 45 1.1 1771 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64878 Mas La Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall-0 XX En el moment de realitzar el Mapa de Patrimoni la casa és habitada. La teulada presenta problemes de conservació i hi ha perill d'enderroc. Es tracta d'una casa de c. 15x15m de costat, amb una planta baixa i dos pisos. La coberta del cos central és a quatre aigües. La façana principal es troba orientada al sud-oest. En els seus costats est i oest presenta edificacions adjacents (coberts i altres) amb teulada a una sola aigua. 08247-18 Pla de les Saleres A l'entorn de l'any 1900 el Sr. Vall va comprar la propietat de Torreferrada amb el mas. Poc després, va fer construir aquesta nova casa a 175m en direcció nord, sobre la Font Gran. 41.9130400,2.1750500 431586 4640450 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64879 Mas Pla d'Amunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-damunt ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XIII-XX Tot i que està en bon estat, actualment no s'hi viu. És un mas documentat des del segle XIII, però l'edifici actual, de planta semisubterrania i tres pisos, presenta característiques d'un mas de factura recent, de mitjan segle XIX. Els brancals de portes i finestres són fets de totxo. La teulada és a dues aigües orientades a nord i sud. 08247-19 Els Plans Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Plademunt'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla de munt'. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla d'Amunt, Andreu Nogué Travé 41.9067500,2.1702400 431181 4639756 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64880 Mas Pla del Mig https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-del-mig ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23995 XVI Envaït per la vegetació amb tota la part central-interna en estat de ruïna. Es tracta d'un mas de planta rectangular coberta a dues vessants, amb un portal adovellat orientat a llevant. S'hi uneix posteriorment un cos perpendicular cobert a una única vessant, del qual parteixen dos arcs de grosses dovelles construïts amb pedra rogenca que s'uneixen a un altre cos rectangular, unit a la casa. Hi ha un portal que tanca la lliça i l'espai dels arcs. Aquest portal presenta una llinda amb una gran creu i la data 1792. Al cos meridional, a dues alçades, presenta un portal a la façana est, tapiat, amb una llinda que presenta una data, 1791. Per últim, una finestra del cos principal indica el 1671. Diverses finestres de la casa presenten reixes de ferro de gran interès. 08247-20 Els Plans Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla d'Avall, els quals es troben esmentats al fogatge publicat el 1553 de la parròquia i terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. El Pla del Mig, malgrat no estar registrat al fogatge, és l'únic que manté evidències de les èpoques medievals i modernes i conserva alguns elements d'interès. Pels elements arquitectònics, el mas es pot remuntar als segles XVII i XVIII, a partir de reformes d'un mas anterior. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla del Mig, Jaume Serra. 41.9067500,2.1702400 431181 4639756 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Durant els anys 80, al realitzar la fitxa de l'inventari Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la casa feia funcions de corral per els animals del Pla d'Amunt. 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64881 Mas Pla d'Avall https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-davall ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XIII Es tracta d'un mas de petits dimensions, quadrangular, planta baixa i un pis. La teulada, en el moment de realitzar la visita del Mapa de Patrimoni, mostra una reforma recent, és a dues aigües a nord i sud. No s'han evidenciat elements arquitectònics destacables i es creu que no seria l'edifici original que es cita en les fonts escrites. 08247-21 Els Plans Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla de Mig. Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Pladevall'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla d'Avall'. 41.9066400,2.1709600 431240 4639743 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64881-foto-08247-21-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64882 Font de Cal Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferrer-0 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. http://www.santaeulaliariuprimer.cat/documents/recuperacio_de_l_antiga_font_de_Cal_Ferrer.pdf http://www.santaeulaliariuprimer.cat/documents/Pica_de_l_antiga_font_de_Cal_Ferrer.pdf XX La part metàl·lica presenta indicis de rovellat La Font del carrer del Puig és una font municipal que es va crear amb l'objectiu de recuperar una deu anterior que es trobava en aquest indret. La font està formada per una pica de gres calcari, de 1,69m d'amplada, 56cm de fons i 40cm d'alt, la qual queda sobre un banc metàl·lic i rep l'aigua d'una altra estructura metàl·lica, en forma de L. La pica és un element original de la font anterior i que quan es va desmuntar, el veí del carrer, el senyor Josep Parramon, va manifestar la intenció de conservar-la. Gracies a aquest interès la seva vídua, la senyora Loreto Mateu, la va cedir a l'ajuntament i com a reconeixement a aquesta cessió es va col·locar una placa al terra, on es pot llegir 'Agraïm a la familia Parramon Mateu (Can Vall) la donacio d'aquest abeurador. Testimoni de la memòria de temps llunyans. Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer'. 08247-22 Carrer del Puig Les fonts han estat sempre un punt de reunió entre els veïns i les veïnes del poble i punt principal d'abastiment d'aigua, en municipis on no hi va arribar l'aigua corrents fins al segle XX. Aquest és el cas de Santa Eulàlia, on les fonts portaven l'aigua al entre del nucli urbà del municipi i van proliferà per gran part de l'urbanisme. Actualment, molts d'aquests elements han desaparegut i d'altres o s'han mantingut o s'han recuperat desprès del temps. Aquest últim cas és de la Font de Cal Ferrer, recuperada per l'ajuntament el 2013. 41.9106000,2.1889700 432738 4640168 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64882-foto-08247-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64882-foto-08247-22-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64883 Monument als caiguts https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-0 XX Monument funerari de pedra, en forma d'obelisc, amb una creu superposada del mateix material i que ocupa tota la part frontal del monument. Aquesta estructura es troba al damunt d'una plataforma rectangular, feta de la mateixa pedra. Recolzada en aquesta base s'observa una placa de marbre, on apareix inscrita la frase commemorativa 'Caiguts pel poble', acompanyada d'una imatge de dos mans, en record a les víctimes de la Guerra Civil (1936-1939). 08247-23 Carrer de Dalt, 3 Monument que recorda un esdeveniment històric, la guerra civil espanyola, que va afectar de manera directa tant al municipi com a tot el territori. 41.9147400,2.1870100 432580 4640630 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64884 Festa major d'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-8 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. ANDREU I OLIVER, A. (2011). Pregó de la festa major de Santa Eulàlia de Riuprimer. XIX-XXI La festa Major d'estiu es celebra el primer cap de setmana de setembre, amb el pregó realitzat per diferents persones significatives tant del municipi com dels voltants. A partir d'aquí comença una setmana plena d'activitats (correfocs, caminades, sardinades, arrosades, el carnaval d'estiu, …), concerts i la crida a la participació de tots els riuprimerencs. 08247-24 Santa Eulàlia de Riuprimer La festa d'estiu als seus inicis, a finals del segle XIX, tenia una vinculació directa amb la festa del Sagrat Cor de Jesús. A partir de la feina de l'Anton Teulats i Berenguer i de Mn. Joan Collell, vicari de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntayola, es va crear una celebració que volia donar protagonisme a la imatge del Sagrat Cor, als pobles al costat de Vic. A Santa Eulàlia, a l'abril de 1899, va arribar per primera vegada la figura del Sant Cor i a partir d'aquí es general'associació de l'Apostolat de l'Oració i la tradició d'organitzar diferents actes al voltant d'aquest esdeveniment, que serà posteriorment el primer diumenge de setembre. Sembla que la primer vegada que es parla d'aquesta celebració és al 1905, però té les seves arrels uns anys abans. Als anys 70 del segle XX, l'interès cau i es reestructura, passant a ser la Festa Major d'estiu. Aquesta festa té diferents actes importants, com és des de 1992 «El Pregó de la Festa Major de Santa Eulàlia de Riuprimer», l'arrossada de la Tornaboda o la xocolatada popular. 41.9110000,2.1881300 432669 4640213 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64885 Festa major d'hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-7 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XX Actualment la festa d'hivern de Santa Eulàlia de Riuprimer és una festa on els actes religiosos es compaginen amb multitud d'actes culturals. Aquesta celebració comença, com marca la tradició, el dia 10 de desembre, amb una missa, on participen la coral i els Cantaires de Riuprimer. A partir d'aquest dia segueixen una sèrie d'actes, vinculats al cicle nadalenc del municipi, com són la representació del Pessebre Monumental, la representació dels Pastorets o la visita dels Patges Reials. De la mateixa manera, es fan activitats com caminades, fira santulària, xocolatada o mostra d'entitats. 08247-25 Santa Eulàlia de Riuprimer La festa major d'hivern queda directament vinculada a la celebració de la patrona del municipi, Santa Eulàlia de Mèrida, el dia 10 de desembre. Testimonis que van viure als anys 20 del segle XX explicaven que la festa començava amb la missa, on es dirigia la comitiva institucional dirigida per l'agutzil, vestit per l'ocasió amb gorra de plat i bastó. Després de la missa, sardanes, balls i sarsueles en alguna ocasió. En aquest cas, al contrari del que va passar amb la festa Major d'estiu, a partir dels anys 70 el segle XX, la falta de gent va portar a la decaiguda dels actes i va quedar com a festa principalment religiosa, no es va reconvertir. 41.9103000,2.1887200 432717 4640135 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64886 Font de la Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-codina-0 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d'Oló. Presenta un mur d'uns 10m de llarg. En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l'època de l'any. 08247-26 Pla de la Rovira Una font més del conjunt de deus d'aigua que es repartien pel terme municipal. Element de gran importància abans de l'arribada de l'aigua a les cases. 41.9147200,2.1754500 431621 4640636 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64886-foto-08247-26-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Hi ha un cartell que posa que no és aigua potable, conseqüència de la contaminació dels purins. No està senyalitzada. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64887 Font de Torroella https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torroella ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Molta vegetació al seu voltant. La Font de Torroella queda ubicada al costat d'una petita resclosa, concretament en un lateral de la mateixa, al final del Torrent dels Casals. És, només, un tub metàl·lic, per on cau una finíssima quantitat d'aigua. 08247-27 Mas Torroella Aquesta font és de la que el Mas Torroella obtenia l'aigua de boca abans de l'arribada de l'aigua corrent. L'aigua s'acumulava en un dipòsit al davant i des d'aquest es pujava fins al mas. En el passat hi havia dos brolladors, actualment un s'ha perdut. 41.9079000,2.1931500 433082 4639865 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Aquesta font si els marges no estan nets és imperceptible. No està senyalitzada. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64888 Font de les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-planes-1 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Molta vegetació al seu voltant. També coneguda per la gent del territori com a Font de la Resclosa, per la seva ubicació, just al costat de la mateixa. Està construïda amb un petit muret de formigó, del que surt un tub a mode de brollador. El cabal d'aigua és molt escàs tot l'any. 08247-28 Resclosa de Torroella Les deus d'aigua eren de gran importància en els pobles, espcecilament abans de l'arribada de l'aigua corrent a les cases. 41.9078000,2.1927900 433052 4639854 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64888-foto-08247-28-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64889 El Gorg de la Truja https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-la-truja ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Es tracta d'un clot en el transcurs del riu Mèder. En aquest tram el riu s'estreny per salvar un desnivell de gairebé 30 metres en diversos petits salts d'aigua. El més pronunciat, amb una petita cascada acaba en una zona més ampla i profunda, un clot, format probablement per l'erosió del mateix salt, on l'aigua alenteix el seu curs per l'estrenyiment del successiu sallent. A l'est del municipi, passada la Font Gran. Per arribar-hi es pot resseguir el Mèder des de la Font Gran o es pot agafar la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8 es troba el desviament, a la dreta, per arribar al mas de la Codina. En aquest punt es creua la carretera direcció sud i es localitza un corriol que permet accedir a la part superior del Gorg. 08247-29 NO de Santa Eulàlia de Riuprimer Existeix la llegenda que des del gorg de la Truja havien fet màgia a la Codina tot fent aparèixer una truja i els godalls encesos de foc. D'aquí vindria el seu nom. 41.9149000,2.1720400 431339 4640659 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes No hi ha cap indicació per arribar-hi 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64890 Pont sobre el Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-el-dalmau Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36954. Està en estat ruïnos un dels seus costats. Es troba al límit sud del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, a menys de 200m al nord-oest del mas Aliberc, en el punt quilomètric 1,231 de la BV-4317, a la dreta en direcció Muntanyola. És un pont d'un sol arc, és tot de pedra i pla en la part de circulació amb modificacions contemporànies. Actualment no serveix ja que té el pont nou al costat, per la remodelació de la carretera BV-4317. En el costat sud-oest el pont presenta un esvoranc que posa en perill la seva integritat. Passa per damunt del torrent Dalmau, afluent de la Riera de Muntanyola, afluent per la dreta del riu Mèder. 08247-30 SO del nucli urbà Es tracte del pont que permetia, des d'antic, creuar el torrent Dalmau (o del Bosc) en el camí que anava de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, tot seguint la riera homònima. Amb les dades disponibles no es pot aproximar una cronologia per aquest pont. 41.9007500,2.1827500 432212 4639080 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64890-foto-08247-30-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Ornamental 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64891 Pont de Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-santa-eulalia Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36953. Es troba al sud del nucli urbà de Santa Eulàlia, com a pas sobre el Mèder i element d'unió entre el carrer Nou i el carrer del Mèder i la resta del poble. És un pont d'un sol arc, tot de pedra. S'aprecien els estreps i les sabates a cada costat. L'acumulació de sediment i restes vegetals no facilita l'observació de la seva forma constructiva original. Avui en dia està eixamplat i reconstruït a partir de formigó i altres elements moderns. Passa per sobre del riu Mèder, afluent per la dreta del Gurri i aquest del riu Ter. 08247-31 S del nucli urbà Els ponts són un lement fonamental per comunicar zones separades per cursos d'aigua, casos destacats a Osona poden ser el Pont de Queralt a Vic, sobre el mateix Mèder, o el pont dels Segalars sobre el torrent de l'Erola a Viladrau. En el cas de Santa Eulàlia el pont permetia un accés des del nucli urbà cap a la zona sud i oest del terme municipal. 41.9088100,2.1898900 432813 4639969 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64892 GR- i Ruta del Bisbe Oliba https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-i-ruta-del-bisbe-oliba <p>Federació d'entitats Excursionistes de Catalunya: http://senders.feec.cat/gr-151 El Camí Oliba: http://www.camioliba.cat/es/</p> XX-XXI <p>Des del 2017 Santa Eulàlia de Riuprimer forma part d'aquesta associació pels seus vincles amb el Bisbe Oliba, com amb l'art romànic, ja que l'església va ser consagrada pel bisbe Oliba l'any 1041, de la mateixa manera que es conserva el sostre de l'església romànica al museu de la pròpia església. Amb la incorporació del municipi a aquesta associació es busca la visibilitat del patrimoni local, tant cultural com natural. A Santa Eulàlia de Riuprimer es trobaría l'etapa 5, que surt des de l'Estany i passa per la Riera de Muntanyola, el Molí de Torroella fins a Sentfores, per arribar a Vic.</p> 08247-32 Terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer <p>Els camins del Bisbe i Abat Oliba és una ruta d'art romànic que uneix la comarca del Bages, el Moianés, Osona i el Ripollès, amb l'element comú de la figura de l'Abat Oliba i que segueix el GR151, que va des de Monastir de Montserrat, etapa 1, fins a Molló - Basses de Puig Sec, etapa 18. Aquesta ruta es dirigida per l'associació d'Amics del Romànic, creada pels consells comarcals del Bages, Osona, el Moianès i els municipis de Manresa, Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.</p> 41.9090800,2.1944600 433192 4639995 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64892-foto-08247-32-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2021-02-15 00:00:00 Pilar Camañes 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64893 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-94 XIX-XX Restaurada recentment. La teulada estava caiguda i la van refer. Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir originàriament com a dipòsit. Feta amb la tècnica de pedra seca, de planta rectangular. La barraca està reconstruïda com la original, tant en materials com en forma. 08247-33 Pla la Codina 41.9173200,2.1728100 431405 4640927 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64893-foto-08247-33-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, a la zona d'accés és on es troba aquesta barraca. 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64894 Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-72 XIX-XX <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas Magem. Es una barraca circular, amb un diàmetre aproximat de 3,5m, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta, llindar de pedra i amb diferents finestres de petites dimensions. A l'interior s'observa una fornícula just davant de la porta, amb un terra a peu pla del camp.</p> 08247-34 Pla la Codina 41.9216300,2.1771800 431772 4641402 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64895 Barraca de Mas Magem https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-magem XIX-XX Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir per emmagatzemar el boll, resultat del procés del batre. És una cabana feta amb la tècnica de pedra seca, de 6,5m aproximadament de costat, amb una porta amb un llindar de fusta i un sostre a dues aigües, fet d'uralita. Encara avui està en ús, com a magatzem. 08247-35 Mas Magem 41.9196900,2.1751500 431602 4641189 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64895-foto-08247-35-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64896 Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-80 <p>Wikipedra, núm. 22470.</p> XIX-XX <p>Barraca de planta rectangular, edificada amb la tècnica de la pedra seca, amb falsa volta. Es troba al costat d'altra barraca que conté una cisterna, i aquesta és la més propera al camí. Amida 3,5m de costat, aproximadament, i l'interior és pla.</p> 08247-36 Pla la Codina 41.9207100,2.1787800 431904 4641299 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Passat el Mas Canadell, en direcció al Mas Cotillaire, a la dreta es troben dos barraques de pedres, destinades a guardar les eines del camp i de refugi dels pagesos que treballaven aquelles terres. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64897 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-350 XIX-XX Només s'han conservat les primeres fileres de l'edificació És una edificació aïllada de planta gairebé quadrada, d'aproximadament 4m de costat. El seu estat de conservació només permet veure la seva base, la resta ha estat erosionat i envaït per la natura. Està feta amb la tècnica de pedra seca. 08247-37 Pla la Codina 41.9191000,2.1763800 431703 4641122 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64898 Barraca de Mn. Alfons Bonvehí https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mn-alfons-bonvehi ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Wikipedra: Observatori del Paisatge de Catalunya: http://wikipedra.catpaisatge.net/ XX El seu estat de conservació fa referència al seu entorn, envaït per la vegetació i sense cap tipus d'indicació. Es troba prop del mas Can Sord, des de Torroella es segueix fins a Costes Males i en direcció sud, s'arriba a aquest mas. Uns metres més endavant es localitza el torrent de la Malesa, la barraca es troba uns metres més enllà seguint el torrent. Ara bé, la millor manera d'arribar-hi és a través d'un caminet a mà dreta, que arrenca passats uns 750 metres des de Costes Males. Aquest caminet es segueix fins arribar al torrent que baixa del Sord, on ja s'aprecia la barraca. Planta irregular amb una llargada de 2,30 m i una amplada màxima d'1,30 m. L'altura interior és de 2,20 m. El gruix de les parets és de 40 cm. La porta té una altura d'1,80 m i una amplada de 80 cm (exterior) i 35 cm (interior). A l'interior hi ha un banc, tot just a l'entrar a l'esquerra, i un penjador. Té una fornícula de 30x30 cm i 60 cm d'altura. Té dues finestres d'uns 40 cm d'alt i d'ample. A la zona propera a l'accés hi ha un banc i a una de les parets exteriors també hi ha un penjador. Tots els elements són de pedra. Es tracte d'una construcció adossada al marge, orientada al nord-oest i de planta irregular. La porta presenta una llinda plana i la coberta és de falsa cúpula per aproximació de filades. El seu estat de conservació és excel·lent. 08247-38 Pla del Sord El capellà administrador de l'hospital de la Santa Creu de Vic, Alfons Bonvehí, va construir aquesta cabana o barraca de pedra per refugiar-se al bosc proper a cal Sord a l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Segons les dades localitzades hi ha qui afirma que Mn. Alfons baixava a la zona de la Guixa a buscar pedres, la gent dels masos veïns el va ajudar a fer-la i li subministraven material. A una de les pedres hi va gravar l'any '1936' i una creu, i posteriorment s'afegí en una altra pedra: «Barraca de mossèn Alfonso on passà captiu en 1936». 41.8974500,2.2003300 433667 4638699 1936 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64898-foto-08247-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64898-foto-08247-38-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Mn. Alfons Bonvehí 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64899 Llegenda de la por del Vinyals https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-por-del-vinyals XX Als petits i petites de Santa Eulàlia sembla que se'ls explicava que quan anaven escabellats semblaven la por del Vinyals. Es deia que hi havia una por amagada a la casa, però no la deixaven veure a ningú. (Anècdota contada per Maria Camps durant la conversa mantinguda el 18 de novembre del 2004 i per Gracieta i Pepeta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) 08247-39 Santa Eulàlia de Riuprimer 41.9111500,2.1877700 432639 4640230 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Ornamental 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64900 Resclosa de Torroella https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-torroella Es tracta d'una petita presa en el curs del riu Mèder, a 300 metres en línia recta del molí del mas Torroella, del que formava part. Està feta a partir de pedres i argamasa. 08247-40 Mas Torroella Aquesa resclosa va vinculada al Molí de Torroella i el seu funcionament, ja que permetia redirigir part de l'aigua del riu fins al Molí de Torroella, seguint un recorregut de c. 370 metres tant de forma subterrània com en superfície, fins a la gran bassa al sud del molí. 41.9078600,2.1923400 433015 4639861 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64901 Mas El Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-vilar ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23990 XIII-XX A part del mas Vilar hi ha dos edificis més. En primer lloc una petita casa de cronologia recent al costat de migdia del mas principal, edifici de cronologia indeterminada. En segon lloc la Torre del Vilar. És un edifici dels anys 50 del segle XX. Pel que fa al mas, és de planta rectangular coberta a dues vessants, amb la façana orientada a migdia. Presenta un portal dovellat de pedra rogenca. A nivell del primer pis hi ha un balcó que correspon segurament a l'antiga obertura d'una finestra, el qual presenta decoracions conopials, i la data 1742, igual que la finestra dreta del mateix pis, en aquest cas sense data. A la part posterior de la casa es repeteix el mateix patró que a la façana principal. La masia es troba envoltada per dependències agrícoles construïdes amb pedra, igual que la casa. El mas vas ser reformat i ampliat, com la majoria de masies de la contrada durant el segle XVIII. Al segle XIX s'hi va fer una altra reforma. 08247-41 Extrem oest del Pla de la Rovira És una casa que troba el seu origen a l'entorn del segle XIII. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre elles la de Galzeran Vilar. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs on hi ha 'Lo mas Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). Aquest era el mateix cens que tenia pràcticament Santa Eulàlia l'any 1553, que el va enviar a la cúria del rei el batlle del terme, que es deia Damià Vivet, en el que consta 'Loys Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, vol. 2598, fol. 139). 41.9154400,2.1649700 430753 4640725 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-3.jpg Inexistent Romànic Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes També anomenat El Vilà. 92 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64902 Mas Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torrents <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23988. CODINA, J. (2018), Torrents 1915-2018.</p> XII - XXI <p>La masia presenta actualment una estructura complexa degut a les dependències que es van annexionar a la planta quadrada amb espieres original, d'un edifici central més alt a dues aigües i dos cossos laterals a una aigua cada un. Aquesta estructura típica de mas es va perdre amb la gran ampliació dels anys 50 del segle XX. Les reformes de la casa, dels anys 80 del segle XX, van descobrir uns arcs rebaixats de mig punt. Així a la part dreta i formant angle recte s'hi adossà un cos rectangular de tres pisos i cobert a tres vessants i amb galeries a la part de llevant, construcció dels anys 50 del segle XX. A la part esquerra hi ha un altre cos afegit, l'edifici construït el 1994. Al davant del portal, rectangular, hi devia haver l'antiga lliça. Actualment hi ha un pati enllosat i tancat per un portal. Damunt del portal, rectangular, s'hi troba una finestra amb una llinda que presenta el símbol cristià IHS, on la H configura una creu. A banda i banda d'aquest símbol hi ha la data 1683. A sota el nom del propietari del mas, Antoni Dalmau.</p> 08247-42 Carretera B-4316, km 9,5 <p>La masia es remunta al segle XII o XIII. Va ser masoveria del mas Dalmau de Muntanyola, Antoni Dalmau la va ampliar al 1683. L'any 1915 va ser adquirida per la senyora Genis i Riu, la qual la va ampliar i reformar. Es tractava d'una residència d'estiueig on també i passava temporades el bisbe de Vic i per aquest motiu s'hi va construir la capella situada a la part posterior del mas; la capella es va consagrar el 1949. Als anys 40 del segle XX es va realitzar una nova ampliació amb un gran cos que absorbeix bona part de l'antic mas, en el seu costat nord. Als anys 80 del segle XX es realitza una restauració de la part més antiga de la casa. El 2002 es construeix un nou cos al sud-est de l'edifici principal.</p> 41.9099800,2.1578500 430157 4640124 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-08247-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-08247-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-torrents-bn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-4.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-05-10 00:00:00 Pilar Camañes 119|98 46 1.2 2484 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64903 Ermita de la Sagrada Família https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-sagrada-familia Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23989. XX La capella és de nau única i amb absis poligonal, tota ella coberta a dues aigues. L'interior està cobert amb volta de canó rebaixat i està decorada amb motllures de guix, policromades. A l'edifici, que actualment no està en ús s'hi conserva un retaule. A l'entrada s'hi forma un portal d'arc de mig punt i un petit atri. Al damunt hi ha un òcul emmarcat amb pedra picada. Al damunt hi ha un petit campanar d'espadanya. Es va construir amb pedra i fusta i finalment va ser arrebossada. Es troba a pocs metres de la casa, a la zona d'accés des de la carretera. 08247-43 Mas Torrents La capella de Torrents està dedicada a la Sagrada Família i va ser construïda amb motiu de la presència del bisbe de Vic al mas, ja que hi passava els estius. La necessitat de celebrar missa va fer que s'edifiqués l'ermita. La va fer construir Antònia Rius Bofill, Vda. De Genís, vers l'any 1952, amb relació a la gran reforma d'ampliació de mas. L'església pertany a la parròquia de Sant Eulàlia de Riuprimer. 41.9101500,2.1574400 430123 4640144 1950 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64903-foto-08247-43-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64904 Mas La Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-codina Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23991. Testimoni oral, propietaris del Mas La Codina. XV Masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia i amb un portal adovellat. Tot el conjunt està construït amb carreus de pedra i les barbacanes són enllosades. A la part esquerra de la façana s'hi annexiona un cos que forma angle recte amb el mas, el qual ha estat convertit en habitatge, tot i que anteriorment era un cos de porxos, que conserva encara els carreus de la paret de migdia. La llinda de la finestra presenta una gran creu gravada i la data 1769. Adossada a aquest cos hi ha l'antiga masoveria, avui deshabitada, tot i que restaurada. Entre aquest edifici i l'anterior dels porxos s'obria, antigament, el pas que donava accés al pati interior i la porta principal. L'accés actual estava limitat per un mur. En el brancal dret de l'antic pas una pedra porta gravat l'any 1786. A la part nord hi trobem una finestra de tipus goticitzant. 08247-44 Pla la Codina Els orígens del mas s'ha de remuntar com a mínim al segle XIII. Antiga masia registrada al fogatge de 1497 publicada el 1553 del terme i parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Loys Codina habitava el mas. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs: entre ells 'Lo mas Codina'. La masia va ser ampliada i reformada al segle XVIII, com la majoria de la zona. Es manté el mateix llinatge de Codina però el cognom es perd amb una pubilla casada amb un Castellar. En aquests moments forma part d'una gran explotació ramadera i és habitada pels mateixos propietaris. 41.9162800,2.1734600 431458 4640811 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64906 La Font Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-gran-0 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. La vegetació no està controlada, en el moment de la nostra visita. La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia. En l'indret on hi hauria la font, amb diversos trams d'escala i un berenador tot de pedra, si aixeca una caseta en que s'indica que es tracta d'un punt de captació d'aigua de consum humà, a sota dues dates, 1934, moment en que es comença a captar l'aigua i una altra pedra, 1684, probablement provinent de l'antiga font. 08247-46 Al costat de la carretera BV-4316 Sembla que s'ha de considerar que la Font Gran tindria ¡ una construcció vinculada des de 1684. La Font Gran, la font d'en Janot, molt propera, i la Font dels Avellaners –avui desapareguda–, han proporcionat l'aigua al poble. De fet el 21-10-1933 l'ajuntament acorda de fer un estudi sobre la portada d'aigües al poble des de la Font Gran. A partir de 1934 es porta l'aigua d'aquest aqüífer fins al poble, on arribava pel propi desnivell, sense necessitat de motor, i s'emmagatzemava en un dipòsit que hi havia on ara es troba la fàbrica de Can Llaudet, on tambñe hi havia el safareig. En el moment de construcció de la fàbrica, 1957-1958, és quan es va posar una bomba per a fer arribar l'aigua a un nou dipòsit situat a prop de la casa del Puig de Ventallola, i des d'aquest punt al poble. Encara avui, el dia de la tornaboda de la Festa Major es va a la Font Gran per dinar-hi i ballar sardanes. A mes, les fonts han estat també, i ho són encara, molt importats per la fauna salvatge i per la ramaderia de la contrada. 41.9133700,2.1769100 431741 4640485 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64906-foto-08247-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64906-foto-08247-46-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Per arribar s'ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d'un camp. S'ha de creuar el riu i a la dreta ja s'aprecia la construcció de captació d'aigua. Al arribar a la Font no es pot identificar, ja que no està senyalitzada. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64907 Mas Serra Seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-seca XV Una part de l'edifici sense acabar, en estat d'abandó Aquest mas està configurat per dos cossos. El cos principal és el mas històric, de planta baixa i un pis, coberta a dues aigües i obert al sud. Per les característiques d'aquest edifici sembla que el mas original va ser ampliat en el seu costat sud a l'entorn del segle XVIII-XIX, el que li dona la seva aparença actual. El segon cos es presenta annexionat al primer en el seu costat nord-est. Es tracta una construcció quadrada de planta baixa i dos pisos, de la mateixa factura que la Torre de Serra-seca, realitzada durant els anys 50 del segle XX. Aquest segon cos no s'ha acabat mai. 08247-47 Pla la Codina Sembla que l'origen del mas s'hauria de remuntar al segle XV. 41.9258600,2.1702700 431204 4641877 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, passat aquest, a mà esquerra hi ha un trencant que porta al mas Serra-seca, a 1,5 quilòmetres. 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64908 Mosaic de la Torre de Serra Seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-torre-de-serra-seca XX Es tracta d'un mosaic de rajola ceràmica que representa la mateixa construcció de la torre i una junta de bous en primer pla, com a símbol del treball agrícola. 08247-48 Pla la Codina El mosaic es troba la façana est de la Torre de Serra-seca, casa d'estiueig de la familia Arumí, de Vic. La casa es va construir durant els anys 50 del segle XX, igual com altres cases del municipi com la Torre del Vilar o l'ampliació del Torrents. 41.9227900,2.1666900 430904 4641539 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64908-foto-08247-48-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64909 Monument al Dr. Llorenç Tomàs i Costa https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-dr-llorenc-tomas-i-costa XX Monòlit de pedra de forma quasi rectangular. A la part superior dreta s'hi troba una placa, on es llegeix 'Al DR. LLORENÇ TOMÀS I COSTA, Canonge, Vicari General de la Diòcesi de Vic i Rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, Promotor de la Trobada de Caps de 'Patriotes Vigatans' A l'ermita de Sant Sebastià el 17 de Maig de 1705, on Pactaren a favor del Àustries, ho recordem en ocasió del Tercer Centenari, Any 2005'. Aquest monòlit es troba situat a sobre d'una petita plataforma rectangular de formigó, al mig dels jardins que donen a la part de darrere de la rectoria, a la Plaça de les Pedretes. 08247-49 Plaça de la Rectoria El monument és un homenatge a una figura important d'aquestes terres, com és el rector del municipi, al 1705, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa. Ell va ser la persona que va convocar, a la capella de Sant Sebastià, una reunió amb les principals figures del grup dels 'vigatans'. El pacte que va sortir d'aquí tenia com a objectiu aconseguir un acord amb Anglaterra, que donaria ajuda militar contra Felip V de Castella i respectaria les constitucions catalanes, a canvi els catalans lluitarien a favor de l'arxiduc Carles. A aquesta reunió van ser convocats Josep Antoni Martí, Antoni Cortada, Carles de Regàs, Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda), Jaume Puig i Beuló (Jaume Puig de Perafita), els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, i Josep Moragues i Sobrevia. 41.9102300,2.1893600 432770 4640127 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64909-foto-08247-49-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64910 Mas La Roureda https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-roureda ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XVI Es tracte d'un mas inicial de forma allargada est-oest, amb planta baixa i un pis i teulada a dues aigües. No se'n coneix la cronologia de construcció, tot i que l'existència del mas es remunta al segle XVI. En aquest edifici, a finals del segle XIX, si adossa en el seu costat est una nova construcció de planta baixa i dos pisos amb teulada a quatre aigües. No presenta elements arquitectònics a destacar. 08247-50 Pla de Mas Camps Per les dades disponibles, la Roureda és un mas que té el seu origen al segle XVI. En la llista dels 15 joves de Santa Eulàlia de Riuprimer i masos circumdants que van morir durant el període 1936-1939 mobilitzats al front de guerra apareix Pere Puig Bach del mas la Roureda. 41.9117700,2.1970400 433409 4640292 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64910-foto-08247-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64910-foto-08247-50-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
64911 Guixera de la Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-la-rovira XIX-XX Al costat del cementiri es troba l'antiga pedrera d'extracció de guix, la seva presència es veu des de pràcticament tot el poble i per accedir a ella s'ha d'agafar el trencant a mà dreta que des del carrer Major versa fins al Mas Ventallola. Des d'aquí s'arriba fins a l'actual cementiri de Santa Eulàlia de Riuprimer i a la part de darrera es troba aquesta zona d'extracció de guixos. Posteriorment passaven a la fàbrica Corretja per transformar el producte. 08247-51 Zona nord del municipi 41.9154200,2.1880600 432668 4640704 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64911-foto-08247-51-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Simbòlic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 161,18 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml