Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64867 | Llegenda del Puig de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-puig-de-ventallola | ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic, ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Explica la llegenda que a prop del que avui es coneix com la creu de Sant Iscle, s'hi amagava una campana plena d'or. La seva ubicació no es coneguda, però s'explicava que des d'una finestra de la cuina de la casa forta de Ventallola es podia veure el lloc exacte on era la campana. La tradició també explicava que hi existien uns documents que detallaven pas a pas com trobar el tresor, però es van perdre quan va morir el vell de Ventallola i ara ningú sap on són. Molta gent ha intentat trobar el tresor, amb detectors i ballestes, però mai ningú ha estat capaç d'aconseguir-ho. En els documents perduts també donava indicacions sobre la ubicació d'altres tresors que els Ventallola van amagar, tant per les seves propietats com pels voltant de casa seva. Cada cop que veien perill (una guerra o bandolers, per exemple) ocultaven gerres plenes d'or. | 08247-7 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La tradició explica que els de Ventallola eren tan rics com tot el poble de Santa Eulàlia, i tot el terreny que es podia veure des de les finestres de la casa forta era de la seva propietat. Vivien de renda, sense haver de treballar, i només havien de comprar sal, ja que de les parts que els portaven els seus masovers encara els sobrava menjar. La llegenda va ser publicada per primera vegada al llibre '100 llegendes de la Plana de Vic', de Xavier Roviró i Alemany, on transcriu l'historia que li va contar a l'autor el veí de Santa Eulàlia de Riuprimer, Ramon Serra, el 19 de juliol de 1991. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64867-foto-08247-7-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||||
| 64874 | Les Costes Males | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-costes-males | BUSQUETS P., DOMINGUEZ A. & VILAPLANA M. (1979): Geologia d'Osona. EUMO Editorial REGUANT, S. et alii, (1987) El terciari de la Plana: Plantejaments i resultats, Auxa XII/ 118-119. Plurals Fitxe descriptiva dels Espais d'interès geològic a Catalunya: 218. Departament de Medi Ambient i Habitatge. | Es troba ubicat al Serrat de l'Om, entre Santa Eulàlia de Riuprimer i la Guixa, es tracte d'un conjunt de xaragalls, en termes geològics badlands, que ocupen al voltant de 6ha, de les quals només la meitat formen part del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer. Aquests xaragalls estan formats per lutites carbonatades (margues), i conegudes normalment com a pedres mortes degut a la seva poca compactació. Aquest fet comporta que es desfasi molt fàcilment per l'acció de les aigües de pluja, formant modelats molt particulars, que originen turons testimoni i pendents molt típiques de la zona. En el cas de les Costes Males, podem observar destacades pendents i com l'espai queda dividit en dos parts, per una divisòria d'aigües, que aboquen al Mèder. Un altre element característic és el seu color grisenc i la presència de fòssils d'invertebrats marins, com és el jaciments dels Esbornacs, localitzat en aquest indret. Les seves característiques geològiques són un focus important d'atracció cultural, didàctica i científica, ja que són estudiats per diferents grups de geòlegs que estudien els processos d'erosió. | 08247-14 | Serrat de l'Om | Són dipòsit d'origen marí d'edat Eocè (Bartonià, entre 42 i 35 milions d'anys), propis de zones més profundes de l'antiga conca marina i proper a la línia d'esculls de la costa. La causa de la formació d'aquest paisatge té el seu origen a l'actual Conca de l'Ebre, la qual quedava ocupada per un braç del mar que formava un gran golf per on penetrava l'oceà atlàntic des del Golf de Vizcaya, formant un mar poc profund i d'ambient càlid. Durant l'Eocè Superior, es va tancar l'entrada del Golf de Vizcaya, quedant un mar interior que amb el pas del temps, es va anar eixugant, deixant dipòsits d'evaporites (sals sòdiques i guix). | 41.9051200,2.2023800 | 433845 | 4639549 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64874-foto-08247-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64874-foto-08247-14-3.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | No es troben indicacions de la seva ubicació | 77 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||
| 64899 | Llegenda de la por del Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-por-del-vinyals | XX | Als petits i petites de Santa Eulàlia sembla que se'ls explicava que quan anaven escabellats semblaven la por del Vinyals. Es deia que hi havia una por amagada a la casa, però no la deixaven veure a ningú. (Anècdota contada per Maria Camps durant la conversa mantinguda el 18 de novembre del 2004 i per Gracieta i Pepeta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-39 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||||||
| 64914 | Casa natalícia de Josep Mª Cases i Deordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natalicia-de-josep-ma-cases-i-deordal | La casa fa cantonada entre el carrer de Baix i el carrer del Puig, on te la porta. Es tracta d'una construcció amb un cos principal a dues aigües orientades nord-sud. Bona part de les llindes, fins i tot la de la porta principal, són fetes de fusta. | 08247-54 | Carrer del Puig, 2 | Es tracta de la casa natal de Josep Mª Cases i Deordal, nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer, i que va destacar com a bisbe de Sogorb-Castelló 1972-1996. De la seva feina en destaca la reestructuració del bisbat el 1973 i de la fundació dels Grups d'Oració i Amistat el 1969. En aquests moments estan iniciats els tràmits per la seva beatificació. | 41.9105600,2.1891500 | 432753 | 4640164 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | En aquests moments acull el restaurant de Cal Xoriguer. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||||||
| 64928 | Castell de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XI | estructura completament enderrocada i pràcticament desapareguda | <p>Actualment només es podem observar les restes de la cimentació d'una estructura circular, torre de defensa, i algunes evidències de murs, difícilment identificables. Tot el conjunt està molt erosionat tant pel pas del temps, com per la reutilització de les pedres per edificis posteriors, com van ser el propi Mas de Torroella. La funció de control d'aquesta estructura, es ratifica ja que des d'aquest punt la visibilitat del tot el territori circumdant és excel·lent.</p> | 08247-68 | Riba dreta del riu Mèder | <p>La construcció del Castell de Torroella va lligada a la necessitat de controlar el territori per part del bisbe de Vic, davant el desenvolupament del feudalisme, al s. XI. El Castell de Torroella neix com a una petita torre, que donarà posteriorment nom al mas de Torroella. Santa Eulàlia de Riuprimer pertanyia al bisbat de Vic i per tant, els bisbes eren tant senyors territorials com espirituals. Per aquest motiu, el Castell de Torroella no tenia la consideració de castell termenat i els seus ocupants seran feudataris, per tal de fer vassallatge al bisbe de Vic.</p> | 41.9085900,2.1964400 | 433356 | 4639939 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Pilar Camañes | Es localitza a la riba dreta del riu Mèder o riera de Santa Eulàlia, sobre un petit turò, al costat de l'actual Mas de Torreolla, envoltada de camps de conreus i boscos. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||
| 64932 | Ermita de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-torroella | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23992 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | L'actual edifici és el resultat de la reconstrucció efectuada per l'amo del mas, el Sr. Pere Villaret i Feliu, entre 1901 i 1902. L'any 1901 el propietari va fer excavar els trossos de mur precedentsi va trobar els fonaments de l'antiga capella i una bona part de l'antic enrajolat, segons dades de Mn. Pere Coma; també va trobar la pica per a rentar-se les mans, que ara es conserva a la nova sagristia. De l'antic enrajolat se'n va deixar un tros per mostra entrant a la capella al seu costat esquerre. Diuel document de Mn. Coma, que la primera pedra de la nova capella es va posar l'11 de març de l'any 1902 i que es va acabar quatre mesos més tard. Aquesta capella és un petit edifici dels anomenats historicistes o fet amb ornamentació que copia formes dels arts gòtic i romànic, una d eles corrents dins del modernisme. Presenta la seva façana principal orientada al nord-est. És de planta de nau única, sense absis i un campanar d'espadanya sobre la façana, fet de maó i de factura moderna. A la part esquerra hi té adossada una capella lateral. L'edifici està cobert a dues aigües. La façana té un portal d'arc de mig punt de pedra i al damunt unes finestres geminades amb el capitell decorat i el fust de pedra rogenca. La pedra superior de l'arc de la porta té inscrita la data de 1902. El material constructiu bàsic són pedres i lloses sense tallar, a les cantoneres es va utilitzar maó. La part de la façana és arrebossada i pintada. La capella lateral o sagristia és de totxo i arrebossada. | 08247-72 | Mas Torroella | La capella està consagrada a Sant Antoni Abat, patró de traginers i de gent que tenia bestiar, així com d'antics hospitals, sobretot de camí ral o sortides de les ciutats, fou un sant molt venerat des de l'època medieval i el seu culte ha continuat i s'ha popularitzat en temps moderns, amb les cavalcades i tres tombs. Actualment hi ha méscapelles dedicades a sant Antoni de Pàdua. A la capella hi figuren també Santa Llúcia i l'Àngel de la Guarda. En la visita pastoral de 1609 s'esmenta per primera vegada la capella de Sant Antoni abat, propera a la casa de Torroella, i el visitador mana que s'arregli el seu altar perquè s'hi pugui dir missa. Per tant, no demana que es faci un altar, sinó arreglar l'existent, per la qual cosa es pressuposa certa antiguitat. En la visita del bisbe Antoni Pasqual el 1687 es considera l'ermita com a particular, per trobar-se dins el barri del mas, per tant, cal demanar permís al bisbat per a poder-hi celebrar. Segons l'historiador Mn. Antoni Pladevall, la repetició del nom Antoni en hereus del mas o casal del segle XVII endavant, i no abans, fa pensar que no devia tenir gaire antiguitat quan s'esmenta per primer cop el1609. És probable, com suggereix Mn. Pere Coma, que s'aixequés quan es va reformar el casal en el segle XVI. Els amos de Torroella guarden una història manuscrita de la capella, escrita els primers anys del segle XX per Mn. Pere Coma, un sacerdot amic de la família Villaret, aleshores propietària del mas. El document es titula 'Datos históricos sobre la capilla de San Antonio Abad de Torruella'. La primera notícia que ell va trobar va ser de l'any 1687, de la visita abans esmentada però que ell interpreta com si des d'aleshores s'hi deixés de celebrar, cosa que segons Mn. Pladevall no és certa, ja que la va visitar el bisbe Ramon de Marimon els anys 1726 i 1741 quan encara tenia culte. El més probable segons l'historiador és que fos víctima del saqueig dels francesos (1809) i de la deixadesa dels següents propietaris. El 1901 era propietari de Torroella el Sr. Pere Villaret i Feliu, el qual va decidir reconstruir-la. De l'antiga capella només en quedaven uns trossos de paret, tot i que el Sr. Villaret recordava haver vist allà unes parets formant arc i una petita pila o pica al seu costat. La capella actual, d'estil historicista, típic de principis del segle XX, la va beneir el rector de Santa Eulàlia el dia 8 d'agost de 1902 i la inauguració popular, amb la participació de molta gent i la celebració de dues misses, va tenir lloc el dia 10 d'agost, dia de Sant Llorenç. Esta en molt bon estat de conservació. | 41.9081200,2.1958600 | 433307 | 4639888 | 1902 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64932-foto-08247-72-2.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | L'ermita de Sant Antoni Abat del mas Torroella es troba propera al mas, per accedir-hi, des de la carretera de Vic a Santa Eulàlia (BV4316) en el punt quilomètric 5,75 presenta u trencant a mà esquerra que versa direcció el mas la Roureda, seguint direcció sud i creuant el riu Mèder s'arriba a una intersecció de camins, es segueix pel que avança direcció sud-oest, ascendint el direcció el mas Torroella indicat en cartells. Després de transcorre uns 300 metres a'arriba al mas i a l'ermita. | 116 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||
| 64934 | Llinda C/ del Puig, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-puig-22 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Es troba formant part del llinda de la porta principal, localitzat al carrer del Mil·lenari, 1, amb una inscripció que mostra la data de construcció, '1736'. La resta de la casa ha viscut moltes modificacions, actualment es troba arrebossada i pintada completament. En la façana de carrer del Puig hi ha dues finestres, del primer i segon pis, amb bancals i llindes de pedra. En la llinda del segon pis s'observa una decoració a partir d'un arc conopial i una creu central. A banda i banda de la creu es configura la data 1737. | 08247-74 | Centre urbà | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9114400,2.1884600 | 432697 | 4640262 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64934-foto-08247-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64934-foto-08247-74-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||
| 64946 | Barraca Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ventallola | XIX | Necessita ser restaurada | Es tracta d'una barraca rectangular, de c. 4 metres de llarg, adossada a la terrassa superior del camp. És una construcció de bona factura, amb una porta parcialment tapiada i l'interior reomplert. Sembla que en la part posterior presentava una fornícula i obertura superior, possiblement per utilitzar-la coma xemeneia. La coberta, a partir d'aproximació de filades, presenta un mal estat de conservació. | 08247-86 | Puig de Ventallola | S'ha de relacionar amb l'expansió de la vinya en el territori català per l'elaboració d'aiguardents i posteriorment durant l'etapa de la fil·loxera a Europa (S. XVIII i XIX). Qualsevol zona de vessant era aterrassada per plantar-hi ceps. | 41.9151400,2.1833100 | 432274 | 4640677 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64946-foto-08247-86-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba situada dalt del Puig, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia. A partir del mas Ventallola, seguint per la carretera que puja a la Rovira, es localitza a l'esquerra una zona de petits camps aterrassats, la barraca es troba en aquesta zona. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||
| 64877 | Torre de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-torreferrada | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. SARRI I VILAGELIU, J.; VIGUÉ I VIÑAS, J. (1986). «Domus de Torreferrada». A: Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 555 (Catalunya romànica, III)</p> | XIII | En estat de ruïna, parcialment enderrocada i envaït per la vegetació | <p>La torre de la Torreferrada estaria formada per una construcció de planta baixa i dos pisos, dels quals se'n va fer enderrocar el superior a inicis del segle XX, construint una teulada homogènia per tot l'edifici en aquells moments. La part nord de la torre s'assenta sobre una veta de roca que sobresurt c. 1,5m sobre el nivell de circulació actual. En el segle XVII o potser ja abans aquesta torre va ser escapçada i es va integrar en el mas que hi va ser adossat, el qual tampoc no és d'estructura unitària. En una finestra hi ha la data de 1686, que fixa el moment de construcció d'una de les parts més notables de la construcció. Cap a l'any 1900 el nou propietari, Sr. Vall, fa escapçar el darrer pis de la torre, que queda reduïda fins al primer pis del cos principal de la casa. Es construeix una teulada homogènia per tot l'edifici. L'any 1915 la va visitar l'arquitecte Josep Mª Pericas, acompanyat de Joaquim Vilaplana del mas Pujolar, que en va fer un petit croquis i una relació, en la qual diu que la porta del mas és reforçada amb ferramenta, que ell creu que és d'època romànica, d'on considera que li deu venir el nom modern de Torreferrada. L'esmentat arquitecte calcula que inicialment la torre rectangular devia tenir tres o quatre pisos, separats amb trespols de fusta, sense voltes. Documenta a la seva part baixa arcs aparedats, juntament amb carreus de bona disposició que li van fer suposar que l'obra original devia ser del segle XIII o de finals de l'època romànica.</p> | 08247-17 | Pla de les Saleres | <p>La domus de Torreferrada apareix documentada per primera vegada l'any 1247, en aquell moment les estructures que la formaven eren una torre i els murs de tancament. La seva denominació era domus de Turri o de ça Torra, un topònim que passa a ser cognom de molts del seu habitants. Aquesta estructura queda integrada a un edifici de majors dimensions, per ampliacions diverses. Segons treballs precedents (Aliberch et al.) en l'any 1320, n'eren senyors Berenguer de la Torre i la seva muller Andreua. Aquests devien ser els pares de Bertran de la Torre i de la seva germana Sibil·la, casada en 1335 amb Berenguer de Planell de Tona (Arx. Mas Planell, Tona, pergamí de 1335). L'any 1421 la domus era habitada per Constança, viuda de Romeu de la Torre, senyor de la domus de ça Torra i mare de Joana, que devia ser la pubilla casada amb Gombau de Castellet, àlies de la Torre. Aquest Gombau, el mateix any es diu batlle del terme de Torroella i fa promesa a l'ardiaca de Vic, per estar vacant el bisbat per mort d'Alfons de Tous, que recollirà tots els rèdits i drets de la batllia (C.F.V., Not. Pere Artigas., Man. 16, 1420-1421, s.f.). L'any 1463, Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, que en algun document es diu simplement Pere Roger de la Torre, va continuar amb l'exercici de la batllia del terme de Torroella, càrrec que tindrien tots els hereus perquè en altres ocasions és anomenat «batlle natural» pel bisbe de Vic i va fer arrendament d'aquesta batllia pel temps de set anys a raó de 42 lliures de moneda barcelonesa (C.F.V., Jaume Valls., Man. 13, 1462-1463, fol. 108). El 26 de febrer de 1474 els senyors Galzeran de Vilanova, Antoni Freser, rector de Santa Eulàlia, i Bernat Sorts, de Sentfores, actuaven com a tutors de Constança, filla de Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, senyor de la casa de la Torre (C.F.V. Not. J. Sallers, Mn. 21-22, 1473-1477, s.f.). Del segle XVI endavant la Torre figura ja només com un mas, que en 1553 era habitat per Jeroni Bosc i la seva família.</p> | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64877-foto-08247-17-2.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-21 00:00:00 | Pilar Camañes | 92 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||
| 64885 | Festa major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-7 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Actualment la festa d'hivern de Santa Eulàlia de Riuprimer és una festa on els actes religiosos es compaginen amb multitud d'actes culturals. Aquesta celebració comença, com marca la tradició, el dia 10 de desembre, amb una missa, on participen la coral i els Cantaires de Riuprimer. A partir d'aquest dia segueixen una sèrie d'actes, vinculats al cicle nadalenc del municipi, com són la representació del Pessebre Monumental, la representació dels Pastorets o la visita dels Patges Reials. De la mateixa manera, es fan activitats com caminades, fira santulària, xocolatada o mostra d'entitats. | 08247-25 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La festa major d'hivern queda directament vinculada a la celebració de la patrona del municipi, Santa Eulàlia de Mèrida, el dia 10 de desembre. Testimonis que van viure als anys 20 del segle XX explicaven que la festa començava amb la missa, on es dirigia la comitiva institucional dirigida per l'agutzil, vestit per l'ocasió amb gorra de plat i bastó. Després de la missa, sardanes, balls i sarsueles en alguna ocasió. En aquest cas, al contrari del que va passar amb la festa Major d'estiu, a partir dels anys 70 el segle XX, la falta de gent va portar a la decaiguda dels actes i va quedar com a festa principalment religiosa, no es va reconvertir. | 41.9103000,2.1887200 | 432717 | 4640135 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||||
| 64889 | El Gorg de la Truja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-la-truja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Es tracta d'un clot en el transcurs del riu Mèder. En aquest tram el riu s'estreny per salvar un desnivell de gairebé 30 metres en diversos petits salts d'aigua. El més pronunciat, amb una petita cascada acaba en una zona més ampla i profunda, un clot, format probablement per l'erosió del mateix salt, on l'aigua alenteix el seu curs per l'estrenyiment del successiu sallent. A l'est del municipi, passada la Font Gran. Per arribar-hi es pot resseguir el Mèder des de la Font Gran o es pot agafar la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8 es troba el desviament, a la dreta, per arribar al mas de la Codina. En aquest punt es creua la carretera direcció sud i es localitza un corriol que permet accedir a la part superior del Gorg. | 08247-29 | NO de Santa Eulàlia de Riuprimer | Existeix la llegenda que des del gorg de la Truja havien fet màgia a la Codina tot fent aparèixer una truja i els godalls encesos de foc. D'aquí vindria el seu nom. | 41.9149000,2.1720400 | 431339 | 4640659 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | No hi ha cap indicació per arribar-hi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||||
| 64898 | Barraca de Mn. Alfons Bonvehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mn-alfons-bonvehi | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Wikipedra: Observatori del Paisatge de Catalunya: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XX | El seu estat de conservació fa referència al seu entorn, envaït per la vegetació i sense cap tipus d'indicació. | Es troba prop del mas Can Sord, des de Torroella es segueix fins a Costes Males i en direcció sud, s'arriba a aquest mas. Uns metres més endavant es localitza el torrent de la Malesa, la barraca es troba uns metres més enllà seguint el torrent. Ara bé, la millor manera d'arribar-hi és a través d'un caminet a mà dreta, que arrenca passats uns 750 metres des de Costes Males. Aquest caminet es segueix fins arribar al torrent que baixa del Sord, on ja s'aprecia la barraca. Planta irregular amb una llargada de 2,30 m i una amplada màxima d'1,30 m. L'altura interior és de 2,20 m. El gruix de les parets és de 40 cm. La porta té una altura d'1,80 m i una amplada de 80 cm (exterior) i 35 cm (interior). A l'interior hi ha un banc, tot just a l'entrar a l'esquerra, i un penjador. Té una fornícula de 30x30 cm i 60 cm d'altura. Té dues finestres d'uns 40 cm d'alt i d'ample. A la zona propera a l'accés hi ha un banc i a una de les parets exteriors també hi ha un penjador. Tots els elements són de pedra. Es tracte d'una construcció adossada al marge, orientada al nord-oest i de planta irregular. La porta presenta una llinda plana i la coberta és de falsa cúpula per aproximació de filades. El seu estat de conservació és excel·lent. | 08247-38 | Pla del Sord | El capellà administrador de l'hospital de la Santa Creu de Vic, Alfons Bonvehí, va construir aquesta cabana o barraca de pedra per refugiar-se al bosc proper a cal Sord a l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Segons les dades localitzades hi ha qui afirma que Mn. Alfons baixava a la zona de la Guixa a buscar pedres, la gent dels masos veïns el va ajudar a fer-la i li subministraven material. A una de les pedres hi va gravar l'any '1936' i una creu, i posteriorment s'afegí en una altra pedra: «Barraca de mossèn Alfonso on passà captiu en 1936». | 41.8974500,2.2003300 | 433667 | 4638699 | 1936 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64898-foto-08247-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64898-foto-08247-38-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Mn. Alfons Bonvehí | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||
| 64916 | Casa del C/ del Puig, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-del-puig-9 | XVIII | Es tracta d'una casa amb tres fases molt ben diferenciades. En primer lloc una construcció de planta baixa i dos pisos amb llindes i brancals de pedra, una de les llindes de les finestres aporta l'any 1720. En un moment indeterminat la casa va creixa en direcció nord, amb un nou cos que repetia la mateix modulació, però els acabats són amb llindes de fusta, més simples. Finalment, una tercera reforma, de mitjans-finals del segle XIX, dona a l'edifici principal l'aspecte actual. En aquest cas s'afegeix un nou cos al costat sud de la casa, igualment amb la mateixa modulació, però creant una nova façana a llevant. Aquesta façana, amb finestres i balcons, presenta una decoració pintada, en força mal estat, la millor conservada es troba a la barbacana de la teulada, que imita el maó i la pedra, en llindes, brancals, cantonades i sota teulada. La casa està cobert amb una teulada a dues aigües orientada est-oest. | 08247-56 | Carrer del Puig, 9 | Es tracta d'una de les primeres cases del nucli urbà del poble. El cos principal s'hauria edificat a inicis del segle XVIII, amb façana al carrer del Puig, mentre que a l'últim quart del segle XIX hauria patit una important reforma que li fonaria l'aspecte actual, amb una segona façana al carrer del Mig. | 41.9111200,2.1885300 | 432702 | 4640226 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64916-foto-08247-56-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||
| 64927 | Casa de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-lesglesia | XVII-XVIII | És una casa amb planta baixa i dos pisos feta de pedra i coberta a dues aigües orientada est-oest. Les llindes i els brancals són principalment de pedra, algunes d'elles decorades i amb inscripcions, on podem llegir diferents dates, com la llinda es troba en la finestra dreta de la planta baixa de l'edifici, en la seva façana principal. En ella hi ha dos elements, el nom de la casa 'Can Daga' i un any '1659', moment de la construcció o reforma de la casa. Una segona inscripció la veiem en la finestra dreta del primer pis de l'edifici, en la seva façana principal. En ella hi ha inscrit l'any '1744', marcant una de les reformes de la casa. La tercera que s'observa es troba en el balcó del primer pis de l'edifici, sobre la porta de la façana principal. En ella hi ha dos elements, en primer lloc una 'H', possiblement com a abreviastura del monograma cristià 'IHS', que sembla configurar un edifici amb una creu al damunt. En els eu interior una flor completa la figura. En segon lloc hi ha l'any'1695', marcant altre de les reformes o ampliacions de la casa. Per últim, es veu una llinda en el balcó del primer pis de l'edifici, en la façana lateral, al nord. En ella hi ha una decoració tipus arc conopial i una inscripció. En l'element gravat es pot llegir [SIFAS·FARMANSA·AL·AGV MIRA·QVE·DEV·I·PAGATV]. | 08247-67 | Plaça de l'Església, 5 | Es tracta d'una casa que s'hauria configurat amb la forma actual entre els segles XVII i XVIII, a partir de les dades que ens aporten les dates de les seves llindes. Moment en que es configura un nucli urbà a l'entorn de l'església i dels carrers de Baix i del Puig. | 41.9102900,2.1885000 | 432699 | 4640134 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64927-foto-08247-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64927-foto-08247-67-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||
| 64961 | Guixera de Can Corretja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-can-corretja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Abandonada, amb restes de deixalles pel seu entorn. | Es tracta de la guixera més important de què va disposar el poble. La seva zona d'extracció de guix es troba a la vessant sud-est del Pla de la Rovira, a la llera esquerra del torrent del Soler Botei, per tant la guixera de la Rovira. S'aprecia la llarga extracció de guix de la muntanya i les perforacions internes avui plenes de vegetació. En el següent desnivell de la muntanya es troba la part de transformació de la matèria primera. Diverses naus a diversos nivells permetien la cuita del guix i la posterior mòlta del mateix. L'ensacat i la sortida del producte acabat es realitzava per un nivell inferior, proper al parc de Ventallola. A l'oest d'aquestes naus preservades, es troben les evidències de les antigues dependències de manufactura de la guixera. Actualment totes les instal·lacions estan abandonades. | 08247-101 | A l'Est del municipi | El text de Madoz, en relació a la indústria, assenyalava l'explotació de forns de calç i pedreres de guix, en que en remarca l'abundància (amb un màxim de 15) i la qualitat, en el cas del guix, fins i tot per a fer-ne atuells i ornaments. De fet, la indústria extractiva de matèries primeres per a la construcció donava feina a força gent, ja que, a més de les persones que treballaven en l'extracció i la cuita de calç i de guix, calia sumar-hi les que s'ocupaven del transport (traginers) i de la neteja dels boscos per fer els feixos de llenya amb què coïen els materials. Es té constància que a Santa Eulàlia de Riuprimer s'explotaven pedreres de calç i guix des de la baixa Edat Mitjana. De guix n'hi havia al Forn (a la muntanya del Soler), a la muntanya de Sant Sebastià (a la finca del Soler Botei), a la costa de la Torre i a la finca de la Riera; i de calç, al racó del Forn de la Calç (a la finca del Vilar). A les costes de Sant Sebastià i de Muntanyola encara es veuen les entallades a la roca per a extreure la pedra de guix. La primera notícia sobre l'explotació de roques calcàries i guixos és de 1765, quan s'esmenta un forn de calç on treballaven quatre homes. En el cas de la Guixera de can Corretja, va ser Martí Corretja Amblàs de can Guixer, qui a principis de segle XX en va ser l'iniciador. Aleshores la pedra de guix s'extreia del Botei, es molia elèctricament al magatzem de fusta de can Bardolet de Vic i es coïa al forn del Soler. La pedra es transportava amb un carro articulat, que permetia de bolcar la càrrega fàcilment, i els sacs de guix, amb un carro de trabuc tirat per una mula; també disposaven d'un cavall per a feines de transport. Aquesta situació es va allargar fins als anys 1924-25, quan va arribar l'electricitat a Santa Eulàlia i es va poder extreure la pedra, moldre-la elèctricament i coure el guix al forn del Soler. A principis dels anys trenta van adquirir els primers camions i van ampliar les rutes de distribució de guix fins al Vallès Oriental i al Barcelonès. El forn Corretja, entre les feines d'extracció, transport i cuita, ocupava una quinzena llarga d'homes. Durant la Guerra Civil Espanyola la guixera de la família Corretja va ser col·lectivitzada i gestionada per un comitè de treballadors. Durant la postguerra, la Guixera va prendre el protagonisme industrial de la vila i ocupava una vintena llarga d'homes. La llenya de pi per a fer els feixos la compraven als propietaris dels boscos del voltant. La pedra de guix es continuava extraient de la muntanya del Soler i es coïa al mateix forn. Els trossos de guix arribaven en unes vagonetes de rails i els portaven a coure al forn; un cop cuits, tornaven cap a les vagonetes i es portaven cap a uns grans dipòsits a moldre, encara que, just quan abocaven les vagonetes, finalment a cabassos es tiraven cap a un molí que funcionava elèctricament. Un cop mòlt el guix s'ensacava a mà i cap a mitjans dels anys cinquanta ja es va fer mecànicament. En aquells anys es produïen entre 3.000 i 4.000 sacs setmanals de trenta quilos aproximadament (CORRETJA, 2005). Durant les dècades de 1970 i 1980, la Guixera (Yesos Corretja S.L.) funcionava normalment, amb una mitjana de vuit o deu treballadors i una producció de 15.000 sacs setmanals. De tota manera, la productivitat davallava i s'evidenciava la necessitat de portar a terme noves inversions per a la millora de les instal·lacions i la maquinària i així continuar essent competitius; una circumstància que, juntament amb l'aposta de l'empresa d'orientar-se cada vegada més a la distribució i venda de materials per a la construcció, arran de l'adquisició de can Foruny i de la fàbrica de La Bòvila, va ser determinant perquè el 15 d'agost de 1993 es traspassés el negoci a Manel Arias, que va continuar l'activitat fins a 1996, amb una plantilla de tres treballadors. | 41.9149400,2.1882400 | 432682 | 4640651 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64961-foto-08247-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Arribant a Santa Eulàlia, a la rotonda que dóna accés al nucli urbà, s'agafa l'avinguda Osona i, des d'aquí fins al carrer 11 de setembre fins arribar als peus del Puig de Ventallola. Des d'aquest punt s'agafa el camí que versa fins a l'actual cementiri municipal. Deixant el cementiri a l'esquerra s'arriba fins a un camp on s'aprecia ant la zona d'explotació com de manufactura del guix. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||
| 64875 | Domus de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-torreferrada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. | XIII-XX | Actualment no és habitada, s'ha ensorrat part de la teulada central, quedant a la vista l'embigat i altres elements interiors de la casa. Per tant, actualment el mas està parcialment enderrocat. | La Domus de Torreferrada es un mas de planta baixa i un pis, que en el seu costat nord s'assenta directament damunt de la roca natural, visible al sobresortir 1,5 metres per damunt del nivell de circulació. La seva evolució edilícia queda patent a simple vista, amb murs de factura romànica, arcades d'estil gòtic, el cos d'estructura barroca i una arquitectura interior que barreja elements tradicionals amb d'altres de més moderns. Uns dels elements més destacables el trobem a la porta d'accés, fet a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta a partir d'uns encastats de ferro forjat. Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. La construcció principal del mas s'ha datat en època romànica. El segon element destacable és la torre, que s'observa integrada dins del mas. | 08247-15 | Pla de les Saleres | La Domus de Torreferrada és una casa noble documentada el 1247, formada als seus inicis per una torre i els murs de tancament. Entre els anys 1453-62 hi residia Pere Roger de Castellet o de la Torre, batlle natural del bisbe de Vic en el terme del castell de Torroella. Al segle XVI va passar a ser un mas, que integrà les estructures anterior dins de la seva composició. Al voltant de l'any 1900 la propietat passa al senyor Vall que per raons de seguretat va eliminar la planta superior fent la teulada nova. Actualment no és habitada, s'ha enderrocat de manera parcial. | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Per arribar-hi: A l'est del terme municipal, passada la Font Gran. Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8,200 a mà esquerra, hi ha un camí que amb un recorregut de 440m porta a la Vall, a 175m de la Vall hi ha Torrefarrera. | 94|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||
| 64876 | Porta de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-torreferrada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | La casa es troba practicament enderrocada | La porta estava feta a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta amb tres peces metàl·liques, a cada batent de la porta, molt senzilles, formades per un parell de cintes, solcades per un nervi, les quals es juxtaposen i fan derivar els extrems, acabats en punta, vers els costats oposat. La finalitat d'aquesta decoració era lligar les parts dels batents. | 08247-16 | Pla de les Saleres | La Domus de Torreferrada, com a masia, sembla tenir el seu inici cap al segle XVI, tot i que algunes evidències arquitectòniques són més antigues. La porta es considera de tradició romànica, moment en el que es data, i la decoració metàl·lica que l'acompanya, segons un estudi fet per l'arquitecte Josep Mª Pericas. | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64876-foto-08247-16-2.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. | 92 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||
| 64936 | Casa del C/ de Baix, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-de-baix-3 | XX | La casa, en el seu estat actual, presenta una planta baixa i dos pisos, amb una coberta a dues aigües orientada nord-sud. Una de les façanes de la casa dona a la plaça de l'Església, i l'altre al carrer Major, on hi ha el jardí. De la casa en destaquen les decoracions als brancals i llindes de les finestres i especialment les balconeres amb tres arcs, del segon pis i presents a les dues façanes. A la façana del carrer Major dos medallons amb garlandes indiquen 'any' '1919', data de la construcció, i a la plaça de l'Església dos medallons idèntics als anteriors mostren 'any' '1997', moment de la restauració de l'edifici. | 08247-76 | Centre urbà | Es tracta d'una casa d'inspiració modernista reformada i integrant diversos edificis. El 1919 Jaciment Codina va comprar tres edificis al carrer de Baix i dos d'ells van ser reformats en la corrent modernista. La tercera casa es manté com un edifici independent. En els baixos d'aquesta casa és on hi havia el negoci, estanc, roba, etc., de la família Aliberch. En els baixos de la casa reformada hi havia un sabater. La propietat en la seva totalitat va ser restaurada el 1997. Les dates de la primera reforma i la segona reforma són presents en els medallons que es poden veure a la façana del carrer de Baix i del carrer Major. | 41.9105200,2.1887300 | 432718 | 4640160 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64936-foto-08247-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64936-foto-08247-76-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 105 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||
| 64942 | Mas La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-riera | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23997 | XIII | Actualment es tracte d'un mas amb moltes ampliacions i edificis annexos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos amb una teulada a dos aigües orientada nord-sud. A la façana principal, que dóna a un petit patí empedrat, lliça, tancat per un portal. La porta principal és adovellada i alguna de les finestres presenten decoració esculpida en forma d'arc conopial. En el pis superior al costat esquerre de la façana hi ha una galeria amb dos arcs rebaixats. La façana de llevant, que ha conservat la fesomia del moment de la construcció d'aquest cos, mostra de nou diverses finestres amb decoració en arc conopial. Per tant, la reforma d'aquest cos central s'ha de situar durat els segles XVII-XVIII. Al nord i a l'est, l'edifici principal presenta dos annexos relacionats amb la casa, de factura més senzilla i amb una altura un pis inferior al cos principal. A més, a tot l'entorn hi ha altres edificis secundaris en força mal estat de conservació. | 08247-82 | Vessant est dels Plans | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim al segle XIII. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies: entre ells en Riera. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs entre ells lo mas Riera. | 41.9050900,2.1833500 | 432266 | 4639561 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64942-foto-08247-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64942-foto-08247-82-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | El mas la Riera es troba en el costat de ponent de la vall que configura la Riera de Muntayola a l'arribar a Santa Eulàlia. A l'agafar la carretera de Muntanyola, BV4317 a Santa Eulàlia i en direcció Muntayola, en el punt quilomètric 0,5 hi ha un trenant a mà dreta dóna lloc a un camí que permet salvar el desnivell fins als Plans. Un cop agafat aquest tancant i transcorreguts uns 500 metres s'arriba al camí d'accés al mas. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||
| 64872 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-10 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | El cementiri té una planta rectangular, amb un disseny innovador, portat a terme per l'arquitecte Vicenç Oliveras i Estapé. L'entrada presenta una forma circular i dona accés a un conjunt de dos nivells, comunicats per un edifici de forma rectangular, que sembla recordar la presència d'una capella. Els materials presents al conjunt són un altre dels elements destacables, ja que hi ha una combinació de ferro, formigó i pedra vista, poc comú en aquest tipus d'edifici. Les làpides es troben formant unes línies rectes al terra, fetes amb planxes de ferro. | 08247-12 | Carrer de Dalt, 3 | El cementiri municipal ha tingut diverses ubicacions, la primera al voltant de l'església, a la sagrera, documentat fins al 1888. A finals del segle XIX, es construeix un nou espai sepulcral, on actualment es troba la Plaça Nova de l'Avinguda d'Osona. Aquest nou cementiri de seguida va presentar problemes de manteniment i un deteriorament important que va fer perillar la majoria de nínxols. Per aquest motiu, s'exhumà aquest cementiri i es buscà una tercera ubicació, establerta a les afores del municipi, als peus del pla de la Rovira i inaugurat el 9 de Juliol de 1997. | 41.9147400,2.1870100 | 432580 | 4640630 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64872-foto-08247-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64872-foto-08247-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||
| 64920 | Casa del Carrer del Sol, 19-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-sol-19-21 | XIX | Una gran part de l'edifici es troba apuntalada | Es tracte de dos edificis de planta baixa i tres pisos, dels quals el darrer eren unes golfes sense ús domèstic inicialment, les quals mostren obertures acabades en volta. La teulada és a dues aigües orientada nord-sud. La façana principal es troba oberta al sud. L'edifici del número 19 presenta l'accés principal amb una porta amb arc rebaixat en pedra. Al damunt de la porta principal i sota la finestra del primer pis hi ha una pedra d'uns 30 o 40 cm de costat, de color vermellós, clarament diferent a la resta de pedres de la façana. En aquesta s'evidencien un conjunt de signes i una línia, actualment il·legibles. També podem definir damunt d'aquesta porta principal una finestra del primer pis amb brancals i la llinda fetes d'una pedra porosa, de tosca. La llinda està configurada a partir de dues petites voltes acabades en una voluta central. El desgast de la pedra ens fa creure que hi ha elements de la decoració que s'han perdut. En la seva planta baixa, a la part més profunda, es troba una volta de canó en bon estat de conservació, al costat sembla que hi hauria una construcció similar, però es troba tapiada. En la mateixa àrea de l'edifici es documenta un arc de mig punt que separa aquesta àrea de la part més propera a la façana principal. Aquest arc també està tapiat. Tota aquesta àrea era un espai destinat, originalment, al bestiar, avui dia està apuntalada al trobar-se en un estat de conservació força precari. Mentre que l'edifici del número 21 és de construcció més senzilla, fins i tot la llinda de la porta principal és en fusta, on hi ha una creu i als costats s'inscriu un any, el 1845, moment de construcció de l'edifici. | 08247-60 | C/ Carrer del Sol, 19-21 | Les dues cases configuren actualment una única propietat, però originalment eren dos propietats separades. El número 21 s'hauria construït l'any 1834 i el número 19 l'any 1845. En aquest darrer edifici i hauria hagut un dels antics cafès del poble. A partir dels anys 40 o 50 del segle XX formen part de la mateixa propietat. | 41.9118800,2.1879500 | 432655 | 4640311 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64920-foto-08247-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64920-foto-08247-60-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Informació obtinguda d'una conversa amb la filla de la propietaria | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||
| 64926 | Mosaïc casa del C/ del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-casa-del-c-del-sol | XX | A la façana del carrer del Sol núm. 62 es documenta un mosaic de ceràmica que representa el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. | 08247-66 | C/ del Sol, 62 | 41.9122500,2.1894500 | 432780 | 4640351 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64926-foto-08247-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||||||
| 64938 | Casa del C/ de Balmes, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-de-balmes-4 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Es tracta d'una casa molt reformada però que manté elements originals com són el portal adovellat, una de les úniques o única casa del poble que el manté, així com la decoració de les llindes de les finestres en forma d'arc conopial, que comparteix amb la casa del número 2 del mateix carrer. | 08247-78 | Centre Urbà | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9101100,2.1887000 | 432715 | 4640114 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64938-foto-08247-78-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||
| 64861 | Mil·liari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari | <p>LOSTAL PROS, J. (1992). Los miliarios de la provincia Tarraconense, Institución Fernando el Católico. DE SOTO, P. (2010) Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat , tesis en xarxa. PADRÓS, C. (2010), El territori de la Plana Ausetana i el seu entorn des de l'ibèric Ple a l'Alt Imperi, Cypsela, 18.</p> | II ane | <p>Es tracte d'un mil·liari cilíndric, de 104cm d'alçada per 31cm de diàmetre, treballat amb pedra sorrenca. La inscripció, que presenta un bon estat de conservació, gairebé dona tota la volta al seu perímetre i en ella es pot llegir: Man(ius)·Sergius Man(i)·f(ilius) I pro·co(n)s(ul). Aquesta frase fa referència al procònsol Manius Sergius, que va exercir el seu càrrec al voltant del 120-110 aC, i que dona nom a la via. Al mateix temps, es pot llegir 'I', que fa referència a la milla número 1, corresponent a la seva ubicació dins del camí. Aquestes estructures viaries portaven els noms dels responsables de la seva construcció, identificats a partir dels mil·liaris, com el de Santa Eulàlia de Riuprimer. L'objectiu d'aquestes infraestructures era unir les terres del Ter amb la costa Laietana i el sud, segurament per Sant Miquel del Fai i Caldes de Montbui. Actualment el mil·liari es troba a l'entrada de l'ajuntament del municipi, ja que va ser cedit pel propietari del terreny on es va trobar, el senyor Jesús Sánchez López.</p> | 08247-1 | Ajuntament | <p>El mil·liari es va trobar l'any 1983, a l'interior del casc urbà, concretament al carrer Jacint Verdaguer, 3. El seu descobriment va comportar certs dubtes sobre si aquest era el seu lloc original o no, ja que no tenia cap element arqueològic associat. La funcionalitat d'aquests mil·liaris durant l'època romana era indicar les distàncies en milles dels camins. A Santa Eulàlia es va trobar el mil·liari número I, per tant, en aquest cas estaria determinant la primera milla d'un camí del que no coneixem el seu 'punt 0', – caput viae- però que hauria de trobar-se a una milla romana a la rodona. Malgrat això, l'inici de la via és desconegut en aquests moments. El que sí es pot establir és que aquesta via de comunicació presentava una trajectòria que transcorria paral·lela al Congost, per les zones altes, per tal d'unir el centre de la plana de Vic amb el Vallès Oriental, passant per Tona (milla VII) i Santa Eulàlia de Ronçana (milla XXI), on s'han documentat mil·liaris de les mateixes característiques.</p> | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64861-milliari.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2025-01-20 00:00:00 | Pilar Camañes | 83 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||
| 64878 | Mas La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall-0 | XX | En el moment de realitzar el Mapa de Patrimoni la casa és habitada. La teulada presenta problemes de conservació i hi ha perill d'enderroc. | Es tracta d'una casa de c. 15x15m de costat, amb una planta baixa i dos pisos. La coberta del cos central és a quatre aigües. La façana principal es troba orientada al sud-oest. En els seus costats est i oest presenta edificacions adjacents (coberts i altres) amb teulada a una sola aigua. | 08247-18 | Pla de les Saleres | A l'entorn de l'any 1900 el Sr. Vall va comprar la propietat de Torreferrada amb el mas. Poc després, va fer construir aquesta nova casa a 175m en direcció nord, sobre la Font Gran. | 41.9130400,2.1750500 | 431586 | 4640450 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||||
| 64887 | Font de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torroella | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Molta vegetació al seu voltant. | La Font de Torroella queda ubicada al costat d'una petita resclosa, concretament en un lateral de la mateixa, al final del Torrent dels Casals. És, només, un tub metàl·lic, per on cau una finíssima quantitat d'aigua. | 08247-27 | Mas Torroella | Aquesta font és de la que el Mas Torroella obtenia l'aigua de boca abans de l'arribada de l'aigua corrent. L'aigua s'acumulava en un dipòsit al davant i des d'aquest es pujava fins al mas. En el passat hi havia dos brolladors, actualment un s'ha perdut. | 41.9079000,2.1931500 | 433082 | 4639865 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Aquesta font si els marges no estan nets és imperceptible. No està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||
| 64888 | Font de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-planes-1 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Molta vegetació al seu voltant. | També coneguda per la gent del territori com a Font de la Resclosa, per la seva ubicació, just al costat de la mateixa. Està construïda amb un petit muret de formigó, del que surt un tub a mode de brollador. El cabal d'aigua és molt escàs tot l'any. | 08247-28 | Resclosa de Torroella | Les deus d'aigua eren de gran importància en els pobles, espcecilament abans de l'arribada de l'aigua corrent a les cases. | 41.9078000,2.1927900 | 433052 | 4639854 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64888-foto-08247-28-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||||
| 64890 | Pont sobre el Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-el-dalmau | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36954. | Està en estat ruïnos un dels seus costats. | Es troba al límit sud del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, a menys de 200m al nord-oest del mas Aliberc, en el punt quilomètric 1,231 de la BV-4317, a la dreta en direcció Muntanyola. És un pont d'un sol arc, és tot de pedra i pla en la part de circulació amb modificacions contemporànies. Actualment no serveix ja que té el pont nou al costat, per la remodelació de la carretera BV-4317. En el costat sud-oest el pont presenta un esvoranc que posa en perill la seva integritat. Passa per damunt del torrent Dalmau, afluent de la Riera de Muntanyola, afluent per la dreta del riu Mèder. | 08247-30 | SO del nucli urbà | Es tracte del pont que permetia, des d'antic, creuar el torrent Dalmau (o del Bosc) en el camí que anava de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, tot seguint la riera homònima. Amb les dades disponibles no es pot aproximar una cronologia per aquest pont. | 41.9007500,2.1827500 | 432212 | 4639080 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64890-foto-08247-30-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||||
| 64891 | Pont de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-santa-eulalia | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36953. | Es troba al sud del nucli urbà de Santa Eulàlia, com a pas sobre el Mèder i element d'unió entre el carrer Nou i el carrer del Mèder i la resta del poble. És un pont d'un sol arc, tot de pedra. S'aprecien els estreps i les sabates a cada costat. L'acumulació de sediment i restes vegetals no facilita l'observació de la seva forma constructiva original. Avui en dia està eixamplat i reconstruït a partir de formigó i altres elements moderns. Passa per sobre del riu Mèder, afluent per la dreta del Gurri i aquest del riu Ter. | 08247-31 | S del nucli urbà | Els ponts són un lement fonamental per comunicar zones separades per cursos d'aigua, casos destacats a Osona poden ser el Pont de Queralt a Vic, sobre el mateix Mèder, o el pont dels Segalars sobre el torrent de l'Erola a Viladrau. En el cas de Santa Eulàlia el pont permetia un accés des del nucli urbà cap a la zona sud i oest del terme municipal. | 41.9088100,2.1898900 | 432813 | 4639969 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||||
| 64894 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-72 | XIX-XX | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas Magem. Es una barraca circular, amb un diàmetre aproximat de 3,5m, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta, llindar de pedra i amb diferents finestres de petites dimensions. A l'interior s'observa una fornícula just davant de la porta, amb un terra a peu pla del camp.</p> | 08247-34 | Pla la Codina | 41.9216300,2.1771800 | 431772 | 4641402 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||||
| 64901 | Mas El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-vilar | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23990 | XIII-XX | A part del mas Vilar hi ha dos edificis més. En primer lloc una petita casa de cronologia recent al costat de migdia del mas principal, edifici de cronologia indeterminada. En segon lloc la Torre del Vilar. És un edifici dels anys 50 del segle XX. Pel que fa al mas, és de planta rectangular coberta a dues vessants, amb la façana orientada a migdia. Presenta un portal dovellat de pedra rogenca. A nivell del primer pis hi ha un balcó que correspon segurament a l'antiga obertura d'una finestra, el qual presenta decoracions conopials, i la data 1742, igual que la finestra dreta del mateix pis, en aquest cas sense data. A la part posterior de la casa es repeteix el mateix patró que a la façana principal. La masia es troba envoltada per dependències agrícoles construïdes amb pedra, igual que la casa. El mas vas ser reformat i ampliat, com la majoria de masies de la contrada durant el segle XVIII. Al segle XIX s'hi va fer una altra reforma. | 08247-41 | Extrem oest del Pla de la Rovira | És una casa que troba el seu origen a l'entorn del segle XIII. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre elles la de Galzeran Vilar. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs on hi ha 'Lo mas Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). Aquest era el mateix cens que tenia pràcticament Santa Eulàlia l'any 1553, que el va enviar a la cúria del rei el batlle del terme, que es deia Damià Vivet, en el que consta 'Loys Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, vol. 2598, fol. 139). | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-3.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | També anomenat El Vilà. | 92 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||
| 64909 | Monument al Dr. Llorenç Tomàs i Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-dr-llorenc-tomas-i-costa | XX | Monòlit de pedra de forma quasi rectangular. A la part superior dreta s'hi troba una placa, on es llegeix 'Al DR. LLORENÇ TOMÀS I COSTA, Canonge, Vicari General de la Diòcesi de Vic i Rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, Promotor de la Trobada de Caps de 'Patriotes Vigatans' A l'ermita de Sant Sebastià el 17 de Maig de 1705, on Pactaren a favor del Àustries, ho recordem en ocasió del Tercer Centenari, Any 2005'. Aquest monòlit es troba situat a sobre d'una petita plataforma rectangular de formigó, al mig dels jardins que donen a la part de darrere de la rectoria, a la Plaça de les Pedretes. | 08247-49 | Plaça de la Rectoria | El monument és un homenatge a una figura important d'aquestes terres, com és el rector del municipi, al 1705, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa. Ell va ser la persona que va convocar, a la capella de Sant Sebastià, una reunió amb les principals figures del grup dels 'vigatans'. El pacte que va sortir d'aquí tenia com a objectiu aconseguir un acord amb Anglaterra, que donaria ajuda militar contra Felip V de Castella i respectaria les constitucions catalanes, a canvi els catalans lluitarien a favor de l'arxiduc Carles. A aquesta reunió van ser convocats Josep Antoni Martí, Antoni Cortada, Carles de Regàs, Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda), Jaume Puig i Beuló (Jaume Puig de Perafita), els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, i Josep Moragues i Sobrevia. | 41.9102300,2.1893600 | 432770 | 4640127 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64909-foto-08247-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||
| 64922 | Llinda de Ca l'Escaldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-lescaldat | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Llinda de la porta principal de la casa, on s'identifiquen dos elements. En primer lloc una 'H', possiblement com a abreviatura del monograma cristià 'IHS', que sembla configurar un edifici amb una creu al damunt. En segon lloc hi ha l'any '1761', marcant la data de la construcció original de la casa. L'edifici on es troba aquesta llinda ha estat molt reformat i mostra altres dates i elements de factura moderna que no s'ha inclòs en el recull. | 08247-62 | C/ Nou, 18 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9084400,2.1889600 | 432735 | 4639929 | 1761 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64922-foto-08247-62-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||
| 64940 | Can Xemener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xemener | https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/a-cada-casa-el-seu-nom/ | Casa amb la façana principal al carrer Nou, amb coberta en dues aigües en pendent a les façanes llargues. La construcció, popular, és molt senzilla, però manté els trets característics de les construccions pageses urbanes. En el lateral dret i a la part posterior manté construccions annexes. | 08247-80 | C/ Nou, 34 | Típica casa del carrer, masies urbanes establertes a l'accés del poble, carrer Nou. És cal Xemener, ja que l'antic propietari es guanyava la vida venent la mel dels eixams d'abelles, per tant el nom de la casa és en honor a les eixams de les abelles. | 41.9083600,2.1881600 | 432669 | 4639920 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64940-foto-08247-80-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||
| 64959 | Parc de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-ventallola | XXI | El parc és a diversos nivells en direcció el Puig de Ventallola i el cementiri municipal. Ha permès donar continuïtat a la zona urbana des de l'Avinguda Osona i fins al límit de l'àrea urbana al carrer de Dalt. Presenta elements metàl·lics pensats perquè la vegetació els vagi cobrint i a zona més propera al carrer 11 de setembre, zona d'accés sud, hi ha un mirador alçat. | 08247-99 | Nucli urbà | Es tracte d'un parc modern, situat a l'extrem nord-est del nucli urbà i edificat durant l'any 2015, any en que es va inaugurar. | 41.9135500,2.1888800 | 432734 | 4640496 | 2015 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||
| 64871 | La Font del Janot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-janot | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | La Font d'en Janot es troba a la riba dreta del riu Méder, al costat de la carretera que va de Santa Eulàlia a Santa Maria d'Oló, la carretera BV-4316. Està formada per un mur de maons que acaba en forma semicircular, amb una placa metàl·lica a la seva part central, on es pot llegir el moment de la seva construcció l'any 1936. A la part inferior es veu un brollador metàl·lic per on cau l'aigua, que desprès d'acumular-se en una petita pica, desaigua directament al riu Mèder. | 08247-11 | Pla de les Saleres | El municipi tenia una gran quantitat de deus naturals d'aigua. La font d'en Janot forma part de la font que ha estat durant molt segles punt d'abastiment pel poble, la font Gran. | 41.9136400,2.1764600 | 431704 | 4640516 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64871-foto-08247-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | L'entorn presenta poc manteniment | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||
| 64873 | Els Esbornacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esbornacs | <p>BUSQUETS P., DOMINGUEZ A. & VILAPLANA M. (1979): Geologia d'Osona. EUMO Editorial. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=11292&consulta=MSUxK3ByYXQgZGUgY29tdGUlMistMSU%3D&codi=20962</p> | No hi ha mesures de conservació. | <p>És un jaciment paleontològic ubicat enmig dels badlands, marges eocèniques blaves, es tracte de les Costes Males, detectat pel paleontòleg viguetà Sr. Francesc Farrés, l'any 1962. En aquest espai va descobrir un prístid (peix serra) de 57 cm de longitud amb 13 dents rostrals i vuit vèrtebres d'un mateix individu, amb el que es va definir un nou gènere i una nova espècie de prístid de l'Eocè: Mesopristis nov. gen. Osonensis nov. sp. (Holotip VPR 3-64, Col·lecció Farrés). Una altra de les descobertes va ser un rostre de 50 cm de xífid (peix espasa), Cylindracantus rectus. De la mateixa manera, s'han documentat restes d'animals vertebrats i invertebrats. La major part d'aquestes troballes es documenten en el tram superior de la formació de xaragalls.</p> | 08247-13 | Serrat de l'Om | <p>Quan parlem de fòssils marins fem referència a les restes d'animals que van viure en les diferents èpoques geològiques, aquest concretament durant l'Eocè, i que es documenten inclosos en roques sedimentàries. Aquest tipus de fòssils marí són els més abundants, ja que Sota l'aigua tenen una major facilitat de conservació, que en sediments en contacta amb l'atmosfera. De la mateixa manera, en el mar es donen majorment animals i plantes que tenen parts dures fàcilment fossilitzables. A la plana de Vic el mar que ocupava aquesta regió en aquell moment era un mar poc profund, Mar de Tetis, dit de plataforma, on la vida en el fons era molt desenvolupada.</p> | 41.9051200,2.2023800 | 433845 | 4639549 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64873-foto-08247-13-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Pilar Camañes | 124 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||
| 64903 | Ermita de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-sagrada-familia | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23989. | XX | La capella és de nau única i amb absis poligonal, tota ella coberta a dues aigues. L'interior està cobert amb volta de canó rebaixat i està decorada amb motllures de guix, policromades. A l'edifici, que actualment no està en ús s'hi conserva un retaule. A l'entrada s'hi forma un portal d'arc de mig punt i un petit atri. Al damunt hi ha un òcul emmarcat amb pedra picada. Al damunt hi ha un petit campanar d'espadanya. Es va construir amb pedra i fusta i finalment va ser arrebossada. Es troba a pocs metres de la casa, a la zona d'accés des de la carretera. | 08247-43 | Mas Torrents | La capella de Torrents està dedicada a la Sagrada Família i va ser construïda amb motiu de la presència del bisbe de Vic al mas, ja que hi passava els estius. La necessitat de celebrar missa va fer que s'edifiqués l'ermita. La va fer construir Antònia Rius Bofill, Vda. De Genís, vers l'any 1952, amb relació a la gran reforma d'ampliació de mas. L'església pertany a la parròquia de Sant Eulàlia de Riuprimer. | 41.9101500,2.1574400 | 430123 | 4640144 | 1950 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64903-foto-08247-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||
| 64919 | Llinda de Ca La Sion | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-sion | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Llinda de pedra, ubicat sobre la porta principal de la casa de Ca la Sion, situada a la part nord del nucli urbà. La llinda, que ocupa tota la part superior de l'entrada a la casa és de pedra i presenta data inscrita '1736', amb un símbol cristià al mig de la data, un cercle amb la creu interior. La llinda queda recolzada sobre la motllura que envolta l'entrada, de pedres molt similar. La casa està completament reformada però manté la llinda original, juntament amb les motllures de les finestres, segons informació del propietari. | 08247-59 | C/ del Puig, 26 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9115700,2.1883300 | 432686 | 4640277 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||
| 64925 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-79 | XIX-XX | Sostre envaït per la vegetació | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas La Riera. Es una barraca rectangular, de 5 de llargaria per 3,5 d'amplada, aproximadament, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta per aproximació de filades, i llindar de pedra. A l'interior es veu una finestra de petites dimensions, una fornícula al front de la porta i al seu costat esquerra hi ha un banc corregut.</p> | 08247-65 | Els Plans | 41.9075400,2.1800400 | 431994 | 4639836 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64925-foto-08247-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64925-foto-08247-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||||
| 64951 | Col·lecció procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-procedent-de-santa-eulalia-de-riuprimer | <p>Amenós Martínez, LL. (2005), Hostiers i neulers medievals del Museu Episcopal de Vic, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, vol. 1. Catàleg del Museu Episcopal de Vic: https://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/forja/hostier-mev-8096 Fitxes de registre del Museu Episcopal de Vic.</p> | <p>Conjunt de cinc peces conservades al Museu Episcopal de Vic. Dins d'aquest conjunt de peces hi ha dos destrals d'època neolítica, de pedra. La primera, és de pedra basàltica, molt plana i amb unes mides de 7,5 x 4 x 1,5cm, de la que no es coneix la seva localització exacta dins del terme municipal. La segona, és de forma triangular, de 4 x 3,5 x 1,5cm i localitzada al Mas El Marcer. Una altra de les peces dipositades al Museu és un punxó d'os fragmentat, de 7,6 x 2,3 x 0,4cm. La quarta peça, és un hostier de ferro burinat, cisella i punxonat, localitzat al municipi, del segle XIV. Es tracta d'un motlle amb quatre hostiers gravats en negatiu, dos de laterals de grans dimensiones, 9,1cm, i dos de centrals, de 3,1cm. La forma gran de l'esquerra presenta el Crist de la Pietat, envoltat del atributs de la Passió i encerclat per una orla epigràfica. La forma de la dreta, conté el Crist Crucificat a la creu envoltat també d'una orla epigràfica. Segons la documentació del museu és una peça excepcional tant per la iconografia, com pels dibuixos i la seva qualitat. L'última de les peces és un gravat sobre seda blanca amb una representació de Santa Caterina, de 82 x 59cm.</p> | 08247-91 | Museu Episcopal de Vic | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||||||
| 64958 | Font del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-metge | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Els relleus decoratius comencen a desaparèixer. | És una font feta de maó. Una base ampla aguanta una pica circular que ofereix la recollida de l'aigua dels dos brolladors accionables. L'estructura de maó més estreta, en forma de pilar, acaba amb una pedra esculpida en les seves quatre cares amb l'escut tradicional de Santa Eulàlia, amb l'ermita i els dos arbres. | 08247-98 | Nucli urbà | Es tracta d'una font moderna, construïda al costat del que era la casa del metge, avui dispensari municipal. Algunes persones d'aquell indret la coneixen com la «Font dels quatre cantons», perquè està situada a la cruïlla de dos carrers. | 41.9109200,2.1863900 | 432525 | 4640206 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64958-foto-08247-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||
| 64862 | Riu Mèder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-meder | COROMINES, J. (1989). Onomasticon Cataloniae. SANTASUSAGNA I RIU, A. I TORT I DONADA, J. A propòsit del Riu Mèder: de Claveguera a l'aire lliure a curs fluvial renaturalitzat. II congrés de la Societat d'Onomàstica i la XXVII Jornada d'Antroponímia i Toponímia de la UIB. MOREU-REI, E. (1982). Els nostres noms de lloc. P. 135 TORT I DONADA, D. (2011) De noms i de llocs : miscel·lània d'homenatge a Albert Manent i Segimon | El riu Mèder neix a la base dels turons dels serrats de la Minyona, el del Gran de la Roca i la Penyora, a uns 800m d'altitud aprox., al terme de Muntanyola (Osona). Aquest tram de capçalera, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer, rep el nom de Méder, de la mateixa manera que el tram de Sta. Eulàlia es conegut com a riera de Santa Eulàlia. El seu recorregut acaba a Vic, on passa a ser l'afluent principal del riu Gurri, que ho és a la vegada del riu Ter. Al seu pas per Santa Eulàlia, el Mèder, rep les aigües de recs, torrents i rieres, com els recs del Forn de la Calç, el de Torrents, el rec del Vilar, el rec de l'Horta del Vilar, el Rec de la Codina i el rec del Botei. El seu major afluent per la dreta és la riera de Muntanyola, que a la vegada rep les aigues del torrent del Bosc i del Dalmau, i el més important el torrent dels Casals. De la mateixa manera, el Mèder també rep les aigües de les riera de Sant Joan de Galí. A nivell natural, als seus marges es pot observar, principalment, el roure martinenc, propi de la biodiversitat d'aquesta zona de la plana. | 08247-2 | Santa Eulàlia de Riuprimer | L'origen d'aquest topònim ha estat molt discutit durant els últims anys, segons autors com J. Corominas, la denominació té l'origen al seu estat de manteniment durant la seva historia, associat al concepte de Merder, 'Riu sollat d'escòries i de bruticia'. Així, es troba a les fonts el topònim de 'Sta. Eulalie in Rivo Merdero', al 923, o 'Sta. Eularia de Rivo Merdario', al 1068. Altres estudiosos, com E. Moreu-Rei, relacionen aquests tipus de topònims amb un origen llatí, concretament amb el diminutiu de 'merus' (clar, pur) i 'meritus'. La documentació mostra al s.XI, Santa Eulàlia de 'rivo meritabili', com a origen del Mèder, que ha esdevingut posteriorment: 'De Riuprimer'.Probablement, és a partir d'aquest concepte que es va evolucionar cap al nom del poble Riuprimer. | 41.9088300,2.1895600 | 432785 | 4639971 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64862-foto-08247-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64862-foto-08247-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||||
| 64863 | Església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. PLADELASALA, J. (1952-1954), Parróquias vicenses. Riuprimer, AUSA, vol.I GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO (1991) Restauración de la iglesia de Santa Eulalia de Riuprimer. Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII) = Actuaciones en el patrimonio edificado medieval y moderno (siglos X al XVIII) / coord. Por Antoni González, Alberto López Mullor Fitxa 5450 de l'inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FIERRO, X. (1987).Memoria de las excavaciones realizadas en la iglesia de Santa Eulalia de Riuprimer (Osona) | XI-XX | Actualment, les seves característiques constructives ens mostren una estructura clàssica del barroc de la comarca, amb tres naus, creuer amb volta corbada i absis quadrat. La nau central es presenta coronada amb un timpà triangular i amb una alçada major que les dues naus laterals, que tenen un únic vessant de teulada. La porta d'accés és rectangular i es presenta associat a un timpà d'arquivolta d'arc rebaixat. Un altre element important a subratllar són els pilars que separen les naus, creats en el moment de la modificació de l'edifici. Es va transformar un espai d'una planta, de creu llatina amb transsepte i absis semicircular, en una de tres naus, mitjançant el trencament de les parets laterals per tal d'ampliar l'espai per aconseguir dos naus laterals. Al mateix temps, dins d'aquestes modificacions s'aterrà l'absis romànic i es va construir l'actual. El campanar, molt modificat, fins al segon pis, presenta una factura original, i el tercer i quart pis corresponen a una reforma portada a terme durant el segle XVII, moment en el que es col·loca una volta de casquet esfèric i una agulla piramidal de base quadrada. La seva restauració es va portar a terme durant els anys 1985-1987, pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Actualment, a la torre del campanar es troben dues campanes, la de majors dimensions dona les hores, la segona els quarts. A les golfes de l'església es troba conservada la teulada romànica original de la nau i el creuer amb la cornisa. Aquest espai també es fa servir com a museu. | 08247-3 | Plaça de l'Església, 5-15 | El coneixement de la seva historia està determinat per la destrucció de l'arxiu parroquial pels francesos, quan el 17 d'abril de 1809 van entrar a l'església i la van cremar. Al mateix temps, van causar nombroses destrosses al mobiliari de l'interior de l'edifici parroquial. Aquest fet condiciona de manera important les fonts d'informació sobre l'evolució de l'església, quedant reduïdes als documents de les visites pastorals i a les intervencions arqueològiques fetes pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, aes anys 1985-1987. Les primeres informacions sobre l'església daten de l'any 904, quan Lodeg i la seva dona Albovara vengueren a Samuel 'que diuen Baró' una vinya situada a la Parròquia de Santa Eulàlia, al punt concret de Mulnells. Al 962 és citada com a parròquia, sense data ni informació sobre la consagració. Poc es coneix sobre les característiques d'aquesta primera parròquia, que devia servir per garantir l'assistència religiosa de la comunitat agrícola, de la zona, durant els segles IX i X. Aquesta primera església va ser enderrocada per tal de construir-ne una de nova, probablement degut a les necessitats de la població envers la seva religió (modernitzar l'anterior, necessitat de més espai, etc.). Aquesta segona església, de factura romànica, va ser consagrada pel bisbe Oliva, el dia 15 de gener del 1041. En aquell moment era un edifici d'una sola nau amb un dels laterals del transsepte dedicats a Santa Eulàlia. L'edifici mantindrà les seves característiques fins a principis del s. XIX, amb algunes modificacions al seu interior, com la creació de petits altars (com els de Sant Miquel i Santa Maria al s. XIV, els altars de Sant Iscle i Santa Victoria al s. XV) o la construcció de diferents elements com la sagristia i la rectoria al s. XV o el cor al s. XVI, entre d'altres. A inicis del s. XIX, és el moment d'una remodelació total de l'edifici, amb l'obertura de grans arcades de banda a banda dels murs laterals dins de les parets de la caixa que marcava el creuer, modificant així la planta de l'edifici d'un temple d'una sola nau a tres. Aquestes obres semblarien concloses l'any 1805, moment de la inscripció d'aquesta data al llindar de la porta principal de la parroquial. Posteriorment, s'inclou una capella al fons de l'església, dedicada al Santíssim i es fa una nova sagristia, reformes que semblen acabar a la dècada de 1860. Una de les últimes remodelacions es va portar a terme abans de 1936, amb l'encàrrec de dos plafons decoratius a Llucià Costa i Bosch, que anirien al presbiteri, i la decoració de la capella del Santíssim, per part del mateix pintor. Amb la Guerra Civil Espanyola van desapareixer els retaules i només es van poder conservar les pintures de Llucià Costa, per la qual cosa tots els elements que formen part de l'interior de l'església actual corresponen als anys 30 i 40 del s. XX. | 41.9103700,2.1889900 | 432740 | 4640143 | 962 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 94|96|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||
| 64900 | Resclosa de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-torroella | Es tracta d'una petita presa en el curs del riu Mèder, a 300 metres en línia recta del molí del mas Torroella, del que formava part. Està feta a partir de pedres i argamasa. | 08247-40 | Mas Torroella | Aquesa resclosa va vinculada al Molí de Torroella i el seu funcionament, ja que permetia redirigir part de l'aigua del riu fins al Molí de Torroella, seguint un recorregut de c. 370 metres tant de forma subterrània com en superfície, fins a la gran bassa al sud del molí. | 41.9078600,2.1923400 | 433015 | 4639861 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||||||
| 64907 | Mas Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-seca | XV | Una part de l'edifici sense acabar, en estat d'abandó | Aquest mas està configurat per dos cossos. El cos principal és el mas històric, de planta baixa i un pis, coberta a dues aigües i obert al sud. Per les característiques d'aquest edifici sembla que el mas original va ser ampliat en el seu costat sud a l'entorn del segle XVIII-XIX, el que li dona la seva aparença actual. El segon cos es presenta annexionat al primer en el seu costat nord-est. Es tracta una construcció quadrada de planta baixa i dos pisos, de la mateixa factura que la Torre de Serra-seca, realitzada durant els anys 50 del segle XX. Aquest segon cos no s'ha acabat mai. | 08247-47 | Pla la Codina | Sembla que l'origen del mas s'hauria de remuntar al segle XV. | 41.9258600,2.1702700 | 431204 | 4641877 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, passat aquest, a mà esquerra hi ha un trencant que porta al mas Serra-seca, a 1,5 quilòmetres. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||
| 64908 | Mosaic de la Torre de Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-torre-de-serra-seca | XX | Es tracta d'un mosaic de rajola ceràmica que representa la mateixa construcció de la torre i una junta de bous en primer pla, com a símbol del treball agrícola. | 08247-48 | Pla la Codina | El mosaic es troba la façana est de la Torre de Serra-seca, casa d'estiueig de la familia Arumí, de Vic. La casa es va construir durant els anys 50 del segle XX, igual com altres cases del municipi com la Torre del Vilar o l'ampliació del Torrents. | 41.9227900,2.1666900 | 430904 | 4641539 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64908-foto-08247-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | ||||||||||
| 64913 | Can Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sord | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII- XXI | Es tracta d'un mas de modestes dimensions, de planta baixa i dos pisos, cobert per una teulada a dues aigües a est i oest. La façana principal s'obra a l'oest, amb una porta amb arc de mig punt rebaixat. L'edifici principal presenta un gran annex en el seu costat nord de planta baixa i primer pis. També hi ha dos annexos, un al costat sud i un altra davant de la façana principal. | 08247-53 | Serrat del Sord | Segons les dades disponibles sembla que el mas s'ha de remuntar al segle XVIII. Forma part de la propietat de Torroella. | 41.8985700,2.2005200 | 433684 | 4638824 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64913-foto-08247-53-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||||||
| 64929 | Mas Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XV-XVI | <p>És un gran mas fortificat dels segles XV-XVI. A nivell estructural i decoratiu és el resultat de les reformes portades a terme al 1511. L'accés a la casa es realitza a partir d'una porta amb un arc de mig punt adovellat, que té a la clau de l'arc un cap o cara de moro. La porta es troba descentrat de la façana. Es pot observar que la primera planta té una alçada major que la resta, per la qual cosa mostra aquest caràcter noble, que va tenir. Al mateix temps, es el lloc on es troba la sala principal i les finestres de tradició gòtica. El seu interior, té vestigis de tot el seu passat, amb trossos de pedra en forma d'opus spicatum, re-aprofitats del castell de Torroella. També es poden observar vestigis de la seva evolució, com la torre adossada a la part NE.</p> | 08247-69 | Riba dreta del riu Mèder | <p>Les noticies del Mas de Torroella comencen a aparèixer ja des de l'any 1130, amb el seu primer feudatari Bernat de Talamanca, cavaller del Bages. Des de llavors molt castlans i gent que el defensaven es van anant seguint, des de la família dels senyors del Castell de Sentfores, com a sots-feudataris o els Manlleu, al 1194 com a feudataris. Desprès de diversos litigis amb famílies feudals, com els Malla, que volien treure el drets del castell al Bisbat de Vic, aquest designa al s. XIII a la família Ferrer de la Riera com a responsable del Castell. Al segle s. XIV es quan apareix el cognom Torroella, família que molt probablement treballava al mas, i que com van fer tants d'altres van assimilar el nom del casal. La pèrdua de l'arxiu episcopal fa que hi hagi diferents buits a la seva historia, que tornar a estructurar-se a partir del s. XIX, quan el francesos entren al mas. El cognom Torroella ja s'havia perdut en aquell moment. Actualment, desprès de diverses vendes, el mas el té la família Villaret.</p> | 41.9083100,2.1962200 | 433337 | 4639908 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 | |||||
| 64939 | Casa de Can Riera (Fàbrica de Llonganisses Magem) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-can-riera-fabrica-de-llonganisses-magem | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIX | Casa de planta baixa i tres pisos en un cos i planta baixa i dos pisos en l'altre. Els dos cossos principals, que es conserven, estan coberts a dues aigües en pendent nord-sud. Llinda de fusta d'una casa que ha patit una gran reforma. La llinda presenta gravat l'any 1876. | 08247-79 | C/ Nou, 25-27 | Se sap que el negociant Mariano Magem Casacuberta, que alguns anys abans s'havia casat amb Mercè Tort Terricabres (la pubilla de can Riera), entre els anys 1898 i 1900, obrí una fàbrica d'elaboració de llonganisses a la casa que la família Tort posseïa al carrer Nou, número 33 (avui número 27). El matrimoni Magem-Tort, percebent la difusió que la indústria llonganissera anava adquirint des de les darreries del segle XIX, es va vendre el mas de la Morera per poder engegar la fàbrica de llonganisses. Durant les primeres dècades de funcionament de l'obrador, la fabricació de llonganisses es feia manual, amb l'ajut d'una mula que amb la seva força accionava una primitiva maquinària de trinxar i pastar la carn. A les primeries dels anys vint, amb l'arribada de l'electricitat al poble, la fabricació es mecanitzà i s'utilitzaven màquines de trinxar, mesclar o amassar, la de tallar la cansalada en daus i les embotidores. A can Riera es treballava de novembre a març, aprofitant els freds de l'hivern, i durant els mesos d'estiu es gestionaven les vendes. La carn de porc l'anaven a buscar a Sils (la Selva); a cada viatge que feien portaven entre dues i tres tones de carn; també en compraven a les cases i masos del terme municipal i de Muntanyola. Hem de tenir en compte que la majoria de cases de pagès criaven porcs per a engreix i per a consum propi i que la venda dels porcells generava uns ingressos extres que anaven d'allò més bé per a les migrades economies familiars. Per això, sovint, venien els millors animals i es quedaven els més magres per a l'autoconsum. A part de la carn, s'empraven budells (importats majoritàriament de Chicago, EUA), sal (Cardona), pebre (Singapur) i altres espècies conservants, com el salnitre (Índia i Egipte). La fàbrica de can Riera donava feina a tots els membres de la família, un mosso i a algunes noies del poble (en total una vintena de treballadors); també disposava d'un parell d'agents comercials que viatjaven arreu de l'Estat. Entorn dels anys trenta delsegle passat els treballadors llonganissaires cobraven entre 20 i 50 pessetes setmanals. Les dones ajudants i les que lligaven les llonganisses guanyaven de 20 a 25 pessetes; i les que embotien i els homes arribaven a 50 pessetes setmanals. Com que la indústria de les llonganisses era molt estacional, de novembre a març, en les èpoques de major activitat es contractaven noies, majoritàriament de pagès, que complementaven el treball agrícola de l'estiu amb l'elaboració de llonganisses a l'hivern. En 1915 va morir Mariano Magem i el va substituir al capdavant del negoci familiar el seu fill, Andreu Magem. La fàbrica va funcionar normalment fins a l'inici de la Guerra Civil. Amb l'esclat revolucionari, Andreu Magemva haver de fugir per por de les possibles represàlies dels milicians de la CNT-FAI, i la fàbrica esva paralitzar, amb la qual cosa es van perdre bona part de les comandes pendents de cobrament. Les dificultats financeres derivades de la conjuntura de guerra, juntament amb la delicada salut d'Andreu Magem, que havia estat reclòs a la presó, foren determinants perquè poc després de l'acabament del conflicte s'arrendés la fàbrica a la societat vigatana Guàrdia i Morral. Els nous propietaris van contractar sis o set treballadors, sobretot noies, que feien el torn del matí.L'obrador va funcionar un parell d'hiverns més; però, com que les expectatives econòmiques no satisferen els arrendadors, va acabar tancant. Sembla que aquests llonganissaires vigatans van comprar la patent a la famíliaMagem i es van traslladar a Vic, on van arrendar la fàbrica de llonganisses de can Riera, a la carretera de Berga. | 41.9083000,2.1888900 | 432729 | 4639913 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64939-foto-08247-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64939-foto-08247-79-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-05-19 06:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 241,05 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml